Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73224 | Casa Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-roig-0 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Casa entre mitjeres de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és simètrica a partir de dos eixos verticals. A la planta baixa hi ha dos portals d'arc rebaixat: un és l'entrada pels n ivells superiors i l'altre és l'entrada a un comerç. Damunt les falses claus d'aquests portals hi ha inscripcions: en una, les inicials J i R i a l'altra, l'any 1886. En el primer pis, destaca el balcó corregut amb dues obertures adintellades. En el segon pis, trobem dos balcons d'obertura única, també adintellades. A la planta de les golfes, hi ha dues obertures geminades o bessones adintellades. Els balcons estan suportats per ménsules i les baranes són de ferro. Les obertures estan emmarcades per pilastres amb capitells decorats amb tres estriacions verticals; la llinda està decorada amb una grecva en relleu. El coronament de la façana es fa amb un ràfec. Elparament de la planta baixa és de bandes horitzontals amb un sòcol. La resta del parament és llis. | 08305-131 | Carrer de la Parellada, 32 | 41.3462600,1.6999300 | 391235 | 4578012 | 1886 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73224-foto-08305-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73224-foto-08305-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73224-foto-08305-131-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ros i Tort | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73225 | Casa Carles Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carles-pares | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Casa entre mitjeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és d'estil neoclàssic, per la distribució simètrica i per la seva ornamentació. La planta baixa disposa de quatre portals de considerable alçada, tres dels quals han estat adaptats als nous usos comercials. L'altre és l'entrada als habitatges. En el primer pis, sobre els dos eixos centrals, hi ha un balcó corregut amb dues obertures. A cada costat, hi trobem un balcó d'obertura única. En el pis superior, hi ha quatre balcons d'obertura única. Totes les obertures dels pisos suiperiors són adintellades, amb porticons de llibret i amb un frontó triangular damunt la llinda. A les golfes, hi ha quatre obertures dobles emmarcades per pilars amb estriacions i capitell a banda i banda. El parament de la planta baixa és a bandes horitzontals que integren les dovellesd dels portals a saltacavall. El parament de les plantes superiors és llis amb cornises que separen cada nivell, però ens consta fotogràficament que abans era a bandes horitzontals. El coronament de la façana és amb una cornisa. | 08305-132 | Carrer de la Parellada, 19 | 41.3465700,1.6992600 | 391180 | 4578047 | 1876 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73225-foto-08305-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73225-foto-08305-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73225-foto-08305-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Elies | 98|99 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73226 | Carrer del Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-comerc | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX-XX | La creació de la línea de ferrocarril entre Martorell i Tarragona, l'any 1865, comporta una reestructuració de la zona i facilita la creació del carrer del Comerç, sobretot a partir de l'any 1972. L'increment de la producció vitvinicola n'és l'altre factor concluyent. En aquest any, s'aprova una parcel·lació signada pel mestre d'obres Miquel Elies, que no es va arribar a realitzar, però que és l'embrió del carrer Comerç amb un establiment de magatzems destinats bàsicament a l'expenedoria de vi per mità del ferrocarril. Alguns dels magatzems més destacats són : el magatzem Isidre Figueras (368), el magatzem Devisa (369), el magatzem Montserrat (370), el magatzem Torras i Vendrell (90) i el magatzem Cortina i Companyia (91). | 08305-133 | Carrer del Comerç | 41.3436800,1.7029800 | 391486 | 4577721 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73226-foto-08305-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73226-foto-08305-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||||
| 73227 | Palau Baltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-balta | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 418. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès.</p> | XIV-XIX | <p>Edifici als quatre vents de tipus senyorial, de planta trapezoidal, estructurat al voltant d'un pati central. Està compost de planta baixa sobreaixecada, planta primera i sotacoberta. Les cobertes són a diferents aigües i amb els careners paral·lels a les façanes. Façana principal feta de carreus i formada per un cos central amb barbacana de fusta sobre una galeria de set finestres seguides d'arc rebaixat i per dos cossos laterals, un més ample que l'altre, coronats per merlets escalonats. El portal és de mig punt dovellat i està descentrat a la dreta i porta un escutb a la clau. A la planta pis, hi ha una llotja-tribuna central amb finestra coronella de columnes fines i capitells, suportada per carteles de pedra amb claustres sota l'ampit i coronada amb escut. A banda i banda, hi ha finestres adintellades amb motllura perimetral i trencaaigües amb culs de llàntia, dues creuades i dues amb quadrifoli sota l'ampit. La façana del carrer Escudellers té portals amb arc carpanell, finestres adintellades, una creuada i algunes amb cul de llàntia. La resta de les façanes són llises amb alguna obertura adintellada.</p> | 08305-134 | Plaça de Jaume I, 2 | <p>Edifici construït originalment durant el segle XIV per la família Babau, però la fàbrica visible és de l'any 1552; en un moment en el que l'antic castell estava enrunat i s'amplià amb algunes cases del carrer Escudellers. L'any 1750 fou heretat per Ramon de Sariera, Marquès de la Manresana. L'any 1859 fou adquirit per Josep Baltà i Ferrer. Fou restaurat l'any 1889 per August Font que no es limità a fer-ne una restauració, sinó que hi afegí elements com la llotja-tribuna amb les finestres coronelles.</p> | 41.3471700,1.6969700 | 390989 | 4578116 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73227-foto-08305-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73227-foto-08305-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73227-foto-08305-134-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut com el Palau del Fraret o Palau dels Castlans. | 93|94|95|98|116|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||
| 73228 | Palau Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-reial | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 418. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XIII-XIV | Projecte de restauració de Jeroni Martorell, l'any 1944-48. Ampliació de l'any 1975. | <p>Palau gòtic amb façana a dos carrers, la principal a la Plaça Jaume I i la secundària al carrer de Sant Bernat. És de planta en forma de 'U', amb una ala més llarga; amb pati central amb una escalinata; consta de planta baixa, un pis i golfes, i una quarta planta a la part davantera de l'ala més llarga de la 'U'. Les cobertes són de teules àrabs. La façana principal és de carreus i formada per dos paraments de diferent alçada, el de la dreta a modus de torre amb el coronament llis; el parament principal té un important ràfec. Tres portals dovellats de mig punt a la planta baixa i finestres coronel·les de 2 i 3 arquets a la planta principal. Les obertures de les golfes són amb galeria seguida amb pilars de pedra i jàsseres de fusta. Trobem, també, finestres adintellades de factura moderna. A la façana lateral hi ha portals dovellats de mig punt i d'arc rebaixat cec a la planta baixa i finestral d'arc conopial i traceries a la planta principal i continuació de la galeria a les golfes. Hi ha una làpida commemorativa a la façana principal on s'indica que hi va morir el rei Pere II, el Gran.</p> | 08305-135 | Plaça de Jaume I, 1 | <p>Hi ha documents de l'any 1209 que fan referència a l'existència del Palau. Era allotjament dels comtes-reis quan es trobaven de pas per Vilafranca. Sembla que a l'any 1285 hi morí Pere II, el Gran. L'any 1308 fou adquirit pel monestir de Santes Creus, fins la desamortització de l'any 1835. Cristòfol Milà Romagosa l'adquirí en subhasta pública i la convertí en taverna. L'any 1939 la compra un patronat per ubicar-hi el Museu del Vi</p> | 41.3466600,1.6971000 | 390999 | 4578060 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73228-foto-08305-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73228-foto-08305-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73228-foto-08305-135-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||
| 73229 | Església de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-francesc-0 | MAS i JORNET, Claudi (1902). Notes sobre'l moviment intelectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant el segle XIX. Oliva impressor, Vilafranca del Penedès. MAS i PARERA, Pere (1932) Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIV | Església d'una sola nau amb capelles laterals i campanar de planta quadrada, ubicada entre mitgeres amb claustre lateral i espai lliure davanter. Nau de planta rectangular de sis trams separats per arcs torals apuntats que descansen sobre mènsules. Les voltes són de creueria entregades i separades per sobre les mènsules. Disposa de sis capelles laterals a una banda, cobertes amb voltes de creueria, comunicades entre elles, i amb la nau central per una arqueria apuntada. A l'altra banda, hi ha una capella lateral de dos trams separats per arcs torals apuntats i voltes de creueria. Cobertes de teula àrab sobre estructura de bigues de fusta a dues vessants a la nau, i a tres vessants a l'absis. Façana principal amb portalada de mig punt i quatre arquivoltes, flanquejada per dos contraforts que suporten una cornisa amb mènsules. Coronament de pinyó i rosassa central amb calats radials i arqueria ojival. Les façanes posterior i laterals tenen contraforts, finestrals ojivals i rosetons amb traceries de motius circulars o triangles curvilinis amb nervis polibulars. | 08305-136 | Carrer Sant Pere, 3 | L'any 1283 es funda el convent dels frares franciscans. Es comença la construcció de l'església a principis del segle XIV | 41.3449000,1.6973400 | 391016 | 4577864 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73229-foto-08305-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73229-foto-08305-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73229-foto-08305-136-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior destaca el retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi i una sèrie de sarcòfags. | 93|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73230 | Sarcòfag de Bertran de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-bertran-de-castellet | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de Bertran de Castellet de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag de Bertran de Castellet de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Sarcòfag en forma de caixa paral·lelepípeda de marbre (1'83 m de llargada per 0'53 m d'amplada). Descansa damunt de quatre columnes de secció tetralobular amb capitells esculpits. Dos dels capitells mostren quatre falcons drets units per les ales; els dos restants presenten vuit panteres o lleons rampants unides per les potes i el llom. Les dues cares principals estan dividides en vuit compartiments mitjançant fines columnes que suporten una arqueta ogival trilobulada. En cada un dels compartiments hi ha els escuts del llinatge de la família. Aquests, corresponen a dos llinatges diferents i es repeteixen alternativament al llarg del sarcòfag. Són ogivals i quarterats en creu. En un d'ells, en el quarter 1 i 4 hi ha un castell amb tres torres d'homenatge i en els quarters 2 i 3 un griu rampant. L'altre té un cèrvol aturat als quarters 1 i 4 i quatre creuetes disposades en creu als quarters 2 i 3. Els laterals de l'ossera presenten una decoració similar amb dos compartiments a cada costat. La tapa és a dues aigües, i s'hi representa la figura jacent de Bertran de Castellet. En un costat està vestit amb cota de malla amb el cap cofat per un capmall; les mans porten guantellets i està armat amb un escut sostingut per la mà esquerra que cobreix la meitat inferior del cos i una espasa a la mà dreta recolzada sobre el pit. El cap reposa sobre un coixí i els peus, calçats amb sabates de malla es cargolen sobre un mastí. A lacara oposada, el personatge porta l'hàbit de Sant Francesc i les mans en oració i el cap reposa damunt d'un coixí. A l'orla inferior de l'ossera hi ha una insccripcció en lletres capitals gòtiques que diu: 'ANNO DOMINI MCCCXXIII, VI KAL. MARCII OBIT NOBILIS DOMINUS BERTRANDUS DE CASTELLETO MILES IN SARDINIA ET RECEPIT HABITUM FRATUM MINORUM QUI CONDIDIT TESTAMENTUM SUUM ET ELEGIT SEPULTURAM IN DOMO FRATUM MINORUM VILLAEFRANCHE CUJUS ANIMA REQUIESCAT IN PACE AMEN. PATER NOSTER. AVE MARIA'. | 08305-137 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Bertran de Castellet, fou un noble cavaller del segle XIV i senyor del castell de Sant Esteve de Castellet. L'any 1311 lluità al costat del comte de Barcelona en la repressió de determinats nobles revoltats. Va participar a les Corts de Montblanch i les de Girona. Destaca com a militar en la conquesta de Sardenya, on va morir. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449400,1.6972700 | 391010 | 4577868 | 1323 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73230-foto-08305-137-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73231 | Sarcòfag d'Hug de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dhug-de-cervello | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag d'Hug de Cervelló de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag d'Hug de Cervelló de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Petita urna d'alabastre policromada i decorada. Enn el fris davanter s'hi observa un seguit de personatges que molt bé podria tractar-se de dotze frares franciscans que miren un personatge central que usa tiara (bisbe) i estar en actitud de beneir amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el gremial ajudat per dos frares revestits amb hàbit sacerdotal. Als laterals de l'urna s'hi han esculpit sengles escuts amb les armes dels Cervelló: un cèrvol. Un dels escuts està sostingut per uns àngels de genolls i l'altre per dues figures femenines dretes. La coberta o tapa és de dues aigües i s'hi representa la figura jacent del difunt, que està vestit amb ausberg fins els peus i al damunt porta cota de malla. Porta espasa i escut. El cap, cobert amb un capmall, reposa damunt un coixí. Els peus cargolats reposen sobre el dors d'un llebrer. Les mans porten guants de malla i descansen sobre el pit. Els laterals estan decorats amb motius vegetals. Una faixa a la part inferior del frontis de l'ossera porta la següent inscripció: 'HIC JACET NOBILIS HUGO DE CERVILIONE DOMINUS DE QUEROL QUI OBIIT ANNO DOMINI MILLESIMO CCCXXXII INFRA OCTAVA BEATI FRANCISCI' | 08305-138 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Hug de Cervelló fou baró de La Llacuna i senyor de Querol. La comtessa d'Estrades i el seu fill, el duc de Medinaceli, són successors seus. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448100,1.6974700 | 391027 | 4577854 | 1332 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73231-foto-08305-138-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73232 | Sarcòfag de B. de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-b-de-boixadors | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag d'un cavaller hospitalari de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Mausoleu de B. de Boixadors de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | Sarcòfag (1'70 m de llargada per 0'66 m d'amplada) de pedra calcària que està adosat a la paret lateral de la capella de Sant Jordi dins una fornícula amb arqueria ogival que li dóna aspecte de panteó. La caixa està ornamentada amb arqueria i columnes d'estil ogival amb decoració vegetal formant quatre capelles a l'interior de les quals es troben sengles frares franciscans amb caputxes i les mans recollides. La coberta o tapa és a dues aigües. En la vessant anterior hi ha la figura del difunt jacent. Està vestit amb cota de malla i una sobrevesta; sabatons de malla, capmall i capell. Les mans estan en oració. Porta una espasa al costat esquerre. Als peus hi ha un gos ajagut. Damunt el pit porta la creu de Montesa. El sarcòfag està sostingut per dues mènsules en forma de lleó. Non presenta cap inscripció. Tot el conjunt presenta indicis d'haver estat daurat i policromat. | 08305-139 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | B. de Boixadors era senyor de Marmellar; l'any 1325 fou nomenat majordom de l'Infant Alfons a qui acompanyà en la conquesta de Sardenya. Posteriorment fou nomenat Governador General de Sardenya fins que morí, l'any 1341. Fou enterrat a l'església de Sant Francesc de Vilafranca, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448900,1.6973100 | 391014 | 4577863 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73232-foto-08305-139-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73233 | Sarcòfag dels Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-penyafort | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de la capella lateral esquerra de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag dels Pednyafort de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XIV | Sarcòfag ubicat a la banda esquerra de la capella de la Puríssima, sostingut per dues mènsules en forma de lleó, atribuït a la família Penyafort. La decoració del fris frontal de l'ossera és un baix relleu que representa la resurrecció dels morts, on es veuen vuit personatges drets i en actitud de pregar i dos individus als extrems sortint de sengles taüts. Els personatges centrals, quatre figures femenines nues, un frare franciscà i tres homes vestits de cintura en avall, es troben sobre un llit de flames. Tot el grup emmarcat per sanefes de rosetes en relleu. La coberta o tapa és a dues aigües. En una es representa un personatge jacent amb cota de malla, gamberes i sabatons de ferro. El cap amb capmall i elm reposa sobre un coixí. Els peus es cargolen damunt el dors d'un llebrer. No va armat i presenta les mans damunt el pit en oració. | 08305-140 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | L'atribució d'aquest sarcòfag als Penyafort no és segura. Aquesta família lligada a Sant Ramon de Penyafort tenia el seu castell al lloc de Penyafort de la parròquia de Santa Margarida i els Monjos. L'església de Sant Francesc de Vilafranca, formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3450200,1.6973600 | 391018 | 4577877 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73233-foto-08305-140-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73234 | Sarcòfag de Pere d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-pere-davinyo | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfag de Pere d'Avinyó de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag del senyor d'Avinyonet de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XIV | Sarcòfag policromat ubicat damunt l'antiga porta de l'orgue i sostingut per dues mènsules amb forma de lleó amb els crins daurats. La part frontal de l'ossera té decoració d'arqueries i columnes formant quatre compartiments o capelletes que emmarquen escuts amnb un lleó rampant, de llinatge pertanyents al noble enterrat. La coberta o tapa és a dues aigües. En una hi ha la representació de Pere d'Avinyó vestit amb cota de malla, cuirassa, gamberes i sabatons de malla. Porta el cap descobert i amb cabellera daurada, reposa damunt un coixí. Els peus reposen damunt el dors d'un llebrer. Les mans estan en oració i recolza el cos en una espasa. La decoració està complementada per sanefes de rosetes en relleu. No presenta inscripció. | 08305-141 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Pere d'Avinyó fou ambaixador a Constantinoble, governador de Catalunya l'any 1389 i fou el germà de Fra Marc, fundador de l'Hospiatl de Sant Pere. L'església de Sant Francesc de Vilafranca formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3448600,1.6974000 | 391021 | 4577859 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73234-foto-08305-141-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73235 | Sarcòfag de Marc de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-marc-de-puigmolto | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfags de les capelles laterals (esquerres) de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag de Marc de Puigmoltó de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Sarcòfag uibicat a la paret esquerra de la capella de Nostra Senyora dels Àngels, sostingut per dues mènsules en forma de lleó. El fris frontal de l'ossera està decorat amb una arqueria ogival trilobulada amb sengles columnes que formen quatre compartiments on es situen quatre escuts ogivals de llinatge, amb un moltó passant en cadascú. La decoració dels laterals és similar. A la part inferior de l'urna, hi ha una sanefa de rosetes en relleu. La tapa o coberta té forma de volta i no disposa de decoració. No presenta inscripcions. | 08305-142 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Marc de Puigmoltó fou un noble cavaller de la vila del segle XIV-XV, benefactor de l'església de Sant Francesc, que formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449200,1.6975000 | 391030 | 4577866 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73235-foto-08305-142-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73236 | Sarcòfag dels Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-piquer | ANÒNIM (1959). 'El Museo lapidario y los sarcófagos de San Francisco', dins El tesoro artístico de Vilafranca. BENACH i TORRENTS, Manuel (1944). Monumentos arqueológicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Ed. Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. CIRICI, Alexandre (1974). L'art gòtic català, s. XIII i XIV. Edicions 62. Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i JORNET, Claudi (1896). Monuments vilafranquins. Vilafranca del Penedès, pp. 55-58. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, pàg. 129. M.B. (1936). 'Els sepulcres senyorials de l'església de Sant Francesc de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats Penedès, núm. 5. gener de 1936. M.B. (1944). Monumentos arqueològicos del Hospital de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pàg. 39. PERERA i MARQUÈS, Ramon i MAS i JORNET, Claudi (1895). Notes historic-arquitectòniques sobre la Iglesia de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, pp. 28-32. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, J. (1983) Sarcòfags de les capelles laterals (esquerres) de l'església de Sant Francesc. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VIRELLA, Xavier (1984) Sarcòfag dels Piquer de l'església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès. Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XV | Sarcòfag ubicat a la paret lateral esquerra de la capella de Sant Pere d'Alcàntara, sostingut per dues mènsules en forma de lleó. La decoració del fris frontal de l'ossera està formada per quatre escuts ogivals sense divisa emmarcats per un quadrifoli. La decioració dels laterals és similar a la del frontis. Tapa o coberta a dues aigües sense decoració a la part frontal i amb decoració de motius vegetals en els laterals. No presenta cap inscripció. | 08305-143 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | Els Piquer fou un llinatge de nobles cavallers de la vila. L''església de Sant Francesc de Vilafranca formava part del convent que els franciscans van fundar en el segle XIII. | 41.3449800,1.6974300 | 391024 | 4577873 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73236-foto-08305-143-3.jpg | Física | Medieval|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73237 | Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-i-sant-jordi | <p>MIRET i NIN, M. Montserrat (1992). Comentaris entorn del retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de Vilafranca del Penedès. Quaderns d'aportació cultural, núm. 10. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XIV | <p>Retaule gòtic situat a l'església de l'antic convent de Sant Francesc, a la tercera capella lateral del costat de l'epístola. La titularitat està compartida entre Sant Jordi i la Mare de Déu, que figuren en el compartiment central. Fa 2,52 metres d'amplada i 4 metres d'alçada. La predel·la fa 0,85 metres d'alçada i està dividida en cinc parts separades amb decoració arquitectònica en forma d'arcs. Sota cada arcada hi ha una figura. A la taula central la presentació al Temple de la Mare de Déu i, al costat, Sant Jordi dret amb l'espasa i la cuirassa. Als carrers laterals s'hi representen escenes de les vides dels titulars. A l'esquerra, de dalt a baix: la llegenda del brodat del vel del Temple; les esposalles; l'anunciació i la nativitat. Al carrer de la dreta: la llegenda de sant Jordi i la donzella; el martiri de Sant Jordi i la seva mort. Damunt la taula central, hi ha una escena de la crucifixió de Crist. A la predel·la s'hi representen Santa Maria Egipcíaca, la Verge del Dolor, el Crist Baró de Dolors, sant Joan Evangelista i sant Francesc. En els muntants que hi ha entre els carrers apareixen figures d'apòstols, santes i prelats: a la part superior, sant Jaume, sant Pere, sant Pau, sant Tomàs; a la part central santa Llúcia, santa Caterina, santa Eulàlia i santa Úrsula; i a la part inferior, un bisbe, sant Esteve, sant Vicenç i sant Nicolau. Tot el conjunt està emmarcat per un guardapols daurat, de fusta in ornamentat amb pinacles i motius de fullatge. La tècnica emprada és la del tremp sobre fusta. Estilísticament, mostra característiques del que es coneix com estil internacional, amb certs tocs de l'italianisme precedent.</p> | 08305-144 | Església de Sant Francesc (carrer de Sant Pere, 3) | <p>L'autoria del retaule és un tema pendent no aclarit. La opinió majoritària l'atribueix a Lluís Borrassà, com ara Josep Gudiol, Chandler Post, Santiago Alcolea o Josep Pitarch. Per mossèn Manuel Trens, es obra del taller dels germans Serra (MIRET,1992). Montserrat Miret (1992) es decanta per l'opció majoritària. Un dels primers llocs de Catalunya on s'instal·len els franciscans és Barcelona. A Vilafranca, ja s'hi havien instal·lat l'any 1242 i depenien de la casa de Barcelona. Durant la Guerra Civil, va desaparèixer i, un cop finalitzada, es va trobar un fragment a la Diputació i un altre fragment al Museu Episcopal de Vic. Es van poder reunificar i netejar per tornar-lo a la capella l'any 1941. L'any 1989, participa de l'exposició 'Millenum' i des dels tallers del Servei de Restauració de la Generalitat s'hi realitza una nova intervenció, molt testimonial ja que el seu estat de conservació era molt bo.</p> | 41.3449100,1.6972800 | 391011 | 4577865 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73237-foto-08305-144-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Borrassà | 93|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73238 | Basílica de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basilica-de-santa-maria | CIRICI, A. i GUMÍ, Jordi (1974). L'art gòtic català, segles XIII i XIV. Edicions 62 Barcelona. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MIRET i NIN, Montserrat (1987). La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Primer premi XV Concurs Sant Ramon de Penyafort de 1987. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. PLANAS, Mossèn Josep (1935). Notes històriques de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Impremta Renaixensa. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIII | Basílica d'una sola nau de planta rectangular (33'9 x 14'8 ), dividida en cinc trams coberts amb volta de creueria, amb capelles laterals entre els contraforts. Coberta de teules àrabs a dues aigües. L'absis és de planta poligonal de set panys i contraforts interiors; amb la coberta de teules a set aigües. Capella del Sagrament de planta i cúpula el·líptiques amb sagristia de dues plantes adossada. Trobem contraforts de cantonada amb torres octogonals i finestrals apuntats a cada pany i coberta de pavelló Campanar de cinc pisos coberts amb voltes nervades i escala de cargol. Agulla superior de dues plantes amb coberta de pavelló i campanes. Després de la reforma de 1903, la façana principal, exceptuant detalls, va quedar com el projecte del segle XV. El portal és atrompetat i té un sòcol amb arcuació cega ornamental. Sobre d'aquest hi ha fornícules, a banda i banda, amb els corresponents dosserets, amb unes escultures sobre pedestals que representen Sant Antoni de Pàdua, Sant Pau apòstol, Sant Lluc evangelista i el profete Jeremies. Són obra de l'escultor Atxé. Al timpà, hi ha la representació de la coronació de la Mare de Déu, esculpida per Alentorn. La part superior consta de muntants i arquivoltes, amb bordons, coronada per un gablet triangular. Entre aquest i l'arc, hi ha esculpida la figura del Pare Etern. Als angles del gablet, hi trobem figures d'àngels. Al frontal superior, destaca la rosassa de vidres de colors. Al damunt, hi ha l'escut de la vila esculpit. La façana acaba amb una decoració d'arquets cecs i a la part central, hi ha una creu de pedra. Queda flanquejada per dues torres acabades amb sengles campanars octogonals de coberta piramidal. Hi ha una entrada lateral, per la plaça de Santa Maria, coneguda antigament com portal dels capellans. És de tradició romànica i es data a finals del segle XIII. És de ventall semicircular, enriquida per set arquivoltes, que descansen sobre columnes provistes d'escultures de fullaraca i bestiari. Destaca en el centre superior una petita escultura d'un àngel de mig cos. A les tres dovelles centrals hi ha pintada la crucifixió de Crist amb la Mare de Déu i el sol a la dreta i sant Joan i la lluna a l'esquerra. Sota les arcades es veuen personatges amb orles, possiblement siguin els apòstols. Foren descobertes l'any 1973. La cripta està per sota el presbiteri, que resta per sobre del nivell general del temple. Antigament s'hi accedia per una escalinata frontal. Consta de dues voltes de carreus, de les que destaquen dues claus de volta de contorn rodó, una d'elles amb el tema de la resurrecció, on Crist està disposat triomfant sobre la tomba amb una creu a la mà i amb l'altra alçada, amb el cos parcialment cobert per una toga subjectada amb sivella. Dos soldats amb armadura a cada costat. A l'altra, el tema representat és una Pietat. La primera volta té dos arcs d'intersecció. La segona està rebaixada i sostinguda per vuit arcs radials. L'orgue està situat al costat de l'epístola. | 08305-145 | Plaça de Jaume I, s/n | Obra plantejada en el segle XIII; la primera pedra es va posar l'any 1285 i la consagració es va fer l'any 1484. L'any 1558 es comencen les obres de la cripta que finalitzen l'any 1561. En aixecar el paviment del presbiteri per fer la cripta, es va trobar una caixeta de bronze amb relíquies de Sant Jaume Apòstol, Sant Llorenç màrtir i Sant Francesc. La importància parroquial i el seu continuat creixement fa que hi hagi reformes a cada segle. A principis del segle XVI, s'acaba la portalada de la façana principal amb una llotja d'estil renaixentista. L'any 1561 es construí la cripta que era anomenada capella fonda. El fet més destacat del segle XVIII, és l'enfonsament de la volta, l'any 1753. Les obres de reconstrucció van durar fins l'any 1760 i el principal mestre d'obres fou Marc Trius de Vilafranca. A partir de 1871, s'inicien una sèrie de reformes per tal de recuperar l'aspecte gòtic de l'edifici, que les modificacions dels segles anteriors havien anat camuflant. El projecte de restauració s'encarregà a l'arquitecte Francisco P. de Villar. L'any 1903 es reconstrueix la façana principal i es substitueix la llotja renaixentista per una portada d'estil gòtic, seguint l'estil del basament original, del segle XV. L'any 1920 aconsegueix la dignitat basilical del papa Benet XV. El 6 d'octubre de l'any 1934 fou incendiada, causant diversos danys. La reconstrucció fou subvencionada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació, qui envià l'arquitecte Jeroni Martorell. La façana, a imitació del segle XVI fou dissenyada per Josep Brugal, que es va fer càrrec de la direcció a partir de l'any 1942. | 41.3470300,1.6973100 | 391017 | 4578100 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73238-foto-08305-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73238-foto-08305-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73238-foto-08305-145-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73239 | Vitralls de la Basílica de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-la-basilica-de-santa-maria | MIRET i NIN, Montserrat (1987). La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Primer premi XV Concurs Sant Ramon de Penyafort de 1987. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Conjunt de set vitralls: el central onbra de Pau Boada i la resta de Pau Macià. El vitrall central, s'adapta a la forma ametllada de la finestra que està disposada en el pany central de la capçalera i entre contraforts. L'espai es divideix en tres parts: la superior, on s'hi representa el cel amb el sol, la lluna, els planetes i les estrelles; la central, on es representa el naixement de Jesús, amb el nen rentat per les llevadores en un primer terme, i la mare ajaguda en el llit en un segon pla; i la part inferior, amb la representació d'un cep i de l'escut de la vila entre dos personatges. Els vitralls laterals de l'absis, també s'adapten a la forma de les finestres. El primer és la representació de la creació amb Adam i Eva; el segon, tracta l'expulsió del Paradís; el tercer, l'arbre genealògic de Jesús, amb Abraham, els profetes i els reis fins a David; el quart és l'Anunciació; en el cinquè, l'episodi de l'Apocaplisi on un drac vermellós arrossega la humanitat fins a l'infern, els àngels lluiten per aixefar el drac dels set caps; i el sisè la representació de l'església i la Trinitat a la part superior. | 08305-146 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Els vitralls van ser costejats per Ramon Pujol Güell, que les encarregà a Pau Boada i Pau Macià. Es van començar a col·locar l'any 1959. L'assessor litúrgic de la iconografia fou Aureli Maria Escarré, abat de Montserrat. Pau Boada i Mercader és l'autor del vitrall central (1910-1978), era pintor i va participar en l'Exposició de Primavera del Saló de Montjuic (1936) i a l'Exposició Nacional de Belles Arts (1944). Pau Macià era pintor, muralista, il·lustrador i cartellista i professor de l'Escola Massana des de 1946. Fou el guanyador del concurs de cartells organitzat pel Congrés Eucarístic de Barcelona de l'any 1952. | 41.3471300,1.6977200 | 391052 | 4578111 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73239-foto-08305-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73239-foto-08305-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73239-foto-08305-146-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Boada i Pau Macià | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73240 | Reixes de Sta. Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixes-de-sta-maria | MALLART i RAVENTÓS, Lurdes (1983). Santiago Güell i Grau. Arquitecte vilafranquí. La seva obra 1892-1920. Museu de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Conjunt de reixes ubicades a les entrades a la basílica i a les capelles laterals. Les reixes exteriors segueixen, en planta, l'esqueixada de la porta. A la porta principal de la plaça Jaume I presente una línia de trèvols quadrilobulats i nun coronament d'espirals de punxes i fulles caigudes, que a les cantonades són més grosses. A la porta de Santa Maria, les reixes formen arcs apuntats lobulats i el coronament és de magranes i de fulles i flors. Les reixes interiors tenen les portes formades per barrots que s'uneixen al capdamunt creant arcs simples, dobles o triples, conopials o rebaixats, superposats o no o polilobulats. Acaben formant arcs apuntats entre els barrots i una cornisa de fullatges gòtics de fulles d'acant estilitzades, rosetes i trèvols esquematitzats. Per damunt, s'aixeca un coronament de punxes que alternen atzavara, atzavara de punxes i flors, magrana de punxes i flors i flors i espirals de punxa. | 08305-147 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | 41.3469100,1.6969800 | 390989 | 4578087 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73240-foto-08305-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73240-foto-08305-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73240-foto-08305-147-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73241 | Pintures de la capella del Santíssim de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-santissim-de-santa-maria | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Pintura mural policroma situada a la capella del santíssim de la Basílica de santa Maria. S'hi representen diverses escenes de temàtica religiosa, separades entre elles per marcs geomètrics d'inspiració arquitectònica. Les escenes són: Sant Francesc pregant agenollat al claustre de l'església homònima; Sant Pau escrivint les epístoles acompanyat d'altres personatges, en una estança d'on penja un gran mantell vermell: al costat d'una creu de terme de Vilafranca amb dues figures; Santa Eulàlia davant les muralles de Barcelona, abans de la seva crucifixió; preparació de la crucifixió de Sant pere, amb el Vaticà al fons i Sant Fèlix dient Missa a Santa Maria amb la volta del temple enrunada | 08305-148 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Lluís Maria Güell i Cortina, va néixer a Vilafranca del Penedès l'any 1909. És pintor. Els seus inicis s'adscriuen a l'avantguarda superrealista amb el grup que editava la revista 'Hèlix', on efectuà la seva primera exposició (1929). Fou deixeble de Joaquim Mir. Es va passar al paisatgisme, primer en un estil puntillista i després corotiana. Ha treballat el tema religiós en diverses decoracions murals. També fou director de l'escola Massana, des de l'any 1956. | 41.3471700,1.6973500 | 391021 | 4578116 | 1944 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Maria Güell i Cortina | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||
| 73242 | Grup escultòric de la capella del Santíssim de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric-de-la-capella-del-santissim-de-santa-maria | <p>RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XX | <p>Grup escultòric que representa la crucifixió de Crist amb La Mare de Déu i Sant Joan evangelista als peus de la creu. Es tracta de tres talles policromades. Es tracta d'un Crist mort amb el cos recte i el cap caigut cap endavant amb una inclinació cap a l'esquerra, cames juntes i peus creuats. La Mare de Déu i Sant Joan porten orla, estan drets amb una cama lleugerament més avançada que l'altra i els caps inclinats vers la creu.</p> | 08305-149 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | <p>Enric Monjo (1896-1976) era escultor. Va estudiar a la Llotja amb Antoni Alsina i treballà amb Eusebi Arnau i Josep Llimona. Fou catedràtic de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i obtingué el Gran Premi Internacional d'Escultura. Treballà la imatgeria religiosa influenciat pels escultors castellans del segle XVIII. Part de la seva obra es troba als EE.UU.</p> | 41.3471700,1.6973500 | 391021 | 4578116 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73242-foto-08305-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73242-foto-08305-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73242-foto-08305-149-3.jpg | Física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Monjo i Garriga | 106|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73243 | Mina dels Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-pujols | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Edimestre, S.L Barcelona, pp. 207-221. | XVIII-XIX | l'estructura està força malmesa | Antiga mina dels Pujols, actualment canalitzada. Té l'entrada orientada a migdia mitjançant una porta metràl·lica adintellada, que està tancada amb cadenat. La façana té el coronament curvilini i s'eixample de la part inferior. L'interior sembla fet amb volta de pedres petites. | 08305-150 | Camí de La Pelegrina | 41.3619200,1.6975200 | 391060 | 4579753 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73243-foto-08305-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73243-foto-08305-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73243-foto-08305-150-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73245 | Orgue de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria-0 | <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XX | <p>Orgue de composició arquitectònica de fusta, ordenada en tres pisos mitjançant arcs de mig punt, rebaixats i amb motllures entre ells. El coronament és amb un frontó triangular amb petits pinacles. La part inferior és abalconada formada per mènsules i estípits, amb la façana amb plígons motllurats. Aquesta estructura està reomplerta amb tubs metàl·lics, on sovint s'hi afgeixen ornamentacions de fusta calada de temàtica vegetal.</p> | 08305-151 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | 41.3469500,1.6972900 | 391015 | 4578092 | 1942 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73245-foto-08305-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73245-foto-08305-151-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gaietà Estalella i J. Brugal | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73247 | Davallament de la cripta de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/davallament-de-la-cripta-de-santa-maria | <p>RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.</p> | XX | <p>Grup escultòric de marbre blanc amb el tema de l'enterrament, format pel Crist jacent sobre un llit. L'envolten sis figures: un personatge el tapa amb un llençol, un altre està ajagut als seus peus en actitud de desconsol i quatre figures dretes. Els personatges drets són dues dones i dos homes, vestits amb túniques i mantells. Alguns d'aquests personatges es podrien identificar amb la Mare de Déu i Sant Joan, els que estan dreta a la capçalera. Unaltre podria ser Josep d'Arimatea, que cedeix el sepulcre perquè Jesús hi sigui enterrat. També es podria identificar Maria Magdalena, la ques jeu desconsolada i l'altra Maria. L'home que resta podria tractar-se de Nicodemus.</p> | 08305-152 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | <p>Aquesta obra fou pagada pel Bisbe Torras i Bages, tal i com informa una inscripció. Josep Llimona i Bruguera va néixer a Barcelona l'any 1864 i morí l'any 1934. Era escultor i fou el fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i vocal de la Junta de Museus de Barcelona fins a la seva mort. Treballà l'escultura monumental, eqüestre, religiosa, funerària i el un femení, això com frisos i relleus. Obtingué la medalla d'or de l'Exposició Universal de l'any 1888 i fou condecorat per França i Itàlia i se li concedí la medalla d'or de Barcelona.</p> | 41.3471300,1.6975200 | 391035 | 4578111 | 1916 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73247-foto-08305-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73247-foto-08305-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73247-foto-08305-152-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||
| 73249 | Esmalt del Sant Sopar de l'altar major de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esmalt-del-sant-sopar-de-laltar-major-de-santa-maria | <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Frontal de l'altar major compost per un esmalt sobre metall policromat, amb la representació del Sant Sopar, amb Crist com a figura central com a eix de la siometria que formen la resta de figures, els apòstols. Totes les figures vesteixen túniques i estan dretes, exceptuant les dues més properes a Cristi l'altar que presideix, que estan agenollades i l'apòstol més a la dreta que està assegut i que és l'única figura que trenca la simetria. Damunt l'altar hi ha el pa i el calze amb el vi</p> | 08305-153 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | 41.3470800,1.6974500 | 391029 | 4578106 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73249-foto-08305-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73249-foto-08305-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73249-foto-08305-153-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Moretó | 103|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73251 | Altar de Sant Fèlix de la cripta de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-felix-de-la-cripta-de-santa-maria | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Altar de marbre blanc compost per la figura de Sant Fèlix, vestit de sacerdot, amb les mans en actitud de pregària i disposat sobre un pedestal. A cada costat del pedestal, hi trobem sengles figures d'àngels mig agenollats amb el cap recolzat en el pedestal i les ales esteses. Porten una túnica. El pedestal està ornamentat amb una corona de roses al seu voltant i uns relleus amb la palma del martiri, una destral i una corona de roses. | 08305-154 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Josep Llimona i Bruguera va néixer a Barcelona l'any 1864 i morí l'any 1934. Era escultor i fou el fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i vocal de la Junta de Museus de Barcelona fins a la seva mort. Treballà l'escultura monumental, eqüestre, religiosa, funerària i el nu femení, això com frisos i relleus. Obtingué la medalla d'or de l'Exposició Universal de l'any 1888 i fou condecorat per França i Itàlia i se li concedí la medalla d'or de Barcelona. | 41.3471300,1.6974400 | 391028 | 4578111 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73253 | Retaule de Sant Raimon de Penyafort de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-raimon-de-penyafort-de-santa-maria | <p>RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Retaule dedicat a Sant Ramon de Penyafort, que el presideix amb una escultura exenta envoltada de panells de bronze repujat, amb la representació d'escenes de la vida del sant, emmarcats per muntants i llindes de fusta i marbre sense motllurar. Sant Ramon de Penyafort és una talla policroma, amb el vestit de frare, amb les mans sobre el pit, portant un llibre; del cinturó li penja una clau i als peus hi té una tiara.</p> | 08305-155 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | <p>Rafael Solanic era escultor, deixeble d'Esteve Monegal i professor de l'Escola de Bells Oficis i de l'Escola Tècnica de Bells Oficis. Participà a l'Exposition des Arts Decoratifs de París (1925) i al Saló de Montjuic de les Exposicions de Primavera (1933-35). També fou professor de Blanquerna i de l'Escola Normal de la Generalitat. Jaume Mercader i Miret va néixer a Vilafranca i fou professor de l'Escola Massana.</p> | 41.3472200,1.6974000 | 391025 | 4578121 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73253-foto-08305-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73253-foto-08305-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73253-foto-08305-155-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | R. Solanic i J. Mercader | 103|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73255 | Jaciment de la Capella de Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-capella-de-sant-pelegri | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COMAS, A. (1980). 'Es recupera un altre element arquitectònic vilafranquí. St. Pelegrí: Art, Història i cultura', dins Olerdulae núm.10, juny 1980, Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca, pp.2-3. FARRÉ HUGUET , Jordi (2006). Història de la capella de sant pelegrí i la torre romànica. Actuals espais del museu de Vilafranca museu del vi. Inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere i MASACHS J.Ma. (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Panadés, núm. 1489, any XXX, 25 d'abril de 1970, pàg. 11. MASSANELL i CASAS, A. (1970). 'Una nova troballa', dins Edició d'homenatge a P.Giró i Romeu, A.Massanell i Pere Regull, Vilafranca: Museu de Vilafranca, pp.77-80. PLANAS, Josep (1948). Antics convents, esglèsies i capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Ed. Artes Gráficas. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | V-XIV | sota les estructures de la capella | En motius de les obres de reforma d'aquest edifici, l'any 1967, aparegueren una sèrie de restes arqueològiques. Com explica Jordi Farré (2006), consistiren en tègules planes, i un enterrament fet amb aquest tipus d'elements. Dins el farciment aparegueren fragments de llànties, àmfora romana Dressel 20 i un molí fragmentat, la tapadora de la sitja amb un forat central. Tots aquests elements farien pensar en un moment romà tardà, al voltant del s.V d.C. També es trobaren tres tombes que podrien datar d'un moment alt medieval o romà tardà. Segons el diari de camp de Pere Giró (volum 9, maig 1970) aparegueren dos enterraments d'adults sense aparent protecció i una tomba infantil protegida amb lloses verticals. Giró diu que no s'hi localitzà material arqueològic per poder datar amb exactitud les tombes, però creu que la posició dels braços flexionats i creuats sobre el pit pot indicar que siguin medievals. També parla de la troballa d'una agulla llarga que podria ser medieval, però no s'ha pogut localitzar aquesta peça. Dins la tàpia d'un dels murs aparegué un bon nombre de ceràmiques dels ss. XIV i XV, tot i que era un mur que s'adossava externament. En aquest espai també es localitzaren dues sitges amb materials romans en el seu farciment: estucs, una àmfora Dressel 20. (Es tractaria de les sitges que es troben visibles actualment. Una de les sitges podria haver estat destruïda o tapada, ja que només en trobem una a la planta baixa de la Torre, mentre que a les fotografies en trobem dues. Una d'elles, la que encara avui es troba visible té unes mesures de boca de 48x55 cm, un diàmetre màxim de 2.30 m i una fondària de 2.80 m. L'any 1980, es torna a fer una reforma de l'espai per a convertir-lo en sala d'exposicions del Museu. Durant aquesta reforma aparegué una nova sitja de 50 cm de diàmetre de boca, 2.05 m de diàmetre màxim i 2.50 m de fondària. Segons noticies orals de Joan Josep Forés (arquitecte de l'obra) en aquesta intervenció aparegueren enterraments i monedes que podrien ser romanes i que s'encarregà de guardar, segons ell, el sr. Antoni Massanell (aquestes monedes podrien ser algunes de les que hi ha a la col·lecció Numismàtica del Museu). Tot i així sembla que es podria referir a la reforma de l'any 1967, ja que va ser la seva mateixa constructora que va dur a terme els treballs. | 08305-156 | Plaça de Jaume I, 7 | Excavacions realitzades a partir de les reformes de l'any 1967 i 1980. | 41.3468300,1.6965200 | 390951 | 4578079 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-3.jpg | Legal | Antic|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73257 | Bosc Moi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-moi | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). Nuevos hallazgos en el Panades, dins Ampurias, núm. IX-X, pp. 250-260. RAURET, A.Ma. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Memoria presentada por la obtencion del grado de Licenciada, Universidad de Barcelona, 1963, pàg. 339. | IX-VII aC | mig escapçat | A l'indret on s'emplaçava antigament el Bosc del Comte Moi, aparegué una sitja al construir-s'hi la nova carretera cap a Moja. Les obres seccionaren uns 25 cm aproximadament de les parets de la sitja, excavada en un subsòl de margues carbonatades. La seva morfologia era semiesfèrica amb un diàmetre d'1'80 m i una alçada de 0'80 m, sota una capa de 0'87 m de terra fèrtil. Es diferenciaven dos nivells estratigràfics: -Un amb terra i pedres d'un possible enderroc de l'època. -Un altre inferior amb cendres, carbons i la majoria del material ceràmic. Van extreure restes d'ossos d'au, fragments de molí de granet, fragments de ceràmica a mà amb acanalats o cordons, algunes superfícies polides, bases planes i vores bisellades, i algun fragment de punxó d' os. | 08305-157 | A ponent del terme municipal | Excavat per Pere Giró i Josep Masachs de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, en l'any 1947. | 41.3392100,1.6941500 | 390740 | 4577236 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar amb la sitja excavada l'any 1987, al davant de l'Escola Cristòfor Mestre, dins de la zona de l'antic Bosc del Comte Moi. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||
| 73259 | Vinya d'en Pau o Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-pau-o-torrelletes | ALMAGRO BASCH, M. (1944). 'El lodo y la cultura. En torno al hallazgo de los primeros vasos griegos en el Panadés', dins Verde y Azul. Vilafranca del Penedès. núm. 3 Suplemento literario del Panadés. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ i ROMEU, Pere (1985). 'La ceràmica ibèrica de la Viña de Pau en el Panadés. Notas para su estudio', dins Recull de l'obra dispersa de l'arqueòleg Pere Giró i Romeu. Vilafranca del Penedés, pp. 17-34. GIRÓ i ROMEU, Pere (1950).'Interesantes donativos al Museu de Vilafranca', dins Acción Católica. Vilafranca del Penedès. Any X . Núm. 45 GIRÓ i ROMEU, Pere (1947). 'La ceràmica ibèrica de la Viña de Pau, en el Panadés. Notas para su estudio', dins Archivo Espanyol de Arqueología. Madrid. Vol. XX (1947) núm. 68, pp.200-209. Reeditat a: Recull de l'obra dispersa de l'arqueòleg Pere Giró i Romeu. GIRÓ i ROMEU, Pere (1956). 'Villafranca del Penedés', dins la VII Reunión de la Comisaria Provincial de excavaciones Arqueológicas de Barcelona, Informes y Memorias (Madrid), núm. 32, pp.171-174. GRIVÉ, M.(1934). 'Els íbers al Penedes', dins el Butlletí C.E.Vilafranquí (gener-febrer 1934), núm. 34. GRIVÉ, M.(1934). 'Els íbers al Penedes', dins el Butlletí C.E.Vilafranquí (setembre-octubre 1934), núm. 38. MASACHS, J.M. (1973). 'Ciutats desaparegudes III', dins Casal, núm. 59. Vilafranca del Penedès, pp.3-5. MASACHS, J.M. (1976). Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés. Vilafranca del Penedés. Museu de Vilafranca, 1976. ROS MATEU, A. (2004). 'El camp de sitges de Vinya d'en Pau (Vilafranca del Penedès), revalorització dels materials dipositats al Museu de Vilafranca', dins Revista d'Arqueologia de Ponent (Lleida), 13. Secció d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Universitat de Lleida, pp.191-209. | V-I aC | L'any 1930, arrel d'uns treballs agrícoles, es troben les primeres sitges amb material ibèric. A partir de llavors s'inicien els treballs arqueològics de P.Martí Grivé, que amb 6 anys (fins 1936) excavà varies estructures sense tenir en compte la separació de material de cada una (això fa difícil assignar cronologia detallada a cap de les estructures). Aquestes estructures eren: - 17 sitges de secció ovoide o circular, algunes molt afectades per continus treballs de conreu, totes obertes a la vinya del Pau. - 1 forn de ceràmica que es derrumbà al ser excavat pel seu mal estat de conservació (arcada destruïda d'antic), amb una càmera quadrangular sobre la que hi havia vàries fileres de boca o forats quadrangulars, i part de la xemeneia amb les parets parcialment vitrificades. Material: ceràmica a torn ibèrica, amb decoracions de pintura roja, dents de llop. Les formes són Kalathos, oenochoes, petits vasos, gerretes, àmfores, tapadores i una gran gerra gran amb les parets plenes de petits forats que possiblement seria usat com a filtre. Ceràmica romana, amb un petit vas de ceràmica fina grisa, àmfores, petit ungüentari, tègules, plats i altres fragments de ceràmica negre campaniana, una pedra de molí, llànties, fragments de vidre blavós, fragments d'una columna de pedra de secció octogonal i peses de pedra calcària. La segona etapa d'excavacions dirigides per Pere Giró i Romeu començen en 1943 amb l'obertura de cinc sitges a la vinya del Pau. Les sitges tenien una secció circular entre 1'70-1'80 m i 0'80 i 1 m de profunditat, allà va aparèixer ceràmica ibèrica i en una de les sitges va aparèixer un vas de ceràmica àtica del segle IV (amb la figura d'un atleta) i un fragment de Kylix (amb escenes de cavalls en figures roges). A partir de 1944 es començen a excavar en els camps de l'altre banda del camí, a la vinya Torrelletes i la d'en Joan Espelta. En 1957 s'excava una nova sitja, i dues excavacions més en 1960 (tres sitges a cada excavació). Totes les excavacions amb el mateix tipus de material ibèric. En total es van excavar 22 sitges i un forn, a més del material ja esmentat també es va treure material metàl·lic com un anell, una fíbula, una placa, una punta de fletxa, una dena de bronze, un ganivet de ferro i vàries planxetes de coure. | 08305-158 | A l'est del terme municipal | Excavacions dirigides per Pere Martí Grivé entre els anys 1930 i 1936, que consistiren en treballs esporàdics aprofitant feines agrícoles. Pere Giró i Romeu feu diverses campanyes als anys 1943, 1944, 1957 i 1960. | 41.3392800,1.7185400 | 392781 | 4577214 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73259-foto-08305-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73259-foto-08305-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73259-foto-08305-158-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73261 | Camp de Fèlix Balañá | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-felix-balana | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere. (1953). Quaderns de camp. Vol. 3. 1950-1953. (11 d'octubre de 1952). Inèdit. | II-I aC | estructures destruïdes | Es tracta de diferents sitges d'època ibero-romana trobades l'any 1952 en realitzar uns treballs agrícoles. Els materials bàsicament són romans i ibèrics: tègules, àmfores, peces de teler i alguns fragments de ceràmica a torn (àmfora i un broc). El pagès que treballava la vinya destruí les estructures, podent-se recollir només el material que quedava escampat pel sòl. | 08305-159 | Al nord-est del terme municipal | Troballa de l'any 1952. | 41.3533900,1.7160600 | 392596 | 4578783 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73263 | Sepulcre de l'autopista o de Ca l'Arnabat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-lautopista-o-de-ca-larnabat | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | destruït | En fer el pont de l'AP-7, prop de Ca l'Arnabat, a 2 m de fondària es trobà una estructura d'enterrament, destruint-se ràpidament. L'encarregat va recollir un crani sencer i la notícia arribà a P. Giró que va recollir alguns fragments d'ossos i 2 de ceràmica en les piles de terra de les inmediacions. Interrogant als obrers aconseguí averiguar que eren 4 individus inhumats i que estaven en posició encogida. Giró dedueix que aquestes característiques junt amb la troballa d'una llosa natural i sense cap senyal que feia uns 40 x 40 x 5 cm, amb varies osques laterals, fan que la troballa sembli un sepulcre de fossa. Per la descripció dels obrers Giró atribueix a 2 adults i 2 infants de 7-8 anys els enterraments, reforçant aquests arguments amb l'opinió del doctor Cuadras que va examinar un maxil·lar. Un dels cranis es trobà desplaçat als peus d'un inhumat. El material recollit fou 2 ceràmiques (una es informe a mà), l'altre és un fragment de bol amb vora, carena i base. Les restes humanes dels 4 individus estan totalment fragmentades (18 fragments de crani, 3 de costella, 5 caps de fèmur, 1 de pelvis i un indeterminat). | 08305-160 | Pont AP-7 Sortida Vilafranca Sud | Giró va recollir el material apilat als marges de terra de l'obra de la carretera el març de l'any 1972. | 41.3316000,1.7111500 | 392150 | 4576370 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73263-foto-08305-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73263-foto-08305-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73263-foto-08305-160-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73265 | Vinya del Catxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-catxo | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRÀCIA i GIRALT, Josep (1986). 'El jaciment prehistòric de Cua de Lluert, Pacs', dins 3 de Vuit. núm. 217, 27 de juny de 1986. Vilafranca del Penedès, pàg. 17. | troballes superficials | Troballes realitzades en superfície en el sector esportiu del municipi, entre la pista poliesportiva i el Camí vell de la Bleda. És un sector de suau pendent i amb un potent substracte argilós que queda just a 150 m darrera les pistes d'atletisme. Hi ha molt poc material recuperat: una rascadora transversal sobre ascla, una rascadora amb denticulats, una punta sobre ascla, un ascla cortical retocada, denticulats, un nucli centrípet. També s'han recollit 8 nuclis, 32 nòduls i còdols (sílex, quars i quarsita), 1 pedra de fusell i dues destrals piquetejades. En general doncs, exceptuant la presència dels dos polimentats, estem davant una industria típicament mosteriana, i que com a tret comú té, en aquest cas, es dels talons plans. | 08305-161 | Camí vell de la Bleda | Prospeccions realitzades per en Josep Gràcia i Giralt els anys1985-86. | 41.3460400,1.6865200 | 390113 | 4578004 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73267 | Vinya del Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-marxant | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .225. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 187. GIRÓ ROMEU, Pere (1935). 'Quaderns de camp', vol. 1 1932-35 (31 de juliol de 1938) inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Notas de Arqueologia de Catalunya y Baleares. Vilafranca del Penedés', dins. Ampúrias, num. XXIV, pàg .309. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). 'Activitats Arqueològiques III. La cultura dels sepulcres de fosa en el Penedés', dins Agrupación Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. MUÑOZ, Ana (1965). La Cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Instituto de Arqueologia y Prehistoria, Universitat de Barcelona, núm. 9, Barcelona. RAURET, A. Ma. (1963). 'El proceso de la primitiva población del Penedés'. Memòria de Licenciatura, Universitat de Barcelona, (inèdita), pp. 94-95. RIPOLL, E. i LLONGUERAS, M (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pàg. 53. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | troballes fragmentades | L'any 1937 el Sr. Marxant arrancà una llosa mentre llaurava; els fragments de crani que van sortir, els va llençar i va tapsr el forat. Masanell fou avisat i va poder recollir-hi fragments de ceràmica a mà amb cordons aplicats, algunes superfícies brunyides i una vora de llavi de plat. Mitja destral fragmentada i algunes peces de sílex. Pere Giró per la seva banda trobà, en aquella zona, una peça de sílex (gratador?) i una petxina gastada possiblement d'un aixovar. L'any 1938 el grup de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca excavà un enterrament situat a la feixa inferior respecte a la troballa de l'any 1937. Només varen aparèixer dues lloses laterals amb fragments de crani. També es tenen notícies orals que en algun camp proper fou destruït un altre enterrament d'aquest tipus. | 08305-162 | Vessant meridional del turó de Sant Pau | Excavat per membres de la secció d'Arqueologia del museu de Vilafranca, sota la direcció de Pere Giró, el 31 de juliol de1938. | 41.3588000,1.6848300 | 389993 | 4579423 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73269 | Camp Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-gran | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'Noticiario arqueológico. Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pp. 253-254. GRIVÉ, Martí (1930). 'Uns micròlits a Sant Jaume', dins Quaderns Mensuals d'Acció, vol. II, setembre -octubre de 1930, pàg. 138. MONFORT SALIONS, J. (1972). Talleres líticos de superficie del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Licenciatura, Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp.231-232. | troballes aïllades | Les primeres troballes fetes del propietari foren estudiades per M.Grivé i es tracta de: - Una destral-bifaç de sílex melat. - Una punta de sílex (o quarsita?) amb retocs en ambdues cares. - Un gratador de sílex. - Un percutor de quarsita, de secció piramidal. Anys després fou localitzada una destral polimentada fragmentada (segons referència en Grivé sobre porfirita). El conjunt lític sembla ser prou característic: d'una banda la industria en sílex i quarsita de cronologia paleolítica (Paleolític Mitjà, tipus Axeulià?), i d'altra el polimentat d'un període més indefinit (neo-neolític?). | 08305-163 | Les Clotes | Els anys 20 del segle passat, el propietari realitzà prospeccions. Algunes troballes aïllades de J.A Olivella Ribera s'entregaren a M. Grivé. | 41.3510600,1.6943500 | 390776 | 4578552 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|79|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73271 | Sant Pau i Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-i-sant-jaume | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .225-227. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 187-188. MONFORT SALIONS, Jordi (1972). Talleres líticos de superfície del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Llicenciatura, Univ. Barcelona, setembre de 1972, pp. 178-186. | localització molt imprecisa. | En diversos sectors d'ambdós turons, sense que es pugui precisar més, han estat localitzats diversos tallers de sílex superficials en prospeccions efectuades a partir dels anys 20 per membres del Museu de Vilafranca. S'han documentat diverses peces d'indústria lítica: nuclis, gratadors, geomètrics, ascles, làmines, gratadors sobre làmina, microburins ... En conjunt podem atribuir als materials recuperats una cronologia genèrica que abraça els períodes Epipaleolític i Neolític, segons les peces típiques descrites en els articles. | 08305-164 | Turons de Sant Pau i Sant Jaume, al nord del municipi | S'han fet diverses prospeccions per aquesta zona a càrrec de membres del Museu de Vilafranca des dels anys 20. | 41.3622200,1.6851400 | 390025 | 4579802 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric|Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|76|77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73273 | Escoles Cristòfor Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-cristofor-mestre | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | VI aC | destruït | Sitja de secció cònica i fons pla, d'1,60 m de diàmetre i 0,30 m d'alçada conservada. Hi havia tres nivells a la sitja, el primer format per cendres i terra gris, un segon que era una capa d'argila marró i al fons argiles groguenques i grises amb restes d'argila cuita o tobots. Tota l'estructura estava reomplerta de blocs de pedra d'uns 40 cm. El material recollit és mínim, només uns petits fragments de ceràmica que datarien la sitja en la primera fase de l'edat del ferro. | 08305-165 | Carrer de J.V. Foix | L'estructura aparegué en el moment d'obrir un carrer, seccionant-ne la meitat i quedant l'altre part a mitja alçada del marge, format per argiles carbonatades. Es va realitzar una excavació d'urgència sota la direcció de Josep Mestres i Mercadé, del 10 al 12 d'abril de 1987. | 41.3374300,1.6953700 | 390839 | 4577037 | 600 aC. | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73273-foto-08305-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73273-foto-08305-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73273-foto-08305-165-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Antic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar aquesta sitja amb la troballa d'un fons de cabana o sitja excavada l'any 1947 a l'antic bosc del comte Moi (157). | 79|81|80|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||
| 73275 | Llegat Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegat-martorell | AA. VV. (1979). Edició d'homenatge a Pere Giró, Antoni Massanell i Pere Regull. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, pàg.115. ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. COLOMINAS, Josep (1940). 'Nuevos sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, Vol. II, pàg.160. MARTORELL i PEÑA, Francisco (1879). Apuntes arqueologicos de Francisco Martorell y Peña. Barcelona, pp.89-90. MUÑOZ AMABILIA, Anna (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals Núm. 9, pàg.107-108. TRENS, Manuel (atribuït) (1926). 'Un sepulcre eneolític dels voltants de Vilafranca', dins els Quaderns mensuals d'Acció. Vilafranca del Penedés. Vol. I n. 4 i 5 abril-maig, 1926, pp.38-39. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pp. 52-53. | Notícia d'una troballa de l'any 1867 que consisteix en set destrals de pedra polida i un ganivet de sílex sota una llosa de pedra al costat d'un esquelet humà. Els materials estan dipositats en el Museu Arqueològic de Barcelona. | 08305-166 | Vilafranca del Penedès | L'existència de les troballes ens arriba d'en Martorell i Peña: l'any 1867 un pagès dels voltants de Vilafranca va vendre uns objectes trobats en el seu camp mentre llaurava a un plater, i aquest, un tal Torner anys més tard li cedí a Martorell. Segons el pagès es trobaren les peces sota d'una llosa de pedra al costat d'un esquelet humà. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | Física | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Procedeixen d'un jaciment de Vilafranca que no ha estat localitzat, però que té una fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (núm.. 12 i 7498).Tot i no haver estat localitzat, la troballa és significativa i està àmpliament referenciada bibliogràficament. A més, es tracta d'una nova dada sobre Sepulcres de Fossa a Vilafranca. | 78 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||||
| 73277 | Caputxins Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caputxins-vells | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès su historia y monumentos. Barcelona. Ed. Imprenta de F. Altés. GIRÓ ROMEU, Pere (1968). Quaderns de camp, vol. 8, 1964-68 (1 de març de 1967) inèdit. PUIG, Ricard (1934). 'Els frares caputxins a Vilafranca', dins Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí. Setembre - octubre. 1934 IIª època núm. 38. Vilafranca del Penedès, pp. 74-75. PLANAS, Josep (1948). Antics convents, esglèsies i capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Ed. Artes Gráficas, pàg. 134. | XVI-XIX | es desconeix l'emplaçament precís. | La localització de l'antic monestir dels Caputxins no ha estat exitosa. No s'han trobat les seves restes, tot i que se'n té coneixement documental. No es coneix la forma de l'edifici, ni la seva estructura, només s'ha evidenciat l'existència de restes humanes conservades en el Museu de Vilafranca,amb ceràmica grisa medieval. Aquestes restes podríen procedir d'extraccions d'argiles amb destí a la Bòbila Jané. Giró, en els seus quaderns amb data d'1 de març de 1967, explica que li van comunicar la troballa de 12 sepultures però que quan ell va arribar ja havien estat arrassades i només va poder recollir algunes restes de ceràmiques i ossos. Segons el relat de l'època 'los sepulcros se abrieron a 1,50 m de profundidad, y segun referèncias del encargado de la extracción de sílice, en el fondo de la fosa había un compuesto de sílice donde estaba depositado el cuerpo del inhumado; encima del mismo había una serie de tejas planes de forma ligeramente curva, siguiendo luego otra capa de piedras y tierra encima. Esta pequeña elevacion del terreno formada por estrechas terrazas escalonadas se denomina 'la saldonera', y al pie mismo de esta especie de montículo pasa el camino viejo y se dirige a Pachs. Es muy probable que dichas sepulturas procedan del antiguo convento de caputxins vells, pues los terrenos de aquella zona de cultivos y una vieja masia tenian la misma denominacion'. | 08305-167 | Al nord del municipi | Documentalment, es coneix la comunitat de caputxins per Coy (1909), Puig (1934) i Planas (1948). L'any 1581, els frares caputxins adquireixen a Pere Queralt un camp a peu de la muntanya de Sant Jaume on hi havia una ermita dedicada a Sant Antoni i Sant Pau. El març de l'any 1583, l' edifici ja estava acabat i s'hi van instal·lar. L'any 1626 es va abandonar l' edifici fundacional per traslladar-se al nou (situat sota l'actual cementiri fundat l'any 1839). La primera guerra carlina va destruir l'edifici. Amb la desamortització els terrenys van passar a mans municipals. | 41.3626600,1.6872400 | 390201 | 4579848 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73277-foto-08305-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73277-foto-08305-167-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73279 | Jaciment del Carrer de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-de-santa-magdalena | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ, P. (1978). Quaderns de camp, vol. 9. 1969-78. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | IX-XIV | es manté soterrat per sota d'edificis moderns. | Durant unes obres, un obrer va trobar restes humanes que va entregar al senyor P. Giró, un cop la rasa ja estava tapada. Es tracta de dos cranis, dues mandíbules i dos ossos indeterminats. | 08305-168 | Carrer de Santa Magdalena, a 200 m del Portal de la Font | Troballes realitzades durant unes obres de telefònica. P. Giró, associava les troballes als sepulcres de fossa, però sembla que l'existència d'una via romana amb pervivència medieval (Strata Francisca) i l'existència d'una possible capella sota l'advocació a Santa Magdalena, fan pensar en una cronologia medieval. | 41.3503100,1.7006500 | 391302 | 4578460 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73279-foto-08305-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73279-foto-08305-168-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73281 | Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canyamars | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B65, pp.62-68. GIRÓ ROMEU, Pere. (1950). Quaderns d'en Giró, vol.2, 1945-50 inèdit. GORGES, J.G.(1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologique. París. Publication du Centre Pierre París. Núm. 4, pp.225-226. MASACHS, Josep Maria (1965). 'Notas de arqueologia de Catalunya y Balears. Vilafranca', dins Ampurias, vol.XXVI-XXVII (1964-65), pàg. 278. | IaC-IdC | troballes superficials en terrenys agrícoles | En les prospeccions que es realitzaren l'any 1948 es recolliren fragments de tègula, pedres de possibles murs, blocs de ciment i un molí de granet. En els marges dels voltants també es van trobar ceràmica ibèrica i romana comuna, vidre romà, sigil·lata hispànica i un fragment de campaniana.Es tracta d'un possible establiment romà. | 08305-169 | Al nord del terme, abans d'arribar a Cabanyes | Prospeccions realitzades per Josep Maria Masachs i Pere Giró l'any 1948. | 41.3603300,1.6958900 | 390921 | 4579579 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73281-foto-08305-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73281-foto-08305-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73281-foto-08305-169-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73283 | Els cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cirerers | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pàg. 266. GIRÓ ROMEU, Pere (1950). Identificacion de algunas vias romanas en el Penedes. Dins Actas y Comunicaciones de la 1ª Asamblea Intercomarcal de Investigaciones del Penedés y Conca d'Odena. Martorell, pp.110-127. (reeditat al recull de l'obra dispersa de Pere Giró. Vilafranca 1984,p.78). | II aC-IIdC | troballes a partir de l'extracció d'argiles. | L'any 1946 es localitzen i s'excaven 4 sepultures de caixes quadrangulars amb tègules les quals conservaven restes humanes. Entre aquesta data i finals dels anys 50 van sortir diverses estructures i materials segons les referències de l'aleshores propietari Sr. Magí Sogas i Marques. També es van trobar 6 sitges, un pou, restes de murs i força material arqueològic (tègula, dòlia, àmfora, pondus, sigil·lates, molins, monedes...). L'any 1970, s'excava un nou sepulcre del mateix tipus que les anteriors. L'any 2003, es va trobar una sitja i un pou del bronze final que la talla d'uns 5 metres de diàmetre que baixa esglaonadament. | 08305-170 | Al nord-est del terme municipal | Excavació el gener de l'any 1946 a càrrec de M. Peitabí. L'any 2000, es va fer una prospecció a càrrec d'Arquepec.SL. L'any 2003 es fa una altra excavació. | 41.3514300,1.7114800 | 392210 | 4578571 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73283-foto-08305-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73283-foto-08305-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73283-foto-08305-170-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls|Prehistòric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment queda directament afectat pel projecte subtram X del tram Lleida - Martorell de la línea d'alta velocitat Madrid - Barcelona. | 81|83|79|76|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||
| 73285 | Vinya d'en Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-giralt | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). Activitats arqueològiques II. Fons de cabana neo - eneolítiques al Penedès. Agrupació Excursionista de Catalunya. Barcelona, març de 1963. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Notas de arqueologia de Cataluña y Balears. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXIV, pàg.309. | XV-XIIaC | destruït en part | En la realització de tasques agrícoles, al setembre de l'any 1950, es descobrí el que semblava ser un fons de cabana en avançat estat de destrucció, es van excavar 50 cm que semblava ser que estava intacte, però sembla ser que només 20 cm eren de potència arqueològica, on va aparèixer terra fosca, amb cendres, ossos, carbons i ceràmica feta a mà, ceràmica amb cordons, gerres globulars i un fragment de molí de granet. | 08305-171 | Al nord-est del terme municipal | Excavació dirigida per Pere Giró i Romeu amb membres del museu de Vilafranca el dia 4 d'octubre de 1950. | 41.3522400,1.7143500 | 392451 | 4578658 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73285-foto-08305-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73285-foto-08305-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73285-foto-08305-171-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La cronologia que li dona Pere Giró i la de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya difereix. Aquí ens hem basat en l'aportació de l'Inventari. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||
| 73287 | Sitges Bar Ze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-bar-ze | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XII-XV | poc documentat | Conjunt de cinc sitges trobades en fer reformes a la planta baixa d'un local destinat a bar. Només es van poder documentar dues sitges, una estava plena i l'altra buida, feien 2,7m la buida i 2,2 m la plena Van sortir materials baix medievals i vidriats moderns. Va aparèixer després una tercera però que no es va documentar i es va destruir. El propietari actual del bar les ha integrat posant-li llum i tapadora de vidre, a més les ha comunicat entre elles. El solar en que s'han les sitges pertanyia amb molta probabilitat al castell del moment fundacional de Vilafranca, es creu que aquell castell ocupava tota aquella illa entorn de l'església, entre els segles XII i XV. | 08305-172 | Carrer Escudellers, 14 | Troballa realitzada l'any 1988 en motiu d'unes obres de reforma. | 41.3473600,1.6968700 | 390981 | 4578138 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73287-foto-08305-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73287-foto-08305-172-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73289 | Santa Digna o Pla de la Girada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-o-pla-de-la-girada | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1969). 'Las estaciones talleres en el Penedés', dins Dionysos. Vilafranca núm.126, pp.2 i 3. | no se'n conserva res | Fruit de diferents prospeccions s'hi recolliren diverses peces de sílex i un parell de fragments de destrals. A finals de l'any 1995 arran de les obres d'urbanització de la zona, com era una zona de possibles troballes arqueològiques, es portà a terme el control dels rebaixos, de seguida van aparèixer estructures arqueològiques i començà l una xcavació d'urgència. Es van documentar 22 estructures, 1 bassa, 8 sitges del bronze antic - mitjà, 1 fons de cabana de l'edat del ferro, 7 fosses d'època moderna, 2 llars i 3 estructures d'època indeterminada. L'any 2000 es va realitzar una nova intervenció d'urgència a l'encreuament de la Rambla de la Girada amb carrer Josep Irla i Avinguda Europa, on es van documentar dues estructures d'emmagatzematge, tipus sitja del bronze inicial (1800-1200) que posteriorment van ser utilitzades com a abocadors d'escombreries. L'any 2004 es va produir una nova intervenció entre l'avinguda Generalitat i la via del tren delimitat per la carretera de Moja (zona afectada per la construcció d'un col·lector d'aigües paral·lela a la línea d'alta velocitat. En aquesta zona només es van trobar materials, però cap estructura. Es creu que aquella zona va tenir una ocupació continuada i intensa per l'aparició massiva de ceràmica grisa i vidriada dels segles XVI - XIX. | 08305-173 | Barri de la Girada | 41.3394900,1.7018400 | 391384 | 4577258 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-3.jpg | Legal | Antic|Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític|Modern|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|79|76|78|94|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||||
| 73291 | Jaciment de l'edifici consistorial (Ajuntament). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ledifici-consistorial-ajuntament | AJUNTAMENT DE VILAFRANCA (1985). Servei d'iniciatives culturals. 'La casa de la vila: Història - visita a la casa de la vila', dins del Dossier Pedagògic 'La casa de la vila', Ajuntament de Vilafranca, Comissió de Cultura, 1985, p. 3-5. BENACH i TORRENTS, Manel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca, 2ª ed. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Barcelona: Impremta Francisco J.Altés i Alobart. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XII-XV | Restes medievals d'un edifici anterior al de l'Ajuntament i sitges. S'han documentat unes canalitzacions fetes amb lleixes de pedra (30 x 80 x 13 cm), una superfície enllosada de 4'5 x 3 metres, un mur paral·lel a la canalització i sobreposat a l'enllosat, el basament d'un dels arrancs d'arcada apuntada, sobreposat també a l'enllosat. A la sala que dóna al carrer Sta. Maria, actualment oficina d'atenció al ciutadà, hi ha 6 sitges tapades amb vidre. Estan disposades paral·lelament 3 i 3 (de 0,50 cm de boca i entre 2,9 i 4 metres de profunditat). Estan excavades en el sòl natural anomenat 'tapassot' (argiles compactes i carbonats) i llentiols de graves en la base. Tenen restes d'un acabat de calç, mostra d'una continua utilització i de refaccions. Les boques de les sitges són fetes de pedra treballada sobre la que s'aixeca el paviment actual uns 60 cm, una d'elles està segellada amb una roda de molí. Totes tenen un fons pla. Alguns dels materials trobats són: 1 bol i un plat de blava catalana, 2 plats de reflex metàl·lic, 1 plat de terrissa comuna, 1 objecte de coll circular amb forma d'embut i perforacions múltiples en el coll (filtre), en pedra hi ha un morter, 2 plats de molí de mig metre aproximadament, 1 bola de pedra (mà de morter?), 2 bases planes de columna, 2 fusts de columna llisos i varis encaixos. | 08305-174 | Carrer de la Cort, 14 (Ajuntament) | Es descobreix entre 1963 i 1969 en les reformes i restauració de l'edifici central de l'Ajuntament, en l'ampliació de la planta baixa. Entre el 3 al 27 d'agost de 2004, es va fer una intervenció de Tríade SCP, dirigida per David Álvarez Mon. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73291-foto-08305-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73291-foto-08305-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73291-foto-08305-174-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73293 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-8 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). Activitats arqueològiques III. La cultura del sepulcres en fosa en el Penedès. Agrupació Excursionista de Catalunya. Barcelona, març de 1963. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). Nuevos hallazgos en el Panades, dins Ampurias, núm. IX-X, pp. 250-260. MUÑOZ AMABILIA, Anna (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals Núm. 9, pàg.110. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pp. 52-53. | parcialment destruït | L'any 1898, al perforar-se un pou, es va descobrí un crani i una llosa molt gran. Es va tornar a tapar. Quan Pere Giró, l'any 1946, s'assabentà d'aquesta troballa va voler fer una excavació. Va trobar-ho a 1'80 metres de profunditat. La llosa lateral feia 1'8 x 1'28 x 0'39 metres. Al damunt hi havia una altra llosa, desplaçada, i que cobria tres quartes parts del sepulcre, que estava orientat al NO. Una paret lateral estava feta de pedres irregulars formant una mena de mur, mentre que a l'extrem inferior, hi havia una llosa. També es van trobar fragments de ceràmica a mà, fragments de granit d'una possible pedra de molí, ossos i dents humanes d'un sol individu. | 08305-175 | Al nord-est del terme municipal | Excavació l'abril de l'any 1948 per Pere Giró. Els anys 1995 i 1996, en motiu de la construcció de la variant de la carretera N-340 es fan seguiments arqueològics d'urgència dels rebaixos de les terres. Els resultats varen ser negatius al no haver-ne constatat cap resta ni estructura destacable. | 41.3498000,1.7142000 | 392435 | 4578387 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73295 | Jaciment del Carrer de Sant Bernat, 6 i 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-de-sant-bernat-6-i-8 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MASACHS, J. Ma. (1973) 'Els dominis del Cistar al Penedès (IV.Part)', dins Casal núm. 56. Vilafranca, abril de 1973. pp, 5 - 7. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XII-XV | destruïdes | Durant els treballs de fonamentació per la construcció d'un nou edifici, es van descobrir dues sitges que es van destruir per la construcció sense poder documentar cap dada, ni forma, ni farciment. La cronologia ve donada per paral·lels propers. Segons testimonis visuals del Museu de Vilafranca, eren sitges excavades al terra. | 08305-176 | Carrer de Sant Bernat, 6-8 | En enderrocar l'edifici antic i fer l'ampliació de la 'Pizzeria St. Bernat' a principis de 1989, Jordi Vallès que estava fent una excavació d'urgència al campanar de Sta. Maria va passar per allà i va veure com destruïen les dues sitges. Una de les hipòtesis és que podria tractar-se de la Casa de Procura que el monestir de Santes Creus va establir al carrer Sant Bernat. En tot cas, aquest era un carrer de l'eix comercial medieval. | 41.3464100,1.6966500 | 390961 | 4578032 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73295-foto-08305-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73295-foto-08305-176-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73297 | Molí d'en Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-rovira | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. FERRER, A. i GIRÓ, Pere (1945). 'Coleccion prehistórica del Museo de Vilafranca', dins Ampurias, núm. V , pp. 204-205. GRIVÉ, Martí (1935). 'Els ibers al Penedès', dins Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí. Vilafranca, núm. 36. maig -juny de 1934, pàg. 34. MASACHS, Josep Mª (1973).'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés', dins Actes XIII Congreso Nacional de Arqueología. Huelva, pp. 455-464. Reeditat a: Masachs, Josep Mª. 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés'. Museu de Vilafranca 1976. | VI aC | soterrada sota un edifici. | Enterrament ibèric trobat fortuïtament en la realització d'unes obres a l'any 1931. Les úniques peces que es van poder documentar són: una espasa de ferro tipus La Tene molt oxidada (76 cm) dues plaques de bronze damasquinades amb plata i amb dibuixos geomètrics, definida com a sivella de cinturó; i una altre placa rectangular de sivella amb semidecoració de cercles concèntrics. La resta de material es va perdre. | 08305-177 | Al sud del municipi | Durant les obres de construcció de l'església de la Mare de Deu del Pilar (iniciada l'any 1931) on ara està instal·lada la cúpula, els obrers van trobar, a 3 metres de profunditat, les restes d'un enterrament ibèric. | 41.3372100,1.7100300 | 392065 | 4576994 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73297-foto-08305-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73297-foto-08305-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73297-foto-08305-177-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | ||||||||
| 73299 | Vinya d'en Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-salvany | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945, pàg. 226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, A. i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistòrica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampuries, núm. V, pp.185-216. GIRÓ ROMEU, Pere (1948).'Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pp. 250-260 GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'La cultura dels sepulcres en fosa en el Penedès', dins Ampurias vols. IX-X (1947-48), pp. 258-259 | destruït | L'any 1939 es localitzà durant unes feines agrícoles, un sepulcre en fosa excavat a 1 metre de profunditat, que fou destruït. L'any 1943 es dona la notícia de la troballa d'una llosa, segurament la coberta (1,10 m x 0,66 m x 0,15 m), sota la qual aparegué una destral de serpentina polimentada (13 cm x 3,5 cm x 2,2 cm). En aquesta mateixa sortida es localitzà una altra llosa en el marge d'un camí que podria haver format part d'un enterrament. A part de la destral esmentada es tenen notícies d'una altra destral (desapareguda), fragments de ceràmica a mà, alguns sílex i restes d'ossos humans. | 08305-178 | Santa Maria dels Horts | Troballa fortuïta de l'any 1939, més tard confirmats. | 41.3432000,1.7228700 | 393149 | 4577643 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73301 | Camp Cinzano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-cinzano | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1954). 'La cultura dels sepulcres en fosa en el Penedès', dins Ampurias vols. XV-XVI (1953-54), pp.327-333. GIRÓ ROMEU, Pere (1960).'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés', dins Memorias de los Museos Arqueológicos, vols. XVI-XVIII (1955-57). Madrid pàg. 234. MASACHS, Josep Mª. (1973). 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés', dins Actas XIII Congreso Nacional de Arqueología. Huelva, pp. 455-464. Reeditat a: Masachs, Josep Mª. 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés'. Museu de Vilafranca 1976. MUÑOZ AMABILIA, Anna M. (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals n. 9, pp.111-115. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV. pp. 51-52. | destruït | Van aparèixer 3 estructures funeràries i un fons de cabana. Els sepulcres estaven coberts per lloses i tenien ceràmica feta a mà, en una d'elles es va trobar una punta de fletxa. | 08305-179 | Travessera de Vilafranca del Penedès N-340a | L'any 1951, es van fer les obres d'un rebaix d'un terreny per instal·lar-hi una factoria de la casa CINZANO SA. Pere Giró, delegat local de la Comisaria de Excavaciones de la Provincia de Barcelona, va decidir fer-ne un seguiment, basant-se Seguiments de les obres de setembre a desembre de 1951, per part de Pere Giró, delegat local de la Comisaria de Excavaciones de la Provincia de Barcelona. | 41.3475900,1.7069100 | 391821 | 4578151 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73301-foto-08305-179-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 | |||||||||
| 73303 | Coveta de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-de-sant-pau | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. PINTA RODRÍGUEZ, Jordi (1983). 'Repertori de Cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona', dins revista Exploracions núm. 7. Barcelona Espeleoclub de Gràcia, 1983, pàg. 26. VIRELLA i BLODA, Joan (1975). ''Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', dins Actas de la XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i La Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975).Vilanova, Biblioteca-Museu Balaguer, 1983. p,209-229. | colgada en gran part. | Es tracta de dues cavitats, una al costat de l'altra que, segons l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es comuniquen. La boca principal s'empetiteix de seguida a manera de galeria i una secundària que passat un petit passadís en colze, s'obre a uns 20 metres de fondària. S'hi van trobar fragments de destrals de basalt, ascles de sílex i ceràmica feta a mà. | 08305-180 | Turó de Sant Pau, prop de l'ermita | En algun moment indeterminat, Grivé efectuà el buidatge de la cavitat, de la qual manca la documentació original. Potser fou durant els anys 20 o 30. | 41.3584900,1.6819100 | 389748 | 4579392 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73303-foto-08305-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73303-foto-08305-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73303-foto-08305-180-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El camí d'accés s'agafa al trencall de la dreta de la carretera de Vilafranca a Sant Martí Sarroca, passat el km 1, en direcció a Sant Martí, i abans d'arribar a ENAGAS SA. Uns 600 m endins, aquest camí ens deixa al peu de la petita cinglera on s'obre la cova. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:22 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 2713,42 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml