Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68375 | Museu del Cau Ferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-cau-ferrat | 'Catálogo de los hierros del Cau Ferrat y de Maricel de Sitges' (1946). Barcelona ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona 'Guia sumària del museu Cau Ferrat. Commemoració del primer centenari del Cau Ferrat (1894-1994)'. Barcelona PANYELLA, V. (1994) 'Petita història de Santiago Rusiñol'. Barcelona PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona RÀFOLS, J.F. (1982) 'Modernisme i modernistes'. Barcelona UTRILLO, M. 'Història anecdòtica del Cau Ferrat'. Grup d'Estudis Sitgetans, 1989. Sitges VIGÓ, A. (1981) 'Cronologia rusiñoliana'. Sitges | Sense data | El Museu del Cau Ferrat compta amb un fons molt extens, que inclou 2.912 peces i es caracteritza per la seva heterogeneïtat, donada les diferents tipologies materials que abasta i la diversa procedència de les peces, sovint d'origen i cronologia desconeguts. A la planta baixa del museu, on s'havia situat la vivenda de l'artista pròpiament dita, estan instal·lades un gran nombre de peces entre les que destaquen obres de diversos pintors com Anglada Camarasa, Ramon Casas, Picasso i el propi Santiago Rusiñol. En aquest espai s'ubica també una mostra de dibuixos i il·lustracions de llibres, articles, i algun cartell. La planta baixa mostra també la col·lecció de peces ceràmiques i, en l'anomenada 'sala del Brollador', se situa una vitrina amb la col·lecció de peces arqueològiques bàsicament procedents de necròpolis púniques i grecoromanes d'Eivissa. En el primer pis es localitza el 'Gran Saló', on s'aplega la col·lecció d'objectes de ferro forjat, així com bona part de les obres més importants de la col·lecció pictòrica, peces d'escultura, arquetes, cofres i vidres dels segles XV i XVI. En general, les principals col·leccions del museu i les seves peces més significatives són les següents: -Col·lecció d'objectes de ferro forjat: Per a Santiago Rusiñol els objectes de ferro forjat eren un símbols de les tradicions que el progrés deixava endarrera; l'artista també valorava aquests elements per la seva estètica i per la feina dels artífex que els havien elaborat. Inclou candelers, claus, corones de llum, creus, panys, reixes i altres peces singulars datables en un cronologia que abasta els segles XIII a XIX. -Col·lecció de pintura: Inclou obres d'un bon grup d'artistes modernistes, tots ells propers a l'ideari estètic de Rusiñol, entre els que figuren Ramon Casas ('La dama blanca', 'Un femení', 'La matinera', 'Ball del Moulin de la Galette', 'Rusiñol i Casas pintant-se' i 'Retrat de Rusiñol sobre un llum de ferro'), Miquel Utrillo, Aleix Clapés, Pere Ferran, Joan Llimona, Arcadi Mas i Fontdevila, Joaquim de Miró, Isidre Nonell, Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga ('La part del vi'), Hermen Anglada Camarsa ('Nocturn parisenc i papallones de nit'), Ramon Pitxot ('Boulevard de Paris al capvespre') i Picasso ('La cursa de braus'). Dins del fons pictòric del museu cal destacar també les dues obres originals de El Greco 'Maria Magdalena penitent' i 'Les llàgrimes de Sant Pere', -que van ser adquirides a Paris per l'artista el 28 de gener de 1894- i un retaule gòtic català 'La Verge, Sant Joan i Sant Pere' (s. XV). D'altra banda, s'inclouen obres del mateix Rusiñol -pintures i dibuixos- algunes d'elles realitzades en la pròpia vila de Sitges; entre elles figuren 'Les nenes del pati blau', 'La casa de préstecs', 'La nena de la clavellina', 'El Bohemi', 'El mestre Enric Morera', 'Retrat de Miss Mac Flower', 'La Morfina' i 'La pintura'. Cal mencionar també les il·lustracions de llibres, articles i cartells de diversos autors entre el que hi figura novament Rusiñol, juntament amb Gaspar Ibels, Isidre Nonell, Pitxot, Utrillo i Zuloaga, per citar-ne alguns. Destaca 'L'auca del senyor Esteve' (1907), il·lustrada per Casas, i la sèrie dedicada a les publicacions 'Impresiones de arte' (1897) 'Oracions' (1897) i 'Fulls de la vida' (1898). -Col·lecció de ceràmica: El Cau Ferrat compta amb una mostra força nombrosa d'objectes ceràmics com ara gerros, escudelles, fruiters, plats i pots de farmàcia. També inclou plafons de rajoles de temàtica religiosa. Algunes peces tenen procedència arqueològica i altres són manufactures de terrissaires catalans que abasten un ampli període cronològic (segles XIV-XX). | 08270-497 | c/ Fonollar, s/n | La formació de l'actual Museu del Cau Ferrat està directament relacionada amb la figura de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) i amb la fascinació que aquest artista va sentir per la vila de Sitges, on va fixar la seva residència i estudi. L'any 1891 l'artista va comprar dues cases de pescadors a la part antiga de la vila amb la intenció de transformar-les en un espai on, a banda de viure, pogués acollir als membres més destacats de la vida cultural del moment, amb els que mantenia intenses relacions. La reforma va ser duta a terme per l'arquitecte Francesc Rogent i va ser inaugurada l'11 de setembre de 1893, tot i que la fesomia actual es deu en part a l'ampliació de 1895 (vegeu fitxa nº 104). El nom de 'Cau' expressa, justament, la voluntat de refugi d'artistes que volia crear el propi Rusiñol, mentre que la paraula 'Ferrat' és una al·lusió directa a la seva col·lecció d'objectes de ferro forjat que l'artista havia format al llarg de la seva joventut. Tanmateix la casa-estudi albergarà també altres col·leccions del seu propietari que incloïen peces ceràmiques, vidres, talles i mobles, entre d'altres objectes. Val a dir que la influència que Santiago Rusiñol va exercir sobre Sitges s'ha de considerar igualment excepcional, ja que el tarannà de la vila es va impregnar del pensament bohemi, progressista i rebel de l'artista. El Cau Ferrat va acollir als pintors, músics, poetes i escriptors més destacats de finals del segle XIX, els quals col·laboraven conjuntament en projectes que, sovint, s'havien de dur a terme, fora del Cau, propiciant la participació dels vilatans, a qui encomanaven el fervor artístic dels modernistes. Un bon exemple d'aquest d'aquestes ocasions és, sens dubte, la instal·lació del monument dedicat al Greco l'any 1897 (vegeu fitxa nº 399). A la seva mort, l'any 1931, Rusiñol va fer donació del Cau Ferrat i del seu contingut a la vila de Sitges, per tal que s'adeqüés com a museu públic. La seva vídua i la seva filla van efectuar el lliurament l'any 1932. Donat que el consistori no podia assumir en solitari aquesta responsabilitat, la Generalitat de Catalunya va encomanar a la Junta de Museus de Barcelona que es fes càrrec de les col·leccions i del manteniment de l'edifici, sota les directrius del Patronat del Museu Cau Ferrat, integrat per diverses entitats. En aquest context, el Cau Ferrat va ser inaugurat com a museu públic el 16 d'agost de 1933. El Patronat va continuar l'obra iniciada per Rusiñol, agrupant altres col·leccions que va instal·lar inicialment en l'actual Palau Maricel, entre les quals destaquen la col·lecció de ferros de la Junta de Museus, la col·lecció de pintures d'artistes sitgetans, la col·lecció de marineria d'Emerencià Roig i Raventós i la de reproduccions d'art suntuari, entre d'altres. Es va crear, així, l'anomenada 'Secció Maricel' que es va inaugurar l'any 1936 i que va restar oberta fins el 1981, quan el palau va ser cedit a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Com a conseqüència de la Guerra Civil, la gestió del Patronat va restar aturada, i no serà fins l'any 1966 que la Diputació de Barcelona establirà un conveni amb l'Ajuntament de Sitges i es farà càrrec del Cau Ferrat, que va ser reinaugurat l'any 1967. | 41.2350700,1.8129400 | 400521 | 4565532 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-3.jpg | Legal | Cubisme|Medieval|Romànic|Antic|Modern|Renaixement|Romà|Gòtic|Romàntic|Paleocristià|Contemporani|Barroc|Modernisme|Grec|Bizantí | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | (Continuació descripció)-Col·lecció de vidre: Inclou la col·lecció que pertanyia a Alexandre de Riquer i que va ser adquirida per Rusiñol l'any 1902; moltes de les peces també són de procedència arqueològica. En destaca la sèrie de vidre preromà (primer mil·leni aC), que inclou alabastres, àmfores, aríbals, ungüentaris, collarets, penjolls i màscares, entre d'altres objectes; la sèrie de vidre romà (s. I aC- s. IV dC) formada per tapadores, plats, bols, guerres, flascons i una extensa mostra d'ungüentaris; la sèrie de vidres estrangers procedents de Bohèmia i Venècia; la sèrie de vidres catalans (s. XV- XVII) conformada per una àmplia mostra de vaixella de taula; la sèrie de vidres castellans (s. XVI-XVIII) integrada per peces procedents de Cadalso de los Vidrios, El Recuenco i bàsicament de La Granja; i, finalment, la sèrie de vidres andalusos (s. XVII-XVIII) que inclou gerros i gerres, flascons i llànties.-Col·lecció d'arquetes i petits cofres (segle XV i XVI)-Peces destacades:*Un crucifix en talla policromada (segle XIV).*Un bust-reliquiari; obra catalano-valenciana (segle XV).*El piano: Es tracta d'un antic Bernareggi & Cia, una veritable peça històrica en la que van tocar els principals músics coetanis de Rusiñol com Enric Morera, Albéniz, Granados, Guidé, Chausson i Millet. Manuel de Falla hi va compondre parcialment les seves obres 'El amor brujo' i 'Noche en los jardines de España'.*La taula de treball de Rusiñol i la seva paleta de pintar.(*) Bona part dels objectes que conformen la col·lecció de ceràmica i de vidre, a l'igual que els objectes de bronze, procedeix de les excavacions que el propi Rusiñol realitzava pels jaciments d'arreu de Catalunya. En conjunt, totes aquestes peces presenten una gran dificultat a l'hora de classificar-les i d'establir la seva cronologia i procedència.El Consorci del Patrimoni de Sitges està integrat per l'Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona i és l'organisme que gestiona el Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i el Museu Romàntic. | 108|85|92|80|94|95|83|93|101|84|98|96|105|82|86 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 68376 | Museu Maricel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-maricel | 'Catálogo de los hierros del Cau Ferrat y de Maricel de Sitges' (1946). Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (2001) 'Col·lecció precolombina Pérez-Rosales'. Sitges GONZÀLEZ, A. ISERN, J. (1985) '32 monuments catalans'. Barcelona 'Gran Geografia Comarcal de Cataluña. Sitges' (1982:282). Barcelona 'Marycel' (1918) 'Revista de Arquitectura'. Barcelona PASTOR, A (1984) 'Memòria 1983'. Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Barcelona PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona | Sense data | El Museu Maricel ocupa avui dia una part de l'antiga residència de Charles Deering i està constituït per diverses col·leccions estretament relacionades amb Sitges, el modernisme i el col·leccionisme d'obres d'art. S'afegeix a aquest conjunt la casa popularment coneguda com 'Can Xicarrons', que havia estat residència de l'artista i íntim amic de Santiago Rusiñol, Ramon Casas. L'edifici consta de tres plantes i l'àrea expositiva de 24 sales; en total el seu fons disposa de 4.864 peces, repartides en diferents col·leccions. -Col·lecció del Dr. Pérez Rosales: L'any 1970 Jesús Pérez Rosales (Manila, 1896-Barcelona, 1989) va fer donació de la seva col·lecció d'art a la vila de Sitges. Novament ens trobem davant d'una col·lecció heterogènia, que inclou un ampli ventall d'èpoques i estils artístics, així com objectes de procedència molt diversa que, en total, sumen 1.260 objectes exposats i 2.330 en reserva. Entre les peces exposades destaca el 'Pantocràtor de Tredòs' (pintura mural romànica), el Sant Ermengol de la Seu d'Urgell, i diverses obres de pintura gòtica sobre fusta, com fragments del retaule de Sant Pere de Cubells, obra dels germans Pere i Jaume Serra de finals del s. XIV. Cal mencionar també la capella de Sant Bartomeu, procedent de Belmonte de Calatayud (escola aragonesa, s. XIV), la verge gòtica d'alabastre del monestir de Sant Miquel del Fai, 'El Calvari' gòtic (s. XIII), el 'Retaule de la Verge entre els Àngels' del mestre Maluenda (s. XV), el 'Naixement de Sant Joan' (escola palentina, s. XV) i les talles 'La verge de la Pera' i 'La Verge de la Magrana' (s. XV). Del segle XVI destaquen les figures de Sant Pere i Sant Pau i el relleu en fusta 'Presentació de Jesús al temple', així com un sumptuós cadiratge de cor, tallat i policromat. En el mirador del Maricel es troba instal·lada una excel·lent mostra d'escultura catalana, d'època moderna, que inclou obres de Joan Rebull ('Aurora', 'Repòs' i 'Gitana') i de Josep Llimona ('Desconsol'). També requereixen menció els antics plafons de tela pintats per Josep M. Sert amb al·legories de la Primera Guerra Mundial, que es troben ubicats al vestíbul de l'antiga residència de Deering, qui se'ls emportà l'any 1921, essent recuperats per Pérez Rosales el 1968. Finalment, cal destacar l'extensa sèrie de mobles de diverses èpoques i estils que acull la primera planta de l'edifici, i que inclou peces gòtiques, renaixentistes i barroques, d'estil Lluís XV i Lluís XVI, imperi i isabelí. Es mostren calaixeres d'estil holandès, armaris espanyols i sumptuosos barguenyos, entre d'altres peces. Cal mencionar també la sèrie d'objectes de ceràmica d'ús domèstic i pots de farmàcia de diversos períodes i centres terrissaires; les peces més nombroses són del segle XIX. S'inclouen també rajoles decoratives i plafons de temàtica religiosa, entre els que destaca la Mare de Déu, formada per 140 rajoles de mitjan s. XVIII. Una de les sèries d'objectes més conegudes del museu és, sens dubte, la d'objectes precolombins, bàsicament de procedència maia, que van ser donades pel Dr. Pérez Rosales entre 1975 i 1989. Es tracta de 232 peces que va rebre com a obsequi del cardenal Samaniego i que en la seva majoria procedeixen d'aixovars funeraris; inclou recipients de ceràmica, representacions antropomorfes, zoomorfes i híbrides, objectes d'indumentària, estris de pedra i un petit grup de peces d'altres cultures mesoamericanes i d'època moderna. Finalment, integren la col·lecció un nombre significatiu d'objectes de ferro forjat, dels que mereixen especial menció els brasers i un brocal de pou amb la seva corriola per poar. Altres elements presents són objectes de vidre i plata, indumentària litúrgica, caixetes de música, rellotge, llums i instruments musicals. | 08270-498 | c/ Fonollar s/n | La història de l'edifici Maricel es remunta al segle XIV, ja que va ser construït per Bernat de Fonollar, senyor de Sitges, com a hospital de la vila, l'anomenat Hospital de Sant Joan, que va estar en funcionament fins l'any 1910, per bé que parcialment enrunat. L'antic centre hospitalari va ser adquirit -juntament amb un sèrie de modestes cases de pescadors- pel milionari nordamericà Charles Deering, amb la intenció de crear un residència-museu similar al Cau Ferrat. La direcció de les obres va ser encarregada a Miquel Utrillo, qui va aprofitar part de la construcció medieval, remodelant el conjunt de construccions per crear-ne un únic edifici; va incorporar també elements arquitectònics de procedència diversa i va incorporar un pont que, a través del c/ Fonollar connecta amb la zona que corresponia a l'antic hospital. El Gran Saló de Maricel va ser inaugurat el 18 d'octubre de 1912 i, en ell Deering va exposar la gran col·lecció d'obres d'art que havia adquirit. Tanmateix, l'any 1921 Deering va decidir abandonar definitivament la seva residència sitgetana i retirar la seva col·lecció que va ser traslladada als Estats Units, pràcticament en la seva totalitat. Entre 1936 i 1981 el Palau Maricel va acollir els dipòsits de diverses col·leccions i, un cop retirats aquests, les seves dependències van passar a utilitzar-se en actes, recepcions i congressos. L'any 1969 la Diputació de Barcelona va adquirir la zona de l'antic hospital (l'anomenat Maricel de Mar), per tal d'instal·lar la col·lecció d'obres d'art donada pel Dr. Pérez Rosales al consistori de la vila. Les obres d'adaptació de les dependències com a centre museístic van ser realitzades pel Servei Provincial de Conservació i Catalogació de Monuments de la pròpia Diputació, essent inaugurades el 30 de juny de 1970. Les constants aportacions que va continuar realitzant el propi donant Pérez Rosales, van comportar l'ampliació del museu, amb l'adquisició, l'any 1973, de l'edifici anomenat 'Can Xicarrons', antiga residència del conegut pintor Ramon Casas. Des de la creació del Consorci del Patrimoni de Sitges, l'abril de 1995, es va procedir a la remodelació de les sales del segon pis del museu Maricel, on va instal·lar-se una exposició del fons de la Pinacoteca Municipal i la col·lecció marinera donada per Emerencià Roig i Raventós (1881-1935) . | 41.2348800,1.8126100 | 400493 | 4565511 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68376-foto-08270-498-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68376-foto-08270-498-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68376-foto-08270-498-3.jpg | Inexistent | Romànic|Renaixement|Barroc|Neoclàssic|Gòtic|Isabelí|Noucentisme|Modern|Romàntic|Contemporani|Realisme|Avantguardes|Modernisme|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | (Continuació descripció) -Col·lecció de la Pinacoteca Municipal:El fons d'aquesta col·lecció compta amb 932 peces, de les quals tan sols s'exposen 47. L'exposició inclou una bona mostra de pintures d'artistes vinculats a Sitges, des del Romanticisme fins al segle XX. De la primera etapa mencionada, figuren obres de Joaquim Espalter; destaquen també les peces de l'escola luminista pertanyents a Joan Roig i Soler, Arcadi Mas i Fontdevila, Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Felip Masó i de Falp; la sèrie modernista està integrada pel conjunt decoratiu de l'antiga cerveseria Cau Ferrat de Sitges, avui desapareguda, realitzat per Miquel Utrillo i Santiago Rusiñol, juntament amb bona part dels artistes modernistes del moment. La mostra inclou el famós retrat de Charles Deering pintat per Ramon Casas; l'etapa noucentista queda representada per obres de Joaquim Sunyer que va desenvolupar a Sitges un llenguatge pictòric intimista i de marcada personalitat; finalment, la col·lecció recull les solucions renovadores de diversos pintors del segle XX, entre les que figuren obres de Pere Pruna, Artur Carbonell, Alfred Sisquella i Agustí Ferrer Pino.-Col·lecció marinera d'Emerencià Roig:Aquesta col·lecció va ser cedida a l'Ajuntament de Sitges l'any 1935 i va ser conformada per Emerencià Roig i Raventós, estudiós de l'art de la pesca i la marineria catalanes i de la història de la vila de Sitges, on va néixer l'any 1881. Esta constituïda per 340 peces que inclouen instruments nàutics, arts de pesca, maquetes de vaixells i dibuixos on el col·lecionista recollia la informació dels seus estudis. Aquests objectes es presenten en dues sales dedicades a la marina catalana del segle XIX i, en general, a la marina de pesca catalana; un tercer apartat recull materials de caire més didàctic, bàsicament dibuixos i manuscrits.El Consorci del Patrimoni de Sitges està integrat per l'Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona i és l'organisme que gestiona el Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i el Museu Romàntic. | 92|95|96|99|93|100|106|94|101|98|103|107|105|85 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 68377 | Museu Romàntic. Casa Llopis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-romantic-casa-llopis | CASTILLO, A. del (1963) 'La casa Llopis del Museo Romántico Provincial' a 'Sitges'. Sitges. CASTILLO, A. del 'Museo Romántico. Hogar Ochocentista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges GOU, A. (1985) 'Guia sumària del Museu Romàntic'. Barcelona GOU, A. (1986) 'Les nines del Museu Romàntic'. Barcelona GRANELL, F. (1988) 'Lola Anglada'. Barcelona 'Guia abreviada del Museo Romántico Provincial' (1968) Barcelona 'Hogar ochocentista (Casa Llopis)' (1948). Barcelona 'La vida quotidiana en el Romanticisme' (1987). Barcelona PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona | XVIII-XIX | En el Museu Romàntic es dóna la peculiaritat que el continent de la col·lecció museística és en si mateix part del contingut de la seva exposició. La seva finalitat és evocar al visitant l'ambient i la vida del segle XIX. Can Llopis és un edifici neoclàssic que, exteriorment, destaca per la seva sobrietat. Tanmateix, el seu interior ofereix al visitant un recorregut complet per les formes de vida quotidianes de la societat benestant sitgetana del segle XIX. Pel que fa al seu mobiliari, hi predominen els estils imperi, fernandí i isabelí. S'identifiquen peces d'inspiració clàssica, sense corbes i amb aplicacions de metall, i d'altres d'estil romàntic i aburgesat que destaquen, contràriament, per la preferència vers les línies corbades. En general, l'ambientació de les dependències s'ha mantingut amb tota cura dels detalls, com ara la presència dels llums d'oli -únic sistema d'il·luminació de l'època- . Al llarg del recorregut s'il·lustra també l'evolució de la llum domèstica al llarg del segle XIX, amb la incorporació de candelers, aranyes d'espelmes i enllumenat de gas. D'altra banda, i com era habitual en les llars burgeses del moment, Can Llopis permet apreciar un bon repertori d'objectes domèstics i decoratius de les procedències més diverses. La col·lecció compta amb un total de 2.500 objectes, entre els que destaquen vidres de Murano, porcellanes de Saxònia, cristall de Bohèmia i de La Granja, rellotges, cortinatges i damascs, autòmats i joguines, instruments musicals, llibres i cartes, i un llarg etcètera. Bona part de les sales del primer pis alberguen la col·lecció de nines i joguines de l'artista i escriptora Lola Anglada, que va ser cedida a la Diputació de Barcelona l'any 1961, moment en què ja es va instal·lar en el Museu Romàntic. La col·lecció reuneix més de 1.300 peces originàries de diversos països. La peça més antiga està datada al segle XVII, mentre que la major part de les peces són dels segles XVIII i XIX. S'identifiquen nines de fusta, de paper maixé, de porcellanes i d'altres que incorporen mecanismes i estan dotades de música i moviment. Aquesta col·lecció intenta recuperar, a través de les nines, les formes de vida, els vestits i les actituds perdudes del segle XIX, i ho fa amb un afany clarament sentimental; no es tracta, doncs, d'una sèrie creada amb l'objectiu de cercar exemplars excepcionals o peces úniques. | 08270-499 | c/ Sant Gaudenci, 1 | L'any 1793, Josep Bonaventura Falç, descendent d'un dels llinatges sitgetans més coneguts, va construir la seva residència fora de la vila emmurallada. La casa va passar a denominar-se Can Llopis arrel del matrimoni del propietari amb una filla d'aquesta família. Amb el pas del temps, l'edifici va acabar integrant-se en el casc urbà de Sitges, essent testimoni dels esdeveniments que conformen la història del segle XIX, des de la invasió napoleònica fins a l'impuls econòmic i cultural que va suposar la tornada dels anomenats 'americanos', sitgetans d'origen que havien fet fortuna mitjançant activitats comercials i mercantils amb les colònies caribenyes. Un dels principals representants de la nissaga Llopis, Bernardí Llopis i Pujol, constitueix un exemple paradigmàtic de la societat sitgetana d'aquell moment. Va néixer el 1822 i es dedicà a la producció familiar de malvasia, jugant també un paper destacat en la vida pública de la vila, especialment com a membre de la comissió que reclamava la construcció del ferrocarril. El darrer membre de la família, Manuel Llopis i Casades, va donar la casa pairal a la Generalitat de Catalunya l'any 1935. Tal i com va succeir amb altres projectes culturals, la Guerra Civil va interrompre aquest procés, que no es reprendrà fins l'any 1943, moment en què l'edifici va passar a mans de la Diputació Provincial de Barcelona. Entre 1946 i 1948 es van dur a terme diverses obres de restauració sota la direcció del Dr. Alberto del Castillo, responsable també de la instal·lació del museu que fou inaugurat el 12 de març de 1949 i que ocupava inicialment la planta noble de l'edifici. Un any després, el recorregut museístic es va ampliar a la planta baixa de l'immoble, on van instal·lar-se tres sales més obertes al públic el mateix any 1950. L'any 1952 es van remodelar el jardí i la bodega vuitcentista que restaren així incorporades al circuit visitable i, finalment, el 1955 es va procedir a la presentació de la magnífica biblioteca de la planta baixa. L'any 1960, l'artista i escriptora Lola Anglada va donar a la Diputació Provincial de Barcelona la seva extraordinària col·lecció de nines antigues que ella havia anat reunint des de la seva infància, amb més de 400 peces procedents de diferents èpoques i països. L'escriptura de cessió es va signar l'any 1961 i es va procedir a instal·lar la col·lecció, de manera provisional, en una sala independent del Museu Maricel, cedida per l'Ajuntament de Sitges. Un cop habilitada la planta superior de Can Llopis, la col·lecció va ocupar la seva ubicació definitiva, inaugurada el 3 de juliol del mateix 1961. | 41.2368600,1.8077900 | 400092 | 4565737 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68377-foto-08270-499-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68377-foto-08270-499-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68377-foto-08270-499-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern|Contemporani|Isabelí|Romàntic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | El Consorci del Patrimoni de Sitges està integrat per l'Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona i és l'organisme que gestiona el Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i el Museu Romàntic. | 99|94|98|100|101 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 68571 | Col·lecció artística municipal de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-artistica-municipal-de-sitges | Sense data | La col·lecció d'objectes artístics que són propietat de l'Ajuntament de Sitges es troba integrada bàsicament per les sèries següents: -Col·lecció pictòrica ubicada a la Casa Consistorial: Inclou una vuitantena d'obres, la majoria d'elles executades oli, ceres, aquarel·les, aiguaforts, a la ploma, a llapis, a carbó, a tinta i alguna litografia. Són obres d'autors diversos entre els que figuren Guinovart, J. Vidal, S. Rusiñol, R. Casas, A. Ferrer Pino, A. Mas i Fontdevila, J. de Miró, entre d'altres, i datades entre el darrer terç del segle XIX i l'any 1987. -Col·lecció pictòrica de l'edifici Miramar: Es tracta d'una sèrie molt heterogènia que inclou algunes obres de figures destacades (S. Rusiñol, A. Mas Fondevila, entre d'altres), pintures d'autors del segle XX, així com cartells, pergamins, diplomes, fotografies i les peces guanyadores del concurs de pintura infantil municipal. -Col·lecció d'escultura: La majoria de les peces que integren aquesta col·lecció estan ubicades en parcs, jardins i altres zones urbanes. S'ha elaborat un llistat detallat dels elements escultòrics que s'adjunta al present inventari. Mereixen menció especial l'altar i la imatge barroca de Sant Ramon i les imatges barroques de Santa Elisabet i de Sant Joan, peces ubicades a l'Església Parroquial de Sitges datades al segle XVII. Altres escultures destacades de propietat municipal són el Monument al Doctor Robert (vegeu fitxa nº 398), el Monument al Greco (vegeu fitxa nº 399), el Monument a Santiago Rusiñol (vegeu fitxa nº 643) i els capitells del Palau Maricel (vegeu fitxa nº 478). -Col·lecció de rajoles antigues ubicada al Palau Maricel: Inclou peces dels segles XVII i XVIII, bàsicament d'origen valencià i català, i es troba ubicada en el claustre i els terrats del Palau Maricel, on van ser col·locades a partir de l'any 1915. L'Ajuntament de Sitges també és propietari de les obres pictòriques que es troben a la Casa Lola Anglada i a l'edifici Roca Mora. | 08270-693 | Ajuntament de Sitges i altres dependències municipals | 41.2351100,1.8118600 | 400431 | 4565538 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | Física | Realisme|Modernisme|Avantguardes|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Les coordenades UTM corresponent a l'Ajuntament de Sitges (Plaça de l'Ajuntament, s/n) que és el lloc on està situada la major part de la col·lecció artística municipal. | 103|105|107|96|94 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||||
| 67202 | Col·lecció d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart | <p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> | XX-XXI | <p>El gros de la col·lecció està format per unes cinquanta obres pictòriques procedents dels concursos anuals de pintura ràpida, que es fan per la Festa Major de Súria, les quals son propietat de l'Ajuntament. D'altra banda hi ha dues obres donades pel pintor japonès Yoshikazu Suzuki, un dels quals es troba al saló de plens de l'Ajuntament, a més de tres o quatre dibuixos donats per Pilarin Bayés. També hi ha la col·lecció de primers premis dels concursos anuals d'aquarel·les de Súria, propietat de l'entitat Joventuts Musicals. Un altre element a tenir en compte és el de les diverses obres que es troben incorporades a l'edifici de l'Ajuntament. Destaca, per una banda, la decoració de les finestres del Saló de Plens, on hi ha obres amb tècnica de 'fussing' i de vitrall. L'autoria de l'obra feta amb la tècnica de 'fussing' es de Miriam Silvia di Fiore, artista nascuda a Buenos Aires i afincada a Milà, mentre que els vitralls són de l'artista hospitalenca Yolanda Pibernat i Tarin (1a. Trobada, 1991). Un altre element que s'ha incorporat a l'edifici de l'Ajuntament, en aquest cas al pati interior, consisteix en un gran plafó de ceràmica rakú, realitzat per l'artista italiana Morena Collini (1a. Trobada, 1991).</p> | 08274-159 | C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA | 41.8310379,1.7543164 | 396562 | 4631767 | 08274 | Súria | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67202-20210526130529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67202-20210526130449.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||
| 67203 | Fons de Cinema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-cinema | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | L'estat general dels cartells i fotogrames es deficient. Molts són trencats, desfets o amb diferents graus de deteriorament per causa de la humitat. | <p>A les golfes de l'Ajuntament es conserva una col·lecció de cartells i fotogrames publicitaris en cartó, provinents del cinema 'Ideal'. Aquest fons es composa d'un total de 14.833 cartells distribuïts en 9.788 plecs. El fons ha estat inventariat per un afeccionat al cinema. Cada plec té un número escrit a llapis per la seva identificació. Es conserven en caixes de cartró numerades, classificant-se en cinc conjunts: 1. Pel·lícules americanes (núms. Inv. 1 - 3.520) 2. Pel·lícules europees (núms. Inv. 1 - 3.172 i de B-1 a B-306) 3. Pel·lícules espanyoles incloent coproduccions amb altres països (núms. Inv. 1 - 2.182) 4. Pel·lícules mexicanes i argentines (núms. Inv. 1 - 538) 5. Pel·lícules classificades S i del gènere de karate (conjunt sense numerar) A més, existeix una interessant col·lecció de fotogrames (quadres) de dimensions 24 x 34 cm agrupats en sis caixes i sense classificar ni inventariar.</p> | 08274-160 | C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA | <p>Les primeres sessions de cinema es van fer al barri de Sant Jaume, al carrer de la Salut, núm. 1, així com a cal Quintana i al teatre Ateneu. Els cinemes que des de 1924 va conèixer Súria van ser els següents 'Cinema Ideal', amb façana al carrer Vilanova, inaugurat el 1926, reformat el 1957 i tancat el 1970. El 'Sorisa' inaugurat el 1926, reformat el 1950 i ampliat el 1952. El cinema 'Califòrnia' inaugurat el 1953 i tancat a la dècada de 1980 (REGUANT, 1997). Un famós cineasta surienc va ser Ramon Biadiu i Quadrench, qui el 1929 va filmar la pel·lícula 'Corpus a Súria' (REGUANT, 1997).</p> | 41.8310221,1.7542876 | 396560 | 4631765 | 08274 | Súria | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67203-20210714143309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67203-20210714143543.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Existeix un interessant estudi - inventari sobre el fons de cartells realitzat per Àngel Sanz i Sala el maig de 1995. A més del fons es conserva una màquina projector de carbons del cinema Califòrnia, així com elements decoratius de guix encara en peu tant a l'escenari del cinema Ideal (que avui està ocupat per un taller mecànic) com a la platea del Califòrnia. | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||
| 67205 | Fons Josep Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-josep-coll | <p>MASSANA I PORTELLA, Josep (1996) Rècords i records. 1943-1973: 30 anys d'esport a Súria. S.Ll.: Arts Gràfiques Rodergas, S.A. REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | Necessita millorar les condicions de conservació | <p>Conjunt de plaques, trofeus i fotografies, d'aquest atleta surienc que fou campió d'Espanya en la dècada de 1950, i que es conserven en caixes de cartró a les dependències de l'edifici de l'Ajuntament</p> | 08274-162 | C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA | <p>És l'atleta més de renom de Súria i el primer que va destacar fora de l'àmbit local. Va ser campió d'Espanya de 'Cross' el 1948 i, per aquest fet, designat per a participar a les Olimpíades de Londres, encara que no va poder assistir a causa d'una lesió. El 1950 va guanyar també el campionat de Catalunya de 'Cross'. Va ser també guanyador de la 'Jean Bouin' i va formar part del R.C.D. Español. El 1951 es classificà en sisè lloc a la cursa de Sant Silvestre a Rio de Janeiro i el 1952 va ser cinquè. L'any 1951 al campionat d'Espanya d'atletisme en pista, celebrat a Montjuïc, va rebaixar el seu propi 'record' en la distància de 5.000 metres, que havia establert feia onze dies i el de 10.000 metres. Per la qual cosa el 1952 se li va atorgar la medalla de bronze al mèrit esportiu per part de l'Ajuntament de Barcelona (REGUANT, 1997).</p> | 41.8310403,1.7543168 | 396562 | 4631767 | 08274 | Súria | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67205-foto-08274-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67205-20210714143803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 67351 | Materials de Tavèrnoles al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | <p>Una part dels materials que provenen del terme municipal de Tavèrnoles corresponen als trobats durant diverses excavacions realitzades al segle XX al Puig del Far, a la bauma de la Baronessa, i a la zona de Sant Feliuet de Savassona: la Pedra del Dau, la Pedra del Sacrifici, el Rec de la Fíbula i la Tomba 1958. Una altra part dels materials són diversos elements arqueològics trobats pel municipi. La relació de materials corresponents al terme de Tavèrnoles i la seva catalogació és: - MEV 3537: fragments de teixit de cotó (Savassona). - MEV 5048: 2 vasos reconstruïts amb fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 10996: fragments de ceràmica a mà i a torn, pedra circular i restes òssies (Savassona-Cova de la Finestra). - MEV 11006: fragments de teula, ceràmica a torn, bronze i pedra (Savassona-Pla del Comte). - MEV 11014: fragments d'una destral neolítica i d'ascles de sílex, d'un punxó d'ós, de ceràmica a mà i de petxina (sepulcre de Savassona). - MEV 11015: una moneda de bronze -as ibèric d'Iltirta-, claus i fragments de metall (Savassona). - MEV 11031: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11034: fragments de ceràmica a torn i de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 11035: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 11039: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica; ferro; bronze; closca (Tavèrnoles). - MEV 11040: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11041: fragments de ceràmica a torn (Pedra del Sacrifici) - MEV 11054: fragment de ceràmica a mà del Bronze antic-mig (Solei de la Garriga). - MEV 11062: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 11070: fragments de ceràmica a mà i d'os (Savassona). - MEV 11074: fragments de ceràmica a mà (El Pujol). - MEV 11077: ascles sílex (Savassona). - MEV 12398: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic-mig (Pedra del Sacrifici). - MEV 12399: llengüeta de ceràmica a mà del Neolític antic (Savassona). - MEV 12400: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 12436: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12437: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12438: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12439: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12440: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12442: esquelet del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12443: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12444: mà de molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12445: esquelet del Neolític mitjà (Savassona-sepulcre de fossa). - MEV 12446: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12447: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12448: percussor de pedra del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12479: ascle de sílex i dentàlium (Pedra del Sacrifici). - MEV 12480: closca de petxina, dent, restes òssies, bronze, sílex i quars (Savassona). - MEV 12493: destral polida del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12544: fragments de maxil·lar humà i de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12545: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12546: fragments de ceràmica a mà, roques, minerals i ossos (Savassona). - MEV 12548: fragment de molí, percutor, sílex i còdols (Savassona). - MEV 12549: destral, mà de morter i fragments granit (Pedra del Sacrifici). - MEV 12553: fragments de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12554: fragments de ceràmica a torn medievals (Pedra del Sacrifici). (Continua a Observacions)</p> | 08275-74 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Continuació de l'inventari de materials corresponents al terme de Tavèrnoles dipositats al Museu Episcopal de Vic (començat a Descripció) - MEV 12555: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12556: fragments de ceràmica a torn, ceràmica a mà, ossos i roca (Pedra del Sacrifici). - MEV 12557: fragments de ceràmica a mà i ossos (Pedra del Sacrifici). - MEV 12558: fragments de ceràmica a mà i ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12560: fragments de ceràmica a mà (Font de la Baronessa). - MEV 12732: fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Dau). - MEV 12939: restes òssies medievals (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13122: fragment de vas de ceràmica a mà del Neolític antic evolucionat (Pedra del Sacrifici). - MEV 13123: tassa de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13124: vas de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13125: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13126: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13127: polsera (fragment) petxina del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13128: espàtula, punxó i restes òssies del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13129 punxó d'os tallat i polit del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13130 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13131 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13132: gratador de sílex del Neolític antic (Savassona). - MEV 13134: punta de sageta de bronze del Bronze antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 13135: fragments de ceràmica a mà del Neolític Mitjà (Savassona). - MEV 13515: fragments de ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 13516: restes òssies (Savassona). - MEV 13517: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 13537: fragments d'olla de ceràmica medieval (Savassona). - MEV 13540: fragments lítics, d'ossos i de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV.13541: fragments de ceràmica a mà de la Primera edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 13542: fragments de ceràmica a torn moderns (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13543: fragments de ceràmica a mà i a torn, vidre, sílex, petxina, ferro, bronze i os del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13548: fragments de ceràmica a mà i a torn, sílex, fusta, os i petxina (Savassona). - MEV 13570: banya i ullal de cèrvid (Savassona). - MEV 13599: fragments de ceràmica, quars, os i carbó (Pedra del Sacrifici). - MEV 13601: fragments de ceràmica a mà i a torn i d'os (Savassona). - MEV 13602: fragment de vas decorat de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13603 fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV 13604: fragments decorats de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13606: fragments de ceràmica (Rec de la Fíbula). | 79|81|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||
| 67354 | Materials de Tavèrnoles al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA: www.mgsb.es/</p> | <p>Es tracta de materials fòssils recollits al terme municipal de Tavèrnoles, principalment pel Dr. Lluís Via Boada entre els anys 50 i 60 del segle passat. Foren trobats a diferents zones del terme municipal: a les proximitats del castell i a d'altres indrets de Savassona, al voltant del Pont del Vent, al Raurell, a la carretera del Parador de Sau, a la Passarella, i a can Ton Xic. Entre els materials recollits, que corresponen a l'eocè, hi destaca la fauna carcínica (crancs) del jaciment de can Ton Xic.</p> | 08275-77 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. C/ Diputació nº 231, 08007, Barcelona. | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona, propietat de l'Arquebisbat de Barcelona, fou fundat l'any 1874. La col·lecció del museu té unes 70.000 entrades de fòssils de tots els períodes geològics. Compta amb un important fons museístic en paleontologia especialitzada en invertebrats. El Museu Geològic disposa d'una biblioteca especialitzada, un laboratori i un destacat arxiu històric.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||||||
| 67475 | Col·lecció de maquetes de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-maquetes-de-lespai-natural-de-les-guilleries-savassona | DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA DE PARCS NATURALS: parcs.diba.cat/ | XXI | Es tracta de la col·lecció de maquetes de l'exposició permanent 'Guilleries-Savassona, a gran escala' del Centre d'Informació de Tavèrnoles. Són set maquetes que representen llocs emblemàtics de l'Espai Natural de les Guilleries, que permeten interpretar el seu paisatge i territori. Hi ha una maqueta general de l'espai protegit, dos del monestir i de l'entorn de Sant Pere de Casserres, i les altres corresponen a la presa del pantà de Sau, el turó de Sant Feliuet de Savassona, els cingles de Tavertet i el pont de Malafogassa. L'exposició es pot visitar tots els dimarts, caps de setmana i festius de 10 a 15 h, i el seu accés és gratuït. | 08275-198 | Nucli urbà de Tavèrnoles. Centre d'Informació de Tavèrnoles: C/ Montseny, 2 , 08519. | 41.9521200,2.3262200 | 444157 | 4644680 | 2013 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67475-foto-08275-198-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Escola del Treball de Barcelona, C.F.G.S de Projectes d'Obra. | 98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 69258 | Col·lecció de material del Castell de Taradell al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-del-castell-de-taradell-al-museu-episcopal-de-vic | X-XV | <p>Al Museu Episcopal de Vic hi ha dipositat material aqueològic provinent de l'excavació realitzada al Castell de Taradell. En concret, es tracta de fragments de ceràmica i de fauna, que han estat datades de l'època medieval.</p> | 08278-196 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. La intervenció arqueològica del Castell de Taradell es va començar l'any 1984.</p> | 41.8736700,2.2874600 | 440872 | 4635996 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | La informació dels objectes ha estat facilitada pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||||
| 69373 | Col·lecció de goigs de la biblioteca municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-goigs-de-la-biblioteca-municipal | XIX-XX | La col·lecció està formada per més de 1500 partitures de goigs d'arreu de Catalunya. Són tots originals i n'hi ha algun de repetit. La col·lecció està ordenada per advocacions. La majoria són del segle XX, tot i que n'hi ha algun del segle XIX. | 08278-321 | Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Carretera de Balenyà, 101. 08552 Taradell | La col·lecció està formada per goigs de diverses procedències. D'una banda, els que estaven guardats al magatzem de l'ajuntament vell. De l'altra, els que ha cedit a la biblioteca Mn. Antoni Pladevall, que aplega diversos fons com és el de Joaquim Serra i Vilella de Roda de Ter. | 41.8711600,2.2846200 | 440634 | 4635719 | 08278 | Taradell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69373-foto-08278-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69373-foto-08278-321-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||
| 69380 | Col·lecció d'objectes de les fàbriques tèxtils de Taradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-les-fabriques-textils-de-taradell | XX | La col·lecció d'objectes procedents de les fàbriques tèxtils de Taradell està situada en una sala del Centre Cultural Can Costa i Font. Entre els objectes destaca una màquina de picar cartrons de Can Cosa i Font, una màquina de foradar de Canal i Autonell, una màquina de fer els acabats de tovallola d'Isidro Iglesias, un teler de fer galons de Comercial Sert, un quadre general elèctric de Can Costa i Font, una marqueta de teler de la fàbrica Can Costa i Font, etc. A banda d'aquests objectes, s'hi conserva una màquina de cine antiga. | 08278-328 | Centre Cultural Can Costa i Font. Carretera de Balenyà, 101. 08552 Taradell | Durant el segle XIX el gremi dels paraires visqué un període de crisi que afectà notablement a l'economia i la demografia de Taradell. A principi del XX es van començar a instal·lar a Taradell les primeres indústries tèxtils, afavorides per la portada d'electricitat al poble: la fàbrica d'en Sert, Iglèsias, el Vapor o Serra i Balet, Can Brugalla o Autonell-Canals i Can Puigmartí, renovada després per Bonaventura Costa i Font. Aviat el sector tèxtil va tenir una gran prosperitat, que suposà el creixement econòmic i demogràfic de la vila, on s'hi desplaçaven treballadors de pobles veïns que van acabar residint-hi. | 41.8711500,2.2846300 | 440635 | 4635718 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69380-foto-08278-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69380-foto-08278-328-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||
| 69408 | Col·lecció de maquetes de la Torre de Don Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-maquetes-de-la-torre-de-don-carles | XX | A la Torre de Don Carles hi ha exposades quatre maquetes d'esglésies romàniques: Santa Maria de Vilalleons, Sant Ponç de Corbera, Santa Coloma d'Andorra i Sant Joan de Caselles d'Andorra. Estan fetes a escala amb materials tradicionals, bàsicament de pedra i fusta. | 08278-367 | Torre de Don Carles | 41.8760600,2.2871800 | 440851 | 4636261 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69408-foto-08278-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69408-foto-08278-367-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | Ramon Martí Masdeu | 98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||
| 69435 | Col·lecció municipal de material arqueològic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-material-arqueologic | A l'entrada de l'ajuntament hi ha una vitrina amb diverses peces de material arqueològic procedent de la Tomba de la Serra. Es tracta de dues destrals de pedra prehistòriques, una olla de ceràmica reduïda i quatre fragments de ceràmica, entre les que hi ha una vora de kalathos de ceràmica ibèrica pintada. | 08278-405 | Ajuntament de Taradell. C. de la Vila, 45. 08552 Taradell | Tal i com consta a la placa, el vas de ceràmica va ser donat a l'Ajuntament de Taradell per Eudald Molas i Família l'any 1998. | 41.8736700,2.2874300 | 440870 | 4635996 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69435-foto-08278-405-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69435-foto-08278-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69435-foto-08278-405-3.jpg | Física | Prehistòric|Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 76|81|80 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||||
| 69482 | Col·lecció de pintura Joan Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-joan-casanovas | XX | En una sala del Centre Cultural Can Costa i Font s'hi conserva una col·lecció de pintura cedida pel pintor taradellenc Joan Casanovas. Són obres figuratives de format mitjà, eminentment pintades en oli sobre tela. La temàtica comuna en tots ells és el poble de Taradell: vista del poble des del Tint, el molí dels Capellans, la plaça de Santa Llúcia i un autorretrat. A la sala també hi ha penjats diverses imatges de les obres de teatre en què participava l'autor. | 08278-452 | Centre Cultural Can Costa i Font. Ctra. de Balenyà, 101. 08552 Taradell | El pintor Joan Casanovas i Molist (Taradell, 1913-2001) va fer diverses obres amb els paisatges de Taradell. Al llarg de la seva vida va participar activament en nombroses iniciatives culturals, polítiques i socials del poble. | 41.8709300,2.2846100 | 440633 | 4635693 | 08278 | Taradell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69482-foto-08278-452-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | Joan Casanovas i Molist | 98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||
| 69601 | Col·lecció municipal de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintura-1 | XXI | A la Residència Vilademany hi ha exposada una col·lecció de pintura de diversos artistes locals, com són Josep Molet, Jesús Ramos, Berta Blancafort, Josep Casanovas, Rita Sañé, etc. Hi ha una vintena d'obres figuratives de format petit, la majoria pintades amb oli sobre tela o bé amb aquarel·les. La temàtica predominant són de indrets i paisatges de Taradell, així com alguna natura morta. | 08278-571 | Residència Vilademany. Avda. Vilademany | Fa uns anys, quan s'organitzava una exposició d'algun artista local al Centre Cultural Can Costa i Font, a canvi de cedir gratuïtament l'espai l'autor donava un dels seus quadres a l'Ajuntament de Taradell. | 41.8692800,2.2854700 | 440703 | 4635509 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||||||
| 86284 | Gegants i gegantó de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-geganto-de-tavertet | <p><span><span><span><span><span><span>COLLA GEGANTERA DE TAVERTET: </span></span><span><a href='http://www.gegantersdetavertet.org/'><span>http://www.gegantersdetavertet.org/</span></a></span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Es tracta dels gegants en</span> <span>Joan de Balà</span> i <span>Carme 'la Pastora' i el gegantó</span> <span>en Joan de Serrallonga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els gegants representen personatges reals que van viure a Tavertet a principis del segle XIX. Van ser construïts l'any 1998 per iniciativa de la Comissió de Festes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El gegant és en Joan de Balà, que era un carboner que va es va instal·lar a Tavertet, del que es desconeixia el seu origen. Pesa 53 kg i fa 3,3 m d'alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La geganta és la Carme, l'àvia de can Baró, que era una pastora que mantenia a la família amb el seu ramat d'ovelles. Pesa 48 kg i fa 3,15 m d’alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El gegantó és el famós bandoler</span> <span>en Joan de Serrallonga, construït l’any 2013 per l'escultor Dani Garrido del taller Creacions Tallaferro. Pesa 17 Kg i té una alçada de 2,10 m. Presenta la particularitat de que pot treure fum del canó del pedrenyal que porta a la mà esquerra.</span></span></span></span></p> | 08280-44 | Ajuntament de Tavertet. C. de Jaume Balmes, 1, 08511. | <p><span><span><span><span>L'any 2005 un grup de veïns i d'estiuejants, engrescats per en Joan Vilella, van crear la Colla Gegantera de Tavertet. L’Ajuntament els va cedir els gegants, que s'havien construït l'any 1998 per iniciativa de la Comissió de Festes.</span></span></span></span></p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86284-44jpg0.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del web de la Colla Gegantera de Tavertet (http://www.gegantersdetavertet.org/) | 98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 88087 | Campanes de Sant Cristòfol de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-cristofol-de-tavertet | <p><span><span><span><span>COLL, X. (2004) “Les campanes de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 51. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 11-12.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI DE CAMPANES: </span><span><span><span><span><span><a href='http://www.campaners.com%0d'>http://www.campaners.com</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span>El campanar de l'església de Sant Cristòfol de Tavertet té quatre campanes, que es toquen a través de moderns sistemes electrònics. Es tracta de les següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Campana 1, probablement fossa per Jaume Pallés (Granollers), l’any 1766.</span><span> Presenta una i</span><span>nscripció, difícil de llegir: 'Joan – MAESTRA. . . / Jaume Balls me fecit / Any 1… 66'.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Cristòfora-Josepa-Isidra, fossa per Antonio Linares García (Torredonjimeno), l’any 1949 .</span><span> Va ser </span><span>pagada amb donatius particulars i apadrinada pels amos de l’Avenc, els noms dels quals hi figuren gravats.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Sant Bernat, fossa l’any 1949.</span> <span>Donada per Bernat Corbera i Bras l’any 1994.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Santa Berta, fossa l’any 1949.</span> <span>Donada per Berta Serra i Aragonès l’any 1994.</span></span></span></span></li> </ul> | 08280-237 | Església de Sant cristòfol de Tavertet. Pl. Major, s/n, 08511. | <p><span><span><span><span>L'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van espoliar i cremar l'església de Sant Cristòfol de Tavertet i van fer caure les antigues campanes, a excepció d’una d’elles, per a endur-se-les i fondre-les com a material de guerra.</span></span></span></span></p> | 41.9954900,2.4194900 | 451920 | 4649438 | 08280 | Tavertet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88087-237jpg0.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||
| 88197 | Materials de Tavertet al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavertet-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | XX aC-XVII | <p><span><span><span><span>El Museu Episcopal de Vic custodia, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació de materials que provenen del terme municipal de Tavertet i la seva catalogació és:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>MEV 10988: fragment (arqueologia), romà.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 11205: vas (arqueologia), 1500-1200 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12727: ceràmica; dent; metall; vidre (arqueologia), Edat del Bronze.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12738: ornament (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12739: ornament (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12740: aplic (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12741: aplic (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12742: aplic (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 24421: plat tapadora (arqueologia), 1100-650 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 24423: urna (arqueologia), 1100-650 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 4672: arqueta (mobiliari), primer quart segle XIV.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 4673: encenser (orfebreria), segle XIII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 4683: placa (orfebreria), segle XIII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 5245: fogó d'encenser (orfebreria), segle XIII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 5519: punta de fletxa, arma i arnès. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 7295: compartiment de retaule (pintura),1538.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 7296: sagrari (escultura), 1538.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 8341: creu processional (orfebreria), segle XVII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 8342: canelobre (ferro forjat), segle XV.</span></span></span></span></li> </ul> | 08280-249 | Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Anna Homs (Documentació i Arxiu Fotogràfic del Museu Episcopal de Vic). | 79|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||
| 68817 | Col·lecció pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-pintura-de-lajuntament-0 | VV.AA. (1986). Història de l'Art Català. Volum VIII. Edicions 62. Barcelona. | XX | Col·lecció formada per una dotzena de quadros. Repartits a les diferents estances de l'Ajuntament. Obres de Vila Arimany, Àlvar Suñol, Jordi Freixas Cortés, etc. | 08282-143 | Plaça de la Vila, 1 | 41.4817200,2.2690200 | 438973 | 4592493 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68817-foto-08282-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68817-foto-08282-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Les trobem a les diferents sales que conformen l'Ajuntament en la primera planta. Estan sense numero de registre però en bon estat. Diferents formats, la majoria són pintures a l'oli. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||
| 68820 | Fons artístic Lola Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-artistic-lola-anglada | <p>Castillo, Montserrat (comissaria de l'exposició) (2005) Catàleg de l'exposició: Lola Anglada i l'ideal del llibre. Diputació de Barcelona. Rius Vernet, Núria (2015) Lola Anglada. Memòries 1892-1984. Diputació de Barcelona. https://www1.diba.cat/uliep/pdf/fullejar/54939_fullejar.pdf https://www1.diba.cat/uliep/pdf/55262.pdf http://arxiugeneral.diba.cat/biblioteca/Search/Results?lookfor=lola+anglada&type=AllFields</p> | XX | <p>L'Oficina de patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona custodia un total de 2.280 obres de naturalesa artística (il·lustracions, pintures, plafons ceràmics, etc.) realitzats per Lola Anglada. El fons procedeix de la deixa testamentària per la que Lola Anglada nomenava a la Diputació de Barcelona hereva universal de tots els seus béns a canvi de beneficiar-se d'un vitalici a càrrec de la Diputació de Barcelona des de l'any 1973. Lola Anglada va morir el 12 de setembre de 1984, passant tota l'obra i documentació a propietat de la Diputació de Barcelona.</p> | 08282-146 | Oficina Patrimoni Cultural Diputació de Barcelona. Carrer Urgell, 187. 08036 Barcelona | <p>Lola Anglada (Barcelona 1896- Tiana 1984) va tenir una estreta relació amb Tiana, on es va instal·lar a la casa d'estiueig familiar després de la Guerra Civil. En aquest municipi va fer la major part de la seva obra, que la va portar a que se li concedís la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1981. Ilustradora i autora de diversos llibres (Margarida; El més petit de tots; La meva casa i el meu jardí; Les meves nines; La Barcelona dels nostres avis), la majoria ilistrats per ella mateixa. És una de les artistes noucentistes més destacades de Catalunya.</p> | 41.4814000,2.2686600 | 438943 | 4592457 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lola Anglada i Sarriera | El Museu Romàntic de Can Llopis (Sitges) conserva la col·lecció de nines de Lola Anglada. | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||
| 69724 | Col·lecció del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | <p>AA.DD. (2004) Memòria de la intervenció al Pla de les sitges de Camaró. (Torre de Claramunt) abril-març 2004. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203. ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301.</p> | <p>Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserva una col·lecció de peces procedents des jaciments arqueològics i paleontològics del terme de la Torre de Claramunt. És la següent: Núm. de registre: 4695 Lot de Material arqueològic: fragments; eines/instruments, monedes; altres objectes. Procedència: Cova sepulcral de Noranta Núm. De registre: 4765 Lot de Material arqueològic: fragments; restes humanes Procedència: Cova sepulcral de Noranta Núm. De Registre: 4774 Lot de material arqueològic: fragment eina/instrument Procedència: Frígols Núm. De Registre: 4785 Lot de material arqueològic: fragments eines/instruments Procedència: La Torre de Claramunt Núm. De Registre: 5047 Lot de material arqueològic: fragments Procedència: Pla de les Sitges del Camaró Núm. De Registre: 5048 Lot de material arqueològic: fragments Procedència: La Garça Núm. De Registre: 8314 Elephas: Fragment de defensa superior, sense esmalt Donat el petit tamany dels fragments, no s'observa la típica curvatura d'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre Núm. De referència: 8315 Elephas. Fragment de defensa superior, sense esmalt. Donat el petit tamany dels fragments, no s'observa la típica curvatura d'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre. Núm. De Registre: 8316 Elephas. Fragment de defensa superior, sense esmalt. Donat el petit tamany dels fragments no s'observa la típica curvatura d'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre. Núm. De referència: 8317 Palaeoloxdon antiquus. Aquest molar presenta una corona tipus hipsodonta, donat que ha crescut en alçada, que conté unes làmines estretes i plenes de plecs formades d'ivori. La relació entre la longitud total i el número d'aquestes làmines és molt útil per la sistemàtica. Aquesta peça conserva gairebé totes les arrels. A la zona lateral del molar s'observen diferents línies de creixement. Procedència: Turbera del Pla de la Torre</p> | 08286-109 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Les peces de la Col·lecció arqueològica i paleontològica del Museu de la Pell d'Igualada i comarcal de l'Anoia provenen de les donacions i dipòsits aportats per estudiosos locals, pel CECI. Les peces de la col·lecció paleontològica són donació del Sr. Amenós.</p> | 41.5335200,1.6582200 | 388068 | 4598855 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-3.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Neògen|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 78|79|80|81|85|125|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||
| 70152 | Materials del jaciment paleontològic de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-del-jaciment-paleontologic-de-ca-namat | <p>Materials procedents del jaciment paleontològic de ca n'Amat, actualment dipositats als magatzems del museu del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. Per una banda es conserven les restes fragmentades d'una mandíbula i d'un maxil·lar que pertanyien al mateix individu. Es tracta de 13 fragments de diferents dimensions, identificats amb el taxó 'Progenetta montadai vallesiensis'. Per altra banda, també es conserven 5 fragments proximals d'un metàpode procedents d'un rumiant. Totes les restes estan perfectament conservades i classificades, amb una datació establerta dins del període Neogen, a l'època del Miocè mitjà-superior i a l'edat del Aragonià superior (MN7/9), fa aproximadament entre 11,2 i 18 milions d'anys.</p> | 08290-37 | Carrer Escola Industrial, 23, 08201 Sabadell | <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat. Tot i que inicialment els materials s'havien catalogat dins l'edat corresponent al Vallesià (entre 9 i 11,2 milions d'anys), finalment la datació de les restes s'ajustà a l'Aragonià.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 125 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||||
| 79475 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-3 | XX-XXI | Col·lecció de pintura aplegada a l'Ajuntament de Vacarisses a partir dels guanyadors del concurs de pintura ràpida que s'organitza per la Festa Major. Consta d'una cinquantena d'obres que es recullen entre els tres primers premis i l'accèssit local. Els quadres es troben repartits entre diferents sales de l'Ajuntament, magatzems municipals i altres centres públics, com ara les escoles. Es tracta de pintures que representen paisatges característics de Vacarisses fets, en la seva major part, per artistes del Vallès i del Bages entre els quals cal esmentar Vila Arimany, Vila Closes o Ernest Descals. | 08291-114 | Ajuntament de Vacarisses: carrer Pau Casals, 17 | El concurs de pintura ràpida de la Festa Major s'organitza des de l'any 1997. | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79475-foto-08291-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79475-foto-08291-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||
| 79485 | Col·lecció d'eines i objectes rurals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-deines-i-objectes-rurals | XIX-XX | Alguns dels objectes es troben en un estat precari | Col·lecció d'eines i objectes rurals procedents de diverses masies de Vacarisses i de Rellinars que es conserven al magatzem municipal situat a la Fàbrica. Consta dels següents objectes de gran format: un trill, el mecanisme i suport d'un rellotge de gran format, un fre de carro, una ventadora i restes d'una altra, una empacadora, un carro, una plataforma d'un carro sense rodes, un aixecador de carro, un rodet o corró, un tir i una tallant d'arada. També hi ha eines de menors dimensions: un cistell, un caparó de portadora, un rastrell, una fulla de guadanya, un cofí, un raspador, un parany, un cullerot, una sella de muntar, dos bastets de carro, un collar i corretges, així com altres eines diverses. Finalment, hi ha també altres objectes d'una certa antiguitat, com ara una taula, dos projectors de cinema i murals d'escola. | 08291-124 | Magatzem Municipal a la Fàbrica. Ctra. de la Bauma, 1 | L'any 1987, quan la Diputació de Barcelona va adquirir la finca de l'Obac, s'aplegaren un seguit d'objectes rurals que hi havia a la casa amb el propòsit de fer un petit museu al castell de Vacarisses. Per aquesta finalitat es van recollir més tard altres objectes de masies de Vacarisses i, molt especialment, de la masia de can Candi, de Matadepera, d'on procedeixen la major part d'estris de gran format. Aquests objectes foren dipositats al castell, però la proposta del museu no va prosperar. En el moment de la rehabilitació del castell, l'any 2005, el que quedava de la col·lecció, que es trobava en un estat de conservació força precari, fou traslladat al magatzem municipal de la Fàbrica. L'any 2006 la Diputació de Barcelona va realitzar un inventari d'aquesta col·lecció. | 41.6064700,1.9181700 | 409855 | 4606650 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79485-foto-08291-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Existeix un inventari de la col·lecció realitzat per la Diputació de Barcelona | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 79828 | Col·lecció del Material arqueològic Vallbona d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-material-arqueologic-vallbona-danoia | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia s'hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Vallbona d'Anoia. En concret es tracta d'un conjunt de 3 caixes amb material arqueològic provinent dels jaciments del Fonollar, El Salt del Met i del Marge dret de la Riera Seca, concretament durant les obres de seguiment pel traçat del gasoducte del tram de Piera a Vallbona d'Anoia. | 08292-121 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader. 08700 Igualada | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia fou creat l'any 1954 i ocupa dos edificis, l'antiga fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El recorregut expositiu està basat en la indústria igualadina, basada en la manufactura de la llana i el cuir. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 81|83|85|94|98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||||
| 71012 | Col·lecció de fòssils de Vallcebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fossils-de-vallcebre | La col·lecció de fòssils es troba a l'Institut Crusafont. Aquesta és l'entitat que custòdia alguns dels fossils que s'han trobat en els jaciments del nucli de Vallcebre, concretament s'hi guarden: fibló de rajada fòssil de la Mina Esquirol i ous de dinosaure de Fumanya Nord. Alguns d'aquests fossils s'han traslladat a l'Institut Crusafont, no per ser el centre o museu més proper, sinó perquè permet fer-ne un estudi i guarda més acurats. | 08293-129 | Sabadell | El jaciment de Mina Esquirol es situa a la zona sud del terme municipal de Vallcebre, a l'Est de la Serra d'Ensija, just a l'inici sud de la Costa del Coll de Fumanya. El jaciment fou descobert el setembre de 2001, presenta una extensió de 2.500 m2 i s'hi han catalogat unes 80 icnites. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71012-foto-08293-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71012-foto-08293-129-3.jpg | Legal i física | Mesozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Dipòsit provisional a l'Institut Crusafont. | 122 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||
| 71013 | Col·lecció de fòssils de Vallcebre del Museu de les Mines de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fossils-de-vallcebre-del-museu-de-les-mines-de-cercs | El MMCercs, pel fet de ser el museu més pròxim als jaciments de Vallcebre, és el que s'encarrega de custodiar part dels fòssils i restes que s'hi ha localitzat. Exactament el MMCercs guarda: 3 dents (TE-01: dent cònica amb una corona de secció basal circular i extrem apical agut, acabat en punxa. Dent restaurada amb reïnes; TE-02: dent robusta i cònica amb una corona de secció basal circular, lleugerament el·líptica, i extrem apical agut i rom, arrodonida. Presenta dues carenes longitudinals molt marcades. L'extrem labial es troba molt erosionat; i TE-06: correspon a una dent robusta, cònica i amb una secció basal circular. Es conserva només la part basal de la corona) i un os fòssil (TE-07: fòssil que correspon a un fragment ossi pla i allargat, de secció elíptica. Té una longitud de 6 cm i una amplada de 4 cm) provinents de l'aflorament del Torrent de l'Esdavella. | 08293-130 | Plaça Sant Romà, s/n Colònia de Sant Corneli, Cercs. | En les prospeccions que s'han realitzat al terme municipal de Vallcebre des de finals dels anys 90, s'hi ha localitzat diferents restes fòssils. A l'aflorament del Torrent de l'Esdavella s'hi van trobar dents i un os, fòssils que es conserven al MMC a l'espera que s'obri el futur centre d'interpretació de Fumanya. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Dipòsit provisional al Museu de les Mines de Cercs. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||||||
| 71155 | Tren i altres maquinària de les mines de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tren-i-altres-maquinaria-de-les-mines-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Diversos elements que estàn relacionats amb l'antiga explotació de carbó de la zona. El trenet està format per la màquina i diversos vagons que eren els que s'utilitzaven pel transport dels miners a l'interior de la mina i diverses vagonetes que servien per extreure el mineral. El de personal procedeixen de la mina de Carbons Pedraforca de Saldes. També es conserva altra maquinària específica com la pala carregadora. Les vagonetes es mantenen a l'exterior, mentre que la màquina es conserva dins uns contenidors instal·lats a l'inici de la via per a aquesta finalitat. | 08293-273 | Coll de Pradell | L'empresa Carbones Mari S.A. explotà carbó a Coll de Pradell entre 1936 i 1962, arribant a tenir treballant unes 200 persones, algunes que havien optat per fer el servei militar a la mina. L'explotació Enriqueta es va explotar entre 1936 i 1955, i la Mina nova entre 1949 i 1962. Els anys 1970 va començar la davallada en l'explotació del carbó a la zona, que va acabar amb el tancament de les mines de Vallcebre i Fígols, i finalment l'any 2005 amb el tancament de l'explotació de Carbones Pedraforca S.A. Que va ser la darrera mina en funcionament a la comarca. | 42.2012800,1.7835600 | 399575 | 4672841 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71155-foto-08293-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71155-foto-08293-273-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Actualment les instal·lacions les manté l'associació 'Tren Miner Turístic'. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 71500 | Col·lecció del Centre d'Interpretació de la Masia - Molí de can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-centre-dinterpretacio-de-la-masia-moli-de-can-batlle | <p>GONZÁLEZ I MORENO-NAVARRO, Antoni (1999). La restauració objectiva (mètode SCCM de restauració monumental). Memòria SPAL 1993-1998. Barcelona : Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, vol. II, p. 55-68. Http://www.vallirana.net/ (Consulta: 19-06-2017). Http://turisme.elbaixllobregat.cat/ (Consulta: 19-06-2017).</p> | XV-XX | <p>Col·lecció instal·lada dins de l'edifici de la Masia-Molí de can Batlle, formada per diversos elements originaris i objectes relacionats amb el funcionament dels molins fariners documentats a l'edifici. La part museïtzada es situa als soterranis i al pati exterior, on s'ubiquen els mecanismes dels molins pròpiament dits (molí fariner de rodet horitzontal del segle XV i molí fariner de roda hidràulica del segle XIX). Mitjançant la instal·lació de diversos plafons s'explica la funcionalitat d'aquests molins, així com l'evolució arquitectònica dels mateixos i l'ofici de moliner. La col·lecció està formada per diversos objectes com maquetes, les rodes de molí, les rodetes de fusta, pasteres i eines com garbells, ganxos de ferro, balances, etc. A la planta baixa es conserven diversos elements originaris de la masia bastida a principis del segle XVII com el forn de pa, una pica de pedra o la llar de foc, entre d'altres.</p> | 08295-776 | Carrer del Molí, 2-4 | <p>El Centre d'Interpretació de la Masia-Molí de can Batlle fou creat l'any 1995 després de diverses actuacions dutes a terme a l'edifici entre els anys 1985 i 1995. Fou objecte de dues intervencions arqueològiques, una restauració integral tant de l'edifici com de les seves instal·lacions i una adequació del seu entorn, així com la instal·lació museogràfica pròpiament dita. Destaca la roda de calaixos que forma part del molí hidràulic del segle XIX, la qual es va tornar a posar en funcionament el mes d'octubre de 2006 i és única a la província de Barcelona. L'any 2015, el molí fou inclòs per la Generalitat de Catalunya dins dels 150 elements més destacables del patrimoni industrial de Catalunya, dins de la categoria de molins i serradores hidràuliques.</p> | 41.3838300,1.9326200 | 410754 | 4581917 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71500-foto-08295-776-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71500-foto-08295-776-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71500-foto-08295-776-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest centre d'interpretació està inclòs al cens de Col·leccions obertes al públic de la Generalitat de Catalunya (Servei de Museus - Departament de Cultura) com a 'Centre d'Interpretació del Patrimoni Masia Molí de Can Batlle'. | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 71923 | Col·lecció municipal de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintura-2 | XX-XXI | <p>Col·lecció ubicada a la planta baixa de la Masia-molí de can Batlle. Està formada per una vintena de peces aproximadament, amb la tècnica de pintura a l'oli sobre tela. Representen diversos indrets del municipi de Vallirana. Són el resultat de diverses edicions del Concurs de Pintura Ràpida de Vallirana, que es celebra per la festa major de Sant Mateu.</p> | 08295-737 | Carrer del Molí, 2-4 | <p>Es tracta de les obres que havien guanyat premis en diferents edicions del Concurs de Pintura Ràpida de Vallirana, celebrades entre finals dels anys 90 i principis dels 2000. Els autors de les obres formaven part del Cercle Artístic de Vallirana.</p> | 41.3838300,1.9326200 | 410754 | 4581917 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71923-foto-08295-737-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71923-foto-08295-737-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||
| 71925 | Col·lecció-Museu Etnològic del Centre Excursionista de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-museu-etnologic-del-centre-excursionista-de-vallirana | <p>Http://cevallirana.blogspot.com.es/p/casa-museu.html (Consulta: 29-05-2017).</p> | XVIII-XX | <p>Col·lecció etnològica del Centre Excursionista de Vallirana (CEV) situada a la seu de l'entitat, a cal Capellades. Es tracta d'un col·lecció heterogènia que integra diversos elements mobles amb el propi edifici. S'ha mantingut el concepte original de la casa, mantenint la distribució dels espais, la seva decoració i el mobiliari. Al vestíbul d'accés hi ha una col·lecció de rajoles acolorides, un molinet de cafè de cal Doctor (bar de les Casetes Montané) i diversos elements relacionats amb la producció de vi (inclou el celler i el cup). A la sala coberta amb volta catalana hi ha l'exposició permanent d'arquitectura rural de Vallirana, relacionada amb els elements de pedra seca dispersats per tot el municipi (barraques, forns, escales de marge, cocons de marge, etc.). En aquest mateix espai hi ha dues grans vitrines amb una col·lecció de càntirs i gerres, una altra de fòssils, eines del camp, balances, llibres, una vaixella de la casa, restes arqueològiques de l'ermita de Sant Silvestre, entre d'altres (materials de la cova Bonica i de la cova de l'Avi, datades al Neolític tardà). També hi ha materials i peces d'altres poblacions. Al costat d'una de les vitrines, destaquen també uns trills de fusta amb pedra de sílex. A la primera planta hi ha el menjador, amb una vitrina de fusta amb la vaixella decorada de la casa. El rebost i la cuina estan musealitzats amb materials relacionats amb el desenvolupament de les funcions quotidianes. En destaca una màquina de cosir de ca l'Eixut i un armari de fusta de can Dispanya. Al pis superior hi ha diversos objectes relacionats amb les feines del camp, així com fragments de ceràmica i rajoles.</p> | 08295-739 | Carrer Major, 402 | <p>La col·lecció ocupa diversos espais de la casa de cal Capellades, adquirida pel Centre Excursionista de Vallirana l'any 1985. Es van recuperar diversos aspectes originals de la construcció, com per exemple el cup o el paviment original de pedra amb les roderes dels carruatges marcades, entre d'altres. Els materials que conformen aquesta col·lecció foren recollits en diverses excavacions, recuperats d'edificis enderrocats o cedits per diverses persones. L'exposició permanent d'arquitectura rural de Vallirana s'inicià l'any 2013 amb la intenció de mostrar els resultats obtinguts durant la feina de camp del Grup de Recerca del CEV.</p> | 41.3871600,1.9303700 | 410570 | 4582289 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71925-foto-08295-739-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71925-foto-08295-739-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71925-foto-08295-739-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Popular|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al Cens de Col·leccions obertes al públic de la Generalitat de Catalunya (Servei de Museus Dep. de Cultura) consta com a Museu Etnològic del Centre Excursionista de Vallirana. | 85|94|98|119|78 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||
| 71927 | Col·lecció de materials arqueològics al MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-al-mac | <p>BALDELLOU, Vicente (1974). 'Los materiales arqueológicos de la Cova Bonica de Vallirana (Barcelona)'. Revista Ampurias (Barcelona), 36, p. 1-19. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Font: fons documental del Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | <p>Fons diversos de materials arqueològics procedents d'alguns dels jaciments del terme municipal de Vallirana, que es conserven a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Els jaciments en qüestió són tres: la cova Bonica, la cova de la Fou d'en Montané i les coves de Sota Penya II i III. Els materials de la cova Bonica es corresponen amb atuells, punxons, punyals i destrals, així com restes òssies, fusaioles i fragments de ceràmica (també bols i vasos). La seva cronologia abarca des del Neolític Antic Cardial fins a l'Edat del Bronze (5500-650 a.C.). De la cova de la Fou d'en Montané hi ha diversos fragments de ceràmica que abarquen la mateixa cronologia que en el cas de la cova Bonica. Pel que fa a les coves de Sota Penya, s'han documentat diversos atuells datats entre el Neolític Antic Cardial i el Bronze Antic-Mig (5500-1200 a.C.).</p> | 08295-741 | Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona | <p>La procedència d'aquests materials correspon a diverses intervencions arqueològiques en el cas de la cova Bonica, així com a prospeccions efectuades durant els anys 30 per Serra Ràfols (coves de Sota Penya). La cova de la Fou d'en Montané fou prospeccionada amb intenció arqueològica l'any 1936.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71927-foto-08295-741-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71927-foto-08295-741-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71927-foto-08295-741-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 79|78 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||
| 71928 | Col·lecció paleontològica de l'avenc Marcel a l'ICP | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-de-lavenc-marcel-a-licp | <p>Https://www.researchgate.net/profile/Alberto_Boscaini/publications (Consulta: 29-05-2017). Http://www.giresgrup.es/espele/paleontologiapassama1.html (Consulta: 29-05-2017). CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit].</p> | <p>Col·lecció de materials paleontològics procedents del jaciment de l'Avenc Marcel, que estan conservats a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Aquests materials consisteixen en restes faunístiques de vertebrats (cavall, cabra, cèrvol, mamut, guineu i llop), així com conills europeus. També custodien les restes d'un crani de linx ibèric (Lynx pardinus) datat entre 1,5 i 1,6 milions d'anys, convertint-se en el fòssil més antic trobat fins ara. De fet, el fòssil rebaixa en mig milió d'anys la presencia d'aquesta espècie a la Península Ibèrica. Les restes estan adscrites al període geològic del Plistocè Inferior.</p> | 08295-742 | Carrer de l'Escola Industrial, 23, 08201 Sabadell | <p>Els materials corresponen a les excavacions arqueològiques dutes a terme al jaciment de l'Avenc Marcel els anys 1991 i 2002.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges dels materials han estat extretes de: The origin of the critically endangered Iberian lynx: Speciation, diet and adaptive changes (PDF Download Available). Available from: https://www.researchgate.net/publication/280093342_The_origin_of_the_critically_endangered_Iberian_lynx_Speciation_diet_and_adaptive_changes [accessed Mar 8, 2017]. | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | ||||||||||||
| 71958 | Col·lecció de materials arqueològics de la Cova Bonica al Museu de Gavà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-de-la-cova-bonica-al-museu-de-gava | <p>Font: informació del Museu de Gavà. Http://museusenlinia.gencat.cat (Consulta: 01-06-2017). Http://invarque.cultura.gencat.cat (Consulta: 01-06-2017).</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del jaciment de la Cova Bonica, que estan custodiats al fons del Museu de Gavà. Tot i que estan pendents de catalogació i inventari, és probable que aquests materials abarquin una cronologia establerta entre el Neolític Antic Cardial i fins a l'Edat del Bronze (5500-650 a.C.) aproximadament. Els materials procedeixen de les excavacions realitzades entre els anys 1978 i 1984 pel sr. Aznar, el qual portava a terme intervencions clandestines.</p> | 08295-772 | Plaça Dolors Clua, 13-14, 08850 Gavà | <p>Aquests materials foren ingressats al Museu de Gavà l'any 1987 mitjançant una donació.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Legal | Edats dels Metalls|Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 79|119 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||||
| 72036 | Col·lecció arqueològica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-0 | Col·lecció arqueològica fruit de les prospeccions realitzades per Xose Santín durant l'any 1999. Hi ha un total de 3 caixes de plàstic. A la caixa vermella hi ha 26 bosses de material de la Vinya de Can Corbera. En algunes etiquetes posa Vinya de Can Barbeta o Coll de Corbera. Aquest indret correspon a la fitxa que hem denominat Coll de Can Corbera. El material és bàsicament ibèric. Destaquen una fusaiola, un fragment d'escòria i vernís negre. A la caixa de fruita blava hi ha un total de 45 bosses. El material prové dels camps d'algunes masies de Vallromanes com Can Panna, Can Maioles, Can Genís, Can Vinardell, Ca l'Agutzil, Can Cabrit, Can Sala Gros, Can Gordi, Can Balet, .... Tot aquests fragments són d'època moderna, fruit de l'activitat continuada en aquests camps. Destaquen, però, unes bosses amb material ibèric, una retolada amb el topònim 'Camí darrera La Torre' i les altres dues fent referència a llocs molt propers del poblat ibèric de Sant Miquel. Tot i que no ho podem assegurar donada la mancança d'una memòria científica dels resultats d'aquestes prospeccions. A la caixa blava petita hi ha materials de Can Genís: material constructiu romà, 1 fragment de vernís negre i una bossa amb ceràmica ibèrica oxidada. | 08296-34 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, 6 | Aquestes prospeccions formen part d'un conjunt d'activitats realitzades pel Departament d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigides per Xose Santín i Carme Montalban. | 41.5337000,2.2989200 | 441516 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es troben a les dependències municipals (a l'Arxiu Municipal), tot i que haurien d'estar dipositades en les dependències assignades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 2013 l'Ajuntament va demanar formalment al Servei d'Arqueologia de la Generalitat la retirada d'aquest material, però no va obtenir resposta. | 94 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:27 | |||||||||||
| 72274 | Col·lecció arqueològica de Veciana del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-veciana-del-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | En el fons del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia hi figuren una sèrie de lots arqueològics de jaciments ubicats en el municipi de Veciana. En concret, es tracta dels jaciments anomenats: 'Taller de sílex prop de viure' (reg. 4855); 'Cal Pallerols' (reg. 9004 i 9124); 'Pla de les vidues' (reg. 9056); 'Can Andreu sud' (reg. 9069 i 13503); 'Prop de la masia de Viure' (reg. 9089); 'La Clau de Miralles' (reg. 9110); 'Sant Pere Desvim' (reg. 9126); 'Cal Lluc' (reg. 13476) i 'Cal teuler' (reg. 5099). També hi figuren una ara (reg. 8384) de pedra de color marró, polida a mà, amb dos forats per posar-hi les relíquies (un d'1 cm de diàmetre i l'altre de 2,5 cm). | 08297-122 | C. Dr. Joan Mercader, s/n (08700 Igualada) | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1954. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Cal Boyer és una antiga fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle XIX. Conserva dues naus i una xemeneia, amb columnes de ferro colat a la planta baixa i encavallades de fusta a les quadres superiors. En aquest edifici es pot visitar el Museu de la Pell, on dos àmbits configuren un recorregut pel món de la pell: la pell en la història, la producció, la utilitat i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània, i un univers de pell que ens acosta a la diversitat dels seus usos. També es pot visitar la secció L'Home i l'Aigua que dona una visió de diferents aspectes del món de l'aigua relacionats amb la nostra societat. Cal Granotes és una de les adoberies més antigues d'Europa. Fou construïda en el segle XVIII i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor. Actualment mostra l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la industrialització. El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, fundat l'any 1947, va impulsar la creació d'una infraestructura museística per a Igualada i la seva comarca. Fruit d'aquesta activitat fou la inauguració del Museu de la Ciutat l'any 1949. Aquest museu es va instal·lar a l'edifici que Artur Garcia Fossas havia edificat a Igualada en la dècada de 1930, amb l'objectiu inicial de servir com orfenat, però que funcionà com a escola a partir de 1941. Les seccions o temàtiques del museu eren ciències naturals, arqueologia, art antic i art modern, història i folklore local i cartografia comarcal. L'any 1954 es va obrir al públic el Museu monogràfic de la Pell, únic a la Península Ibèrica i tercer d'Europa, ubicat inicialment al tercer pis de l'edifici Garcia Fossas. Les sales tèxtils del Museu de la Ciutat es varen inaugurar l'any 1955, també en el tercer pis, a base de maquinària industrial, matèries i fibres tèxtils, teixits, miniatures i diorames i documentació tècnica. Finalment, fruit d'aquesta tasca fou la creació, l'any 1982, de la Fundació Pública Municipal Museu Comarcal de l'Anoia, regida per un patronat autònom presidit per l'Alcalde d'Igualada. El Ple de la Junta de Museus de Catalunya, en data 12 de gener de 1996 va donar la seva conformitat per tal que el Museu Comarcal de l'Anoia fos declarat secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La Junta del patronat, per tal d'adaptar el Museu Comarcal de l'Anoia a la nova situació museística del país, va acordar en data 25 de novembre de 1997 el canvi de denominació pel de Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Les temàtiques desenvolupades en el conjunt del museu són bàsicament tres. Les dues primeres resten plantejades des d'un punt de vista del patrimoni industrial i tecnològic i comprenen un àmbit de caràcter nacional per la seva temàtica: són la pell i l'aigua. El tercer punt a tractar, encara no obert al públic, és una síntesi comarcal, un breu recorregut històric pel medi humà i físic de la ciutat d'Igualada i comarca d'abast geogràfic més restringit. Actualment es poden visitar tres espais: El Museu de la Pell, l'adoberia de 'Cal Granotes' i 'L'Home i l'Aigua'. | 41.6559700,1.4884200 | 374141 | 4612684 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|81|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:28 | ||||||||||||
| 72525 | Col·lecció de fòssils de Vilada al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fossils-de-vilada-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>VÍA, L.: Boletín IGME, 70:331-402. Madrid MASSACHS V., La figuració i descripció a Masachs (1975) (Estudios Geológicos 31: 753-759) p. 754, lám. 1, fig. 1. Madrid</p> | <p>Des de l'any 1939, quan es van refer les col·leccions, el Museu compta amb un registre de prop de 80.000 entrades de mostres de fòssils de tots els períodes geològics. Cada mostra pot contenir des d'un exemplar fins a desenes i cada any s'amplia les entrades. La documentació per a desenvolupar la tasca de classificació i estudi forma una biblioteca especialitzada que arriba fins als 13.000 títols. També disposa d'un laboratori amb capacitat per a la preparació dels fòssils que s'integren al Museu. A més a més, el Museu emmagatzema un arxiu històric amb diverses col·leccions paleontològiques i documentals particulars d'importants El contingut d'aquestes col·leccions privades gairebé arriba als 20.000 exemplars. En el registre del museu hi podem localitzar 6 mostres provinents del terme de Vilada. Les 5 primeres identificades pel Dr. Luís Via, l'any 1959, pertanyents a l'Eocè (Lutecià). I la darrera per Massachs, l'any 1979, pertanyents a l'Eocè (Bartonià). Codi / Classe / Espècie / Origen 15922 / Crustacea / Periacanthus dalloni / Vilada 15942 / Crustacea / Hepatiscus poverelli / Vilada 15988 / Crustacea / Callianassa edwardsi / Vilada 20101/ Crustacea / Retropluma eocenica / Vilada 20741 / Crustacea / Micromaia batalleri / Vilada 2915 / Foraminiferida / Nummulites striatus praecursor / Vilada</p> | 08299-149 | C/ Diputació 231, Barcelona | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona té com la seva activitat principal l'estudi de la Paleontologia, especialment dels fòssils d'invertebrats. Aquest museu forma part de l'Església de Barcelona i es va fundar l'any 1874, precedit per l'antic Gabinet d'Història Natural de l'any 1817 i que posteriorment s'agregà a la Biblioteca Episcopal. El primer director del Museu va ser el Dr. Jaume Almera (1845-1919). L'any 1885 es va dedicar a la confecció del Mapa Geològic de la Província de Barcelona, mapa que encara ara s'utilitza i que ha estat molt elogiat per científics tan nacionals com a estrangers. Al llarg del s. XX han estat diversos científics de prestigi al capdavant del Museu (Josep Ramon Bataller, Luís Via, Sebastià Calzada). L'any 2009 el Museu va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement per la valuosa labor científica.</p> | 42.1372100,1.9311100 | 411667 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72525-foto-08299-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72525-foto-08299-149-3.jpg | Legal i física | Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Base de dades online www.icgc.cat/Administracio-i-empresa/Eines/Bases-de-dades-i-catalegs/Base-de-dades-d-holotips. | 124 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:28 | |||||||||
| 72720 | Fons de l'Institut de Paleontologia de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-linstitut-de-paleontologia-de-sabadell | <p>L'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont té una col·lecció de materials paleontològics localitzats en jaciments de tot Catalunya. En concret, de Viladecavalls tenen material dels jaciments de Can Purull, Sant Miquel de Toudell, Can Trullas, Can Baiona i La Tarumba. En aquests es van identificar un total de 24 invertebrats, datats del Vallesà superior (Miocè), de fa 8,7 a 9,7 milions d'anys. Són els següents: Hispanopithecus laietanus, Temnoclemnys vallesensis, Temnoclemnys batallesi, Chalicotherium goldfussi, Ictitherium robustum, Hyaenictis almerai, Euprox dicranocerus, Micromeryx flourensianus, Hipparion catalaunicum, Deinotherium laevius, Aceratherium incisivum, Plesiomeles cajali, Palerinaceus vireti, Felis antediluviana, Crocuta eximia,Steneofiber jaegeri, Cricetodon sananiensis‐decadens, Indarctos vireti. En tots aquests jaciments també s'han localitzat espècies noves per a la ciència, com són: l'Hispanopithecus laietanus, Temmnoclemmys vallesensis, Plesiomeles cajali, Promephitis pristinidens, Progenetta crassa llopisi, Agriotherium insignis pontiensis, Schizochoerus vallesensis, Hyaenictis almerai.</p> | 08300-136 | Carrer de l'Escola Industrial, 23. Sector Centre. 08201 Sabadell | <p>L'antecedent de l'Institut actual el trobem en L'Instituto Provincial de Arqueología, fundat l'any 1969 pel paleontòleg Miquel Crusafont. Aquesta institució està especialitzada en paleontologia d'animals vertebrats, així com en la investigació i la formació de professionals. La major part de troballes paleontològiques de la comarca i de bona part del territori català hi són depositades per al seu estudi i custodia. Alguns dels exemplars més destacats es troben exposats al seu museu.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació ha estat facilitada per l'Institut Català de Paleontologia. | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:28 | |||||||||||||
| 72721 | Fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya | -VIII/V | <p>Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es conserven fusaioles i una tapadora ibèrica, provinents de la Serra Margarit de Viladecavalls.</p> | 08300-137 | Passeig de Santa Madrona 39-41. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona | <p>El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) va ser creat vers el 1928, promogut per Pere Bosch i Gimpera. Després de la Guerra Civil, quedà en mans de la Diputació, que el va gestionar fins el 1991, en què la Llei de Museus va permetre transferir-lo a la Generalitat de Catalunya. És un museu nacional que s'encarrega de la investigació, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic català. Es localitza en diverses seus i jaciments, entre els quals hi ha Barcelona, Girona, Empúries, Olèrdola, Tivissa, etc.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació. Es desconeix la procedència exacta del material. | 81 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:28 | ||||||||||
| 43648 | Fons de materials arqueològics de Vilanova del Camí dipositats al Museu de la Pell d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-materials-arqueologics-de-vilanova-del-cami-dipositats-al-museu-de-la-pell | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia custodia un important fons de material arqueològic i paleontològic recuperat a diversos jaciments ubicats dins el terme municipal de Vilanova del Camí. Una part important del material dipositat prové del jaciment conegut com a 'El Vilar del Met'. D'aquest jaciment es conserva un important fons que conté objectes de ferro, restes humanes, restes de fauna, elements de pedra treballada i ceràmica d'època ibèrica i romana. La resta de material arqueològic, en molta menor mesura, prové del jaciment conegut com 'Les Perellades', del jaciment 'Prop de Can Bernades' i d'un únic fragment de material provinent dels voltants de 'Can Titó', jaciment del qual hi ha material conservat però se'n desconeix la seva ubicació, si bé pel topònim és obvi que s'ha de situar aprop de la masia homònima. A nivell paleontològic hi ha un nombre important d'elements entrats, especialment fragments de corall colonial brancós (Rhabdophyllia granulosa), recuperats en un punt de la via del ferrocarril que travessa Vilanova del Camí. | 08302-64 | Carrer del Dr. Joan Mercader s/n. 08700. Igualada | 41.5722600,1.6341600 | 386129 | 4603187 | 08302 | Vilanova del Camí | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:28 | |||||||||||||||
| 72941 | Col·lecció arqueològica de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-sau | Gran part del material arqueològic es troba a les dependències del petit museu del municipi el qual mostra una col·lecció formada per una part de les restes arqueològiques recuperades de les campanyes d'excavació als jaciments del Castell sa Sala, la Roca del Migdia i el Cingle Vermell. D'entre les troballes realitzades es destaca l'esquelet d'una dona de l'època romànica i protagonista de la novel·la juvenil de Jaume Cabré L'Home de Sau. Del materials també cal esmentar restes de fauna, tan de bòvid, cérvols, etc. També cal fer esment de la presència de peces lítiques, tan ascles com nuclis de sílex, algun petit fragment de metall i sobretot i de manera més abundant fragments de ceràmica, així com alguna peça més o menys sencera corresponent als períodes paleolític, neolític i de l'edat de bronze i ferro. | 08303-183 | Museu de Vilanova de Sau. Carrer Escoles s/n. | El material arqueològic ha estat recuperat al llarg de les successives campanyes realitzades als jaciments que es troben dins del municipi de Vilanova, des de les primeres campanyes d'afeccionats durant la dècada dels 60 i 70 fins a les primeres intervencions arqueològiques de caire més científic realitzades per equips d'arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona ja als anys 80 i que en alguns casos s'han allargat fins a l'actualitat | 41.9462500,2.3834800 | 448898 | 4643992 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72941-foto-08303-183-1.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A les fitxes corresponents als jaciments arqueològics es fa una descripció mes detallada de les peces de ceràmica recuperades en cada un dels jaciments. | 77|78|79|83|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:28 | ||||||||||
| 72960 | Col·lecció de pintures de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-de-lajuntament | XX-XX | És un conjunt format per quatre quadres. Dos d'ells del pintor Fidel Bofill, un el donà a l'ajuntament i s'exposa a la sala de l'entrada, el segon el comprà el consistori i es troba dins d'un dels despatxos. Els temes de les composicions són paisatgístics, en un d'ells es veuen els cingles de Tavertet al fons. Els altres dos quadres exposats, són obres que la temàtica fa referència al municipi de Sau. Són obres de pintura ràpida fruit de diversos concursos realitzats per l'ajuntament | 08303-202 | Passeig Verdaguer s/n | Els quadres de Fidel Bofill entraren a formar part de l'ajuntament verç a principis dels segle XXI, cap a l'any 2006. Els altres dos són fruit de concursos de pintura ràpida organitzats per l'ajuntament però no es té constància de l'any. | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 103|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:28 | ||||||||||
| 73131 | Col·lecció de la Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-festa-major | XX | Col·lecció que aplega una mostra del ric patrimoni festiu de Vilafranca del Penedès, centrat en la seva festa major i disposats a partir d'un discurs museogràfic que permet gaudir de la festa a través de l'àliga, el drac, els gegants, els balls, les músiques. El discurs es reforça mitjançant un audiovisual en el que es reviu la Tronada, les cercaviles, les processons, l'ambient de la diada castellera, l'exaltació del foc a l'entrada de Sant Fèlix i els altres elements festius. Hi ha un espai reservat a la festa major infantil, amb els elements propis: gegants petits, drac petit, etc. | 08305-38 | Plaça del Vall del Castell, s/n | La Festa Major de Vilafranca ha estat declarada d'interès nacional. Comença el 29 d'agost fins el 2 de setembre. El dia principal és el de Sant Fèlix, el 30 d'agost. Des del segle XVII ha mantingut una estructura molt semblant. La casa de la festa Major es va inaugurar | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73131-foto-08305-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73131-foto-08305-38-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es pot visitar individualment seguint l'horari establert o en grups prèvia concertació. Informació i reserves a l'Oficina de Turisme, tel. 93 818 12 54. | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:32 | |||||||||
| 73275 | Llegat Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegat-martorell | AA. VV. (1979). Edició d'homenatge a Pere Giró, Antoni Massanell i Pere Regull. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, pàg.115. ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. COLOMINAS, Josep (1940). 'Nuevos sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, Vol. II, pàg.160. MARTORELL i PEÑA, Francisco (1879). Apuntes arqueologicos de Francisco Martorell y Peña. Barcelona, pp.89-90. MUÑOZ AMABILIA, Anna (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals Núm. 9, pàg.107-108. TRENS, Manuel (atribuït) (1926). 'Un sepulcre eneolític dels voltants de Vilafranca', dins els Quaderns mensuals d'Acció. Vilafranca del Penedés. Vol. I n. 4 i 5 abril-maig, 1926, pp.38-39. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pp. 52-53. | Notícia d'una troballa de l'any 1867 que consisteix en set destrals de pedra polida i un ganivet de sílex sota una llosa de pedra al costat d'un esquelet humà. Els materials estan dipositats en el Museu Arqueològic de Barcelona. | 08305-166 | Vilafranca del Penedès | L'existència de les troballes ens arriba d'en Martorell i Peña: l'any 1867 un pagès dels voltants de Vilafranca va vendre uns objectes trobats en el seu camp mentre llaurava a un plater, i aquest, un tal Torner anys més tard li cedí a Martorell. Segons el pagès es trobaren les peces sota d'una llosa de pedra al costat d'un esquelet humà. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | Física | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Procedeixen d'un jaciment de Vilafranca que no ha estat localitzat, però que té una fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (núm.. 12 i 7498).Tot i no haver estat localitzat, la troballa és significativa i està àmpliament referenciada bibliogràficament. A més, es tracta d'una nova dada sobre Sepulcres de Fossa a Vilafranca. | 78 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:32 | ||||||||||
| 73472 | Fons d'art municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-municipal-0 | RAFECAS i COLE, Rosó (2003). Col·lecció d'art de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Informe. Vilafranca del Penedès, maig de 2003. Inèdit. RAFECAS i COLE, Rosó (2006). Col·lecció d'art de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Informe. Vilafranca del Penedès, gener de 2006. Inèdit. | XIX-XXI | Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal realitzades entre els anys 1870 i 2005, exceptuant una obra del segle XVI, cedida per la Diputació de Barcelona a la Biblioteca Torras i Bages. Es tracta de 310 obres de tècniques diverses: pintura a l'oli, dibuix, gravat, llapis, fresc, fotografia, gouache, aquarel·la, ceràmica, xilografia, pastel o escultura. S'han identificat 154 autors, principalment de la comarca o rodalies: Plantalech, August Rosell, Eulàlia Valldosera, Raimon Colomer, Anna Olivella; però també alguns autors importants com Claudi Lorenzale i Ricard Clausells. Les formes d'ingrés més habituals són la cessió, la donació o la compra; directament als artistes, el FIR'ART, algun concurs de pintura ràpida o de les exposicions. | 08305-257 | Carrer de l'Escorxador, 19-25 | L'Inventari del fons el va realitzar Rosó Rafecas i Colet mitjançant el programari DAC (Documentació Assistida de Col·leccions), el maig de l'any 2003 i fent una actualització el gener del 2006. Cada peça s'ha fotografiat i s'hi ha inscrit un número de registre, a partir del número A 100 000. | 41.3493200,1.6967000 | 390970 | 4578355 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73472-foto-08305-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73472-foto-08305-257-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les obres estan dipositades en diferents dependències municipals, però el magatzem central és a l'antic escorxador. | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:32 | ||||||||
| 73476 | Col·lecció arqueològica del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | El Museu de Vilafranca ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins l'àmbit comarcal durant molts anys. Aquest fet, ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons, que comptabilitza fins a 514 jaciments, entre jaciment importants i troballes disperses. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca penedesenca (Alt i Baix Penedès), pel Garraf, l'Anoia, l'Alt Camp i, fins i tot, Empúries. Pel que fa a l'abast cronològic, trobem jaciments des del paleolític fins a l'actualitat, si tenim en compte l'arqueologia industrial. Alguns dels jaciments més importants representats en aquest fons són: Mas d'en Boixos 1 (Pacs del Penedès), del neolític antic i ibèric; Font del Molinot (Pontons), del neolític i baix imperi; Turó de la Font de la Canya; El Cassalot d'Espuny; el Pla de la Girada; la Vinya d'en Pau o el Pujolet de Moja. | 08305-259 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-3.jpg | Física | Modern|Ibèric|Contemporani|Prehistòric|Paleolític|Medieval|Romà|Neolític|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, el Museu es troba en un període de remodelació total que suposa una reforma arquitectònica i museogràfica global. | 94|81|98|76|77|85|83|78|80 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:32 | |||||||||
| 73478 | Col·lecció d'art del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-del-museu-de-vilafranca | CARABASSA, Lluïsa; GONZÀLEZ , Teresa; LÓPEZ, Dídac i VIVANCOS, Maria Antònia. (1992). 'Vilafranca del Penedès. Fons d'art romànic del Museu de Vilafranca', dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 217-220. http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | XII-XXI | Important fons artístic des d'època romànica fins a l'actualitat. Dins del fons, destaquen les aportacions de la col·lecció Plallorens i la col·lecció del Dr. Trens. També formen part d'aquest conjunt tos els objectes del que es coneix com museu lapidari (capitells, làpides, columnes i pedres vàries). Com a elements importants, trobem diverses talles romàniques, d'un Sant Joan i Marededéu d'un calvari, una Marededéu, o un Sant Joan evangelista; o una Marededéu gòtica policromada (Mare de Déu del Portal). Una de les peces més importants és el retaule gòtic de la Mare de Déu, que procedeix del panteó familiar de Milà i Fontanals. També hi ha una col·lecció aportada per mossèn Bonet de rajoles, plafons, frontals d'altar, beneiteries; des del segle XIII. La pintura del segle XIX i XX és present amb obres d'autors locals i algun autor més important, com Llimona, Juan Gris, un Picasso, Mas Riera, Batlle Amell. Dins d'aquest fons, s'hi poden incloure les pintures murals de Pau Boada en algunes de les sales del palau Reial. | 08305-260 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-3.jpg | Física | Realisme|Romànic|Modernisme|Modern|Gòtic|Medieval|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 103|92|105|94|93|85|98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:32 | |||||||||
| 73480 | Col·lecció etnogràfica del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-etnografica-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | XVI-XX | Fons format per una àmplia varietat d'objectes relacionats amb la vida de la Catalunya rural, els oficis, la vida domèstica, la devoció, la indumentària, etc. Destaquen tots els elements relacionats amb la criança i elaboració del vi: eines del camp, maquinària agrícola, premses, eines de boter. Destaca una peça que tant pot incloure's en la col·lecció etnogràfica com en la d'arqueologia, ja que es tracta d'una premsa ibèrica del segle I aC. procedent del jaciment dels Monjos. També destaca la col·lecció de ceràmica de l'Incavi (mesures, atuells) i una col·lecció d'armes del segle XIX i XX. Dins aquest apartat, podem incloure una sèrie de maquetes didàctiques sobre el discurs enològic de l'exposició. | 08305-261 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-3.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,98 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/