Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64394 | Gegants, gegantó i capgrossos de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-geganto-i-capgrossos-de-sant-pere | COLLA GEGANTERA LA FORÇA DE VILAMAJOR: http://webs.gegants.cat/vilamajor/ LAGLERA, A. [et al.] (1998). Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental, p. 213-217. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 38-39. | XX | Es tracta dels gegants Alfons i Loreto, el gegantó Quico del Montseny i els capgrossos Joan i Pere. El gegant Alfons representa el comte-rei Alfons I de Catalunya i II d'Aragó, dit el Cast o el Trobador. Fou construït l'any 1989 per Josep Rosàs, pesa 41 kg i fa 3,4 m d'alçada. És fet amb cavallet de ferro i cos de fibra de vidre. Duu un vestit de vellut grana, capa de vellut negre amb detalls brodats, i com a accessoris, una corona, la clau de Sant Pere, un cinturó i una espasa. La geganta Loreto representa a la dida de l'infant Alfons I, filla de la masia de can Clavell de Vilamajor. Fou construïda l'any 1989 per Josep Rosàs, pesa 34 kg i fa 3,3 m d'alçada. És feta amb cavallet de ferro i cos de fibra de vidre. Duu una jaqueta curta de vellut negre amb ribets i faldilla verda amb farbalans, i com a accessoris un barret cofat de roba blanc trencat propi de les dames medievals, ram de flors i mocador brodat. El gegantó Quico representa a un popular rodamón del Montseny, en Francesc Ribas Planas. Hi ha dues còpies, un gegantó i un nan. Fou construït l'any 1991 per David Ventura i Neus Hosta, pesa 21 kg i fa 2,25 m d'alçada. És fet amb cavallet de fusta i cos de fibra de vidre. Duu una faldilla de pana marró, un bastó de fusta, i un cigar de cartró. Els capgrossos Pere i Joan foren construïts l'any 1991 per David Ventura i Neus Hosta. Són de cartró pedra. En Pere representa el rei Pere III el Cerimoniós i en Joan el rei Joan I el Caçador. | 08234-150 | El Sindicat. Avinguda Sant Nonet, 24, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | El mes de gener de l'any 1987 es va constituir un grup anomenat La Força per a organitzar actes culturals al municipi. A partir d'aquesta entitat es va decidir fer uns gegants pel poble. El seu constructor va ser el senyor Josep Rosàs, veí de Sant Antoni de Vilamajor, amb la col·laboració del jovent del municipi. El vestuari va ser realitzat per un grup de dones del poble i uns anys més tard, reformat per la modista Teresa Bassa. Durant dos anys es va estar treballant en la seva construcció. I el dia 17 de juny, durant els actes de la Festa Major de 1989, els gegants de Sant Pere, l'Alfons I el Cast, i la Loreto, la seva dida, van ser batejats des del balcó de l'ajuntament. Així és com va néixer la Colla de Geganters i Grallers La Força de Sant Pere de Vilamajor, que és la propietària d'aquests singulars personatges de Vilamajor. L'any 1991 es van batejar els capgrossos: en Pere, en Jaume i en Quico. Més tard, l'any 2004 es va dur a terme una restauració dels gegants per part de Ramon Aumedes (taller Sarandaca). | 41.6839000,2.3896800 | 449205 | 4614861 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64394-foto-08234-150-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:38 | |||||||||
| 64402 | Mobiliari religiós de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mobiliari-religios-de-lesglesia-de-sant-pere | <p>LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.</p> | XX | <p>El mobiliari religiós de l'església de Sant Pere, format pels bancs dels assistents a les cerimònies, la taula de l'altar, la cadira de la Seu i les banquetes, és obra de l'escultor Josep Plandiura, amb la col·laboració d'Enric Miquel. Es tracta de mobles d'art funcional, fets de fusta i forja.</p> | 08234-158 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | <p>L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria.</p> | 41.6841600,2.3881100 | 449075 | 4614891 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64402-foto-08234-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64402-foto-08234-158-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | 2020-01-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Plandiura Vilacís | Josep Plandiura Vilacís (Taradell, 1943): És un escultor i artista multidisciplinari amb reconeixement internacional. La seva obra es caracteritza pel gran format, com la porta del Museu Diocesà de Barcelona o l'escala del Teatre de Granollers. També són notables les obres de format més reduït per a col·leccions particulars. L'any 1987 va coordinar el worksop dirigit per l'escultor anglès Anthony Caro a la Casa de la Caritat, actual seu del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Tanmateix, va participar com a artista convidat al Triangle Artist's Workshop en Pine Planes (Nova York). Ha col·laborat amb els arquitectes Frank Gehry, Susan Nardulli i Paul Lubowicki i amb els escultors Anthony Caro, Thomas Grimsey, Roger Mack y Erwin Regler. L'any 1988 va participar en la fundació del Centre d'Art Contemporani La Rectoria a Sant Pere de Vilamajor, un espai amb caràcter multidisciplinari per a l'experimentació artística. La seva obra es troba a diversos espais públics d'àmbit nacional i internacional. | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:38 | |||||||
| 64528 | Bandes antigues d'alcalde i regidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandes-antigues-dalcalde-i-regidors | XX | Es tracta de cinc antigues bandes acreditatives de les autoritats de Sant Pere: l'alcalde, dos regidors, el mossèn i el mestre de l'escola. Són bandes encreuades, fetes de roba brodada de color rogenc, que acaben a nivell de la cintura, amb rivet de fil daurat. Es corden amb una llaçada feta de botons brodats i, a la part central porten, també brodat, l'antic escut del municipi. | 08234-284 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Aquestes bandes s'utilitzaven en els actes oficials o festius del municipi, a principis del segle XX. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64528-foto-08234-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64528-foto-08234-284-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:38 | ||||||||||
| 64530 | Vares d'alcaldia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vares-dalcaldia-0 | XX | Es tracta de set vares d'alcaldia, quatre de mida normal i tres de reduïda. Són de característiques similars: de fusta, de forma cònica, amb l'empunyadura metàl·lica, i una altra peça metàl·lica a l'extrem inferior, que serveix per a protegir-la. Tres d'elles presenten un cordill per tal de guarnir-la embolicada al bordó. La vara d'alcaldia simbolitza el poder del municipi i és utilitzada en cerimònies simbòliques, relacionades amb la figura de l'alcalde/ssa. | 08234-286 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64530-foto-08234-286-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:38 | |||||||||||
| 93598 | Col·lecció de mobiliari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari | XVII-XVIII | Aquestes dues arques i cadires han estat netejades, sorrejades i restaurades no fa masses anys. | <p>Conjunt de 2 caixes de núvia i de nuvi així com cadires situats al vestíbul de l'ajuntament i pertanyents a aquest casal. Es tracta de dues caixes de fusta; una sembla més antiga que l'altra. La primera d'elles o caixa de nuvi correspon amb el model clàssic de caixa de fusta d'àlber de noguera amb quatre posts o petges que sostenen el sòcol del buc motllurat i la caixa pròpiament dita que presenta una decoració motllurada i de sèries de tres plafons alternats per dos muntants decorats amb petits plafons rectangulars que sostenen un segon registre o fris de fusta que a la vegada presenta decoració de petits muntants de fusta amb decoració de cisell i motius de traceria buidats a la fusta i encolats damunt de la superfície de la caixa formant motius arquitectònics. Els tres plafons centrals hi tenen inscrits al seu interior tres plafons formats per peces de fusta motllurada i encolada que a la vegada estan units amb els primers mitjançant llistons de fusta encolats a la part central i laterals formant així una decoració de creu. A la part superior hi ha el pany amb la tancadura de ferro forjat. La coberta queda encaixada a la part del darrere de manera que la tapa es pot deixar oberta per veure el contingut del seu interior. La decoració dels laterals repeteix el model de la part frontal i té dues nanses o anelles de fusta per a poder-la traslladar. Sembla correspondre al model clàssic de caixa catalana del segle XVI i XVII.</p> <p>La segona caixa es conserva al vestíbul de l'ajuntament, correspon amb un model de dimensions més reduïdes i amb una decoració més simple. Sembla que aquesta segona seria una caixa de núvia per la presència de calaixos i calaixos a la part inferior, tret que la diferencia de la del nuvi. També esta formada per quatre posts que sostenen un sòcol motllurat des del qual s'hi recolza el buc de la caixa format per tres registres diferents, un d'inferior on hi han dos calaixos, un de central i un de superior on hi ha al mig el pany per poder tancar l'arca. Tots tres registres presenten la mateixa decoració de muntants motllurats encolats a la superfície de la caixa deixant un espai buit central. El registre central té unes dimensions més grans que els altres dos. La coberta queda unida a la caixa mitjançant tres frontisses situades a la part posterior. La decoració dels laterals repeteix el model de la part frontal. Ambdues caixes són de fusta de roure i sembla que si bé la primera és de la fi del segle XVII o principi del XVIII.</p> <p>Pel que fa a les cadires es conserven un conjunt de quatre també al mateix vestíbul i estan compostes per quatre posts tornejades que sostenen el respatller amb tela de cuir unit amb tatxes de llautó i decoració geomètrica. Sembla correspondre a mobles del segle XIX. Les posts així com els muntants estan tornejats</p> <p>Finalment a la planta primera i al costat del saló de plens hi han altres peces de mobiliari antic com ara un banc i una caixa.</p> | 08237-3 | Ajuntament de Sant Quirze. Plaça Major, 1 | <p>Aquests elements denoten la importància i noblesa del lloc que ens fan pensar en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament correspon amb l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyé a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (s. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic amb aixecaments, estudis de paraments i algunes cales per confirmar aquesta hipòtesi. </p> | 42.1002583,2.2226876 | 435726 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221108110850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221108110853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221110112934.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | Pere Cascante | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 93619 | Antiga fàbrica de cordes de Can Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-cordes-de-can-tenes | <p>SERRALONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualiat Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III.</p> <p>ACM. Llibre d'arrendament de 1781. Carpeta 15</p> <p>ACM. registro de vesanas de los años 1828-1830. Carpeta 17 demostración general de todos los partidos y censos que recibe el excmo Sr. Conde de Santa Coloma 1830</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons de can Tija Rierola 'Testament de Joan Campàs'</p> | XIX | Malgrat que l'edifici no està obert al públic i és de propietat municipal, la fàbrica o taller de cordes conserva tots els elements originaris i maquinària emprada per a la seva manufactura encara que no estan ni inventariats, ni catalogats i molts encara estan al mateix emplaçament del moment que deixà de funcionar. Caldria un inventari i catalogació dels elements per a poder-los registrar i documentar | <p>La fàbrica de cordes es situa a a crugia més occidental de la planta baixa de la casa, és a dir al costat esquerra del vestíbul principal. Conserva encara la majoria dels elements originals com és el cas dels embarrats de fusta, amb els eixos i els engranatges que feien funcionar el torn, part del seu mecanisme tirat a terra, armaris que contenien els arxius, les comandes i albarans, la taula del taller i fins hi tot encara algunes caixes amb fragments de corda de diverses mides així com també fragments de bobines de fils. L'estat de conservació és dolent ja que els embarrats i torn estan al terra, arreu hi ha engranatges, bobines i fragments de maquinària fora de context. L'armari de les comandes ha perdut la seva documentació i les caixes de l'element manufacturat estan apilades en un racó amb fragments solts al terra. </p> | 08237-5 | Carrer Pont núm. 16 | <p>Pensem que l'origen de la casa seria medieval coincidint amb els eixamples que es produïren a partir del segle XIV amb el desenvolupament de les activitats gremials, comercials i artesanals i amb la creació de l'eix del carrer Torelló, plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont el qual amplià el perímetre de l'antiga sagrera cap a la part sud i nord i tancant-ho al darrere de muralles que van ser reforçades per torres i bestorres. és dins aquest eixample el qual incorpora l'antiga casa del comú com a centre de control i aprofitant els vestigis d'una antiga casa noble situada a la sagrera de l'església de Sant Quirze i on se suposa que hi va morir la comtessa Ermessenda de Carcassona i també l'abadessa de Sant Joan. és en aquest context quan apareixen un seguit de paraires i teixidors de la llana que tindran la màxima representació a mitjans del segle XVI i XVII i construint cases de certa rellevància en aquest sector. En el cas de la casa de Can Tenes sabem que els Tenes i segons el que esmenta Joan Serrallonga (Serrallonga, Urquidi Ob. cit. Annex II) extret de l'ACM llibre d'arrendament de 1781 Carpeta 15 especifica que hi havia un tal Josep Tenas teixidor de Sant Quirze de Besora el 1788 i un altre dit Pere Tenas teixidor de llana (1778-1779) que viu a Sant Quirze de Besora en una casa dita de la 'ferrreria' propietat del comte de Santa Coloma i al que paga el cens d'una gallina. també s'esmenta un Joan Tenas Biens teixidor de llana /1779, 1785 i 1788) i veí de Sant Quirze de Besora.</p> <p>Posteriorment i també en el fons de l'ACM (carpeta 17 o <em>registro de vesanas de los años 1828-30'</em> s'ementa a Sant Quirze de Besora un tal Joan Tenas Viñeta teixidor de Sant Quirze el 1830 i casat amb Maria Girart Estevanell. També hi ha un tal Vicenç Tenas teixidor (1830) veí de Sant Quirze amb domicili al carrer del Pont i casat amb Margarida Casanovas.</p> <p>Pensem que la finca a la que hi fem al·lusió seria la de la Ferreria i propietat del comte de Santa Coloma.</p> <p>En quant al cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 o padró de finques surt esmentat a nom de Joan Tenas a la inscripció núm. 145.</p> <p>Por una casa en la calle de la Plaza y un huerto en el lugar llamado de la coma núm. 8 amb un valor de 200 lliures.</p> <p>Por otra en la calle del puente con su herto adjacente núm. 3 i amb un valor de 160 lliures. Por otra en la calle de Besora con su huerto adyacente núm. 1 per un valor de 60 lliures. Por otra en el número 2 amb un valor de40 lliures y por otra idem en la calle de la Plaza número 4 per valor de 60 lliures.</p> <p>La inscripció següent 146 és també d'ell en Joan Tenas.</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle de la Iglesia núm. 10. Por otro huerto en el paraje nombrado de los Patios y otro hurto en el paraje llamado de la Coma' </em>amb un valor de 160 lliures.</p> <p>Al final de la inscripció passa la finca a mans de Joan Espadaler, Casadevall </p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862.</p> | 42.1002400,2.2225200 | 435712 | 4661198 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93619-img20221110120537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93619-img20221110120539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93619-img20221110120554.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria inventaria, catalogar els element conservats, posar-los en ordre i intentar reconstruir part dels embarrats i torn de manufactura | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||
| 94303 | Elements de mobiliari, talles i decoració de l'Església de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-mobiliari-talles-i-decoracio-de-lesglesia-de-sant-quirze | <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona.</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora.</p> | XII-XIX | Es conserven exposats a l'interior de l'església en les diferents capelles i naus laterals. | <p>Es tracta d'un conjunt d'elements mobles que hi ha exposats a l'interior de l'església de Sant Quirze de Besora en les diferents capelles i naus laterals. En cal destacar la immaculada Concepció, la talla de Sant Sebastià , diversos crucifixos, elements d'orfebreria conservats a l'interior de la sagristia com ara calzes, patenes... quadres i pintures conservats al presbiteri narrant la vida dels sants màrtirs; Sant Quirze i Santa Julita, algunes talles de fusta i guix de la Mare de Déu, entre altres. Cal destacar la presència de restes de pintures murals al damunt del presbiteri amb decoració de tipus barroc. </p> | 08237-11 | Església de Sant Quirze de Besora | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallonga (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1003797,2.2230961 | 435760 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-20230630095122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110103606.jpg | Física | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Abans de la Guerra civil hi havia un notable retaule barroc al presbiteri que va ser completament destruït arran de l'incendi que devastà el seu interior. Arran d'aquest afer es va perdre gairebé tot el mobiliari litúrgic i religiós llevat de les teles esmentades i els objectes exposats. El retaule abraçava tota l'alçada de la nau i estava profusament decorat. | 94|96|98|99|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||
| 94349 | Col·lecció de mobiliari de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-de-la-rectoria | <p>COLOM, AMADEU. (1974-75). Rectors de la parroquia de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. rectoria de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA, UQRUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Edditorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA. (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | <p>Des de la porta d'entrada a l'edifici s'accedeix al vestíbul principal on hi ha l'escala d'accés a la planta principal i des del qual es comunica amb les estances d ela planta baixa situades a banda i banda del vestíbul d'entrada i emprades com a despatxos parroquials, sales de reunions i aules de catequesi. L'escala és duna sola crugia amb els graons de pedra amb petja i contrapetja i protegida per una barana de forja a l'estil de la de les balconeres. Al primer pis, avui emprat com a habitatge del rector hi ha diverses dependències (habitacions, sala, cuina i menjador, galeria) que es comuniquen mitjançant un estret passadís. A la part de migdia hi ha la sala i menjador amb la galeria formada per grosses vidrieres i a tramuntana el despatx del rector. Hi ha alguns quadres de pintura ràpida fets per autors locals, una imatge del retaule barroc desaparegut el 1936 arran de la guerra i altres objectes d'orfebreria com ara creus, crucifix...Al despatx parroquial hi ha l'arxiu parroquial dels anys 1937 fins a l'actualitat ja que va ser destruït per la guerra civil. Aquesta part de la rectoria ha estat reformada degut al seu continuat ús coma habitatge dels rectors. El primer pis al qual s'accedeix per una escala interior sostinguda en volta catalana i barana de llautó està distribuït en dos pisos simètricament iguals i orientats a llevant i ponent. Tots ells estan pavimentats amb rajoles ceràmiques disposades en escaleta i també de forma reticulada formant alguns mosaics en els paviments. Ec conserva encara la cuina econòmica a carbonet, algunes cambres amb alcova i amb el llit i cal destacar que a les estances que miren a migdia i a la galeria d'arc coberta estan decorades amb restes de pintura formant motius aplantillats de decoració geomètrica i vegetal i amb diverses gammes cromàtiques. Cal destacar que a l'interior d'alguns armaris encara hi ha objectes d'orfebreria com ara crucifix, calzes i canadelles, patenes i altres objectes. S'han documentat dues caixes de transport entapissades interiorment i amb tatxes de llautó a la cara externa. En una d'elles encara hi havia els guarniments dels cavalls o rucs. En una altra arca s'han trobat documents de l'arxiu municipal datats de 1967 i consistents en el padró municipal.</p> | 08237-17 | Al C/ Patis núm. 29 | <p>Bastida el 1890 en substitució de l'antiga situada al costat de l'església parroquial ha sabut mantenir en més o menys bon estat les característiques de les cases de l'era neoclàssica de la plana de Vic i amb forts paral·lels a la masia de la Coromina també a Sant Quirze de Besora. Durant la guerra civil va patir pocs saquejos i destruccions. Tan sols la pèrdua de l'arxiu municipal. Avui dia es fa ús de la planta baixa i primera. La P2 i sota coberta estan completament deixats. L'edifici va ser bastit en aquestes dates seguint els criteris de les masies de l'era neoclàssica. </p> <p>Referent als rectors que hi va haver a la parròquia de Sant Quirze i enumerats per Amadeu Colom podríem esmentar que al llarg de la història hi ha hagut els següents noms:</p> <p>1171. Raymundus presbiter, 1201. Petrus Sacers, 1224: Ferrarius Sacerdos, 1255-1256 Bernardus presbyter, 1268: Petrus Manda, 1271-1285: Bartolomeus de Podio i Bartolomeu del Puig, 1324. Gulielmus de Conangla, 1335-1337 Bernat dels Pujalts, 1343 Jacob de Bruc, 1346 Guillem de Terradellas, 1368-1379: rector de Cantallops, 1379-1398 Rector. ferrer Puig Bacó, 1398: Ramon de Sa Codina, 1430-1431: Jacobus de Pujempí,1434-37: Pere Macià, 1450-1485: pere Manalt, que dona `permís per edificar una capella dedicada a Santa Bàrbara, 1534: Joan Comella, 1538-68 Joan Comerma. Aquest rector destaca perque encarrega obres el 1855 a Joan Coma per fer retaule principal a l'església de Sant Quirze i pintar retaule, el 1577: Miquel Comerma, 1578: Bernat Joan Vicent, 1587: Pere Esteva, 1588-1612 Antonius Illa esmenta que Sant Quirze i Montesquiu eren una sola parròquia amb un total de 52 famílies entre les dues de les quals 12 eren de Montesquiu. El 1613: Pere Joan Comellas, 1613-1640 Jaume Prim, , 1641-44 Benet Campa mort a cop d'escarabina, 1644-45. Pere Damià Pares, 1646: Francesc Serradell, , 1646-48 Pere Joan Rocafiguera, 1650: Llorens Torrent, 1651 Geroni Riera, 1652: Albertus Vila Vella, 1654: Pere Joan Rocafiguera, 1665: Josep Comerma, , 1671-72; Joan Pons Vilarassa, 1682-99: Joan Codinach, 1700-1716: Quiricus Spadaler, 1717: Gaspar Llaona, 1718-28 Isidorus Sarradell, 1728: Petrus Casas, 1729 Miquel Colldelram, 1738-61: Joan Pere Teixidor</p> <p>Referent aquest nou edifici hem trobat algunes referències en el llibre de Joan Serrallonga quan arrel d'una segona visita pastoral pel bisbe Morgades de Vic amb el rector Vicenç Serrallonga i Bruch, tot just arribar al poble va sr nomenat sacerdot el 1861, el 1864 vicari de Llaers, el 1865 mestre de Montesquiu, ek 1867 de Manlleu, el 1875 vicari de Centelles i el 24 de maig de 1887 rector de Sant Quirze, càrrec que mantindrà fins la mort de 1904. En aquesta visita pastoral Morgades s'interessa per la construcció d'una nova casa rectoral 'la casa actual está mal y necesita un esfuerzo supremo' de manera que es va erigir la nova a partir de 1890 amb la col·laboració de la família Escarrà i també Guixà en un temps on el poble represetat per l'alcalde Murlà i el rector estaven afrontats per 'el estado de división en el que se halla parte de la paaroquia daría lugar el Rdo. párroco o delegados, como esta practicando ya su prudencia y su celo en apaciguar los animos'. El bisbe també va insistir en el trasllat del cementiri (Serrallonga, J .1998. Ob cit. P- 104)</p> | 42.1009300,2.2227400 | 435731 | 4661275 | 1874 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110103509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110103959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104445.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 99 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 94559 | Mobiliari de l'interior de Can Tija | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mobiliari-de-linterior-de-can-tija | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>AMSQB. Fons Rierola 1828-1960. 'Testament de Joan Campàs'. Carpetes 1-12</p> | XVIII | Situades a dins de la casa com a mobiliari decoratiu. | <p>Conjunt de taules i cadires conservades a l'interior de la casa de Can Tija. es conserva una taula de tipus barroc de fusta de cirerer sostinguda per quatre posts o potes amb la clàssica forma de 'pota de lira' en casdascún dels extres i travessar central. Té unes mides de 2,5 x 1m d'amplada. També hi ha un conjunt de 4 cadires amb respatller de cuir i entapissada amb pell amb motius geomètrics (una àguila) i annexada a les quatre posts mitjançant tatxes de llautó. Es conserven un total de quatre cadires. A la casa hi ha altres peces de mobiliari com és el cas d'un piano de paret i restes d'alguna arca. Semblen correspondre als objectes que pertanyien a la família dels Rierola. Semblen datar del segle XVIII o XIX.</p> | 08237-49 | Carrer del Pont núm. 21 | <p>La família dels Rierola correspon amb una potentada família de paraires que va néixer arrel del comerç puixant de la llana, dels teixits i de la venta dels draps que a mitjans del segle XVII es va desenvolupar a Sant Quirze de Besora com a motor econòmic. Els trobem esmentats per primera vegada al 1779, 1784 i 1788 com a veí de Sant Quirze (Serrallonga Uruquidi, Joan; 1998. Ob cit. Apèndix II.P-207). i extrets de ACM .<em>'llibre d'arrendaments. 1781. Carpeta 15 i </em>'carta sobre el Mostassaf' anys 1784-1785 i AMSQB 'Fons Rierola' 1818-1960 carpeta 1-7 i '<em>Testament de Joan Campàs'. </em>Poc després i en el cens de 1828-30 apareix un tal Quirze Rierola i Font paraire al 1804-1874. Fill de Joan Rierola I Peronella Font. veí de Sant Quirze i resident a la finca núm. 22 del carrer del Pont, és a dir la finca actual i compra els béns del marquesat com a 'testaferro' de la família dels Safont. El càrrec dels Testaferro segons Serrallonga significa que posaven el nom i signaven contractes quan en realitat el beneficiari n'era un altre. Això és el que va passat amb el negoci dels Safont els quals amb la mort del pare de Josep Safont i Lluch es converteix en el posseïdor principal dels béns del castell de Montesquiu que va morir el 1861. (Serrallonga. Ob cit. P-61). Rierola actuava com a figura signant dels contractes i negocis dels Safont. Segons el mateix Serrallonga va inutilitzar el teler comú i mor el 1874. En el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862', la casa figura a l'inscripció 147 a nom de Teresa Terradelles <em>por una casa con pequeño huerto en la calle del puente núm. 21' </em>per un valor de 60 cèntims i passa a mans de Joan Guixà. El mateix Quirze Rierola posseïa a la inscripció núm. 122 especifica els béns d'aquesta família <em>Por una pieza de tierra llamada de Rierola a la cal calle de los Patios de su propiedad, por una piza de tierra llamada d'en Bruch, por una pieza de tierra llamada de Migdia cerca de l'Hostal Nou, por una casa con su huerto adyacente en el paraje llamado de los Patios nº 4 y por una casa con su huerto en la calle del Puente nº 22 </em>i per un valor de 120 cèntims (AMSQB. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1864)</p> | 42.1006544,2.2214218 | 435621 | 4661245 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111850.jpg | Inexistent | Contemporani|Barroc | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98|96 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||
| 94746 | Col·lecció de material etnogràfic del grup d'història local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-etnografic-del-grup-dhistoria-local | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de patrimoni arquitectònic. 'La ccoperativa unió d'amics'</p> <p>ROCA VILAGELIU JOQUIM: 2004. Joaquim Roca Vilageliu, un cinèfil empedreït. 'Cine Avenida. Sant Quirze de Besora'</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.</p> <p>AMSQ. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la Cooperativa</p> <p>https://ca.wiki.org. categoria. edificis de Sant Quirze de Besotra. La ccoperativa unió d'amics</p> <p>https://www.elter.net.noticia.noticia. 7 novembre de 2009. Sant Quirze de Besora disposarà abans de finals d'any el nou espai per a activitats. La Cooperativa. </p> <p>https:// elnou9.cat. noticia. 28/08/2009 Sant Quirze de Besora recupera la Coooperativa on portaran l'esplai </p> <p>ebay Italia . </p> | XVIII,XIX i XX | Els objectes es troben dipositats a la planta semi soterrada del mateix edifici de la Cooperativa al mateix indret on hi ha el forn de pa. No hi ha un control de manteniment ja que es troben amuntegats els uns amb els altres en un lloc on s'hi acumula pols, hi ha humitat i estan a mercè dels canvis de temperatura ja que no hi ha un regulador de temperatura. Caldria netejar-los i dipositar-lo en un indret amb millors condicions per tal d'evitar el seu deteriorament. Algunes peces, especialment les de fusta necessitarien un treball de consolidació i restauració. | <p>Col·lecció etnogràfica formada per diferents objectes que guarden el grup d'història Local. Entre els objecte hi trobem ampolles de les diferents destil·leries i carbòniques de Sant Quirze destacant Julia Vilageliu, Destil·leries Bosch, encara en funcionament i altres. A banda hi ha les taules de marbre blanc amb potes de ferro forjat de la Fonda Nuri al barri dels quatre cantons, restes de calaixeres i fins hi tot alguna arca de núvia sense els calaixos, restes d'un torn amb els seus embarrats i d'un molí d'oli, balances, pales de forner del forn de la cooperativa, cassoles de ferro i aram, contrapesos, màquines de ratllar carn, balances i altres objectes com un pessebre de Nadal, entre altres plens de brutícia, alguns oxidats i els mobles amuntegats en un racó els uns damunt dels altres.</p> | 08237-88 | Carrer Joan Baptista Espadaler Núm. 6 | 42.1000109,2.2217550 | 435649 | 4661173 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113515.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Col·lecció que caldria posar en valor juntament amb altres elements de dins la mateixa cooperativa i també en altres espais municipals com ara la fàbrica de Cordes de Can Tenes. Aquests objectes han estat donacions i reculls dels habitants i veïns de Sant Quirze així com el grup d'història Local a l'espera de tenir un futur museu etnogràfic on es parli de la història de Sant Quirze i de la seva llarga tradició tèxtil llanera així com també de la vida i oficis tradicionals. | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||
| 64828 | Col·lecció d'elements de la Cooperativa de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-la-cooperativa-de-la-colonia-guell | XX | El Centre d'Interpretació de la Colònia Güell acull una mostra permanent de peces (cal tenir en compte que n'hi ha més que estan emmagatzemades) d'art, mobiliari, maquinària i altres elements procedents de Colònia Güell S.A. i de la Cooperativa de Consum Colònia Güell. Des d'un punt de vista artístic, les dues peces amb més rellevància són els de bronze d'Eusebi Güell i de Ferran Alsina que s'exhibeixen al Centre d'Interpretació. El bust d'Alsina està signat per Eduard B. Alentorn, escultor de Falset amb una coneguda obra escultòrica. Una fotografia l'Alexandre Marletti (de 200x60 cm) mostra una panoràmica de la Colònia l'any 1917. Un altre element rellevant per al coneixement del conjunt patrimonial és la maqueta de la fàbrica, de 3x2 m. Realitzada entre finals de la dècada de 1950 i inicis dels 1960, empra la fusta per als edificis i llautó per a les inscripcions. Un dispositiu elèctric permetia encendre els llums de la secció seleccionada per un comandament manual. Part de la col·lecció se centra en elements associats a la funció productiva de la fàbrica. Entre ells, un seguit d'instruments elèctrics (un dinamòmetre, una maqueta del sistema d'estiratge Balmes, un aspi-en aquest darrer cas no originari de la fàbrica-), però també diversos catàlegs de retalls de roba i mostres dels gèneres produïts per la Colònia Güell. Entre el mobiliari (bona part del qual procedia de la sala de lectura), cal destacar un gran armari, una vitrina i una taula, junt amb un conjunt bibliogràfic. Cal també esmentar la reproducció de la maqueta esterostàtica ideada per Gaudí per visualitzar en tres dimensions l'estructura de l'església de la colònia. A més dels elements descrits, la col·lecció de la Cooperativa inclou diverses eines agrícoles i d'altra mena que no s'hi exposen. | 08244-99 | Carrer Claudi Güell, 6 | Aquestes peces van ser cedides per l'empresa a l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Anteriorment havien estat exposades als Cellers de la Cooperativa, fins que fou habilitat el Centre d'Interpretació actual. | 41.3627100,2.0274300 | 418655 | 4579479 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64828-foto-08244-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64828-foto-08244-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Diversos autors | Aquestes peces van ser cedides per l'empresa a l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Anteriorment havien estat exposades als Cellers de la Cooperativa, fins que fou habilitat el Centre d'Interpretació actual. El fons documental està en dipòsit a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 64845 | Conjunt de materials mobles de l'església de la Colònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-materials-mobles-de-lesglesia-de-la-colonia | http://incasol.gencat.cat/ca/actualitat/noticies/Noticia/not_190905_criptagaudi | XX | L'església de la Colònia Güell, com és habitual, comptava ja d'origen amb un seguit d'objectes mobles que formaven part de la imatgeria i litúrgia del temple. Amb el temps, i considerant-ne el notable valor historicoartístic, alguns d'aquests elements es troben exposats en diversos llocs. Així mateix, el fet que l'obra arquitectònica quedés inacabada va generar que un seguit d'elements constructius quedessin disposats a l'esplanada oest de l'església a l'espera d'ésser emprats. Descriurem aquests elements com a integrants d'una mateixa col·lecció, malgrat trobar-se físicament en 6 espais diferents. En primer lloc, els elements mobles més destacats ubicats a l'interior de l'església són: sagrari (dissenyat per Jujol), imatge del Sagrat Cor (procedent d'un taller d'Olot), imatges de la Sagrada Família (de procedència olotina), imatge de la Puríssima (del segle XVII i estil manierista) i petxines que fan de piles beneiteres (procedents de les Filipines, transportades per la companyia Trasatlàntica del Marquès de Comillas). També in situ a l'església, tot i que a l'exterior, cal esmentar la campana (anomenada Maria Immaculada, apadrinada per l'esposa de Manuel Bertrand, amo de la fàbrica, l'any 1949). En segon lloc, a l'exterior de l'església (concretament a l'esplanada que té a ponent) hi ha els materials constructius mai utilitzats situats de l‘església: bases i fusts de columnes En tercer lloc, a la Pia Almoina de Barcelona hi ha exposades (en les plantes segona i tercera de l'edifici) una sèrie de mobles, objectes litúrgics i fotografíes procedents de l'església de la Colònia Güell. Sumen un total de 26: 1 roda de campanetes de bronze i ferro, 2 canelobres de sobretaula de ferro forjat i daurat (dissenyats per Josep M. Jujol, 1947), Quadre a l'oli de la vinguda de l'Esperit Sant o Pentecosta (Vincentius Carduchi, 1625), 8 bancs de fusta i ferro de fidels, 1 faristol de música (disseny atribuit a Gaudí), 2 canelobres de peu raconers (disseny de Gaudí, 1915), 6 fotografies relacionades amb l'església de la Colònia (de maquetes, projectes, i de la construcción), 1 fotografia d'Antoni Gaudí i 1 Banc de treball d'Antoni Gaudí (entre 1910 i 1914). Les tres darreres ubicacions d'elements mobles procedents de l'església de la Colònia Güell corresponen a sengles bancs de fusta dels feligresos: a més dels ja esmentats a la Pia Almoina, n'hi ha 1 en dipòsit al Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1 al Museu Gaudí i un darrer en una altra localització que s'ignora. | 08244-116 | Carrer del Bosc, 6 | 41.3638200,2.0278300 | 418690 | 4579602 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64845-foto-08244-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64845-foto-08244-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64845-foto-08244-116-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Antoni Gaudí, Josep M. Jujol, Vincentius Carduchi i altres | Està previst l'arranjament i de l'exterior de l'església i la museïtzació dels materials constructius no emprats que s'hi troben. | 105|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 64854 | Béns mobles artístics i d'ús domèstic de Can Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bens-mobles-artistics-i-dus-domestic-de-can-roc | XIX-XX | Alguns dels mobles de fusta mostren l'acció de xil·lòfags. | L'adquisició de Can Roc per part de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló (per tal de conservar-la i donar-li un ús públic) incloïa diverses peces de mobiliari, elements decoratius i atuells d'ús domèstic. Cal destacar-ne una habitació de mobiliari isabelí, format per un llit, tauleta de nit, dues calaixeres, un tocador amb mirall, dos ribellers i una vitrina amb la imatge de Santa Anna i Santa Maria nena. Aquest conjunt es caracteritza per l'ús de fusta amb decoració incisa i lacada en negre, ocasionalment amb elements de marbre o ceràmics. La resta del mobiliari, dispers per diversos espais de la casa, inclouen taules, cadires i dues caixes de núvia de fusta tallada notables. A la cuina i altres estances, cal ressenyar-hi la presència d'armariets i prestatges encastats, a més d'atuells d'aram. Al celler hi ha tines, una premsa de cargol, una piadora, tenalles, un banc de fusta i eines del camp. | 08244-125 | Plaça de la Constitució, 4 | 41.3690000,2.0155500 | 417669 | 4580188 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64854-foto-08244-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64854-foto-08244-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64854-foto-08244-125-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L'Ajuntament està elaborant un inventari exhaustiu dels objectes, alguns dels quals es trobaven embalats en el moment de la visita. | 98|119|94 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 65133 | Col·lecció eines del camp de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-eines-del-camp-de-lajuntament | XIV-XVIII | <p>Eines d'ús agrícola de principis del segle XX. Es conserven nombroses eines (falç, jous, serres i arades...). A grans trets les eines es poden agrupar en eines d'ús domèstic (lletera, ganivets, etc.); eines per la sembra; eines per el batre; eines de la sega; eines de l'hort (aixades, cavadores, etc.), eines de diferents oficis (baster, ferrer i carreter); així com estris de mesura i eines de mercat (mesures de gra, etc). També es conserva un pupitre de l'antiga escola i altre material d'ús artesanal i domèstic (olles, etc.).</p> | 08246-65 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Les peces formen part de laes diveres donacions que ha fet gent del poble o bé, material recollit de diverses cases de pagès, i que ja l'anaven a llençar. A Santa Eugènia, bona part de la població encara es dedica, de forma més o menys intensiva, a les tasques agrícola i ramader fet que els ha permès recuperar una sèrie d'eines d'ús agrícola que formen la col·lecció d'eines del camp de l'Ajuntament. Aquestes, tot i que moltes tenen un origen antic, es poden datar d'inicis i mitjan segle XX.</p> | 41.9004000,2.2829700 | 440525 | 4638966 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65133-foto-08246-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65133-foto-08246-65-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Pis superior de l'antic Ajuntament de Santa Eugènia | 94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 64948 | Gegants i caps grossos de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-caps-grossos-de-santa-eulalia | XX-XXI | Els gegants de Santa Eulàlia, l'Eulàlia i en Sebastià, són dues imatges festives que representen un home i una dona. Les seves característiques més importants són que tenen els caps i altres elements fets de cartró-pedra, van vestits amb robes elegants i formals: ella amb una faldilla de vellut vermell, faixa negre i camisa blanca, al coll un collaret de perles; i ell amb armilla, faixa a la cintura, pantalons negres i corbata vermella, a la mà dreta porta un gaiat. Pel què fa als capgrossos, els tres són de cartó-pedra: el Rouret és de color ataronjat i llavis vermells, en destaquen els ulls sortits i el cabell fet de fulles de roure; la Marga Blava té el mateix patró de cap que l'anterior, però aquest cop els colors juguen amb el gris i blau, com l'element geològic que representa. Els cabells estan fets de roba. Per últim, en Gira-rocs és de dimensions més grans, presenta una barba pintada i un barret d'ala ample. | 08247-88 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Entre el 1990 i el 1994, els nens més grans de l'escola, amb l'ajut de Concepció i Xavier Maymó i amb el suport econòmics de l'ajuntament, realitzen el projecte i construcció dels gegants del poble. El 23 d'abril de 1994 se celebra una festa a l'escola amb la participació de molta gent, preparada per diverses comissions, per tal de posar nom als gegants i, després, cedir-los al poble. Els gegants van ser batejats, amb els noms de Eulàlia i Sebastià, per Mn. Pere Rafart i Coma. Testimonis de l'acte hi van assistir l'alcalde, Sr. Ramon Prat, la directora de l'escola, Sra. Carme Alemany, i el jutge de pau, Sr. Albert Vilademunt. Van ser apadrinats pels gegants de Rubí, amb qui sempre hi va haver molts relació. Els geganters i els grallers van visitar durant un parell d'anys molts pobles de la geografia catalana. Però la festa més important va ser la I Trobada Gegantera de Santa Eulàlia de Riuprimer, que, amb la participació d'una vintena de colles, es va celebrar al municipi el dia 1 d'octubre de 1995. El 2015, en la celebració de la IV Fira Santulària, dins la Festa Major d'hivern, es celebren els 20 anys dels gegants i una reestrena dels mateixos, un cop reparats. A més s'aprofita per fer una crida per reactivar la colla gegantera, dissolta en aquells moments. En la mateixa fira es presenta el primer capgròs del poble, en Rouret, fet de nou pels alumnes de l'escola municipal El Roure Gros. El 2016, durant la cercavila de gegants de la fira de Santaulària es va exhibir la capgrossa Marga Blava, inspirada en les margues eocèniques típiques de la plana de Vic. De nou la capgrossa va ser feta pels infants de l'escola municipal. Per últim, durant la VI Fira de Santaulària, el 2018, es va presentar el darrer dels capgrossos del poble, en Gira-Rocs, inspirat en el bandoler local. La figura d'aquest bandoler va ser estudiada pels alumnes d'educació infantil de l'escola El Roure Gros, els quals posteriorment van crear el capgròs. En Gira-rocs va ser un bandoler nascut a Santa Eulàlia, contretament al barri del Pont, en una casa que ja no existeix. Finalment va ser penjat a la plaça Major de Vic.. | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64948-foto-08247-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64948-foto-08247-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 64951 | Col·lecció procedent de Santa Eulàlia de Riuprimer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-procedent-de-santa-eulalia-de-riuprimer | <p>Amenós Martínez, LL. (2005), Hostiers i neulers medievals del Museu Episcopal de Vic, Quaderns del Museu Episcopal de Vic, vol. 1. Catàleg del Museu Episcopal de Vic: https://www.museuepiscopalvic.com/ca/colleccions/forja/hostier-mev-8096 Fitxes de registre del Museu Episcopal de Vic.</p> | <p>Conjunt de cinc peces conservades al Museu Episcopal de Vic. Dins d'aquest conjunt de peces hi ha dos destrals d'època neolítica, de pedra. La primera, és de pedra basàltica, molt plana i amb unes mides de 7,5 x 4 x 1,5cm, de la que no es coneix la seva localització exacta dins del terme municipal. La segona, és de forma triangular, de 4 x 3,5 x 1,5cm i localitzada al Mas El Marcer. Una altra de les peces dipositades al Museu és un punxó d'os fragmentat, de 7,6 x 2,3 x 0,4cm. La quarta peça, és un hostier de ferro burinat, cisella i punxonat, localitzat al municipi, del segle XIV. Es tracta d'un motlle amb quatre hostiers gravats en negatiu, dos de laterals de grans dimensiones, 9,1cm, i dos de centrals, de 3,1cm. La forma gran de l'esquerra presenta el Crist de la Pietat, envoltat del atributs de la Passió i encerclat per una orla epigràfica. La forma de la dreta, conté el Crist Crucificat a la creu envoltat també d'una orla epigràfica. Segons la documentació del museu és una peça excepcional tant per la iconografia, com pels dibuixos i la seva qualitat. L'última de les peces és un gravat sobre seda blanca amb una representació de Santa Caterina, de 82 x 59cm.</p> | 08247-91 | Museu Episcopal de Vic | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pilar Camañes | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||||
| 78076 | Col·lecció de pintura municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-2 | XX-XXI | A la Casa de la Vila s'hi conserva una col·lecció de pintura procedent dels concursos de pintura ràpida que s'han celebrat al poble. Són obres figuratives de format mitjà, eminentment pintades en oli sobre tela. La temàtica comuna en tots ells és el poble de Santa Eulàlia, ja sigui de vistes generals del barri de la Sagrera, el riu Tenes, les masies, l'església parroquial, Sant Simplici, etc. | 08248-170 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | 41.6523200,2.2291700 | 435815 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78076-foto-08248-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78076-foto-08248-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||
| 65032 | Corrons de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrons-de-la-placa-de-lesglesia | XIX-XX | La major part d'aquests corrons estan força erosionats. | Conjunt de sis antics corrons fets amb pedra calcària, que eren utilitzats per batre el blat per la pagesia de Santa Fe. Els corrons es troben escampats pel jardí que hi ha al voltant de l'església de Santa Maria de Santa Fe, a les façanes sud i nord, així com davant de la façana de la Casa de la Vila. Tots els corrons presenten una forma cònica. Hom troba el primer d'aquests sis corrons situat a la zona jardí que hi ha a la dreta de la porta d'entrada a la Casa de la Vila. Les seves dimensions són de 70 cm de llarg, i una amplada de 31 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 25 cm de diàmetre a l'extrem més estret Un segon corró es troba ubicat a la zona jardinada ubicada a l'esquerra de la porta d'entrada a la Casa de la Vila. Té unes dimensions de 67 cm de llargada, i una amplada de 25 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 22 cm de diàmetre a l'extrem més estret. El tercer corró es troba al costat dret de la campana en record de mossèn Julià Altet (fitxa 12). Té unes dimensions de 70 cm de llargada, i una amplada de 25 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 17 cm de diàmetre a l'extrem més estret. El quart corró es troba situat al costat de la rampa que permet l'accés a l'església per a persones amb mobilitat reduïda, a la cantonada sud-oest del temple. Té unes dimensions de 84 cm de llargada, i una amplada de 42 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 27 cm de diàmetre a l'extrem més estret. Conserva un cercle de ferro a l'extrem més estret, està col·locat verticalment i coronat per un test de ciment afegit posteriorment. El cinquè corró es troba la recinte de l'antic cementiri de l'església, a la banda nord de l'edifici, al costat d'un contrafort de la paret en què hi ha una antiga fornícula. Té unes dimensions de 70 cm de llargada, i una amplada de 30 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 22 cm de diàmetre a l'extrem més estret. Està col·locat en posició vertical, assentat sobre un sòcol de dos graons afegit posteriorment, que li serveix de base, i coronat per una peça de forma piramidal, també col·locada amb posterioritat. Finalment, el sisè corró es troba també al recinte de l'antic cementiri de l'església, gairebé tocant al límit del recinte, sota un dels arbustos que hi ha plantats. Té unes dimensions de 69 cm de llargada, i una amplada de 40 cm de diàmetre a l'extrem més ample i de 25 cm de diàmetre a l'extrem més estret. Està col·locat en posició vertical, assentat directament sobre el terra, i coronat per una escultura de terracota col·locada amb posterioritat. | 08249-45 | Al voltant de l'església parroquial de Santa Maria i de l'Ajuntament de Santa Fe | Segons informació oral obtinguda dels senyors Jaume Bosch Font i Enriqueta Montané Papió, així com de la senyora Roser Montserrat i del senyor Joan Lloret, aquests corrons provenen de diverses cases del poble que han estat enderrocades. Segons aquests testimonis, aquests objectes foren recollits d'aquests indrets pel senyor Albert Bosch, qui els va anar disposant al seu actual emplaçament amb la voluntat de guarnir l'espai al voltant de l'església. | 41.3845200,1.7210900 | 393068 | 4582233 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65032-foto-08249-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65032-foto-08249-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 70700 | Col·lecció de quadres paisatgístics de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-paisatgistics-de-montbui | XX | <p>Col·lecció formada per un conjunt de pintures, dibuixos i un mosaic que tenen com a temàtica central paisatges i visions del terme municipal de Santa Margarida de Montbui. Tots ells es troben col·locats dins de l'edifici de la Vinícola. Quadre núm. 1. Oli representant una visió nevada de l'església de Santa Maria de Montbui vista des de la capçalera i l'angle N-E. 63 x 48. Signat per AVELINA. Quadre núm. 2. Oli representant un paisatge urbà d'un dels barris i carrers de Sant Maure. 72 x 46. Any 1986. Signat per [..] Mercat. Quadre núm. 3. Oli representant un paisatge urbà del barri de Sant Maure, concretament la carretera C-37 al seu pas per Sant Maure. 80 x 63. Quadre núm. 4. Aquarel·la representant de forma simbòlica i esquemàtica l'església de Sant Maure. 26 x 35. Quadre núm. 5 Aquarel·la representant de forma esquemàtica l'edifici de la Vinícola de sant Maure. 23 x 33. Quadre núm. 6. Oli representant una panoràmica del Pont Nou de Montbui. Any 2009. Fou un regal del Sr. Miquel Botarda a l'alcalde de Santa Margarida de Montbui. Quadre núm. 7. Oli representant l'església de Santa Margarida de Montbui des de ponent. En concret s'aprecia el campanar. 32 x 23. Signat per Padró R. Quadre núm. 8. Dibuix en tinta representant una visió de l'església de Santa Margarida de Montbui des del nord. S'aprecia la capella del Roser i el campanar especialment. 26 x 34. Any 1990. Quadre núm. 9. Mosaic representant el bou de Montbui. Bou de color negre sobre un fons blanc. 40 x 40. Any 1998. Signat per Botarda. Quadre núm.10. Oli representant una panoràmica del nucli antic de Santa Margarida des del nord. 80 x 63. Signat per Mariscal. Quadre núm. 11. Oli representant una panoràmica del nucli antic de Santa Margarida des de ponent. 72 x 58. 2º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Signat I. Guillem Quadre núm. 12. Oli representant una panoràmica dels carrers del nucli antic de Santa Margarida. 79 x 63. 1º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Quadre núm. 13. Oli representant una panoràmica dels carrers del nucli antic de Santa Margarida. 65 x 55. Signat per Josep Sorgan. Quadre núm. 14. Oli representant una panoràmica del pantà de l'Artés. 64 x 52. 3º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Quadre núm. 15. Oli representant una visió del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. 72 x 58. Quadre núm. 16. Mosaic representant l'escut de Montbui sobre un fons blanc. 40 x 40. Any 1998. Signat per Botarda.</p> | 08250-121 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>En línies generals la majoria de les obres provenen dels premis del Concurs de Pintura ràpida patrocinat per l'Ajuntament de Montbui amb motiu de la Festa Major. La majoria d'ells poden ser datats en la dècada del 1990. Altres, com és el cas del mosaic o la visió del pont Nou de Montbui són regals de particulars a l'Ajuntament. El cas de les aquarel·les es desconeix.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70700-foto-08250-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70700-foto-08250-121-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 65547 | Materials arqueològics de Puig Ses Pedres al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-arqueologics-de-puig-ses-pedres-al-museu-darqueologia-de-catalunya | XXII aC | Els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres, a principis del segle XX, per parts de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, va permetre recollir un gran nombre de materials, que situen cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. La relació de materials que es guarden al Museu d'Arqueologia de Catalunya és la següent: - Dents (nº registre: MAC BCN-16234). - Fragment (nº registre: MAC BCN-16235). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16936). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16937). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16938). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16939). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16940). - Botó (nº registre: MAC BCN-16941). - Fragment de penjoll (nº registre: MAC BCN-16943). - Fragment de ceràmica (nº registre: MAC BCN-16944). - Fragment de nansa (nº registre: MAC BCN-16945). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16946). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16947). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16948). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16949). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16950). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16951). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16952). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16953). - Frontal humà (nº registre: MAC BCN-16954). - Molars (nº registre: MAC BCN-45213). - Molar humà (nº registre: MAC BCN-45214). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-45215). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45216). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45217). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45218). - Penjoll (nº registre: MAC BCN-16942). | 08254-118 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, nº 39 - 41, 08038, Barcelona. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 78 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 65680 | Materials de l'Esquirol al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-lesquirol-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | XXaC-XVIII | <p>El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Una part dels materials que provenen del terme municipal de l'Esquirol, corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres. La relació de materials i la seva catalogació és: - MEV 1009-1013: retaule del Mestre de les figures anèmiques, segle XV. - MEV 11004: ampolla. - MEV 11022: fragment. - MEV 12484: restes òssies, ascle, roca. - MEV 3468: punta de sageta. - MEV 4247: copa, segle XVIII. - MEV 4248: copa, segle XVIII. - MEV 4249: copa, segle XVIII. - MEV 4250: copa, segle XVIII. - MEV 4252: pot. - MEV 4349: drap, segle XVII. - MEV 4572: predel·la de retaule Fonollosa, segle XV. - MEV 5: frontal d'altar, segle XII - MEV 6560: dena. - MEV 6561: dena. - MEV 6562: fragment. - MEV 6563: ascle. - MEV 7399: dena. - MEV 7751: copa, segle XVIII. - MEV 8209: enformador. - MEV 8418: marcador de bestiar, segle XVIII. - MEV 8617: làmina. - MEV 8618: sageta. - MEV 8619: dena, dent de porc senglar, botó. - MEV 9701: pintura mural mestre Cardona, segles XI-XII.</p> | 08254-251 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 65682 | Capgrossos de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-sant-marti-sescorts | XX | Es tracta dels capgrossos de Sant Martí, en Quimet, la Quimeta i l'Espavilat. Representen una parella de pagesos i un porc, en referència a la procedència pagesa del poble. Foren construïts per un taller d'Olot, el dia 20 d'octubre de l'any 2000 i es van batejar a Sant Martí Sescorts, el dia 5 de novembre del mateix any. | 08254-253 | Associació de veïns La Veu de Sescorts. Ctra. d'Olot nº 2, 08569, Sant Martí Sescorts (l'Esquirol). | 42.0133600,2.3254100 | 444144 | 4651480 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Dolors Serrat i Dorca de l'Associació de Veïns La Veu de Sescorts. Fotografies extretes del facebook de La Veu de Sescorts. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||||
| 65974 | Objectes del poblat de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-poblat-de-sant-pau-de-pinos | <p>CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. SERRA, Joan (1928). Ceràmica de Merlès. Musaeum Archaelogicum Diocesanum.</p> | -X/-VII | <p>Es tracta de la col·lecció d'objectes procedents de l'excavació arqueològica del poblat de Sant Pau de Pinós que realitzà, l'any 1918, Mn. Serra Vilaró. La col·lecció es compon de diversos fragments i vasos ceràmics de diversa decoració. Així es troba ceràmica decorada amb empremtes digitals, ceràmica decorada amb impressions cardials entre les que es distingeixen vasos amb parets totalment decorades i vasos decorats amb zig-zag. Aquestes últims es divideixen en vasos d'un i de dos astràgals. També s'hi troben vasos bicònics, vasos petits (alguns parets llises i alguns decorats) i plats en forma troncocònica. També cal esmentar altres materials que es recolliren en l'excavació com una destral de pedra esmossellada de 14 centímetres de llargària; tres percussors, un d'ells bicònic; una pedra esmolada; un punxó d'os polit (perdut durant el rentat del material); un tros d'anella de bronze, i la pedra inferior de dos molins oblongs.</p> | 08255-218 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65974-foto-08255-218-1.jpg | Física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona no té inventariats els objectes del poblat de Sant Pau de Pinós. Caldria incloure el llistat un cop el Museu tingui fet l'inventari d'aquests objectes. La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 65975 | Objectes del sepulcre de Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-sepulcre-de-camprodon | <p>CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà.</p> | -XIX/-VII | <p>Es tracta dels objectes ceràmics procedents de l'excavació arqueològica del sepulcre de Camprodon, feta per Mn. Isidre Grifell per encàrrec de Mn. Serra Vilaró. Entre els fragments ceràmics recuperats es poden reconstruir dos vasos llisos fets a mà.</p> | 08255-219 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | <p>El sepulcre de Camprodon era un lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu o dolmen que estava format per un tarter o túmul de 6 metres de diàmetre que cobria un sepulcre que fou parcialment destruït per construir un camí de carro. La cambra estava delimitada amb dues lloses, una de 1'40 metres de llarg per 0'60 metres d'alt i 0'18 metres de gruix i una altra de perpendicular de 1'98 metres de llarg, 0'60 metres d'ampla i 0'14 metres de gruix.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65975-foto-08255-219-1.jpg | Física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona no té inventariats els objectes del sepulcre de Camprodon. Caldria incloure el llistat un cop el Museu tingui fet l'inventari d'aquests objectes. La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66086 | Col·lecció d'art de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-de-santa-maria-de-martorelles | <p>Informació oral d'Anna Torrero (entrevista: 14-01-2016). VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 19-21.</p> | V a.C-XX | <p>Col·lecció de peces artístiques situada dins de l'ajuntament del poble, tant a la planta baixa com al pis. Es tracta d'una col·lecció heterogènia formada per 18-20 quadres, una àmfora i un banc amb caixa. L'àmfora és ibèrica, era apta per transportar líquids i salaons i procedeix del jaciment arqueològic del Turó de can Guillemí. Pel que fa al banc, cal dir que és de fusta i presenta un respatller força gran amb el coronament arrodonit i motllurat. Sota el seient hi ha un espai per emmagatzemar que es podia tancar amb clau (s'observa el forat del pany). Quant als quadres, cal dir que tots presenten la tècnica de l'oli sobre tela i representen principalment paisatges del nucli urbà com determinats carrers, l'església, la plaça Joan Matons, etc. També hi ha dos bodegons.</p> | 08256-72 | Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 | <p>L'àmfora ibèrica fou donada per l'Andrés Cueto a l'ajuntament pels voltants de l'any 1955. Pel que sembla, inicialment en va donar dues, però l'altre es va trencar i li fou retornada. El banc de fusta procedeix de can Dunyó, que en l'actualitat fa les funcions de casal cultural del poble. Tots els olis procedeixen d'un concurs de pintura ràpida que organitzava l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles, entre finals dels anys 70 i principis dels 90 del segle XX. El consistori pagava dos dels tres premis que s'atorgaven i es quedava les obres. Damunt la guixeta de la secretaria de l'ajuntament hi ha dos quadres de Ramón Ferriols Nadal de finals dels anys 70. També hi ha obres de l'artista d'origen malagueny Manel Doblas de finals dels anys 80.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 66087 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MDG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mdg | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (1999). 'Los pila del poblado ibérico de Castellruf'. Revista Gladius, 19, p. 121-142. ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446.</p> | III a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu de Granollers (MDG). Es tracta d'un conjunt d'entre 6 i 10 pila dels anomenats pesats, tipològicament homogenis. Els pila són un tipus de javelina d'asta de fusta i llarg ferro, característics de les legions romanes durant la República i bona part de l'època imperial. El conjunt presenta dos exemplars sencers que mesuren 41,7 centímetres, quatre puntes i quatre plaques. Presenten una característica que els diferencia de la resta, la presència de reforços laterals en la subjecció de la part del ferro amb l'asta i escotadures que faciliten el doblegament de la placa. Les puntes d'aquests pila són en forma de fulla d'heura, triangular amb aletes desenvolupades, triangular amb aletes curtes i de forma romboïdal. Les plaques són rectangulars, amb perforacions per a la seva subjecció. Majoritàriament presenten lesions i trencaments en diverses parts, sobretot en els punts d'unió entre les diferents peces que els composen.</p> | 08256-73 | Carrer Anselm Clavé, 40, 08401 Granollers | <p>Es tracta d'un dels conjunts de pila romans datats més antics de la Mediterrània, datats a finals del segle III a.C. Van aparèixer a l'habitació 9 del poblat ibèric de Castellruf, on es van documentar les restes d'una possible forja, durant les excavacions organitzades per la Generalitat de Catalunya l'any 1984. El context arqueològic en el que van aparèixer sembla indicar que es tracta d'un dipòsit d'armes recuperades amb la finalitat de recuperar-les o reciclar-les. Les restes de forja documentades fan pensar en un taller metal·lúrgic. Tipològicament, els pila de Castellruf són molt semblants als pila del port etrusc de Telamon (Itàlia). En l'actualitat estan dipositats al Museu de Granollers (MDG) des de l'any 1986. El museu els té en dipòsit de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (DGPC), encarregant-se de la seva correcta conservació. També els ha prestat per diverses exposicions i ha gestionat, en algun cas, la seva restauració en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix. La resta de materials de l'excavació es van dipositar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 66097 | Col·lecció arqueològica de Castellruf als magatzems del MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-als-magatzems-del-mac | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 7.</p> | V-II a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats als magatzems que el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) té a Cervera, Lleida. Es tracta dels materials ceràmics, òssis, metàl·lics i lítics que es documentaren durant l'excavació duta a terme al jaciment l'any 1984. El material ceràmic, tant el de producció autòctona com el d'importació, apareix molt fragmentat i deteriorat (per l'acidesa del terreny). S'hi comptabilitzen fragments de ceràmica a torn i a mà, molts d'ells informes, tot i que també hi ha vores, nanses, bases, etc. Els materials d'importació més destacables són ceràmica àtica de vernís negre (segle V-IV a.C.), de figures roges (segle IV a.C.) i ceràmica protocampaniana (segle III a.C.). La ceràmica més representativa és la Campaniana A (segle III-II a.C.). Cal destacar l'absència de Campaniana B. També hi ha fragments de ceràmica amforal, amb predomini de fragments d'àmfores púnicoebussitanes i produccions de la Mediterrània central, tot i que també hi ha fragments d'àmfora grecoitàlica (segle III a.C.). Els materials metàl·lics es corresponen amb fragments de ferro i bronze. També s'inclouen algunes destrals de pedra polida, i restes de queixals i òssos molt fragmentats entre d'altres.</p> | 08256-74 | Avinguda de Segrià, 6, 25200 Cervera | <p>Els materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf són fruit d'una intervenció arqueològica duta a terme al jaciment l'any 1984, per part de la Generalitat de Catalunya. Tot i que en un principi foren dipositats al Museu de Granollers (MDG), finalment van anar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona, ja que el museu granollerí no tenia prou espai per custodiar-los. Des del mes de gener del 2016, aquests materials s'han traslladat als magatzems del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Cervera, donada la saturació del SAM Girona. Tot i que encara està en fase d'implementació, aquest nou espai està concebut com a dipòsit nacional de materials arqueològics i farà les funcions de conservació i documentació dels materials, així com possibilitar el seu estudi a les persones interessades.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 83|119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 66098 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MHC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mhc | <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultDetailView/moduleContextFunctionBar.navigator.back&sp=10&sp=Scollection&sp=SfieldValue&sp=0&sp=5&sp=3&sp=SdetailView&sp=1&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=0 (Consulta: 26-02-2016).</p> | IV a.C. | <p>Petita col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu d'Història de Catalunya (MHC). Es tracta de tres fusaioles de ceràmica (números de registre: MCH515, MCH554, MCH555) que presenten unes mesures d'entre 3,5 centímetres d'alçada per 2,4 de diàmetre. Tipològicament presenten una forma bitroncocònica amb un orifici central en el que s'inseria un pal de fusta o fust. La fusaiola facilitava el gir i d'aquesta manera s'anava torcent el fil. Les fusaioles de Castellruf són de ceràmica grollera, tot i que en la del número MCH515, la ceràmica és més fina.</p> | 08256-75 | Palau de Mar, plaça de Pau Vila, 3, 08003 Barcelona | <p>Les fusaioles es troben dipositades al Museu d'Història de Catalunya (MHC) des del 6 de febrer de l'any 1996.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 66226 | Fons arqueològics de Miralles dipositats al Museu de la Pell d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologics-de-miralles-dipositats-al-museu-de-la-pell-digualada | Es tracta de lots de materials arqueològics, com fragments ceràmics o restes faunístiques, apareguts al municipi. La seva cronologia inclou peces neolítiques, de l'Edat del Bronze, ibèriques i romanes. Molts dels materials han estat recollits pel CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) Hi ha peces dels següents jaciments: la Socarrada, Cal Garracurt, Cova de Mas Vilà, Ponent de Mas Colomines, Mas Freixet, Cal Melitó, Fontanilles, Ca l'Albert, Mas d'en Sol, els Segarresos, Cal Sansó, torrent de la Creu de Françola, cova de Valldecerves, Cal Pompet i el Serral. També hi ha un pany i clau descontextualitzats. | 08257-62 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. c/ Dr. Joan Mercader. Cal Boyer. 08700-Igualada | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 78|79|80|81|83 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||||
| 66263 | Material arqueològic del Sepulcre de Santa Maria de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-del-sepulcre-de-santa-maria-de-miralles | Bosch Gimpera, Pere. Sepulcre de Santa Maria de Miralles. a: Crónica de la Secció Arqueològica. Annuari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) 1913-15, vol. 2, p. 811-12. Barcelona, 1915. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000102/00000036.pdf RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | Són 9 peces procedents d'un sepulcre excavat l'any 1914 en el terme de santa Maria de Miralles, sense precisar el lloc exacte, que es troben dipositades a la reserva del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Les peces, amb el num. de registre MAC, són les segünets: 16354- collaret; 16455- destral; 16456- destral; 16457- destral; 16458- ganivet; 16459- ganivet; 16460- ganivet, frag.;16461- cisell, frag.; 16462- cisell, frag. El lot coincideix amb les peces descrites a l'article de Bosch Gimpera a l'Anuari de l'IEC, 1915, vol. 2, p. 811-12. | 08257-99 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Parc de Montjuïc. s/n 08003 - Barcelona | 'A la fi de desembre del 1914 fou trobat al terme de Santa Maria de Miralles un sepulcre el contingut del qual fou adquirit pel Museu Municipal de Barcelona'. Així comença el breu article publicat per P. Bosch Gimpera al butlletí IEC de 1915. Els materials estan localitzats perfectament a l'actual MAC, d'acord amb la informació facilitada pel Museu. També es diu que Mn. R. Lloses va facilitat informació sobre la troballa i el pla del sepulcre (l'article publica planta i secció del sepulcre i una foto amb els materials). El sepulcre estava fet en una cavitat ovalada folrada de lloses de pedra i tapada per una gran llosa. L'esquelet, que no es conservà, estava en posició supina, de E. a W. amb el cap a l'E. L'aixovar estava format per tres destrals polides de fibrolita, trapetzoidals; dues escarpres de quarcita; quatre ganivets de silex (dos de sencers); i un collar de denes de malaquita. No aparegué ni ceràmica ni metall. Es dataria a finals del neolític o principis de l'eneolític. Segons Bosch, el supulcre te paral·lels amb Los Millares. Segons Riba (1988, 210), en un apartat a cura de l'arquèoleg Jordi Enrich i Hoja, es tracta d'un enterrament d'un sol individu en caixa de lloses, o sepulcre de fossa, pertanyent al neolític mitjà-recent català (3500-2500 a.n.e.) | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Aquest jaciment està inclos a les NNSS de l'Ajuntament. Segons aquest instrument de planejament, el jaciment està 'destruït, il·localitzable 1914'. Segons l'article de l'IEC, efectivament, es va trobar el 1914 a Santa Maria de Miralles sense concretar emplaçament dins del terme. Per tant, no es fa fitxa de jaciment pero si dels materials dipositats al MAC. A l'Arxiu Històric del MAC es conserva una mena de memòria de la intervenció de Santa Maria de Miralles, amb el croquis i l'inventari. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 66324 | Fons de Ciències Naturals de Miralles dipositats al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-ciencies-naturals-de-miralles-dipositats-al-museu-de-vilafranca | <p>Al Museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) hi ha un total de 23 peces de la secció de Paleontologia que corresponen a fauna representativa marina de l'eocé (totes de malacologia i d'invertebrats excepte una, la 4632), i una peça de la secció de mineralogia. Totes les peces són de procedència desconeguda (s'ignora el jaciment, tot i que consta que pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles) i a la majoria de les fitxes no consten les circumstàncies o la font d'ingrés, tot i que alguns casos corresponen a donacions procedents de recol·leccions d'afeccionats locals com mossèn Lluis Via, Xavier Virela, Rossend Olivella o Pere Giró Romeu. Els objectes fitxats són els següents: peça de corall ( num. de registre 14022 ); roca calcària amb diversos foraminífers del gènere Discocyclina pratti i Discocyclina ardiaci ( 4216); esquelets de coralls fossilitzats ( 4278); així com peces marines amb la següent denominació : GE NUMMULITES (4237 i 4251); GE NUMMULITES ES PERFORATUS (4241, 4261 i 4262); GE DISCOCYCLINA (4250); GE PORITES (4266); GE ROTULARIA (4296 i 4297); NC BRIOZOU (4305 i 4306); GE SPONDYLUS (4329); NC BIVALVA ( 4339 i 4342); NC GASTEROPODE (4367 i 4369); NC DECAPODE (4387 i 4389); GE SCHIZASTER (Equínid) (4607); i GE ODONTASPIS (2 dents de peix) (4632). La única peça de la secció de Mineralogia és un exemplar de cristalls de guix, de procedència desconeguda, i sense que consti la font i forma d'ingrés. (num. de registre 3175).</p> | 08257-160 | VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) Pça Jaume I, 1-5. 08720- Vilafranca del Penedès | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez Pablo | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||||||
| 66325 | Fons d'arqueologia de Miralles dipositats al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-darqueologia-de-miralles-dipositats-al-museu-de-vilafranca | <p>Al Museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) hi ha un total de 28 conjunts o peces fitxades de la secció d'Arqueologia. D'elles, 23 corresponen a jaciments concrets -18 són de la Cova de Mas Vilar- , i la resta, cinc, són de procedència desconeguda (s'ignora el jaciment, tot i que consta que pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles). Per altra banda, a la majoria de les fitxes no consten les circumstàncies o la font d'ingrés. Els objectes fitxats són els següents (entre parèntesi, num. de registre) a). Peces que es troben en caixes compartides amb altres jaciments. Es tracta de diverses peces litològiques. Jaciment: Bosc del Cosme (16167) Aquest jaciment no ens consta en l'inventari de Jaciments de Miralles; diversos fragments de ceràmica. Castell de Miralles(16168); diverses peces de sílex (recollides en superfície). Jaciment: Segarresos. Paleolític. (16172); diverses peces de ceràmica. Jaciment: Cova de Miralles(16274). Aquest jaciment no ens consta en l'inventari de Jaciments de Miralles; diverses peces de talla de sílex (recollides en superfície). Jaciment: Sílex Vall de Serves Clot Miralles. Prehistòria (16179). Cal dir que la Cova de Vall de Serves es terme de La Llacuna.; diverses peces lítiques i de ceràmica. Jaciment: Cova de Mas Vilà (Vilar). Neolític final i Bronze final. (16284) b). Destrals o percussors -“pedres de llamp”- de basalt, pulides, sense procedència. Són 5 peces (16345, 16359, 16403, 16414, 16443) c). Jaciment Cova Mas Vilà (Vilar) (fitxa 51). Es tracta de 17 peces: punta de sílex (1870); petxina perforada per ornament (1871); denes cilíndriques d'os ( 1872); denes esfèriques d'os (1873); dena discoïdal de petxina (1874,1876 i 1877); dena discoïdal d'os (1875); punyal de bronze (fulla) (1894); 9 fragments amb forma de vasos de ceràmica (2340, 2341, 2342, 2343, 2345, 2435, 2436, 2437). Les peces d'ornament (petxina i denes), la punta de sílex i el punyal corresponen al Bronze inicial. Els fragments ceràmics, al bronze final.</p> | 08257-161 | VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) Pça Jaume I, 1-5. 08720- Vilafranca del Penedès | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Legal i física | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez Pablo | 77|78|79|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 85875 | Destrals neolítiques de Sant Joan d'Oló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/destrals-neolitiques-de-sant-joan-dolo | XLV-X aC | <p>Conjunt de dues destrals de pedra polimentada de tipus neolític que es conserven al Museu Episcopal de Vic, amb els números d'inventari MEV 4889 i 4890. No se'n coneix cap informació del context on es van trobar, tan sols que són procedents de 'Sant Joan d'Oló' i que van ingressar al museu pels volts de 1914-1915. Foren adquirides per dues pessetes cadascuna. Aquest tipus de destrals són característiques del neolític, però es van utilitzar fins èpoques molt més recents. Tanmateix, el fet de trobar-se guardades en un museu com el de Vic ens fa suposar que van ser identificades per algun capellà de la parròquia i que es trobaven en un context en què és versemblant atribuir-les a un possible jaciment de l'època del neolític. En tal cas es tractaria d'un dels testimonis més antics de la història del municipi, juntament amb el megàlit del Pla de la Bassa de can Garriga. Tot i que, lògicament, aquesta afirmació s'ha de prendre amb moltes reserves atesa la poca informació que hi ha al respecte.</p> | 08258-53 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.8740200,2.0348400 | 419910 | 4636239 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85875-foto-08258-53-2.jpg | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Propietat privada. Accés públic Drets de reproducció de les fotografies adjuntes: Museu Episcopal de Vic Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, pel qual determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 86045 | Imatges de sant Antoni Abat i sant Isidre de l'església de Sant Feliu de Terrassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-sant-antoni-abat-i-sant-isidre-de-lesglesia-de-sant-feliu-de-terrassola | XVIII-XIX | <p>Conjunt de dues talles de fusta que representen les figures de sant Antoni Abat i sant Isidre, emplaçades al vestíbul de l'església de Sant Feliu de Terrassola. Les dues tenen una tipologia i mides molt semblants, i devien formar part d'un mateix retaule, que no s'ha conservat. Són talles de fusta sense policromar, força grans. Sant Antoni Abat apareix amb el seu atribut habitual del porquet, amb un llibre a la mà i en acció de beneir. Sant Isidre sosté una aixada amb una mà i unes espigues de blat amb l'altra. A l'església de Sant Feliu de Terrassola hi ha documentada l'existència de diversos retaules de l'època del barroc, els quals no s'han conservat. N'hi havia un de Sant Feliu, un de dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista, un de Sant Sebastià i també altres de menors dedicats al Roser i a sant Pere. Però no sembla pas que cap coincideixi amb els dos sants objecte d'aquesta fitxa. Per la seva tipologia, aquestes escultures més aviat es podrien datar en una època més tardana, tal vegada a finals del segle XVIII o ja al XIX.</p> | 08258-203 | Església de Sant Feliu de Terrassola, al sector nord-est del terme municipal | 41.8945500,2.1021200 | 425517 | 4638458 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86045-foto-08258-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86045-foto-08258-203-3.jpg | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Ornamental | 2021-02-08 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Propietat privada. Accés públic | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 86085 | Gegants d'Oló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-dolo | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 185-186. | XX | Els gegants d'Oló són una parella, anomenats Florenci i Agneta. L'Agneta representa una pagesa amb vestit de mudar. Porta un davantal i una gallina a la mà dreta. El vestit ha estat confeccionat recentment per Maria Josep Muñoz, veïna del poble. El Florenci representa un pagès català, vestit amb armilla, faixa i boina. Té la particularitat de simular que tira aigua pel puro i que orina. La roba que porta actualment també és obra de Maria Josep Muñoz. El cap fou confeccionat per Judith Tullà. També hi ha tres gegantons, que són el Paperines, el Roc i la Rosa d'Oló. El Paperines porta un tros de regalèssia a la boca, que també treu aigua. Abans havia estat un capgròs que sortia per la Focaifa a tirar aigua, acompanyat d'un xusco que tirava farina. El seu vestit el va elaborar Anna Grau, veïna del poble. El Roc també havia estat un capgròs originàriament. Els dos noms fan referència a dues fonts del municipi. La roba és obra de Maria Josep Muñoz i l'estructura de Fusta és de Lluís Portabella. La Rosa d'Oló és la última incorporació. El nom fa referència a la rosa que apareix en l'escut d'Oló i també a la sardana anomenada Rosa d'Oló. Representa una bastonera. El cavallet de fusta va ser elaborat per la fusteria Lluís Portabella. La roba i el cap son obra de Yolanda Portí. Tots els gegants es guarden en un garatge de la Plaça Catalunya. | 08258-243 | Plaça Catalunya, s/n | A Oló no hi havia gegants fins que el 1983 un grup de veïns del nucli antic van construir el Mansuet. L'impulsor va ser Ramon Basomba, fill de Sant Vicenç de Castellet però resident a Oló els caps de setmana. El cap del gegant el va pintar Judith Tullà Cuffí, també veïna del nucli antic. El vestit el va confeccionar Montserrat Carol i Mari Carmen Martin (Mari del Río). Pesava 100 kg i representava un pagès vestit amb roba de mudar. El Mansuet tirava aigua pel puro. El 1984 es va crear també la colla de grallers d'Oló, amb la finalitat principal d'acompanyar els gegants en les seves sortides, tot i que després van actuar també de manera independent. El seu nom artístic era La Colla del Fa, però ara ja no tenen aquest nom. Aquest mateix any 1984 durant la Festa Major del poble la colla gegantera d'Oló va fer d'amfitriona d'altres colles en la trobada anual que s'ha celebrat tots els anys que la colla ha estat activa. Els geganters també es va encarregar durant un temps (entre 1985 i 1992), d'organitzar la Focaifa: una festa molt popular que consistia en una cercavila pel nucli antic amb els gegants que acabava amb una guerra de foc, aigua i farina. La primera edició, el 1985, va ser també quan la colla es va constituir com a entitat i es va estrenar la companya del gegant, anomenada Agneta. La van confeccionar alguns veïns de Dalt del poble, i el vestit va ser obra de Maria Vila (Maria del Manel). Originàriament tirava pets de farina, però des que es va deixar de fer la Focaifa ja no ho fa. La barreja d'aigua i farina no eren una bona idea fora del marc d'aquesta festa. El vestit que duia era diferent a l'actual: portava un cistell amb una gallina a la mà dreta. El primer cap de l'Agneta el va pintar també Judith Tullà Cuffí, però es va espatllar i fou substituït per un altre de no gaire agraciat comprat en un taller. El 1986, quan va entrar Pere Canamasses com a cap de colla, el Mansuet fou substituït per un altre gegant de menys pes: el Florenci, que és l'actual parella de l'Agneta. L'estructura del Florenci va ser elaborada també pels veïns del nucli antic. El cap es va comprar fet en un taller, i fou pintat igualment per Judith Tullà Cuffí. La Rosa Sala (Tia Rosa) va col·laborar en la confecció del vestit. Pere Canamasses va liderar el grup fins el 1992. Després d'una aturada puntual, va ser Lluís Portabella qui va posar-se al capdavant de la colla i va fer-la renéixer el 1995. L'any següent es va encarregar un cap nou per a l'Agneta a Gaví Boixader, del Taller Gavins de Torelló. L'Agneta i el Florenci abans pesaven 50 kg cadascun, ja que estaven fets de ferro. Més endavant se'ls va canviar l'estructura. Fusteria Lluís Portabella va elaborar els cavallets de fusta i Gaví Boixader va fer el cos de fibra. Els següents caps de colla van ser Carme Carrera, que va començar el 2003, Núria Alcoceba, que va començar pels volts de 2011, i Carina Aubach, que va començar el 2019 i és l'actual cap de colla. | 41.8745200,2.0351600 | 419937 | 4636294 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Propietat privada. Accés públicFotografies facilitades per l'associació de gegantersInformació facilitada per Lluís Portabella, Carme Carrera, Núria Alcoceba, Yolanda Portí, Núria Graells, Berta Rovira i Carina Aubach (de l'associació de geganters d'Oló) | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||
| 86114 | Col·lecció Espai Hemalosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-espai-hemalosa | COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 30. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 124, 125, 135, 139, 179-180, 216. GINEBRA MOLINS, Rafael (26-02-2020), nota de premsa a la Comunitat de la Xarxa d'Arxius Municipals: http://xam.diba.cat/news/2020/02/26/arxiu-municipal-de-santa-maria-d-olo-ha-finalitzat-tractament-del-fons-de-antiga-emp MENÉNDEZ, Francesc Xavier (2020). Píndoles de memòria familiar. Annex 6: Els López (i els Roger Gallés). Treball inèdit. SAUS CANAMASAS, David (2004). Hemalosa: naixement, creixement i mort d'una empresa. Treball de recerca, IES Miquel Bosch i Jover (treball inèdit). | XIX-XX | Col·lecció d'objectes que es conserven al centre d'Interpretació de l'Espai HEMALOSA, que és una de les seccions de l'Ecomuseu del Moianès. El centre està emplaçat en una nau de l'antiga fàbrica López, posteriorment coneguda com HEMALOSA. Sota el títol 'Oló, a ritme de teler', el centre d'interpretació explica la història de la industrialització al poble, i especialment de la fàbrica de Manuel López, que fou la més important. El centre inclou diversos plafons informatius on, entre d'altres aspectes, s'explica el procés de tissatge i de filat que es feia l'any 1945. També s'hi exposen alguns objectes de l'antiga fàbrica: catàlegs, mostres, instruccions, eines de precisió, llançadores, etc. Però els objectes principals són dos telers. Un dels telers és del tipus de garrot i procedeix d'una fàbrica de Calders (no pertanyia a Hemalosa). És un teler de tres calaixos que permetia treballar amb tres colors diferents. Fou construït a finals del segle XIX a Catalunya. El mecanisme de canvi de calaixos havia estat fabricat per C. Prat, de Santpedor. L'altre és un teler automàtic suís de la marca Saurier, de 100 W. Està equipat amb una maquineta de la mateixa casa, de setze pintes. És una màquina molt versàtil, ja que pot teixir tota classe d'articles. Aquest teler va ser desenvolupat per la Société Adolph Saurer (Suïssa). L'any 1948 HEMALOSA en va comprar sis unitats, i dos es van desmuntar per poder-los copiar. A partir de la còpia se'n van fabricar prop de 200. A diferència de l'altre, aquest teler sí que pot funcionar. També s'hi conserven dues plegadores grans, de fusta, així com unes pintes i pues. Aquestes últimes procedeixen d'una fàbrica de Barcelona. El centre d'interpretació té un petit espai dedicat a informació més general sobre el poble d'Oló i el seu patrimoni, més un punt d'atenció al públic. Aquí s'hi exposen tres maniquins amb la indumentària antiga dels Reis que van ser comprats de la cavalcada de Barcelona a finals de la dècada de 1950. A Oló l'economat d'Hemalosa s'encarregaven de passar els reis als fills dels treballadors. En un espai annex s'hi ha habilitat un gran auditori i dues sales polivalents. | 08258-272 | Espai Hemalosa (centre d'Interpretació de l'Ecomuseu del Moianès). Plaça de Catalunya, s/n | Després d'un període de crisi industrial a Oló, als anys 1920 s'hi van establir dues fàbriques, que a les dècades següents havien de ser la base econòmica de la població: primer la fàbrica Borràs i després la fàbrica López. Les dues van tenir una gran rivalitat i també diferències polítiques entre elles. Manuel López Antolí (1899-1940) era fill d'un mestre d'escola i abans de construir la fàbrica era viatjant de drogueria (o de queviures). L'any 1924 va fundar una fàbrica a Oló (Algodonera Española), que en els anys posteriors va tenir un gran creixement i a la dècada de 1930 ja s'havia convertit en la més gran del poble. La vinguda dels López sembla que es deu a la seva coneixença amb Antoni Altimires Manant, qui li hauria promès que reuniria 10 cases que li deixarien 200 duros cadascuna amb la condició que construís la fàbrica a Oló i no a Perafita, tal com ell volia. Aquests prestamistes van passar a ser el accionistes principals. Cal dir que Manuel López es va casar amb Eulàlia Roger Gallés en data desconeguda, i per tant estava emparentat amb els germans Roger de Castellterçol, que sembla que ja havien iniciat una fàbrica a Oló uns anys abans (MENÉNDEZ, 2020: 16). La fàbrica produïa llençols i obtenia la força motriu d'un motor que funcionava amb olis pesants. El 1925 declarava 20 telers. Aquest any es construïa la casa avui coneguda com cal Teléfonos destinada a habitatges de l'amo i del director. Una prova de la prosperitat de l'empresa és que el 1929 va participar a l'Exposició Universal de Barcelona amb estand propi. El 1930 ja tenia 40 telers de cotó, 34 de seda i dues màquines de cosir. El 1932 s'ampliava la fàbrica amb una secció de fibres artificials (raió) i es començava a dedicar al folre. El 1936 tenia 102 telers i era la primera fàbrica de la població, amb 166 persones treballant-hi. El 1939 López va engegar una fàbrica de tints i acabats a Valladolid (FERRER, 1991: 125). Manuel López era una persona conservadora i fins i tot va promoure una revolta en contra de la proclamació de la República, però en general tot i el control que exercia sobre el poble sembla que el tracte amb els treballadors era cordial i proper. Això va canviar després que ell morís el 1940 a Barcelona, sense fills. Els hereus van passar a ser el matrimoni format per Carme Vidal López (la seva neboda) i Joan M. Roger Gallés, els quals van crear la raó social HEMALOSA (una abreviació de 'Herederos de Manuel López'). Joan M. Roger va arribar a ser procurador a Corts (1971-1977) i tinent d'alcalde de Barcelona. El matrimoni ja residia a Oló el 1935 i hi consten fins l'any 1940. En aquesta nova etapa l'actitud dels empresaris va ser més obertament paternalista i caciquil, i van tendir a considerar el poble com si fos una colònia industrial. Així, van impulsar i finançar alguns serveis al poble: l'arribada del telèfon, l'asfaltat de la carretera, un centre recreatiu o un hostal. Entre els anys 1945 i 1960 l'empresa va construir blocs de pisos per als treballadors, preveient que es necessitaria molta mà d'obra de fora, i el 1947 s'obrí un economat. El matrimoni Vidal-Roger va afavorir també l'obertura d'un cafè i van actuar com a benefactors del poble, pagant per exemple viatges a Roma per assistir a la beatificació de sant Antoni Maria Claret. Però l'obra més emblemàtica va ser la construcció d'una nova església. El 1955 van iniciar els tràmits per finançar-ne l'obra. Sota la direcció del matrimoni Vidal-Roger la fàbrica va expandir-se i diversificà la producció. S'amplià la secció de fibres artificials i amb treball de folre. L'empresa tenia la seu a Barcelona i a Madrid. A Valladolid van acabar tenint també diverses fàbriques. La principal fou Textil Castilla S.A. (TECASA), que el 1961 va absorbir altres empreses, les quals acabarien dins el conglomerat d'HEMALOSA el 1969. Així el grup empresarial podia completar tot el cercle de producció en les seves pròpies fàbriques. La crisi del tèxtil va motivar que el 1978 la fàbrica d'Oló es declarés en suspensió de pagaments i fes una reducció de plantilla, però va continuar funcionant fins el 1996. Posteriorment, la major part de les naus foren enderrocades. Només en va restar una, que s'adaptà per acollir l'espai Hemalosa, un centre polivalent que també acull una secció de l'ecomuseu del Moianès i que es va obrir al públic el 2017. L'ampli solar de l'antiga factoria que resta s'ha transformat en l'actual plaça Catalunya. El 2018 el fons documental d'HEMALOSA va ingressar a l'arxiu municipal. | 41.8747500,2.0359200 | 420000 | 4636319 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86114-foto-08258-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86114-foto-08258-272-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Francesc Xavier Riera i Josep Canamasas Güell(Continuació de l'apartat d'Història) La crisi del tèxtil va motivar que el 1978 la fàbrica d'Oló es declarés en suspensió de pagaments i fes una reducció de plantilla, però va continuar funcionant fins el 1996. Posteriorment, la major part de les naus foren enderrocades. Només en va restar una, que s'adaptà per acollir l'espai Hemalosa, un centre polivalent que també acull una secció de l'ecomuseu del Moianès i que es va obrir al públic el 2017. L'ampli solar de l'antiga factoria que resta s'ha transformat en l'actual plaça Catalunya. El 2018 el fons documental d'HEMALOSA va ingressar a l'arxiu municipal. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 86164 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-5 | XX | Col·lecció de pintura pertanyent a l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló que s'ha aplegat a partir del concurs de pintura que durant uns anys es feia per la festa major. Consta d'unes 14 obres, d'estils i tècniques diferents però que representen vistes i paisatges de Santa Maria d'Oló. Es troben repartits en diverses sales de l'Ajuntament, i vuit es guarden actualment en un local municipal del carrer Barcelona. Entre els anys 1984 i 1994 aproximadament per la festa major es van organitzar diversos concursos de pintura ràpida, de dibuix o de dibuix infantil. Els primers premis del concurs es quedaven a l'Ajuntament. | 08258-332 | Avinguda Manuel López, 1. Nucli urbà d'Oló | 41.8740200,2.0348400 | 419910 | 4636239 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86164-foto-08258-332-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||||
| 78319 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-0 | Documentació administrativa (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda). Llibres de registre del Museu Municipal de Santa Perpètua. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 211-215. | Mancada d'organització | El fons municipal del museu consta en l'actualitat de 881 elements registrats en dos volums. La darrera entrada es va fer en data de 16/12/2008. Segons una valoració que n'ha fet una empresa recentment, les obres es classifiquen en quatre fons: 1. Arqueològic (229 objectes) 2. Etnogràfic (343 objectes) 3. Numismàtic i Medalles (215 objectes) 4. Pinacoteca (40 Objectes) Es tracta d'una col·lecció constituïda per peces de diferent naturalesa. També hi trobem una mostra important de mobles, una mostra d'objectes, instruments relatius a les tasques de la llar i de diferents oficis, i una pinacoteca constituïda amb les obres guanyadores del Certamen de pintura del municipi. La primera característica del fons és la seva heterogeneïtat i el fet d'estar constituïda sense planificació prèvia. Formada pràcticament de manera espontània, mitjançant diferents donacions. La col·lecció de Santa Perpètua de Mogoda està mancada d'un principi organitzador. Els objectes amb més trascendència en el fons són el rellotge de Campanar (n.Reg. 418), la Creu de Sant Crist (n. Reg. 423), un armari de l'any 1720 (n. Reg. 433) i una caixa de núvia gòtica (n. Reg. 447). Del fons arqueològic destaquem que l'ingrés dels materials va ser fet majoritàriament pel Grup Pro Arqueologia de Santa Perpètua. | 08260-152 | L'Era. Espai Cultural Granja Soldevila | El Grup Pro Arqueologia fa la primera exposició del Grup al 1969 per la Festa Major, a partir dels materials recuperats fruit dels treballs arqueològics d'anys anteriors. Aquesta exposició aplegava materials que s'havien reunit en un petit museu,ubicat a la planta baixa de l'edifici que avui dóna aixopluc al Jutjat de Pau. En aquella exposició es podien veure unes fotografies del primer museu de Santa Perpètua de Mogoda vinculat a la prrrroquia que va ser destruït l'any 1936, fet que va suposar perdre una part molt important de patrimoni i objectes religiosos. Per tant el Grup Pro Arqueologia va ser el fundador de l'actual museu, inaugurat el setembre de 1971. Primer fou un museu amb poc material arqueològic, però que s'anà bastint de peces i eines d'oficis relacionats amb l'activitat d'un poble agrícola que era llavors. Al cap dels anys el museu va anar creixent amb material arqueològic i s'anà arraconant el material etnològic cap al magatzem. L'any 1999 s'inaugura el nou museu municipal situat a La Granja, espai Cultural. A partir d'aquí el Grup deixà de gestionar el Museu agafà el rellu l'Ajuntament, atès que n'és el propietari. Al museu, l'entrada és gratuïta. Obert al públic els dimecres, dijous iiveres aa tarda, els dissabtes i diumenges al matí. De 'museu' però només en té el nom. De moment, només hi ha una sala d'exposició permanent, ja que no reuneix les condicions que l'actual legislació de museus exigeix pel que fa a instal·lacions i personal per a ser reconegut com a tal per la Generalitat (GARCIA, 2008: 211-214). | 41.5272300,2.1851400 | 432018 | 4597608 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78319-foto-08260-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78319-foto-08260-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78319-foto-08260-152-3.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila | 78|80|81|83|85|93|94|96|98|76 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 78581 | Fons Patrimonial de l'església de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-de-lesglesia-de-santiga | <p>Documentació interna Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Regidoria de Cultura.</p> | -II/XX | <p>El Fons Patrimonial de l'església de Santiga està format per les següents peces: 10. Gerro. Ceràmica esmaltada blanca 11. Rajola catalana. Ceràmica en verd i blanc. 12. Rajola Catalana. Ceràmica verd i blanc. 13. Rajola Catalana. Ceràmica verd i blanc. 14. Gerro. Ceràmica esmaltada de colors. 47. 2 fragments d'ara paleocristiana 48. 3 fragments de reproducció d'ara paleocristiana. 109. 7 fragments de ceràmica. Època romana. 110. 2 fragments de ceràmica romana. 111. 1 fragment d'àmfora romana. 112. 1 fragment d'àmfora romana. 113. 11 fragments de ceràmica. 115. 1 fragment de gerra, 116. 5 fragments de gerra. 117. 1 fragment de plat. Ceràmica policromada i esmaltada. S. XVII. 118. 1 fragment de plat. Ceràmica policromada i esmaltada. S. XVII. 119. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 120. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 121. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 122. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 123. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 124. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 125. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 126. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 127. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 128. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 129. 1 fragment de tassa. Ceràmica esmaltada policromada. S. XVII. 131. 1 fragment de tassa. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 132. 1 fragment de tassa. Ceràmica S. XVII. 133. 1 fragment de càntir. Ceràmica. Medieval. 22 bancs d'església 1 reclinatori 9 fragments de pedra procedents de l'altar i de diverses sepultures.</p> | 08260-229 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>En data de 4 de juliol de 2008 es fa el trasllat del fons patrimonial de l'església de Santiga, per mutu acord entre el Mossèn Jesús Corral i la Regidoria de cultura, es traslladen a les dependències del Museu Municipal de Santa Perpètua, un conjunt de peces procedents de l'església de Santiga. Acord signat el 23 de desembre de 2008.</p> | 41.5346200,2.1527600 | 429324 | 4598454 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El 2099 estava traslladat a les dependències del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | 83|84|85|94|96|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66334 | Fons d'art de l'Ajuntament de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament-de-santa-susanna | XX | Col·lecció de quadres de temàtica paisatgística de Santa Susanna. Els autors de les obres són diferents pintors del poble o de fora, habitualment amateurs. Les obres provenen del concurs de pintura que durant dos anys va organitzar l'ajuntament. | 08261-94 | Pl. Catalunya, s/n | Obres obtingudes a través del concurs de pintura ràpida que es va fer a Santa Susanna entre els anys 1984 a 1986. Des d'aleshores no s'ha tornat a celebrar i el fons d'art de l'ajuntament no s'ha ampliat. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 107|98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 80574 | Fons al Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-al-museu-comarcal-de-manresa | <p>COLOMINAS, J. (1940). Nuevos sepulcros de fosa en Cataluña. Ampurias nº 2. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945). Carta arqueológica de la provincia de Barcelona.Madrid. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963). La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña. Ampurias nº 25, Barcelona. P. 31. MUÑOZ, A.M. (1965). La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | 3500-2500 | <p>Es troben diferents materials trobats a Sant Vicenç de Castellet. El material prové del sepulcre del carrer de la Igualtat: una gerra ovoidal amb dues nanses (nº inventari al Museu MCM 281), una petita tassa (MCM 282), dues destrals polides de basalt (MCM 284, MCM 285), una fulla de ganivet de sílex (MCM 283) i un collaret de calaïta (MCM 280). A més hi ha alguna resta humana sense determinar el tipus ni el nombre.</p> | 08262-22 | Museu Comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40. 08240 MANRESA | <p>Entre els anys 1933 i 1934 Mn. Valentí Santamaria i Lluís Rubiralta, membres de la secció d'arqueologia del Centre Excursionista Montserrat de Manresa, van realitzar les excavacions de les troballes fortuïtes fetes a Sant Vicenç de Castellet de dos sepulcres de fossa. Els materials que van recollir es troben dipositats al Museu Comarcal de Manresa.</p> | 41.7244100,1.8283800 | 402551 | 4619842 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 80714 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-4 | XX | <p>L'Ajuntament conserva les pintures guanyadores dels concursos de pintura ràpida que s'havien organitzat per les festes majors del municipi. Tot i que no s'ha fet un inventari exhaustiu de les obres que es conserven, aproximadament hi ha unes 19, que són les que es van valorar l'any 1998. Els autors d'aquestes són: Javier Moreno Mur, Carme Magem, Alfred Rodríguez, Joan Sallent (3), E. Basora, J. Planell, Mariscal, Subirana, J. Centellas, Altés (2), J. Roig (2), Francesc Vila (2), Josep Tobella Marsinyac. A partir del 2012 l'Agrupació Artística va fer donació d'algunes pintures més. Les pintures es troben a diferents ubicacions a l'edifici de l'Ajuntament i el Local d'Entitats Joan Masafret, penjats a les parets dels despatxos.</p> | 08262-162 | 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'any 1998, el que era regidor de cultura, Valentí Carrera i Vila, fa encarregar una valoració de les pintures del fons municipal. Va ser realitzat pel Sr. Oliveras de la Sala d'Art Xipell de Manresa, que en la seva valoració va assenyalar que moltes de les pintures del fons eren difícilment valorables ja que els artistes no figuraven a catàlegs de pintors en tractar-se de persones que a vegades la seva producció pictòrica es limitava a la participació a concursos locals. El concurs de pintura ràpida es celebrava a Sant Vicenç des de mitjans de la anys 1970 i es va interrompre a mitjans dels 80. L'any 1995 el va reprendre l'Agrupació Artística de Sant Vicenç.</p> | 41.6657400,1.8639000 | 405419 | 4613288 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80714-foto-08262-162-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Varis | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 78452 | Col·lecció municipal d'objectes antics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dobjectes-antics | XVIII-XX | En el pis d'una casa del carrer Major de Sant Vicenç s'hi conserven diversos objectes antics de diversa utilitat i procedència. Entre d'altres objectes destaca un bressol provinent del Mas Andreu, un ebulliscopi, eines de sutura del Dr. Cervera, el quadre de promoció del doctorat del Dr. Cervera, instrumental per practicar autòpsies, el crist de les antigues escoles, un ventilador, una màquina d'escriure, un esclopet de saula per segar, una romana, un pàmpol de porcellana, un joc de quatre mesures, el picaporta de l'ajuntament, una caixa d'eines de fuster, la pedra d'una mola, un llum d'oli i d'esperit de vi, piles per l'aigua beneïda, imatge de la Mare de Déu de Núria, una imatge record de Sant Pere de Roma, un porta segells, els fanals del poble, un fanal utilitzat pel Divino, un molinet de cafè, etc. | 08265-84 | C. Major, 2 | Els objectes van ser donats a l'ajuntament per particulars, excepte els fanals dels carrers, que ja eren de titularitat pública. A l'Ajuntament s'hi conserva un inventari dels objectes. Cada peça està etiquetada, registrada i identificada. | 42.0627900,2.2741500 | 439946 | 4657003 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78452-foto-08265-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78452-foto-08265-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78452-foto-08265-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 78537 | Col·lecció d'objectes de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-borgonya | XX | <p>Al magatzem de la brigada municipal s'hi conserven diversos objectes procedents de la fàbrica de Borgonyà. La major part formen part de l'instrumental que s'utilitzava per al funcionament de la fàbrica. Entre d'altres objectes, hi trobem les mànegues dels bombers i tota la seva indumentària, un dinamòmetre, una màquina d'escriure, un telèfon, un carro-camilla, un forn, balances de precisió, rotlles de fils i etiquetes de files, un carro de bombers, etc.</p> | 08265-169 | C. Camí de la Paciència | <p>L'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló va adquirir alguns dels edificis del complex industrial de Borgonyà. Els objectes que es van trobar aleshores a la fàbrica van recollir-se i es van portar al magatzem on, des de fa gairebé una dècada, es troben dipositats.</p> | 42.0621200,2.2612200 | 438875 | 4656937 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78537-foto-08265-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78537-foto-08265-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Els objectes estan etiquetats i numerats, però no s'ha localitzat a l'Ajuntament un inventari dels mateixos. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 78541 | Col·lecció de Sant Vicenç al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-sant-vicenc-al-museu-episcopal-de-vic | 8500aC-XVI | <p>Al Museu Episcopal de Vic hi ha dipositats diversos objectes provinents de Sant Vicenç de Torelló, tot i que es desconeix la procedència exacta d'alguns d'ells. La majoria estan guardats en vitrines a les Galeries visitables, excepte el retaule, que està a la sala d'exposicions i el document manuscrit, que està a la sala de reserves. Els objectes són els següents: - Destral polida de pedra corniana. Ingressada al Museu l'any 1928. - Destral polida de pedra corniana. Ingressada al Museu l'any 1929. - Buc de copó del nord de França, datat de principi del segle XIV. És de coure daurat, cisellat i puntejat. Va ingressar al Museu l'any 1913. - Retaule de Sant Vicenç de l'ermita de Borgonyà, datat entre els anys 1529 i 1546. La tècnica és de pintura al tremp i oli sobre fusta. Prové de l'ermita de la Mare de Déu de Borgonyà i s'ha atribuït a Perot Gascó. Va ingressar al Museu abans de l'any 1893. - Document manuscrit, datat de l'any 1508. És un pergamí provinent de Borgonyà. Va ingressar al Museu l'any 1913.</p> | 08265-173 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Física | Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació dels objectes ha estat facilitada pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 85|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66626 | Col·lecció del Museu de les Mines de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-les-mines-de-cercs | SERRA I ROTÉS, Rosa (2003): Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà / Rosa Serra, Antònia Prat i Josep Picas. Manresa: Zenobita, cop.. FONT, Esther; SERRA, Rosa (2003): El Carbó. [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Biodiversitat i tecnodiversitat ; 2. VVAA (2003): El Patrimoni miner de Catalunya: guia de mines museu i museus de geologia i mineria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Mines. VALL, Eduard (2001): La Mineria a Catalunya: jaciments i patrimoni miner. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Turisme. | XIX-XX | El material que forma part del fons del Museu de les Mines de Cercs és molt variat i divers. A part del conjunt de maquinària mòbil emprada en el treball a les mines, situat quasi bé tot a la part exterior del museu (descrit en una fitxa a part), encara que a les sales interiors del museu també hi ha algun element que forma part del parc mòbil, bàsicament alguna vagoneta de fusta i algun truc. Així, gran part del material que té el museu es troba distribuït en les diverses sales i espais expositius. En aquest sentit, la distribució de l'exposició permanent està dividida bàsicament en dos espais, l'un és centrat en el carbó, la seva explotació, la importància de les infraestructures mineres, el transport i el procés de classificació previ a la seva utilització, bé com a combustible a les llars o per usos industrials com a font per generar energia. I un segon eix temàtic a l'entorn de la vida quotidiana al peu de la mina, utilitzant com eix narrador la pròpia colònia de Sant Corneli i els seus veïns, aportant elements del dia a dia, l'escola, el dispensari, el treball de les dones, la festa i l'esbarjo, l'empresari i l'empresa, els treballadors i les seves reivindicacions socials i laborals. En aquest eix temàtic, es visita un habitatge miner amb la distribució pròpia d'un pis de la colònia en el que hi ha el mobiliari i objectes més comuns. Com a exemples de la diversitat de peces que té el museu i que formen part dels eixos temàtics de l'exposició permanent, es pot esmentar una puela o cuina econòmica que funcionava amb carbó (n. reg. 798); un plànol sobre tela colorejada que representa el conjunt de les colònies mineres St. Corneli, St. Josep i la Consolació, amb les vies de transport, etc. de Juan Cabeza, realitzat entre 1917 i 1920 (n. reg. 13); una premsa d'ús comú a oficines (n. reg. 382); diversos tipus de làmpades (de casc Oldhan, n. reg. 37); llums de carbur (n. reg. 684); llum d'oli (n. reg. 676); llànties de seguretat (n. reg. 638); pupitres (n. reg. 199); foto familiar (n. reg. 1316); foto de José E. Olano (n. reg. 376), entre moltes altres peces. Cal destacar, que el dipòsit del museu a més, també compta amb un fons molt important, és el material paleontològic recuperat en les intervencions paleontològiques dutes a terme els darrers anys; excepte algun material, unes dents, pendents d'arribar (del conjunt de restes fòssils es pot destacar un fragment de fémur de Titanosaure, n. reg. 1180; vértebra de Titanosaure, n. reg. 1206; húmer Titanosaure, n. reg. 1226; niuada ous Fumanya nord, n. reg. 1268; dent de cocodril, n. reg. 1306; fragment fibló rajada, n. reg. 1264; closca de tortuga, n. reg. 1267, entre d'altres). De fet, el Museu de les Mines de Cercs a part de ser el custodi d'aquest material, també porta a terme visites guiades al Jaciment paleontològic de Fumanya, realitza tallers relacionats amb aquesta temàtica. Fer un esment també, a que el fons del museu també compta amb una part de documentació de l'empresa Carbons de Berga S.A. i un fons fotogràfic que va ampliant mica en mica. | 08268-136 | Museu de les Mines de Cercs. Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | El Museu de les Mines de Cercs va obrir les seves portes el 31 de gener de 1999 . Des de llavors ha anat ampliant el seu fons amb material divers, a més d'anar evolucionant i oferint nous recursos al visitant. Actualment, es posiciona com el principal recurs cultural i turístic del municipi, i l'equipament cultural amb més nombre de visites anuals, que oscil·la entre 25.000 i 30.000 visitants, segons els anys. | 42.1854100,1.8539200 | 405360 | 4670998 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En l'apartat de la vida quotidiana compta amb dos audiovisuals referits als esdeveniments més coneguts de les reivindicacions mineres, els fets de Fígols del 1932 i la tancada de 1977. A més, també presenta un audiovisual sobre la conca minera de l'Alt Berguedà.L'altre element clau de la visita del museu és la visita guiada a l'interior de la mina Sant Romà, consistent en un recorregut d'uns 350 metres, s'accedeix a l'interior de la galeria damunt d'una locomotora i es retorna a peu, tot podent gaudir del guiatge que permet conèixer l'evolució de les tècniques en l'explotació del mineral de carbó a les galeries, així, com altres elements del treball i del dia a dia dins la mina.Recentment s'ha incorporat un nou recurs audiovisual, l'Espectacle de la mina, una nova sala en la que es pot gaudir d'una projecció innovadora. En la mateixa sala s'ha instal·lats algunes peces molt interessants del fons del museu, com poden ser diversos nivelins (núm. reg. 1152, n. reg. 1139 i n. reg. 1140) o fins i tot un ordinador, format per un armari de fusibles i dos taulers de control (n. reg. 1137).El museu també realitza visites guiades a la presa de la Baells en períodes i dates concretes. Durant uns anys també va dur a terme guiatges a la tèrmica de Cercs. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||
| 66627 | Col·lecció de maquinària mòbil del MMC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-maquinaria-mobil-del-mmc | XX | part de les peces van ser restaurades, però el fet de trobar-se ubicats a l'aire lliure i sense protecció dificulta la seva conservació. | Conjunt format per diverses màquines transportadores que havien format part dels treballs d'extracció de carbó de les mines o que havien servit per al transport de diverses matèries. Estan construïdes amb diversos materials, principalment ferro i fusta. Algunes d'elles estan pintades o repintades, altres presenten el metall a la vista. Dividim el conjunt en 2 sectors exposats a l'exterior del Museu, dividits segons l'exposició de les màquines enfilades sobre uns trams concrets de via. El primer sector trobem una locomotora elèctrica, del segon quart del segle XX, de S. Metalúrgica Duro Felguera, d'Astúries, és de cos rectangular, sobre 4 rodes, el motor és a la part davantera i la cabina del maquinista a la part posterior (de color blau; núm. registre 640), aquesta locomotora té enllaçada una vagoneta PEGASO de ferro sense pintar (núm. reg. 641) que servia per al transport de carn i vi de l'economat de la colònia, i dues vagonetes per al transport de fusta (núm. reg. 642 i 643); també hi ha una vagoneta Diesel remolcadora, és un vehicle de dos eixos, formada per un cos rectangular on hi ha el motor, i a la part posterior la cabina del maquinista, fou construïda a Alemanya (pintada de color verd i vermell; núm. registre 635); a més, dues vagonetes remolcadores elèctriques, es tracta d'unes locomotores elèctriques de la segona meitat del segle XX, a la part del davant tenen el motor i la part posterior la cabina del maquinista (de color gris; núm. reg. 645 i 646), que conserven gran part de la maquinària interna, una està unida a una vagoneta PEGASO, de ferro vist sense pintar (núm. reg. 647), que servia per al transport d'aliments per a l'economat. El segon sector està format per una pala carregadora d'accionament hidràulic, construïda al País Basc per EMISA, d'estructura rectangular amb la pala situada a la part del davant (de color taronja; núm. registre 629), porta unides unes vagonetes (núm. registre 630 i 631) per al transport de carbó, una locomotora (de color verd, núm. registre 632), un truc (núm. registre 633), plataforma transportadora, que sosté unes fustes, i un altre truc (núm. registre 634) que sosté una bobina. Totes les màquines conserven en bon estat les rodes que les permetien circular per les vies de transport. | 08268-137 | Museu de les Mines de Cercs. Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | Les peces formen part bàsicament de la maquinària emprada durant els treballs d'extracció de carbó a les mines. Altres servien per al transport de matèries per a la vida quotidiana de les persones que vivien a la colònia de St. Corneli. Diverses de les màquines són donació de Carbones de Berga, SA | 42.1854100,1.8539200 | 405360 | 4670998 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66627-foto-08268-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66627-foto-08268-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest conjunt de 14 peces foren restaurades, en una 1era fase de treballs amb caràcter d'urgència, entre el setembre de 2.013 i març de 2.014. A més d'aquestes, també hi ha una altra pala carregadora (d'accionament hidràulic) que té enllaçades quatre vagonetes. A més, a l'hangar situat a l'extrem de la plaça hi ha altres peces de material mòbil de les mines junt amb altre tipus de maquinària i diverses peces de reposició. Cal destacar també la presència d'una premsa que compta amb tres bases de premsat. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66628 | Fons de material de Cercs al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-de-cercs-al-museu-comarcal-de-berga | X-XVIII | hi ha materials molt ben conservats i d'altres que són petits fragments. | Els materials provinents del municipi de Cercs conservats al Museu Comarcal de Berga, són bàsicament de Sant Quirze de Pedret, dels Masos de Vilosiu i del poblat de la Jaça, junt amb alguna peça d'altres indrets. Del material provinent de Sant Quirze de Pedret, destaquen tres peces. Una de les peces és un vas, no sencer, format per diverses peces, és de ceràmica decorada en verd i manganès sobre blanc estannífer, les dimensions del qual són 19 cm d'alçada, entre 10,9 cm i 12 cm de diàmetre i un gruix que oscil·la entre 0,6 i 1,2 cm; és decorat amb figures geomètriques, retícules i llaços; les cronologies que s'han donat a la peça són molt variades, uns la situen al segle XI i altres al segle XIII, per bé que els estudis més recents la van situar en la cronologia més tardana. La peça va ser localitzada durant les obres de restauració i excavació de Sant Quirze dels anys 60 del segle XX, en una cala realitzada al cementiri vell, davant la façana de ponent de l'edifici. Una segona peça, és un plat de llàntia de vidre bufat, format per diversos fragments, encara que no és sencer s'ha pogut reconstruir i restaurar; la peça té uns 20 cm de diàmetre, uns 2,8 cm d'alçada i un gruix de 0,1 cm; és un vidre translúcid, compta amb dues petites anses que sobresurten uns 1,3 cm. I de les que pengen una petita llàgrima que formen sis pestanyes molt fines. Cronològicament es situa al segle XI. També es va localitzar durant els treballs d'excavació i restauració iniciats sota la direcció de Ricard Batista i continuades per l'equip de Modest Buchaca. Una tercera peça destacada és un bloc monolític de pedra treballada i polida, que formaria la llinda d'una obertura, hem de pensar que d'una petita finestreta, 60 per 36 cm; la forma del bloc és rectangular i compta amb un arc ultrapassat rebaixat a la part inferior; cronològicament es situa al segle XI. Va ser rescatat de l'edifici en el decurs de les obres de restauració De Sant Quirze de Pedret també cal destacar un conjunt de diverses monedes localitzades, de materials com billó, coure o bronze, de cronologies diverses des del segle XV fins a inicis del segle XVIII. També compta amb algun fragment de ceràmica i d'os. Pel que fa al material recuperat dels masos de Vilosiu, es correspon sobretot al material recuperat per el Dr. Alberto de Castillo durant les excavacions realitzades als anys 1960-1962 al Mas A de Vilosiu. La major part del conjunt de material de Vilosiu són fragments de ceràmica grisa medieval, també hi ha objectes metàl·lics i ossos. Entre els objectes recuperats, destaquen les peces metàl·liques; entre les quals un fragment de fulla d'espasa de 35mm d'ample; un tros de mànec de bronze d'un punyal, l'empunyadura té forma romboide , de 64 mm de llarg. També una punta de ferro d'una sageta, de 65 mm de llarg i de secció triangular a l'extrem. Altres eines més quotidianes, i interessants, són diversos fragments d'olles i olletes globulars de ceràmica grisa; també dos ganivets d'un sol tall, un de 18 cm i l'altre de 18,8cm. Molt bonic és un llum d'oli de bronze, en molt bon estat de conservació, amb un diàmetre de 6 cm i 1,7 cm de profunditat. Molt conegudes són unes petites claus, segurament corresponents a una caixeta o cofre, una té una longitud de 5 cm, el tancador té 11,3 cm i 3 mm de gruix. Un clau de cabota de secció circular i de 10,2 cm de llargada. També hi ha dues sivelles, una té forma el·líptica, conserva la placa que és decorada amb un lleó dins un doble cercle, al centre, i un fons repujat; té unes mides de 44,5 mm x 21 mm de llargada, la placa té 38 mm d'ample per 35 de llarg. L'altra sivella és més petita, té una làmina decorada amb línies entrellaçades, l'amplada de la sivella és de 20 mm. També una agulla de 117cm i un possible botó d'os. També es va recuperar alguna moneda, per exemple dues del segle XIII. A més, en el fons també s'inclou un petit conjunt de troballes realitzades a la zona de la Jassa, una moneda i diversos fragments de ceràmica. | 08268-138 | Museu Comarcal de Berga. c/ dels Àngels, núm. 7. 08600-Berga | La majoria dels materials van ser dipositats poc després de les excavacions arqueològiques dutes a terme als anys 60 del segle XX. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 66629 | Col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-de-pintura-de-lajuntament-de-cercs | XX-XXI | La col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Cercs és de l'entorn d'una seixantena, els quals es troben en diferents sales de l'Ajuntament de Cercs però també en altres edificis municipals com la sala de l'Associació de veïns de la Rodonella o el centre de dia. Els quadres són aquells que van resultar premiats (1r, 2n i 3r premi) en motiu de les diverses edicions dels concursos de pintura ràpida realitzats al municipi. Al municipi s'han realitzat diversos concursos de pintura ràpida, probablement el de més nomenada i que fa més anys que es dur a terme és el que es realitza coincidint amb la Festa del Roseret; aquest concurs s'ha fet quasi ininterrompudament des del 1977, únicament no es va fer durant tres anys. Durant uns anys es va dur a terme un concurs de pintura ràpida en el marc de la Festa del pantà de la Baells, actualment ja no es realitza. En general les temàtiques dels quadres són diverses, vistes general del parts del municipi, destacant entorns urbans, el cas antic de Cercs i els monuments més emblemàtics del terme. Pel que fa a les autories d'alguns dels quadres es poden destacar els pintors: Joan Vila Arimany, Lluis Puigrós Puigdellívol, Enric Besora Bovet, Aïda Mauri Cruzat, Jordi Pons Casals, Antoni Subirana, Julio Garcia Iglesias, entre altres. | 08268-139 | A l'Ajuntament de Cercs i en altres dependències municipals. | Al municipi de Cercs s'han dut a terme diversos concursos de pintura ràpida, alguns organtizats íntegrament pel consistori, i altres en col·laboració amb el Museu de les Mines de Cercs o amb altres municipis (Festa del pantà de la Baells). El concurs que té més trajectòria és el de les Festes del Roseret, 'Memorial Antoni Serra' que aquest 2016 ha arribat a la XXXVI edició. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També es realitza el concurs de pintura ràpida de la Festa Major de Sant Corneli, al setembre, en aquest cas és organitzat pel Museu de les Mines de Cercs i hi col·labora l'Ajuntament, els quadres es guarden al museu. Fa pocs anys es va realitzar una exposició i venda d'uns quants del quadres que formaven part de l'exposició; els diners recollits van servir per poder fer front a les despeses del transport escolar. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 68322 | Estudi Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estudi-vidal | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona | XVII-XX | Es tracta de la col·lecció artística privada del pintor sitgetà Josep Vidal i Vidal, que inclou també la seva biblioteca personal ubicada en el propi edifici, l'antic taller de l'artista. Bona part de les peces existents van ser inventariades oficialment entre els anys 1974 i 1978. Entre el seu contingut destaquen les obres del propi Vidal, un bon nombre de les seves pintures, aquarel·les, aiguafrots, dibuixos i postals, així com apunts i esboços de les seves escenografies. De la mateixa manera, figuren obres (dibuixos i pintures) d'altres autors coetanis com A. Ferrer Pino, J. Fuster, J. Cuyàs, M. Cusó, J. M. Miralles, R. Ribot, E. Lerma, J. Soler i J. Larosa. Destaca l'obra de S. Rusiñol 'L'home de l'orgue' i una peça de L. Dalmau titulada 'Nus d'home'. La col·lecció inclou també una petita sèrie de pintura i escultura barroca, de temàtica religiosa, i altres escultures i gravats de procedència diversa. Pel que fa als objectes, convé mencionar les peces de ceràmica, els mobles i les armes, així com altres elements menors (canelobres, estoigs, etcètera) que conformen un conjunt força heterogeni. Finalment, cal assenyalar també la petita hemeroteca, que inclou revistes, programes i catàlegs diversos, entre els que destaquen les publicacions 'La Esfera' i 'Hispània'. També s'ubica en aquest estudi una sitja de fang datada del segle XVI, que va ser donada a l'Ajuntament de Sitges per Josep Roig i Raventós. | 08270-444 | c/ d'en Bosc, 6-8 | Josep Vidal i Vidal va néixer a Sitges el 17 d'octubre de 1876 i hi va morir el 30 de maig de 1950. Va ser deixeble de Soler i Rovinosa i es va dedicar a l'escenografia. Es autor d'un 'Tratado de perspectiva' que es va publicar l'any 1935 i va impartir aquesta disciplina a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. La propietat municipal del taller de l'artista, conegut com 'Estudi Vidal' (situat en el c/ d'en Bosc, 6-8 -vegeu fitxa nº 44) i de la seva col·lecció artística data del 28 de març de 1951, data en què el consistori sitgetà va acceptar en sessió plenària la donació feta pels hereus de Josep Vidal i Vidal. | 41.2356000,1.8122500 | 400464 | 4565592 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68322-foto-08270-444-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68322-foto-08270-444-2.jpg | Física | Contemporani|Barroc|Popular|Modern|Modernisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Les coordenades UTM corresponen a l'edifici que ocupa el centre d'exposicions i on se situa la col·leció artística descrita. | 98|96|119|94|105 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc