API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
50212	Tresor parroquial i elements artístics de l'església	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-i-elements-artistics-de-lesglesia	<p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</p>	XVI-XIX		<p><span><span><span><strong>Tresor parroquial i elements artístics de l’església</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers es conserven alguns objectes d’interès artístic, especialment d’orfebreria i datables entre els segles XVI i XX. Del tresor de l’església en destaquem sis calzes, un copó, una Veracreu, un encenser, una imatge de la Verge del Roser i una de Sant Esteve. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'exemplar més antic és un calze de plata daurada. El peu, de forma flordelisada, i el nus central hexagonal són del segle XVI, mentre que la resta del calze és posterior. Un segon calze d'argent és d'estil rococó i un altre és neoclàssic, ambdós del segle XVIII. Un altre calze és d'estil imperi (segle XIX) i els dos darrers són datables al segle XX, un d'ells neogòtic. El copó és també de plata i presenta abundant decoració. La Veracreu és de braços calats, seguint una tipologia renaixentista, però que a Catalunya perdurà en el temps. L'encenser, piriforme, és del segle XIX. La Verge del Roser és una obra del segle XIX i es conserva la marca de l'argenter. La imatge de Sant Esteve està feta de plata burinada (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Existeix una còpia, feta l'any 1943 per Alfons Serrahima, de la custòdia feta el 1561 per Gracià Ferràs i Miquel Boygues, de Barcelona. L'original va desaparèixer el 1936. També existia una creu processional feta per Gracià Ferràs i daurada per Perot Oller el 1555. Va desaparèixer així mateix el 1936 (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres elements artístics destacables de l’església (alguns dels quals conservats al Museu de Granollers) són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>MÈNSULES: Es conserven deu mènsules al Museu de Granollers. Es tracta d'elements encara amb trets romànics però ja comencen a evolucionar cap el gòtic. Destaquen figures antropomòrfiques, monjos cantaires, animals reals o fabulosos, cares humanes (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPITELLS ROMÀNICS DE LA PORTA: Es conserven dos capitells tallats en pedra calcària i decorats amb motius vegetals per les quatre cares. Ambdós són de tradició coríntia evolucionada amb dos registres de fulles d'acant amb les puntes cap avall. Es tracta d'elements típics de la segona meitat del segle XII i inicis del segle XIII (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>TRONA GÒTICA: Es una bona mostra de fusteria tardo-gòtica amb traceries on es pot veure en una cara la Verge i en l'altre Sant Domènec de Guzman. Es conserva al Museu de Granollers. (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PICA BAPTISMAL: Presenta grans estries helicoïdals que formen dotze cares còncaves amb arestes. La copa és carejada, té nus i peu, i està feta amb pedra de Girona. Tres de les cares presenten relleus, en una hi ha la Verge amb el Nen i a les dues dels costats hi ha sengles orants. Es pot datar al segle XVI. Antigament aquesta pica era situada als peus de l’església, on hi havia el baptisteri. Actualment encara es conserva a l’església (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p>	08096-365	Església parroquial de Sant Esteve. Plaça de l'Església, s/n. Museu de Granollers. Carrer d'Anselm Clavé, 40-42.	<p><span><span><span><span>La primera notícia documental que es coneix d’una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. Ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065 l'església tenia dedicació a sant Joan, segons consta en un testament. Entre els segles XI i XII aquest primitiu edifici fou substituït per un altre, del qual se’n van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta segona església, romànica, era d'una sola nau, d'uns 13 metres de llarg per 5'50 metres d'ample, amb absis semicircular orientat a llevant i la porta d'entrada a ponent. Al segle XV es trobava en mal estat, i això, juntament amb l'augment de la població, motivà la construcció d'una nova església, ja d’estil gòtic, entre mitjans segle XV i inicis del segle XVI. El campanar, adossat a la part nord del mur oest de l'església, ja deuria estar construït a principis del segle XVI. El 1508 es diu que el cloquer del campanar tenia quatre campanes. Així mateix, en el testament de Bruniquer (1561-1641) s'explica el trasllat de les tombes de la seva família amb motiu de les obres del campanar i del cor. Les sepultures havien estat traslladades del fossar a un indret davant del portal gòtic en època del seu pare i del seu avi (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta nova església mesurava 35 metres de llarg i 11 metres d'amplada, amb capelles laterals més baixes que la nau central. A la façana sud el portal, de brancals i arquivoltes amb llinda i timpà apuntat. Al damunt tenia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple, i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau, i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta església gòtica fou ampliada per la part nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta hi havia la capella de la Sang, que, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 hi ha notícies d’obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors, i es parla també d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1660 l’església tenia els següents altars: el Major, dedicat a Sant Esteve; al costat de l'Evangeli hi havia els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola hi havia els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va anar variant amb el temps (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els elements ornamentals interiors que tenia cal destacar l'altar del Roser, d'estil renaixentista-barroc, datat al 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc; l'altar de Sant Josep (barroc) o la creu processional de 1555. Tot això fou destruït l'any 1936. Un element que sí s’ha conservat és el gran retaule de Sant Esteve que decorava l’altar major (1497), obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuat, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Es va salvar pel fet d'haver estat retirat des del 1879. El 1917 fou venut a l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers, i avui aquest retaule es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1705 el rector Josep Vila, per mitjà del bisbe de Barcelona Benet Sala, obtingué del papa Climent XI les relíquies de Sant Plàcid (copatró de la Parròquia), les quals entraren solemnement en processó el 2 de juliol del 1705 (BAULIES, 1986). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba. La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les campanes, l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil de 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan la Sant Esteve, l'Antònia i les altres foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (BAULIES, 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></span></p>	41.6078294,2.2865317	440551	4606481		08096	Granollers	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-3.jpg	Física	Renaixement\|Rococó\|Contemporani\|Neoclàssic\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Religiós			Inexistent	2024-01-10 00:00:00				95\|97\|98\|99\|94	53	2.3	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:32
96673	Gegants, gegantons, capgrossos i imatgeria de Granollers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-gegantons-capgrossos-i-imatgeria-de-granollers		XX			08096-491	Roca Umbert, Fàbrica de les Arts (al local del bar d'aquest recinte). Avinguda Prat de la Riba, 75.		41.6024300,2.2836800	440308	4605884		08096	Granollers	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blaus-retallat.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blancs-retallats.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-7.jpg	Física	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic			Inexistent	2024-04-11 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	53	2.3	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:32
79153	Tresor de l'església de Gualba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-de-lesglesia-de-gualba	<p>AAVV, Història de Gualba, la vall de les aigües blanques, Ed: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000</p>	XV-XX		<p>Les peces que es conserven a l'església són: -Una creu parroquial de 77x41 cm del segle XVI. Manquen els evangelistes dels extrems dels braços. En un costat hi ha representat Crist i en l'altre la verge. -Un reliquiari que conté les relíquies de Sant Vicenç i Santa Victòria. Té una mida de 65 cm. Està coronat per un cap d'àngel entre les figures dels dos sants. -Dos canelobres de plata d'uns 56 cm d'alçada. -Dos calzes del segle XIX. Són de plata i un d'ells hi ha la següent inscripció: 'Al R.P. Goberna, las señoras del Consejo de Cofrarías de San Vicente de Paúl de Valencia, año 1890). -Una custòdia amb peu barroc. -Una predel·la gòtica de 1580, d'estil renaixentista, que representa a Santa Apolònia, Santa Magdalena, el Salvador, Santa Llúcia i Santa Bàrbara amb una inscripció amb la data de l'obra També hi ha 3 quadres del s. XVIII, tot i que ara es troben a la casa rectoral, Sant Antoni de Pàdua, Sant Francesc de paula i la mort de Sant Franbcesc Xavier.</p>	08097-9	Passeig del Montseny, en front de la Plaça de Joan Ragué	<p>El sagrari citat al segle XV i el de fusta d'estil barroc fotografiat abans de la Guerra Civil no s'han conservat. Del reliquiari es fa menció al 1508 en una visita pastoral. Tot i que el reliquiari sembla ser de principis del XVIII. Les teles segons Mn. Manuel Trens, que va ser director del Museu Dicesà de Barcelona, podrien atribuir-se a Viladomat.</p>	41.7318200,2.5024800	458624	4620121		08097	Gualba	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79153-foto-08097-9-1.jpg	Física	Gòtic\|Modern\|Barroc\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Religiós				2020-01-20 00:00:00	P. Barbado. OPC		.	93\|94\|96\|98	53	2.3		41	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:32
50779	Col·lecció de pintura de l'Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-1		XX		Col·lecció de pintures aplegada per l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola amb motiu del concurs de pintura que es va fer entre el 1979 i els anys 1990. A canvi del premi l'Ajuntament es quedava l'obra guanyadora de cada edició. Consisteix en una vintena de quadres, la majoria pintures a l'oli, que es troben distribuïts en diferents dependències municipals: la sala de juntes i espai adjacent, en despatxos de regidors o al jutjat de pau. Els temes són paisatges de l'entorn de Sant Salvador de Guardiola, obra d'artistes locals entre els quals hi trobem Antònia Penedès, Crosa, Capella...	08098-310	Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola. Carrer de Dalt, núm. 19	El concurs de pintura de Sant Salvador de Guardiola es va fer del 1979 al 1984 en el marc de la Festa Major, que es celebra el primer diumenge d'agost. Les primeres edicions les va impulsar el professor Pérez Carrascosa, que ensenyava dibuix a l'institut de Manresa. L'exposició es feia a l'Ajuntament. A partir del 1985 el concurs es va fer per Sant Marc i l'exposició es feia al local del costat de l'església. A mitjans de la dècada de 1990 es va tornar a fer per la Festa Major i l'exposició l'Ajuntament.	41.6789500,1.7665800	397338	4614866		08098	Sant Salvador de Guardiola	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50779-foto-08098-310-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50779-foto-08098-310-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Ornamental				2021-01-14 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	53	2.3		7	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:32
51004	Material arqueològic dipositat al Museu Comarcal de Berga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-dipositat-al-museu-comarcal-de-berga	<p>LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona</p>	VIIII-XIX	Estan inventariades en les respectives memòries d'intervenció arqueològica, però manca fer-ne el catàleg.	<p>Al fons de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues cotxeres de la caserna i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. En el cas del municipi de Guardiola de Berguedà s'ha pogut recollir el material procedent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà de les campanyes de2008 així com algunes peces de les campanyes anteriors. Aquest material està recollit en una sèrie de caixes i està pendent de catalogació malgrat es coneixin els inventaris que s'han lliurat en les memòries d'intervenció arqueològica. Es tracta de peces de ceràmica que van des del segle VIIII, la més antiga al segle XX. En cal destacar un elevat nombre d'olles de ceràmica de cocció reduïda dels tallers i forns de Casa en Ponç i també locals, així com fragments de ceràmica pisa decorada en blau Barcelona i de Paterna, ceràmica decorada en verd i manganès, reflex metàl·lic i també les típiques vaixelles de ceràmica blava catalana. Cal destacar-ne algunes monedes de cronologia medieval i a altres de més tardanes. També hi ha els fragments d'estuc o enlluït de calç amb decoració pictòrica i procedents de l'antiga església visigòtica o paleocristiana localitzada a l'hort dels masovers. A banda de les peces de Sant Llorenç també hi ha un molí de mà procedent de Vilalta (Brocà) i algunes mostres de material arqueològic de les recents campanyes arqueològiques que es porten a terme al castell de Guardiola sota la mà de l'Associació de la Torre de Guaita</p>	08099-106	Museu Comarcal de Berga. Pla de l'Alemany S/N. 08600 (Berga)	<p>Es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i de protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i de la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins a l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i es constituí amb col·leccions de caràcter i procedència molt diversos: les col·leccions d'arqueologia provenen d'excavacions fetes a la comarca durant els anys seixanta i setanta per la mà dels arqueòlegs Josep Carreras i Alberto del Castillo entre altres.Els fons de geologia i paleontologia procedeixen de donacions particulars, els d'etnologia i oficis són el resultat de diferents adquisicions i donacions, i la col·lecció de material de la festa de la Patum és d'origen municipal. El Museu està configurat entorn de cinc àmbits generals: el medi natural; història: les bases per a la industrialització, industrialització: el tèxtil; industrialització: mineria del carbó, i el Berguedà: bressol de cultura. Algunes de les peces estan exposades al carrer dels angels núm. 7 dins un centre d'interpretació que es titula. Espai Berga i que en cal destacar les peces procedents de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Pedret, la Maixerina o 'Berguedana' i algunes armes de foc. També hi ha un espai dedicat al castell de Berga. La resta d'objectes i de peces són el magatzem o dipòsit situat al pla de l'Alemany. El museu de Berga està inscrit en el registre de Museus de Catalunya amb el número R 17-10-1995 / DOGC 3-11-1995. El museu conté també altres seccions com l'espai de natura, la col·lecció del circ o la casa de la Patum</p>	42.2331900,1.8792100	407518	4676276		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-3.jpg	Legal i física	Modern\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Al dipòsit de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues casernes i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. Entre els jaciments cal destacar-ne la canal dels Avellaner, al cova de Can Maurí, la Font del Ros, el Serrats dels tres Hereus, les restes trobades en les obres de construcció de la variant de la Valldan, el material dels forns de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Sant Pere de Graudescales i també de les intervencions arqueològiques realitzades per SPAL (servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) a Sant Quirze de Pedret, Sant Pere de Madrona, Sant Sadurní de Rotgers, Santa Eulàlia de Gironella, Santa Maria de Merlès, Pont de Pedret). Finalment es recull el material arqueològic procedent de Sant Pere de Casserres i de l'accés est a Casserres	94\|85	53	2.3		14	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
