Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37566 | Pedró de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XX | Presenta algunes parts on l'arrebossat s'ha degradat i escrostonaments en les motllures de la coberta. El jardí que envolta el pedró està molt ben cuidat. | El pedró de la Mare de Déu dels Dolors està ubicat al sector nord-oest del nucli urbà, entre la carretera BP-4654 i el carrer Roca Monada. Es tracta d'un pedró de planta quadrada encarat cap al sud-est i cap al nucli urbà, està construït amb pedra i maó, arrebossat i pintat amb colors ocre i gris clar en diverses parts. La construcció es pot dividir en tres parts: la inferior està arrebossada totalment deixant només un espai lliure amb forma de T invertida. En aquest espai hi havia una inscripció que actualment no es conserva. A la part central, que té les cantonades delimitades amb maó, és a on hi ha la fornícula en la que es troba la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. La fornícula està envoltada per un arc de mig punt de maons i protegida per una porta amb vidre i una reixa de ferro forjat a l'interior. La part superior, que correspon a la coberta del pedró, està decorada amb petites mènsules i diverses motllures que donen un aspecte corbat a la teulada. Està coronada per una creu de ferro en la que hi ha una corona d'espines i quatre raigs. | 08004-7 | Nucli urbà. Carrer Rocamonada. Alpens | 42.1209500,2.0992400 | 425542 | 4663598 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, aquest pedró va ser finançat pels veïns del poble a través d'una recapta popular, per tant no té un propietari documentat, ni l'església ni l'Ajuntament en són propietaris tot i que és l'Ajuntament que en fa el manteniment. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 37586 | Nucli urbà d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-dalpens | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XX | La majoria de cases que conformen el nucli s'han conservat amb un aspecte no massa diferent de l'original, tot i que hi ha algun tipus d'actuacions, com canviar portals de les cases per portes de garatge o refer les obertures, que han anat malmetent progressivament la unitat d'estil del nucli. | El nucli urbà d'Alpens està situat en un punt central del terme municipal, a tocar de la carretera BP-4654 i a recer d'una carena que el resguarda dels vents del nord. Comparant-lo amb els pobles propers, es tracta d'un nucli gran, sobretot si només tenim en compte el que es podria anomenar nucli antic. La majoria dels carrers i places que el formen estan formats per cases dels segles XVII i XVIII de tipologia urbana, estrets de façana i de planta baixa, primer pis i golfes, i només la part exterior, el carrer Roca Monada, la carrera Lluçanesa i al voltant de la carretera BP-4654, es pot considerar del segle XX. Històricament, el primer poblament del nucli va començar en el que avui en dia és l'extrem sud, l'anomenat carrer dels Rosers. En aquesta zona hi havia el primer nucli de cases que més endavant es desplaçaria al nord, on es troba actualment. La distribució dels carrers és totalment irregular i respon més a l'orografia que a un plantejament urbanístic pràctic. Una de les peculiaritats del nucli és la forma de ferradura que fa en la part sud. En aquesta part s'hi ubica una extensa zona d'horts que ha quedat integrada al nucli i al voltant de la qual s'hi troben els diversos carrers que formen 'la ferradura'. Per la part oest, la zona d'horts queda tancada pel carrer de Baix i la seva continuació, el carrer Graell; al nord queda tancada pel carrer de la Rectoria i el carrer de la Volta, que correspon amb les façanes posteriors de les cases de la plaça Major i finalment per l'est queda tancada per les façanes posteriors de la Placeta, del carrer de la Placeta i del carrer Vilamala. La part sud del nucli, doncs, es vertebra a través d'una zona d'horts, a diferència de la part nord que gira entorn a la plaça Major, amb l'església parroquial a prop. En aquesta part hi trobem a un cantó de la plaça els carrers Ripoll i de Dalt i a l'altre els carrers de la Placeta i la Placeta, que és l'actual nus de comunicació del poble ja que hi arriben els carrers Planes, Vilamala i el ja esmentat de la Placeta, a més d'un carreró que comunica amb el Casino i la carretera BP-4654. També tenen certa rellevància dos camins perifèrics del nucli antic, el camí vell, que baixa des del parc infantil del Ramal fins al quintà de la Vall, una zona d'horts, i el camí del Call, carreró estret que comunica el carrer Ripoll amb la carrera Lluçanesa i que en la seva continuació s'anomena camí dels Dolors. La resta del nucli, sobretot tota la part nord-oest, és moderna i no respecta la tipologia de carrers que s'havia establert en el passat ja que la majoria de les cases que conformen aquesta part nova són aïllades i d'estil contemporani. Hi ha diversos aspectes del nucli d'Alpens que destaquen per la seva excepcionalitat: El primer és la quantitat i la qualitat de l'aigua, ja que en l'entorn proper del nucli trobem fins a quatre fonts, la de ca l'Andri, la Bona, la Riussa i les desaparegudes Fontetes, que conformen el naixement de la riera Gavarresa, a més d'una gran quantitat de pous. Alguns d'aquests pous estan ubicats dins mateix de les cases però també se'n troben al carrer, com és el cas dels pous de pedra que es troben als carrers Vilamala i Graell, l'antic pou comú, sobre el qual reposa l'escultura del Manelic i el pou del camí de la Vinya. Un altre aspecte que destaca del nucli són les llindes amb inscripcions que emmarquen algunes de les obertures de les cases del poble. Aquestes llindes són un document excepcional de la història del poble ja que s'hi poden llegir les diferents dates de construcció de les cases (la majoria datades els segles XVII i XVIII), a més dels noms de les persones que les van fer construir. En algun casos fins i tot es pot saber l'ofici que practicaven els seus habitants a través d'objectes esculpits en baix relleu a la llinda. El tercer element destacable del nucli són els elements decoratius de ferro forjat, que trobem en balcons, murs i portes i que s'han descrit en una fitxa individual. | 08004-27 | Nucli urbà | Si tenim en compte les llindes de les cases que avui en dia conformen el nucli, s'hauria de datar el poblament d'Alpens al segle XVII, però indubtablement el seu origen és anterior. Com a parròquia, Santa Maria d'Alpens apareix documentada abans de l'any 1154, però les epidèmies de la baixa edat mitjana no van permetre un creixement notable de la població fins a finals del segle XVI i principis del XVII. Els fogatges de la parròquia, en els que s'inclouen les masies, així ho demostren: 4 focs al fogatge de 1497, 8 focs al de 1553, 33 focs al cens de 1595 i 68 cases dins del nucli urbà al cens de 1626. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Tant el nucli urbà, com els camins perifèrics, com els pous estan protegits per les Normes Subsidiàries de Planejament de 1996. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 37594 | La Placeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placeta | XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | La Placeta està ubicada al sector est del nucli urbà, comunicant al nord amb el carrer de la Placeta i la carretera BP-4654 a través d'un petit tram que passa per davant del Casino, i al sud amb els carrers Planes i Vilamala. Plaça de petites dimensions i de forma allargada, semblant a un carrer ample. La majoria de les cases, de tipologia urbana, presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes amb teulades de doble vessant amb aigües a la plaça i murs de càrrega de maçoneria de pedra. Il·luminen la plaça diversos fanals de ferro forjat decorats amb el cap d'un drac a la punta. Tancant la plaça pel cantó nord, trobem l'edifici del casal municipal, totalment reformat i que no conserva cap element original. En el cantó oest, i fent cantonada amb el carrer de la Placeta, hi ha en el número 4 una casa de la que destaquen les obertures del primer pis i de les golfes. Al primer pis hi ha dos balcons simètrics emmarcats amb pedra motllurada i amb el monograma IHS gravat a la llinda. Sobre aquests dos balcons hi ha dues petites finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la seva esquerra, en el número 5, hi ha una casa de la que destaquen diverses obertures: a la planta baixa la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit motllurat. Les dues estan coronades amb llindes amb inscripcions, la de l'esquerra és actualment il·legible i la de la dreta té dues creus, un motiu floral encerclat i el monograma IHS. Sobre aquestes dues finestres s'hi troben dues finestres de petites dimensions a nivell de golfes. Les dues estan emmarcades amb pedra bisellada i la de l'esquerra conserva l'ampit motllurat. A l'esquerra d'aquest edifici hi ha les antigues escoles d'Alpens, descrita en una fitxa individual. Més a l'esquerra, en el número 9 i fent cantonada amb el carrer Vilamala, trobem una casa amb cinc de les sis obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb ampits motllurats a les finestres del primer pis i ampits rodons a les de les golfes. En destaca especialment les llindes de la porta principal i de la finestra del primer pis que hi ha just a sobre. En la primera es pot llegir: 'PERA IOAN VILAMALA FERRER / ANI IHS 1702' i a la superior: 'AVE MARIA SIN PECADO / CON IHS CEBIDA / - - 1702'. Tancant la plaça pel cantó sud hi ha una casa amb la façana arrebossada i diverses obertures reformades. En destaquen les dues finestres del primer pis, ambdues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra amb la inscripció '17 IHS 23' a la llinda. Ja al cantó est de la plaça, i en una raconada a tocar del carrer Planes, hi ha una casa que no conserva elements originals. A la seva esquerra, en el número 12, trobem una casa força reformada que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Més enllà, en el número 13, hi ha una casa totalment reformada. La següent casa, en el número 14, té la façana arrebossada i en destaquen les dues finestres del primer pis, una emmarcada amb pedra motllurada i l'altra amb pedra bisellada. De la següent casa, amb la façana en mal estat, només en destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i la finestra emmarcada també amb pedra bisellada que té just a sobre, actualment tapiada. Tancant la plaça per l'extrem nord hi ha la casa amb el número 16, amb façanes a la plaça i al carrer que comunica amb la carretera. De la façana que dóna a la plaça en destaquen quatre obertures, una emmarcada amb pedra bisellada i les tres restants amb pedra motllurada. En una d'aquestes obertures, concretament a la finestra de la planta baixa, hi ha la inscripció: 'JOAN PAYRO ME FECIT I JOSEPH PAYRO / 17 73' junt amb dos elements en baix relleu força erosionats que podrien haver representat un escaire i unes alicates. De la façana nord en destaquen dues finestres, la central del primer pis i la de les golfes, ambdues emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat. | 08004-35 | Nucli urbà. La Placeta. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases de la plaça, es podria datar l'origen de la Placeta al segle XVIII, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1184900,2.1017100 | 425744 | 4663323 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del carrer es troben diversos elements de ferro forjat d'interès artístic entre els que destaquen els picaportes, el més interessants dels quals estan ubicats a les cases amb els números 5, 10, 11, 12, 13 | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 37595 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | La majoria de les cases conserven bona part dels elements originals. Tot i que algunes han estat reformades notablement, es manté una unitat d'estil en tot el conjunt. | La plaça Major d'Alpens està situada al centre del nucli urbà, entre la plaça Joan Prat i Roca i el carrer Ripoll. Es tracta d'una plaça de planta rectangular força allargada i mitjanes dimensions orientada de sud-est a nord-oest, amb tres punts d'accés situats als extrems sud, nord i oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana i construïdes al llarg dels segles XVII i XVIII, estan formades per planta baixa, primer pis i golfes, teulades de doble vessant amb aigües a la plaça i murs de càrrega majoritàriament de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns casos. Il·luminen la plaça diversos fanals de ferro forjat, decorats amb caps de drac. Entrant per la plaça Joan Prat i Roca ens trobem a mà dreta i en el número 1, cal Ferreró datada del 1609, descrita en una fitxa individual. A la seva esquerra hi ha el número 2, una casa amb la façana arrebossada i pintada de color rosa que té la façana orientada al nord-oest i al sud-oest, ja que forma la cantonada. En destaca un dels portals de la planta baixa, emmarcat amb pedra motllurada i els dos balcons del primer pis, emmarcats amb pedra treballada, un dels quals amb la data de 1673 pintada modernament a la llinda. També són destacables les tres mènsules de pedra motllurades que sostenen el balcó, una de les quals ubicada just al vèrtex de la plaça. Ja en el costat nord-est de la plaça, trobem en el número 3 cal Teta datada del 1625, descrita en una fitxa individual. Al seu costat, hi ha una casa que conserva molts elements del seu aspecte original. Destaca especialment el portal adovellat amb carreus treballats de grans dimensions i sis obertures emmarcades amb pedra bisellada, cinc de les quals amb decoració conopial a la llinda. A la seva esquerra trobem l'antiga fàbrica d'embotits Cruells, també descrita en una fitxa individual. Més enllà, en el número 6 hi ha una casa que conserva dues obertures originals, un portal emmarcat amb pedra treballada i la inscripció 'AVE MARIA SIN PE + CADO CONCEBIDA / ISIDORUS VALL IHS ME FECIT 1717' a la llinda, i un balcó al primer pis, emmarcat amb pedra bisellada i decoració conopial a la llinda. En el número 7 trobem una casa amb la façana arrebossada i diverses obertures reformades, que conserva diverses obertures originals, emmarcades amb pedra bisellada. Al seu costat hi ha una casa amb la façana força estreta, de la que en destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i amb un inscripció a la llinda, actualment il·legible. Tancant la plaça pel vèrtex nord trobem en el número 10 una casa que conserva únicament dues obertures originals: la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la finestra que hi ha just a sobre, emmarcada amb ampit motllurat, motllura en forma de pinacle en el tram inferior dels brancals bisellats i decoració d'un cap en baix relleu sota un arc mixtilini a la llinda. Ja en el costat nord-oest de la plaça hi ha una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que hi ha un portal adovellat que probablement no conserva el seu aspecte original. A la seva esquerra, més enllà del tram de casa arrebossat i pintat de color ocre, trobem en el número 12, una casa que conserva quatre obertures originals emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data incompleta de _ _65 a la llinda. Destaca especialment la finestra de la part dreta del primer pis, amb decoració en forma de pinacle en el tram inferior dels brancals i motius geomètrics, florals i heràldics en baix relleu a la llinda. Tancant la plaça pel cantó sud-est trobem una casa que conserva totes les obertures originals. A les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, al primer pis dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit motllurat i a la planta baixa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada i l'anagrama IHS a la llinda. | 08004-36 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen de la plaça entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37595-foto-08004-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37595-foto-08004-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37595-foto-08004-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A la seva esquerra trobem, en el número 14, una casa amb les obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració conopial a la llinda. També destaca la llinda de la porta principal amb una inscripció força erosionada en la que encara es pot llegir la data de 1782. La següent casa és la seu de l'Ajuntament d'Alpens. Conserva dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i un portal adovellat que, tot i haver estat refet de nou conserva la data de l'edifici original -1672- i de la reforma -1982-. Més a l'esquerra, en el número 16, trobem una casa de grans dimensions, coneguda com cal Boscallà. Que conserva diverses obertures originals. Aquestes estan emmarcades amb pedra motllurada al primer pis i pedra bisellada a la planta baixa i a les golfes. Destaquen especialment les mènsules motllurades de pedra que sostenen el balcó del primer pis. En el número 18, i al costat d'una casa sense interès arquitectònic, trobem una casa amb la façana arrebossada que conserva quatre obertures originals, totes emmarcades amb pedra bisellada. En destaca la porta principal, amb la inscripció 'JOAN 17 IHS 39 VALL' a la llinda.Tancant la plaça per aquest costat trobem una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaquen dues finestres simètriques amb brancal i ampit motllurat compartit, i una porta a la planta baixa a la que s'accedeix a través de quatre graons semicirculars de pedra.En les cases de la plaça Major hi ha diversos elements de ferro forjat d'interès artístic. Cal remarcar el fanal sostingut per un drac alat ubicat a la façana de cal Teta i les baranes que tenen forma de drac de la casa ubicada a l'extrem sud de la plaça. Els picaportes més destacables estan ubicats als números 4, 7, 14 i 18.La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 37618 | Ferros forjats d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferros-forjats-dalpens | Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. Fullet informatiu Alpens, un museu de forja al carrer, editat l'any 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1991. | XX | L'estat de conservació dels elements de ferro forjat és heterogeni. En alguns casos s'han pintat i modificat però en general es conserven les obres tal com van ser fetes. | Les obres artístiques de ferro forjat d'Alpens es troben distribuïdes pels carrers, façanes, balcons, finestres i portes del nucli urbà d'Alpens, així com també en algunes de les masies del terme municipal. Són obres de ferro forjat de gran interès artístic que foren fetes, la majoria d'elles, pel ferrer d'Alpens Joan Prat i Roca (1898-1985). El treball d'aquest ferrer és present a la majoria de les cases en les quals es poden comptar més de seixanta picaportes i tiradors, molts d'ells amb dracs i serps de formes recargolades i ondulades, ricament decorats que presenten els ulls sortits, la boca oberta, la llengua punxeguda i les ales esteses. Altres motius figuratius que representà en picaportes i tiradors foren peixos i alguna calavera. També es poden comptar una cinquantena de reixes, vuitanta balcons, més de cent vint fanals de gran originalitat que il·luminen carrers i decoren les façanes i un variat mosaic de baranes, manetes de porta, passamans d'escales, trepitja papers i llangardaixos. Cal destacar la seva escultura més emblemàtica: el Manelic, protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', que té les característiques del pastor de muntanya que es troba situada al centre de l'antiga plaça del Pou Comú. D'entre la gran quantitat d'obres també són remarcables: la reixa de ferro forjat de la masia del Colomer amb dos dracs que tenen la boca oberta i les ales esteses, i sostenen amb les dues mans un porta-teies que té el mànec en espiral; el fanal sostingut per un drac alat ubicat a la façana de cal Teta; la barana serpentejant de la casa ubicada a l'extrem sud de la plaça Major; el fanal de la cantonada de la casa natal del ferrer (a l'antiga plaça del Pou Comú) o la reixa del seu balcó que presenta una figura -amb petites banyes - amb els braços estesos agafant dos barrots, entre molts d'altres. Són obres que decoren les façanes i els carrers d'Alpens deixant una bonica imatge i un gran patrimoni artístic a tot el poble. En l'actualitat, Enric Pla, un jove artista de la forja que té el seu taller a Alpens manté en el seu treball la vella tècnica del ferro forjat. Ha deixat la seva empremta al poble amb escultures davant el seu taller, un espectacular làmpada al Casino i, una esvelta escultura dedicada als donants de sang ubicada al costat del parc infantil del Ramal. | 08004-59 | Nucli urbà | El popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals que es troben al nucli i en algunes masies del terme municipal. Va néixer a Alpens el 1898, fill de i nét de ferrers va començar a treballar en aquest ofici als 14 anys i realitzà el seu aprenentatge oficial a Barcelona. Al llarg de la seva vida no es va limitar únicament a ferrar cavalls i eugues, arranjar carros i construir eines i objectes d'ús domèstic. La seva capacitat artística per modelar ferro forjat el féu produir, per encàrrec o no, nombrosos objectes decoratius que es poden observar en tots els racons del poble. Va morir el 1985. Tretze anys després, en complir-se el centenari del seu naixement, va tenir el reconeixement públic com a 'homenatge de fidelitat a un ofici, una terra i a un país', alhora que rebia, a títol pòstum, la Flor Natural del Lluçanès dins la festa de Primavera organitzada per les associacions GALL i SOLC. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37618-foto-08004-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37618-foto-08004-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 37658 | Sender de gran recorregut. GR-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-1 | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. http://www.feec.org | El traçat del sender transversal de gran recorregut GR-1 creua bona part de l'àrea prepirinenca. Comença a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins el Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses. Té un recorregut total de 355 quilòmetres i passa per un total de 10 comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Berguedà, Garrotxa, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Pla de l'Estany, Ripollès, Solsonès. Està dividit en 26 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 10 i els 24 quilòmetres. El sender de llarg recorregut que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de les etapes 9 i 10 (segons la FEEC) del GR-1. L'etapa 9 és la que va de Ripoll a Alpens. Té un recorregut de 22, 5 quilòmetres i un temps estimat de 5 hores i mitja. Prové de Ripoll, passa per Sant Martí de Vinyoles, Santa Margarida de Vinyoles, coll Tallat, Puig-empí i entra al terme municipal d'Alpens vorejant la serra del Cosme, passant per Rocadepena fins a la masia de Torrats. Des de Torrats es baixa fins a trobar la carretera BP-4654 que descendeix fins a la vila d'Alpens, passant pel costat de les masies cal Moreu i el Casó, i endinsant-se pel carrer de Dalt . L'etapa 10, que va d'Alpens a Lluçà, té un recorregut de 13,8 quilòmetres amb un temps estimat de 3 hores i quaranta minuts. Es surt de la vila d'Alpens seguint les marques vermelles i blanques que condueixen a través de la plaça de l'església, el carrer Graell i el carrer de Baix des del qual, continuant de forma ascendent es puja fins a la pista forestal que va d'Alpens en direcció a Santa Eulàlia de Puig-oriol, tram que també coincideix amb el camí ramader (Ruta I) i els camins rals de França i el de Manresa a Ripoll. Es continua fins a la gran masia del Graell, casa de parada dels pastors i ramats transhumants, Sant Joan del Graell, i segueix passant pel roure gros fins al collet de Perotet, punt en que surt del terme municipal d'Alpens. A partir d'aquí continua pel terme municipal de Lluçà, seguint el serrat del Tudons, Sant Cristòfol de Borrassers, Santa Eulàlia de Puig-oriol, molí de Puig-oriol i riera Lluçanès, Curtius, el castell de Lluçà i ermita de Sant Vicenç, i finalitza a Santa Maria de Lluçà. | 08004-99 | Sector central i sud del terme municipal | La data d'homologació del sender fou 1.978 | 42.1182800,2.0983400 | 425465 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37658-foto-08004-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37658-foto-08004-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La guia del GR-1 no està editada. A la zona de la masia de Torrats hi ha uns senyals del GR-1 que podrien formar part d'un antic traçat que actualment no s'utilitza. Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 37923 | Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-carretera-darenys-de-munt-a-sant-vicenc-de-montalt | XX | Alzina surera situada al marge de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, entre el Pont d'en Barbeta i el Masjoan, al costat d'un camí que baixa als camps que queden a l'esquerra del rial d'en Puig. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre, a una alçada d'uns 2 metres es ramifica en nombroses branques, algunes creixen verticalment i d'altres creixen obertes formant una gran capçada que fa ombra a la carretera. Fa temps que no se li ha extret el suro, i això fa que en tingui un bon gruix. | 08007-238 | Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | 41.6078400,2.5240200 | 460339 | 4606346 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 37924 | Vegetació de ribera de la capçalera de la conca de la riera de Sobirans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-de-la-capcalera-de-la-conca-de-la-riera-de-sobirans | Tot i existir fragments ben conservats, en general apareixen degradats amb plantacions de plàtans, pollancres i castanyers. | La conca de la riera de Sobirans està formada per un eix principal, que és la riera de Sobirans, i per un entramat de torrents tributaris que es van ajuntant a aquesta riera principal a diferents nivells. És a la capçalera, però, on hi ha una veritable xarxa de torrents que drenen els cims més alts del municipi (zona dels Tres Turons i la Creu de Rupit) i condueixen l'aigua cap a la riera de sobirans. Aquesta xarxa fluvial està formada, entre altres, pel torrent de la Milans, el torrent del Jardí i el torrent de Marpons. La majoria d'aquests cursos, tot i estar mitjanament alterats per l'home amb plantacions de pollancres, plàtans i algun castanyer, encara conserven boscos de ribera naturals, principalment d'avellaners, però també hi ha petits fragments de verneda. Els avellaners són referenciables a la comunitat d'avellanosa amb polistic (Polysticho-Coryletum), dominada per l'avellaner (Corylus avellana) i una falguera de grans dimensions, el polistic (Polystichum setiferum). La verneda correspon a l'hàbitat vernedes amb ortiga morta (Lamio-Alnetum glutinosae). | 08007-239 | Capçalera de la conca de la riera de Sobirans | 41.6135500,2.4997900 | 458324 | 4606991 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 37926 | Verneda del torrent de l'Oradella i riera de Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-loradella-i-riera-de-vallalta | Afectat per plantacions, tales, introducció d'espècies al·lòctones, etc. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. | Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) esparsa i força fragmentada que apareix a l'extrem NE de la riera de Vallalta (dins del terme d'Arenys de Mar) i al torrent de l'Oradella, una afluent de la primera. La verneda apareix degradada amb plantacions de pollancres i plàtans i molts dels peus de vern han estat tallats successives vegades i tenen nombrosos rebrots. El sotabosc és relativament ric, amb carx gran (Carex pendula), ficaria (Ranunculus ficaria), viola boscana (Viola sylvestris), polistic (Polystichum setiferum), corniol (Aquilegia vulgaris), etc. Cal destacar la gran presència de la barretera (Petasites fragrans), espècie al·lòctona que fa un tapís al sotabosc força dens i que dificulta el creixement d'altres espècies autòctones. | 08007-241 | Torrent de l'Oradella i riera de Vallalta | 41.6234900,2.5560700 | 463019 | 4608069 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 37927 | Estepa ladanífera (Cistus ladanifer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estepa-ladanifera-cistus-ladanifer | La població és molt reduïda en individus. | L'estepa ladanífera (Cistus ladanifer) està considerada com a molt rara a Catalunya ja que apareix sempre fent poblacions de molt pocs individus en brolles silicícoles properes a la costa i de tendència àrida. En una brolla del Coll del Pollastre, l'any 1993, es van descobrir dos peus ben desenvolupats d'aquesta espècie i va suposar la primera cita d'aquesta espècie al Maresme, ja que autors anteriors no l'havien citada. Posteriorment s'ha localitzat una població més a la comarca, concretament al Coll de Cera d'Alella. | 08007-242 | Coll del Pollastre | 41.6035000,2.5267700 | 460566 | 4605863 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'estepa ladanífera produeix el ladan, una resina molt aromàtica que s'usa per a perfumeria i que està formada principalment per ladaniol (C17H30O), esters, sesquiterpens i tanins.Espècie protegida a les Gavarres i a la serra de Collserola pel DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 37979 | Sot dels Llorers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-dels-llorers | Alguns trams que s'han estassat o són freqüentats. La bardissa i espècies al·lòctones (ailant, raïm de moro, ...) degraden l'ambient | El sot dels Llorers i petits sots propers tenen una vegetació i morfologia molt particulars. Es tracta de cursos d'aigua intermitents que estan molt enfonsats i encaixonats, de manera que tenen uns marges molt alts i verticals que creen un ambient molt ombrívol. La vegetació que apareix és formada majoritàriament per avellaners, cirerers i llorers, però sorprèn per la manca de sotabosc on gairebé només apareixen falgueres (polístic, falzia roja i polipodi) i càrexs (Carex pendula i C. sylvatica), i per on es pot circular sense dificultat per l'interior. Al ser ambients molt ombrívols, la bardissa no hi pot entrar. | 08007-294 | Sot dels Llorers | 41.6142400,2.5068200 | 458910 | 4607065 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37979-foto-08007-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37979-foto-08007-294-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Tot i no tenir un accés clar, aquests sots són tributaris de la riera de la Milans i es localitzen propers a la font de la Milans. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 73929 | Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami-1 | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIII | Al nucli de Santa Maria del Camí. Antiga N-II km 539.5. | L'església, adossada a un mas, amb el qual es comunicava per una porta situada a ponent, ara tapiada, és un edifici d'estructura simple, compost d'una sola nau acabada, a llevant, amb un absis semicircular que s'obre a la nau mitjançant un arc de mig punt originat a partir d'uns ressalts que fan la degradació entre els dos cossos bàsics de l'edifici. La nau és coberta amb una volta de mig punt i l'absis amb una volta d'un quart d'esfera, que arrenca d'una cornisa que s'estén fins als ressalts pre- absidals, sense incloure la nau que, com l'absis, és enlluïda per un arrebossat modern. Els murs laterals de la nau han estat descarregats per dues arcades afrontades, disposades a manera de capelles, que apunten lleugerament un creuer que només afecta la col·locació i composició internes de l'edifici. Llevat d'un ull de bou modern, desclòs a la capella de migdia, l'única finestra que dóna llum al recinte és la que hi ha al centre de l'absis. D'estructura circular, formada per dovelles radials, solcades per tres filets concèntrics, és tota emmarcada per un ressalt decorat per una sanefa en relleu, que consisteix en la repetició seriada de puntes de diamant o estrelles. Aquest tipus de decoració és molt freqüent en el període romànic i en moltes esglésies de la comarca. La porta, que en aquest cas és situada al mur nord, és formada per una sèrie d'arcs de mig punt adovellats i en degradació, amb un escut heràldic --el de Santa Cecília de Montserrat- superposat al centre. Tant l'absis com el mur nord, que ha estat engruixit, són ornats a la part superior amb mènsules, absents al mur sud, i refet parcialment, amb la inclusió d'una arcada. El mur de ponent, juxtaposat al mas del costat, el corona un campanar d'espadanya modern. L'aparell de l'absis és fet amb carreus ben voluminosos, ben carejats i polits, col·locats en perfectes filades horitzontals, que contrasten amb l'aparell del mur sud, molt retocat, i el del mur nord, engruixit, tot i que aquest darrer també ha estat ben obrat en filades horitzontals, però formades per carreus més petits i no tan ben polits com els de l'absis. En conjunt, deixant de banda els remodelatges patents en l'aparell, aquest edifici s'adapta a les obres romàniques del segle XII, tal com es desprèn deis recursos tècnics i constructius, malgrat la seva simplicitat conceptual. Actualment s'utilitza com a magatzem. | 08008-175 | Santa Maria del Cami. Argençola. | Aquest petit priorat sorgí a partir d'una capella de camí que es trobava a l'antic terme del castell d'Albarells. Inicialment degué ser una capella o hospital de camí, que es convertí en un petit priorat per la donació que es féu de la capella al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Aquesta església abans de l'any 1228 era una capella que feia les funcions d'hospital als viatgers que passaven pel camí ral de Barcelona a Lleida. L'any 1259 es féu donació a Santa Cecília de totes les terres i possessions, exceptuant la jurisdicció ordinària. El fet que a partir de l'esmentat any 1228 l'església de Santa Maria del Camí es concedís al monestir de Santa Cecília de Montserrat motiva el monestir a la construcció d'un petit priorat. Es coneixen algunes col·lacions del priorat que es feien a monjos del monestir de Santa Cecília, com la de l'any 1322 i la del 1333 que es féu a fra Pere de Concha, monjo del dit monestir. El 1383 se' n féu una altra de semblant. Quan el monestir de Santa Cecília s'incorpora al de Santa Maria de Montserrat, el priorat de Santa Maria seguí el mateix camí, però en aquest moment ja no posseïa cap tipus de comunitat, i el culte fou encomanat al rector de l'església de Sant Martí d'Albarells, sufragània de Santa Maria. En la disposició parroquial del 1868 féu que s'elegís aquest antic priorat com a centre d'una nova parròquia, que s'incorporà a l'antiga parròquia de Sant Martí d'Albarells i la sufragània de Sant Jaume de Castellnou. L'antiga església prioral deixa de tenir culte l'any 1919 i es construí una nova parròquia, ja que l'augment de feligresos ho requerí. No obstant això, per l'interès que té l'edifici antic, fa uns anys que es va restaurar. Fins fa ben poc, es creia que es trobava inclòs en el terme de Veciana. Així es pot veure en publicacions com la Catalunya Romànica, i altres publicacions relacionades amb el patrimoni i l'arquitectura romànica. | 41.6285200,1.4736300 | 372855 | 4609658 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. INSITU PATRIMONI I TURISME | Cal esmentar la ubicació d'un pou circular, a tocar de la unió del temple i l'habitatge. Estructuralment l'edifici es troba en un correcte estat de conservació. Als murs exteriors, convindria un repàs als junts del paredat de la cara nord i l'absis, on s'ha perdut molt material. A l'interior, s'ha perdut l'arrebossat en moltes superfícies, i el que resta es troba molt degradat; a més a més, es troba cobert en gran part per sutge.Cal afegir-hi que actualment l'interior s'ha convertit en un magatzem agrícola on s'acumulen estris varis, i on fa anys que no es neteja ni es fa cap manteniment, convertint l'espai en un cúmul de pols i brutícia. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 33960 | Avenc del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-fum | FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 34 metres de profunditat màxima al que s'accedeix a través d'una mina. Cal recórrer una galeria 62 m des de l'entrada de la mina per localitzar el punt on aquesta interceptà l'avenc. Aquest ascendeix mitjançant tres verticals i una sala a 34 m per sobre de la galeria. | 08020-93 | Montau | Explorat per primera vegada per membres del SIE, que en realitzaren la topografia, l'any 1980. | 41.3446600,1.8867300 | 406861 | 4577617 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||
| 33987 | Barraca 2.24. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-224 | Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08020-120 | 41.3223400,1.9311000 | 410543 | 4575092 | 08020 | Begues | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||||||||
| 42897 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 189-190. | XIX | Creu de terme. Consta d'un pedestal de planta quadrada amb tres graons, un pilar octogonal de pedra picada, d'uns dos metres d'alçada i, al damunt, una creu llatina de ferro forjat, amb formes decoratives a les puntes. La creu té la següent inscripció: 'ANY 1805'. | 08034-83 | Abans de l'actual creu de ferro (feta l'any 1805) n'hi havia una de fusta sense pilar de pedra. Aquesta se la va emportar una mula que hi estava estacada. Aleshores s'hi va posar la creu de pedra i ferro. Aquesta creu marcava una cruïlla de camins: el camí ral de Manresa a Vic amb el camí d'Artés, que possiblement continuava cap a Viladecavalls. | 41.7908000,1.9876000 | 415881 | 4627045 | 1805 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 42913 | Calders (poble) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calders-poble | -LLADÓ, J.: 'Geografia comarcana. Calders', a Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 131, Manresa, agost 1929, p. 343. -LLADÓ, J.: 'Calders', a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Manresa, juny 1933, pp. 387-390. -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès. | XVII-XIX | El poble està situat a la zona de contacte entre el Pla de Bages i l'altiplà del Moianès, en una posició encastellada amb molt bona vista. El poble adopta una morfologia allargassada, seguint el recorregut de l'antic camí ral. Els carrers actuals, encara que tinguin diferent nom, són en realitat diferents trams d'aquest camí. Aquests carrers, que configuren el nucli antic, són els de Manresa, la Plaça, carrer de la Plaça, Raval, i Moià (aquest últim tal vegada és el que conserva de manera més homogènia la tipologia original). Actualment hi predominen les cases antigues (segles XVII - XVIII) amb alguna construcció moderna intercalada. Els carrers són asfaltats i amb voreres, el cablejat elèctric és a la vista. La casa prototípica seria entremitgera, coberta a dos vessants, de tres plantes i amb accés des del camí. A la planta baixa hi hauria el portal d'entrada. Damunt del portal solia haver-hi la finestra principal, amb festejadors, que sovint donava a la sala. L'última planta solia ser d'una alçada menor i es destinava a golfes. A la part del darrera cada casa tenia el seu hort. El materials constructius són la pedra i, en algun cas, tàpia. Darrerament s'ha accentuat la tendència a deixar les façanes a pedra vista. | 08034-99 | En un principi només hi havia l'església parroquial de Sant Vicenç. La població va néixer al peu de l'antic camí ral de Manresa a Vic, fet que li dóna una morfologia allargassada peculiar: un seguit de cases arrenglerades al llarg d'un mateix carrer. El nucli es va començar a formar el segle XVI, el XVII s'anà desenvolupant i quedava plenament configurat al segle XVIII. Sembla que un dels indrets on primer s'edificà va ser l'àrea propera a l'església. La plaça es convertí en el centre de serveis: Casa del Comú, hostal, carnisseria... Simultàniament es va anar construint al llarg del camí ral des de l'església en direcció a Manresa. El tros del camí cap a Moià es va anar ocupant una mica més tard, des del final del segle XVII i sobretot al llarg del XVIII. Les cases es van edificar en terres establertes pels masos Puig i Arola, que eren els més pròxims a l'actual poble. Es tracta d'un poble d'economia tradicionalment agrària. En els darrers 20 anys ha atret molta gent dels voltants per passar-hi l'estiu. | 41.7912400,1.9928700 | 416319 | 4627088 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42913-foto-08034-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42913-foto-08034-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42913-foto-08034-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llindes amb dates. Carrer Manresa: 1739, 1730, 1680, 1864, 1881. Carrer de la Plaça: 1692, 1770, 1691. Carrer Raval: 1681. Carrer Moià: 1759, 1698, 1695, 1737, 1707, 1738, 1850, 1687, 1681, 168(3?). | 98|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 42938 | Barraca de vinya a la N-141 Km. 12,7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-127 | 08034-124 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||||||||
| 42939 | Barraca de vinya a la N-141 km 19,8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-198 | 08034-125 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||||||||
| 42940 | Barraca de vinya al camí de Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-vilatercana | 08034-126 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||||||||
| 42941 | Barraca de vinya al terme de les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-terme-de-les-quingles | 08034-127 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||||||||
| 42942 | Barraca de vinya al camí de Torrecabota a les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-torrecabota-a-les-quingles | 08034-128 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||||||||
| 42943 | Barraca de vinya a la rotonda de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-rotonda-de-calders | 08034-129 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Escalé | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||||||
| 84896 | Mont-ras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mont-ras-0 | Reformada al segle XXI | Construcció d'un cos de planta quadrada amb planta baixa, primer pis i coberta a dues aigües. És una construcció de pedra on encara s'observen algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, com la del primer pis de la façana de ponent. Tanmateix l'edifici ha estats sotmès a una important reforma, que tot i que guarda l'estètica, obertures i planta original l'ha adaptat a les necessitats actuals. Al voltant del cos principal hi ha una tarima elevada que s'hi adossa. A redós d'aquest cos principal hi ha altres construccions de construcció moderna. | 08055-38 | A l'est del nucli principal, entre el carrer de Sant Andreu i el Torrent del Rossinyol. | 41.7626400,2.1519600 | 429507 | 4623770 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84896-foto-08055-38-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Finca envoltada d'una tanca, no s'hi pot accedir. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||
| 84937 | Festa parroquial de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-parroquial-de-santa-coloma-sasserra | L'Aplec té lloc cada tercer diumenge de Juliol, al prat existent entre l'església, la rectoria i el Roure del Giol. Es basa en intercanviar coneixements culturals, donant la possibilitat d'aprendre balls tradicionals, així com cançons i altres elements culturals. Al vespres a més, es pot gaudir d'un audició de sardanes i danses populars a càrrec de la Cobla Canigó.També es mostraran cançons de vespres i jocs de nit típics. Durant l'aplec, a més, es rifen pernils, coques i llonganisses. | 08055-79 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra / extrem nord-est del terme | Aplec dedicat a Santa Coloma, ja que cada any hi té lloc la tradicional trobada de Santes Colomes. L'any 2008, amb motiu de l'aplec, s'hi va presentar la geganta Coloma. | 41.7946300,2.1685500 | 430920 | 4627309 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84937-foto-08055-79-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||
| 84999 | Serracaixeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serracaixeta | RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XX | Reformada completament al segle XX, les reformes enmascaren l'edifici original. | Construcció formada per tres cossos annexats l'un a l'altre profundament transformada i amb totes les parets arrebossades amb formigó. Això ha emmascarat la construcció original, el que fa impossible molt difícil resseguir la seva evolució constructiva. Orientat a sud, cal pensar que el cos més antic seria el central, amb coberta a doble vessant i format per planta baixa i primer pis. La porta és rectangular amb brancals de pedra escairada i té una finestra a l'oest. Al pis superior també hi ha una finestra amb brancals de pedra, però que no segueix cap eix de simetria. A ponent d'aquesta construcció trobem un nou cos, també de planta rectangular i cobert a doble vessant, amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha dues portes rectangulars amb llinda de fusta i una finestra a llevant. Al primer pis i les golfes hi ha dues finestres per planta seguint dos eixos de simetria. La finestra de ponent del primer pis està feta amb carreus escairats. L'últim cos el trobem adossat a ponent, també te coberta a dos aiguavessos i es troba arrebossat, però a diferencia dels altres els acabats estan fets amb maó, en concret el límit entre plantes i les cantonades. A la façana principal hi ha una porta rematada amb arc de mig punt, i a la planta pis hi ha tres finestres rematades amb arc rebaixat i separades per dues columnes, tot fet amb maó vist. A la façana lateral oest trobem dues finestres petites a la planta baixa i un doble balcó al primer pis. Per sobre hi ha un òcul circular, que indica la presencia d'unes golfes. Igual que la resta d'obertures estan rematades amb maó vist. En general la façana nord de tots els cossos es caracteritza per tenir poques obertures. Trobem porta i finestra al cos central i occidental, i una única finestres al cos oriental. A redós de l'edificació hi ha tot un seguit de coberts vinculats als treballs agrícoles. Un és fet de pedra, però la resta son construccions d'època recent. | 08055-141 | Al nord est de la Penyora i al sud de Santa Coloma Saserra | És poca la documentació que se'n coneix, però hi ha algun document que ja l'esmenta vers l'any 1497, el que indicaria un origen medieval de la construcció. | 41.7919600,2.1719300 | 431198 | 4627010 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A llevant trobem la Font del Barbot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 77823 | Les Casetes del Bufí (o del Bofí, els corrals de Can Pèlecs, els Corrals del Daví) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-bufi-o-del-bofi-els-corrals-de-can-pelecs-els-corrals-del-davi | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. | Tot i l'escàs ús actual, no hi ha cap mena de consolidació dels murs històrics, i l'element és a la intempèrie. | Bauma natural protegida per un parell de murs de paret seca que no toquen sostre; l'entrada original està tapiada, però s'entra per un esvoranc a l'extrem del conjunt. A l'interior hi ha restes de focs i lleixes obertes a la roca. | 08223-95 | A la capçalera de la canal de la Ravella; abans de la cruïlla de camins a la Mola, seguir al S. | El topònim apareix com a casa en documentació de l'any 1185, i ha estat habitat, tot i que amb irregularitats, fins a inicis del segle XX. Deuria haver tingut relació amb l'antic mas del Bufí, de la vall de Mur, actualment desaparegut però amb documentació des del segle XIV. N'hi ha notícies documentals en època moderna, i l'any 1850 va ser dels pocs amagatalls que es va tancar per evitar-hi l'estada d''elements perillosos; deuria durar poc, ja que pocs anys després l'utilitzà un grup de falsificadors de moneda que vivia als Òbits, i l'any 1900 hi vivia una família. Al llarg del segle XX es va utilitzar com a corral, aixopluc de carboners i també com a amagatall durant la guerra civil. Darrerament es fa servir com a petit refugi excursionista. | 41.6611200,2.0169000 | 418151 | 4612619 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Lúdic/Cultural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Al fons de la bauma s'obre una petita cova de 30 m. de recorregut. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 77824 | La Costa (mas o bauma dels corralots d'Agramunt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-mas-o-bauma-dels-corralots-dagramunt | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XIII-XIV | El mur, força inclinat, amenaça esfondrament. Els incendis de l'any 2003 van deixar més afectada aquesta estructura feble. | Habitatge bastit aprofitant la bauma d'una roca, enmig del cingle; els incendis de 2003 van cremar l'entorn deixant aquest element més al descobert ja que fins aquell moment era protegit per arbres i vegetació. L'aixopluc consisteix en un mur de pedra que tanca la bauma, amb un rengle d'espitlleres a la part inferior que acrediten un altre nivell del terra en el seu moment. L'espai interior queda d'uns 13 x 5 m. Als voltants hi ha teules trencades i altres restes d'obra. | 08223-96 | En una balma sota la pista del coll de la Casilla a Roca Sereny; l'indret està indicat amb fites. | Es tenen dades de l'utilització d'aquesta bauma com a habitatge des de l'any 1207, i sembla que al segle XIV, arran de la pesta, va quedar deshabitada. Des d'aleshores només ha estat ocupada molt ocasionalment com a refugi, aixopluc o corral de bestiar, o també com a amagatall en temps de guerres. | 41.6950100,2.0204500 | 418489 | 4616378 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77824-foto-08223-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77824-foto-08223-96-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Sembla que hi havia dos forns de calç propers. Estant tan lluny d'altres cases podrien haver estat fets com a modus vivendi de la casa-balma.Pel mig del cingle, quan plou, s'hi forma l'inici d'una torrentera, que antigament deuria proveir mínimament d'aigua. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 67562 | Llegenda de l'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lavenco | Els pagesos de la Vall de Tenes, que s'han de refiar de l'aigua que porta el rec per poder regar els camps i els horts, des de sempre tenen un ull posat a la saó que té la terra i l'altre al cabal de la riera. I van esperant el torn de l'aigua. És evident que si plou per amunt, a la capçalera del Tenes, la riera baixa més plena i el rec també reparteix amb més generositat. Però al llarg dels temps, els pagesos han observat que si només plou sobre l'Avencó, entre la Calma i Aiguafreda, la riera també porta més aigua. I creuen que entre l'Avencó - o la Blancó- i el Tenes hi ha un camí subterrani i secret que porta l'aigua fins a les Barbotes. Deu ser tota una aventura travessar els cingles de Bertí per sota les seves arrels. Diuen que fa molts i molts anys, dos germans que conreaven un tros al reial de Bigues es van haver de separar perquè no tenien prou terra per a tots dos. El petit va marxar i es va llogar de mosso en una masia de l'Avencó. Tot i que treballava de sol a sol, encara li quedava temps per a l'enyorament i, de nit, anava vora el riu a tirar pedretes a l'aigua perquè la mestressa de la casa li havia dit que era un bon remei per a la nostàlgia. Una nit de lluna, el pobre mosso estava tirant pedretes al riu, i de sobte, va sorgir de l'aigua una goja blanca i lluent. El noi va quedar embaladit i ella li va parlar amb suavitat dient-li que per molt que llancés pedretes, ami no es desfaria de la seva tristesa. Per aconseguir-ho havia de tirar-hi una mongeta d'aquell camp de mongeteres ufanoses que tenia darrere seu. Però no una qualsevol, sinó una mongeta d'or que hi havia dins una tavella. Que hi gravés una creu i la llancés a l'aigua amb força. El noi li va dir que no ho faria: no podia buscar aquella mongeta perquè en obrir les tavelles, encara tendres, malmetria totes les mongeteres i els amos el despatxarien. El mal encara seria pitjor. La goja li va suggerir que esperés la collita, però que s'arriscava que algú altre la trobés. I va desaparèixer, fonent-se dins l'aigua. Va arribar el novembre i l'era de la masia va quedar plena de mates de mongetera a punt de batre. El mosso, encara angoixat, colpejava amb la forca amb cos i ànima per veure si saltava alguna tavella seca aquella mongeta d'or. Però, enmig d'aquell tou de mongetes i brossa i fullaraca era impossible trobar-la. Però quan va haver de ventar-les, sacsejant amb el garbell, per ficar-les als sacs, allà al bell mig del sedàs, va parèixer la mongeta d'or distingint-se de les altres, blanques i nacrades. D'amagat, hi va fer una creu amb el ganivet i va córrer al riu a llançar-la amb l'esperança de guarir el seu enyorament. Però no va ser així. I el mosso es lamentada d'haver estat tant burro de fer cas a la goja. Ara almenys tindria una mongeta d'or. La seva malenconia encara va créixer més durant els set dies de pluja d'aquella tardor, que a l'Avencó va ser molt forta. Al cap d'una setmana, el mosso va rebre la visita inesperada del seu germà, que el venia a buscar perquè tornés a casa. Havia trobat una mongeta d'or a peu de riera, al Tenes, i ara eren rics per comprar més terra i poder treballar junts. Efectivament, hi havia una reu gravada a la mongeta d'or. | 08276-82 | Vall del Congost. Costat de Can Cortines. | Aquest tipus de llegendes relacionades amb els fenòmens naturals on hi entra la màgia i l'existència d'algun personatge fantasiós, són de clara influència romàntica. Per la zona del Montseny hi ha multitud de llegendes sobre bandolers, dones d'aigua i bruixes i els seus poders o encanteris. En un contex de legitimació de la nacionalitat i de creació de mites sorgeixen noves quimeres de caire social i sobretot moral. Una altra llegenda molt recorrent durant el segle XIX fou la dels tresors amagats, en arbres o dins les parets de cases abandonades. Per Tagamanent també trobem una llegenda d'aquest tipus: Diu la creença que al camí de Tagamanent hi ha una roca dita Centelles, que al punt de mitjanit es bada i deixa el pas lliure al qui se sent prou ardit per no fer cas d'una serpassa que obre un pam de boca i que llança uns bramuls esgarrifosos. Dins la roca hi ha un tresor incalculable, que hom pot agafar fàcilment, només però, durant el breu temps en què cauen les dotze batallades de mitjanit, després del so de les quals la roca es torna a cloure, fins l'any que ve a la mateixa hora, i si hom no té temps de sortir resta presoner i enclòs a dins. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||||||||
| 67570 | Aplec de primavera de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-primavera-de-tagamanent | La festa de l'aplec de la Primavera, té lloc a dalt el turó de Tagamanent durant el matí del primer diumenge de juny. Es celebra un esmorzar popular, després una missa i una arrossada. També es poden realitzar altres actes de caire cultural. Aquest Aplec l'organitza l'Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, gent dels pobles veïns i residents, i tot i que no fa massa temps que es celebra, ha passat a ser la segona festa cultural més important del municipi, després de la Festa Major. | 08276-90 | A dalt el Turó de Tagamanent i Collet de Sant Martí | La tradicció dels Aplecs i rumiarges en els punts més elevats o en ermites i esglésies, és una constant de la cultura catalana documentada des d'època moderna. Aquesta festa constitueix la única manifestació festiva d'herència local, que tot i la seva contemporaneitat, aconsegueix aglutinar una població força dispersa i amb pocs elements en comú. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||||||||
| 67630 | Llegenda de la Roca Centella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-centella | Una altra llegenda basada en els tresors amagats en els espais naturals, esmenta la Roca Centella o Roca Centelles: Diu la creença que al camí de Tagamanent hi ha una roca dita Centelles, que al punt de mitjanit es bada i deixa el pas lliure al qui se sent prou ardit per no fer cas d'una serpassa que obre un pam de boca i que llança uns bramuls esgarrifosos. Dins la roca hi ha un tresor incalculable, que hom pot agafar fàcilment, només però, durant el breu temps en què cauen les dotze batallades de mitjanit, després del so de les quals la roca es torna a cloure, fins l'any que ve a la mateixa hora, i si hom no té temps de sortir resta presoner i enclòs a dins. | 08276-150 | Vall del Congost | Les llegendes associades a tresors amagats en espais màgics i en un entorn natural són molt comuns en tota la literatura fantàstica europea i, per extensió, la mundial. L'associació als fenòmens naturals sempres ha estat una costum cultural adoptada per comunitats rurals, i en aquest cas ha quedat ben palesa en el terme municipal de Tagamanent. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||||||||
| 67634 | Llegenda del bou del Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bou-del-bellver | AMADES, J. (1989). Imatge de les Mare de Déu Trobades a Catalunya. Ed. Selecta-Catalònia. Barcelona. p. 398-399. Les PLADEVALL, A. (1988). Síntesi històric - geogràfica dels municipis de la vessant vallesana del Congost i Osonenca. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau: Amics del Montseny. p. 131. | La llegenda del bou del Bellver relata el descobriment de la Mare de Déu de Tagamanent, per part d'un bou d'aquesta masia, en una bauma del Turó de Tagamanent. El pastor seguint el bou descobrí la imatge de la Verge i la gent del Bellver va decidir traslladar la imatge a Sant Martí, però aquesta va retornar miraculosament a la cova. Quan es va tornar a baixar la imatge es van assecar totes les alzines del cim del turó, i la gent va creure que aquesta senyal era un designi diví i que s'havia de construir un temple magestuós a dalt del turó. Així s'inicià la construcció de l'església de Santa Maria, lloc de culta i de devoció, centre de pelegrinatge i processó, construint-se un altar a la roca on fou trobada la imatge. La devoció a Maria Santíssima de Tagamanent va anar creixent, fent que nombroses parròquies veïnes pugessin a visitar la imatge. | 08276-154 | Pla de la Calma. | La llegenda fou ja recollida al 1650 pel pare Narcís Camós que deia que la seva imatge titular fou trobada per un bou del mas Bellver en una cova o balma situada a la cinglera o a la part rocosa del turó. Aquesta rondalla segueix el model de les llegendes que fan referència a les Mare de Déus Trobades i que trobem documentades extensament a Catalunya. Durant les invasions musulmanes els cristians amagaren les seves imatges sagrades en llocs amagats, sobretot en coves i refugis, per protegir-les dels saquejos sarrains. Amb el temps, els cristians ocuparen de nou les terres i moltes imatges van ser recuperades de forma miraculosa. En el cas del bou del Bellver, fou aquest animal que trobà la imatge de Santa Maria en una Cova, i en el lloc s'aixecà una església per venerar el fet i que acabà convertint-se en santuari marià i en un centre de pelegrinacions i cultes important, amb una forta tradició de romiatges i peregrinacions realitzades en ocasions de sequeres i inclemències metereològiques. Es creu que la majoria d'aquestes llegendes daten del segle XIV, i es podria parlar d'un moment de reafirmació d'identitats. Un paral·lel directe el trobem en el Santuari de Joncadella (Sant Joan de Vilatorrada, Bages) on també una pastora de Castellnou de Bages guiada per un dels seus bous, trobà en una cova, la imatge de la Mare de Déu, al costat s'hi edificà una església que es convertí en Santuari marià i en cnetre de preregrinacions durant tota l'època medieval i moderna. Paral·lels, amb menys elements coincidents, compendrien des de la Mare de Déu de Montserrat fins la Mare de Déu de Núria i de Queralt. | 41.7381700,2.2673300 | 439074 | 4620966 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||
| 68900 | Barraca vinya Cal Tòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-cal-tofol | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-70 | 41.4250400,1.7497100 | 395526 | 4586697 | 08287 | Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68900-foto-08287-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68900-foto-08287-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68900-foto-08287-70-3.jpg | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||||
| 68924 | Barraca damunt Bosc de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-damunt-bosc-de-la-coma | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-94 | 41.4667100,1.7124700 | 392483 | 4591368 | 08287 | Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68924-foto-08287-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68924-foto-08287-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68924-foto-08287-94-3.jpg | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||||||||||
| 68925 | Barraca vinya oliveres de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-oliveres-de-la-torre | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-95 | 41.4610300,1.7330100 | 394189 | 4590712 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||||
| 68926 | Barraca Torrent de la Covera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-torrent-de-la-covera | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-96 | 41.4440500,1.7414400 | 394866 | 4588817 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||||
| 68927 | Barraca Bosc sota Cal Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-sota-cal-senyor | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-97 | 41.4442600,1.7436900 | 395054 | 4588838 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||||
| 68928 | Barraca Vinya de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-de-ribalta | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-98 | 41.4416300,1.7524600 | 395782 | 4588535 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||||
| 68929 | Barraca sobre Maset del Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-maset-del-cardus | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-99 | 41.4451400,1.7594200 | 396369 | 4588916 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||||
| 68930 | Barraca Bosc Ribalta I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-ribalta-i | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-100 | 41.4355500,1.7578700 | 396225 | 4587854 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||||
| 68931 | Barraca Finca Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-finca-can-rossell | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-101 | 41.4304800,1.7485300 | 395436 | 4587302 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||||
| 68932 | Barraca Clot del Pere Finca Cal Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-del-pere-finca-cal-rossell | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-102 | 41.4295600,1.7487300 | 395451 | 4587200 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||||
| 68933 | Barraca Ribalta Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ribalta-nova | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-103 | 41.4355300,1.7561400 | 396080 | 4587853 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||||
| 68934 | Barraca Oliveres de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-oliveres-de-la-serra | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-104 | 41.4483800,1.7576500 | 396227 | 4589278 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||||
| 68935 | Barraca Clot dels Macabeus I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-dels-macabeus-i | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-105 | 41.4529100,1.7416200 | 394895 | 4589801 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||||
| 68937 | Barraca Clot del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-del-mas | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-107 | 41.4611600,1.7259900 | 393603 | 4590736 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||||
| 68938 | Barraca sobre Molí d'Esbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-moli-desbert | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-108 | 41.4427100,1.7485700 | 395459 | 4588660 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||||
| 68945 | Barraca Bosc Ribalta III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-ribalta-iii | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-115 | 41.4354000,1.7615300 | 396530 | 4587833 | 08287 | Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68945-foto-08287-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68945-foto-08287-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68945-foto-08287-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||
| 69007 | Barraca Clot dels Macabeus II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-dels-macabeus-ii | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-177 | 41.4531500,1.7396900 | 394734 | 4589829 | 08287 | Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69007-foto-08287-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69007-foto-08287-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69007-foto-08287-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||||
| 69008 | Barraca Torrent de Ca la Vicenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-torrent-de-ca-la-vicenta | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-178 | 41.4482200,1.7390800 | 394675 | 4589283 | 08287 | Torrelavit | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||||||||||
| 79512 | Barraca de cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jan | Barraca de pedra seca de planta quadrada, de tipologia semblant a l'element núm. 142 | 08291-151 | 41.6163100,1.8658200 | 405507 | 4607798 | 08291 | Vacarisses | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.