Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63503 | Granja del Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-del-valenti | MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275. | - III-XIII | Segurament amb intrusions | Necròpolis de tombes antropomorfes excavades sobre un promontori sobrealçat. Només es conserva una sepultura del conjunt que, segons fonts orals, existia en aquest indret. La tomba és de forma trapezial (lleugerament ovalada) i orientada amb els peus a l'est. S'observen restes de dues sepultures més. Les tombes eren cobertes amb lloses i s'hi van recuperar les restes d'una persona inhumada. D'altra banda, a uns 100 metres a l'oest del jaciment medieval, enmig d'una vinya, s'ha recollit en superfície abundant ceràmica ibèrica, amb alguns fragments dels primers temps de la conquesta romana. | 08236-71 | D'ençà de 1960 els treballs agrícoles han anat destruint aquesta necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca. L'agost-setembre de 1989 J. Sardà buidà parcialment la tomba que es conserva, en va exhumar les restes humanes i ho comunicà a l'equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona que treballava al castell de Mediona. | 41.4580000,1.6657200 | 388564 | 4590461 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||
| 63504 | Passada-Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passada-nogueres | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat entre la Granja Martí i la Noguera de Baix, al marge esquerre (nord) del camí que les uneix. En aquests camps (antigues terrasses fluvials del riu) s'han trobat restes disperses d'indústria lítica que corresponen al tipus mosterià, amb peces més arcaiques de possible adscripció al paleolític inferior final. | 08236-72 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1980 per A. Freixas, de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. El jaciment té una cronologia entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4607000,1.6803300 | 389789 | 4590742 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||||
| 63505 | Bòria -la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boria-la-passada | RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, pp. 70-71. | Taller de sílex. Àrea a cavall entre el barri de la Bòria i la masia de la Passada, a banda i banda de la carretera. El lloc va ser explorat per Pere Giró, que hi va trobar abundància de quarsites i indicis d'una indústria lítica. Això sembla coincidir amb els fons conservats al Museu de Vilafranca, concretament uns 50 elements, quasi tots corresponents al paleolític mitjà o mosterià, amb algunes peces d'aspecte més tardà (paleolític superior, epipaleolític?). | 08236-73 | Jaciment descobert per Per Giró el maig de 1958. La cronologia va entre -90.000 / -50.000 (paleolític mitjà). | 41.4592400,1.6725400 | 389136 | 4590589 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Existeix certa confusió entre aquest jaciment i el de la Passada a causa d'algunes contradiccions en la documentació dels materials que va fer Pere Giró. Seguim el criteri d'A. Freixas de dividir la zona en sis jaciments individualitzats: Bàrquies, la Noguera, Turó de la Noguera, la Passada-Nogueres, Turó de la Passada-Granja de la Passada, i Bòria-la Passada. | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||||
| 63506 | Turó-Granja de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-granja-de-la-passada | GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, Barcelona, p. 299. GIRÓ, Pere: 'Notes d'arqueologia de Catalunya: Sant Quintí de Mediona', a Información Arqueológica, núm. 30, maig/agost de 1979, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, p. 165. | Jaciment superficial | Taller de sílex. Les troballes es dispersen pels camps aterrassats al nord-est de la masia de la Passada (antigues terrasses del Riudebitlles) en una extensió fins arribar a la Granja de la Passada. En aquest indret s'hi ha recollit un conjunt de talles de sílex que corresponen a una indústria de tipus mosterià de tradició axeliana. | 08236-74 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes per Pere Giró. La cronologia del jaciment es situa entre -120.000 / -50.000 (Paleolític inferior mitjà / paleolític mitjà). | 41.4602400,1.6754400 | 389380 | 4590697 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Existeix certa confusió entre aquest jaciment i el de la Bòria a causa d'algunes contradiccions en la documentació dels materials que va fer Pere Giró. Seguim el criteri d'A. Freixas de dividir la zona en sis jaciments individualitzats: Bàrquies, la Noguera, Turó de la Noguera, la Passada-Nogueres, Turó de la Passada-Granja de la Passada, i Bòria-la Passada. | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||
| 63507 | Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barquies | Jaciment superficial | Taller de sílex. Jaciment situat en un nivell de terrassa d'un antic meandre del Riudebitlles. El material recollit es troba dispers en una extensió àmplia al marge esquerre del camí. Consisteix en una indústria lítica que A. Freixas data com a mosterià típic, amb la presència de peces anteriors (axelià). | 08236-75 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1983 per membres de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. La cronologia del jaciment es pot datar entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4566400,1.6923900 | 390789 | 4590276 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||||
| 63508 | Turó de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-noguera | Molt deteriorat | Taller de sílex. El jaciment és situat a uns 900 metres de la masia de Noguera de Baix, al vessant sud del turó on hi ha la casa de la Noguera Alta. En aquest indret s'hi ha recollit superficialment un conjunt d'indústria lítica que Antoni Freixas classifica bàsicament dins el tipus mosterià. | 08236-76 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1980 per Antoni Freixas, de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. El jaciment té una cronologia entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4607300,1.6868400 | 390333 | 4590737 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||||
| 63509 | El Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jardi | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 382-391. | XIX-XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, entressòl i dos pisos. Al primer pis amb balcons. A l'extrem dret de la planta baixa trobem corredor porxat per sota de la qual hi passa el carrer, quedant aquest cobert pels pisos superiors de l'edifici. A la façana hi ha pintat un rellotge de sol. Té dues entrades, una per a la cafeteria i una altra per accedir a les dependències dels pisos superiors. A l'interior de la cafeteria la decoració ha estat pensada imitant un interior de principis de segle, amb rajoles decorades a la paret, barra i uns miralls d'influència decó. Els pisos superiors acullen sales de reunions, escola de música, etc. A la part posterior de l'edifici hi ha una sala d'actes, polisportiu i piscina. | 08236-77 | Durant les primeres dècades del segle XX la finca coneguda com el Jardí era propietat del general Weyler. Una part de l'edifici de la finca servia com a cafè i a la zona del jardí s'hi celebraven tot tipus d'actes lúdics i festius. Ja entrats els anys 20 el senyor Barris comprà la finca i hi construí un local més modern, que funcionà com a centre recreatiu majoritàriament de la gent benestant de la vila. Durant la segona República s'hi organitzà el Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu, una societat de caire polític propera a una ideologia dretana. En aquests anys l'explotació del cafè, la fonda i el cinema passaren a mans de Josep Ribas, que regentaren el negoci fins a la meitat dels anys cinquanta. Després de la Guerra la propietat de l'immoble passà a mans del senyor Barris i de Rafael Maqueda. Els anys cinquanta passà per uns moments difícils fins que un seguit de persones decidiren constituir-se com a comunitat de copropietaris. Durant aquests anys s'hi construí una pista a l'aire lliure (on s'hi feia ball) i una terrassa-cafè. El 1976 es va constituir una societat patrimonial que passava a ser propietària de la finca, amb una associació (ACR) que s'encarregà de dinamitzar el local amb activitats diverses: cursets de natació, activitats esportives, balls, teatre... L'any 1986 la societat immobiliària va fer una ampliació de capital i l'Ajuntament passà a ser-ne l'accionista majoritari. A partir d'aquest moment s'hi portaren a terme una sèrie d'inversions per adequar i modernitzar l'edifici. El 1987, amb la presidència de Josep D. Coca, l'ACR va prendre una nova revitalització. . | 41.4629800,1.6632500 | 388366 | 4591017 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63509-foto-08236-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63509-foto-08236-77-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció al rellotge de sol de la façana: '1977' (autor: Víctor Artís Tomàs). | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||
| 63510 | El Capítol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-capitol | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 68-84, 345-348. | XVI? | Necessita ser restaurat | Edifici també conegut com a Rectoria Vella, que conserva vestigis de l'antic monestir. És de planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfes. La façana presenta una composició simètrica on les dues finestrelles de la planta baixa tenen reixa mentre que les del primer pis tenen a la part superior trencaaigües amb arc conopial i mènsules de pinya. A la planta baixa hi trobem l'accés principal amb una porta adovellada. Aquesta entrada serveix, alhora, de vestíbul distribuïdor de les estances i d'accés al primer pis. Actualment s'utilitza com a passatge entre la plaça i el carrer del darrera de l'edifici i està cobert amb enteixinat de fusta. Al primer pis s'hi troben les dependències de la rectoria, algunes d'elles avui lleugerament modificades. Destaca l'antiga sala capitular, que conserva el sostre amb motllures de guix en forma de casetons que es degraden en profunditat. La façana posterior també presenta finestres coronades amb trencaaigües. En aquesta part, al costat dret, és on l'edifici conserva millor l'aire monàstic, amb una galeria amb arcs de mig punt sobre columnes molt primes al nivell de planta baixa i primer pis. Sembla que aquest espai devia configurar una mena de porxo amb jardí i/o hort. | 08236-78 | L'any 1088 Bernat de Mediona va fer donació del terme de Sant Quintí al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll perquè hi fundés un priorat. Tanmateix, no és possible saber l'any exacte en què els monjos aixecaren el priorat, però la presència de monjos benedictins a Sant Quintí és ben palesa des del segle XII en forma de censos que els pagesos havien de pagar. Es tractava d'un priorat pobre, amb una comunitat que mai no va sobrepassar els dos monjos i el prior, i que va sobreviure en la precarietat econòmica fins la seva extinció, l'any 1586. Uns anys abans, el 1541, una turba de francesos va calar foc a la vila de Sant Quintí. La casa i l'església del monestir van quedar pràcticament ensorrats sota les flames. Hi ha constància que l'església va reconstruir-se en pocs anys. Suposem que l'edifici del priorat també degué reconstruir-se o reparar-se en aquesta època, ja que l'estil arquitectònic que es pot observar majoritàriament semblaria correspondre al segle XVI. El 1586 la Catedral de Barcelona passà a fer-se càrrec del monestir de Sant Quintí i les seves possessions. Ja al segle XIX l'edifici del capítol va servir com a escola des de 1840 a 1845. Sembla ser que les desamortitzacions del segle XIX no van afectar el monestir, això no obstant el Capítol va estar en el punt de mira dels diferents ajuntaments quintinencs des de la segona meitat del segle XIX fins ben entrat el següent. Els Ajuntaments insistien perquè es reconegués el Capítol com a propietat municipal per bé que aquest edifici mai va aparèixer com a desamortitzat en els arxius dels 'Bienes Nacionales'. Finalment, l'any 1972 l'Ajuntament comprà el Capítol al Bisbat de Barcelona i sobre una part de l'edifici hi construí la nova Casa Consistorial. Els antics horts de la rectoria, a la part posterior de l'edifici, són avui una plaça pública (plaça dels Avis). | 41.4621900,1.6630200 | 388346 | 4590929 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63510-foto-08236-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63510-foto-08236-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63510-foto-08236-78-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | A la dovella central de l'entrada hi ha gravada la creu del Capítol de la Catedral de Barcelona. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||
| 63511 | Església parroquial de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-quinti-de-mediona | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp . 68-84, 333-340. | XVI | Edifici de planta en creu llatina, amb campanar, i un sol accés pels peus de l'eix central. La façana conserva vestigis d'un portal romànic amb arcuacions, sobre el qual s'hi instal·là posteriorment un timpà triangular que encara es conserva i que conté una petita capelleta amb mitja cúpula amb forma de petxina. La resta de la façana ha estat àmpliament remodelada entorn del 1970 amb esgrafiats de decoracions geomètriques, coloms i la figura de Sant Quintí. L'interior presenta una sola nau amb capelles laterals i coberta en creueria, amb un cor alçat als peus de l'església. Al costat esquerra, a tocar de l'entrada, hi ha l'estança que antigament permetia pujar al campanar i al cor (accés avui tapiat), seguida de tres capelles. El costat dret consta de quatre capelles. A cada extrem del transepte hi ha un altar. La capçalera presenta absis central carrat, a l'esquerra una estança i a la dreta una capella. Destaquen algunes de les mènsules del sostre en forma de rostre humà. L'interior ha estat remodelat i pintat recentment. | 08236-79 | L'església de Sant Quintí és documentada el 962 i el 1097 consta com a cel·la o casa monàstica que depenia de Ripoll. La història de l'església està associada, doncs, a la presència d'una comunitat de monjos benedictins, que des del segle XII ja es troba ben instal·lada. A partir del segle XV el prior de Sant Quintí era també rector de la parròquia de Mediona. De la primitiva església romànica no en queda pràcticament res, ja que l'any 1541 una turba de francesos van calar foc a la vila de Sant Quintí. La casa i l'església del monestir van quedar pràcticament ensorrades sota les flames. El 6 de març de 1567 el prior Sebastià Ric va posar la primera pedra de la reconstrucció de l'església. Les obres de reconstrucció van durar un any i mig. El 1586 la Catedral de Barcelona passà a fer-se càrrec del monestir de Sant Quintí i les seves possessions. Des d'aquesta data fins el 1857 a Sant Quintí hi hagueren rectors agregats al Capítol de la Catedral. Pocs anys després l'església va viure una de les etapes més esplendoroses de la seva història: el 1595 es contractà Agustí Pujol, considerat l'artista més important del barroc català, per fer diverses imatges, el 1604 es construí un retaule, el 1605 es contractà el milanès Joan Baptista Toscano per pintar i daurar el retaule major. Així, entre finals del segle XVI i fins el XVIII Sant Quintí es convertí en una vila sensible al món de l'art. A mitjan segle XIX el temple s'havia d'engrandir per encabir-hi la gent que assistia als oficis religiosos i el 1857 passà a ser una parròquia autònoma, deslligada de la de Mediona. Durant la Guerra Civil es va destruir el patrimoni moble de l'església. Entorn dels anys 1940 s'hi va fer una àmplia remodelació, amb la incorporació d'un nou altar major, molt més auster, que és l'actual. Cap als anys 50 es va pintar tot l'interior. Pels volts de 1970 es portà a terme una altra remodelació que introduí els esgrafiats exteriors que actualment es poden contemplar. El 1997 l'església va patir un petit incendi i poc després se'n va fer una rehabilitació de l'interior, acabada el 1999. | 41.4623900,1.6630500 | 388349 | 4590951 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63511-foto-08236-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63511-foto-08236-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63511-foto-08236-79-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||
| 63512 | Can Serra Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-gavatxa | XVIII-XIX | Situació precària. Algunes estructures interiors comencen a esfondrar-se. | Casa de pagès de tamany mitjà que conserva molt bé la tipologia original. És de planta més o menys quadrada, amb dependències annexes als costats. Té planta baixa més un pis. La façana principal té portal adovellat. Les parets són de tàpia. L'interior de la casa (en procés de ruïna) conserva un rebedor-distribuïdor (on hi ha una premsa). A l'esquerra hi havia la cuina, que conserva la llar de foc i, al seu interior, un forn de pa. | 08236-89 | Per la seva tipologia, aquesta casa de pagès va ser probablement construïda al segle XVIII (la inscripció de la premsa també confirma aquesta data). Posteriorment la casa ha sofert poques modificacions. | 41.4409400,1.6409700 | 386467 | 4588599 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63512-foto-08236-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63512-foto-08236-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63512-foto-08236-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Inscripció a la fusta a la premsa: 1792 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||
| 63513 | Les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27, 421-423. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | VIII-XX | Paratge d'interès natural, paisatgístic i històric on es produeix una sorgència d'aigües típica del relleu anomenat kàrstic. En aquest indret l'aigua de les deus desemboca al riu Mediona tot formant un conjunt de característiques peculiars que consta dels següents elements: - Les deus i l'aigua: En aquest indret l'aigua aflora des de l'aqüífer de Carme-Capellades (que té una extensió de 160 km2) en diverses deus. Actualment l'aigua surt de manera controlada a l'exterior (mitjançant unes fonts amb 23 brolladors) tot formant llacs o pèlags (el pèlag gran). L'entorn natural és configurat per la vegetació típica de ribera: plataners, pollancres, moreres, etc. - Grutes i mines: En el sector nord, una massa rocosa de travertí configura un paisatge irregular amb coves i espadats: la cova del Barris, les grutes de les Deus (un conjunt de galeries subterrànies, amb llacs interiors i mines excavades artificialment per l'home -fitxa 91-). - Recs, molins i altres usos humans: Es conserven alguns vestigis antics de l'aprofitament humà d'aquest indret: L'antic molí de les Deus (fitxa 97), amb un rec que travessa la roca amb dues mines excavades; dues altres mines (també excavades a la roca) que canalitzaven de manera controlada l'aigua que aflora a l'interior de les grutes; una altra mina que canalitza aigües cap a la font del Canyet (situada on hi havia el molí de les Deus); la fàbrica tèxtil del Barris, situada damunt de la cova del mateix nom. - Ús turístic: A mitjan segle XX va començar l'explotació turística de les Deus. Actualment l'indret està adequat amb una passarel·la que travessa el riu i compta amb una zona de pícnic, bar i restaurant. | 08236-90 | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Creiem que l'aparició de sistemes hidràulics que aprofitaven les característiques peculiars de les Deus es remunten a l'època islàmica. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars que corresponen a aquestes èpoques, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021), que té la resclosa a les Deus, i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Un altre element hidràulic que es troba documentat molt antic és el molí de les Deus (1399), amb un rec format per diverses mines, l'origen dels quals en aquest moment no els podem determinar. Finalment, segons l'opinió de Ramon Martí (que caldria acabar de confirmar), les mines que canalitzen l'aigua des de l'interior de les grutes serien força modernes, probablement associades al desenvolupament de la molineria a partir del segle XVIII. En definitiva, sembla clar que l'existència de les Deus, amb uns sistemes hidràulics associats, ha estat determinant en l'emplaçament del poblament rural i en l'origen del nucli de Sant Quintí. Ja força més endavant, el 1856, es començà a construir la fàbrica tèxtil del Barris en un indret al damunt de la cova del mateix nom. Des del punt de vista turístic, l'aprofitament de les Deus és força recent. A principi dels segle XX l'existència de les grutes era pràcticament desconeguda. Els propietaris utilitzaven l'entrada de la galeria excavada per guardar-hi eines. L'any 1953 el parc zoològic de Barcelona va demanar per fer una extracció de pedra de travertí de l'interior de la galeria i a partir d'aquí es van donar a conèixer les grutes. Des d'aleshores es va veure la possibilitat de treure'n un profit turístic. L'any 1954 es va canalitzar l'aigua que sortia de la mina i es van obrir els 23 dolls de les fonts. Joan Freginals va instal·lar un generador de corrent per poder il·luminar tot el recinte. També es posà en funcionament un berenador i serveis per passejar en barca, per la qual cosa es van haver de barrinar unes roques que feien nosa al mig del pèlag. El negoci de les barques es va deixar de fer perquè les diverses rierades acabaven fent-les malbé. A patir de 1964 els germans Aran es van fer càrrec del negoci turístic. A principi dels anys 70 van ampliar les instal·lacions amb el bar i restaurant. El 1998 l'Ajuntament va adquirir propietats amb la intenció de posar en marxa un ambiciós parc d'oci, aigua i natura. | 41.4652500,1.6550700 | 387687 | 4591279 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | (*): El riu i la llera són de propietat pública; la zona de pícnic i bar: Lluís Aran; les grutes: Ajuntament de Sant Quintí; cova del Barris: Jaume Domènec. | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||
| 63514 | Grutes de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grutes-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27, 421-423. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XVIII-XX | Els dos accessos a l'interior de les grutes són tancats amb portes. | Conjunt de grutes i mines a l'interior de la massa de roca de travertí que hi ha al sector nord de les Deus. Es tracta d'unes grutes naturals que han estat completades amb dues mines artificials per canalitzar l'aigua. Actualment s'entra a les grutes per una de les galeries artificials. Aquesta té una llargada d'uns 9 m, amb un traçat pràcticament recte. L'amplada és d'uns 0,7m i l'alçada de 1,80 aproximadament, amb el sostre en forma de volta. A la part baixa conserva una mena de sòcol fet de maó, amb restes d'un possible enllosat al terra (actualment el nivell del sòl és uns centímetres per sota d'aquest possible enllosat). El final d'aquesta galeria enllaça amb una altra de més estreta, que és la que canalitza l'aigua que aflora a l'interior de les grutes cap a l'exterior (a la zona de les fonts). L'itinerari per l'interior de les grutes continua amb una trajectòria més o menys en forma d'U, amb diverses galeries i corredors naturals (amb roques de formes capritxoses i estalactites), i amb diversos llacs on aflora l'aqüífer. Entre d'altres elements d'interès hi ha els anomenats llac del Barbut, l'elefant, etc. Recentment, es va obrir una nova galeria al sector de ponent que dóna sortida i tanca el circuit. | 08236-91 | Les Deus (entrada per la zona de Picnic) | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Tanmateix, no hi ha constància de la troballa de restes arqueològiques a l'interior de les grutes. Segons l'opinió del medievalista Ramon Martí (que caldria acabar de confirmar), les mines que canalitzen l'aigua des de l'interior de les grutes serien força modernes, probablement associades al desenvolupament de la molineria a partir del segle XVIII. Però aquesta és una hipòtesi que caldria verificar amb un estudi més aprofundit del conjunt de les Deus. D'altra banda, cal dir que a principi dels segle XX l'existència de les grutes era pràcticament desconeguda. Els propietaris utilitzaven l'entrada de la galeria excavada per guardar-hi eines. L'any 1953 el parc zoològic de Barcelona va demanar per fer una extracció de pedra de travertí de l'interior de la galeria i a partir d'aquí es van donar a conèixer les grutes. Des d'aleshores es va veure la possibilitat de treure'n un profit turístic. L'any 1954 es va canalitzar l'aigua que sortia de la mina i es van obrir els 23 dolls de les fonts. . | 41.4654400,1.6549700 | 387679 | 4591300 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||
| 63515 | Cova del Barris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-barris | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27. | XI-XIX | Cova força gran situada a la roca de travertí, al sector nord de les Deus. La cova forma una cavitat en forma de mitja cúpula (amb algunes estalactites), amb un espadat a la part davantera (sobre un dels pèlags) i accés des dels laterals. Pel mig de la cova hi passa el rec de l'antic molí de les Deus. El rec entra a la cova (procedent de la riera) per una mina, travessa la cova i continua en direcció sud-est per una altra mina. A la part de ponent la cova té una cavitat de forma arrodonida, a la qual s'hi accedeix per unes escales esculpides a la roca. En aquest extrem de la cova es conserven restes d'un mur que possiblement la tancava. En el sostre, al bell mig de la cova, hi ha un forat per on baixava la canonada de la turbina de la fàbrica del Barris. La fàbrica estava situada just al damunt, i la turbina era a l'interior de la cova. | 08236-92 | Les Deus | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Tanmateix, no hi ha constància de la troballa de restes arqueològiques a l'interior de les grutes de les Deus ni en aquesta cova. El molí de les Deus apareix documentat el 1399. A començaments del segle XVII el Comú de la vila va comprar el molí de les Deus i altres molins en una subhasta pública a la família dels Barberà, aleshores castlans del castell de Mediona. La fàbrica de les Deus es construí entre 1854-56. | 41.4654200,1.6550000 | 387682 | 4591298 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||
| 63516 | Turó del Rei Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rei-moro | - Material conservat al Museu de Vilafranca del Penedès | X-XV | Jaciment superficial | Turó de forma arrodonida envoltat per una gran plana, amb grans vistes al sud. El jaciment és situat al bell mig del cim. El 1952 s'hi van localitzar dues sitges i fragments de ceràmica a torn medieval. Actualment només és visible una de les sitges (1,40 de diàmetre per 1,50 de fondària) emplaçada sobre una probable mota artificial fruit de l'acumulació de runes indeterminades. S'observen fragments de lloses treballades i fragments de ceràmica d'aspecte medieval. | 08236-93 | El jaciment va ser localitzat fortuïtament el 1952 a causa de l'esfondrament accidental del terreny. Pere Giró el va documentar. Les característiques del jaciment fan pensar en un assentament medievals. Per la seva situació estratègica aquest emplaçament domina les terres fèrtils del curs del torrent de la Font Fresca (també anomenat del Salt). | 41.4398200,1.6710300 | 388977 | 4588435 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63516-foto-08236-93-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||
| 63517 | Ca l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermita-1 | XIX | Necessita restauració | Casa de pagès molt senzilla. És de planta rectangular, amb un cobert a la part posterior. Té planta baixa més golfes. Les finestres són petites (amb llindes de fusta) i no presenta cap element d'especial interès. | 08236-94 | Per la seva tipologia, es tracta d'una casa de pagès modesta originada probablement a començament del segle XIX. | 41.4513300,1.6477500 | 387052 | 4589743 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63517-foto-08236-94-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Al cobert es conserven restes d'una premsa de ferro moderna. | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||
| 63518 | Camí Vell de Sant Quintí (Capellades-Vilafranca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-quinti-capellades-vilafranca | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 172-173. | X-XIX | Manca de manteniment | Antic camí de Capellades a Vilafranca. Des del sud, el camí venia de Puigdalba i entrava al terme de Sant Quintí per les casetes del Raspall. Seguia prop de can Figueres dels Barrancs, cal Fesol i el molí de ca l'Oliver. Travessava el riu prop de la Bòria, seguia al costat de la riera i, al poble, passava pel carrer de Baix, la plaça i el carrer del Salt. D'aquí continuava pel camí de Capellades, mentre que el camí de Mediona anava per la plana del Sala i continuava cap al castell de Mediona, Mediona i la Llacuna. Es tractava d'un camí carreter i conserva restes d'empedrat especialment interessants al pas pel molí de ca l'Oliver, en un tram amb una forta pujada on encara es poden veure les roderes dels carros. A l'alçada de la Bòria sortia un altre camí, conegut com el camí dels Arengaders, que era una drecera pels viatgers que volien estalviar-se d'entrar al nucli de Sant Quintí, tot fent un recorregut exterior al poble més recte. Segons suggereix el nom del camí, devia ser una ruta per on es distribuïen les mercaderies de la costa cap a l'interior. | 08236-95 | Sembla ser que aquest camí seguia aproximadament el mateix itinerari d'un antic camí romà que sortia de la Granada i anava cap a Sant Pere Sacarrera, des d'on enllaçava amb un altre camí que anava de Martorell a Lleida. En època medieval i moderna aquest era el camí que anava de Capellades cap a Vilafranca, i era conegut pel Camí Vell de Sant Quintí. Era la via d'enllaç entre el Penedès i la conca d'Òdena. Era el camí més important, molt freqüentat per traginers i carreters que venien a comerciar a Sant Quintí, però no tenia la consideració de camí ral.. La casa del molí de ca l'Oliver, a la sortida de Sant Quintí, havia fet funcions d'hostal i conserva un estable. | 41.4573500,1.6713500 | 389033 | 4590381 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63518-foto-08236-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63518-foto-08236-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63518-foto-08236-95-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||
| 63519 | Camí de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-guardiola | X-XX | Presenta aspecte d'abandó | Antic camí que comunicava Sant Quintí i Guardiola. El camí sortia de ca l'Hortolà i travessava el riu Mediona pel pont de Gimberga, continuava prop de Maioles cap a les Estoses Noves, el Santpare, passava prop de can Bosquet i d'aquí baixava en direcció a Guardiola. Es tractava d'un camí carreter, tal com es pot observar en el tram que segueix després del pont de Gimberga tot travessant un turonet amb un esvoranc excavat a la roca de l'amplada justa d'un carro. En aquest tram, amb una pujada considerable, el camí segueix pràcticament en línia recta per fer drecera i estalviar-se la corba del camí actual. Posteriorment el traçat es va fer més planer i ara, dins el terme de Sant Quintí, el camí passa per dos ponts. | 08236-96 | El camí més antic era un camí de bast, del qual encara se'n conserva rastre en algun indret. Posteriorment, el camí carreter feia un recorregut més sinuós i amb fortes pujades, amb algun tram empedrat. Entre els anys 1920-27 es va construir el pont de Gimberga (anteriorment es creuava el riu per un pas). El traçat del camí es va suavitzar i es va fer més planer perquè hi poguessin passar els cotxes. Aquest era un camí molt utilitzat, especialment per la gent de Guardiola que acudia a la fira i el mercat de Sant Quintí. A la font del Gat els viatgers hi feien parada i abeuraven els animals. | 41.4494600,1.6537300 | 387548 | 4589528 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63519-foto-08236-96-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||
| 63520 | Molí de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 59, 189. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XI-XVII | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | D'aquest molí se'n coneixen referències documentals i se'n conserva el rec. El rec sortia del riu Mediona sota l'antiga fàbrica del Barris, en una resclosa que forada la roca de la llera. Continua per una mina excavada a la roca en direcció a la cova del Barris, travessa la cova per l'interior i continua per una altra mina fins arribar a un terreny actualment tancat, darrera de la zona de barbacoes. Aquest recorregut indica la zona aproximada on havia d'estar situat l'edifici del molí, que s'ha identificat (amb reserves) amb les restes d'un mur. Es tracta d'un mur de poca alçada amb restes d'una canalització de terrissa. En un indret proper al final del rec hi ha la font del Canyet. L'aigua d'aquesta font ve canalitzada des d'una deu natural a través d'una mina excavada a la roca. | 08236-97 | Prop de les Deus | Creiem que l'aparició de sistemes hidràulics que aprofitaven les característiques peculiars de les Deus es remunten a l'època islàmica. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars que corresponen a aquestes èpoques, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021), que té la resclosa a les Deus, i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. El molí de les Deus apareix documentat el 1399. Tanmateix, creiem que no s'hauria de descartar un origen anterior, tal vegada també en època islàmica. A començaments del segle XVII el Comú de la vila va comprar el molí de les Deus i altres molins en una subhasta pública a la família dels Barberà, aleshores castlans del castell de Mediona. | 41.4651800,1.6545200 | 387641 | 4591272 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||
| 63521 | Molí de ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-loliver | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 133, 193, 194, 195. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XIX | En estat molt precari, especialment al sector nord i est, on hi ha les parets més altes, amb grans esquerdes i amb greu perill d'esfondrament. Sostres caiguts. | Conjunt format per tres edificis que havien estat molins paperers més altres edificis residencials (que formen un clos tancat amb un pati interior) i la bassa. Tot plegat forma un petit nucli d'edificacions amb una elemental estructura urbana, cosa que li dóna una certa singularitat al costat d'altres molins del Penedès. El molí principal, situat a la banda de ponent, és una construcció de tipus tradicional, de dimensions considerables. Té una planta semi-soterrània, planta baixa, dos pisos i golfes. Les plantes superiors funcionaven com a 'miradors' i tenen fileres de finestres més petites. La façana principal té finestres fetes amb pedra treballada, però en general presenta un aspecte molt irregular, que és indici de diverses fases constructives. La planta semi-soterrània és d'un gran interès. Té dues habitacions amb voltes d'aresta al costat d'altres estances d'ús indeterminat, algunes de les quals obrades a la roca. La planta baixa presenta una distribució irregular, amb estances dedicades als usos típics d'una masia (celler amb tines, estable...). Altres parts d'aquest gran edifici eren destinades a habitatges. Un altre molí es troba situat a l'angle sud-est. És una construcció més petita, d'aspecte més homogeni i més moderna. Té planta baixa més un pis i golfes amb funció de mirador (assecador) i portal adovellat. En una cambra de l'interior es conserven parcialment les instal·lacions papereres: una gran pila, on es feia la pasta del paper. El tercer molí es troba a l'angle nord-est. És una construcció també irregular, amb barreja de materials constructius (carreus perfectament escairats en un angle i tàpia a la part superior). Té planta baixa més un pis i golfes amb mirador. Entre aquests dos últims molins s'aixeca una altra construcció on hi havia cinc vivendes per a treballadors de la fàbrica que es va construir al costat. Al peu d'aquestes cases hi passava el camí de Vilafranca, que en aquest tram es conserva perfectament empedrat. A la part de migdia hi ha la bassa, de planta quadrada i amb unes dimensions considerables, que es nodreix encara ara amb l'aigua del rec de ca l'Oliver. | 08236-98 | Sobre el rec i molins de ca l'Oliver no se'n coneixen notícies medievals, però en opinió del medievalista Ramon Martí el disseny del sistema és semblant al d'altres casos. El primer molí documentat en aquest indret era fariner, posteriorment transformat en la fàbrica tèxtil. Els molins paperers van començar a edificar-se pels volts de 1703, segons indica la inscripció marcada en una de les arcades de l'entrada. (És la referència més antiga que es té de l'existència d'un molí paperer a Sant Quintí). L'any 1775 el molí de Josep Oliver figurava en una llista dels 100 principals molins paperers de Catalunya. Produïa 2.200 resmes anuals i era sens dubte el nucli paperer més important de Sant Quintí. Les seves instal·lacions constaven de dos molins de paper blanc, dos molins de paper d'estrassa i un molí fariner. L'any 1788 el propietari era Josep Oliver, paperer, baró de la quadra de Pareras i senyor jurisdiccional del castell de Bolet, el qual va entaular una querella contra l'ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles amb motiu de la reconstrucció de la resclosa del rec comunal de Sant Pere. La disputa es va allargar força anys, fins ben entrat el segle XIX, ja que Josep Oliver i després el seu fill ensorraven les preses que s'anaven reconstruint. En definitiva, els molins de ca l'Oliver constitueixen el conjunt arquitectònic més interessant i singular que es conserva a Sant Quintí d'aquest tipus d'edificacions. . | 41.4580800,1.6704500 | 388959 | 4590463 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63521-foto-08236-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63521-foto-08236-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63521-foto-08236-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2 Inscripcions als baixos del molí principal: 1703.Inscripció al portal del molí situat al sud-est: 1825.Informació oral proporcionada per Alvaro Pla, que va viure al molí amb la seva família de 1961 a 1976. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||
| 63522 | La Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-soleia | XVIII-XIX | En procés de ruïna | Masia de tamany mitjà, actualment en ruïna. Consta d'un cos residencial amb dependències adossades. El cos residencial és el que es conserva millor. És de planta irregular i té planta baixa (amb un porxo d'arcades) més un pis, amb coberta a una sola vessant. La resta de les construccions es troben actualment en mal estat. | 08236-99 | Per la seva tipologia sembla una masia originària del segle XVIII o anterior. La construcció té poques modificacions modernes. Els darrers anys ha donat nom a l'urbanització que s'ha creat a l'altra banda de la carretera. | 41.4667700,1.6694200 | 388888 | 4591429 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63522-foto-08236-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63522-foto-08236-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||
| 63523 | Cal Costella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costella | XVIII-XX | Antiga casa de pagès, actualment molt modificada i convertida en una casa de segona residència. Consta de planta baixa més dos pisos. Originàriament era de tàpia, però ha estat revestida amb pedra de travertí. També s'han modificat les obertures, incorporant-hi elements decoratius. La casa està situada en un entorn enjardinat. | 08236-100 | En documents s'esmenta aquesta casa a l'indret de cal Costella. Originàriament devia tractar-se d'una casa de pagès humil, semblant a la caseta veïna de ca la Blanca, construïda probablement al segle XVIII. Recentment ha estat rehabilitada i convertida en segona residència. | 41.4579200,1.6675000 | 388713 | 4590449 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63523-foto-08236-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63523-foto-08236-100-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | A l'interior es conserva una premsa amb una inscripció del segle XVIII | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||
| 63524 | Can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-querol | X-XIX | Molt deteriorada | Restes d'una antiga casa semitroglodítica construïda en una balma de travertí, en un emplaçament molt proper a ca la Blanca. Actualment es troba dins del recinte de la granja Valentí. Es conserva el pis superior, amb restes de murs que formen diferents àmbits, i el pis inferior, amb estructures adossades a la balma, amb empremtes de forats de viga, xemeneia i fornícules. Es tracta d'una cova natural reaprofitada com a celler i aprofundida artificialment fins a 8,60 m de profunditat. Recentment en aquesta part s'hi ha construït un cobert que serveix per guardar-hi vehicles. | 08236-101 | Granja Valentí | Aquesta casa es troba molt a prop de la necròpolis medieval anomenada Granja del Valentí, situada a l'esplanada sobre el penya-segat. A tall d'hipòtesi, és possible relacionar l'habitatge semitroglodític amb aquesta necròpolis, ja que ambdós elements podrien situar-se cronològicament a l'època alt-medieval, a l'entorn del segle X. En èpoques posteriors la casa deu haver estat reaprofitada. | 41.4568900,1.6655100 | 388545 | 4590338 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63524-foto-08236-101-1.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||
| 63525 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-162 | XIX-XX | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular. Té unes dimensions mitjanes i és de planta circular, en aquest cas amb la cara davantera plana (on hi ha la porta). El sostre és de falsa cúpula, recobert amb terra. | 08236-102 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4671300,1.6810000 | 389856 | 4591455 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63525-foto-08236-102-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||||
| 63526 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-163 | XIX-XX | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp d'ametllers. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular amb dos murs a la part davantera que formen una mena d'avantcambra. Té unes dimensions força grans i unes parets extremadament gruixudes (més d'un metre), que a la part posterior estan reforçades amb un atalussament. El sostre és de falsa cúpula, recobert amb terra. | 08236-103 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4666500,1.6836700 | 390078 | 4591398 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63526-foto-08236-103-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||||
| 63527 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-164 | XIX-XX | Manca de manteniment | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular, amb les parets inclinades que enllacen amb la coberta de manera que pràcticament formen un túmul cobert de terra. Té restes de murs a la part davantera que formaven una mena d'avantcambra. Les dimensions de la barraca són molt grans i les parets extremadament gruixudes. | 08236-104 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4672600,1.6791100 | 389698 | 4591471 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63527-foto-08236-104-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||
| 63528 | Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo-0 | VIRELLA i BLODA, Joan: 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', a Acta de la XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975), Biblioteca del Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú, 1983, p. 221. (Reimprès a Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, Institut d'Estudis Penedesencs, 1978, p. 258). | I-XVIII | Jaciment superficial | Cova situada sota un escarpat rocós, a l'indret per on baixa el torrent de can Llopard. La cova té uns 15,5 metres de fondària i forma dues cambres. Es tracta d'un jaciment dubtós. Segons explica Amador Romaní, ell mateix hi obrí una rasa i hi trobà teula romana, ceràmica de pasta carbonosa, fragments de dòl·lium i altres fragments d'un vas romà. I ho interpretà com una vivenda d'època romana de caire semitroglodítica. | 08236-105 | Jaciment excavat originalment per Amador Romaní a principis de segle XX. El 19 d'abril de 1956 J. M. Masachs i Pere Giró hi van fer un sondeig. | 41.4652500,1.6515600 | 387394 | 4591284 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63528-foto-08236-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63528-foto-08236-105-2.jpg | Inexistent | Romà|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 83|94|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||
| 63529 | Les Deus / taller de la Font de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deus-taller-de-la-font-de-les-deus | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat a la zona de les Deus, en una extensió de camps i horts a la dreta del Riudebitlles. Es tracta d'una zona molt àmplia (quasi 1 Km) en la qual Pere Giró va agrupar materials diversos que probablement es podrien individualitzar millor. Altres arqueòlegs hi distingeixen tres zones: El taller de les Deus (bàsicament corresponent al tipus mosterià); el taller del vessant de dalt de la Cova del Toixó o de can Llopard (probablement corresponent al neolític), i els horts de davant de la Cova del Toixó (corresponent a l'epipaleolític i neolític). | 08236-106 | Amador Romaní, a començament de segle XX, en va fer el primer descobriment del jaciment, no divulgat. Pere Giró en dona les primeres notícies l'abril de 1956 i a partir d'aquí hi portà a terme diverses prospeccions i estudis. La cronologia dels jaciment es situa entre -90.000 / -33.000 (paleolític mitjà), a l'entorn de -9000 (epipaleolític/leptolític -indiferenciat-) i el neolític. | 41.4650200,1.6544600 | 387636 | 4591255 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Els materials recollits es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès | 77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||
| 63530 | Abric de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-les-deus | Jaciment superficial | Abric situat en un gran bloc de pedra que hi ha en una petita terrassa fluvial. L'abric té unes mides de 3,70 m d'ample per 1,5 d'alçada i 3,10 de fondària. S'hi realitzà una petita excavació en la qual es recollí ceràmica feta a mà (corresponent al Bronze mitjà) i indústria lítica (probablement corresponent al neolític final). Es tracta d'un lloc que, per les seves dimensions, difícilment podia utilitzar-se com a habitatge. Tal vegada correspon a un lloc d'enterrament, però no s'hi ha localitzat restes humanes. | 08236-107 | El 19 d'abril de 1956 J.M. Masachs i Pere Giró van fer-hi una petita excavació, en la qual va aparèixer el material que hem descrit. | 41.4652900,1.6519300 | 387425 | 4591288 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Regular | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||||
| 63531 | Horts de la Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-cova-del-toixo | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat als horts dels voltants del torrent de can Llopard (o de la Rompuda), enfront de la Cova del Toixó. S'hi ha localitzat en superfície una indústria lítica força diferent del taller de les Deus. Es tracta d'una indústria més petita, que s'interpreta com una ocupació esporàdica diferenciada, entorn de la Cova del Toixó (on paradoxalment no s'hi ha documentat cap resta prehistòrica). S'atribueixen a aquest taller unes peces petites, que correspondrien a l'epipaleolític o neolític. | 08236-108 | Amador Romaní, a començament de segle XX, en dóna les primeres referències al seu 'Atlas de Prehistòria'. La cronologia del jaciment es situa entre -9000 / -2200 (epipaleolític / neolític). | 41.4652000,1.6521100 | 387440 | 4591278 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero | El material recuperat es troba al Museu de Vilafranca del Penedès | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||
| 63532 | Can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard-0 | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat a 100 metres de can Llopard en direcció nord-oest. En aquest indret s'hi ha recollit material lític dispers que correspon a làmines, gratadors, burins, làmines de dors rebaixat, puntes, percutors, escotadores i ceràmica (potser ibèrica). Pere Giró també hi identifica uns possibles fons de cabana, però molt dubtosos. | 08236-109 | Jaciment descobert per Pere Giró i J.M. Masachs el 12 d'abril de 1956. Té una cronologia que es situa entre -9000 / -3500 (epipaleolític / neolític antic) i -3500 /-2500 (neolític mig-recent). | 41.4637400,1.6519100 | 387421 | 4591116 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Material conservats al Museu de Vilafranca del Penedès | 77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||
| 63533 | Arxiu Municipal de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-quinti-de-mediona | XIX-XX | Necessita organitzar la documentació i manteniment | L'arxiu municipal és bastant complert. Des del 1890 es conserva la documentació complerta, tot i que algunes sèries comencen en èpoques anteriors. Entre d'altres conceptes, es conserven les actes municipals des de 1844, amillaraments i contribucions des de 1860, expedients d'urbanisme des de 1930, documentació del Jutjat des de 1820, a part d'altra documentació de censos, refugiats de guerra, passaports, Falange, etc. | 08236-110 | Ajuntament de Sant Quintí de Mediona | L'arxiu ha estat inventariat recentment per tècnics de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès. En aquest arxiu es conserva una còpia de l'inventari. | 41.4622100,1.6627500 | 388323 | 4590932 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||||
| 63534 | Balls de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balls-de-bastons-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 412-414. Fulletó de la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Sant Quintí de Mediona. 17 de juny del 2000. Fulletó dels Bastoners de Sant Quintí de Mediona. Abril 1982. . | XIX-XX | Diferents danses amb bastons que es ballen a Sant Quintí. Es tracta d'una variant de ball que combina la picada forta pròpia de les poblacions costaneres amb la rapidesa de les poblacions d'interior. El repertori actual està format per deu peces: el Xotis, el Rotllet, la Contradansa, les Roses, la Farrenca (on els cops de bastó són molt forts), les Corrandes, l'Airosa (vistós i de difícil execució), l'Hereu Riera, el Nou i La Paça (comença lent però va adquirint velocitat fins a assolir una rapidesa espectacular). La coreografia, extreta en bona part de les investigacions de Joan Amades, consta d'uns passos base que es van repetint i allargant. La música, d'origen incert, l'interpreta un flabiol que marca el ritme i el compàs. Aquest flabiol és una peça única, feta de cel·luloide per Charles Ullman, i no se'n coneix cap altre d'igual arreu de Catalunya. El vestuari consisteix en una camisa blanca amb l'escut, faixa, faldilles, pantalons fins sota els genolls, picarols i espardenyes blanques. Normalment ballen vuit bastoners, però també es poden anar incorporant balladors de quatre en quatre, fins a ser dotze, setze o fins i tot, en alguns casos, trenta-dos balladors alhora. Es balla per Festa Major i en algunes actuacions fora del poble durant l'any. | 08236-111 | La primera referència escrita data del 1858. A principis de segle XX, fins l'any 1911, hi havia dues colles bastoneres, la jove i la vella. Després d'uns temps difícils, l'any 1944 es van renovar totalment els membres de la colla, i l'any 1981 s'hi incorporen dones i es forma la colla infantil. En els seus inicis, el repertori incloïa dotze balls. Avui són deu, dos dels quals creats modernament. Antigament, junt amb el flabiol hi havia un acompanyament de violí. També s'ha modificat lleugerament el vestuari, que fins la Guerra Civil incloïa una senyera per corbata i un mocador. L'any 1982 es va batejar una plaça del poble en honor al ball de bastons: la Plaça dels Bastoners. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63534-foto-08236-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63534-foto-08236-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Antoni Pujadó | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||
| 63535 | Cal Soler (o cal Sardà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-o-cal-sarda | XVII-XIX | Manca de manteniment | Casa de tradició pagesa al nucli de Sant Quintí, amb una tipologia que sobresurt de la resta de cases per les seves dimensions més grans. És de planta rectangular i fa cantonada amb el carrer Weyler. Té planta baixa més dos pisos i golfes. La construcció és pràcticament tota de tàpia. La façana principal té un portal adovellat i balcons al primer pis. A les golfes hi ha l'arcada típica de l'assecador. Té un cos lateral afegit posteriorment (possiblement de finals de segle XIX), fet de maó, amb galeria d'arcades. La part posterior té balcons i arcades, amb un pati. L'interior conserva força bé l'estructura d'una casa pagesa. Conserva un trull i una premsa tradicional en perfecte estat. | 08236-112 | Originalment havia estat una típica casa de pagès, probablement originària dels segles XVII o XVIII. Posteriorment s'hi va instal·lar una petita fàbrica tèxtil, que va arribar a ocupar dues plantes, amb uns 20 telers. | 41.4625700,1.6646700 | 388484 | 4590969 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63535-foto-08236-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63535-foto-08236-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63535-foto-08236-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||
| 63536 | La Freixaneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-freixaneda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 160. | XIX-XX | Edifici amb parets entremitgeres, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa trobem tres portals amb arcada Al pisos hi trobem quatre obertures a cadascun. Al primer hi trobem balcons, i al segon pis finestres amb barana que no arriben a tenir balcó. Les golfes presenten dues finestres de forma quadrada als extrems i dues, al centre, amb arcada. La part posterior de l'edifici està precedida per un jardí que dóna a l'Avinguda Montserrat, que queda tancat per una paret baixa pintada, amb porta d'accés. La façana posterior presenta un porxo amb arcades, unes escales que pugen al terrat del segon pis. | 08236-113 | A principis de segle XX Joan Ferrer, germà de Pere Ferrer (el fundador de les Caves Freixenet) fabricava cava amb el nom comercial de 'Xampany de cava Freixaneda' als baixos d'aquesta casa. L'any 1936 durant la guerra van assassinar els dos germans cavistes. La casa va ser col·lectivitzada i va servir com a seu d'organitzacions polítiques, amb diferents persones que hi van estar detingudes. | 41.4627900,1.6656300 | 388565 | 4590992 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63536-foto-08236-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63536-foto-08236-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63536-foto-08236-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||
| 63537 | Ca l'Americano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamericano | XX | Casa d'influència modernista. Edifici amb parets entremitgeres i fent xamfrà, que consta de planta baixa i tres pisos. Feta d'obra i recoberta amb arrebossat. A la planta baixa hi trobem dos portals, els de l'esquerra utilitzat per entrar a la vivenda. Els balcons presenten una barana de ferro amb decoracions florals i a la part inferior estan acabats per mènsules. El primer pis presenta un balcó que abarca totes les obertures, el segon pis disposa d'un balcó petit per a cada obertura i al tercer pis s'obren dues finestres amb barana sense decorar. L'edifici està rematat per una cornisa en línia recta i mènsules. A aquest cos principal sembla haver-s'hi ha annexat un altre cos, situat al carrer Àngel Guimerà i de construcció posterior. | 08236-114 | Aquesta casa d'influència modernista (igual que les altres tres que hi ha al poble) és obra d'una família d'indianos, a començament de segle XX. Eren dos germans, coneguts popularment com el Ros i el Guenyo. Un va arreglar-se aquesta casa i l'altre la de cal Llobet (al carrer Àngel Guimerà). | 41.4634900,1.6645300 | 388474 | 4591072 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63537-foto-08236-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63537-foto-08236-114-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||||
| 63538 | Fita dels tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-0 | XVIII | Fita que separa els termes municipals de Sant Quintí de Mediona, Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. És un bloc de pedra sorrenca en forma de pilastre de secció triangular, amb una alçada d'uns 30 cm. Cadascuna de les tres cares té una de les següents inscricpcions: 'SP' (Sant Pere de R.), 'M' (Mediona), 'SQ N. 19' (Sant Quintí de Mediona, número 19). | 08236-115 | Per la seva tipologia (forma de la fita i tipus de lletra bastant arcaica) podria correspondre al segle XVIII (les fites del segle XIX són més altes i estretes). Està situada en un replà prop del torrent del Comarquinal. A causa de l'erosió del terreny amenaçava de caure i per aquest motiu, el 2 d'abril del 2000, es va traslladar un parell de metres més endins. En un acord entre els tres municipis es va decidir que cada any, per aquesta data, es celebraria una trobada entre els tres municipis: la festa de la fita dels tres termes. | 41.4728500,1.6959800 | 391116 | 4592071 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63538-foto-08236-115-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||||
| 63539 | Carquinyolis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carquinyolis | XIX-XX | Carquinyolis típics de Sant Quintí, fets a la manera tradicional. Són molt apreciats i actualment es comercialitzen bàsicament pel poble i la comarca. | 08236-116 | Hi ha dues indústries que tenen tradició en l'elaboració de carquinyolis: - Carquinyolis Santacana. És la indústria més antiga, fundada el 1881. Era una botiga de queviures que aquest any començà a elaborar els carquinyolis. Els propietaris eren la família Santacana, els descendents de la qual continuen tenint la propietat del local, mentre que la gestió del negoci ha anat a càrrec de diverses famílies (des dels anys 1960 han estat sis famílies). Des de començament de la dècada de 1990 la fabricació va càrrec de la família Argemí/Salat, que continua elaborant els carquinyolis seguint la fórmula original. - Carquinyolis Escalfet. Es tracta d'un forn de pa, fundat el 1886. Fabriquen carquinyolis aproximadament des de principis de segle XX. La fórmula ha passat de pares a fills i néts, que continuen la tradició. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||||||
| 63540 | Ràfecs de les teulades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rafecs-de-les-teulades | XVII-XIX | Alguns casos presenten deteriorament | Decoració en forma de triangle que hi ha a les rajoles del ràfec de les cases, sota les teules. Aquesta decoració es troba en moltes cases del poble (per exemple a ca l'Oliver) i en el seu origen tenia un significat màgico-religiós, per protegir dels mals esperits. | 08236-117 | Nucli antic | Element molt característic del segle XVII, que en alguns casos es va continuar utilitzant fins el segle XIX. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63540-foto-08236-117-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||
| 63546 | Arxiu particular d'Aureli Díaz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-particular-daureli-diaz | XX | Col·lecció particular de fotografies sobre el poble de Sant Quintí. Consta d'algunes postals i fotografies antigues i, la major part, són fotografies i diapositives des del 1990 fins a l'actualitat, fetes personalment per Aureli Díaz. Les imatges recullen, entre d'altres aspectes, les principals festes i actes que s'han celebrat al poble. La col·lecció consta d'unes 2.000 fotografies i unes 2.000 diapositives aproximadament. | 08236-123 | Aureli Díaz s'ha dedicat a fotografiar Sant Quintí d'ençà que es traslladà al poble ara fa deu anys, el 1990. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||||||
| 63547 | Indústria paperera de Ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/industria-paperera-de-ca-loliver | Diversos articles apareguts al diari 'Tres de vuit' durant els mesios d'abril i maig del 2000. | XX | Empresa especialitzada en elaboració de paper artesà. El sistema de fabricació que utilitzen contempla tres tècniques: el mètode tradicional artesà, el semi-artesanal en el qual s'acceleren alguns processos artesanals, i l'industrial del qual només s'ocupen del procés de manipulació. Esporàdicament, treballen en encàrrecs personalitzats per a artistes (Tàpies, Ràfols Casamada...) i també per a edicions bibliòfiles. | 08236-124 | Els titulars d'aquesta indústria han recuperat la tradició gairebé perduda de l'elaboració artesana de paper. Juntament amb el Museu de Capellades, són els únics que a Catalunya es dediquen de manera estable a aquesta activitat. Els fundadors i propietaris de l'empresa provenen de l'empresa paperera Guarro. Quan aquesta abandonà la producció artesanal Lluís Morera i Antoni Capellades iniciaren l'empresa, en un primer moment instal·lada a la població de Gelida. L'any 1990 s'instal·laren a l'edifici de l'antiga fàbrica tèxtil Ca l'Oliver, a Sant Quintí de Mediona. D'aquesta manera han retornat a Sant Quintí una de les seves indústries més característiques. | 41.4580600,1.6718500 | 389076 | 4590459 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Ofereixen visites, demostracions i experimentacions per a grups escolars i interessats. | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||||
| 63548 | Nans de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-sant-quinti-de-mediona | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 415. | XX | Cap-grossos tradicionals. Se'n conserven cinc, anomenats els Vells, fabricats per la casa 'Ingenio' de Barcelona durant la dècada dels anys setanta. D'aquests se'n va fer una còpia de cadascun per poder-los utilitzar en les festes. Actualment n'hi ha sis. Van vestits amb túniques fetes amb roba de cortines i espardenyes de set vetes. Surten durant la Festa Major de Sant Quintí i ballen dues danses. La coreografia és obra de Ricard Serra. | 08236-125 | La primera referència escrita la trobem al Costumari d'en Joan Amades. Apareixen els Nans en els programes de la Festa Major de Sant Quintí de finals dels anys vint, però sembla ser que no hi havia constància en les aparicions durant la Festes Major de les dècades següents. L'última aparició, abans de la recuperació encapçalada per Josep Domingo l'any 1998, fou el 1989. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Josep Domingo | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||||
| 63549 | El Drac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 407-408. | XIX | Drac fet de fusta, d'uns 3,70 metres de llarg. Pintat de color vermell, amb el cap negre. El porta un sol portador, vestit amb pantalons negres i camisa vermella. L'estructura de la bèstia inclou unes rodetes per poder-lo tibar. Aquest drac habitualment surt durant la Festa Major de Sant Quintí. | 08236-126 | La primera referència ecrita del drac la trobem l'any 1853 en un anunci de la Festa Major d'aquell any. Hi apareixen refenciats dos dracs, el Vell i el Jove. Deu anys després, el 1863, i fins l'actualitat només se'n coneix un. Tot i que al final de la Guerra Civil apareix el drac, durant la dècada dels anys quaranta sembla que es va perdre la tradició, recuperant-se l'any 1954 de la mà d'Agustí de Cal Borditxo. El drac actual és d'aquest any, 1954, dissenyat per Emili Ferrer i construït per Joan Rafeques. Actualment, s'està duent a terme una feina de recopilació de dades per resseguir la història d'aquest drac. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 1853 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63549-foto-08236-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Josep Domingo | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||
| 63550 | Ball de Diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 409-411 SUBIRANA, Pere; Els nostres diables. Programa d'actes de la Festa Major de Sant Quintí de Mediona de l'any 1982. Fulletó del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona. | XIX-XX | Quadre dramàtic tradicional que representa la lluita de Llucifer contra Sant Miquel. Tot i que no és una dansa, se'l coneix amb el nom de Ball de Diables. Es tracta d'una representació simbòlica, de caràcter satíric, que dura uns vint-i-cinc minuts. Els personatges que inclouen el quadre són: Llucifer, Sant Miquel, l'Àngel, la Diablesa, el Timbaler, l'Alferes i sis diables. Aquests, disposats en una formació que es va modificant al llarg de la representació, reciten versos satírics. Els diables van vestits de color blau amb franges vermelles i porten una maça. En Llucifer també va de blau i vermell, però porta una capa. La Diablesa porta una faldilla tota vermella amb taques negres. A més d'aquesta representació, part central del Ball de Diables, aquesta formació també apareix en cercavila de foc. Els acompanyen dos tabalers. | 08236-127 | La primera referència escrita que es té sobre el Ball de Diables és del 1863, en els comptes de la Festa de les Neus d'aquell any. El seu origen, incert, el podríem trobar en els autos sacramentals. Inicialment la seva missió era purament religiosa i es representava per la processó de Corpus. Actualment surten per la Festa Major i ha arribat a l'actualitat molt evolucionada. Sembla ser que s'ha mantingut l'aparició d'aquest ball sense interrupcions des de la primera referència esmentada. L'any 1989 van incloure el correfoc en el seu repertori. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63550-foto-08236-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63550-foto-08236-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Joan Montserrat | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||
| 63552 | Rec de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-passada | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | VIII-XX | Rec actualment en ús. Consisteix en una canalització excavada a la terra, coberta en alguns trams. De fet, aquest rec és la prolongació del rec de Baix, que a l'alçada de ca l'Hortolà aboca parcialment les aigües a la riera i la resta de cabal continua amb el nom de rec de la Passada. En aquest primer tram el rec està cobert i passa al costat del camí. En arribar a les primeres cases de la Bòria el rec passa per sota les cases i torna a sortir al safareig de la Bòria, on s'ajuntava amb el rec de Dalt. D'aquí travessa el riu Mediona per un aqüeducte modern i més endavant es connecta amb el rec de la Noguera, de manera que l'aigua es fa baixar, segons convingui, per un o pels dos recs. Continua prop de la masia de la Passada i desemboca altre cop al riu. | 08236-129 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1021 s'esmenta un molí 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Ramon Martí creu que aquest molí es trobaria a l'emplaçament on avui hi ha la fàbrica del Maqueda. La resta de recs serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de la Passada és, de fet, la prolongació (que tal vegada es va fer en una època posterior) del rec de Baix. Abasta una extensió de 5,7 hectàrees. . | 41.4593900,1.6729900 | 389174 | 4590606 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||
| 63553 | Rec de ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-ca-loliver | <p>ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593.</p> | XVIII-XX | <p>Rec actualment en ús. Comença al riu Mediona, una mica més avall de ca l'Hortolà, mitjançant una resclosa força alta que recull l'aigua del riu i la fa entrar en una mina amb un sistema de sifó. Es tracta d'una obra de qualitat, construïda amb pedra treballada. A la part alta de la boca de la mina s'hi pot accedir mitjançant unes travesses de fusta i ferro en forma d'escala. Al llarg del recorregut trobem trams de rec descobert i d'altres que són mines excavades. Creua el torrent de les Maioles mitjançant un aqüeducte, que apareix entre dues mines i que presenta un vagant per buidar aigua cap al torrent si cal. Al llarg del recorregut, el rec principal presenta ramificacions per regar horts. Acaba a la bassa del molí de ca l'Oliver. Més enllà de la bassa, apareixen raimficacions per regar els horts.</p> | 08236-130 | <p>L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Sobre el rec i molins de ca l'Oliver no se'n coneixen notícies medievals, però el disseny del sistema és semblant al d'altres casos. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. A part dels usos industrials, el rec de ca l'Oliver rega una superfície de 3,5 hectàrees.</p> | 41.4574603,1.6708905 | 388995 | 4590394 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63553-foto-08236-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63553-foto-08236-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63553-foto-08236-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-07-12 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 98|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||
| 63554 | Rec de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-noguera | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. RIUS, José: Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés, Barcelona, 1945-1947 (3 vols.) | VIII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec que en el tram inicial es troba molt perdut i és difícil de resseguir. En la part mitja (pròxima a la Passada) encara es fa servir. Comença amb un resclosí sota la resclosa del rec de ca l'Oliver. El traçat inicial segueix paral·lel al riu. Al cap d'uns metres entra en una mina que arriba pràcticament fins el barri de la Bòria. Aquí continua pels horts de la Bòria fins que en el tram abans de la riera es perd. A l'altra banda de la riera, prop de la Passada, es comunica amb el rec de la Passada, del qual actualment rep aigua que serveix per regar alguns horts d'aquesta zona. En aquest sector es conserva un safareig molt interessant. El rec continua per l'altra banda de la carretera i passa prop de les granges Martí. En algun tram posterior és difícil de seguir a causa de remocions de terra que s'han practicat en un camp. Finalment el rec desembocava en una antiga bassa, poc abans de la masia de la Noguera Baixa, d'on sortien ramificacions per regar horts. | 08236-131 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1011 són esmentades cases, un molí i un hort a la 'Nohera' (RIUS, 1945-1947: doc. 435) amb presa i derivació al riu de Bitlles, malgrat que no se'n pugui precisar l'emplaçament exacte. Cal recordar que prop de la Noguera s'hi han localitzat les restes d'una vil·la romana (ubicada en terme de Sant Quintí -Vinya Alta de la Noguera- i de Sant Pere de Riudebitlles -la Masia-). En aquest sentit fóra molt interessant conèixer l'evolució de la vil·la, des de l'època tardo-romana fins a establir un possible lligam amb la construcció del rec, probablement en època tardo-romana o islàmica. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de la Noguera resseguia una extensió global de 5,20 hectàrees. | 41.4592300,1.6771500 | 389521 | 4590582 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63554-foto-08236-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63554-foto-08236-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63554-foto-08236-131-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||
| 63555 | Els Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 414-415 | XX | Parella de gegants. Tenen l'estructura de fusta i són fabricats per la Casa 'Ingenio' de Barcelona. Reben el nom de Roger i Elisenda. A mà ell hi porta un pergamí, i ella un ram. Surten per la Festa Major, acompanyats per un grup de grallers. Els fans ballarr sis portadors vestits amb camisa blanca amb l'escut del poble, mocador blau al coll, faixa vermella i pantalons blau marí. | 08236-132 | L'origen dels gegants de Sant Quintí és incert. La parella actual s'estrenà l'any 1969, i substituí la que s'havia estrenat l'any 1954 de la mà de Joan Amades. Aquesta antiga parella eren la Neus i en Quintí, que actualment formen part de la col·lecció particular de Josep M. Poch. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Flocel Subirachs | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||||||||
| 63556 | Ball de les Panderetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-panderetes | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 415 | XX | Ball compost íntegrament per nenes. Van vestides amb faldilles a ratlles, brusa blanca, espardenyes de set vetes, cascavells als turmells i panderetes. Surten a ballar-lo per Festa Major. | 08236-133 | Va aparèixer per primera vegada a l'any 1969. Una mestra de l'escola el va ensenyar a ballar per la festa de final de curs a unes alumnes, i com que va agradar es va incorporar a la Festa Major. Sembla ser que l'any 1959 va aparèixer un ball de les panderetes als actes en honor a la Verge de les Neus, però es desconeix la relació entre aquest ball i l'actual. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||||||
| 63557 | Grup de gralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-de-gralles | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 417 | XX | Conjunt musical que inclou gralles i timbals. Acompanyen algunes danses i elements de la Festa Major. El seu repertori consta de cançons de cercavila i de ball de plaça. | 08236-134 | El grup de grallers es va crear l'any 1986, de la mà de Josep Creixell . Anteriorment l'acompanyament de gralles pels balls i elements tradicionals de la Festa Major de Sant Quintí els feien grups de grallers d'altres poblacions. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||||||||
| 63558 | Pessebre Vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-5 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 354-355 | XX | Pessebre escenificat per persones que es desenvolupa al carrer del Salt. Es realitzen quaranta quadres, interpretats per més de dos-cents veïns del poble, de totes les edats. | 08236-135 | La idea de representar un pessebre vivent a Sant Quintí va aparèixer entorn l'any 1982. El projecte el desenvolupà i escenificà un grup de joves de la població. Després d'uns anys d'interrupció, el pessebre es va recuperar l'any 1986, i des de llavors s'ha mantingut fins l'actualitat. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2495,57 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/