Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73732 | Hipogeu de Can Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-can-vilalba | CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340. GUIX, Joan Carles (2007): Informe del tècnic de Medi Ambient núm. 070412-01 de 12-04-2007, sobre dos hipogeus singulars del terme municipal d'Abrera. Inèdit. Ajuntament d'Abrera. PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322. PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.168. SALES, Jordina (e. p.): 'L'hipogeu de Can Torrents i els hipogeus de Sant Boi de Llobregat, dins de les Actes de les II Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Sant Boi de Llobregat. | XVIII | Actualment està tapat i colmat de terra; alguna arcada està trencada, presentant alguna esquerda. | Segons l'informe del tècnic de medi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, Joan Carles Guix, la tarda del dia 8 d'octubre de 2004, durant uns treballs d'excavació d'una trinxera aproximadament a 12 m de distància del Casal Social de Can Vilalba, antigues quadres de la casa del mateix nom, es va trobar un arc fet de maons antics a 4 m de profunditat del camí principal d'accés al casal. Es va poder comprovar que aquest arc és l'entrada d'un túnel, de cronologia indeterminada, que penetra en el sentit sud-nord, perpendicularment al camí principal. L'existència d'aquest arc ja era coneguda per alguns veïns de Can Vilalba. De fet, durant la dècada de 1990, quan es va condicionar el camí principal d'accés al Casal Social, una excavadora que treballava en el terreny va destapar, de forma casual, l'arc de 0,80 m de diàmetre intern. Al costat dret d'aquest arc que donava entrada al túnel es va trobar una paret de pedra que estava escapçada d'antic. En els primers 3 m de secció del túnel es van trobar parets laterals i tres arcs més de sustentació del sostre fets amb maons antics i pedra. Al final d'aquesta secció es va trobar un enderroc de pedra que bloquejava el túnel, però, per un petit forat es va poder observar que aquell continuava uns 3 m més fins arribar a una paret. La boca del túnel es va tapar amb una planxa de ferro, per tal de marcar el lloc exacte de la seva entrada, i es va tornar a tapar amb terra. Es desconeix, de moment, la funció d'aquest hipogeu. Tant podria ser una fresquera per desar-hi aliments, com un celler subterrani o, fins i tot, un refugi o túnel d'evasió. Per tal d'esbrinar-ho caldria excavar-ho amb criteris arqueològics. S'ha de considerar, en tot cas, que aquest hipogeu es troba, d'una banda, a prop de l'emplaçament on estan les restes del castell de Voltrera, i de l'altra, a tocar al lloc on fins a la dècada de 1980 s'aixecava la casa de Can Vilalba. | 08001-80 | Av. De Circumval·lació, 3 - 08630 Abrera. | De manera genèrica es denomina 'hipogeu' (que deriva del grec 'hupogeion'), independentment de la seva funció (ja sigui fresquera, refugi, etc.), a qualsevol estructura excavada per l'home sota (hipo) terra (gea). S'han documentat paral·lels d'aquestes estructures a Sant Boi de Llobregat amb funcionalitat diversa. A Abrera coneixem dos exemples més: el de la masia de Can Pous, al qual es pot accedir sense dificultats, ja que es conserva en perfectes condicions, i que feia funcions d'amagatall i de fresquera; i un altre, ja desaparegut, que va ser documentat durant l'enderrocament d'una casa al carrer Major de nom Cal Iaio. Can Vilalba pertanyia als senyors del castell de Voltrera, que al segle XVI eren els Despalau. A la primera meitat del segle XVII s'uniren amb els Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell i el Vilar. La construcció de Can Vilalba, als peus del castell, fou obra del virrei del Perú, Manuel d'Amat i Junyent, que, des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, abans d'anar a Montserrat, s'adreçà a Can Vilalba, el casal i la capella ja devien estar construïts. Més tard, passà a ésser la casa de la Marquesa de Vilalba. | 41.5230500,1.9218900 | 410049 | 4597384 | 08001 | Abrera | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 73733 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most-1 | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. IV. Salvat Editores, Barcelona, p. 1037. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: Fons Joan Bial i Serra: 'Ball del Most. Abrera'.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra ni es balla. | <p>Als voltants dels anys cinquanta-seixanta a Abrera se celebraven festes que el temps, el canvi socioeconòmic i, especialment, la implantació de la indústria, han fet que desapareguin. És el cas del ball es celebrava pel mes d'octubre quan s'acabava la verema. Les cases es decoraven i es ballava tarda i nit amb orquestra a la Sala Municipal d'Abrera.</p> | 08001-81 | Sala Municipal al carrer Major - 08630 Abrera. | <p>Pel que fa als balls celebrats en poblacions vinateres a l'acabar les veremes, Joan Amades diu: 'quant al ball, sobretot els anys que la collita ha estat abundosa, finida la feina de la verema, el jovent lloga una orquestra i fa un dia de ball de sala, qualificat de 'ball del vi o del most'. Arreu, avui, és un ball com un altre; es fa en un local tancat, i es ballen balls moderns, d'importació forana. Temps era temps, degué ésser una dansa especial, amb tota probabilitat dedicada a festivar la divinitat de la vinya, en acció de gràcia pels fruits atorgats.'</p> | 41.5156200,1.9024200 | 408414 | 4596580 | 08001 | Abrera | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73733-foto-08001-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-07-14 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 73734 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-5 | AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476 i 492. BADA, Joan (1970): 'Antoni, dit el Gran' GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Vol. 2, pp. 254-255. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | Cada 17 de gener, dia de la festivitat de Sant Antoni Abat, es celebrava la festa en honor als animals, tant domèstics com aquells que ajudaven a fer la feina del camp. El dia començava amb una cercavila amenitzada per una orquestra que es dirigia a casa de l'abanderat, qui encapçalarà els Tres Tombs portant la bandera. Aquest era nomenat juntament amb els cordonistes per la comissió organitzadora. Seguidament s'anava a l'Església de Sant Pere d'Abrera per celebrar missa. Després de la benedicció dels animals per part del rector es donaven els Tres Tombs passant per la Plaça de la Creu, l'església i pel Barri del Rebato. Les postres típiques de la diada eren els tortells de Sant Antoni. Joan Amades explica que aquest dia 'A Abrera feien un ball anomenat del 'tortell beneït', pastís que, en tal dia com avui, era de rigor menjar per llevant de taula en totes les llars que tenien bestiar de ferradura, puix que era considerat com una mena de complement de la festa religiosa.' | 08001-82 | Plaça de la Creu - 08630 Abrera. | Sant Antoni o Antoni d'Egipte, anomenat també l'Abat, l' Ermità o el Gran (Heraclea, Egipte, 251-Colzim, Egipte, 356) fou un monjo cristià o anacoreta que es retirà al desert de Nítria vers el 270. La seva fama d'home de pregària, lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, establint-se així els primers grups d'eremites. La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, fou escrita per Atanasi vers l'any 360, contribuint a l'expansió del monacat. Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant, i la seva festa se celebra el 17 de gener amb el nom de Sant Antoni Abat. En alguns indrets és el patró dels pagesos; amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de tragines i carreters el tingueren com a patró des de l'Edat Mitjana i en celebraven la festa amb els Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb les qualificacions de 'San Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels Ases'. Joan Amades fa constar al 'Costumari Català' una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, segons la qual el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més, seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar en aquesta festivitat, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera. | 41.5156200,1.9024200 | 408414 | 4596580 | 08001 | Abrera | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73734-foto-08001-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73734-foto-08001-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 37663 | El sastre d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sastre-dalpens | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975. | Aquesta rondalla és coneguda, amb versions lleugerament diferents, per persones de diferents pobles, sobretot del Lluçanès nord. Per aquest motiu cal pensar que el seu estat de conservació és bo. | El sastre d'Alpens és una rondalla que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposa a anar a treballar, abans que surti el sol, al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que està envoltat de sers malignes però al fer-se de dia descobreix la veritat. A continuació reproduïm dues versions diferents que s'han editat, la primera extreta del llibre 'El Lluçanès màgic' i la segona, més antiga, de 'La vida a pagès': 'El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món' (AADD:1998) 'Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món' (VILARRASA:1975) | 08004-104 | Sector est del terme municipal | 42.1046100,2.1263500 | 427765 | 4661760 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El dibuix ha estat extret del llibre: AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 37664 | Toquem a bon temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toquem-a-bon-temps | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. TORRES, J, Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002. | El tocar les campanes a bon temps, és recordat per bona part de la gent gran del poble, ja que es va realitzar fins a mitjans del segle XX. | 'Toquem a bon temps' és una rondalla que narra com es tocaven les campanes a Alpens per a protegir-se del mal temps. N'hi ha una versió editada al llibre 'El Lluçanès màgic', que és la que transcriurem a continuació però n'existeixen diverses versions, una de les quals, força diferent, editada dins del llibre 'Bruixes a la Catalunya interior' amb el títol: La bruixa d'Alpens i la sabata de mossèn Josep. 'Generalment la cultura rural, que posa en relleu les relacions entre la gent i la natura, s'atribueix una gran importància als actes de protecció davant d'una hostilitat ambiental que cal conjurar. En aquest sentit, les creences populars són tan fortes i els comportaments estan tan arrelats que han exercit de bell antuvi una poderosa i constant influència en el clergat local. La memòria alpensina evoca amb la dita toquem a bon temps, el moment en què els temporals de pedra amenaçaven el terme venint de la banda nord-llevantina. Per exorcitzar el perill que venia, atribuït a la intervenció malèfica de les bruixes, el poble tenia l'instrument necessari: la campana gran, coneguda com la Maria o la Mariassa, que era també la més vella de les que hi havia a Alpens. Es creia que els tocs de la Mariassa eren efectius - és a dir, s'allunyaven les pedregades - sempre que aquestes no haguessin traspassat la carena de Santa Margarida de Vinyoles, el Puigcornador o el Puigdon, que marcaven les fronteres del terme. Calia, per tant, fer els tocs molt abans que el temporal entrés al terme. Davant de situacions com aquestes, en què el pobles eren conscients de la seva dependència respecte a la natura, a la qual estaven sotmesos econòmicament, Alpens tenia la fama de ser un poble exigent i primmirat, raó per la qual els seus habitants no toleraven ni el més petit descuit al seu capellà o campaner, sospitosos de portar-los la desgràcia si els esmentats tocs no es feien a temps. Amb els tocs de la Mariassa s'intentava delimitar la zona del propi terme, molt protegida i sacralitzada en gaudir de la intercessió divina, per tal d'aïllar-la dels estralls climàtics originats per les forces malignes. No és estrany, doncs, que la memòria popular recordi el diàleg entre les bruixes, aplegades dalt del Puigdon, i els núvols carregats de tempesta. Aquí, al cim, les bruixes els instaven a avançar sobre Alpens: 'Camineu, camineu!', cridaven amb insistència. Davant dels tocs de la Mariassa, però, els núvols quedaven frenats: 'No podem, no podem!'. També s'han cregut sentir els crits paorosos de les bruixes, davant de la ineficàcia dels seus esforços malignes: 'Marxem, marxem, que la Mariassa d'Alpens ja toca!' | 08004-105 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | La idea d'allunyar les pedregades amb el toc d'una campana no és única d'Alpens. Popularment s'ha cregut que amb sorolls estridents (com el toc d'una campana o el dispar d'una escopeta) s'esbargien les bromes que portaven la tempesta. Per aquesta raó a Alpens es tocava a bon temps, és a dir, abans que arribés la pedregada. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37664-foto-08004-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tal com es recull en el llibre 'El Lluçanès màgic', es creu popularment que l'última vegada que es va tocar a bon temps a Alpens, el dia de Sant Pere de 1948, va caure un llamp al campanar de l'església. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 37665 | La roca dels encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-dels-encantats | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any. volum IV. Estiu, Salvat Editores, S.A, 1984. | La llegenda és coneguda per tots els alpensins. El ball dels Carlins també fa referència, en un moment, als encantats de Rocadepena, demostrant així la vigència i difusió de la llegenda a tots els vilatans d'Alpens. | La llegenda de la Roca dels Encantats prové del seu monument singular, la Rocadepena situat uns centenars de metres al nord del nucli urbà. Era costum el dia de Corpus engalanar amb rams de boix els carrers del poble per on passava la processó. S'explica que una nit un pare cridà el seu fill, que jeia al llit. 'Lleva't, Josep que demà és Sant Joan i demà passat Corpus, i anirem a buscar boix!'. El pare i el fill sortiren de casa seva ben aviat, abans de fer-se clar, i s'encaminaren al bosc per anar a tallar boix. Passaren de nit davant de la Rocadepena i sentiren uns grans plors. Esporuguit, el fill preguntà què era tot allò, però el seu pare, mostrant-se ben indiferent als gemecs, l'animà a tirar amunt. Quan ja eren situats a l'altra banda d'aquest mur petri sentiren aleshores rialles. El pare i el fill feren els feixos de branques de boix i se'n tornaren al poble. En passar per davant de la Rocadepena no van sentir res perquè ja era clar (AADD:1998) | 08004-106 | Sector nord del terme municipal | La vigília de sant Joan és el dia de l'any més intens de costums i creences. La majoria de pobles de la civilitzacions antigues celebraven aquest dia el solstici d'estiu, el moment de l'any que el Sol es troba al punt més alt i quan és visible per més espai de temps. És, per tant, el dia més llarg i la nit més curta de l'any. Era general creure en la virtut de les herbes que aquesta nit cobraven gràcies i valors excepcionals i extraordinaris (AMADES, J:1984) | 42.1280100,2.0995100 | 425573 | 4664382 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37665-foto-08004-106-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pere Mestre, Daniel Planes i Josep Albert Planes van extreure aquesta llegenda, tal com aquí està explicada, de Palmira Casademunt i Heras i Lluís Montferrer i Badia, d'Alpens.Les fotografies 1 i 2 han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 37666 | Cançó dels carlins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-dels-carlins | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó dels Carlins té l'origen en el càntic de les tropes carlistes en l'anomenada Batalla d'Alpens que enfrontà les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Suara reposàvem al veïnat de l'Alou: seguim amb la marxa ja hem reposat prou. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... I el que recula, valent no serà si bé la columna haurà de rutllar. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Anem cap Alpens allargant el pas que avui no se'n torna ni un soldat ras. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Arribant al poble ja dos van tirant. l'Huguet ens anima: minyons endavant! TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Que en serà la glòria, que en Savalls ha dit: que avui és el dia de matar el cabrit. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... El poble és a prop, minyons no fem crits enmig del blat de moro hi ha soldats ajupits. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... | 08004-107 | Sector est del terme municipal | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonejar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1046100,2.1263500 | 427765 | 4661760 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 37667 | Cançó del Cabrinetty | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-cabrinetty | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó del Cabrinetty té l'origen en el recorregut que van fer les tropes governamentals perseguint el bàndol carlista fins Alpens, lloc on es produí l'anomenada Batalla d'Alpens en la qual s'enfrontaren les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Vosaltres de Súria gran ditxta teniu que del Cabrinetty ja os en despediu. La jornada és llarga fins a Sant Feliu formats a la plaça Cabrinetty diu: Vosaltres soldats bé em sereu constants per matar la Blanca i també en Savalls. Feren un poc d'alto al passar per Prats I a Alpens arribaren molt fatigats. No s'ho esperaven, quina mala sort! perquè el Cabrinetty van ferir de mort. | 08004-108 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 37668 | D'Alpens n'és filla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dalpens-nes-filla | XIX-XX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó d'Alpens n'és filla va ser recollida de Maria Terra (d'Alpens) per Isabel Iborra. Diu el següent: D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! Quan casa vostra en vinc minyona el meu cor salta alegre que està, més quan hi penso en la despedida tinc de rendir-me que és un trist penar. Quatre vegades os he demanada, cada vegada me'n heu dit que no, quatre carbasses me'n heu donades, si vull sembrar-ne, prou tindré llavor! Quan vaic anar-ne a la rectoria, el mossèn m'ho va dir ben clar: no hi pensis pas no, en la Maria que un de Sant Jaume de l'emportarà. D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! | 08004-109 | Nucli urbà | Aquesta cançó té, probablement, més de cent anys ja que persones grans del poble recorden com els hi cantaven de petits. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 37682 | La batalla d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batalla-dalpens | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La història de la batalla d'Alpens narra l'episodi en que la població alpensina fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que havien assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 08004-123 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La història que parla de la batalla d'Alpens narra un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La batalla d'Alpens és molt coneguda per la gent del poble i molts elements del municipi fan referència a aquesta història (fonts, cançons, actes festius, etc.).Les imatges han estat extretes dels llibres: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | 98 | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 40005 | Mina de Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-camp | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | Avui dia encara es conserven alguns pous de registre però l'estructura està molt malmesa. | Mina que captava l'aigua del torrent del Verder per mitjà d'una resclosa, situada a sota les Roquetes, i era conduïda subterràniament cap a una galeria excavada a mà. Uns metres més enllà, hi havia l'entrada per netejar-la. Aquesta mina, que data de l'any 1753, fou construïda amb uns sistemes arcaics. En alguns punts es pot apreciar la manca de coincidència de les galeries que es feien des de diferents pous de registre, fet que va generar la modificació de la secció en alguns trams. | 08005-136 | Can Camp | És una de les infrastructures mes espectaculars del passat agrícola del poble. El recorregut de la infrastructura seguia el torrent del Sorral pel marge esquerre, passava per sota de Can Lluch, creuava la carretera de Bigues entre Cal Carreter i Can Matalot i seguia, ja dins de Can Camp, fins a la font i les basses que hi havia sobre la masia. En total hi havia gairebé un quilòmetre de galeries, algunes d'elles a més de 15 m de profunditat. | 41.6636100,2.2589400 | 438305 | 4612694 | 1753 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca i Virginia Cepero González | Les coordenades UTM corresponen a un punt del traçat pròxim a Can Camp. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 40047 | Aplec Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-pasqual | <p>BADIA I MORET, J. (1991). Una crònica del nostre temps. L'Ametlla del Vallès (1936-1975). Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | Actualment no es celebra. | <p>Es tracta d'un concurs coral impulsat per Fèlix Millet i Marestany, i celebrat des de 1944 fins 1953, el diumenge o el dilluns de Pasqua, al pati de Can Xammar de Dalt o Can Millet. Els aples pasquals van constituir una festa popular amb un gran nombre de participants tant del municipi, com vinguts d'altres comarques. Els foranis dinaven a la Font de la Mina o a la Font de Can Draper, on tot seguit s'organitzaven coples, balls i sardanes. A la tarda, a l'escenari muntat per l'ocasió al pati de Can Millet, es celebrava el concurs coral i després es feia el repatiment de premis. L'acte finalitzava amb un discurs del senyor Millet exaltant Catalunya, fet extraordinari per aquella època. L'aplec era presentat oficialment com un concurso de caramellas, però a la pràctica era l'excusa per recuperar tradicions catalanes i escoltar música en català.</p> | 08005-178 | Can Millet | 41.6743700,2.2582800 | 438260 | 4613889 | 1944 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40047-foto-08005-178-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fèlix Millet i Maristany | Fotografia antiga de la Coral lo Lliri a l'Aplec Pasqual de Can Millet l'any 1948 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||
| 40049 | Retaule de la Mare de Déu del Roser de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-can-draper | XVI | <p>Retaule de la Mare de Déu del Roser de la capella de la masia de Can Draper. És d'autor anònim i datat al segle XVI. Al centre del retaule hi ha la imatge de la Verge del Roser amb el Nen, envoltada d'àngels i altres personatges. Està asseguda, i al seu voltant hi ha una corona de flors on hi apareixen imatges de la seva vida. Les seves dimensions són 167 x 157 cm.</p> | 08005-180 | Museu de Granollers | <p>És desconeguda la forma en que el retaule va arribar a parar al fons de l'Antic Museu de Granollers; l'única notícia que tenim és que es va entregar probablement l'any 1936 per a salvaguardar-lo durant la Guerra Civil. Segons informacions facilitades pel Museu de Granollers, l'any 1983 va ser sotmès a una restauració (consolidació, neteja i reintegració pictòrica) duta a terme per la restauradora del Museu d'Art Modern de Barcelona, Marisa Sainz de la Maza.</p> | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40049-foto-08005-180-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del retaule facilitada pel Museu de Granollers. | 95 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 40117 | Murs de pedra seca de Can Panxa Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-panxa-rossa | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-248 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 | 41.7002400,2.2424700 | 436969 | 4616772 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40117-foto-08005-248-2.jpg | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
| 40118 | Murs de pedra seca de Can Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-roses | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-249 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8 | 41.6985700,2.2423600 | 436959 | 4616587 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||||
| 40119 | Murs de pedra seca de Can Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-vicens | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-250 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 1 | 41.6992100,2.2423800 | 436961 | 4616658 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||||
| 40122 | Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-de-granollers | <p>http://www.museugranollers.org/index.php</p> | IaC-IIIdC | <p>El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de l'Ametlla del Vallès procedeix de les prospeccions que durant més de tres dècades(1945-80), es van dur a terme a la comarca. Aquest va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Cal Fusteret. Conjunt d'eines i elements artesanals; 2 pondus ibèrics (Núm. registre 6432). - Can Forns. Conjunt de fragments de ceràmica romana (Núm. Registre 5588). - Can Tiano. Conjunt de material ibèric i romà (Núm. registre 5587); 19 fragments de ceràmica ibèrica (Núm. registre 6336); 1 fragment de pondus (Núm. registre 6337). - Ermita de Sant Nicolau. Material ibèric corresponent a un conjunt de fragments de ceràmica (Núm. Registre 1726), 1 fragment de ceràmica amb nansa (Núm. Registre 2220), 1 fragment de vora pintada de forma triangular amb base de cercles concèntrics (Núm. Registre 2917) i una peça de teler de forma trapezoïdal (Núm. Registre 394). - Puiggraciós. Material ibèric corresponent a 2 lots de ceràmica (Núm. registre 1725 i 5638) i un lot de 7 fragments de ceràmica provinent de prospeccions (Núm. Registre 5867). - El Pollancre. Conjunt de diversos fragments de ceràmica romana i un sílex (Núm. Registre 5653).</p> | 08005-253 | Museu de Granollers | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Bo | Física | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|83 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 40127 | Restes estructurals al Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-estructurals-al-mas-puigllonell | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | Les restes dels dipòsits estan bastant malmeses i hi creix vegetació al seu interior. | <p>Es tracta de les restes d'un conjunt d'estructures antigues, situat per sobre de la masia, en direcció nord-est, format per tres dipòsits de decantació, un forn i un molí, de funcionalitat i cronologia indeterminades. Tots els elements estructurals són fets de pedres irregulars de la zona, lligades amb morter de calç. Els dipòsits, que són de planta quadrada, conserven les restes del revestiment intern de morter per a impermeabilitzar-los. Possiblement eren utilitzades com a basses de decantació ja que aprofiten el desnivell del terreny per a la seva construcció. A tocar del dipòsit del capdamunt, a la seva dreta, es troben les restes d'un petit forn, on s'observa una superfície rubefactada i la presència de fragments de carbó. A tocar seu, hi ha unes pedres de molí, que semblen descontextualitzades, i un element de construcció vertical, d'aproximadament 2 m d'alçada, de forma circular, que probablement servia com a suport d'una altra estructura. A nivell superficial no s'ha pogut documentar cap tipus de fragment ceràmic que permeti datar aquests vestigis. D'altra banda, l'indret no han estat mai objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica que permeti la seva interpretació.</p> | 08005-258 | Mas Puigllonell | 41.6974800,2.2410100 | 436845 | 4616467 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40127-foto-08005-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40127-foto-08005-258-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 40166 | Complex mina-bassa de les Tires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-de-les-tires | XX | estat d'abandó | Mina que naixia sota l'actual cementiri, rebia l'aigua del sot dels Roures, i omplia la bassa de les Tires. La bassa, situada dins una parcel·la del carrer de les Tires, és de forma rectangular, feta d'obra, i actualment resta buida i abandonada. L'aigua que sortia de la bassa era canalitzada fins a la mina de Ca l'Arenys. | 08005-297 | Les Tires | Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, la bassa regava un tros relativament petit d'horta i fruiters, i tenia com a aiguarregants la família Carbonell i la família Mas. El Sr. Maties Barres va comprar bona part de les propietats de Can Viver, va gestionar la urbanització de Les Tires, i més endavant, realitzà la connexió de la mina de Ca l'Arenys i la de les Tires. Amb aquesta operació s'assegurà aprofitar l'aigua de la mina de les Tires que ja ningú utilitzava per regar. | 41.6711300,2.2648000 | 438800 | 4613524 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40166-foto-08005-297-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 40230 | Festa de Canaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-canaletes | XX | Actualment no es celebra. | La festa de Canaletes va néixer l'any 1942 i va durar aproximadament 3 anys. Es celebrava cada 15 d'agost. Es feia a l'actual carrer Major, concretament a la zona on s'ubicaven les botigues del poble en aquella època i que gràcies a l'estraperlo d'aquells anys passaven per un moment econòmic molt més bo que el de la majoria de la població. Un dels propietaris d'aquestes botigues, un lampista anomenat Medí Verdaguer, aprofitant aquesta relativa bonança econòmica va tenir la idea de muntar una festa i, com que era molt de la broma, va proposar el nom de Festa de Canaletes. La festa era finançada pels propietaris de les botigues d'aquesta zona que engalanaven el carrer Major, portaven orquestres de música i fins i tot algun any van utilitzar el pati de ca l'Anglada com a jardí on fer-hi part de la festa. Quan l'estraperlo va anar de baixa la situació econòmica d'aquests botiguers se'n va ressentir i es va deixar de fer. | 08005-361 | C/ Major | Informació facilitada per Josep Calbó. | 41.6721300,2.2603100 | 438427 | 4613638 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40230-foto-08005-361-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Crisant Tengo Valleoriola | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 93314 | Búnquer de La Torre dels Encantats 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a <https://www.tdx.cat/handle/10803/129446></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span>JULIÀ SALA-BELLSOLELL, Jordi (2019). Atalaiant l’horitzó: la 6a bateria de la Torre dels Encantats entre Caldes d’Estrac i Arenys de Mar durant la Guerra Civil; dins Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar, pp. 37-44.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | No s'ha pogut comprovar el seu estat actual de conservació atès que no s'hi ha pogut accedir. | <p>La descripció d'aquest búnquer s'ha fet a partir de l'article citat a la bibliografia (Grup de búnquers d'Arenys, 2011) ja que no s'ha tingut accés a la finca. El búnquer número 1 dels quatre existents a la zona es troba situat a la part sud del turó, concretament, sota l’era de davant de la torre medieval.</p> <p>El perímetre exterior és format per un mur baix d’obra irregular de pedra (75 cm d’alçada), de forma semicircular, els extrems del qual s’adossen a dos pilars de fàbrica de maó massís (45 x 45 x 200 cm) que delimiten l’estructura coberta. La funció d’aquest mur era evitar que el canó anés turó avall quan la peça d’artilleria recuperés la posició original després del retrocés del tir.</p> <p>Els dos pilars són coronats per una biga d’acer (5 m de llarg), revestida per rajola ceràmica, que forma un pòrtic que suporta un forjat unidireccional de biguetes autoportants i encadellat ceràmic. Aquesta coberta s’adapta a la topografia de l’entorn i als murs de contenció de pedra sobre els quals descansa la plaça abans esmentada. El cèrcol perimetral de la plataforma de formigó presenta nou ganxos, que tindrien com a funció subjectar una lona per camuflar el canó. L’accés a l’interior de l’estructura es feia des d’una rampa (1,10 m d’amplada x 2,10 m de llargada) situada a la part esquerra, delimitada pel mur de contenció de la plaça i un muret baix d’obra irregular de pedra.</p> <p>La part porticada té una forma semicircular. Una porta amb arc de mig punt permet accedir a l’interior, sota l’àrea que delimita l’era. Al costat de la porta, hi ha una fornícula de forma quadrada. La part interna de l’estructura va ser utilitzada com a fresquera i per guardar bestiar durant els anys cinquanta. Posteriorment, durant l’època que va haver-hi un hort davant el búnquer, va servir per guardar eines agrícoles. En aquest moment, el gran accés que permetia entrar peces d’artilleria es va convertir en una porta (75 x 33 cm). Un testimoni ens parla de l’existència d’una habitació rectangular o quadrada, aspecte que no s’ha pogut comprovar.</p> | 08006-118 | Torre dels Encantats | <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> <p>A l'article del Grup de búnquers d'Arenys (2011) es publica la informació oral facilitada per Joaquim Font que, abans de marxar cap a primera línia del front, va estar destinat a Caldetes, a la 6a bateria, emplaçada al cim de la Torre dels Encantats. Font comentà que les bateries que s’usaven per defensar la costa eren canons molt antics, anomenats de «metxa llarga», amb els quals només es podia disparar un obús cada vint-i-cinc o trenta segons, fet que donava un marge molt ample perquè els vaixells feixistes poguessin girar cua i dirigir-se mar endins sense cap perill per a la seva integritat. Font dubta que amb aquells canons tan atrotinats es pogués arribar a una distància tan llarga. És a dir, en el cas d’una incursió ben organitzada a les nostres costes, aquelles bateries no haurien servit per a res. D’altra banda, hi ha testimonis que ens comenten la utilització d’algun dels búnquers com a refugi antiaeri i la possible existència d’un passadís que anava de la part alta del turó fins a l’Hotel Titus o la pròpia platja.</p> <p>Acabada la guerra, durant els anys quaranta, un petit grup de soldats de lleva va continuar a la zona. Un cop van marxar, les estructures van ser aprofitades com a fresqueres o per a tasques agrícoles.</p> | 41.5713675,2.5304483 | 460853 | 4602294 | 1937 | 08006 | Arenys de Mar | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93314-img0021.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El turó de la Torre dels Encantats (68 m), a l’oest del terme municipal d’Arenys de Mar, tocant a Caldes d’Estrac, és un dels vessants rocosos de naturalesa granítica que arriba fins a la línia de costa, entre ambdues poblacions. Les restes d’un poblat ibèric (s. V-I aC) ens mostren l’ocupació d’aquest indret des d’antic. A l’època medieval, a la part superior del turó, es va construir una torre (s. XIII), posteriorment fortificada amb una muralla circular (s. XVI), davant el perill dels pirates. Durant la Guerra Civil (1936-1939), s’hi va instal·lar un cos d’artilleria format per soldats de lleva, que depenia del de Mataró. L’Hotel Titus, davant la platja, acollia el quarter general on s’impartia la instrucció dels militars. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||
| 93865 | Refugi del Molí de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-moli-de-mar | <p><span><span><span><span><span>AA.VV (2019). <em>Enemics a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939)</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2011). El refugi del geriàtric. Un refugi antiaeri de la Guerra civil a Arenys de Mar; dins <em>XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins.</em> Mataró: Museu arxiu de Santa Maria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2019). <em>Sota les bombes. Escenaris de la Guerra Civil (1936-1939) a Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> | XX | Amenaça esfondrament i ha estat tapiat per bombers i mossos d'esquadra per evitar accidents. | <p>Refugi construït durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per defensar la població civil dels atacs de l'aviació feixista. No s'hi ha pogut accedir perquè es troba clausurat per perill d'esfondrament.</p> | 08006-305 | Plaça del Molí de mar | <p><span><span><span><span><span>Segons el tríptic editat per l'Ajuntament (2019) hi havia uns 60 refugis a Arenys de Mar. La majoria en el nucli urbà, però també en la resta del terme municipal. N'hi havia de tres tipus: privats, veïnals i de protecció municipal. La majoria tenien doble accés, per evitar quedar soterrats en cas de esfondrament parcial. Amb la creació de la Junta de Defensa Passiva s'organitza tota activitat relacionada amb la defensa, es proporciona material, mà d'obra, assessorament i seguiment tècnic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d’Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d’Arenys, n’ha permès documentar una cinquantena. La majoria d’àmbit privat, però alguns comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els documents resultants s’ha elaborat un plànol d’Arenys amb la senyalització de totes les estructures localitzades fins al moment. Després de documentar-los i fotografiar-los, s’ha passat a traçar-ne la planta dels més importants. A més, el Grup Búnquers Arenys ha elaborat un projecte de recuperació d’algunes d’aquestes estructures antiaèries amb la intenció de donar-los a conèixer al gran públic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els refugis antiaeris d’Arenys de Mar, dispersos arreu de tot el territori municipal, responen a dues tipologies constructives: de trinxera o de galeria. Malauradament, els de trinxera han desaparegut, ja que es tractava d’una simple rasa oberta sobre el terreny que va acabant sent tapada, moltes vegades pel fet d’alguna construcció. Sabem, però, on van ser oberts i qui els va fer.</span></span></span></span></span></p> | 41.5774333,2.5474012 | 462270 | 4602959 | 1937 | 08006 | Arenys de Mar | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93865-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93865-03.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||
| 37694 | Vessant Oriental del Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-oriental-del-montalt | FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pp. 42-43. Barcelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. De C. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | il·localitzat | Notícia antiga de J.M. Pons Guri segons la qual a la vessant del Montalt que pertany al terme municipal d'Arenys de Munt, sense que hi hagi cap altra especificació del lloc, s'hi van trobar destrals neolítiques. | 08007-9 | Turó del Montalt | Segons Francesc Forn (1997), foren trobades tres destrals al Torrentbó: una trobada al Turó del Montalt que formava part de la col·lecció Clariana de Mataró, una altra es guarda a la col·lecció Sala de Vic i una tercera destral de fibrolita que no s'ha localitzat. | 41.6055600,2.4983300 | 458197 | 4606105 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37694-foto-08007-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37694-foto-08007-9-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la carta arqueològica pertany a Jaume Riviere; C. Nena Casas, 76, de BCN Tel. 93 203 22 04No hi ha plànol de situació ni coordenades. Nosaltres n'hem posat de referència geogràfica. | 78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 37936 | Les bruixes d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-darenys-de-munt | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, Vilassar de Mar. FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla, 2ª edició. | Publicat | Recull de Cels Gomis (1987). En el primer explica que uns carboners que buscaven llenya al bosc de Sant Celoni, quan eren a prop de Sant Iscle va passar al seu costat la Xica Camps, que tenia fama de bruixa i que anava carregada amb un feix de gatoses. Les mules dels carboners es van posar de morro a terra sense moure's. Aquest fet l'associaren amb la Xica Camps i corregueren cap a ella amb amenaces de que els tornés la normalitat a les bèsties. Explica també que un dia el capellà d'Arenys de Munt volia saber si havien bruixes dins l'església amb la vella fórmula de deixar el missal obert damunt l'altar. D'aquesta manera no podien sortir de l'edifici. Pel que sembla n'hi deuria haver alguna. Francesc Forn (1992) també recull de Cels Gomis dues històries del bruixot Blanquillo i la Martina. La seva mare li havia explicat que enmig d'una tempesta de trons i llamps se sentia una veu que deia 'Passeu!'! I una altra veu que responia - 'No puc per què la Martina toca'. La Martina era la campana més famosa del campanar d'Arenys de Munt que deien tenia poders per espantar les bruixes. I també que 'Un dia van congriar un gran temporal (bruixes i bruixots) i en voler entrar a Arenys de Munt, va començar a tocar la Martina; i d'un cop de batall en Blanquillo, que era un dels bruixots que l'havia congriat, va anar a parar al Sot d'en Bancó, a l'altra banda de la muntanya de la Serra del Corredor'. | 08007-251 | Arenys de Munt | Cels Gomis recull aquestes rondalles sobre bruixes a Arenys de Munt, tot i que el Pla de les Bruixes, que és on alguns situen aquest fet, parteix els municipis d'Arenys de Munt i Vallgorguina. Nosaltres n'hem tret la referència bibliogràfica a COLL i MODOLELL (1999) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 37944 | El pagès que visità l'infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pages-que-visita-linfern | ESTADELLA, J. M. i TOMEU, Xavier (no consta). La brujería y superstición en Cataluña. Pàg. 81 FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. | publicat | Un pagès que, a causa d'una mala anyada no podia pagar la contribució, acudí a l'alcalde per tal de sol·licitar la seva compassió i la perdonança del deute. L'alcalde, home de cor dur, li exigí el pagament de l'impost i se'l va treure de sobre sense miraments. El pobre pagès, desesperat, no trobà cap més solució que anar a demanar ajuda al diable. Aquest es mostrà més compassiu que l'alcalde i li lliurà els diners que necessitava. Quan el pagès anà a l'Ajuntament a pagar, l'alcalde, sorprès, li demanà d'on havia tret els diners. El pagès li respongué que de l'infern, que és on l'havia enviat l'alcalde a buscar-los. I afegí que havia pogut veure les cadires que estaven reservades per l'alcalde i el senyor rector. | 08007-259 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
| 73824 | Mas Françó Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-franco-vell | XVIII | Totes les estructures horitzontals estan enderrocades. La vegetació ocupa la gran majoria de l'espai. | El Mas Françó Vell és situa en el mig d'uns camps de conreu, uns 200 metres al nord del Mas Françó. A dia d'avui és un edifici pràcticament en ruïnes amb les restes de petites edificacions annexes al seu entorn. L'edifici constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Tenia la coberta a dues vessants (nord-sud). Alçat amb petits carreus de pedra irregular del país, disposats horitzontalment. La façana sud, pràcticament no es conserva. La part que es conserva, s'hi pot veure un contrafort. Es poden veure des de l'exterior, moltes de les estances interiors d'aquest edifici. En una d'aquestes encara es troben in situ, dues botes de vi de grans dimensions. Les heures i la vegetació han envaït les façanes nord, oest i est, és a dir les que es mantenen dempeus. | 08008-70 | Carretera d'Argençola a Clariana. Mas Françó | No coneixem els motius de l'abandonament del Mas Françó Vell, però a inicis del segle XIX es varen traslladar uns 200 metres al Mas Françó actual. Hi ha però un altra versió, i es que aquest edifici, era contemporani a Mas Françó, i que era les seves bodegues. | 41.6013000,1.4730100 | 372750 | 4606637 | 08008 | Argençola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73824-foto-08008-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73824-foto-08008-70-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 73875 | Terrasses de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrasses-de-sant-marc | NADAL, E.; PASCUAL, S.; VILLENA, N . Actuacions arqueològiques d'urgència a l'autovia N-II. El mas ibèric de Can Rossó i el conjunt medieval de Sant Marc (Argençola, Anoia). A:Tribuna d'Arqueologia 2002-2003 . Barcelona .Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . 2005, p.161-182 . | No es conserva res. | Els treballs arqueològics en aquest jaciment ha posat de manifest un assentament on, clarament s'han diferenciat tres zones funcionals: una zona d'hàbitat, la zona de tallers i tres grans àrees d'emmagatzematge. La importància de la zona d'estocatge es manifesta en la troballa de 203 retalls de planta circular destinats a l'emmagatzematge de productes agraris. Aquest sistema combina dues solucions diferents: les sitges i els forats per a encaixar al seu interior una tenalla, per a la contenció de productes agraris. Amb l'estudi de les sitges, s'han pogut documentar àmpliament els tractaments i acabats que rebien per a impermeabilitzar el contingut: amb revestiment d'argamassa, arrebossat de les parets amb argiles, reparacions amb murs que reforçaven les parets de les sitges i, finalment, el reutilització d'algunes de les sitges com a estructures de combustió. Les estructures de caire residencial que confeccionaven l'urbanisme originari de l'assentament corresponen a habitatges de planta única, amb parets fetes de pedres poc treballades, unides amb argila i sense morter, formant una habitació, en algunes de les quals s'aprecia una llar adossada en una de les parets, tenalles encastades on s'emmagatzemava aigua i dipòsits de cendres, molt freqüents en època medieval per a transformar-les en lleixiu. Posteriorment, entre finals del segle XIII i inicis del XIV es documenten diverses reformes arquitectòniques de gran entitat; es constitueixen estances dedicades a la transformació i producció d'aliments. Cal destacar d'aquestes noves estances el canvi qualitatiu en les tècniques constructives; els paraments mostren ara pedres escairades i apareixen edificis de dues plantes, sostingudes per mitjà d'arcades ogivals. Durant el segle XIV el jaciment torna a patir canvis en què es documenta una davallada demogràfica, que es pot llegir en una reducció de l'espai d'hàbitat, disminuint el nombre d'hàbitats en les terrasses. Finalment, en el segle XV s'observa un abandonament del turó, moment a partir del qual la població passa a establir-se a la plana, al costat del camí ral, actual població de Porquerisses. Aquest canvi d'emplaçament coincideix amb l'evolució de molts poblats que a les acaballes de l'època medieval s'establiren a banda i banda d'una via de comunicació. L'estudi del material ceràmic documentat en el jaciment indica una realitat cronològica per al període inicial cap al segle XI manifestat per la troballa de ceràmica de cocció reduïda, i un moment d'abandonament en al segle XV, determinat per l'existència de ceràmica amb acabats vidrats d'època gòtica, decorat amb motius d'influència valenciana. Pel que fa al material metàl·lic trobat, cal destacar un pic, una arada i restes d'un podall de ferro que corroboren la funcionalitat agropecuària de l'assentament. | 08008-121 | Porquerisses | El jaciment fou descobert l'any 2002 en el transcurs de les prospeccions de l'Autovia Lleida - Barcelona N-II (tram Cervera - Santa Maria del Camí), que van permetre documentar l'existència de diferents jaciments, entre ells, aquest, que juntament amb l'església de Sant Marc i la necròpolis propera formaven un conjunt arqueològic d'hàbitat i zona de culte situats al nord de l'actual nucli de Porquerisses. | 41.6262400,1.4588300 | 371618 | 4609427 | 08008 | Argençola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment hi passa l'autovia A-2 Lleida-Barcelona | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 38052 | Forn de Can Portell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-portell | AA.VV (1995) Forn de Can Portell. Autopistas i arqueologia.Mmòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, pàgs. 43-55. BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de catalunya. Inèdit. | Ia.C-Id.C. | Soterrat per la C-32 | En motiu de la construcció de l'autopista de Mataró a Palafolls es van realitzar unes prospeccions arqueològiques que van posar al descobert el jaciment del Forn de Can Portell, on s'havia descobert forta presència d'àmfora romana (Pascual 1), així com una estructura associada a les restes ceràmiques. L'excavació realitzada l'any 1991 va permetre identificar el jaciment com un abocador de ceràmica d'un centre productor proper, que produïa àmfores i ceràmica comuna. La principal producció d'aquest forn serien les formes Pascual 1 i Dressel 2-4 i a nivell d'hipotesi Dressel 1 i Laietana 1. El marc cronològic inicial s'emmarcaria a finals del s. I a.C. I s'abandonaria entorn el 15-20 d.C. | 08009-37 | Veïnat del Cros | 41.5487900,2.4142200 | 451146 | 4599847 | 08009 | Argentona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38052-foto-08009-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38052-foto-08009-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38052-foto-08009-37-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | En les prospeccions es van trobar altres estructures que podrien tractar-se de cambres de combustió en una zona no afectada per l'autopista i per tant, no documentada. Cal tenir-ho present per a futures intervencions. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 38053 | Sitges de la Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-por | AA.VV (1995) Sitges de la Por. Autopistas i arqueologia.Mmòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, pàgs. 39-42. BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de catalunya. Inèdit. | Ia.C | Soterrat per la C-32 | En motiu de la construcció de l'autopista de Mataró a Palafolls es van realitzar unes prospeccions arqueològiques que van posar al descobert el jaciment de les Sitges de la Por. S va trobar força material superficial des de la carretera B-502 (PK-5,000) fins el punt afectat per la nova autopista. També es va trobar una sitja d'època ibèrica; la qual cosa feia pensar en un camp de sitges. En el punt on esvan realtzar les excavacions arqueològiques durant l'any 1991 no es van trobar ni sitges ni cap estructura d'hàbitat, però sí material ceràmic força significatiu que pot fer pensar en un nivell de freqüentació antic. | 08009-38 | Veïnat del Cros | 41.5436800,2.4140500 | 451128 | 4599279 | 08009 | Argentona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38053-foto-08009-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38053-foto-08009-38-3.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Donada l'extensió de terreny que queda per sondejar, no és descartable la presència del lloc de procedència d'aquests materials trobats en cotes inferiors. Cal tenir-ho present a l'hora de planejar urbanísticament aquesta zona Des del PK-5,000 de la B-502 fins la C-32. | 80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 38054 | Can Balançó (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balanco-ii | AA.VV (1995) Can Balençó. Autopistas i arqueologia.Mmòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, pàgs. 57-88. BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de catalunya. Inèdit. OLESTI, Oriol (19??) El territori del maresme en època republicana (s. III-I a.C.): estudi d'arqueomorfologia i historia. Caixa Laietana. Mataró. | II-Ia.C. | Soterrat per la C-32 | En motiu de la construcció de l'autopista de Mataró a Palafolls es van realitzar unes prospeccions arqueològiques que van posar al descobert el jaciment de Can Balençó. Per aquest motiu es va efectuar una excavació l'any 1991 que va permetre identificar un establiment ibèric d'època republicana, datat entre els segles II i I a. C. Estava format per un conjunt habitatges construïts a la part baixa del Turó de Cerdanyola. L'establiment presentava dues fases de construcció diferenciades, però de difícil identificació pel seu estat de conservació i les posterior modificacions dels camps de conreu. La tècnica constructiva de les dues fases és idèntica: murs de pedres calcàries i fragments de tegulae lligats amb argila, formant la fonemanteció i aixecats amb parets de tovots o tàpia. Pel que fa a la funcionalitat dels diferents àmbits, s'han identificat habitacions amb llars de foc, identificació amb una unitat habitacional. Però també s'han identificat zones productives i d'emmagatzematge. | 08009-39 | Veïnat de Sant Jaume | 41.5488200,2.4192600 | 451566 | 4599847 | 08009 | Argentona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38054-foto-08009-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38054-foto-08009-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38054-foto-08009-39-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Es tracta d'un jaciment molt important pel seu marc cronològic.A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 38531 | Capitell de l'antiga església de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-lantiga-esglesia-de-sant-marti | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII | Degut al material en que està fet, el seu estat de conservació és dolent. | <p>Capitell esculpit en pedra de sauló i força mutilat. Fa 28 cm d'alçada, encara que era més alt, i 25 cm de diàmetre a la base. Degut al deteriorament que pateix és difícil desxifrar-lo, amb tot, es poden observar dues grans potes que podrien correspondre a un brau a un costat, i a l'altre dues potes curtes amb urpes que s'insinuen i que podrien correspondre a un lleó. Per la forma s'ha datat al segle XII (AA.VV., 1985).</p> | 08011-7 | Hotel d'Entitats. 08610 AVIÀ | <p>Aquest capitell formaria part de la primera església de Sant Martí d'Avià d'època romànica que es trobava en aquest lloc fins que va ser enderrocada al segle XVIII. La primera església va ser consagrada l'any 907. (la història de l'església és a la fitxa número 2).</p> | 42.0775569,1.8256028 | 402856 | 4659055 | 08011 | Avià | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38531-foto-08011-7-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 38614 | COL·LECCIÓ D'EINES DEL FERRER DEL RIU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-deines-del-ferrer-del-riu | <p>L'Erol (1999). Entrevista: El ferrer del Riu, Jaume Casals i Llumà. Nº 63, pàgs. 44-46. Àmbit de recerques del Berguedà.</p> | XX | Convé vetllar per tal de que la col·lecció d'eines no es separi. | <p>Col·lecció d'eines i maquinària d'una ferreria que es va instal·lar a Cal Rosal l'any 1920, tot i que els estris i eines ja procedien d'un taller anterior que s'havia posat en funcionament a Gironella pels volts dels anys 1860-70. La ferreria és situada als baixos d'una casa situada al peu de la Riera Font Caldes abans de desembocar al Llobregat, a la carretera que porta a Avià des de Cal Rosal. El taller té tots els elements necessaris per desenvolupar la feina de ferrer: un fornal amb un ventilador per mantenir viu el foc, al mig l'enclusa sobre la que s'estira el ferro amb el martell i el mall, una mola d'aigua (en la que el ferrer treballa estirat horitzontal), un martinet per aixafar el ferro que el van comprar després de la guerra a l'Oliveras de Granollers i aquest ho havia comprat a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888, una màquina de foradar, i un seguit d'eines com martells, escaires de mànec, escanyadors, tallants, punxons i les estenalles de tota mena i mides que formen una important col·lecció d'estenalles que, possiblement, sigui única a Catalunya per la quantitat, varietat i antiguitat.</p> | 08011-90 | Ajuntament d'Avià. 08610 AVIÀ | <p>El ferrer, Jaume Casals i Llumà, és probablement un dels últims ferrers que queden a Catalunya i que encara treballa utilitzant les antigues tècniques: amb fornal, enclusa, mall i martinet. Va néixer a Gironella el 9 d'octubre de 1906, però quan tenia 14 anys la família es va traslladar a Cal Rosal. L'ofici ja li venia de família ja que el seu avi, el pare i el germà també eren ferrers, així com el seu oncle i cosins. El primer taller a Cal Rosal el van instal·lar a un local del molí de Minoves, però aviat es van traslladar a un nou local, que és el que actualment podem veure al costat de la carretera que puja a Avià i davant de la riera. Aquesta ubicació a prop del riu Llobregat va fer que tothom el conegui com 'el ferrer del Riu'. Jaume Casals va aprendre l'ofici a casa, amb el seu pare, però també va treballar temporalment amb d'altres ferrers de Balsareny, Gironella i Berga on va aprendre més i adquirí experiència. A la ferreria es feien tot tipus d'eines: magalls, destrals, aixades, arpiots, pales de fangar, destrals, volants, arreus,... però també feien ferradures i ferraven els animals, sobre tot bous i vaques. El ferrer explica que a vegades els hi portaven bous de Manresa en tren. Primer tenien la ferreria per animals a cal Menso, davant de la farinera de cal Rosal, i després a la mateixa ferreria. El ferro que utilitzaven el compraven a Manresa, a cal Sol o a ca l'Armengol, i ho pujaven en tren. El carbó que feien servir el compraven també a Manresa. Primer utilitzaven carbó anglès, però després quasi sempre carbó d'Astúries, que és d'hulla i més bo que el del Berguedà que té massa calç i fa menys foc. Avui el ferrer encara treballa, perquè li agrada conservar el taller de la seva família tal com està i encara se sent amb ganes de fer-ho, fent sobre tot reparacions d'eines. Jaume Casals i Llumà va morir el 17 de desembre de 2002. Posteriorment les eines del seu taller van ser adquirides per l'Ajuntament d'Avià, documentades i inventariades per Jaume Bernades i actualment es troben guardades en un magatzem de l'Ajuntament d'Avià.</p> | 42.0769136,1.8205735 | 402439 | 4658988 | 1920 | 08011 | Avià | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38614-foto-08011-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38614-foto-08011-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Lluïsa Amenós ha fet el treball de documentació i inventari de les eines del ferrer per a l'Ajuntament amb motiu de l'adquisició. L'Àmbit de Recerques del Berguedà va fer un enregistrament en vídeo l'any 1985 del ferrer del Riu treballant que constitueix un document històric de gran importància. S'ha documentat com a col·lecció , però és també una tècnica artesanal. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||
| 38671 | VILA ROMANA DE SANT BARTOMEU DE LA VALLDÀN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-romana-de-sant-bartomeu-de-la-valldan | MARTÍN, Albert i MARTÍN, Antoni (2001) Vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn (Avià, Berguedà). Jornades d'Arqueologia 2000. La Garriga. Pàgs. 192-193. OLIVARES, D. (2000). L'arqueologia a la Catalunya central els darrers anys. Dovella nº 67, pàg. 12. Carta Arqueològica del Berguedà, Avià nº 7, fitxat per Goretti Vila el XII de 2000 a partir de l'informe de l'excavació d'urgència. | IIaC-IdC | Amb motiu de la construcció de la variant de La Valldàn (C-149) entre Berga i la carretera de Solsona, es realitzà una prospecció que donà com a resultat la localització de dos punts d'interès arqueològic d'època romana situats al sud-oest de l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn: una vil·la i un assentament de producció metal·lúrgica. El jaciment anomenat Vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn es trobava afectat en part per la construcció d'un túnel per fer passar la variant al peu de la serra de Noet i actualment queda uns cinc metres per sobre del nivell de la carretera. En realitzar extracció de materials amb motiu de l'obra es va deixar al descobert una secció en la que es reconeixia un fragment de paviment, fet que va provocar la realització de l'excavació d'urgència. Actualment les restes es troben tapades amb uns plàstics en espera d'una futura intervenció. Durant les excavacions es van poder documentar una sèrie d'estructures seccionades longitudinalment per les obres del traçat de la variant, corresponents a diferents dependències i àmbits d'habitació en dos nivells que corresponen a la part urbana d'una vil·la romana de disposició terrassa. En el nivell inferior destaca la presència d'una galeria o porxo en façana amb una habitació quadrangular en un dels extrems, probablement de dos pisos a modus de torre. S'han documentat restes que s'interpreten com una caixa d'escalar d'accés al nivell superior. Al nivell superior es va documentar un conjunt constructiu format per un pati porticat del que es conserven dues ales (sud i oest), pavimentat amb opus signinum i que conserven en les cares interiors quatre basaments de columnes. | 08011-147 | Variant de Berga a La Valldàn. 08610 AVIÀ | En iniciar-se les obres de construcció de la carretera, a finals d'agost de 1999, el Servei d'Arqueologia va realitzar unes prospeccions dirigides per Josep Camprubí i Sensada en les que es van identificar les restes en una secció del terreny. Encara resta per excavar molta part del jaciment ja que es troba just al marge del túnel que es va construir per passar la variant. Els treballs arqueològics van ser duts a terme en dues fases d'intervenció. La primera sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Albert Martín i Menéndez durant el mes de setembre de 1999 i la segona sota la direcció de l'arqueòleg Antoni Martín Oliveras durant els mesos de març i abril de 2000. Les excavacions van quedar aturades per la descoberta del jaciment del Polígon de La Valldàn que requeria una intervenció d'urgència. Aquest jaciment i el proper del polígon són els dos primers d'època romana excavats al Berguedà i suposen un punt de partida per entendre el procés i desenvolupament de la romanització a la Bergistània. | 42.0891100,1.8316600 | 403375 | 4660330 | 08011 | Avià | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38671-foto-08011-147-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El jaciment ha estat catalogat pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat amb la denominació: Variant de Valldàn, sector Polígon Industrial de La Valldàn, i s'han catalogat els dos jaciments (la vila i l'assentament metal·lúrgic) en una única fitxa. | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 39255 | Jaciment paleontològic d'Avinyó 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-davinyo-1 | <p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment continental datat en el Terciari, Eocè, Priabonià Superior. Està dins de la formació d'Artés, i format per margues i limolitas predominantment marró groguenques i gresos, eventualment microconglomerats. Aflora en els dipòsits propers a ambdues riberes del riu Llobregat.</p> | 08012-17 | Avinyó | <p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.</p> | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell. | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 39256 | Jaciment paleontològic d'Avinyó 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-davinyo-2 | <p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment d'origen marí, del Terciari superior (Bartonià). És resultat de la sedimentació en un ambient marí somer. No aflora en cap punt conegut del municipi, sinó que es troba sota els materials terciaris. Està format per margues blaves amb alt contingut en fòssils de equinoïdeus, bivalves, gasteròpodes i crustacis.</p> | 08012-18 | Avinyó | <p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.</p> | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell. | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 39475 | El tocar dels rossinyols davant la Processó de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tocar-dels-rossinyols-davant-la-processo-de-corpus | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es conserva | Costum que tenia Avinyó on un grup de nois que anava davant la processó de Corpus tocava uns rossinyols fets de canya. El rossinyol era un canó de canya gros tapat pels dos caps i ple d'aigua, amb dos forats petits a la part superior on a cada forat s'hi col·locava un canonet de canya, un dels canonets portava llengüeta i sonava com un xiulet, imitant el rossinyol. El rossinyol anava adornat amb un ram de flors. Com que l'instrument anava ple d'aigua, algunes cases tenien durant la processó portadores plenes d'aigua al portal per tal que els nois poguessin proveir-ne l'instrument. El costum s'acabà el 1913 quan el capellà del poble, Mn. Josep Palou, prohibí que els rossinyols toquessin. | 08012-516 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | No se sap quan es començà a fer, però s'acabà el 1913 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 39479 | Les processons de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-processons-de-sant-sadurni | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es fa | Dos cops a l'any es sortia en processó cap a la capella de Sant Sadurní situat a la serra del Morisco. A la capella oïen missa i acabada la festa religiosa, al reclús de la capella, es feia un bon esmorzar tornant després al poble. La gent d'Avinyó tenia gran devoció a aquest sant i es recorria a ell en temps de secada i epidèmies anant a fer la pregària en processó per demanar al sant la gràcia que es necessitava, retornant després al poble. | 08012-520 | El Morisco | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 39480 | Les truites de Pasqua Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-truites-de-pasqua-florida | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es conserva | Els habitants d'Avinyó, quan mataven el porc guardaven la culana o el budell més gros ple de carn magra pel dia de Pasqua. Amb talls d'aquest embotit i talls de cansalada es feia una truita grossa i gruixuda, que es menjava per esmorzar. Hi havia qui tot sol es menjava una truita de dotze ous. | 08012-521 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 39481 | La Bonaventura de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bonaventura-de-sant-joan | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es fa | Aquesta costum consistia en llevar-se d'hora el dia de Sant Joan de manera que en despuntar el dia ja s'estigués a la font o a un punt fora del poble on es volgués anar, generalment punts a prop d'aigües, ja que es considerava curatiu rentar-se els mals però havia de ser abans de sortir el sol. Era el dia apropiat per curar-se les berrugues fregant-les amb les estries que es fan a les soques dels pollancres, tot sempre abans de sortir el sol. Un cop cadascú havia fet les seves cures, esmorzaven, collien cireres i tornaven amb colles cap al poble tot cantant. A les 8 del matí tothom tornava a ser a casa seva. | 08012-522 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 39482 | Els focs de vigílies de sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-focs-de-vigilies-de-sants | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Hi ha moltes d'aquestes vigílies on ja no hi ha focs, les altres si. | Era costum de fer focs les vigílies dels sants següents: vigília de Sant Isidre, vigília de Sant Antoni de Pàdua, vigília de Sant Joan, vigília de Sant Pere i vigília de Sant Jaume. La canalla, en sortir de l'escola, anava per les cases a recollir trastos vells i fustes per fer un gran foc a les places del poble. | 08012-523 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 39752 | Dita sobre la matança del porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-la-matanca-del-porc | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no s'utilitza | Hi havia una dita lligada amb la matança del porc i fa referència a l'alegria que donava ja que era un dia molt esperat per la majoria de pagesos que patien força gana. La dita diu així: 'Les tres alegries de l'home són: quan es casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor'. | 08012-524 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 39753 | Els enterraments a principis de segle XX | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-enterraments-a-principis-de-segle-xx | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no s'utilitza | Quan algú es moria, els dos veïns de més a prop (o sigui, el de més a la dreta i el de l'esquerra) quedaven obligats a menar el dol. D'una casa l'home menava el dol dels homes i de l'altra casa la dona menava el de les dones. Com que en aquell temps els morts es portaven a pes de braços, tenien l'obligació de dur-lo els homes de les segones i terceres cases de cada banda de la casa mortuòria, eren doncs, quatre homes que es rellevaven a trossos per dur-lo. A l'enterrament només hi anaven els parents i alguns amics de molta intimitat i sortien darrera del mort en fila índia: primer el menador de dol dels homes seguit pel parent més proper i dels demés anat baixant pel grau de parentesc; venien després les dones seguint el mateix ordre. Així tornaven del cementiri formats amb el mateix ordre fins a la casa del mort on el menador del dol deia un parenostre i quedava dissolt el dol. Quan venien del cementiri a la casa, els treien un rentamans i es rentaven. Quan el mort era un nen el portaven els nens i quan era una nena, les noies. | 08012-525 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 39755 | Les camilleres (caramelles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-camilleres-caramelles | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es conserva igual | Per quaresma es formaven colles de nois joves fins i tot casats que assajaven una o dues cançons per sortir a cantar-les al toc d'Al·leluia del dissabte sant i del diumenge de Pasqua. AL dissabte aquestes colles anaven a les cases de pagès i cantaven a cadascuna d'elles que els feien cantar. El diumenge de pasqua passaven per tot el poble. Antigament els camillaires només cantaven els Goigs de la Mare de Déu, i aquest costum durà fins al 1899 en que la colla de joves ja va cantar altres cançons. Fins aquest any només hi havia un membre de la colla que portava algun flabiol, tot i que a partir d'aleshores ja hi haurà altres instruments. | 08012-527 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 39756 | Galejar a les camilleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galejar-a-les-camilleres | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no s'utilitza | En tot el segle XIX era costum que les colles que anaven a cantar portessin armes de foc de pistó i galejaven. Els nois, un cop acabada la jornada, es dedicaven a acabar la pólvora i simulaven batalles entre ells. La tradició es va acabar quan el 1912, un noi, tat galejant-se se li rebentà l'escopeta i li destrossà la mà. | 08012-528 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 39757 | Els esquellots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esquellots | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es conserva | Quan un vidu o una vídua es tornaven a casar, sobretot si ho feia amb una soltera o solter, era costum que els joves del poble, canalla i algun gran, ja fos amb llaunes o amb esquellots, o cornetes i eines que fessin soroll, recorrien els carrers i després anaven a casa del nuvi a la nit de noces. Allí estaven fent soroll fins que el nuvi sortia i els donava vi per beure abastament a tothom, si era així, els esquellots paraven, però si el nuvi no sortia, els esquellots podien durar dies i dies, més ben dit, nits i nits fins que l'home no els donava vi. | 08012-529 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 39758 | La benedicció del càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-benediccio-del-cantir | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es practica | El dimecres sant es portava a beneir a l'església un càntir ple d'aigua, normalment el més maco i engalanat amb flors. Igualment es portava un plat amb sal perquè el sacerdot al beneir l'aigua en prengués un grapat per fer-ne el 'Sal-pas'. | 08012-530 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 39759 | El salpas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es practica | Costum religiós, de caràcter cristià, consistent en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passa per les cases del poble i, seguint el ritual tradicional, beneeix les cases esquitxant amb aigua i sal el costat dret dels portals. Aquest costum cristià, que es fa durant la pasqua, ha deixat de practicar-se en la majoria de les parròquies del país i, on encara es fa, es contempla més com un ritual festiu. | 08012-531 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 39760 | Costum de setmana santa 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-setmana-santa-1 | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es practica | A la setmana santa, fins a principis del segle XX, des de que posaven a Jesús al monument fins a la resurrecció de dissabte sant hi havia la creença que no es podia escombrar ni netejar perquè sinó hi havies cuques tot l'any a la casa. El dissabte quan tocaven l'Al·leluia amb una branqueta i aigua beneita anaven seguint tots els racons de la casa dient 'cuca surt del forat que Jesús ha ressuscitat' i així marxaven totes les cuques de la casa. | 08012-532 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 39761 | Costum de setmana santa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-setmana-santa-2 | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es practica | Fins a principis de segle XX, quan ja es perdé el costum, el dissabte sant, després del toc de l'Al·leluia, tothom es posava a fer soroll amb el què tenia a les mans i molts sortien amb les escopetes a les finestres i balcons a galejar. Aquest terrabastall solia durar una hora. | 08012-533 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 74047 | Processó de Sant Miquel de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-sant-miquel-de-canyelles | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVII-XX | Ja no es celebra. | La processó de Sant Miquel de Canyelles es celebrava cada any el dia de Sant Miquel. Es sortia en processó des del poble fins a l'ermita, on es cantava per les ànimes del Purgatori, tot repartint l'almoina de pa beneït entre els participants. Juntament amb la processó de Lledànies i dels Apòstols, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser. | 08014-118 | Sant Miquel de Canyelles | La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. La tradició manava que l'hereu del mas Boix del Brull havia de subministrar els panets que s'hi repartien. Abans de la Guerra Civil es celebrava el dia 8 de maig, que després passà al 29 de setembre. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74047-foto-08014-118-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 230,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/