Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
29003 Rectoria de Sant Andreu d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu-daguilar PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XX Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. Adossat a l'església de Sant Andreu d'Aguilar, és una construcció de pedra vista amb carreus escairats col·locats uns al costat dels altres formant filades regulars rejuntats amb morter de calç. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb pedres ben treballades. La façana principal està situada a l'est, i allà s'hi troba la porta d'accés. Quasi totes les obertures de l'edifici són rectangulars, definides per carreus perfectament escairats, amb l'ampit fet amb un gran bloc de pedra rectangular, en algun cas motllurada, que sobresurt de la línia de paret. Les finestres de la paret nord, a diferència de la resta tenen els bastiments laterals fets amb maons col·locats a trencajunts. També destaquen tres obertures del primer pis, una doble geminada amb columneta central i una simple, totes fetes en arc de mig punt, que delimiten una petita galeria a la cantonada de l'edifici. Per últim a les golfes hi ha una finestra triforada també amb arcs de mig punt delimitats per dovelles i carreus ben treballats. La coberta de l'edifici, és a doble vessant amb teules de ceràmica 08002-71 Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació. L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en estat ruïnós i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar i la seva rectoria, fou aixecada un cop acabada la guerra civil, entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. 41.7423500,1.6207800 385315 4622089 1947-49 08002 Aguilar de Segarra Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29003-foto-08002-71-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Lluís Bonet i Garí 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29011 Festa Major de les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-coromines PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A les Coromines, la Festa Major és el segon cap de setmana d'agost, en honor a la Mare de Déu de les Candeleres. 08002-79 Plaça de les Coromines La festa major de les Coromines, se celebrava el dia 2 de febrer, dia de la Candelera i havia tingut una gran tradició. Anys més tard es va canviar al segon diumenge de maig, i finalment al segon diumenge d'agost, que es quan es celebra actualment. 41.7393200,1.6383500 386771 4621730 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29019 Barraca de pedra seca del Pedegar 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pedegar-2 PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net XIX Construcció original de pedra seca orientada a l'est i adossada a un marge pel cantó nord-oest. Té planta quadrangular d'uns 2,75 x 3 m amb parets d'uns 0,60 m de gruix i coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. La porta d'uns 0,80 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals, i a la façana principal també té una petita finestra d'uns 0,30 x 0,25 m. A l'interior hi ha una petita obertura o nínxol. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca El Pedregar 1. 08002-87 Al límit nord del terme, al sud del camí travesser És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. 41.7686200,1.6150500 384886 4625014 08002 Aguilar de Segarra Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Correspon a l'element 10587 de la Viquipedra. 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29024 Les Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caramelles PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/les-caramelles-daguilar-de-segarra/video/5757396/ Al municipi la celebració de la Pasqua es fa amb la cantada i ballada de Caramelles. Aquesta tradició no s'ha perdut mai al poble, ha passat de generació en generació i actualment durant els actes es visiten les més de 40 masies disperses que formen el terme municipal. Les caramelles a Aguilar són a més a més un punt de trobada entre els veïns del poble, pocs més de 200 habitants. La cantada de caramelles la fan pujats a un tractor amb remolc, tot engalanat amb boix i flors, que porta als caramellaires per les masies del municipi. Els caramellaires van vestits amb la roba tradicional, els homes amb barretina, camisa blanca, espardenyes i faixa, i les dones vestides amb davantal faldilla de flors, gandalla al cap, mitenes i enagos. Un cop arriben a cada mas, els dos abanderats saluden al propietari i comencen els balls i les cançons. Al passat, les cançons eren de caràcter religiós o sardanes però ara estan adaptades pels mateixos caramellaires, i parlen d'ells mateixos, de l'actualitat, de les cases que han de visitar, etc. Un cop acabats els balls i les cançons, els propietaris del mas donen diners i menjar als caramellaires. La cantada té lloc entre dissabte i diumenge de Pasqua i la festa acaba el diumenge al vespre al local social del poble, on s'ofereixen tots els balls en un acte que aplega més d'un centenar de persones. 08002-92 Tot el municipi Les Caramelles d'Aguilar de Segarra es conserven des de fa dècades. Anys enrere, només eren els homes els qui recorrien les masies per cantar i ballar, i precisament Aguilar va ser un dels primers pobles de Catalunya on el mossèn va acceptar que les dones també poguessin cantar caramelles. Llavors, els caramellaires recorrien les masies a peu, ara però ho fan amb un tractor que porta la música i el so del seu tambor arreu del poble. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, en origen cantades per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o caramellaires són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, El costum presenta nombroses variants segons les zones. Fragment de les caramelles de Mn. Gaspar Verdaguer, inicis del segle XX: (PARCERISAS 2000: 205) 'Som jovent de molta gresca, som la flor de Castellar, Sortiu doncs, preneu la fresca, que us volem felicitar. Ninetes d'amor ferides, escolteu nostres cantades i sortiu a les entrades amb cistelles proveïdes' 41.7393200,1.6383500 386771 4621730 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29029 Colomer de la Masia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomer-de-la-masia XIV-XV Construcció destinada a la creació de petits cubicles artificials per a la instal·lació i cria de coloms. L'estructura, de 8 m de llargada i orientada a nord-oest, consta d'un doble mur: el davanter, d'1 m d'alçada i 0,40 de gruix, sembla haver actuat com a impediment de l'accés per part de depredadors; el segon, de 3 m d'alçada i 0,70 de gruix, és el colomer pròpiament dit. Aquest segon mur, construït en pedra seca com l'altre, combina en canvi filades contínues de blocs desbastats amb filades en les quals entre bloc i bloc hi ha un espai. És en aquests buits deixats on els coloms hi farien niu. 08002-97 A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar 41.7288200,1.6381600 386737 4620564 08002 Aguilar de Segarra Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29029-foto-08002-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29029-foto-08002-97-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 85 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29053 Ball de la coca de Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-coca-de-festa-major PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.dansesvives.cat/?q=node/4088 Es tracta d'un ball que s'ha anat transmetent de generació en generació, i es balla amb motiu de la festa major del nucli de Castellar, que té lloc el primer diumenge d'Agost. La casa que protagonitzarà el ball, triada seguint un torn rotatori, ha de fer (o bé els fa fer) la coca i els panets de Sant Esteve. Després de celebrar-se la missa a la capella de Sant Esteve es reparteixen els panets i es beneeix la coca. A la tarda es fa el ball de la coca, que obre una parella (home i dona) de la casa elegida. A la mitja part del ball se sorteja la coca entre aquells que hagin comprat números després de la missa o durant el ball mateix. La música del ball va a càrrec de l'orquestra contractada pel ball de festa major, i no s'hi requereix cap indumentària específica. 08002-121 Plaça de Castellar En el passat, era el Prior de la Confraria de Sant Esteve el que ballava amb la filla o la dona del propietari (tret imprescindible) de la casa que pastava la coca. Un cop acabat el ball, la coca era subhastada i la quantitat recollida es donava a l'església. 41.7393200,1.6383500 386771 4621730 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Inventariat al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya (CPF) 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29054 Els Pastorets https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets XIX Els Pastorets, és una representació teatral típica de les festes nadalenques popular a molts indrets de Catalunya. A Aguilar, es representa durant la festa de Nadal per la canalla del municipi i al centre social davant tota la població. L'argument de l'obra es construeix a partir de tres histories, la cerca de la posada per Josep i Maria i el naixement de Jesús, la segona part es centre en la lluita entre àngels i dimonis; i la tercera, més còmica i costumista està centrada en els pastors 08002-122 C/ Raval s/n Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L'officium pastorum (l'adoració dels pastors) és el punt de partida d'antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal. Els textos més antics en català d'aquest tipus de teatre daten del segle XV, però serà a cavall dels segles XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. Les obres més populars són L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies, del 1903; Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres, del 1916, i La flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas, del 1954. 41.7393200,1.6383500 386771 4621730 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29057 Rondalla de la Pedra dreta de Cal Giralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-cal-giralt PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació. Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 18-19, explica l'origen mític d'aquest menhir. El propietari de les terres de Còdol-rodon volia conrear-ne una peça al mig de la qual hi havia una pedra enorme. Com que la pedra li impedia conrear-hi, va prometre la suma de 10 escuts a aquell qui li tragués la pedra d'allà. Molts ho intentaren debades, i quan el propietari ja es donava per vençut s'hi va presentar un vell vestit de manera molt humil. Li va demanar al propietari que li deixés intentar-ho, i aquest li va dir que no se'n sortiria. Indignat per la incredulitat del propietari, va aixecar la peça i la va llençar enrabiat ben lluny, fins allà on és ara. L'amo va fugir espantat, i tot i que el vellet el va estar buscant per reclamar la seva recompensa, mai ningú no el va tornar a veure. Així doncs, el vellet es va quedar amb les terres del fugitiu. Hi ha una segona rondalla que explica un origen mític alternatiu d'aquest menhir en relació amb la pedra de Còdol-rodon. 08002-125 41.7410300,1.6135500 384712 4621952 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29058 Rondalla de la Pedra dreta de Can Còdol-rodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-can-codol-rodon <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> La seva publicació en garanteix la conservació. <p>Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 19, explica l'origen mític de la pedra de Còdol-rodon (que dóna nom a un mas i tota la seva àrea). La gent d'Aguilar mantenia un conflicte amb els habitants de la serra de Còdol-rodon. Les discussions van acabar en una gran baralla en la que els uns i els altres es van llençar de tot. La taula de Còdol-rodon va acabar al pla, on els d'Aguilar la van recollir i la van clavar verticalment, donant origen al menhir de Cal Giralt. Així mateix, un paller dels d'Aguilar havia acabat a dalt de Còdol-rodon, que també se'l van quedar, i amb el temps va esdevenir de pedra.</p> 08002-126 41.7301200,1.6087100 384290 4620748 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2022-01-17 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29059 Història del llibre del Lluís Serrador https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-llibre-del-lluis-serrador PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XX La seva publicació en garanteix la conservació. Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 272, explica que en Lluís, de la Serradora, tenia un llibre màgic del qual feia un mal ús. Una nit es va presentar a la fàbrica dels fadrins de Cal Vendrell. Va apagar els llums i, il·luminat amb un ciri, va començar a llegir el llibre, amb l'efecte que va prendre control de la ment del vigilant obligant-lo a desvestir-se. Va apagar el ciri, i l'encanteri es va desfer. La història va córrer, i les noies que treballaven a la fàbrica van parar molt de compte a partir de llavors de tornar ràpidament a casa quan plegaven de la feina, per por que en Lluís les obligués a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat. Sembla, doncs, una història moralitzant en la qual, atiant una por, es pretén esmolar la cautela de les noies. 08002-127 41.7376100,1.6236800 385548 4621559 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29060 Història del captaire misteriós https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-captaire-misterios PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XX La seva publicació en garanteix la conservació. Una història familiar, recollida a PARCERISAS, 2000: 272-273, explica l'aparició d'una persona desconeguda, aparentment amb el do de la clarividència. La història comença a Cal Ramon, on hi havia un nen de 10 anys que vivia postrat en un llit per una paràlisi. Una nit de tempesta, va picar a la porta un captaire demanant caritat. La mestressa li va respondre que no n'hi podia donar, perquè a casa hi havia un nen malalt i necessitaven els diners per costejar les seves cures. El captaire va demanar veure el nen, i immediatament va assegurar que es posaria bé. La mestressa, agraïda per les paraules de consol, va oferir un llit al captaire perquè hi passés la nit. L'home ho va refusar i, davant la insistència de la mestressa per gratificar-lo, li va demanar que si el nen es recuperava li donés 100 duros per fer-se un vestit de vellut. La dona va acceptar, i el captaire va marxar just quan va acabar la tempesta. El nen es va recuperar, i la dona va aconseguir i guardar tota la seva vida els 100 duros esperant la tornada del captaire, que mai més no va tornar a aparèixer. 08002-128 41.7430500,1.6521400 387924 4622126 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29061 Història de la màgia de Cal Llema https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-la-magia-de-cal-llema PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XX La seva publicació en garanteix la conservació. Història d'uns fets succeïts l'any 1948 a la casa de Cal Llema, recordats a la contrada i recollits a PARCERISAS, 2000: 273-274. El mes de desembre de 1947, havia mort l'àvia de la casa. L'intens fred i els efectes d'una nevada van fer que el mossèn de Castellar, tot i que li van demanar que acudís a la casa, s'hi negués. Van acudir, llavors, al mossèn d'Aguilar, que hi va acudir i va oficiar els funerals. Arribada la primavera de 1948, van començar a aparèixer animals morts a la casa, tots ells amb un tall al coll. Inicialment semblava obra d'unes rates, posteriorment els va semblar que era obra d'una mostela esmunyedissa. Amb tot, les morts seguien, i l'amo de la casa feia guàrdia amb l'escopeta per capturar-ne l'autor. Mentre mirava fixament un gran gall, pensant que la bèstia culpable de tot plegat no podria amb ell, el gall va batre les ales i va caure agonitzant, també amb un tall al coll. Davant del neguit que sentien, van anar a cercar al capellà, li van explicar el que succeïa i els va acompanyar de tornada a beneir els corrals. A partir d'aquell moment, els corrals van quedar tranquils, però va ser a dins de la casa que van començar a passar fets inexplicables: coses que apareixien canviades de lloc o diferents de com les havien deixades, coses que queien inexplicablement, objectes que sortien disparats dels calaixos... Un dia, les noies que ajudaven a fer tasques a la casa anaven de camí amb una mula. Un home que llegia un llibre els va demanar si la mula estava bé, i tot i que li van respondre que sí, els va dir que potser demà seria morta. Van explicar a la casa el que els havia passat, i tot i que van buscar l'home del llibre arreu, ningú no el va poder trobar. Van demanar ajuda de nou al capellà, que va beneir la casa i els va recomanar que aquelles noies no hi tornessin. Ho van fer així, i l'enrenou es va acabar. 08002-129 41.7078800,1.6455600 387316 4618230 1948 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29062 Goigs de Sant Andreu Apòstol https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-apostol PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XXI La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vic)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats' El gravat representa una imatge del sant sense ornaments. L'orla és amb motius geomètrics. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 14 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració, sota la qual s'inclou la partitura. Finalment, al peu (i fora de l'orla), se n'especifica la data d'edició: maig de 2009. No es fa referència, en canvi, a la impremta. 08002-130 Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. 41.7424800,1.6208300 385320 4622104 2009 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Lletra i música de Mn. Antoni Malats L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. Malgrat que l'edició consultada sigui datada de 2009, tenen origen als anys 30 del segle XX (fitxa 131). 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29063 Goigs de Sant Andreu Apòstol (2) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-apostol-2 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vich)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats, pvre.'. No hi ha cap gravat encapçalant el document, que s'articula en dues cares (anvers i revers). A l'anvers, l'orla (amb motius geomètrics ) no tanca tot el text, sinó que arrenca de sota el títol per tancar a partir d'aquest punt 3 costats d'un rectangle. El text, a 2 columnes (sense corondells) mostra a l'anvers l'entrada, i les 10 primeres estrofes. Al revers, l'orla torna a envoltar només parcialment el text. Hi ha, també a 2 columnes, les 4 estrofes finals del total de 14, la tornada i una oració en llatí. També en llatí s'esmenta el lloc i dia d'impressió (Vic, 20/07/1947) i el promotor de la impressió: Joan, bisbe de Vic (Joan Perelló i Pou, 1927-1955). Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi inclou la partitura. 08002-131 Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. Cal dir que aquesta impressió, però, es va fer en una etapa d'impàs, ja que l'església del castell havia quedat inutilitzada l'any 1936 i la nova no va estar a punt fins el 1949. 41.7424800,1.6208300 385320 4622104 1936 08002 Aguilar de Segarra Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29063-foto-08002-131-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Lletra i música de Mn. Antoni Malats, prevere L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29064 Goigs de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir Sant Esteve que se veneran en Castella de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor vista zenitalment) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius florals. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta i llibreria Roca, 1953. 08002-132 L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia. 41.7306100,1.6581300 388401 4620737 1953 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29065 Goigs de Sant Esteve (2) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-2 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten per la missa de Sant Esteve, a l'hivern. Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir S. Esteve que se veneran en Castellà de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor amb tija i fulles lanceolades) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius linials, amb un eix central de punts i fulles. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta de Josep Roca, 1941. 08002-133 L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia. 41.7306100,1.6581300 388401 4620737 1941 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29066 Goigs de Sant Antoni de Pàdua https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-antoni-de-padua PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. Goigs amb la capçalera ' Goigs en lloança de Sant Antoni de Pàdua que es venera a la capella de la masia de Cal Vers (Can Vila) d'Aguilar de Segarra'. Per sobre de la capçalera, hi ha el gravat del Sant, entre núvols, sostenint a Jesús infant i unes flors. Als seus peus, la inscripció 'ST ANTONI DE PADVA', i la representació d'una església. A ambdós costats del gravat, ornaments de gerros amb flors. L'orla és una sanefa amb motius geomètrics. El text, a 2 columnes (sense corondells) consta d'entrada i 7 estrofes, sense tornada. Al peu, conclou amb una oració. Al revers, sense orla, hi ha la partitura encapçalada per les dades d'autoria: 'Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs'. Finalment, al peu, hi consta que es tracta de la 1a. Edició, de l'any 2003. 08002-134 La capella de Sant Antoni de Pàdua, del mas de Can Vila, està documentada des de l'any 1707. 41.7404500,1.6219000 385405 4621877 2003 08002 Aguilar de Segarra Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29066-foto-08002-134-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29067 Goigs de Nostra Senyora del Grauet https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Senyora del Grauet'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant i unes flors, als peus de la qual hi ha una representació d'una església amb campanar d'espadanya. A ambdós costats del gravat s'hi llegeix 'SUFRAGANIA DE MASSANA COMARCA D'IGUALADA', i hi ha ornaments geomètrics. L'orla és amb motius vegetals (cal remarcar que tant els ornaments com l'orla són a tinta blava). El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, encara dins l'orla, s'acrediten les autories: 'Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau'. No hi consta l'any d'impressió. 08002-135 La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. 41.7092600,1.6180900 385033 4618419 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29068 Goigs de Nostra Senyora del Grauet (2) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet-2 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Sra. del Grauhet sufragània de Massana'. Partint aquest text en dos hi ha el gravat, que representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius geomètrics que es troben als quatre angles formant sengles creus. El text, a 2 columnes (amb corondell) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, fora de l'orla, s'esmenta la Impremta Vives, de Manresa, sense cap esment a l'autor ni a l'any. 08002-136 La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. 41.7092600,1.6180900 385033 4618419 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29077 Font de Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferro DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Hi ha algunes (poques) restes de deixalles acumulades. Font de raig situada dins l'escletxa oberta pel Torrent de Cal Pere, arran d'una petita balma. En un punt on el torrent s'eixampla i forma una bassa, un broc metàl·lic recolzat sobre una teula sobresurt d'un perfil d'argila. 08002-145 A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera. 41.7228800,1.5871300 382482 4619973 08002 Aguilar de Segarra Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29081 Barraca de pedra seca de les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-coromines DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Barraca de pedra de planta rectangular encaixada en un marge agrícola, amb l'obertura orientada al sud-est rematada amb un arc molt rudimentari resolt amb tres pedres. La coberta és una falsa cúpula per atansament de filades, i externament està coberta per una capa de terra amb vegetació. 08002-149 A llevant del nucli de les Coromines. 41.7199600,1.5813100 381992 4619657 08002 Aguilar de Segarra Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
29084 L'aigua sanadora de la Font dels Peuets https://patrimonicultural.diba.cat/element/laigua-sanadora-de-la-font-dels-peuets DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. La seva publicació en garanteix la conservació. A Duocastella, 2010, s'hi recull una llegenda en la qual un home amb els peus nafrats va pujar a la Font dels Peuets (que és en un lloc molt elevat) i se'ls hi va rentar. Gràcies a l'aigua, se li van curar les nafres. La llegenda probablement està relacionada amb la denominació de la font. 08002-152 Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer 41.7252500,1.6609600 388627 4620138 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
37243 Can Cintu; Can Nit i dia https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cintu-can-nit-i-dia AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. XIX L'any 1991 es realitzà una remodelació per a ús de restaurant, dirigida pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig. La masia de Can Cintu és un edifici format per un cos central de dues crugies paral·leles a la façana principal, escala i accés central, i un cos afegit posterior a cada banda. L'edifici presenta dues façanes ben diferents, la façana donant al carrer és d'un gran valor artístic, cos central amb composició simètrica de forats i dues lògies amb arcs i balustrada als extrems. En canvi, la façana donant al jardí té tres petites finestres i dues portes. El sostre de la planta baixa està format per un forjat de biguetes de fusta, revoltó manual i reblert de morter. El sostre de la segona planta, voltes falses sota coberta de teula àrab. Cal destacar l'interès de l'escala amb un lucernari zenital hexagonal, el sòcol i paviment de la sala en la planta baixa que dóna al jardí, i les dues glorietes superiors amb successió d'arcs i barana de balustres. En quant al jardí destaca la font com a element arquitectònic, la tanca del jardí i les següents espècies vegetals: til·lers, acer, pinus pinea, xiprer i aesculus hippocastallum. 08003-103 Av. Sant Josep de Calassanç, 29 a 35 41.4966200,2.2954900 441196 4594129 08003 Alella Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37243-foto-08003-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37243-foto-08003-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37243-foto-08003-103-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
37319 Basses de Can Pufarré https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-pufarre AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. XIX-XX Alguns elements estan en desús. Conjunt de dues basses de planta rectangular: 5 x 3 metres la petita i 7 x 5 metres la més gran. La primera està en desús, no així la més gran. L'obra és de paredat antic, combinant les pedres de petites dimensions amb d'altres més grans, unides amb morter. La part superior dels murs està acabada amb maons. Al voltant hi ha altres construccions relacionades amb les basses per tal de canalitzar les seves aigües: parets, canalitzacions i pericons. 08003-179 Ca l'Arrau - Torrent de Can Puferrer - Entre els nucli de Mas Coll i Can Comulada Els treballadors del túnel de la INGAR aprofitaven l'aigua d'aquestes basses. 41.5013900,2.2835200 440202 4594666 08003 Alella Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37319-foto-08003-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37319-foto-08003-179-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2019-11-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La bassa gran s'ha voltat de filat protector per evitar la caiguda d'animals o persones. 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
40048 Murs de pedra seca de Can Joanet https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-joanet <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> 08005-179 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 41.6997200,2.2453000 437204 4616712 08005 L'Ametlla del Vallès Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-01-18 00:00:00 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
40279 Peça de la Cervera/ Camp de la Serbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/peca-de-la-cervera-camp-de-la-serbera COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. III - IV Restes estructurals situades a prop de la urbanització de can Reixac, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. Fou descobert en un marge l'any 1975, en el curs de les obres d'urbanització de la zona. Situat a tocar dels assentaments de Can Serral i Can Catafau Vell i de la urbanització de Can Reixac. S'hi localitzà un enterrament de tègula, documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, amb la tomba orientada a ponent i sense cap tipus d'aixovar. La tipologia dels fragments de tegulae i la pasta d'aquestes, així com la morfologia de l'enterrament dataren la troballa entre finals del segle III i principis del IV. Al voltant apareixien algunes restes ceràmiques. Sembla que en aquesta mateixa zona, anys abans, Emili Valls, avi d'Emili Ramon, hi havia localitzat una segona tomba, en desboscar una zona per convertir-la en camp de conreu. La tomba es va atribuir a un soldat romà per l'aixovar que contenia: casc, cuirassa, llança i espasa curta. No obstant, se'n desconeix la ubicació exacta. Actualment no es localitzen restes arqueològiques en superfície. 08005-410 Can Reixac Localitzat i documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, que van aixecar una secció i un petit informe durant la inspecció de les obres d'urbanització. 41.6529900,2.2655600 438846 4611510 08005 L'Ametlla del Vallès Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40279-foto-08005-410-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Enric Costa Argemí 83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
40281 Mas Dorca II https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dorca-ii COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. Restes estructurals situades entre Can Màrgens, el Mas Dorca i la carretera C-17, ben a prop del restaurant la Quaranya. Les condicions per a l'agricultura i l'accés als recursos que presenta aquesta zona són immillorables. Josep Estrada documentà en una de les feixes de vinya d'aquesta zona, avui desapareguda, restes de parets, de paviments d'opus testaceum, tegula i dolia, elements que fan pensar en la possibilitat de l'existència d'algun establiment romà en aquest indret. A causa de l'abandonament dels camps de conreu molts anys enrere, als anys 80 es feia difícil localitzar material arqueològic en superfície. Actualment la zona està parcialment emboscada, i en part es troba sota el nou polígon industrial recentment urbanitzat No es localitzen restes arqueològiques en superfície. 08005-412 Entre Can Màrgens, el Mas Dorca i la carretera C-17 Jaciment documentat per Josep Estrada l'any 1948. 41.6516000,2.2695000 439173 4611353 08005 L'Ametlla del Vallès Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40281-foto-08005-412-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Enric Costa Argemí 83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
95146 Conjunt de mines d'aigua d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-mines-daigua-darenys-de-mar <p>SALBANYÀ ROVIRA, Bernat (2007). Mines al Maresme: un exemple d’aprofitament dels recursos hídrics en un batòlit granític. Treball inèdit. Institut Turó dels 3 Pins.</p> XVIII-XX No es troben en funcionament per haver estat seccionades la majoria d'elles. <p>Les mines d'aigua són un exemple d'aprofitament dels recursos hídrics per a una comunitat. Un estudi de les mines del Maresme fet per en Bernat Salbanyà (2007) ha permès identificar una sèrie de mines a Arenys de Mar: Trilla; Can Domingo Caldes; Can Poy; La Gallina; Can Forades; Mina dels Frares; Can Cabirol; Sans, Salas o de Molins; Can Mils o Can Montalt.</p> <p>La mina de Can Cabirol neix, en forma de galeria, a la zona sedimentària de la riera d’Arenys, a l’alçada del carrer de la Font. Aquesta mina ha persistit en el temps, fins i tot, després de cobriment de la Riera. Des del seu naixement, baixa en direcció sud, travessant la riera fins a situar-se en el seu punt mig, a l’alçada del carrer del Bisbe Vilà i Mateu. Aquí se situa el primer pou de pas, reformat després de l’obra esmentada. Continua baixant, a mesura que va creuant la Riera fins a situar-se a l’altre marge. A davant del número 75, 80 metres més avall, hi ha el següent registre. Segons un plànol del 1783 en aquest punt també s’hi trobava la confluència amb el rec municipal i una altra mina desapareguda. A partir d’aquí segueix el marge de la riera en direcció a mar. Quan arriba a la cantonada de la plaça de l’Església, uns 75 metres més avall, passa de galeria a estar entubada. Aquest tram es va canviar durant la reordenació de la plaça a mitjan segle XX. Segueix per marge avall, fins a deixar la plaça. A partí d’aquí torna a ser en galeria. Davant del número 39 hi trobem un altre pou de pas. La mina segueix cap avall, de manera que va a buscar la finca de Can Cabirol, i travessa tots els carrers que conflueixen a la Riera. L’últim registre abans d’arribar a la finca dels propietaris, situada al carrer d’Avall número 4, es troba situat al marge de la Riera davant el número 5, la Casa Milans. Després gira a l’oest passant per sota aquesta casa i arribant a la finca de Can Cabirol. Finalment, un cop allà, ja que la família Cabirol no fa ús de les aigües, un pilar repartidor divideix l’aigua de dues plomes de Mataró, cap als dos arrendataris actuals.</p> <p>La mina de Can Domingo Caldes neix en forma de galeria en un marge del camí del Mormo i l’entrada de Can Rovira. Travessa l’autopista i se situa en el marge del camí de Ronda i el rial de la Planeta. En aquest punt se situa el primer pou de pas. La distància entre la superfície i la galeria en aquest punt és al votant de 20 metres. O sigui, que de la cota 70 en aquest punt, la mina se situa a 50 metres sobre el nivell del mar. La mina continua, tota bancada amb unes dimensions de 0’5 metres d’ample per 1’3 metres d’alçada, pel marge dret del rial amb direcció sud-est. El següent pou de pas és a uns 95 metres de l’anterior. Està tancat amb ciment i no amb portella com els altres. A partir d’aquí, continua baixant seguint el marge del rial i sense canviar la direcció. El pilar repartidor se situa a uns 160 m del registre bloquejat. En aquest punt deixa de ser galeria per dividir-se en tres tubs de repartiment, un del qual està taponat. Aleshores, els tubs es dirigeixen a dues finques: Can Vallbona i Can Noè. </p> <p>La mina de Can Forades neix a prop de C-32, per sobre uns sorts situats entre el rial del Bareu (o d’en Piteu) i el de Vallfiguera. Baixa bancada en direcció sud, durant uns 70 metres. En una vinya situada als marges dels dos rials, hi ha el primer pou de registre que separa la superfície de la galeria uns 8 metres. A partir d’aquí, la mina es dirigeix entubada cap al rial del Bareu per on descendeix fins a Can Forades. En arribar al rial creua el rial de Vallfiguera que hi conflueix. En direcció SE, segueix per el marge dret del rial amb un tub de plom. Segueix pel marge uns 150 metres, on es creua amb el camí de Ronda. El seu traçat continua així fins 100 metres més avall. En aquest punt té lloc un canvi de marge, just davant la finca de Can Bomba. Es deu a que les arrels dels arbres i les avingudes d’aigua del rial havien obturat i deixat al descobert la canonada. Per tal de solucionar el problema es va canviar el tub i se’l va canviar de marge per tal que quedés al costat del rial on hi ha la finca propietària. Finalment, continua pel marge esquerre i al cap d’uns 300 metres, creua el camí del Pla dels Frares i entra a la finca de Can Forades on l’aigua és abocada en un safareig a través de diversos compartiments. </p> <p>La mina vella dels Frares neix en els marges del rial del Bareu, entre les confluències del de Vallfiguera i del camí de Ronda. El naixement està format per tres ramals. Des del naixement principal fins a la confluència amb els altres dos transcorren uns 110 metres. Els altres naixements segueixen dos camins diferents entre si. El primer és paral·lel al principal amb una llargada d’uns 55 metres. L’altra en direcció cap a l’est té una llargada d’uns 40 metres i travessa el rial, de manera que neix al marge dret. Units per un pou de pas, segueixen direcció sud. Aleshores gira cap al SE, paral·lela al rial i a uns 25 metres del seu curs, i en un traçat completament recte transcorre uns 170 metres fins arribar a la caseta d’entrada. A partir d’aquí, segueix la mateixa direcció cap a l’actual Granja “El Paraíso”, on l’aigua s’aboca en una bassa. </p> <p>La mina de la Gallina neix en el marge d’unes cases i el solar de Carbons Juncà, del rial del Bareu; al peu del turó on hi ha el grup de cases de El Paraíso. Neix en forma de galeria, i comença el seu traçat en direcció SE durant 12 metres. En aquest punt hi trobem un pou de registre. Continua el traçat cap al sud. Quan arriba a uns 50 metres del pou, passa a estar entubada. Baixa amb la mateixa direcció fins a travessar el rial pels voltants del carrer de Santa Rita; fins arribar a la cantonada de la Torre d’Arenys amb el carrer dels Capellans. En aquest punt s’erigeix un pilar repartidor que avoca una part de l'aigua a la font. D’aquest pilar repartidor, en surten uns tubs més petits que reparteixen l’aigua a 12 cases del nucli antic situades al carrer del Bisbe Català, al carrer de Sant Antoni i el carrer Ample. </p> <p>La mina de Can Mils neix a l’actual Polígon Industrial. La zona de naixement, humida com es pot comprovar per la presència d’un bosc a la seva superfície, és múltiple ja que compta amb diversos punts d’inici i de sortida. El cap de la mina és una galeria bancada amb les parets reforçades per una doble capa de maons, tal i com seguirà així durant tota la galeria. Les dimensions que té és de 0’5 metres d’amplada per 1 metre d’alçada. La mina segueix 7 metres cap a al SE. Fa un gir cap al SO, on segueix prolongant-se durant 74’5 metres. Als 8’5 metres del gir trobem un pou de registre. Al cap de 27 metres més avall hi ha un altre pou i un altre a una distància de 10 metres de l’anterior. La mina transcorre 29 metres fins a trobar-se un gir cap a l’oest. En el gir es produeix un salt vertical de 3 metres que dóna força a l’aigua per baixar més ràpidament. Seguidament torna a girar cap a al sud fins a 8’5 metres. En aquest punt es produeixen 4 fets. Hi ha un pou de sortida de 10 metres de profunditats. Es produeix un gir cap a l’oest. Té lloc un salt vertical, aquest cop d’1 metre. A més, s’uneixen a aquesta galeria principal dues de secundàries que provenen de naixements diferents. Després de la unió, la galeria segueix 57 metres cap al SO fins a enganxar-se amb un altre naixement que neix 9 metres al nord d’aquest punt. A partir d’aquí, la mina només la conforma una galeria de 221 metres de longitud. En direcció cap al SE. Durant aquest tram trobem un total de 4 pous fins arribar a la boca de la mina. L’últim tram abans d’arribar a la boca de la mina és de 90 metres. A partir d’aquest punt passa a través d’una canal i després entubada fins a un repartidor que aboca tota l’aigua en una bassa. </p> <p>La mina de Can Montalt neix a l’actual plaça de la Mare Paula Montalt, que no té relació amb l’horta de Can Montalt, la finca que ocupava aquets terrenys. La podem dividir en dos trams: el de galeria i l’entubat. Neix bancada en unes dimensions de poc més d’1 metre d’alçada per 0’5 metres d’amplada. Es dirigeix en rumb SO cap al carrer Montserrat on canvia de direcció. Amb la construcció d’un nou bloc de pisos es va reformar el pou d’entrada a la mina que actualment es fa per carrer Doedes. En aquest punt hi ha el canvi de tram. A partir d’aquí, la mina segueix el seu curs per mitjà d’un tub d’asfalt de 20 cm de diàmetre. Aleshores, el traçat de la mina es troba a pocs metres de separació de la mina dels molins, de manera que segueix amb rumb cap al sud per el marge dret del carrer Doedes. Un cop travessat el carrer de l’arxiprest Rigau, continua per el carrer de Santa Clara fins a posar-se al marge esquerra. Segueix per aquest marge fins al final del carrer, on voreja l’edifici dels Jutjats. Actualment, el tub desemboca a la xarxa de clavegueram tot i que girava i arribava fins a la Riera. Un cop allà el tub, que encara es conserva, girava la cantonada dels jardins del Xifré i per sota la vorera de la Riera arribava fins a la Casa anomenada Can Ramon de les Aigües. El tub es dirigia cap a dins la casa on desembocava en un pilar repartidor. </p> <p>La mina de Can Poy resta ja molt desapareguda igual que la finca on abastia l’aigua. Neix al costat del rial del Bareu, en els terrenys de Can Bomba. Es tracta d’una mina bastant curta. Arriba a la seva desembocadura en una bassa, situada a uns 300 metres De distància, destruïda actualment que formava part de la finca de Can Poy.</p> <p>La mina Sans neix a la finca de Can Sagrera, a Arenys de Munt, tot i que el naixement inicial era als Camps d’en Finet. En aquest indret, s’apunta que l’aigua filtra a través d’una paret revestida de roca. En aquest tram la mina és bancada. Avança uns 200 metres en direcció SE fins arribar al pou dels Camps d’en Finet; on fa un canvi de rumb cap al SO, on al cap d’uns 130 metres arriba a un altre pou de registre dins la mateixa finca. A partir d’aquí, en direcció sud, segueix uns 60 metres, de manera que travessa el rial del Corsaví i voreja la finca de Can Pica per la de Can Córdoba. Després, recupera la direcció cap al SE durant uns 45 metres fins arribar a un nou registre. Aleshores, es produeix un gir cap al sud i 20 metres més avall hi ha un altre registre. Segueix en direcció sud i entra a l’horta de Can Maresma, actualment Can Capdevila, fins a obrir un nou pou de registre als 60 metres. Continua 40 metres cap al sud on, a la vinya de Can Dalmau, s’obre un altre pou de pas. Ara ja la direcció és sempre la mateixa, cap al sud, tot i que hi poden haver-hi petits girs que no alteren el traçat general en els plànols conservats. Després del pou de pas de Can Dalmau, trobaríem el situat a Ca l’Ubach, a uns 40 metres més avall. Entre el registre de Ca l’Ubach i el que està situat a l’antiga vinya de Can Prats transcorren 220 metres, aproximadament. Actualment, les antigues finques de les famílies Ubach i Prats estan urbanitzades. En certs trams, ni el tub de formigó instal·lat a la dècada del 1970 ha pogut resistir al buidatge dels solars per a la construcció d’aparcaments soterranis i els fonaments per als blocs de pisos. La mina continua baixant fins a l’antiga horta de Can Paciència, també urbanitzada. El registre d’aquesta finca se situaria a uns 50 metres de l’anterior, a Can Prats. L’últim punt on es podia fer un control de la mina era a l’hort del convent de les monges Clarisses, uns 200 metres més avall. El tall més significatiu de la mina es va produir en la construcció de la nova seu dels Jutjats d’Arenys on, a 50 metres del punt anterior, es va trencar el pas de l’aigua. Tot i així, queda un fragment de la mina i el tub d’aproximadament un metre de longitud entre el nou edifici i el següent tall: la construcció d’un aparcament soterrat als jardins del Xifré. La mina es reprèn a l’altre costat dels jardins on continua baixant. El següent pou de registre té lloc a 50 metres. A l’alçada del carrer de l’Hospital. Aquest és l’últim abans del repartidor que té lloc a l’antiga bassa del molí. A partir d’aquí la mina segueix dos cursos diferents. Abans d’arribar al repartidor situat a l’antiga bassa del Molí de Dalt, s’obre un ramal de la mina en direcció sud-oest cap al Molí de Mar. No hi ha constància de cap registre en aquest tram. Un cop passat el carrer Antoni Torrent, la mina creuaria els carrers d’Andreu Guri i d’Avall i es dirigiria entre els pisos de Sa Boada i la penya del Cementiri fins a la bassa del Molí de Mar que restava més elevada del nivell del carrer i que actualment només se’n conserven les parets. La mina surt del Molí de Mar i travessa la N-II i la via del ferrocarril per desembocar al mar. </p> <p>Finalment, la mina Trilla neix als terrenys de la mina de Can Triter a prop de la confluència entre els rials del Bareu i del Tronqueda. Neix en forma de galeria amb unes dimensions que no s’han pogut determinar, ja que en aquests terrenys actualment estan sota una fase d’urbanització i degut al pas de vehicles de gran tonatge és perillós accedir a la mina. La mina baixa uns 250 metres en direcció SE fins arribar en un pou de registre situat dins una altra horta. A partir d’aquí baixa entubada des d’aquest punt. La direcció és cap al sud de manera que va a buscar el curs del rial mentre segueix baixant. Un cop arribada al rial segueix el seu curs pel marge esquerre. Un cop ha travessat el carrer de l’arquitecte Gaudí, segueix amb la mateixa direcció uns 30 metres fins a girar cap a l’est per sota uns blocs de pisos. Aleshores passa, igualment entubada, per darrere les cases del carrer de Santa Rita, fins arribar a un pilar repartidor que s’obre pel carrer del Bareu. Des d’aquest pilar repartidor surten uns tubs de plom que arriben fins a les cases del mateix carrer del Bareu, carrer de Sant Antoni, de la Perera, carrer Ample i, fins i tot, travessaven la riera fins al carrer Andreu Guri. Aquestes connexions es van trencar amb la canalització de la riera d’Arenys.</p> 08006-496 Arenys de Mar 41.5819027,2.5488237 462391 4603455 08006 Arenys de Mar Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95146-minesarenys.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33979 Barraca 3.1. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-31 Sense ús. <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-112 41.3395300,1.9404800 411351 4576991 08020 Begues Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-18 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33981 Barraca 3.3. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-33 <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> 08020-114 41.3390700,1.9379800 411141 4576942 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33982 Barraca 3.4. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-34 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-115 41.3386000,1.9365300 411019 4576891 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33983 Barraca 3.7. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-37 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-116 41.3387400,1.9352100 410909 4576908 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33984 Barraca 3.8. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-38 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-117 41.3373100,1.9372100 411074 4576748 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33986 Barraca 3.11. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-311 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-119 41.3383200,1.9394400 411262 4576857 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33987 Barraca 2.24. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-224 Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08020-120 41.3223400,1.9311000 410543 4575092 08020 Begues Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33988 Barraca 2.25. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-225 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-121 41.3218000,1.9309800 410532 4575032 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33989 Barraca 2.26. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-226 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-122 41.3220800,1.9323300 410645 4575062 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33990 Barraca 1.16. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-116 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-123 41.3264300,1.9047600 408344 4575573 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33991 Barraca 3.5. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-35 <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> 08020-124 41.3369200,1.9249100 410045 4576717 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33992 Barraca 3.6. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-36 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-125 41.3394500,1.9290200 410392 4576994 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33993 Barraca 3.13. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-313 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-126 41.3384700,1.9279400 410300 4576886 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33994 Barraca 2.27. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-227 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-127 41.3255300,1.9332200 410724 4575444 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33995 Barraca 4.9. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-49 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-128 41.3438900,1.9048300 408374 4577512 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33996 Barraca 2.17. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-217 <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> 08020-129 41.2897500,1.9132100 409000 4571492 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33997 Barraca 3.10. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-310 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-130 41.3386800,1.9250500 410059 4576912 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33998 Barraca 3.12. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-312 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-131 41.3411500,1.9315700 410608 4577180 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
33999 Barraca 4.1. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-41 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-132 41.3356000,1.9091700 408726 4576587 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33999-foto-08020-132-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
34000 Barraca 4.2. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-42 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-133 41.3376500,1.9063100 408489 4576817 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
34001 Barraca 4.3. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-43 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-134 41.3393100,1.9046700 408354 4577003 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
34002 Barraca 4.4. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-44 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-135 41.3404000,1.9182800 409495 4577110 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:17
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 111,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5