Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72311 | Llegenda del castell de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-segur | ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. | XIX-XX | Com en molts castells de Catalunya, en aquest també trobem la creença que hi havia un passadís secret. En aquest cas, el referit pas subterrani serviria per comunicar el castell, dalt del turó, amb el Molí de La Roda, que també era una propietat dels barons de Segur. Segons la tradició, el passadís secret estava pensat per poder fugir en cas de l'atac dels enemics. | 08297-159 | Castell de Segur | 41.6831100,1.4690000 | 372577 | 4615726 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72311-foto-08297-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72311-foto-08297-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72311-foto-08297-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||
| 72312 | Goigs de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-1 | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XVIII-XX | Goigs de la Gloriosa Verge i màrtir Santa Llúcia, advocada pel mal de la vista que es canten a la capella de La Rubiola, el 13 de desembre, festa de Santa Llúcia i que diuen així:. Puig al Cel teniu posada / molt amada, / o Llúcia de Cristo esposa, / ohiunos Verge Gloriosa. / En poca edad vostra vida / fonch servida, / del alt Deu la omnipotència, / amostrà sa excelència, / y sense mida, / observan en sa obediència / de tantes virtuts dotada, / molt amada: & c. / A vostra mare alcansàreu, / y donàreu, / millora en sa malaltia, / puig Agatha intercedia / al qui pregaveu / que'ns alentés cada dia, / fins vostra vida acabada, / molt amada. & c. / Aborrireu las riquesas, / y promesas, / de les cosas temporals, / fugint del Mon tots los mals / y sas vilesas / amant sols las Celestials, / amb llum de Fé il'luminada, / molt amada. & c./ Sentint Pascacio que amasseu / y adorasseu / a un sol Deu Omnipotent, / manà rigurosament / prest lo negàsseu / de tot cor y enteniment, / més d'ell foreu ajudada / molt amada: & c. / Exint amb palma y vistória, / (o gran gloria) / de torpesas vostre cos, / lo Sant Esperit en Vos, / (digna memoria) / contra el Dimoni envejós, / tinguereu sempre guardada, / molt amada: & c. / Quan les paraules no bastaren / no faltaren / grans assots, y grans torments, / més de vos los sants intents, / mai se apartàren / de qui'ls preservà contents, / persó foreu degollada, / molt amada. & c. / Vostra vida tant hermosa, / y gloriosa / acabada en lo mon trist, / servireu a Jesu-Criost, / pura, y ditxosa, / Santa com may se haya vist / en lo cel sou col·locada, / molt amada: & c. / En aquesta vida trista, / de la vista, / vos tenim per protectora; / a qui favor vos implora / dauli vista, / amb llum clara y veu sonora, / guiaunos Mártir sagrada, / molt amada: & c. TORNADA Als qui us te per advocada, / molt amada, / o Llúcia de Cristo Esposa, / ohiunos Verge Gloriosa. OREMUS Exaudí nos Deus salutaris noster, ut sicur de Beatae Lluciae Virginis – Martiris, tuae festivitate gaudemus, ita piae devotionis erudiamur affecta. Per dominum, &. | 08297-160 | La Rubiola | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6593400,1.4309100 | 369359 | 4613143 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72312-foto-08297-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72312-foto-08297-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72312-foto-08297-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Extrets d'una fotocòpia del goig original i que per les mides del full, no hi surt ni la data ni la impremta o el seu autor. | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||
| 72313 | Goigs de Santa Maria de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-veciana | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XVIII-XX | Goigs de Nostra Senyora que es canten a l'església parroquial de Santa Maria de Veciana en la festa de l'Assumpció .Els goigs diuen així: Mare sou del Redemptor/ i en el Cel Reina exaltada: /Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / Gran fóreu Verge sagrada / en vostra concepció / en naixement sobirana / i amb salutació. / Plena de gran resplandor / per Gabriel l'ambaixada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / La millor part escollíreu ( per ser Vós ben elegida / del poder de l'Etern Pare / amb gràcia tan fora mida. / Sou de poder infinit / la prenda més estimada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / Llum sou Vós la més millor / en la vostra mort sagrada / quan en els fills d'Adam / resta per molts apagada. / Vulgueu-nos il·luminar / en el curs de nostra jornada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / Els àngels molt admirats / al veure tanta bellesa / com a Aurora molt brillant / com el sol, lluna i estrelles, / penetreu aqueixos cels / Maria sou comparada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / Muntant els Cels elevada / fou gran la suavitat / de l'olor de la puresa / que ens haveu recomanat. / Cantant tots amb melodia restàreu Vós coronada: : / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / Als d'aquest poble, Senyora, no vulgueu desemparar, tenint-vos per Protectora / Mare us volgueu mostrar / i a vostre Fill suplicar / que glòria ens sigui donada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / Mare sou del Redemptor / i en el Cel reina exaltada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. V. Pregueu per nosaltres, Santa Mare de Déu. / R. Perquè siguem dignes de les promeses de Crist. PREGUEM: Senyor, concediu als vostres servents de fruir sempre de salut en el cos i en l'esperit; i, per la gloriosa intercessió de la sempre Verge Maria, allibereu-nos de la tristesa de la vida present i doneu-nos l'alegria de la vida futura. Per Crist, Senyor nostre. / R. Amén. | 08297-161 | Veciana | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6591300,1.4844500 | 373816 | 4613040 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72313-foto-08297-161-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72314 | Goigs de Nostra Senyora de Puig de Ram, patrona de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-puig-de-ram-patrona-de-segur | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XVIII-XX | Goigs dedicats a la Marededéu de Puig de Ram, patrona de Segur, que es canten durant l'Ofici de la Festa Major, festa patronal. Els goigs diuen així: Sil sagrát fruyt adorám, / que naix de la vostra flor. / Donaunos en tot favor, / Gran Reyna de Puig de Ram. / Al cap de una montanya / nomenada Puig de Ram, / per tradicions trobám, / que sens haberhi cabanya, / volguereu per nostre Amor / ser trobada, així ho cantám, &c. / En la Iglesia Parroquial / la vostra Imatge Sagrada, / no volgué tenir posada, / ni habitació principal, / tornantvosne ab valor / al Puig ahont vos trobám, &c. / Los Nobles, y antichs Barons / de Segur, y sa Comarca, / vehent la verdadera Arca / ab tals inspiracions, / Temple allí ab son tresor / fan ahont vos venerám, &c. / Los llochs de la Baronia, / dels quals es lo cap Segur, / de vostre gran amparo pur / tenen lo amparo, y guia / ins alcançau del Senyor, / tot remey si be ho mirám, &c. / Quant Segur, y sa Comarca / pateixen gran sequedat, / si pluja ab humilitát / demanan al Gran Monarca, / vostre Ram fet de Amor, / rega desert, ort, y camp, &c. / Si en est Puig de Ram piadós, / vos trobám sempre florida, / daunos salut, gracia, y vida, / aygua en temps menesterós, / ohiu nostre fiel clamor, / perque servir vos pugám. / Donaunos en tot favor, &c. / TORNADA. / Sil sagrát fruyt adorám, / que naix de la vostra flor. / Donaunos en tot favor, / Gran Reyna de Puig de Ram. V. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix. / R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. / Concede nos fomulos tuos, quaestumus Domine Deus perpetua mentis, corporis sanitate gaudere. Gloriosae Beatae Mariae seper Virginis intercessione, à praesenti liberari tristitia, aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. / Amen. | 08297-162 | Segur | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arrenjades també durant aquest període. | 41.6812400,1.4689900 | 372573 | 4615518 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72314-foto-08297-162-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72315 | Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami-0 | SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XII-XX | Poble del municipi de Veciana, situat en la confluència de la coma de Santa Maria i l'Anoia, vora la carretera N-II, dins l'enclavament (i antiga quadra) de Santa Maria del Camí (0,44km2), estès a l'esquerra de l'Anoia i separat del nucli principal pel terme de Copons. Sorgí al voltant de l'antic monestir de Santa Maria del Camí, que serví de parròquia des del 1868, que fou creada, fins el 1919, que fou bastida l'actual. Al s. XIX formà municipi amb el lloc de Castellnou del Camí. | 08297-163 | Santa Maria del Camí | Durant un temps fou municipi propi (de 0,4 km2 ), però l'any 1840 es va unir a Veciana. Rep el nom del petit priorat o hospici de Santa Maria, Existia anteriorment al 1228, data en què fou donat al monestir de Santa Cecília de Montserrat, com ho revela l'escut situat sobre l'entrada de l'església. Aquesta és un edifici romànic del principi de segle XIII, de grans blocs i absis llis, amb dues capelles interiors a manera de creuer. Des del segle XVII ja no tenia comunitat i tenia cura del seu culte el rector de Sant Martí d'Albarells. El 1868 fou erigida en parròquia i aquesta capella fou el centre del qual depengueren l'antiga matriu de Sant Martí d'Albarells i la sufragània de Castellnou. El 1919 l'església de Santa Maria deixà de tenir culte i s'edificà una nova parroquial. L'antic temple romànic ha estat restaurat. El llogaret de Santa Maria del Camí, que des de la construcció de l'autovia A-2 ha deixat de ser un lloc de trànsit continuat, celebrava la festa major pel juliol. | 41.6286800,1.4742200 | 372905 | 4609675 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72315-foto-08297-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72315-foto-08297-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72315-foto-08297-163-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat que des de 1840 forma part del municipi de Veciana, les esglésies situades al costat meridional de la carretera, pertanyen a Argençola. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||
| 72316 | Carrerada de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-santa-maria | XIII-XX | hi a algun ram amb dificultat per circular-hi | Es diu Carrerada de Santa Maria al camí que antigament unia el nucli de Veciana, és a dir, l'església parroquial de Santa Maria i el castell, amb el nucli de Santa Maria del Camí, de nord a sud, passant per la Capella de Sant Gabriel. Fa pocs anys, es va decidir ampliar una pista per fer més fàcil la comunicació entre aquests dos nuclis i castellnou, que es troba a mig camí, i l'antiga carrerada ha caigut en desús. Per la part de Veciana, comença per la banda sud del turonet, però els camps llaurats dificulten la seva continuïtat. | 08297-164 | Veciana | Per aquest camí, es feia l'antiga processó de Sant Gabriel. | 41.6471600,1.4832100 | 373690 | 4611713 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72316-foto-08297-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72316-foto-08297-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72316-foto-08297-164-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72319 | Fons referent a Veciana de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-veciana-de-larxiu-comarcal-de-lanoia | XIX-XX | Sobre la informació relacionada amb Veciana dels fons que es poden consultar a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, són més aviat escasos. En primer lloc, una cinquantena de fotografies fetes entre els anys 1927 i 1952, sobretot de temes religiosos (l'ajuntament en té còpia). També el fons d'Hipotèques dels anys 1846- 1862. Finalment, el fons de la Cambra Agrària dels anys 1965-1993. | 08297-167 | Plaça de la Creu, 18 (Igualada) | 41.6559900,1.4884500 | 374143 | 4612686 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||||||
| 72321 | Barraca de Cal Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-boladeras | XX | Barraca ubicada en l'extrem d'un camp i aixecada damunt la roca. És de planta rectangular (4'75 x 3'55 metres) i l'alçada màxima és de 2'7 m. Té la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada migdia. Els paraments són de pedra i arremolinats i té la porta d'entrada, de fusta, en el costat esquerra de la façana. La llinda és recte de fusta i el marxapeu és de pedra. El gruix dels murs és de 45 cm. | 08297-169 | Costes de Cal Garsa | 41.6672000,1.5190900 | 376716 | 4613886 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72321-foto-08297-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72321-foto-08297-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||||
| 72322 | Barraca de Cal Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-puig | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XIX | La col·locació d'un pal de telèfons va provocar l'ensorrament de la volta. | Barraca de pedra seca situada en un marge d'antiga vinya al costat de la masia de Cal Puig. És una cabana de volta, de planta rectangular (3'5 x 4'5 m). La volta s'ha ensorrat però es conserven in situ les pedres de la volta. La porta estava orientada al sud-est. Els carreus són carejats i de dimensions considerable. | 08297-170 | Cal Puig - Veïnat de Sant Pere del Vim | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6714400,1.5234400 | 377086 | 4614351 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72322-foto-08297-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72322-foto-08297-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72322-foto-08297-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El propietari de la finca ha manifestat el desig de reconstruir-la i recuperar-la. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||
| 72323 | Barraca de Cal Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-planell | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XIX | es troba mig esfondrada pels pas de la maquinària agrícola. | Barraca de pedra seca situada en un marge al costat de la casa nova de Cal Planell. És una cabana de volta de canó, de planta rectangular; l'arcada de la façana té una amplada de 10 metres, es conserva una alçada màxima de 2'20 metres i la profunditat no es pot saber, ja que la part posterior està ensorrada. | 08297-171 | Cal Planell - Veïnat de Sant Pere del Vim | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6713200,1.5255300 | 377260 | 4614334 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72323-foto-08297-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72323-foto-08297-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72323-foto-08297-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||
| 72324 | Barraca de Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-landreu-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada en un marge d'un camp per sota el camí que va de La Clau a Cal Garsa, al nord-oest de la masia de Can Andreu. És de planta arrodonida, amb un diàmetre de 2 metres. L'accés es fa per la part nord de la cabana, amb una boca de 60 cm i una alçada d'1 metre. L'amplada dels murs és de 60 cm. | 08297-172 | A 225 m al nord-oest de Can Andreu | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6877300,1.5148100 | 376399 | 4616172 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72324-foto-08297-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72324-foto-08297-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72324-foto-08297-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72325 | Era de batre de Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-batre-de-ca-landreu | XIX-XX | Era de batre que correspon a la masia de Ca l' Andreu, però situada uns 175 metres al sud-est, al costat d'un camí. És de planta circular, d'uns 20 metres de diàmetre i està feta de terra batuda. Als voltants s'hi poden veure diversos corrons de pedra, ja que encara s'utilitza en alguna ocasió tal i com ens va informar en Josep Puig, el propietari, sobretot per batre cigrons o civada. | 08297-173 | Ca l' Andreu | L'era, un dels elements més importants de tota masia, és cada cop un element més rar. Moltes s'han perdut per donar pas a noves construccions, tot i haver-se conservat la masia. Però es tracta d'un element fonamental per entendre el funcionament d'un mas, dedicat al conreu. La imatge de l'era acostuma a anar acompanyada dels pallers. | 41.6853800,1.5185900 | 376709 | 4615905 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72325-foto-08297-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72325-foto-08297-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||
| 72326 | Molí de vent de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-segur | ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. | XX | només es conserva la base | Pilar de sustentació d'un antic molí de vent metàl·lic que generava electricitat a Segur És troncocònic, de secció quadrangular (1'63 x 1'63 m), amb una alçada màxima conservada d'1'7 metres. Està fet de pedres força regulars unides amb morter. | 08297-174 | Segur | Aquest molí de vent, es feia servir per generar electricitat destinada la rectoria i l'església de santa Maria de Veciana. En el període que va del 1940 al 1970 es va utilitzar molt aquest sistema per alimentar dinamos que produïa electricitat a 12 volts. La majoria d'aquests molins eren fabricats a Can Canela. | 41.6823300,1.4697200 | 372636 | 4615638 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72326-foto-08297-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72326-foto-08297-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest sistema de generar corrent elèctric va ser molt usual a Veciana durant molts anys, ja que el subministrament elèctric de la xarxa va arribar molt tard. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||
| 72327 | Goigs a Sant Gabriel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-gabriel | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XVIII-XX | Goigs a llaor de l'Arcàngel Sant Gabriel, que es cantaven en la seva ermita de Veciana i ara en la parroquial del poble, durant la seva festa el diumenge sobre Sant Josep. Patró d'aquesta serra / arcàngel Gabriel: / Salveu la nostra terra / guieunos cap al Cel. Bis/ Vós que vàreu aparèixer / inundant de llum el dia / i anunciàreu a Maria / que el Fill de Déu ha de néixer, / l'enviat del cel siguéreu / per dar tal fausta nova / que la Verge vos aprova. / 'Plena de gràcia', diguéreu. / Patró d'aquesta serra... / Vostra aparició santa / mostra els dons del Creador, / i conservàrem amb amor / eixa festa sacrosanta. / Tots servem vostre record; / pel març cada any al seu dia / tota ve la pagesia / per a que els deu bona sort. / Patró d'aquesta serra... / Al matí es diu l'ofici, / tot és en vostra llaor; / cadascú amb tot el cor / va oint el Sacrifici, / i us demanem perdó / dels agravis que han comès / volguent tots no caure més / en tal semblant perversió. / Patró d'aquesta serra... / Guardeu-nos dels malfactors / Vós que esteu en la carena, / allunyeu-nos tota pena, / salveu nostres camps i horts. / Al jovent doneu-li sort, / als vellets tota esperança, / a tots els nens cobejança / conduint-los tots a port. / Menjem amb agraïment / el pa beneït que ens donen, / pa dels àngels que coronen / la multitud assistent. / Beneïu la nostra taula / i també nostres casals, / procurem ésser formals / a tal gràcia demanada. / Patró d'aquesta serra... / Anem tots al Sant Rosari, / enlairem els nostres cors, / guardem tots nostres amors / per qui està dins el Sagrari. / Sant Gabriel ens donarà / totes les gràcies del Cel / i veurem brillar l'estel / que a la glòria ens portarà. / Patró d'aquesta serra... / Oh, Gabriel miraculós, / quan de la mort vingui el dia, / que la vostra companyia / sigui sempre al meu redós. / Mostreu-me el Paradís, / presenteu-me a la vora / de ma Regina i Senyora / per adorar-la feliç./ Patró d'aquesta serra... / Patró d'aquesta serra / arcàngel Gabriel: / Salveu la nostra terra / guieunos cap al Cel. TORNADA. Patró d'aquesta serra / arcàngel Gabriel: Salveu la nostra terra - guieu-nos cap al Cel, Salveu la nostra terra - Guieu-nos cap el cel Vos que vareu aparèixer innundant de llum el dia i anunciàreu a Maria que el Fill de Déu ha de néixer l'enviat de Déu siguereu per a dar tal fausta nova que la Verge vos a aprova plena de Gràcia Diguéreu. Lletra i música populars. Pregueu per nosaltres, arcàngel Sant Gabriel. / R. Perquè siguem dignes de les promeses de Crist. ORACIÓ: O Déu, que entre tots els àngels heu elegit l'arcàngel Sant Gabriel per anunciar el misteri de la vostra encarnació, concediu-nos benignament que els qui celebrem la seva festa a la terra sentim la seva protecció al cel. Vós que viviu i regneu amb Déu Pare conjuntament amb l'Esperit Sant per tots els segles dels segles. Amen. | 08297-175 | Sant Gabriel | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.6465600,1.4877200 | 374064 | 4611640 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72327-foto-08297-175-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72328 | Nous Goigs de Nostra Senyora de Puig de Ram, patrona de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nous-goigs-de-nostra-senyora-de-puig-de-ram-patrona-de-segur | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XXI | Goigs dedicats a la Marededéu de Puig de Ram, patrona de Segur, que han estat escrits, en la lletra i en la música, pel capellà i músic Valentí Misercahs, adaptant la lletra dels antics i posant una música més fàcil d'interpretar per la gent del poble. Els goigs diuen així: Des de l'ample balconam / des del vostre auster pedrís, / beneïu nostre País, / Senyora de Puig de Ram./ Part dellà de la muntanya de Pirenne, Beth-arram / que dolç rima amb Puig de Ram!: / Bernadeta ens acompanya. / De Bell-Ram el pur encís / s'encomana al vostre Ram: / La Tradició nostrada / diu que, al cim d'aquest bell puig, / trobà provident sopluig / vostra imatge venerada. / Mà amorosa eix paradís / descolgà del pedregam: / Oh gentil Verge Sagrada, / el recer parroquial / no és l'estatge principal, / no hi voleu tenir posada; / més us plau tornar al pendís / on refila l'ocellam: / De l'antiga baronia / de Segur, als nobles barons, / santes inspiracions / zel ardent els infonia. / Temple sòlid i massís / us ofrenen com bell ram: / Si és massís mirat de fora, / com petxina s'obre a dins: / vostre esguard amb ulls divins / dolç somriu a qui us implora. / En nou rams escampadís, / cabell bru, gentil brancam: / Petitona és vostra imatge, / nina de mantell blavís: / no temem cap desencís / puix que és gran el patronatge. / No ens fa por el vent bramadís / ni l'esguinç ferest del llamp: / L'Infantó que en Vós recolza / de la branca n'és el tronc: / reforceu el fràgil jonc / d'una fe com el dit polze. / Oh sortós poble i feliç ( si del vostre Fruit té fam: / Quan ens fibla la secada / i el país s'esmorteeix, / envieu el suau bleix / de la pluja desitjada. / De la Gràcia el degotís / fa florir fins el rocam: / Oh Bell Ram, salut doneu-nos, / la de cos i d'esperit, / Puig de Ram, sempre florit, / delitós perfum deixeu-nos. / Si el cor nostre és vincladís, / reforceu-me l'arrelam: / El perfil del vostre temple / es retalla a l'horitzó: / concediu-nos el bell do / de l'empar i de l'exemple. / Matí i vespre el vostre encís / encoratgi el nostre clam: Des del temple balconam, / des del vostre auster pedrís: / Beneïu nostre País, / Senyora de Puig de Ram. CANT: ENTRADA i TORNADA./ Des de l'ample balconam, des del vosre auster pedrís: / RESPOSTA. / Beneïu nostre País, / Senyora de Puig de Ram./ ESTROFES. / Part dellà de la muntanya del Pirenne Beth-arram que dolç rima amb Puig de Ram!: Bernadeta ens acompanya. De Bell-Ram el pur encís s'encomana al vostre Ram: Bene(ïu nostre País, Senyora de Puig Ram) | 08297-176 | Puig de Ram - Segur | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.6812600,1.4689600 | 372570 | 4615520 | 2014 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72328-foto-08297-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72328-foto-08297-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Valentí Miserachs, prev. | Aquests goigs es van estrenar el 6 de setembre de 2014.Al darrera hi ha escrita la partitura. | 119|98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||
| 72329 | Llegenda del pou del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pou-del-diable | BELLMUNT FIGUERAS, Joan (1988). Fets, costums i llegendes de la Segarra, volum III. Edita Virgili i Bages, S.A. Lleida. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. http://www.santguim.cat/ | XIX - XX | A pocs metres del PK 12 de la carretera BV-1001 de Sant Martí de Sesgueioles a sant Guim de Freixenet, i al costat mateix de la carretera, s'obre un esvoranc natural a la roca mare d'uns 30 metres de diàmetre per una profunditat superior i que la tradició diu que només podia ser obra del dimoni, en vista a les seves grans dimensions. Però una rondalla publicada al web de l'Ajuntament de Sant Guim n'explica una versió detallada que diu així: Sabies que antigament, al carrer de les Bruixes de Cervera hi havia bruixes i bruixots? Doncs bé, un bruixot de Cervera va encarregar a un home del seu carrer que portés un canut a un senyor de Calaf. Li va dir que no obrís el canut que era perillós. L'home tot decidit va anar a Calaf passant pels plans de Sant Guim i per la Rubiola. Però havent passat la Rubiola, l'home es va encuriosir pel que hi havia dins del canut. El va destapar. Va mirar dins el canut i no hi va veure res. De sobte, del canut va saltar un grill que es va amagar ràpidament sota un matoll, després d'aquest en van sortir més. L'home, espantat, va començar a buscar els grills del canut, mentre sentia: - Què farem?, què farem? què farem? L'home es va adonar que les veus venien dels grills. i de sobte els grills van dir: - Fem pou! I els grills es van convertir en dimonis que van començar a fer pou, transportant la terra amb coves a Mallorca: Els dimonis van fer pou fins que el seu enorme cove es va trencar. A Mallorca s'hi va fer muntanyeta, i és l'únic lloc on es pot trobar timó, planta típica d'aquí. | 08297-177 | La Rubiola | 41.6629700,1.4349400 | 369702 | 4613540 | 08297 | Veciana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72329-foto-08297-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72329-foto-08297-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Llegenda narrada per Josep Mir i David Gras adaptada per Joan Bellmunt al llibre Fets, costums i llegendes de la Segarra, volum III. Edita Virgili & Pagès, S.A. | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72330 | Forn dels Tots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dels-tots | XVIII-XX | Les successives rierades han anat erosionant la paret més externa del forn i part de les cambres. La vegetació també ha contribuït al seu actual estat. | Es tracta d'una teuleria, és a dir, un forn de bòbila en el que es feien teules per les cobertes de les cases, però segurament també maons i altres elements constructius. Està format per la cambra de combustió i la cambra de cocció, separades per una graella. Les parets laterals estan excavades en el marge i es troben rubefactades a conseqüència de les altes temperatures assolides per les diferents coccions. La boca d'accés a la cambra de combustió es feia per llevant, però no es conserva. Les crescudes de la riera de Veciana n'ha malmès una bona part. La vegetació espessa en cobreix les restes encara conservades. | 08297-178 | Veciana | Quatre generacions enrere en Magí Servitje i la Rosa Piñol eren els amos del mas de Tots i d'aquest forn, que estava en ple funcionament i servia material al voltant. Aquest matrimoni a banda dels seus fills, havien afillat un orfe, del que es desconeix l'origen, que treballava en el forn. Quan es va emancipar va anar a treballar a Calaf de ceramista amb els coneixements adquirits fins el moment. Deuria ser com un fill més perquè va adoptar el cognom Servitje. | 41.6643300,1.4758300 | 373109 | 4613630 | 08297 | Veciana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72330-foto-08297-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72330-foto-08297-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72330-foto-08297-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la pròpia construcció, en un indret no gaire allunyat on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans, com havia estat el cas d'aquest forn, que subministrava material a d'altres municipis. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||
| 72331 | Forn de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pallerols | XVIII-XX | Està colgat de terra per l'ampliació del camí i, en part, arranat per les ampliacions de les terrasses de conreu. | Es tracta d'una teuleria, és a dir, un forn de bòbila en el que es feien teules per les cobertes de les cases, però segurament també maons i altres elements constructius. Està format per la cambra de combustió i la cambra de cocció, separades per una graella. Les parets laterals estan excavades en el marge i es troben rubefactades a conseqüència de les altes temperatures assolides per les diferents coccions. Precisament, un dels pocs elements visibles d'aquest forn és els límits superiors que destaquen de la grava gris del camí. La seva planta feia aproximadament 2,5 x 3 metres. | 08297-179 | Els Pallerols - Sant Pere del Vim | Es tracta del forn relacionat amb la construcció del molí de Pallerols. | 41.6781000,1.5270900 | 377403 | 4615085 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72331-foto-08297-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72331-foto-08297-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72331-foto-08297-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la pròpia construcció, en un indret no gaire allunyat on hi hagués llenya, aigua i argila. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||
| 72332 | Barraca al sud de les feixes del Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-les-feixes-del-casota | XIX-XX | coberta i façana principal ensorrades. | Barraca ubicada al costat de l'antic camí que anava des de Sant Pere des Vim a Copons o Veciana i aixecada damunt la roca. És de planta rectangular (4,35 x 5,35 metres) i l'alçada màxima és de 3 m. Té la coberta esfondrada, però per les restes localitzades al terra, la darrera coberta era de fibrociment. La façana principal estava orientada a llevant; en el seu costat esquerre hi ha un dipòsit de 2 metres de diàmetre i 1,9 d'alçada, destinat a recollir l'aigua pluvial de la coberta que era a una vessant. Els paraments són de pedra i el gruix dels murs és de 45 cm. | 08297-180 | Sant Pere del Vim | 41.6810800,1.5174600 | 376607 | 4615430 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72332-foto-08297-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72332-foto-08297-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||
| 72333 | Pou de Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-landreu | XVIII-XIX | Pou d'aigua situat a la finca de Ca l'Andreu, en les feixes del davant de la casa, per sota del camí que mena a La Clau. És de planta circular, excavat a la roca i aixecat amb pedra seca de carreus lleugerament treballats. Té entre dotze i quinze metres de fondària per un diàmetre màxim de 2,80cm. Dos pilars aguanten una biga travessera de fusta on es sustenta la corriola. Conserva la llosa plana de tancament i els pedrissos per a posar-hi la galleda o el càntir. La paret d'un costat és més alta ja que està en un marge de la feixa i serveix per aguantar les terres. | 08297-181 | Ca l'Andreu | 41.6860700,1.5172600 | 376600 | 4615984 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72333-foto-08297-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72333-foto-08297-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72333-foto-08297-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aigua del pou encara s'utilitza per abeurar el bestiar de la casa. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||
| 72334 | Dipòsit del Pla de Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-pla-de-boladeres | XIX-XX | Es troba protegit per planxes de fibrociment | Dipòsit d'aigua situat al costat del camí que dóna accés a una barraca de pagès. Està destinat a recollir l'aigua de pluja de la barraca que té al costat. És de secció circular amb un diàmetre de 90 cm., per un metre de profunditat. Una paret de pedra seca serveix per delimitar el marge i evitar que el dipòsit s'ompli de terra. Les connexions entre el dipòsit i la barraca són subterranis. | 08297-182 | Sant Pere del Vim | 41.6808100,1.5215200 | 376944 | 4615394 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72334-foto-08297-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72334-foto-08297-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||
| 72335 | Goigs a llaor de Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-santa-maria-del-cami | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XVIII-XX | Ja no es canten perquè s'ha deixat de celebrar la Festa Major | Goigs dedicats a Santa Maria, patrona de Santa Maria del Camí, que diuen així: Puig sóu Vós, Santa Maria, / nord i llum del pelegrí: / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / La diàfana lloança / d'aquests Goigs que us cantarem / faci ferma l'aliança / de l'amor que us professem. / Fresca i àgil melodia / ran de llavis ve a florir. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Sóu la més formosa amiga / d'aquest nostre veïnat, / molt us plau l'olor d'espiga / de la terra del bon blat./ mare sóu d'Eucaristia / que ens doneu el Sant Bocí. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Sóu la casa de refugi / vorejant el camí ral, / vianant que s'hi soplugi / reb l'auxili maternal. / Bon guiatge a qui es desvia / amb la llum que surt d'aquí. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Vós, eterna Saviessa, / ens direu: és benaurat / qui segueixi amb fe i prestesa / els camins de santedat. / Vostres mots de gran valia / no volem mai desoir./ Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Vostre Fill alça la destra, Blanc i Ros, raïm madur, / ens mostreu a Jesús Mestre / perquè és Ell camí segur. / Mai no es perd ni s'esgarria / qui us confia el seu destí. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Cinamom i Rosa vera, palma i bàlsam aromós, 7 mirra electa i olivera, / tots venim darrer Vós. / Tot un doll de profecia / per guiatge us escollí. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Santifiquen el viatge / i la sort sempre els somriu / els qui miren vostra imatge, / que té un aire tot joliu. / Malaurança mai no hauria / el devot que us prega així: / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Al veïcle que es desbrida / i al volant sense domeny / Vós freneu-los l'embranzida, / concediu-los calma i seny. / Que no hi trobin l'agonia / els que passen prop d'ací. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Quan la terra se'ns clivella / i l'eixut planta les dents / omplenem vostra capella / amb pregàries ben fervents. / O, ja plou! Quina alegria; / si a Déu plau, podrem collir. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Vós en cloure les parpelles / cel amunt heu enfilat / tot deixant sembrat d'estrelles / el camí que ens heu traçat. / Seguirem aquesta via / per entrar a l'etern festí. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / De la glòria que heu proesa / Vós obriu-nos el cancell, / portarem la llàntia encesa / entonant el cant novell. / O, element, o dolça, o pia, / cantarem uns Goigs sens fi. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / In me gratia omnis viae et veritatis. / R. Omnis spes vitae et virtutis. / OREMUS. / CONCEDE nos famulos tuos, qaesumus, Domine Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere: et gloriosa beatae Mariae semper Virginis intercessione, a presenti liberari trislitia et aeterna perfrui laetitia. Per eumdem Christum Dominum nostrum. R. Amen. CANT. ENTRADA. Puig sou Vos, Santa Maria, nor i llum del pelegrí: TORNADA. Cap al cel feu-nos de guia, Mare nostra del Camí. POSADA. Quan, devots, peregrina ven nostres reis a Montserrat amb fervor aquí us pregaven pau i prosperitat. Aquí el seny s'els aclar i la virtud s'els enforti. Cap al cel feu-nos de guia, Mare nostra del Camí. | 08297-183 | Santa Maria del Camí | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.6286700,1.4738400 | 372873 | 4609674 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72335-foto-08297-183-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Mn. Lluís Alemany, prev. Música del mestre Joan José | 98|119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||
| 72336 | Font de Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-maria-del-cami | XX | Font situada enfront l'edifici social del nucli de Santa Maria del Camí. Està més elevada que el nivell del carrer, i cal superar cinc esglaons. La paret frontal de la font, on hi ha l'aixeta és la paret de la terrassa de l'edifici. Encapçalada per un fals arc de mig punt amb una pica de pedra de secció circular, col·locada damunt d'un pedrís, fet de pedra, a l'igual que la resta dels paraments. De cada costat puja un tram d'escala, de forma simètrica fins arribar a l'alçada de l'edifici social. | 08297-184 | Santa Maria del Camí | Aquesta parcel·la amb l'edifici social es va reformar als anys 50 del segle passat. Abans, la font estava uns metres desplaçada on ara hi ha una olivera. | 41.6286600,1.4745000 | 372928 | 4609672 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72336-foto-08297-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72336-foto-08297-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament aquesta font es trobava en el xamfra d'una casa, just on actualment hi ha plantada una olivera. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72337 | Cal Bargués vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bargues-vell | XVIII | Esfondrat en bona part. | Al costat del camí antic que comunicava Santa Maria del Camí i Castellnou amb Veciana, al vessant sud-oriental del turó i abans d'arribar a l'Hostal del Vent, s'alça el que en queda de la masia de Cal Bargués Vell, segons informadors de la zona, o nou segons el mapa de l'ICC. L'antiga masia de planta rectangular no conserva la coberta ni part de les seves façanes. Els paraments eren de pedra. | 08297-185 | Carena de Ca la Munda | 41.6397800,1.4771200 | 373168 | 4610903 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72337-foto-08297-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72337-foto-08297-185-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||
| 72338 | Cal Ferreretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreretes | XVIII-XIX | Abandonat i esfondrat | Antiga masia de planta rectangular abandona i amb la coberta esfondrada i les principals façanes també. Els paraments són de pedra sense arremolinar. L'alçada màxima conservada és de 3 metres i els murs tenen un gruix de 50 cm. L'antiga era està colgada per l'actual carretera. Després d'abandonar-se com a masia, es continuà utilitzant una temporada com pallissa. | 08297-186 | Segur | Abans de passar la carretera havia estat una casa en ple funcionament dedicada a les tasques agrícoles. | 41.6765800,1.4567400 | 371544 | 4615019 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72338-foto-08297-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72338-foto-08297-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72338-foto-08297-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72339 | Bassa de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-castellnou | XIX-XX | Deteriorada per la manca d'ús. | Bassa de recollida d'aigua situada a l'entrada septentrional de Castellnou d'Albarells. És de planta rectangular d'uns 50 m2, però resta abandonada i el recobriment per impermeabilitzar-la està esquerdat i deteriorat. La vegetació ha cobert l'entorn . Les parets estan fetes de grans carreus den carejats. A l'angle sud-oriental, s'alcen dos pilars, segurament destinats a sustentar una biga i una politja per extreure'n aigua per a usos domèstics. Al costat s'entreveu una planta quadrada d'una construcció mig enrunada i coberta per la vegetació. Es podria tractar dels antics safareigs per rentar la roba. | 08297-187 | Castellnou d'Albarells | Si Castellnou d'Albarells era un grup on hi vivien diverses famílies, l'aigua era un bé escàs que calia garantitzar. | 41.6341000,1.4757000 | 373039 | 4610274 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72339-foto-08297-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72339-foto-08297-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72340 | Camí de l'Hostal del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lhostal-del-vent | XV-XX | Camí que va de nord a sud, des del nucli de Veciana fins a Santa Maria del camí, passant per l'Hostal del Vent, Cal Bargués vell i Castellnou d'Albarenys. És el camí que s'utilitzava abans de fer el nou traçat, molt més ample. També portava a l'ermita de Sant Gabriel, que s'alça en un petit turonet a cavall entre Veciana i Castellnou. | 08297-188 | Veciana | L'àmplia extensió del territori de Veciana, el seu poblament dispers en masies o petites agrupacions de cases com La Rubiola, Castellnou d'Albarells, Durban, Secanella o els petits nuclis de Segur, Sant Pere des Vim, Montfalcó o Santa Maria del Camí, van fer necessària una bona xarxa de camins rurals que comunicaven la població i també servien per anar als camps, donada la característica agrícola de la zona. Amb la creació de nous camins que s'adapten millor a les necessitats actuals, molts dels antics camins s'han deixat d'utilitzar, tot i que a Veciana, la majoria es conserven en bon estat, ja que poden mantenir altres funcions de control i gestió del territori. | 41.6402100,1.4768700 | 373148 | 4610951 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72340-foto-08297-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72340-foto-08297-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72340-foto-08297-188-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||
| 72341 | Antic camí de Sant Pere des Vim a Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-sant-pere-des-vim-a-copons | XV-XX | Camí o tram de camí que surt de Sant Pere des Vim, en direcció oest i s'enfila fins aconseguir un camí, actualment més ample i concorregut, que de nord a sud uneix Prats de Rei amb Copons, passant per La Clau. A principi del tram, a tocar amb la carretera C 1412a, surt un altre camí que mena a Ca l'Andreu i, finalment, al mateix camí. L'existència d'aquest dos camins que, finalment, menen al mateix punt i el pendent més suau del segon, segurament han fet que aquest hagi quedat en un segon pla. Precisament per la seva orografia, en algun tram es veuen les empremtes de roderes de carro marcades a la roca. | 08297-189 | Veciana | L'àmplia extensió del territori de Veciana, el seu poblament dispers en masies o petites agrupacions de cases com La Rubiola, Castellnou d'Albarells, Durban, Secanella o els petits nuclis de Segur, Sant Pere des Vim, Montfalcó o Santa Maria del Camí, van fer necessària una bona xarxa de camins rurals que comunicaven la població i també servien per anar als camps, donada la característica agrícola de la zona. Amb la creació de nous camins que s'adapten millor a les necessitats actuals, molts dels antics camins s'han deixat d'utilitzar, tot i que a Veciana, la majoria es conserven en bon estat, ja que poden mantenir altres funcions de control i gestió del territori. | 41.6811700,1.5182200 | 376670 | 4615439 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72341-foto-08297-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72341-foto-08297-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72341-foto-08297-189-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Passa per damunt d'un jaciment arqueològic. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72342 | Goigs a llaor de Ntra. Sra. de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-ntra-sra-de-montserrat | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XIX-XX | Goigs a llaor de Ntra. Sra. de Montserrat que es venera en la seva Capella del Molí de la Roda, i que diuen així: ENTRADA: Puix en sóu del Cel Senyora / Que'ns guia a nostre Destí TORNADA / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí COBLES / En teniu vostra capella / Frec a fec de gentil riu; / N'apar una meravella /I el vostre cor hi somriu... / Quan el nostre és trist i plora / Bo-i-cercant el bon camí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ Prop, ben propet de la roda / Que du l'aigua del Molí, / S'aixeca l'ermita sola / Dins l'enclós de Sant Martí. / Allí el verdor no s'esflora / Ni la tarda ni el matí: / Guardeu-nos ara i tothora /Mare de Déu del Molí/ N'heu volgut bella niada / que vostre amor a cridat: / N'és La Salle amb sa ramada / Que hi funda el Noviciat. / La vocació s'enriola / De lliris i gessamí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ Arreu la gent us invoca / De la plana i despoblat; / Allí vostre Nom hi evoca /Madona de Montserrat, / I sempre canta i l'adora / Amb son estre el Serafí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ De Calaf i sa contrada / Venen d'arreu a pregar: / Us plau l'oració encelada / Del novici lasal·lià... / Per tots teniu bona nova, / Per al trist i pel mesquí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ A tots vostre cor convida, / A tots, donant-los la mà; / Tothom freturós us crida / Que'l volgueu aconhortar.../ El cor és fred i s'enyora, / D'amor el volem ompli: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ i puix l'ànima en fa via / Vers l'hermosa Eternisat, / Valgueu-nos sempre i tot dia / Estrella de Montserrat. / Seguin vostra llum sortosa / Anirem sense desdí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ PER ACABAR / i així al redós de l'ermita / Del predi de Sant Martí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ V/. Ora pro nobis sancta Dei Genitrix. R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS Concede, quaesumus, omnipotens Deus: ut fideles tui, qui sub sanctissimae Virginia Mariae Nomine et protectione laetantur, ejus pia intercessiones, a cunctis malis liberentur in terris, et ad agudia aeterna perveniantur in coelis. Per Christum | 08297-190 | Molí de La Roda | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.6820200,1.5007000 | 375214 | 4615558 | 08297 | Veciana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72342-foto-08297-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72342-foto-08297-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72342-foto-08297-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Germà Xavier (lletra) i Lluís Lloansi (música) | El goig té la partitura inclosa. | 119|98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||
| 72343 | Fons cartogràfic referent a Veciana del Instituto Geográfico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-veciana-del-instituto-geografico-nacional | XX | Conjunt de 4 minutes cartogràfiques originals provinents del fons de l'Instituto Geográfico Nacional, antic Instituto Geográfico y Estadístico. Es tracta d'arxius raster que corresponen a la digitalització dels mapes manuscrits en paper conservats a l'Arxiu Tècnic de l'IGN. Formen part dels treballs previs a la realització del Mapa Topográfico Nacional, en alguns casos amb vàries dècades de diferència a la publicació de la primera edició del MTN de la zona. Aquest tipus de documents es van realitzar principalment entre 1870 i 1950 i es classifiquen en minutes planimètriques, minutes altimètriques i minutes conjuntes d'altimetria i planimetria. Estan dibuixades a escala 1:25.000, amb una precisió d'obtenció de la informació corresponent a l'escala 1:50.000. Les minutes amb número de referència 080334 i 080684 , comprenen el terme municipal de Santa Maria del Camí, pert. De Veciana / (Sta. Maria). Ambdues estan signades a Barcelona, el 25 de gener de 1919, pel topògraf auxiliar de 2ª de Geografia, Victoriano Claudine. Les minutes que porten la referència 080335 i 080683 estan signades pel topògraf auxiliar major de Geografia, Marco Peyo. Ambdues estan datades el 5 de gener de 1919. La que porta el número 080335, és un aixecament particularment interessant perquè en ell és pot observar la superfície de Veciana calculada amb el planimètric Wetli. En ell hi consta el nom del delineant de primera, Luís Sorluonda i el delineant major, Primitivo Carcedo. A més a més, a la part dreta del mapa hi ha dues anotacions, una en negre i l'altra en vermell. En color negre es llisten el Camí d'Astor a Segur, el camí de Puigderram, el camí de Cal Vidal. També si anota el següent ' Los datos para la colocación en la hoja de los perimétros de Montfalcó y Segur se han tonado de las poligonaciones de los mismos. Los signos de casa que en la hoja no tienen nombre representant barracas'. En color vermell diu 'La minuta del 50.000 nº 390 (Cervera) a la que corresponde esta planimetría ha sido puesta al día por el Servicio Geográfico del Ejército, figurando en esta hoja los nuevos detalles planimétricos'. Està signada a Madrid el 10 de Juliol de 1950 pel topògraf Teodoro Climent. | 08297-191 | C. General Ibáñez de Ibero, 3 (28003 - Madrid) | Aquestes minutes s'originen a partir de que l'IGN decideix realitzar el ' Mapa Topográfico Nacional', a escala 1:25.000 i publicat a escala 1:50.000. Es va iniciar l'any 1857 amb la medició de la base geodèsica de Madrilejos que va ser dirigida pel General Carlos Ibáñes de Ibero. La publicació del mapa es va iniciar l'any 1875 i va finalitzar l'any 1968. Per dur a terme aquest treball, es va agafar l'elipsoide de referència l'anomenat de Struve, amb punt d'origen en l'Observatori Astronòmic de Madrid. La projecció que es va escollir per a aixecar el Mapa va ser la polièdrica, sobre plans tangents a l'el·lipsoide de Struve, amb un format de 10' per 20' de longitud. Per minimitzar els errors de projecció es van establir tres eixos principals: el mapa es va dividir en fulles de 20' de base, en el sentit dels paral·lels, i de 10' d'alçada en el dels meridians. En segon lloc, la part de la superfície terrestre compresa en cada full es va considerar pla. I finalment, les minutes es van realitzar per topografia clàssica, a escala 1:25.000, i es va publicar a escala 1/50.000. Es van realitzar 1.106 fulls; dels quals 1.036 corresponien a la Península; 26 a les illes Balears; 42 a les illes Canàries; una a l'illa d'Alborà i una de les illes Columbretes. Les minutes van ser vigents fins que l'any 1961 es va fer una proposta de modernització del 'Mapa Topográfico Nacional' reformant la simbologia i millorant la representació dels elements geogràfics, imprimint en sis colors i resoldre els problemes que plantejava la toponímia. | 41.6561200,1.4885900 | 374155 | 4612700 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72343-foto-08297-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72343-foto-08297-191-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||
| 72344 | Imatge de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-llucia | <p>ROMA, JOSEFINA (2013). Santa Llúcia: particularitats d'una santa que ha donat nom a una fira; dins Diari de la Fira de Santa Llúcia, desembre de 2013, barcelona, pàg. 21.</p> | XIX | <p>Imatge de culte de Santa Llúcia que es venera a la capella que hi té dedicada a La Rubiola. És de guix policromat. La Santa està representada amb els seus atributs característics, amb la safata a la mà dreta amb els ulls. Porta vestit verd i mantell vermellós. Està situada damunt una peanya on hi ha el nom de la santa. És la imatge central d'un retaule de fusta, pintat de blanc, fet després de la guerra civil.</p> | 08297-192 | Capella de Santa Llúcia a la Rubiola | <p>Sabem que el dies natalis o dia de la mort de Santa Llúcia va ser el 13 de desembre de 304 i que va patir el martiri en temps de l'emperador Dioclecià. Nascuda a Siracusa, de família benestant, sembla que va perdre el pare en la infantesa. Havia promès la seva virginitat a Crist, i va acompanyar la seva mare, que patia grans hemorràgies al sepulcre de Santa Àgata. Ací esdevé una inflexió en la seva història, ja que Santa Àgata se li apareix i la tracta de germana estimada i li diu que ella mateixa, per la seva fe i santedat podia obrar la guarició que demanava. Guarida la mare, tornen a Siracusa i comencen a donar tota la seva fortuna als pobres. Però el pretendent de Llúcia va sospitar d'ella i la denuncia al procònsol Pascasi, que després d'un diàleg amb la santa, intenta corrompre-la, tot enviant-la a un prostíbul, però no van poder moure-la ni amb una parella de bous. Com que pensaven que la santa feia màgia van abocar-li orina bullent per a desfer el sortilegi. Després la van empastifar amb pega i li van botar foc, però no la va tocar. Finalment, li van travessar el coll amb una espasa, o la van decapitar, segons les fonts més antigues del còdex Papadopoulos.</p> | 41.6593400,1.4309300 | 369361 | 4613143 | 1894 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72344-foto-08297-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72344-foto-08297-192-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part posterior de la peanya hi ha unes inscripcions heterogènies 'ANCHA / 11 / tienda Barcelona / 1894' i les inicials E.L | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||
| 72345 | La Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casota-0 | XVIII-XX | abandonada des de fa força temps, no conserva la teulada i presenta un estat ruinós força avançat. | Antiga masia situada arran de camí que des de Sant Pere de Montfalcó es dirigeix al nord, un cop passat Cal Quiquet i envoltada de camps de conreu. Actualment està mig esfondrada i no conserva la coberta, però encara es pot veure que era a dues aigües. És de planta rectangular i segurament d'una única planta. Els paraments són de pedra vista. | 08297-193 | Veïnat de Montfalcó | 41.6636600,1.4593400 | 371735 | 4613580 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72345-foto-08297-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72345-foto-08297-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72345-foto-08297-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||
| 72346 | Cal Catasús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-catasus | XVIII-XX | abandonada des de fa força temps, no conserva la teulada i presenta un estat ruinós força avançat. | Masia situada prop de Can Sala, en el vessant oposat de la carena, a pocs metres del camí que mena de Cal Sala a Cal Bernic. La casa estava construïda aprofitant el marge de la feixa que fa uns dos metres d'alçada. Actualment es troba abandonada i en estat ruïnós. La façana principal estava orientada a migdia, i encara s'identifica la porta principal amb la llinda de fusta. Entrant a mà esquerra hi ha una finestra que conserva els muntant de fusta, un tinell mig ensorrat i arran de terra, la boca del forn de pa amb tota la volta de maons intacte. A la part posterior de la casa, es conserva el cub. Malgrat les bardisses que han crescut al seu interior els rajols ceràmics es conserven perfectament, així com la llinda i l'ampit. La coberta s'ha ensorrat. | 08297-194 | Veciana | 41.6599500,1.4957600 | 374760 | 4613115 | 08297 | Veciana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72346-foto-08297-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72346-foto-08297-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72346-foto-08297-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaquen els marges de pedra construïts damunt de la roca i una gran pallissa a pocs metres de la casa. S'observen les restes del camí parcialment empedrat que menava a la casa, amb les roderes de carro marcades a la roca. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72347 | Barraca de Cal Carló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-carlo | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX-XX | Barraca situada en el vessant meridional de la Plana de Ca la Maria, en els aterrassaments d'una antiga vinya; al sud de les Casetes d'en Jordana. Es tracta d'una barraca de planta circula, d'uns 3'9 metres de diàmetre, feta de pedra seca. Actualment la coberta és de plaques de fibrociment que es recolzen damunt de bigues de fusta. La porta d'accés, orientada a migdia fa 78 cm de llum i 140 cm d'alçada. Els murs tenen un gruix de 50 cm. La llinda de la porta és d'una peça, plana. | 08297-195 | Veciana | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6684600,1.4720500 | 372802 | 4614094 | 08297 | Veciana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72347-foto-08297-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72347-foto-08297-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72347-foto-08297-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72348 | Barraca del Tros del Gé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-tros-del-ge | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX | coberta esfondrada | Barraca de pedra seca situada en un marge entre dues feixes de conreu de secà. Actualment la coberta s'ha esfondrat i tot l'interior s'ha reomplert de runa i terra, cosa que impossibilita saber-ne les seves dimensions exactes. Era de planta rectangular; l'amplada de la façana meridional és de 4 metres. La porta d'entrada fa 96 cm de llum i té una alçada de 110 cm. La llinda és d'una única peça. Els murs tenen un gruix mig 45 cm. | 08297-196 | Segur | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6874100,1.4754400 | 373122 | 4616193 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72348-foto-08297-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72348-foto-08297-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72348-foto-08297-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pes de les maquines de conrear i l'eixamplament del camp de conreu han contribuït a l'esfondrament de la barraca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||
| 72349 | Pallissa de Cal Retitell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-retitell | XVIII-XX | coberta esfondrada | Antiga pallissa situada al sud de Can Retitell. És de planta quadrangular amb la coberta esfondrada, però que era a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a nord, perquè era d'on venia el camí que l'unia amb la masia de Cal Retitell. Conserva el pilar central que suportava l'encavallada de fusta. Els paraments exteriors són de pedra vista, amb els angles de pedra carejada. | 08297-197 | Veciana | 41.6837300,1.5031200 | 375418 | 4615744 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72349-foto-08297-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72349-foto-08297-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72349-foto-08297-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||
| 72350 | Forques de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forques-de-veciana | SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XV-XVIII | es desconeix com era originàriament i, per tant, no es pot saber si té mancances i quines són aquestes. | En el turó que s'aixeca just entre l'església parroquial de santa Maria de Veciana i l'antic castell, on actualment hi ha el nucli de Veciana, trobem dos pilars de secció quadrada (75 cm de costat) fets de pedra regular ben carejada de 3,2 metres i 3 metres d'alçada respectivament i a una distància entre ells de 2,68 metres. Estan col·locats damunt la roca i orientats a llevant. La tradició oral transmesa de pares a fills explica que eren les forques del senyor del castell on s'executaven a la vista de tothom aquells que feien malifetes. | 08297-198 | Veciana | 41.6572800,1.4822400 | 373629 | 4612838 | 08297 | Veciana | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72350-foto-08297-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72350-foto-08297-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72350-foto-08297-198-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72351 | Cal Massuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massuc | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | Cal Massuc està adossat a Cal Gironella per la façana de llevant i se situa en una cota més baixa del terreny. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta de teules àrabs és a un sol vessant, que desaigua a la façana lateral. L'acabament extern dels paraments és de pedra vista, amb els angles i algunes obertures de pedra carejada; altres obertures són arrebossades. S'hi adossen altres volums que en origen serien corts o corrals i que es van transformar posteriorment en garatge i residència. | 08297-199 | La Clau de Veciana | Cal Gironella, Cal Gínjol i Cal Massuc formen part d'un nucli antic de població situat a l'extrem nord-est del terme municipal de Veciana, a tocar amb els de Prats de Rei i Sant Martí de Sesgueioles. Per aquest motiu aquest conjunt es coneix com La Clau, en relació a la confluència dels termes municipals. | 41.6906600,1.5193100 | 376779 | 4616491 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72351-foto-08297-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72351-foto-08297-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72351-foto-08297-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana hi ha una font amb un broc metàl·lic emmarcat amb el que sembla una pedra de forn de pa, amb la data gravada de 1767. La pica de la font és de pedra d'una sola peça.En els camps del davant hi ha un pou de la propietat, de secció circular, fet de pedres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||
| 72352 | Cal Gínjol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ginjol | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVIII-XX | Cal Gínjol consta de planta baixa i pis; és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. S'ha reformat amb l'acabament extern dels paraments de pedra vista in les obertures emmarcades amb obra. | 08297-200 | La Clau de Veciana | Cal Gironella, Cal Gínjol i Cal Massuc formen part d'un nucli antic de població situat a l'extrem nord-est del terme municipal de Veciana, a tocar amb els de Prats de Rei i Sant Martí de Sesgueioles. Per aquest motiu aquest conjunt es coneix com La Clau, en relació a la confluència dels termes municipals. | 41.6905400,1.5190800 | 376760 | 4616478 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72352-foto-08297-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72352-foto-08297-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72353 | Barraca del Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-llobet | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs.. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX | Barraca de pedra seca ubicada al costat d'un marge de pedra, en el vessant de llevant d'El Turó, a la riba dreta del torrent de Cal Bacinetes.. És una cabana de volta per aproximació de filades i és de planta circular, de 3 metres de diàmetre. L'alçada interior màxima és de 2 m. La porta, orientada al sud-oest, és de llinda recta, fa 70 c m d'ampla i 1,70 m d'alçada. El gruix de les parets és de 45 cm. L'exterior de la volta està cobert amb una capa de terra vegetal que la impermeabilitza i la cohesiona per l'acció de la vegetació que hi creix. | 08297-201 | Castellnou d'Albarells | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6390500,1.4797500 | 373386 | 4610818 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72353-foto-08297-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72353-foto-08297-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Damunt la llinda hi ha dues pedres gravades, que tot i que una posa 1896 i l'altra 1955 GS, semblen recents, perquè el traç és net comparat amb la superfície de la pedra. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||
| 72354 | Barraca de Cal Pinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-pinyol | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs.. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX-XX | Barraca situada a prop de la font de Sant Jaume, a Segur. Està excavada dins el marge i és de planta rectangular ( 2,5 x 4 m), la coberta és de teules àrabs a un sol vessant que desaigua a la façana davantera, orientada a migdia, amb bigues de fusta. Les parets són de pedra seca i conserva la porta de llinda recta i de fusta, amb una llum de 70 cm. i 1,7 m d'alçada. La porta té un marxapeu de pedra. Per l'interior, a l'extrem septentrional, la paret fa un calaix i en els dos treços superiors s'endinsa uns 40 cm | 08297-202 | Segur | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6835800,1.4632100 | 372096 | 4615786 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72354-foto-08297-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72354-foto-08297-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Davant la barraca hi havia una era de terra trepitjada i al costat una bassa de planta circular d'uns 3 metres de diàmetre i 1,'5 m de fond'aria, feta de pedra seca, que servia per regar l'hortet del costat de la barraca. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||
| 72355 | Barraca del Barceló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-barcelo | XX | coberta esfondrada i envoltada per la vegetació. | Barraca de pagès de planta rectangular coberta totalment per la vegetació i amb la coberta esfondrada. S'ubica al sud del Corral d'en Brufau; a la capçalera del Barranc de Veciana, al Clot del Barceló. Entrant a mà dreta, conserva la cisterna de recollida de les aigües de pluja i a l'esquerra, una menjadora d'obra per la mula que utilitzaven per batre. | 08297-203 | Segur | 41.6794900,1.4610200 | 371906 | 4615335 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72355-foto-08297-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72355-foto-08297-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca al davant l'era de terra batuda amb els corrons al costat de la barraca de quan encara feien les seves funcions agrícoles. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72356 | Bassa de Cal Patrocini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-patrocini | XVIII-XX | abandonada des de fa força temps, no conserva la teulada i presenta un estat ruinós força avançat. | Bassa de planta circular, de 3 metres de diàmere interior, ubicada a la plana del pesseta, al costat del camí antic que es dirigia a Cal Patrocini. Recollia les aigües de pluja que baixaven de la torrentera. Està parcialment retallada a la roca i alçada de pedra regular i ben treballada fins una alçada, en el punt màxim, d'uns 2 metres. Els murs tenen un gruix considerable de fins a 1,2 m. | 08297-204 | Cal Patrocini | 41.6529200,1.4794800 | 373390 | 4612358 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72356-foto-08297-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72356-foto-08297-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72356-foto-08297-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||
| 72357 | Cal Bacinetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacinetes | XVII-XVIII | Fa més de cent anys que està abandona i en ruïnes | Antiga masia enrunada, ubicada a la riba esquerra del torrent de Cal Bacinetes, prop del camí que porta a Cal Patrocini. Està construida damunt de la roca, sense fonamentació, i s'adapta al desnivell del terreny. Els paraments són de pedra vista, però degut al seu estat de conservació i l'enderroc de la planta, fa difícil entreveure les seves estances. Per la part més alta s'observa les restes d'un cub de planta circular,amb l'enderroc dels murs al seu interior. Per la banda de migdia, hi ha el que sembla una barraca de pedra seca amb la coberta construida per aproximació de fileres i la qual s'ha ensorrat parcialment. La llinda i els brancals són rectes. Per sota mateix hi ha un segon cub de planta circular, amb les parets arrebossades. | 08297-205 | Castellnou | 41.6408700,1.4816900 | 373551 | 4611017 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72357-foto-08297-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72357-foto-08297-205-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||
| 72358 | Font del Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coix | XVIII-XX | font seca, amb la vegetació que ha invait tota la zona i entron força degradat. | Font ubicada en un marge de pedra seca, baixant pel camí que va des de la Creu de Terme de Poltera fins a Cal Daniel. Abans d'una corba força pronunciada, cap a la dreta, hi ha un corriol que travessa una antiga feixa de conreu plena de farigoles. Cal endinsar-se per sota de la vegetació, resseguint el mur de pedra seca d'una alçada màxina de dos metres. Ben aviat s'observen unes escales volades que sobresurten del mur i que menen directament a la font. Es tracta d'una deu d'aigua que brolla de manera natural del terra. Està protegida per una pica excavada parcialment a la roca i reforçada de carreus de pedra amb dos esglaons. | 08297-206 | Segur | 41.6875000,1.4612500 | 371941 | 4616224 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72358-foto-08297-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72358-foto-08297-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72358-foto-08297-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||
| 72359 | Font de la via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-via | XVIII-XX | Font situada en el marge septentrional del tall del ferrocarril (Lleida - Barcelona) per sota la pallissa del Malloat. L'aigua brolla del marge mateix en el qual s'ha fet un petit clot amb les parets reforçades de pedra per contenir les terres i on el doll d'aigua s'acumula fins que sobreeïxeix i es perd per la cuneta. Un parell d'esglaons faciliten l'accés a l'interior. | 08297-207 | Segur | 41.6809400,1.4643600 | 372187 | 4615491 | 08297 | Veciana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72359-foto-08297-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72359-foto-08297-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72359-foto-08297-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||||
| 72360 | Font del Brufau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-brufau | XVIII-XX | font seca, amb la vegetació que ha invait tota la zona i entron força degradat. | Font ubicada un centenar de metres més amunt del Corral del Brufau. Actualment s'hi accedeix pel capdemunt de la feixa que queda a l'alçada de la façana principal del Corral, pel costat mateix d'una alzina que destaca de la resta de vegetació per les seves dimensions i color de la fulla. Baixant per un corriol, a una vintena de metres, hi ha una construcció de planta rectangular, feta amb pedra ben escairada i reforçada amb morter de calç. La volta es de maó pla i està excavada a la roca. Mesura 4 m. de fondària per 2,5 d'amplada. La coberta està totalment omplerta de vegetació i l'arcada, construida amb cinc fileres de maó pla va haver de ser reforçada per una llosa de pedra, ja que l'antic corriol que baixava originàriament per aquest costat s'ha anat cobrint de vegetació i terra provinent del marge. Al davant de la porta d'entrada hi ha dos esglaons interiors que permetien entrar al seu interior. Un petit muret realitzat amb tres fileres de totxo protegeixen el seu interior de possibles despreniments de terra durant les èpoques de pluja. L'aigua provient d'una deu brolla naturalment del terra. | 08297-208 | Segur | 41.6819300,1.4604500 | 371863 | 4615607 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72360-foto-08297-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72360-foto-08297-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72360-foto-08297-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pastor dels Corrals de Can Brufau hi tenia uns abeuradors al costat dret la font, que encara es poden veure entremig de la vegetació. Portava el ramat de cabres assedegat i agafava l'aigua amb galledes per omplir els abeuradors. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | |||||||||
| 72361 | Font del Batà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bata | XVIII-XX | La boca del pou ha quedat a l'alçada dels peus i constitueix un gran perill. | Font d'aigua ubicada al fons d'una feixa per darrera del Pla d'en Jaumet, no gaire lluny del Pont de Durban. Està gairebé coberta per la terra despresa del marge i la fullaraca. Està situada per sota d'un marge de pedra seca i l'únic element que es pot observar és la volta de pedra. Just al davant seu, a un metre i mig, hi ha un pou del qual en resta la última filera de pedres i un dels pilars de maó. Té una boca d'un metre de diàmetre i una fondària actual d'uns quatre metres aproximadament. No s'hi observa aigua. | 08297-209 | Segur | 41.6771100,1.4645700 | 372197 | 4615066 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72361-foto-08297-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72361-foto-08297-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72361-foto-08297-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||
| 72362 | Font de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jaume-4 | XVIII-XX | font seca, amb la vegetació que ha invait tota la zona i entron força degradat. | Font ubicada entre el Pla de la Barraca i La Raconada, un cop passada la barraca i la bassa de Cal Pinyol. L'aigua brolla d'una deu d'aigua. Està totalment excavada dins del marge i a la roca mare. S'hi accedeix a través d'una rasa que servia per desaiguar l'excés d'aigua i regar els hortets del costat. Tres esglaons de pedra força alts permeten l'accés al seu interior. Els murs són de pedra i la volta apuntada, amb dues bigues de fusta parcialment cremades, tot i que la teia no sembla afectada. | 08297-210 | Segur | 41.6837100,1.4629900 | 372078 | 4615801 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72362-foto-08297-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72362-foto-08297-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72362-foto-08297-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 | ||||||||||
| 72363 | Mines de Cal Bernic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-cal-bernic | RIERA i GABARRÓ, Josep (2003). Història de l'explotació dels lignits del districte de Calaf. Eumo editorial, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | XIX-XX | abandonades i tancades per la seva perillositat. Les estructures industrials resten abandonades a la intempèrie sense manteniment. | Les mines de Cal Bernic és una de les moltes explotacions de lignit que s'han obert en aquesta zona entre mitjans del segle XIX i mitjans del segle XX. En aquest cas concret, abandonades des de fa una quarentena d'anys es pot observar encara part de les seves infraestructures. En primer lloc, la mina, tancada físicament per motius obvis de seguretat. De la boca de la mina en surten els rails de ferro per on circulaven les vagonetes. Segons informació oral d'un dels reballadors de la mina, quan es van tancar per suspensió de pagaments es va fer d'un dia per l'altre i a l'interior de la mina van quedar totes les eines (escodes, pales i vagonetes). Aquests rails porten a la zona on es descarregaven les vagonetes, que s'anomena torba. D'aquest dipòsit, amb una cinta transportadora es pasava el carbó a uns altres dipòsits, que era el punt de càrrega dels camions. Aquest carbó no era d'una gran qualitat i s'utilitzava per fer portland de Calaf. | 08297-211 | Cal Bernic | La zona de Calaf, Prats de Rei, Sant Martí Sesgueioles, Veciana fou un centre d'explotació de diferents mines de lignit. Aquest episodi de la història ha estat estudiat per Josep RIBA (2003). Ens explica que el coneixement de betes de lignit és conegut a la zona des de finals del segle XVIII, però que no es comença a explotar fins a mitjans del següent segle, vinculat al creixement de la indústria cotonera d'Igualada. Cada mina tenia un nom que el posava el propietari per tal d'identificarla des del primer moment que es feia la inscripció. Altres noms del terme de Veciana són: Abundancia, La Catalana, Lealtad, La Castellana, Generosa, Maria, Interesante, Perla, Purísima Concepción, Confianza, etc. L'evolució d'aquestes explotacions va estar subjecte a alts i baixos de la situació econòmica del país, les diferents crisis, les guerres, la qualitat del propi carbó o els sistemes arcaics d'explotació, entre d'altres. Fins a un moment en que resulta del tot inasumible econòmicament la continuïtat d'aquestes explotacions i es tanquen definitivament. | 41.6805400,1.4828400 | 373724 | 4615420 | 08297 | Veciana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72363-foto-08297-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72363-foto-08297-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el terme municipal de Veciana, entre 1841 i 1985 s'han concedit 44 llicències d'explotació per a mines de lignit. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 07:02 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 4970,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml