Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95129 | Platja del Cavaió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-del-cavaio | <p><span><span><span><span><span><span>Principal platja de la vila, que té uns 1.000 metres de longitud i una amplada mitjana d'uns 90 metres. Des del 2009 s'ha naturalitzat el conjunt del seu espai, amb la creació de zones verdes al </span></span></span></span></span></span>rereplatja<span><span><span><span><span><span>, la recuperació de les desembocadures dels rials i la protecció d'àmbits sorrencs per al desenvolupament de la flora i la fauna litoral.</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-485 | Platja del Cavaió | 41.5803934,2.5658696 | 463811 | 4603280 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||||||||||
| 95130 | Platja de la Picòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-de-la-picordia | <p><span><span><span><span><span><span>Platja central de la vila, que té uns 580 metres de longitud i una amplada mitja d'uns 50 metres. Des del 2009 s'ha naturalitzat el conjunt del seu espai, amb la creació de zones verdes al rereplatja i la recuperació de la desembocadura del rial del Bareu i de la Riera. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-486 | 41.5780352,2.5533013 | 462762 | 4603025 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95130-platjapicordiaautorjuanchipegoraro052-1024x683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95130-platjapicordiavistesdesespigoautorjuanchipegoraro205-1024x683.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||||||||
| 95131 | Platja de la Musclera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-de-la-musclera | <p><span><span><span><span><span><span>Platja situada a l'extrem de ponent del terme municipal, a tocar de Caldes d'Estrac. Té una longitud d'uns 690 metres i uns 15 metres d'amplada mitja. És l'única platja de la vila que té un àmbit preferentment nudista o naturista. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-487 | 41.5724752,2.5373703 | 461431 | 4602414 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95131-platjamuscleraautorjuanchipegoraro091-1024x683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95131-platjamuscleraautorjuanchipegoraro092-1024x683.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||||||||
| 95132 | Hortes del rial de la Serp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-la-serp | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el tram superior del rial de la Serp, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-488 | Rial de La Serp | 41.5880236,2.5601429 | 463338 | 4604130 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95132-rial-serp.png | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||||||
| 95133 | Hortes del rial de la Planeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-la-planeta | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial de la Planeta, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-489 | Rial de La Planeta | 41.5895375,2.5595158 | 463287 | 4604299 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||||||||||
| 95134 | Hortes del rial del Pollroig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-del-pollroig | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial del Pollroig, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-490 | 41.5911036,2.5671135 | 463920 | 4604469 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95134-hortes-poll-roig2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95134-hortes-poll-roig3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||||||||
| 95135 | Hortes del rial de Valldemaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-valldemaria | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial de Valldemaria, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-491 | Rial de Valldemaria | 41.5893089,2.5692481 | 464098 | 4604269 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95135-hortes-valldemaria2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95135-hortes-valldemaria3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95135-hortes-valldemaria4.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||||||
| 95136 | Hortes del rial Llarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-llarg | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el tram inicial del rial Llarg, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-492 | Rial Llarg | 41.5787209,2.5314158 | 460938 | 4603110 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95136-hortes-rial-llarg.png | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||||||
| 95137 | Mirador de les Roques d'en Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-les-roques-den-lluc | <p><span><span><span><span><span><span>Petita elevació del camí de Mar, és un roquissar que antigament (abans de la construcció de la via del tren i de la carretera) deuria formar part de la penya del cementiri o del camí de la Pietat i que arribava fins al mar. Al capdamunt d'aquesta elevació s'observen les restes d'alguna petita construcció, vinculada amb la via del tren o amb la vigilància de la costa. Es desconeix, però, el seu origen. És un excel·lent mirador d'aquest tram del litoral, i a les parets del roquissar s'observen espècies litorals típiques d'aquest ambient com el fonoll marí. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-493 | 41.5730725,2.5389137 | 461559 | 4602479 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95137-roques-den-lluc2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95137-roques-den-lluc3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95137-roques-den-lluc4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95137-roques-den-lluc5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95137-roques-den-lluc6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95137-roques-den-lluc7.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||||||||
| 95143 | Aplec del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-3 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PONS i GURI, J.M i FON, Francesc (2003) El santuari de la Verge del Remei del terme d'Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | No vigent | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un aplec que es feia a l'ermita del Remei, en el municipi d'Arenys de Munt, però que reunia a persones d'altres pobles veïns, com Canet de Mar, Caldes d'Estrac o Arenys de Mar. Quan es va fer el Mapa de Patrimoni Cultural d'Arenys de Munt, l'any 2005, era vigent, però actualment ja no se celebra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es feia el segon diumenge d'octubre. </span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Un grup sortia d'Arenys de Munt i un altre d'Arenys de Mar. A les 10:30 se celebrava l'Eucaristia, davant la capella, amb cantada de goigs final; l'any 2002 es va llegir un poema de Jacint Verdaguer que fa referència al Remei. Finalment es feia una audició de sardanes.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Antigament es feia l'ofici, també al matí, però a la tarda es passava el Rosari. Alguna vegada es feia cant coral. El ball, per ser una activitat pagana es feia fora del recinte de l'ermita; a l'esplanada del davant.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-494 | Ermita del Remei (Arenys de Munt) | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tenen notícies d'aquest aplec des de la segona meitat del segle XIX. Abans es feia el primer diumenge d'octubre, amb la concurrència de gent d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aplec de 1886 va tenir molt d'èxit i ressò mediàtic local.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>Ja en el segle XX es va fer algun aplec polític: l'11 de setembre de 1920 i l'any 1923 pels Pomells de Joventut. En els anys 30 la secció excursionista de l'Ateneu arenyenc n'organitzà, el setembre de 1932 a 1935.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>L'any 1959 es va estrenar la sardana de Xavier Maimí 'La festa del Remei'.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>L'any 2002 es tornava a recuperar aquesta celebració després de 22 anys sense aplec. L'any 1980 fou la darrera vegada que es va fer l'aplec. Fou gràcies a una comissió formada per Joan Bibolas, Josep Montmany, Climent Colomer, Francesc Forn, Joan Puigdoví, Ferran Soler i Mn. Josep Playa. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5793930,2.5515237 | 462614 | 4603175 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||||||
| 95144 | El cant de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cant-de-langel | XX | No vigent | <p><span><span><span><span>El Cant de l’Àngel és un anunci la Mare de Déu de la resurrecció del seu fill Jesucrist, cantant el<em> Regina Coeli</em>. Es cantava el diumenge de Resurrecció després de l'Ofici, a l'església de Santa Maria, com a punt àlgid de la Pasqua, i a fora, a la plaça. El cantava un nen vestit d'àngel.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta tradició es va perdre a Arenys des dels anys 70. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Encara que l’himne és universal, cada poble adaptava la seva melodia. </span></span></span></span></p> | 08006-495 | Església parroquial | 41.5806150,2.5492895 | 462429 | 4603312 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es manté vigent a Calella, únic municipi del Maresme que es conserva. També a Blanes i Olot. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||||||
| 95146 | Conjunt de mines d'aigua d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-mines-daigua-darenys-de-mar | <p>SALBANYÀ ROVIRA, Bernat (2007). Mines al Maresme: un exemple d’aprofitament dels recursos hídrics en un batòlit granític. Treball inèdit. Institut Turó dels 3 Pins.</p> | XVIII-XX | No es troben en funcionament per haver estat seccionades la majoria d'elles. | <p>Les mines d'aigua són un exemple d'aprofitament dels recursos hídrics per a una comunitat. Un estudi de les mines del Maresme fet per en Bernat Salbanyà (2007) ha permès identificar una sèrie de mines a Arenys de Mar: Trilla; Can Domingo Caldes; Can Poy; La Gallina; Can Forades; Mina dels Frares; Can Cabirol; Sans, Salas o de Molins; Can Mils o Can Montalt.</p> <p>La mina de Can Cabirol neix, en forma de galeria, a la zona sedimentària de la riera d’Arenys, a l’alçada del carrer de la Font. Aquesta mina ha persistit en el temps, fins i tot, després de cobriment de la Riera. Des del seu naixement, baixa en direcció sud, travessant la riera fins a situar-se en el seu punt mig, a l’alçada del carrer del Bisbe Vilà i Mateu. Aquí se situa el primer pou de pas, reformat després de l’obra esmentada. Continua baixant, a mesura que va creuant la Riera fins a situar-se a l’altre marge. A davant del número 75, 80 metres més avall, hi ha el següent registre. Segons un plànol del 1783 en aquest punt també s’hi trobava la confluència amb el rec municipal i una altra mina desapareguda. A partir d’aquí segueix el marge de la riera en direcció a mar. Quan arriba a la cantonada de la plaça de l’Església, uns 75 metres més avall, passa de galeria a estar entubada. Aquest tram es va canviar durant la reordenació de la plaça a mitjan segle XX. Segueix per marge avall, fins a deixar la plaça. A partí d’aquí torna a ser en galeria. Davant del número 39 hi trobem un altre pou de pas. La mina segueix cap avall, de manera que va a buscar la finca de Can Cabirol, i travessa tots els carrers que conflueixen a la Riera. L’últim registre abans d’arribar a la finca dels propietaris, situada al carrer d’Avall número 4, es troba situat al marge de la Riera davant el número 5, la Casa Milans. Després gira a l’oest passant per sota aquesta casa i arribant a la finca de Can Cabirol. Finalment, un cop allà, ja que la família Cabirol no fa ús de les aigües, un pilar repartidor divideix l’aigua de dues plomes de Mataró, cap als dos arrendataris actuals.</p> <p>La mina de Can Domingo Caldes neix en forma de galeria en un marge del camí del Mormo i l’entrada de Can Rovira. Travessa l’autopista i se situa en el marge del camí de Ronda i el rial de la Planeta. En aquest punt se situa el primer pou de pas. La distància entre la superfície i la galeria en aquest punt és al votant de 20 metres. O sigui, que de la cota 70 en aquest punt, la mina se situa a 50 metres sobre el nivell del mar. La mina continua, tota bancada amb unes dimensions de 0’5 metres d’ample per 1’3 metres d’alçada, pel marge dret del rial amb direcció sud-est. El següent pou de pas és a uns 95 metres de l’anterior. Està tancat amb ciment i no amb portella com els altres. A partir d’aquí, continua baixant seguint el marge del rial i sense canviar la direcció. El pilar repartidor se situa a uns 160 m del registre bloquejat. En aquest punt deixa de ser galeria per dividir-se en tres tubs de repartiment, un del qual està taponat. Aleshores, els tubs es dirigeixen a dues finques: Can Vallbona i Can Noè. </p> <p>La mina de Can Forades neix a prop de C-32, per sobre uns sorts situats entre el rial del Bareu (o d’en Piteu) i el de Vallfiguera. Baixa bancada en direcció sud, durant uns 70 metres. En una vinya situada als marges dels dos rials, hi ha el primer pou de registre que separa la superfície de la galeria uns 8 metres. A partir d’aquí, la mina es dirigeix entubada cap al rial del Bareu per on descendeix fins a Can Forades. En arribar al rial creua el rial de Vallfiguera que hi conflueix. En direcció SE, segueix per el marge dret del rial amb un tub de plom. Segueix pel marge uns 150 metres, on es creua amb el camí de Ronda. El seu traçat continua així fins 100 metres més avall. En aquest punt té lloc un canvi de marge, just davant la finca de Can Bomba. Es deu a que les arrels dels arbres i les avingudes d’aigua del rial havien obturat i deixat al descobert la canonada. Per tal de solucionar el problema es va canviar el tub i se’l va canviar de marge per tal que quedés al costat del rial on hi ha la finca propietària. Finalment, continua pel marge esquerre i al cap d’uns 300 metres, creua el camí del Pla dels Frares i entra a la finca de Can Forades on l’aigua és abocada en un safareig a través de diversos compartiments. </p> <p>La mina vella dels Frares neix en els marges del rial del Bareu, entre les confluències del de Vallfiguera i del camí de Ronda. El naixement està format per tres ramals. Des del naixement principal fins a la confluència amb els altres dos transcorren uns 110 metres. Els altres naixements segueixen dos camins diferents entre si. El primer és paral·lel al principal amb una llargada d’uns 55 metres. L’altra en direcció cap a l’est té una llargada d’uns 40 metres i travessa el rial, de manera que neix al marge dret. Units per un pou de pas, segueixen direcció sud. Aleshores gira cap al SE, paral·lela al rial i a uns 25 metres del seu curs, i en un traçat completament recte transcorre uns 170 metres fins arribar a la caseta d’entrada. A partir d’aquí, segueix la mateixa direcció cap a l’actual Granja “El Paraíso”, on l’aigua s’aboca en una bassa. </p> <p>La mina de la Gallina neix en el marge d’unes cases i el solar de Carbons Juncà, del rial del Bareu; al peu del turó on hi ha el grup de cases de El Paraíso. Neix en forma de galeria, i comença el seu traçat en direcció SE durant 12 metres. En aquest punt hi trobem un pou de registre. Continua el traçat cap al sud. Quan arriba a uns 50 metres del pou, passa a estar entubada. Baixa amb la mateixa direcció fins a travessar el rial pels voltants del carrer de Santa Rita; fins arribar a la cantonada de la Torre d’Arenys amb el carrer dels Capellans. En aquest punt s’erigeix un pilar repartidor que avoca una part de l'aigua a la font. D’aquest pilar repartidor, en surten uns tubs més petits que reparteixen l’aigua a 12 cases del nucli antic situades al carrer del Bisbe Català, al carrer de Sant Antoni i el carrer Ample. </p> <p>La mina de Can Mils neix a l’actual Polígon Industrial. La zona de naixement, humida com es pot comprovar per la presència d’un bosc a la seva superfície, és múltiple ja que compta amb diversos punts d’inici i de sortida. El cap de la mina és una galeria bancada amb les parets reforçades per una doble capa de maons, tal i com seguirà així durant tota la galeria. Les dimensions que té és de 0’5 metres d’amplada per 1 metre d’alçada. La mina segueix 7 metres cap a al SE. Fa un gir cap al SO, on segueix prolongant-se durant 74’5 metres. Als 8’5 metres del gir trobem un pou de registre. Al cap de 27 metres més avall hi ha un altre pou i un altre a una distància de 10 metres de l’anterior. La mina transcorre 29 metres fins a trobar-se un gir cap a l’oest. En el gir es produeix un salt vertical de 3 metres que dóna força a l’aigua per baixar més ràpidament. Seguidament torna a girar cap a al sud fins a 8’5 metres. En aquest punt es produeixen 4 fets. Hi ha un pou de sortida de 10 metres de profunditats. Es produeix un gir cap a l’oest. Té lloc un salt vertical, aquest cop d’1 metre. A més, s’uneixen a aquesta galeria principal dues de secundàries que provenen de naixements diferents. Després de la unió, la galeria segueix 57 metres cap al SO fins a enganxar-se amb un altre naixement que neix 9 metres al nord d’aquest punt. A partir d’aquí, la mina només la conforma una galeria de 221 metres de longitud. En direcció cap al SE. Durant aquest tram trobem un total de 4 pous fins arribar a la boca de la mina. L’últim tram abans d’arribar a la boca de la mina és de 90 metres. A partir d’aquest punt passa a través d’una canal i després entubada fins a un repartidor que aboca tota l’aigua en una bassa. </p> <p>La mina de Can Montalt neix a l’actual plaça de la Mare Paula Montalt, que no té relació amb l’horta de Can Montalt, la finca que ocupava aquets terrenys. La podem dividir en dos trams: el de galeria i l’entubat. Neix bancada en unes dimensions de poc més d’1 metre d’alçada per 0’5 metres d’amplada. Es dirigeix en rumb SO cap al carrer Montserrat on canvia de direcció. Amb la construcció d’un nou bloc de pisos es va reformar el pou d’entrada a la mina que actualment es fa per carrer Doedes. En aquest punt hi ha el canvi de tram. A partir d’aquí, la mina segueix el seu curs per mitjà d’un tub d’asfalt de 20 cm de diàmetre. Aleshores, el traçat de la mina es troba a pocs metres de separació de la mina dels molins, de manera que segueix amb rumb cap al sud per el marge dret del carrer Doedes. Un cop travessat el carrer de l’arxiprest Rigau, continua per el carrer de Santa Clara fins a posar-se al marge esquerra. Segueix per aquest marge fins al final del carrer, on voreja l’edifici dels Jutjats. Actualment, el tub desemboca a la xarxa de clavegueram tot i que girava i arribava fins a la Riera. Un cop allà el tub, que encara es conserva, girava la cantonada dels jardins del Xifré i per sota la vorera de la Riera arribava fins a la Casa anomenada Can Ramon de les Aigües. El tub es dirigia cap a dins la casa on desembocava en un pilar repartidor. </p> <p>La mina de Can Poy resta ja molt desapareguda igual que la finca on abastia l’aigua. Neix al costat del rial del Bareu, en els terrenys de Can Bomba. Es tracta d’una mina bastant curta. Arriba a la seva desembocadura en una bassa, situada a uns 300 metres De distància, destruïda actualment que formava part de la finca de Can Poy.</p> <p>La mina Sans neix a la finca de Can Sagrera, a Arenys de Munt, tot i que el naixement inicial era als Camps d’en Finet. En aquest indret, s’apunta que l’aigua filtra a través d’una paret revestida de roca. En aquest tram la mina és bancada. Avança uns 200 metres en direcció SE fins arribar al pou dels Camps d’en Finet; on fa un canvi de rumb cap al SO, on al cap d’uns 130 metres arriba a un altre pou de registre dins la mateixa finca. A partir d’aquí, en direcció sud, segueix uns 60 metres, de manera que travessa el rial del Corsaví i voreja la finca de Can Pica per la de Can Córdoba. Després, recupera la direcció cap al SE durant uns 45 metres fins arribar a un nou registre. Aleshores, es produeix un gir cap al sud i 20 metres més avall hi ha un altre registre. Segueix en direcció sud i entra a l’horta de Can Maresma, actualment Can Capdevila, fins a obrir un nou pou de registre als 60 metres. Continua 40 metres cap al sud on, a la vinya de Can Dalmau, s’obre un altre pou de pas. Ara ja la direcció és sempre la mateixa, cap al sud, tot i que hi poden haver-hi petits girs que no alteren el traçat general en els plànols conservats. Després del pou de pas de Can Dalmau, trobaríem el situat a Ca l’Ubach, a uns 40 metres més avall. Entre el registre de Ca l’Ubach i el que està situat a l’antiga vinya de Can Prats transcorren 220 metres, aproximadament. Actualment, les antigues finques de les famílies Ubach i Prats estan urbanitzades. En certs trams, ni el tub de formigó instal·lat a la dècada del 1970 ha pogut resistir al buidatge dels solars per a la construcció d’aparcaments soterranis i els fonaments per als blocs de pisos. La mina continua baixant fins a l’antiga horta de Can Paciència, també urbanitzada. El registre d’aquesta finca se situaria a uns 50 metres de l’anterior, a Can Prats. L’últim punt on es podia fer un control de la mina era a l’hort del convent de les monges Clarisses, uns 200 metres més avall. El tall més significatiu de la mina es va produir en la construcció de la nova seu dels Jutjats d’Arenys on, a 50 metres del punt anterior, es va trencar el pas de l’aigua. Tot i així, queda un fragment de la mina i el tub d’aproximadament un metre de longitud entre el nou edifici i el següent tall: la construcció d’un aparcament soterrat als jardins del Xifré. La mina es reprèn a l’altre costat dels jardins on continua baixant. El següent pou de registre té lloc a 50 metres. A l’alçada del carrer de l’Hospital. Aquest és l’últim abans del repartidor que té lloc a l’antiga bassa del molí. A partir d’aquí la mina segueix dos cursos diferents. Abans d’arribar al repartidor situat a l’antiga bassa del Molí de Dalt, s’obre un ramal de la mina en direcció sud-oest cap al Molí de Mar. No hi ha constància de cap registre en aquest tram. Un cop passat el carrer Antoni Torrent, la mina creuaria els carrers d’Andreu Guri i d’Avall i es dirigiria entre els pisos de Sa Boada i la penya del Cementiri fins a la bassa del Molí de Mar que restava més elevada del nivell del carrer i que actualment només se’n conserven les parets. La mina surt del Molí de Mar i travessa la N-II i la via del ferrocarril per desembocar al mar. </p> <p>Finalment, la mina Trilla neix als terrenys de la mina de Can Triter a prop de la confluència entre els rials del Bareu i del Tronqueda. Neix en forma de galeria amb unes dimensions que no s’han pogut determinar, ja que en aquests terrenys actualment estan sota una fase d’urbanització i degut al pas de vehicles de gran tonatge és perillós accedir a la mina. La mina baixa uns 250 metres en direcció SE fins arribar en un pou de registre situat dins una altra horta. A partir d’aquí baixa entubada des d’aquest punt. La direcció és cap al sud de manera que va a buscar el curs del rial mentre segueix baixant. Un cop arribada al rial segueix el seu curs pel marge esquerre. Un cop ha travessat el carrer de l’arquitecte Gaudí, segueix amb la mateixa direcció uns 30 metres fins a girar cap a l’est per sota uns blocs de pisos. Aleshores passa, igualment entubada, per darrere les cases del carrer de Santa Rita, fins arribar a un pilar repartidor que s’obre pel carrer del Bareu. Des d’aquest pilar repartidor surten uns tubs de plom que arriben fins a les cases del mateix carrer del Bareu, carrer de Sant Antoni, de la Perera, carrer Ample i, fins i tot, travessaven la riera fins al carrer Andreu Guri. Aquestes connexions es van trencar amb la canalització de la riera d’Arenys.</p> | 08006-496 | Arenys de Mar | 41.5819027,2.5488237 | 462391 | 4603455 | 08006 | Arenys de Mar | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95146-minesarenys.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 95158 | Rinoceront llanut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rinoceront-llanut | <p><span><span><span lang='CA'>Crani i maxil·lar complet d’un rinoceront llanut (<em>Coelodonta antiquitatis</em>) trobat a Arenys de Mar el 1914. Es tracta del primer exemplar de <em>Coelodonta antiquitatis </em>trobat a Catalunya. Pertany al Plistocè superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Trobat a l'extrem alt del carrer de Sant Antoni.</span></span></span></p> | 08006-497 | Plaça Leonardo Da Vinci, núms. 4-5, (08019 Barcelona) | <p><span><span><span><span><span><span>El 30 de juny de 1914 una notícia del diari La Vanguardia ens parla de la localització d’un crani d’un animal molt gran trobat a la zona del Bareu d’Arenys de Mar. El 2 de juliol la notícia ja especifica que es tracta d’una espècie extingida de rinoceront. Anys després, el 1919, aquestes restes de rinoceront llanut, <em>Coelodonta antiquitatis (Blumenbach, 1803)</em>, van passar a formar part del Museu Martorell, integrat actualment dins el Museu de Ciències Naturals de Barcelona del Parc de la Ciutadella. La Junta de Ciències Naturals de Barcelona va adquirir el crani a la casa Can Soler per 375 pessetes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El director de l’Arxiu Municipal d’Arenys de Mar, consultant els padrons de l’època (1925), ha pogut situar la família Soler que vivien en el número 16 del carrer Bareu. Es tracta de Joan Soler i Ribas, carnisser, que vivia juntament amb la seva dona Josepa Radó i els seus fills Francesc i Isabel. Molt probablement seria aquesta família Soler qui va trobar el crani del rinoceront i qui el va vendre a la Junta de Ciències Naturals, ja que en aquella època la zona al davant d’aquestes cases només hi havia horts. Aquesta informació coincideix amb la notícia de la troballa que diu que el crani es va trobar en un marge d’un camí, a la zona que llavors es denominava Bareu. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El crani que avui forma part de l’exposició permanent del Museu de Ciències Naturals de Barcelona és de gran importància perquè van ser les primeres restes de rinoceront llanut que es van trobar a Catalunya. Aquestes no són les úniques restes paleontològiques d’Arenys de Mar, al Museu de Ciències Naturals també s’hi conserven unes restes d’ullal de mamut, tot i que no tenen la importància de la troballa de l’any 1914.</span></span></span></span></span></p> | 41.5812334,2.5523552 | 462685 | 4603379 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95158-02mgb-33181.jpg | Física | Cenozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquestes restes s'exposen al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb el número de referència MGB 33181. | 123 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 98447 | Rial de Sa Clavella núm. 37-71 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sa-clavella-num-37-71 | <p><span><span><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>El Rial de Sa Clavella és conegut popularment com el Rial. Hi trobem diversos conjunts de cases construïdes sobre pedestals que fan de vorera i permeten protegir les cases de la baixada de l’aigua en dies de molta pluja. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt arquitectònic, des de la casa número 37 fins a la 71, correspon a la part del carrer més elevada de tot el Rial. Es caracteritza per un mur amb bancs integrats que separa aquest conjunt de l’altra cantonada del carrer i pels arbres.</span></span></span></p> | 08006-498 | Rial de Sa Clavella, núm. 37-71 | 41.5806600,2.5477300 | 462299 | 4603318 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/98447-img20240924133853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/98447-img20240924134029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/98447-img20240924133703.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Ajuntament d'Arenys de Mar - Oficina de Patrimoni Cultural | El carrer, que antigament era de llambordes, va ser reformat l’any 2018 per canviar el paviment tot i que es va conservar la fisonomia del terra. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||
| 99597 | Murs i embarcador de l'antic Port | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-i-embarcador-de-lantic-port | XX | <p>Al port d'Arenys de Mar es conserven estructures de la construcció dels anys 50, i també alguns testimonis de l'activitat tradicional pesquera i nàutica. </p> <p>Pel que fa als elements de l'antic port, cal esmentar els murs que es troben situats tant a la zona del dic de llevant, al moll de ribera com a alguns molls d'amarra. Es tracta de murs bastits amb peces granítiques hexagonals, que es van col·locar com a revestiment dels espais principals del port, a mitjans de la dècada de 1950.</p> <p>També cal mencionar l'embarcador. Tot i que en diversos punts del port s'observen unes escaletes per baixar del moll a les barques petites, l'embarcador és únicament practicable a la zona de l'actual Moll. Aquest punt marca el límit de l'espigó original que va quedar a mig construir arran de la primera fase d'obres que va emprendre en Francesc Solé (conegut com a <em>València</em>) i que no es va concloure.</p> <p>Per altra banda, es conserven els norais, situats en alguns espais d'accés públic, com el moll pesquer o el moll de Llevant, que es van instal·lar originalment durant els anys 50 al port. Es tracta d'elements d'amarratge, de grans dimensions i generalment de ferro o d'acer, que serveixen per fixar les embarcacions. Amb el pas del temps, alguns norais del port han estat substituïts; d’altres han quedat obsolets, mentre que n'hi ha que encara continuen en ús. </p> | 08006-499 | Carretera del Port, s/n | <p>La reivindicació per a la construcció d'un port a Arenys de Mar es remunta a finals del segle XVIII. No obstant això, arran del temporal del 31 de gener de 1911, la demanda es va intensificar i es va activar una comissió per impulsar la petició d'un port de refugi. Aquest temporal és considerat el més tràgic del segle XX a Catalunya. El canvi de temps va sorprendre les barques mentre eren a la mar i, tot i que a Arenys de Mar no es van haver de lamentar víctimes, a la comarca del Maresme van morir una trentena de pescadors. En total, a les costes de Catalunya i València es van registrar 140 morts i es van perdre desenes de barques. </p> <p>L'autorització per a la construcció del Port d’Arenys va ser concedida el 21 de novembre de 1917 per acord del Consell de Ministres. Tanmateix, les obres no van començar fins quatre anys més tard i es van allargar durant més de quaranta anys, fins el 1961. La construcció es va adjudicar al constructor arenyenc Francesc Solé, conegut com<em> València</em>, el qual, malgrat grans dificultats tècniques i econòmiques, hi va treballar fins a 1931. Posteriorment, el 1947, les obres es van reprendre i es van prolongar fins a 1961. Durant els anys 90 es va dur a terme una nova ampliació de la dàrsena pesquera i del varador.</p> <p>Més recentment, el 2017, es va inaugurar una reforma de l’escullera de ponent, orientada a millorar els serveis de restauració i oci.</p> | 41.5779198,2.5575598 | 463117 | 4603009 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99597-murs-del-port-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99597-murs-del-port-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99597-embarcador.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99597-els-norais-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99597-els-norais-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99597-els-norais-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-03-10 00:00:00 | Oficina de Patrimoni Cultural i Ajuntament d'Arenys de Mar | Informació facilitada per l'Ajuntament d'Arenys de Mar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||
| 99659 | Elements vinculats a l'activitat tradicional pesquera i nàutica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-vinculats-a-lactivitat-tradicional-pesquera-i-nautica | XX | <p>Al port d'Arenys de Mar es conserven estructures arquitectòniques de la construcció dels anys 50, i també alguns testimonis de l'activitat tradicional pesquera i nàutica com el Gigre del Mar Sport (o del Portinyol) o la <em>Maquinilla</em>.</p> <p>El Gigre és un estri que es feia servir per varar i treure les embarcacions de l'aigua. Actualment es troba en desús, ubicat a l'emplaçament original, davant de l'edifici del Club de Pesca Mar Sport. <span><span><span>Aquest gigre és el darrer testimoni de l'activitat nàutica i industrial en aquesta zona. S'hi va col·locar a l'inici de construcció del port</span></span></span>. </p> <p>La <em>Maquinilla </em>es troba situada a pocs metres del gigre, cap a al sud-oest, dins les mateixes instal·lacions. Aquest és un altre giny que s'emprava per les <span><span><span>operacions de varada, en aquest cas, de tracció elèctrica. S'utilitzava per varar les barques del </span></span></span>Club de Pesca<span><span><span>.</span></span></span></p> | 08006-500 | Carretera del Port, s/n | <p>La reivindicació per a la construcció d'un port a Arenys de Mar es remunta a finals del segle XVIII. No obstant això, arran del temporal del 31 de gener de 1911, la demanda es va intensificar i es va activar una comissió per impulsar la petició d'un port de refugi. Aquest temporal és considerat el més tràgic del segle XX a Catalunya. El canvi de temps va sorprendre les barques mentre eren a la mar i, tot i que a Arenys de Mar no es van haver de lamentar víctimes, a la comarca del Maresme van morir una trentena de pescadors. En total, a les costes de Catalunya i València es van registrar 140 morts i es van perdre desenes de barques. </p> <p>L'autorització per a la construcció del Port d’Arenys va ser concedida el 21 de novembre de 1917 per acord del Consell de Ministres. Tanmateix, les obres no van començar fins quatre anys més tard i es van allargar durant més de quaranta anys, fins el 1961. La construcció es va adjudicar al constructor arenyenc Francesc Solé, conegut com<em> València</em>, el qual, malgrat grans dificultats tècniques i econòmiques, hi va treballar fins a 1931. Posteriorment, el 1947, les obres es van reprendre i es van prolongar fins a 1961. Durant els anys 90 es va dur a terme una nova ampliació de la dàrsena pesquera i del varador.</p> <p>Més recentment, el 2017, es va inaugurar una reforma de l’escullera de ponent, orientada a millorar els serveis de restauració i oci.</p> | 41.5796614,2.5561373 | 463000 | 4603203 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-el-gigre-del-mar-sport-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-el-gigre-del-mar-sport-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-la-maquinilla-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-la-maquinilla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-la-maquinilla-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-la-maquinilla-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-03-10 00:00:00 | Oficina de Patrimoni Cultural i Ajuntament d'Arenys de Mar | Informació facilitada per l'Ajuntament d'Arenys de Mar. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||
| 37686 | Can Jalpí (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jalpi-jaciment | BOSCH DE DÒRIA, Marc i VIDAL SÁNCHEZ, Àlex (2004). Prospecció, control d'obra i excavació arqueològica al jaciment de Can Jalpí. Arenys de Munt (El Maresme). Memòria de la intervenció arqueològica. Inèdita. CABALLÉ, Antoni. (1995). Can Jalpí., dins Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. FORN i SALVÀ, Francesc (1993). Can Jalpí: una nova vil·la romana a Arenys de Munt, a Arennios núm. 23, setembre de 1993, pp. 4-8. OLESTI i VILA, Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III - I a.C.). Estudi d'arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PONS i GURI, Josep Maria (1938). Notes per l'arqueologia del Maresme (termes d'Arenys de Mar i Arenys de Munt). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 513-514. Barcelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952) El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'estudis Catalans. Barcelona. | IaC-IVdC | Part del jaciment està sota la urbanització. | La troballa de material arqueològic en superfície va fer pensar en una possible vila romana. Gràcies a aquestes troballes la zona es va catalogar com a jaciment arqueològic que intervencions posteriors (2002-2004) determinaren l'existència d'un establiment rural d'època romana, tot i que no s'ha fet cap excavació en extensió. Les conclusions dels darrers treballs han permès confirmar l'existència d'un establiment rural d'època romana en aquesta zona i han permès delimitar una àrea agrícola a la riba oest de la riera d'arenys que cal relacionar amb d'altres jaciments propers. Entre totes les restes arqueològiques es van identificar sis fases històriques des de la segona meitat del segle I aC. fins l'actualitat. Del segle I a.C. destaquen quatre estructures de combustió i una sèrie de murs fets en pedra seca i lligats amb fang, d'entre 40 o 50 cm d'amplada. A la fase del segle I d.C.s'han documentat els nivells d'abandonament i amortització de les estructures de la fase anterior. Bàsicament, farciment de dues sitges. En els segles II - IV d.C. es documenta una possible reocupació del territori. En destaca un llarg mur de 23 metres que serviria per delimitar els camps i protegir-los de la riera. | 08007-1 | Entre Can Jalpí i Can Sagrera | Actuacions d'aficionats i clandestins permeteren posar sobre avís de l'existència d'un possible jaciment arqueològic. Entorn l'any 1993 el 'Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt' va realitzar prospeccions arqueològiques sense permís. Segons la CCAA, els tècnics del Servei d'Arqueologia hi van fer una inspecció el 26 d'abril de 1995, i es va documentar gran concentració de materials arqueològics en uns horts entre la masoveria de Can Jalpí i un petit torrent que desemboca a la Riera d'Arenys. Els materials són, bàsicament, fragments de teules, dolia, tovots i àmfores (Pascual 1), algunes amb deformacions de cuita i/o recremades. A l'altre costat de l'esmentat torrent hi ha una petita elevació on s'hi troben materials de la mateixa tipologia. Francesc Forn informà a Toni Caballé, territorial del Servei d'Arqueologia, de la recollida de Terra Sigil·lata Sudgal·lica, Campaniana A i Sigil·lates clares. Aquesta zona fou objecte de l'execució de dos projectes urbanístics entre els anys 2002 i 2004 que han transformat completament el seu aspecte. Com a jaciment catalogat que és, fou necessària la realització d'una sèrie d'intervencions de caràcter preventiu amb l'objectiu de documentar les restes. En total s'hi ha realitzat quatre intervencions entre l'estiu de 2002 i el gener de 2004, sota la direcció de Marc Bosch i Àlex Vidal, de l'empresa Actium, patrimoni cultural, S.L. La darrera fase es va portar a terme parcialment durant la primavera del mateix any, a càrrec de l'empresa Arke S.C.P. | 41.5966100,2.5405900 | 461713 | 4605092 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material trobat en superfície a les dependències del 'Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt' en un local cedit per l'Ajuntament.El DOGC és del 16.11.1988 | 80|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||
| 37687 | Can Bellsolell (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsolell-jaciment | IPAC (1995). Can Bellsolell., dins Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. DÍAZ i PÉREZ Roser i FORN SALVÀ, Francesc (1986). Una vil·la romana a Arenys de Munt: Can Bellsolell. Arennios, núm. 1, juliol de 1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13-16. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. | IaC-IIIdC | Construcció moderna a l'àrea arqueològica. | Troballes de restes arqueològiques d'època romana en el camí i bosc del vessant del Turó de Bellsolell. Va aparèixer ceràmica romana d'ús comú, teules, ceràmica feta a mà, opus signinum, dolia i mitja pedra de molí. Material rodat i desgastat degut a les feixes agrícoles. També s'observa un enfosquiment del color de la terra en punts de la part baixa dels caminets fets a la vinya. Sembla que es podria tractar d'un abocador d'un hàbitat romà. | 08007-2 | Prop del Turó d'en Bellsolell i del camí que comunica amb la Vallalta. | Primeres troballes realitzades l'any 1982. | 41.6149900,2.5457700 | 462156 | 4607130 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37687-foto-08007-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37687-foto-08007-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37687-foto-08007-2-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba prop d'un camí principal en l'antiguitat, com ho demostra que a l'any 1651 fos un dels sis indrets on s'instal·là un control per impedir el pas d'apestats a la població.A la zona delimitada com a jaciment arqueològic, s'hi ha construït recentment una casa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||
| 37688 | Confluència de la Riera amb Torrent d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/confluencia-de-la-riera-amb-torrent-den-puig | MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 75. Barcelona. | I-VdC. | Edificat | Notícia antiga que dóna J.M. Pons Guri de la troballa de ceràmica romana. L'any 1987 els autors de la Carta Arqueològica ja no observaren cap resta. Es tracta d'un sector molt urbanitzat, a la confluència d'un polígon industrial i un sector d'habitatges. Pel mig passa el Torrent d'en Puig. | 08007-3 | Torrent d'en Puig | Quan es va fer la fitxa de la Carta Arqueològica, s'estava construint la zona per part de E. Mollfulleda Borrell. | 41.6050100,2.5394900 | 461627 | 4606025 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37688-foto-08007-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37688-foto-08007-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37688-foto-08007-3-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 37689 | Camí de l'ermita del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lermita-del-remei | MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 51. Barcelona. | VI-IaC. | No hi ha construccions properes i no sembla remenat. | Material trobat superficialment consistent en ceràmica ibèrica a torn i feta a mà, àmfora itàlica, àmfora púnico-ebussitana, en quantitat abundant. | 08007-4 | Al sud del municipi. En el camí del Remei | J.M. Pons Guri informa de la troballa d'un fragment de ceràmica ibèrica abans de l'any 1938. Els autors de la Carta Arqueològica (agost de 1987) constataren l'existència d'abundant ceràmica ibèrica en superfície. | 41.5887100,2.5277900 | 460642 | 4604220 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37689-foto-08007-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37689-foto-08007-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37689-foto-08007-4-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material es troba dipositat en el Servei d'Arqueologia de Catalunya | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||
| 37690 | Mas Aiguaviva / Camí de Ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aiguaviva-cami-de-ca-larnau | ALSIUS, P. (1898). La Vall de Maria. Descubrimientos arqueológicos. R.A.A.A.B, vol. 1, pp. 483-487. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el area metropolitana de Barcelona, núm. 36. Barcelona, pàg. 28. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 74. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | VaC-VdC. | Només es tracta de troballes superficials i es desconeix l'existència de possibles estructures. | Zona molt extensa entre els termes municipals d'Arenys de Mar i Arenys de Munt on hi ha diverses notícies antigues i on les troballes es concentren en uns punts determinats. Pons Guri (1938) diu: 'Per les immediacions del Mas Aiguaviva, propietat del senyor Vilanova, si bé no hi he fet un examen detingut, he trobat altres fragments de terrissa romana de poca importància. Al camí i rial de Can Arnau, que va de la Riera d'Arenys al rial d'en Barreu he trobat un important i característic fragment de dolium romà (terme d'Arenys de Mar)'. Durant la realització de la Carta Arqueològica, els autors van considerar l'existència de dos jaciments: Mas Aiguaviva i Camí de Ca l'Arnau. El primer correspondria a una troballa realitzada per J.M. Pons Guri que afirma que unes obres destruïren sitges ibèriques. En el segon jaciment es trobà material arqueològic en abundància: ceràmica ibèrica a torn, àmfora itàlica, una vora d'àmfora greco-itàlica, dolia, teules, Campaniana B, gris emporitana, parets fines, àmfora cartaginesa i Pascual 1. En realitat, es podria tractar d'un únic establiment. També s'han trobat monedes d'època romana al voltant de la masia. | 08007-5 | Al sud del terme municipal, vessant esquerra de la Riera. | L'any 1992 es realitzà una intervenció arqueològica perquè estava afectat per la construcció de l'autopista A-19 (actual C-32). Es van fer 44 cales de sondatge amb resultats negatius. L'any 2005, amb motiu del Projecte de relligament tècnic de Gas Natural en el tram Argentona-Canet de Mar, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva, consistent en una prospecció superficial de la franja d'afectació de l'obra per tal d'evidenciar l'abast del jaciment. No es va poder documentar la presència de restes arqueològiques. L'únic fet remarcable és un aflorament en tota l'àrea del substrat geològic (el sauló) a una cota molt alta. | 41.5927000,2.5464900 | 462203 | 4604655 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37690-foto-08007-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37690-foto-08007-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37690-foto-08007-5-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La segona zona identificada pels autors de la Carta Arqueològica correspon al terme municipal d'Arenys de Mar.Material dipositat en el Museu d'Arenys de Mar i segons la Carta Arqueològica en l'antic Servei d'Arqueologia de la Generalitat. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||
| 37691 | Can Cametes (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cametes-jaciment | MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 73. Barcelona. | I-V dC. | No es veu material en superfície. | Troballes de ceràmiques romanes indeterminades en superfície des dels anys 30 del segle passat, informades per Josep Maria Pons i Guri. L'any 1987 es va trobar un fragment de ceràmica romana de parets fines i un fragment de base de ceràmica comuna africana. Per tant, sembla tractar-se d'un possible establiment d'època romana. | 08007-6 | Al sud del terme municipal, a la dreta de la Riera. | J.M. Pons Guri informa de la troballa d'un fragment de ceràmica romana. Els autors de la Carta Arqueològica (agost de 1987) trobaren un fragment de ceràmica romana de parets fines i un fragment de base de ceràmica comuna africana en superfície. | 41.5902700,2.5362000 | 461344 | 4604390 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37691-foto-08007-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37691-foto-08007-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37691-foto-08007-6-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquests dos fragments trobats pels redactors de la Carta arqueològica es van dipositar en l'antic Servei d'Arqueologia de la Generalitat. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||
| 37692 | Can Catà de Dalt (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cata-de-dalt-jaciment | ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el area metropolitana de Barcelona, núm. 36. Barcelona, pàg. 28. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. GORGES, J.G. (1979). Les villes Hispano-romaines. Paris, pàg. 198. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 74. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | I-V dC. | Només es tracta de troballes superficials i es desconeix l'existència de possibles estructures. | Troballes superficials de fragments d'àmfora, teules i ceràmica diversa realitzades per J.M Pons Guri en un bosc proper a la masia de Can Catà de Dalt. Els autors de la Carta Arqueològica (juliol de 1987) no observaren material en superfície; només veieren algun fragment de teules romanes a les parets del marge del costat de la masia. | 08007-7 | Terrenys de Can Catà de Dalt. Sobre Can Jalpí. | J.M. Pons Guri informa de la troballa de fragments d'àmfora romana a les rieres de Can Catà i Can Pica (o Cursaví), interpretant-los com a rodats del jaciment de Can Catà de Dalt. | 41.5961500,2.5313600 | 460944 | 4605045 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37692-foto-08007-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37692-foto-08007-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37692-foto-08007-7-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 37693 | Camí del Mormo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mormo | ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el area metropolitana de Barcelona, Comisió de Urbanismo de Barcelona. Barcelona, pàg. 28. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 74. Barcelona. MALUQUER de MOTES, J. Et alii (1982). Catálogo provisional de los poblados de la época ibérica en el Principado. Barcelona. MALUQUER de MOTES, J. Et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona. | I-V dC. | Només es tracta de notícies antigues de troballes superficials que no s'han pogut confirmar a posteriori. | Troballes superficials de fragments d'àmfora romana realitzades per J.M Pons Guri. Els autors de la Carta Arqueològica (juliol de 1987) no observaren material en superfície. | 08007-8 | Camí d'Arenys a Canet | 41.6028500,2.5529300 | 462745 | 4605779 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37693-foto-08007-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37693-foto-08007-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37693-foto-08007-8-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En fer el present treball, tampoc hem observat ceràmica superficial. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 37694 | Vessant Oriental del Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-oriental-del-montalt | FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pp. 42-43. Barcelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. De C. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | il·localitzat | Notícia antiga de J.M. Pons Guri segons la qual a la vessant del Montalt que pertany al terme municipal d'Arenys de Munt, sense que hi hagi cap altra especificació del lloc, s'hi van trobar destrals neolítiques. | 08007-9 | Turó del Montalt | Segons Francesc Forn (1997), foren trobades tres destrals al Torrentbó: una trobada al Turó del Montalt que formava part de la col·lecció Clariana de Mataró, una altra es guarda a la col·lecció Sala de Vic i una tercera destral de fibrolita que no s'ha localitzat. | 41.6055600,2.4983300 | 458197 | 4606105 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37694-foto-08007-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37694-foto-08007-9-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la carta arqueològica pertany a Jaume Riviere; C. Nena Casas, 76, de BCN Tel. 93 203 22 04No hi ha plànol de situació ni coordenades. Nosaltres n'hem posat de referència geogràfica. | 78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 37695 | Dolmen de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-linfern | FORN i SALVÀ, Francesc (1997) Carta arqueològica d'Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. LLEONART, Robert (1987). El possible dolmen de l'infern. A Arennios, núm. 4, desembre de 1987. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13-15. | Dolmen orientat a l'Est, situat just damunt la fondalada coneguda per 'l'Infern', que aprofita la presència natural de l'esqueix de roca formant un espai cobert per una llosa de pedra de grans dimensions que li proporciona una singular morfologia. El possible sediment antic s'ha perdut, ja sigui per l'erosió natural i/o antròpica. | 08007-10 | Vessant meridional del Turó de la Vilanegra | 41.6054900,2.5134400 | 459456 | 4606090 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37695-foto-08007-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37695-foto-08007-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37695-foto-08007-10-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|78 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||||||
| 37696 | Can Cornell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cornell | Arxiu Parroquial d'Arenys. Llibre 2 de contractes, Inventari dels bens de Joan Corney, 8 de febrer de 1730, pàg. 185. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Cornell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Portal de mig punt adovellat i finestra al seu costat amb la llinda recta. En el pis hi ha tres finestres amb els ampits, muntants i llindes de carreus de granit ben tallats; de llinda recta. A la llinda de la finestra central hi ha inscrita la data de 1642. A la façana posterior hi ha un balcó emmarcat amb pedra. Petita era al davant. A la dreta de la casa, seguint un corriol descendent, abans d'arribar als camps, trobem una font amb safareig de planta circular i una petita pica amb un galet de plom. Està datada de l'any 1725. | 08007-11 | Riera de Sobirans | Els Cornell eren originaris de Sant Esteve de Palautordera i apareixen com a propietaris de la masia als inicis del segle XVIII. El nom ha perviscut com a motiu dels masovers. | 41.6163100,2.5316100 | 460977 | 4607283 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37696-foto-08007-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37696-foto-08007-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||||
| 37697 | Can Colomer de Sobirans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-de-sobirans | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.46. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 29. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Colomer (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat i una finestra a cada costat amb la llinda recta. En el pis hi ha tres finestres, dues amb els ampits, muntants i llindes de carreus de granit ben tallats; de llinda recta. La tercera és d'estil gòtic tardà. En el pis superior hi ha tres finestres amb balconada, amb la barana de balustrada. Dins el pati hi ha la font que raja a un safareig; les fonts bibliogràfiques daten la font-safareig en 400 anys, segurament associat a la casa. La boca de la mina es troba darrera mateix del safareig. Té una petita era al davant. | 08007-12 | Camí Sobirans | El cognom Colomer és molt antic i estès a Arenys de Munt. | 41.6172500,2.5247900 | 460409 | 4607390 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37697-foto-08007-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37697-foto-08007-12-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||||
| 37698 | Hostal del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-sol | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 55. VIADER i CROUS, Montse (1986). Hostal del Sol (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVIII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, i l'estructura és de planta basilical, amb el cos central més elevat. La coberta de teules a dues aigües. Porta principal d'arc de mig punt. Al damunt hi ha un balcó i dues finestres, una a cada costat. El safareig es troba passat el pati de la casa, tot seguint un corriol que fa baixada. Està datat de l'any 1792, segons la inscripció que es troba sota el galet, la pica és petita i rectangular. | 08007-13 | Sobre Can Jalpí | Antigament Can Llurià. | 41.6021800,2.5330700 | 461090 | 4605714 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37698-foto-08007-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37698-foto-08007-13-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan Montse Viader va fer l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, va descriure la façana de l'Hostal del Sol amb esgrafiats. Aquests van desaparèixer en una desafortunada restauració de la masia, ara fa uns anys. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 37699 | Can Sala de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-de-baix | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 51. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Sala de Baix (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Té dos cossos annexos a banda i banda, costen de planta baixa i pis i són de galeria porticada. No tenen tota la llargada de les façanes laterals. Les cantonades estan escairades amb pedra granítica ben treballada. Portal rodó adovellat i una finestra a cada costat amb la llinda recta. En el pis hi havia tres balcons convertits en finestres d'estil gòtic, la del mig és del tipus geminada amb arc lobulat. Al costat una altra finestra gòtica d'arc lobulat. En el segon pis o golfes, les obertures són de galeria catalana: tres petites obertures, una al costat de l'altra, de mig punt. Annexos a cada costat de la casa amb obertures porxades. Capella annexa molt restaurada. | 08007-14 | Carrer Enric Morera, 1 / Torrent d'en Puig | Formava part de les propietats de Can Sala o Can Sala de Dalt. Al segle XX va ser comprada per la família Mollfulleda que la va restaurar als anys 50 sota la direcció de l'arquitecte César Martinell. | 41.6057000,2.5382700 | 461525 | 4606102 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37699-foto-08007-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37699-foto-08007-14-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Coneguda popularment com a Can Pruna.L'afrontació dels horts amb la riera de Sobirans era coneguda pels Alocs. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 37700 | Can Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallalta | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.52. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Vallalta (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVI | Masia de planta irregular, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat amb la clau de les dovelles amb un escut quatribarrat esculpit. Al damunt finestral gòtic d'arc conopial, amb dues cares esculpides a banda i banda. Té un cos afegit. Al darrera hi ha una bassa de recollida d'aigua de planta rectangular. | 08007-15 | Torrent de La Vallalta - Carretera de Sant Iscle | Pren el nom de la vall on està ubicada: Vall de Vallalta (Vall alta). | 41.6217500,2.5487400 | 462407 | 4607879 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37700-foto-08007-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37700-foto-08007-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37700-foto-08007-15-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Resta totalment amagada per la vegetació. No hi viuen i a l'interior s'hi veuen mobles, fins i tot un piano. | 93|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 37701 | Can Zariquiei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-zariquiei | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 52. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Xariquei (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici aïllat, als quatre vents, de planta rectangular; consta de planta baixa, pis i pis en mansardes. Entrada amb porxo columnat (estil jònic), sobre el qual hi ha un balcó amb balustrades. Obertures del primer pis rectangulars. Balustrada envoltant tot l'edifici a nivell del segon pis. A la façana sud hi ha una galeria de planta baixa i pis, envoltada a la planta baixa per un pòrtic columnat i balconada a la planta pis. Es troba envoltat de jardí. | 08007-16 | Carretera d'Arenys a Sant Celoni (C-61) Km. 3 | Construïda sobre terrenys de Ca l'Amar de la Torre pel pediatre d'origen navarrès Ricardo Zariquiey Cenarro. La gent d'Arenys en diu can Xiriquei. | 41.5992600,2.5440200 | 462001 | 4605384 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37701-foto-08007-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37701-foto-08007-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37701-foto-08007-16-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||||
| 37702 | Can Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-forn | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Forn (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat. Destaca en el pis una finestra d'estil gòtic d'arc conopial amb dues figures esculpides en forma de mènsules. La resta d'obertures són de pedra, però de llinda recta. Té un banc corregut a la façana. | 08007-17 | Torrentbó - Veïnat de Can Forn | 41.5948000,2.5209200 | 460073 | 4604900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37702-foto-08007-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37702-foto-08007-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Darrera la casa hi ha un hipogeu tancat amb una porta. El cos de la dreta sembla pertànyer a un habitatge annex al costat dret. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||||
| 37703 | Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Vinyals (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | es conserva la façana però no la volumetria. | Casa d'un cos, consta de planta baixa. Façana noucentista amb tres grans obertures: porta principal i dues finestres laterals amb porticons de llibret. Decoracions de relleus i esgrafiats situades damunt les obertures. Coronament ondulat amb l'encapçalament de fulles de terracota. A la part central superior hi ha l'any en relleu: 1913. | 08007-18 | Camí Sobirans, 2 | Formava part de la casa del costat; tot plegat era Can Vinyals, però per un tema d'herència es van partir. Llavors (1913) es va fer la restauració de l'antiga casa de cos. | 41.6142000,2.5369800 | 461423 | 4607046 | 1913 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37703-foto-08007-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37703-foto-08007-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37703-foto-08007-18-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva la façana però han aixecat un cos posterior que en sobresurt. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||
| 37704 | Font pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica | MISSÉ, Joan (2002). Restauració de la font pública. Amunt Arenys, núm. 24, octubre de 2002, pàg.6 VIADER i CROUS, Montse (1986). Font pública (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Font originària de 1926, restaurada l'any 2002, reemplaçant les peces de ceràmica malmeses i s'hi ha afegit uns bancs de forma circular imitant l'estil gaudinià al voltant. S'han traslladat elements urbans com la cabina telefònica i la bústia postal per alliberar l'espai del voltant. També s'han canviat les canonades i l'enllumenat públic. | 08007-19 | Cruïlla de la Rambla de l'Eixample amb el carrer Panagall | Restaurada per l'Ajuntament l'any 2002. | 41.6122100,2.5387800 | 461572 | 4606825 | 1926 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37704-foto-08007-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37704-foto-08007-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37704-foto-08007-19-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la font té un afegit modern imitant l'estil de bancs de gaudí, el disseny original és clarament noucentista. Un moviment que neix per contraposició als ideals estètics del modernisme. | 106|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||
| 37705 | Cases dels mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-dels-mestres | FORN i SALVÀ, Francesc (1995). Enric Catà i Catà. Arquitecte il·lustre i arenyenc oblidat (segona part). A Arennios núm. 32, desembre de 1995. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15. | XX | Quatre grups d'habitatges de quatre cases per grup. Consten de planta baixa i pis, excepte la del número 12 que ha estat reformada amb posterioritat. L'entrada és comuna i dóna accés a dues cases de la planta baixa i les escales de les dues cases de la planta pis. Damunt la porta principal d'entrada hi ha un balcó amb la barana de ferro. Cada casa consta de dues finestres amb una distribució geomètrica a la façana. Al davant hi ha un petit pati que separa la façana de la vorera del carrer. | 08007-20 | Carrer de Les Flors, núms. 12, 14, 16 i 18 | Encarregades a l'arquitecte Enric Catà i Catà per l'alcalde Josep Maria Soler, dins un pla general del poble; en el que s'incloïa la construcció de les 'cases - habitació' per als mestres del grup escolar al carrer de les flors. L'encàrrec es va fer a l'any 1936. | 41.6101600,2.5394600 | 461627 | 4606597 | 1936 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37705-foto-08007-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37705-foto-08007-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||
| 37706 | Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barbeta | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.45. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Barbeta (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Masia de planta rectangular amb la masoveria al costat, fent cantonada. Consta de planta baixa i dos pisos. Coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Porta principal de pedra i llinda recta, al costat hi ha una finestra amb reixes. En el primer pis hi ha tres balcons amb la barana de ferro i en el segon pis hi trobem una galeria amb cinc obertures d'arc de mig punt agrupades en un conjunt de tres i un altre de dos. | 08007-21 | Carrer Barbeta, 17 | El nom li ve en motiu dels propietaris. | 41.6076300,2.5386500 | 461558 | 4606316 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37706-foto-08007-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37706-foto-08007-21-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament tenia l'era al davant on ara hi passa el camí. Però es conserva la bassa d'aigua. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 37707 | Can Murillas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-murillas | VIADER i CROUS, Montse (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres d'estil neoclàssic. Consta de planta baixa i coronament amb balustrada amb frontó central. Façana simètrica amb porta central de mig punt i finestres laterals amb reixa de ferro. Totes les obertures estan remarcades. En una franja superior hi ha tres ulls de bou que donen a un cel ras que fa les funcions de ventilació tèrmica. En el frontó hi ha l'any 1855 i 'M X' (Martí Xicoi). A sota hi ha relleus del corn de l'abundància i productes comercials, potser d'intercanvi amb ultramar. | 08007-22 | Riera i Penya, 23 | El primer propietari fou Martí Xicoi, familiar de la masia de Can Xicoi. | 41.6060100,2.5399900 | 461669 | 4606136 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37707-foto-08007-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37707-foto-08007-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37707-foto-08007-22-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||||
| 37708 | Església parroquial de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti | FORN, Francesc (1991). Quatre façanes per a la mateixa església. A Arennios, núm. 14, juny de 1991. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 8-9. FORN i SALVÀ, Francesc (1994). 1544 La consagració del nou temple de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 27, setembre de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 11 - 17. FORN i SALVÀ, Francesc (2001) La cripta de Sant Martí d'Arenys. Fulls arenyencs de cultura, núm. 3 . Ajuntament d'Arenys de Munt. MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Església de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. VIADER i CROUS, Montse (1987). El portal xic. A Arennios, núm. 3, juny de1987. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 26. | XVI | Edifici d'una sola nau. Façana austera i harmoniosa, flanquejada per un campanar de torre de planta quadrada. Retaule a l'interior (veure fitxa 24). Porta d'entrada d'arc de mig punt motllurada i decorada amb motius vegetals i cares. Hi ha un gran arquitrau amb timpà superior on hi havia una escultura de Sant Martí feta per Joan de Tours i que es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment hi ha una reproducció. A la part superior central hi ha una creu i una figura de Sant Miquel Arcàngel esculpides per Jaume Safont, el mateix que va fer la porta, on hi ha ferradures antigues incrustades, algunes procedents de l'església romànica. | 08007-23 | Plaça de l'Església, s/n | Església parroquial construïda entre els anys 1531 i 1544 damunt una església anterior, probablement romànica. El mestre d'obres fou Pau Mateu, amb la col·laboració del seu germà Antoni. El campanar fou construït abans de l'església actual. Fou encarregat a Pere d'Alquier, constructor francès, el 8 de maig de 1514. Es va finalitzar l'any 1518. Originàriament constava de tres pisos amb coronament de merlets de tres esglaons. Posteriorment s'afegí el rellotge i el pinacle piramidal. Les obres de renovació de l'enllosat de l'església, l'any 1997, van permetre descobrir una cripta que travessa el subsòl del temple des de la porta fins el presbiteri. També es descobriren altres enterraments: un sepulcre davant l'altar de Sant Sebastià i el sepulcre amb ossera enfront l'altar de Sant Isidre. Sembla que aquesta cripta es construí a l'entorn de 1670. La única tapa de la cripta central amb inscripció, just davant del presbiteri és la de la família Bellsolell i diu: 'Sepultura de Casa Bellsolell de la Torre. Feta en lo any 1678'. La cripta feia 3'30 x 3 x 16 metres. Cap a 1880 es tapa la cripta amb un nou enrajolat, perdent-se la seva memòria fins a finals del segle XX. | 41.6090000,2.5399000 | 461663 | 4606468 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37708-foto-08007-23-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau i Antoni Mateu | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 37709 | Retaule de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti | <p>MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Retaule de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVI | <p>Retaule amb nou plafons. Figura central de Sant Martí. En el registre inferior trobem les pintures que representen a Sant Pere i Sant Pau, entre ells l'escena de la mort de Sant Martí. En el registre central dos miracles de Sant Martí: curació d'un leprós i resurrecció d'un mort. En el registre superior: Sant Martí a cavall partint la capa, Somni del Sant i Sant Martí agafat per uns lladres.</p> | 08007-24 | Església parroquial, Plaça de l'Església, s/n | <p>Aquest retaule era més gran, però la resta es va cremar durant la Guerra Civil. Joan de Tours era el responsable del retaule que va pintar Pere Serafí, conegut amb el sobrenom del 'Grec', com consta en el contracte signat el 14 de novembre de 1543. Segons Pons i Guri, no totes les taules que figuraven al retaule l'any 1936 eren pintades per Pere Serafí. Un sòcol de pedra era fet per Jaume Safont.</p> | 41.6089800,2.5397400 | 461650 | 4606465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan de Tours i Pere Serafí | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 37710 | Santuari de la Mare de Déu de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-lourdes | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. MISSÉ i SAÑÉ, Teresa (1986). La nostra gruta de Lourdes. A Arennios, núm. 1, juliol de1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 12. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Cornell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Santuari dedicat a la Mare de Déu de Lourdes, que és una reproducció de la cova de Masabièla. Davant la gruta hi ha dues fileres de bancs de pedres. La cova està protegida per una tanca de ferro amb portelles que es poden obrir i tancar. És obra d'Enric Catà i Catà. Al costat dret de la gruta hi ha una petita habitació amb diferents exvots. El recinte està envoltat d'un petit mur de delimitació. Al voltant hi ha boscos, taules i bancs de pedra preparats per fer costellades. | 08007-25 | Riera de Sobirans | L'any 1922 (15 de juliol) es regala la primera imatge de la Mare de Déu, procedent de França. La senyora Lluïsa Colomer i Terra promou la devoció en el poble. Es construí la gruta al Sot de Sobirans o bosc de Can Amar, essent la Sra. Francesca Sabater, Vda. Font la que va regalar el terreny. Els germans Brecha van anar a prendre model a França. Les obres d'aquest santuari es van començar el dia 6 de febrer de l'any 1923, i es va inaugurar el 21 d'abril del mateix any. L'altar és obra de Francesc Cusachs i els germans Brecha. El 1r de maig de 1924 s'aconseguí l'erecció canònica de la cofraria de Ntra. Sra. de Lourdes i es va elegir la primera junta. | 41.6162600,2.5164000 | 459710 | 4607284 | 1924 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37710-foto-08007-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37710-foto-08007-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||
| 37711 | Ermita de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-cecilia | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ermita de Santa Cecília (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Petita ermita d'una sola nau amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Accés a la porta d'entrada a través de tres esglaons. Al damunt hi ha un ull de bou. La façana s'eleva del nivell de la coberta, al damunt del capçer hi ha una campana amb un suport de ferro. Façana decorada amb arcs petits de mig punt en relleu, resseguint la forma de la coberta. A l'interior, entrant a mà esquerra, hi ha una pila baptismal de pedra, damunt una columna cilíndrica. Té cor i la sagristia s'ubica a mà dreta, al costat del presbiteri. | 08007-26 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Capella documentada per primera vegada en el testament de Ponç de Montpalau a l'any 1230. El 24 de novembre es celebra la festa patronal, Santa Cecília. Des de l'1 de març de 1963 és parròquia canònica; erigida com a tal pel bisbe de Girona Dr. Josep Cartañà Inglés. | 41.5966000,2.5144900 | 459538 | 4605103 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fitxa de l'IPAC diu que a dins hi ha un retaule d'estil plateresc, però es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment només hi ha un Sant Crist, una imatge de la Moreneta i , a la capçalera, una imatge de Santa Cecília (central), Sant Josep i Sant Antoni. Totes de factura de la segona meitat del segle XX. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 37712 | Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsolell | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Bellsolell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVII | La torre presenta esquerdes. | Casa de planta irregular amb una torre de defensa. Ha patit forces transformacions, però conserva finestres gòtiques. El portal adovellat és del segle XIV. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La restauració de la façana està feta imitant carreus, com l'església parroquial. Hi ha una finestra del s. XVII que ha estat restaurada amb motllures del s. XVIII. La façana principal està coronada per merlets que amaguen la teulada. El cos lateral esquerre té una galeria d'arcs de mig punt. La torre és de planta quadrangular, coronada de merlets esglaonats, refets a finals del segle XIX. Consta de planta baixa i quatre pisos. Als baixos, hi ha la capella amb un important retaule restaurat, amb els sants Jaume el Major, Antoni Abat, Domènech i altres. La porta és d'estil renaixentista del s. XVII, ben motllurada. El retaule té una composició clàssica, format per tres pintures grans a la part superior i tres de petites a l'inferior. Estan separades per columnes. La pintura central representa sant Antoni Abat i Sant Pere. Les dues del costat són Sant Jaume i Sant Pau. Les pintures, més petites, de sota representen els Sants Metges Cosme i Damià (al mig) i Santa Caterina i Santa Llúcia (laterals). | 08007-27 | Rial del Bellsolell | Les primeres notícies daten del segle X. Els Bellsolell foren familiars del Sant Ofici i conserven títols de noblesa de Carles III i posteriors. Antigament, la seva propietat arribava a la platja. És molt important l'armari-arxiu de la casa, amb un molt bon fons d'arxiu. Es conserven les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre i Padró, que regentà la casa a la primera meitat del segle XVIII. La capella, en temps de la guerra de 1871, es va convertir en la capella del poble, ja que la parroquial era usada com a caserna militar. | 41.6114400,2.5423400 | 461868 | 4606737 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la banda nord hi havia un molí del que només es conserva la bassa, reconvertida en safareig. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||
| 37713 | Torre de defensa de Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-bellsolell | VIADER i CROUS, Montse (1986). Torre de defensa de Can Bellsolell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVII | Presenta esquerdes. | Gran torre de planta rectangular coronada per merlets esglaonats, refets a finals del segle XIX. Consta de planta baixa i quatre pisos. A la planta baixa hi ha una capella, on es conserva un retaule renaixentista. La porta de la capella és del segle XVII, ben motllurada. Es troba unida a la casa mitjançant una petita i estreta porta situada en un dels angles. | 08007-28 | Can Bellsolell | Les primeres notícies daten del segle X. Els Bellsolell foren familiars del Sant Ofici i conserven títols de noblesa de Carles III i posteriors. Antigament, la seva propietat arribava a la platja. És molt important l'armari-arxiu de la casa, amb un molt bon fons d'arxiu. Es conserven les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre i Padró, que regentà la casa a la primera meitat del segle XVIII. La capella en temps de la guerra de 1871 es va convertir en la capella del poble, ja que la parroquial era usada com a caserna militar. | 41.6114400,2.5423400 | 461868 | 4606737 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37713-foto-08007-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37713-foto-08007-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37713-foto-08007-28-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Si és una torre de defensa hauria de tenir la mateixa protecció que les altres dues torres de defensa: Torre de Ca l'Amar (fitxa 064) i Torre de Can Maiol (fitxa 063), que estan declarats Bens Culturals d'Interès Nacional (BCIN); però no figura en el llistat corresponent. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||
| 37716 | Can Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guix | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Miró (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV | Masia de planta rectangular, de tres cossos; consta de planta baixa, pis i golfes, coberta de teules àrabs a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat, al damunt del qual hi ha una finestra gòtica de coronel·la de tres arcs. Aquesta finestra no és original de la casa, fou comprada a Roda de Barà i és del segle XV. Destaca, a la dreta de la finestra, un rellotge de sol pintat on s'hi pot llegir: 'Jo sense sol i tu sense fe no som re'. A l'altre costat de la finestra hi ha un plafó ceràmic de rajola valenciana ( 7 x 6 rajoles) amb la imatge d'una Mare de Déu. | 08007-31 | Torrentbó - Veïnat de Can Guix | Restaurada a principis de segle XX per la família Dorca, originaris d'Olot. El nom de Can Miró és molt antic, era un llinatge molt arrelat al Torrentbó. | 41.5967400,2.5212200 | 460099 | 4605115 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37716-foto-08007-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37716-foto-08007-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37716-foto-08007-31-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant hi ha una bassa amb un panell de ferro forjat a dins, també hi ha un pou de planta circular, de pedra granítica sobre un podi de dos graons, tapa de fusta i arc de ferro forjat per recolzar la corda de treure l'aigua. També es coneix com a Can Miró o Can Dorca. | 93|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 37717 | Can Catà de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cata-de-dalt | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.46. PONS i GURI, J.M. (1987). Joan Catà cabdill de remences. Arennios, núm. 3, pp. 16 - 19. Arenys de Munt. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Catà de Dalt (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVI | Masia de tres cossos, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat flaquejat per dues finestres amb els ampits, els muntants i les llindes de pedra granítica. Al damunt del portal hi ha una finestra decorada amb sanefa de mitja canya. Hi ha dues finestres més, també amb els ampits, muntants i llindes de pedra. A la façana posterior hi ha una finestra de pedra d'arc conopial tapiada. Al davant hi ha una 'font' que rajava en un safareig construït l'any 1863 i reformada l'any 1943, però actualment abandonada i saquejada ja que l'aixeta que tenia forma d'ales de rat-penat ja no existeix. | 08007-32 | Sobre Can Jalpí | El Mas Catà ja està documentat en els segle XIII. Fill d'aquesta casa fou Joan Catà, destacat cabdill de la revolta remença i que fou perseguit pel rei Ferran II. L'avi de l'Enric Catà provenia de Can Catà de Dalt. | 41.5963100,2.5313400 | 460942 | 4605063 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Possiblement estigui damunt un jaciment romà. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 37718 | Can Sala de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-de-dalt | BELLSOLELL DE LA TORRE, Francesc (1981). La Guerra de Successió viscuda des d'Arenys de Munt. Impremta Juliana, Argentona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanch. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 52. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Sala de Dalt (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Darrera restauració de l'any 1998, per Maria Font Bofill-Gasset. | Masia de planta rectangular de grans dimensions pertanyent al grup VI de Bonet Garí. Coberta de teules a quatre vessants. En un dels angles de la casa hi ha una torre mirador coberta, també a quatre aigües. Consta de planta baixa i dos pisos. Façana amb portal rodó adovellat i finestres a cada costat amb reixes de ferro forjat. En el primer pis les finestres estan emmarcades amb les pedres dels ampits, els muntants i les llindes. A la llinda de la finestra principal hi ha la data inscrita de l'any 1629. Té rellotge de sol. Es venera la imatge de la Mare de Déu del Bon Tornar, a la capella que hi ha al costat de la casa. És d'una única nau amb el campanar d'espadanya. El terra és l'original amb rajola policromada fent dibuixos geomètrics. S'hi conserven tres ex vots mariners, un d'antic. Abans de la guerra civil estava plena d'exvots. Al costat de la capella hi ha un magnífic celler d'una sola nau amb encavallada de coberta de cinc nusos, reforçada per unes bigues de ferro. S'hi conserven botes i diferents estris relacionats amb el vi i el camp. Un passadís connectava el celler amb la casa, però en l'actualitat està inutilitzat. Tota la casa està envoltada d'un mur amb dues entrades, la principal i una lateral. A les dovelles del portal d'entrada principal hi consta la data de 1638. Fora del recinte hi ha un trull de moldre olives i una magnífica era. | 08007-33 | Camí de Can Sala | Pere Blai era arquitecte i treballà a la Seu de Tarragona (1584). És considerat com el constructor de la famosa 'Creu Coberta' a l'entrada de Barcelona. Però la seva obra més important és la façana principal del Palau de la Generalitat. La primera notícia dels Sala daten de l'any 1155 i els hereus van conservar el cognom fins ben entrat el segle XVIII, que es va extingir al quedar una pubilla. | 41.6026000,2.5482800 | 462358 | 4605753 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37718-foto-08007-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37718-foto-08007-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Blai | Hi ha documents a la Biblioteca de Catalunya referents a la casa, pertanyen a l'Arxiu del Marquès de Saolin. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||
| 37719 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Corbera (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, i per un costat hi ha unes golfes. Coberta de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Porta d'entrada amb els muntants de pedra ben escairada, però amb la llinda de fusta. Hi ha un finestral gòtic d'arc lobulat amb funcions decoratives. | 08007-34 | Rambla Riera i Penya, 80 | 41.6080300,2.5412600 | 461776 | 4606359 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert transformacions significatives. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | |||||||||
| 37720 | Mercat Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-0 | VIADER i CROUS, Montse (1986). Mercat (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici d'una sola nau, que per aprofitar el desnivell té un semi soterrani on hi ha les càmeres frigorífiques del mercat i altres instal·lacions. Façanes pensades per fer entrar el màxim de llum i tenir més ventilació. Es veuen les marques del rètol antic que s'hi podia llegir: 'MERCADO DE SAN MARTIN'. A la part superior hi ha un escut amb el relleu de la imatge de Sant Martí a cavall partint la capa per compartir-la amb un pobre. | 08007-35 | Rambla de Sant Martí, 17 | Abans de la construcció del mercat, hi havia dos edificis que havien estat l'antic ajuntament. | 41.6085800,2.5404900 | 461712 | 4606421 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37720-foto-08007-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37720-foto-08007-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat ser un edifici força recent i auster arquitectònicament, la simplicitat de línies, l'amplitud de les obertures i la seva composició, en fan un edifici interessant si s'hi practica una bona rehabilitació. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 | ||||||||
| 37721 | Llinda de la casa del carrer Vell, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-del-carrer-vell-20 | VIADER i CROUS, Montse (1986). Llinda gravada (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Portal fet amb els muntants i la llinda de pedra granítica ben escairada, però amagades sota una espessa capa de pintura; però es pot veure el dibuix gravat a la llinda. Es tracta d'un calze fet en relleu en la part central de la llinda. | 08007-36 | Carrer Vell, núm. 20 | 41.6081500,2.5404400 | 461708 | 4606373 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-30 15:42 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 5594,38 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc