Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74863 | Pedres gòtiques de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-gotiques-de-lajuntament | <p>ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (S. XI-1850). YEGUAS I GASSÓ, Joan (2004), 'Obres al convent de Bellpuig (1507-1535)', Urtx, núm. 17, p. 127-160.</p> | XIV-XVI | Hi ha peces que estan trencades i d'altres erosionades. | <p>Les boixes i els capitells de l'Ajuntament són un conjunt de set pedres de mides i formes diverses que havien format part dels templets que cobrien les creus del camí romeu. Totes estan molt erosionades, ja sigui per l'ús (algunes foren aprofitades pels pagesos i utilitzades com a boixes dels cups) o per haver estat molts anys a l'intempèrie. Algunes estan trencades. Hi ha dos capitells, que estan totalment desfigurats; quatre peces de columna perforades i una pedra triangular, amb encaixos, que podria haver format part d'un pedrís o base.</p> | 08069-298 | Bonavista, 2 | <p>Durant el govern de prior Jaume de Vívers (1348-1375), el rei Pere el Cerimoniós va fer col·locar set creus de terme al camí de Collbató a Montserrat. Representaven els goigs i les angoixes de la Verge i foren esculpides per Pere Moragues i policromades per Bartomeu Soler. L'any 1505 Galceran de Requesens, poc abans de morir, va deixar 500 lliures per a cada una de les creus del camí de Montserrat, que s'esmerçaren a fer els coberts que apareixen en els gravats i les descripcions de l'època. L'any 1506, el picapedrer basc, Luís de Otazu, que treballava en aquests monuments, va rebre 80 lliures catalanes. Otazu va gravar els capitells amb l'escut dels Requesens, quarterat amb les quatre barres, un privilegi atorgat per Ferran el Catòlic a finals del segle XV. Els templets i les creus foren ensorrats durant la guerra del Francès i les restes llançades costes avall. Algunes pedres foren reutilitzades per bastir marges i fer boixes per als cups i d'altres romangueren al fons dels barrancs. En aquests darrers anys s'han fet algunes troballes que han estat portades a Montserrat i a Collbató. No queda, però, cap rastre de les creus de Moragues. Les boixes de l'Ajuntament provenen de diferents cases de Collbató i les altres peces de la muntanya.</p> | 41.5675000,1.8294500 | 402403 | 4602420 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74863-foto-08069-298-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ramon Marenyà i/o Luis de Otazu | 93|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||
| 47263 | Col·lecció d'objectes de Els Ventets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-els-ventets | XX | Col·lecció d'objectes procedents de la casa Els Ventets, formada per diversos objectes de la llar i una col·lecció d'obra pictòrica d'aproximadament 40 elements entre els que hi ha obres de pintors catalans, espanyols i alguns extrangers. Alguns són pintors de certa anomenada. | 08070-5 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | En el Ple municipal de 14/6/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8/2/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47263-foto-08070-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47263-foto-08070-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 47281 | Col·lecció d'objectes del Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-episcopal-de-vic | <p>Batista i Noguera, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164. Colomines Roca, J.; Gudiols Ricart, J.M. (1923) 'Sepulcres megalítics de l'Ausetania'. Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57. Guitart, I. (1986). Objectes d'ornament personals prehistòrics del Moianès i d'Osona al Museu Episcopal de Vic. Ausa, XII, núm. 116, p. 1-19. Gudiol, J.M. 'El dolmen de l'Espina'. Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV. Pericot Garcia, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925. Rius i Serra, J. 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504. Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920) Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920)</p> | Alguns elements estan fragmentats o incomplerts. | <p>El Museu conserva el material arqueològic extret en l'excavació realitzada al dolmen de l'Espina per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920. Destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats.</p> | 08070-23 | Plaça Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47281-foto-08070-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47281-foto-08070-23-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Una part dels objectes es troben exposats a la sala de la planta baixa, i altra part a la sala de reserva o galeria d'estudi. | 79 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 47283 | Col·lecció d'objectes del Museu de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-de-moia | <p>Batista Noguera, R.; Petit Mendizabal, M. A. (1973). 'La cueva sepulcral de 'Fontscalents' (Collsuspina, Barcelona)'. Ampurias. 35, p.205-212.</p> | Alguns elements estan fragmentats o incomplerts. | <p>Les restes arqueològiques que es van extreure del jaciment Fontscalentes es conserven al Museu de Moià. Es conserven les restes òssies de 6 individus: 2 infants, 3 adults i 1 vell, dels quals es conserven restes de crani, mandíbules i varietat d'ossos llargs. Diferent material ceràmic format per diferents vasos gairebé sencers i de molts fragments diversos. Cal destacar la presència d'un vas cònic-esfèric de pasta vermellosa, part d'un vas de pasta grisa compacta amb una carena molt baixa i amb anses tubulars horitzontals, diversos fragments de vores amb cordons llisos, fragments informes amb decoració incisa de dobles línies i de paral·leles, un petit fragment amb decoració de cordons, pertanyent a un gran vas, etc. Quant a indústria lítica, destaca la presència d'un nucli del tipus 'pota de cabra' piramidal de color gris melat, amb restes d'haver-se extret unes 16 fulles, diverses fulles microlítiques amb retocs laterals i alguns bilaterals. També destaquen fragments de cristall de roca sense forma i un fragment de destral de basalt polida que fou trobada, segons els excavadors, als voltants del jaciment. En os, aparegueren diversos punxons i denes de collar d'esteatita perforada, de calaïta i algunes de pecten.</p> | 08070-25 | C/ Rafael Casanova, 8. 08180 Moià | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 79 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 47326 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-0 | XX | Col·lecció de pintura sobre llenç que es conserva exposada a diferents espais de l'Ajuntament de Collsuspina. Es tracta d'una col·lecció petita, ja que està formada per 4 pintures fetes per diferents autors i de temàtica local. Dos van ser donats pel mateix pintor (Cànovas, oli sobre llenç), i els altres dos donats pels autors després d'haver fet una exposició al poble (Santi Aulet, pintura sobre paper amb tècnica mixta; Garcia Iglesias, oli sobre llenç). | 08070-68 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47326-foto-08070-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47326-foto-08070-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 47577 | Fons arqueològic de Copons al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-copons-al-museu-comarcal-de-lanoia | XIX a.C/XV | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents de diversos indrets del terme municipal de Copons, i que actualment estan dipositats en els magatzems del Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia d'Igualada. En concret es tracta d'un fragment informe de material lític de l'antic camí de Copons a Calaf, quatre petits fragments informes de ceràmica oxidada i reduïda de cronologia ibèrica (600-50 a.C.) procedents d'un camp proper al mas Lloretó, una punta de fletxa datada dins del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.) de l'entorn del molí del Vilella i vuit fragments de ceràmica oxidada, grollera i reduïda de cronologia romana i medieval, dels voltants de la capella de Sant Pere de Copons. En aquest darrer cas, dels vuit fragments destaquen una vora d'olla i un fragment de nansa. La resta són fragments informes.</p> | 08071-160 | Carrer del Doctor Joan Mercader, s/n, 08700, Igualada | <p>Tots els materials foren recollits en superfície per la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Els materials del tres primers jaciments foren recollits durant la dècada dels anys 80 del segle XX, mentre que els de Sant Pere de Copons ingressaren al museu el mes de novembre de l'any 1991.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47577-foto-08071-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47577-foto-08071-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47577-foto-08071-160-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 81|83|85|119|79 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 85104 | Biblioteques de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteques-de-can-trave | XVII-XXI | La família Travé i especialment Frederic Travé va anar acumulant un gran nombre de llibres al llarg de la seva vida. D'aquests destaquen els que s'agrupen en la biblioteca de temàtica mitològica (actualment conservada a la Biblioteca de Catalunya) o la biblioteca de ciències naturals (actualment conservada al Museu de Ciències Naturals de Granollers). Però a banda d'aquests important fons que per un motiu o un altra han sortit de Cubelles, Can Travé encara manté cinc biblioteques repartides per diferents estances de la cas: la 'biblioteca gran', de literatura, revistes d'història i sobre El Liceu, d'uns 3500 exemplars; la biblioteca d'història i viatges, situada a la 'casa del nebot'; la biblioteca monogràfica de Jules Verne, en diverses edicions, formats i idiomes; la biblioteca de llibres infantils i estudi de l'època de la República; i la 'biblioteca petita'. El que s'ha anomenat la 'biblioteca petita de Can Travé' és l'única de per ara està inventariada. S'emplaça en una estança de l'interior de Can Travé. Es tracta d'una biblioteca de temàtica heterogènia, de més de 1500 volums, que conté des de monografies sobre arquitectura i interiorisme a llibres que parlen d'història natural i astronomia, passant per llibres d'història de Barcelona i de Cubelles, de gossos, etc. Hi destaquen tres exemplars que daten entorn l'any 1600, si bé en trobem alguns principis de segle XXI. | 08074-57 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La biblioteca petita de Can Travé va ser inventariada entre l'any 2016 i 2017 per encàrrec de l'Ajuntament de Cubelles per una cubellenca estudiant del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Universitat de Barcelona, amb el finançament de la Diputació de Barcelona. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Fins el moment l'única biblioteca que resta a Can Travé i que ha estat inventariada és l'anomenada biblioteca petita | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 85135 | Exposició del pallasso Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/exposicio-del-pallasso-charlie-rivel | XX | La col·lecció de Charlie Rivel està ubicada en algunes de les dependències de la planta baixa del castell de Cubelles. La col·lecció està integrada per objectes diversos relacionats amb la trajectòria professional del pallasso Charlie Rivel (Josep Andreu Lasserre), el qual va néixer a Cubelles. La col·lecció conté vestuari divers d'ell i de la seva filla, Paulina Rivel, com el vestit samarreta vermella, americana, barrets, bastó de Charlot, perruques, mitjons, vestits de pedreria, utensilis de maquillatge, entre d'altres. Conté partitures, obres d'art relacionades amb la figura del pallasso, com una litografia, pintures a l'oli, cartells anunciadors, dibuix al carbó, fotografies. El premis i reconeixements rebuts són destacables quantitativament en la col·lecció, com diplomes, medalles, plaques commemoratives, premis, guardons. Destaca també alguns béns mobles com la cadira que era habitual a les actuacions, o els seus instruments de música personal | 08074-88 | pl. del Castell, 1 | Sota el nom de Charlie Rivel Hall, i recollint el desig del mateix artista, i gràcies a la donació feta per la Sra. Margarita Camas Reig, naixia la mostra de les seves pertinences professionals i personals, el 26 de juliol de 1990. La sala va obrir les portes, coincidint amb el setè aniversari de la mort del pallasso, en un espai situat a les Galeries del passeig Narcís Bardají, en un espai cedit per la Caixa de Pensions de Barcelona a l'efecte. El 16 de març de 2006, es va inaugurar el seu emplaçament actual, al Castell de Cubelles, rebatejat com Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel. | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85135-foto-08074-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85135-foto-08074-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 85162 | Col·lecció quadres pintura ràpida Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-quadres-pintura-rapida-cubelles | XXI | La celebració anual del certamen de pintura ràpida des de 2007, s'emmarca dins de la programació de la Setmana Cultural de Cubelles. Aquest concurs ha donat lloc a una col·lecció de pintures que s'exposa a l'edifici de la Casa de la Vila. El tema de les pintures és Cubelles (carrers, places, monuments, etc.). L'artista pot triar la modalitat i estil de pintura que desitgi, essent normatiu que la pintura tingui unes dimensions mínimes de (61 cm X 50 cm). | 08074-115 | pl. de la Vila 1 | El concurs de pintura ràpida es va crear l'any 2007 dins de la celebració de la Setmana Cultural, que es va començar a realitzar l'any 1978. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85162-foto-08074-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85162-foto-08074-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 85164 | Col·lecció d'elements de Cubelles al fons de Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-cubelles-al-fons-de-vinseum | El fons de la col·lecció de Vinseum conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. Conté trenta-sis espècimens d'ornitofauna dissecada; dos fòssils de gasteròpodes; i materials arqueològics procedents de la cova del Tradé, Mas d'en Pedro i 'sobre el cementiri de Cubelles', sobre el cementiri. Entre aquest darrer conjunt destaca el coll d'àmfora amb 'titulus pictus' visible a l'exposició permanent | 08074-117 | Vinseum (pl. Jaume I, 5, Vilafranca del Penedès) | Vinseum, el Museu de les Cultures de Vi de Catalunya, fundat l'any 1926 conserva en el seu fons col·leccions de temàtica ben diferent. Algunes d'elles contenen elements procedents del municipi de Cubelles. Tots ells són fruit de la inesgotable i vocacional activitat científica d'estudiosos com Lluís Via i Rossend Olivella, que van recollir molts elements de fauna marina fossilitzada. El mateix faria Pere Mestre en ornitologia, ja que es considera un dels millors ornitòlegs de l'últim quart del segle XX. Alguns dels ocells que conformaven l'antiga instal·lació Col·lecció Ornitològica Comarcal dels anys vuitanta del segle XX, van ser capturats pel seu estudi a Olivella, en una època que la identificació d'ocells no hi havia ni guies per classificar les espècies. Des d'un primer moment el museu ha estat la referència de l'arqueologia local, des de que Pere Giró erudit i arqueòleg de vocació, comencés com a pioner amb l'excavació de jaciments del Penedès, durant la primera meitat de segle XX. En l'actualitat, el museu guarda el material dels més de 600 jaciments excavats; testimoni imprescindible per al coneixement de l'activitat humana en les zones de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, des del paleolític fins a l'edat mitjana, passant pel període íber o de romanització. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Legal i física | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Mesozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 77|78|79|80|81|83|85|122 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 85167 | Col·lecció de joguines de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-joguines-de-can-trave | XIX-XX | Important col·lecció de joguines reunida per Frederic Travé a Can Travé al llarg de la seva vida. Hi destaquen un gran conjunt de maquetes de trens, avions cotxes i altres vehicles reproduïdes a diferents escales. Hi ha també figuretes de tipologia molt variada. | 08074-120 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85167-foto-08074-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 85168 | Col·lecció d'instrumental científic de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dinstrumental-cientific-de-can-trave | XIX-XX | Col·lecció de nombrós instrumental de recerca científica que Frederic Travé reuní a Can Travé al llarg de la seva vida. | 08074-121 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 85169 | Col·lecció de bastons de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-bastons-de-frederic-trave | RIUS, J. (desconegut) Frederic Travé i la seva «Biblioteca mitològica de Cubelles. | XX | Col·lecció de diversos centenars d'exemplars de bastons (es calcula que entre 300 i 400) que va ser acumulada per Frederic Travé Escardó al llarg de la seva vida. | 08074-122 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La gran col·lecció de bastons de Frederic Travé es deu a que aquest important personatge fou un gran col·leccionista, a més d'usuari d'aquest suport. Li agradava explicar que cada bastó tenia la seva petita o gran història, la seva característica i fins i tot la seva funció particular. Es deia que Frederic Travé tenia un o més d'un bastó per cada dia de l'any. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 85172 | Gabinet d'història natural de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gabinet-dhistoria-natural-de-frederic-trave | XIX-XX | Important col·lecció sobre ciències naturals que Frederic Travé reuní a Can Travé al llarg de la seva vida. Destaquen especialment les col·leccions de malacologia, papallones i vertebrats dissecats | 08074-125 | Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé va ser, entre moltes altres aficions, un interessant en les ciències naturals i especialment en l'oritologia. L'any 1954 va ser un dels impulsors de la creació de la 'Sociedad Española de Ornitología' (SEO) i de la seva 'Sección Regional' catalana. Travé va crear amb el pas dels anys una important biblioteca d'ornitologia i apartats de les ciències naturals. La seva afició per la matèria el portà a reunir un important fons bibliogràfic que adquiria tant a casa nostra com a llibreters d'altres països. Aquestes col·leccions es troben actualment al Museu de Ciències Naturals de Granollers, fruit d'una donació l'any 2000 de la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. Anys abans, el 1993, hi havia donat també la seva biblioteca especialitzada. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 85173 | Col·lecció de paper pintat de Psique i Cupido | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-paper-pintat-de-psique-i-cupido | XIX-XX | Frederic Travé va decorar les parets d'una sala de la Biblioteca de Mitologia Clàssica. Concretament era instal·lat a la Sala de Psique i Cupido, que juntament amb la Sala d'Apol·lo i la Galeria de les Muses formaven la Biblioteca Mitològica. Es tracta de paper pintat de tipus panoràmic, format per dotze escenes: onze plafons i un rotlle. Aquest tipus de paper pintat va ser editat per Desfossé & Karth, a París a partir de 1872, si bé l'edició que es col·locà a Can Travé data de 1923. La composició és obra de Louis Lafitte i Merry-Joseph Blondel i va ser gravada per Xavier Mader. Entre les escenes que s'hi reprodueixen hi trobem la 'Consulta a l'Oracle', 'Psique transportada per Zèfir', 'El bany de Psique', 'Psique i les seves germanes', 'Psique descobreix Cupido', 'Psique abandonada', 'Psique és acollida per un vell pescador', 'Psique ofereix a Venus un gerret d'aigua salada', 'Psique dóna a Cerber una fogassa', 'Psique amb la capsa de Proserpina', 'Psique perdonada per Venus' i 'L'himeneu de Psique i Cupido'. | 08074-126 | Biblioteca Nacional de Catalunya | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. El paper ornamentava les parets d'una de les sales de la Biblioteca de Mitologia Clàssica on hi reuní una gran col·lecció de llibres de tema mitològic. Era instal·lat a la Sala de Psique i Cupido, que juntament amb la Sala d'Apol·lo i la Galeria de les Muses formaven la Biblioteca Mitològica. La Biblioteca estava moblada amb llibreries ornamentades amb un conjunt d'escultures i obres d'art: còpies de pintures, calcografies, plànols, mapes i arbres genealògics de tema mitològic. És un paper fabricat a París per Joseph Dufour entre 1814 i 1816. Editat per Desfossé & Karth a partir de 1872, el qual en va fer una dotzena d'edicions. A banda dels papers descrits, dipositats a la Biblioteca Nacional de Catalunya, a Can Travé en van quedar altres de la mateixa tipologia, a l'entrada de la casa n'hi havia altres amb la representació de les cataractes del Niàgara i el Port de Boston, situats a esquerra i dreta del passadís, respectivament. Mesuren 200 x 420 cm. A la sala de jocs de la torre rodona hi havia altres escenes del mateix estil i un paisatge del Carib. L'Ajuntament, donades les condicions d'humitat de la casa que els estaven deteriorant, els va fer retirar i es troben en procés de restauració A començaments del segle XIX és quan s'arriba a una major perfecció tècnica i plàstica en la realització del paper pintat. El paper panoràmic sorgeix en aquest moment i és hereu de les pintures al fresc que representaven esdeveniments històrics o imaginaris a partir de diverses escenes que generalment tenien un fons amb un paisatge comú. Les manufactures més importants eren a França, des d'on es van posar de moda i van aparèixer fàbriques de paper pintat en diversos indrets europeus. Van ser mostrats a exposicions internacionals i universals. S'instal·lava enganxant-lo directament a la paret i rematat amb frisos i greques o bé sobre un fris de fusta o un altre tipus de paper. L'any 1997 la Biblioteca de Catalunya comprà aquests elements a la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85173-foto-08074-126-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Papers pintats del mateix tipus i fabricació es troben al Saló de Recepció dels Ambaixadors Estrangers de la Casa Blanca (Washington, EUA). | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 85196 | Col·lecció d'elements de Cubelles al fons de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-cubelles-al-fons-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer | El fons de la col·lecció de de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. El museu conserva material arqueològic procedent de diferents jaciments arqueològics del municipi, així com 17 dibuixos sobre paper de temàtica local realitzats per Pau Roig Estradé. | 08074-149 | Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Avinguda de Víctor Balaguer, s/n, Vilanova i la Geltrú. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Legal i física | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Grec|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 77|78|79|80|81|82|85|94|98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 48215 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-mataro | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 81. Font: fons documental del Museu de Mataró. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 141. Http://www.museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | <p>Col·lecció heterogènia formada per diversos de materials relacionats amb el terme municipal de Dosrius, que es conserven i custodien al Museu de Mataró. Està formada per les restes del retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de l'església parroquial de Dosrius (amb un total de quatre taules), quatre talles escultòriques hagiogràfiques datades entre els segles XVI-XVIII (procedïen del Santuari del Corredor i representen a Sant Cosme, Sant Damià, Sant Joan Baptista i Santa Magdalena), una caixa de roba interior procedent de l'empresa Manufactures Canyamars (mitjans del segle XX) i diverses obres pictòriques paisatgístiques de Dosrius, Canyamars i el Far atribuïdes al pintor Jordi Arenas i Clavell (datades entre l'any 1942 i 1994). Pel qua fa als materials arqueològics provenen de diferents jaciments, excavacions i prospeccions dutes a terme al municipi. Es tracta dels jaciments del Cau de la Serra Polsaruda (2 caixes de materials correponents a la campanya 2007), l'Avenc, el Mirador i la Balmeta (formen part de l'àrea de la serra Polsaruda, campanya 2000), Necròpolis del Bataller, Hipogeu de la Costa de can Martorell (un total de 28 caixes de material, entre les que destaca la col·lecció de puntes de sageta), Puig Pedrós (campanya 2007) i el Dolmen de ca l'Arenes I (campanya 2006-2007).</p> | 08075-305 | Museu de Mataró - El Carreró, 17 - Mataró | <p>Les restes del retaule i les talles hagiogràfiques ingressaren al museu mitjançant un dipòsit del Patrimoni Artístic Nacional, la caixa de Manufactures Canyamars fou una donació de la Fundació Jaume Vilaseca i les pintures corresponen al llegat de Jordi Arenas i Clavell.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-3.jpg | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Modern|Renaixement|Popular|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pel Museu de Mataró. | 79|81|83|94|95|119|78 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48216 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Ciències Naturals de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-ciencies-naturals-de-granollers | <p>ARRIZABALAGA I BLANC, Antoni; BERTRAN I DUARTE, Jordi (1999). 'Un possible elefant antic, Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847), a Canyamars (Maresme)'. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor: Teatre Monumental de Mataró, 30 de novembre de 1995: ponències. Sant Celoni: Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor; [Barcelona]: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, p. 73-75. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 24-25.</p> | <p>Col·lecció de restes fòssils procedent del jaciment paleontològic de la riera de Canyamars. En realitat, aquestes restes corresponen a una molar M3 superior del maxil·lar dret d'un elefàntid (MDG-CCNN, número d'inventari 9989). Pel que fa a la seva datació, cal tenir en compte que les troballes paleontològiques d'aquesta espècie estan datades entre el pleistocè i el würmià antic (de 75.000 a 60.000 anys). El museu compta amb una reconstrucció d'aquest elefant antic.</p> | 08075-306 | Museu de Ciències Naturals de Granollers - Carrer de Palaudàries, 102 - Granollers | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-3.jpg | Física | Popular|Paleolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Geoportal del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | 119|77 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 48413 | Col·lecció de material arqueològic de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-la-biblioteca-municipal | VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | Col·lecció de materials ceràmics procedents de les excavacions realitzades per l'estudiós esparregeurí rafel subirana i Ollé a alguns dels jaciments del terme municpal. Avui dia aquesta col·lecció està ubicada a les golfes de la Biblioteca Municipal Beat Domènech Castellet. Els materials ceràmics exposats provenen de: la Cova de Can Paloma (Neolític-Bronze), de les Balmes de Can Paloma (Bronze), de la zona del Castell (d'època ibèrica) i cal destacar la tomba de tègules de cronologia tardorromana que prové de la Necròpolis del Bosquetó. | 08076-61 | Plaça Santa Eulàlia, 3. | Col·lecció formada arran de les diverses donacions fetes al municipi per lpart de 'estudiós esparreguerí Rafel Subirana i Ollé. | 41.5382800,1.8692200 | 405677 | 4599131 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48413-foto-08076-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48413-foto-08076-61-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 78|79|81|83|76 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 48421 | Col·lecció de pintures municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-municipals | XX | La col·lecció municipal de pintures de la vila està formada per les millors obres que s'han anat presentant a les successives edicions del concorregut tradicional Concurs de Pintura Ràpida que se celebra cada any a Esparreguera. El concurs, a part dels premis ordinaris, té accèssits i premis especials per fomentar algun aspecte o tema concret com, per exemple, el premi a la millor obra sobre Santa Maria del Puig. | 08076-69 | Plaça de l'Ajuntament, 1. | Els concursos de pintura ràpida es varen començar a celebrar a Esparreguera l'any 1968, dins els actes de la Festa Major. L'any 2008 es va celebrar la 40 edició. Inicialment els concursos els organitzava la avui desapareguda Associació de Pares de Família d'Esparreguera, amb el suport i patrocini de l'Ajuntament i la Caixa de Pensions. Els concursos s'iniciaven amb el tradicional segellat de teles dels participants a la Biblioteca Popular. Un cop fallat el veredicte, els quadres quedaven exposats 10 o 15 dies a la Sala d'Exposicions de la Biblioteca. A la dècada dels 80 els organitzadors varen passar a ser l'Associació de Jubilats i Pensionistes, i tant el segellat de teles com l'exposició va passar a fer-se a la seva seu (L'Esplai). Veient l'èxit de les convocatòries, l'Ajuntament decidí crear un fons municipal de pintures alimentat amb els millors quadres d'aquests concursos. | 41.5389900,1.8707200 | 405803 | 4599208 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48421-foto-08076-69-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 48497 | Col·lecció del Museu de la Colònia Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-colonia-sedo | http://www.mnactec.cat/museum/museu_de_la_colonia_sedo_esparreguera_es.htm. VILANOVA, A.; MOYA, S. (2005): Plan Director de la Colonia Sedó en Esparreguera. Inèdit. | XX | Concretament a la fàbrica de pisos on es desenvolupà tot el procés de filatures es troba situat el Museu de la Colònia Sedó, que forma part del sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). La turbina más gran de la Colònia Sedó és la peça central del Museu, és del tipus 'Francis' i va ser construïda per la firma Planas, Flaquer i Cia. La turbina, de 1400 CV, era la més gran construïda al nostre país. Avui a la sala de la turbina es pot veure la maqueta de la colònia, d'autor desconegut, feta entre els anys 1941-43 on s'explica l'història i la turbina, on dins del tub d'aigua es projecta un audiovisual tridimensional. La visita es completa amb una explicació del sistema enèrgetic que inclou el soterrani de la turbina. Hi ha, a més, exposades molts elements mobles relacionats amb el procés productiu de la colònia, així com abundant material gràfic i documental sobre el complex. | 08076-145 | Continues, s/n. | 41.5491100,1.8736700 | 406064 | 4600329 | 1993 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48497-foto-08076-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48704 | Fons arqueològic del Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-museu-comarcal-de-berga | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 82-84): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. CARRERAS, J. (1989): 'Un sepulcre de fossa neolític al Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. GUERRERO, Ll. (1989): 'Estudi antropològic de les fosses neolítiques del Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. | El material obtingut en l'excavació arqueològica del sepulcre de fossa del Corral de Canudes i que actualment es conserva a l'espai de Reserva del Museu Comarcal de Berga, és la següent (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 17: una olleta de ceràmica carenada, la part superior és troncocònica i el fons convex, amb nansa (segurament en portava dues). Les mides de la peça reconstruïda són 10,5x16x0,4 cm. -Núm. 18: plaques molt fragmentades d'os. -Núm. 19: una dent; correspon a un ullal fragmentat de senglar, tallat i polit. Les mides són 0,4x4,9x0,8 cm. -Núm. 20: quatre punxons i dues espàtules, d'os, de mides diverses. -Núm. 21: una fulla, un burí i un gratador de sílex. Mides diverses. -Núm. 22: diversos fragments de crani humà i d'un maxil·lar inferior d'un individu adult. La relació de dades del material és a partir de la informació obtinguda a través del mateix inventari del Museu. A l'article de Josep Carreras (1989: pàgs. 9-22) hi ha un inventari complet del material i una comparativa d'aquest material amb el proporcionat per altres sepultures de fossa. | 08078-159 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga | L'agost del 1964 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va excavar un sepulcre de fossa, parcialment malmès, que havien localitzat a la zona del Corral de Canudes, arran de l'extracció d'argiles que s'estava fent a l'indret. Els materials localitzats van ser dipositats al Museu de Berga, on es conserven avui dia. Josep Carreras va publicar els resultats de l'excavació a la revista d'Estudis del Berguedà número 4 (1989), en la qual també hi ha publicat l'estudi antropològic de les restes per part de Lluís Guerrero. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-3.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 78|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 48706 | Fons arqueològic del Bressol de la Marededéu al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-bressol-de-la-marededeu-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres: El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques el Berguedà, 1990. MALUQUER DE MOTES, J. (1942): La cerámica con asas de apéndice de botón y el final de la cultura megalítica del nordeste de la península. A AMPURIAS, Revista de Arqueología, prehistoria y etnologia, núm. IV, pàg. 171-191. Diputación Provincial de Barcelona. SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> | <p>El Museu Comarcal de Solsona conserva l'aixovar extret del dolmen del Bressol de la Marededéu en l'excavació feta per Mn. Serra Vilaró el 1918. Del material recuperat hi ha un conjunt de peces que es troben exposades a la Sala de Prehistòria del Museu, són les següents: -Ganivets de sílex, de secció majoritàriament triangular, a la zona proximal té més tendència a trapezoïdal, és blanquinós amb aigües grises, mides 6x2x1x0,4 cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1615) -Ganivet de sílex blanc, de 14 cm de llarg. Del Bronze Antic-Mig. (Número de registre: 1616) -Ganivet de sílex de secció triangular, blanquinós amb aigües grises; un fragment de mides: 2,9x1,6x0,4 cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1617) -Vas ceràmic fet a mà, carenat, de vora exvasada i llavi arrodonit. El color de les superfícies és marronós. D'influència nord-italiana. Les mides de la peça reconstruïda són: 9,2x12,2x0,5cm. i diàmetre: 12,7cm. (les mides del fragment són: 6,5x4x4x0,5 cm.). Del Bronze mig. Reconstruït en època de Serra Vilaró, restaurant al CRBMC de Sant Cugat. (Número de registre: 1614) -Dena de collar realitzada sobre una petxina de cargol de mar, del tipus Columbel·la rústica (ballaruga), de color blanquinós amb aigües grises i concrecions marronoses. Mides: 0,9x1,4x0,8 cm. Del Bronze mig. (Número de registre: 1618) -Dena de collar fragmentada, feta sobre una conquilla de petxina (dentalium), amb forma cònica i arquejada, la perforació no és antròpica i la secció transversal és circular. Mides: 0,3x0,7 cm de gruix i 0,2 cm de diàmetre de la perforació. Del bronze mig. (Número de registre: 1619) -Fragment de punxó de bronze, de secció quadrada, fet amb fossa. Mides: 3,4x0,3x0,3 cm. Del calcolític. Restaurat. (Número de registre: 1620) A més, a la reserva del Museu hi consten custodiats altres materials procedents de l'Espunyola, entre els quals hi ha diversos fragments de ceràmica corresponents a diferents vasos ceràmics, restes humanes, bàsicament peces dentals aïllades, pertanyents a un mínim de quatre individus (1 infantil d'entre 3 i 4 anys, i 3 adults joves, de menys de 25 anys), fragments de sílex corresponents a restes de tall, un possible nucli de sílex, i una dena discoïdal; en conjunt datat en una cronologia del Calcolític-Bronze Mig.</p> | 08078-161 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Bressol de la Marededéu va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1920 i els resultats van ser publicats el 1927 (SERRA VILARÓ: 1927: 142-149).</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48706-foto-08078-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48706-foto-08078-161-2.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 48707 | Fons arqueològic del Bosc de Correà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-bosc-de-correa-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres (1990: 121): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. MALUQUER DE MOTES, J. (1942): La cerámica con asas de apéndice de botón y el final de la cultura megalítica del nordeste de la península. A Ampurias, Revista de Arqueología, prehistoria y etnologia, núm. IV, pàg. 171-191. Diputación Provincial de Barcelona. ROVIRA, J. (1994): Ámbar y pasta vítrea. Elementos de prestigio entre el neolítico avanzado y el bronce final del nordeste de la península ibérica. Un primer estado de la cuestión. A Quaderns de Prehistòria i Arqueoliogia de Castelló, núm. 16, 1994, pàg. 67-91 (75-76). ROVIRA, J. (1996): Una cuenta singular vitrificada de tipo orientalizante entre los depósitos funerarios de un túmulo catalán del Bronce medio: El monumento I de el Bosc de Correà (L'Espunyola, Berguedà, Catalunya). A Trabajos de Prehistoria, núm. 53; CSCIC, Madrid, 1996, pàg. 155-162. SERRA VILARÓ,J. (1927:183-188): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té dipositat el material procedent de l'excavació que Mn. Serra Vilaró va realitzar al dolmen del Bosc de Correà l'any 1918. Una part del material es troba exposat a la sala de Prehistòria del Museu, entre el qual hi consten algunes de les peces que es relacionen: -Vas de ceràmica fet a mà, carenat, reconstruït a partir de 18 fragments, amb vora exvasada i llavi arrodonit, nansa vertical i apèndix de botó. El color de la pasta, de les superfícies exterior i interior és de tons negres i marrons. Mides: 11x15x0,4cm. Reconstruït per Serra Vilaró. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1835) - Collaret format per 88 denes fetes sobre conquilla de petxina dentalium, amb forma d'ullal d'elefant. Algunes estan fragmentades. La perforació longitudinal no és antròpica. La secció transversal és circular. Mides de la peça més gran i de la més petita: alçada 2,7/0,5 cm., i amplada 0,4/0,3 cm de diàmetre. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1836) -Denes de collaret d'ambre, en total 18 peces, 10 de senceres i la resta fragmentades. Color vermellós i marronós. Mides de la peça més gran i de la més petita, 1,8/0,6x2,4/0,9x0,4/0,4 cm. Restaurat. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1837) -Denes de collar, de cargol de mar del tipus columbel·la rustica (ballaruga) , 12 peces; la conquilla és allargada, cònica i llisa. Color marronós, tanques blanques i petites de marró. Mides de la peça més gran: 1,1x1,6x1cm i perforació de 0,35 cm., i la més petita: 0,7 x 1x0,6 i perforació de 0,3 cm. de diàmetre. Bronze mig, (Número de registre: 1838) -Denes de collar de petxina, 2 peces; tenen forma discoïdal, la perforació circular és centrada i antròpica, la secció és cònica. Les mides de la peça més gran i de la més petita són: diàmetre de 0,7/0,9cm., perforació de 0,2/0,2 cm, i gruix de 0,2/0,15 cm. Del bronze mig. (Número de registre: 1839) -Punxó de bronze(agulla), de secció quadrada. Mesura 8 cm de llarg. Està restaurat. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1840) -Braçalet de bronze, de secció biconvexa i forma circular oberta. Diàmetre 3,8 cm i gruix 3 cm, de fosa. Bronze mig. (Número de registre: 1841) -Plaqueta de bronze que podria correspondre a una destraleta . Mesura 3 cm de llarg. Del Bronze Antic-Mig. (Número de registre: 1842) -Anella de bronze, de forma amb tendència a circular i de secció circular. Un extrem està partit. Del Bronze mig. (Número de registre: 1845) -Ganivet de sílex, un fragment de làmina. Part central de secció triangular, amb retocs intencionals als dos costat. Color beix amb taquetes grises. Bronze antic-mig. (Número de registre: 1849) - Dena de pasta vítrea, té forma subesfèrica, amb la cara superior i inferior aplanada. La perforació és antròpica, està en posició axial i és cilíndrica, tot i que s'eixampla lleugerament en els extrems. Decoració de solcs i ondulacions longitudinals profundes que formen tres triangles i una ondulació superior amb l'objectiu de ressaltar el forat de la perforació. El color és marronós. El diàmetre és 1,6 cm., gruix 1,2 cm., i diàmetre de la perforació 0,4cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 7674) -Dena de petxina, un fragment. Té forma amb tendència a triangular, la 'base' és curvilínia. Color blanc trencat. Mides: 1x1,1x0,1cm. Del Bronze Mig. (No és segur que pertanyi al dolmen del Bosc, tal i com diu Serra Vilaró) (Número de registre: 7478) -Dena (?) realitzada en la closca d'algun cargol marí, té forma discoïdal gairebé circular. La perforació no és antròpica. Color blanc trencat i concrecions marrons. Mides: 0,7 de diàmetre, i 0,6 diàmetre perforació, i 0,45 cm de gruix. Bronze mig. (Número de registre: 7479)</p> | 08078-162 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Bosc de Correà va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1920 i els resultats van ser publicats el 1927 (SERRA VILARÓ: 1927:183-188).</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) El conjunt de material recuperat és molt més ampli. En el fons del museu hi consta registrat altre material procedent del dolmen del Bosc, entre el que hi ha diverses peces o fragments de peces de bronze, com un possible rebló, un anell en forma d'espiral, un fragment d'agulla, un braçalet, una cabota de clau (?); també alguna ascla de sílex i altres de quars. Gran quantitat de fragments de ceràmica, la majoria corresponents a restes de vasos ceràmics fets a mà, sobretot hi ha fragments informes però també hi trobem algunes vores, fons i nanses, entre els fragments també n'hi ha alguns exemples amb decoració, especialment motius decortius fets per incisió; les cronologies d'aquest material ceràmic són sobretot del Bronze mig, i també del Bronze Antic, a més d'alguns fragments escassos datats del període medieval i algun d'ibèric. També hi figuren algunes restes humanes, bàsicament peces dentals aïllades que han indicat presència mínima de 13 individus amb dentició permanent; mínim dos individus de més de 18 anys, i 10 de menys de 26 anus, i peces de 4 individus subadults d'entre 1 i 4 anys. | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48708 | Fons arqueològic del Collet de les Forques al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-collet-de-les-forques-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres (1990: 118): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. TURBON, D. (1981): Antropología de Cataluña en el II milenio a.C.. (Ed. Univ. Barcelona, Barcelona).</p> | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té dipositat el material que va proporcionar l'excavació arqueològica realitzada al dolmen del Collet de les Forques per Mn. Serra Vilaró a l'any 1920. Una part del material procedent d'aquest megàlit és exposat a la Sala de Prehistòria del Museu i la resta es troba custodiat a l'espai de reserva. El material exposat és el següent: -Punta de fletxa de sílex gris, en forma de llorer i amb retoc bifacial. Mides: 57x21x9mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1637) - Punta de fletxa de sílex, amb aletes i peduncle. Mides: 16x16x3 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1642) -Nucli, de sílex gris. Diàmetre de 30 mm. Bronze Antic. (Número de registre: 1639) -Perforador, de sílex gris. Mides: 23 mm de llargada. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1643) - Dent de falç, de sílex gris. Bronze Antic. (Número de registre: 1644) - Punxó de bronze, amb punxa per cada extrem i secció quadrada. Mides: 43 mm. de llarg. Restaurat Bronze Antic. (Número de registre: 1649) -Punyal de llengüeta de coure, de secció plana i tall martellejat. Mides: 15,8x4x0,24cm., i 50 grams de pes. Restaurat. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1646) -Reblons de bronze, dues peces. Restaurat. Bronze Antic. (Número de registre: 1650) -Botó d'os, en forma de V. Bronze Antic. (Número de registre: 1647) -Denes de collar, dues peces, són realitzades sobre closca de petxina, té forma discoïdal, de secció quadrada i de color blanc. Mides: 0,4 cm de perforació, 0,7cm de diàmetre total i 0,2cm de gruix. Bronze Antic. (Número de registre: 1648) -Vas de ceràmica feta a mà, 7 fragments informes (un dels quals consta de sis fragments enganxats) probablement del mateix vas. Té decoració pròpia dels vasos campaniformes, s'observen 4 franges decoratives, 2 llises i 2 línies obliqües puntillades. El color de la pasta és vermell, i la superfície exterior i interior vermell i marró. Del Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1652) A més del material exposat, a la reserva del museu hi consta registrat: -Punta de fletxa de sílex, amb aletes i peduncle. Sílex de Múrcia. Mides: 36x29x3 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1638) -Punta de fletxa de sílex amb aletes i peduncle. Mides: 26x20x5 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1640) -Punta de fletxa de sílex amb aletes i peduncle. Mides: 26x14x4 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1641) -Ascle de sílex gris. 10 ascles, no tenen retocs, són de diferents colors. Del Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1645) -Percutor de quars. Bronze Antic. (Número de registre: 1651) -Restes de fauna, correspon a un fragment de dent (el tercer molar) de porc (d'un Sus Domesticus). Mides: 1,4x2,2x1,4cm. No surt en la publicació de Serra Vilaró (és inèdit). Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1651) -Restes humanes. Peces cranials, post cranials i peces dentals aïllades que indiquen la presència mínima de 5 individus d'edats indeterminades; s'han descrit 2 mandíbules d'un individu masculí i 1 d'un individu femení, la resta són individus de sexe no determinat. Estudi antropològic fet per Eulàlia Subirana el 2007. Bronze Antic. (Número de registre: 1654)</p> | 08078-163 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Collet de les Forques va ser excavat per Mn Serra Vilaró l'any 1920 (SERRA VILARÓ: 1927: 142-149). El material obtingut en aquells treballs és el que consta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades que proporciona Serra Vilaró en la publicació dels resultats obtinguts en l'excavació del dolmen del Collet de les Forques (SERRA VILARÓ: 1927:142-149) i els materials que consten al museu hi ha algunes variacions. | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48709 | Fons arqueològic del Codonyet del Cint al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-codonyet-del-cint-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres (1990: 118): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona custodia el material arqueològic que va aparèixer en la intervenció que Mn. Serra Vilaró va dur a terme al Dolmen del Codonyet del Cint a l'any 1918. El material que hi ha consta al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona segons les fitxes de registre és el següent: -Restes humanes, corresponents a restes cranials (ossos i dents) que indiquen la presència d'un únic individu, de sexe i edat indeterminada. Del Calcolític-Bronze Antic. (Fitxa núm. 2581) -Restes de fauna, d'un ovicàprid. Es tracta d'una peça dental corresponent a un molar (M1 o M2) d'una ovella o cabra. Mides: 3,3x1,9x0,9cm. Dada inèdita, no s'esmenta en la publicació de Serra Vilaró. Del Calcolític-Bronze Antic. (Fitxa núm. 2582) -Vas de ceràmica feta a mà, dos fragments de vora i un fragment informe, de tipus campaniforme. Del Bronze Antic. (Fitxa núm. 2583) -Vas de ceràmica a mà, un fragment informe amb decoració campaniforme. Del Bronze Antic. (Fitxa núm. 2584) -Restes de fauna, un molar corresponent a un bòvid (Bos taurus). Mides: 5,2x2,4x1,7cm. Del Bronze Antic. (Fitxa núm. 2683)</p> | 08078-164 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Codonyet del Cint va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1918 (SERRA VILARÓ: 1927:226). El material obtingut en aquells treballs és el que consta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48709-foto-08078-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48709-foto-08078-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48709-foto-08078-164-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades han estat facilitades pel Museu i s'han pogut recollir a partir de les fitxes de registre del Museu. Cal indicar que el fons del museu està en procés de catalogació, per tant algunes fitxes encara no han estat actualitzades. La imatge 1 ha estat facilitada pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52846 | Col·lecció municipal de pintura procedent del Concurs de pintura ràpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintura-procedent-del-concurs-de-pintura-rapida | XX - XXI | Des de l'any 1971 es realitza el concurs de pintura ràpida dins el marc de la festa major. Les pintures guanyadores són dipositades a les dependències municipals. Actualment no es troben inventariades en la seva totalitat, però sí que estan en dipòsit a l'Ajuntament. | 08079-47 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52846-foto-08079-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52846-foto-08079-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | S'està pendent de poder disposar d'un inventàri del conjunt de les obres que conformen la col·lecció. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52883 | Col·lecció del Monestir de Santa Maria de l' Estany. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany | XIX-XX | <p>La col·lecció del Monestir de Santa Maria de l'Estany es troba organitzada amb 4 sales: A la primera sala, la sala d'art religiós, s'exposa el tresor parroquial de Santa Maria de l'Estany, així com altres peces de caràcter religiós procedents d'altres esglésies o particulars. De tots els elements que es troben a la sala, cal remarcar la creu processional de Santa Maria de l'Estany, d'argent (s. XVII), la bacina de la Mare de Déu de la Llet (segle XVIII), el reliquiari de la Vera Creu (segle XVII), un copó barroc (segle XVIII), i el conjunt de crismares ( s. XVII-XIX). Són també interessants les escaparates amb diferents Mares de Déu, procedents de cases particulars i la col·lecció d'utensilis per elaborar les sagrades formes. A la paret també hi ha una gran matraca de campanar que substituïa les campanes per Setmana Santa. Sala del Lapidari: Aquesta Sala guarda elements de pedra de diferent naturalesa. Són molt interessants les làpides sepulcrals gòtiques, amb representació del calvari (segles XIII i XIV), l'ossera de la família Centelles (s. XI-XII), i les tombes antropomorfes (s. XI-XII). Cal remarcar el conjunt de claus de volta barroques procedents de l'església del monestir (s. XVII), amb sants i àngels en relleu amb pedra i guix. Les sales següents mostren peces de molt diversa naturalesa. Cal remarcar una esplèndida calaixera de sagristia, de fusta de noguera, amb una delicada marqueteria (1733), els recipients de ceràmica per a ús domèstic i el mostrari de rajoles de revestiment, de diferents èpoques (segles XVII a XX). Ja sortint, cap al claustre, és interessant la porta plafonada d'interior (segle XVII).</p> | 08079-84 | Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2 | <p>Aquesta col·lecció és gràcies a la insistència del Mossèn Aureli Pou i Marquel (1930-1984) que va ser rector de l'Estany de 1965 fins l'any 1984. Va ser en aquests anys que es va promoure la tasca de recuperació del Monestir i la col·lecció del Monestir de l'Estany. El museu fou inaugurat l'any 1968.</p> | 41.8692000,2.1123500 | 426336 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52883-foto-08079-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52883-foto-08079-84-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Consta en el Cens de 'col·leccions obertes al públic' de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 53 | 2.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||
| 75085 | Col·lecció de material arqueològic de Fogars al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-fogars-al-museu-de-granollers | MUSEU DE GRANOLLERS: www.museugranollers.org/index.php | El Museu de Granollers disposa de fragments de material ceràmic ibèric del municipi de Fogars de Montclús. Es tracta de materials inclassificats, procedents del Fons de l'antic Museu, i per tant dipositats amb anterioritat a l'any 1965. Segons informacions facilitades per Josep Muntal, tècnic de patrimoni històric del Museu de Granollers, els fragments ceràmics foren recollits a can Pla probablement per l'arqueòleg Josep Estrada i Garriga. El número d'inventari d'aquest material és el 5651. Els fragments estan retolats amb tinta xinesa i plometa, amb el nom del jaciment. | 08081-209 | Museu de Granollers: C/ Anselm Clavé, 40. Granollers. | El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Restringit | Bo | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 90777 | Col·lecció del Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pagesia-de-fogars-de-la-selva | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | Al no haver-hi climatització en el local, la variabilitat tèrmica i d’humitat durant l’any pot facilitar la proliferació de microorganismes. | <p><span><span><span><span><span>El Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva es defineix com una institució permanent, oberta al públic i sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament; seguint la definició de museu de la llei 17/1990, de museus. Té com a missió mostrar com vivia i treballava la gent del municipi en el passat. En especial el període comprès entre els segles XVII i XIX, caracteritzat per la importància de l’agricultura i l’explotació del bosc en l’economia local.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La col·lecció del museu, s’ha instal·lat en un edifici de nova planta que imita l’estructura d’una masia d’estil basilical idealitzada, amb una planta baixa, una planta pis i unes golfes. A més, al costat hi ha una gran construcció annexa d’una única planta on hi trobem maquinària i eines del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’entrada hi trobem la recepció, amb el mostrador i un punt d’informació del Parc del Montnegre i el Corredor. La primera sala a mà dreta és una sala polivalent on s’hi poden fer tallers, exposicions temporals o xerrades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La sala de mà esquerra representa la cuina, on hi trobem la llar de foc, l’escó, el forn de pa, la pastera, la pica, els fogons, el bugader o l’armari/vitrina cantoner, la taula, les cadires Tot i que la llar de foc o el forn de pa són d’atrezzo. Del forn només hi veiem la boca i la llar de foc no té fumeral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la cuina, hi trobem el que representarien els estables. Tot i que el paviment és el mateix i els animals en una masia clàssica es trobarien a la part posterior o en un annex lateral. Hi trobem una vaca i un ruc fets de material sintètic. També hi trobem objectes relacionats, com lleters, arnesos, corretges i una bomba d’extracció de purins.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la planta pis, el primer que ens trobem és La Sala, eix principal de la vida domèstica a les masies i que ocupava tot el cos central de l’edifici. Al seu voltant s’organitzaven les habitacions de la família; però en aquest museu s’ha dividit l’espai en quatre sales: la habitació dels senyors, la habitació del mosso, la sala d’estudi i el saló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Comencem per la Sala. Tal i com es pot veure, una gran taula presidia aquest espai, que era un element de representació de la família i eix central de celebracions. La col·lecció del museu mostra un magnífic rellotge de moviment, una caixa de núvia, un canterano bombat del regruix, una cornucòpia daurada, un barguenyo, dues butaques i una taula amb vuit cadires.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un lateral hi trobem l’habitació del senyors, amb un llit d’Olot, una consola, un armari, una calaixera i un mirall. La habitació del mosso, que en una masia de l’època difícilment trobaríem en aquest espai, està equipada amb un mobiliari que, tot i ser de menor qualitat que la dels senyors, és d’una qualitat i quantitat molt superior a la que tindria cap mosso de l’època. Però la podríem assimilar a la de l’hereu o algun dels altres fills dels senyors. També compta amb un llit, naturalment, una tauleta, vàries cadira, un armari un rentamans i un penjador. Però, a més, hi trobem un bressol, un escalfallits, un mirall, un tricicle o una màquina de cosir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’altre costat de la sala, on hi hauria la resta d’habitacions, s’ha volgut mostra un saló i un gabinet o sala d’estudi; elements tots ells aliens a la masia tradicional. En tot cas, espais que podem trobar en algunes masies reformades durant el segle XIX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Saló es mostra un conjunt de sofà i dues butaques, una taula de centre, una calaixera, una taula de despatx, cadires, un canterano o una calaixera. A la Sala d’estudi hi observem una calaixera i diverses vitrines, un balancí, un penjador, o una maquina de cosir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, a les golfes hi veiem diversos objectes col·locats als costats de les parets, sobretot mesures i estris del treball del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En cada espai hi trobem un plafó introductori on s’assenyala el nom de l’espai on ens trobem, un petit text de contextualització i, en algunes ocasions, un esquema de l’espai amb els elements més destacats identificats amb un número. Cada objecte, a més, té una etiqueta amb el seu nom en català, castellà, anglès i francès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici del costat està pensat com un gran magatzem de treball, és una única nau amb coberta suportada per una encavallada. S’hi mostren estris destinats a les diverses funcions i treballs del camp: segar, batre, vinya i oficis relacionats amb el bosc, com l’apicultura, el carboneig o el suro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha un espai exterior on s’han recuperat i posat en funcionament diversos molins: trull, molí fariner, o molí de vent per extreure aigua de pou.</span></span></span></span></span></p> | 08082-31 | Plaça Serra de Marina, s/n | <p><span><span><span><span><span>El Museu de la pagesia obre les portes al públic l’11 de setembre de l’any 2009; però s’inaugura el 4 de febrer del 2012 pel Molt Honorable President de la Generalitat, senyor Artur Mas i Gavarró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La col·lecció s’ha format a partir de donacions, cessions en format de comodat i compres. La majoria dels objectes provenen de la localitat o m municipis veïns, però no tots.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment, la col·lecció està formada per 873 objectes.</span></span></span></span></span></p> | 41.7228100,2.6747500 | 472947 | 4619052 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-01dsc0939.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-02dsc0874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-03p1490914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-04dsc0888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-05dsc0925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-06p1490939.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’horari del museu és:Dilluns, dimarts i dimecres de 10 a 14hDissabtes i diumenges de 10 a 14h.A excepció del darrer cap de setmana de mes que és tancat.El museu, a més, organitza tallers i sortides en co organització amb el Parc del Montnegre i el Corredor. Visites guiades al museu per a grups, activitats educatives per a escoles i Centres d’Educació Especial; així com visita guiada a l’església de Sant Cebrià i tastets de mel. | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||
| 91198 | Fons arqueològic procedent del Pla del Reclam dipositat al Servei d’Atenció als Museus de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-procedent-del-pla-del-reclam-dipositat-al-servei-datencio-als-museus-de | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALA, R.: Memòria d'intervenció Prospecció Geofísica al paratge del Pla del Reclam. Fogars de la Selva (La Selva, Girona). Mem. Núm.: 7809.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XV | <p><span><span><span><span><span>Material arqueològic procedent de les excavacions de l’antiga església de Sant Cebrià, de les campanyes del 2004-2005; sota la direcció d’Adriana Geladó Prat (Estrats, sl). Es tracta de dues caixes de materials:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Una caixa de materials ceràmics fragmentats (informes, bases, vores i nanses): bicolor en verd i manganès, ceràmica decorada en manganès, medieval grisa, medieval oxidada, medieval reduïda, blava, blava de Barcelona, blava amb reflex metàl·lic, blava de Paterna, blava de València, daurada, daurada de València, vidriada medieval, moderna reduïda, blava medieval, vidriada moderna. També hi ha restes faunístiques i pedres de molí.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Una caixa amb fragments de claus, copa, ampolla, desconegut i una punta de fletxa.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08082-98 | Carrer Pedret, 95 – 17007 – Girona | <p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simon, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simn dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simon. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p> | 41.7382700,2.6845700 | 473770 | 4620765 | 08082 | Fogars de la Selva | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91198-p1490888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91198-p1490889.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Museu de la pagesia de Fogars es pot veure una vitrina amb materials procedents del mateix jaciment.En el Centre de Pedret, es troba el SAM, el Servei d'Atenció als Museus. És una unitat inscrita en el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona que custodia part del patrimoni arqueològic de les comarques de Girona, i exerceix de suport logístic i tècnic, oferint serveis com el préstec de materials i personals als museus de les comarques gironines. | 85 | 53 | 2.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||
| 91089 | Col·lecció de Folgueroles al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-folgueroles-al-museu-episcopal-de-vic | <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Folgueroles recorda Verdaguer. CXLVI Aniversari naixement. 11-12 maig 1991</span></em><span lang='CA'>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MOLAS I FONT, M. Dolors (1976). “Hallazgos en el Casol de Puig Castellet, Folgueroles (Barcelona)”. <em>Pyrenae</em>, [en línia], núm. 12, p. 177-179+I, https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/164933 [Consulta: 20-01-2022].</span></span></span></span></p> | XXII a.C-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Col·lecció heterogènia de materials relacionats amb el terme municipal de Folgueroles, que estan custodiats al Museu Episcopal de Vic (MEV). Presenta un seguit de materials procedents de diferents jaciments arqueològics, així com destacables peces tant artístiques com de caire més costumista procedents del mateix terme municipal. Està formada per diversos fragments de bronze, ferro, sílex, petxina, os, dents i ceràmica procedents, en gran mesura, del jaciments arqueològics del Casol de Puigcastellet, del dolmen de Puigseslloses i del Turó de les Mentides. Entre d’altres hi ha denes de collaret, fragments de penjolls, vasos campaniformes, fragments de ceràmica ibèrica, fusaioles, puntes de sílex... Del Casol de Puigcastellet destaquen dues rosetes de corall muntades en ferro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel que fa a les peces de caire artístic destaquen les restes de pintures murals procedents de l’església parroquial de Santa Maria de Folgueroles, consistents en un fragment de la representació del Calvari (s. XIII), una escultura de Mare de Déu datada al segle XIV, un manuscrit del llibre <em>L’Atlàntida</em> i el bressol de Mossèn Cinto Verdaguer, ambdós datats al segle XIX. També destaca una pintura de Jacint Verdaguer vestit de fadrí a la font del Desmai de Folgueroles, obra de Marià de Picó datada l’any 1870, i uns apunts al carbonet de Ramon Casas del “Retrat de Verdaguer mort” datat l’any 1902.</span></span></span></span></span></p> | 08083-101 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Majoritàriament, les peces arqueològiques foren ingressades al Museu Episcopal de Vic entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La majoria d’aquestes peces provenen de les primeres intervencions efectuades en els jaciments arqueològics. La resta d’obres custodiades s’obtingueren mitjançant donacions i compres efectuades al llarg del segle XX i principis del XXI.</span></span></span></span></span></p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 2200 a.C.-1902 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91089-101jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91089-101jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91089-101jpg1.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIN | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l’espai web Museus en Línia. | 79|80|81|85|93|94|98|119|78 | 53 | 2.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||
| 91090 | Col·lecció de la Casa Museu Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-casa-museu-verdaguer | <p><span><span><span><span lang='CA'>“Apunt de celebrar 50 anys, creix el fons de la Casa Museu”. <em>La Falguera</em> nº 45, 2016, p. 32-33.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOIX, Jordina (2019). “El fons de la Casa Museu creix amb la donació d’una carta de Verdaguer”. <em>La Falguera</em> nº 51, p. 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CASA MUSEU VERDAGUER (2002). “Els llits de la Casa Museu Verdaguer”. <em>La Falguera</em> nº 19, p. 24-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral de la sra. Jordina Boix [Consulta: 01-04-2022].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>Josep M. Garrut i Romà. Fill adoptiu del poble de Folgueroles 2006</span></em><span lang='CA'>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, Amics de Verdaguer de Folgueroles, Casa Museu Verdaguer, 2006, p. 7, 11-14.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS I BUXÓ, Carme (2019). “Verdaguer i Folgueroles: dos noms en un”. <em>Haidé</em>, núm. 8, p. 161-169.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Col·lecció d’objectes de la Casa Museu Verdaguer, dedicada a la vida i obra del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902). Es tracta d’un fons de caràcter etnogràfic i artístic que aplega materials i elements d’us domèstic i social de l’època, per així</span></span><span lang='CA'> introduir-nos a la biografia i l’obra de l’autor. <span>La col·lecció integra unes 160 peces de mobiliari, objectes quotidians, llibres, peces d’art... D’entre les peces de mobiliari destaquen dues taules que van pertànyer a Verdaguer i una còpia del bressol on el poeta fou criat en els seus primers anys de vida (construït a la dècada dels anys 60 del segle XX per l’ebenista Pere Buxó i Verneda). Pel que fa als llibres destaca una primera edició de <em>L’Atlàntida</em> datada l’any 1878 i un manuscrit original de la seva estada a can Tona (Calldetenes) escrit pel propi Verdaguer. La col·lecció també conté interessants objectes d’art de diversos artistes com Perejaume (1957), Duran Camps (1891-1079), Jaume Pahissa (1846-1928), Victor Moya (1889-1972) i Oller i Pinell (1879-1981). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Bona part d’aquesta col·lecció forma part de l’exposició permanent instal·lada a l’edifici. </span></span><span lang='CA'>La planta baixa està centrada en la vida del poeta, fent especial èmfasi en l’obra <em><span>L’Atlàntida</span></em><span>, que fou premiada en els Jocs Florals de l’any 1877 i li va valer el reconeixement literari dins i fora de Catalunya. La primera planta està dedicada a la vida familiar d’uns pagesos de poble, mitjançant diversos objectes quotidians centrats en el parament d’una cuina i l’aixovar d’una cambra privada. Està dedicada</span> <span><span>al llibre <em>La Pomerola</em></span></span></span><span><span lang='CA'><span><span>, </span></span></span></span><span lang='CA'>obra on el poeta fa una evocació de la seva joventud des de la vellesa. En darrer terme, les golfes estan centrades en el poema èpic <span><em><span>Canigó </span></em></span><span><span>(1886).</span></span></span><span><span lang='CA'><span><span> Mitjançant </span></span></span></span><span><span lang='CA'><span>l’exposició <em>Dos</em></span></span></span><span><em><span lang='CA'><span><span> creadors. Verdaguer. Perejaume</span></span></span></em></span><span><span lang='CA'><span><span> e</span></span></span></span><span><span lang='CA'><span><span>s poden </span></span></span></span><span><span lang='CA'><span>observar les llibretes manuscrites i els croquis </span></span></span><span><span lang='CA'><span><span>d</span></span></span></span><span><span lang='CA'><span>e l</span></span></span><span><span lang='CA'><span><span>es seves ascensions pel Pirineu, així com </span></span></span></span><span><span lang='CA'><span>una mostra de les obres de l’artista Perejaume dedicades a</span></span></span><span><span lang='CA'><span><span>l poeta folguerolenc.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08083-102 | Carrer Major, 7 | <p><span lang='CA'><span><span>La col·lecció de la Casa Museu Verdaguer, <span>conjuntament amb el fons documental i el fons bibliogràfic, configuren el fons de la Casa Museu Verdaguer. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>La col·lecció va ser creada per l’entitat Amics de Verdaguer, que havien impulsat la compra de la casa per subscripció popular (1961), amb l’assessorament d’Eduard Junyent, en un primer moment, i després per Josep M. Garrut, conservadors en aquells moments del MEV i del MHCB respectivament. Majoritàriament, les peces són fruit de donacions efectuades al llarg de la història del museu, moltes d’elles portades pels veïns de Folgueroles, les quals encara es van produïnt en l’actualitat.</span></span></span></span></p> | 41.9384000,2.3168100 | 443365 | 4643163 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91090-img6433.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91090-img6444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91090-img6467.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91090-img6519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91090-img6537.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 91867 | Gegants i capgrossos de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 156-158.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació i imatges del sr. Albert Teixidó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). “En Gentil i la Flordeneu: els gegants de Folgueroles”. <em>Festa Major de Folgueroles 2014</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt de figures format per una parella de gegants de grans dimensions i deu capgrossos. Els gegants s'anomenen Gentil (3,47m d'alçada i 43kg de pes) i Flordeneu (3,43m d'alçada i 41kg de pes), i representen els dos protagonistes del conegut poema <em>Canigó</em> del poeta Jacint Verdaguer. Ambdues figures foren construïdes amb cartró i van atabiades com a reis medievals, enjoiades i amb corones. Vesteixen robes de cotó estampades, amb l’escut i el nom de Folgueroles brodats al pit, i porten capes de vellut. Tenen una particularitat destacable, els seus cabells són naturals. En Gentil sosté una vara de comandament a la seva mà dreta i un pergamí enrotllat a l’esquerra, mentre que la Flordeneu sosté un ramillet de flors silvestres amb la mà dreta i un mocador de puntes amb l'esquerra. En els cercaviles, aquests gegants van acompanyats de deu capgrossos ataviats amb les seves pròpies vestidures. Aquests capgrossos són la Vella, el Noi, la Noia, el Rialler, el Sec, el Gras, el Petit, la Bruixa, el Català i en Popeye.</span></span></span></span></p> | 08083-197 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els gegants de Folgueroles foren dissenyats i construïts als tallers El ingenio, situats al barri gòtic de Barcelona. Van tenir un cost total de 78.819,80 pessetes (52.308,80 les va posar l'ajuntament i 26,510 van ser aportacions veïnals). Foren traslladats a Folgueroles per l’avi de can Manya, en Julio Morató i en Muntal, que era l’agutzil. El diumenge 14 de setembre de 1969, i dins dels actes de la festa major de Folgueroles, es va fer la seva presentació i corresponent casament, essent apadrinats pels srs. Bru de Sala (havien aportat 5000 pessetes del total recaptat pels folguerolencs). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els primers portadors foren una colla de veïns del municipi, entre els que hi havia l’Angelino Casadevall. Només sortien per la festa major. Fins a mitjans de la dècada dels 80, els portadors foren en Ramon Verdaguer de cal Guarda i els germans Pere, Julio i Ramon Morató de can Dodes. Més tard va agafar el relleu un grup de jovent del poble, que els passejaven per la festa major i feien l'acompanyament de la processó de la Mare de Déu de la Damunt. Entre finals dels anys 80 i principis dels 90 es va crear la colla gegantera, que durant un temps van passejar la parella per diferents localitats d'arreu de Catalunya, participant en diferents trobades geganteres. Durant aquesta època es construïren diversos capgrossos que acompanyen la parella. Malgrat tot, la vida d'aquesta colla va ser efímera i va acabar per desaparèixer. Actualment, els gegants de Folgueroles surten per la festa major i acompanyen la imatge de la Mare de Déu de la Damunt durant la processó organitzada per la Germandat. Encara s'hi troba algun dels components de la colla dels anys 90. Actualment, la parella es guarda dins d'unes caixes de fusta, fetes a mida durant la dècada dels 90, en un dels magatzems municipals.</span></span></span></span></p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 1969 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91867-img-20211215-wa0012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91867-20220328115807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91867-20220328121907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91867-20220328122655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91867-img-20211215-wa0013.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El poema Canigó, de Jacint Verdaguer, transcorre al segle XI als Pirineus. El seu protagonista és en Gentil, fill del comte Tallaferro, que ha hagut de renunciar al seu amor per la pastora Griselda, després de ser armat cavaller a l'ermita de Sant Martí. Un dia, fent guàrdia al castell de Rial per evitar l'atac dels moros, el seu escuder li parla de les fades que habiten el Canigó, i el jove cavaller decideix anar-hi. Allà hi troba la que ell creu que és la seva estimada Griselda, tot i que en realitat es tracta de Flordeneu, la reina de les fades, que ha pres l'aparença de la pastora per seduir-lo. Durant l'absència d'en Gentil, els àrabs ataquen l'exèrcit cristià i el derroten. Quan Guifré, l'oncle del jove cavaller, el descobreix en braços de la Flordeneu, la ràbia i la ira s'apoderen d'ell i estimba el seu nebot muntanya avall. Mentre traslladen el cos d'en Gentil a l'ermita de Sant Martí, el seu pare venç els moros. Poc després, Guifré es penedeix del seu crim i, perdonat per Tallaferro, decideix fer-se monjo. | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||
| 49286 | Fons de material arqueològic procedent de Font-rubí dipositat al Vinseum de Vilafranca del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-procedent-de-font-rubi-dipositat-al-vinseum-de-vilafranca-del | El Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi a Catalunya, disposa d'un important fons de material arqueològic recuperat a diversos jaciments del municipi de Font-rubí. A continuació enumerem la procedència del material arqueològic dipositat en el fons d'aquest museu: - Alzinar Gran de la Massana - Cal Roig - Cal Suyas - Can Colomer de Grabuac - Can Grau - Carretera de Guardiola, Km 13 - Carretera de Guardiola, Km 8 - Cova de la Guineu - Cova de la Plana Pineda - Cova del Vapor / Els Castellots - Cova Gran - Font de Llinars - La Creu Vermella - La Mata - Les Graus / Font de les Graus - Mas de la Cova - Mas de la Mosca - Mas Moió - Mas Pinyol / Carretera de Guardiola, Km 9 - Masia la Baltrana / La Baltana - Pujol Gran - Riera de Guardiola - Sabanell - Taller de Guardiola - Taller de l'Avellà / Abellar - Terrasses de la Massana - Torrent de Cal Romeu - Turó al camí de la Font de Llinars - Turó de la Font del Roure Els materials d'aquests jaciments abasten una cronologia que va des del paleolític inferior fins a època medieval, amb un pes molt important dels materials d'època ibèrica i romana. | 08085-485 | Plaça Jaume I, 5 - Vilafranca del Penedès | L'origen de l'actual Museu de les Cultures del Vi a Catalunya l'hem de cercar a l'any 1926 quan, a partir d'una exposició d'art del Penedès i de l'arribada d'un nou professor al col·legi Sant Raimon de Penyafort, el pare Martí Grivé, es va plantar la llavor necessària per a la creació d'un museu que, l'any 1934, fou dotat d'un local propi. La Guerra Civil paralitzà el projecte i, després d'aquest conflicte, el museu va reemprendre la seva tasca ara però, com el primer museu del vi de l'estat. El fons del museu es veié fortament ampliat durant la dècada dels anys seixanta, gràcies a diverses donacions que s'efectuaren en aquell període. L'últim gran impuls del museu tingué lloc a partir de l'any 2000, amb la creació de l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada. | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Antic|Neolític|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 81|83|80|78|85 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 49774 | Exposició permanent Torre de l'amo de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/exposicio-permanent-torre-de-lamo-de-viladomiu-nou | XIX-XX | Els espais interiors del primer pis i golfes, mostren com es vivia en una torre senyorial de les colònies tèxtils a inicis de segle XX, es tracta d'una col·lecció de mobiliari, roba i objectes disposats en les diferents estances reproduint l'ambient de l'època. La col·lecció és extensa, reuneix un gran nombre de peces bàsicament del segle XX, el mobiliari típic de les habitacions els llits, tauletes, algun armari, els moble propis d'un menjador, taula i cadires, amb un munt d'objectes d'ús quotidià plats, coberts, cristalleria, també hi ha un piano, etc. | 08092-133 | a la Colònica Viladomiu, en diferents espais de la Torre. | A inicis del segle XX l'edifici va ser restaurat per convertir-lo en seu del centre d'interpretació de la història i del patrimoni de les colònies tèxtils de l'Alt Llobregat, actualment és propietat de l'Ajuntament i continua funcionant com a centre d'interpretació de les colònies tèxtils oferint entre altres, la visita a espais interiors. | 42.0035600,1.8869800 | 407827 | 4650771 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49774-foto-08092-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49774-foto-08092-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En paral·lel a l'edifici es pot veure una exposició sobre el món de les colònies i el seu patrimoni. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 49777 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-gironella | XX-XXI | La col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Gironella és de l'entorn d'una trentena, els quals es troben en diferents sales de l'edifici consistorial. La col·lecció és formada pel conjunt de quadres guanyadors de les diferents edicions del concurs de pintura ràpida que es celebra anualment. En general les temàtiques dels quadres són diverses, vistes general del parts del municipi, destacant entorns urbans, el cas antic de Gironella i els racons més emblemàtics del terme. Pel que fa a les autories d'alguns dels quadres es poden destacar els pintors: Joan Vila Arimany, Ernest Descals, Lluis Puigrós Puigdellívol, entre altres. | 08092-136 | A diferents espais de l'edifici consistorial | El concurs es realitza coincidint amb la Festa Major, l'any 2017 va arribar a la seva 37ena edició. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49777-foto-08092-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49777-foto-08092-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 49778 | Fons de material de Gironella al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-de-gironella-al-museu-comarcal-de-berga | VIIIaC-XX | Els materials provinents del municipi de Gironella conservats al Museu Comarcal de Berga, són bàsicament els dels l'excavacions de l'església vella de Santa Eulàlia de Gironella, de Cal Cortadeta, els materials del Clot del Llop i els fragments recollits a l'indret de la Costa de Cal Peu Curt. Inclou materials d'un ventall cronològic molt ampli des de l'Edat dels Metalls fins època contemporània. Entre els tipus de materials custodiats hi ha restes òssies humanes i de fauna, ceràmica de tipologies i èpoques diverses, destacant com a major quantitat les ceràmiques medievals grises i també gran quantitat de ceràmiques modernes; es conserven fragments informes, la gran majoria, però també hi ha formes, vores, anses, bases, etc. A més, també hi ha diferents objectes de metall i alguns fragments informes, destaquem algunes monedes medievals i modernes, una sivella, etc. També hi ha alguns materials lítics . | 08092-137 | Museu de Berga, c/ dels Àngels, s/n. 08600 Berga. | La majoria dels materials van ser recuperats en excavacions realitzades a les darreres dècades del segle XX. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-3.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges han estat facilitades pel Museu Comarcal de Berga i la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 83|85|94|98|79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 49836 | Vestuari del ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestuari-del-ball-de-lalmorratxa | XIX-XXI | El vestuari que s'utilitza en el Ball de l'Almorratxa es considera que correspon al típic vestuari de gala català del segle XIX. La majoria de peces que s'utilitzen van ser recopilades per part l'Esbart, després pels amics de l'Almorratxa i actualment per l'Ajuntament. Tot i que es compta amb un ampli conjunt de peces, algunes les porta personalment cada ballador o balladora, com les sabates, les mitges, la majoria d'enagos, les camises dels nois i el vestit del nuvi. Després de la desaparició de l'esbart dansaire, tot el vestuari que tenia l'entitat, junt amb les peces més específiques del Ball de l'Almorratxa, el guarda l'Ajuntament. Algunes de les peces de roba són el vestit de la núvia incloent els enagos; les faldilles, camises i mantellines de les balladores inclosa la de la núvia; la capa, un faixí i una ruixa del nuvi; pantalons i jaquetes dels nois, entre altres. A més, també compta amb unes almorratxes, una pinta i un barret de copa adquirit recentment per part del consistori. El conjunt de vestuari inclou diversitat de peces, algunes de les quals en època de l'esbart eren utilitzades per representar altres balls. Pel que fa al vestuari dels balladors del ball de l'Almorratxa, el senyor feudal porta un vestit de gala negre amb camisa blanca i capa llarga, també negra; a més, va complementat amb sabates negres, barret de copa i l'almorratxa guarnida. El vestit de la núvia està format per sac i faldilles, o sigui brusa i una faldilla llarga fins als peus; la faldilla és recte de davant amb plecs al costat i darrera, la jaqueta o brusa és de cos cenyit amb una mica de farbalà a la part baixa, coll de tireta i mànigues de pernil (amples de la part superior i cenyides al braç). Pel que fa a la roba interior són enagos i mitges blanques, com a complements porta sabates negres, pinta i mantellina blanca, a més d'altres elements com poden ser arracades, algun collaret o algun fermall per la mantellina. La roba de les noies consisteix amb una brusa negra de màniga curta o tres quarts, davantal negre acabat amb puntes sobre la faldilla, la qual és de plecs suaus (actualment de color rosat o granat), pot anar complementat amb mitenes negres o blanques fins als colzes i mantellina al cap de color blanc; la roba interior consisteix amb enagos amb punta i mitja blanca. Els nois porten pantalons de pana negra fins a sota el genoll, camisa blanca amb llacet negre, excepte el nuvi que és blau o negre, jaqueta negra de pana, complementat amb faixa i a vegades barretina, també porten mitja blanca amb calçat negre, sovint amb sivella o llacet. | 08092-195 | en dependències municipals. | Tradicionalment el vestuari era de cada ballador o balladora. Sembla que una de les peces de roba més antigues del conjunt és la capa del nuvi. Part de la roba de les noies és dels anys 60 del segle XX, moment en que es comencen a fer algunes peces de roba per part del propi esbart, dissenyant-les de manera que fos fàcil adaptar-les per a diferents balladores. El vestit de la núvia es va estrenar l'any 1978 o 1979, excepte els enagos que són més vells. La roba dels nois, pantalons i jaquetes, es van fer a finals dels anys 80. També d'aquesta època són les mantellines. Actualment, les peces que eren del fons de l'Esbart les guarda l'Ajuntament de Gironella, qui l'ha ampliat i té en propietat una almorratxa, la pinta de la núvia, que la van comprar a Saragossa l'any 2017 i el barret del feudal, comprat també l'any 2017 als Encants de Barcelona, es tracta d'un barret fabricat a Barcelona i que té uns 100 anys o més. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49836-foto-08092-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49836-foto-08092-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per l'elaboració de la fitxa s'ha comptat amb la col·laboració de Lourdes Lladó, qui va ser balladora del ball de l'Almorratxa durant molts anys, junt amb altres membres de la seva família; de fet, van formar part activa de l'Esbart i posteriorment, quan va desaparèixer van continuar mantenint actiu el ball junt amb altres persones del poble, Lluís Boix, Josep Soler i Josep Puig. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 49838 | Conjunt de tampons de Manufacturas Viladomiu S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tampons-de-manufacturas-viladomiu-sa | http://imatex.cdmt.es/_cat/fitxa_cerca_resultats.aspx | XX | El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT) compta amb un conjunt de tampons procedents de l'empresa Manufacturas Viladomiu S.A. Es tracta d'una col·lecció d'un total de 23 tampons de fusta i metall que eren emprats per marcar les peces de roba un cop acabades i abans de ser enviades al majorista; la majoria dels tampons tenen el nom del dibuix enganxat a la part del darrera. Tots els tampons tenen dibuixos diferents, de temàtiques diverses, bàsicament figures humanes i animals, per exemple una papallona, un lleó, un paó, diferents tipus d'ocells, un cargol, diferents figures humanes, sobretot femenines, de cos sencer o només bust, també n'hi ha algun que són lletres, una corona, un escut, entre altres. Aquests segell servien per marcar les peces de roba de cotó per llençols produïdes a la fàbrica de la colònia Viladomiu Vell. | 08092-197 | Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. C/ Salmerón, 25. Terrassa | Les peces provenen de la fàbrica Manufacturas Viladomiu S.A., de Gironella, més concretament de Viladomiu Vell. Les peces van ser donades al CDMT per part d'un antic treballador de la fàbrica i amb vinculació amb la ciutat de Terrassa, d'aquí que el donatiu es fes en aquest centre. El donant explicà que ell va treballar a la fàbrica fins el 1978, període en que ja no s'empraven els tampons però si que recorda haver vist peces de roba amb les marques dels tampons. Aquestes marques identificaven a cada majorista, així quan es finalitzava una tirada de roba per a un client concret s'assenyalava la peça amb la marca del tampó corresponent; aquestes marques es posaven a la tela de sobre de cada paquet, en alguns casos també es feia amb les inicials del majorista. Per la tipologia de segell, especialment pels dibuixos, es creu que poden ser dels anys 1950-1960. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions recollides en la fitxa han estat recopilades a través del portal web del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, en concret a través del portal IMATEX i a partir de les dades facilitades pel mateix museu. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 49845 | Fons l'Aroma Gironellenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-laroma-gironellenca | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX-XX | el material està pendent de valoració i inventari, també seria convenient restaurar algun dels estendards. | Del fons de la desapareguda entitat l'Aroma Gironellense es conserven diversos elements, destaca especialment el conjunt d'estendards, almenys quatre exemplars, tots ells de color vermell o grana amb lletres i dibuixos brodats, també alguns amb altres elements ornamentals, serrells, cintes, etc. Un és quadrat indica Banda de l'Aroma Gironellense, un de triangular amb el text Grup Sardanista l'Aroma Gironellense, un altre de quadrat amb la indicació Rondalla de l'Aroma Gironellense, i un altre estendard molt més elaborat i decorat que la resta en el que hi ha brodat el text Societat Coral L'Aroma Gironellense – Gironella. També compta amb altres peces com cistells, algun instrument com una pandereta i alguns platets, a més de diverses cintes o bandes, junt amb alguns diplomes, cartells i programes, partitures, a més d'altra documentació i peces, tot pendent de valoració i inventari. | 08092-204 | Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella | Els estendards i material del 'coro' l'Aroma gironellense, estaven guardats als antics edificis de l'escola Gironella, actualment es custodien a les dependències de l'Arxiu Històric Municipal Josep Busquets. Es tracta d'una entitat que fa anys que va desaparèixer; els seus orígens els trobem en els anys d'or del noucentisme i l'època d'or dels cors Clavé. Va ser una coral amb una llarga trajectòria, reconeguda, i dirigida per diverses figures com a va ser una coral A finals del segle XIX, sembla que el 1882, es va constituí la societat coral La Lira Gironellense, que formava part de la Federació de Cors de Clavé. La societat va canviar de nom en més d'una ocasió, durant la darrera etapa s'anomenà l'Aroma Gironellenca. Aquesta societat era coneguda i anomenada popularment com El Coro. El cor era només masculí, va ser dirigit entre altres per Josep Font i Parera, músic i autor de diverses sardanes, entre les quals 'Anís Garriga', 'La Festa Major de Gironella', 'Pasqua',.. El Cor també va ser dirigit per Josep Codina Serra, gironellenc, músic i compositor de diverses sardanes, com una versió de la Roseta de Gironella 'A Gironell', 'A la Font del Balç', 'Puigreigenca','Pasqua d'amor', entre altres. L'entitat participava en la cantada anual de Caramelles, i durant anys va organitzar una trobada de corals de la Societat Cors Clavé coincidint amb la Fira de Sant Josep. | 42.0337700,1.8828300 | 407527 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49845-foto-08092-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49845-foto-08092-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 82993 | Restes de material ceràmic procedent de la cova de Cal Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-material-ceramic-procedent-de-la-cova-de-cal-bisbe | CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.37, MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55. AHG. cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliemt pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 DDAA (2004) Ceràmica medieval catalana. Actes de la taula rodona celebrada a Barcelona els dies 15 i 16 de Novembre de 2004. dins Quaderns Científics i tècnics. Diputació de Barcelona. Àrea de cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local; DDAA (1998).Ceràmica medieval i Postmedieval. Circuits Productius i seqüències culturals. Dins Monografies d'Arqueologia Medieval i Post Medieval nº 4.Grup de recerca d'Arqueologia Medieval i Post Medieval del departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica. Facultat de Geografia i Història. Divisió de Ciències Humanes i Socials de la Universitat de Barcelona. | XII-XVIII | Fragments sense forma d'attuells de cuina molt rodats i amb part de la seva engalba despaareguda degut a la pròpia oxidació | Es tracta d'alguns fragments de ceràmica gris medieval i també vidriada moderna procedent de les coves de cal Bisbe. Aquest material, dipositat al fons de reserva del museu de Berga i recollit per Josep Sànchez i Vicens correspon amb tres fragments de ceràmica; dos d'ells de ceràmica vidriada moderna i un darrer de ceràmica gris medieval de cocció reductora. Els dos primers són amb la pasta de cocció oxidant de color marró i ataronjant amb les parets externes en reserva i marques de foc i la interna en vernís vidriat marró i també marró clar i groc amb línies verdoses. Semble fragments de ceràmica comuna molt tardana. El darrer fragment correspon amb un fragment sense forma de ceràmica gis medieval de cocció reductora amb desgreixant de quars i mica de mida petiat i mitjana i la pasta de color gris clar, Segons les característiques tipològiques sembla correspondre amb un fragment d'olla o olleta dels forns de caramica de Casa en ponç de Berga i datats de mitjans del segle XIII. Aquest fet ens permet posar en èmfasi que la balma ja era ocupada des de temps medievals coincidint amb la tradició oral que diuen que correspon amb una de les cases més antigues de Giscalreny (Caballè, Cantalapiedra, 1995) | 08093-83 | A les roques i balmes de Cal Bisbe a sota dels Castellots i de l'Escriga | Malgrat que F. Caballè (Caballè, 1995) i E, Martín (Martín, 2005) i també la tradició oral del poble afirmin que correspon amb la casa més antiga del poble, no hi ha constàncies documentals de la seva existència anetriors el segle XVII. Tot i així J. Sànchez hi ha trobat restes de ceràmica medieval en superfície, fet que testimonia que la cova ja era habitada des de temps medievals. Tot i així l'arxiu de Gsclareny la documenta en el cadastre de 1776 on s'hi esmenta que a la casa hi habitave 3 persones, oagaven 2 lliures i 6 sous de cadastre, 17 sous i 13 lliures de cadastre reial i 8 diners de caps de bestiar (AHG, cadastre 1776). Posteriorment en un document de 1863 esmenta que el mas de Cal Bisbe era d'un tal Pere Bover, hi habitaben 2 persones majors de 7 anys i pagaven 23 sous de contribució rural, 15 de constribució urbana i 38 de contribució total. (AHG. Cocument 1861). Ja ben entrat el segle XX en una relació de casesexistents, figura ja com a deshabitada. Des de sempre ha estat una masia més aviat pobre degut a la seva localització geogràfica i composició arquitectònica. El topònim bisbe no se sap d'on prové, tanmateix sembla que d'una possible visita pastoral del segle XVII. | 42.2543300,1.7907500 | 400252 | 4678723 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82993-foto-08093-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82993-foto-08093-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82993-foto-08093-83-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els fragments han estat recollits de forma casual en superfície ja que a la balma no s'hi ha realitzat mai cap cala arqueològica per a demostrar la seva existència i ocuació en el temps. | 94|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 83009 | Objectes litúrgics de l'església del Roser de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-liturgics-de-lesglesia-del-roser-de-gisclareny | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.25. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P.33-38. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3335. SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III; Documentació ADS (Arxiu Diocesà de Solsona). Carpeta de Gisclareny ACA (Notarials. Bagà ) publicats per Martín | XVII-XIX | caldria restaurar els bancs i també les peces d'orfebreria | A l'interior de l'església de la Mare de Déu del Roser de Gisclareny es guarden un seguit d'objectes litúrgics, emprats per al culte i en els que cal destacar una creu processional, una talla de fusta de la verge del Roser (fitxa 100), una imatge de Santa Llúcia, de la verge dels Dolors i de Sant Isidre presidint l'altar major, una creu de bronze parcialment rextaurada damunt de l'altar, dos penons o domassos de la confraia del Roser i un quadre sobre tela d'una ofrena d'autor desconegut. Altres objectes de mobiliàri litúrgic serien una col·lecció de quatre bancs amb respatller dits 'archibanc' i caracteritzats per tenir quatre posts que sostenen els banca amb respatller pla, els psa broaçoss decorats en fusta i el psa peus també. Dels quatre bancs que hi ha; dos d'ells són mñes snzills i els altres dos estan decorats i tallats amb motius corbats. Semblen correspondre als bancs dels prohoms i membres importants de l'obreria així com també dels rectors u sacerdots. La creu processional és de llautó ab els quatre braços i el sant crist a la part central i el peu que recolza damunt d'un cimbori decorat amb alguns pinacles. Sembla correspondre una obra de mitjans del segle XVI o principi del XVII. | 08093-99 | Al l'interior de l'església del Roser a sota de la Gargallosa al sud dominant el clot del pou | Documentada inicialment a l'edat mitjana com a capella o 'església del castell' no va adqirir el seu caràcter de parròquia fins en època moderna que substituí la veïna església de Sant Miquel de Turbians o 'de Paradís'. Sembla que amb la creació del Bsibat de Solsona es deuria traslladar la parròquia al veïnat del Roser. Malgrat que aquesta no ens apareixi esmentada abans el segle XVII (Serra i Vilaró, 1989. Baronies) pensem que ja existia anteriorment car alguns apunten que corresponia amb l'església del castell (Martin, 2005 p. 29). A més a nivelll constructiu ja hem comentat que s'hi observaven diverses fases cronològiques, les més antigues de les quals datarien del període baix medieval. Segons el mateix Martín, el Gisclareny parroquial es trobava inclòs el 1630 dins el bisbat d'Urgell. Comprenia nuclis a Sant Mqiuel de Turbians, el Roser pels habitants de la part de Llevant, Sant martí del Puig a la vall del Bastereny i Sant Andreu de Gréixer a la zona de més a l'oest i avui integrada al terme municipal de Guardiola de Berguedà. Sant Miquel i el Roser es disputaven la parroquialitat, així doncs si Sant Miquel era la parròquia històrica però el Roser era on es guardava el santíssim sagrament i les ofnts bapstismals a banda de ser el lloc on hi havia la rectoria (Martín, 2005 p. 29). Consta que una tempesta de vent va fer caure la campana de Sant Mquel, motiu que comportà que els feligresos reuníssin els diner suficients per a fer-ne una de nova que al final va ser col·locada al Roser. El 1752 es va signar una concòrdia en la qual els dies festius es faria missa a les dues esglésies en hores diferents, els ingressos de les quals s'obtinguessin es repartirien als dos bàndols. Segons el mateix Martín i en un document original trobat a l'arxiu diocesà de Solsona els anys posteriors el segle XVIII, la parròquia es trasllada definitivament al Roser.El rectorr de Gisclareny declarava el 1752 un ingrés net de 150 lliures (Martín, 2005). En aquest document ja fa esment de la pobresa del territori. Per sufragar les despeses derivades dels actes litúrgics, l'església va instaurar un sistema de crèdit basat en aportació de les famílies més benestants en misses pels difunts, causes pies, beneficis i censals. A través de la creeça del purgatòri per treure l'anima del cos del difunt, les classes més acomodades feien aportacions en vida com a deixes trestamentàries per a realitzar misses per les animes dels difunts a partir d'unes tarifes establertes pel nombre de sacerdots otambé per a la construcció d'altars. Aquests crèdits eren administrats a les rectories. A més a més també existia la causa pia, una mena de crèdit o aportacions de censals per a les dots de les donzelles (Martín, 2005 p.31)'per donzelles maridar o en religió entrar'. Algunes vegades el capital anava dirigit a constituïr alguna institució concreta com ara una confraia. Així doncs una operació daquestes característiques és la que va fer Martí Bover a la parròquia de Sant martí del Puig . Moltes de les masies del terme van ser adquirides per les comunitats de preveres mitjançant el sistema de les causes pies basades en els censals. Hi ha algunes causes pies de la família Tor (Martín, 2005 i doc. Original ACA. Notarials. Bagà. Lligall III ). El mas Jovell va ser comprat a canvi d'un d'aquests Censals per la família Tor. El sistema de les cartes de Gràcia era una altre sistema de crèdit imposat pels preberes. Com a mecanisme de participació dels feligresos en la marxa de la parròquia, Martín esmenta el sistema de les obreries (confraries) que es beneficiaven dels donatius dels feligressos i que garantia el fet d'ocupar lliocs privilegiats en la celebració de les misses, diposar de sepultura pròpia en el moment de la mort. Amb el capital obtingut es compraven censals. Segons martín al Gisclareny històric hi han dues obreries; una per a cada parròquia. Si la de sant Miquel és poc esmentada la del Roser titulada 'lluminaria del santíssim sagrament' a partir de 1716 és documentada en l'aparició de quatre censals de 88, 76, 134 i 136 lliures entre els anys 1716 i 1780. Els administradors eren els cònsols, el batlle i regisdors (Martín, 2005. P.38). La fundació de la obreria va ser a càrrec de Josep Tor. Ja veiem que és el segle XVIII el moment en que la parròouia de Gisclareny va tenir la major puixança coincidint amb un increment poblacional i que es va mantenir al llarg del segle XIX i principi del XX. Des prés de la guerra civil. Actualment malagrat mantingui el caràcter de parròquia és administrada des de l'unitat pastoral de Bagà i del ser rector. | 42.2500200,1.7864200 | 399888 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83009-foto-08093-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83009-foto-08093-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83009-foto-08093-99-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Religiós | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Srgons F. Caballè esmenta que l'església va ser restaurada a mitjans del segle XX i hi havia els altars de Sant Julià i la verge del Carme (Caballè; 1995) | 96|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 83011 | Gegants de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-gisclareny | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.48; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. | XX | Es conserven en bon estat a dins de l'església i no han patit masses restauracions | A l'interior de l'església es conserven els dos gegants del municipi que es treuen a ballar el dia de la Festa Major. Es trcata de dos elements en talla de fusta i pasta de paper amb els personatges del Miquel i la Roser al·lusius a les dues parròquies del terme municipal (Santra Maria del Roser i Sant Miquel). Estan vestits de la forma tradicional i catalana amb barretina, capa blava damunt del vestit que tapa el suport de fusta que el sostè en el moment de fer el ball i la Roser, vestida amb la ret al cap i una capa vermella damunt d'un vestit. Aquests gegants es treuen a ballar el dia de la festa Major que acostuma a ser el primer diumenge d'octubre coincidint amb la festivitat de la mare de Déu del Roser. Acostumen a ballar després de la celebració de l'ofici de l'església a la plaça del poble juntament amb els capgrossos ia companyats del ball i sardana pròpia de la població editada per Jordi Pi, el 1987 i versionada per F. Caballè el 1991. Aquesta festa es manté viva i s'ha anat incrementant afegint-hi actes el dia abans com un foc de camp i la representació teatral d'pepisodis de la hstòria de Gisclareny a càrrec de E. Martín. | 08093-101 | A l'església del Roser situada a l'oest de la Gargalllosa al mig del veïnat i sobre el Clot del Pou | Segons E. Martín (Martín, 2005) les primeres referències escrites i orals sobre els gegants de Gisclareny dataria de mitjans del segle XVIII quant en les celebracions de Sant Isidre (festa major petita de Gisclareny i patró dels pagesos) com també en la celebració de la festa de la patrona, el primer cap de setmana d'octubre s'acompanyaven els actes religiosos amb actes de caire més lúdic acompanyats de músics de carrer i encara que no ho esmenti possiblement també gegants i capgrossos. Semblen que també s'empraven com a acompanyament de les processons religioses. Degut a que poc a poc va prendre més importància la festa de la patrona al lloc del Roser i la pagesia va deixar de tenir el pes que tenia, la celebració més important es va traslladar a l'octubre on avui dia encara es celebra cada any. Es gegants daten de 1978. | 42.2500000,1.7863900 | 399885 | 4678247 | 1978 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83011-foto-08093-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83011-foto-08093-101-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els gegants van ser font d'ispiració als gegants de la vila de Bagà. De fet en les primeres trobades de gegants que hi havia a Bagà, els de Gisclareny eren els únics que hi havia més propers del territòri. Els gegants de Gisclareny semblen datar de la dècada dels setanta (1978) | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||
| 82464 | Col·lecció de Granera al Museu d'Art de Sabadell (MAS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-dart-de-sabadell-mas | <p>Font: fons documental del Museu d'Art de Sabadell. Http://museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XX | <p>Col·lecció d'art formada per un total de quatre obres pictòriques relacionades amb el terme municipal de Granera, que es conserven i custodien al Museu d'Art de Sabadell (MAS). La col·lecció està formada per un dibuix en paper de la parròquia de Sant Martí de Granera, obra de Manuel Rallo Bono i datada pels voltants dels anys 50 del segle XX (núm. registre 10216); un oli sobre tela d'un paisatge de Granera, obra de Joan Vilatobà Fígols i datat durant la primera meitat del segle XX (núm. registre 10668-041); un oli sobre fusta anomenat 'La carreta de Granera', atribuït al pintor Alfons Gubern Campreciós i datat l'any 1952 (núm. registre 1858); i un dibuix en cartolina de l'ermita de Santa Cecília de Granera, obra d'Agustí Masvidal Salavert i datat l'any 1981 (núm. Registre 6145).</p> | 08095-128 | Museu d'Art de Sabadell. Carrer del Doctor Puig, 16, Sabadell | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82464-foto-08095-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82464-foto-08095-128-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades pel Museu d'Art de Sabadell. | 119|98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 82465 | Col·lecció de Granera al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-darqueologia-de-catalunya-mac | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Granera. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Font: fons documental del Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics que procedeixen de dos dels jaciments arqueològics situats dins del terme municipal de Granera, que estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es tracta de dos lots de materials indeterminats dels jaciments de la Cova de les Tutes (núm. Reg. MAC BCN-47669) i del Forat Negre (núm. Reg. MAC BCN-47684). Es desconeix l'inventari dels mateixos i, per tant, la seva cronologia.</p> | 08095-129 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||||||
| 82530 | Col·lecció de Granera al Museu d'Història de Sabadell (MHS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-dhistoria-de-sabadell-mhs | <p>Font: fons documental del Museu d'Història de Sabadell. Http://museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del jaciment arqueològic de la Cova del Salamó, que es conserven als magatzems del Museu d'Història de Sabadell (MHS). Aquests materials es corresponen amb fragments de ceràmica informes, nanses, vores, petxines,fragments de fulla i esclats de sílex, quars i lidita. Alguns dels fragments ceràmics presenten decoracions amb cordons pessigats i aplicats, d'altres amb cordons curvilinis i incisions típiques epicardials, així com una tubular vertical del tipus de Montboló, datada dins del Neolític mitjà català. Destaca un ganivet de sílex cremat de secció trapezoïdal i una destral polida de tall encrostonat. En relació a aquesta destral, cal dir que no s'especifica si forma part del mateix jaciment o no (fou una recol·lecció). La datació establerta per aquests materials està compresa entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.).</p> | 08095-194 | Museu d'Història de Sabadell. Carrer de Sant Antoni, 13, Sabadell | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 79|78 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||
| 82651 | Col·lecció de vares municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-vares-municipals | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 25-02-2020].</p> | XIX-XX | <p>Col·lecció formada per tres vares de les següents autoritats civils municipals: alcalde, jutge de pau i agutzil. Es tracta de tres bastons de fusta d'aproximadament un metre de longitud, amb les empunyadures i els basaments metàl·lics. Alhora estan ornamentats amb uns cordons negres lligats als extrems superiors i rematats amb unes espigues metàl·liques. La col·lecció es completa amb una corneta metàl·lica semi-corbada, amb un broquet a la boquilla i una corda enrotllada per evitar relliscades.</p> | 08095-315 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | <p>Les vares deriven dels antics bastons de comandament, que eren usats com a insígnia d'autoritat. Les espigues que ornamenten les vares estan relacionades amb les espigues de blat que hi ha presents a l'escut de Granera, les quals fan referència al 'gra', mot del qual deriva el nom de la població. La corneta era utilitzada per l'agutzil, el qual la tocava abans de fer els pregons.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82651-foto-08095-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82651-foto-08095-315-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 50060 | Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-granollers | <p>ALBÓ, Núria (1994)El Vallès Oriental. Barcelona: Dissenys Culturals. Col·lecció: Les Comarques de Catalunya, núm. 27.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS (s.d.) Museu de Granollers, Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | XX | <p>L'edifici del Museu de Granollers és un dels pocs concebuts a la dècada del 1970, per tal d'hostatjar un equipament d'aquest tipus. Fou projectat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera. Té tres pisos soterrani i una façana principal plana formada per grans blocs de formigó desigualment disposats. A la part baixa, els blocs de formigó acaben en diagonal fins aconseguir l'alçada d'una porta d'accés de reduïdes dimensions. La resta de la part baixa de la façana és de vidre, cosa que permet un joc de transparències i superposició de plànols. L'interior està format per grans espais diàfans amb rampes d'enllaç entre pisos que ofereixen una sensació d'interconnexió d'espais. Les col·leccions del Museu estan formades per les provinents de les diverses excavacions i prospeccions al terme, que són la base de la seva exposició permanent, encara que també hi ha materials apareguts a tota la comarca i, inclús d'arreu de Catalunya i altres llocs de l'estat. Els fons d'art aplega pintures i escultures des del segle XIII fins a l'actualitat. Les obres més antigues són els fragments de retaules i les imatges religioses de l'església de Granollers, dels segles XVI i XVIII. Del segle XIX destaquen obres d'Eliseu Meifren, J.M. Tamburini i Rossend Nobas. Del segle XX cal mencionar les firmes de Manolo Hugué, J.M. de Sucre, A. Cumella, F. Serra, V. Albarranch, J. Curós, E. Alcoy, A. Muñoz, M. Villèlia, A. Tàpies, O. Pelayo, Fornells-Pla, J. Benito, J. Uclés i V. Viaplana. També hi ha escultures de les avantguardes de la darrera dècada del segle XX. Els fons d'història i etnologia són els més heterogenis, amb la presència d'armes, camafeus, claus, etc.. que provenen d'antigues col·leccions particulars. Menció a part mereix el fons de numismàtica, el de ceràmica i el de vidre (MUSEU DE GRANOLLERS, s.d.).</p> | 08096-188 | Carrer d'Anselm Clavé, 40-42, 08400-GRANOLLERS | <p>La primera etapa de la institució va iniciar-se el 20 de maig de 1932. El nom oficial era 'Museu-Arxiu de Granollers i del Vallès Oriental'. El seu primer estatge eren les dependències annexes a la presó del partit judicial i la seva primera tasca va ser la de col·leccionar els objectes que s'emmagatzemaven al local, per tal de poder-les instal·lar posteriorment a l'edifici de l'església de Sant Francesc. Després de diverses vicissituds, que varen fer abandonar i reprendre el projecte (entre elles, molt especialment, la Guerra Civil), no va ser fins el 1946 (BAULIES, 1965). Els inicis del museu es remunten a l'any 1932 amb la creació d'una Comissió Organitzadora del Museu de Granollers i del Vallès Oriental encarregada de recollir i inventariar peces. La tasca de la qual fou continuada des del 1934 pel Patronat del Museu - Arxiu de Granollers i del Vallès Oriental. Les dues entitats actuaren sense disposar d'un local per allotja-hi el museu. El 1937, en plena Guerra Civil, es traslladaren els materials a la casa Molina, que actuà com a magatzem del museu i també de les obres d'art procedents de les col·leccions particulars i eclesiàstiques de la comarca. El 1946 s'inaugurava oficialment el Museu de Granollers a la casa Molina, convertint-se en el centre cultural més important de la ciutat. Als fons inicials s'hi anaren afegint altres objectes d'art provinents de dipòsits i donacions. La Secció d'Arqueologia s'encarregà de fer prospeccions per tot l'àmbit comarcal i la de Ciències Naturals es dedicà a l'estudi de la fauna i la flora de la comarca. El Museu organitzà del 1959 al 1964 el Premi Granollers de Pintura, que constituí en les seves sis edicions una manifestació artística que ultrapassà l'àmbit local i nacional. En aquesta època els fons del museu van créixer sensiblement. L'any 1965 s'enderrocà la casa Molina i es traslladaren les peces a l'antic Col·legi Municipal de Segon Ensenyament on van romandre fins el 1978. El nou edifici, inaugurat el 1976, es troba al centre de la ciutat i ocupa el solar que havia estat d'una antiga societat granollerina: 'La Unió Liberal'. El creixement de la Secció de Ciències Naturals feu que s'habilités, el 1987, l'edifici conegut com 'La Tela' per tal d'ubicar-hi el Museu de Granollers - Ciències Naturals (MUSEU DE GRANOLLERS, s.d.).</p> | 41.6070700,2.2884900 | 440713 | 4606396 | 1976 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50060-foto-08096-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50060-foto-08096-188-2.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2024-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Andreu Bosch, Josep M. Botey i Lluís Cuspinera | A més del fons el Museu organitza visites comentades a escoles i grups prèvia concertació. Té una botiga on es venen, entre d'altres objectes, publicacions. Realitza itineraris locals i comarcals, organitza cursos, conferències i activitats diverses i edita la revista 'Lauro', així com altres materials (MUSEU DE GRANOLLERS, s.d.). | 120|98 | 53 | 2.3 | 1773 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||
| 50061 | Museu de Ciències Naturals de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-ciencies-naturals-de-granollers | <p>BOSCH, A; BOTEY, J.M.; CUSPINERA, L. (1984) Memòria descriptiva del projecte de reutilització de l'edifici 'La Tela' per a l'Ajuntament de Granollers, Barcelona, document mecanografiat.</p> <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (s.d.) Museu de Granollers. Ciències Naturals. Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | <p><span><span><span>Col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Granollers, que es troba emplaçat a la torre noucentista <span>Pius Anfres</span>, coneguda <span>a Granollers </span>com la Tela. Els seus fons es distribueixen en els següents àmbits temàtics: Paleontologia, Geologia i Zoologia. Aquest últim és el més ben representat. Aquests són els principals elements que podem trobar en cada col·lecció:</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Zoologia:</strong> Aquesta és la col·lecció més extensa del museu. Les col·leccions entomològiques inclouen espècimens de molts grups d'artròpodes però en destaca la col·lecció de papallones de Catalunya i de tot el món. <span>Entre aquestes, són especialment interessants les col·lecions de papallones de Dolors Callol Chevalier (Manel Genovart), David Adelantado, Enric Macias, Constantí Stefanescu, Jordi Viader, Antoni Sanmartí, Joan Condal, Francesc Pou i Roger Vila</span>. Les col·leccions de vertebrats estan formades per tots els grups: peixos amfibis, rèptils, ocells i mamífers. Cal destacar la col·lecció de mamífers, representada sobretot per insectívors i rosegadors de la península ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Paleontologia: </strong>Aquesta col·lecció està formada principalment per fòssils<span> procedents de Catalunya</span>. Es pot destacar el material procedent del jaciment Triàsic del Montseny (250 milions d'anys) amb les restes de <span>capitosaures</span>. Aquest jaciment va ser excavat l'any 1990 i d'ell s'han recuperat les restes <span>d’un gran amfibi de l’espècie de descripció nova <em>Paratosuchus acri</em>. </span>També hi ha restes de vertebrats més moderns, com un fragment de maxil·lar de mastodont (Gomphotheridae) i de diferents elefants antics (Palaeoloxodon antiquus) del Pleistocè, de Parets del Vallès, Granollers i Canyamars, al Maresme. <span>Destaquen també les grans col·leccions d’invertebrats fòssils de Joan Maria Viader i la de coralls de German Álvarez.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Geologia: </strong>Col·lecció formada per roques i minerals de la comarca i de la resta de Catalunya. Destaquen les mostres procedents de diferents explotacions mineres del Montseny: Gualba, Matagalls i Vallcarcara. Així mateix, el jardí del museu compta amb una petita col·lecció de grans blocs de les roques més característiques de la comarca del Vallès Oriental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Museu té una part expositiva amb un muntatge més tradicional que s’ubica als baixos de la casa <span>Pius Anfres (Aula de Malacologia Frederic Travé i Aula de Paleontologia Joan Maria Viader</span>), mentre que l’edifici adjacent de nova construcció conté el muntatge expositiu permanent, sota el títol <span>“Tu investigues!”, </span>més espais per a exposicions temporals, amb una museografia moderna. Cal dir que, a més de les col·leccions, el jardí del Museu queda integrat com un espai més visitable, que compta amb una mostra d’espècies botàniques pròpies del Vallès així com alguns blocs de roques també característics de la comarca, a més d’un estanc. Hi trobem representats petites comunitats d’alzinar, pinedes, brolles i la ribera. Les espècies estan identificades amb un rètol. Entre els exemplars botànics quedaven alguns arbres que havien estat plantats pel propietari de la <span>torre Pius Anfres</span>, probablement cap a l’any 1912. Tanmateix, d’aquests avui només queda <span>en el recinte del jardí un llorer, un til·ler, un pi blanc, un pi pinyer i un pitòspor. I fora del recinte hi ha l’Alzina de la Tela, a la cantonada dels carrers Palaudàries amb Murillo.</span></span></span></span></p> | 08096-189 | Avinguda de Francesc Macià, 51 | <p><span><span><span><span>La torre que avui acull el Museu de Ciències Naturals fou construïda l’any 1912, obra de l’arquitecte J. Batlle Anfres. Era la casa dels propietaris de la fàbrica tèxtil que hi havia situada al darrera, per això li va quedar el nom de la Tela. La fàbrica havia estat fundada l’any 1854 per Brunet i Serra, i el 1906 fou traslladada a aquest carrer, vora la casa. L'any 1874 era una de les tres fàbriques de dimensions més grans que tenia Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1984 l'Ajuntament encarregà un projecte de rehabilitació de l'edifici a fi de dedicar-lo a museu de ciències naturals. L’antecedent d’aquest museu es troba el 1982, quan un grup de joves naturalistes va promoure la creació de l'àrea de Ciències Naturals com a secció dins el Museu de Granollers, amb Antoni Jonch que es perfilava com a cap. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antoni Jonch Cuspinera fou el principal instigador del museu, que es va dur a terme també per la voluntat de l’alcalde Rafel Ballús. Després de molts anys treballant al Zoo de Barcelona finalment va esdevenir director del Museu de Ciències Naturals de Granollers. El magnífic jardí que ja existia a la torre de la Tela també feia aquest emplaçament molt idoni per al nou equipament. L’edifici fou restaurat l’any 1986 i, després d’haver-se elaborat un projecte museològic i museogràfic, el museu es va inaugurar el maig de any 1987.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El jardí va entrar a formar part del conjunt del Museu, i va esdevenir l'escenari d'una petita mostra de comunitats vegetals vallesanes, acompanyades per algunes de les roques més comunes i per alguns animals vius. El nucli zoològic, però, es va tancar l’any 1998. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2000 les dependències del Museu van poder ampliar-se considerablement quan la fàbrica CIMSA, hereva de la fàbrica tèxtil original, es va traslladar i l’edifici antic fou enderrocat. Això va coincidir la urbanització de la part dels solars dedicada a habitatges, i va permetre la construcció d’un edifici de nova planta on es va instal·lar una àrea d’equipaments del Museu i una nova exposició permanent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment el Museu compta amb els següents àmbits temàtics: paleontologia, geologia, botànica, meteorologia i, especialment, zoologia. També té un planetari i una biblioteca consultable, i acull alguns centres especialitzats: és la seu del Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny (secció de ciències naturals) i del grup de recerca Bibio, que executa diferents plans de seguiment de biodiversitat de Catalunya (papallones diürnes, mamífers terrestres, ratpenats i amfibis). Així mateix, va gestionar l'Estació Meteorològica de Granollers (al Puig de les Forques, en funcionament ininterromput des del 1950 fins el 2019, i traspassada finalment al Servei Meteorològic de Catalunya). També gestiona el Centre d'Educació Ambiental de Can Cabanyes, situat en aquest espai d’interès natural del Granollers. Així mateix, el servei educatiu del Museu ofereix un ampli ventall de visites i tallers per a escolars.</span></span></span></span></p> | 41.6017263,2.2877924 | 440650 | 4605803 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-casa-pius-anfres-jardi-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-casa-pius-anfres-jardi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ciencies-naturals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ciencies-naturals-k.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-04-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Informació facilitada pel director del Museu: Antoni Arrizabalaga | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.