51135	Locomotores del ferrocarril 'Berga'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/locomotores-del-ferrocarril-berga	<p>SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. P-16-22. SALMERON I BOSCH , J (1985). El ferrocarrils catalans. Cent anys d'història. Barcelona.DDAA (1984). ' Els camins de ferro' a Erol núm. 9 p.67-69.. www.manuserran.com, mnactec.cat/museual carrer. Informació facilitada per Ignasi Camps i Roca</p>	XIX-XX	Es conserven com a monuments urbans, alguns en mal estat i especialment la núm. 31 que està un funcionament per a trajectes turístics i la núm. 27 que recentment està cedida per l'Ajuntament de Barcelona al museu del ciment del Clot del Moro (antic museu del transport).	<p>Locomotora a Vapor amb el números de sèrie 27, 28, 30, 33 i 34 construïdes en diferents manufactures fabrils europees com ara el núm. 27 i 28 a la 'krauss'(Alemanya), la núm. 30 i la núm. 33 'Nuevo Vulcano' (Barcelona)i la 34 a 'La Maquinista terrestre i Marítima' a Barcelona. Les quatre primeres locomotores van ser comprades el 1883 a la firma alemanya de 'Lokomotivfabrik' i van ser destinades a la línia de Manresa-Berga raó de la qual es van batejar amb el nom de 'Manresa', 'Santpedor', 'Sallent' i 'Berga'. El 1888 la mateixa companyia ferroviària (Tramvia o Ferrocarril Econòmico Manresa-Berga) va encarregar un prototipus nou de locomotora a la firma Alemanya entre els 1887-1890 que va ser denominada com a 'Berga' ja que es va emprar a la línia de Sallent a Berga. L'allargament de la línia Berga-Guardiola, el 1904 va encarregar a la firma catalana de 'Societat Barcelonina de Navegación i Industria' la construcció d'onze locomotores que les van fabricar als tallers de 'Nuevo Vulcano' i de la 'La Maquinista Terrestre i Maritima' . Aquestes onze locomotores es van construïr entre els anys 1902 a 1911. Fins a aquest moment les locomotores anaven numerades amb els núm. 05 a 22 que corresponia amb els anys de fabricació. La fusió de les companyies com ara 'Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya'' , 'la de Ferrocarrils Catalans Centrals' i la de 'Ferrocarril Econòmico de Manresa-Berga' en una de sola amb el nom de Companyia General de Ferrocarrils Catalans S.A per a l'explotació de les línies catalanes, va provocar que les locomotores 'Berga' se'ls afegissin 20 nombres de més. L'explotació de la línia Manresa-Berga-Guardiola va ser mancomunada entre l'antiga companyia del 'Ferrocarril Econòmico' i la del Ferrocarril Central Català'. El 1950 l'estat es fa càrrec de les línies ferroviàries i poc a poc substitueix les antigues locomotores Berga a vapor per locomotores dièsel que provocà que les Berga es destinéssin a treballs més aviat secundaris. Amb el traspàs de competències a l'estat, les locomotores portaran les sigles EFE 'Explotación de Ferrocarriles del Estado' i les inicials M-O de Manresa-Olvan. La darrera locomotora 'Berga' que va funcionar va ser la núm. 34 que va ser llogada per l'empresa de Carbones de Berga per al transport de mercaderies pesants i va restar en ús fins el 1969. Tota la resta foren substituïdes per maquines dièsel i automotors fins a la supressió de les línies. Es tractava de màquines o locomotores amb les característiques de 'Tramvia' amb apagaguspires i carrossat lateral. A partir de 1922 aquests elements es van eliminar però es va mantenir la característica forma de maquina de vapor on aprofitant aquests canvis, se'ls hi incorporà un topall central. El fre va passar a ser d'aire comprimit i per aquest motiu es van col·locar uns dipòsits d'aire damunt de la marquesina. També es van instal·lar els elements necessaris per donar calefacció als cotxes o vagons de passatgers. Aquestes locomotores se'n van posar en servei 16 d'elles en diferents anys que van des del 1890 al 1911 mostrant una certa evolució en cadascuna d'elles. L'amplada del carril era de 1metre, la longitud entre topalls era de 6944 mm, el sistema de tracció era a vapor, pesava 19 tn, amb una potència de 264 Kw, 31 un d'esforç de tracció i amb una caldera de 1500 l de capacitat d'aigua i 1500 kg de carbó.</p>	08099-237	Varis llocs	<p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s'agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Precisament va ser arran d ela construcció de la colònia industrial del Collet que comportà la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola . La construcció del 'Ferrocarril Económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil de Cal Pons, Monegal, Soldevila, Rosal, Bassacs, Prat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga que fins aleshores no superava els 5000 habitants estava situada en na zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua des de la resclosa situada a la zona del Collet fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881. 'La Companyia Minera de Ferrocarril y Minas de Berga S.A' obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa intailana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficients per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y Minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de La Ribera on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet' de Guardiola a Castellar. Aquesta línia es va utilitzar per al transport de mercaderies i també per als passatgers amb parades a Riutort i també la Pobla. Ambdues línies tenien cam a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria d'Olvan a Guardiola. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i un any després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan</p>	42.2332000,1.8792000	407517	4676277	1898-191	08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-3.jpg	Física		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Altres				2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Les locomotores 'Berga' es van fabricar entre el 1898 i 1911 per diferents firmes que enumerem a continuació. Cal destacar que les locomotores núm.27 a 30 foren fabricades entre els anys 1890 i 1896, les primeres per la firma alemanya Krauss i les dues darreres per Nuevo Vulcano de Barcelona el 1901. Amb la fabricació de les locomotores a la firma de 'La Maquinista Terrestre i Maritima' les locomotores reben noms de la línia Manresa-Olvan i Guardiola. Així el 1902 es fabrica la locomotora 'Serchcs' amb el núm31 , el 1902 la de 'Consolación' amb el núm. 32, el mateixa any es fabrica la núm. 33 amb el nom de 'Guardiola' i el núm 34 amb el nom de 'Llobregat', el 1904 es fabrica la núm. 35, 36, 37 i 38 amb els noms de 'La Baells', 'La Pobla', 'Catalunya' i 'Espanya'. Finalment el 1911 es fabriquen la resta de locomotores que van del núm. 39 a 42 i amb els noms de ' Fígols', 'La Pobla', 'Bastareny' i 'Cadí'. Actualment es conserva la núm. 31, en funcionament i cedida pels Amics del Ferrocarril de Catalunya a 'FGC' que s'empra per a ús turístic en la línia de Barcelona-Anoia. Altres locomotores d'aquesta sèrie que encara es conserven són la núm. 27 o 'Balsareny' exposades al museu del ciment del Clot del Moro , la núm. 29 'Navàs' està exposada a Barcelona, la núm. 33 o 'Guardiola' és a Martorell, la núm. 34 o 'Llobregat' és a Navàs, la núm. 37 o 'Catalunya' és a Cornellà de Llobregat i la núm. 41 o 'Bastareny' és a Esparreguera. La resta han desaparegut.		53	2.3		14	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
51136	Col·lecció de pintura	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-0		XX-XXI	Estan penjats i exposats al públic.	<p>Conjunt de quadres exposats del concurs de pintura ràpida que es celebra per la festa Major de Guardiola de Berguedà cada any. Es tracta d'un conjunt d'una vintena de quadres premiats que es custodien a l'Ajuntament i que representen diferents temes i paisatges de la població i del municipi. Els quadres estan penjats a les dependències de l'Ajuntament de Guardiola.</p>	08099-238	Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà)		42.2332000,1.8792000	407517	4676277		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Bo		Física		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Ornamental				2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella	Diversos pintors			53	2.3		14	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
51139	Material arqueològic procedent del monestir de Sant Llorenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-procedent-del-monestir-de-sant-llorenc	<p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p>	XI-XIX	Custodiat a les reserves del SAM de Girona i al Gabinet Numismàtic del MNAC.	<p>Els materials arqueològics apareguts en el decurs de les campanyes realitzades al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) han estat dipositats al SAM de Girona (Servei Arqueològic de Museus). Són les campanyes: 1984-1990 (amb un lliurament formalitzat el 2 de febrer de 1995) 1996-1997 (lliurat el dia 15 de juny de 1999) 2000 (amb un dipòsit formalitzat el 2001) 2001-2003 (19 caixes) (amb un dipòsit formalitzat el març de 2005).El material de la campanya de 2008 està dipositat provisionalment al museu municipal de Berga i és un conjunt de dues caixes de ceràmica. Pel que fa a les monedes constens cinc lliuraments següents: 48 m. MNAC 27.07.93. 5 m. MNAC 23.04.96. 3 m. MNAC 18.06.01. 13 m. MNAC 11.07.02. 13 m. MNAC 02.02.09.</p>	08099-241	Dipòsit del Museu Arqueològic de Catalunya. Carrer de Pedret, 95, 17007 (Girona)	<p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p>	42.2332000,1.8792000	407517	4676277		08099	Guardiola de Berguedà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-3.jpg	Legal i física	Modern\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Material dipositat de forma definitiva amb la corresponent carta de lliurament i registre d'entrega d'acord amb la llei 9/93 de Patrimoni cultural català que regula les intervencions arqueològiques i paleontològiques de Catalunya. Informació facilitada per Àlvar Caixal i Mata de SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona)	94\|85	53	2.3		14	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
51140	Material arqueològic procedent del castell de Guardiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-procedent-del-castell-de-guardiola	<p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de Guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)P.910-916. CATALÂ i ROCA, PERE (1982).'El castell de Guardiola' a Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya GUARDIA, JORDI (2014) 'les excavacions al castell de Guardiola de Berguedà. Actes de les II jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central. Vic- 13-15 de desembre de 2012 Generalitat de Catalunya .SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p>	XII-XVI	Custodiat al museu Comarcal de Berga i també a l'Associació de Torre de Guaita.	<p>Conjunt de material ceràmic procedent del castell de Guardiola en fase d'estudi i dipositat de forma provisional al museu comarcal de Berga. Es conserven un conjunt de caixes amb material que va des del segle XI amb fragments de vores d'olla i olleta de ceràmica gris medieval, ceràmica decorada en verd i manganès dels segles XIII i XIV amb fragments de vores de plat i escudella, ceràmica blava dels tallers valencians de Paterna i de Barcelona amb vores de servidores, escudelles, plats, talladors i en menor mesura ceràmica valenciana decorada en Reflex metàl·lic. L majoria de les peces corresponen amb la ceràmica 'pisa esmaltada' però també hi ha un bon nombre de ceràmica vidriada de l'anomenada 'terra verda' o ceràmica vidriada dels segles XIV amb formes com ara setrills, olles, pitxers, poals i ceràmica comuna de vidriat plumbífer utilitzada per a la cuina de les llars. Corresponen amb formes de plat d'ala, olles, pitxers, gerres. En menor ,mesura també hi ha peces de l'obra aspra' o ceràmica comuna així com monedes de l'era comtal i reial i sivelles de bronze i fins hi tot una figureta en forma de cabra d'ivori.</p>	08099-242	Ajuntament de Guardiola de Berguedà Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà)	<p>Aquest castell que denomina el lloc de 'Guardiola' està documentat ja des del segle X com a guaita que controlava l'entrada a la vall de Brocà. La primera referència és del 939 quant el comte de Cerdanya Sunifred rep el dret d'aprisió o dret d'ocupar una terra erma per part de l'abat Dacó de Sant Sebastià de Sull amb propòsit d'explotar-la i treure'n profit. En aquest document s'esmenta el topònim de Rocha de Guardiola, juntament amb el poblat de les Llenes. Posteriors documents ja van lligats amb el monestir de Sant Llorenç que l'any 984 es fa esment del nucli de les Llenes i possiblement també al castell que es denomina 'roca'. En aquest moment l'antiga torre de guaita es deuria convertir ja en un castell. No trobem més notícies d'aquest lloc fins el 1281 quant en el testament que els senyors de Guardiola Pere de Guardiola i la seva esposa Berenguera donaren a la seva filla Agnès les possessions que tenien malgrat que el castell pertanyés al monestir . Agnès donà totes les seves possessions al monestir a canvi d'anar ben alimentada. .En aquet moment ja existia la batllia de guardiola. El 1279 hi havia cases edificades dins dels murs i el 1295 va ser un indret de pugnes entre els senyors de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Jaume i Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica. L'objectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació de control i poder combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la Corona d'Aragó a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat però es reservà tot el dret del cobrament dels tributs. El rei n'havia de costejar de les obres. Ambdues parts havien de nomenar batlle. Aquesta permuta es va portar a terme el 11 de març de 1327. Cap el 1364 el castell de Guardiola es va vendre a la vila de Berga que era de jurisdicció reial del rei Pere III, el Cerimoniós per mil florins d'or i sinch mil sous de moneda Barcelonesa'. Atès que el castell era propietat del rei i aquest intentava extreure del monestir de Sant Llorenç tot el que necessitava , el 1371 l'abat Jaume Ça Prous va vendre la meitat del castell de Guardiola i el lloc de Llenes al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. Aquests esdeveniments desencadenaren noves lluites entre els barons de Bagà i els Berga . Posteriorment el 1393 els veguers de Berga es queixen al rei Joan II dels abusos que els oficials del castell de Guardiola en feien de les seves rendes i els demanen que se'ls prohibeixi fer-ne ús. El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions estaven a mans dels Pinós . Al nomenar Bernat Galceran de Pinós capità general de Catalunya se li atorga el castell de Guardiola que va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. Finalment al segle XV i després d'un llarg plet entre els Pinós i la vegueria de Berga es signa un pacte entre l'abat de Sant Llorenç i la vegueria de Berga i en el que el consell de Berga renuncia a reclamar els deutes de l'abat i els predecessors a canvi que aquest segon renuncia a reclamar tot el que va ser pres . A partir d'aquest moment el castell passa a mans de la vila de Berga fins a mitjans del segle XIX. El castell també va ser escenari de les guerres de remença i Durant la guerra dels Segadors, el castell de Guardiola va ser novament escenari de conflictes. Francisco Vilardaga ens explica un conflicte que va succeir al castell el 1654 coincidint amb la retirada de l'exèrcit francès. No sabem quant va ser destruït doncs els documents no ens en parlen.</p>	42.2332000,1.8792000	407517	4676277		08099	Guardiola de Berguedà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-3.jpg	Física	Gòtic\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Material dipositat en part al Museu Comarcal de Berga de forma provisional i una altre part a l'Associació de Torre de Guaita que el té com a dipòsit provisional i que s'exposa temporalment al monestir de Sant Llorenç	93\|85	53	2.3		14	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
75296	Fons de material arqueològic del Museu Episcopal de Vic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-del-museu-episcopal-de-vic				<p>El Museu Episcopal de Vic conserva diversos objectes de material arqueològic que provenen de diferents punts del terme municipal de Gurb. Els objectes són els següents: MEV 11002. 3 monedes; 1 pipa metall; ceràmica segle XVII-segle XVIII Granollers de la Plana MEV 11045. 2 frag. ceràmica; 3 frag. vidre; 1 frag. de pirita ceràmica de reflexos metàl·lics; vidre amb aplicació de lacticini; pirita Granollers de la Plana MEV 11050. 9 frag. ceràmica; 1 ascle ceràmica feta a torn; sílex ceràmica medieval i moderna Castell de Gurb MEV 11051. 2 frag. ceràmica ceràmica feta a torn Serrat de Baranera MEV 11080. 5 frag.ceràmica; 1 pinces ceràmica feta a mà; coure Edat del Bronze Mas Pladelasala MEV 12538. 18 frag.ceràmica ceràmica feta a mà Edat del Bronze Granollers de la Plana MEV 12809. Fíbula bronze Mas Terres (suposem que ha de ser Mas Tarrés) MEV 3777. Teula ceràmica Època romana Puig de Gurb MEV 4492. Destral roca corniana polida Pla de la Noguera (Sant Julià Sassorba) MEV 4493. Destral roca corniana polida al peu del castell de Gurb MEV 6048. Ascle sílex als marges del Mas Esperança MEV 6301. Molí: fragment pedra Puig de Gurb MEV 6302. Molí: fragment basalt Puig de Gurb MEV 6884. Olla terra cuita; ceràmica a torn, cuita reductora segle X-segle XI fonaments de la capella del Sagrament de Granollers de la Plana MEV 8092. Pondus terra cuita Serra de la Noguera (Sant Julià Sassorba) MEV 8093. Pondus terra cuita Serra de la Noguera (Sant Julià Sassorba) MEV 8094. Destral roca polida sota el Puig de la Noguera. Cal Gitanet MEV 8574. Ascle; burí sílex part baixa de la serra de l'Afrau, veïna de la Noguera (Sant Julià Sassorba) MEV 8615. Ascle sílex Afrau de la costa de la Noguera MEV 8915. 2 nòduls sílex Afrau de la Noguera MEV 8916. 2 ascles sílex Serrat de Baranera</p>	08100-190	Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic		41.9399100,2.2438200	437316	4643381		08100	Gurb	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75296-foto-08100-190-1.jpg	Física	Edats dels Metalls\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jordi Compte		Informació facilitada pel Museu Episcopal de Vic.	79\|94	53	2.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
75309	Fons de material eclesiàstic del Museu Episcopal de Vic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-eclesiastic-del-museu-episcopal-de-vic		X- XIX		<p>El Museu Episcopal de Vic conserva diversos objectes de material eclesiàstic que provenen de diferents esglésies del terme municipal de Gurb. Els objectes són els següents: MEV 3461. Tapa de reconditori pedra segle XI-segle XII església de Santa Anna de Mont-ral MEV 6942. Placa: personatge femení damunt d'un lleó coure, segle XVIII església de l'Esperança MEV 7792. Plafó de rajoles de Sant Joan Baptista ceràmica vidrada finals segle XVIII-principis segle XIX església parroquial de Gurb MEV 13693. Relleu: lleó guix segle X (l'original) campanar de Gurb</p>	08100-203	Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic		41.9399100,2.2438200	437316	4643381		08100	Gurb	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75309-foto-08100-203-1.jpg	Física	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jordi Compte		També formen part del fons els següents elements que s'ha descrit en fitxes individuals: MEV 3459. Lipsanoteca MEV 3460. Lipsanoteca MEV 10663. Escultura de Santa Perpètua MEV 725. Porta de Sant Andreu de Gurb MEV 82. Escultura de la Marededéu de Sant Andreu de Gurb MEV 8980, MEV 8981 i MEV 8982. Pintures murals de Santa Anna de Mont-ral MEV 9703 i MEV 9704. Pintures murals de Sant Esteve de Granollers MEV 919. Escultura de la Marededéu del convent de l'Esperança MEV 4522, MEV 4523, MEV 4524, MEV 4525, MEV 4526, MEV 4527. Retaule de Sant Andreu de Gurb. Fotografia cedida pel Museu Episcopal de Vic.	92\|93\|94\|98	53	2.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
52526	Retaules de la col·lecció del Museu de l'Hospitalet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-la-colleccio-del-museu-de-lhospitalet	AA.VV (2001). El Retaule de sant Roc de L'Hospitalet, Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet de Llobregat 1573-1632. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (1976). Curs d'introducció metodològica a la Història de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (2001). L'Hospitalet al tombant del segle XVI ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] GARRIGA, Joaquim (2001); El retaule de sant Roc, el taller dels Jaume Huguet I i II i la pintura catalana a les darreries del cinc-cent; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] LOSCOS SOLÉ, Puri. El retaule de Sant Roc de l'Hospitalet, patrimoni de la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SANZ, Gonzalo (2001). La restauració del retaule de Sant Roc de L'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SUÁREZ, Alícia. Les taules de sant Roc del Museu d'Història de l'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?19PfJubGc6cGoHmlqSu4RfjSCrdyQVtpHhZaLcLZVHVoqazB	XVI-XVII	Alguns han estat restaurats per Gonzalo Sanz.	El Museu de l'Hospitalet conserva un important conjunt de pintures d'època moderna procedents de l'antiga església parroquial del terme, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida. Es tracta de trenta-nou taules sobre fusta, realitzades entre finals del segle XVI i la primera meitat del XVII, que integraren diferents retaules del temple, reconstruït en aquesta etapa - en substitució de l'edifici parroquial del segle XV. Les hem d'imaginar com a nuclis figuratius d'alguns dels retaules que presidiren els diferents altars de la nova parròquia - dedicats a sant Roc, a sant Sebastià, a la Immaculada Concepció, a Nostra Senyora del Roser, a les Ànimes, a sant Joan Evangelista i sant Pere, a santa Càndida, al Crucifix, i al Sepulcre. Dinou d'aquestes taules s' exposen a l'edifici de L'Harmonia, mentre que les vint restants es preserven a la reserva del Museu. De les dinou taules visitables al casal renaixentista de l'Harmonia, dotze foren atribuïdes al taller dels Huguet, capitanejat pels pintors homònims Jaume Huguet, pare i fill, que n'haurien realitzat un mínim de sis destinades al retaule de sant Roc, i un mínim de sis més que haurien integrat el de les Ànimes. Les vint-i-set taules restants consten com a anònimes i no han estat estudiades, malgrat que d'algunes, com ara les que representen les quatre santes: Caterina, Isabel, Marta i Magdalena, exposades també a l'Harmonia, cadascuna en un tauló, se n'ha fet alguna consideració. Irene Abril (2017) presenta una classificació per aquest grup de pintures. A banda de les dels Huguet integrants dels retaules de sant Roc i de les Ànimes, hi ha un altre grup de taules que s'han de vincular al retaule del Roser (13). Les taules restants, de destinació més difícil de determinar, malgrat que en alguns casos es proposa una possible dedicació de l'altar que pogueren presidir, han estat agrupades tenint en compte el format, l'estil i la iconografia. Una d'aquestes és el cimal d'un retaule amb la representació del Pare Etern. Pintat de mig cos cap amunt i coronat amb un nimbe triangular, dirigeix la mirada vers l'espai que ocupava el cos principal del retaule fent el gest de beneir amb la mà dreta i ostentant un orbe rematat amb una creu al cantó esquerre. Les nou taules que fins ara s'havien aplegat sota l'etiqueta del «retaule del Santíssim Sagrament», correspondrien a un retaule dedicat a Nostra Senyora del Roser. Quatre taules contenen les imatges de quatre santes: Caterina d'Alexandria, Isabel, Marta i Magdalena, que es pensen integrants d'un mateix retaule de dedicació incerta avui, anomenat «de les santes». En aquest retaule Irene Abril (2017) hi afegiria la taula amb la representació de Sant Joan Baptista. Les seves mides coincideixen exactament amb les de la taula on es troba representada santa Magdalena (116x92 cm), amb la qual, més enllà de l'estil general, comparteix un mateix tractament de la vestimenta, que, a diferència de la de la resta de taules, es presenta més volumètrica, dotant als personatges d'una major corporeïtat. A més, es conserven tres taules dedicades a Sant Pere apòstol, dues volutes dedicades a Sant Andreu i Sant Pau, una a Sant Tomàs, una altra a Sant Domènec i una darrera que és un calvari.	08101-312	Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)	Aquestes taules es preservaren de la crema del 1936 gràcies a la intervenció de persones de l'Ateneu de Cultura, del Centre Catòlic i del mateix Ajuntament. Francesc Marcé i Sanabre, primer director i fundador del Museu d'Història de L'Hospitalet, esmenta el nom de Rafael Vidal Lluesma, vinculat a l'Ajuntament, com una de les persones que ho féu possible. Els retaules, diu, es van guardar secretament primer a l'Ajuntament i després al soterrani d'un col·legi. Acabada la guerra i mentre l'església es tornava a construir sabem, per converses amb Marià Riera, que es van penjar a les parets del Centre Catòlic, local que s'havia adaptat per fer les funcions eclesiàstiques. Quan l'església va tornar a estar en funcionament sembla que els retaules hi van tornar per quedar emmagatzemats. Però al 1967 el rector se'n va vendre 16 per ajudar a pagar la instal·lació de la calefacció. Però, per informació oral, se sap que pocs dies després van ser recuperades gràcies al primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament. Posteriorment hi ha un conveni entre el Bisbat i l'Ajuntament per dipositar a dependències municipals diferents obres artístiques de l'antiga església parroquial enderrocada l'any 1936, entre elles els retaules. L'any 1953 l'Agrupació d'Amics de la Música i la Junta Parroquial del Temple van exposar a la Sala Municipal del carrer Baró de Maldà, per primera vegada, i amb el patrocini de l'Ajuntament, les 39 taules i un llenç del segle XVIII. L'any 1971, després que l'Ajuntament i la Parròquia signessin un acord de cessió de les obes, aquestes s'exposaven en la que seria la presentació provisional del futur Museu d'Història de la ciutat que s'inauguraria oficialment amb aquest nom l'any següent.	41.3610100,2.0972800	424495	4579227		08101	L'Hospitalet de Llobregat	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52526-foto-08101-312-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52526-foto-08101-312-3.jpg	Física	Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els retaules s'estructuraven a partir de la successió arquitravada de columnes i entaulaments, o determinades parts de l'entaulament, com ara frisos i cornises, que separaven els diferents cossos del moble. Normalment s'aixecaven sobre un pedestal i una predel·la i es coronava amb un cimal, format a partir de la combinació de taulons i estructures pseudo arquitectòniques, que el perfilaven triangularment. En la cronologia que aquí ens ocupa les columnes solien ser requerides amb les dues terceres parts superiors del fust estriat, això és, «acanalades de llarg», amb el terç inferior del mateix decorat i capitell corinti. Però, a mesura que entrem en el segle XVII, hi ha un augment en la demanda del capitell compost, així com certa predilecció per les columnes «entorxades». L'andana central del moble era presidida pràcticament sempre per una pastera, sovint apetxinada, a l'interior de la qual s'encabia la imatge «de bulto» del titular del retaule. L'ornamentació aplicada al pla dels retaules era profusa i es relacionava tant amb l'embelliment del moble com amb la seva sacralitat. En aquest moment s'empraven principalment motius vegetals, fruites, caps d'angelets o figures de minyons, recurrentment representats vessant fruites, així com grotescos. Pel que fa a la policromia del pla dels mobles, detectem dues tendències. Ja des de principis del segle XVI, és comú que l'arquitectura dels retaules combini l'aplicació del daurat amb colors com ara el blau, el verd, el blanc o el carmesí - els més habituals -, relegats, sovint, a les estries de les columnes o a determinades parts dels diferents elements estructurals (al fons dels timpans, frisos i cornises, a alguns elements decoratius, etc.). L'altra tendència és més freqüent a partir del segon terç del segle XVII i consisteix en daurar gairebé del tot el moble. D'aquesta manera, a banda de la pell de les figures (com ara els angelets), que es vol sempre encarnada, o d'elements molt puntuals, a la resta del moble hi predomina el daurat; a excepció del pedestal, que a partir del sis-cents se sol requerir pintat imitant el marbre o el jaspi. Tant en una tendència com en l'altra, el daurat es vol sempre fi i habitualment brunyit i la tècnica pictòrica per excel·lència és la pintura a l'oli.	94	53	2.3		13	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
52643	Col·lecció d'art del Museu de l'Hospitalet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-del-museu-de-lhospitalet	COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet. http://www.museul-h.cat	XX-XXI		El Museu de L'Hospitalet compta amb un important fons d'art contemporani format per més de mil obres d'artistes del segle XX. La formació del fons ha estat fruit d'una conjunció de voluntats i generositats: donacions de col·leccionistes, de diferents entitats, de ciutadans particulars, dels propis artistes i de la política d'adquisicions de l'Ajuntament. El privilegi de disposar d'aquesta col·lecció fou el motiu del naixement del Museu de L'Hospitalet. Un fons d'art que durant els últims 50 anys ha assolit un volum significatiu pel patrimoni cultural de la ciutat, amb obres d'artistes com Dalí, Miró, Tàpies, Guinovart, Solanich, Manolo Hugué i Josep Serra, entre d'altres. A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966, i el conjunt de vuit pintures de Rafael Barradas. Durant l'última dècada, el Museu d'Història de l'Hospitalet ha anat organitzant una sèrie de mostres, per tal de donar a conèixer, difondre i revalorar la seva col·lecció d'art contemporani. La primera exposició del fons d'art es va celebrar el 1984 al Museu d'Història, sota el títol 'Vegeu l'altra cara del museu d'història: el futur museu d'art'. Va reunir 127 obres de diferents procedències: de les donacions de l'Agrupació d'Amics de la Música i dels germans Jaume i Pere Reventós, obres premiades als certàmens 'Ciutat de L'Hospitalet' (que havien aportat al fons més d'una trentena de peces), obres que ja pertanyien al Museu d'Història, obres adquirides per l'Ajuntament i obres donades pels artistes (entre 1979 i 1984, l'organització d'exposicions per part del Museu amb la condició de donació d'una de les peces va afegir unes 70 obres més a la col·lecció). Al 1984 la col·lecció d'art del Museu reunia ja més de 250 peces. Al 1987 es va exposar al desaparegut Centre d'Art Alexandre Cirici 'El fons d'art de L'Hospitalet, fonaments d'una col·lecció', que va exhibir al voltant de 100 obres de les més de 300 que ja formaven la col·lecció.	08101-412	Museu de L'Hospitalet (c. Cobalt, 57 - 08907 - L'Hospitalet de Llobregat)	La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.	41.3610600,2.0972400	424492	4579233		08101	L'Hospitalet de Llobregat	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.	98	53	2.3		13	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
52644	Col·lecció d'arqueologia del Museu de l'Hospitalet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-darqueologia-del-museu-de-lhospitalet	http://www.museul-h.cat	IIaC-VdC		Tot i ser de menor importància per les característiques del desenvolupament de l'arqueologia a l'Hospitalet i per tenir bona part del llegat a la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya, també cal tenir-la en consideració per formar part dels objectius de tot museu d'història local.	08101-413	Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)	La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.	41.3610600,2.0972200	424490	4579233		08101	L'Hospitalet de Llobregat	Restringit	Bo		Física		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.		53	2.3		13	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
52645	Col·lecció històrica i etnogràfica del Museu de l'Hospitalet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-i-etnografica-del-museu-de-lhospitalet	http://www.museul-h.cat	XVI-XX		Els fons històrics i etnogràfics del Museu de L'Hospitalet presenten diverses procedències que mostren com s'ha format la ciutat i com, la gent ha anat donant la seva memòria a la comunitat. Per un costat, hi ha tot un seguit d'objectes utilitzats tradicionalment per al treball a pagès i que mostren el retrat d'una vida camperola que s'ha extingit de la ciutat. Les mostres d'oficis i de la vida quotidiana, però, formen un altre conjunt fonamental per a entendre els fons i la societat hospitalenca. Per últim, el fons disposa d'un conjunt de ceràmica de tota la Península Ibèrica recol·lectat en els anys setanta del segle passat per joves de la ciutat i que, avui dia, es guarden a la nostra institució.	08101-414	Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)	La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.	41.3610600,2.0972600	424494	4579232		08101	L'Hospitalet de Llobregat	Restringit	Bo		Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.	98	53	2.3		13	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
52646	Col·lecció industrial del Museu de l'Hospitalet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-industrial-del-museu-de-lhospitalet	http://www.museul-h.cat	XIX-XX		Part del fons del Museu està dedicat al patrimoni industrial, tan important en el desenvolupament de la ciutat, sobretot a partir del segle XIX. Els fons de patrimoni industrial ens ensenyen que la industrialització a L'Hospitalet va arribar d'hora i va ser molt profunda. És una part de la col·lecció que pot incrementar-se.	08101-415	Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)	La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.	41.3610600,2.0972900	424496	4579232		08101	L'Hospitalet de Llobregat	Restringit	Bo		Física		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.		53	2.3		13	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
52647	Fons relacionat amb l'Hospitalet de Llobregat dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-relacionat-amb-lhospitalet-de-llobregat-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de	AA.VV (2006). Paraula de medusa. Museu d'Arqueologia de Catalunya: Barcelona. LÓPEZ MULLOR, Albert (1988). Excavacions a l'ermita de la mare de Déu de Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats, Revista del Museu de l'Hospitalet, núm. 1, pp. 17-35. http://www.mac.cat	IIa-XVIIdC		El fons arqueològic relacionat amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat que es troba dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), està format pel material provinent, bàsicament, de dos jaciments: Santa Eulàlia de Provençana i Bellvitge. La peça més destacada és la Medusa de Provençana, provinent, precisament, de Santa Eulàlia de Provençana.	08101-416	Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona).	El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), recull la tradició museística en arqueologia des de principi del segle XX. És fruit de la Llei de museus aprovada el 1990 pel Parlament de Catalunya. Com a Museu Nacional, el seu objectiu és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l'evolució històrica, des de la prehistòria a l'època medieval. El Museu d'Arqueologia de Catalunya va ser adscrit a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural l'any 2013. El MAC és un museu nacional articulat en xarxa, format per les seus de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i el Centre Iberia Graeca. També articula els equipaments vinculats a l'Arqueoxarxa, la Ruta dels Ibers i la Ruta de l'Art Rupestre.	41.3613000,2.0969000	424464	4579259		08101	L'Hospitalet de Llobregat	Restringit	Bo		Inexistent	Romà\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			83\|85	53	2.3		13	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
52657	Fons d'estampa popular del Museu de l'Hospitalet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-destampa-popular-del-museu-de-lhospitalet	AA.VV (2003). Estampa popular de Barcelona. Museu Monjo i Museu d'Història de l'Hospitalet. COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet.	XX		A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966. Aquell any es fa a l'Hospitalet una exposició dels grups d'Estampa Popular de Barcelona, Madrid, Tortosa i València. La organització anava a càrrec dels Amics de la música de l'Hospitalet (AMM), que de 1965 a 1973 convoca anualment, amb la col·laboració de l'Ajuntament, els Premis Ciutat de l'Hospitalet. En el jurat hi havia crítics de la categoria d'Alexandre Cirici, Daniel Giralt Miracle, José Corredor Matheos, Joan Perucho, Lluís Monreal, Rafael Santos o Sebastià Gasch. Entre els premiats hi trobem artistes com Àngel Jové, Gerard Sala, Francesc Artigau, Eduard Arranz Bravo, Joan Brotat, Concha Ibáñez, Claude Collet, Elena Paredes, Amèlia Riera o Josep M. Guerrero Medina. D'aquests artistes es va nodrir el fons d'art de la ciutat, ja que quan l'AMM es va dissoldre, el 1971, va fer donació a l'Ajuntament de més d'un centenar d'obres. La col·lecció Estampa Popular que forma part d'aquella donació, està formada per 38 gravats de vint autors, entre els quals hi figuren Subirachs, Todó, Francesc Artigau, Esther Boix, Ràfols Casamada, Maria Girona, Guinovart, Hernández Pijoan, Narotzky, Grimal o Carlos Mensa. Els temes tractats són la lluita contra la repressió, la por, la mort, la fam, el militarisme, l'explotació capitalista, la injustícia social, l'explotació de la dona, el dolor, la buidor o la manca de llibertat.	08101-428	Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)	La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.	41.3610500,2.0972800	424495	4579231		08101	L'Hospitalet de Llobregat	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52657-foto-08101-428-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52657-foto-08101-428-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.	98	53	2.3		13	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
52658	Col·lecció de bases de premsa del Museu de l'Hospitalet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-bases-de-premsa-del-museu-de-lhospitalet		XVII-XVIII		En el pati davanter de la Casa Espanya (Museu de l'Hospitalet) hi ha cinc bases de pedra d'antigues premses de vi de procedències diverses. Una es va trobar a la riera de l'escorxador; una altra és de Can Sumarro (actual biblioteca municipal); una altra donació d'una empresa de tendals. Dues tenen la base de la premsa circular i tres rectangulars; però només una està datada: 1688.	08101-429	Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat)	La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.	41.3609200,2.0974100	424506	4579217		08101	L'Hospitalet de Llobregat	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52658-foto-08101-429-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52658-foto-08101-429-3.jpg	Física	Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94	53	2.3		13	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
52662	Col·lecció d'art Arranz-Bravo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-arranz-bravo	http://fundacioarranzbravo.cat	XX-XXI		Inaugurada el setembre del 2009, la Fundació Arranz-Bravo és un espai d'art contemporani a L'Hospitalet que té el doble objectiu de difondre l'art del pintor Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i promocionar la jove creació contemporània. A l'espera de ser inaugurada la seva seu definitiva a l'Antic Molí de L'Hospitalet, en un projecte dissenyat per l'arquitecte Jordi Garcés. La fundació té el seu espai provisional en els antic magatzems de la fàbrica tèxtil de la Tecla Sala, Arranz-Bravo és un artista molt vinculat a la ciutat de L'Hospitalet. És autor dels dos principals monuments de la ciutat: L'Acollidora (a la Rambla de Just Oliveras), símbol de L'Hospitalet, i el Pont de la Llibertat (a la cruïlla entre el carrer Marina i l'Av. Del Carrilet). La Fundació té l'ànim de seguir alimentant aquest lligam, fent de la fundació una Acollidora d'art, un Pont de cultura, pensament i llibertat. Actualment la Fundació Arranz-Bravo té una col·lecció de tres-centes quaranta obres de l'artista: cent-dotze pintures, moltes d'elles de gran format,, vuitanta-tres dibuixos i pintures sobre paper, deu escultures de bronze -incloent-hi el prototip de bronze i alumini d'El Pont de la llibertat, situat a la cruïlla de la rambla de la Marina amb l'avinguda del Carrilet de L'Hospitalet-, una escultura policromada, l'Acollidora de la Fundació, i cent vint-i-cinc gravats de diverses tècniques, com aiguaforts, litografies i serigrafies. També formen part de la col·lecció dos decorats per a obres de teatre, onze cartells i una fotografia. La col·lecció comença amb obres de l'any 1950,de gran interès per als estudiosos de la seva obra, i fa un recorregut per cada un dels anys fins a l'actualitat. La Fundació es vol erigir també amb un espai de referència en la promoció de l'art jove a Catalunya i per aquest motiu al llarg de l'any s'organitzen diferents exposicions i activitats que tenen com a protagonista l'art emergent i el pensament contemporani. L'altra focus d'activitat de la Fundació Arranz-Bravo és la seva tasca educativa, destinada especialment a escoles i centres socials de L'Hospitalet.	08101-433	Av. Josep Tarradellas, 44	Eduard Arranz-Bravo neix a Barcelona al carrer Tamarit, núm. 74 , el 9 d'octubre de 1941. Fill d'Antolín Arranz de Blas i Angèlica Bravo de Llacuna, argentina de mare italiana i pare canari. És el menor de set fills, tots barons. L'any 1958 viatge a París on fa les seves primeres obres abstractes i coneix el físic Miquel Masriera, que l'anima a continuar pintant. Ingressa a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, situada a l'època al carrer Avinyó. Fa amistat amb Paquito Artigau, Gerard Sala, Puiggrós, Serra de Ribera, Pedro Giralt, Robert Llimós i Rafael Bartolozzi. El 1961 realitza la seva primera exposició individual '15 pintures d'Arranz', al Club Universitari de Barcelona, però l'exposició que el dóna a conèixer a la crítica barcelonina es l'organitzada per l'Ateneu barcelonès el 1962. L'any 1964, es casa amb Carme Mestres, també pintora, que havia conegut a l'Escola de Belles Arts. Guanya el Gran Premi i Medalla d'Or a la Biennal Internacional d'Eivissa. Un any més tard neix el primer fill, Sergi. I el 1966, la Natàlia. Va intervenir juntament amb Bartolozzi en les decoracions murals de la fàbrica d'adobaments Tipel de Parets del Vallès (1971), d'un establiment hoteler de Magalluf (1973), de la façana de l'edifici del Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (1978) i de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979), així com en les exposicions celebrades a la galeria Bleu d'Estocolm (1971), a la que van presentar la seva sèrie Tauromàquia, i 'Dibuixos i escultures en marbre', a la sala Gaspar de Barcelona (1973, 1977 i 1979), a la galeria Vandrés de Madrid (1975 i 1980) i al saló del Tinell de Barcelona (1979): 'Mides universals'. També van muntar happenings, van crear llibres, escultures i acoblaments en fusta. El 1981 va exposar per primera vegada en solitari. El 1982 va presentar a la galeria Miguel Marcos de Saragossa la seva sèrie Abraçades i el 1983 va realitzar una exposició antològica de la seva obra a la sala Gaspar de Barcelona. Entre 1986 i 1988 va dur a terme la sèrie de litografies La Casa, va pintar la dels Pantocràtor, i es va ocupar de la direcció artística de les pel·lícules de Jaime Camino El balcó obert i Llums i ombres. Ha participat també en la XXXIX Biennal Internacional d'Art de Venècia de 1980 i ha rebut diversos premis. És autor de peces escultòriques de marbre, bronze i ceràmica, alguna de les quals va presentar a la sala Gaspar de Barcelona el 1983. La seva obra en bronze L'acodillora(1985) es troba a la rambla de L'Hospitalet de Llobregat. Ha obtingut entre altres premis el de la II Biennal Internacional de l'Esport, el premi de figura de la Biennal Estrada Saladich, i el premi de dibuix Inglada-Guillot. La seva obra figura al Museu d'Art Contemporani de Madrid, al Museu de Belles Arts de Vitòria, al Museu de Sao Paulo, al Museu de Belles Art de Sevilla, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona i al Museu d'Art Modern de Nova York. Entre el 2006 i el 2007, es fa la primera exposició dels fons de la Fundació Arranz-Bravo al Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet, amb edició de catàleg i DVD a càrrec del crític d'art Albert Mercadé. Exposicions a Lleida, Santiago de Compostel·la, Londres, Nova York i San Francisco. Inauguració de l'escultura El Pont de la Llibertat amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla i l'alcalde de L'Hospitalet Celestino Corbacho i altres autoritats. Es crea oficialment la Fundació Arranz-Bravo. El 2009, La Diputació de Barcelona organitza una exposició itinerant dels fons de la Fundació Arranz-Bravo per Catalunya fins el 2010.	41.3669700,2.1150600	425989	4579873		08101	L'Hospitalet de Llobregat	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52662-foto-08101-433-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52662-foto-08101-433-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	53	2.3		13	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
52692	Col·lecció de motllos Cosme Toda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-motllos-cosme-toda	AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni urbà de l'Hospitalet (sèrie de 10 tríptics). L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1986). El barri de Sant Josep; dins: XXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 191-212. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). SANTOS SANTOS, María Cruz (1991). Un assaig de divulgació del Patrimoni a les escoles: La ruta urbana de la indústria; dins I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet del Llobregat), pp. 70-74. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.	XIX-XX		Conjunt de motllos per a peces ceràmiques d'ornamentació arquitectònica, procedents de l'antiga fàbrica Cosme Toda. Es tracta dels motlles d'arrambadors, d'espiralls, de cornises, de motllures, de rajoles pel sotre, de balustrades, de canalitzacions, de teules, de cantoneres, de pilastres i de tota mena d'ornamentació per a façanes d'edificis o elements arquitectònic de l'interior, com escales o finestres. També hi ha algunes peces i rajoles que acostumen a ser vidrades fruit del gust de cada època, com les teules de color blau o verd de molts edificis modernistes. Le formes que reprodueixen són bàsicament ornamentacions geomètriques o florals.	08101-467	Carrer d'Enric Prat de la Riba, 54-62	La fàbrica Cosme Toda és una de les que es crearen a L'Hospitalet en el moment de la gran puixança de la indústria ceràmica. El primer edifici el va construir el mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, l'any 1884. Les naus més antigues que es conserven són les que el 1923 va construir Antoni Puig i Gairalt que es va encarregar de l'ampliació de la fabrica. I l'any 1925 es construeixen tres forns i la xemeneia. Durant un temps es va anomenar 'Indústries ceràmiques'. El 1937, junt amb la seva veïna, la Ceràmica Llopis, va ser col·lectivitzada i utilitzada com a fàbrica de material de guerra. A l'any següent, una explosió provocà un incendi que destruí pràcticament la Ceràmica Llopis però no la Cosme Toda, que ha conservat l'edifici.	41.3642800,2.1119400	425725	4579577		08101	L'Hospitalet de Llobregat	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52692-foto-08101-467-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52692-foto-08101-467-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El valor d'aquesta col·lecció no és només cultural o documental. La seva aplicació al coneixement de l'art, l'arquitectura i la restauració arquitectònica és molt variada. Pendent d'inventariar i de documentar.	98	53	2.3		13	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:33
91791	Col·lecció de can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-can-coll	<p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, <em>Notes</em>, vol. 21 (gener de 2005), Centre d’Estudis Molletans – Ajuntament de Mollet del Vallès, p. 51-80.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, Treball consultable a internet: <a href='https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/'>https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 110-111, 120-121. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56-60, 211.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARCO-PALAU, Francesc (2013). “Les pintures de Palau Ferré a la capella de can Coll (Lliçà de Vall)”. <em>Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 17, p. 167-177.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARCO-PALAU, Francesc (2019). <em>El pintor que cremava els seus quadres. Assaig biogràfic de Maties Palau Ferré.</em> Editorial Gregal, Maçanet de la Selva, p. 71-74.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Francesc; SUNYOL BUSQUETS, Julieta (2021). <em>En Tragina i en Maties</em>. Editorial Alpina; Ajuntament de Lliçà de Vall.</span></span></span></p>	XVII-XX		<p><span><span><span><span>Col·lecció d’objectes diversos emplaçada a la masia de can Coll que fou aplegada pel seu darrer propietari, Eduardo Sancho Costa, amant de l’art i col·leccionista. El conjunt ha estat inventariat durant els anys 2017-2018, i s’hi han registrat 3.537 elements. Una part molt important correspon a pintura, amb molta obra de Joaquim Urgell (Urgeell) i d’altres autors coneguts, com Joan Miró o l’hongarès Károly. Un altre àmbit destacat és el de la ceràmica, </span></span></span></span>amb obres del ceramista Joan Baptista Guivernau i Sans, <span><span><span><span>que compta amb un gran nombre de plats, rajola i altres peces molt representatives de la historia de la ceràmica catalana. També és remarcable el conjunt de mobiliari de diferents èpoques i estils que omplien les estances de la casa: modernisme, isabelí, art déco, barroc... La col·lecció també inclou molts altres objectes d’ús quotidià i diversos, com ara eines, estris de la llar, arreus, màquines, joguines, etc. La gran majoria dels objectes són del segle XX, però n’hi han alguns de més antics: segle XVII o anteriors. Molts dels objectes més antics no han estat datats a l’inventari, a l’espera d’una catalogació més aprofundida. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el moment de la compra de la casa per part de l’Ajuntament l’any 2017 els objectes de la col·lecció decoraven profusament les diferents estances i tots els racons d’aquesta casa-palau. Amb motiu de la restauració de l’edifici, bona part de la col·lecció s’ha guardat emmagatzemada en diferents sales.</span></span></span></span></p>	08108-102	Masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n	<p><span><span><span>El 1957 la masia de can Coll fou adquirida per Eduardo Sancho Costa, que estava casat amb Mercè Vilardell Capdevila. Sancho era un industrial del Poble Nou de Barcelona, col·leccionista i amant de l’art que estava en contacte amb artistes de l’època. D’aquí ve que a can Coll s’hi aplegués molta obra de pintors coneguts, com Joaquim Urgell (Urgeell). També s’hi conserva una important col·lecció de ceràmica, de mobiliari i d’objectes diversos. Però sobretot són remarcables les pintures que va encarregar l’any 1963 a l’artista Maties Palau Ferré (Montblanc 1921 - 2000) per decorar la capella. Palau Ferré havia estat deixeble de Picasso a París. Les pintures il·lustren el tema de l’arribada de les relíquies de sant Vicenç i santa Clara. Poc abans, la capella havia estat remodelada i ampliada per l’arquitecte Jordi Bonet Armengol en col·laboració amb l’artista Josep M. Subirachs, que hi va fer l’altar. Ambdós es van conèixer a can Coll i després van seguir col·laborant en l’obra de la Sagrada Família de Barcelona. Eduardo Sancho també va dotar can Coll de mobiliari d’època, ja que quan va adquirir la casa tenia les estances buides.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les dècades de 1970 i 1980 la planta baixa i el jardí van ser destinats a restaurant, que fou arrendat a Sadurní Ros Arimón. Llavors algunes sales es van adaptar per a aquest ús. Des del 2002 fins el 2012 aquest mateix espai fou llogat a l’Ajuntament per poder-hi realitzar diverses activitats. Finalment, l’any 2017 l'Ajuntament de Lliçà de Vall va adquirir tota la finca. Prèviament s’hi han realitzat intervencions de neteja i acondicionament, així com un inventari dels béns mobles. El 2020 es van restaurar part de les pintures de la capella, el 2022 s’ha finalitzat la restauració de les cobertes i façanes exteriors, però encara resten importants actuacions a l’interior.</span></span></span></p>	41.5848200,2.2404900	436692	4603959		08108	Lliçà de Vall	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-planta-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-planta-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-planta-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-colleccio-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-colleccio-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-colleccio-20.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-sant-joan-1.jpg	Legal	Barroc\|Contemporani\|Neoclàssic\|Isabelí\|Avantguardes\|Art Decó\|Abstracció\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Ornamental	BCIN	National Monument Record	Civil	2022-09-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per l’arxivera municipal, Anna Busto.	96\|98\|99\|100\|107\|110\|111\|94	53	2.3	1768	41	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
91942	Gegants de Lliçà de Vall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-llica-de-vall	<p><span><span><span>Alumnes del Col·legi Públic Les Llisses (1989). <em>Una història de gegants: en Joan i la Violant</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alumnes del CEIP Les Llisses (2003). <em>Una història de gegants: en Joan i la Violant</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall (segona edició).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 131-132.</span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span>La parella de gegants propis de Lliçà de Vall són uns reis de l’època medieval que s’inspiren en personatges reals que tenen una vinculació amb la història del poble. Són Joan I el Caçador i la seva esposa Violant de Bar, els quals foren reis de la corona d’Aragó i van posseir el castell de Lliçà de Vall al segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots dos mesuren 3,60 metres i pesen 45 kg. Són fets l’any 1989 per l’artesà Ramon Aumedes, del taller Sarandaca. El gegant porta vestimenta de color grana coberta amb una capa, i amb la mà esquerra agafa l’espasa. La geganta va abillada amb un vestit ocre i capa, i no ostenta cap atribut. Ambdós llueixen la corona reial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment s’han incorporat a la comparsa gegantera els gegantons, que són els fills dels gegants i es diuen Pol i Aïda. Mesuren 2,50 m d’alçada i pesen 20 kg. La colla gegantera també compta amb tres capgrossos, que són el Porc senglar, el Llop i el pagès Oriol, personatges protagonistes d'uns contes ideats per mestres i alumnes de l'escola pública i publicats per l'Ajuntament</span></span></span>.</p> <p><span><span><span>Els gegants es poden veure al vestíbul de l’Ajuntament. Els geganters de Lliçà de Vall participen especialment en els actes de la Festa Major i en la Festa del Glaç, a més d’altres actuacions en què són convidats.</span></span></span></p>	08108-133	Vestíbul de l'Ajuntament. Plaça de la Vila	<p><span><span><span>La colla de geganters i grallers de Lliçà de Vall es va iniciar el 1989, quan es van construir els gegants del poble. El regidor de cultura, Josep Carreras, i l’assistent social, Eulàlia Renter, van proposar la construcció d’una parella de gegants que representessin el poble. Amb l’assessorament històric de mossèn Joan Masó van decidir construir els gegants en forma de reis medievals. El taller de costura del grup de dones grans van confeccionar els vestits. També hi va col·laborar el Col·legi Públic Les Llisses, i el resultat va ser la publicació d’un llibre que narra, a manera de faula, l’origen dels gegants. El 23 d’abril de 1989, per la diada de Sant Jordi, es va celebrar el bateig dels gegants i el 26 d’abril de 1992 el seu casament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn del 2003 es van crear els gegantons, i la idea d’aquests nous personatges va ser fruit també d’un procés participatiu amb l’Escola Les Llisses. Entre mestres i alumnes es va idear una història que explica l’origen d’aquests personatges de la nova generació. Van ser batejats a la Festa de la Primavera de 2003. Anys després, per la Festa Major de 2006 es presentaren els capgrossos: el llop, el pagès Oriol rossinyol i el porc senglar, figures que apareixen en el conte fet pels escolars (Busto, 2017: 131).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els personatges en què s’inspiren els gegants són els següents: Joan I el Caçador (1350-1396), rei de la corona d’Aragó. L’any 1381 consta que tenia la possessió del Castell de Lliçà de Vall i llavors el va vendre. El 1384 els habitants del terme van comprar els drets al senyor del castell mitjançant el pagament de la remença per tal de poder sostreure’s del poder senyorial i retornar al domini reial. La segona esposa del rei Joan fou Violant de Bar (1365-1431), persona de cultura refinada que es va envoltar de músics, trobadors i escriptors i va impulsar la creació literària en llengua catalana.</span></span></span></p>	41.5862800,2.2391400	436581	4604123	1989, 2003	08108	Lliçà de Vall	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-seva-3.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-1.jpg	Física	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic			Inexistent	2023-02-02 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Ramon Aumedes (gegants)	Algunes de les fotografies han estat facilitades per la colla de geganters	119\|98	53	2.3	2484	41	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
51338	Mobles de l'antic Sindicat de Pagesos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mobles-de-lantic-sindicat-de-pagesos		XX		Col·lecció de mobles conservada a Can Desclapers, antiga Cooperativa de Malgrat. En concret, es tracta d'una llibreria, un escriptori, dues butaques i una taula, tots ells fets de fusta i d'estil modernista, que incorporen elements metàl·lics, profusament decorats.	08110-179	C. Desclapers, 14-18	Els mobles eren de l'antic Sindicat de Pagesos de Malgrat, que s'allotjava dins el mateix edifici de la Cooperativa.	41.6461100,2.7414300	478468	4610518		08110	Malgrat de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51338-foto-08110-179-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51338-foto-08110-179-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Ornamental				2023-01-30 00:00:00	Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.			98	53	2.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
51360	Col·lecció de Fèlix Cardona Puig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-felix-cardona-puig		XX		La col·lecció de Fèlix Cardona Puig està situada a l'Arxiu Municipal de Malgrat. Es tracta d'una col·lecció etnològica que, tot i que conté algun objecte i document personal, la majoria forma part de l'àmbit professional de l'explorador. Conté un fons documental, amb llibretes i quaderns de viatge, diccionaris, càlculs topogràfics, correspondència, fotografies, plànols, etc; i una col·lecció d'objectes topogràfics, fotogràfics i indígenes, tals com brúixoles, animals dissecats, indumentària indígena, etc. La col·lecció es troba inventariada.	08110-212	C. de Mar, 63	El malgratenc Fèlix Cardona Puig (1903-1982) va ser un destacat explorador català. Va dedicar bona part de la seva vida a la fins aleshores inexplorada selva de Veneçuela. La col·lecció va ser comprada per l'Ajuntament de Malgrat de Mar a la família Cardona-Johnson.	41.6444900,2.7432700	478620	4610337		08110	Malgrat de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51360-foto-08110-212-2.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-01-30 00:00:00	Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.			98	53	2.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
75623	Col·lecció del Museu de Malla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-malla	COSTA, M. ; CORDOMÍ, S. (2004). 'Els museus locals i col·leccions a Osona', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs.	3.500aC/XX		El museu de Malla està situat a l'edifici de la rectoria, davant de l'església de Sant Vicenç. Conté una col·lecció de material arqueològic procedent de Malla, entre els quals hi ha els monuments funeraris, un morter, ceràmica ibèrica i romana, fusaioles, monedes ibèriques, ceràmica grisa medieval, tègula, pondus, indústria lítica prehistòrica, etc. També hi trobem objectes litúrgics procedents de l'església, com són custòdies, calzes, una vera creu, crismeres, el salpasser; així com una imatge del segle XVII de Sant Isidre. Finalment, hi ha un conjunt de peces localitzades durant la restauració de l'església, entre les que hi ha algunes peces de la portalada del segle XII, un plafó de marbre de l'altar, capitells, l'antiga campana de la rectoria, una base de columna i una estela funerària dels segles XII a XIII.	08111-76	Museu Municipal de Malla. Caseria de Malla	El Museu de Malla va ser inaugurat l'any 1997 amb el recolzament del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. La museografia varen fer-la Lourdes i Olga de la Cruz. La col·lecció està formada pel material procedent durant la restauració de l'església de Sant Vicenç, de l'excavació arqueològica del seu entorn i de la recollida en superfície del turó del Clascar.	41.8869100,2.2345500	436495	4637503		08111	Malla	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75623-foto-08111-76-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75623-foto-08111-76-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75623-foto-08111-76-3.jpg	Física	Antic\|Medieval\|Modern\|Contemporani\|Prehistòric	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.			80\|85\|94\|98\|76	53	2.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
75644	Col·lecció de Malla al Museu Episcopal de Vic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-malla-al-museu-episcopal-de-vic		-VI / XV		<p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven diversos objectes procedents de Malla. Els objectes són els següents: - Portalada romànica de Sant Vicenç. Segle XII. Del taller de Vic-Ripoll - Escultura de Sant Vicenç. Segle XIV. Provinent de l'església de Sant Vicenç - Pintures murals. Segle XIII. Provinent de l'absis lateral dret de l'església de Sant Vicenç - Suport d'ara d'altar. Segle XI. Provinent de l'església de Sant Vicenç - Mil·liari amb base paral·lelepipèdica. Romà. Provinent de la Teuleria de l'Albanell - Plat. Segles XIV-XV. Provinent del Castell de Malla. Donació de Josep Sala l'any 1915. - Fragments ceràmica ibèrica. Provinent del Clascar de Malla. - Fragments de ceràmica i vidre. Provinents d'un marge del riu Gurri, prop del mas Albanell - Fragment de molí de basalt. Provinent del Clascar - Restes òssies de fauna i humanes. Provinent del Clascar - Fragments de petxina. Provinent del Clascar - Fragments d'àmfora. Provinent del Castell de Malla. Donació de Josep Sala l'any 1920 - Fragments de làmina, petxina, vidre, ferro i sílex. Provinent del Castell de Malla.</p>	08111-97	Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic	<p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p>	41.8945400,2.2433700	437234	4638344		08111	Malla	Obert	Bo		Inexistent	Romà\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Científic				2020-10-07 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.		La informació dels objectes ha estat facilitada pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic.	83\|85	53	2.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
53443	Col·lecció de ceràmica de l'Enrajolada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-ceramica-de-lenrajolada	SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell.	I-XIX		El fons ceràmic agrupa tant peces ceràmiques de vaixella i transport com rajoles, essent aquest últim grup el més nombrós del fons. Referent a la ceràmica de vaixella i transport, la col·lecció conté plats de reflexos metàl·lics (segles XVII-XVIII); plats i escudelles de ceràmica blava catalana (segles XVII-XVIII); plats de Manises, Ribesalbes i Alcora (segle XIX); pots d'apotecari blaus catalans (segles XV-XVIII); àmfora bètica (segles I-II), ceràmica islàmica (segles XI-XIII);i algunes escultures de porcellana (segle XIX). Pel què fa a les rajoles, agrupa una col·lecció que abraça una forquilla cronològica molt àmplia entre el segle XIV i el primer terç del segle XX, on s'hi observen diferents tècniques decoratives com l'estergit, la trepa, la corda seca, l'aresta i la mà alçada. Tipològicament es poden classificar com: gòtiques de paviment (catalanes i valencianes); de corda seca o d'aresta hispanoàrabs (andaluses i aragoneses); rajoles blaves i policromes de Talavera; rajoles blaves i policromes andaluses; rajoles bicolors catalanes; rajoles policromes de mostra, de dibuix tancat, d'ofici (catalanes) o de gènere (valencianes) i composicions (plafons de sants, paisatges, floreres i escenes historiades). La procedència de les rajoles és molt diversa, així doncs trobem peces procedents del monestir de Sant Pere de les Puelles (rajola amb l'escut del patró del monestir que conté la tiara pontifícia i les claus; i rajola amb l'escut de l'abadessa entre els anys 1517 i 1521, Isabel Desbosch); monestir de Santes Creus; convent de Montsió; claustre del monestir de Montserrat; castell de Vullpellac; cartoixa de Montalegre; catedral de Saragossa; cartoixa de Valdecrist; convent de Nostra Senyora de Jerusalem; església de Santa Maria de Martorell; i l'església de Santa Margarida de Martorell entre d'altres.	08114-1	Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1	El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats.	41.4743000,1.9285200	410535	4591965		08114	Martorell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-3.jpg	Legal i física	Antic\|Mossàrab\|Gòtic\|Modern\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-01 00:00:00	Dídac Pàmies Gual			80\|89\|93\|94\|98	53	2.3		11	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
53444	Col·lecció d'art de l'Enrajolada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lenrajolada	SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. Museus de Martorell (2007): Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894). Catàleg dels fons del Museu Municipal Vicenç Ros i l'Enrajolada Casa Museu Santacana, i la Col·lecció Bultó. Ajuntament de Martorell. Martorell.	XIV-XIX		Col·lecció de dibuixos, olis, aquarel·les, escultures, fotografies, estampes i gravats; la majoria atribuïbles al propi Francesc Santacana i Campmany (Igualada, 1810-Martorell, 1896) i d'altres de diversos autors amb qui va tenir contacte mentre estudiava a l'Escola Gratuïta de Nobles Arts de la Reial Junta de Comerç de Catalunya (posteriorment Escola Llotja), a Barcelona, com Claudi Lorenzale, Lluís Rigalt, Ramon Amado i Marià Fortuny, entre d'altres. De les obres que configuren el fons, algunes de les més rellevants són una baralla de cartes de Francesc Santacana (1836), diverses aquarel·les de Lluís Rigalt, realitzades entre els anys 1841 i 1850 i un dibuix dels almogàvers en lluita, atribuït a Marià Fortuny i Marsal. A la col·lecció també hi destaca un fragment de retaule gòtic (segles XIV-XV) dedicat a Sant Esteve, que hauria format part d'un retaule de la Seu d'Urgell. També es conserven nombroses pintures a l'oli erròniament atribuïdes a pintors o escoles de pintura rellevants, que realment es tracta de còpies realitzades per Francesc Santacana durant la seva etapa de formació a l'Escola Llotja.	08114-2	Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1	El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats.	41.4743000,1.9285200	410535	4591965		08114	Martorell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-3.jpg	Legal i física	Modern\|Contemporani\|Romàntic\|Realisme\|Gòtic	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-01 00:00:00	Dídac Pàmies Gual			94\|98\|101\|103\|93	53	2.3		11	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
53445	Col·lecció de mobles i objectes decoratius de l'Enrajolada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobles-i-objectes-decoratius-de-lenrajolada	FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa SÁNCHEZ, M.; RIPOLL, F. (2003): El mobiliari del Museu de l'Enrajolada. Inèdit.	XVI-XIX		Col·lecció formada per un conjunt d'unes 80 peces, com caixes de núvia, armaris, arquimeses, escriptoris, taules calaixeres i consoles, cadires, butaques, sofàs i dos llits; així com altres elements decoratius com ventalls, rellotges, floreres, capelletes, llums d'oli un gramòfon i un baròmetre. Majoritàriament corresponen a elements dels segles XVIII i XIX, però hi trobem alguns elements més antics com una caixa de núvia mudèjar renaixentista de producció catalano-aragonesa de la segona meitat del segle XVI o una arquimesa d'estil renaixentista mudèjar catalano-aragonesa, del segon terç del segle XVI. Entre els elements decoratius hi destaquen dos escuts de talla de fusta policromada procedents del convent de Jerusalem de Barcelona i un Baròmetre de Torricelli, d'inicis del segle XIX.	08114-3	Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1	El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats.	41.4743000,1.9285200	410535	4591965	1876	08114	Martorell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-3.jpg	Legal i física	Renaixement\|Barroc\|Rococó\|Contemporani\|Isabelí\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-01 00:00:00	Dídac Pàmies Gual			95\|96\|97\|98\|100\|94	53	2.3		11	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
53446	Col·lecció Faraudo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-faraudo	SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell.	XIV-XX		Col·lecció formada per 329 peces ceràmiques que abracen una cronologia entre el segle XIV i el segle XX. La peça més antiga correspon a una rajola rectangular de producció en verd i manganès on hi surt representat un conill, mentre que la peça més moderna correspon a una gerra decorada amb l'escut de Barcelona, obra de Josep Aragay (1915). Entremig trobem plats i escudelles (producció en blanc i blau català i reflex metàl·lic), plats catalans policroms i de Banyoles, pots d'apotecari, salers, tinters i una pica beneitera.	08114-4	Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1	El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. La col·lecció Faraudo es va instal·lar en aquestes dependències l'any 1967 per indicació de la Diputació de Barcelona, provinent del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona.	41.4743000,1.9285200	410535	4591965		08114	Martorell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-3.jpg	Legal i física	Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-01 00:00:00	Dídac Pàmies Gual			93\|94\|98\|85	53	2.3		11	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
53447	Col·lecció d'elements arquitectònics i escultòrics de l'Enrajolada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-arquitectonics-i-escultorics-de-lenrajolada	RIBERA, R. (2004): Dues escultures pobletanes a l'Enrajolada. Museu Santacana de Martorell, dins Aplec de treballs, núm. 22, pp. 93-99. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc. de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa	X-XVII		Conjunt format per més d'un centenar de peces amb una cronologia que va des del segle X fins al segle XVII, procedents majoritàriament de Barcelona (Convent de Nostra Senyora de Jerusalem; Convent de Nostra Senyora del Carme; església de Sant Miquel; Palau Menor; Casa Gralla; Sala del Trentenari de l'Ajuntament; Convent de Santa Caterina; Convent de Sant Pere de les Puelles; Santa Maria de Jonqueres; torres de Canaletes; Convent de Mont-Sió; portal de Mar del Pla de Palau) i en menor mesura de diversos indrets com el monestir de Poblet, de Montserrat, Santa Maria de Ripoll, Gelida, del priorat i castell de Sant Genís de Rocafort, l'església de Santa Margarida de Martorell i de l'ermita del Pontarró. Val a dir que els elements s'han integrat a l'arquitectura de l'edifici conservant, sempre que fou possible, la seva funcionalitat original. Com a peces rellevants de la col·lecció destaquem la llinda renaixentista procedent de la Casa Gralla, amb muntants i sòcol renaixentistes de la Sala del Trentenari. Al damunt s'hi observen tres medallons amb el bust d'un conseller al centre i dos macers a cada banda, procedents de la Sala del Trentenari. La porta està envoltada per escuts procedents del convent de Jerusalem, convent del Carme i convent de Jonqueres; aquest conjunt està situat a la façana de ponent. Altres elements a destacar són dues escultures d'alabastre procedents del monestir de Poblet, que representen Sant Antoni Abat i Sant Blai (aquest últim qüestionat), un cap de Medusa procedent del portal de Mar de la muralla de Barcelona i nombrosos capitells.	08114-5	Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1	El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats.	41.4743000,1.9285200	410535	4591965		08114	Martorell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-3.jpg	Legal i física	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Renaixement\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-01 00:00:00	Dídac Pàmies Gual			92\|93\|94\|95\|85	53	2.3		11	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
53461	Gegants Pep i Eulàlia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-pep-i-eulalia		XX		Parella de gegants formada per una figura masculina i una altra femenina, anomenats Pep i Eulàlia. Ambdós vesteixen indumentària de boda i ella sosté un ram de flors en una mà. Estan construïts amb fusta i cartró amb una alçada de 2,7m i un pes de 18 kg cada un.	08114-19	Barri de Can Bros. C. d'Elias, 14	Josep Rodríguez i Eulàlia Bosch van rebre aquests gegants com a regal de noces, que va ser el mes de març del 1992. Durant un temps van ser els gegants del barri de Can Bros i actualment es troben en desús.	41.4975600,1.9216800	409996	4594555	1992	08114	Martorell	Obert	Bo		Física		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic				2023-08-01 00:00:00	Dídac Pàmies Gual		Com a peces musicals pròpies tenen el Valset d'en Pep i l'Eulàlia, composat per Esther Martínez, i no gaudeixen de cap coreografia pròpia. Actualment estan en desús.		53	2.3		11	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
53462	Gegants Joan i Joana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-joan-i-joana		XX		Parella de gegants formada per una figura masculina i una altra femenina, anomenats Joan i Joana. Ambdós personatges estan representats de forma caricaturitzada. Estan construïts amb fusta i cartró amb una alçada de 3,5m i un pes de 50 kg.	08114-20	Barri del Pont del Diable. C. Cambreta, 3 08760 Martorell	Els gegants foren creats pel grup d'animació El Galliner (gegant) i la Cuca de Llum (geganta) i presentats al Barri del Pont del Diable el 22 de juny de l'any 1985.	41.4770900,1.9229700	410076	4592281	1985	08114	Martorell	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53462-foto-08114-20-2.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic				2023-08-01 00:00:00	Dídac Pàmies Gual	Grups El Galliner i La Cuca de Llum	També coneguts com a gegants del Carrer Nou.	98	53	2.3		11	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
53463	Gegants de la Vella i el Diable	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-vella-i-el-diable		XX		Conjunt de dos gegants construïts amb cartró pedra, formats pels personatges que protagonitzen una de les llegendes del Pont del Diable, el Diable i la Vella. El Diable té una alçada de 3,8m i un pes de 57 kg. Està representat per un gegant antropomòrfic amb indumentària militar d'època medieval. Porta el ceptre a la mà esquerra, el medalló al pit, la pluma o el pergamí a la mà dreta, com a senyal del contracte que anava a firmar amb la Velleta. La Velleta està representada per un personatge femení, amb la indumentària típica d'ambients rurals a principis del segle XX. Presenta una alçada de 3,56m i un pes de 42 kg. A la mà esquerra duu el càntir per anar a recollir aigua a la font i a la mà dreta un cistell amb el gat, utilitzat per enganyar al Diable segons la llegenda.	08114-21	Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46	L'any 1991 l'Ajuntament de Martorell encarregà una nova parella de gegants al Taller del Drac Petit de Terrassa, basada en un dels elements més representatius del municipi, com són els personatges protagonistes de la Llegenda del Pont del Diable. La parella de gegants foren estrenats el 25 d'abril de l'any 1992 en el marc de la Festa de Primavera.	41.4744200,1.9301100	410668	4591977	1991	08114	Martorell	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53463-foto-08114-21-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53463-foto-08114-21-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic				2023-08-01 00:00:00	Dídac Pàmies Gual	Taller del Drac Petit de Terrassa	La parella de gegants, també coneguts com a gegants nous de Martorell, tenen una coreografia pròpia creada pels Geganters de Martorell que es dansa amb la peça musical de la Polca (peça musical pròpia).	98	53	2.3		11	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
53507	Els gegants Ferran i Isabel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-ferran-i-isabel		XX		Es tracta d'una parella de gegants antropomòrfics que representen els Reis Catòlics, Ferran i Isabel, construïts amb cartró pedra, al taller d'imatgeria de l'Ingenio de Barcelona, entre els anys 1943 i 1945. El gegant del Ferran té una alçada de 3,7m i un pes de 37 kg. Mentre que la geganta Isabel té una alçada de 3,7m i un pes de 35 kg. Ambdues figures estan coronades amb una corona daurada i duen brodada al pit una torre damunt un mar ondat (símbol de l'escut de Martorell).	08114-65	Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46	L'any 1946 es van estrenar els primers gegants de Martorell, el Ferran i la Isabel, un donatiu de Pau Sendrós a El Foment. Van sortir de casa seva, de Can Carreres per participar a la festa de Corpus. Els primers geganters martorellencs van ser Josep Porta (Jep de les Puntes), Joan Bou, Antoni Martínez i Melcior Calis. Cal destacar l'acompanyament musical amb acordió diatònic de Jordi Gargallo. A finals dels anys 50 l'Ajuntament assumeix els gegants com a propis i es va fer càrrec de la reposició dels vestits, que són els que porten actualment.	41.4743700,1.9307800	410724	4591971	1946	08114	Martorell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53507-foto-08114-65-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53507-foto-08114-65-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic				2023-08-01 00:00:00	Dídac Pàmies Gual	L'Ingenio	També coneguts com a gegants vells de Martorell.	98	53	2.3		11	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
53508	Capgrossos de Martorell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-martorell		XX-XXI		L'Associació de Capgrossos de Martorell disposa d'un total d'onze personatges i quatre dracs petits. L'any 1992 l'ajuntament adquirí un grup de cinc capgrossos construïts a L'Ingenio de Barcelona. El grup està format per dos capgrossos que representen dos andalusos. El personatge masculí s'anomena Roc (copatró de la ciutat de Martorell) i el personatge femení s'anomena Madrona. El grup també consta d'una parella de catalans anomenats Joanàs i Roser (copatrona de Martorell, la Mare de Déu del Roser) i del Petit, que representa el fill del Joanàs i la Roser. L'any 2003 s'hi afegí El Tabaler com a nou personatge. Va ser construït al Taller del Drac Petit de Terrassa i representa la figura de Jaume Ferrer (1884-1971), comerciant de Martorell. Un dels aspectes característics d'aquest capgròs és la pipa que es va copiar amb exactitud de la pipa original per fer-la en cartró pedra. Aquest mateix any es recuperaren dos personatges, l'Indi i en Gepeto, que ja existiren des de la dècada dels anys 50 i que foren dos dels primers capgrossos de la vila. Els actuals corresponen a còpies dels originals. L'any 2005, en motiu de la celebració del 75è aniversari de les caramelles es construïren (Taller del Drac Petit) dos nous personatges, en Met (en honor a Jaume Urgell, que creà les 'Caramelles de la Mainada de Martorell') i la Queta (en honor a l'Enriqueta Sucarrats, una de les primeres cantaires). El vestuari que duen els capgrossos descrits, fou realitzat per Carme Cabezas. L'últim capgròs correspon a la imatge del personatge il·lustre Francesc Pujols, realitzat l'any 2008 al Taller del Drac Petit, per l'escultor Jordi Grau Martí.	08114-66	Plaça de les Cultures s/n		41.4736100,1.9155600	409452	4591902		08114	Martorell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53508-foto-08114-66-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53508-foto-08114-66-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic				2023-08-01 00:00:00	Dídac Pàmies Gual	L'Ingenio / Taller del Drac Petit		98	53	2.3		11	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
53529	Fons del Museu Municipal Vicenç Ros	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-municipal-vicenc-ros	<p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit).</p>			<p>El museu disposa de 10157 elements registrats manualment i actualment s'està realitzant la digitalització de les fitxes mitjançant el programa Museum Plus, amb 5986 fitxes digitalitzades fins al moment i amb una estimació de fins a 18500 entrades. Tot i que al museu s'hi pot visitar majoritàriament el fons etnològic i el fons de ceràmica, ja que aquests son els fons més importants dels que disposa, també gaudeix d'una col·lecció formada per materials paleontològics i geològics amb una antiguitat propera als 20 milions d'anys. Es tracta de restes fòssils d'ostres, bivalves (petxines), gasteròpodes (cargols marins) i plantes fòssils, les quals es varen anar recollint de manera particular, des del segle XVIII i fins l'actualitat. Un element paleontològic a destacar és una defensa (ullal) de l'Elephas antiquus (elefant) trobades l'any 1953 a la zona coneguda com la Font del Mamut i un molar de l'espècie Gomphotherium angustidens (mastodont). Les restes arqueològiques de que disposa el museu procedeixen majoritàriament de Martorell (la Baldanya, les Torretes, Sant Genís de Rocafort, Santa Margarida, Convent de Caputxins, la plaça de l'Església, Sant Bartomeu, la Bòbila Bonastre, Santa Margarida, la vil·la romana de Martorell-Enllaç i Can Simó) però també gaudeix de materials procedents d'Empúries, del Castell de Sant Jaume (Castellví de Rosanes) i Can Raimundet (Sant Llorenç d'Hortons). També disposa d'elements arquitectònics i escultòrics com gàrgoles, els sarcòfags dels Rosanes i Torrelles (segle XIV) ) i les làpides sepulcrals de Josep Caymó (1757), Antoni Sanso (1750) i Miquel Arquer (1718), de l'antiga església parroquial de Santa Maria de Martorell, i altres elements procedents del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i del Convent de les Monges Jerònimes de Barcelona. El conjunt de pintures està format per olis, aquarel·les i dibuixos de Lluís Rigalt, Pau Rigalt i Agustí Rigalt, així com d'altres obres de Jaume Amat i Bargués; Francesc Planas Dòria; Magí Oliver Bosch; Miquel Salas Suau; Josep Amat i Gaspar i algunes obres anònimes procedents segurament de l'antic convent de Caputxins. En menor mesura, la col·lecció es completa amb alguns exemplars d'arma de foc i d'arma blanca com una espingarda, trabucs, pistoles, escopetes amb baioneta, espases, punyals, ganivetes, algun casc, una cuirassa, una polvorera; un fons numismàtic molt escadusser degut a un robatori que va patir la institució l'any 1982; i un fons documental format per pergamins, cadastres, cap-breus, censos, portadors de delmes, llibres antics de religió, farmàcia, medicina, literatura, i contemporanis de ceràmica i arqueologia, i un fons d'imatges procedents de l'arxiu Porta, amb negatius des de l'any 1955 fins l'any 1964.</p>	08114-87	Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n	<p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros i alguns elements arquitectònics i escultòrics procedents de l'antiga església de Santa Maria de Martorell. La gran tasca realitzada per Vicenç Ros (director del museu) i Isidre Clopas (conservador) comportaren que es realitzessin nombroses donacions (fins l'any 2005 existien més de 300 donants) entre les que destaca la col·lecció de ceràmica de Joaquim Mir, incorporada al fons l'any 1972. Des del 1989 s'hi han dut a terme diverses fases de restauració del fons de ceràmica i de rehabilitació de l'edifici, que han culminat amb la remodelació de l'exposició permanent, situada a l'església de l'antic convent i la supressió de barreres arquitectòniques. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p>	41.4727800,1.9312500	410761	4591794		08114	Martorell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-3.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Paleocristià\|Medieval\|Modern\|Contemporani\|Prehistòric	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic	BCIN	National Monument Record	Educació	2020-10-07 00:00:00	Dídac Pàmies Gual			81\|83\|84\|85\|94\|98\|76	53	2.3	1773	11	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
53530	Fons de ceràmica del Museu Municipal Vicenç Ros	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-ceramica-del-museu-municipal-vicenc-ros	<p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit). AINAUD, J. (1983): Vicenç Ros, coleccionista e impulsor del comarcalismo, dins la revista La Vanguardia domingo, de 6 de novembre de 1983, pp. 27-38. Barcelona</p>	XIV-XVIII		<p>La col·lecció de ceràmica està formada per les col·leccions de Vicenç Ros i de Joaquim Mir, situades a l'antiga església del convent del Caputxins. Majoritàriament composades de rajoles (gairebé unes 15.000), distribuïdes en 94 plafons, 462 composicions i 451 rajoles soles. Es tracta d'arrambadors (muntatges de Vicenç Ros) fets amb rajoles de mostra i rajoles de dibuix tancat policromes i rajoles de la vela catalanes; frontals d'altar; plafons de sants (rajola valenciana dels segles XVII-XVIII); la sèrie de plafons de les caceres; el plafó de la batalla dels gats i les rates (al·legoria del setge de Perpinyà i Cotlliure durant la Guerra dels Segadors) de finals de la primera meitat del segle XVII; els conjunts de rajoles gòtiques de paviment valencianes o catalanes (segles XIV-XV); les rajoles de Pedralbes; les rajoles d'arts i oficis catalanes (de la margarida, de la palmeta, de l'atzavara) dels segle XVII i XVIII; rajoles de fruites i verdures; el conjunt de 15 plafons amb els misteris del Rosari (segle XVII); el plafó d'Andròmeda i el monstre de Tommaso Bruno (ceramista italià del segle XIX) o l''Aparició de la Verge de la Mercè en somnis a Jaume I, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de Penyafort', realitzat per Llorenç Passoles l'any 1673. La col·lecció també abraça un lot de aproximadament 350 peces de ceràmica blava catalana de faixes i cintes, influència francèsa o de larrecada, entre plats i pots d'apotecari, dels segles XVIII, i terrissa popular.</p>	08114-88	Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n	<p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros, qui va anar adquirint les rajoles dels diferents edificis que s'anaven ensorrant a Barcelona entre les acaballes del segle XIX i el segle XX i de compres pròpies. Aquest fons ceràmic es va veure incrementat l'any 1972, amb l'adquisició per part de l'ajuntament, de la col·lecció de Jaquim Mir i Trinxet. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p>	41.4727800,1.9312500	410761	4591794		08114	Martorell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-3.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic	BCIN	National Monument Record	Educació	2020-10-07 00:00:00	Dídac Pàmies Gual			94\|85	53	2.3	1773	11	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
53531	Fons etnològic del Museu Municipal Vicenç Ros	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-etnologic-del-museu-municipal-vicenc-ros	<p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit). AINAUD, J. (1983): Vicenç Ros, coleccionista e impulsor del comarcalismo, dins la revista La Vanguardia domingo, de 6 de novembre de 1983, pp. 27-38. Barcelona</p>	XVI-XX		<p>Juntament amb la col·lecció de ceràmica, constitueix un dels fons més grans del museu. La col·lecció està situada a les dependències inferiors de l'edifici, on hi havia els magatzems, celler i cisterna de l'antic convent dels Caputxins. L'integren eines tant d'època moderna com contemporània. Les eines més antigues corresponen a unes botes de vi procedents de la Vinya Nova (entre Collbató i el Bruc), que havien estat propietat d'una comunitat Benedictina del Real Monasterio de Montserrat. Es tracta de bótes de grans dimensions o 'vaixells', El Galió i La Galiona, amb cèrcols de fusta, ubicades cronològicament vers el segle XVI. El fons també consta d'eines tant de finals del segle XIX com d'inicis del segle XX relacionades amb el cultiu de la vinya, com portadores, eines i estris dels tallers de corder, fuster, cadiraire (torn), boter, espardenyer, baster, un carro de vi, arades de fusta, la primera màquina del rellotge ubicat al Seny de les Hores, de l'any 1686 i una campana (any 1690) de l'antic convent dels caputxins, entre d'altres.</p>	08114-89	Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n	<p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros, qui va anar adquirint les rajoles dels diferents edificis que s'anaven ensorrant a Barcelona entre les acaballes del segle XIX i el segle XX i de compres pròpies. Aquest fons ceràmic es va veure incrementat l'any 1972, amb l'adquisició per part de l'ajuntament, de la col·lecció de Jaquim Mir i Trinxet. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p>	41.4727800,1.9312500	410761	4591794		08114	Martorell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53531-foto-08114-89-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53531-foto-08114-89-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53531-foto-08114-89-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic	BCIN	National Monument Record	Educació	2020-10-07 00:00:00	Dídac Pàmies Gual			98\|94	53	2.3	1773	11	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
53730	Col·lecció Muxart	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-muxart	JARDI, E. (1990): Muxart. Art Galery 90. Barcelona. MARTÍN DE RETANA, JM. (1974): Muxart. Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas.	XX		La col·lecció d'imatges de l'Espai d'Art i Creació Contemporanis Muxart consta de 121 pintures, entre olis i tècnica mixta. Algunes d'aquestes obres són propietat de l'Ajuntament de Martorell, mentre que la gran majoria són fruit d'un conveni de col·laboració entre l'autor i l'ajuntament, per a la cessió de l'obra durant un període de vint anys. Des de l'any 2011, part d'aquesta obra (un total de 48 quadres) es troben a l'exposició permanent 'MUXART color i composició' situada a l'antic edifici casa Par, on ara s'hi troba l'Espai d'Art i Creació Contemporanis Muxart. L'exposició està situada a la planta pis i es divideix en sis sales. Cada una de les sales reuneix obres de diverses cronologies i temàtiques que segueixen un guió conceptual basat en les paraules del propi pintor. Entre aquests quadres hi destaca el retrat de Maria Teresa Muxart (1944); Les meves germanes (1947); Jesús (1973-1974) o Pessebre (1951) entre d'altres. L'exposició també recrea com seria el taller de l'autor.	08114-288	C. Josep Anselm Clavé, 2	Jaume Muxart Domènech nasqué a Martorell l'any 1922. Amb 25 anys realitzà la seva primera exposició a la Sala Pictòrica de Barcelona. El 1948 participa en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, i viatja a París becat per l'Escola Superior de Belles Arts. Durant la segona meitat del segle XX exposa a nombroses sales de renom arreu del món com al Museu d'Art Modern del Caire (1956); 8 Contemporany Spanish Painters a l'Ohana Gallery de Londres (1958); V Biennal de Sao Paulo en representació d'Espanya (1958); American Art Gallery de Copenhaguen (1964) o a la Galleria della Babuina de Roma (1972). L'any 1982 és nomenat degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i a l'any següent obtingué el doctorat en Belles Arts. L'evolució i trajectòria artística de l'autor quedà palesa l'any 2005 a l'exposició 'Antològica' ubicada a l'antiga fàbrica de Rubí i que fou inaugurada pels Prínceps d'Astúries. L'Ajuntament de Martorell i Jaume Muxart i Domènech van signar a finals de 2010 un conveni de col·laboració per a la cessió de l'obra més significativa de les diferents etapes del pintor. El conveni estipula que Muxart cedeix a l'Ajuntament l'ús de setanta obres representatives de tot el seu recorregut artístic, durant un període de vint anys. A banda, a l'Espai d'Art i Creació Contemporanis Muxart s'exposaran de manera permanent les obres del pintor i l'Ajuntament ha elaborat un primer catàleg de l'obra. L'espai comptarà també amb documents personals de l'artista (fotografies, catàlegs, notes de premsa, etc.), material audiovisual, llibres de la seva biblioteca particular i altres objectes d'interès relacionats amb la seva obra, els quals permetran el coneixement del pintor, tant des de la vessant artística com humana.	41.4745300,1.9314500	410780	4591988		08114	Martorell	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53730-foto-08114-288-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53730-foto-08114-288-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-01 00:00:00	Dídac Pàmies Gual			98	53	2.3		11	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
53733	Col·lecció de material arqueològic de Martorell al Museu Arqueològic de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-martorell-al-museu-arqueologic-de-catalunya	PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.	-II/III		Restes de material ceràmic procedent del jaciment arqueològic de Vil·la romana de Martorell-Enllaç i termes Glude, a tocar de l'estació Martorell-Enllaç dels FGC. Es tracta de restes d'àmfora, dòlia i vidre.	08114-291	Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038 Barcelona	Durant la construcció d'una torre elèctrica l'any 1965, van aparèixer restes arqueològiques a l'entorn de l'estació de ferrocarrils de FGC per la qual la Diputació de Barcelona inicià una campanya d'excavació arqueològica entre els mesos de desembre de 1965 i gener de 1966 dirigida per Pedro Manuel Berges Soriano. La informació que ha arribat fins als nostres dies es limita a algunes notes en publicacions locals i el material extret es va dipositar al Museu Arqueològic de Catalunya. El jaciment arqueològic ha sigut objecte de diverses campanyes arqueològiques posteriors (1985 / 2003 / 2005) que han permès ubicar cronològicament les restes entre el segle II aC i el segle III dC.	41.4743700,1.9307900	410725	4591971		08114	Martorell	Fàcil	Bo		Física	Romà	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-01 00:00:00	Dídac Pàmies Gual			83	53	2.3		11	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
51403	Col·lecció de pintura municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-0		XX-XXI		<p>A l'Ajuntament hi ha exposades diverses pintures de temàtica local, corresponents al primer premi del concurs de pintura ràpida. La majoria estan fetes en oli sobre tela, i estan pintades de forma figurativa. Entre els espais pintats destaca la masia de Carrencà i la seva capella, el cementiri, el safareig de Can Camp, el safareig de Cal Julio Manco i vistes generals, entre d'altres.</p>	08115-40	Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1	<p>Les pintures són els primers premis del concurs de pintura ràpida que s'havia celebrat al municipi. Des de fa uns anys, el concurs s'ha recuperat amb el nom de l'artista local Ricard Mira.</p>	41.5256800,2.2433700	436874	4597392		08115	Martorelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51403-foto-08115-40-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51403-foto-08115-40-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Ornamental				2020-09-25 00:00:00	Marta Lloret Blackburn			98	53	2.3		41	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
75811	Col·lecció d'objectes del monestir de Sant Pere de Casserres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-monestir-de-sant-pere-de-casserres	<p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): 'Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2002): 'Sant Pere de Casserres. Guia del visitant'. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d'Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p>	IV-V/XI	El cinc capitells descrits presenten un estat de conservació força deplorable i l'ara d'altar està mutilada. En general, la resta de lapidari, la lipsanoteca i el fragment de pintura presenten un estat dolent.	<p>El Museu Episcopal de Vic té en les seves col·leccions diferents materials provinents del terme de les Masies de Roda. Alguns d'ells estan exposats al públic i d'altres no. Destaquen entre ells el lot de cinc capitells (MEV 173, 174, 175, 176, 177) i un ara d'altar (MEV 5252) procedents del Monestir de Sant Pere de Casserres. Els capitells són de mides grans, tallats en una pedra força dolenta que s'ha anat desintegrant fins al punt que en alguns és difícil apreciar els motius ornamentals. S'ha d'esmentar que els capitells són de forma i figuració força diversificades. Els motius ornamentals són florals amb tiges cargolades als angles derivades en volutes i fulles disposades en tres registres. Estilísticament parlant, alguns d'ells deriven del model corinti. L'ara d'altar és una pedra rectangular de marbre blanc força malmesa, amb els cantells trencats per diferents llocs i mutilada especialment a un lloc on queda afectada tota la motllura d'un dels laterals menors. A més a més, fou retallada geomètricament i substituïda la motllura d'un dels costats llargs per una imitació obrada amb calç. Cal esmentar que en la banda afectada s'aprecia una franja plena de marques de picot. L'ara presenta grafits a la motllura on es poden llegir diferents noms, encara que alguns d'ells són de difícils d'interpretar: 'RODULFO, EVIDARDUS, ERACLIUS PBR., DANIEL PBR., BORESINDUS, CENDEVIRA, ATTO PBR., OLIBA, BANAFIA, MAFREDUS, ADOVISUS, VIRGILIUS, SENDIMIRUS, SAVERIDUS UNA CUM UXORE CUM FILIUS, ARIELA CUM UXORE, TRASOVADUS CUM UXORE, AVAT CUM UXORE, ESCLUVA CUM UXORE, BEAT, SUNIFREDUS', etc. Encara que l'ara s'enquadra en un període paleocristià, la seva pervivència és llarga i la antroponímia es correspon al començament del segle XI. Cal esmentar que la col·lecció del Museu Episcopal de Vic procedent de Sant Pere de Casserres presenta altres elements que a continuació detallem en un llistat amb el codi registrat al catàleg i la cronologia que presenten: MEV 10623: Sepulcre monestir de Sant Pere de Casserres, segle XII. MEV 10648: Sepulcre de la família Tavertet monestir Sant Pere de Casserres segle XIII. MEV 10649: Pica d'aigua beneïda amb l'escut de la família Tavertet monestir Sant Pere de Casserres segle XIII. MEV 10650: Làpida monestir Sant Pere de Casserres segle XIV. MEV 13681: Capitell monestir Sant Pere de Casserres inicis segle XI. MEV 13719: Àbac monestir Sant Pere de Casserres segle XIII-XIV. MEV 13681: Capitell monestir Sant Pere de Casserres inicis segle XI. MEV 13719: Àbac monestir Sant Pere de Casserres segle XIII-XIV. MEV 2286: Lipsanoteca monestir Sant Pere de Casserres primera meitat segle XI. MEV 3358: Pintura mural església Sant Pere de Casserres finals segle XII-principis segle XIII.</p>	08116-113	Museu Episcopal de Vic, Plaça Bisbe Oliba, 3, Vic, 08500.	<p>És documentat que aquest grup de cinc capitells ingressaren a la Secció Lapidària del Museu abans del 1898, pertanyents al conjunt de Casserres. No estar clar d'on provenen exactament. Segons E. Junyent devien ser, originalment, part de l'església, tot i que al principi del segle XI devien ser reutilitzats pel claustre (ABRIL, 1986: 42). D'altra banda, hom pensa que podrien forma part, des de un principi, de l'obra claustral. Pel que fa a la filiació estilística també hi ha diversificació de opinions. D'una banda, els estudiosos E. Junyent, F. Hernández, G. Gaillard, J. Gudiol i Ricart i J. A. Guyo Nuño, pensen que el seu origen és califal, obrats per un artesà provinent de Còrdova que vingué a Catalunya vers el segle X. D'altra banda altres historiadors com X. Barral, defensen que la producció és autòctona, realitzada per artesans locals del segle XI (ABRIL, 1986: 42). Respecte a l'ara d'altar, va passar a formar part del museu posteriorment, vers el 1918. Per la seva tipologia hom la enquadra en un període paleocristià , encara que no es pot precisar cap cronologia exacta. Encara així, per paral·lelisme i tipologia es pot situar l'element entre els segles IV i VI. Alguns paral·lels més directes trobats a la basílica paleocristiana de Roses donen una datació més aproximada, situant-los entre els segles IV i V (ABRIL, 1986: 44).</p>	41.9901400,2.3066000	442565	4648914		08116	Les Masies de Roda	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-3.jpg	Física	Paleocristià\|Medieval\|Romànic\|Antic	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Ornamental				2020-09-25 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez		El museu solament ha donat permís per consultar i fotografiar aquells elements que estan exposats.	84\|85\|92\|80	53	2.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
75835	Col·lecció de Santa Magdalena de Conangle al Museu Episcopal de Vic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-santa-magdalena-de-conangle-al-museu-episcopal-de-vic		XV		<p>El Museu Episcopal de Vic té dins les seves col·leccions diferents materials provinents del terme de les Masies de Roda. A continuació detallem els materials que pertanyen a Santa Magdalena de Conangle amb el codi que correspon al catàleg del museu i la seva datació: MEV 14: Compartiment central del retaule de Santa Magdalena de Conangle, datat vers la primera meitat segle XV. MEV 18: Compartiment del retaule de Santa Magdalena de Conangle, datat vers la primera meitat segle XV. Tots dos elements estan actualment exposats per separat. La part central del retaule està exposada a les sales obertes al públic general, i el compartiment general està exposat a les galeries d'estudi, accessible solament sota demanda prèvia. En el retaule central s'aprecia a una Santa Magdalena majestuosa, engalonada amb una túnica vermella amb decoracions daurades. Aquesta es presenta dempeus, amb un tro darrera seu, una corona daurada sobre el cap, un rosari a la seva mà dreta i, a l'altre, un pot de perfum, com atribut que fa referència al ungiment dels peus de crist. El segon compartiment, més petit i que conformaria un lateral, presenta un episodi de la seva vida. En ell es presenta la santa amb una aurèola daurada sobre el cap i amb un cabells molt llargs que la cobreixen a mode de vestit. Al voltant seu s'aprecia un grup de quatre àngels que la subjecten en l'aire. A la seva dreta es pot observar un altre ermità, testimoni del miracle. Aquesta pintura descriu la penitència de la santa a la Provença, on va arribar per mar. Aquesta es retirà a una cova -la Sainte-Baume- als afores de Marsella, on hauria dut una vida de penitència durant 30 anys. Degut al seu aïllament, uns àngels la pujaven al cel per alimentar-la i després era retornada a l'ermitori. Segons aquesta llegenda, quan va arribar l'hora de la seva mort, fou portada pels àngels a Ais de Provença, on va rebre l'eucaristia de mans de Maximí d'Ais. Totes dues són pintures al tremp sobre fusta, de marcat caràcter gòtic i realitzades vers el segle XV. La seva autoria s'atribueix al mestre Fonollosa, es creu que foren pintades a Vic i posteriorment portades a Conangle.</p>	08116-137	Museu Episcopal de Vic, Plaça Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic	<p>Maria Magdalena és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret. És considerada santa per l'Església Catòlica Romana, l'Església Ortodoxa i la Comunió Anglicana, les quals en celebren la festa el 22 de juliol. Revesteix una especial importància per als corrents gnòstics del cristianisme. El seu nom fa referència al lloc de procedència: Magdala, una ciutat situada a la costa occidental del llac de Tiberíades l'existència històrica de la qual és objecte de debat. El seu cos fou sepultat en un oratori construït per Maximí d'Ais a Villa Lata, conegut des de llavors com Sant Maissemin de la Santa Bauma (Ais de Provença). En aquesta ubicació, es va construir un gran monestir dominic, d'estil gòtic, un dels més importants del sud de França. El 1600, les suposades relíquies foren dipositades dins un sarcòfag encarregat pel papa Climent VIII, però el cap es va dipositar a part, en un reliquiari. Les relíquies foren profanades durant la Revolució Francesa. El 1814 es va restaurar el temple i es va recuperar el cap de la santa, que es venera actualment a aquest indret.</p>	41.9901400,2.3066000	442565	4648914		08116	Les Masies de Roda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-3.jpg	Física	Gòtic\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jacob Casquete Rodríguez			93\|85	53	2.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
51537	Col·lecció de pintures municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-municipal		XX		<p>Col·lecció formada pels exemplars premiats al Concurs de Pintura Ràpida, que se celebra en el marc de la Festa Major de La Gleva i està organitzat per l'Escola de Dibuix i Pintura i la Regidoria de Cultura del municipi. Aquest concurs es ve convocant des de l'any 1989 i la participació és oberta a tothom. El tema sol girar entorn al municipi de Les Masies de Voltregà, en qualsevol dels seus aspectes i enfocaments. Els quadres s'han de pintar 'in situ' i es pot utilitzar qualsevol tècnica i procediment. S'atorguen tres sèries de tres premis de caire econòmic, una per adults, una per nens, i una altra només per artistes locals residents al municipi. Totes les obres premiades passen a ser propietat de l'Ajuntament i s'exposen als locals municipals.</p>	08117-83	Ajuntament de Les Masies de Voltregà. Can Bondia s/n. 08509 Les Masies de Voltregà.		42.0224200,2.2348400	436653	4652549		08117	Les Masies de Voltregà	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2020-10-07 00:00:00	Natalia Salazar -ArqueoCat SL-	varis			53	2.3		24	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
51757	Pinacoteca municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinacoteca-municipal		XIX-XX		Col·lecció de pintura d'artistes locals i foranis que s'ha format fruit de les donacions directes i les efectuades pels artistes que exposen al Museu. La donació més rellevants de les quals és la del senyor Emili Sala Barberà. Està formada per quadres del segle XIX i XX de tècniques variades (aquarel·la, oli sobre tela, oli sobre fusta, oli sobre paper, ...), amb autors com Josep Pineda, J. Mongay, A. Jacobsen, Ramón Padró Pedret, Vicenç Oliveras, Pere Pujadas Roig, Moix Solé, etc.	08118-69	Carrer Josep Pujades Truch, 1 A	La col·lecció havia estat ubicada a la Casa de Cultura	41.4827500,2.3157200	442873	4592575		08118	El Masnou	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51757-foto-08118-69-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51757-foto-08118-69-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2022-04-21 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	53	2.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
51950	Col·lecció arqueològica del museu de Nàutica del Masnou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-de-nautica-del-masnou	ALMUZARA, Rosa (1992). Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Prospecte de difusió. Ajuntament del Masnou, Departament de Cultura. BALADA MAGALLON, Jordi et alii (any, no consta): Projectes per una nova ordenació del Museu Municipal del Masnou. Inèdit. ESPUGA i CONDAL, Cristina (2005). Catàleg de les col·leccions del Patronat Municipal. Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal. El Masnou. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MURAY, Joan (1989). Museu Municipal del Masnou. Programa de Festa Major del Masnou de 1989. Ajuntament del Masnou, El Masnou. MURAY, Joan (1995). Els nostres museus (5). Gent del Masnou, núm. 94. El Masnou, pàgines 14 - 17.			Els fons del Museu de Nàutica del Masnou es poden agrupar en quatre col·leccions: la històrica, la arqueològica, la pinacoteca i l'arxiu fotogràfic. La col·lecció arqueològica es comença a crear des del principi del museu. Els membres voluntaris del museu es van agrupar en diverses àrees, segons els propis interessos, per tal de fer treballs de camp i d'estudi. Una de les principals àrees fou la d'arqueologia, amb la realització d'excavacions. En el fons arqueològic del museu hi ha objectes de diferents procedències i èpoques històriques, però a l'exposició permanent es mostra aquells objectes que pertanyen a jaciments o troballes ubicades dins el terme municipal del Masnou o zones adjacents. Tots ells ajuden a situar el Masnou en les seves primeres fases d'ocupació i de desenvolupament econòmic, bàsicament dins el món ibèric de la laietana, la romanització i el món romà.	08118-204	Carrer Josep Pujades Truch, 1 A	Tot i que el Patronat del primer 'Museo Histórico-Arqueológico de la Villa' es crea l'any 1957 (Almuzara,1992), cal cercar els orígens abans de la Guerra Civil, quan una colla de con vilatans, motivats per un mateix afany d'estimació per la història, van començar a fer troballes arqueològiques i a reunir objectes històrics. Cal tenir en compte el ressò de les troballes de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres, l'any 1899, i que es publiquen les primeres referències ben aviat. Se'ns dubte seria un esdeveniment a nivell local que despertaria la curiositat i l'interès dels masnovins. Segons Jordi Balada (et al. n/c), aquesta colla van comprar una casa a la plaça de la Llibertat per 3.000 ptes. per fer-hi el museu. La Guerra Civil va dispersar aquest grup. Després de la Guerra només va quedar el senyor Lluís Galera i Isern. Durant els anys 50, fou el responsable local de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques. Finalment l'any 1957 es crea el Patronat del Museu i els seus estatuts. L'alcalde del Masnou és el Sr. Salazos que aconsegueix de la Diputació de Barcelona una subvenció de 25.000 pessetes pel museu (Balada,Jordi et al.,n/c) i es fan els plànols del nou edifici, que s'inaugura el dia de Sant Pere (Festa Major del Masnou) de l'any 1962. S'inaugura amb una exposició de peces aportades per 31 col·laboradors, 12 dels quals van fer-ne donació al fons permanent del Museu (Almuzara:1992). Durant els anys 80 col·laboren en alguna exposició com 'La aventura Americana del Maresme' i n'organitzen una sobre recents troballes a la vila romana de Cal Ros de les Cabres. L'any 1990 es decideix denominar al museu 'Museu Municipal de Nàutica del Masnou' atès el volum d'informació existent sobre el món marítim de la vila. Però, també, perquè les darreres tècniques museogràfiques així ho aconsellen (Almuzara, Rosa:1992). L'any 1990, l'Ajuntament va reestructurar el Patronat del Museu Municipal de Nàutica del Masnou i va impulsar especialment la creació de l'Escola de Maquetisme Naval (adscrita al Museu) i la secció de documentació. També es crea la revista 'La Roca de Xeix'. L'any 1991, es va acordar que l'Arxiu Històric Municipal també formés part de la secció de patrimoni documental. D'aquesta manera es van unificar els fons del Museu i els de l'Ajuntament. El nou espai es va inaugurar el 7 de març de 1992. L'any 1999 es decideix traslladar el Museu a la seva ubicació actual i destinar íntegrament l'espai del carrer Sant Francesc d'Assís a l'Arxiu Històric.	41.4820800,2.3246700	443619	4592495		08118	El Masnou	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51950-foto-08118-204-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51950-foto-08118-204-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51950-foto-08118-204-3.jpg	Física	Antic\|Ibèric\|Romà\|Prehistòric	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2022-04-21 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'exposició permanent està dedicada a la relació entre la vila del Masnou i la mar. Els objectes i la informació es disposen sobre una sèrie d'elements escenogràfics que evoquen les temàtiques que s'hi desenvolupen. Després d'una introducció a la mar del Masnou, hi ha un bloc sobre els orígens de la vila, de la prehistòria a l'edat moderna, on es poden observar materials arqueològics d'època prehistòrica, ibèrica, romana i medieval. En destaquen les troballes procedents de la vila romana de Cal Ros de les Cabres. Després s'expliquen el treball i les instal·lacions de les drassanes de la vila; les tasques dels pescadors, que sempre van desenvolupar-se com una activitat complementària a la navegació comercial i per a consum local; la navegació comercial i els tipus d'embarcacions procedents del Masnou; el comerç català a Amèrica i la ruta del Tasajo; i les tasques que desenvolupava la resta de la població -els terrestres- que sovint feien activitats complementàries a les marineres, com ara els corders, els boters, els xocolaters, els terrissaires, els sastres, i fins i tot els pagesos, que orientaven la producció cap a l'exportació marítima. Finalment, es presenta l'entorn natural i econòmic en què es desenvolupa actualment el Masnou i les seves perspectives de futur, així com els lligams que encara es mantenen amb la mar.	80\|81\|83\|76	53	2.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
51951	Col·lecció històrica del museu de Nàutica del Masnou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-del-museu-de-nautica-del-masnou	ALMUZARA, Rosa (1992). Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Prospecte de difusió. Ajuntament del Masnou, Departament de Cultura. BALADA MAGALLON, Jordi et alii (any, no consta): Projectes per una nova ordenació del Museu Municipal del Masnou. Inèdit. ESPUGA i CONDAL, Cristina (2005). Catàleg de les col·leccions del Patronat Municipal. Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal. El Masnou. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MURAY, Joan (1989). Museu Municipal del Masnou. Programa de Festa Major del Masnou de 1989. Ajuntament del Masnou, El Masnou. MURAY, Joan (1995). Els nostres museus (5). Gent del Masnou, núm. 94. El Masnou, pàgines 14 - 17.	XVIII-XX		Els fons del Museu de Nàutica del Masnou es poden agrupar en quatre col·leccions: la històrica, la arqueològica, la pinacoteca i l'arxiu fotogràfic. La col·lecció històrica del museu està formada per multiplicitat d'objectes que testimonien una època, una manera de viure o d'entendre el món, amb una especial atenció en aquells objectes que fan referència a la relació de la vila amb el mar (mariners, pescadors, mestres d'aixa, etc).	08118-205	Carrer Josep Pujades Truch, 1 A	Tot i que el Patronat del primer 'Museo Histórico-Arqueológico de la Villa' es crea l'any 1957 (Almuzara,1992), cal cercar els orígens abans de la Guerra Civil, quan una colla de con vilatans, motivats per un mateix afany d'estimació per la història, van començar a fer troballes arqueològiques i a reunir objectes històrics. Cal tenir en compte el ressò de les troballes de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres, l'any 1899, i que es publiquen les primeres referències ben aviat. Se'ns dubte seria un esdeveniment a nivell local que despertaria la curiositat i l'interès dels masnovins. Segons Jordi Balada (et al. n/c), aquesta colla van comprar una casa a la plaça de la Llibertat per 3.000 ptes. per fer-hi el museu. La Guerra Civil va dispersar aquest grup. Després de la Guerra només va quedar el senyor Lluís Galera i Isern. Durant els anys 50, fou el responsable local de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques. Finalment l'any 1957 es crea el Patronat del Museu i els seus estatuts. L'alcalde del Masnou és el Sr. Salazos que aconsegueix de la Diputació de Barcelona una subvenció de 25.000 pessetes pel museu (Balada,Jordi et al.,n/c) i es fan els plànols del nou edifici, que s'inaugura el dia de Sant Pere (Festa Major del Masnou) de l'any 1962. S'inaugura amb una exposició de peces aportades per 31 col·laboradors, 12 dels quals van fer-ne donació al fons permanent del Museu (Almuzara:1992). Durant els anys 80 col·laboren en alguna exposició com 'La aventura Americana del Maresme' i n'organitzen una sobre recents troballes a la vila romana de Cal Ros de les Cabres. L'any 1990 es decideix denominar al museu 'Museu Municipal de Nàutica del Masnou' atès el volum d'informació existent sobre el món marítim de la vila. Però, també, perquè les darreres tècniques museogràfiques així ho aconsellen (Almuzara, Rosa:1992). L'any 1990, l'Ajuntament va reestructurar el Patronat del Museu Municipal de Nàutica del Masnou i va impulsar especialment la creació de l'Escola de Maquetisme Naval (adscrita al Museu) i la secció de documentació. També es crea la revista 'La Roca de Xeix'. L'any 1991, es va acordar que l'Arxiu Històric Municipal també formés part de la secció de patrimoni documental. D'aquesta manera es van unificar els fons del Museu i els de l'Ajuntament. El nou espai es va inaugurar el 7 de març de 1992. L'any 1999 es decideix traslladar el Museu a la seva ubicació actual i destinar íntegrament l'espai del carrer Sant Francesc d'Assís a l'Arxiu Històric.	41.4808000,2.3260100	443730	4592352		08118	El Masnou	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51951-foto-08118-205-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51951-foto-08118-205-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51951-foto-08118-205-3.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2022-04-21 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'exposició permanent està dedicada a la relació entre la vila del Masnou i la mar. Els objectes i la informació es disposen sobre una sèrie d'elements escenogràfics que evoquen les temàtiques que s'hi desenvolupen. Després d'una introducció a la mar del Masnou, hi ha un bloc sobre els orígens de la vila, de la prehistòria a l'edat moderna, on es poden observar materials arqueològics d'època prehistòrica, ibèrica, romana i medieval. En destaquen les troballes procedents de la vila romana de Cal Ros de les Cabres. Després s'expliquen el treball i les instal·lacions de les drassanes de la vila; les tasques dels pescadors, que sempre van desenvolupar-se com una activitat complementària a la navegació comercial i per a consum local; la navegació comercial i els tipus d'embarcacions procedents del Masnou; el comerç català a Amèrica i la ruta del Tasajo; i les tasques que desenvolupava la resta de la població -els terrestres- que sovint feien activitats complementàries a les marineres, com ara els corders, els boters, els xocolaters, els terrissaires, els sastres, i fins i tot els pagesos, que orientaven la producció cap a l'exportació marítima. Finalment, es presenta l'entorn natural i econòmic en què es desenvolupa actualment el Masnou i les seves perspectives de futur, així com els lligams que encara es mantenen amb la mar.	98\|94	53	2.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37
51558	Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-recuperacio-damfibis-i-reptils-de-catalunya	<p>- MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d'altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Esports i Turisme.</p>			<p>El Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya - Ajuntament de Masquefa, és una institució fundada el 1985 amb la finalitat de donar acollida a rèptils i amfibis decomissats per les autoritats o bé donats pels seus propietaris, guarir-los si pateixen alguna lesió i en darrer terme retornar-los al seu hàbitat original. Junt a aquesta tasca veterinària i de recerca, el centre està obert al públic (especialment l'escolar) de cara a la difusió i conscienciació ecològica en torn de les diverses espècies pertanyents a aquestes famílies. Formen part de la col·lecció d'animals, entre d'altres, diferents espècies de tortugues, llangardaixos, cocodrils i serps.</p>	08119-9	Al nucli urbà de Masquefa. Av. Maresme, 45		41.4978465,1.8142837	401032	4594704	1985	08119	Masquefa	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2022-06-28 00:00:00	ArqueoCat SL		Centre d'acollida, guariment i alliberament d'amfibis i rèptils, així com exposició permanent d'aquests.		53	2.3		6	Patrimoni cultural	2024-05-16 08:37

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,05 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús