Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40050 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX-XXI | <p>El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles de diferents pobles del Vallès, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de diferents passos: la Jota, la Caxutxada, la Contradansa, la polca, la Mazurka. D'altra banda, el Ball Mut, que té com a so només les castanyoles, restant la cobla callada. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. A l'Ametlla, sempre s'inicia amb l'anomenat 'Pas de l'Ametlla'. El municipi, que té una gran tradició de gitanes, compta amb quatre colles: la dels Plançons, que va dels 3 als 6 anys, la dels Petits, de 7 a 10 anys, la dels Mitjans de 11 a 15 anys i la de Joves i Grans.</p> | 08005-181 | l'Ametlla del Vallès | 438520 | 461335 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Ball de gitanes davant la plaça de l'Ajuntament al 1943 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
| 40088 | Complex resclosa-rec-mina del Pont de la Terrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-resclosa-rec-mina-del-pont-de-la-terrera | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>Resclosa, situada a sota el Pont de la Terrera, que desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedra i maó massís lligats amb morter de calç i fa aproximadament 2 m de llargada i uns 70 cm d'alçada. El rec, fet dels mateixos materials, i d'una amplada aproximada de 12 cm, ressegueix a cel obert el marge dret del torrent i arriba a una petita mina, situada sota el camp del davant de les Basses de la Boadella, que condueix l'aigua fins a la bassa gran.</p> | 08005-219 | Can Forns. Polígon 4, parcel·la 12 | 437823 | 612791 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||
| 94057 | Els d'Arenys són batejats sota l'escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-son-batejats-sota-lescala | <p><span><span><span>AMADES i GELATS, Joan (1937): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Amades_i_Gelats%2C_Joan_%281937%29%3A_%27Refranys_personals%27%2C_dins_Butllet%C3%AD_del_Centre_Excursionista_de_Catalunya_%28BCEC%29%2C_n%C3%BAms_504_a_511_%28maig_a_desembre_del_1937%29'><span><span>Refranys personals; dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 120. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p><span><span><span>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'><span><span>El llibre dels refranys catalans</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Dita, parèmia o proverbi recollida en el blog de paremiologia catalana comparada, on se citen diversos autors que en fan referència. Sembla que prové d'haver col·locat la pica de batejar sota l'escala que pujava al cor i que es considerava un lloc poc adient amb l'aire senyorívol i presumit atribuït als arenyencs. (Amades, 1937)</p> | 08006-393 | Arenys de Mar | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||||||||||
| 87824 | Font de la plaça Francesc Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-francesc-macia | XXI | <p>Font urbana situada a la plaça Francesc Macià. Es tracta d'una font cilíndrica de metall on hi ha fixada una aixeta metàl·lica. Esta resguardada entre una estructura de pedra semicircular. En un costat hi ha una placa on hi consta 'FONT CONSTRUÏDA EN MEMÒRIA DE LES GESTIONS QUE EL PINTOR RAMON SANVICENS I EL RECTOR DE LA PARRÒQUIA REALITZAREN, PER LA INSTAL·LACIÓ AL CARRER NOU DE LA PRIMERA FONT A CANYELLES'</p> | 08043-130 | Pl. Francesc Macià | 2014 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87824-20200917120620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87824-20200917120603.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||||
| 87884 | Cases de l'avinguda del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-del-raval | XIX-XX | La casa número 36, que es manté sense reformes significatives, presenta deficiències per trobar-se deshabitada. | <p>A l'avinguda del Raval de Canyelles s'hi conserva un conjunt significatiu de les cases que s'hi van fer durant el segle XIX i principi del XX. Es tracta de cases aïllades estructurades en tres crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Tenen les obertures distribuïdes a les façanes formant eixos, amb portals d'arc escarser arrebossat o bé d'arc pla. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08043-168 | Av. Raval 31, 32, 34, 36, 42, 44 i 46 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87884-20200917120910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87884-20200917121859.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87884-20200917121349.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||||||
| 74564 | Cal Baqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baque | XX | <p>Es tracta d'una antiga nau de planta rectangular, actualment encabida entre dues finques urbanes. Conserva com a únic element singular i clarificador per a la seva datació la façana principal, de senzillíssim estil modernista i amb un fort regust popular, feta a base de filades més o menys regulars de blocs de pedra que presenten un encintat a base de petits còdols. A la part superior central de la façana, en el seu coronament amb forma esglaonada simètrica, s'hi llegeix, en un medalló circular emmarcat amb maó, la inscripció 1923 / E.F.B., que correspon a les sigles del nom del seu antic propietari (Enric Farriol Baqué) i a l'any de construcció de l'edificació.</p> | 08048-150 | Avinguna Catalunya, 26 | <p>Aquesta nau era l'antiga cotxera on es guardaven i d'on sortien els autocars que comunicaven el nucli de Carme amb els municipis veïns de la Pobla de Claramunt i Igualada. Aquesta situació es donà fins els anys 70'-80' del segle XX, quan la generalització del cotxe particular va fer que aquest transport col·lectiu ja no resultés rentable econòmicament per a un poble amb tants pocs usuaris. Actualment, la nau de Cal Baqué s'explota com a garatge de pupil·latge.</p> | 384871 | 384871 | 1923 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74564-foto-08048-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74564-foto-08048-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|105 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 84982 | Roure Gros del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-bosc | Exemplar de roure (Quercus pubescens) de grans dimensions. | 08055-124 | Just al nord-est del mas del Bosc | 0 | 0 | 08055 | Castellcir | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La identificació sobre el terreny és incerta. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||||||
| 93360 | Fossa Cementiri de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-cementiri-de-la-gornal | XX | <p><span><span><span><span><span>A l’interior del cementiri de la Gornal es troba situada una fossa on hi ha enterrats set soldats del bàndol republicà que van lluitar durant la guerra Civil Espanyola. La fossa es troba ubicada al costat dret del cementi, marcada per pedres i una creu de ferro pintada de negre. </span></span></span></span></span></p> | 08058-144 | Camí vell de la Gornal a Clariana. Est de La Gornal | <p><span><span><span>Soldats que van combatre a partir del 21 de gener de 1939. Segons informació extreta de l’estudi de fosses de Generalitat de Catalunya van morir en combat a excepció de 2, com a mínim, que al rendir-se van ser afusellats.</span></span></span></p> | 3821861 | 4567687 | 1939 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93360-144-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 89531 | Camí ramader de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-pere-sallavinera-a-can-macana | <p><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2012). Tot el que vols saber sobre la transhumància i les vies pecuàries a Catalunya. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ROVIRA, J; SALVANS, J; SOLER, J. (2019): El Pla de Bages, una cruïlla de camins. Aproximació a l’estudi de la xarxa de vies pecuàries i la relació amb els ponts medievals a Dovella Revista d’història i art del Bages. Núm 125. Manresa.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span lang='ES'><span>TORRAS, JOSEP M. (1990): La comarca de l’Anoia en les descripcions de viatgers dels segles moderns (1494-1834) a Miscellanea Aqualatensia</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Continua essent un camí de circulació però molts dels murs que delimitaven l’amplada del camí han desaparegut | <p><span><span><span><span><span><span>Antiga carrerada que anava dels Pirineus a la Vall del riu Gaià. El tram que transcórrer per Castellfollit del Boix és el que va de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana. D’aquest camí s’ha identificat un tram a la Serra de Rubió, al nord de Can Marceldo. Es tracta d’un tram de 23 m de longitud delimitat a la banda de migjorn per un mur de pedra seca de 60 cm d’alçada i 40 cm d’amplada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-450 | Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta via passa d’esquitllada per la comarca del Bages per la banda oest i termenejant amb l’Anoia, la Segarra i el Baix Llobregat. Des del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera) es dirigeix cal a la Portella direcció a les Coromines fins a enllaçar amb la carretera de les Maioles, passant per l’Hostal Vell de Perafita. Travessa la serra de Rubió en direcció a l’antic hostal de Can Regordosa de Castellfollit del Boix i es dirigeix cap el Coll de Gossem. Aquí continua cap a Maians vell i recórrer la carena cap a Sant Pau de ka Guàrdia i el Coll de Can Maçana, des d’on s’unia amb el camí ramader que anava del Penedès a la Cerdanya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en </span></span><span><span>desplaçaments de caire local (diaris), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). </span></span><span><span>Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins la mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La transhumància té els seus orígens a l’època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a generalitzar la seva pràctica i en conseqüència, una creació de xarxa de camins estables i segurs que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l’activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l’activitat transhumant dona un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 386444 | 461301 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89531-img20210420171430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89531-img20210420171658.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 91696 | Bruc vermell (Erica cinerea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bruc-vermell-erica-cinerea | <p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 611. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p> | Espècie sensible a la gestió forestal i als manteniments de les pistes forestals. Necessita zones més aviat obertes. | <p><span><span><span><span><span>El bruc vermell <em>(Erica cinerea), </em>és una mata ramificada, de branquillons joves pubescents amb fulles estretament linears de 4 a 8 mm arranjades en grups de tres. Les flors són acampanades i de color porpra, rarament blanques, que mesuren entre 4 i 7 mm de llargada amb inflorescències paniculiformes o dit d’altre manera, en forma de grapes. La seva alçada no depassa els 60 centímetres. El seu hàbitat es limita a les brolles silicícoles de les contrades mediterrànies humides. És una espècie considerada molt rara (rrr) bàsicament de distribució atlàntica. </span></span></span></span></span></p> | 08082-202 | Parc Natural del Montnegre i el Corredor | 472675 | 462042 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91696-tafel004small.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada accessible | Científic | Xarxa natura 2000 | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals a partir del mes de juny on és més fàcil identificar-la, amb una freqüència quinquennal. Per la seva importància, les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament. | 2151 | 5.2 | 1764 | 0 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||
| 85214 | Sant Genís III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-iii | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Enrich Hoja, Jordi La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’igualada. Igualada. 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bosch de Dòria, M (1998-1999) “Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant de la N-II: Tram Santa maria del Camí – Igualada”. Numero memòria 3019. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> | I-IV dC | <p><span lang='CA'><span><span>Durant els treballs a<strong> </strong>conseqüència de les obres de construcció de la variant de la carreta N-II (Tram Santa Maria del Camí - Igualada), es va realitzar un sondeig amb màquina retroexcavadora en aquest punt, donada la localització d’altres restes d’interès patrimonial a la zona. La intervenció realitzada el desembre de 1998 i dirigida per Marc Bosch va donar resultats negatius, tot i que superficialment s’havia localitzat un fragment de sigil·lada. Una prospecció posterior, realitzada també per Marc Bosch al Gener de 1999 es van localitzar restes ceràmiques als camps propers a l’indret. </span></span></span></p> | 08103-50 | A Sant Genis, al sud oest de Cal Llorenç. | 380531 | 46055841 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85214-img5603.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | S'estén per uns camps amb tres propietaris | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||||
| 85216 | Carrer Major de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-de-sant-genis | XIX-XX | Algunes edificacions han perdut elements originals, i algunes noves construccions trenquen el conjunt. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Carrer d’uns 170 m de llargada que travessa d’est a oest el nucli més antic de Sant Genís. El carrer Major comunica amb la Plaça de l’església on trobem el temple d’origen romànic reformat al segle XVII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La importància del carrer major, mes enllà de ser l’eix vertebrador del nucli antic és que conserva, sobretot a l’extrem oest un seguit de cases de trets similars, força estandarditzades i que són reflex del creixement del nucli en un moment concret.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Són cases entre mitgeres de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes. Estan fetes amb murs de maçoneria i cobertes a doble vessant amb teula àrab. Actualment però moltes d’elles tenen els murs arrebossats. Les obertures són rectangulars, tot i que en algun cas, com en el numero 24 es conserva una porta adovellada.</span></span></span></span></p> | 08103-52 | Al centre del nucli de Sant Genís | 380362 | 460614 | 08103 | Jorba | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85216-img5623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85216-img5622.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | |||||||||
| 86490 | Font del Centre Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-centre-agricola | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font de petites dimensions que es troba just davant del centre Agrícola, en una zona enjardinada amb arbres i bancs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>És una font exempta amb base circular amb pedres col·locades verticalment formant la base. La pica també es circular i està feta de ciment lliscat. Just al centre dos blocs de pedra rectangular, un a sobre de l’altre serveixen d’eix per col·locar l’aixeta.</span></span></span></span></p> | 08103-57 | A la cantonada entre el C/ de la Carrerada i de les Moreres. | 380366 | 466058 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/86490-img5674.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 119 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||||||
| 87721 | Barraca del Coll Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-roig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Situada al peu del camí, correspon a una construcció de pedra seca, aèria i aïllada, orientada a sud i de planta quadrada. Es troba en perfecte estat de conservació, la coberta és amb falsa cúpula i la porta està coronada per una gran llinda plana de pedra arenisca.</p> | 08103-81 | Al sud oest del nucli urbà de Jorba, al nord est del Pla del Magre. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 3767085 | 460504 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87721-img9510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87721-img9508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87721-img9513.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca 18731 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | |||||||
| 87996 | Barraca 2 del Montpaó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-montpao | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Té la coberta parcialment ensorrada. | <p>Construcció de pedra seca en un marge, per tant es tractaria d'una barraca margera. És visible l'obertura que faria de porta i sembla que la coberta està parcialment perduda. Es troba en una zona terrassada, ben bé al capdamunt del Montpaó.</p> | 08103-91 | A l’est del nucli de Jorba, per sobre la A2 i a l’est de Can Xicot gros. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable la situaria durant la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 375201 | 469841 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87996-img0730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87996-img0728.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | |||||||||
| 88000 | Rellotge de sol de Comajovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-comajovera | XIX-XX | No conserva restes de marques horàries. | <p>Rellotge de sol vertical situat a la façana principal, just per sobre la finestra de les golfes, encaixat en una prolongació simulada de la façana, feta possiblement amb l'objectiu d'instal·lar el rellotge de sol. Orientat a sud-oest està fet d'obra i pintat de color rosat,. No s'observen restes de marques horàries ni ornamentació, tan sols ha quedat el gnòmon de vareta.</p> | 08103-95 | A la façana principal de la Casa de Comajovera. | 377682 | 46079777 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88000-img0747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88000-img202102161206541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88000-img0745.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 1124 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||||
| 88005 | Rellotge de sol de Cal Nocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-nocs | XIX-XX | No hi ha restes de les franges horàries ni de números. | <p>Rellotge de sol vertical situat a la façana principal, a l'alçada del segon pis a la dreta del balcó central. Fet d'obra té una forma rectangular amb la base rematada amb angles convexos i el coronament fent ziga-zagues amb un arc central. No es conserven restes ni de les franges horàries ni dels números, tan sols és visible el gnòmon de vareta.</p> | 08103-100 | A la façana principal de l’edifici. | 380913 | 46044947 | 08103 | Jorba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88005-img202102161401501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88005-inkedimg20210216140213li.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Numero 4828 de l’inventari de rellotges de sol dels Països catalans. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||||||
| 88019 | Font de Canaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaletes-0 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Castro i Borrós</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> | XV | <p>Font situada al peu del camí que ve de l'església de la Mare de Déu de la sala, al nord del riu Anoia.</p> <p>Correspon a una surgència natural uns metres al sud del punt on conflueixen el Torrent de l'Hospital i el riu Anoia. Brolla d'un aflorament rocós de margues i gresos (del priabonià inferior) on l'aigua ha trobat un punt dèbil per fer-hi una esquerda. Des de la surgència i en direcció sud-est està canalitzada, en un primer tram mitjançant un canal obert, fet a la mateixa roca, i després s'endinsa en el terreny.</p> | 08103-114 | Al sud de nulci de Sant Genís i al l’oest de Can Cansalda | <p>En Bernat de Canaletes, notari d'Igualada el 1426, arrendà terres de Jorba i drets del castell, i sembla que arreglà i construií la font que porta el seu nom. L'abundant presència d'aqüífers al municipi de Jorba, provocà que d'antic i sobretot al segle XIX, hi hagués interès per portar l'aigua a la veïna Igualada. Són nombroses les concessions i els litigis sobre aquest tema. Per exemple el novembre de 1880 es va practicar oficialment la demarcació de la mina d'aigua 'La Divina' a l'esquerra del riu anoia, a l'indret de la font de Canaletes, que no va estar exempta de les corresponents topades i actes de conciliació.</p> <p>El 1961 l'aigua de la font es va canalitzar, i actualment només abasteix a una font pública situada al grup escolar.</p> | 379312 | 379312 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img202103020946091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img20210302094630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88019-img202103020948291.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Estructural | 2021-03-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||||||
| 88065 | Festa Major de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-jorba | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | <p><span lang='CA'><span><span><span>La festa Major Jorba es celebra l’últim cap de setmana de Juliol. S’hi realitzen activitats durant el cap de setmana, però sovint s’hi comencen a fer actes un parell de dies abans. </span></span></span></span></p> | 08103-153 | Per tot el nucli urbà de Jorba | <p><span lang='CA'><span><span><span>A </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> banda de la Festa Major d’estiu hi havia altres festes votives més, la de Sant Sebastià, el 20 de Gener i la de Sant Roc, el 16 d’Agost. També era tradicional la festa de Sant Antoni Abat, el 17 de Gener. Per primavera es celebrava la festa de Sant Isidre, patró dels pagesos i del municipi, </span></span></span></span></p> | 379059 | 379059 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-unnamed.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-88065-jorba.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-imagen2021-11-01204248.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | |||||||||
| 87779 | Riera de les Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-les-arenes | <p><span><span><span>PÉREZ y DE PEDRO, Pau (2002). La conca alta de la riera de les Arenes: hipòtesi sobre el funcionament hídric. Serveis de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Monografies, 35, pp. 185-191. Barcelona.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La riera de les Arenes és un curs d’aigua, estacional que neix al vessant sud del coll de les Estenalles, a la serra de Sant Llorenç del Munt, en el terme municipal de Mura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del punt de vista geològic i topogràfic, la riera de les Arenes es forma en el massís de Sant Llorenç i la serra de l’Obac, que juntament amb els cingles de Gallifa, Sant Feliu de Codines, Sant Miquel del Fai, la serralada de Llena, el Montsant i Montserrat (tots ells amb alçades properes als mil metres) són els relleus situats a la banda septentrional de la serralada Prelitoral que marquen el límit amb la depressió de l’Ebre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta zona que conté un gran dipòsit de conglomerats, essent el testimoni sedimentari d’esdeveniments geològics que varen tenir lloc durant l’orogènesi alpina entre dues unitats estructurals ben diferenciades: la depressió de l’Ebre i les serralades costaneres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Li són tributaris una munió de barrancs, coneguts també com a canals que poden entrar en funcionament en períodes d’alta intensitat pluviomètrica i pluges sostingudes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La divisòria de les aigües discorre per la carena, més o menys en direcció nord – sud, del Montcau a la Mola. A llevant d’aquesta divisòria, les aigües discorren cap al riu Ripoll (conca del Besòs), mentre que a ponent, pertanyen a la conca del Llobregat. La divisòria es confon en el con de dejecció quaternari situat a Matadepera, on la riera s’obre a la vall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La conca de la riera de les Arenes forma part de la del Llobregat amb un recorregut total de 32,725 quilòmetres fins que arriba al Papiol que representa una superfície de 115 km2. La capçalera, situada al Coll d’Eres, se situa a una altitud de 944 m. En aquesta zona la riera transcorre per valls embarrancades resseguint la fractura natural provocada per la ràpida excavació de l’aigua que ha donat origen a escarpats i cingleres, fins arribar a l’alçada del torrent de les Tres Creus, amb un desnivell total de 271 m i un recorregut de 3,4 quilòmetres. En aquest tram rep l’aigua de varis barrancs o canals. Pel vessant hidrogràfic dret, destaca la Canal de Cellerot, el torrent de la Font de l’Hort, la Canal del Sot de la Teula i el Torrent de Tres Creus. Mentre que pel vessant hidrogràfic esquerra ho fa la Canal de les Teixoneres, la canal del Sot de la Bóta i d’altres que neixen al sector septentrional de la carena dels Ginebres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt, coincidint amb l’entrada de la riera al municipi de Matadepera, la riera, es transforma en un llit gairebé planer que transcorre de Nord-Oest a Sud-Est, fins que un cop travessat tot el poble, canvia de direcció per creuar la depressió del Vallès. En aquest tram, les principals aportacions es produeixen, pel vessant hidrogràfic esquerre, majoritàriament provinents de Sant Llorenç del Munt, com el Torrent de les Planes i el Torrent de les Rovires, la Canal del Forn del Cargol, el Torrent de la Quintana de Can Pèlecs i la Canal de la Pedrera, el Torrent de Can Garrigosa, el Torrent de Can Robert, la Canal de Can Pobla i el Salt Rajant i el Torrent de la Font de Querol. Pel vessant dret en canvi, rep les aigües del torrent dels Ponts, del Torrent del Collet Estret i de l’Obaga de les Cantarelles, el Torrent Roig, els torrents del Pla de Sorís i el Torrent de la Mamella, el Torrent de l’Avenc del Sendo, el Torrent de l’Escaiola, el Torrent de la Font de la Riba, el Torrent de les Pedritxes.</span></span></span></span></span></p> | 08120-213 | Riera de les Arenes | <p><span><span><span><span><span>Històricament, la Riera de les Arenes ha estat una via natural de comunicació; per ella hi passava en part el Camí Ral i permetia a la gent accedir als masos situats en el massís de Sant Llorenç del Munt. Per ella, també hi transcorrien els carros carregats amb la calç provinent dels diferents forns de calç construïts a proximitat dels seus marges i se n’extreia la sorra necessària per al funcionament del forn de vidre de Can Torrella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però cíclicament com tots els cursos intermitents d’aigua, durant períodes pluviomètrics molt sostinguts o bé amb una quantitat de precipitació concentrada en un període breu, les rieres poden esdevenir veritables rius, amb crescudes ràpides i sobtades provocant veritables catàstrofes. I això és el que va passar la nit del 25 i 26 de setembre de l’any 1962, on en 24 hores es concentraren entre 180 i 220 litres. A l’observatori de Sabadell es va recollir una intensitat de 144 litres/hora. La força intempestiva de l’aigua amb l’important moviment de transport de sòlids al llarg de tota la riera de les Arenes afectà greument una bona part de la població matadeperenca; s’emportà el pont de Can Robert o de la Torre de l’Àngel del qual actualment en queden vestigis i s’emportà diversos trams de la carretera de Sabadell a Talamanca, entre ells, el tram pròxim al corral de la Barata i arrasà les poblacions de Rubí i Terrassa. La reconstrucció per part de la Diputació de Barcelona del tram de la carretera a l’alçada de la Barata es feu una cinquantena de metres més endins, retallant una formació de glacis i un aflorament rocós. El material extret es diposità sobre l’antic traçat i a la vora de la riera, però les posteriors crescudes s’han emportat aquest material arrossegant-lo riera avall, més d’un quilòmetre (blocs d’un metre de diàmetre i un pes de dues tones aproximadament) i molts d’aquests blocs es troben actualment a l’alçada del Torrent de l’Escaiola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb les riuades del 1962 uns metres més amunt de Can Torrella s’hi va obrir un avenc explorat un any després per espeleòlegs de Sabadell, amb una fondària d’11 metres. Riuades posteriors el van tornar a reblir i es donà per desaparegut. L’any 1974 però, espeleòlegs de la S.I.S. van explorar, en aquest indret un avençó d’uns tres metres de fondària aproximadament, sense arribar a determinar si es tractava del mateix o d’un altre, però als anys vuitanta, veïns de la urbanització propera a Can Torrella varen informar d’un avenc prop del mas que romangué obert fins ben bé a mitjans dels anys noranta. L’any 1996, un paleta que feia unes obres el va localitzar i senyalitzar. N’informà a l’Ajuntament i els membres de la S.I.S en feren l’aixecament topogràfic determinant una fondària de 6 metres. La seva exploració i estudi determinà la seva importància, en el sentit de que el primer metre i mig del pou estava excavat sobre conglomerats del període Vallesià, mentre que la resta ho estava dins el conglomerat pertanyent al període Eocè; i per tant era un cas únic a Sant Llorenç per podia ajudar a datar la resta de cavitats del massís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altres aiguats tempestívols curts i violents foren el succeït l’any 1941 o el succeït entre els dies 19 al 21 de setembre de l’any 1971, onze anys després, amb rierades provocades després de precipitacions entre els 100 i 130 mm/dia i amb intensitats de 70 mm/h. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1992, entre la 1 i les 8 de la nit del dia 9 de setembre, i entre les 10 i les 12.30 del matí el pluviòmetre de la Barata recollia un total de 78,8 mm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 10 d’octubre de 1994 que, tot i no tenir massa afectació al sector sud de la riera, si que ho va fer al municipi de Mura, amb la desaparició de l’àrea d’esbarjo i pícnic de la riera de Nespres i d’una part de la carretera de Mura a Rocafort, inaugurada feia pocs dies.</span></span></span></span></span></p> | 415365 | 46112270 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87779-p1450163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87779-p1450129.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La riera, en contacte amb els diferents torrents i canals que hi desguassen és un veritable corredor biològic vital per la fauna. La capçalera, situada en ple Parc de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, amb els seus barrancs i canals coincidint amb el tram on l’activitat antròpica és quasi bé inexistent, es conserva en excel·lent estat. La vegetació pròpia és l’alzinar, que a la part més alta (per sobre dels 800 metres) s’enriqueix amb boix, roure i moixera, mentre que a mida que va baixant es barreja amb pi i altres arbusts de climatologia mediterrània com és l’arboç i el bruc. A les canals i torrents d’obaga s’hi localitzen clapes d’avellaners. Els costals de la riera, ofereixen fins gairebé el gual, per sota de la Torre de l’Àngel, una massa forestal apta per al refugi, la cria i el pas i hivernada de nombroses espècies vertebrades, sobretot per als ocells. També s’hi poden observar els rastres de fauna vertebrada relacionada amb l’establiment de masies i camps de conreu propers (porc senglar, guineu) i més fonedís, el toixó i la geneta. En les zones més humides hi sovinteja la serp verda i la blanca així com d’altres amfibis.En el tram amb més pressió humana, coincidint amb el nucli urbà, és on la riera queda en certa mesura canalitzada per marges reforçats amb talussos de formigó. En aquest indret, la vegetació és molt pobre i es redueix a una comunitat d’alzinar molt escadussera, barrejat amb roldor, romeguera i el roser salvatge, que amb el seu sistema d’arrels penetra entre els còdols per arribar als sectors més humits del sòl. És en aquest tram on degut a l’excés de fragmentació del territori i l’acció antròpica s’observa un llit més degradat, amb la pèrdua de vegetació pròpia de la riera i l’aparició d’espècimens exòtics.L’aparició de plantes al·lòctones provenen en gran part de llavors volàtils, transport per corrents d’aigua, migracions naturals efectuades pels animals durant els seus desplaçaments, però també tenen una procedència antròpica. Algunes d’elles s’han averat veritables invasores dels espais alterats, sovint en els trams on la vegetació natural ha estat suprimida (vessaments, extracció d’àrids, obres de canalitzacions, ocupació del domini públic hidràulic...). | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||
| 89910 | Portal de Cal Farriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-farriol | XVIII | <p>Parella d'habitatges contigus que segueixen un mateix patró: planta baixa amb tan sols un gran portal amb arc de mig punt adovellat, un primer pis amb una obertura allindanada (una finestra en el cas del núm. 4 i un balcó al número 6, probablement arran d'una reforma) i unes golfes amb un petit finestró.</p> <p>Les façanes descrites donen al carrer Anselm Clavé, mentre que les façanes posteriors donen al carrer de la Plaça. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana.</p> | 08122-15 | Carrer Anselm Clavé, núm. 4 i 6. | 384000 | 452738 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89910-img0294.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89910-img0295.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89910-img0296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89910-img0297.jpg | Legal | Contemporani|Pop Art|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|117|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||
| 89941 | Biblioaccés de Mediona Roser Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioacces-de-mediona-roser-capdevila | XXI | <p><span><span>El municipi de Mediona, mitjançant el punt d’informació juvenil Pantinkillo i amb el suport del Bibliobús Montau, posa a disposició de la ciutadania el biblioaccés. En el seu horari d’obertura (durant tot l’any, entre setmana i majoritàriament a les tardes), proporciona els serveis d’accés a internet, consulta a sala i préstec personal.</span></span></p> | 08122-45 | Carrer del Molí, 25. | 384152 | 45924851 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89941-img20220818090102.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | El servei fou anomenat en honor a l’autora Roser Capdevila, molt vinculada a Mediona. | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||
| 89944 | Torre de Cal Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-queralt | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Torre d’estiueig de marcat estil modernista amb planta baixa, pis i coberta. Està adossada a la façana sud de Cal Queralt i a l’oest de l’església Sant Joan. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En destaca la seva façana principal composada a partir de tres eixos que articulen totes les obertures. Són totes rectangulars fetes d’obra i amb ampits de pedra. Les sobrellindes estan decorades amb rajols ceràmics de color verd disposats de forma esglaonada sobre cada una de les obertures. La porta d’entrada té la llinda esglaonada, feta d’obra. Per sobre hi ha un voladís amb arc rebaixat i rematat frontalment per rajols ceràmics verds. L’estructura està recolzat sobre dos suports de maó vist, disposats també de forma esglaonada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici està rematat per un frontó o capcer esglaonat amb balustrada de ceràmica acabada als extrems amb pilars de maó vist a cada extrem. Aquest frontó té al centre tres petites obertures rectangulars a diferent alçada i està perfilat amb maó vist i alguns rajols ceràmics en verd igual que la resta de l’edifici. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici, envoltant per un petit pati, té una tanca a la part davantera feta de pedra, maó vist i peces ceràmiques.</span></span></span></span></p> | 08122-48 | Carrer del Cal Marques nº 5 | <p><span lang='CA'><span><span>Edificació situada al barri de l’església, però construïda en el moment de màxim esplendor i expansió el nucli urbà amb al creixement econòmic vinculat a la puixança de la producció vitivinícola durant el segles XVIII-XIX.</span></span></span></p> | 38382 | 4592537 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com Cal Bagunyà. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||||
| 89956 | Turó Agullàdols II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-agulladols-ii | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Serra i Garcia, Josep (1998) Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant C-244. 1r Trimestre de 1998. Atena. Serveis al Patrimoni. Generalitat de Catalunya. Inèdita.</span></span></span></span></span></p> | Desconegut | Sembla que el jaciment està destruït | <p><span lang='CA'><span><span>Durant les prospeccions realitzades el 1997 per Conxita Ferrer i Josep Serra es van recuperar diferents fragments de sílex i industria lítica associats a un nivell geològic de còdols i graves. Durant els treballs de seguiment de les obres de la carretera es constatà el que detectaren les prospeccions. Els materials lítics corresponien a un taller de talla situat a la vessant del turó, però que segurament fou destruït amb l’aterrassament dels camps en feixes als segles XIX-XX. Per a construcció de les feixes es van rebaixar els nivells geològics on s’havia dut a terme l’activitat durant la prehistòria, quedant sobre el terreny només peces disperses.</span></span></span></p> | 08122-60 | Al sud de la BV-2304 entre el Turó i la vinya d’Agullàdols, a tocar amb el nucli de Canaletes. | <p><span lang='CA'><span><span>Durant les prospeccions prèvies a les obres es van recuperar en aquesta zona restes de cultura lítica, identificades amb la sigla UAB 9 i també material d’època medieval identificades com Atena 8. Més endavant durant els treballs de seguiment de les obres es constantà que pertanyien a dos jaciments diferents, ambdós arrasats.</span></span></span></p> | 391278 | 459242 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||
| 90911 | Llegenda del Sant Crist de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-sant-crist-de-mediona | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Llorac Santis, Salvador; Costa i Vila, Montserrat. (1993) Conèixer Mediona. Ajuntament de Sant Joan de Mediona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>De Palma de Mallorca, Mossèn Andrés (1946)<span> Mediona. Apuntes para una història. Imprès J. Casamajó. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Hi ha dues llegendes entorn la imatge del Crist. La més antiga parla que la imatge de l’antiga capella del castell, fou amagada en uns camps durant la ocupació sarraïna del territori. Al morir tots els fidels que sabien l’amagatall, va restar oblidada fins que de forma accidental, i temps més tard, un pagès la va trobar quan treballava el camp. Amb la eina que feia les labors, donà un cop fort a la cama dreta de la imatge, de la ferida de la qual, va començar a rajar sang calenta. Aquest fet s’estengué per tota la contrada, i així comença la veneració al Crist. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Un altre llegenda, lleugerament diferent correspon a l’explicada per Mossèn Andrés de Palma a la seva obra <em>“Mediona, apuntes para la historia”</em> on parla d’una esquerda a terra al lloc de la troballa. Per molt que la tornaven a tapar, el forat sempre es tornava a obrir, fins que un dia van decidir examinar-lo. Durant els treballs, l’aixada amb la que treballaven va sortir tacada de sang del Sant Crist.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta mateixa tradició, assenyala que el lloc on va ser trobada la imatge és just davant del portal de l’església. La ubicació estava marcada per unes pedres blanques disposades en forma de creu, però quan l’església fou saquejada i parcialment cremada durant l’inici del conflicte bèl·lic, van desaparèixer. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Hi ha altres fons orals (Miquel Anton) que precisa que la ubicació estava marcada amb maons col·locats de cantó i que encara eren visibles després de la guerra civil. Actualment la zona esta pavimentada. </span></span></span></span></p> | 08122-527 | A llevant del nucli urbà, al castell de Mediona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>No hi ha una datació definitiva i concloent per la talla, i per les característiques es descarta que es trobés ja a la capella del Castell abans de l’arribada dels sarraïns i que per tant, fos enterrada precisament per salvar-la dels àrabs. En base això, la primera part de la llegenda, tampoc seria versemblant. Fos com fos que el Sant Crist arribés a Mediona, al segle XVIII la seva fama i la devoció era molt important, tant que en aquell moment li van construir una sumptuosa capella a la banda de l’Evangeli. Les obres es van iniciar l’11 de març de 1743 i van durar fins al 28 d’agost del mateix any. Els dies 1, 2 i 3 del mes de setembre foren les festes de la inauguració i es va fer el trasllat de la imatge des del lloc on fins llavors havia estat venerada, a l’espai que ara queda enfront de la portalada de l’església.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El Sant Crist era invocat per tota mena de necessitats, els exvots per les gràcies es van anar acumulant. Una gran sequera l’any 1749 feu que els fidels, prometessin daurar el retaule de la nova capella, si plovia. Segurament ho va fer, i molt, perquè Antico de Tiana, d’Igualada, pagà el preu de 5 lliures per fer aquella millora, el 2 de setembre del mateix any. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La devoció, ja molt arrelada, va fer que a partir del 1771 la festa del Sant Crist de Medina es celebres cada any el primer diumenge del mes de setembre, amb un ofici, musica, sermó i completes, que ha continuat fins l’actualitat. </span></span></span></span></span></span></p> | 386567 | 386567 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90911-foto-angela-llop0.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||
| 90919 | Festa Major de Can Paixano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-paixano | <p><span lang='CA'><span><span>Festa Major del veïnat del mateix nom celebrada el dissabte de la primera setmana de Setembre amb diferents activitats<span><span>,com la trobada de plaques de cava, esmorzar popular, jocs infantils, sopar popular i ball. </span></span></span></span></span></p> | 08122-535 | Al nord est del nucli de sant Joan de Mediona, i al nord de la urbanita cio Font del Bosc. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Fa uns anys es celebrava conjuntament amb el barri de Sant Pere Sacarrera, però ara són festivitats independents.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El veïnat de Can Paixano sembla que ve del nom propi Paccius. És un veïnat de 29 habitants, fronterer amb el terme de la Torre de Claramunt. Sorgit com bona part d’aquests petits nuclis amb l’expansió de la vinya al segle XVIII amb la producció d’alcohol per exportar a Holanda i Americà. Aquest creixement es consolidà durant el segle XIX amb l’augment del preu del vi, degut a l’arrasament de les vinyes franceses per la fil·loxera, plaga que després també s’estengué a territori català.</span></span></span></span></p> | 3875035 | 4595751 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90919-imagen2022-08-19103959659.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||
| 92297 | Les Alzinetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-alzinetes | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana. El cos primigeni era de planta quadrangular, al que s’afegí un nou cos a ponent, aquesta reforma és el que provoca que l’edifici tingui unes vessants tant llargues. És una construcció de maçoneria tot i que bona part de les parets encara conserven l’arrebossat de morter de calç. En alguna de les cantonades s’observen blocs de pedra treballada definint les cantoneres. A la façana lateral també hi ha un contrafort.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Totes les obertures són d’obra, rectangulars, a excepció d’una definida per arc rebaixat, situada a la façana lateral, a l’alçada de la planta baixa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La porta d’entrada correspon a un portal d’arc de mig punt adovellat de pedra carejada. Al cos annex de ponent també hi ha una porta amb arc de mig punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Situada a la part més alta d’un marge, té al voltant de la construcció pincipal, a ponent, altres construccions que en el seu dia estarien dedicades a activitats agricoles. Actualment la finca està envoltada de vinyes propietat de Juvé i Camps. </span></span></span></span></p> | 08122-547 | Al nord est el nucli de Sant Joan, al Km 14 de la C-244. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Possiblement correspon a una edificació bastida entorn el segles XVII-XVIII, però amb les reformes principals fetes durant el segle XIX coincidint segurament amb l’augment de població del municipi. Aquest va estar estretament vinculat a l’augment de la producció vitivinícola fruit de l’exportació d’alcohol a Holanda i Amèrica.</span></span></span></span></p> | 388766 | 459598 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92297-img7158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92297-img71610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92297-img7163.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com Mas Costeges. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||
| 92368 | Barraca del Torrent de Ginoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-de-ginoles | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | Segle XVIII-XX | Té tota la volta i part de les parets ensorrades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de pedra seca aèria aïllada de planta circular orientada a sud. Aixecada a peu del camí GR-172 es troba en força mal estat de conservació, amb la coberta, que seria de falsa cúpula, completament ensorrada. La porta, encara dempeus és de llinda plana de pedra. </span></span></span></span></p> | 08122-618 | Al nord del nucli de Sant Joan, a peu del GR-172, abans del coll de la Cova. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></p> | 38416 | 4594566 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92368-img2224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92368-img2221.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-09 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||
| 92585 | Cal Ferrer de Puigcamí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-puigcami | XVII | Les cobertes estan majoritàriament esfondrades, i l’edifici comença a ser ocupat per la vegetació. | <p><span>Antiga masia, avui en estat avançat d’enrunament, de planta quadrada i que constava de planta baixa i pis. Els murs són de maçoneria i tenien un acabat arrebossat. La façana principal, orientada a sud-est, conserva encara el portal principal i part d'un rellotge de sol, amb una fitxa pròpia.</span></p> <p><span>A la clau d'arc del portal, rematat amb arc de mig punt adovellat, hi ha una inscripció notable: com a element central hi ha unes volutes en alt relleu sobre les quals s'alça un Calvari amb Crist crucificat. A banda i banda de la creu s'hi superposen dues dates que cal relacionar amb reformes a la casa: '1870' i '1781'. En una posició més baixa hi consten dos noms probablement corresponents a antics propietaris: 'JOAN FARE' (que caldria llegir com 'JOAN FARRÉ o FERRER') i 'M. SVLA' (versemblantment, 'M. SOLÀ').</span></p> | 08122-696 | Muntanya de Can Ferrer. | 41.49003 | 1.60226 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92585-img20220516084909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92585-img20220516084922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92585-img20220516084943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92585-img20220818082500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92585-img20220818082554.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||
| 93010 | Font de Rous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rous | XVIII-XX | <p>Font de clot.</p> | 08122-767 | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||||||
| 93011 | Font de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-jesus | XVIII-XX | 08122-768 | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Actualment està seca. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||||||
| 93012 | Font Hortolana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-hortolana | XVIII-XX | 08122-769 | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Actualment està seca. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||||||
| 93013 | Font de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-torreta | XVIII-XX | <p>Font que raja d'una paret que revesteix un tall del terreny. Té el nom en un cartell ceràmic.</p> | 08122-770 | A prop de la masia de la Torreta, a la part dreta de la rasa que baixa de Can Vic. | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||||||
| 93014 | Font de l'Obac de Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobac-de-pala | XVIII-XX | Avui es troba molt abandonada, però raja permanentment. | <p><span>El lloc té una gran alzina que forma dos troncs monumentals, la qual dona cert interès a l’indret. </span></p> | 08122-771 | <p><span>Era la font que subministrava l’aigua a l’antiga masia del mateix nom. </span></p> | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2022-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’aigua és de molt bona qualitat. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||||
| 93015 | Font del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-soler-2 | XVIII – XX | <p><span>El doll de la font és situat sota un grandiós roure, del qual es conta una llegenda.</span></p> | 08122-772 | Dins la hisenda del Soler, prop de la casa | 08122 | Mediona | Obert | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’aigua té regust de mineral i és molt apreciada. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||||
| 93016 | Font del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolet | XVIII – XX | <p><span>És una cabalosa font, té l’aigua canalitzada i una llarga mina per recollir-la. Al seu entorn hi ha una gran alzina i un plafó de ceràmica amb la figura de la Mare de Déu.</span></p> | 08122-773 | A la zona de la quadra de Bolet, davant mateix de la casa. | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominada font de Mare de Déu de Montserrat. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||||
| 93017 | Font de la Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixera-1 | <p><span>Està situada en un indret molt pintoresc envoltada d’alzines centenàries amb els seus troncs de capritxoses formes. No és molt cabalosa, però el rajolí que surt és constant durant tot l’any. Segons la gent de l’entorn, es diu que la seva aigua té propietats curatives.</span></p> | 08122-774 | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També anomenada Font del Boix. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||||||
| 54266 | Sant Miquel de Comaposada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-comaposada | <p>BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVII | <p>L'església es troba adossada al mur de migdia de la casa Comaposada per la part de l'absis, de manera que la nau de l'església està orientada nord-sud amb la porta oberta al costat sud. És una església petita, coberta amb teulada a dues vessants i amb un petit campanar d'espadanya d'un sol ull al carener de la façana. La porta és amb llinda i porta una inscripció: fecit Josephus Comaposada 1696. A l'interior es conserva un retaule d'estil renaixentista amb la imatge de Sant Miquel policromada sobre taula. A la façana posterior de la casa hi ha una llinda amb la data 1685.</p> | 08132-162 | Comaposada (Correà) | <p>Aquesta església havia sigut sufragania de Sant Martí de Correà. El lloc de Comaposada (Coma Posada) el trobem documentat l'any 1118 (ADS pergamí nº 602), i ja situat a Correà (BACH, A., 2002); per tant també estava sota domini dels vescomtes de Cardona fins al segle XVII. Al segle XVIII tot Correà estava sota administració del marqués d'Aguilar. Al fogatge de 1553 surt esmentat Pere Comaposada. L'església de Comaposada s'utilitzava com a capella del mas Comaposada i va ser reconstruida l'any 1696 per Josep Comaposada, tal i com indica la llinda de la porta.</p> | 888998.98 | 4665332.06 | 1696 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54266-foto-08132-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54266-foto-08132-162-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Josep Comaposada | Va ser restarada i beneïda de nou el 19 de juny de 1696. No conserva l'absis semicircular romànic. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||
| 91438 | Ca l'Artiller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartiller | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Construït del Parc del Montseny. Pla Especial del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. Any 2008.</span></span></span></p> | XVIII | En estat ruïnós. | <p>Ca l'Artiller és una masia del segle XVIII. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat a la façana posterior. El frontis es composa segons un sol eix d'obertures d'arc pla de pedra carejada. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. </p> | 08137-144 | Baga del Samont | 449944 | 462234 | 08137 | Montseny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/91438-144-ca-lartiller.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||
| 89563 | Casa Nova del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-castell | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 47.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 86.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes emplaçada vora l’antic camí ral que anava cap a Serrateix, a uns 2 km aproximadament del nucli de Castelladral i de la casa mare, que era El Castell de Castelladral. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos més baix però de dimensions considerables a l’oest i un cos amb pou-cisterna al nord, i té també un reng de coberts al sud separats de la casa per un corredor així com una petita pallissa aïllada al sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial és força homogeni i s’hi aprecien refeccions però no fases constructives clares. Podria ser una construcció força antiga, tal vegada dels segles XVII-XVIII, i ha mantingut força íntegrament la tipologia tradicional. La façana principal, que s’encara cap a migdia i dóna al corredor, té un portal adovellat amb un escut a la dovella central. Aquesta façana s’estructura en base a dos eixos d’obertures. El parament és de maçoneria, a pedra vista. En la resta de façanes hi trobem obertures de tipologia diversa, majoritàriament emmarcades amb pedra carejada. La de la façana nord s’ha transformat en un balcó.</span></span></span></p> | 08141-339 | Sector central nord del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquesta casa que ens donin pistes sobre el seu origen. Tal com el seu nom indica, va ser una masoveria de la casa anomenada El Castell, ubicada al nucli de Castelladral i que, molt probablement, va absorbir algunes funcions de l’antic castell. Segons la inscripció d’una llinda, de lectura dubtosa, sembla que la Casa Nova ja existia al segle XVII. Al segle XIX es devia ampliar amb els diversos coberts i cossos annexos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Casa nova del Castell”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 2 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment, de dos pisos. Ja entrat el segle XX els propietaris continuaven sent els mateixos de la casa del Castell, i eren de fora de Navàs. A la Casa Nova hi van viure masovers fins a la dècada de 1960. En aquesta època els propietaris volien fer una urbanització que no va reeixir, i es van vendre la casa.</span></span></span></p> | 399592 | 464017 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-pallissa.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Conserva una llinda de lectura dubtosa del 1600. Informació facilitada per Jaume Obradors | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||
| 89660 | Escola del Mujal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-del-mujal | <p><span><span><span><span><span>ALGUÉ SALA, Jordi i altres (2015). <em>Silencis: República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, p. 88.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 02.03.EA</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de l’antiga escola del Mujal, situat a la part central del poble, entre el carrer de Baix i el carrer del Mig. És una construcció feta amb obra de maó vist, de l’època de la Segona República i que es podria qualificar de racionalista (un estil que aleshores s’introduïa) però amb algun detall que l’acosta al noucentisme encara dominant en aquell moment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos de planta rectangular (amb planta baixa i un pis) que té un cos més baix adossat a llevant amb funcions d’eixida a la part superior. La façana principal es pot considerar la de migdia, que dóna al pati. S’ordena mitjançant dos nivells de finestres. Les de planta baixa conformen un gran finestral corregut, unit per un ampit de maó i per una llinda de formigó; les del primer pis són verticals i queden més separades. Una escala al cos lateral dóna accés a l’aula, que estava situada a la planta baixa. A la façana posterior una escala dóna accés al pis superior. Com a detall ornamental cal esmentar els cabirons de forma esgraonada que decoren la teulada, un detall propi de l’estètica noucentista.</span></span></span></p> | 08141-374 | El Mujal, carrer del Mig | <p><span><span><span>Navàs disposava abans de la República de diversos centres educatius privats, com els vinculats a l’Ateneu, a la Cooperativa o a sectors religiosos. També hi havia l’escola nacional de nois i noies, que s’havia traslladat de Castelladral a Navàs. Va ser en aquest període quan per primera vegada es construïren escoles públiques al Mujal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola del Mujal es va construir als terrenys de davant de la casa de cal Bartomeus Nou. El 13 de juliol de 1932 es va acordar la compra de terrenys (132 m2). L’inici de l’obra es va endarrerir per problemes amb el propietari del terreny. Finalment, els terrenys van ser expropiats. Els treballs es van començar el mes de març de 1932. Es preveia també la realització d’una casa per a les mestres. L’escola es va inaugurar el darrer diumenge del mes de maig d’aquell any. Disposava d’una sola aula i era mixta. L’escola del Mujal va estar en funcionament fins a la dècada de 1970, moment en què la davallada demogràfica al poble va ser més acusada.</span></span></span></p> | 404947 | 638320 | 1932 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89660-escola-mujal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89660-escola-mujal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89660-escola-mujal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89660-escola-mujal-4.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||
| 84305 | Ca l'Esperanceta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta | 08145-221 | 08145 | Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84305-20200723124021.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||||||||||
| 84331 | Casa de la plaça Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-6 | XIX | <p>Casa d'estil eclèctic construïda a finals del segle XIX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al frontis hi ha un contrast entre el primer i el segon nivell, ja que el primer és molt auster i el segon està profusament decorat. Així, a la planta baixa, s'obre amb dos portals d'arc pla emmarcats amb una motllura. Sobre el seu eix hi ha dos finestrals d'arc pla, emmarcats amb motllures amb motius florals en relleu. Cadascun d'ells té sortida a balcons sostinguts amb mènsules decorades i estan delimitats amb baranes de forja. A la part central del frontis hi ha un altre finestral, de les mateixes característiques que els anteriors, però d'inferiors dimensions. Aquest cop, les mènsules sostenen l'ampit de la finestra. A banda i banda de cada finestra del pis hi ha una motllura a mode de pilastra estriada i capitells que sostenen un fris amb motius vegetals d'on arrenca la cornisa motllurada del coronament.A la part superior hi ha un capcer senzill. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, imitant carreus al pis, i els elements decoratius de diferent tonalitat per tal de ressaltar-ne la visibilitat.</p> | 08145-226 | Pl. Major, 6. 08734 Moja | 390470 | 457570 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84331-20190808095722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84331-20190808095706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84331-20190808095739.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||
| 84365 | Festa Major de Daltmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-daltmar | XX-XXI | <p><span><span><span>La Festa Major de Daltmar es celebra cada any el cap de setmana més proper a la Verge de les Neus. S'hi organitzen diverses activitats, entre les que destaquen la ofrena flora a la Verge de les Neus, activitats infantils, àpat popular i ball.</span></span></span></p> | 08145-240 | Veïnat de Daltmar | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||||||||||||
| 86790 | Restes del Fondal de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-fondal-de-viladellops | XVIII | Es troba en estat ruïnós i cobert de vegetació. | <p>Restes d'un edifici en ruïnes situada al fondal de Viladellops, identificable com una masia o bé un molí, tot i que no s'observen els elements propis d'aquest tipus de construcció (rec, bassa, carcabà, etc.). És de planta rectangular i es conserven els murs fins a l'alçada del pis, sense coberta. A l'interior s'observen restes d'algunes obertures, com també tot i que de forma simbòlica, de la volta catalana del forjat del pis. El parament és de pedra lligada. La vegetació que la cobreix en dificulta la descripció.</p> | 08145-282 | Fondal de Viladellops | 394363 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86790-20191029103326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86790-20191029103408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86790-20191029103439.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||
| 91179 | Pi de la Pallota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-pallota | <p><span><span><span><span>Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) centenari situat al final del camí de la Pallota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada.</span></span></span></span></p> | 08153-103 | La Pallota | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||||||||||
| 89496 | Els saurins de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-saurins-de-polinya | XIX-XX | Encara hi ha saurins a Polinyà, tot i que no es deixen conèixer | <p>Segons fonts orals, Polinyà sempre havia estat mancada d'aigua, fins al punt que a Santa Perpètua de Mogoda s'hi referien com 'el poble sec'. A la segona meitat del segle XIX, sembla que gràcies als saurins, es van començar a trobar aigua en molts indrets a entre 2 i 3 metres de profunditat, fet que va comportar la construcció d'un gran nombre de pous i de mines.</p> <p>Segons aquestes mateixes fonts, encara hi ha saurins a Polinyà, que utilitzen branques i rellotges de pèndol.</p> | 08167-77 | 08167 | Polinyà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | 2023-01-31 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | ||||||||||||||||||
| 58232 | Casa al carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-prat-de-la-riba | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres de doble cos i planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes i amb la coberta plana practicable a modus de terrat català. La façana principal, orientada a migdia, té una disposició simètrica a partir de tres eixos que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés a l'eix central, amb l'emmarcament de pedra vista treballada, i dues finestres als eixos laterals, totes les obertures amb arc escarser; a la planta pis, amb un balcó amb barana de ferro a l'eix central i dues balconades als laterals, totes les obertures són amb llinda i amb persianes de llibret de fusta; a la planta de les golfes, hi ha tres petites obertures rectangulars amb reixa de ferro. Damunt el balcó hi ha un guardapols en forma de cornisa motllurada suportada per dues mènsules i entre aquestes, hi ha un fris amb relleus zoomorfs. A cada costat del balcó hi ha relleus geomètrics esgrafiats. Façana amb remat superior que actua com a barana del terrat. A la part posterior té un pati amb un safareig molt característic i interessant. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-38 | Carrer Enric Prat de la Riba, 7 | 4462250 | 4593241 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58232-foto-08172-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58232-foto-08172-38-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | |||||||||
| 90130 | Creu del cementiri de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>El cementiri de Rubió es troba situat al sud de l’església de Santa Maria de Rubió, al nucli del Castell de Rubió. Al centre del recinte hi ha un camí central amb una creu de pedra. Creu llatina amb una figura de la verge amb alt relleu. La creu se sosté directament sobre el fust, llis i de secció octogonal. Aquest es recolza damunt una base de secció octogonal amb la data inscrita de 1890 que descansa sobre una base circular. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-52 | Cementiri de Rubió. | <p><span><span><span>Aquesta creu fou objecte de les destrosses ocasionades durant l’escamot anarquista que entrar a Rubió el 25 de juliol de 1936 amb l’objectiu de destruir els elements de culte. Segons consta, la creu fou destruïda. Les peces del fust, després de ser tirades per terra, van ser amagades pels veïns de Rubió.</span></span></span></p> | 380809 | 461134 | 1890 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 002.CA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 | ||||||
| 91758 | Fons sobre Sant Jaume de Frontanyà al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-sobre-sant-jaume-de-frontanya-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | XX-XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església.</p> <p>La documentació escrita agrupa documents oficials, com poden ser les propostes o resolucions de subvencions, informes de l'arquitecte, estudis i memòries, pressupostos, factures, diligències o el llibre d'obres, però també documentació epistolar entre el rector de la parròquia i el Servei. Finalment, el fons recull una extensa mostra d'articles de premsa o llibres referents al municipi. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-79 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> <p> </p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,98 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc