Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64450 | Congesta del coll del Pou d'en Vesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-coll-del-pou-den-vesa | LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny, p. 61-97. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XVII-XIX | Actualment, està molt desdibuixada i reomplerta de sediments. | Congesta situada al collet dels Pous d'en Vesa, a uns 125 m al sud-est del pou homònim, a uns 1.150 m d'altitud. Es tracta d'una excavació circular al pendent de la muntanya, força gran però de poca fondària. | 08234-206 | Collet dels Pous d'en Vesa | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. El petit complex de pous situats a l'entorn de l'obaga del turó del Samon, és el més meridional del Montseny. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Les congestes són cavitats al terra, que aprofiten el relleu natural del terreny. Es troben als indrets més alts de les muntanyes, normalment a partir de 1.100 m d'altitud, a les carenes i en zones de gran pendent, en punts on s'acumulava neu de forma natural. Les mides i formes de les congestes són variables, tot i que normalment són circulars i sempre més amples que fondes. El seu interior s'excavava directament a la roca natural i, a l'exterior, es construïa un petit mur de contenció atalussat. La neu que es recollia i es compactava dins la congesta, es cobria amb brancam i fulles seques, i es conservava fins a l'estiu. | 41.7446600,2.3570400 | 446539 | 4621626 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64450-foto-08234-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64450-foto-08234-206-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 532.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 8. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||
| 64451 | Pou de neu d'en Vesa o del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-vesa-o-del-diable | DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental, p. 120. LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2013) El pou d'en Vesa: un pou de glaç fet pel diable? (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny, p. 61-97. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). NUET BADIA, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XCIV, núm. 650. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 75-86. POUS DE GLAÇ AL VALLÈS ORIENTAL, Consell Comarcal del Vallès Oriental: www.perebascones.com/pousdeglac/index.html | XVII-XIX | A mitjans del segle XX, al pou hi va caure una vaca del mas del Samon i per a poder-la rescatar es va haver d'esfondrar una part de la seva estructura. | Pou de neu de planta circular, situat enmig d'una fageda sota el collet dels Pous d'en Vesa. Es troba a uns 1.150 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 6 m de diàmetre i uns 9 m de fondària màxima aparent. El seu interior conserva bona part del revestiment de pedra seca. | 08234-207 | Collet dels Pous d'en Vesa | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. El petit complex de pous situats a l'entorn de l'obaga del turó del Samon, és el més meridional del Montseny. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Els pous de neu són excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 41.7455100,2.3560600 | 446458 | 4621721 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64451-foto-08234-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64451-foto-08234-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64451-foto-08234-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 550.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 7. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||
| 64452 | Barraca de la Castanyeda de la Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-castanyeda-de-la-nou | GARCIA i BURDOY, J.Mª (2004).''Les feines antigues del bosc i la muntanya'. Quaderns de Vilamajor, 4. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 20. | XVII-XX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una barraca de bosquerol, situada a la Castanyeda de la Nou, entre la font de Borrell i el corral d'en Perera. És de planta triangular, amb unes mides aproximades de 5 m de llarg per uns 2 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de mida mitjana sense relligar. No s'observen restes de la coberta, probablement de tipus vegetal o de lloses de pedra. Pel mal estat de conservació en el que es troba i, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. | 08234-208 | Castanyeda de la Nou | Les barraques de bosquerols, característiques de la zona de mitja i alta muntanya de l'àrea mediterrània, són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació del bosc. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. També a finals del segle XIX i inicis del XX, l'explotació dels productes forestals fou molt important. Les barraques es construïen amb un llarg tronc travesser inclinat, que es sustentava per un extrem amb dos puntals fets amb troncs bifurcats, i l'altre extrem a terra. Sobre el tronc es disposaven, a ambdues bandes, un seguit de troncs inclinats amb una coberta vegetal (branques, pinassa, fulles d'alzina, bruc, etc.), impermeabilitzada amb ginestell, terra o suro. El mur de la part del davant de la barraca era de forma triangular, fet amb pedra seca. Hi havia una obertura per a poder entrar, amb una porta feta amb branques, i una obertura al sostre, que feia de xemeneia. Eren construccions temporals i rústegues, que proporcionaven als bosquerols un mínim de comoditat, durant els períodes de l'any que havien de passar al bosc. | 41.7210400,2.3756100 | 448064 | 4618993 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64452-foto-08234-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64452-foto-08234-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64452-foto-08234-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 64453 | Bassa del Molí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-baix | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XVI | Actualment es troba dessecada i reconvertida en pati. | Bassa de grans dimensions, d'uns 23 m de llargada per 10 m d'amplada màxima, construïda en pedres de mida mitjana-gran sense relligar. Dos d'aquests murs formen angle recte, les parets fan 1 m de gruix. Actualment es troba dessecada i reconvertida en pati. | 08234-209 | Veïnat del Pla | Bassa de l'antic molí fariner, que té els seus orígens en època medieval, possiblement al segle XIII. | 41.6822000,2.3897700 | 449211 | 4614672 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64453-foto-08234-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64453-foto-08234-209-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 873. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||
| 64454 | Bassa del Molí de can Perera de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-can-perera-de-canyes | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XVI | Bassa de forma rectangular i allargada, situada al darrera del casal del molí de can Perera de Canyes. És construïda amb pedra lligada amb morter de calç. Les seves mides aproximades són 30 m de llargada per 15 m d'amplada. Des de la bassa és visible la paret del cup del molí. Encara és utilitzada per a emmagatzemar aigua per a regar. | 08234-210 | Veïnat de Canyes | 41.7116100,2.3843100 | 448780 | 4617941 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64454-foto-08234-210-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element present a l'Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor).El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix la protecció de la bassa a la fitxa del Molí de can Perera de Canyes. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 64455 | Font de Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-borrell | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 30 i 80. HERRERO i BARÓ, H. (201. 'De camí a Sant Elies. La nova font Borrell'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 16. Cardedeu: Banchs de Comunicació. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. PAGESPETIT i BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 86-89. | XXI | La font de Borrell es troba a les proximitats de la cruïlla del camí de Sant Elies amb el del Cortès. És una de les més concorregudes del municipi perquè es troba en un punt emblemàtic de la muntanya i pel seu cabal abundant i constant durant tot l'any. És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, situat al centre del mur, i cau a una gran pica allargada, de pedra treballada, que fa d'abeurador pels animals de l'entorn. El sobreeixidor porta l'aigua sobrant muntanya avall. Al costat de la font, hi ha un banc de fusta i hi creixen boixos i un plataner. L'aigua es repartida a un triple dipòsit, situat sota una tapa de ferro, on és conduïda també cap a can Sorell i can Planell. | 08234-211 | Serrat del Borrell | La font de Borrell tenia una petita mina per on brollava, conduït per una teula, un raig d'aigua, que s'escolava sot avall. Des d'antic, les masies de can Planell i de can Sorell es reparteixen la seva aigua a parts iguals, entre les dues finques. Encara es poden observar vestigis de la canalització ceràmica. L'any 1968 la font va ser arranjada i es va construir una arqueta de distribució d'aigua. L'any 2013 la font va ser novament arranjada pel Parc Natural. | 41.7250200,2.3802900 | 448457 | 4619432 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64455-foto-08234-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64455-foto-08234-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64455-foto-08234-211-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234084 | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 64456 | Font de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bernat | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 82. | XVIII-XX | La font de can Bernat es troba a poca distància de la casa, en direcció nord-oest, a tocar del sot homònim. Es tracta d'una font poc arranjada, que recull l'aigua amb una teula, per on raja cap a una pedrís i la condueix cap a una bassa. La bassa és construïda amb pedra lligada amb morter, de planta irregular que s'adapta al desnivell del terreny, i té un sobreeixidor que vessa, a través d'una teula, cap a un antic rec, actualment en desús. | 08234-212 | Can Bernat (Veïnat de Santa Susanna) | 41.7311100,2.3885600 | 449149 | 4620103 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64456-foto-08234-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64456-foto-08234-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64456-foto-08234-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 64457 | Aplec de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-elies | AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: www.vilamajor.cat EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DEL MONTSENY. Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona: http://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/ ERAS, J.LL. (1998) 'Sant Elies, tant si plou com si no plou!'. La veu d'en Pelideu, núm. 0. Sant Pere de Vilamajor, p. 10-14. HERRERO i BARÓ, H. (2008) 'Aplec de Sant Elies'. La Clau de Vilamajor: Butlletí d'Informació Municipal, nº 13. Sant Pere de Vilamajor: ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 10. HERRERO i BARÓ, H. (2012) 'Aplec de Sant Elies de Vilamajor: 600 anys demanant pluja'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 5 (abril 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 22-27. PORTALS i MARTÍ, J. (1994). 'Ermitans a Sant Elies (1665-1906)'. Monografies del Montseny, 9. Viladrau: Amics del Montseny, p. 189-209. RIBOT, P. (1999). 'L'aplec de Sant Elies'. Ronda Vallesana: XX, Sant Esteve de Palautordera. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 113-114. | XVIII-XX | L'aplec de Sant Elies es celebra cada 25 d'abril, dia de sant Marc. Els actes comencen amb la caminada d'ascens al turó, de bon matí, des de Sant Pere de Vilamajor fins al turó de Sant Elies, parant a esmorzar a la Font de Borrell. També hi pugen cotxes per la pista forestal que condueix a l'ermita. A les 12 del migdia, es celebra una missa en honor al sant patró, amb la benedicció dels termes, i la cantada dels goigs. A migdia, es fa el tradicional dinar popular a l'esplanada de l'ermita. En acabat, sovint, hi ha música en directe i jocs infantils. Si l'aplec s'escau en cap de setmana, hi participen els gegants de Sant Pere de Vilamajor. | 08234-213 | Sant Elies | L'origen d'aquesta tradició es remunta a principis del segle XV, quan els habitants de tota la contrada van patir una gran sequera seguida d'una greu epidèmia. Els prohoms de Vilamajor van demanar consell al Pare Abat de Santa Fe, que els digué que amb fe podrien canviar la seva sort i, per a propiciar la pluja, els encomanà a Sant Elies. Finalment, es van produir les esperades pluges i es van poder recuperar les collites. En senyal d'agraïment, els habitants dels pobles de la rodalia, van construir una capella en honor a Sant Elies al turó situat entre el Cortès i el Terrer. Al segle XVII es van dur a terme obres per engrandir la capella, i adossar-hi un habitatge per a un ermità, que seria alimentat pels feligresos a canvi de les seves pregàries. La devoció a Sant Elies es va estendre a diversos municipis i la capella era visitada per habitants de Santa Susanna, Palautordera, Montseny, La Costa, Mosqueroles, Campins, Cànoves, Cardedeu, Les Franqueses, La Garriga i Tagamanent. Antigament, es feien tres aplecs cada any, en honor de cadascun dels tres copatrons de l'ermita, per Sant Marc, cada 25 d'abril, per Sant Elies, cada 20 de juliol, i per Santa Teresa cada 15 d'octubre. Amb el pas del temps, el culte a Sant Elies va anar disminuint, i es va suspendre l'aplec que es celebrava a l'estiu, i poc després el que es celebrava a la tardor. Entre els anys 1914 i 1915, després de l'abandonament per part de l'últim ermità, Sant Elies va quedar en un estat ruïnós i els pastors l'utilitzaven perquè hi dormissin els ramats. La sequera que assolà el Vallès l'any 1923 va revifar la devoció a Sant Elies i gràcies a Mn. Llorenç Valls, vicari de Mollet, i al campaner Joan Carol, es va dur a terme una nova restauració de l'ermita. L'any 1936, durant la guerra civil, un grup d'exaltats anticlericals va malmetre l'ermita, que va quedar greument afectada. L'any 1945, els veïns de La Costa, arrel d'una altra sequera, van promoure la seva restauració. Aquest nou impuls va significar la celebració de dos aplecs l'any, un el dia de Sant Marc, el 25 d'abril, i l'altre el dia de Sant Elies, el 20 de juliol, l'assenyalat dia de Sant Elies, però mica en mica aquest segon aplec es va deixar de celebrar. | 41.7311200,2.3794900 | 448395 | 4620109 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64457-foto-08234-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64457-foto-08234-213-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 64458 | Barraca del Serrat d'en Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat-den-borrell | XVII-XX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una barraca de bosquerol, situada al Serrat d'en Borrell. És de planta triangular, construïda amb pedra seca, de procedència local i mida mitjana. No s'observen restes de la coberta, probablement de tipus vegetal o de lloses de pedra. El seu mal estat de conservació impedeix determinar les seves dimensions. Tanmateix, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. | 08234-214 | Serrat d'en Borrell | Les barraques de bosquerols, característiques de la zona de mitja i alta muntanya de l'àrea mediterrània, són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació del bosc. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. També a finals del segle XIX i inicis del XX, l'explotació dels productes forestals fou molt important. Les barraques es construïen amb un llarg tronc travesser inclinat, que es sustentava per un extrem amb dos puntals fets amb troncs bifurcats, i l'altre extrem a terra. Sobre el tronc es disposaven, a ambdues bandes, un seguit de troncs inclinats amb una coberta vegetal (branques, pinassa, fulles d'alzina, bruc, etc.), impermeabilitzada amb ginestell, terra o suro. El mur de la part del davant de la barraca era de forma triangular, fet amb pedra seca. Hi havia una obertura per a poder entrar, amb una porta feta amb branques, i una obertura al sostre, que feia de xemeneia. Eren construccions temporals i rústegues, que proporcionaven als bosquerols un mínim de comoditat, durant els períodes de l'any que havien de passar al bosc. | 41.7233800,2.3743000 | 447957 | 4619253 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64458-foto-08234-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64458-foto-08234-214-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element localitzat durant la visita a la zona del Serrat d'en Borrell. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 64459 | Murs de pedra seca del Serrat d'en Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-del-serrat-den-borrell | XVIII-XX | Hi ha despreniments d'algunes pedres dels murs. | Es tracta de diversos murs de pedra seca, situats al Serrat d'en Borrell, formant feixes de terres, antigament conreades. | 08234-215 | Serrat d'en Borrell | Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders, plenament adaptats als sòls i al clima. Els murs de pedra seca, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses). | 41.7228000,2.3750600 | 448020 | 4619188 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64459-foto-08234-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64459-foto-08234-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64459-foto-08234-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element localitzat durant la visita a la zona del Serrat d'en Borrell. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 64460 | Rec medieval de Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-medieval-de-ripoll | XII-XX | Alguns trams es troben en perill d'esllavissament. | Es tracta d'un canal de reg, d'origen medieval, excavat directament al sòl natural. Aquesta estructura agrícola, encara activa, agafa les aigües de la riera de Vilamajor i alimenta les basses, els horts i els camps de conreu del barri de Ripoll, a la banda de ponent de la riera de Vilamajor. Aquest antic rec és un dels pocs que encara està en servei i són els mateixos regants qui en tenen cura i manteniment. | 08234-216 | Veïnat del Pla | 41.6862500,2.3866300 | 448953 | 4615124 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64460-foto-08234-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64460-foto-08234-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64460-foto-08234-216-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Higini Herrero Baró. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 64461 | Fons bibliogràfic del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor (CESPV) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-destudis-de-sant-pere-de-vilamajor-cespv | XX-XXI | Fons bibliogràfic i documental d'obres, de temàtica diversa, referents al municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental i al Parc Natural del Montseny. Hi ha monografies, articles, revistes i notícies de diaris. Aquest fons bibliogràfic, que es troba a les dependències de l'Ajuntament, està pendent de ser inventariat. | 08234-217 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 57 | 3.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||||||
| 64462 | Fotografies de Sant Pere de Vilamajor al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-sant-pere-de-vilamajor-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una seixantena de fotografies del municipi de Sant Pere de Vilamajor. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com l'església de Sant Pere i les capelles de Santa Susanna i Sant Elies, a diverses masies, com el Cortés, can Pau, can Castellar, can Brau, can Clavell, can Derrocada, can Llinars, can Llobera; a més de vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1913 i 1980. En destaquen les imatges de l'església i el campanar realitzades a l'any 1936, abans de que fou destruït l'interior del temple i les campanes. Hi ha també diverses postals antigues amb vistes de conjunt del petit nucli urbà i de l'església. | 08234-218 | C/ Comte d'Urgell, nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||
| 64463 | Fotografies de Sant Pere de Vilamajor a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-sant-pere-de-vilamajor-a-la-memoria-digital-de-catalunya | CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.cbuc.cat/index.php | XX | La Memòria Digital de Catalunya disposa de 87 imatges de Sant Pere de Vilamajor procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. També hi ha 72 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del terme de Sant Pere de Vilamajor, realitzades entre els anys 1897 i 1936. Tanmateix, hi ha diverses fotografies de Sant Pere de Vilamajor del fons fotogràfic del projecte 'El món agrari a les terres de parla catalana', impulsat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural. D'altra banda, es poden consultar els pergamins que fan referència a Sant Pere de Vilamajor que es troben dipositats a la Biblioteca de Catalunya. | 08234-219 | Memòria Digital de Catalunya (MDC) | La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.). | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||||
| 64464 | Políptic de Sant Pere de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poliptic-de-sant-pere-de-vilamajor | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 33. MUNDÓ, A. M. (1961). El políptic dels béns i censos de Sant Pere de Vilamajor, a Archivo Histórico y Museo Fidel Fita, IX. Arenys de Mar: Arxiu Fidel Fita, p. 48-67. | X-XII | Es tracta d'un valuós testimoni documental del segle X, la requesta del levita Ervigi, que fou estudiada per l'historiador Anscari M. Mundó. Es custodia a l'Arxiu Històric Fidel Fita d'Arenys de Mar. L'any 897, després de la mort del comte de Barcelona, Guifré el Pelós, a mans dels sarraïns, es produïren ràtzies que assolaren el Barcelonès i el Vallès. És probable que vers l'any 900, a Vilamajor, un cop cessat el perill, tornés la població que havia fugit al sector montsenyenc, potser reforçada amb famílies traslladades del Ripollès (MUNDÓ, 1961:48-67), i es restauressin les cases, es refessin els conreus i es construís una nova església, en substitució de la vella de l'època del prevere Orila. L'acta de consagració de la nova església, on hi devien constar els béns que els feligresos oferien a Sant Pere per a garantir la sustentació de l'església i el seu clergat, es deuria extraviar. Segons el que consta al pergamí, el levita Ervigi, rector de la parròquia de Vilamajor cap a l'any 950, desitjós de refer el patrimoni terrer de l'església, va convocar una assemblea de parroquians als que va exigir, sota amenaça d'excomunió i anatema, que ratifiquessin un per un els béns que anys enrere havien donat a l'església. Al dors d'aquest pergamí, també hi ha constància d'una recaptació del 1057-1165 del que els habitants de Vilamajor pagaven a l'església, que normalment era en espècies. | 08234-220 | Arxiu Històric Fidel Fita. Riera Bisbe Pol, nº 8-10, 08350, Arenys de Mar. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||
| 64465 | Fotografies de Sant Pere de Vilamajor a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-sant-pere-de-vilamajor-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc | AVIZANDA MARTÍNEZ, M. (2007). 'L'Institut-Escola a Can Surell: un assaig pedagògic al Montseny dels anys trenta'. Col·lecció Pau Vila, 17. Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: www.extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XX | A l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha dipositades 14 fotografies del fons fotogràfic Montserrat Sagarra i Zacarini, realitzades per la mateixa fotògrafa, a diferents indrets del terme de Sant Pere de Vilamajor. La relació de fotografies és la següent: ANC1-428-N-6973: L'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7175: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7190: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7194: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7199: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7201: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7213: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7214: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7215: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7216: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7217: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7218: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7219: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7274: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. Tanmateix, el fons de l'Institut-Escola de la Generalitat, també dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC 1-57), conté 153 fotografies en blanc i negre realitzades a la masia El Surell i el seu entorn, durant les colònies nens. Les fotografies foren realitzades entre els anys 1932 i 1936. | 08234-221 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | -Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora. -En quant a l'Institut-Escola de la Generalitat, va ser una experiència educativa pionera dels anys trenta, al tractar-se del primer assaig pedagògic continuat, d'escola activa a l'ensenyament públic, en l'àmbit de l'educació secundària, L'estiu de l'any 1934 la masia de can Surell va esdevenir la colònia escolar de L'Institut-Escola de la Generalitat, fruit de l'empenta renovadora del seu director, Josep Estalella i d'Angeleta Ferrer i Sensat, paradigma de la renovació pedagògica en la docència de les ciències naturals. La finalitat de les estades de colònies mixtes a can Surell va ser de caràcter social, possibilitar una estada de lleure a tots aquells nens que no podien anar normalment de vacances. Les colònies buscaven la col·laboració entre els assistents, la formació intel·lectual i la normalització d'unes conviccions que no eren pròpies d'aquell moment. En aquesta masia, Maria Aurèlia Campmany va passar-hi les colònies. En començar la Guerra Civil, l'Institut-Escola organitzava colònies al Surell per als fills dels combatents i els orfes. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||||
| 64466 | Fons documental de Sant Pere de Vilamajor a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-pere-de-vilamajor-a-larxiu-de-la-corona-darago | ARXIU CORONA D'ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XIII-XX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al segle XX, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1.3.9. - Marqués de Monistrol. Codi referència: ES.08019.ACA/3.38. - Tribunal de Comerç de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.4.1.3. - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/5.20. - Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Codi de referència: ES.08019.ACA/10.1. - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2. - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/4.8 | 08234-222 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, nº 77, 08018, Barcelona. | La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 64467 | Fons documental de Sant Pere de Vilamajor a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-pere-de-vilamajor-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XIX-XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Sant Pere de Vilamajor són els següents: - ANC 1-57: Institut Escola. - ANC1-547: Agència Catalana de l'Aigua. - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-515: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia. - ANC1-500: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri de Comerç i Turisme. - ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-296: Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-501: Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-584: Família Carreras. - ANC1-1060: Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC). - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-172: Llinatge d'Arquer. - ANC1-167: Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. - ANC1-612: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. - ANC1-579: Miquel Pons Bernareggi. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). - ANC1-398: Reial Audiència de Catalunya. | 08234-223 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||||
| 64468 | Fotografies de Sant Pere de Vilamajor a l'arxiu fotogràfic de l'Institut Amatller d'Art Hispànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-sant-pere-de-vilamajor-a-larxiu-fotografic-de-linstitut-amatller-dart | <p>FUNDACIÓ INSTITUT AMATLLER D'ART HISPÀNIC: www.amatller.org/</p> | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'Institut Amatller d'Art Hispànic està format per més de 500.000 fotografies històriques. La col·lecció de negatius, començada poc després de l'any 1900, està formada per plaques i pel·lícules de vidre, nitrat i acetat. Es tracta de fotografies realitzades per Adolf Mas Ginestà (Arxiu Mas), Adolf Almató i Ricard Gudiol, entre d'altres. L'arxiu conté quaranta fotografies de Sant Pere de Vilamajor, corresponents a vistes generals del poble, a l'interior i a l'exterior de l'església de Sant Pere i a la veracreu del segle XVI. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1913-1940.</p> | 08234-224 | Institut Amatller d'Art Hispànic. Passeig de Gràcia, 41, 08007 Barcelona | <p>La Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic fou creada l'any 1941 per Teresa Amatller, filla d'Antoni Amatller, assessorada per Josep Gudiol Ricart, amb l'objectiu de conservar la Casa Amatller i les seves col·leccions, i de propulsar la recerca de la història de l'art hispànic.</p> | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||
| 64469 | Fons documental de Sant Pere de Vilamajor a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-pere-de-vilamajor-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental | ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XVI-XIX | L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental custodia els següents documents que fan referència a Sant Pere de Vilamajor: - El Llibre capbreu de Vilamajor (1727-1742). Codi de referència: ACVO100-24-T2-2. - Còpia digital de documents de Can Pujades (1744-1895). Codi de referència: ACVO100-42-T2-4. - Documents que en fan referència indirecta: Del fons de Can Brustenga, de Santa Eulàlia de Ronçana: -Testament de Miquel Basas, de Sant Pere de Vilamajor (1650). Codi de referència: ACVO100-45-T2-59. -Capítols matrimonials i donació i constitució dotal entre Genís Llobera, pagès de Sant Pere de Vilamajor, i Estàsia Draper, donzella de l'Ametlla (1749). Codi de referència: ACVO100-45-T2-103. Del fons del Mas Carbonell, de Santa Maria de Palautordera: -Escriptura de la venda d'una peça de terra del mas Alsina de Santa Maria de Palautordera atorgada per Eleonor, vídua de Pere Musturos (o Masuros) propietària del mas Mustoros de Santa Maria de Palautordera, a favor d'Esteve Vidal, de Sant Pere de Vilamajor (1593). Codi de referència: ACVO100-1-T2-9. -Testament de Marià Aulet, pagès de Sant Pere de Vilamajor, fill de Francesc i Margarida, difunts. Escripturat a Sant Pere de Vilamajor (1619). Codi de referència: ACVO100-1-T2-19. | 08234-225 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. C/ Olivar, 10, 08402, Granollers. | L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), inaugurat l'any 2005, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers. Entre els fons documentals més destacats dipositats a l'Arxiu, en destaquen els fons municipals dels ajuntaments d'Aiguafreda, Bigues i Riells, Castellterçol, Granollers i Tagamanent; la documentació administrativa del Consell Comarcal del Vallès Occidental, els fons judicials dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet; la documentació de l'Oficina Comarcal del Departament d'Agricultura: la documentació dels Cambres Agràries de diversos pobles de la comarca; el fons personal Josep Molas i el fons documental de la Baronia de Montbui, integrada per les poblacions de Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L'Ametlla, Lliçà d'Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui. Tanmateix, l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental custodia el fons de l'Hemeroteca Municipal Josep Móra que comprèn, entre altres, una voluminosa col·lecció de publicacions periòdiques d'àmbit comarcal. Aquest Arxiu comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers, que hi té dipositat una part dels fons municipals i l'Arxiu d'Imatges. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 64470 | Arxiu del mas Perera de Canyes (fons Armengol-Fuster, Biblioteca de Catalunya). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-mas-perera-de-canyes-fons-armengol-fuster-biblioteca-de-catalunya | MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.cbuc.cat/index.php BIBLIOTECA DE CATALUNYA: www.bnc.cat/ | XIII-XIX | L'Arxiu del mas Perera de Canyes està format per un gran nombre de documents, en paper i pergamí, situats cronològicament entre els segles XIII i XIX. Forma part del fons Armengol-Fuster, que fou dipositat a la Biblioteca de Catalunya l'any 2006. Es tracta de la documentació produïda i rebuda al mas Perera de Canyes. És especialment interessant tant per al coneixement de la història local de Sant Pere de Vilamajor, com per a la història agrària, per la informació que proporciona sobre la propietat i transmissió de la terra. Es troba classificat en: 1. Documentació personal i familiar 1.1. Contribucions 1.2. Capítols matrimonials i documents nupcials 1.3. Testaments, codicils i tutories. Pagaments d'herències. 1.4. Factures domèstiques i honoraris professionals 1.5. Títols de propietat. Donacions 1.6. Poders 1.7. Certificats de bateig i defunció 2. Administració del patrimoni 2.1. Censals, censos i confessions 2.2. Establiments, precaris i arrendaments de terres 2.3. Inventaris i relacions de béns 2.4. Debitoris i rebuts 2.5. Compravendes, lloguers, possessions i àpoques 3. Correspondència 4. Plets i documents judicials 5. Diversos | 08234-226 | Biblioteca de Catalunya. C/ de l'Hospital, nº 56, 08001, Barcelona. | La villa Cannas, que correspon al topònim 'Canyes', és la referència escrita més antiga de l'indret on es situa aquesta casa, esmentada ja a la requesta del levita Ervigi de l'any 950 (Arxiu Fidel Fita). El nom Perera es troba escrit per primer cop en un document de l'any 1214 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), on Berenguer de Perera signa com a testimoni. I la primera referència on apareix documentat el mas de Perera és de l'any 1239 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), en les vendes d'unes feixes a Sant Pere. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 64471 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-31 | AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: www.vilamajor.cat/ DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius | XVII-XXI | L'arxiu municipal de Sant Pere de Vilamajor conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals, des del segle XVII fins a l'actualitat. És una eina administrativa eficaç per a la gestió de les competències municipals, i també ofereix un servei cultural per a la recerca i la difusió històriques. A l'arxiu municipal, a més del fons de l'Ajuntament, hi ha el fons del Jutjat de Pau (1898-2011), els fons privats del Càmping La Plana (1985-1987), el de la Falange (1946-1976), el de ADF (1989-2003), el del Comitè de Milícies antifeixistes (1936-1938) i el del Sindicat agrícola (1936-1938). | 08234-227 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | El Servei d'Arxiu Municipal de Sant Pere de Vilamajor forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2007. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64471-foto-08234-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64471-foto-08234-227-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El fons municipal està classificat en:1.Administració general1.1. Terme municipal (1889-1998)1.2. Òrgans de govern (1653-2002)1.3. Alcaldia (1862-2002)1.4. Secretaria (1867-2001)1.5. Serveis jurídics (1971-2001)1.6. Personal (1874-2000)1.7. Correspondència (1806-2003) 1.8. Mitjans de comunicació (1991-2003) 2.Hisenda2.1. Patrimoni (1912-1995)2.2. Intervenció (1847-2002)2.3. Tresoreria (1895-2001)2.4. Fiscalitat (1750-2003)2.5. Juntes i comissions (1852-1982)2.6. Pòsit (1957-1976)2.7. Fàbrica de moneda (1939) 3.Proveïments3.1. Proveïments de productes per a consum de la població (1936-1973)3.2. Aigües, fonts i safareig (1904-2001)3.3. Escorxador (1981-1984)3.4. Control de proveïments (1918-1968)3.8. Transport públic4.Serveis Social4.3. Atenció als refugiats i orfes de guerra (1936-1944)4.4. Subsidi al combatent (1939-1944)4.5. Assistència social (1939-1986)4.7. Juntes i comissions, patronats, Junta local de Reformes socials(1942-1962)5.Sanitat5.1 Cementiri i serveis fúnebres (1911-1997)5.3. Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1965-2001)5.6. Farmàcies (1974-2001)5.9. Inspecció veterinària (1943-2003)5.10. Oficina del consumidor (1994-1997)5.11. Juntes i comissions municipals (1925-1976)5.12. Neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids (1963-1993) 6.Obres i Urbanisme6.2. Planejament i gestió urbanística (1860-2001)6.3. Obres d'infraestructura (1948-2002)6.5. Immobles municipals: construcció i manteniment (1925-2002)6.7. Obres de particulars (1904-2003)6.8. Activitats classificades i obertura d'establiments (1965-2002)6.10. Juntes i comissions municipals (1976-2002) 7.Seguretat Pública7.1. Cossos de seguretat7.4. Armes. Censos, normes, permisos i requises (1977-1991)7.5. Guardes jurats (1874-1990)7.7. Juntes i Comissions municipals (1969) 7.8. Protecció civil. Actuació ciutadana (1998-2000)8.Serveis militars 8.2. Quintes, allistaments i lleves forçoses (1849-2000)8.3. Béns subjectes a requisa militar (1874-1970)8.5. Prestació social substitutòria (1994-2001)8.6. Correspondència militar (1886-1998)9.Població 9.1. Estadístiques generals de la població. Censos (1860-1965)9.2. Padró municipal d'habitants (1857-2002)9.4. Emigració i immigració (1908-1910)9.5. Registre civil municipal (1850-1860)9.6. Junta Local del Cens de Població (1900-1924) 10.Eleccions10.1. Eleccions municipals (1871-2003)10.2. Eleccions de jutge de pau (1931)10.3. Eleccions a diputats provincials (1871-1974)10.4. Eleccions al Parlament de Catalunya (1932-2003)10.5. Eleccions generals. Corts i Senat (1870-2004)10.6. Eleccions al parlament europeu (1987-2004)10.7. Referèndums i plebiscits (1931-1986)10.8. Cens electoral. Junta municipal del Cens (1871-2002) 11.Ensenyament11.2. Ensenyament primari (1865-2002)11.4. Ensenyament mitjà (1969-1997)11.8. Juntes i comissions municipals (1948-1960)11.9. Cens escolar (1952-1967)12.Cultura12.1. Festa Major. Festes populars (1946-2003)12.2. Activitats i iniciatives culturals (1983-2002)12.5. Relacions amb entitats culturals (1984-2002)12.6. Servei Municipal de català (1984-1986) 13.Serveis agropecuaris i Medi Ambient13.1. Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes, interrogatorissobre collites (1902-1982)13.2. Danys a l'agricultura, plagues i extinció d'animals perillosos (1894-1989)13.3. Foment forestal (1936-2002)13.5. Juntes i comissions municipals (1964-1972)13.6. Medi ambient (1962-2002)13.7. Representativitat agropecuària (1994-2002) | 98|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 64472 | Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-pere-de-vilamajor | <p>ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA: http://www.cultura.arqbcn.cat/arxiu_cat.php AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 33.</p> | XII-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>El fons documental de l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor es conserva a l'Arxiu diocesà del bisbat de Barcelona. Es tracta de la documentació generada per la pròpia gestió dels afers eclesiàstics i parroquials, i per la funció notarial que exercien els clergues de Sant Pere al servei dels feligresos. La cronologia d'aquest riquíssim fons comprèn del segle XII al XX sense interrupció. La relació de la documentació és la següent: 1. Llibres sacramentals: 1.1. Baptismes (1574-1858). 1.2. Confirmacions (1771-1860) 1.3. Matrimonis (1593-1685) 1.4. Comunions (XVII-XVIII) 1.5. Defuncions (1486-1917) 2. Fundacions (XV-XX) 3. Obra (1591-1849) 4. Confraries - Confraria de la Minerva, Confrares (1630-1630). - Confraria de la Minerva, Fundació (1751). - Confraria de la Minerva, Processos (1755). - Confraria de la Minerva, Administració (1782). - Confraria de Nostra Senyora del Roser, Administració (1608-1946). - Confraria de Nostra Senyora del Roser, Celebracions i Testaments (1580-1674). - Confraria de la Unió de Dones, Administració (1593). - Confraria de Sant Tomàs i Sants Màrtirs, Administració (1721-1738). - Confraria del Sant Crucifix, Administració (1643-1643). - Confraria del Sant Crist, Administració (1701-1841). - Confraria de Sant Antoni, papers erecció parroquial (XVIII). 5. Història 5.1. Registre particular de l'alcalde (1400-1500). 5.2. Notes 5.3. Notes sobre censals i fitxes rústiques 5.4. Sant Antoni (Vilanova) 5.5. Bis. Escriptures. Terres de la rectoria. 5.6. Causa Pia de can Prat. 5.7. Inventaris 5.8. Divisió parroquial 5.9. Dos sepultures dins l'església parroquial 5.10. Can Casola, Jacinto de Tarragona. 5.11. Privilegis i Altars. 5.12. Notícies Històriques. 5.13. Delmes i primícies 5.14. Referència a les aigües 6. Manuals (1595-1801) 7. Actes Notarials (XIV-XVII) 8. Testaments (1332-1845) 9. Processos (XV-XVII) 10. Economia (XII-XIX) 11. Correspondència.</p> | 08234-228 | Arxiu Diocesà de Barcelona. C/ del Bisbe, nº 5, 08002, Barcelona. | <p>El fons parroquial de Sant Pere de Vilamajor, actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, es guardava fins a l'any 1986 a la Rectoria de Sant Pere, en un antic armari-arxiu confeccionat a l'efecte.</p> | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||
| 64473 | Paper moneda de La Força | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda-de-la-forca | TORRAS, C. (1998). 'Les monedes locals del Vallès (1937-1938)', Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers, nº 3. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 103-122. TURRÓ i MARTÍNEZ, A. (2007). Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i locals). Institut d'Estudis Catalans: Societat Catalana d Estudis Numismàtics, p. 126 i 490. | XX | Alguns dels exemplars es troben esquinçats. | Es tracta de més d'un centenar d'exemplars de paper moneda de valor d'una pesseta i de 0,50 pessetes emesos per l'ajuntament de La Força, durant la guerra civil espanyola. Es troben custodiats a l'arxiu municipal. Els bitllets, que són impresos per una sola cara, estan presidits per l'escut de Catalunya i emmarcats per unes línies sense cap altre emblema ni dibuix. Consta el nom del secretari-interventor, Josep Estrada, i de l'alcalde, Joan Pascual, i duen numerador de color vermell. Els d'1 pesseta són impresos amb tinta marró sobre fons beix, i els de 0,50 pessetes, amb tinta negre sobre fons rosa. Alguns bitllets duen segell tampó de color violeta i ovalat amb 'AJUNTAMENT DE LA FORÇA', a l'anvers en els d'1 pesseta i al dors en els de 50 cèntims. | 08234-229 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | La Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments van emetre els seus propis bitllets de cèntims i pessetes durant la guerra civil espanyola (1936-1939), a causa de l'escassetat de monedes de poc valor nominal. L'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, aleshores anomenat La Força, també va emetre paper moneda de curs local i obligatori. L'emissió es va aprovar per acord municipal pel Ple el dia 16 de maig de l'any 1937, per un import total de dues mil pessetes amb els valors d'1 pesseta (amb un tiratge de 1.000 bitllets) i de 0,50 pessetes (amb un tiratge de 2.000 bitllets). Els bitllets foren impresos sobre paper de la casa Josep Guarro, a la impremta El Secretariat Català de Barcelona. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 1937 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64473-foto-08234-229-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al fons del Museu de Granollers hi ha, també, un exemplar de paper moneda de La Força. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||
| 64474 | Carreratge de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreratge-de-barcelona | COMAS i DURAN, P. (1984). 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren 'carrer de Barcelona'. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor, p. 91-95. MUSEU ARXIU TOMÀS BLAVEY: www.museudecardedeu.cat/ | XIV | Es tracta del pergamí original del privilegi de Pere II el Cerimoniós, en què es concedeix el dret de carrer de Barcelona a les parròquies de Vilamajor, Cardedeu, Santa Susanna i Alfou, al mes de setembre de l'any 1384. En el document consta que les parròquies paguen a en Bernat de Cabrera els sis mil florins d'or d'Aragó, i que les universitats i parròquies passen a ser considerades 'carrer de Barcelona', pel que no poden tornar a ser venudes, ni separades de la corona reial. El seu govern serà exercit pel batlle de Barcelona, o el seu lloctinent, i la jurisdicció civil i criminal seria exercida, en nom del batlle de Barcelona, pels seus respectius batlles, els quals haurien de ser veïns de dits llocs. També consta que la senyera de les universitats i parròquies serà la de la Ciutat, que els consellers del Consell de Cent, defensaran i mantindran, a les quatre parròquies i els seus habitants, i que salvaguardaran els seus privilegis, franqueses, llibertats i bons usos. Les parròquies i els seus homes seran considerats com a barris i com a veïns de la Ciutat, i que es defensaran mútuament de tot enemic. Segons consta, aquest document es va signar al pati del Consell de Barcelona, on hi havia congregat el Consell de Cent Jurats, el dia 9 de setembre de 1384. | 08234-230 | Museu Tomàs Balvey. C/ Dr. Daurella, nº 1, 08440, Cardedeu. | Els comptes de Barcelona, en moments puntuals de necessitat de diners, per tal de mantenir les exigències de les guerres que duien a terme per a l'expansió del seu casal per la Mediterrània, hipotecaven les seves rendes. Així, l'any 1328, el rei Alfons III va vendre les parròquies de Vilamajor, Cardedeu, Santa Susanna i Alfou al noble Berenguer de Sentmenat. L'any 1344, aquestes parròquies van demanar al rei Pere III la seva reintegració a la Corona, que es va produir a la mort de Berenguer de Sentmenat. Tanmateix, el rei va fer la promesa de no tornar a separar-les del domini reial. Tot i la promesa, l'any 1381, el príncep Joan el Caçador, hereu del rei Pere III, que era el Governador General de Catalunya, i necessitava grans quantitats de diners per a poder prosseguir la guerra de Sardenya, va vendre a perpetuïtat les universitats i parròquies de Cardedeu i Vilamajor. El comprador va ser Bernat IV de Cabrera, en Bernardí, vescomte de Cabrera, senyor de Bas, d'Hostalric i de Montsoriu, més tard el primer comte de Módica (1393) i d'Osona. Els veïns de les quatre parròquies, que van començar de seguida a fer diligències per assolir la seva redempció, van haver de reintegrar al noble Cabrera els sis mil florins que aquest havia lliurat a l'infant Joan, tres anys abans. Per tal d'assegurar que el rei no les tornés a vendre, les quatre parròquies van signar un conveni amb el Consell de Cent de Barcelona, per tal de ser considerades 'Carrer de Barcelona'. Finalment, l'any 1384, el rei Pere III va concedir a Vilamajor, Cardedeu, El Fou i Santa Susanna el títol de 'Carrer de Barcelona' i per tant, van passar a dependre de la ciutat, gaudir dels seus privilegis i tenir les seves obligacions. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 1384 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||
| 64475 | Fons documental de Sant Pere de Vilamajor a l'Arxiu del Museu Tomàs Balvey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-pere-de-vilamajor-a-larxiu-del-museu-tomas-balvey | MUSEU ARXIU TOMÀS BLAVEY: www.museudecardedeu.cat/ | XVIII | L'Arxiu del Museu Tomàs Balvey custodia documents que fan referència a Sant Pere de Vilamajor d'origen i cronologia diversa (capsa 077). Entre aquests hi ha documentació notarial de Sant Pere de Vilamajor del segle XVIII, un recull de notes històriques de Vilamajor, en el que hi ha transcripcions d'antics documents, diversos articles sobre el municipi publicats a les revistes La Veu del Vallès i La Gralla, i una publicació sobre una planta embotelladora d'aigua. També conserva el pergamí original, de l'any 1384, del privilegi de Pere II el Cerimoniós, en què concedeix el dret de carrer de Barcelona a les parròquies de Vilamajor, Cardedeu, Santa Susanna i Alfou. | 08234-231 | Museu Tomàs Balvey. C/ Dr. Daurella, nº 1, 08440, Cardedeu. | L'Arxiu del Museu Tomàs Balvey de Cardedeu aplega un important, ric i divers patrimoni documental, bibliogràfic i hemerogràfic referent a la història del municipi i, per extensió, del Vallès Oriental. El seu origen es troba en la tasca recol·lectora i arxivística de Tomàs Balvey i Bas qui, amb l'interès de recopilar tota la informació per conèixer la història del municipi, va adquirir i demanar diversos fons procedents de la parròquia, del mateix Ajuntament i, sobretot, de familiars. Tots aquests fons ocupen uns 23 metres lineals de documentació, actualment en procés de classificació i documentació. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 64476 | Retaule del Roser de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-lesglesia-de-sant-pere | ANGULO GUARDIA, V. (1990).Treball de recerca documental de les col·leccions d'art religiós d'època moderna (segles XVI, XVII, XVIII) dipositades al Museu de Granollers. Beques de col·laboració museística. Granollers: Generalitat de Catalunya: Museu de Granollers, inèdit. CAMARASA, M. , POCH, Mn. (2001) 'Retaule del Roser. Església de Sant Pere de Vilamajor'. La Veu d'en Pelideu, núm. 13. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 26-28. | XVI | Es tracta del retaule plateresc del Roser d'una de les capelles laterals de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor. Està format per nou taules. Actualment es troba custodiat al Museu de Granollers (referència MDG nº Inv.: 6, 10, 11, 19, 22, 23, 135, 141). Es desconeix on es troba la estatueta de la Verge del retaule. Està restaurat i el seu estat de conservació és bo. | 08234-232 | Museu de Granollers. C/ Anselm Clavé, 40, 08401, Granollers. | Hi ha una fotografia de l'altar a la seva ubicació original a l'arxiu fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL), en el tercer dels arxivadors dedicats a retaules del segle XVI. La fotografia és de l'any 1936, i segons la referència (falsa) de la fitxa, fou realitzada el dia abans de ser cremat. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64476-foto-08234-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64476-foto-08234-232-2.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia 1 facilitada pel Museu de Granollers.Fotografia 2 facilitada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. | 95|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 64477 | Jaciment de Can Clavell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-clavell | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). LLOBET, S. (1947) El medi i la vida al Montseny: estudi geogràfic. Reedició 1990. Granollers: Museu de Granollers: Agrupació Excursionista de Granollers, p. 134-135. | II aC - V | Es tracta de troballes superficials de material arqueològic, d'època romana, als camps de conreu situats a les proximitats de can Clavell. Tomàs Balvey i Bas, al segle XIX, hi va recollir fragments de ceràmica sigillata (LLOBET, 1947:134-135). L'arqueòleg Josep Estrada i Garriga, al voltant de la dècada dels anys 50 del segle passat, va associar el jaciment a una vil·la romana que, segons ell, va perdurar en època medieval. Tanmateix, segons l'inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat (vegeu bibliografia) s'hi han recollit diversos fragments de teula, dolia i ceràmica comuna romana, dels que s'ignora actualment la seva ubicació. Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. | 08234-233 | Can Clavell (veïnat del Pla) | 41.6787200,2.3910100 | 449312 | 4614285 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64477-foto-08234-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64477-foto-08234-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64477-foto-08234-233-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 64478 | Torre Negra o La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-negra-o-la-torreta | <p>DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor).</p> | X | Només es conserva el basament de la torre. | <p>La Torre Negra o Torreta es troba situada al nucli històric de 'La Força', al turó de la Torreta, dins dels jardins de la casa de can Vila. Es tracta de les restes d'una estructura de pedra, que podria correspondre a la base d'una torre albarana del recinte fortificat de Vilamajor. La torre, probablement, vigilava el portal d'accés a la vila i estava flanquejada per la muralla del recinte fortificat, de la qual formaria part constructiva. Malauradament, no es disposa de dades precises sobre la seva funció i cronologia, i només una intervenció arqueològica permetria l'obtenció de més informacions.</p> | 08234-234 | Nucli antic de La Força. Can Vila: Ptge. de can Perera de Canyes, 3, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | <p>A partir del segle XVII el recinte emmurallat de 'La Força' va anar perdent ús militar, i l'any 1675 es va desmuntar la torre albarana rodona de la muralla, la Torre Negra, fins al terraplè per a aprofitar la pedra en la construcció d'una nova sagristia al costat de llevant del presbiteri.</p> | 41.6841800,2.3873800 | 449014 | 4614893 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64478-foto-08234-234-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La Torre Negra es troba inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat, i no pas a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||
| 64479 | Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-christi | GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Ja no es celebra. | La festa de Corpus es celebrava cada any a Sant Pere de Vilamajor, amb el tradicional ofici solemne i la processó. Acabada la cerimònia religiosa, el Santíssim Sagrament sortia en processó amb la Custòdia i sota tàlem. La comitiva anava encapçalada pel mossèn, acompanyat pels infants que havien fet la comunió el diumenge abans. La processó transcorria pels principals carrers del poble, que havien estat engalanats amb catifes de flors i domassos als balcons. Els nens s'encarregaven d'anar a buscar les flors i ginestes a Quatre Camins, per a fer les catifes,. El Corpus Christi es va deixar de celebrar, a Sant Pere de Vilamajor, a finals de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. | 08234-235 | Sant Pere de Vilamajor | El Corpus Christi o Cos de Crist, és una festivitat catòlica, d'origen medieval, que es celebra per a commemorar l'Eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic, el dijous o el diumenge següent a l'octava de Pentecosta. Actualment es celebra en diferents punts de Catalunya, amb un perfil molt més lúdic i pagà, havent perdut molt dels seus elements litúrgics originals. Es per això que es consideren les processons del Corpus com l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. | 41.6838000,2.3884400 | 449102 | 4614851 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64479-foto-08234-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64479-foto-08234-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element fitxat per mitjà d'informacions orals.Fotografies facilitades per Higini Herrero. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||
| 64480 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-5 | ALSIUS, S. (1998). Hem perdut l'oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica. Barcelona: La Campana. | XVIII-XX | Tradició perduda. | El salpàs és un costum religiós que, tradicionalment, s'havia celebrat durant la Setmana Santa a Sant Pere de Vilamajor. En aquest ritual, el mossèn passava per les masies i cases del poble i esquitxava els brancals drets de les portalades i d'algunes corts amb aigua beneïda i sal, i resava per tal de donar protecció. Encara es poden observar, a les portalades de moltes cases, les pedres desgastades per l'efecte corrosiu de la sal. Aquesta cerimònia es va mantenir viva a Sant Pere de Vilamajor fins la dècada dels anys 70 del segle XX aproximadament. | 08234-236 | Sant Pere de Vilamajor | 41.6840300,2.3884100 | 449100 | 4614876 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element fitxat per mitjà d'informacions orals. | 119 | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 64481 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-26 | HERRERO I BARÓ, H. (2015) 'La Mongia de Vilamajor exposa fotografies de les Caramelles de l'any 1963', La Clau de Vilamajor: Butlletí d'Informació Municipal nº 28. Sant Pere de Vilamajor: ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 9. | XIX-XX | Tradició perduda. | La festa de Pasqua és celebrava a Sant Pere de Vilamajor, amb les cantades de caramelles, el diumenge i dilluns de Pasqua. Els nens de l'escola anaven casa per casa cantant caramelles i dansant el ball de 'l'hereu Riera', acompanyats dels mestres i del mossèn. Els nois anaven amb barretina i faixa vermella, i les noies amb el vestit tradicional de pubilla. Fa diverses dècades que es va perdre aquesta tradició al poble. | 08234-237 | Sant Pere de Vilamajor | Les caramelles són cançons populars alegres, que es canten per Pasqua, per celebrar la resurrecció de Jesús i l'arribada de la primavera. També es canten cançons profanes, corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, d'altres de caràcter amorós i unes altres per a demanar els menjars típics. No es disposa de documentació que acrediti quan i on va començar aquesta tradició, però sí que es documenta que al segle XVI ja se celebrava al món rural. Les caramelles més antigues són els goigs, de caràcter religiós, dedicats a la Mare de Déu del Roser. Els caramellaires són grups d'infants o d'adults, que canten per cases i masies, el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. Les cantades s'acompanyen d'instruments diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violí de pastor, la xifla, etc...). Els nois van amb barretina i faixa vermella, i les noies amb el vestit tradicional de pubilla. Els cantaires duen una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara adornada amb cintes, que arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. Tradicionalment es tractava d'ous, botifarres i menges greixoses (que indicaven el final de la Quaresma), amb els que es celebrava un àpat popular. | 41.6842200,2.3883800 | 449097 | 4614897 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64481-foto-08234-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64481-foto-08234-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 1963 Joan Anton Pujals va fotografiar els nens de Sant Pere de Vilamajor cantant Caramelles pel poble. Aquestes imatges van ser exposades a La Mongia de Vilamajor, entre els mesos de febrer i maig de l'any 2015. | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||
| 64482 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-10 | XIX-XX | Tradició perduda. | El ball de gitanes és una dansa popular, que es ballava durant les festivitats més destacades que es celebraven a Sant Pere de Vilamajor, i per Carnestoltes. Els nois anaven vestits amb faixa i espardenyes, mentre que les noies portaven vestits de colors vistosos. Sant Pere de Vilamajor era una població amb molta tradició en el Ball de Gitanes però, malauradament, es va perdre a mitjans dels anys setanta del segle passat. | 08234-238 | Sant Pere de Vilamajor | El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. El ball consta de les quatre peces principals: la Catxutxa, la Contradansa, la Jota i el Xotis. La Catxutxa és l'entrada del ball, en la que els dansaires fan el punt dels balancers fent una trena entre sí. La Contradansa es balla en fileres que es trenquen en fer les eixides. La Jota és un ball ràpid amb ritme de vals-jota. El Xotis té una part muda, en què l'únic so és el repic de les castanyoles. | 41.6842100,2.3883800 | 449097 | 4614896 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element fitxat per mitjà d'informacions orals. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||
| 64483 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-24 | AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: www.vilamajor.cat GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 38. | XX-XXI | La Festa Major de Sant Pere de Vilamajor es celebra anualment pels volts del 29 de juny, festivitat de Sant Pere, patró del poble. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives, com la missa solemne en honor al sant patró, la cercavila de gegants, els concerts, els balls, correfoc, tallers, àpats populars, activitats infantils, etc. | 08234-239 | Sant Pere de Vilamajor | Antigament, durant la Festa major es feia el seguici, on les autoritats, al so de la música, recollien el rector i es dirigien tots plegats cap a l'església. Allà es celebrava l'ofici solemne i, en acabat, es treia el sant patró en processó. Aquesta tradició es va mantenir vigent fins a l'any 1986. Tanmateix, durant la Festa Major es muntaven envelats, situats al camp de la Riera o a can Noguera, on tenien lloc les actuacions musicals, els balls i d'altres activitats festives. L'últim envelat es va fer l'any 1987. | 41.6848300,2.3910500 | 449320 | 4614963 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64483-foto-08234-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64483-foto-08234-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Joan Pujals facilitades pel Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 64484 | Festa medieval Vilamagore | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-medieval-vilamagore | AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: http://www.vilamajor.cat/ EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DEL MONTSENY. Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona: http://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/ | XX-XXI | La festa Vilamagore es celebra, anualment, el primer cap de setmana de juliol, a la zona dels camps de la Rectoria i del nucli antic de Sant Pere de Vilamajor. Es tracta d'una festa ambientada en època medieval, on s'organitzen actuacions i espectacles de cavalls, música, dansa, lluites d'espases, entre d'altres, així com un petit mercat de productes artesans. És una de les festes populars més consolidades de la comarca, amb la participació de centenars de voluntaris. La festa va néixer l'any 1993 al voltant de l'obra teatral 'Presència històrica e Feyts de Vila Magore', escrita per Francesc Bardera i Massó, dirigida per Alfred Lucchetti i Farré, i representada per actors amateurs del poble. Aquesta obra de teatre es va dur a terme fins a l'any 2000. Posteriorment, la festa es va convertir en un mercat medieval amb un espectacle de cavalls i un seguit d'actuacions realitzades majoritàriament pels voluntaris: espases, danses, malabars, petites accions teatrals, etc. Des de l'any 2014, els espectacles giren entorn de la novel·la 'Confidències d'una reina' de Teresa Sagrera, ambientada a Sant Pere de Vilamajor al segle XII, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la seva esposa la reina Peronella feien estades al palau comtal. L'adaptació teatralitzada de la novel·la és obra de Jaume Baucis i de la mateixa autora. | 08234-240 | Sant Pere de Vilamajor | La festa medieval Vilamagore va néixer l'any 1993, amb la representació de l'obra teatral 'Presència històrica e Feyts de Vila Magore', escrita per Francesc Bardera i Massó, dirigida per Alfred Lucchetti i Farré. Aquesta obra de teatre, representada per actors amateurs del poble, es va dur a terme fins a l'any 2000. Des de llavors, cada any durant la festa, es feia un petit mercat d'artesans i oficis i actuacions de música, dansa, lluita i cavalls. L'any 2013 un grup de voluntaris, juntament amb els regidors de cultura i participació ciutadana, van crear la Comissió Organitzadora de Vilamagore, amb l'objectiu de reconvertir la festa Vilamagore en una eina divulgativa per a donar a conèixer la rica història de Sant Pere, concretament l'estada dels comte de Barcelona, en Ramon Berenguer IV i Peronella, amb l'adaptació teatral de la novel·la de Teresa Sagrera 'Confidències d'una reina', com a fil conductor. | 41.6833700,2.3883500 | 449094 | 4614803 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64484-foto-08234-240-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny.Fotografies facilitades per l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 64485 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-3 | <p>PARC NATURAL DEL MONTSENY: www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?parc=3</p> | <p>El Parc Natural del Montseny es situa a la serralada Pre-litoral. Ocupa una extensió de 31.063,90 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques: Aiguafreda, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental; El Brull, Seva i Viladrau a la comarca d'Osona; i Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva. El cim del parc és el Turó de l'Home amb 1.706 metres sobre el nivell del mar. El massís geològicament s'estructura en dues parts diferenciades: d'una banda, el sòcol compost per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, formada per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. L'especial orografia del terreny, les diferències altitudinals i la distància del mar en una latitud típicament mediterrània condicionen una notable diversitat climàtica. Aquestes diferències expliquen les diferents formacions vegetals que es desenvolupen: la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), la de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes), la centreeuropea per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, la subalpina als cims (matollars i prats). La extraordinària varietat d'hàbitats, de gran valor ecològic, s'evidencia amb la pervivència d'espècies com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga. En relació amb la distribució de la vegetació, la fauna es caracteritza per l'existència d'espècies centreeuropees a les zones altes del massís i espècies d'ambients mediterranis a les parts baixes. Les espècies d'influència centreeuropea sovint resten aïllades, com la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó pirinenc. Entre els mamífers que viuen a l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda; entre les aus destaquen l'astor, el gaig o el pit-roig, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos. El caràcter més singular de la fauna però, són les espècies d'influència centreeuropea, com és el cas de la granota roja, el tritó pirinenc o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd o l'escurçó pirinenc. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps presenten un valor universal que cal protegir i conservar. Va esdevenir Parc Natural pel Decret 105/1987, de 20 de febrer, d'acord amb la Llei 12/1985, d'espais naturals, de 13 de juny. Des del 26 de juliol de 1977 (al sector de la província de Barcelona) i del 26 de gener de 1978 (al sector de la província de Girona), les dues diputacions es van dotar d'un pla especial de protecció (PEP) del Parc Natural del Montseny. El nou Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny va ser aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb data 11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. El Parc Natural del Montseny és l'únic indret de Catalunya declarat per la UNESCO com a reserva de la biosfera, l'any 1978. A partir de 2006, i d'acord amb la Decisió de la Comissió Europea 200/613/CE, de 19 de juliol de 2006, va ser declarat lloc d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, amb la qual cosa va entrar a formar part de la XARXA NATURA 2000. Els òrgans gestors del Parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona.</p> | 08234-241 | Parc Natural del Montseny | <p>El poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes de destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el Brull, Montseny i Sant Marçal; els megàlits de la serra de l'Arca i les Pinedes, o la pedra estelada del pla de la Calma. Al període ibèric s'ocupen de manera estable els turons i els pobladors s'endinsen cap a la muntanya. Els vestigis més representatius d'aquesta època són el castell del turó de Montgrós al Brull i els assentaments fortificats de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i de can Flaquer a Samalús. Del període romà daten la vil·la romana de can Tarrés i d'altres construccions a les planes veïnes tot seguint la Via Augusta i la Via Ausa. El nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), mostra la fesomia del seu relleu. A l'edat mitjana es generalitzen els establiments interiors dispersos i s'intensifica l'explotació dels recursos naturals. Aquest procés assoleix el seu màxim al segle XIX, moment a partir del qual s'inicia un lent despoblament. Al segle XX la muntanya comença a ser valorada com a entitat digna de les aspiracions dels afeccionats a les excursions i la natura. Actualment, la regressió de les activitats agrícoles, forestals i ramaderes ha propiciat un canvi de les economies familiars. Altres activitats, fonamentalment de serveis com el turisme rural, la restauració i l'hostaleria, complementen les rendes i conviuen amb l'extensa cultura agropecuària de la zona.</p> | 41.7423800,2.3890300 | 449197 | 4621354 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64485-foto-08234-241-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt del Parc escollit al municipi de Sant Pere de Vilamajor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||
| 64486 | Ofici de baster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-baster | EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DEL MONTSENY. Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona: http://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/ | XV-XX | L'ofici de baster està en perill de desaparició. | Es tracta del conjunt de tècniques artesanals destinades a l'elaboració de basts, selles i altres guarniments, per al bestiar dedicat als treballs agrícoles i de transport. Aquest treball artesanal, degut a la gran quantitat i tipus de guarniments que s'utilitzaven, va derivar en una important especialització: l'albarder (feia l'albarda), el corretjaire (feia les corretges), el baster (feia els basts) i el guarnimenter (feia els guarniments de luxe). Fins a mitjans del segle passat, el baster era un ofici molt estès i de requeriment habitual, però amb la introducció de la maquinària a les tasques agrícoles i el conseqüent desús del treball animal, gairebé va desaparèixer. Actualment, la demanda d'aquests elements a les festes populars, com la dels Tres Tombs, i a les hípiques, han permès el manteniment d'aquesta professió. A el Polell encara hi ha un artesà que es dedica a l'ofici de baster. | 08234-242 | Sant Pere de Vilamajor | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny. | 94|98|119 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 64487 | Treball de la fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/treball-de-la-fusta | EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DEL MONTSENY. Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona: http://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/ | XV-XX | La modernització del sector ha fet desaparèixer l'ofici tradicional. | Es tracta del conjunt de tècniques artesanals que s'utilitzen per a treballar la fusta. És un dels oficis més tradicionals a Sant Pere de Vilamajor, que es conserva actualment. El fuster fabrica o arregla objectes de fusta, com portes, finestres, taulons i estructures. I l'ebenista es dedica a treballar fustes fines i a construir mobles de gran qualitat. Les fustes més emprades són la de castanyer, alzina, faig, roure, boix i noguera. A la zona de l'actual Baix Montseny, els fusters van ser dels primers menestrals que es van instal·lar als pobles i nuclis urbans, especialment els situats a prop d'un camí ral, on sovint es dedicaven a reparar els desperfectes dels carruatges. | 08234-243 | Sant Pere de Vilamajor | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny. | 94|98|119 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 64488 | Treball de la pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/treball-de-la-pedra | EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DEL MONTSENY. Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona: http://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/ | XV-XX | La modernització del sector ha fet desaparèixer l'ofici tradicional. | Es tracta del conjunt de tècniques artesanals destinades a treballar la pedra per a obtenir-ne elements petris. El pedrer o pedraire és l'encarregat d'extreure la pedra de les pedreres, i el picapedrer el de treballar la pedra que ha d'ésser emprada en construcció. Antigament, aquests oficis eren molt importants per a la construcció de les masies, atès que la seva estructura principal i molts elements arquitectònics són de pedra. També es feien pedres d'esmolar. A Sant Pere de Vilamajor, els oficis de pedrer i picapedrer eren uns dels més tradicionals, actualment desapareguts. | 08234-244 | Sant Pere de Vilamajor | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny. | 94|98|119 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 64489 | Treball del ferro i l'acer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/treball-del-ferro-i-lacer | EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DEL MONTSENY. Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona: http://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/ | XII-XX | La modernització del sector ha fet desaparèixer l'ofici tradicional. | El ferrer és un menestral que té l'ofici artesanal de treballar el ferro per mitjà de la forja, amb l'escalfament de la peça a treballar, per a poder modelar-la a cops de martell. També practica la soldadura, posant en contacte dues peces metàl·liques roents que uneix amb un seguit de martellades. El ferrer, tanmateix, modifica les propietats de l'acer mitjançant el tremp, que consisteix a escalfar la peça a la fornal superant els 700 °C per sobtadament, submergir-la a l'aigua, i aconseguir un canvi en la seva duresa. El tremp s'aplicava especialment al tall de les eines. La gran demanda de productes de ferro i acer va provocar una especialització dels artesans, distingint-se entre el ferrer, el forjador, el serraller o manyà o ferrador. Antigament, a cada poble hi havia un ferrer que es dedicava a la manufactura d'eines per treballar al camp o al bosc, i armes com destrals, espases, punyals, puntes de fletxes o ballestes, i també feia les reixes o portes de tancats i cases. Actualment, a Sant Pere de Vilamajor hi viu un sol artesà del ferro i l'hacer, ja jubilat, fill d'una nissaga de forjadors. | 08234-245 | Sant Pere de Vilamajor | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny. | 94|98|119 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 64490 | Naixement d'Alfons I a Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/naixement-dalfons-i-a-vilamajor | CAMPOY, A.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge books, p. 236-239. COMAS i DURAN, P. (1984). 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren 'carrer de Barcelona'. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor. | XII | Segons la tradició, al palau comtal de Vilamajor, que es trobava a la zona coneguda com La Força, va néixer Alfons I el Cast, dit també 'el Trobador', comte de Barcelona i rei d'Aragó (Alfons II). Era fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de la reina Peronella d'Aragó, i quan va néixer va ser anomenat Ramon. Hi ha diferents hipòtesis sobre el seu any de naixement, entre els anys 1152, 1154 o bé 1157; també sobre el lloc de naixement, Vilamajor o bé Osca. A la documentació antiga que es conserva, hi consten les visites i les despeses reials a Vilamajor, fetes entre el juny de l'any 1156 i l'abril de l'any 1157 per la reina Peronella. També és té notícia sobre un regal que va fer la reina a Loreto, la dida de l'infant Ramon. Així doncs, és probable que l'infant hagués nascut a Vilamajor i, es dedueix, que fou criat en aquest territori. | 08234-246 | Sant Pere de Vilamajor | Els comtes de Barcelona tenien a Vilamajor un palau residencial, del que es troben referències documentals des de l'any 1079, segons les quals, el castell era possessió conjunta dels comtes germans Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, i Berenguer Ramon II, el Fratricida. Es conserva un document de les despeses, fetes entre el juny de l'any 1156 i l'abril de 1157, al palau de Vilamajor que constata que el comte Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó hi passaven llargues temporades. Al palau hi acollien ambaixadors, cavallers, mercaders, batlles, veguers, pelegrins, jueus, sarraïns i membres de la cort de la Corona catalanoaragonesa, quan viatjaven de camí entre Barcelona i França. També es conserva documentació de cinc estades al palau de Vilamajor, de Ramon Berenguer IV i la reina Peronella, entre el juny de l'any 1157 i març de l'any 1158. | 41.6840000,2.3880500 | 449070 | 4614873 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 64491 | Llegenda del pou d'en Vesa o del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pou-den-vesa-o-del-diable | AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: www.vilamajor.cat HERRERO I BARÓ, H. (2015) 'Descobreix Sant Pere. El Pou d'en Besa'. La Clau de Vilamajor: Butlletí d'Informació Municipal nº 28. Sant Pere de Vilamajor: ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 10-11. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XIX-XX | Segons la llegenda, fa molts i molts anys, a la masia de can Vesa, al veïnat de Santa Susanna, hi vivia una família molt pobre. S'apropava l'hivern, i la mestressa de la casa volia que el seu marit construís un pou, per a poder emmagatzemar gel, vendre'l i guanyar alguns diners. Però el seu marit sempre trobava excuses per a posposar aquesta dura tasca. Un dia va aparèixer el diable i li va proposar un pacte a en Vesa: a canvi de la seva ànima construiria el pou en una sola nit, abans de que cantés el gall a l'alba. I l'home va acceptar la proposta del diable. Segons una de les versions de la llegenda, el diable es va posar a treballar i va organitzar una filera d'homes per a transportar còdols, des de la riera de Bascona fins al pou. L'amo de can Vesa, en arribar a casa, va explicar el tracte fet a la seva dona, a la que se li va acudir que podien fer cantar el gall abans d'hora per tal d'invalidar el pacte. Així que van anar al corral i van remullar-lo per a fer-lo cantar, però per més que el remullaven, el gall no cantava i les obres de construcció del pou avançaven a bon ritme. Amb les primeres llums de l'alba, el pou ja estava pràcticament fet, però el gall, xop, continuava sense cantar. De sobte, tot just quan faltava col·locar-hi l'última pedra, el gall va començar a cantar, i així, l'amo de can Vesa va poder salvar la seva pobra ànima. Segons l'altra versió de la llegenda, l'home de can Vesa va passar tot l'hivern compactant la neu, fent-ne blocs i omplint el pou i, a la primavera, va poder vendre el gel i guanyar diners. El diable volia cobrar la seva part del tracte, però els Vesa s'hi havien desentès. Així que, de cop i volta, els va començar a desaparèixer el bestiar. Els seus animals, que se sentien atrets pel pou, s'enfilaven muntanya amunt i s'hi llençaven, i quan hi arribava en Vesa només en trobava els ossos. El dia de Santa Susanna, la vaca lletera va desaparèixer, i en Vesa va córrer cap al pou, on va trobar-la al seu interior. Va agafar un mall, per a poder descalçar la paret del pou i fer una rampa amb la runa però, quan ja tenia bona part de la paret a terra, el diable va allargar la mà i tant la vaca com en Vesa van ser engolits pou endins. Els veïns de Santa Susanna, en veure que no tornaven, van anar a buscar-los, però només van trobar el pou mig enrunat i, des d'aleshores, va quedar abandonat. | 08234-247 | Pou d'en Vesa | 41.7455100,2.3560600 | 446458 | 4621721 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64491-foto-08234-247-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 64492 | Pou de neu del coll del Pi Novell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-del-coll-del-pi-novell | DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental, p. 121. POUS DE GLAÇ AL VALLÈS ORIENTAL, Consell Comarcal del Vallès Oriental: www.perebascones.com/pousdeglac/index.html | XVII-XIX | La pista que condueix al coll del Pou d'en Vesa passa per sobre de la seva planta. | Pou de neu situat enmig d'una fageda, a tocar de la pista que condueix al coll del Pou d'en Vesa, a uns 1.182 m d'altitud. Es troba bastit directament sobre la roca natural, però també hi ha una part amb revestiment de pedra seca. Actualment, es troba en molt mal estat ja que només conserva un sector del seu interior, degut a que la pista que condueix al coll del Pou d'en Vesa passa per sobre de bona part de la seva planta. | 08234-248 | El Pi Novell | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. El petit complex de pous situats a l'entorn de l'obaga del turó del Samon, és el més meridional del Montseny. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Els pous de neu són excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 41.7429700,2.3602700 | 446806 | 4621437 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64492-foto-08234-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64492-foto-08234-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64492-foto-08234-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 64493 | Congesta del coll de la Pleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-coll-de-la-pleta | XVII-XIX | La pista que condueix al coll del Pou d'en Vesa passa per sobre de la seva planta. | Congesta excavada al sòl, de planta circular, situada al vessant nord del coll del Pi Novell, a 1.024 m d'altitud. Actualment, es troba en molt mal estat de conservació i molt desdibuixada perquè la pista que condueix al coll del Pou d'en Vesa, construïda fa diversos anys, passa per sobre de la seva planta. | 08234-249 | Turó del Samon | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. El petit complex de pous situats a l'entorn de l'obaga del turó del Samon, és el més meridional del Montseny. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Les congestes són cavitats al terra, que aprofiten el relleu natural del terreny. Es troben als indrets més alts de les muntanyes, normalment a partir de 1.100 m d'altitud, a les carenes i en zones de gran pendent, en punts on s'acumulava neu de forma natural. Les mides i formes de les congestes són variables, tot i que normalment són circulars i sempre més amples que fondes. El seu interior s'excavava directament a la roca natural i, a l'exterior, es construïa un petit mur de contenció atalussat. La neu que es recollia i es compactava dins la congesta, es cobria amb brancam i fulles seques, i es conservava fins a l'estiu. | 41.7447600,2.3647000 | 447176 | 4621633 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64493-foto-08234-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64493-foto-08234-249-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element localitzat durant la visita a la zona. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 64494 | Pi Novell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-novell | HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'El punt més enlairat del municipi', 'L'extensió del terme municipal',. Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 22-23. | El turó del Pi Novell, amb 1.225 m d'alçada sobre el nivell del mar, es situa a ponent del turó del Samon i forma part del massís del Montseny. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). El coll del Pi Novell és el lloc de pas tradicional, que permet anar de Vilamajor, passant per Cànoves i el Montseny, a la Calma. El nom original d'aquest indret és el 'Pi Vell' i no pas el 'Pi Novell', que és una deformació del nom original produïda pels volts de l'any 1921. Els tècnics de l'Instituto Geográfico Nacional, quan elaboraven la cartografia de la zona, van traduir el nom al castellà com a 'Pino Vell', que va acabar evolucionant a 'Pi Novell'. | 08234-250 | Extrem nord-oest terme municipal | 41.7433800,2.3575700 | 446582 | 4621484 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64494-foto-08234-250-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Erròniament s'havia atribuït al turó del Pi Novell el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor en detriment del turó del Samon, de 1.272 m.Aquest indret dóna nom al centre cívic del poble de Sant Pere de Vilamajor, i també a un sender de petit recorregut, que uneix els pobles de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor amb la Calma. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||||
| 64495 | Turó del Samon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-samon | HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'El punt més enlairat del municipi'. Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 22-23. | El turó del Samon forma part del massís del Montseny, i és el punt més enlairat del municipi de Sant Pere de Vilamajor, amb 1.272,7 m sobre el nivell del mar. El nom d'aquest turó prové del mas proper, el Samon, amb referències documentals des del segle XV. Té dos cims molt pròxims. Al cim més alt hi ha un vèrtex geodèsic (referència 294109001), format per un monòlit de formigó. El cim més baix es conegut com 'la Pleta del Samon'. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme), calcosquists i calcàries del devònic, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Sota el turó del Samon, al pla de la Moixa hi neix la riera de Vilamajor. | 08234-251 | El Samon | 41.7426900,2.3654600 | 447238 | 4621403 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64495-foto-08234-251-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Erròniament s'havia atribuït al turó del Pi Novell, de 1.225 m, com el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor en detriment del turó del Samon, de 1.272 m. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||||
| 64496 | Fita de terme del turó d'en Cuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-turo-den-cuc | XVIII-XX | Com totes les fites, en perill de furt. | Al turó d'en Cuc es conserva una fita de terme, de pedra, de forma paral·lelepípede, que assenyala la partió entre els termes municipals de Sant Pere de Vilamajor, Cànoves, Tagamanent i Montseny. S'hi observa la lletra 'V' inscrita, corresponent a Vilamajor. A tocar de a fita, hi ha clavada al terra una varilla amb uns ferros, subjectada per una gran pedra de pissarra. | 08234-252 | Turó d'en Cuc | Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de Sant Pere de Vilamajor foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues. | 41.7457200,2.3523500 | 446150 | 4621747 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64496-foto-08234-252-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 64497 | Jaciment de la Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-de-la-teula | X-XV | En ruïnes. | Es tracta d'un gran nombre de restes de murs de pedra, situats a la zona de la font de la Teula. Un dels murs presenta el parament amb forma 'd'espina de peix'. El jaciment no ha estat mai objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica, ni es disposa d'informació històrica i documental, fet que impedeix conèixer la seva tipologia i cronologia. El seu reconeixement visual porta a plantejar la hipòtesis de que es tracta d'un nucli d'hàbitat de gran antiguitat. | 08234-253 | Refugis del Montseny | 41.7207300,2.3930000 | 449510 | 4618948 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64497-foto-08234-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64497-foto-08234-253-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 64498 | Font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-faig-0 | XX | Només hi raja un diminut fil d'aigua. | La font del Faig es troba al marge de la pista que creua la fageda del Samon, que va del mas homònim a la zona del Pi Novell, a poca distància de la Font Terriers. Es tracta d'una font poc arranjada, de la que raja un diminut i gairebé imperceptible fil d'aigua directament de la roca natural del terreny, i cau a una petita pica de pedra, de forma quadrangular, a nivell del sòl, que desaigua cap a una canalització. | 08234-254 | Fageda del Samon | 41.7478300,2.3666600 | 447342 | 4621972 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64498-foto-08234-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64498-foto-08234-254-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 64499 | Font Fresca del Samon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-del-samon | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 29. HERRERO i BARÓ, H. (2012). 'De Santa Susanna de Vilamajor a la Font Fresca: on el calor no hi sap arribar'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 8 (juliol/agost 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 22-27. HERRERO i BARÓ, H. (2015) 'La Font Fresca del Samont'. Quadernets de Vilamajor, 4. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2013) La Font Fresca del Samont: allà on el calor no hi sap arribar (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. PAGESPETIT i BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 83-85. | XVIII-XX | La font Fresca del Samon es situa a tocar del sot homònim, a les proximitats de la pista principal que duu al veïnat de Santa Susanna. Es troba en un petit pla ombrívol, envoltat de grans freixes, que es troba enlairat per sobre de la pista, i protegit per un mur de pedres que aguanta la placeta de la font. Es tracta d'una font ben arranjada, que es troba emmarcada a banda i banda per un petit mur de pedres lligades amb morter, a mode de banc. L'aigua, que raja de forma continua a través d'un forat amb una llosa rectangular de pissarra, cau a una petita llosa quadrada, també de pissarra, que desaigua a una reixa d'embornal i es canalitza cap al mas del Samont. Sobre la font, hi ha una placa de pissarra, que fou col·locada l'any 1918, inspirada en els Jocs Florals, amb la següent inscripció: 'MCMVIII FONT FRESCA DEL SAMON Fe, Pàtria, Amor, Catalunya i Avant'. Al davant de la font, hi ha una petita taula de pedra, amb les lletres inscrites 'J T'. És una de les fonts més populars del municipi, i considerada una de les més bones. Antigament, els veïns de Sant Pere de Vilamajor i Montseny hi feien fontades el dia de l'aplec de Santa Susanna. L'any 2013 fou objecte d'obres de restauració i arranjament per part de la Diputació de Barcelona. | 08234-255 | Sot de la font Fresca | La font Fresca va despertar l'interès de l'incipient excursionisme català de principis del segle XX. Aquest fet va provocar el 'redescobriment' de la font per part dels vilamajorencs i veïns de la zona, que hi van organitzar fontades cada 11 d'agost, per l'aplec de Santa Susanna. | 41.7485300,2.3776200 | 448253 | 4622044 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64499-foto-08234-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64499-foto-08234-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64499-foto-08234-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234085. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2624,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc