Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80903 | Col·lecció d'objectes del Centre Excursionista de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-centre-excursionista-de-mura | XIXaC- XX | <p>A la seu del CEM hi ha una vitrina en la que es guarden diversos objectes relacionats amb les activitats del centre. Entre ells hi ha fòssils, minerals, mostres d'animals, records, medalles i objectes commemoratius, objectes arqueològics. El material arqueològic està format per pocs elements procedents de la zona i fruit de troballes fortuïtes i puntuals: una destral polimentada de sílex trobada a la Creu del Lleonart al terme de Talamanca; dos fragments de ceràmica negra medieval i dos fragments d'ossos humans de la cova de l'Era dels Enrics; un fragment d'un plat de ceràmica blava del segle XVI; tres monedes (dues medievals i altra del 1700) i un dau d'os trobats al castell de Mura.</p> | 08139-181 | Nucli urbà | <p>El Centre Excursionista de Mura es fa fundar l'onze de setembre 1989 per un grup de muratans que anteriorment havien format part d'una altra associació precursora, Els Amics de Mura, que va funcionar de 1978 a 1980 i que va promoure diferents activitats al poble: activitats de lleure, excursions, arranjaments de camins i fonts, sessions audiovisuals, recollida d'un arxiu documental i fotogràfic històric de Mura, la normalització i realització del nomenclàtor i plànol del poble en ceràmica, senyalitzacions de punts d'interès del poble, l'homenatge a en Joan Alavedra autor del poema 'El Pessebre', la recuperació de la pelegrinació a Montserrat iniciada l'any 1500, el nou logotip de l'escut de Mura. La seu del CEM es troba a cal Pauleta, Mura ha esdevingut un centre d'atracció turístico-excursionista de primer ordre. Quasi en la seva totalitat està orientat cap a àrea de serveis o de segona residència, potenciat encara més des de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Per això la creació d'una entitat d'aquest tipus va suposar una garantia de continuïtat i d'interès en aquest camp. Actualment compta amb 134 socis, pertanyents a 40 famílies, entre els que hi ha nombrosos simpatitzants i amics del poble així com excursionistes veterans de la rodalia. El local social està situat als baixos de l'antiga casa de cal Pauleta una de les cases de l'antiga sagrera de Mura, a la plaça de l'església, que va ser arranjada pels associats. El centre compta amb una estació meteorològica automàtica que va ser la primera a Catalunya, una biblioteca especialitzada en temes de muntanya i de Mura, una vitrina-museu amb una mostra d'objectes diversos relacionats amb les seves activitats i un arxiu fotogràfic.</p> | 41.6992200,1.9757200 | 414773 | 4616889 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80903-foto-08139-181-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85|94|98|124 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 54792 | Col·lecció d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-0 | XX-XXI | L'Ajuntament conserva una col·lecció de pintura procedent del concurs de pintura que la residència d'avis Ibada. Actualment la col·lecció consta de 8 pintures de temàtica navarclina. Entre els artistes més coneguts hi ha Ernest Descals i Joan Sallent. Altres autors són Valentí Lanza, Andreu Rozas, Joan Pérez i Joan Plaja. A més, a l'Ajuntament es conserven altres pintures i dibuixos, així com un plafó amb l'escut de Navarcles (obsequi de l'Esplai Navarclí el 1994) i un estendard amb els gegants (també de l'Esplai, 1994). | 08140-103 | Ajuntament (Plaça de la Vila), Biblioteca (carrer Fortià Solà). | La col·lecció de pintura s'ha anat formant a partir del concurs de pintura que la residència d'avis Ibada organitza cada setembre per les seves festes des de l'any 2000. L'Ajuntament sufraga el segon premi i es queda amb l'obra que ha quedat en segona posició. Els primers premis es conserven a la residència Ibada. | 41.7514200,1.9036800 | 408852 | 4622758 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 103|98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 87725 | Pintures d’un retaule de Sant Salvador de Torroella (Museu Diocesà de Solsona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-dun-retaule-de-sant-salvador-de-torroella-museu-diocesa-de-solsona | <p><span><span><span>DUARRI, C.; CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010): <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí, Berga, p. 93.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Conjunt de dues pintures sobre taules de fusta, probablement de la primera meitat del segle XVII, que devien formar part d’un retaule de l’església de Sant Salvador de Torroella, i que avui es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. El més probable és que formessin part del retaule major, dedicat al Sant Salvador, però no se’n coneixen referències documentals. L’autor de les pintures també és desconegut. Les mides són 82,5 x 40,5 cm.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dues pintures a l’oli sobre fusta. Una representa el tema de la Trinitat terrestre; és a dir, el retorn de la Sagrada Família (Jesús, Josep i Maria) d’Egipte (té el número d’inventari del museu MDCS 78.2). L’altra és dedicada a sant Joan Baptista (número d’inventari MDCS 78.1). La primera tracta un tema poc habitual, però la qualitat de l’obra és més aviat discreta. En la segona, de característiques similars, crida l’atenció el fet que s’hi representa el que devia ser el donant del retaule, probablement el mateix rector de la parròquia, que apareix agenollat en primer pla. Un dels llibres que té als peus, amb la inscripció Dr. Sorrosal, podria fer referència al seu cognom. Cal dir que la representació d’aquest clergue, amb un rostre ossut i allargat, és una de les figures amb més personalitat de tota la col·lecció de pintura moderna del Museu.</span></span></span></p> | 08141-160 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1, Solsona. | 41.8999600,1.8793700 | 407046 | 4639276 | 08141 | Navàs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87725-pintures-museu-solsona-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | BCIN | National Monument Record | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 53 | 2.3 | 2131 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 89467 | Imatges barroques de l’església de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-barroques-de-lesglesia-de-castelladral | <p><span><span><span><span>ALGUÉ, J.; ARCEDA, M.; LLOBET, E.; SELLARÉS, R.; VILÀ, A. (2015). <em>Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, Navàs. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, 1988, p. 155-182. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1991). “L’església parroquial de Sant Miquel de Castelladral”. <em>Morralet</em> , 1. Navàs, 14. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J. (1991). “Memorial contracte d’obres de l’església de Castelladral”. <em>El Morralet</em>, 1. Navàs, 19 </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLER, Isidre (1991). “Records i Vivències: El nucli de Castelladral”. <em>El Morralet</em>, 1. Navàs, 22. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLER , Isidre. “L’església de Castelladral abans del 21 de juliol de 1936”, <em>Isidre Soler, el Filaborres: resistent a la terra aspra</em> (blog internet).</span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII | Recentment restaurades | <p><span><span><span>Conjunt de sis imatges procedents d’antics retaules diversos de l’època del barroc que es conserven a l’església parroquial de Sant Miquel de Castelladral, distribuïdes en diferents capelles laterals. Es tracta d’escultures exemptes tallades en fusta, daurades i policromades, i es poden datar probablement al segle XVII, quan l’església fou renovada i hi ha constància que es van encarregar retaules. Les imatges són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mare de Déu que podria ser del Roser, segons es diu, però no presenta cap atribut al respecte. Sosté el Nen Jesús amb el braç esquerre i ha perdut el braç dret. De postura hieràtica, és l’exemple d’aspecte més arcaic, en la línia d’una certa tradició renaixentista encara present al segle XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mare de Déu del Roser que sosté amb la mà esquerra un rosari i amb l’esquerra el nen Jesús, que té una bola del món. Destaca la corona i una gran aura de forma estrellada. Aquesta o l’anterior podrien ser obra de l’escultor manresà Pau Sunyer, que va rebre un encàrrec per a un retaule l’any 1682.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Santa desconeguda que té com a atribut un ocell a la mà esquerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sant que té com a atribut un llibre i un anyell a la mà esquerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sant Isidre, amb el seu atribut habitual d’una rella a la mà dreta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Santa Àgueda, amb el seu atribut habitual dels pits tallats sobre una copa i, a la mà dreta, la palma del martiri.</span></span></span></p> | 08141-300 | Església de Sant Miquel de Castelladral. Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Als segles XVII i XVIII l’església de Sant Miquel de Catelladral va ser profundament transformada. Durant aquest període es devien encarregar els diversos retaules per embellir l’església. Del 1682 es conserva un contracte a l’escultor manresà Pau Sunyer per l’elaboració d’un retaule a Santa Magdalena, Santa Maria Rosa (o Roser) i santa Caterina. Excepte el del Roser, en descripcions posteriors no es té constància d’aquests altres altars o imatges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, Isidre Soler ens proporciona una descripció de com era l’església abans de la Guerra Civil de 1936. En el costat dret tenia un altar dedicat a la Mare de Déu de Lurdes, seguit de l’altar de Sant Isidre i Sant Fruitós i, en darrer lloc, la Mare de Déu dels Dolors. En el costat esquerre de l’església hi havia les capelles dedicades a la Mare de Déu del Roser, després l’altar de Santa Àgata i al final la trona i l’altar de Sant Josep. Algunes d’aquestes capelles eren administrades pels seus propis priors. Soler fou testimoni i relata també l’episodi del dia 20 de juliol del 1936, quan l’església fou incendiada i saquejada, després d’haver vist fumejar abans l’església de Sant Salvador de Súria primer, i la Capella de la Puríssima del Puiggròs més tard. </span></span></span></p> | 41.8990400,1.7803800 | 398834 | 4639286 | 08141 | Navàs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-1.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | BCIL | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Pau Sunyer (escultor, possiblement autor d'una de les imatges del Roser) | 96|94 | 53 | 2.3 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||
| 57693 | Col·lecció arqueològica d'Òdena al Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-dodena-al-museu-de-la-pell-i-comarcal-de-lanoia | La col·lecció de materials d'Òdena dipositats al Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia corresponen a les restes antropològiques i arqueològiques de les diferents prospeccions superficials i excavacions arqueològiques portades a terme en el diferents jaciments arqueològics descrits al Mapa del Patrimoni del municipi d'Òdena en les fitxes 277 a 337, ambdues incloses. La catalogació d'aquests materials al Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia segueix el programari del sistema MuseumPlus. | 08143-620 | Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia. Carrer Joan Mercader, s/n (Igualada) | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | Legal | Romà|Edats dels Metalls|Modern|Ibèric|Medieval|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 83|79|94|81|85|98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 57697 | Col·lecció municipal de pintures i dibuixos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintures-i-dibuixos | XX | A partir d'un inventari portar a terme per Pere Regordosa tenim referència de la col·lecció de pintures i dibuicos existeent en diverses dependències municipals: Tema: Església parroquial de Sant Pere Apòstol d'Òdena. Va fer una exposició i va lliurar aquesta pintura a l'ajuntament Autor: R. Padró Oli sobre tela Ubicat: Despatx 1 Centre Cívic del Pla d'Òdena Data: Possiblement 1995 Tema: Església parroquial de Sant Pere Apòstol d'Òdena. Donació d'una exposició realitzada Autor: S. Alamillo Collage Ubicat: Despatx tresoreria Ajuntament Data: Desconeguda Tema: Castell d'Òdena al període medieval. Encàrrec de l'ajuntament Autor: Josep Francès Camps, amb indicacions de Josep-Vicenç Mestre, realitzat en ocasió d'una exposició sobre el Castell d'Òdena Oli sobre tela Ubicat: Vestíbul 1 planta Ajuntament Data: 1994 Tema: Parella. Adquirit per l'ajuntament en el marc de l'exposició col·lectiva Galeria Odenenca Ubicat: Recepció Ajuntament Data: Desconeguda Tema: Denúncia social. Adquirit per l'ajuntament en el marc de l'exposició col·lectiva Galeria Odenenca Autor: Lorenzo Borrega Claver. Oli sobre tela Ubicat: Vestíbul planta 2 ajuntament Data: 2003 Tema: Abstracte. Adquirit per l'ajuntament en el marc de l'exposició col·lectiva Galeria Odenenca Acrílic sobre paper Ubicat: Sala reunions regidors Data: Desconeguda Tema: Abstracte. Adquirit per l'ajuntament en el marc de l'exposició col·lectiva Galeria Odenenca Acrílic sobre paper Ubicat: Sala reunions regidors Data: Desconeguda Tema: Església parroquial de Sant Pere Apòstol Autor: Pere Granados Torres Aquarel·la Ubicat: Sala reunions regidors Data: 1990 Tema: Treball al camp. Agermanament Odenas Autora: Françoise Minguet Aquarel·la Ubicat: Despatx alcaldia Ajuntament Data: Desconeguda Tema: Castell d'Òdena. Adquirit per l'ajuntament en el marc de l'exposició col·lectiva Galeria Odenenca Oli sobre tela Data: 1994 Tema: Les parts d'un forn de guix. Elaborat seguint les instruccions de Josep-Vicenç Mestre i Casanova Autor: Josep Francès Camps Puntillat tinta xinesa sobre paper Data: 1994 Tema: Paisatge. Agermanament d'Òdenas Autora: Françoise Minguet Aquarel·la sobre paper Ubicat: Despatx alcaldia Ajuntament Data: Desconeguda Tema: Abstracte. Possiblement adquirit en ocasió de la inauguració del nou ajuntament. Acrílic sobre paper Ubicat: Vestíbul ajuntament Data: Possiblement 2007 1r Premi Concurs de cartells Festa Major Autora: Marina Toledo Muñiz Llapis de colors sobre paper Ubicat: Escales vestíbul primera planta a segona ajuntament Data: 2011 2n Premi Concurs de Cartells Festa Major Autor: Pol Enrich Rigolfas Tèmpera i retolador sobre paper Ubicat: Escales vestíbul primera planta a segona ajuntament Data: 2011 1r Premi Concurs de cartells Festa Major Autora: Aray Ato Tèmpera i retolador sobre paper Ubicat: Escales vestíbul primera planta a segona Ajuntament Data: 2012 2n Premi Concurs de cartells Festa Major Autora: Marina Toledo Muñiz Llapis de colors sobre paper Ubicat: Escales vestíbul primera planta a segona Ajuntament Data: 2012 Premi Concurs de cartells Festa Major Collage sobre paper Ubicat: Escales vestíbul primera planta a segona Ajuntament Data: 2013 Premi Concurs de cartells Festa Major Autora: Tilda Farrés Hernandez Llapis de colors i retolador sobre paper Ubicat: Escales vestíbul primera planta a segona Ajuntament Data: 2013 Dibuix dels patges Jafsin i Fahem inclòs a la carta als patges Festa Reis 2014 Autora: Bet Farrés Cobeta Tècnica mixta Ubicat: Escales vestíbul primera planta a segona ajuntament Data: 2013 | 08143-624 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57697-foto-08143-624-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Menció especila mereixen els guanyadors del Concurs de Pintura Ràpida:Tema: Carrer la Torre d'Òdena. 1r premi I Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Gabriel Junyent EliasAcrílic sobre telaUbicat: Despatx 3 Lectura Centre Cívic del Pla d'ÒdenaData: 25-6-1989Tema: Paisatge d'Òdena. 1r premi II Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Pere Noguera ClaramuntOli sobre telaUbicat: Vestíbul planta baixa AjuntamentData: 1-7-1990Tema: Paisatge d'Òdena. 2n premi II Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Amadeu Satorra CarullaOli sobre telaUbicat: Vestíbul planta baixa AjuntamentData: 1-7-1990Tema: Carrer Maians d'Òdena. 1r premi III Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Pere Noguera ClaramuntOli sobre telaUbicat: Despatx 1 Centre Cívic del Pla d'ÒdenaData: 30-6-199Tema: Òdena. 1r premi III Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Lluís AmatOli sobre telaUbicat: Vestíbul planta baixa AjuntamentData: 30-6-1991Tema: Masia d'Òdena. 1r premi IV Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Descalç MuntOli sobre telaUbicat: Oficines AjuntamentData: 28-6-1992Tema: Carrer la Torre d'Òdena. 2n premi IV Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Pere Noguera ClaramuntOli sobre telaUbicat: Oficines AjuntamentData: 28-6-1992Tema: Castell d'Òdena. 1r premi V Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Jordi Pons CasalsAquarel·laUbicat: Sala reunions regidors ajuntamentData: 20-6-1993Tema: Carrer la Guixera. 2n premi V Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Joan CentellasAquarel·laUbicat: Despatx secretaria alcaldiaData: 20-6-1993Tema: Paisatge d'Òdena. 1r premi VI Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Pere Noguera ClaramuntOli sobre telaUbicat: Oficines AjuntamentData: 26-6-1994 | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 54875 | Col·lecció d'elements de culte de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-culte-de-santa-maria-dolvan | XX | <p>Conjunt d'orfebreria religiosa de l'església parroquial de Santa Maria Assumpta d'Olvan, format per dos reliquiaris, un de Sant Sebastià -patró del poble- i l'altre de Sant Isidre - patró dels pagesos-, una custòdia i una Veracreu que es conserven a la sagristia. També el sagrari, un salpasser i un encenser i la seva naveta</p> | 08144-41 | Nucli d'Olvan | <p>La primera església d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. A finals del s. XIII o principis del XIV es desenvolupar un petit nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors de la Portella cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan. Com que els objectes d'orfebreria de l'església, probablement obres del s. XVII i XVIII, foren saquejats i perduts durant la Guerra Civil, després del conflicte va caldre reposar de nou les peces per tal de poder celebrar els oficis religiosos. Tot i que aquestes peces -custodia, reliquiaris i veracreu- només es feien servir en festes religioses assenyalades van ser, d'entre tots, els que van merèixer un treball més acurat. Amb tot són peces molt comuns, daurades i que reprodueixen models generalitzats, propis de la penúria de la postguerra.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p1200095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070067.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89502 | Fons de material arqueològic d’Olvan al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-dolvan-al-museu-comarcal-de-berga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials provinents del municipi d’Olvan conservats al Museu Comarcal de Berga corresponen a les troballes produïdes en vint indrets diferents del </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>municipi, entre els quals jaciments com el de Sant Martí de Minoves, el Serrat de la Vila o el poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, per esmentar alguns dels més coneguts. Els indrets on s’han produït les troballes són jaciments o punts considerats com a potencials jaciments. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El fons inclou materials que pertanyen a un ventall cronològic molt ampli des de l'edat dels metalls fins època contemporània, junt amb fragments de cronologia indeterminada. Entre els tipus de materials custodiats destaca majoritàriament la ceràmica, de tipologies i èpoques diverses, amb un nombre superior de ceràmica medieval grisa; es conserven sobretot fragments informes, però també hi ha fragments de formes com de vores, anses, etc. A més, també hi ha restes òssies humanes i de fauna, de metall, de vidre i materials lítics</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-258 | Museu Comarcal de Berga. Espai de reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600 Berga. | 42.0570037,1.9070246 | 409562 | 4656683 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-07.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Del conjunt del fons el material provinent del jaciment anomenat poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, és resultat de troballes prèvies a l’excavació arqueològica. El material recuperat arran de les intervencions arqueològiques està pendent de recepció, per trobar-se en fase d’estudi (arran de la intervenció arqueològica es passà a considerar com dos jaciments, o dues àrees amb restes arqueològiques denominades Rocarodona I i Rocarodona II).Les dades referents al material han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Les imatges han estat facilitades pel Museu Comarcal de Berga i la Societat d'Arqueologia del Berguedà; la imatge 1 i 2 corresponen a materials localitzats a la codina del jaciment de Sant Martí de Minoves i les imatges 3 i 4 al turó del Serrat de la Vila. | 78|79|81|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 55142 | Col·lecció de peces arqueològiques del conjunt monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-peces-arqueologiques-del-conjunt-monumental-dolerdola | <p>MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona.</p> | <p>La col·lecció de peces arqueològiques exposada al Centre d'Interpretació del Conjunt Monumental d'Olèrdola és només una petita part del conjunt de peces que han aparegut a Olèrdola i que es conserva a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es tracta d'algunes de les peces més significatives que il·lustren i complementen l'evolució històrica i apropen al visitant del Conjunt Monumental a la quotidianitat dels homes i dones que visqueren a Olèrdola durant els períodes en què aquest territori va estar ocupat. D'entre les peces destaquen les eines per treballar el camp, la pedra, el cuir, per filar, teixir i cosir, per moldre el gra, per escriure; atuells de ceràmica per cuinar, servir, menjar, guardar i transportar aliments; objectes fets en os o metall per l'ornament personal, armes o monedes. En tant que elements artístics i escultòrics, destaquen dues peces, probablement procedents de l'església romànica de Sant Miquel. Es tracta d'un fragment de l'ara de l'altar i un petit capitell de marbre.</p> | 08145-122 | Al Centre d'Interpretació del Conjunt Monumental d'Olèrdola | 41.3040600,1.7094600 | 391963 | 4573315 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55142-20190807155526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55142-20190807155605.jpg | Física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Pre-romànic|Romànic|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 79|80|81|83|85|91|92|76 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 86830 | Col·lecció arqueològica al Museu Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-al-museu-vinseum | <p>Al Museu Vinseum de Vilafranca hi ha dipositada una quantitat important de material arqueològic provinent d'Olèrdola. D'una banda, el material arqueològic consisteix en destrals prehistòriques i ceràmica procedent de diversos jaciments (Cova de Segarulls, Camí de la Casa Nova, Taller de Fontanilles, Coves de la Vall, Vinya Gasca, Abric de Segarulls, Viladellops, Abrics de Can Ximet, Camí de Cal Piques, Cova de Cal Bertranet, etc.; de l'altra peces arquitectòniques procedents del jaciment de la Vinya del Ticó, com són un fragment de pedra amb motllures, possible fust estriat, i un fragment de pedra amb forma d'angle decorat a la part externa amb palmetes i fulles d'acant. A banda del material arqueològic, també s'hi conserva una premsa vertical de cargol datada de 1797, de la qual no en consta la procedència exacta.</p> | 08145-297 | Pl. de Jaume I, 2 (magatzem). 08720 Vilafranca del Penedès | 41.3211100,1.7216400 | 393010 | 4575192 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Antic|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 80|85|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 86831 | Col·lecció de material procedent d'Olèrdola al Museu Arxiu Víctor Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-procedent-dolerdola-al-museu-arxiu-victor-balaguer | <p>http://www.museusenlinia.gencat.cat/</p> | <p>A la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova hi ha dipositat material arqueològic provinent de diversos jaciments d'Olèrdola. El material és procedent de la Cova del Pi de Viladellops (ceràmica i dents), del Castellot de la Barquera (ceràmica), Bauma dels Masets (ceràmica), el Vilar (ceràmica os, sílex, fòssils, etc.), Sant Miquel d'Olèrdola ( ceràmica, coure, una esquirla de sílex), Sant Pere Molanta (ceràmica i os), i una destral de procedència indeterminada.</p> | 08145-298 | Av. Víctor Balaguer s/n 08800 Vilanova i la Geltrú | 41.3211100,1.7216400 | 393010 | 4575192 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Antic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 80|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 86832 | Plafons de rajoles procedents d'Olèrdola al Museu Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-de-rajoles-procedents-dolerdola-al-museu-santacana | <p>http://www.museusenlinia.gencat.cat/</p> | XVI | <p>A la Casa Museu Santacana l'Enrajolada de Martorell s'hi conserven dos plafons de rajoles procedents d'Olèrdola. El primer és un plafó datat de 1530 i d'estil gòtic, composat per 18 rajoles de 13 x 13 cm de mida. Estan decorades de color blau amb circumferències amb motius de vi i pàmpols a dins. El segon plafó és també d'estil gòtic, amb 10 rajoles de 15 x 15 cm, decorats amb blau i motius decoratius també de raïms i pàmpols.</p> | 08145-299 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | <p>Van ser adquirits pel museu l'any 1966.</p> | 41.3211100,1.7216400 | 393010 | 4575192 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 55391 | Fons d'Olesa de Bonesvalls al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dolesa-de-bonesvalls-al-museu-de-vilafranca | <p>FOLCH, R. i altres (1988).-HISTORIA NATURAL DELS PAÏSOS CATALANS vol.15: Registre Fòssil; Ed. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona. pàg. 131,132.</p> | <p>El museu de Vilafranca del Penedès conserva material procedent d'Olesa de Bonesvalls, principalment material paleontològic recopilat per diferents persones. Es conserva poc material arqueològic i no es troba ben classificat, ja que el material que es va extreure de la Balma no es troba classificat. Igualment, el Sr. Nicolau Ros d'Olesa va trobar fa uns anys un fragment de molí ibèric de pedra en la seva propietat a prop del corral de la Roca que va dipositar en el Museu de Vilafranca i que no consta documentat. El material documentat al Museu és el següent: Fons de Paleontologia / Geologia: Nº 2.060: Conquilles d'orbitolines de paret aglutinada i amb la típica secció de barret xinès, fossilitzades en roca calcària. Material recol·lectat per Mossèn Lluís Via. Ingressat al museu cap al 1945. Nº 2.082: Conquilles d'Orbitolines, de paret aglutinada i amb la típica secció de barret xinès. Donació de J. Ferré, 1978. Nº 2.255: Calcita estalactítica, color groc i marró. Lluïssor vítria. Pes específic:2,71; duresa:3. Presenta efervescència amb àcid clorhídric diluït al 10%. Material recol·lectat per Pere Giró Romeu, any 1968. Nº 3.259: Diversos motlles interns de conquilles, un dels quals es troba totalment pirititzat. Donació de J. Ferré, any 1978. Nº 3.729: Fragment d'exoesquelet d'un crustaci decàpode fossilitzat. Material recol·lectat per Pere Giró Romeu, any 1978. Nº 3.793: Pistes com a resultat de l'activitat bioturbadora del cranc Thalassinoides en sediments tous. Material recol·lectat per J. Ferré, any 1978. Nº 4.196: Esquelets d'equínids de difícil classificació ja que estan força erosionats. Material recol·lectat per J. Ferré, any 1968. Fons arqueològic: Nº 16.186: jaciment arqueològic Bauma de la Barca. Restes de bauma, pedres. Ingrés desconegut. Període desconegut. Nº 16.187: jaciment arqueològic. Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Pedres sense classificar. Ingrés desconegut. Període desconegut. Nº 16.188: jaciment arqueològic. Restes trobades en un lloc indeterminat del municipi. Pedres. Ingrés desconegut. Període desconegut.</p> | 08146-43 | Museu de Vilafranca. Pl. Jaume I, 1 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Regular | Inexistent | Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 124 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 55487 | Col·lecció de pintura de l'ajuntament d'Olesa de Bonesvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-dolesa-de-bonesvalls | XX | <p>La col·lecció de pintura forma part del patrimoni cultural de l'Ajuntament del municipi. Així, l'Ajuntament ha anat adquirint per compra o per donació una sèrie de pintures en diferents tècniques amb temàtica referent al terme d'Olesa de Bonesvalls. Els pintors de les obres tenen alguna relació amb el terme o bé han fet alguna exposició a la sala d'exposicions. Es conserven aproximadament vuit quadre emmarcats que es troben a l'actual sala de plens a la planta baixa de l'Ajuntament. Hi ha dos d'Emília Caños en tècnica mixta adquirits l'any 1993; dos de Francesc Deltell a l'oli adquirits l'any 1992; dos d'Antònia Ferrero a l'oli i dos dibuixos de Montorio.</p> | 08146-139 | Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls. Plaça de la Vila, 1. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1992 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55487-foto-08146-139-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 55597 | Col·lecció d'objectes diversos del Museu-Arxiu Parroquial d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-diversos-del-museu-arxiu-parroquial-dolesa | <p>Anònim (1986). 'Orfebreria i argenteria a Olesa durant els segle XVI-XVII', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 35. Anònim (1987). 'Orfebreria i argenteria a Olesa. Segle XVIII', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 37. ROTA BOADA, Xavier (2006). L'església a Olesa: passat i present. Parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat.</p> | XII-XX | <p>Col·lecció aplegada a l'Arxiu-Museu parroquial d'Olesa i conservada principalment en una sala que també acull els fons documentals de l'arxiu. Inclou el Tresor de l'església, del qual destaca el reliquiari de Santa Oliva (del 1665), el reliquiari de la Veracreu gran (de plata daurada amb treball cisellat, de l'any 1608), una custòdia d'argent sobredaurat (la part inferior és del segle XVIII, mentre que la superior és del segle XX), i una talla d'una marededéu del Roser barroca, així com altres elements d'orfebreria i argenteria dels segles XVI-XVIII (entre ells el bàcul de l'arquebisbe Ramon Torrela, i uns canelobres gòtics), i una col·lecció de casulles. També es conserven diversos elements petris procedents de l'antiga església, entre els quals destaca un singular relleu d'un ocell amb una clau. En unes dependències situades a l'angle sud-oest de l'edifici es conserva desmuntat el portal neoclàssic que antigament donava accés a l'església per la façana sud, així com les reixes del cancell renaixentista. Dins de l'espai pròpiament de l'església hi ha altres objectes d'interès que actualment ornamenten l'interior del temple. Encastats en un mur de l'església hi ha una clau de volta de l'antiga capella del Roser, una mènsula i dos relleus romànics força singulars que representen un bou i un cérvol. Així com dos capitells amb l'escut del prior de Montserrat Ramon Vilaregut, alguns canelobres possiblement gòtics i el bàcul que havia pertangut a l'arquebisbe de Tarragona Ramon Torrella i Cascante, nascut a Olesa. En les dependències parroquials també es conserva un harmònium del segle XIX (de la marca Debain & Cie, de París), procedent de Montserrat. L'any 2008 es va instal·lar al presbiteri de l'església un espectacular orgue de tubs, que és el que actualment s'utilitza.</p> | 08147-93 | Església parroquial de Santa Maria d'Olesa. Plaça Nova, s/n | <p>La creació d'un arxiu-museu ordenat i ven classificat, tal com es conserva actualment, va ser impulsat per mossèn Esteve Fernández i s'inaugurà el dia de Santa Oliva del 2002. Des d'aleshores la parròquia de Santa Maria compta amb un arxiver propi i ha aconseguit ser capdavantera en la conservació, protecció i difusió del seu fons a nivell parroquial. Val a dir que l'Arxiu-museu també porta a terme tasques de difusió i de recerca, organitzant per exemple cicles de conferències o vetllant per la conservació i l'estudi del patrimoni d'Olesa.</p> | 41.5455300,1.8934800 | 407711 | 4599910 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55597-foto-08147-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55597-foto-08147-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55597-foto-08147-93-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 55681 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-2 | XX-XXI | Col·lecció de pintura aplegada al llarg dels anys a partir dels concursos de pintura que es celebren per la Festa Major. Segons les bases del concurs, les obres guanyadores són cedides a l'Ajuntament. El conjunt és format per un centenar de pintures, que es troben repartides bàsicament en diferents estances de la Casa Consistorial i també en altres dependències públiques. La col·lecció compta amb obres d'Agustí Panadés, J. Vila-Arimany o Ernest Descals, entre altres artistes locals que han pres part als concursos. A l'Ajuntament també s'exposa el quadre titulat 'Crist del segle XX', donació de Macari Gómez Quibus: artista reusenc que ha excel·lit com a cartellista cinematogràfic. | 08147-177 | Ajuntament. Plaça Fèlix Figueras Aragay, s/n | L'Escola Municipal d'Arts i Oficis organitza per la Festa Major el concurs de pintura local, que l'any 1971 es va celebrar per primera vegada, i el concurs de pintura ràpida, que va iniciar-se el 1975. | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55681-foto-08147-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55681-foto-08147-177-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 55682 | Col·lecció de mobiliari de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-de-lajuntament | XVIII-XX | Col·lecció formada per diferents mobles propietat de l'Ajuntament. A la Casa Consistorial hi ha una taula dels segles XVIII-XIX,amb tres cadires, que fou adquirida en un antiquari entorn de 1970 per formar part del despatx de l'alcalde. En un magatzem de la Casa de Cultura es conserven dos bancs-sofàs de fusta decorats de finals del segle XIX o principis del XX. Un d'ells, encoixinat, és més antic i procedia de l'antic hotel Gori. També es conserven diverses cadires i tamborets de l'antic saló de sessions de l'Ajuntament. | 08147-178 | Casa de Cultura. Carrer Salvador Casas, 26 | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55682-foto-08147-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55682-foto-08147-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55682-foto-08147-178-3.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|106|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 55700 | Col·lecció d'objectes diversos de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-diversos-de-lajuntament | XIX-XX | Bona part dels objectes estan força malmesos. | Col·lecció d'objectes diversos de diferents procedències propietat de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, els quals durant molts anys s'han guardat a les dependències de l'Escorxador Municipal. La part més nombrosa consisteix en elements de mobiliari: cadires, bancs encoixinats, sillons, taules... Alguns d'aquests mobles procedeixen de l'antic hotel Gori i altres eren de l'Ajuntament. També es conserven diverses màquines tèxtils d'una certa antiguitat. | 08147-196 | Escorxador (Carrer Jacint Verdaguer, núm. 30) | 41.5400500,1.8953700 | 407861 | 4599300 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55700-foto-08147-196-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 55731 | Col·lecció d'objectes diversos de l'Ajuntament a la Casa de Cultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-diversos-de-lajuntament-a-la-casa-de-cultura | Anònim (1987). 'Peces d'orfebreria del Comú d'Olesa als segles XVI-XVII (IV)'. Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 40. | XI-XIX | Conjunt format per diversos objectes. Una part d'objectes són de caràcter protocol·lari de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat. El més destacat és una porra o maça del Comú d'Olesa, del segle XVI. Altres elements són una col·lecció de medalles dels regidors de l'Ajuntament (del segle XIX) i una col·lecció de vares d'alcalde (del segle XIX). Una altra peça és una petxina d'argent per presentar aigua beneïda a les autoritats, obra de mitjan segle XVIII. Així mateix, a l'Arxiu es conserva també un relleu amb una cara, trobat a sota les escales de l'Església Parroquial (fetes al començament del segle XVII). Es tracta d'una figura exempta d'estil romànic. | 08147-227 | Arxiu Històric Municipal. Casa de Cultura, carrer Salvador Casas, núm. 26 | 41.5443800,1.8922800 | 407609 | 4599784 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55731-foto-08147-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55731-foto-08147-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55731-foto-08147-227-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Romàntic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|101|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 55905 | Col·lecció d'objectes d'Olivella al Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dolivella-al-vinseum | El fons de la col·lecció de Vinseum alberga peces de diferents categories procedents del municipi d'Olivella. Conté setanta-set elements de paleontologia, principalment conquilles, orbitolines, terres i roques amb microfòssils, esquelets fossilitzats d'esponja, coralls, fragments d'ammonits o esquelets d'equínids. Dos elements són de mineralogia, fragments de quars, i noranta-vuit peces d'ornitologia d'una àmplia representació de l'avifauna local. El fons arqueològic conté deu ítems procedents de troballes realitzades per particulars. Destaquen els següents elements: - Fragment d'estri de pedra polida sense datar, de forma circular amb una cara plana i l'altra convexa, fet amb pedra volcànica negra. El seu diàmetre deuria ser de 45 mm. - Dues destrals de pedra polida localitzades en dos sectors propers a Can Montaner identificades com a Can Montaner 1 i 2. La primera fou trobada en una vinya a la dreta del camí que surt de la carretera d'Olivella i va cap a can Montaner, a 100 m de la carretera. Aquesta destral és triangular amb tall lleugerament corb sobre pedra volcànica. La segona destral està fragmentada i es localitzà al camí de can Montaner a santa Susanna, al davant de la balma de can Montaner. Es tracta d'un fragment distal de destral sobre volcànica. - Al cim del Puig Molí, en l'entorn del Castell Vell d'Olivella i l'església es recolliren nombrosos fragments de ceràmica medieval però alguna sembla ser ibèrica grisa. - Materials recollits a la riba dreta de la riera de Begues, gairebé a sobre de la cova de Can Montaner. És de difícil localització. Cova de 15 m dividida en 2 sales. Enrealitzar un sondeig es trobà un sediment polsós entre el que hi havia restes humanes de diversos individus, ceràmica a mà llisa i raspallada, sílex i un botó de petxina piramidal i un fragment molt petit de bronze o coure. - Ossos humans i de fauna i una ascla de sílex. Localitzat en un revolt de la riera de Jafre, aigües amunt dels Masets. Tocant a la riera, a la riba dreta, és visible l'entrada de la cova que es troba a 10 m per sobre de la riera de Jafre. Té una sola galeria amb sediment argilós on són visibles clots de clandestins. | 08148-161 | Plaça Jaume I, 5. 08720 Vilafranca del Penedès | Vinseum, el Museu de les Cultures de Vi de Catalunya, fundat l'any 1926 conserva en el seu fons col·leccions de temàtica ben diferent. Algunes d'elles contenen elements procedents del municipi d'Olivella. Tots ells són fruit de la inesgotable i vocacional activitat científica d'estudiosos com Lluís Via i Rossend Olivella, que van recollir molts elements de fauna marina fossilitzada. El mateix faria Pere Mestre en ornitologia, ja que es considera un dels millors ornitòlegs de l'últim quart del segle XX. Alguns dels ocells que conformaven l'antiga instal·lació Col·lecció Ornitològica Comarcal dels anys vuitanta del segle XX, van ser capturats pel seu estudi a Olivella, en una època que la identificació d'ocells no hi havia ni guies per classificar les espècies. Des d'un primer moment el museu ha estat la referència de l'arqueologia local, des de que Pere Giró erudit i arqueòleg de vocació, comencés com a pioner amb l'excavació de jaciments del Penedès, durant la primera meitat de segle XX. En l'actualitat, el museu guarda el material dels més de 600 jaciments excavats; testimoni imprescindible per al coneixement de l'activitat humana en les zones de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, des del paleolític fins a l'edat mitjana, passant pels períodes iber i de romanització. | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 78|79|85 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 55915 | Col·lecció d'objectes d'Olivella del museu Victor Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dolivella-del-museu-victor-balaguer | Les peces conservades al museu Victor Balaguer procedents d'Olivella són elements arqueològics originals de tres jaciments arqueològics del municipi que han estat dipositats per persones i en moments diferents: - Cova del Montnàs : tres capses de material arqueològic no descrit; restes humanes; dues olles, dos bols, una gerra, un plat, una kràtera, tot d'argila vermella; una fusaiola, set ganivets de sílex, una fletxa de bronze, dos collarets de pedres, closques i os, un botó, un fragemnet de ganívet de sílex, un penjoll d'os, un percusor de síelx i un molí de mà. - Castell vell d'Olivella: 23 fragments ceràmics recollits per persones i moments diferents. Cronologia ibèric-romà-medieval. - Puig de la Mola: dos fragments ceràmics d'època ibèrica. | 08148-171 | Av. Víctor Balaguer s/n, Vilanova i la Geltrú | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 79|81|83 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 55924 | Col·lecció de pintura Ajuntament d'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-ajuntament-dolivella | XX-XXI | Conjunt de pintures que té per temàtica el municipi d'Olivella. La tècnica és variada (oli, aquarel·la, acrílic, pastel, etc.), el suport tela o paper i les mides van entre un 12 i un 40 de bastidor. Avui dia les pintures s'ubiquen en diferents dependències dels edificis municipals. | 08148-180 | Ajuntament d'Olivella | Aquesta col·lecció ha estat formada amb les obres procedents d'un concurs de pintura ràpida organitzat per l'Ajuntament d'Olivella entre els anys 1992 i 2011 en el context de la festa major. Les pintures són les que resultaven guanyadores d'aquest certamen. | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55924-foto-08148-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55924-foto-08148-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 56241 | Fòssils i Minerals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossils-i-minerals | La col·lecció de fòssils i minerals es troba ubicada a l'entrada de biblioteca pública d'Olost (al CEIP Terra Nostra), dins una vitrina amb portes de vidre dividida amb diferents prestatgeries estretes. La col·lecció està formada per uns 173 fòssils i uns 20 tipus de minerals diferents. Entre els fòssils hi ha eriçons de mar, cargols, bivalves, crancs nedadors, estrelles de mar, petxines, escopinyes (Cidaroida, Phimosoma, Conulus, Micraster, Nàtica, Panopea, Spondylus, etc.) i entre els minerals hi ha cristalls de quars, calcopirita, aragonita, pirita, calcita cristal·litzada, malaquita, mica, tremolita, arsenita, cristalls de roca amb guix, talc, plom siderita, aminat, etc. La seva procedència és diversa: Arbúcies, el Montseny, Queralbs, Setcases, Camprodon, Santa Cecília de Voltregà, Campdevànol, Mines de caselles (Barcelona), Osor, etc. | 08149-173 | c. Escoles, 4. Nucli urbà d'Olost. Olost | La col·lecció de fòssils va ser cedida per mossèn Mauri a l'escola municipal d'Olost CEIP Terra Nostra. | 41.9852300,2.0971400 | 425210 | 4648531 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56241-foto-08149-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56241-foto-08149-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56241-foto-08149-173-3.jpg | Física | Cenozoic|Paleògen|Mesozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Caldria retolar els diferents tipus de minerals i fòssils amb el nom comú, el nom científic, l'època i la procedència. Actualment hi ha uns petits cartells en paper fets pels alumnes de l'escola. | 123|124|122 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||||
| 56250 | Quadres de pintura ràpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-de-pintura-rapida | XX-XXI | Es tracta d'una col·lecció d'una vintena de quadres de pintura procedents dels guanyadors del concurs de pintura ràpida que s'organitza durant la fira d'Olost, el primer diumenge de novembre de cada any. Els quadres s'ubiquen en diferents espais municipals com l'ajuntament, el casal d'avis, el CAP, etc. El tema dels quadres és 'Olost i rodalies' tal com estableixen les bases del concurs i el procediment és lliure. Les mides de les obres tenen un mínim de 12P (paisatge) o equivalent i la tela amb el fons a un sol color. Majoritàriament els quadres són olis i aquarel·les on hi ha representats alguns edificis emblemàtics del poble com el cafè Sport, quadres del nucli urbà, de la fira d'Olost, la plaça Major, etc. | 08149-182 | Ajuntament d'Olost. Plaça Major, 1. Nucli urbà d'Olost. Olost | Durant els anys 80 del segle XX (1982-1987), el concurs de pintura ràpida es celebrava els dies de la festa Major. Després d'uns anys de no fer-se el concurs es va recuperar l'any 2004 organitzant-lo per la fira d'Olost. | 41.9860100,2.0956000 | 425083 | 4648618 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56250-foto-08149-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56250-foto-08149-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56250-foto-08149-182-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 103|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||||
| 56692 | Objectes del jaciment de Puigciutat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-jaciment-de-puigciutat | II aC | Diversos objectes procedents del jaciment ibèric de Puigciutat es troben conservats al Museu Municipal Miquel Soldevila dins la col·lecció Prats i el Lluçanès. Els objectes estan dins una vitrina de vidre juntament amb objectes trobats a altres jaciments del Lluçanès. Els que fan referència al Poblat ibèric de Puigciutat d'Oristà són: alguns fragments de ceràmica campaniana, monedes, puntes de llança, puntes de fletxa, peces metàl·liques i fusioles de terrissa. A la reserva del museu hi ha més objectes provinents de Puigciutat, conservats en caixes de cartró. | 08151-300 | Museu Municipal Miquel Soldevila. c de la Bona Sort, 28. 08513. Prats de Lluçanès. | 41.9489600,2.0647700 | 422484 | 4644532 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56692-foto-08151-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56692-foto-08151-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56692-foto-08151-300-3.jpg | Física | Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Seria interessant inventariar les peces que formen el fons per tal de tenir ben documentada la procedència i les característiques de cada objecte. | 81|80 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||||
| 56372 | Col·lecció d'objectes arqueològics d'Orpí al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-arqueologics-dorpi-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments d'Orpí. S'hi poden trobar materials de diferents cronologies, des de prehistòria fins a medieval. Els jaciments del municipi d'Orpí amb materials dipositats en aquest museu són: Cal Poch amb referència M-462 i M-533. A llevant de Cal Palet amb referència núm. M-534. Can Claramunt amb referència núm. M-495. Església de Santa Càndia amb referència: M-338. Desviació de la carretera de Santa Càndia amb referència: M-45 i M-332. Can Tino amb referència: Núm. de referència: M-495. | 08152-113 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | Arran de les excavacions que es van anar realitzant les excavacions en aquests jaciments, els materials es van portar al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5286100,1.6068300 | 383772 | 4598377 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | Legal i física | Antic|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 80|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||||||
| 56379 | Taules del Retaule de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taules-del-retaule-de-santa-candia | <p>JORBA I SERRA, Xavier. Pintors i escultors de retaules anoiencs, segles XVI i XVII (segona part). Revista d'Igualada . núm. 30, Anoia, desembre de 2008 INVENTARI DEL MUSEU DIOCESÀ DE BARCELONA</p> | XVII | <p>Abans del 1936 a l'església de Santa Càndia hi podíem trobar quatre retaules: El retaule Major, el retaule del Roser, el retaule de la Puríssima i el retaule de Sant Roc i Sant Sebastià. Es conserven diferents taules tan al Museu Diocesà de Barcelona, com a la Rectoria de Carme, però desconeixem si totes pertanyien al mateix retaule o als diferents que hi havia a l'església. Les taules estan fetes d'oli sobre taula i representen les següents escenes: Sant Pere Sant Pau Martiri de Sant Sebastià Lapidació de Sant Esteve Martiri de Santa Caterina d'Alexandria Martiri de Santa Caterina Coronació de la Immaculada Concepció Trinitat Sant Antoni de Pàdua Sant Joan Evangelista Solament es conserven aquestes taules, la resta d'elements decoratius i ornamentals del retaule, no en tenim constància, però segurament es van perdre. Entre aquestes pèrdues hi ha la imatge gòtica de Sant Càndia.</p> | 08152-120 | Avinguda de la Catedral, 4, 08002 Barcelona | <p>Retaule barroc de l'any 1630 fet pel pintor napolità Andrea Pavonio i el pintor igualadí Salvador Martí que van signar l'any 1630 una concòrdia amb els representants del castell d'Orpí Joan Pujades, rector; Pere Borràs, de Santa Càndia; i Joan Bou, del mas de les Oliveres, per a la realització del retaule de l'església de Santa Càndia. Els pintors van prometre als jurats daurar i pintar tot el retaule en el termini d'un any i mig. La tècnica utilitzada va ser a l'oli «pintar de bon pincell ab oli tots los taulons de dit retaule». La tasca de Pavonio era la de pintar a l'oli les taules, els pedestals i les figures dels sants que el rector i jurats havien acordat plasmar, mentre que la feina de Martí era la de daurar tot el retaule, pintar les fruites «colorides conforme les colors requerexen», i daurar-hi un escut d'armes del senyor Miquel de Bendicho y Brescó, i una custòdia de nostra Senyora del Roser. Els jurats es reserven el dret de visurar l'obra davant l'elevat preu del treball a realitzar: 225 lliures. Una quantitat força elevada si tenim en compte que la parròquia d'Orpí només tenia en el fogatge de 1553, onze focs, i el 1717, vint-iun focs. D'aquesta quantitat, el senyor Miquel de Bendicho n'aportarà 50 lliures. La resta, 175 lliures, serà pagada pels habitants del terme, repartida en tres terminis, al llarg de dos anys. L'any 1936 com succeí a tot el país durant l'inici de la Guerra Civil espanyola, quasi tots els elements de l'església de Santa Càndia foren cremats, exceptuant aquestes taules. Desconeixem però, com es van poder salvar de la destrucció. Al cap dels anys, aquestes taules es van dipositar al Museu Diocesà de Barcelona i a la Rectoria de Carme, on hi són actualment.</p> | 41.5285200,1.6068000 | 383769 | 4598367 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-3.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Número d'inventari al Museu Diocesà de Barcelona Sant Pere (MDB 747) Sant Pau (MDB 748) Martiri de Sant Sebastià (MDB 756) Lapidació de Sant Esteve (MDB 757) Martiri de Santa Caterina d'Alexandria (MDB 758) Martiri de Santa Caterina (MDB 759) Coronació de la Immaculada Concepció (MDB 760) Trinitat (MDB 761) Sant Antoni de Pàdua (MDB 762) Sant Joan Evangelista (MDB 763) | 96|94 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 90138 | Tresoret d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresoret-dorrius | <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1982)</span><span> “Troballa de diners comtals a Òrrius (Maresme)”. <em>L’arqueologia a Catalunya avui</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 180.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1982) “Els Diners de Berenguer Ramon I (1018 - 1035): una important troballa en els límits del Vallès”. <em>Arrahona</em>, II època, núm. 13. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell, p. 41-51.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1983) <em>Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.</em> Barcelona: Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya, p. 59-104.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CALICÓ i REBULL, F.X. (1982) “Un Importante hallazgo en la Iglesia parroquial de Orrius (Barcelona)”. <em>Gaceta numismàtica</em>, núm. 64. Barcelona: Asociación Numismática Española, p. 31-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAMPO, M.; ESTRADA-RIUS, A.; CLUA, M. (2004). <em>Guia numismàtica</em>. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), p. 78-80.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARUPERA, J. (1992) 'L'església de Sant Andreu d'Òrrius'. </span><em><span>Catalunya Romànica</span></em><span>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana, p. </span><span>499-501.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I. (1981)</span> “<span>El Hallazgo de un tesorillo de moneda condal, de fines del siglo XI, en Órrius (Barcelona): Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076 - 1096)”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>,</span> <span>núm. 2. Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, p. 231-241.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6000 anys d'història del Maresme</em>. Argentona: L'Aixernador.</span></span></span></span></p> | XI | <p><span><span><span><span>El tresoret d´Òrrius és un conjunt de monedes antigues, trobades l’any 1981, durant les obres de restauració de la de la Capella de Nostra Senyora del Roser, a l’església de Sant Andreu d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de 216 diners d’argent o de billó ric, acunyades amb algunes tipologies monetàries desconegudes. És probable que haguessin estat amagades per tal de protegir-les d’una possible ràtzia, entre els anys 1032 i 1041.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troben classificades en tres grups:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El primer grup, format per 211 monedes datades pels volts de l’any 1035, en època de Berenguer Ramon I (1018-1035). A l’anvers presenten un bust amb el cap cobert per un mocador, una diadema i la mà alçada, amb la llegenda “BARCHINONA CIV”. En el revers hi ha una creu amb braços amb la llegenda “B-E_G_CO” (Berengarius comes).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El segon grup, format per una sola moneda de tipologia inèdita fins al moment, molt malmesa. En l’anvers hi ha una roseta de set pètals dins de cercles i la llegenda “[...]NGER CO[...]” (Berengarius comes). Al revers hi ha una creu amb la llegenda “[...]CINON [..]” (Barchinona). És una emissió del Rosselló del comte Guislabert (991-1013).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tercer grup, format per 4 diners episcopals de Girona, datats pels volts de l’any 1030. A l’anvers hi ha un bust de la Mare de Déu i la llegenda “S.M” (Sancta Maria). En el revers hi ha un element vegetal amb la llegenda “CIVITAS GIRVNDA”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tresoret d´Òrrius s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a la col·lecció de numismàtica (MNAC/GNC 302276-302473).</span></span></span></span></p> | 08153-35 | Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona. | 41.5550400,2.3547700 | 446193 | 4600576 | 1032-1041 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web del MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA: https://www.museunacional.cat/ | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||||
| 90760 | Materials d’Òrrius al Museu d’Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-darqueologia-de-catalunya | VII-I aC | <p><span><span><span><span>Al Museu d’Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>6 caixes de materials arqueològics de Céllecs (núm. registre: MACBCN 047604).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 caixa de materials prehistòrics provinents de l’estació a l’aire lliure anomenada can Tarascó (núm. registre: MACBCN 047558).</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-75 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, Barcelona. | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Antoni Palomo (Museu d'Arqueologia de Catalunya).Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per al qual determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historicoartístics. | 79|81 | 53 | 2.3 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 90798 | Materials d’Òrrius al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-de-granollers | <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1993) <em>Granollers a l’antiguitat</em>. Granollers: Tarafa, editora de publicacions, p. 27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>PANOSA, M.I (2012) <em>Els ibers del Vallès Oriental</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 30, Fig. 17.</span></a></span></span></span></p> | VII-I aC | <p><span><span><span><span>El Museu de Granollers disposa de materials arqueològics procedents de la zona Céllecs, tot i que consten com a pertanyents al municipi de la Roca del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Del poblat ibèric de Céllecs:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Registre 2828: bossa de material arqueològic.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 5463: bossa de material arqueològic.</span></span></span></span> </li> </ul> </li> </ul> <p><span><span><span><span>Ambdues bosses, que són producte de prospecció, contenen material rodat d’època ibèrica, principalment fragments de ceràmica informes a torn.</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>De Céllecs (no precisa que es tracti del poblat):</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Registre 6259: fragment de sivella de bronze ibèrica. Publicat a PANOSA, M.I (2012) <em>Els ibers del Vallès Oriental</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 30, Fig. 17.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 6615: punta de sageta (lític), amb aletes i peduncle.</span> <span>Donació de Josep Estrada. Està informada com a neolítica, però també podria ser calcolítica. Publicada a ESTRADA, J. (1993) <em>Granollers a l’antiguitat</em>. Granollers: Tarafa, editora de publicacions, p. 27.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 6616: destral o aixa prehistòrica. Donació de Josep Estrada.</span></span></span></span></li> </ul> </li> </ul> | 08153-77 | Museu de Granollers. C. Anselm Clavé, 40, Granollers. | <p><span><span><span><span>El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de Céllecs està inventariat com a pertanyent a la Roca del Vallès. </span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Marc Guàrdia (Museu de Granollers). | 81 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 90805 | Materials d’Òrrius al Museu de Vilassar de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-de-vilassar-de-dalt | VII aC-XVII dC | <p><span><span><span><span>Al Museu de Vilassar de Dalt es custodien un gran nombre de materials que provenen del terme municipal d’Òrrius, majoritàriament del poblat ibèric de Céllecs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Registres 1000-1127 / 550-638 / 640 / 642-666 / 726-993 / 996-999: fragments de gerra, <a>ceràmica, </a>tapadora, àmfora, tovot, pedra, còdol, kalathos, gerreta, pàtera, carbó, escòria (registres 1008-1030 zona torre del cavall / registres 1054-1086 zona habitació paviment = recinte IV). Segle III-I aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 1905-1907 / 308-327 / 330-344 / 513-515 / 518 i 519 / 521-524 / 641 / 994: fragments de ceràmica, fusaiola, pes de teler, fitxa, carbó, ferro, còdol, tenalla, bol, olla (registres 1905-1907 zona torre del cavall / registres 310-313 i 513-515 zona recinte IV Céllecs / registre 314 zona recinte III Céllecs / registres 320-322 excavació any 1980). Ibèric. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 312 / 319 / 441: ceràmica, tenalla, olla. Edat del bronze.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 328 i 329 / 344 / 346 / 525: destral, ceràmica, rascadora. Prehistòria.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 374 / 693-725: projectil, ferro, ossos, ceràmica, tapadora. Indeterminada.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 3959: molí. Romana.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 450: cossi. Medieval.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 553: ceràmica. Moderna.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 639: bol. Hallstat.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-78 | Museu de Vilassar de Dalt. C. Marquès de Barberà, 9 (can Banús). | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Enric Ortega (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt). | 79|81|83|85|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 91297 | Campanes de Sant Andreu d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-andreu-dorrius | <p><span><span><span><span><span>AMAT i TEIXIDÓ, J. (2008) “La Repressió al mataronès, 1936-1939: els casos de Cabrils, Cabrera i Òrrius”. <em>Sessió d'Estudis Mataronins, </em>núm. XXV. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 41-61.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>El campanar de l'església de Sant Andreu d’Òrrius té quatre campanes, que es toquen a través de moderns sistemes electrònics. Es tracta de les següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Campana 1, creada a la fàbrica de Buenaventura Pallés i Armengol, l’any 1889.</span><span> Presenta una garlanda concèntrica, al cap, i l’escut coronat de Barcelona, a la panxa i anses decorades amb caps humans.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana 2, es desconeix el taller on va ser fosa i la seva cronologia, probablement és del segle XX. És decorada amb tres orles epigràfiques al cap, en disposició concèntrica i, a la part baixa, una creu flanquejada per branques d’olivera.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Ernesta Anna, fosa l’any 2001. És decorada amb una orla al cap, de disposició concèntrica. Presenta el nom, a la panxa, i una inscripció commemorativa, sobre el peu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Dolors, fosa l’any 2001.</span><span> És decorada amb una orla al cap, de disposició concèntrica. Presenta el nom, a la panxa, i una inscripció commemorativa, sobre el peu. </span></span></span></span></li> </ul> | 08153-107 | Església de Sant Andreu d'Òrrius. Pl. de l'Església, s/n. | <p><span><span><span><span>L' any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van profanar l'església de Sant Andreu d'Òrrius i van fer caure una de les campanes, per a endur-se-la i fondre-la com a material de guerra.</span></span></span></span></p> | 41.5552652,2.3548834 | 446202 | 4600601 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91297-107jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91297-107jpg1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Àlex Marzo, rector de la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||
| 93222 | Col·lecció del Molí d'en Puigvert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-moli-den-puigvert | <p>- Informe: Documentació de la Col·lecció del Dipòsit-Arxiu Agrocultura Molí d'en Puigvert (2009). Diputació de Barcelona. Ajuntament de Palafolls.</p> | Actualment s’està treballant en la restauració de la col·lecció per part d’un equip format per una restauradora i el taller ocupacional del Molí Fariner de Palafolls, de manera que els objectes de la col·lecció estan recuperant a poc a poc les seves característiques d’origen i a més reben tractament contra alguns d’aquests agents externs. | <p>La col·lecció del Molí Fariner de Palafolls està formada per grups d’objectes de diferents oficis: hi ha eines i objectes de l’agricultura, de ferrer, de fuster, de flequer, de boter, del món del vi, de la llar, de les cosidores, etc., així com algun objecte que no forma part de cap grup concret, com una bicicleta de joguina de principis del segle XX.</p> <p>Es tracta d’una col·lecció heterogènia formada per petits grups entre els quals destaca la col·lecció d’eines i objectes d’agricultura amb una presència del 50% d’objectes. L’origen de la col·lecció està relacionada amb la formació de l’equipament, procedent de diversos donants, aproximadament 12 persones. Malgrat que es coneix el nom dels donants, no es van fer actes de donació i en la major part dels casos no queda clar qui fou la persona que va fer la donació o cessió.</p> <p>Quant a l’estat de conservació de la col·lecció, hem observat que hi ha molts objectes afectats per xilòfags, rovell, excrements dels ocells que s’introdueixen contínuament a l’interior de l’edifici, principalment.</p> | 08155-64 | Gorg el moli de Puigvert, 1 | 41.6882300,2.7388300 | 478265 | 4615195 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-594.jpg | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aprofitant el model de fitxa de registre s’introduïen les següents variables: - número de registre - classificació genèrica - nom objecte - ubicació - precisions ubicació - material - dimensions - descripció - ús - cronologia - estat conservació - data estat conservació - forma ingrés - data ingrés - font ingrés - data registre - fitxa feta perLes tasques documentals han comprès: - el marcatge o siglat dels objectes - la recerca d’informació d’aquells objectes poc coneguts mitjançant bibliografia especialitzada - introducció de la informació recollida en el programa informàtic facilitat per la Diputació de Barcelona - valoració de l’estat de conservació de cada objecte - realització d’una o més imatges digitals de cada objecte que es troben numerades amb el mateix número que s’ha donat a cada objecte i que també s’ha donat a la fitxa corresponent. | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 56808 | Col·lecció del Museu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-parroquial | Col·lecció d'objectes, majoritàriament d'arqueologia, de titularitat parroquial, cedida des de 1994 a l'ajuntament per a la seva gestió i que actualment està dipositada a l'ala esquerra de la planta baixa de la masia de can Cortés (la sala amida 17,10 m x 5,10 m. i ocupa uns 87 m2) La col·lecció està correctament emmagatzemada (la major part en caixes normalitzades 'Norma Europa' tipus Allibert) a la part de la sala destinada a reserva, en tres mòduls d'estanteries metàl·liques de 4 pisos. A la paret de fons i a la paret dreta hi ha diversos materials de gran volum (10 àmfores o grans vasos, maquinària, molins, una làpida, etc). A l'espai de l'entrada subsisteixen les quatre vitrines de la exposició arqueològica realitzada el 2011, amb materials del fons. Per tipologies, el fons està composat per una col·lecció arqueològica, que és la més important. Els fons procedeixen principalment de jaciments del terme i de la comarca. Hi ha sílex (634 peces) així com ceràmiques de diverses èpoques, eines de ferro, monedes i altres elements. Corresponen a unes cronologies que abasten des de la prehistòria a l'època medieval, destacant els materials ibèrics i romans. En total, hi ha 1560 fitxes que corresponen a uns 2.500 objectes en total. Pel que fa a la paleontologia, hi ha 211 peces fitxades. També hi ha un fons de fotografies antigues (la majoria són fotografies del mateix fons), composat de 408 ítems). Pel que fa als fons d'etnografia, malacologia i geologia (minerals), se'ns informa que els materials no esta inventariats. Les procedències són molt diverses i depassen l'àmbit local. Per tant, tot i disposar de dades confuses, podríem quantificar el fons amb 3.345 objectes, 2.409 fitxes i 2.179 inventariats. | 08156-68 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | El Museu parroquial de Palau-solità neix el 1962 per iniciativa de rector de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità, Jordi Sales, a partir de donacions d'objectes per part dels veïns (de la vida quotidiana i etnografia procedents de les masies del terme, així com peces d'arqueologia, monedes, minerals, fòssils, del municipi, de la comarca, i d'altres llocs del món) que mossèn Sales diposità als baixos de la rectoria. Llavors el museu constava d'un patronat -sense personalitat jurídica- i un dels seus membres, Lluís Ventura i Vila, nascut a la vil·la el 1910, va jugar un paper decisiu a l'hora d'ampliar i gestionar el fons. El 1963 arriba un nou rector, Mn. Pere Gibert. Lluís Ventura, actua com alma mater del Museu al capdavant d'un grup d'afeccionats, que no només recol·lecta i rep donacions, si no que també compra amb els fons provinents de les quotes dels socis. A partir de 1971, es crea un grup d'excavacions arqueològiques que realitza prospeccions sense control científic. Així, amb l'increment dels fons, el local parroquial es satura. El 1971 la Caixa d'Estalvis de Sabadell cedeix el local de Don Bosco, on s'instal·la una exposició permanent oberta al públic. El 1973 el Patronat compta amb un centenar de socis protectors, que paguen una quota remarcable, de manera que el museu té recursos per anar ampliant el seu fons. El 1980 ja compta amb 9 seccions especialitzades: arqueologia, entomologia, malacologia, etnologia, etc. El 1988 es torna a produir un nou problema de saturació. Quan el 1991 l'ajuntament inaugura la nova Casa de Cultura, ubicada a la masia de Can Cortés, es planteja la possibilitat d'ubicar-hi la col·lecció. En conseqüència, es produeix el trasllat i la instal·lació de la col·lecció a un espai de la planta baixa de can Cortés; paral·lelament es dissol el patronat. El 23 d'abril de 1992 s'inaugura a Can Cortés el nou museu. Es tracta d'una mostra atapeïda, que mostra tot el fons, sense criteris didàctics, i sense mesures suficients de conservació i seguretat. Part dels fons d'història natural ja no ingressen a can Cortés, perquè a principis dels anys 90 foren cedides a l'Institut de Secundària Ramon Casas i Carbó. El 1994 es signa un conveni entre la parròquia i l'ajuntament, que consisteix en que l'ajuntament gestiona el fons i l'instal·la a can Cortés. L'exposició permanent roman oberta al públic fins l'any 2001. Durant aquesta etapa el centre, cada vegada menys visitat, no desplega una activitat notable. L'any 2001 un grup de afeccionats, es proposen replantejar el centre i documentar el fons, atès que la col·lecció no està inventariada. Aquesta tasca comporta tancar el museu al públic ja que documentar el fons implica desmantellar la exposició permanent. El suport de l'ajuntament possibilita la tasca de documentació mitjançant la contractació d'una arqueòloga-documentalista uns mesos a l'any durant alguns anys. Aquesta fase clou el 2007. En el mandat municipal següent (2007-2011), el projecte de museu dibuixat en l'anterior període entra en crisi. L'ajuntament prioritza les exposicions temporals a la sala del museu, per la qual cosa part del fons es trasllada. El 2009 es registra l'entitat Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans. L'abril del 2011 l'ajuntament exposa una part del fons arqueològic amb noves vitrines en un extrem de la sala del museu. El nou mandat municipal 2011-15 comporta un nou acord entre l'ajuntament i l'associació. El 2011 signen un conveni, de periodicitat anual, pel qual l'ajuntament cedeix l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumeix la gestió i la documentació del fons. No es fins el novembre de 2014 que l'antiga sala del museu es torna a destinar íntegrament a l'ús exclusiu per al museu. L'entitat continua l'inventari del fons (mitjançant la subvenció anual) però aquest segueix inaccessible al públic i no realitzen altres activitats relacionades amb el patrimoni. El conveni és renovat el 2014, el 2015 i el 2016. | 41.5839100,2.1795100 | 431608 | 4603905 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-3.jpg | Física | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero/ F. Xavier Menéndez | Titularitat privada; accés públic.Es tracta d'una col·lecció que pertany i s'identifica amb una de les parròquies del municipi, Santa Maria de Palau-solità. El 28 d'octubre de 1994 es va signar el conveni entre el rector de la parròquia, Mn. Pere Gibert, i l'ajuntament en que es cedia el fons a l'ajuntament i aquest es comprometia a custodiar-lo i a exposar-lo en un local municipal. El conveni és vigent. Al 2005 l'ajuntament va sol·licitar suport a l'OPC de la Diputació de Barcelona per elaborar un projecte de viabilitat del museu .En aquest informe, amb el títol 'Informe Palau-solità i Plegamans. Projecte Memoràndum' es proposava un centre d'interpretació de la Memòria de Palau-solità i Plegamans al Castell de Plegamans. La Diputació també va facilitar la col·laboració de l'Institut de Paleontologia M. de Crusafont de Sabadell per a documentar part de la col·lecció (fòssils de vertebrats).El 2009 es va fundar l'associació d'Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans, presidida per Joan Navarro. L'entitat, sense ànim de lucre, va signar un conveni amb l'ajuntament el 13 d'octubre de 2011 pel qual l'ajuntament cedia l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumia la gestió i la documentació del fons. El conveni va ser renovat els anys 2014, 2015 i 2016. | 80|81|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||||
| 56812 | Tren de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tren-de-palau | TREN DE PALAU: http://www.trendepalau.cat | XX-XXI | Al parc de l'Hostal del Fum es troba el Tren de Palau: trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura del funcionament dels trens reals. Es tracta d'un gran nombre de locomotores, automotors, cotxes, vagons i un furgó. El recorregut dels trens és de 3,1 km. Les instal·lacions compten amb 5 estacions (Can Boada, Can Boada Enllaç, El Pi Gran, El Clot Mirador i el Pont de Pedra), 3 ponts metàl·lics, un túnel i 4 passos a nivell al llarg del parc. Està gestionat per l'Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril. | 08156-72 | Parc de l'Hostal del Fum | L'any 1992 es va construir el Tren de Palau el Calderí. Se li va donar aquest nom com a homenatge al tren de via estreta que va funcionar entre Palau-solità i Plegamans, Caldes, Gallecs i Santa Perpètua de Mogoda entre els anys 1880 i 1932. | 41.5615100,2.1733800 | 431073 | 4601423 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Toni Roca (Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril).El tren funciona els diumenges i gairebé tots els festius, d'11 a 14h. Al mes de juny es celebra la Nit del Tren, on l'entitat fa circular els seus trens de forma gratuïta. | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 56863 | Col·lecció de materials de Palau-solità i Plegamans al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-de-palau-solita-i-plegamans-al-museu-dhistoria-de-sabadell | IaC-XVII | Al Museu d'Història de Sabadell es custodien materials que provenen del terme municipal de Palau-solità i Plegamans. La relació de materials és la següent: - Conjunt de materials arqueològics procedents d'una excavació, ingresats l'any 1947 al museu per Vicenç Renom Costa. Es tracta de ceràmica campaniana B, comuna ibèrica de cocció reduïda, ceràmica a mà, àmfora ibèrica i d'importació, terra cuita i esquist (nº registre: 2057, ubicació: Agricultura 46 C prestatge 3). - Portal de pedra d'arc pla amb llinda rectagular (segle XVI), ingresat l'any 1947 al museu per Vicenç Renom Costa. Els muntants inferiors, iguals a ambdós costats, són carreus rectangulars col·locats verticalment. La resta de muntants són de mides i formes irregulars. Al centre de la llinda hi ha un escut (datat del 1549) d'un teixidor, que representa el batà i la llançadora d'un teler (nº registre: 10942, ubicació: Pati del MHS). - Finestral de pedra (segle XVI) d'arc pla, amb guardapols, sostingut per impostes, la d'un costat amb un cap masculí i la de l'altre amb un cap femení. Tres muntants per banda, l'inferior d'ambdues bandes treballat com si fos base de columna. Replanell motllurat. Aquesta finestra originàriament era just a sobre de la banda dreta del portal de la casa (nº registre: 10936, ubicació: Pati del MHS). - Conjunt de materials arqueològics, ingresats l'any 1970 al museu per Rafel Subirana i Antoni Pallàs. Es tracta de ceràmica campaniana B, terra sigil·lada hispànica, carèmica ibèrica, reduida de cuina, àmfora ibèrica i romana, revora de tègula, fràgment de molí rotatori, fragment de vidre i escòria de ferro (nº registre: 2025, ubicació: Agricultura 82 D prestatge). - Pintura figura hagiogràfica sobre fusta (segle XVII) ingresada al museu per Josep Renom Costa. Representació de Santa Agnès (nº registre: 1482, ubicació: Agricultura 61 A prestatge 4). - Fragments d'àmfora i tègula romana, ingresats al museu per Ramón Vial i Fitó (nº registre: 2018, ubicació: Agricultura 82 E prestatge 8). | 08156-123 | Museu d'Història de Sabadell. C. de Sant Antoni, 13, 08201 Sabadell. | El Museu d'Història de Sabadell (MHS) és un museu local que aplega col·leccions d'arqueologia, d'història i d'etnologia sobre la ciutat i els municipis de la comarca, i també una important col·lecció relacionada amb la indústria tèxtil llanera. La temàtica del museu es centra en la història de Sabadell, des de la prehistòria fins als segles XIX-XX. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-3.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Roser Enrich (Museu d'Història de Sabadell). | 83|85|94|81 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 56880 | Col·lecció del Museu de la Fundació Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-fundacio-folch-i-torres | FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org | XI/XVII-XX | La col·lecció i l'arxiu s'ubiquen a la primera planta del Castell de Plegamans (5 sales de la planta noble; 272 m2; inclou la capella de Sant Genís), que l'ajuntament ha cedit a la Fundació mitjançant un conveni de cessió. El Museu-Arxiu de la Fundació mostra l'obra i la vida dels cinc germans Folch i Torres a través d'una exposició permanent dels llibres que van publicar, les revistes que van dirigir i els records més diversos de la seva vida privada. El relat consisteix bàsicament en recordar l'obra literària i artística dels cinc germans Folch i Torres, i especialment la figura d'en Josep Maria, ànima del setmanari infantil En Patufet, autor de les famoses Pàgines Viscudes, de novel·les per a joves tan conegudes com les Aventures d'en Massagran, i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles Els Pastorets. La Fundació també conserva un arxiu documental amb més de 1600 registres, entre els quals hi podem trobar llibres, o parts de llibres, publicacions periòdiques, retalls de premsa, manuscrits, cartes, il·lustracions, tesis o treballs d'estudi, documents sonors i documents multimèdia. El centre, gestionat directament per la família Folch, està obert al públic els diumenges i festius al matí, tot i que s'accepten visites concertades (guiades) a grups entre setmana. L'entrada és gratuïta. La Fundació també ofereix visites al castell, en general. | 08156-140 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Els germans Manuel, Lluís, Josep M., Ignasi i Joaquim Folch i Torres constitueixen el cas paradigmàtic d'una família, tots els components de la qual sentiren vocació per les lletres i les arts. En destaca especialment la figura d'en Josep Maria (1880-1950). És autor de les famoses 'Pàgines Viscudes' i va escriure a 'la Renaixença', a 'la Veu de Catalunya', a 'Joventut' i a 'el Poble Català'. Tanmateix, va ser un conegut escriptor per a infants i joves, que va col·laborar a 'En Patufet', va fundar 'Els Pomells de Joventut de Catalunya' i va ser l'autor de les 'Aventures d'en Massagran' i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles 'Els Pastorets'. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56880-foto-08156-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56880-foto-08156-140-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Considerada 'col·lecció oberta al públic' pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.Es troba a la primera planta a l'interior del Castell de Plegamans, que l'ajuntament ha cedit a la Fundació Folch i Torres mitjançant un conveni de cessió.El centre està obert al públic els diumenges i festius al matí. L'entrada és gratuïta. La Fundació també ofereix visites al castell.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 56909 | Gegants de Palau-solità i Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-palau-solita-i-plegamans | DADES GEGANTS: http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/palau-solita | XX | Els gegants de Palau-solita i Plegamans són el Dimoni de la Pedra Llarga i la Masovera de can Cortès, que van acompanyats pel gegantó en Patufet. El Dimoni de la Pedra Llarga i la Masovera de can Cortès són una rèplica dels originals, de l'any 1986, construïts pel taller Nona de Mataró. Els antics són de cartró pedra: el dimoni pesa 70 kg i fa 3,46 m d'alçada; la masovera pesa 60 kg i fa 3,37 m d'alçada. Van ser batejats l'any 1986 per mossèn Pere de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità i els padrins van ser en Josep M. Bachs i tot l'equip del programa 'Filiprim' de TV3. L'any 2004 van ser restaurats pel taller Sarandaca de Granollers. L'any 1998 el taller Sarandaca va construir els nous gegants, de fibra de vidre. El dimoni pesa 43 kg, i la masovera, 35,5 kg. L'alçada es la mateixa que els originals. Es van estrenar durant la Trobada de Gegants a Palau-solità i Plegamans, el mateix any de la seva construcció. El gegantó Patufet, també construït pel taller Sarandaca, és de l'any 2002. És de fibra de vidre, pesa 18 kg i fa 2,6 m d'alçada. Va ser estrenat durant la Trobada de Gegants a Palau-solità i Plegamans de l'any 2002. | 08156-169 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La colla de Geganters i Grallers de Palau-solita i Plegamans va iniciar la seva activitat l'any 1994, i es va legalitzar l'any 1995. La primera sortida de la colla va ser el dia 21 de maig de 1995 a Festa de Sant Isidre de Palau-solita i Plegamans. L'any 1996 en Jordi Roura va compondre una peça per a les gralles anomenada '8 de setembre', per celebrar el 10è aniversari dels gegants. Cada dos anys es celebra la Trobada Gegantera, on participen un gran nombre de colles convidades. Es fa una cercavila pels carrers del poble i l'acte final a la plaça de la Vila (Ballada de Gegants i Capgrossos). | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 1998 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56909-foto-08156-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56909-foto-08156-169-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 56917 | Col·lecció de l'exposició permanent del Castell de Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lexposicio-permanent-del-castell-de-plegamans | XX | El castell disposa d'una petita exposició permanent que presenta la seva història i evolució arquitectònica. Es troba a la planta baixa. Es composa de diverses fotografies dels espais del castell, tant interiors com exteriors, i de diversos documents sobre la seva història. També hi ha exposades dues maquetes que reprodueixen a petita escala el castell, una d'elles mostra el seu aspecte primitiu; i l'altre l'actual, fruit de les diverses reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg dels segles. | 08156-177 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56917-foto-08156-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56917-foto-08156-177-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||||
| 56930 | Col·lecció d'elements de l'antiga església de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-lantiga-esglesia-de-sant-genis | FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org | X | La col·lecció d'elements procedents de l'antiga església de Sant Genís es troba a una sala de la planta noble del Castell de Plegamans, a la primera planta. És custodiada per la Fundació Folch i Torres. Es tracta de diversos elements procedents de la primitiva capella, com la pica baptismal, vestigis d'alguns capitells, una placa de marbre procedent del terra de l'església, i la llinda i dovelles d'una finestra. | 08156-190 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56930-foto-08156-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56930-foto-08156-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56930-foto-08156-190-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). | 92|85 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 93622 | Museu de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-palleja | <p><em>- L'Adroc. Butlletí d'Informació Municipal de Pallejà</em> (<em>2006),</em> núm. 12, p.10.</p> | XX | <p>El Museu de Pallejà es troba a l'interior de can Albareda, aprofitant en part la distribució de l'antiga masia per tal de poder ensenyar els espais típics d'aquests edificis essent una barreja de museu de la masia i de les eines del camp, però destinant altres espais a explicar la història del municipi i dels seus jaciments arqueològics a partir d'algunes peces ceràmiques que es guarden en una vitrina del vestíbul. A la planta noble també es destinen algunes estances a explicar la història del museu i altres trets identitaris de Pallejà a través dels objectes, tan recuperats com cedits.</p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la planta baixa, l’entrada del museu disposa d’unes vitrines amb exposició de material ceràmic recollit dels jaciments del municipi, amb rètols explicatius dels jaciments i de les èpoques a què correspon el material. A la part posterior, es troba un ce</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ller, que no és l'original sinó és una adaptació moderna, on hi ha elements agrícoles destacats, com ara una premsa de raïm, la bàscula de l'antic sindicat agrícola de Pallejà i dues bótes de capacitat mitjana. Hi ha també objectes representatius dels tres conreus històrics del poble: els cereals, la vinya i la fruita i verdura de regadius, entre d'altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La cuina s'hi reflecteixen diverses èpoques. Cal destacar la gran campana de la llar de foc, on es conserva la biga original en la qual es llegeix la la inscripció 'JOSEPH ALBAREDA ALS 18 DE IANE DE 1727'. També es conserven en part el forn de pa, unes rajoles antigues, armaris encastats i atuells de cuina. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al menjador es troben l’armari i l’escriptori encastats originals, i també la capelleta (la imatge no és l’original) i un rentamans de ceràmica vidrada. A més de la recreació del que va ser el menjador de la masia, la sala presenta objectes diversos del fons del museu: una vitrina amb objectes decoratius i de sobre taula, i una altra amb publicacions comarcals, diplomes, llibres, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta superior és típica d'una masia de certa importància: sala gran al centre i cambres laterals. El Museu ha conservat aquesta distribució, encara que ha canviat la utilitat d'algunes sales, per exemple, una es dedica a exposicions temporals i el petit oratori a exposició d'objectes religiosos; al dormitori s’hi exposen mobles de diverses èpoques i estils, a més d’una part del fons de teixits del museu; hi ha també la sala de cosir, per exposar l'artesania del fil i l’agulla (brodats, puntes de coixí i similars), de tanta activitat antigament als pobles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>També hi ha un espai per a exposicions temporals i, a les golfes, una gran sala de treball on els Amics del Museu estudien la documentació i les peces que s’hi troben. Entre alguns dels documents que s'hi guarden, cal destacar el Cadastre de 1716, en el qual es comptabilitzen 25 cases habitades i 92 peces de terra. Des de fa un temps s'hi troba el fons documental de Carles Millàs Buxadé, pagès i estudiós local que en jubilar-se va començar a documentar en llibretes el coneixement oral, així com totes les dades recopilades durant les seves recerques sobre la història i la pagesia de Pallejà. Es tracta de més de 600 pàgines manuscrites que la seva família, complint la voluntat de Millàs, va cedir al Museu.</span></span></span></span></span></p> | 08157-36 | Plaça Verdaguer, 5 | <p><span lang='CA'><span><span>El museu va ser fundat l’any 1974 pel Grup de Recerques Històriques de Pallejà, format per Albert Massegur, cronista municipal, i un grup de joves del poble. L’origen rau en l’exposició, en una vitrina d les golfes de l’Ajuntament, d’un recull de peces diverses, fonamentalment eines destinades al treball del camp i </span></span></span><span lang='CA'><span>altres objectes procedents de cases antigues (1974-1978). </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’any 1978 Amics del Castell se’n va fer càrrec, exposant la col·lecció al mateix castell (1978-1995). L’any 1995 “Amics del Castell” es va dissoldre i es constituïa l’associació “Amics del Museu de Pallejà”. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Després d’uns anys sense seu, l’any 2000 es va instal·lar provisionalment en un local municipal al carrer de Sant Francesc. Des de l'any 2007 està ubicat a la masia de Can Albareda de Dalt, del segle XVII. És un museu de caràcter etnològic on es poden veure tota mena d'objectes antics procedents de diverses cases del poble, vinculades principalment a la pagesia: cal Pusseta, ca la Francisqueta del Pa, cal Vergés, cal Lluís Coll, ca la Madrona, cal Cabra, ca l’Aregall, cal Mèdia, cal Llop, ca la Florinda</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui és el museu municipal, gestionat per l’entitat Amics del Museu per mitjà d'un conveni amb l'ajuntament, i s'ocupen de la<span> conservació i millora del patrimoni que custodia i de l'organització d’activitats culturals d’àmbit museístic i divulgació del patrimoni de Pallejà.</span></span></span></p> | 41.4218567,1.9959020 | 416094 | 4586076 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu06_0.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 93648 | Fons de material arqueològic del Museu de Molins de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-del-museu-de-molins-de-rei | <p>Algunes de les peces, tant exposades en el primer pis del museu a la zona d'arqueologia, com al propi fons del museu no exposat, procedeixen de jaciments arqueològics del municipi de Pallejà.</p> <p>Cal destacar, exposat en vitrina:</p> <p>- Alguns fragments de vasos ceràmics, fets a mà, del bronze final (1.200-900 aC) i procedents del jaciment de can Montmany (CM 2319.17, 2319.13, 2319.20, 2318.21, 2319.9, 2319.15).</p> <p>- La urna funerària amb tapa, també feta a mà i del bronze final, procedent del jaciment del camp d'urnes de la Bòbila Roca (BR2323.3, 2323.5). D'aquest jaciment també s'exposa un fragment de vas fet a mà de l'edat del Ferro (BR 2323.2).</p> | 08157-49 | Carrer de Jacint Verdaguer, 95bis | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El Museu de Molins de Rei va ser creat l'any 1953 en el si de la Fàbrica Tèxtil Can Samaranch com a iniciativa d'Enric Madorell i Claramunt (1897-1990), director d'aquesta indústria i una de les figures més vinculades a la història de la vila. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inicialment, el fons del museu va partir d'uns teixits coptes del segles II i III, obsequi que havia fet el senyor Francesc Samaranch al seu director. Més endavant, es van anar incorporant amb altres elements de la història i la cultura molinenca. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'espai aviat va resultar insuficient i es va decidir cercar un altre emplaçament, passant a fer-se'n càrrec l'Ajuntament. L'any 1968, el Museu va passar a ser municipal i finalment es va traslladar a l'emplaçament actual, a ca n’Ametller. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Des de l'any 2005 el Museu va passar a ser gestionat entre l'Ajuntament i l'Associació d'Amics del Museu.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4218145,1.9967809 | 416167 | 4586069 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins03.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIL | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|78 | 53 | 2.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87220 | Museu Municipal del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-del-papiol | Museu que acull peces de la vida qüotidiana del Papiol i donacions de particulars de diversa procedència. Tot el fons conservat està inventariat en un document informàtic en format excel. El número de registres es de 1.600, però no correspon al dels objectes, ja que hi ha col·leccions que només es consignen globalment. Està gestionat per membres de l'associació Museu del Papiol, una entitat local que té com a finalitat investigar, preservar, promoure i difondre el patrimoni material i immaterial del municipi. El recinte del Museu compta amb una exposició permanent, i organitza diverses exposicions temàtiques produïnt en moltes ocasions catàlegs de les mateixes. | 08158-59 | Carrer Doctor Trueta, 6 | El museu te el seu origen en l'Associació Museu del Papiol, impulsada per l'escultor Eduard Serra, és qui fa tasques de dinamització i conservació del Museu. Es va formar l'any 2012 amb un grup de voluntaris i voluntàries compromesos amb el patrimoni municipal i la recuperació de la memòria històrica del poble. El fons és el resultat de diferents donacions de particulars. Inclou sobretot objectes de valor històric i testimonial, amb una especial rellevància per aquells que corresponen a l'etapa de la postguerra, la vida qüotidina, la pagesia i els oficis menestrals. | 41.4360100,2.0071900 | 417055 | 4587636 | 2012 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El Museu, ubicat dins l'antic menjador de les antigues escoles públiques de la població, obre l'últim diumenge de cada mes, d'11.30 a 13.30 h. La seva col·lecció, que es de propietat privada i accés públic, aplega el material recollit pels membres de l'entitat amb el propòsit de recuperar el patrimoni local.També es poden fer visites concertades prèvia petició als seus encarregats.Els membres de l'associació s'encarreguen de la neteja i mateniment dels objectes. | 94|98|83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87257 | Fons paleontològics del Papiol de l'ICP Miquel Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologics-del-papiol-de-licp-miquel-crusafont | <p>Alba, d. et al (2018) First record of a Miocene pangolin (Pholidota, Manoidea) from the Iberian Peninsula. Journal of Vertebrate Paleontology, 38,1. Galindo, J (2019) Llistat de vertebrats de les col·leccions del Papiol dins el fons de l'Institut Miquel Crusafont. Extracte de l'inventari general de les col·leccions. Document administratiu. Cap d'Àrea de Gestió de Col·leccions i Treballs de Camp de l'Institut Català de Paleontologia Universitat Autònoma de Barcelona</p> | <p>Formen part de les col·leccions del Museu fòssils provinents dels següents jaciments paleontològics del municipi del Papiol, bàsicament trobats a les excavacions de les pedreres que explotaven les diverses bòbiles del municipi: Les Escletxes. MAMÍFERS. Insectívors indeterminats. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Rosegadors: Cricètids: Cricètids indeterminats, Megacricetodon primitivus, Democricetodon hispanicus, Democricetodon cf. Decipiens, Eumyarion sp., Glírids: Pseudodryomys ibericus. Esciúrids: Heteroxerus sp. Proboscidis: Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Can Canals. RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Ptychogaster sp., Testudo sp. Cocodrílids indeterminats MAMÍFERS. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Proboscidis: Gomfotèrids indeterminats. Artiodàctils. Artiodàctils indeterminats, Suids: Conohyus giganteus, Aureliachoerus minus. Cèrvids indeterminats. Carnívors. Carnívors indeterminats. Fèlids: Pseudaelurus sp. Creodonts: Hienodòntids: Sivanasua antiqua. Can Cerdà. RÈPTILS. Rèptils indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Folidota: Mànids: Necromanis franconica. Can Mas: RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Paralochelys catalaunicus. Quelònids: Quelònids indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Proboscidis: Proboscidis indeterminats. Gomfotèrids: Gomfotèrids indeterminats, Gomphotherium angustidens, Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Perissodàctils: Rinoceròtids: Dicerorhinus? Sp. Artiodàctils: Cèrvids: Lagomeryx sp. De totes les restes trobades en jaciments del Papiol, i conservades en aquesta institució, destaca, per la seva importància, el primer fòssil de pangolí a la península ibèrica, un fèmur de fa 16 milions d'anys del jaciment de Can Cerdà, al Papiol ( Barcelona).</p> | 08158-96 | ICP Miquel Crusafont, Carrer Escola industrial, 23 · 08201- Sabadell, Vallès Occidental | <p>Les restes identificades d'aquest pangolí del Papiol, corresponen a un fèmur datat en uns 16 milions d'anys: és el primer exemplar conegut d'aquesta espècie a la península ibèrica.</p> | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-femurpangoli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-87257-87257-foto-08158-96-2.jpg | Legal i física | Neògen|Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-03-16 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fotografia corresponent a la mandíbula d'un Gomphotherium, cortesia de l'Institut Crusafont. Els pangolins actualment viuen a Àsia i Àfrica, però en el miocè van estar presents a Europa, i l'espècimen representa el primer registre de pangolins fòssils a la península ibèrica. El fòssil, prové de l'antiga masia de Can Cerdà, avui desapareguda, en una pedrera d'argila. El jaciment va ser esmentat per primera vegada en un escrit de Miquel Crusafont el 1975, però el material no va ser dibuixat o escrit, per la qual cosa va caure a l'oblit fins que el van tornar a descobrir els paleontòleg David M. Alba, a partir dels textos de Crusafont. El fèmur s'assembla al de 'necromanis' i al d'altres pangolins extints per ser més primitius que el dels representants actuals del grup, i una mostra d'aquests caràcters primitius és una depressió en el cap d'aquest reste ossi. Va ser publicat a la revista 'Journal of Vertebrate Paleontology', fent resó del seu magnífic estat de conservació. Manté diferents característiques primitives en comparació amb els actuals i s'ha assignat al gènere extint 'necromanis'. Els pangolins o ossos formiguers escatosos estan representats per tres gèneres, que difereixen en la seva distribució geogràfica i adaptacions locomotores: els pangolins asiàtics s'inclouen en el gènere 'manis', mentre que els africans estan en 'smutsia' (de terra) i 'phataginus' (arboris). No obstant això, durant el eocè els pangolins es estendrien des d'Àsia fins a Amèrica del nord i, posteriorment, al miocè es troben exclusivament a Europa, on estan representats pel gènere extint 'necromanis', de relacions incertes amb les espècies actuals. | 125|121 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87262 | Fons Paleontològic del Papiol del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologic-del-papiol-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | Garcia, M.J.; Brito Martín, R.. (2016). Breu recull de la Geologia i la Paleontologia de la ciutat de Barcelona. Revista Comunicats 2016. Institut Català de Gemmologia, Mineralogia i Paleontologia (ICGMP). Revista Comunicats. Inventari del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Document d'ús intern. Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. | Dins els fons paleontològics del Museu hi ha enregistrats 2.176 fòsils procedents del Papiol, amb el nom del donant i el lloc de recollida. Destaca el Brissopsis papiolensis del miocè (Echinodermata /Echinozoa /Equinoderms), trobat a LesTorrenteres, i que porta el nom del municipi. | 08158-101 | Carrer de la Diputació, 231 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-3.jpg | Legal i física | Neògen|Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada però d'accès públic. Des de finals del segle XIX, es vas despertar un gran interès entre la comunitat científica per la geologia del Papiol, de manera que els grans estudiosos van realitzar directament troballes en els diversos jaciments del municipi, o van acollir els fóssils que altres anaven recollint en les seves excursions, moltes d'elles de caire científic en aquell territori. Almera o Lambert, són noms dels grans científics vinculats a la geologia d'aquest municipi. El resultat va ser una gran i magnífica col·lecció de fóssils que avui formen part del fons del Museu. | 125|121 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||||
| 87325 | Tresor Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-6 | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XV-XIX | De totes les peces que constituïen el tresor parroquial abans de la guerra de 1936 només queden les següents: una creu processional de plata de 94 cm de llarg, que s'ha tallat per tal de incloure-la dins un mànec per a donar-li més relleu a les sortides processionals (segle XVII); una safata de plata de 36 cm de diàmetre, que porta gravada la imatge de la Mare de Déu i la inscripció: 'Catarina Costa, Aldonça Pagesa, 1616'; una altra safata de la Verge del Remei, de plata, que servia per captar al pobre, amb la següent llegenda: 'Feta De Charistas Del Poble de Papiol. Any 1754'; la safata que servia per captar pel pla i per les masies: 'Sota copa Feta de Caritas Dels Pagesos De les Masies del Papiol. 1754'; un fragment del que sembla l'antiga custòdia gòtica, per ostentar el Santíssim Sagrament (segle XV); dos canelobres daurats; una altra creu daurada; així com altres objectes, com ara un salpasser, una palmatòria, un encenser i una naveta, i l'estendard de seda de l'Adoració Nocturna. Algunes peces de plata porten la marca d'argenters barcelonins. Hi ha d'altres elements de menor entitat que també formen part d'aquest conjunt. Es conserven dins d'una vitrina a ma esquerra de l'altar major, així com a l'interior de la sagristia. | 08158-164 | Església de Santa Eulàlia. Carrer de Mn. Rull, 8 | Durant la guerra civil de 1936, es va enderrocar l'església i van desaparèixer algunes peces. Unes altres van amagar-se en cases particulars. | 41.4390800,2.0104900 | 417335 | 4587973 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-3.jpg | Física | Renaixement|Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Bens de propietat privada però d'accés públic | 95|94|93 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87340 | Col·leccions de la Coral La Perdiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-de-la-coral-la-perdiu | Vila García, J.A. (2001). El Papiol: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Ajuntament del Papiol-Coral 'La Perdiu'. | XIX-XX | Col·lecció d'estendarts de la Coral i altres objectes relacionats amb els cants de Caramelles i la història de l'entitat, com ara: Un piano donatiu del Sr. Voltas, compositor i director de la coral. Cistelles de cantar Caramelles. Una col·lecció de còpies de partitures d'obres del músic, compositor i director del cor, Sr. Voltes. Col·lecció de medalles commemoratives d'activitats musicals des del segle XIX. Cinc estendards, amb la vitrina original del més antic de tots. | 08158-179 | Societat Coral La Perdiu | 41.4359300,2.0076100 | 417090 | 4587626 | 1899 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87340-foto-08158-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87340-foto-08158-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87340-foto-08158-179-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada d'accés públic. Dels cinc estendards que es conserven dins dels locals de la Coral, dos van ser fets per l'artista local Ramon Faura durant els anys 1967 i 1970 (Vila García, 2001:141): el nou de la Coral i el dels Rossinyols Novells. El més antic de tots és del moment de creació de la Coral: l'any 1899, i és d'estil modernista.El més antic de tots es va realitzar l'any 1899, i porta brodada la data de constitució (Vila García, 2001:37). | 119|98|105 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87350 | Col·leccions del Papiol al Museu de Molins de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-del-papiol-al-museu-de-molins-de-rei | Inventari en base de dades Museumplus de les col·leccions del Museu Municipal de Molins de Rei. Bergadà Múria, E. (1981) Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol. Barcelona. Museu Municipal de Molins de Rei, 6 | II aC-XXdC | Entre les col·leccions del Museu de Molins de Rei, hi ha els següents objectes provinents del Papiol: 1. tres caixes corresponents a diversos materials ceràmics provinents del jaciment arqueològic de les Argiles. 2. una col·lecció de bitllets de la República d'emissió local i 3. quatres peces romanes del Jaciment de Can Tintorer: CT2327.43 Àmfora romana s.III. CT2327.34 Llàntia d'oli s.I-II. CT2327.35 Ganivet s.I-II. CT2327.16 Pondus s.I-II. | 08158-189 | Carrer Pintor Fortuny, 55.- 08750 Molins de Rei, Barcelona | Totes aquestes col·leccions es van anar arreplegant en el Museu de Molins de Rei, el més antic d'aquesta part de la comarca. Les peces arqueològiques van ser recollides en periòdiques prospeccions del Grup de col·laboradors del Museu. Les col·leccions abasten cronològicament des d'època iberoromana, ceràmica baix medieval i renaixement fins a la segona República. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-3.jpg | Física | Romà|Contemporani|Popular|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La visita a les col·leccions és gratuïta. Les imatges han estat proporcionades per l'equip tècnic del museu de Molins de Rei. | 83|98|119|76 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87518 | Col·lecció arqueològica de Can Tintorer a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-can-tintorer-a-la-fundacio-museu-biblioteca-de-rubi | BERGUEDÀ i MÚRIA, E. / Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol, Barcelona / Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei / 1981 / núm. 6 JULIÀ, M. [et. Al.] / la villa romana de can Tintorer ( El Papiol) / Pre-actes de les I jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat / Castelldefels / 1989 JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. / introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat / XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos / El Prat de Llobregat / 1980 PASCUAL,R. / Las ánforas de la Laietania / Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974 / Roma / 1977 SOLÍAS, J.M. / El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana / Barcelona / 1982. | II aC - I | Els materials es van recollir sense gaire criteri i es troben emmagatzemats encara a les mateixes caixes en que es van posar en el camp. | Es tracta de materials recollits en una intervenció d'emergència realitzada pel Sr. Margenat, en representació del Museu de Rubí, el qual va recollir els materials que va poder localitzar, però no es va realitzar una excavació amb metodologia arqueològica i ni tan sols se sap la planta ni l'estratigrafia del lloc d'intervenció. Entre els materials destaquen diverses àmfores amb marca de terrissàire que coincideixen amb les ja estudiades d'aquest jaciment. Destaquen però altres materials que, a pesar de la forma en que van ser recuperats, de ben segur permetran datar les fases principals de l'assentament. | 08158-357 | Plaça Doctor Guardiet, 9.- 08191Rubí | L'any 1975, quan es va construir l'autopista B-30, es va destruir bona part de l'àrea arqueològica , i el Museu Municipal de Molins de Rei i el Museu de Rubí van efectuar-hi excavacions de salvament. L'any 1983, quan la Corporació Metropolitana de Barcelona construïa el Cementiri Comarcal de Roques Blanques, degut a que l'accés a aquest podia afectar les restes arqueològiques, el museu Municipal de Molins de Rei va alertar del fet, i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va donar el permís d'excavació a Josep Mª Solías i Marta Vilalta, l'any 1985. L'any 1986 excavació dirigida per Carme Miró i Marta Vilalta. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-3.jpg | Física | Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fons de tituralitat privada però d'accés públic. Una de les peces més interessants de la col·lecció va ser una gemma tallada que, guardada en la caixa forta de la parròquia, va ser objecte de robatori fa uns anys. | 83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 76001 | Col·lecció paleontològica dels Hostalets de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-dels-hostalets-de-pierola | AGUSTÍ, J., GIBERT, J. (1982): 'Roedores e insectívoros del Mioceno superior dels Hostalets de Pierola (Vallès-Penedès,Cataluña)', Butlletí Informatiu de l'institut de Paleontologia, XIV, 12, p. 19-37. AGUSTÍ, J., CABRERA, Ll., MOYÀ, S., (1985): 'Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallès-Penedès', Paleontologia i Evolució, 18, p. 57-81. AGUSTÍ, J., KÖHLER, M., MOYÀ, S., CABRERA, L., GARCÉS, M., PARÉS, J.M. (1996): 'Can Llobateres: the pattern and timing of the Vallesian hominoid radiation reconsidered', Journal of Human Evolution, 31, p. 143-155. ALBA, David M. ET ALII (2006): 'La intervenció paleontològica al dipòsit controlat de residus de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia): campanya novembre 2002-agost 2003', Tribuna d'Arqueologia 2003-2004, Barcelona, p.7-22. CABRERA, L., CALVET, F., GUIMERÀ, J., PERMANYER, A. (1991): El registro sedimentario miocénico en los semigrabens del Vallès-Penedès y de El Camp: Organización secuencial y relaciones tectónica sedimentación, Guía de campo nº 4 del I Congreso del Grupo Español de Terciario, Vic. CABRERA, L., (1992): 'El registre sedimentari en el domini catalano-valencià (pro parte)', Història Natural dels Països Catalans. Geologia II, Barcelona, p. 306-340. CABRERA, Lluís (sense any), Geozona 332 Successió miocena dels Hostalets de Pierola, Barcelona. CRUSAFONT, M.,TRUYOLS,J. (1954): Catálogo paleomastológico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel, II Cursillo Internacional de Paleontologia. FONTBOTÉ, J. M. (1954) 'Las relaciones tectónicas de la depresión del Vallès-Penedès con la Cordillera Prelitoral Catalana y con la Depresión del Ebro', Homenaje al Prof. E. Hernández Pacheco, Madrid, p. 281-310. GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. GALINDO, Jordi (2008): 'El futur centre d'interpretació paleontològica: una finestra al passat', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 7. GARCÉS, M., AGUSTÍ, J., CABRERA, L.; PARÉS, J. M. (1996): 'Magnetostratigraphy of the Vallesian (late Miocene) in the Vallès-Penedès basin (NE Spain)', Earth Planetary Science Letters, 142, p. 381-396. IPAC- VILLALBA, Pepa (2005): 'Jaciment paleontològic del Dipòsit Controlat de Can Mata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. MOYÀ-SOLÀ, ,Salvador (1983): Los Boselaphini (Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Península Ibérica. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Publicaciones de Geologia,18. MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2004): Pierolapithecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2009): 'A unique Middle Miocene European hominoid and the origins of the great ape and human clade', Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 106, n. 24. ROCA, E., SANS, M., CABRERA, L., MARZO, M. (1999): 'Oligocene to Middle Miocene evolution of the Central Catalan margin (North-western Mediterranean)', Tectonophysics, 315, p. 209-229. SANTAFÉ LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona. http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/332_descrip.pdf | L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont és el dipositari, entre altres, dels fòssils provinents dels jaciments paleontològics localitzats al Municipi dels Hostalets de Pierola. La col·lecció corresponent al municipi (de caràcter obert donada la periodicitat de les successives campanyes paleontològiques que es duen a terme principalment a l'Abocador Controlat de Can Mata) és conformada per una variada sèrie d'espècies animals corresponents sobretot al Miocè Mig i també al Superior, on destaca la presència dels següents mamífers: Insectívors (Ampechinus golpeae, Talpa minuta, Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Galerix exilis, Pseudogalerix stehlini, Talpa vallesiensis); Primats (Dryopithecus laietanus, Pierolaphitecus catalanicus, Anoiapithecus brevirostis); Lagomorfs (Eurolagus fontanesi, Prolagus oeningensis, Prolagus crusafonti); Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Miopetaurista, Cryptoptus, Cricetodon ibericus, Cricetodon decendens, Cricetodon larteti, Cricetodon helveticus, Cricetodon sansaniensis, Megacricetodon ibericus, Hispanomys lavocati Hispanomys thaleri, Fahlbuschia larteti, Hispanomys, Dryomys hamadryas); Carnívors (Ischyrictis mustelinus, Mustela delphinensis, Palaeomeles pachecoi, Semigenetta sansaniensis, Progenetta montadai, Pseudaelurus quadridentatus, Pseudaelurus marini, Grivasmilus jourdani, Ictitherium); Probiscids (Gomphotherium angustidens Dinotherium laevius, Trilophodon angustidens); Perissodàctils (Macrotherium grande Aceratherium tetradactylum Aceratherium simorrense, Hipparium catalaunicum, Chalicotherium goldfussi); Artiodàctils (Hyotherium palaeochoerus, Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox furcatus, Euprox dicranoceras, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei, Miotragocerus chantrei). Destaquen per la seva rellevància científica els fòssils coneguts popularment amb els noms de Pau i Lluc, corresponents a noves espècies d'un antropoide i d'un hominoide i batejats amb el nom de Pierolaphitecus catalanicus i Anoiapithecus brevirostis respectivament. | 08162-142 | Institut Català de Paleontologia | La descoberta de les excepcionals localitats dels Hostalets de Pierola es deu a M. Guerin i fou donat a conèixer a la comunitat científica per en Josep Ramon Bataller durant el primer terç del segle XX. Durant els anys 40 i 50, els paleontòlegs Miquel Crusafont i Josep Fernández de Villalta, vinculats al llavors Museu de Sabadell, iniciaren campanyes de recerca i prospecció pel sector comprès entre les masies de Can Mata de la Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, situant-se aquestes dues darreres masies dins el terme municipal de Masquefa. El resultat fou la descoberta i excavació de l'excepcional jaciment de la Bretxa de Can Mata. La descoberta de les restes dentaries de Dryopithecus laietanus a Can Vila i de tres jaciments clarament vallesians com el de 'La Fabrica', situat a les rodalies de la bòbila de l'empresa Ceràmiques Pierola, el de Mas d'Ocata i Can Flaquer. La col·laboració entre els dos excepcionals paleontòlegs donà lloc a nombrosos treballs de recerca paleontològica, descoberta i descripció de noves espècies de vertebrats fòssils, i la lectura de la tesi doctoral de Miquel Crusafont sobre els jiràfids fòssils d'Espanya. Cal esmentar per la seva especial significació històrica les visites que es realitzaren als jaciments dels Hostalets de Pierola durant els 'Cursillos Internacionales de Paleontología'. A la seva època aquests cursets van constituir un element de dinamització i intercanvi científic únic a l'àmbit de les Ciències de la Terra per Catalunya i Espanya. En els anys 70 i començaments dels 80, les investigacions paleontològiques continuaren per part del personal científic del al llavors recentment creat Institut de Paleontologia de Sabadell (avui Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont). Les tasques encara avui s'estan duent a terme i van engruixint la col·lecció paleontològica. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc