Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85104 | Biblioteques de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteques-de-can-trave | XVII-XXI | La família Travé i especialment Frederic Travé va anar acumulant un gran nombre de llibres al llarg de la seva vida. D'aquests destaquen els que s'agrupen en la biblioteca de temàtica mitològica (actualment conservada a la Biblioteca de Catalunya) o la biblioteca de ciències naturals (actualment conservada al Museu de Ciències Naturals de Granollers). Però a banda d'aquests important fons que per un motiu o un altra han sortit de Cubelles, Can Travé encara manté cinc biblioteques repartides per diferents estances de la cas: la 'biblioteca gran', de literatura, revistes d'història i sobre El Liceu, d'uns 3500 exemplars; la biblioteca d'història i viatges, situada a la 'casa del nebot'; la biblioteca monogràfica de Jules Verne, en diverses edicions, formats i idiomes; la biblioteca de llibres infantils i estudi de l'època de la República; i la 'biblioteca petita'. El que s'ha anomenat la 'biblioteca petita de Can Travé' és l'única de per ara està inventariada. S'emplaça en una estança de l'interior de Can Travé. Es tracta d'una biblioteca de temàtica heterogènia, de més de 1500 volums, que conté des de monografies sobre arquitectura i interiorisme a llibres que parlen d'història natural i astronomia, passant per llibres d'història de Barcelona i de Cubelles, de gossos, etc. Hi destaquen tres exemplars que daten entorn l'any 1600, si bé en trobem alguns principis de segle XXI. | 08074-57 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La biblioteca petita de Can Travé va ser inventariada entre l'any 2016 i 2017 per encàrrec de l'Ajuntament de Cubelles per una cubellenca estudiant del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Universitat de Barcelona, amb el finançament de la Diputació de Barcelona. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Fins el moment l'única biblioteca que resta a Can Travé i que ha estat inventariada és l'anomenada biblioteca petita | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 85167 | Col·lecció de joguines de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-joguines-de-can-trave | XIX-XX | Important col·lecció de joguines reunida per Frederic Travé a Can Travé al llarg de la seva vida. Hi destaquen un gran conjunt de maquetes de trens, avions cotxes i altres vehicles reproduïdes a diferents escales. Hi ha també figuretes de tipologia molt variada. | 08074-120 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85167-foto-08074-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 85168 | Col·lecció d'instrumental científic de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dinstrumental-cientific-de-can-trave | XIX-XX | Col·lecció de nombrós instrumental de recerca científica que Frederic Travé reuní a Can Travé al llarg de la seva vida. | 08074-121 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 85169 | Col·lecció de bastons de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-bastons-de-frederic-trave | RIUS, J. (desconegut) Frederic Travé i la seva «Biblioteca mitològica de Cubelles. | XX | Col·lecció de diversos centenars d'exemplars de bastons (es calcula que entre 300 i 400) que va ser acumulada per Frederic Travé Escardó al llarg de la seva vida. | 08074-122 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La gran col·lecció de bastons de Frederic Travé es deu a que aquest important personatge fou un gran col·leccionista, a més d'usuari d'aquest suport. Li agradava explicar que cada bastó tenia la seva petita o gran història, la seva característica i fins i tot la seva funció particular. Es deia que Frederic Travé tenia un o més d'un bastó per cada dia de l'any. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 85172 | Gabinet d'història natural de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gabinet-dhistoria-natural-de-frederic-trave | XIX-XX | Important col·lecció sobre ciències naturals que Frederic Travé reuní a Can Travé al llarg de la seva vida. Destaquen especialment les col·leccions de malacologia, papallones i vertebrats dissecats | 08074-125 | Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé va ser, entre moltes altres aficions, un interessant en les ciències naturals i especialment en l'oritologia. L'any 1954 va ser un dels impulsors de la creació de la 'Sociedad Española de Ornitología' (SEO) i de la seva 'Sección Regional' catalana. Travé va crear amb el pas dels anys una important biblioteca d'ornitologia i apartats de les ciències naturals. La seva afició per la matèria el portà a reunir un important fons bibliogràfic que adquiria tant a casa nostra com a llibreters d'altres països. Aquestes col·leccions es troben actualment al Museu de Ciències Naturals de Granollers, fruit d'una donació l'any 2000 de la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. Anys abans, el 1993, hi havia donat també la seva biblioteca especialitzada. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 85094 | Font amb abeurador (Pl. de la Font) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-amb-abeurador-pl-de-la-font | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX | Fons adossada a la façana feta d'obra. El basament la font és de pedra igual que els muntants laterals i la pica i l'abeurador, la resta és de fàbrica de maó i ciment. El cos té una amplada de 50 cm, la pica principal mida 205 cm i l'abeurador 90 cm de llargada | 08074-47 | c. Sant Antoni 2, Plaça de la Font 8 | La creació d'aquesta font pública va ser promoguda per Joan Pedro Roig l'any 1880, segons consta en una inscripció a la mateixa font, el qual va comprar a perpetuïtat, l'any 1879, deu plomes d'aigua a Manuel Tomás Bertran i les va cedir al poble. Joan Pedro Roig (Cubelles, 1830 - Alta mar 1890). De jove es va traslladà a Cuba on va fer fortuna. En els seus viatges a Cubelles va fer construir dues fonts a Cubelles i va promoure l'enllumenat dels carrers. | 41.2088000,1.6741500 | 388845 | 4562784 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 85062 | Carrer de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-antoni-1 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX | El carrer de Sant Antoni de Cubelles es troba ubicat al nucli històric de Cubelles, entre la plaça de la Font i la Creu, a la banda nord de Can Travé. Es tracta d'un conjunt d'habitatges entre mitgeres a la banda nord del carrer i Can Travé i Ca l'Aleix (o Masia de la Creu) a la banda sud. Les cases del Carrer Sant Antoni són de planta baixa i pis. Puntualment presenten traces d'arquitectura historicista (incús modernista, p.ex. Habitatge número 15), però la majoria tenen un llenguatge arquitectònic popular, amb portal principal amb arc escarser i finestres laterals enreixades, mentre que els primers pisos tenen normalment balcó i finestra lateral, amb o sense forja i en general molt senzilla. Es troben escassos elements decoratius a les façanes, normalment emmarcaments enguixats de les obertures. | 08074-15 | c. de Sant Antoni | El carrer de Sant Antoni, situat a la part oriental del nucli de Cubelles, era originalment el camí d'entrada a la vila per la carretera vella de Vilanova. L'element més antic del carrer és actualment la capella de Sant Antoni de Pàdua (1694), que podria datar la urbanització inicial d'aquest tram. Tot i així, existeixen dades que afirmen que al segle XVI el carrer estaria poc urbanitzat, dinàmica que estaria canviant cap a mitjan de segle XVII (1655), al segle XVIII hi haurien ja 26 cases en aquest tram. Avui en dia però, la major part dels habitatges poden datar-se entre les darreries del segle XIX i els inicis del XX. L'any 1936, el carrer es va dir Francesc Layret i el 1939 va recuperar el seu nom d'origen. | 41.2088800,1.6748400 | 388903 | 4562792 | 1888 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 85163 | Llamborda Stolpersteine de Josep Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llamborda-stolpersteine-de-josep-agusti | MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2009) Els anys de la postguerra i l'auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l'especulació. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. | XXI | La llamborda Stolpersteine en record de Josep Agustí Bombui 'Tit', s'emplaça encastada a la vorera davant del portal de cal Tit (C. Sant Antoni, 31). Es tracta d'una llamborda elaborada artesanalment per l'artista alemany Gunter Demnig. Mesura 10 x 10 cm i consisteix en un cub de formigó cobert d'una fulla de llautó en el que hi consten les dades de l'homenatjat. Concretament, seguint una disposició que es repeteix en totes les llambordes, hi figura la inscripció 'Aquí visqué - Josep - Agustí Bombui -- nascut 1896 - exiliat - deportat 1940 - Mathausen - assassinat 29.11.1941 - Gusen'. Actualment (2019), hi ha més de 60.000 llambordes Stolpersteine col·locades a més 1.800 ciutats d'una vintena de països. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat | 08074-116 | c. Sant Antoni, 31 | Josep Agustí Bombui, conegut com a 'Tit', va néixer a Almassora el 28 de desembre 1896. De jove, després d'una etapa residint a França es va traslladar a Cubelles. Treballà a l'antiga cimentera Griffi de Vilanova i la Geltrú. Durant la Guerra Civil formà part del Comitè de Defensa local. Abans del final de la guerra en Josep Agustí s'exilià a França on fou internat al camp de refugiats de Frontstalag 184 Angulema, a l'oest d'Occitània. Com a conseqüència dels acords a tres bandes entre el règim franquista, el règim col·laboracionista de Vichy i l'Alemanya nazi, Agustí, juntament amb 926 republicans més -dones, nens i gent gran- va ser enviat al camp de treballs forçats i extermini de Mathausen en el conegut com 'Comboi dels 927'. Fou ser el primer enviament massiu de deportats civils als camps nazis, abans que els jueus, gitanos o russos. Entrà a Mathausen el 24 d'agost de 1940 on rebé el número 3923. La causa al·legada per al seu internament fou que era un Rotspanier 'roig espanyol'. De seguida, com tots els homes de més de 10 anys del comboi, començà a treballar en règim d'esclavatge a les pedreres que proveïen de material per a la construcció i l'ampliació d'altres camps de treball i extermini. Molts moriren durant l'hivern d'aquell any, per les dures condicions i per les vexacions i assassinats indiscriminats per part de les SS. El 24 de gener de 1941 Agustí fou traslladat al camp de Gusen, satèl·lit del primer, junt amb molts altres republicans catalans. Allà rebé el número 8977. Segons consta a la seva fitxa de defunció hi morí el 29 de novembre de 1941 a l'edat de 44 anys, com a conseqüència d'una pericarditis (causa usada freqüentment per ocultar altres causes de mort). L'acte de col·locació de la llamborda per part de l'artista Gunter Demnig es va fer el dia 20 d'abril de 2019 | 41.2089100,1.6755200 | 388960 | 4562794 | 2019 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85163-foto-08074-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85163-foto-08074-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Gunter Demnig | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 85090 | Ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-1 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVI | La masia de Ca l'Aleix es troba ubicada al carrer de Sant Antoni, antic camí de Vilanova, a la banda oriental del casc urbà. Es tracta d'un edifici entre mitgeres que forma part d'un petit conjunt de tres edificis consistent en un habitat de planta rectangular. És una casa unifamiliar amb jardí al tram posterior, de planta baixa i pis. La planta baixa té una portada en arc de mig punt emmarcada en blocs escairats a la meitat inferior i amb maons a la superior i una petita finestra lateral amb reixes. El pis està dominat de manera simètrica per tres balcons d'escàs voladís amb persianes de llibret mòbil. La façana està arrebossada i pintada de blanc, coloració trencada pels esmentats maons del portal, les bases dels balcons i la línia de ràfec sota la teulada, que és a doble vessant coberta per teula àrab. A la banda oriental, hi ha un cos adossat format per dos unitats. Per una banda, a tocar de la casa antiga de Ca l'Aleix, hi ha un edifici de planta baixa i pis amb dues obertures a la planta baixa emmarcades per maó marró fosc. El pis, separat de la planta baixa per un ràfec de ceràmica verdosa, té dues finestres de tres cossos cadascuna; un de centrat més llarg i envoltat de maó i els dos laterals, simètrics i més petits. Està cada conjunt coronat per una mena d'arc escarser fet en maó. La separació entre aquest pis i la cobertura a tres vessants, està realitzada mitjançant una placa correguda fornida de ceràmica verdosa amb motius geomètrics. La resta de la construcció, és únicament un cos de planta baixa que no sembla tenir massa interès arquitectònic. Per últim, a la banda occidental hi ha un altre cos adossat que no presenta cap interès arquitectònic. | 08074-43 | c. Sant Antoni 28 | Possiblement ja existiria l'any 1585 a partir del que es desprèn del testament de Miquel Llampalles, i seria propietat de Perot Negrell. Sembla que en aquelles èpoques podria haver estat emprat com hostatge amb cavalleries, anomenat Stabula Nova. | 41.2089100,1.6765400 | 389046 | 4562793 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: masia de la Creu, cal Xicarró, can Fabrés | 98|106|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 85160 | C. Nou 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-7 | XX | L'habitatge del carrer Nou 7 s'emplaça al límit occidental del cas històric de Cubelles. Es tracta d'un edifici a tres vents, compost per una casa unifamiliar de planta baixa, primer pis i terrassa superior i un gran pati amb entrada de vehicles que fa cantonada entre el carrer Nou i el carrer del Raval del Torrent. La façana principal, que dona al carrer Nou, té una planta baixa amb un portal amb arc escarser de fusta i vidre i dues finestres de les mateixes proporcions amb reixa de ferro. La primera planta compta amb un balcó de ferro sobre la porta d'accés, que té una obertura quadrangular flanquejada per dues finestres amb persiana. Per últim, per sobre el ràfec, hi ha una barana d'obra que cobreix una terrassa plana a la que s'accedeix per un petit tram construït que cobreix les escales. Corona aquesta edificació un penell en forma de gall. En el lateral de la façana, que toca cap el carrer del Raval del Torrent, hi ha un gran pati amb entrada de vehicles. | 08074-113 | c. Nou 7 | 41.2089900,1.6730700 | 388755 | 4562806 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 85053 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-2 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVII | Restaurada l'any 1997 | La capella de Sant Antoni de Pàdua és un petit edifici entre mitgeres situada al bell mig del carrer de Sant Antoni. Es tracta d'un edifici de línies molt senzilles, que presenta uns volums a base de formes geomètriques elementals, on I‘ornamentació és gairebé absent. És una construcció popular d'una sola nau, amb coberta de teula a dues vessants. L'estructura de la façana és molt senzilla. L'entrada al temple es porta a terme a través d'una porta quadrangular, flanquejada a banda i banda per dues petites finestres quadrades. A la llinda de la porta s'hi troba esculpida la inscripció amb el nom del temple, l'any de construcció i l'autor del mateix. On s'uneixen les dues línies de ràfec de la teulada, s'hi localitza un petit ull de bou i, just per sobre, un campanar d'espadanya d'una sola obertura en mig punt i coronat, com la teulada, a dues vessants. El conjunt de la façana es troba emblanquinada i és llisa. L'interior, sense compartimentacions, es composa d'una petita nau coberta a mig punt que s'inicia en una motllura correguda, sense pilars centrals. L'absis, molt senzill, compta amb un petit altar de marbre i just al darrera, una imatge en rajoles, de Sant Antoni de Pàdua amb el nen Jesús. | 08074-6 | c. Sant Antoni, 33 | D'acord amb l' inscripció que figura a la llinda de pedra de la porta, la capella de Sant Antoni de Pàdua va ser construïda l'any 1694 per Marià Gassó. L'any 1997, aprofitant el dia de Sant Antoni, es va inaugurar la restauració del temple, duta a terme per voluntaris i inaugurada amb una missa conduïda pel mossèn de Santa Maria de Cubelles, Joaquim Lluís. | 41.2090100,1.6755700 | 388965 | 4562805 | 1694 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Marià Gassó | Per la diada de Sant Antoni es celebra una processó que, sortint de Santa Maria, acaba amb una missa a l'ermita. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 85143 | Processó de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-sant-antoni-de-padua | La processó de Sant Antoni de Pàdua es realitza entorn la diada del sant, el dia 13 de juny. S'inicia al vespre a l´església Santa Maria de Cubelles i acaba davant de la capella de Sant Antoni de Pàdua. Consta d'una missa en honor al Sant que tradicionalment es realitzava al carrer just davant de la capella de Sant Antoni, si bé en els darrers anys s'ha dut a terme a l'església de Santa Maria. És tradicional la benedicció de panets. Al final es reparteix coca i vi als assistents | 08074-96 | Capella de Sant Antoni de Pàdua (C. Sant Antoni de Pàdua, 33) | Sant Antoni de Pàdua, és un dels sants més venerats als Països Catalans. A Cubelles, aquesta festa es va recuperar el 13 de juny de l'any 1997, quan un grup de persones va posar-se d'acord per restaurar l'ermita que hi ha al carrer Sant Antoni i van començar a organitzar la celebració religiosa. De fet aquest grup d'amics de Sant Antoni de Pàdua, també s'encarreguen de mantenir en perfecte estat l'ermita al llarg de l'any. La reforma de l'ermita, propietat de la família Riba, no hagués estat possible sense la col·laboració tant de diversos professionals del ram de la construcció com d'altres col·laboradors esporàdics que van fer les seves aportacions econòmiques | 41.2090100,1.6755700 | 388965 | 4562805 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 63 | 4.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||||
| 85100 | Carrer de Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-jacint-verdaguer | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX-XX | El carrer de Jacint Verdaguer s'emplaça al nucli antic de Cubelles. Comença al carrr de Sant Antoni i desemboca al carrer Nou. Es tracta d'un carrer de llambordes per vianants (des de l'any 2009) de recorregut corbat i que havia servit com a ramal del Camí Ral per dirigir-se a l'Arboç. Està format per habitatges entre mitgeres d'alçades variables. Si bé el més comú son cases de planta baixa i una sola alçada, de caire unifamiliar, al seu tram més proper al carrer de Sant Antoni hi abunden les cases de pisos d'èpoques més recents. A nivell arquitectònic, el més interessant és el conjunt de cases entre mitgeres de formats similars i línies de ràfec comunes i normalment amb sòcol arrebossat (números 9-17 i 24-28). Compten amb una planta principal i una alçada, amb obertures quadrangulars senzilles i accessos mitjançant arcs escarsers, tant pels habitatges com per alguns aparcaments o magatzems. Quan tenen balcó, aquest és també senzill i d'escàs voladís. La major part d'aquests edificis estan pintats en color blanc, tot i que puntualment en podem trobar de color groc i terrós. | 08074-53 | c. de Jacint Verdaguer | Fins els anys 30 es denominava carrer de l'Arboç i formava part d'un ramal bifurcat del Camí Ral per dirigir-se a la citada població. A l'any 1920 es descriu que a la seva banda dreta estava constituïda per una única finca rústica propietat de Rosalia Raldiris. El 1935 rep la seva denominació actual. El juliol de 2009 es van enllestir les obres que inauguraven la remodelació d'aquest carrer, que es va convertir en via per vianants i per circulació rodada limitada a l'accés a aparcaments i negocis. | 41.2091400,1.6736300 | 388802 | 4562822 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carre al llarg de la història: carrer de l'Arboç. | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 85138 | La creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-4 | XX | La creu es troba ubicada al carrer homònim, al centre de Cubelles i a tocar de la intersecció amb el carrer Sant Antoni. Es tracta d'un monument compost per un parterre amb plantes junt amb una creu amb pedestal amb unes dimensions de 430 x 140 x 85 cm i, a aproximadament tres metres, una llosa o placa de granit on hi ha la següent inscripció: L'AJUNTAMENT / I VILA DE CUBELLES / EN RECORD A LES / VÍCTIMES D'UNA / GUERRA QUE NO / HAURIA D'HAVER ESTAT/ 11-IX-1979. El conjunt es troba envoltat de trànsit rodat del carrer de la Creu i el parterre també serveix com a tram central d'un pas de vianants. | 08074-91 | c. de la Creu s/n | Durant la Guerra Civil es va destruir una creu de terme que la família Oliver havia col·locat, en data indeterminada, a l'extrem de la seva era. Els mateixos propietaris van proposar a l'ajuntament que la restablís i li va cedir un terreny amb aquesta finalitat. La creu, extreta l'any 1940 del cementiri per Joan Adrià (qui també en va fer el pedestal i la placa), es col·locaria a la que s'anomenà «Plaza de la Cruz y de los Mártires», que seria un homenatge als «Caídos por Dios y por España». No obstant, sembla que la creu actual no és la que es va extreure del cementiri i que es va substituir en algun moment indeterminat de les dècades de 1950-1960. L'any 1979, el partit d'Esquerra Republicana de Catalunya demana el canvi de localització de la creu i la instal·lació d'una nova placa en record de totes les persones mortes durant la Guerra Civil. | 41.2091400,1.6763300 | 389029 | 4562819 | 1940 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85138-foto-08074-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85138-foto-08074-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Joan Adrià | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 85174 | Àncora de d'Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-davinguda-catalunya | XX | Àncora de ferro de grans proporcions. Es tracta d'una àncora de tipus Almirallat que es caracteritza per tenir una peça llarga (anomenada cep) que, fixada a l'extrem de l'àncora perpendicularment al pla determinat pels dos braços (part inferior de l'àncora) i la canya (part perpendicular), fa adoptar a l'àncora la posició més adient perquè una de les ungles es clavi en el fons marí. També hi ha una part de la cadena que servia per ancorar al vaixell, s'ajunta en un peça rodona anomenada cigala, mitjançant un grillet d'unió. | 08074-127 | Rotonda av. Catalunya | Àncora cedida per la central tèrmica Foix mitjançant conveni de cessió signat el 13 de setembre de 2017 i ratificat per acord de la junta de govern local de 28 de març de 2018. Es tracta d'una cessió que va fer fa Endesa Generación, SA. Central térmica del Foix 1975-2015. | 41.2092300,1.6803200 | 389363 | 4562823 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85174-foto-08074-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85174-foto-08074-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 85194 | Àncora del Passeig de Narcís Bardají | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-passeig-de-narcis-bardaji | XX | Àncora de ferro de grans proporcions. Es tracta d'una àncora de patent 'Hall' que conserva part de la cadena que servia per ancorar el vaixell unida mitjançant el grillet d'unió. | 08074-147 | Passeig de Narcís Bardají 3 | 41.2092300,1.6803200 | 389363 | 4562823 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85194-foto-08074-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85194-foto-08074-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 85126 | Barraca de pedra seca 1172 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1172 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1172 s'emplaça al límit d'un bosc amb camps de conreu en un bosc a 300 m al sud de Mas Peirot, just al nord de la carretera C-32, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és rectangular amb coberta de falsa cúpula. Mesura exteriorment uns 4,20 m de llargada per uns 3,55 m d'amplada, amb una alçada total pròxima als 3 m. Interiorment l'espai mesura 3 x 2,05 m. Les parets, d'uns 75 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de forma trapezoïdal, llinda plana i d'uns 1,60 m d'alçada i 0,55 m d'amplada. | 08074-79 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2093800,1.6461600 | 386500 | 4562884 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 85161 | Premsa de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-3 | XX | Ha estat objecte d'actes vandàlics (informacions de setembre de 2023). | <p>Premsa de cargol fixe. A la base hi ha el plat de ferro amb canal perimetral per a recollir el most cap al broc de sortida i part central realçada per a encaixar-hi la gàbia cilíndrica de costelles de fusta. Aquesta presenta quatre cercles de ferro clavats amb reblons i que es tanquen amb quatre passadors a totes dues bandes, permetent obrir la caixa per la seva càrrega. Dins la caixa hi trobem varis discs o pilons, i la palanca de vaivé que servia per fer baixar la femella, que conforma el mecanisme de pressió. Tres barres o pòsters ubicats simètricament respecte a la gàbia i clavades al formigó, immobilitzaven el cargol en el moment d'exercir la força que l'accionava.</p> | 08074-114 | pl. de Melcior Güell i Soler | <p>La premsa va ser construïda a Vilanova i al Geltrú pel taller 'Cruells i Medina', ubicat a la Rambla Vidal número 22. Aquesta premsa és una donació la central tèrmica del Foix per part d'Endesa a l'Ajuntament de Cubelles l'any 2018.</p> | 41.2097200,1.6728000 | 388734 | 4562887 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85161-foto-08074-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85161-foto-08074-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-27 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 85112 | La Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fita | XIX | També coneguda com la fita de terme de la Carretera. Es troba ubicada al límit entre els termes municipals de Cubelles i Vilanova i la Geltrú, just al nord de l'antic camí Ral. Es tracta d'un molló troncocònic de maçoneria que mesura uns 2,5 metres d'alçada i 1,40 metres de diàmetre. Una placa de marbre que hi ha col·locada compta amb la següent inscripció: '1850. TERMYNO Y JURYSDYCCYON DE CUBELLAS' [sic.]. | 08074-65 | av. del Terme / Carrer Sant Antoni | Després de llargs litigis iniciats els segles XVI-XVII, el 8 de juny de 1850 els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú marcaren un límit estable entre ells a partir del Torrent de Santa Maria. Aquest any és el que apareix a la placa de la fita, no obstant les actes d'afitament es durien a terme a partir de 1889. | 41.2098400,1.6804100 | 389372 | 4562891 | 1850 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85112-foto-08074-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85112-foto-08074-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La importància de la preservació d'aquests elements queda manifesta a la legislació espanyola a l'article 246 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal (delicte de 'usurpación mediante alteración de lindes', conegut tradicionalment com 'delito de alteración de lindes, mojones o hitos') on es descriu: 'El que alterare términos o lindes de pueblos o heredades o cualquier clase de señales o mojones destinados a fijar los límites de propiedades o demarcaciones de predios contiguos, tanto de dominio público como privado, será castigado con la pena de multa de tres a dieciocho meses, si la utilidad reportada o pretendida excede de 400 euros'. I també a l'article 38 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, on es descriu: 'Els ajuntaments tenen l'obligació de vetllar pel manteniment de les fites col·locades'. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 85080 | Can Granell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-granell | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2009) 'Can Granell', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 103-117. | XVI-XX | El mas de Can Granell es troba ubicat a un centenar de metres del casc urbà de Cubelles, a l'antic camí que porta cap al Mas Trader. Es tracta d'un edifici aïllat, una masia de dos cossos amb afegits. El tram original presenta una planta baixa i dos pisos d'alçada. La façana principal presenta una porta adovellada en arc de mig punt (amb la inscripció 1697 a la clau) que originalment era compartida pel pas de les persones i el bestiar. Una nova porta, sense interès arquitectònic, va ser afegir els anys 50' del segle XX per donar pas a les noves dependències. La resta d'obertures són quadrangulars. La façana està recoberta per un enguixat blanquinós i no presenta cap ornamentació esgrafiada ni rellotge de sol. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, sense ràfec a cap de les cobertes. Compta amb nombrosos cossos afegits al llarg del segle XX, sobretot a partir dels anys 50'. | 08074-33 | ctra. de Can Trader, 1 | Antiga masia que pertanyia a la jurisdicció de la quadra de Gallifa. La família Granell apareix esmentada com a propietària des del segle XVlll i es troba documentada a principis del segle XIX com casa Granell de la sínia. Mossèn Avinyó creia que la casa Lleó del Mas, esmentada en el segle XVl, calia identificar-la amb can Granell o cal Baró | 41.2101600,1.6713200 | 388610 | 4562938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altra nom de l'immoble: Lleó del Mas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 85084 | Mas Xinxola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xinxola | <p>MARTÍNEZ, X.. (2006) 'El Mas Xinxola', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-58. MARTÍNEZ, X. (2009) 'El Mas Xinxola a mitjan segle XVIII', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 118-122.</p> | XVI | Abandonat i en procés d'enrunament | <p>El Mas Xinxola és al centre del terme municipal de Cubelles, a la dreta del riu Foix, dominant la plana de les Mars Mortes, sobre els primers contraforts de la Serralada Prelitoral i al cantó nord de la zona energètica del que va ser la central tèrmica de Cubelles. Es tracta d'un edifici aïllat de planta baixa i primera planta. L'edifici hauria començat amb tres cossos i hauria anat evolucionant amb el celler, l' estable, i el corral. Els murs són de pedra picada unida amb morter. La façana es troba tapada per la construcció d'un afegit, a la banda de ponent. El portal és dovellat amb arc de mig punt, envoltat de tres finestres. A la banda de ponent hi havia l'abeurador per als animals. El carener de la teulada és paral·lel a la façana i les cobertes són fetes de teula àrab rogenca.</p> | 08074-37 | Cantó nord de la zona energètica d'Endesa, al camí de les Planes a Puigdetiula | <p>El primer propietari documentat del Mas Xinxola s'esmenta l'any 1739, es tracta de Lluís Papiol, que també era propietari de Mas Trader. Seria del seu llinatge familiar fins 1882, quan es ven a Joan Soler i Suau, que va ampliar l'heretat amb noves terres annexes. L'any 1930 s'expropien quaranta-una àrees per construir canals de rec del pantà del Foix. La propietat es mantingué inalterada i la masia habitada per masovers fins l'any 1976, quan la societat Tèrmicas del Besós SA adquiria terrenys i la masia per a la construcció de la xarxa elèctrica de distribució i dels dipòsits de combustible de la central tèrmica. A partir d'aquí el procés de deteriorament ha estat inexorable.</p> | 41.2110800,1.6581800 | 387510 | 4563057 | 08074 | Cubelles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Ens consta que darrerament aquesta masia ha estat enderrocada (juliol 2021). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 85127 | Barraca de pedra seca 1173 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1173 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1173 s'emplaça enmig d'un bosc, a 350 m a l'oest de Mas Peirot, al nord de la carretera C-32, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és rectangular amb coberta de falsa cúpula. Mesura exteriorment uns 3,80 m de llargada per uns 3,20 m d'amplada, amb una alçada total pròxima als 3 m. Interiorment l'espai mesura 2,40 x 1,80 m. Les parets, d'uns 70 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de forma trapezoïdal, llinda plana i d'uns 1,60 m d'alçada i 0,50 m d'amplada | 08074-80 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2113900,1.6431500 | 386251 | 4563111 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 85055 | Molí de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-palma | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2013) 'El Molí de la Palma o Molí de l'Anton', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 65-77. | XVI-XX | El Molí de la Palma és un conjunt d'edificacions situat a tocar de la carretera de Can Trader, a l'anomenada Plana del Molí. Es tracta d'un conjunt d'una desena d'edificis la major part dels quals es troben dedicats a l'habitatge; hi ha alguns conjunts de cases aïllades mentre que d'altres es troben entre mitgeres, formant conjunts. Els edificis més rellevants són aquells numerats com a 2 -Cal Ciset- i 3 -Ca la Coloma-, que es troben units per un pont. Cal Ciset és un edifici de planta baixa i dues alçades, la segona de les quals té morfologia de terrat edificat. Compta amb tres portes, la principal és adovellada en arc escarser on a la clau hi ha inscrita la data '4 maig 1807'; a l'esquerra hi ha un accés als antics cellers és feta amb estil afrancesat amb una barreja de carreus i ceràmica única a les masies locals. L'accés de la dreta, sense trets remarcables, dona accés a l'hort. La segona planta té dues finestres de les mateixes característiques coronades amb una combinació de maó intercalat amb ceràmica, de trets similars a una de les portes de la planta baixa. A aquesta alçada, la primera planta es troba creuada per dues rengles de ceràmica verda i marró i és coronada per dues terrasses a plantes diferents, la primera de les quals presenta una balustrada que assoleix tota l'extensió de l'edifici. Es troba tot el conjunt emblanquinat amb calç del Penedès. Presenta coberta a doble vessant amb teula àrab. Per la seva banda, Ca la Coloma no presenta aspectes arquitectònics rellevants, però en aquest lloc és on es situava el molí que dona nom al conjunt. Es caracteritza per un portal principal amb arc escarser i per un conjunt d'obertures heterogènies en la planta principal i primer pis. A nivell d'evolució arquitectònica, sabem que la fesomia del conjunt va anar canviant gradualment, sobretot a partir de finals del segle XVIII. La dovella central indica que el 1800 es va construir un annex al molí, mentre que Cal Ciset seria construït el 1807. De forma segura, en aquells moments el molí es trobaria integrat a la part inferior de Ca la Coloma, però sembla que ja no tindria aquesta una mica abans de 1860, quan tot el conjunt ja acompliria funcions d'habitatge. En dates més recents, entre 1921 i 1936, Cal Ciset va ser reformada amb un estil afrancesat on s'integraren les rajoles esmentades i també l'estructura en terrasses i balustrada i el pont que uneix aquesta amb Ca la Coloma va passar d'una a dues finestres. | 08074-8 | ctra. El Mas Trader 1,2,3 | Tot i que la primera descripció del conjunt és de l'any 1728, no es coneix amb exactitud l'origen dels edificis. Es coneix la presència d'un molí en aquest indret a partir de 1565. | 41.2120100,1.6697900 | 388485 | 4563146 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del molí: molí de l'Anton, molí de l'Anton de Dalt, molí de l'Anton de Sobre | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 67920 | Gorgònies de la zona de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgonies-de-la-zona-de-vallcarca | Sense data | La pressió mecànica exercida per les xarxes i altres ormeigs de pesca, perjudica aquests organismes, tal i com indica el seu petit tamany. | Es tracta d'una barra de sorra compactada i situada dins del mar, on creixen nombroses, però petites colònies de cnidaris antozous de l'ordre dels gorgonaris (espècies colonials, flexibles i d'aspecte arbustiu), de diferents espècies del gèneres Eunicella (gorgonia blanca) i Lophogorgia. El seu petit tamany indica la forta pressió mecànica que pateix la zona per part de les xarxes i altres ormeigs de pesca. La seva importància radica en ser comunitats d'organismes molt vulnerables, que tarden molts anys a regenerar-se i només si es redueix la pressió exercida sobre elles. | 08270-62 | Davant de Vallcarca | 41.2131500,1.8671100 | 405029 | 4563038 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Les característiques de fragilitat i lent creixement impliquen que aquesta espècie sigui considerada un indicador biològic. Dades proporcionades per Marta Cavallé. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 85125 | Barraca de pedra seca 1175 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1175 | S'hi ha efectuat treballs de consolidació almenys en dues fases, la primera amb morter de calç i la segona amb ciment portland | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1175 s'emplaça en una clariana a uns 275 m al nord-est de Mas Peirot, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és circular amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 4 m de diàmetre exterior, uns 2,50 m d'amplada interior, amb una alçada total de 2,55 m. Les parets, d'uns 75 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i , d'uns 1,80 m d'alçada i 0,80 m d'amplada. S'hi ha efectuat treballs de consolidació almenys en dues fases, la primera amb morter de calç i la segona amb ciment portland. Al sostre hi trobem lliris | 08074-78 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2137000,1.6499600 | 386826 | 4563359 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 68516 | Emissari de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/emissari-de-sitges | Sense data | El jaciment es veu afectat per la construcció d'aigües residuals. | Jaciment indeterminat pendent de datació, localitzat en l'àrea on es va construir l'emissari d'aigües residuals, en sedimentació de roca i sorra. Es van localitzar nombrosos fragments d'àmfora de diferent tipologia, que no han permès assignar la tipologia ni donar una cronologia precisa. | 08270-638 | Terramar | El jaciment es coneix a partir de la informació donada per de Josep Payàs. Es va localitzar l'any 1994 | 41.2137100,1.8086300 | 400127 | 4563166 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68516-foto-08270-638-1.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | El dipositari actual del material localitzat és Josep Payàs. | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
| 85095 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-21 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. BROTONS, x.. PINEDA, A., VIDAL, J .. Els carrers de Cubelles. Vilanova i la Geltrú, 1997, p. 27 CASTELLANO, A.: L'Evolució urbana de la vila de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10, Barcelona 1998, p.56. | XX | El cementiri municipal de Cubelles té una estructura de tendència rectangular formada per tres cossos, separats per portals, que tenen planta aproximadament quadrada. Té una extensió de prop de 5000m2, sent el cos septentrional el més gran, de quasi 2500m2. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de color blanc. Tot i que els tres cossos tenen accessos independents des del carrer Mossèn Miquel Cortí, el principal és del cos septentrional, flanquejat en un dels costats per unes grans lletres negres on hi diu 'Cementiri Muncipal' junt amb l'escut de la vila. S'accedeix a un recinte d'espai central amb nombroses criptes familiars, envoltades de pins i xiprers principalment. Els nínxols es troben a totes les parets d'aquest espai, assolint fins a 4 alçades d'obertura quadrangular, amb teulades amb inclinació vers l'interior del recinte, de teula àrab. L'accés al cos central, que és el més antic, porta a un àmbit presidit per sis criptes, separades per pins i xiprers, entre les que destaca la de la família de José Andreu Laserre (Charlie Rivel), amb una basament quadrangular de marbre vermellós, coronat per una escultura en forma de cub buit. A la resta de parets d'aquest àmbit hi trobem nínxols que assoleixen 3 alçades d'obertura en arc de punt rodó i tenen el mateix tipus de coberta que hem esmentat pel primer cos. El darrer i més meridional és el més petit de tots tres cossos, té les mateixes característiques que els anteriors, amb la diferència que l'espai central es troba presidit per una olivera i una palmera. Recentment, durant el mes de març de l'any 2019, es dugueren a terme obres per ampliar el cementiri amb 24 nous nínxols. | 08074-48 | c. Mossèn Miquel Cortí | L'antic cementiri es trobava a tocar de l'església de Santa Maria des del segle XVIII i hi va romandre aproximadament dos segles fins que, l'any 1906, fou construït el nou cementiri a la localització actual | 41.2137900,1.6730900 | 388765 | 4563339 | 1906 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 68513 | Sitges I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-i | XIV-XV | Es tracta d'un jaciment baix medieval (1400-1500), situat dins del mar, que no ha estat expoliat i que es correspon a una zona on hi ha una acumulació de pedres que podrien pertànyer al llast del vaixell en un sediment de roca i a on es va localitzar un petit vas verd i manganès. La inspecció que es feu en aquest indret l'any 1994 no es va permetre determinar de quin tipus de jaciment es tractava. | 08270-635 | Sitges | El jaciment es coneix a partir de la informació donada per Francesc Giménez. Es va fer una prospecció l'any 1994. | 41.2140800,1.8058800 | 399897 | 4563210 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68513-foto-08270-635-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Caldria realitzar una tasca de sondeig. | 85 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 85077 | Mas Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-baro | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2012) 'Mas Baró', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-86. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVI | El Mas Baró s'emplaça al nord del nucli històric de Cubelles, en una plana agrícola a l'esquerra del riu Foix. Es tracta de diversos cossos associats de planta i pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. L'accés al cos principal es realitza mitjançant una portalada d'arc de mig punt, coberta per una marquesina moderna. A banda i banda en aquesta planta hi trobem repartides simètricament dues finestres de llinda plana amb ampit esglaonat. A l'extrem dret d'aquest cos hi ha un altre portal d'arc escarser el qual, antigament, deuria donar accés a les quadres. S'afegeix a aquest cos un altre per la banda sud-est que deuria tractar-se de la masoveria. Aquest cos consta de dos eixos simètrics, amb una porta en arc de mig punt i una finestra a la planta baixa i sengles finestres de llinda plana a la planta pis. Les finestres del conjunt de dos cossos descrits compten amb porticons de fusta i els ràfecs combinen maons i teules. | 08074-30 | Mas Baró | Tot i que algunes teories apunten a que aquesta casa pairal tindria els seus orígens en el Mas d'en Pujol, documentat en els arxius cubellencs des del segle XV (Martínez, 2012), els primers esments documentals com a Cal Baró els trobem al segle XVII. El cos de la masoveria va ser construït el 1953. A l'interior del galliner hi ha una rajola amb la data de 1489. | 41.2141700,1.6686200 | 388391 | 4563387 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 85124 | Barraca de pedra seca 1176 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1176 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1176 s'emplaça en un bosc a 400 m al nord-est de Mas Peirot, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és amb forma de ferradura amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 3,20 m de llargada per uns 2,50 m d'amplada, amb una alçada total d'1,80 m. Les parets, d'uns 80 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i d'uns 1,30 m d'alçada i 0,80 m d'amplada. Presentava un contrafort al lateral esquerra i paret posterior, força degradats | 08074-77 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2146600,1.6506800 | 386888 | 4563464 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 85072 | Quadra de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-gallifa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. AMAT, A.; MARTÍNEZ, X. (2017) 'Masia de Gallifa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-45. CATALÀ, P.; CARBONELL, V.; BRASÓ, M. (1971) Els castells catalans, Vol. III. Barcelona. p. 896-898. MILLÁN, M.; CABÚS, A. (2016) Joan Boscà, senyor de Cubelles. Cultura i Renaixement. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. MIRET, X. (1980) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 21. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XII-XXI | La Quadra de Gallifa s'emplaça al capdamunt d'una suau elevació a 900 m al nord-oest del nucli històric de Cubelles. Es tracta d'un conjunt arquitectònic constituït per diversos edificis que segurament ha tingut continuïtat des de l'edat mitjana fins l'actualitat. Consisteix, actualment, en una casa pairal amb diverses dependències annexes, així com una altra edificació que en deuria ser la masoveria i l'ermita de Sant Pau de Gallifa. Tots els edificis s'adapten l'orografia del terreny. El cos central de l'edifici principal (núm. 9), d'una crugia, consta de planta i dos pisos amb coberta transitable. La façana principal, orientada a sud-est, disposa d'un aporta d'accés de llinda plana i una finestra amb ampit de pedra motllurada. Els dos pisos superiors respecten un clar eix de simetria. A la planta pis s'hi obren dos balcons de llinda plana sense volada amb barana de ferro forjat, mentre que al pis superiors s'hi obren dos finestrals amb llinda d'arc de mig punt i una petita barana de ferro inferior. Per sobre hi trobem una barana per a la coberta transitable que combina un mur llis una balustrada, respectant la simetria del conjunt. A la dreta d'aquest edifici se li adossa un altre cos de planta i pis (núm. 8). S'hi accedeix per una portalada en arc de mig punt obrada amb carreuat als muntants i amb maons a la volta. A banda i banda s'obren sengles finestres de diferents dimensions, la més gran de les quals està enreixada. A la planta pis hi trobem dues obertures rectangulars, també de diferents dimensions. Per sobre una tortugada dóna pas a una teulada de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la dreta s'hi adossa un altre cos de planta baixa amb teulada a una vessant que podria haver estat un celler. A la part posterior d'aquest conjunt d'edificis hi trobem un cup amb trepitjadora coberta al damunt. A davant d'aquests edificis hi trobem un altre conjunt de planta allargassada consistent en un celler amb espais de trepitjat. Premsat, cups i zona de bótes. A la part de darrera del conjunt descrit hi trobem les masoveries (núm. 10 i 11). Es tracta de dos edificis de planta i pis, adossats per una cantonada, generant un baluard davant d'un d'ells. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Tanquen el conjunt safareigs, estables, corrals, pallisses i coberts per carros. Al costat sud-oest de les actuals edificacions hi ha una terrassa, el costat sud-est de la qual integra part d'una estructura circular (probablement una torre), de la qual s'observa l'interior. Pocs metres a l'oest hi ha restes de dues construccions cobertes en part per sediments i vegetació, igualment fetes amb pedres petites unides amb morter de color blanquinós d'aparent tipologia medieval. Aquestes construccions semblen correspondre a les que estan representades en una aquarel·la de principi de segle, abans que fossin enderrocades pel propietari de la finca per construir la terrassa. Al costat est de l'esmentada terrassa hi ha un pou que podria haver aprofitat una torre de planta quadrangular, ja que el parament extern visible també està fet de pedres i morter. | 08074-25 | c. de Sant Pau de Gallifa, 8-11. | El lloc de Gallifa és documentat el 1100, en una escriptura de donació d'Engúcia a Guillem Bernat. Al segle XIV era de la família Miralpeix i hi havia de deu a catorze focs, segons els fogatges de 1358 i de 1365-70. Segons un fogatge de 1381 hi havia deu focs, mentre que en un de 1553 la quadra tenia quatre focs. En una escriptura del segle XVI apareix esmentat Gaspar Lleó de la quadra de Gallifa. A principis del segle XVI pertanyia a Joan Boscà Almogàver, poeta renaixentista, i la seva hereva, Mariana d'Aragó Boscà es va vendre la propietat a Joan Bardají, el 1564. En un testament de l'any 1563, Barthomeu Lleó atorga terres de la quadra de Gallifa al seu fill Bartomeu. En un capbreu de l'any 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster tenien un molí a Gallifa. A finals del segle XVI apareix documentat Andreu Lleó com a pagès del mas de Gallifa. A principis del segle XVII pertanyien a la jurisdicció de Gallifa el 'castell de Gallifa', dels successors de Joan Bardají, mort l'any 1588, el mas Trader, el corral de l'Almirall, el molí de na Fustera, el corral d'en Cona, el corral del Tort, el mas d'en Palau, can Baró, can Prats o molí de l'Anton i can Granell. En un document de 1655 apareixen comptabilitzats catorze cases i dos masos a la quadra de Gallifa. Al segle XVIII la quadra de Gallifa va formar un municipi, separat de cubelles, juntament amb la quadra de Rocacrespa, que l'any 1787 tenia 186 habitants. En una pintura datada l'any 1880 on s'hi representa Gallifa, hi apareixen tres torres pertanyents al possible castell de Gallifa. Segons l'actual propietària, Assumpció Amat, a finals del segle XIX tres de les quatre cases eren propietat de Remigio Rosés, mentre que l'altra era de la família Alba, la qual la va vendre. L'any 1928, a Assumpció Rosés, filla i hereva de l'anterior i vídua d'Eudald Amat. Després, la totalitat de la finca va ser heretada pel seu fill Manuel Amat Rosés, pintor i escriptor vilanoví. En un document de 1920 es troba citat Can Gallifa com a despoblat sense número. El 1936, la finca va ser confiscada fins que en acabar la Guerra Civil espanyola va ser restituïda als seus propietaris. L'any 2016 Gallifa la família Amat vengué Gallifa a la família Gómez de Can Baró amb la intenció de recuperar aquesta masia, una de les més importants de la zona. | 41.2152700,1.6670300 | 388259 | 4563511 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Al Catàleg municipal està doblement fitxat com a jaciment i com a conjunt arquitectònic | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 68514 | Pa Rosat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pa-rosat | Sense data | L'estat regular de conservació és degut a l'expoliació que ha patit el jaciment. | Es tracta d'un jaciment situat dins del mar indeterminat, pendent de datació, que ha estat expoliat i que es correspon a un conjunt d'àmfores de diverses tipologies, en una sedimentació de roques. El material arqueològic no està documentat. | 08270-636 | Terramar | El jaciment es coneix a partir de la informació donada per de Josep Payàs, Francesc Giménez i Lluís Puighivet. Es va localitzar l'any 1994. | 41.2158200,1.7975800 | 399204 | 4563413 | 08270 | Sitges | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68514-foto-08270-636-1.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 85110 | Rellotge de sol del Molí de l'Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-lestape | MARTÍNEZ, X. (2010) 'El Molí de l'Estapé', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-44. | El rellotge de sol de Molí de l'Estapé se situa a l'extrem esquerre de la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma rectangular. Consisteix en un rectangle de color marró delimitat per un traç prim negre. A la part superior, lleugerament descentrat a la dreta respecte l'eix de simetria, hi trobem el gnòmon. Per sota d'aquest, a partir d'un semicercle de color negre que emula el sol, hi ha dibuixats una sèrie de raigs assenyalen les hores. Entre aquests, uns segments més prims assenyalen les mitges hores. Al perímetre s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'V-VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV'. | 08074-63 | ctra. De Mas Trader, 12 | 41.2165200,1.6651300 | 388102 | 4563652 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85110-foto-08074-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 4135 | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 85133 | Molí de l'Estapé / Molí de l'Estaper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lestape-moli-de-lestaper | MARTÍNEZ, X. (2010) 'El Molí de l'Estapé', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-44. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. VIRELLA, A. (1991) El terme de Cubelles a través del temps. Cubelles: Ajuntament de Cubelles | XVII | El Molí de l'Estapé s'emplaça a la riba esquerra del Foix, en una plana agrícola a 150 metres a l'est de l'ermita de Sant Pau. Es tracta d'un mas de dos cossos primaris de planta i pis i altres annexos adossats posteriorment. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, orientada a sud, compta amb dos portals, un a cada cos, ambdós carreuats i d'arc escarser. Davant del portal dret s'hi ha construït en temps recents un porxo de quatre arcades de mig punt, tres frontals i una lateral. A la planta pis del cos de l'esquerre, el més antic, hi trobem una única finestra, rectangular, centrada sobre el portal. A l'esquerra d'aquesta hi ha un rellotge de sol, mentre que a la dreta hi ha un finestró. Pel que fa al cos de la dreta, de major amplada, hi trobem dues llums, també rectangulars que donen a la terrassa amb barana d'obra construïda sobre el porxo abans descrit. A l'esquerra d'aquesta terrassa hi ha una escultura de Sant Pau procedent de l'ermita de dedicada a aquest sant, situada a les immediacions. Corona la façana un ràfec amb tortugada. Al sud d'aquest edifici, a uns vint metres de distància, hi ha un altre edifici on s'hi situava el molí fariner. | 08074-86 | c. de Mas Trader, 12 | Segons mossèn Avinyó aquest molí s'identifica amb el que en el segle XVI rebé els noms de mas d 'en Fuster, mas de na Fustera o molí d'en Fuster. En un capbreu de 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster 'tenien un molí a Gallifa'. La família Fuster està relacionada amb Gallifa des de 1485, on posseïen un mas, el 'Mas d'en Fuster', documentat com a tal des de 1563. Virella (1991) documenta el 'Molí de na Fustera' entre els anys 1600 i 1725. Aquesta associació entre els topònim del 'Molí del Fuster' amb el de l'Estaper presenta alguns interrogants ja que Martínez (2010) en un testament de 1650 que Elionor Ramona, vídua de Nicolau Estapé, dóna al seu net Ramon Estapé 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. Al Llibre Verd parroquial de 1655 s'esmenta també 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. El fet que el 1725 Virella (1991) trobi encara referències documentals al 'Molí de na Fustera' pot indicar, o bé una pervivència del topònim, o que es tracti de dos molins diferents. El 1702 i 1716 Pau Fontanals, gendre de l'Isidre Estaper , en resulta propietari, trencant el llinatge del cognom Estaper. El 1838 la propietat del molí continua en mans de la família Fontanals. A partir d'aquí la propietat canvia de mans diverses vegades fins que l'any 1960 va ser adquirida per la família Carreras, que en manté la propietat. | 41.2166000,1.6651700 | 388106 | 4563661 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Aquest bé també ha estat escrit amb el nom de 'molí de l'Estaper' | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 85050 | Ermita de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-pau | AMAT, A.; MARTÍNEZ, X. (2017) 'Masia de Gallifa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-45. CAPDET, F.; PINEDA,A.; VIDAL, A. (2001) 'Abdon Almirall: el gran desconegut', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 5-33. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | Sostre enderrocat | L'ermita de Sant Pau s'emplaça en una petita elevació a 150 metres al nord del conjunt de Gallifa. És una capella d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat, orientada nord-sud i de 16 metres de longitud i 8 metres d'amplada. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un únic accés, format per una porta amb llinda d'arc rebaixat feta de carreus de roca calcària. Per sobre seu, centrada, hi ha una llum circular obrada amb maons. Encara per sobre hi trobem una nova petita obertura ovalada, també feta amb maons que deuria il·luminar la sotacoberta. El coronament de la façana és de forma mixtilínia. Sobre hi trobem un campanar d'espadanya d'un únic ull fet de maons. La coberta, enderrocada, era a dues aigües, amb teula àrab. A la façana lateral orientada a ponent s'hi havia adossat dues estances, enderrocades, segurament corresponents a la sagristia i la casa de l'ermità. Per sobre s'obrien tres finestres de llinda plana, una de les quals, la de la banda de mar, va ser posteriorment tapiada. L'absis és semicircular per la banda exterior, sense cap ornamentació. A la façana de llevant s'hi adossen tres contraforts. A l'interior el revestiment interior, perdut en alguns punts, permet observar que la factura de l'obra combina maçoneria en la majoria de paraments, mentre que l'ús de maons es limita a les obertures i a la part baixa dels pilars que suportaven els arcs diafragmàtics, enderrocats. La zona de l'absis queda sobreelevada respecte la resta de la nau mitjançant un graó. Dues portes de maons rematades amb arc rebaixat de maons col·locats a sardinell, situades una dalt i l'altre a peu de l'absis, permetien comunicar l'interior de l'església amb les estances adossades per l'exterior de la façana de ponent. A l'interior de la façana meridional hi ha sengles fornícules buides. | 08074-3 | Gallifa | La capella està documentada des del 1603, tot i que sembla que anteriorment hi havia hagut una altra església. Va ser modificada l'any 1799. Els ermitans que hi visqueren en tingueren cura des del segle XVII fins el segle XX. Fou adquirida per un particular després de la desamortització. El seu interior fou destruït el 1936. El 22 de desembre de 1980, després d'una tempesta i anys de progressiu deteriorament, el sostre s'ensorrà. L'any 2016 la Parròquia de Cubelles, amb la dificultat de mantenir el temple, acordà per unanimitat del Consell Pastoral la seva venda als propietaris de Gallifa, amb el compromís de reconstruir-la i obrir-la celebracions cristianes. Durant 2016 i 2017 s'iniciaren unes primeres actuacions de rehabilitació que no han tingut continuïtat. Havia esta dedicada a Sant Pau i a Santa Llúcia. En el nomenclàtor provincial de 1850 s'hi descriu dos habitatges: l'ermita, d'un sol pis, i la casa de l'ermità, de dos pisos i llavors habitada. En el cens poblacional de 1930 en aquesta casa hi vivien sis persones (Amat, Martínez, 2017). El dia de la festa, el 25 de gener, el rector de la parròquia visitava l'ermita acompanyar de quatre escolans i demés mainada que s'hi ajuntava. Un cop celebrada la missa cantada en què s'elogiava el sant es realitzava una processó que sortint de Sant Pau passava per Cal Baró on el propietari oferia un piscolabis (ametlles, figues, coca sucrada i un porró de xarel·lo o macabeu). Després els més vells s'engrescaven a un joc de manilla, (Capdet et al., 2001) | 41.2168600,1.6669600 | 388256 | 4563688 | 1603 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | A la masia veïna, el Molí de l'Estaper, es conserva encastat a la façana, un interessant relleu de Sant Pau, procedent d'aquesta capella. A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya descriu una pica beneitera, situada dins la capella, datada del 1632, actualment desapareguda. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 85071 | Jaciment del Molí de l'Estaper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-moli-de-lestaper | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | Afectat per rebaixos agrícoles | El jaciment del Molí de l'Estaper es coneix per notícies orals, no contrastades arqueològicament, de la troballa de fragments de ceràmica ibèrica, petites monedes i altres elements metàl·lics. | 08074-24 | A 150m nord-oest del Molí de l'Estaper | Segons informacions orals d'un tècnic municipal, en aquest camp i al vessant terrassat s'han trobat diversos materials arqueològics atribuïts a cronologia iberoromana. Segons les mateixes fonts, l'indret ha estat visitat en diferents ocasions per espoliadors amb detectors de metalls. Es desconeix la ubicació del material arqueològic, per la qual cosa no es pot verificar la seva atribució cronològica. Durant la inspecció realitzada a l'indret amb motiu de la revisió l'any 2002 de la Carta Arqueològica, no s'observà cap fragment ceràmic d'època antiga en superfície, només alguns fragments de ceràmica vidriada, blava catalana i grisa medieval. | 41.2174400,1.6632700 | 387948 | 4563757 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85071-foto-08074-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85071-foto-08074-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85071-foto-08074-24-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 85185 | Llegenda de Juí el Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-jui-el-moro | BORREGO, J.C. (2010) El Penedès llegendari. Valls: Cossetània Edicions. MOYA, B. (2005) Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Barcelona: Ed. de l'Abadia de Montserrat. MOYA, B. (2017) Olèrdulae. Els contes del Penedès (de mar a terra endins). Vilanova i la Geltrú: Ed. El Cep i la Nansa. | La llegenda versa sobre el xeic Bilal Al-Malik, que senyorejava un castell alçat sobre un turó entre la Quadra d'Enveja i Cubelles. Disposava aquest cabdill musulmà d'una bella i jove esclava cristiana anomenada Riquilma que es va enamorar d'un jove esclau. Els dos planejaren fugir en barca a Barcelona, d'on ella era originària. Traïts per una majordoma del xeic van ser capturats quan emprenien la fugida van ser fets presoners. Quan el musulmà es disposava a jutjar-los amb un fatídic final ja conegut, l'avenç de les tropes del Comte de Barcelona, que ja havien conquerit els castells de Rocacrespa, Miralpeix i la Geltrú, l'obligaren a fugir. Abans, però, ordenà que pengessin els enamorats. El desencadenant tràgic de la parella d'esclaus enamorats no va passar desapercebut ni per als cristians que els van trobar ni per la resta de generacions de penedesencs. | 08074-138 | Turó Juí del Moro | 41.2193500,1.6771500 | 389115 | 4563951 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | El Juí del Moro és un turonet que s'alça entre els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú. Alguns estudiosos diuen que aquest 'juí', que la llegenda pren per 'judici', en realitat és una deformació del mot 'assut' (és a dir, una resclosa). | 94|98 | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 85193 | Fita de terme del Juí del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-jui-del-moro | ARENAS, R.; BALANZA, M.A. (2014) 'Els límits del terme municipal de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 20-26. | XIX | La fita de terme del Juí del Moro es troba ubicada al límit entre els termes municipals de Cubelles i Vilanova i la Geltrú, entre l'autovia C-32 i el carrer Isaac Albéniz, en un vessant de l'indret conegut com a 'Juí del Moro'. Es tracta d'un molló troncocònic de maçoneria sense cap inscripció. | 08074-146 | Turó Juí el Moro | Després de llargs litigis iniciats els segles XVI-XVII, el 8 de juny de 1850 els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú marcaren un límit estable entre ells a partir del Torrent de Santa Maria. Aquest any és el que apareix a la placa de la fita, no obstant les actes d'afitament es durien a terme a partir de 1889. | 41.2193500,1.6771500 | 389115 | 4563951 | 1850 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85193-foto-08074-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85193-foto-08074-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La importància de la preservació d'aquests elements queda manifesta a la legislació espanyola a l'article 246 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal (delicte de 'usurpación mediante alteración de lindes', conegut tradicionalment com 'delito de alteración de lindes, mojones o hitos') on es descriu: 'El que alterare términos o lindes de pueblos o heredades o cualquier clase de señales o mojones destinados a fijar los límites de propiedades o demarcaciones de predios contiguos, tanto de dominio público como privado, será castigado con la pena de multa de tres a dieciocho meses, si la utilidad reportada o pretendida excede de 400 euros'. I també a l'article 38 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, on es descriu: 'Els ajuntaments tenen l'obligació de vetllar pel manteniment de les fites col·locades'. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 85115 | Rellotge de sol del Corral de l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-corral-de-lalmirall | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2014) 'El Corral de l'Almirall', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 76-89. | XIX-XX | El rellotge de sol del Corral de l'Almirall se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma rectangular. El rellotge, pintat sobre fons de color daurat, es troba emmarcat per una franja de color blau, delimitada per dues línies primes de color marró. És en aquesta franja on s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números àrabs de color blanc; d'esquerra a dreta es llegeix: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. A la part superior del rellotge hi trobem el gnòmon que emergeix de la boca d'un sol de color daurat perfilat amb línies de color marró. Una sèrie de raigs pintats de color marró surten de l'astre assenyalen les hores, mentre que unes línies més curtes, entre aquestes i creant un ritme, a la banda dels números, assenyalen les mitges hores. A la franja superior, a mode de timpà, hi trobem un espai amb fons de color blau cel amb la inscripció en lletres de color marró 'ANY / 1804 - 1976 / RECORDA AMIC / QVAN MERAVELLOSA I VOLADISSA / ES CADA HORA QVE JO T'ENVIO'. Per sobre d'aquest espai hi trobem ornamentant el conjunt, a banda i banda, segles escuts invertits de color daurat amb una flor de lis a l'interior. Al centre hi ha un cercle de color daurat amb una margarita blanca al seu interior. | 08074-68 | ctra. de Mas Trader, 28 | El rellotge de sol va ser repintat l'any 1976 per part d'I. Romeu de Calafell, com consta a la signatura a la part inferior dreta del rellotge. Segons sembla aquest rellotge substitueix a un altre de més antic situat a la mateixa façana, a un parell de metres d'aquest. | 41.2196500,1.6578200 | 387495 | 4564009 | 1804 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85115-foto-08074-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85115-foto-08074-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85115-foto-08074-68-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | I. Romeu (Calafell) | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 85076 | Corral de l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lalmirall | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2014) 'El Corral de l'Almirall', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 76-89. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | El Corral de l'Almirall s'emplaça a la carretera de Mas Trader, 28 al sud-oest de la urbanització de Mas Trader, a la riba dreta del riu Foix. Es tracta d'un conjunt de cossos construïts en forma d'ela, amb un baluard que tanca parcialment l'espai creat davant d'aquests. L'entrada a aquest espai clos es realitza a través d'una entrada amb arc rebaixat construït amb maons i teulada amb aiguavessos a dues bandes. L'edifici principal és de planta i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta s'orienta a migdia i compta un portal d'arc escarser al centre. A l'esquerra de la façana hi trobem una finestra de llinda plana que per fotografies antigues sembla que havia estat també un portal. Al centre de la planta pis hi trobem un balcó sense voladís de llinda plana i dues finestres a l'esquerra d'aquest, també de llinda plana i amb ampit esglaonat. A la dreta del balcó hi ha un gran rellotge de sol pintat. La façana està rematada per un ràfec esglaonat de maons. Totes les obertures es troben actualment enreixades. A l'oest d'aquest cos principal se li adossa un altre formant l'esmentada forma d'ela. El primer tram, també residencial, és també de planta i pis, amb un portal d'arc rebaixat i un balcó sense voladís a la planta pis, també enreixats. A continuació s'estén un cos de planta baixa, originalment amb finalitats de tancat de ramat, amb dos grans portals d'arc rebaixats de maons. Aquesta ala del conjunt compta amb coberta de teula àrab a un únic vessant, vers l'interior. A l'extrem d'aquest espai hi trobem una barbacoa i una font enrajolada de factura recent. A l'oest d'aquest conjunt, separat d'aquest, hi trobem un altre edificació molt recent, actualment en desús. | 08074-29 | ctra. De Mas Trader, 28 | Els primers esments amb el nom de 'Mas de la Olla', daten de 1416 i continuen en els segles XVI i XVII. És en aquest darrer segle, concretament el 1655, quan apareixen els primers esments associats al cognom 'Almirall'. El primer cop que la masia apareix esmentada amb el nom de 'corral' és de 1795, concretament com a 'Corral dit del Almirall' (Martínez, 2014). Durant el segle XVIII, segons algunes hipòtesis (Pinós, 1998), el corral de l'Almirall apareix esmentat amb el nom de corral de les Arenes. Posteriorment se'l va nomenar del 'Filipino', degut que un masover (Josep Soler i Alba) havia estat a la guerra de les Filipines de 1896-1898. | 41.2196700,1.6577500 | 387489 | 4564011 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altres noms de l'immoble: cal Filipino, corral de les Arenes, mas de l'Olla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 63909 | Casa del Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mar | DIVERSOS AUTORS (2005). Estudi de toponímia- Els Colls. Vilanova i la Geltrú: Consorci dels Colls i Miralpeix- Costa del Garraf [inèdit]. | XIX-XX | Les obres de reforma estan aturades i es troba en estat d'abandó, sense tancaments a les obertures. | Masia situada al cap de la Punta Llarga, sobre el túnel ferroviari. És un edifici de planta irregular constituïda per diversos cossos superposats. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix des de tramuntana per un portal d'arc escarser adovellat que es troba descentrat en el frontis. Al pis hi ha quatre finestrals d'arc pla amb sortida a un balcó, mentre que a les golfes hi ha una galeria de vuit petits pòrtics d'arc de mig punt. A la façana de ponent hi ha adossat un cos de dos nivells d'alçat, definit per una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc de mig punt, separats amb columnetes, situada al primer pis. A la façana posterior hi ha diverses obertures d'arc pla de factura moderna, així com alguns dels pòrtics que hi havia a les golfes de la façana principal. Davant d'aquesta façana hi ha adossat un cos de planta baixa, amb una galeria amb pòrtics de mig punt a la planta baixa i una la coberta habilitada com a terrassa transitable. Entorn la façana de llevant hi ha adossats diversos cossos de dos nivells d'alçat que es tanquen formant un pati central. Aquests presenten obertures de factura moderna així com diversos pòrtics d'arc de mig punt. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Les obres de reforma que s'hi han practicat en motiu de l'urbanització l'indret es troben aturades, pel que l'accés a l'interior de l'immoble és lliure. | 08231-141 | Urbanització Els Colls | Els orígens de l'antigament coneguda com a Masia dels Colls són força desconeguts. En un document reial de l'any 1372 es fa esment de la masia 'des coyll', que podria correspondre's amb la mateixa. Històricament, la masia es trobava dins la propietat de Solicrup (terme de Vilanova), vinculat a l'Ordre de la Mare de Déu de la Mercè. Després de la desamortització de Mendizábal, la propietat va ser comprada pels Samà i més tard, a finals del segle XIX, pels Soler. Vers l'any 1939 va passar als Bertran, que van fer una important reforma a la masia per donar-li l'aspecte actual. A l'inici del segle XXI, la finca es va parcel·lar i urbanitzar, després de molts anys de protestes veïnals i de grups ecologistes contraris a la pèrdua d'aquest espai natural. | 41.2197000,1.7506200 | 395274 | 4563899 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63909-foto-08231-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63909-foto-08231-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63909-foto-08231-141-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | ||||||||
| 64080 | Barraca entre els Colls i la Rodona I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-els-colls-i-la-rodona-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La volta està enderrocada. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa prop del camí de les Costes. És una edificació aïllada de planta rectangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que es troba enderrocada. La façana està revestida amb morter, pel que la porta és d'arc pla arrebossat. | 08231-312 | Camí de les Costes | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2205900,1.7537500 | 395538 | 4563994 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64080-foto-08231-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64080-foto-08231-312-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R69 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | |||||||
| 64081 | Barraca entre els Colls i la Rodona I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-els-colls-i-la-rodona-i-0 | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una zona de matollar del camí de les Costes, al límit del terme municipal entre Ribes i Sitges. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. Es troba revestida amb morter i la porta té una llinda metàl·lica. A la façana posterior hi ha una petita finestra quadrangular. | 08231-313 | Camí de les Costes | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2206000,1.7560000 | 395726 | 4563992 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64081-foto-08231-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64081-foto-08231-313-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R70 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:33 | ||||||||
| 85199 | Corral d'en Cona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-cona | MARTÍNEZ, X. (2007) 'El Corral d'en Cona', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 59-68. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVI | El Corral d'en Cona s'emplaça al mig del barri cubellenc al que li dóna nom. Es tracta d'un mas de planta baixa i pis amb el carener de la casa perpendiculars a la façana principal. Aquesta, orientada a llevant, és asimètrica. El portal d'entrada, en arc escarser, se situa a la part dreta de l'edifici. Al costat esquerre originalment hi havia dues finestres de llinda plana, una de les quals, a mitjan segle XX es transformà en una altra porta. A l'altra costat de la portalada hi trobem una altra finestra, de dimensions més petites que les anteriors. A la planta pis hi trobem tres finestres rectangulars enreixades. La coberta és de teula àrab a dos vessants. Al sud de l'edifici principal hi trobem un edifici en el qual s'hi tancava el ramat i que actuava també com a cavallerissa. Al nord del mas, separat d'aquest, hi trobem un altre cos que havia tingut les funcions de cotxera i galliner. | 08074-152 | Carrer de Cal Baldiris, s/n | El primer esment documental del Corral d'en Cona és de 1593, en què en un capbreu s'esmenta que abans era conegut com a Corral d'en Gimet. Pertanyia a la jurisdicció de la quadra de Gallifa. En aquesta època en hi són documentats Andreu Gimet, Bartomeu Gimet del Pou i Joan Gimet del mas. Posteriorment, hauria estat conegut també com a Corral d'en Pinyana (Miret, 1990). En els darrers anys la masia i les terres han estat venudes i s'hi ha construït una urbanització. | 41.2209700,1.6692000 | 388451 | 4564141 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85199-foto-08074-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85199-foto-08074-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85199-foto-08074-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altres noms de l'immoble: corral d'en Gimet, corral d'en Pinyana | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 68451 | Llegendes de les coves de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-les-coves-de-sitges | AAVV. (2006). 'El massís del Garraf un espai natural'. AMADES, J. (2004). 'Llegendes de Sitges'. Ed. El Mèdol.Tarragona. | Sense data | Arran de la carretera que va a Vilanova, prop de la platja, s'obren uns cataus espeleològicament poc importants, coneguts pels sitgetans per 'les coves'. Tot i la insignificança geològica, la fantasia els ha fet tema de llegendes i escenari de meravelles. Segons diuen, aquestes coves eren llarguíssimes, formaven una xarxa de galeries i de mines subterrànies que arribaven més enllà de Vilanova i la Geltrú. Conten que una vegada un noiet, fill d'un pescador, mentrestant el seu pare feinejava amb les xarxes, es va endinsar per les coves i no va saber-ne sortir. El seu pare i gairebé tot el poble es van posar a buscar-lo sense èxit. Al cap de 100 anys el vailet va trobar la sortida, s'havia tornat vell i gairebé havia oblidat la parla. D'altres llegendes relacionades amb aquestes coves parlen de com els moros que es van fer forts a la ciutat d'Olèrdola van sobreviure al setge del Comte Berenguer de Barcelona, que no els permetia sortir a buscar menjar. A través de coves i conductes subterranis els moros arribaven a la mar per aconseguir peix i marisc a dojo. Es parla també que a les proximitats de les coves hi ha un immens tresor enterrat dins d'un catau tapat i dissimulat per una roca grandiosa, enmig de la qual hi ha clavada una argolla d'or massís gruixut. La cambra del tresor, segons alguns, es troba al fons del mar, i d'altres parlen que a l'infern. La roca que guarda l'entrada al conducte que du al tresor és a l'altra banda d'un pont cobert de molsa, i s'enfonsa així que algú hi posa el peu. Conten que quatre homes enlluernats per l'argolla van decidir creuar el pont de molsa. Aquest es va enfonsar de seguit enduent-se als quatre ambiciosos a l'abisme, després la molsa va tornar a créixer i els quatre homes no van poder sortir mai més. Una altra llegenda emplaçada en les coves de Sitges explica que en les parets hi ha encastats dotzenes de gegants immobilitzats que tenen la missió de guardar els tresors de les coves, només es mouen quan algú intenta profanar les coves. És llavors que els gegants es precipiten damunt dels ambiciosos. Sols la nit de Sant Joan, qui vulgui pot entrar a les coves i agafar les riqueses que hi ha amagades, això sí, han de saber sortir abans de que la màgica nit finalitzi. Conten que hi havia una vegada dos fadrins que estaven bojament enamorats d'una pubilla molt rica. La pubilla, però, no sabia quin triar, així que va decidir que es casaria amb aquell qui li portes la flor més bonica, que floreix dins de les coves la nit de Sant Joan. Els valents pubills es van endinsar a les coves la nit de Sant Joan, i buscant, buscant, se'ls van fer les 12 de la nit, l'hora en què els gegants guardians de les coves prenen vida. Dels dos nois, sols un va poder sortir, i de tant espantat, va decidir no casar-se amb la pubilla, sinó que es va fer monjo de l'abadia de Montserrat. El jove va vendre tots els seus béns i va fer aixecar una capelleta a la Mare de Déu de Gràcia, en agraïment a la gràcia d'haver-lo fet sortir en vida d'aquell mal pas. Conten que a l'ermita hi havia penjat un retauló que figurava el miracle que va motivar la construcció de la capelleta. Per últim, també s'explica que sota el mar que separa Sitges de les Illes Balears existeix un món minúscul, fet de riqueses i d'una bellesa extraordinària, al qual sols s'hi pot accedir a través de les coves de vora Sitges. Aquest món és paral·lel al nostre, amb rius, muntanyes, animals i persones que sols es diferencien de nosaltres per la mida, són minúsculs. | 08270-573 | Sitges | 41.2210000,1.7709100 | 396977 | 4564019 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 68385 | Cova del Gegant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-gegant | CANAL, J.; CARBONELL, E. (1989) 'Cova del Gegant (Sitges. Garraf)' a Catalunya paleolítica, Patronat Francesc Eiximenis. Girona. DAURA, J.; SUBIRÀ, M. (2005) 'La mandíbula de neandertal de la cova del Gegant de Sitges' a Quaderns de Patrimoni del Garraf nº 3, Vilanova i la Geltrú. DDAA. 'Sitges fa 2000 anys', Sitges. ESTÉVEZ, J.(1979) 'La fauna del Pleistoceno catalán'. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. MARTÍNEZ, J. [et al] (1985) 'Excavacions a la Cova del Gegant' a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, nº 32-33, maig-agost 1988. MASRIERA,A.(1975) 'Observaciones sedimentológicas sobre el depósito cuaternario de la Cova del Gegant (Sitges-Barcelona)' a Speleon. MIR, A. (1975) 'La industria lítica de la Cova del Gegant' a Speleon. MIR,A. (1984) 'Reompliment i estudi de les coves del Gegant i Muscle (Sitges, Garraf)' a Col·loqui Quadre Cronològic del plistocè superior a Catalunya. Talteüll-Banyoles, juny 1984. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 06/387 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M.(2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (prov. de Barcelona)' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (any 2003). ROVIRA, J.; PETIT, MªA. (1980) 'El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya' a Quaderns de Treball nº3. Barcelona. VEGA, J. (1987) 'Contribució catalana a l'inventari de les probables coves santuari ibèriques' a Fonaments, VI. VIÑAS, R.(1972) 'Observaciones sobre los depósitos cuaternarios de la Cova del Gegant. Sitges (Barcelona)' a Speleon, nº19. | Sense data | L'increment continuat del nivell de l'aigua està afectant considerablement a aquest jaciment i a la resta de coves situades arran de mar. La construcció del Port Franc de Barcelona, del Port d'Aiguadolç i d'escolleres per protegir determinades platges, entre d'altres factors, han comportat la desaparició de les antigues platges existents a la Punta de les Coves, actualment totes desaparegudes. | Aquesta cova està situada a pocs metres de la Punta de les Coves, indret ubicat a la banda sud de la costa sitgetana. De fet, en aquest paratge hi ha emplaçades un conjunt de cavitats càrstiques que es troben molt a prop les unes de les altres. La Cova del Gegant està formada per una sala de grans dimensions (uns 60 m de recorregut), per sobre de la qual s'hi obren vàries galeries. Presenta tres accessos, tots d'una certa dificultat: el primer s'efectua des del mar, és l'entrada més gran i hi ha dues grans obertures que a més donen llum a l'interior; el segon, es produeix a través d'una llarga gatera amb passos estrets i de certa complexitat, anomenada la Cova Llarga; finalment, pot accedir-se també a través de la boca superior que dóna al sostre de la sala, però que requereix de l'ús de cordes o material d'escalada. Actualment, l'entrada a la cova des del mar ha quedat sota el nivell de les aigües com a conseqüència de dos factors: l'enfonsament continuat de la línia de costa del Garraf i la interrupció de l'arribada de sorres causada per la construcció del Port Franc de Barcelona, entre d'altres infraestructures. Els anys 1974 i 1975 es va dur a terme una excavació arqueològica dirigida per R.Viñas en una galeria lateral, que va permetre documentar quatre nivells estratigràfics diferents, la localització de restes de fauna quaternària i uns trenta esclats de sílex que mostren similituds amb el mosterià del grup de la 'Ferrassie'. D'altra banda, també cal citar la referència de Josep de la Vega, que diu haver trobat materials ibèrics (fragments de ceràmica a torn) que podrien correspondre a una cronologia de 450 aC a 129 aC. El 1985 -sota la direcció de R. Mora i J.Miret- i el 1989 -amb treballs dirigits per R. Mora i J. Martínez-, es van realitzar dues noves intervencions arqueològiques davant del perill de destrucció del jaciment com a conseqüència dels temporals marins. Es va revisar l'estratigrafia de la cova i es van recuperar més restes de fauna quaternària, estris de sílex paleolítics, una dent d' 'Homo neandertalensis' i dos fragments de ceràmica a mà amb decoració epicampaniforme, datable a inici de l'edat de Bronze. Amb anterioritat a les excavacions arqueològiques citades, s'havien fet altres intervencions, una de les quals l'encapçalà Mn.Santiago Casanova Giner i que va comportar una troballa excepcional, una mandíbula d' 'Homo neandertalensis' fragmentada en tres parts. Es tracta d'una peça identificada com a tal durant la revisió dels materials paleontològics de les coves de Sitges dipositats a l'Arxiu Municipal, feta per Joan Daura i Montse Sanz (Grup de Recerca del Quaternari del SERP de la UB). Constitueix una de les restes humanes més antigues descobertes a Catalunya i un dels pocs fòssils existents de l'home de Neandertal. L'estudi antropològic aportà les següents dades: no es pot precisar l'edat, però es tracta d'un adult major de 15 anys; tampoc se sap el sexe, tot i que correspon a un individu de constitució gràcil. | 08270-507 | A uns 180 metres al nord-est de la Punta de les Coves, a l'oest de la cova dels Musclos | En relació a aquest jaciment s'han dut a terme les següents actuacions: -1974-75. Campanya d'excavacions en una galeria lateral de la cova, sota la direcció de Ramon Viñas. -1985 juliol. Excavació d'urgència. Direcció: Rafael Mora i Josep Miret. -1986. Restauració de peces de l'anterior excavació. Direcció: Rafael Mora Torcal. Aquesta cavitat entra dins l'àrea de recerca sobre 'Els primers pobladors del massís del Garraf-Ordal i Llobregat', que es duu a terme des de l'any 1999, per l'equip d'arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, dirigits per Joan Daura i Montse Sanz. La Cova del Gegant ha estat un dels registres més ben estudiats de la fauna de vertebrats de Pleistocè mitjà així com el seu entorn ecològic. Especialment importants han estat els estudis de la fauna del Plistocè mitjà realitzats per VIÑAS, R. (1972), VIÑAS, R. & VILLALTA, J.F. (1975). i els treballs de ESTÉVEZ, J. ( 1975 i 1979) . Els treballs sobre l'entorn ecològic i climàtic per ALCALDE, G. (1985 i 1986). Darrerament trobem nous treballs de revisions com el de NEBOT, M. ( 2004 I 2005) i, especialment rellevant els de Daura, J. i Col·laboradors (2004 i 2006) El material està dipositat a l'Institut Jaume Almera, CSIC (Barcelona), la fauna del Plistocè Mitjà resta dipositada en l'Institut M.Crusafont de Sabadell i en el Museu de Geologia de Barcelona. | 41.2222100,1.7724300 | 397106 | 4564151 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68385-foto-08270-507-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68385-foto-08270-507-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68385-foto-08270-507-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Paleolític|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agraïment a la federació Catalana d'Espeleologia - secció d'arqueologia i paleontologia- per les dades facilitades. | 79|77|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 68403 | Cova dels Musclos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-musclos | CANAL, J.; CARBONELL, E. (1989), 'Cova del Gegant (Sitges. Garraf)' a Catalunya paleolítica. Girona ESTÉVEZ, J. (1979) 'La fauna del Pleistoceno catalán' (inèdit) MIR, A. (1984), 'Reompliment i estudi de les coves del Gegant i Muscle (Sitges, Garraf)' a Col·loqui Quadre Cronològic del plistocè superior a Catalunya. Talteüll-Banyoles. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 24/405 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. ROVIRA, J.; PETIT, MªA. (1980) 'El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya' a Quaderns de Treball nº3 de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia. Barcelona | 9.000aC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | Es tracta d'una cova d'uns 20 metres de recorregut i conformada per dues galeries. Les escasses informacions conegudes són les aportades per les excavacions fetes l'any 1975 per uns aficionats a l'arqueologia. L'actuació duta a terme a la galeria superior va identificar dos estrats, el més contemporani era format per còdols i sorra, en el qual s'hi van localitzar uns fragments de ceràmica a mà llisa i un fragment de bronze indeterminat. Sembla que es tractava d'un estrat de sediment aportat pel mar. El segon nivell estava constituït per argiles, junt amb alguna placa estalagmítica, i s'hi van trobar diverses restes de fauna quaternària, a més d'un esclat de sílex paleolític. En l'actualitat, l'entrada a la cova ha quedat sota el nivell de les aigües com a conseqüència de diversos factors, el continuat enfonsament de la línia de costa del Garraf i el derivat augment del mar, junt amb el cessament de l'arribada de sorres que constituïen les platges d'aquest indret, provocat per la construcció de diverses infraestructures (bàsicament del Port Franc de Barcelona). | 08270-525 | A uns 190 metres al nord-est de la Punta de les Coves, a pocs metres a l'est de la Cova del Gegant | L'any 1975 uns aficionats de Ribes van realitzar una excavació parcial. Els materials recuperats estan dipositats a l'Institut Jaume Almera, CSIC (Barcelona). Aquesta cavitat entra dins l'àrea de recerca sobre Els primers pobladors del massís del Garraf-Ordal i Llobregat, que es duu a terme, des de l'any 1999, per l'equip d'arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, dirigits per Joan Daura i Montse Sanz. Les restes faunístiques varen ser publicades per CANAL, J. I CARBONELL,E. (1989) i NADAL, J. (2000). | 41.2222100,1.7725500 | 397116 | 4564151 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68403-foto-08270-525-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68403-foto-08270-525-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68403-foto-08270-525-3.jpg | Legal | Prehistòric|Paleolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'inclou dins la tipologia de jaciments com a 'cova natural d'habitació sense estructures'. Agraïment a la federació Catalana d'Espeleologia-secció d'arqueologia i paleontologia- per les dades facilitades | 76|77|79 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 68386 | Cova Verda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-verda | DDAA. 'Sitges fa 2000 anys', Sitges. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 07/388 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. ROVIRA,J.; PETIT, Mª A. (1980), El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya. Barcelona: Quaderns de Treball nº3, Institut de Prehistòria i Arqueologia. | Sense data | L'afectació més important és el continuat augment del nivell del mar, provocat per l'enfonsament de la costa del Garraf i per la continuada construcció d'infraestructures (Port de Barcelona, Port d'Aiguadolç, escolleres) que impedeixen l'arribada de les sorres que conformaven les antigues platges existents en aquest indret. | A la part sud de la costa de Sitges hi trobem la Punta de les Coves, indret on hi ha diverses cavitats situades a curta distància les unes de les altres. Tot dirigint-nos cap allà trobem el jaciment de la Cova Verda. A la seva banda est s'hi localitzen la coveta dels Còdols i la cova de la Masia de les Coves, consecutivament, i a pocs metres a l'oest la cova dels Musclos. La boca d'accés està oberta al mar i ha quedat sota el nivell de les aigües. Està formada per una galeria principal amb diverses de transversals, tot conformant un traçat de curt recorregut. L'estratigrafia documentada al seu interior va permetre documentar un seguit de nivells, tres dels quals van aportar materials (la resta eren estèrils) i van permetre establir la següent relació: Nivell 1. Bronze Mig (1500-1300 aC); gran nombre de formes carenades, vasos geminats i diversos fons plans amb marques d'estora. Nivell 2. Bronze Antic (1700-1500 aC); fragments d'urnes de fons pla, bols i formes hemisfèriques i un vas campaniforme assimilable al 'complex Salomó'. En aquest període es documenta una doble funció de l'espai, com a assentament i com a lloc d'enterrament. Es van recuperar restes de catorze individus, es creu que podria tractar-se d'enterraments secundaris que coexistirien en el temps i l'espai amb l'ocupació humana del lloc, tot i que tampoc es pot descartar que la funció sepulcral fos lleugerament anterior. Nivell 3. Neolític Final, de mitjans del tercer mil·leni; diversos fragments de vasos ovoides i hemisfèrics. | 08270-508 | A uns 220 metres al nord-est de la Punta de les Coves | L'any 1973 es va excavar gairebé tota la cova sota la direcció arqueològica d'Antoni Ferrer de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. El material recuperat està dipositat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i al Museu Arqueològic de Barcelona. Destaquem el treballs de PETIT,M.A. i ROVIRA, J. (1980). Actualment, aquesta cavitat entra dins l'àrea de recerca sobre Els primers pobladors del massís del Garraf-Ordal i Llobregat, que es duu a terme, des de l'any 1999, per l'equip d'arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, dirigits per Joan Daura i Montse Sanz. La Cova verda ha estat motiu d'estudis faunístics com els de ESTÉVEZ, J. (1980), NADAL J. (2000) I ARRIBAS. ( 2004). | 41.2223000,1.7729100 | 397146 | 4564161 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68386-foto-08270-508-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68386-foto-08270-508-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agraïment a la federació Catalana d'Espeleologia - secció d'arqueologia i paleontologia- per les dades facilitades . | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 68396 | Coveta dels Còdols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-dels-codols | ROVIRA, J.; PETIT, Mª A. (1980) 'El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya a Quaderns de Treball nº3, Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 17/398 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | Sense data | La cova s'ha vist afectada pel continuat augment del nivell del mar, paral·lel a la interrupció de l'arribada d'arenes a les platges provocada, entre d'altres, per la construcció de diverses infraestructures portuàries (el Port de Barcelona, el Port d'Aiguadolç), així com per la construcció d'escolleres. | La Coveta dels Còdols està situada a uns 250 metres al nord-est de la Punta de les Coves, entre la Cova de la Masia de les Coves -a la seva banda oest- i la Cova Verda -a l'est-. L'entrada a la cova s'efectua des del mar, ja que en l'actualitat ha quedat sota el nivell de l'aigua. El seu interior esta conformat per una única galeria d'uns cinc metres de recorregut. L'única informació coneguda és l'aportada per Antoni Ferrer (descobridor de diversos jaciments en aquesta zona), segons el qual la cova 'tenia un petit jaciment avui dia desaparegut'. | 08270-518 | A uns 250 metres al nord-est de la Punta de les Coves | No s'ha realitzat cap excavació arqueològica i no es coneixen materials procedents d'aquest possible jaciment. | 41.2223500,1.7732000 | 397171 | 4564166 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68396-foto-08270-518-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68396-foto-08270-518-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 68387 | Cova de la Masia de les Coves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-masia-de-les-coves | BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares' a Ampurias, XXIV. BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares' a Ampurias ,XXVI-XXVII. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 08/389 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. ROVIRA,J.; PETIT, Mª A. (1980) 'El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya'. Quaderns de Treball nº3. Barcelona. | Sense data | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | L'accés es realitza des del mar, ja que la boca ha quedat sota el nivell de les aigües. L'interior de la cova està conformat per una única galeria d'uns tretze metres de recorregut. Els únics materials localitzats són uns fragments de sílex rodats amb retocs i de cronologia dubtosa. L'entrada del mar dins la cova ha fet desaparèixer el sediment. | 08270-509 | A uns 300 metres al nord-est de la Punta de les Coves, a tocar de l'antiga depuradora d'aigües | El jaciment fou descobert per Antoni Ferrer (Tonet). No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica. En la revista Ampurias, números XXIV i XXVI-XXVII, hi ha publicada la notícia de la troballa, al turonet situat entre aquesta cova i la cova del Gegant, d'una petita destral de felsofir, tres fragments de sílex, fragments de ceràmica de bronze final i ibèrica, i una petita fulla de sílex retocada. També durant la revisió de la Carta Arqueològica per part de Jaume Díaz i Jordi Ramos al 2002, es van identificar fragments de ceràmica ibèrica en el traçat del camí que porta a la Punta de les Coves i que va paral·lel a la via del tren. | 41.2223500,1.7734400 | 397191 | 4564166 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68387-foto-08270-509-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68387-foto-08270-509-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 76 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.