Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
80430 Castell de Castellgalí https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellgali <p>Benet, A.; Junyent, F.; Mazcuñán, A. (1984). Castell de Castellgalí. A Catalunya Romànica, vol. XI, El Bages. Fluvià, A. de (1976). Castellgalí. Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona. Galobart, J. (1983). El castell de Castellgalí, nou jaciment ibèric al Bages. Dovella nº 9. Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01472, any 1988. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985.</p> X Es troba en ruïnes <p>Les restes de l'antic castell de Castellgalí es troben dalt d'un turó que domina el poble i sobre la riba dreta del Llobregat. Actualment són visibles algunes parets fruit de les excavacions del 1970 de les quals no es conserva material arqueològic i que resten en bona part tapades per vegetació. A la banda de ponent de l'esplanada del turó hi ha un mur de 90cm d'ample i uns 70cm d'alçada conservada i 3m de llarg. A llevant hi ha un altre mur de 60cm de gruix i 1m d'alt amb 280cm de llarg, i un tercer al punt més alt, d'uns 90cm de gruix. Tots són fets amb carreus mitjans de pedra poc treballada units amb un morter pobre de calç i formant filades horitzontals. És molt difícil saber a quina part del castell corresponen aquests murs, així com la data exacta de la seva construcció. Al punt més alt del turó, prop d'un dipòsit d'aigua, hi ha un altre tros de mur mig enterrat, de 250cm de llarg i 90cm; tenint en compte la situació d'aquest es va pensar (Benet, A. I altres, 1984) que probablement formés part del basament de la torre del castell. Segons les característiques aquests murs podrien estar ja fets al segle XI . A prop hi ha les restes de l'antiga capella castellera de Santa Maria. L'any 1983 Joan Galobart va trobar restes de ceràmica datable entre els segles III-I aC, corresponent a finals de l'època ibèrica.</p> 08061-1 Poble. Turó del Castell. <p>Aquest castell tenia sota la seva jurisdicció un terme que deu correspondre a l'actual municipi; ja que fins i tot la zona entre els rius Llobregat i Cardener ja en depenia. El cim que ocupà el castell ja havia estat ocupat anteriorment ja que es van trobar fragments de ceràmica ibèrica (Galobart, J., 1983). El castell apareix documentat des del 924, aprisiat per un personatge anomenat Galí (Galindo), que tindria la propietat en alou. Després hi ha un buit documental fins el 1178 en què tenim un document que es refereix directament al castell, és la venda d'aquest castell al rei Alfons I feta per Sibil·la que tenia el castell fruit d'herència dels seus avantpassats. El rei concedí el castell en feu a una família que es cognominà Castellgalí i que el conserva fins el 1350, quan el rei Pere III va vendre diversos drets sobre el castell al seu conseller Bernat de Torres de Manresa. Més tard, el mateix rei li vengué la carta de gràcia al mateix Torres tota la jurisdicció del castell, excepte la criminal. Els Torres el van vendre a la família Rajadell el 1413, detentant aquests el castell fins el 1563 en que el venen a la família Amigant. Josep d'Amigant i Ferrer prengué possessió del castell de Castellgalí el 5 d'octubre del 1673, amb una cerimònia de rúbrica que tingué lloc a la plaça del poble, i que fou ben curiosa, tractant-se d'una època en què el feudalisme, com a factor polític i àdhuc social, havia perdut bona part de la seva importància, i en la que tots els habitants prestaren sagrament de fidelitat (Fluvià, 1976). Els Amigant posseeixen el domini fins a la desaparició dels senyorios jurisdiccionals el 1812. El 1970 alguns afeccionats i estiuejants de la urbanització propera realitzaren excavacions sense mètode. Exhumaren les restes del castell que actualment estan a la vista. Sembla que va ser que cap el 1473 que el castell estava ja en mal estat, ja que no habitaven en ell i havia quedat molt malmès després de la guerra remença. Quan va passar als Amigant, aquests, en lloc de restaurar el castell van convertir en casa senyorial una casa al poble que van engrandir, ca l'Amigant, antic Hostal.</p> 41.6782900,1.8405500 403494 4614707 924 08061 Castellgalí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80430-foto-08061-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80430-foto-08061-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80430-foto-08061-1-3.jpg Legal Ibèric|Romà|Medieval|Romànic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Caldria un estudi rigorós per determinar l'edat i l'origen dels constructors i habitants. 81|83|85|92 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80431 Santa Maria del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell <p>Gavin J.M. (1979) Inventari d'Esglésies. Vol. 5 Bages. Arxiu Gavin. Barcelona. Fluvià, A. (1976). Els castells catalans. Barcelona, vol. V. Junyent, F. ; Mazcuñan, A. (1984). Santa Maria del Castell de Castellgalí. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XI: El Bages. Villegas, F. (1982). El romànic al Bages: estudi dels edificis religiosos. Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01468, any 1988. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16435.</p> XI-XII Es troba en ruïnes <p>Les ruïnes de l'antiga capella es troben dins el mateix recinte del castell, sobre el turó. Actualment només es conserven els fonaments de l'absis i els del mur de migjorn que, probablement, es mostra en tota la seva longitud, entre 6 i 7 metres. Era un edifici de reduïdes dimensions, d'una sola nau amb un absis semicircular a llevant. Els panys del mur estan fets amb un aparell treballat a cops de martell i sense polir però disposat a trencajunt i formant filades uniformes dels que queden uns 60cm d'alçada màxima. No hi ha vestigis de portalada.</p> 08061-2 Poble. Turó del Castell. <p>Aquesta petita església es trobava dins el recinte del castell de Castellgalí. Apareix esmentada el 1292, en el testament de Berenguer Amatller redactat el 27-12-1292 (Fluvià, 1976). No queda clar si aquesta capella actuà com a parròquia en els seus orígens o si tan sols tenia la funció de capella del castell; per aquest motiu moltes vegades la troben anomenada Sant Miquel del Castell, amb la mateixa advocació que la parroquial. L'any 1970 afeccionats del poble van excavar el turó del castell on hi ha l'església i van descobrir les restes d'aquesta. No es conserva material arqueològic. A començaments de l'any 1348 morí, en el castell, Guillema, esposa de Berenguer de Castellgalí; ella hauria volgut rebre sepultura al convent de la Verge del Carme, de la ciutat de Manresa, però, per causa de les 'mortalitates et pestilentias multas', fou enterrada a l'església del castell (Fluvià, 1976).</p> 41.6784000,1.8404400 403485 4614720 08061 Castellgalí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80431-foto-08061-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80431-foto-08061-2-2.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua També coneguda com Sant Miquel del Castell. 92|85 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80432 Nucli antic de Castellgalí https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-castellgali <p>Pardo, D. (1987). Història del Bages. Parcir. Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament Barri Antic de Castellgalí per Reverendo-Ginesta S.L. arquitectes associats. 2006.</p> XVIII-XX <p>El nucli urbà antic de Castellgalí es desenvolupa al peu del turó del Castell i al voltant de la parròquia de Sant Miquel que constituiria una sagrera. El nucli es desenvolupa al voltant de la plaça Catalunya i la parròquia, en la que conflueixen els principals camins o carrers del poble. Està situat entre dos turons, el de Casajoana i el de ca l'Enric, fet que provoca que hi hagi desnivells importants als carrers i també a l'interior de les finques. Hi conflueixen el carrer de Sant Antoni i el de Manresa (els dos segueixen l'antic camí Ral), el camí o carrer del Castell i el de Santa Margarida, essent els antics camins que comunicaven amb Manresa, Barcelona, Montserrat i els rius. Aquests quatre carrers i el de Puigterrà, són els principals del nucli que va créixer primer cap al sud, cap al mas Pla i mas Planoi, i que darrerament té un nou creixement seguint el carrer de Manresa cap al nord amb un nou eixample. En general els carrers són estrets, seguint la tipologia dels antics pobles, amb habitatges que actualment són de pedra vista, de planta, pis i golfes sota teulada, molts d'ells adaptats al desnivell del terreny, fet que va provocar la construcció de cellers amb volta de canó als baixos i tines. En algunes cases encara es conserven llindes de pedra de finestres o portes amb les dates de construcció o ampliació de la casa.</p> 08061-3 Nucli antic <p>Possiblement el poble sigui el nucli més antic del municipi a més de la zona de Boades. L'origen és d'època ibèrica, tal i com mostren els vestigis trobats al turó del castell i sobre les que s'assentà el castell medieval a partir del segle X, dominant la confluència dels rius Llobregat i Cardener. L'estructura urbana tal i com la coneixem actualment es va crear cap al segle XVIII, com mostren moltes dates de les cases. Tot i que la parròquia ja existia al 1154 i va tenir moltes ampliacions i restauracions al segle XVII i XVIII. La primera dada demogràfica del municipi és el fogatge de 1365-70, que indica que Castellgalí tenia 33 focs. El de 1515 dóna 14 focs laics; el de 1553 ja augmenta a 19 laics i 1 capellà. El 1626 el Cens General de Catalunya informa que el poble té 16 cases i 206 persones. Els censos de població del segle XVIII mostren una expansió demogràfica, amb 265 habitants el 1787. El segle XIX viu un notable increment ja que s'augmenta a 1.094 habitants el 1872, tot i que hi ha un retrocés el 1897 amb 785 habitants probablement degut a la tercera guerra carlina. A finals del XIX comença una recuperació deguda a la nova indústria tèxtil. El 1960 es registra el moment de més població, amb 1.533 habitants, tot i que anà reduint-se progressivament. La demografia anà paral·lela a l'ocupació del nucli, així veiem que el moment d'increment demogràfic coincideix amb la major part de les dates que es conserven a les cases antigues del nucli, el segle XVIII.</p> 41.6763800,1.8397000 403421 4614496 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80432-foto-08061-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80432-foto-08061-3-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua El març de 2006 es va redactar una Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament Barri Antic de Castellgalí per Reverendo-Ginesta S.L. arquitectes associats. En aquest es preveu la protecció especial dels espais verds i afloraments geològics al casc antic en quant són elements que formen part del patrimoni paisatgístic col·lectiu. 94|98|85 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80433 Església parroquial de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-miquel <p>Fluvià, A. de (1976). Castellgalí. Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona. Planes, J.A.; Serra, J. (1988). Història del Bages. Parcir. Manresa. Gavin, J.M. (1979) Inventari d'Esglésies. Vol. 5 Bages. Arxiu Gavin. Barcelona. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16436.</p> XVII-XIX <p>Església de dues naus, una central més ampla i gran que la lateral situada al costat dret. Estan cobertes amb una volta d'imitació ogival feta de maó. En el punt de creuament dels nervis de les voltes hi ha sis claus de volta amb funció ornamental. Quatre pilars sobre els quals es recolzen uns arcs escarsers, separen la nau central de la lateral. Sota mateix de la coberta s'obren una sèrie de finestres arrodonides que juntament amb l'ull de bou de la façana, contribueixen a la il·luminació del recinte. Una motllura situada sota les finestres recorre totes les parets de la nau. En el lateral esquerre hi ha quatre capelles, definides per unes pilastres que sobresurten lleugerament del mur. La capçalera és poligonal i a l'entrada hi ha un cor. El portal és d'estil neogòtic amb arquivoltes apuntades. L'església té un campanar quadrangular tipus torre de planta quadrada i amb coronament de mirador. La façana està arrebossada, però té un sòcol de pedra ben tallada; la resta de l'aparell és obrat amb carreus força irregulars. La porta principal s'obre a ponent, a la cruïlla dels carrers Sant Antoni, Manresa i Santa Margarida. La porta és d'arc ogival amb decoració escultòrica al timpà i doble arquivolta, un ull de bou circular, i s'accedeix a través d'una escala. Al sostre de la nau lateral hi ha un medalló amb els dos sants patrons, Sant Honest i Sant Repel·lió.</p> 08061-4 Nucli antic. c/ Sant Antoni, 1. <p>La parròquia es troba situada dins l'antic terme del castell de Castellgalí. Es creu que sempre ha estat l'església parroquial del terme, el qual és documentat des del 924. Fins el 1154 que no apareix esmentada com a parròquia de Castellgalí i hi torna el 1232. Els orígens d'aquesta església són medievals, però ha sofert diferents remodelacions i transformacions. La reforma més profunda data del segle XVII, com s'indica en una llinda de la porta situada a la capçalera (1632). El campanar, de forma quadrangular és força freqüent en les esglésies del segle XVII d'aquesta comarca. El 1896 el rector Josep Casasallès demana permís a l'Ajuntament per ampliar l'església i un ajut econòmic. Concedeixen el permís però no els diners. El finançament va anar a càrrec de Magí Pladellorens, amb direcció de l'obra de l'arquitecte modernista manresà Ignasi Oms Ponsa. Les obres es van inaugurar el 24-10-1897 amb la presència del Bisbe Morgades. En aquest moment a l'interior s'hi col·locà un altar de marbre, amb escultures de Crist, Sant Miquel i Sant Magí, realitzades per Josep Llimona però que foren destruïdes el 1936; també es feu la capella del Santíssim. A més va dotar a l'església de diferents objectes de culte, entre ells un santcrist de mida natural fet per l'escultor Josep Llimona, i l'altar major de marbre. Les dues obres van ser destruïdes durant la Guerra Civil. A l'església hi ha una creu de volta commemorativa de l'ampliació (1897. engrandida y restaurada), i una amb les inicials de Magí Pladellorens (MP). Acabada la guerra del 1936 es va fer una nova campana per l'església. Feren servir 300 Kg. de metall i la van fondre a Vitòria. Sembla ser que hi van gravar els noms del rector i del Bisbe. Les despeses de col·locar la campana, així com els paletes i els ternals que foren necessaris, els pagà la fàbrica Carné. El 1997 es van fer una sèrie de reformes. Durant el senyoriu de Castellgalí per la família Amigant foren donades a la localitat les relíquies dels sants màrtirs Honest i Repel·lió que, des del 1692, hi són venerades; els respectiu donataris foren Francesc d'Amigant i Ferrer -germà de Josep-, canonge i vicari general de Barcelona, i el monestir de Montserrat. Des de llavors el poble els té per patrons.</p> 41.6761600,1.8395000 403404 4614472 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80433-foto-08061-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80433-foto-08061-4-2.jpg Inexistent Modern|Barroc|Contemporani|Historicista|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Una llegenda explica que en Magí Pladellorens va anar a fer les amèriques quan era jove però va tornar sense fortuna. Uns anys més tard ho va intentar de nou i aquest cop va tornar ric. De retorn es va aixecar un temporal a la mar i semblava que el vaixell s'hagués d'enfonsar. En Magí es va encomanar a la Mare de Déu de Castellet i va fer la promesa d'arranjar la capella amb una part de la fortuna. La tempesta minvà i el vaixell va poder arribar al port de Barcelona. Al cap d'uns dies va explicar al rector de Castellgalí la seva prometença i aquest el va esbroncar per dedicar els diners a arreglar una capella de fóra. Així que al final va destinar una petita part a l'arranjament de l'església de Castellet i la resta a l'ampliació de la de Castellgalí. El dia de la inauguració el mossèn havia de resar el rosari i de sobte es va quedar sense veu i no va poder. La gent ho atribuí a un càstig diví. 94|96|98|116|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80434 Creu de terme del pla de la Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-pla-de-la-creu <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985. Fitxa nº 30670.</p> XX <p>Creu situada sobre un turonet que domina la vall de can Mas i les costes del Mas Enric. La base de l'estructura està formada per una piràmide graonada de pedra i ciment, amb cinc graons en disminució; a sobre es recolza un pilar circular de pedra que sembla un antic corró en forma cònica, sobre ell s'enclava una creu de ferro forjat d'estructura senzilla, de secció circular i amb els extrems dels tres braços acabats en forma de punta de llança; el nus està emmarcat amb un cercle de ferro soldat. A la base de la creu hi ha lligat un ram de flors i branques de llorer.</p> 08061-5 Camí a Santa Margarida. <p>Aquesta creu va ser instal·lada a instància de Magí Pladellorens i Playà, hisendat del mas Talló, cap a finals del segle XIX, després d'haver contribuït econòmicament a la restauració de l'ermita de Santa Margarida. La creu va ser restaurada després de la Guerra Civil.</p> 41.6753100,1.8299500 402607 4614389 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80434-foto-08061-5-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 98 47 1.3 1781 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80435 Creu de terme del cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cementiri <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985. Fitxa nº 30710.</p> XIX <p>Creu llatina, de ferro, de braços amb els extrems acabats amb formes lobulades. Al creuer disposa d'un medalló circular amb un tetral·lòbul trepanat al centre i raigs lluminosos simulats en els vèrtex. La creu corona una columna, també de ferro, realitzada seguint un patró modular repetit en quatre trams. Cada tram està separat pel següent per una motllura decorativa; el tram inferior fa de base, és més ample i sembla decorat amb elements vegetals estilitzats; els trams superiors presenten la superfície estriada. La columna dóna un aspecte final de balaustre. Reposa sobre una base circular, de pedra, de poca alçada. Es troba ubicada al passadís principal d'entrada al cementiri.</p> 08061-6 Cementiri Municipal de Castellgalí. Sotael castell. <p>En un primer moment aquesta creu havia estat ubicada a la Plaça de Catalunya, davant la porta lateral de l'església de Sant Miquel. En ampliar l'església, el 1897, es va creure oportú traslladar-la al nou cementiri municipal.</p> 41.6779700,1.8425000 403656 4614670 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80435-foto-08061-6-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 98 47 1.3 1781 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80436 Torre del Breny https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-breny <p>Almagro, M. ; Serra Ràfols, J.; Colominas, J. (1945). Carta arqueològica de España. Barcelona. CSIC, Madrid. Cid, C. (1950). La torre del Breny, sepulcro romano en las cercanías de Manresa. Ampurias nº 12. Puig i Cadafalch, J.; Falguera, A. De; Goday i Casals, J. (1909-1918). L'arquitectura romànica a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Pardo, D. (1987). Història del Bages. Parcir. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01475, any 1988. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16421. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (1981).</p> III Manca part de l'edifici i l'entorn immediat no està gaire cuidat. <p>Sepulcre en forma de torre, del que es conserva actualment el basament. Correspon a una ferma construcció amb els seus costats orientats seguint els quatre punts cardinals. Exteriorment i a la part superior presenta un conjunt de motllures i dentellons força deteriorats. A l'interior hi ha dues cambres rectangulars cobertes per dues voltes de canó. L'aparell és força regular, format de grans carreus molt ben tallats de pedra sorrenca grisa, units en sec i de forma allargada. A partir d'uns dibuixos de Laborde que féu abans de la seva destrucció podem fer-nos una idea de com seria originalment. Tenia un basament (conditiorium) de 10x10,5m i de 3 m d'alçada; exteriorment presentava motllures i dentellons com a elements decoratius; interiorment estava dividit en dues cambres i cobert amb volta de canó. Sobre el basament hi havia la cel·la, coberta segurament amb volta de canó de mig punt. La part superior quedava rematada per un fris ornamental sobre el que hi havia una cornisa on es recolzaven els vessants de la coberta. En aquest fris hi havia relleus escultòrics: un lleó a cada costat, una figura de dona nua. Per altra banda, E. Hübner i J. Gudi recolliren un grafit o inscripció gravada en un carreu que Marc Mayer considera que devia dir: V VILGELMO QUE, i que es podria datar entre els segles X-XI i podria correspondre a un tal Wilgemus. Diferents investigadors pensen que faria referència al propietari de la zona on hi havia l'edifici, però posterior a la construcció d'aquest, per tant al propietari de l'edat mitjana.</p> 08061-7 Urbanització de Boades. <p>L'existència de la torre sepulcral ja es coneguda d'antic i hi ha diferents autors que en parlen, com Francisco de Zamora, Jaume Caresmar, Antoni Pons. La primera referència històrica la trobem el 1678 a la Catalunya Ilustrada d'Esteban Corbera publicada a Nàpols. J. Masdeu testimonia que l'edifici va romandre íntegre fins a finals del segle XVIII, en que es transformà en masia. Alexandre Laborde, al segle XIX, en el seu 'Viatge pintoresc i històric a Espanya' en recull l'existència, en fa una descripció, un dibuix del conjunt i una planta (1806). El 1872 Torres i Torrents dóna indignada la notícia de la destrucció del monument a 'Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y el Castillo de Balsareny'. L'any 1870 es desmuntà la part superior i els carreus es feren servir per construir una resclosa al riu per portar aigua a una fàbrica de Sant Vicenç de Castellet; al mateix moment la masia que era al seu costat fou ampliada damunt la torre quedant aquesta ofegada. Entre molts estudiosos que donen referència hi ha J. Puig i Cadafalch i Albertini. Joan Santmartí la considera del tipus d'edícula o cel·la sobre pòdium. El 1975 la Diputació de Barcelona realitzà la restauració i enjardinament de l'entorn i va posar una valla protectora. El 1985 Josep M. Gurt, en col·laboració amb un grup de topògrafs de la Subdirección general de Arqueología del Ministerio de Cultura, realitzà un treball planimètric, així com uns sondejos arqueològics que foren estèrils.</p> 41.6781000,1.8548000 404680 4614671 08061 Castellgalí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80436-foto-08061-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80436-foto-08061-7-2.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Edifici Pública Científic BCIN National Monument Record Commemoratiu 2023-01-24 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua També coneguda com Torre dels Dimonis. La Torre del Breny va ser mutilada ja a l'edat mitjana quan es va construïr adossat un mas: es va obrir una porta, una finestra, es fan fer forats per les bigues. 83|80 45 1.1 1769 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80437 Sitges ibèriques de Boades https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-iberiques-de-boades <p>Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Pardo, D. (1991). Restes romanes baix imperials a la conca mitjana-alta del riu Llobregat: noves dades per a un panorama poc conegut. Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga. Nº 4, octubre 1991. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01473, any 1988.</p> I-II aC Actualment es troben tapades i no són visibles. <p>Les sitges ibèriques de Boades es troben situades a la dreta dels forns romans al barri de Boades, tot i que actualment es troben tapades. Es tracta d'un conjunt de cinc sitges excavades directament en el sòl natural i trobades a una fondària variable entre els 30 i els 100cm. La part superior o coll havia desaparegut per l'anivellament que havia patit el terreny en el decurs dels segles. Tenen un diàmetre de 2m i una fondària màxima de 1'5m. El seu interior era reomplert de pedres, terra i força material ceràmic. El fet que en el moment del seu abandó s'utilitzessin com a escombrera de deixalles domèstiques ha permès recuperar-hi gran quantitat de peces, tant faunístiques com ceràmiques: un kàlathos pintat, gerra bitronconònica gris ibèrica, ceràmica feta a mà, oxidada, grisa monocroma, campaniana A, B; a més de restes de fauna, un ós humà fèmur, fragments de fusta, ferro, pedres i carbons. El contingut de les sitges correspon a la neteja d'un abocador d'una casa ibèrica dels segles I-II aC. Dues d'elles conservaven la seva tapadora de pedra. Finalment és interessant fer constar que es trobà un petit sector empedrat amb una tècnica constructiva consistent en les pedres col·locades directament al sòl de manera horitzontal, amb funcionalitat indefinida, però relacionat cronològicament amb els camps de sitges; així com restes de murs romans que probablement corresponen a les restes d'edificis annexes de la vil·la de Boades per a ús agrícola.</p> 08061-8 Boades. Cal Roc. <p>Les sitges van ser excavades l'any 1984-85 pel Servei Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La primera prospecció va ser dirigida per Eduard Sánchez, Antoni Daura i Lluis A. Guerrero; l'excavació programada del Servei d'Arqueologia de Catalunya feta el mateix 1984 va ser dirigida per Eduard Sánchez, Dolors Pardo i Joan Galobart. L'any 1985 Dolors Pardo i Antoni Daura reprenen la campanya i completen l'excavació d'aquest. Cronologia: 150-100 aC. A Boades es va establir una comunitat humana ja al segle VI aC. Es tracta d'un poblat o assentament rural a una zona plana al costat del riu, amb una fase d'ocupació ibèrica (VI-IaC) de la que l'exponent principal són les sitges. La seva localització privilegiada devia afavorir els contactes comercials a la zona. Posteriorment s'emplaça una vil·la d'època romana imperial que probablement aprofita una estructura agrícola indígena anterior (segona meitat segle I aC) i que és la millor vil·la romana de la comarca i la que més exhaustivament s'ha estudiat. La vil·la es va convertir en una gran propietat durant l'Alt Imperi, època de màxima esplendor. Desconeixem de quina manera es va passar d'aquest habitatge en una vil·la a una petita agrupació de cases que ja tenim documentades al segle XIV i que semblen mantenir una continuïtat fins a l'actualitat.</p> 41.6881100,1.8587200 405021 4615778 08061 Castellgalí Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80437-foto-08061-8-1.jpg Inexistent Antic|Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa. 80|81|83 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80438 Forns romans de Boades https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-romans-de-boades <p>Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01474, any 1988.</p> -III/V Actualment es troben tapats i no són visibles. <p>Es van iniciar unes prospeccions l'any 1984 per tal de buscar un forn que havia excavat mossèn Santamaria els anys trenta i considerat ibèric. Una campanya d'excavacions feta l'any 1985 dirigida per Antoni Daura i Dolors Pardo va posar a la llum els dos forns de terrissaire que constitueixen un dels elements arqueològics més interessants de la vil·la de Boades. Els forns es troben a un centenar de metres cap al nord, davant de cal Roc. Un és de mida petita i planta circular, de 1,68cm de diàmetre; conserva la boca i l'arc de mig punt fet amb maons. L'altre, més gran, de planta rectangular (6x5,75m) conservava els pilars i l'arrencada dels arcs. Es desconeix el tipus de materials ceràmics que es coïen.</p> 08061-9 Boades. Cal Roc. <p>Jaciment compost per dos forns de terrissaire que conformen una unitat productiva de gran interès. El primer que va aparèixer és de planta circular de 168cm diàmetre. Fet amb maó revestit amb argamassa, essent la terra que l'envolta vermella i cremada. La boca o praefurnium d‘accés a la fogaina presenta la particularitat de ser feta amb un arc de mig punt fet amb teules. En eixamplar el sondeig aparegué un altre forn, molt més gran i d'estructura més complexa. La seva planta és rectangular i conservava encara 18 pilastres que formaven sis parelles d'arcs (ara desapareguts però ben intuïbles) que devien sostenir l'engraellat superior, ara perdut, com en el cas de l'altre forn. Amida 6m per 5,75m i entre la cambra de foc i la paret externa hi havia un espai de 45cm que devia tenir la finalitat d'impedir el contacte directe amb les flames i evitar d'aquesta manera la gran escalfor produïda. El material constructiu de les pilastres era de toves cuites directament al sol i utilitzant la palla com a desgreixant. Aquest forn es trobava més espoliat que l'altre. En els dos casos es va poder recuperar bon nombre de material ceràmic, corresponent a peces comunes de cuina probablement fabricades allà mateix. A Boades es va establir una comunitat humana ja al segle VI aC. Es tracta d'un poblat o assentament rural a una zona plana al costat del riu, amb una fase d'ocupació ibèrica (VI-IaC) de la que l'exponent principal són les sitges. La seva localització privilegiada devia afavorir els contactes comercials a la zona. Posteriorment s'emplaça una vil·la d'època romana imperial que probablement aprofita una estructura agrícola indígena anterior (segona meitat segle I aC) i que és la millor vil·la romana de la comarca i la que més exhaustivament s'ha estudiat. La vil·la es va convertir en una gran propietat durant l'Alt Imperi, època de màxima esplendor. Desconeixem de quina manera es va passar d'aquest habitatge en una vil·la a una petita agrupació de cases que ja tenim documentades al segle XIV i que semblen mantenir una continuïtat fins a l'actualitat.</p> 41.6878200,1.8594600 405082 4615745 08061 Castellgalí Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80438-foto-08061-9-1.jpg Inexistent Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 81|83 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80439 Vil·la romana de Boades https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-boades <p>Almagro, M.; Serra, J.C.; Colominas, J. (1945). Carta arqueològica de España. Província de Barcelona. Madrid. Cura Morera, M. (1977). Aportaciones al conocimiento del proceso de iberización en el interior de Cataluña. Ampurias nº 38-40. Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Daura, A.; Pardo, D. (1990). Nous testimonis de la baixa romanitat a les conques mitjana i alta del Cardener i el Llobregat. La romanització del Pirineu: 8é col·loqui internacional d'arqueologia de Puigcerdà. Desembre de 1998. Puigcerdà. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01476, any 1988.</p> -III/V Actualment es troben tapats i no són visibles. <p>Aquesta vil·la romana s'assenta sobre un jaciment ibèric anterior. Les restes ibèriques més ben identificades corresponen a un camp de sitges vora cal Roc. Cal destacar que tant en les antigues excavacions com en les de 1984 es trobaren restes pre-romanes sota mateix dels estrats romans imperials. El 1984 aparegué un estrat amb una part d'una llar que havia conservat la seva disposició originària i amb material ceràmic típic com la grisa estampillada datable al segle III aC. L'emplaçament de la vil·la és ben documentat ja als darrers anys del canvi d'era (donant fe campanianes B i sigil·lates itàliques) tractant-se, pel que sembla, d'una romanització total i efectiva de l'anterior comunitat indígena. És durant l'alt imperi quan s'aconsegueix la màxima esplendor d'aquest jaciment. Hi ha abundància de ceràmiques fines (terra sigil·lata sud-gàl·lica, hispànica, clares A) i comunes, juntament amb d'altres objectes d'ús quotidià. Les restes arquitectòniques descobertes primerament corresponien a diverses estances considerades de l'àrea de serveis (pars rustica). La part noble (pars urbana) és menys coneguda perquè les masies actualment dempeus s'assenten exactament a sobre. En el segle III succeeix alguna cosa a Boades ja que l'excavació de 1987 demostra un enrunament d'alguns habitacles alt imperials, sobre els quals es superposa una estança baix imperial, menys senzilla. Malgrat que no es tracti d'una destrucció violenta, sí que demostra una crisi, tal i com s'esdevé arreu del món romà d'aquell moment històric. Aquest jaciment sembla recuperar-se ben aviat i en dóna mostres amb la construcció d'una exedra, datable en el segle III o principis del IV, que és un monument d'arquitectura rural romana a Catalunya. Un pany de paret, en el que s'obre un finestral rematat per un arc de maons, encara manté 4m d'alçària màxima. Les restes ceràmiques típiques de la baixa romanitat també són presents. Hi ha sigil·lata clara C i D (alguna estampada), hispànica tardana, comunes africanes i una moneda de Magnus Maximus, mostres evidents d'una certa renaixença, potser de caire latifundista en aquesta vil·la, la qual degué morir amb la caiguda de l'imperi. De tota manera, el lloc és ocupat ràpidament en l'alta edat mitjana, com a mínim.</p> 08061-10 Boades. <p>A Boades es va establir una comunitat humana ja al segle VI aC. Es tracta d'un poblat o assentament rural a una zona plana al costat del riu, amb una fase d'ocupació ibèrica (VI-IaC) de la que l'exponent principal són les sitges. La seva localització privilegiada devia afavorir els contactes comercials a la zona. Posteriorment s'emplaça una vil·la d'època romana imperial que probablement aprofita una estructura agrícola indígena anterior (segona meitat segle I aC) i que és la millor vil·la romana de la comarca i la que més exhaustivament s'ha estudiat. La vil·la es va convertir en una gran propietat durant l'Alt Imperi, època de màxima esplendor. Desconeixem de quina manera es va passar d'aquest habitatge en una vil·la a una petita agrupació de cases que ja tenim documentades al segle XIV i que semblen mantenir una continuïtat fins a l'actualitat. El lloc de Boades apareix citat per primera vegada en la delimitació de la rodalia i ciutat de Manresa l'any 1020 amb el nom d'ipsas Buadas. Buada, etimològicament, correspon a volta edificada. Es creu en l'existència de ruïnes romanes evidents ja en època medieval en reocupar-se l'indret reaprofitant les seves pedres. Des d'aleshores la zona ha estat habitada i explotada agrícolament (de mas Cadevall es conserven documents del segle XIV). El 1917 Joan Simó feu la primera excavació. El 1930-36 la Secció Arqueològica del Centre Excursionista Montserrat, amb Mn. Valentí Santamaria com a cap, realitzaren algunes campanyes d'excavacions. L'any 1978 Miquel Cura va fer un sondeig al nucli de la Vil·la. El 1984 es va fer una campanya d'urgència dirigida per Eduard Sánchez, A. Daura i Ll. Guerrero. Es van fer dues campanyes més els anys 1986 i 1987 a càrrec d'A. Daura i D. Pardo.</p> 41.6858800,1.8598300 405110 4615529 08061 Castellgalí Sense accés Regular Inexistent Ibèric|Romà|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa. El jaciment ocupa la zona del costat i del subsòl del nucli rural de Boades, especialment en terres del Mas Vilaseca i can Cadevall. Amb data 13 de desembre de 1991 el Director General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya va resoldre que part dels materials ceràmics provinents d'aquest jaciment fossin dipositats enterrats en el propi jaciment, sota control de l'arqueòloga territorial Araceli Martín. 81|83|85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80440 Sepulcre romà de Boades https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-roma-de-boades <p>Almagro, M.; Serra, J.C.; Colominas, J. (1945). Carta arqueològica de España. Província de Barcelona. Madrid. Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Martinell, C. (1932). Sepulcre romà de Boades. Memòria dels Amics de l'Art Vell. Barcelona. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa. Santmartí, J. (1984). Edificis sepulcrals romans dels Països Catalans, Aragó i Múrcia. Fonaments. Barcelona. Nº 4. Serra Ràfols, J. De C. (1933). El sepulcre romà de Boades. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 452. Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01477, any 1988. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16422. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (1981).</p> II-III <p>Sepulcre romà que correspon al model de cel·la, de planta quadrada lleugerament rectangular. Exteriorment amida 5,10m per 5,60m, i interiorment 3,90m per 3,60m. La teulada és de doble vessant i a sota té una volta de mig punt; les parets que sostenen el pes de la volta són més gruixudes que les frontals. L'altura total del monument és de 3m a l'arrencada de la coberta i de quasi 5m a la carena del teulat. L'edificació es troba mancada d'ornamentació. Només tres filades de rajoles remarquen les línies principals de la façana. A la part inferior hi ha un sòcol conformat per carreus ben tallats. L'aparell de la construcció és a cavall entre el mixtum vittatum i l'incertum. A la cara de ponent els restauradors obriren una senzilla porta d'accés per considerar que allí es devia trobar l'original. Quan fou identificat el monument la porta d'accés era a la banda oposada i servia per introduir palla per al bestiar. L'excavació de l'interior deixà al descobert quatre sitges, considerades ibèriques, que formaven part d'un camp de sitges que s'estenia també fóra del sepulcre. Malgrat que Serra Ràfols les considerava d'enterrament, es creu que la seva afirmació estava totalment mancada de base. Es trobà també l'arrencada doble d'un arc (un a cada banda de la cambra) que separava l'estança en dos pisos.</p> 08061-11 Boades. <p>El sepulcre romà de Boades és una construcció integrada en el conjunt arqueològic de la vila de Boades. D'aquest jaciment se'n té coneixement des del segle XIX per una carta conservada a l'Arxiu Històric de Manresa escrita per A. Duran i Sanpere. A inicis dels anys 30 el Centre Excursionista de Manresa sota la direcció de mossèn Santamaria va fer una sèrie d'excavacions. Els Amics de l'Art Vell es feren càrrec de la reconstrucció i salvament del sepulcre, dirigint les tasques l'arqueòleg Serra Ràfols i l'arquitecte J. Roure entre 1930 i 1933. El lloc tingué un cert ressò popular i fou seguit amb interès per especialistes de l'època. Es comprà l'ús de fruit de l'edifici i el compromís dels propietaris que mai s'enderrocarà. Actualment es troba en mig d'una explotació agropecuària envoltat de coberts, tot i que el 2005 es sanejà l'entorn immediat per facilitar l'accés i es va posar una reixa per evitar vandalisme.</p> 41.6842700,1.8601100 405131 4615350 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80440-foto-08061-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80440-foto-08061-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80440-foto-08061-11-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa. 83|80 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80441 L'Exedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/lexedra <p>Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Puig i Cadafalch, (1934). L'arquitectura romana a Catalunya. Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985. Fitxa nº 16423.</p> III Es troba en un avançat estat de ruïna i l'entorn en males condicions. <p>Cambra de planta semicircular absidial que es manté parcialment dempeus a la zona posterior dels masos Vilaseca i Cadevall, al costat de la carretera que porta a la fàbrica dels Carburos. El parament del mur és format per carreus de pedra natural de la zona, de tamany mitjà i petit que es pot identificar com el conegut amb el nom d''opus vittatum'. Els carreus són ben tallats i disposat en filades horitzontals. Presenta una finestra de dimensions considerables coronada amb un arc de mig punt fet amb teules i maons de terra cuita, en una paret que assoleix els 4m d'alçada. L'exedra s'ha de considerar com una construcció romana, d'època baix imperial, ben característica a partir del segle III. La majoria de viles d'un cert relleu i entitat presenten cambres amb aquestes característiques, amb un marcat caràcter senyorial, utilitzades com a sala de conversa (exedra), de recepció (oecus) o menjar (triclinium).</p> 08061-12 Boades. <p>Hem de situar l'exedra dins el conjunt arqueològic de la vila romana de Boades. D'aquest jaciment se'n té coneixement des de principis del segle XX, per una carta conservada a l'Arxiu Històric de Manresa escrita per A. Duràn i Sanpere. Puig i Cadafalch, en la seva obra 'Arquitectura romana a Catalunya', recull la seva existència i la reprodueix fotogràficament. L'any 1932 va ser la primera vegada que es va fer un estudi arqueològic, dins els context d'excavacions portades a terme a la vila romana de Boades. En Joan Roure feu un dibuix guardat a l'A.H.C.M. en el que es mostra la planta i un sondeig. No es tornà a excavar fins el 1984, en què el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya reprèn el treball, realitzant diversos sondeigs al seu entorn per delimitar les restes i per determinar la seva cronologia (Daura i altres, 1987).</p> 41.6857300,1.8600500 405128 4615512 08061 Castellgalí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80441-foto-08061-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80441-foto-08061-12-2.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa. 83|80 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80442 Santa Margarida del Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-del-pla <p>Gavin, J.M. (1979) Inventari d'Esglésies. Vol. 5 Bages. Arxiu Gavin. Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pardo, D. (1987). Història del Bages. Parcir. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985.,Fitxa nº 16424.</p> XIII-XVIII Darrerament s'ha esfondrat un mur de la zona de l'antic convent i l'estat és perillós. <p>Església de planta rectangular de la que només es conserven els murs laterals, la façana i la capçalera; no existeix la teulada. Al costat de migdia hi ha unes dependències adossades amb dues voltes de canó a la base i que es troben en molt mal estat ja que amenacen ruïna. Encara es conserven part de les motllures barroques a l'interior de la nau a la part d'on arrencava la volta fetes al segle XVIII, quan es modifica l'estructura de l'església; també resta el paviment de rajola cuita catalana en mal estat. Hi ha restes d'un campanar d'espadanya, de les escales del cor i de la sagristia que conserva la porta allindada amb la data 1772. També s'hi poden veure els forats d'un antic retaule a la paret de l'altar major. Té altres edificis situats al seu entorn, un dels quals correspon a un antic convent i del que encara es conserva una volta de pedra, un forn de pa i una cuina; davant de l'era hi ha les ruïnes de cal Borrós; i les de cal Pons al peu del camí de la vall d'Artigues.</p> 08061-13 Vall d'Artigues. Camí de Santa Margarida. <p>L'església apareix citada el 1225 (Pardo, 1987). Acollí un petit priorat de monges de la regla de Sant Agustí. Cap al 1402 es té notícia (Pardo, 1987) que sor Agnès Pedrinyà de Santa Margarida ingressà al priorat de Sant Cristòfol de Manresa. Probablement això provoqués el fi de la col·lectivitat religiosa. Al 1772 (inscripció a la llinda de la porta de la sagristia) es canvià l'estructura primitiva: s'allargà la nau, s'aixecà el sostre i es decorà l'interior amb motllures barroques de les que avui se'n conserva la part d'on arrencava la volta. Al 1936 fou profanada i el 1958 s'ensorrà la volta. Amb les pluges de la tardor de 1999 es va enfonsar la paret de migdia del conjunt de l'ermita. El 15 octubre 1995 es va recuperar la campana. L'aplec es va recuperar el 1991 gràcies als amics del Museu de Castellgalí i es celebra un cop a l'any.</p> 41.6753600,1.8196800 401753 4614406 08061 Castellgalí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80442-foto-08061-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80442-foto-08061-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80442-foto-08061-13-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Barroc|Neoclàssic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua També coneguda com Santa Margarida del Pla o del Mon. A l'entrada a la capella hi havia una rajola al terra amb una petjada d'un nen, feta segurament perquè un nen la va trepitjar quan encara no era seca. La gent deia que era la petjada del Nen Jesús i feien que als seus fills posar el peu per guarir d'una malaltia o que creixés més fort. Malauradament va desaparèixer en la profanació per la Guerra Civil. A l'exterior, en un cobert, hi ha una tina circular. 92|94|96|99|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80443 Can Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-2 <p>Malgosa, J.; Vila, J. (1998). Els arrendaments del Pla. L'Amigant, febrer 1998, nº 14. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa nº 16425.</p> XV-XVIII <p>El mas Pla està format per un conjunt d'edificacions que s'organitzen al voltant d'un pati tancat i que foren construïdes en diferents èpoques com ho demostra el joc de teulades. La casa principal és de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb planta, pis i golfes sota teulada, amb paraments de pedra. La porta de l'entrada principal té una llinda de pedra que també s'observa en la majoria de les obertures. Entre les obertures destaquen els balcons de la façana. A l'exterior destaquen l'era i una bassa, ambdues de pedra. La bassa està sota de Cal Jepet Vinyes i al costat dret del camí que va cap al Pla, era la bassa de l'hort del Pla on collien moltes viandes. On hi ha l'actual bassa del Pla, feta de pedra, abans hi havia una de terra, on les dones de la casa anaven a rentar. El mas Pla tenia dins la seva propietat una sínia al Cardener, amb catúfols, al costat l'horta del mas. També, al costat del mas hi havia un trull d'oli, així com dues tines en edificis separats i que encara es conserven.</p> 08061-14 Poble. Mas Pla. <p>Al fogatge de 1497 surt Miquel Pla, segurament relacionat amb aquest mas; al de 1553 surten dos Pla, Bartomeu i Antoni. Al Llibre de cobraments del rector de Castellgalí, 1715 (ASM) s'esmenta el mas Pla del Camí. Al capbreu de 1730 (ASM) Jaume Pla del camí al mas Pla del Camí. Aquestes dades històriques demostren que aquest mas ja existia al segle XV i probablement abans, essent un dels més antics del terme. En el document més antic conservat del lligall de documents que es conserven al mas Pla i que data del 15 de maig de 1839, figuren com a propietaris en Josep i en Joan Reimbau i Pla. Posteriorment la propietat passà, en una data que desconeixem, a la família Solà de Manresa i així l'any 1843 el propietari és Vicenç Solà i Solernou; l'any 1880 ja figura el seu fill com a propietari, el metge Josep Solà i Abadal; a partir del 1887 el arrendaments els signarà el fill d'aquest en Joaquim Solà i Solernou i l'any 1928 serà la seva vídua, la Sra. Anna Serra d'Arqué, la que constarà com a propietària. Sembla que al Pla hi havia tres fills, l'hereu es quedà amb la casa del Pla i amb els altres dos partiren l'heretat. Al segon li tocà el Planoi i al petit Cal Planellet, que és la casa que té menys terra. D'això ve que aquestes cases estiguin properes i tinguin la mateixa arrel en el nom. El conreu de la vinya va tenir gran importància durant tot el segle XIX i cada casa tenia un tros de terra en arrendament o en propietat on conreava ceps. El Mas Pla conserva, entre d'altre documentació, contractes d'arrendaments de vinyes. Fins el 1880 es feien a rabassa morta, és a dir, que durava fins que el cep morís o per un termini de 50 anys, així el parcer s'assegurava el terreny durant un llarg període de temps. No agradaven gaire als amos que van aprofitar la fil·loxera per canviar les condicions dels arrendaments. L'any 1895 la fil·loxera afectava Castellgalí, a partir d'aquest moment els arrendaments seran fins que mori el cep o fins que 'l'amo vulgui', cas en el que només es pagava al parcer les tres quartes parts del valor dels ceps. El conreu de vinya va disminuir amb la fil·loxera, però no va desaparèixer, va ser cap els 1950-60 amb els nous hàbits de vida que s'abandonà majoritàriament el conreu.</p> 41.6725000,1.8433900 403722 4614061 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80443-foto-08061-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80443-foto-08061-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80443-foto-08061-14-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 94|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80444 Can Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-0 <p>Iglésies. J. (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Iglésies. J. (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985. Fitxa nº 16426. Documentació privada de cal Mas.</p> XVIII-XIX <p>Conjunt d'edificacions col·locades formant un pati davant de l'edifici principal. Aquest és de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, i en ell s'ubiquen l'habitatge dels amos i dels masovers. La façana principal, que s'obre a migdia, forma dues porxades amb arcs a la primera planta i balcons a la segona, corresponents a una de les modificacions de l'edifici. L'estructura interior correspon a tres crugies perpendiculars a la façana cobertes amb voltes de canó, més ample la central que permetia l'accés dels carros. A la banda esquerra la volta està destinada a celler. Per aquest costat es va ampliar la casa afegint un cobert que alberga dues tines folrades de cairons ceràmics, una premsa de vi amb braç de fusta que porta la data 1866 tallada al centre, i encara es pot veure la base d'un antic molí d'oli. La sala principal de la casa es troba al centre del primer pis i respon a l'estructura típica d'espai central que dona accés a les habitacions de la casa. La llinda de la porta d'entrada a la sala des de l'eixida porxada porta gravada la data 1814. A la sala destaca un rentamans en fornícula folrada amb ceràmica catalana i la caixa del rellotge de peu. A la cruïlla esquerra i amb accés des de l'eixida, hi ha l'antic pastador, espai en el que hi ha el forn de pa i una pastera de fusta amb la data 1816 gravada davant. La porta d'entrada al primer pis des de l'exterior, té dues llindes, una porta amb la data 1682 gravada, i la de sota amb la data 1902, fruit d'una ampliació. A l'exterior de la casa, a l'espai enjardinat, es conserva la base de pedra d'una antiga premsa. Destaca la gran bassa situada darrera de l'edifici destinada a recollir l'aigua de la pluja per regar les vinyes i horts construïda el 1897 i reformada el 1901 tal i com indica una inscripció.</p> 08061-15 Raval dels Torrents, can Mas. <p>La casa és fruit de diferents èpoques. La més antiga de les visibles actualment pot correspondre al segle XVII, amb ampliacions importants a mitjans del XIX en que es fa l'eixida porxada del pis i la bassa. La informació més antiga és la que ens proporcionen els fogatges. Al de 1497 s'esmenta a Pere Mas, i al de 1553 a Joan Mas. Al 1715 surt can Mas al llibre de cobraments del rector de Castellgalí (ASM). L'any 1813 Valentí Playà Vilaseca compra cal Mas a Antoni Font de Planell. Els hereus d'aquest Playà són els actuals propietaris. El nét d'aquest, Pere Playà Vilaseca, va comprar ca l'Amigant el 1873; i el besnét del primer, Francesc Playà Muncunill, compra Casajuana a Joan Casajuana i Camprubí pels volts del 1890.</p> 41.6791400,1.8336000 402917 4614810 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80444-foto-08061-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80444-foto-08061-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80444-foto-08061-15-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Té una premsa de vi, havia tingut trull d'oli. Té quatre tines (una circular i tres quadrades) folrades amb cairons. Celler amb botes. Havia tingut dues masoveries: Prunés i Ocata. Els propietaris d'aquesta casa conserven uns capitells procedents de la capella castellera de Santa Maria que van ser traslladats d'aquest lloc que pertany als mateixos propietaris. 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80445 Ca l'Amigant https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamigant <p>Ginesta i Batllori, S. (1987). La comarca del Bages. Publicacions Abadia de Montserrat. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985.</p> XVII <p>Immoble situat al bell mig del casc antic, a la plaça principal del poble, davant la parròquia. Edifici de planta rectangular format per dues plantes independents, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que dóna al carrer Manresa. Els murs són de pedra i de maçoneria. La planta baixa, amb accés des del carrer Manresa, alberga el Museu Municipal, mentre que el pis, amb accés des de la Plaça Catalunya, alberga el Casal Cultural de Castellgalí. La planta baixa està formada per quatre estances, disposades de dues en dues; a dues d'elles hi ha una gran pilastra central de pedra, són les dues que es troben tocant a la façana del carrer Manresa. Totes estan pavimentades amb grans lloses de pedra i les parets deixen veure la maçoneria de pedra. El Museu ocupa tres de les quatre sales, mentre que la quarta s'utilitza com a magatzem. Les dues sales que toquen al carrer Manresa estan obertes amb sostre pla, mentre que les dues de darrera estan cobertes amb voltes de canó de pedra. Al celler hi ha dos arcs apuntats de pedra fets amb blocs ben escairats i que suporten una volta apuntada de pedra. Hi havia dues tines amb la boixa que donava a aquest celler. Al costat que queda sota la plaça Catalunya hi ha uns passadissos subterranis coberts amb volta de canó i dividits en tres trams. Segons la tradició oral el passadís comunicava amb el castell i cal Vives. A l'interior es conserva un forn de pa, un dels graons de l'escala antiga que queda elevat i forma part de la paret; també destaca una gran pica de premsa d'oli que es va trobar formant part del parament de la casa. La porta principal s'obre al carrer Manresa, a la façana oest, la llinda principal te la inscripció 16IHS84 (1684 Iesus Hristus), sota una creu. A la façana principal hi ha un balcó seguit al primer pis amb obertures; a la part superior, sota un ull de bou, hi ha l'escut de la família Amigant. Són notables les llindes i els brancals de pedra a la planta baixa i els carreus de les cantonades. La teulada sembla que ha estat sobre alçada. En un carreu a la cantonada del carrer Manresa hi ha representat un equid en forma d'alt relleu. En un altre carreu al costat després de la cantonada hi ha un relleu que sembla un bastó. A la primera planta hi ha una gran sala amb portes d'accés a la façana lateral que dona a una plaça, l'interior s'ha rehabilitat per destinar-ho a Casal Cultural.</p> 08061-16 Nucli antic. Carrer Manresa, 2. <p>La casa de l'Amigant era un antic hostal situat al camí ral. Tot i que les dades documentals que es conserven d'aquesta casa són de finals del segle XVII, molt probablement ja existia anteriorment. L'any 1673 Josep d'Amigant i Ferrer, primer comte de Fonollar, comprà el castell de Castellgalí a la família Bolet (que també havia adquirit la jurisdicció del castell als Rajadell). Aquesta família d'origen Manresà, foren els senyors de Castellgalí fins l'abolició dels senyorius feudals per les Corts de Cadis. Josep d'Amigant i Ferrer prengué possessió pública de Castellgalí el 5 d'octubre de 1673. El 1711 el rei Carles III li concedí el títol de comte de Fonollar. Va tancar l'Hostal situat al peu del camí Ral per convertir-lo en la seva casa senyorial el 1684 va convertir l'immoble en residència senyorívola, segurament perquè el castell estava en runes, però mai la va habitar, i en modificar l'estructura original va posar el seu escut a la façana. Va afavorir la fe cristiana fent portar les relíquies dels patrons del poble i va vendre les parcel·les del camí ral per formar el nucli urbà. El seu germà Francesc, canonge i vicari general de Barcelona, donà les relíquies de Sant Honest el 27 de juliol de 1673 i va convertir aquest sant junt a Sant Repel·lió en copatrons del poble. Al 1880 els hereus dels Amigant foren els Despujol, marquesos de Palmerola. Els Amigant sembla que no van viure mai en aquesta casa, de fet el 1763 van llogar la casa de l'Hostal a altres persones (AVM). Pere Playà Vilaseca, hereu de cal Mas, va comprar ca l'Amigant el 1873. Actualment l'edifici és de l'Ajuntament de Castellgalí. El museu es va inaugurar el 5 de maig de 1991; el Casal de Cultura es va inaugurar el 25 de novembre de 2002. La part que ocupa el local social era l'antic Hostal Cafè de Castellgalí i en les seves sales es celebraven balls i projeccions de cinema a principis del segle XX.. Actualment hi ha ubicat el Punt d'Informació Jove, s'organitzen xerrades, hi ha sales per reunions d'entitats, sala d'ordinadors.</p> 41.6763700,1.8394500 403400 4614496 1673 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80445-foto-08061-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80445-foto-08061-16-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua La rehabilitació interior de l'edifici per destinar-ho a Museu la van fer un grup de persones de Castellgalí que més tard es van constituir com els Amics del Museu. 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80446 Can Casajoana https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casajoana <p>Els noms dels carrers. El carrer Manresa. L'Amigant nº 13, desembre 1997. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985. Fitxa nº 16428.</p> XVII-XX <p>Casajoana és un edifici de notables dimensions que es troba a ponent del turó del castell. Està format per la casa principal i un edifici adossat a la banda de tramuntana. La casa principal és de planta rectangular, coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant, planta baixa i dos pisos. Davant la casa, a la façana de migdia, s'obre una era que queda tancada per un cobert al davant i al que s'accedeix per una porta gran externa. La porta principal de la casa es troba a l'extrem esquerre de la façana, en la que s'obren tres balcons per pis situats simètricament. La casa és de pedra i part encara conserva l'arrebossat. La porta principal és d'arc rebaixat i permet l'accés a un vestíbul cobert amb volta de canó que comunica a l'esquerra amb l'edifici adossat, a la dreta amb els cellers i al front té l'escala de pedra que permet l'accés als pisos. L'edifici adossat de l'esquerra conserva un contrafort a la façana; disposa de dues crugies a la planta baixa perpendiculars a la casa principal i cobertes amb volta de canó de pedra disposada a plec de llibre. L'edifici principal té tres crugies: la de la banda dreta (ixent) i la central amb dos arcs apuntats cada una; la de l'esquerra de volta de canó en la que hi ha l'escala als pisos i que comunica amb el cos adossat. La crugia de la dreta de l'entrada, que és la part central de l'edifici principal, forma dos cellers seguits i separats per un mur. El del fons té dos arcs diafragma de pedra i el sostre de volta de canó apuntada de pedra (era l'antic celler), i el més exterior té dues tines circulars folrades amb cairons que queden elevades. La crugia de la banda dreta també té dos arcs diafragmes. Al replà del primer pis hi ha una cisterna quadrada de pedra que serveix per abastir la casa amb l'aigua recollida de la pluja. Els pisos han estat rehabilitats i són diferents habitatges privats.</p> 08061-17 Nucli antic, sota el turó del Castell. <p>Aquest edifici es va bastir aprofitant materials procedents del castell. Posteriorment s'hi afegiren altres cossos i dependències i finalment fou subdividit en diferents habitatges. Fou una de les pagesies importants del terme. El nom és una deformació de casa jussana (inferior, casa sota el castell), que ja s'esmenta el 1603. Francesc Playà Muncunill hereu de cal Mas, compra Casajuana a Joan Casajuana i Camprubí pels volts del 1890. El 1603 Joan Mas, pagès de Castellgalí litiga contra el també pagès i veí del poble Francesc Casajuçana (després sempre es referirà com a Casajuana), per diferents drets: Casajoana restitueix a Joan Mas, la carnisseria, el dret de tallar carn i la caseta on es troba, que tenia en el seu poder per la venda que en feu el pare de Joan Mas al seu pare; Casajoana li dona a Mas unes terres però es guarda una carrerada per a poder passar amb el seu bestiar a les propietats que té al mas Talló; Mas li dóna a Casajoana una vinya dita les Planes, situada al costat del riu Cardener. (ASM). Al Capbreu de 1730 (ASM) surt Joan Casajoana al mas Graell situat sota el castell. El 1719 el rector de Castellgalí Ramon Vilardaga firma un censal a Joan Casajoana, pagès del terme i hereu de la casa, heretat i 'masos' de Casajoana. (ASM). El 1814 Valentí Casajoana, pagès, propietari del 'Mas Casajoana' reconeix un deute a la Sra. Miguela Amigant Despujol y Ferrer, comtesa de Fonollar. L'any 1828 va néixer Valentí Casajoana, jesuïta de la Universitat Gregoriana de Roma. A l'era d'aquesta casa s'anava en processó a beneir el terme per la Festa del Panellet, i abans de la Guerra s'instal·lava un envelat i es feien els balls. L'estructura interna de la casa ens mostra un edifici que seria construït cap al segle XIV, tot i que no surt esmentada a documentació fins a principis del XVII. Probablement als capbreus de 1497 i 1553 surti el nom del propietari i no el de la casa.</p> 41.6775300,1.8400800 403454 4614624 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80446-foto-08061-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80446-foto-08061-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80446-foto-08061-17-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Segons explica gent gran del poble, la gent de Casajoana rentaven la roba a la bassa del mateix nom, i que hi havia a la vora del cementiri. Eren els únics que no baixaven a rentar a la riera. 94|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80447 Can Font de Cirerencs https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-de-cirerencs <p>Planes, J.; Serra, J. (1988). Història del Bages. Parcir. Manresa. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16429. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (1981).</p> XV-XX La casa està abandonada i oberta, fet que pot provocar la seva ràpida degradació. <p>L'estructura actual d'aquesta masia és fruit de les importants ampliacions que es van fer els segles XVII i el XIX d'una antiga casa d'origen medieval. És un edifici de grans dimensions ubicat en una zona elevada que domina la plana de migdia i que té altres edificis al seu entorn. El cos principal del mas és de planta rectangular, amb teulada a dues vessants, façana oberta a migdia amb una porta adovellada d'arc de mig punt, planta baixa, pis i golfes. Té una torre adossada coronada per merlets a la banda de ponent i en el que s'ubica el calaix de l'escala. A l'edifici original posteriorment se li va afegir un cos lateral maclat a la façana principal per la banda de llevant, format per planta baixa, pis amb galeria i terrat. La galeria és de maó arrebossat amb incrustacions ceràmiques i la barana és de balaustrada; el terrat combina barana d'obra i ferro. La galeria i la decoració exterior de tot el conjunt és fruit d'una restauració del 1920. A l'interior d'aquest espai hi ha una gran cuina amb una llar de foc de campana circular. Al costat hi ha un gran celler amb cinc arcs diafragma de pedra i coberta d'obra de volta de canó; conserva sis botes de roure del segle XVII i altres més modernes. La sala principal de la casa es troba al primer pis del cos principal del mas; és de planta rectangular i a ella s'obren les portes de les diferents habitacions amb llinda i muntants de pedra. Encara es pot veure el lloc que ocupava el rellotge de peu i la decoració pictòrica d'estil noucentista. Darrera la casa hi ha una construcció que alberga dues tines circulars; un cobert amb una llinda amb la data 1616; i l'estructura de la planta baixa d'una antiga casa de pedra amb una llinda a la porta amb la data 1718 i un cobert d'una tina al costat. A la banda de llevant hi ha una construcció probablement d'inicis del segle XX i que eren cellers i quadres.</p> 08061-18 Raval de can Font, can Font de Cirerencs. <p>L'arxiu documental familiar es va perdre durant la Guerra Civil. Segons la bibliografia apareix un Pere Siranencs, batlle de Castellgalí el 1473 (Planes, 1988). Al fogatge de 1492 es cita a Pere Cirerench, al de 1553 a Jaume Cirerench, al capbreu de 1730 (ASM) es cita a Valentí Font dels Cirerencs i el mas de les Cases d'en Hort deshabitat unit i aglevat a l'altre. El 1649 Marià Font de Cirerencs era batlle de Castellgalí (AEV). En diferent documentació es diu que era senyor directe i alodial de la quadra de Cirerencs (Planes, 1988). Als segles XVII-XIX es van fer sengles ampliacions, tal i com queda documentat a les dates de les llindes a l'interior de la casa: 1668 i 1843. A l'any 1920 l'arquitecte J. Firmat i Serramatera va fer una restauració i va ampliar la casa. Segons la llegenda popular sembla que del celler de la casa sortia un passadís que portava a la torre dels moros que hi havia pels rodals de la casa. El que és clar és que aquesta era la casa d'un senyor que dominava la zona de l'entorn anomenada Quadra de Cirerencs, en la que s'incloïen les cases del Raval de can Font situat entre els dos rius al sud de Manresa. La casa està situada en un lloc elevat amb domini visual de tota la zona.</p> 41.6880900,1.8408500 403534 4615795 08061 Castellgalí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80447-foto-08061-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80447-foto-08061-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80447-foto-08061-18-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Arquitecte de l'obra del segle XIX: J. Firmat i Serramatera. Sembla que alguna part de la torre va ser utilitzada com a presó esporàdica. 94|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80448 Mas Planoi https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-planoi <p>Planes, J.; Serra, J. (1988). Història del Bages. Parcir. Manresa. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16430.</p> XVII <p>El mas Planoi forma un conjunt compost per la casa principal, l'antiga casa dels masovers, corrals i un baluard que tanca la façana principal i aquests edificis secundaris. Actualment la casa està dividida, ja que part de la planta baixa s'ha habilitat com a restaurant. La masia principal és de planta rectangular allargada fruit de diferents ampliacions. Té planta baixa, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. L'edifici ha patit transformacions al llarg del temps tal i com s'observa en les diferents parts que l'integren. La façana principal queda tancada per un pati al que s'obren l'antiga casa dels masovers, un cobert en el que hi havia hagut un molí d'oli, les tines i els corrals. La façana correspon a una ampliació feta el 1815, tal i com es pot veure a l'inscripció sobre la porta d'arc rebaixat. L'interior presenta una distribució en dues crugies paral·leles cobertes amb volta de canó de pedra i perpendiculars a la façana. Aquestes han estat dividides per la meitat per ser aprofitades en part pel restaurant i en part per la casa, ja que en una d'elles hi ha l'entrada principal i a l'altre hi havia el pastador del pa en el que hi ha una gran pica de pedra per l'aigua amb la inscripció 1779, el forn de pa hi havia una gran pastera de fusta. A la banda de migdia es va afegir més tard una tercera crugia coberta amb voltes de creueria de pedra de la que també una part utilitza el restaurant. Al pis de la casa es segueix l'estructura catacterística: escala de pedra per accedir, gran sala al centre que és el distribuïdor de les habitacions que es troben a banda i banda. En aquesta sala destaca el rellotge i la capella encastats. Hi destaquen els brancals i llindes de pedra a les obertures d'aquestes habitacions, amb dues llindes amb data gravada: 1692 en una, i l'altra amb la inscripció 'OCTUBRE A 4 1692'. Encara es conserven dues habitacions amb alcova, una cisterna-pou que recull l'aigua de la pluja i dues tines a l'exterior de la casa amb les boixes que donen als antics cellers de volta. La casa ha estat dividida i la part posterior s'ha habilitat com a restaurant, al qual s'hi accedeix des de fora del recinte. A la façana s'hi veuen els arcs d'una galeria tapiada a nivell del primer pis. La paret del mur que tanca el pati presenta espitlleres.</p> 08061-19 Mas Planoi. Carrer de Mas Planoi, s/n. <p>Desconeixem el moment inicial d'aquesta casa, tot i que probablement fou d'algun dels Pla que s'esmenten al fogatge de 1497 o al de 1553. Sembla que la casa s'ampliés a mitjans del segle XVII, amb una altra ampliació al segle XVIII. Tot i que sembla que s'ha mantingut dins la mateixa família, el fet de no haver hereus va fer que el cognom canviés diverses vegades: Pla (segle XVI), Pla de Llorens (XVIII), Cortés (XVIII-XIX), Muntanyà. En un document de 1799 (AHCM) diu que Salvador Cortés era propietari del mas Pla Llorens que va heretar de Pere Pla. Al Llibre de cobraments del rector de Castellgalí, 1715 (ASM) es diferencia entre el mas Pla del Camí i el mas Pla de Llorens. El 1848 (AHCM) ja s'anomena mas Planoy, en propietat de Jaume Cortés. Veiem que el mas Planoi rebia la denominació de mas Pla Llorens, d'aquesta manera es distingia del mas Pla del Camí que és l'actual can Pla. Aquesta denominació de Pla de Llorens no té res a veure amb el Pladellorens que es va establir al mas Talló.</p> 41.6691500,1.8390800 403358 4613694 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80448-foto-08061-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80448-foto-08061-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80448-foto-08061-19-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 94|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80449 Cal Ferreret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreret-0 XVIII <p>Cal Ferreret es troba a la plaça Catalunya del nucli antic de Castellgalí, al costat de cal Vives, i per tant fent cantonada amb el carrer del Castell. És una casa d'estructura senzilla, amb planta baixa, dos pisos, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a la plaça. La porta actual està a un costat i és allindada, però a l'altre costat hi ha una antiga porta d'arc de mig punt adovellada que es troba tapiada i que es correspon amb el celler. Al primer pis hi ha una finestra i un balcó central modern fet aprofitant una antiga finestra que té la data 1734 gravada a la llinda. Al pis hi ha dues finestres més de diferent mida. A l'interior es conserva una altra llinda de porta amb la data 1727, a la planta baixa hi ha dos cellers perpendiculars a la façana amb volta de canó de pedra, una més ample que l'altra; conserva una tina folrada interiorment amb cairons. La resta de la casa ha estat molt modificada. L'estructura de la casa és de pedra.</p> 08061-20 Nucli antic. Plaça Catalunya nº 6. <p>L'any 1709 Jaume Ferrer va comprar el terreny al Sr. Amigant i, segons la llegenda popular, la casa es va fer amb les pedres del camí Ral. Tal com mostren les inscripcions a les llindes la casa es construiria entre 1727 i 1734. Posteriorment s'han fet diferents reformes a l'interior que no afecten a l'estructura general de la casa.</p> 41.6764400,1.8399000 403437 4614503 1727 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80449-foto-08061-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80449-foto-08061-20-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80450 Can Flequer de la Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flequer-de-la-vall <p>Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16432.</p> XIII-XVIII Actualment s'està rehabilitant la casa conservant els elements històrics antics. <p>Masia assentada sobre un terreny rocós, a la vall d'Artigues al peu del Puig-Agudell. La casa forma un conjunt amb una sèrie de coberts destinats en origen a pallisses i bestiar, i l'edifici de les tines que formen un espai tancat a modus de baluard per la banda oest. El mas és un edifici de planta rectangular, format per planta baixa, pis i golfes sota teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'obre a llevant, on hi ha la porta principal d'arc de mig punt adovellat i amb un balcó al pis que porta la data 1735 tallada a la llinda. Aquesta façana queda tancada també dins un baluard format per antics coberts. Per la banda de ponent hi ha un accés a la casa directament al primer pis a traves d'una escala exterior que puja al costat d'un cobert que alberga les dues tines de la casa, circulars i folrades de cairons ceràmics; en un altre cobert al costat d'aquest encara es conserva el cargol de ferro de la premsa. L'interior de la casa es distribueix en tres crugies perpendiculars a la façana principal; a la central hi ha l'escala de pedra que permet l'accés al pis, les parets són de pedra molt ben escairada i hi ha un pany amb la meitat superior d'opus spicatum (la que separa la crugia central de l'esquerra, al costat de l'escala). Al paviment de la planta baixa hi ha gravada la data1762. A la crugia de la dreta hi ha una antiga pica d'oli feta en un gran bloc de pedra buidat. A la façana de tramuntana es pot veure com la casa va ser ampliada en dues etapes més, afegint dos cossos, un d'ells era el celler al que donen les boixes de les dues tines. El primer pis conserva la distribució en tres crugies. Destaca l'espai on hi havia l'antiga cuina en el que hi ha una pica o aigüera de pedra encastada a la paret mitgera i al costat de l'antic forn de pa. Aquesta pica feta en un bloc de pedra buidat està situada en una fornícula a la paret i porta a un costat una inscripció que sembla una data o bé la capacitat: 180, era la pica per l'aigua de pastar el pa. Al lloc ocupat pel forn de pa es va construir recentment una torre exterior adossada a la façana de ponent. Hi ha diferents dates gravades a llindes de portes a l'interior: 1766, 1729, que corresponen a la banda de ponent de la casa corresponent a l'ampliació que s'observa des de l'exterior.</p> 08061-21 Vall d'Artigues, camí a Marganell. <p>No es conserva documentació relacionada amb aquesta masia, tan sols algun document notarial solt a l'Arxiu Comarcal de Manresa, i alguna cita de la casa a documentació parroquial (Arxiu Episcopal de Vic) o municipal (Arxiu Municipal de Castellgalí). El mas ja devia existir en època medieval, com ho demostra la paret d'opus spicatum. Probablement seria abandonada més tard i va ser ampliada i tornada a edificar sobre les ruïnes a principis del segle XVIII, tal i com mostren les dates inscrites en diferents llocs, moment probable en que també es farien les tines de la casa i els dos conjunts de tines a les vinyes, així com el forn d'obra, el pou i la fassina. Es conserva un document de venta de vinyes a l'Arxiu de Manresa (notari Josep Mandres, 18.02.1829, f.11) en el que s'especifica la venda de les vinyes de la soleia i l'obaga del Flequer feta pel propietari del mas Flequer, Pere Guàrdia, a Domingo Bohigues i Feliu de Manresa. Especifica els parcers de cada zona (8 a l'obaga i 5 a la soleia), també especifica que li deixa al comprador dues tines, una a la soleia i l'altra al Flequer. La casa del Flequer era una de les millors de la zona de la vall d'Artiques car té aigua pròpia i en abundància, ja que té un manantial en el què fins hi tot a l'estiu i en temps de sequera hi ha aigua. Hi tenien un safareig, del qual ara només en resta algun pany de paret, al costat de la fassina que hi ha vora la casa on hi tenien un tub on sempre anava rajant l'aigua, algunes dones de cases de les rodalies que tenien poca aigua de vegades baixaven a rentar. Abans a la zona compresa entre el Gall, Casassaies i el Flequer, la gent del poble hi tenien vinyes. De la banda del Flequer baixaven el raïm a bast amb mules. Les cases que tenien la vinya per aquella zona eren Cal Cintet i Cal Llorenç. La brisa la venien a Manresa on la cremaven i feien esperit, tot i que durant una època també l'aprofitaven a can Flequer que tenia fassina.</p> 41.6658100,1.7998500 400087 4613368 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80450-foto-08061-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80450-foto-08061-21-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua La casa se la coneix com can Flaquer de la Vall probablement per distingir-la de can Flaquer de Boades. A prop de la casa hi ha dos conjunts de cups i celler, un forn d'obra, un pou i una edificació que correspon a una antiga fassina on feien l'esperit. També tenia un safareig al que arribava aigua de la riera. 85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80451 Can Vilomara https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilomara <p>Iglésies, J. (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, fitxa nº 16434.</p> XIV-XVIII Es troba en ruïna i en perill d'esfondament de tot el conjunt. <p>Masia de grans dimensions en la que s'aprecien diferents parts corresponents a diferents èpoques, encara que la visió general de l'habitatge respon a una gran reforma del segle XIX. La casa es troba ubicada sobre un promontori que li proporciona una situació privilegiada que permet el domini de tot l'entorn. La casa és de planta rectangular, amb un cobert afegit a un costat de la banda de tramuntana i amb un petit baluard que tancava la façana principal que era oberta a migdia i a la que actualment no es pot accedir ja que es troba en ruïnes amb perill d'esfondrament. La casa és de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal oberta a migdia i situada en un lateral del turó de manera que davant d'ella s'obre un balç. L'estructura més antiga de la casa és la de la banda de tramuntana, que correspon a la meitat de l'edifici que veiem actualment; en aquesta cruïlla destaca la planta baixa amb quatre arcs diafragma de pedra amb bigues entre mig que formen el sostre. Aquest és l'espai més emblemàtic i més antic de la casa, construït amb gruixuts murs de pedra ben escairada i ben disposada formant filades regulars; en un lateral hi ha una filada disposada en opus spicatum. Sobre aquesta sala hi havia dues habitacions amb alcova, probablement de l'ampliació feta a finals del XVIII o inicis del XIX; actualment la paret de la banda de llevant s'ha esfondrat i queda tot l'interior de la casa a la vista i en perill de que tota la casa caigui. A la cruïlla del costat, que està mig esfondrada, encara es pot apreciar a la planta baixa una volta de canó rebaixada de pedra i a sobre un antic forn i elements d'una cuina. Segons la descripció feta l'any 1988 de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, al pis hi havia un petit oratori i el paviment era de lloses de pedra. A l'exterior, llindes, brancals i ampits d'obertures són de pedra. A la planta baixa, a la façana de tramuntana hi ha un espai obert amb un gran arc de mig punt on s'hi guardava una premsa (de la que actualment queda només la base ja que ha estat espoliada) i hi ha una cisterna en la que es recollia l'aigua de la pluja. El ràfec de la coberta és de pedra i la canal de teules vidriades de color verd. Destaca a la façana de migdia dues llindes de pedra d'una antiga finestra tapiada que forma dos arcs de mig punt. A la planta baixa hi ha vàries espitlleres. A l'interior, a la sala dels arcs hi ha dues tines fetes tardanament. Hi ha diferents dates gravades: a la dovella de la porta principal 1806, en una llinda de balcó 1806, en una llinda interior 1697, a la paret del primer pis 183-, en una llinda de la façana lateral 1843.</p> 08061-22 Camí de Santa Margarida. Can Vilomara. <p>El mas Vilomara és un dels masos antics de Castellgalí, de segur origen medieval com ho demostren els arcs diafragma i el fragment s'opus spicatum que ens la situarien pels volts del segles XIII-XIV. L'estructura i la ubicació elevada de la casa ens recorda a una casa forta. La casa surt esmentada al capbreu de Castellgalí de 1730 (ASM) com a propietat de Miquel Bilomara i Gamisans. A l'Arxiu Comarcal de Manresa es conserva un inventari de la casa redactat pel notari Josep Mandres el 1845 i fet per Jacinto Gamisans, hereu del béns de son pare Lluis Gamisans i Vilomara, dels béns trobats 'en la casa Mas Vilomara situat en lo terme que habitava lo difunt'. No disposem de referències documentals més antigues, tot i que suposem que podria ser la casa de Valentí Vilamore que s'esmenta al fogatge de 1497 (Iglésies, 1991).</p> 41.6717700,1.8040500 400446 4614025 08061 Castellgalí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80451-foto-08061-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80451-foto-08061-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80451-foto-08061-22-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua La casa està en perill d'esfondrament ja que ha caigut una paret i part de la teulada. 94|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80452 Els Carburos https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-carburos <p>AA.VV. (2002). Cent elements del patrimoni industrial a Catalunya. Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Ed. Lunwerg. Camprubí, J. (1995). Fàbriques i empreses. Article publicat a Regió 7 el 17-2-1985: La Fàbrica dels Carbons Elèctrics. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, fitxa nº 30891.</p> XIX <p>El conjunt arquitectònic de la Companyia Fabril de Carbons Elèctrics es troba al barri de Boades i al costat del riu Llobregat. Està format per diferents naus entre les que destaquen les sis xemeneies de gran alçada que acompanyen les naus de producció i que es corresponen amb els seus respectius forns. Actualment es conserva el complex, però s'ha segregat la titularitat entre diferents propietaris, que han destinat les naus usos industrials de tot tipus, fet que li ha donat un caràcter de parc industrial plenament polivalent. L'estructura general està formada per naus rectangulars allargades disposades al llarg de dos carrers que es creuen. Les naus són de maó amb finestrals d'arc de mig punt rebaixat i seguits a cada costat i amb una decoració senzilla consistent en pilastres als angles que sobresurten de la teulada a modus de pinacles. Les naus tenen teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a les façanes més estretes. Generalment aquestes façanes són de grans finestrals de vidre entre pilastres de maó. La majoria s'han modificat en ser destinades a nous usos. Destaquen també a més de les xemeneies, la casa principal que segueix l'estructura característica de les cases destinades a oficines de les colònies industrials: planta quadrada amb teulada a quatre vessants i remada per una torre lluernari, de planta i dos pisos, amb les façanes simètriques amb tres obertures per planta. Al Llobregat hi ha una resclosa que desvia l'aigua a un canal que discorre per sota d'algunes naus fins a desembocar altra vegada al riu, generant el salt una força de 100 CV. Té vuit xemeneies, alguna de prop de seixanta metres d'alçada, què són un símbol de la industrialització a Catalunya.</p> 08061-23 Boades, Els Carburos. <p>La 'Fàbrica de Carburos Eléctricos' va ser fundada l'any 1898 per Climent Asols i Bovet. Fou la primera empresa de l'Estat dedicada a la producció d'elèctrodes de carbó per a l'enllumenat públic d'electricitat essent una empresa pionera i única a Catalunya. Destacà des dels seus inicis per una marcada activitat exportadora, en subministrar barretes de carbó per a la il·luminació de fanals de ciutats com París, Berlín, Nova York, Boston, Xicago o Sidney. En els seus inicis s'anomenava Carbons Asols i va guanyar el Diploma d'Honor a la Gran Exposició General de Manresa el 1901. Amb el temps va ser transformada en la Companyia Fabril de Carbons Elèctrics. A Climent Asols el van succeir a la seva mort el 1910, Francesc Claret i Reguant, posteriorment els seus fills Josep i Manuel Claret i Asols, més recentment Josep M. Claret i Abarca; els nostres dies Josep Alfons Claret Oriol-Cortada. La Companyia Fabril de Carbons Elèctrics va ser una de les fàbriques més modernes del país pel que fa a la seva avançada tecnologia: la seva maquinària era construïda a Berlín, en els importants tallers de Magdebourg i Nuremberg. Disposava d'una bateria de forns que suportaven grans temperatures, construïts amb material refractari provinent de les mines de Schavandorf, en aquella època una de les millors del món. Aprofitava la força hidràulica del riu Llobregat per la producció. La seva producció experimentà un gran impuls arran de la posició espanyola de neutralitat durant la Primera Guerra Mundial. Amb l'aparició de les làmpades de vapor de mercuri o sodi d'alta pressió, la producció anà minvant, tot i que posteriorment es va seguir produint electrodes, carbons per escombretes, grafit i focus incandescents. Entre d'altres coses, va fabricar els raigs lluminosos de Montjuïc encesos per l'Exposició Universal del 1929. Va deixar de funcionar el 1992 tot i que actualment segueix utilitzant-se amb ús fabril però amb altres productes i ús polivalent ja que va ser segregada i venuda a diferents propietaris. Com a data curiosa assenyalar que en una de les naus es guardaven fanals i globus de les principals ciutats del mon que servien per provar les barretes de carbó destinades a la il·luminació incandescent de les vies públiques de grans ciutats europees.</p> 41.6917000,1.8604000 405166 4616174 1898 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80452-foto-08061-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80452-foto-08061-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80452-foto-08061-23-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua El conjunt de xemeneies és un dels més característics del patrimoni industrial català. 105|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80453 Pont dels Ferrocarrils Catalans https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-ferrocarrils-catalans <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, fitxa nº 30896. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (1981).</p> XX <p>Pont format per tres parts ben diferenciades que salva el desnivell sobre el riu Llobregat per permetre el pas del ferrocarril. Les dues parts extremes són fetes d'arcades de pedra, mentre que el tram central consisteix en una important biga de ferro en gelosia de gran alçada i recolzada en el seu punt central sobre un tercer pilar de pedra. Als extrems de cada costat hi ha dos arcs fets de mamposteria de pedra, els més propers al riu de cada banda permeten el pas del camí per sota.</p> 08061-24 Raval de Boades. P.K. 55. <p>La xarxa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va ser fundada per la Mancomunitat el 1918, per unir les ciutats més importants de Catalunya. El tram Manresa-Martorell de la Companyia General de Ferrocarrils Catalans (nom que rebia aleshores) i que passava pel terme de Castellgalí, es va inaugurar l'any 1924 tenint com a estació més propera la de Sant Vicenç de Castellet. Els treballs d'electrificació de la línia es van fer entre els anys 1926 i 1929.</p> 41.6904300,1.8540200 404633 4616040 1924 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80453-foto-08061-24-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Té una longitud de 149 m i una alçada de 21,80 m. 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80454 Jaciment del Castell de Castellgalí https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-castellgali <p>Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Galobart, J. (1983). El castell de Castellgalí, nou jaciment ibèric al Bages. Dovella nº 9. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa. Caixa d'Estalvis de Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01471, any 1988.</p> I-II aC Les restes del jaciment estàn molt tapades de vegetació. <p>Al turó del castell s'han trobat vestigis d'un anterior establiment ibèric. Es tracta de restes d'un mur que formava la base del que hauria sigut un poblat o fortificació. El mur està orientat d'est a oest i té una llargària de 5,90 m, amb una amplada de 60 cm i 70 cm d'alçada, construït amb grans blocs de pedra disposats alineats, units amb poc morter i pedres petites. L'interior de l'edificació és molt remogut i sense restes materials. Sembla probable que el mur formés part del Castell de Castellgalí i per tant que fos posterior. Únicament es va trobar un fragment de ceràmica grega i ceràmica ibèrica.</p> 08061-25 Poble. Turó del Castell. <p>L'any 1970 un grup d'afeccionats locals va fer una excavació al turó del castell en la que van extreure fragments ceràmics ibèrics que van quedar descontextualitzats: àmfora de boca plana, grisa de la costa catalana i campaniana A. Aquestes excavacions van permetre documentar el jaciment. Més tard, la realització dels fonaments del dipòsit d'aigua i algunes excavacions clandestines fetes al castell van motivar l'exhumació. Així el 1983 Joan Galobart va trobar restes de ceràmica datable entre els segles III-I aC, corresponent a finals de l'època ibèrica. Més tard es va descobrir les restes d'un mur que formava la base del que hauria sigut un poblat o de l'antiga fortificació medieval. L'existència al mateix lloc del castell fa pensar que el jaciment ibèric estigui molt arrasat. L'únic que sabem és que al segle II aC va estar ocupat durant cert temps.</p> 41.6752600,1.8418900 403601 4614370 08061 Castellgalí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80454-foto-08061-25-1.jpg Legal Antic|Ibèric|Romà|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa. Caldria un estudi rigorós per determinar l'edat i l'origen dels constructors i habitants. 80|81|83|85 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80455 Rectoria de l'església parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-lesglesia-parroquial XVII <p>La rectoria de Castellgalí es troba al costat de l'església parroquial, amb accés des de la plaça Catalunya, situat a una zona que forma un turó en el que l'església i la plaça són el punt més alt, centre de l'antiga sagrera. És un edifici molt remodelat en diferents èpoques. L'estructura principal és de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a la plaça, a tramuntana. Es pot veure clarament que l'estructura de l'edifici és de pedra, ja que es conserva vista en el sòcol de la base, i en el perímetre de finestres i portes, la resta de murs estan arrebossats i pintats. La porta principal i la del garatge són noves. Únicament hi ha un balcó obert al primer pis que té llinda de pedra amb la inscripció ·1643· RECTORE VILOMARA · TRANSL· 1778. Sembla que la llinda procedeix de l'antiga habitació dels vicaris i fa referència al rector de la parròquia Gabriel Vilomara que procedia del mas Vilomara. També hi ha una finestra del mateix pis amb llinda de pedra i la inscripció 1750 i les lletres A V superposades entre mig de les xifres.</p> 08061-26 Nucli antic. Plaça Catalunya nº 7. <p>La primera referència que trobem de rector a Castellgalí fa referència a Bernat prevere el 1180, que era notari del senyor del castell de Castellgalí i probablement rector (AEV). Probablement, i tenint en compte l'estructura que veiem de la rectoria, l'any 1750 es faria una reforma, en època en que era rector Martí Vilardaga, nebot de l'anterior rector Ramon Vilardaga procedent de Sant Martí de Biure, que va comprar un tros de terra i va edificar una casa (l'actual cal Simon). Això ens fa pensar que probablement la rectoria estava en mal estat i per això es va fer una casa, refent després la rectoria. La llinda que porta l'any 1643 seria d'una època anterior, quan era rector Gabriel Vilomara. Aquesta llinda va ser traslladada el 1778, probablement al lloc que ocupa actualment. En el moment en que es va ampliar l'església, al segle XIX, probablement també es reformés o arreglés la rectoria.</p> 41.6762800,1.8397300 403423 4614485 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80455-foto-08061-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80455-foto-08061-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80455-foto-08061-26-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 94|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80456 Mas Rubió https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rubio-0 <p>Iglésies. J. (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.</p> XVIII <p>El Rubió és una casa important que forma un conjunt compost per la mateixa casa amb un baluard tancat a la façana de migdia, diversos coberts amb tines i pallisses i una era enrajolada davant l'entrada de tramuntana que permet l'accés directament a la planta pis. La casa té planta baixa, pis i golfes sota teulada, amb coberta de teula àrab a doble vessant. La façana principal es troba tancada amb un baluard en el que s'obren antics coberts i estables que actualment no s'utilitzen. La planta baixa té una volta central en la que s'obre l'escala de pedra que comunica amb el pis; aquesta és de canó rebaixat de maó disposat en espiga. Al costat de l'escala conserva una pica de pedra molt gran per emmagatzemar l'oli, així com una llosa llarga de pedra situada sobre dos recipients de maó que servia per triar les ametlles i que té una inscripció gravada que posa 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA SOLA SOIS VOS ENTRE TODAS LA MAS CONOCIDA ANO MIL 700. ANE Y MARIA'. Des d'aquesta volta d'entrada s'accedeix al celler que forma una volta de pedra transversal a aquesta i a la banda de tramuntana. En aquest celler hi ha sis tinois de maó i donen les boixes de les tines exteriors. A més hi havia grans botes de roure que es van desmuntar fa pocs anys. A la banda de llevant hi ha dues voltes més de pedra transversals a la volta de l'entrada. El primer pis respon a la tipologia de les masies: una sala central orientada de nord a sud, amb rellotge encastat i capella, a la que s'obren les portes de les habitacions que conserven les llindes de pedra. A l'exterior hi ha un balcó al costat de la porta principal de la banda de migdia que porta la data 1582 i la paraula 'MASIA', al centre es va afegir tardanament un medalló amb 'JHS'. Probablement aquesta llinda fou aprofitada de l'antiga casa del Rubió que era situada a prop d'aquesta. La porta que s'obre a tramuntana i que permet l'accés directe al pis té a la llinda la inscripció 1772 i una creu al centre. Al costat d'aquesta entrada i davant de l'era, hi ha dos coberts que alberguen dues i tres tines circulars folrades amb cairons ceràmics. A l'exterior hi ha un pou que va edificar el besavi de l'actual propietari i que està coronat amb quatre imatges mitològiques de pedra que va portar aquest de la Torre Basomba de Manresa, edifici modernista que actualment no existeix.</p> 08061-27 Boades. Mas Rubió. <p>El Rubió és un dels masos antics de Castellgalí, probablement amb origen medieval. Es conserva documentació en pergamí des del segle XIV. Podria tractar-se de Pere Riubes que s'esmenta al fogatge de 1497 (Iglésies, 1991). En aquest moment la casa ja estaria construïda, tot i que en un altre lloc proper a l'actual, en el que fa pocs anys es van posar a la llum una part dels murs. Probablement d'aquesta casa s'extreies la llinda amb la data 1582 que està posada a una finestra de la casa. Seria a finals del XVII o inicis del XVIII quan es va construir la nova casa al lloc actual. El 1700 els propietaris del mas ja porten el cognom Casajuana i probablement estaven emparentats amb el mas Tet de Boades que tenien la família Casajuana i Rubió. També s'esmenta el Rubió al Llibre de cobraments del rector de Castellgalí, 1715 (ASM). A partir d'aquest moment el mas viu una època d'apogeu econòmic que s'evidencia en la construcció de les tines, d'un trull d'oli, i de l'ampliació de la casa fent la gran sala del pis. A finals del segle XIX es van fer altres ampliacions, fent el pou i coberts davant la façana principal. Es conserven diferents documents referents a l'evolució socio-econòmica de la casa des del segle XIV fins a principis del XX. Alguns en pergamí, però la majoria en paper. Cal assenyalar que aquesta casa té diferents propietats a la zona de Vallhonesta, entre elles la casa Serracanta i la rectoria de Sant Pere de Vallhonesta. El mas Serracanta, d'origen medieval i actualment en ruïnes, va ser ensorrada per Felip V tal i com expliquen documents que es conserven, perquè era el mas d'un administrador català important de la zona.</p> 41.6828800,1.8642900 405477 4615191 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80456-foto-08061-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80456-foto-08061-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80456-foto-08061-27-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 94|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80457 Can Cadevall https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cadevall <p>Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-rompa de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Planes, J.A.; Serra, J. (1988). Història del Bages. Parcir. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa.</p> XIV <p>Aquest mas es troba al nucli antic de Boades, al peu de la carretera que porta a la fàbrica dels Carburos, en el que hi ha una concentració de diferents cases: can Cadevall, can Vilaseca, cal Tet, ca la Francisca, ca l'Úrsul i la desapareguda cal Pedrissó. Cadevall és una casa fruit de diferents ampliacions que s'aixeca molt probablement sobre l'antiga vil·la romana de Boades. És un mas amb estructura clàssica, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Els paraments són de pedra arrebossats i davant la façana hi ha afegit un cos a la meitat esquerra avançant respecte a la façana inicial. Els elements més destacables de l'habitatge actual són el portal d'arc de mig punt adovellat de pedra que s'obre a la façana principal a migdia; el paviment de pedres disposades a plec de llibre que està davant de la façana principal; la volta de pedra a la crugia central de la planta baixa i dues antigues tines circulars folrades amb cairons que actualment no tenen ús. No hi ha cap data inscrita.</p> 08061-28 Boades. Nucli antic. <p>Aquesta casa, igual que les contigües, està feta sobre l'antiga vila romana de Boades, fet que fa pensar que re-uilitzaria elements d'aquest emplaçament originari. Després d'un període sense dades històriques des del moment d'ocupació de la vil·la, tornem a trobar documentació del mas Cadevall que conserva quatre pergamins del segle XIV. El més antic de 1314 i el més modern de 1391, que tracten de diferents herències familiars i censals de propietat. Als segles XV, XVI i XVII tornem a trobar documentació que fa referència al mas. En el fogatge de 1497 es cita a Gabriel Casadeval; al Llibre de cobraments del rector de Castellgalí (ASM) el 1715 surt el mas Casadevall. Al capbreu de 1730 (ASM) surt Joan Casadevall al mas Casadevall. En aquest mateix capbreu es cita a Magí Ursol a casa de Munt, amb la qual cosa veiem que Cadevall era la casa de vall i can Úrsul era la casa de munt, degut a la ubicació que ocupen ambdues cases al nucli de Boades. Suposem per la documentació, que la casa ha tingut un ocupament continuat al menys des del segle XIV.</p> 41.6855000,1.8599200 405117 4615486 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80457-foto-08061-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80457-foto-08061-28-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 94|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80458 Cal Tet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tet <p>Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-rompa de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Malgosa, J.; Vila, J. (1999). El quadern de cal Tet. L'Amigant nº 22. Planes, J.A.; Serra, J. (1988). Història del Bages. Parcir. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa.</p> XIV <p>Aquest mas es troba al nucli antic de Boades, al peu de la carretera que porta a la fàbrica dels Carburos, en el que hi ha una concentració de diferents cases: can Cadevall, can Vilaseca, cal Tet, ca la Francisca, ca l'Úrsul i la desapareguda cal Pedrissó. Cal Tet és una casa fruit de diferents ampliacions que s'aixeca molt probablement sobre l'antiga vil·la romana de Boades. L'estructura bàsica és clàssica, amb planta rectangular, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana que s'obre a migdia i que ocupa la part més llarga de la casa. La porta es troba al costat esquerre de la façana i és allindada de pedra amb la data 1857 gravada. Sobre ella hi ha un balcó amb llinda amb la inscripció: MIGUEL CASAJUANA 1888. L'interior de la casa mostra clarament les diferents ampliacions; està estructurada en tres crugies perpendiculars a la façana: la de ponent és la més antiga i està distribuïda en tres crugies més paral·leles a la façana, la central és més moderna i coberta amb volta de maó, la de llevant encara és més moderna i també amb volta de canó. En la central encara es conserva la premsa i tenia dos tinois que fa temps es van eliminar; a la de llevant hi havia una tina que s'obria al celler que estava a l'altre volta. Es veu clarament que aquestes dues crugies corresponen a ampliacions de la casa fetes a mitjans o finals del segle XIX. En quant a la crugia de ponent correspon a la part més antiga de la casa i el nucli originari. En aquesta hi ha tres crugies disposades paral·leles a la façana principal. La del centre és la part més antiga de la casa en la que hi ha dos arcs diafragma i una volta apuntada de pedra disposada a plec de llibre; encara conserva fragments de parament d'opus spicatum als murs de la banda de migdia i de llevant, així com el lloc on estaria ubicada la boca del forn de pa. Per tant aquesta seria la primera casa a la que es va afegir més tard dues voltes paral·leles, una a la banda de tramuntana coberta amb volta de canó de pedra i que conserva una tina; i una altra a la banda de migdia que és l'entrada de la casa i que correspon a una ampliació de finals del segle XIX tal i com es pot veure a les llindes de la porta i del balcó. El segon pis de la casa, amb tres arcs rebaixats, pot correspondre a l'ampliació d'aquesta època amb modificacions de ben entrat el segle XX. Al costat d'aquesta casa hi ha ca la Francisca, que per l'estructura pot ser de mitjans del segle XIX o finals del XVIII.</p> 08061-29 Boades. Nucli antic. <p>Cal Tet era l'antiga casa Orpina que s'esmenta al fogatge de 1497 en que surt Berthomeu Orpina; al de 1553 surt Antoni Orpina; al Llibre de cobraments del rector de Castellgalí (ASM) el 1715 surt Casajuana; al capbreu de Castellgalí de 1730 (ASM) s'esmenta a Martí Casajuana i Rubió a la casa Orpina a la sagrera de Boades. La documentació corrobora l'evolució històrica de la casa, probablement edificada sobre les restes de la vil·la romana a l'Edat Mitjana, com mostren els arcs apuntats del centre i l'aparell d'opus spicatum; posteriorment s'ampliaria la planta amb la volta de tramuntana. A mitjans del segle XVIII es farien les dues voltes de maó i posteriorment es va ampliar la casa afegint tot un cos a la façana, a finals del segle XIX.</p> 41.6856700,1.8607500 405186 4615504 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80458-foto-08061-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80458-foto-08061-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80458-foto-08061-29-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua A cal Tet conserven una llibreta de notes que van començar a prendre l'any 1859. Apuntaven tot el que creien important i constitueix un important document per conèixer la vida social, agrícola, política de la zona en diferents èpoques. La va començar Vicenç Casajuana. Entre elles cita el moment d'inici de les obres de la via del ferrocarril Manresa-Barcelona el 1859; les del tramvia de Montserrat el 1892; la batalla de Tetuan; preus del vi; visita dels reis a Montserrat el 1860; fenòmens meteorològics; accidents; obres a la casa; preus de venda i compra de diferents elements. La instal·lació el 1896 d'una sínia junt al Rubió amb una cadena de ferro i catúfols que va donar molt mal resultat. 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80459 Can Vilaseca https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilaseca <p>Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-rompa de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Planes, J.A.; Serra, J. (1988). Història del Bages. Parcir. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa.</p> XIV <p>Aquest mas es troba al nucli antic de Boades, al peu de la carretera que porta a la fàbrica dels Carburos, en el que hi ha una concentració de diferents cases: can Cadevall, can Vilaseca, cal Tet, ca la Francisca, ca l'Úrsul i la desapareguda cal Pedrissó. Can Vilaseca és una casa fruit de diferents ampliacions que s'aixeca molt probablement sobre l'antiga vil·la romana de Boades. A la casa antiga se li han unit altres cases o coberts i actualment una casa més nova unida a l'antiga mitjançant un passadís que forma a sota un pas camí cobert amb volta de canó de pedra amb un dels arcs una mica apuntat. La casa més antiga és de pedra, de planta, pis i golfes sota teulada amb la teulada a doble vessant, façana oberta a migdia. Els murs són de blocs de pedra petits però ben disposats i encara es poden apreciar espitlleres a la planta baixa corresponents als cellers que són de volta de canó de pedra. Destaca el pas entre la casa antiga i la més nova, que deixa pas al camí amb paviment de pedra. La casa conserva dues tines circulars folrades amb cairons. Al costat de la casa, per la zona de tramuntana, es troben les restes de l'exedra romana.</p> 08061-30 Boades. Nucli antic. <p>Aquesta casa, igual que les contigües, està feta sobre l'antiga vila romana de Boades, fet que fa pensar que re-uilitzaria elements d'aquest emplaçament originari. No es disposa de documentació directa d'aquest mas, tan sols referència a fogatges i altra documentació pública. Al Llibre de cobraments del rector de Castellgalí (ASM) el 1715 surt el mas Vilaseca; al capbreu de 1730 (ASM) surt Andreu Vilaseca al mas Vilaseca dit antigament Palliser i especifica que es troba a la sagrera de Boades. Tot i no disposar de més documentació, suposem que aquesta casa, igual que les contigües Úrsul, Cadevall i cal Tet, ha tingut un ocupament continuat al menys des de l'edat mitjana.</p> 41.6855400,1.8602200 405142 4615491 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80459-foto-08061-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80459-foto-08061-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80459-foto-08061-30-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 94|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80460 Can Pons https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-1 XVIII La casa es troba en mal estat de conservació degut a que està abandonada i sense ús. <p>Al costat de l'antiga església de Santa Margarida hi ha les restes de dues cases. Una situada al costat del camí cap a la Vall d'Artigues, cal Pons, i altra al pla on es troba l'església i davant d'aquesta, cal Borrós. Totes dues cases es troben en mal estat i en semi-ruïna, tot i que encara se'n poden observar alguns elements característics. Cal Pons és una masia de planta quadrangular, de planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Davant la façana uns coberts situats a cada costat i un mur davant han format un tancat a modus de baluard al que s'accedeix a través d'una porta. L'obra és de pedra de diferents mides posada de forma irregular, amb finestres i portes allindades de pedra però sense elements destacables. El cobert de la banda de ponent alberga dues tines circulars folrades amb cairons. La planta baixa és de dues crugies cobertes amb volta de canó; una d'elles era el celler al que donen les boixes i la separa de la contigua una porta amb llinda de pedra i la data gravada 178-. A l'exterior, en un cobert a la banda de llevant, hi ha l'esquelet de l'antiga premsa. Al primer pis hi ha la sala al centre en la que destaca la fornícula de la capella. En general es troba en mal estat ja que la casa està abandonada i oberta, fet que provoca el vandalisme.</p> 08061-31 Vall d'Artigues <p>Tot i que no disposem de documentació d'aquesta casa la tipologia i la data que trobem en ella ens mostra que el moment de construcció d'aquesta correspon a finals del segle XVIII, probablement relacionada amb l'increment de parcers que treballaven les vinyes de la zona.</p> 41.6740700,1.8201600 401791 4614262 08061 Castellgalí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80460-foto-08061-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80460-foto-08061-31-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80461 Cal Borrós https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-borros XIV La casa es troba en mal estat de conservació degut a que està abandonada i sense ús. <p>Al costat de l'antiga església de Santa Margarida hi ha les restes de dues cases. Una situada al costat del camí cap a la Vall d'Artigues, cal Pons, i altra al pla on es troba l'església i davant d'aquesta, cal Borrós. Totes dues cases es troben en mal estat i en semi-runa, tot i que encara es poden observar alguns elements característics d'elles. Cal Borrós és una masia que es troba al pla del turó, al costat de Santa Margarida. És una casa que devia ser bastant gran, però que es troba en molt mal estat de conservació degut a que s'han esfondrat parets i part de l'estructura interior. La part que resta ens deixa veure que la casa era de planta rectangular, amb una paret al centre, coberta amb teulada a doble vessant que s'ha perdut i que tenia el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. La porta principal és allindada i sembla distingir-se les primeres xifres d'una data: 16. Als murs exteriors es pot veure que la casa es va ampliar en diferents èpoques, així la part més antiga seria la crugia de tramuntana en la que encara hi ha un arc diafragma tapiat per les reformes posteriors en que es van fer dues voltes de canó estretes i paral·leles. A la crugia de migdia es pot veure l'arrencada d'una volta de canó de pedra. Al costat de llevant de la casa hi ha una cisterna d'aigua per recollir la de la pluja, coberta amb volta; aprop, formant un costat de la casa, hi ha una volta amb accés exterior que té la paret externa d'opus spicatum. Hi ha la boixa de pedra d'una tina i unes fornícules de les que es desconeix la utilitat. D'aquesta casa els actuals propietaris van extreure la boca del forn i la pedra superior d'uns fogons amb dos recipients excavats que conserven a cal Ferreret de la plaça Catalunya, al poble. La tipologia d'aquesta casa i els elements que trobem ens fan pensar que aquesta casa ja existia entre finals del segle XIII i principis del XIV, tot i que degut al desconeixement del nom original i la manca de documentació no disposem de més informació històrica.</p> 08061-32 Vall d'Artigues <p>Tot i que no disposem de documentació d'aquesta casa la tipologia i la data que trobem en ella ens mostra aproximadament el moment inicial de la construcció d'aquesta, tenint en compte que l'edifici ha patit diferents ampliacions al llarg de la seva evolució. Probablement es va iniciar paral·lelament a la construcció de la capella, en època medieval, tal i com mostren els fragments de murs d'opus spicatum i els arcs diafragma, per tant tindria un primer moment constructiu entre els segles XII i XIV, sense poder precisar. Posteriorment es faria una ampliació al segle XVII i altra part de l'estructura mostra una ampliació corresponent al segle XVIII.</p> 41.6747800,1.8198800 401768 4614341 08061 Castellgalí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80461-foto-08061-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80461-foto-08061-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80461-foto-08061-32-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 94|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80462 Raval del torrent del Rubió https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-del-torrent-del-rubio <p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> XVI-XIX <p>Grup de cases al peu del torrent del Rubió i properes a la torre del Breny, al costat de les vies de tren dels FF.CC. i de Renfe. Les cases són: cal Playa, cal Papa, cal Tinetó, cal Ferreró, cal Cuixa i cal Ribera. Són cases que segueixen una tipologia similar, petites, de pedra, amb planta baixa amb cellers (generalment dos) coberts amb volta de canó de pedra, un pis i golfes sota teulada. L'estructura de les cases és senzilla i els elements més destacables són el celler, i generalment una tina i una premsa. En moltes s'han perdut aquests elements tot i que es manté l'estructura general de la casa amb moltes ampliacions i reformes al pis principalment.</p> 08061-33 Raval del Rubió, Urbanització Torre del Breny. <p>L'època de construcció d'aquestes cases correspon al voltant de mitjans i finals del segle XVIII, tot i que alguna pot ser anterior; la casa més antiga probablement sigui cal Playà, ja que surt un Playà al fogatge de 1553 i possiblement fou la primera casa en construir-se a aquest raval. Probablement correspondrien a cases de parcers d'alguna casa més important de l'entorn (Rubió, o el desaparegut mas de la torre del Breny). Les cases s'estenen al costat de la riera del Rubió, des del Breny fins a la carretera BV 1229 de Sant Vicenç de Castellet al Pont de Vilomara.</p> 41.6780600,1.8573600 404893 4614663 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80462-foto-08061-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80462-foto-08061-33-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua L'accés a aquest raval es fa des de la carretera de Sant Vicenç de Castellet al Pont de Vilomara, BV-1229, per un trencall a l'esquerra tot just quan comença el terme de Castellgalí. 98|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80463 Nucli antic de Boades https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-boades <p>Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-rompa de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Planes, J.A.; Serra, J. (1988). Història del Bages. Parcir. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa.</p> VIaC-XIX <p>El nucli habitat actual de Boades està format per una concentració al lloc ocupat per l'antiga vil·la i format per les cases Cadevall, Vilaseca, Úrsul, Tet, Francisca i la desapareguda cal Pedrissó. Seguint la carretera cap al nord, cap a la fàbrica dels Carburos, i sobre cal Tet, hi ha altres cases semi-aïllades: cal Roc, cal Cruselles, Cal Rafael, El Solé (actualment en ruïnes), Cal Valentina i cal Flequer. A la banda est del barri hi ha la casa del Rubió, una de les més grans i importants de la zona. La tipologia d'aquestes cases és similar, tot i que han sofert transformacions i ampliacions al llarg del temps que han anat modificant la seva estructura original. De les que conserven elements significatius es fa una fitxa a part, la resta les expliquem en aquesta fitxa general. Potser un dels elements més característics dels conjunt del nucli sigui el carrer que s'ha format sota cal Vilaseca quedant cobert amb una volta de canó. És un carrer empedrat que encara conserva marques de les rodes dels carros que passaven per ell i que, passant per davant de cal Cadevall gira a la dreta per davant de cal Vilaseca, on forma aquesta volta sobre la que s'assenta part de la casa, i segueix cap a cal Tet. Davant de cal Tet i cal Vilaseca hi havia una altra casa, cal Pedrissó. Fa uns anys, degut a que aquesta casa va quedar abandonada, els veïns la van adquirir i la van donar a l'Ajuntament per tal que aquest la enderroqués i així ampliés el pas del carrer ja que quasi no hi havia espai pel pas dels carros i vehicles. D'aquesta manera es va ensorrar aquesta casa de la que encara es poden veure part de les dues voltes del celler, la paret de la tina folrada amb cairons ceràmics i una tina sencera amb les parets externes de pedra. En quant a les cases situades més amunt, cal Roc no conserva elements ja que va ser molt modificada, tot i que tenia celler amb volta i tines; cal Rafael no conserva res ja que era una barraca que va ser ampliada fa pocs anys per viure; Cruselles encara manté una volta de maó al celler i un arc de mig punt a un celler lateral; ca la Valentina també conserva les dues voltes de pedra, una més ampla, i la tina, així com la llinda de la porta principal amb la data 1796; cal Flequer té una estructura molt similar; mentre que el Solei està enrunada i només es conserva alguna paret. Als camps de l'entorn d'aquestes cases encara hi ha alguna barraca de vinya que es conserva sencera.</p> 08061-34 Boades. <p>A Boades es va establir una comunitat humana ja al segle VI aC. Es tractava d'un poblat o assentament rural a una zona plana al costat del riu, amb una fase d'ocupació ibèrica (VI-IaC) de la que l'exponent principal són les sitges. La seva localització privilegiada devia afavorir els contactes comercials a la zona. Posteriorment s'emplaça una vil·la d'època romana imperial que probablement va aprofitar l'estructura agrícola indígena anterior (segona meitat segle I aC) i que és la millor vil·la romana de la comarca i la que més exhaustivament s'ha estudiat. La vil·la es va convertir en una gran propietat durant l'Alt Imperi, època de màxima esplendor. Desconeixem de quina manera es va passar d'aquest habitatge en una vil·la a una petita agrupació de cases que ja tenim documentades al segle XIV i que semblen mantenir una continuïtat fins a l'actualitat. El lloc de Boades apareix citat per primera vegada en la delimitació de la rodalia i ciutat de Manresa l'any 1020 amb el nom d'ipsas Buadas. Buada, etimològicament, correspon a volta edificada. Es creu en l'existència de ruïnes romanes evidents ja en època medieval en reocupar-se l'indret re-aprofitant les seves pedres. Des d'aleshores la zona ha estat habitada i explotada agrícolament. Les cases més antigues són el Rubió (segle XIV), cal Cadevall (fogatge 1497, casa de Vall), can Úrsul (casa de Munt al 1715, ASM), can Vilaseca (antigament cal Pallisser, segle XVI) i cal Tet (fogatge 1497). El mas Cadevall conserva documentació del segle XIV, i el Rubió també de la mateixa època. Probablement les cases més petites situades a l'entorn (ca la Francisca -1864-, Cal Roc, Cruselles, Rafael, Valentina, Solei, Flequer, fossin cases de parcers d'alguna de les cases més importants; de fet el Flequer, el Solei i ca la Valentina formaven part de la propietat de cal Tet).</p> 41.6854200,1.8600300 405126 4615477 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80463-foto-08061-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80463-foto-08061-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80463-foto-08061-34-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 81|83|85|94|98|80 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80464 Raval de Boades-Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-boades-sant-jaume <p>Llibre de censos del rector de Castellgalí. Arxiu de la Seu de Manresa. 1715.</p> XVIII-XIX Tot i que algunes cases estan habitades, hi ha elements en ruïnes. <p>Des de la Torre del Breny, seguint el camí que discorre entre la via dels FF.CC. i el riu Llobregat fins a l'Angle, hi ha un grup de cases que pertanyen al barri de Boades: cal Claveria, cal Frias, cal Auget i la fàbrica de Sant Jaume amb les ruïnes dels antics habitatges dels treballadors. En general l'estructura ha canviat considerablement ja que són cases que s'han rehabilitat per viure la darrera meitat del segle XX, motiu pel qual poques conserven elements originals. A prop de can Auget hi havia hagut un forn d'obra que ara ha desaparegut. Es conserven algunes barraques de vinya relacionades amb les cases.</p> 08061-35 Boades <p>La més antiga d'aquestes cases és probablement cal Claveria, que ja apareix citada al 1715 en el llibre de censos del rector de Castellgalí (ASM). Probablement les altres dues cases també corresponguin a una època immediatament posterior a aquesta, tot i que la modificació de l'estructura arquitectònica no possibilita esbrinar el seu origen. Claveria conserva als baixos de la casa tres voltes de canó rebaixat de maó i una data a una llinda: 1849. Probablement correspondrien a cases de parcers d'alguna casa més important de l'entorn (Rubió, o el desaparegut mas de la torre del Breny).</p> 41.6863400,1.8538500 404613 4615586 08061 Castellgalí Fàcil Regular Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Els elements més destacables d'aquesta zona són les restes de l'antiga fàbrica Sant Jaume i el pont dels Ferrocarrils de la Generalitat. 98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80465 Raval de Boades- BV-1229 https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-boades-bv-1229 XVIII-XIX <p>L'agrupació de cases que es troben a l'entorn de la carretera de Sant Vicenç de Castellet al Pont de Vilomara forma tres conjunts, el primer a sota el pont de l'autopista i els altres un a cada costat de la carretera BV-1229. Tots tenen característiques similars i agrupem l'explicació de les cases en cada conjunt ja que poques destaquen especialment, excepte per elements molt concrets. El primer grup es troba sota el vial de l'autopista Barcelona-Manresa A-18 i al costat del riu. Part de les cases pertanyen al terme de Castellgalí i part al terme de Sant Vicenç de Castellet, les de Castellgalí són can Ros (restaurant Les Arrels), cal Sastre Boig i cal Terrers; més endavant, al peu de la carretera, cal Finestres i cal Mas (al costat cal Nati). Alguna d'aquestes cases ha estat molt modificada (cal Mas, cal Terrers), però altres encara conserven part de l'antiga estructura clàssica: planta basilical amb tres crugies; amb planta baixa, pis i golfes; teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Generalment tenen celler cobert amb volta de canó de pedra i una construcció afegida de pedra amb teulada a un vessant que alberga la tina. Destaquen les tines de cal Sastre Boig de les que es fa fitxa a part, així com la inscripció de cal Finestres que recorda el fet històric de l'aturada de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat l'any 1812. El segon grup està al costat de llevant de la carretera, més proper a Sant Vicenç de Castellet i a l'inici del camí de Vallhonesta; comprèn les cases: ca l'Agustí, cal Xic de l'Agustí, can Pere Olivera, can Barret, can Paguet, cal Barceloní de dalt, cal Llanut (o can Sabaté), can Colldetorra. La casa de can Casaler (restaurant can Fainé), que es troba en aquest conjunt, pertany al terme municipal de Sant Vicenç de Castellet tot i que ha estat vinculada històricament a Boades i per tant a Castellgalí. Aquestes cases mantenen una semblança, tot i que hi ha que són més grans i hi ha que han estat restaurades considerablement. En general són de planta rectangular, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant i els paraments són de pedra. Algunes conserven elements singulars, però altres es troben en mal estat, com és el cas de cal Barceloní de Dalt que té part de la casa en ruïna o cal Pere Olivera i cal Barret que formen un conjunt en el que s'han fet ampliacions de diferents èpoques i amb diferents factures fins i tot amb obra nova de poc gust estètic. Hi ha tres cases que es troben en bon estat, ca l'Agustí, cal Xic de l'Agustí i cal Paguet, tot i que aquesta darrera s'ha reconstruït molt tot i seguint la tipologia d'una casa de pedra. Ca l'Agustí destaca per l'estructura de la premsa de vi encastada al mur exterior de ponent i que encara conserva la biga de fusta central, així com la façana restaurada en la que s'han mantingut les tres voltes del celler perpendiculars a la façana i que s'han obert formant un porxo. Cal Paguet, tot i que manté una estètica de mas, ha estat molt restaurada i amaga la part antiga de la casa. Cal Xic de l'Agustí, tot i ser la més petita, és la que conserva més intacta l'estructura original de la casa que respon a les característiques generals. Totes elles encara conserven una o dues tines adossades a la casa, circulars i folrades amb cairons ceràmics. Igualment hi ha alguna barraca de vinya a la zona d'influència de les cases. Cal Llanut i cal Colldetorra es troben més cap al nord d'aquest conjunt. Totes dues han estat molt modificades tot i que interiorment conserven part de l'estructura antiga. Cal Colldetorra conserva les dues voltes de pedra als baixos de l'antic celler i una tina; cal Llanut està molt abandonada tot i que també conserva la tina.</p> 08061-36 BoadesÍ <p>Aquests conjunt de cases formen part del raval de Boades. Són cases datades pels volts de finals del segle XVIII i principis del XIX. Cap d'elles conserva dates gravades i surten a documentació a partir del 1820 en que s'anomena a Joan Feiner (can Casaler) i a Josep Diars lo teuler (cal Xic de l'Agustí) (ASM, Registre de censos de les dècades del 1820 al 1850). L'estructura arquitectònica correspon a aquesta època històrica.</p> 41.6826900,1.8679500 405781 4615166 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80465-foto-08061-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80465-foto-08061-36-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua (Continuació descripció) El tercer grup de cases està a la banda de ponent de la carretera, a l'inici del camí que porta al barri de Boades. Hi ha la casa cal Barceloní de Baix, casa que ha patit diferents transformacions però en la que destaca la façana amb un frontó decoratiu sobre la teulada de forma ondulada seguint la tipologia decorativa de finals del segle XIX. Destaca també en aquest costat però més cap a l'interior, la casa Rubió, una de les més importants i grans d'aquest conjunt. 98|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80466 Raval de la Fàbrica https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-la-fabrica <p>Camprubí, J. (1995). Fàbriques i empreses. Article publicat a Regió 7 el 10-2-1985: Fàbriques de Castellgalí.</p> XX <p>Al peu de la carretera C-16 i davant de les instal·lacions de l'antiga fàbrica de cal Carné, hi ha un barri d'habitatges que es va originar com a colònia. El barri ha estat molt modificat amb el temps i ara principalment hi predominen els blocs de pisos que queden al costat de la carretera. En segona fila hi ha cases de planta i un pis, característiques de la primera època i darrerament s'estan construint edificis nous. El barri s'articula en un carrer paral·lels a l'actual carretera C-16, creuat per dos carrers perpendiculars.</p> 08061-37 Boades <p>El fill de Josep Carné, fundador de la fàbrica de filats i teixits de cotó Cal Carné a Manresa, va adquirir i reorganitzar la Fàbrica i la Colònia Industrial de Castellgalí i creà la societat 'Manufactures d'Isidre Carné' en memòria del seu pare el 1921. En Josep i el seu germà Joan van instaurar la fàbrica i va bastir la colònia de nova planta. En morir Josep Carné el 1934 es feu càrrec el seu fill Isidre que va emprendre la modernització de la indústria arribant a tenir 8.300 fusos i 200 telers. Aquest, durant la Guerra Civil va conèixer un manyà de Santpedor, Cerdans, amb el que es va associar i fabricaren els telers de marca Cerdans, que van tenir forta repercussió en el mercat tèxtil. Va morir en un accident d'avió el 1949. Aquesta va ser una de les primeres indústries tèxtils en tancar a la comarca, el 1936. Degut a la fàbrica la població de Castellgalí va augmentar fins a 1.500 habitants a principis del segle XX; molts dels treballadors ocupaven aquestes cases de l'entorn de la fàbrica i al peu de la carretera.</p> 41.6782700,1.8467100 404007 4614698 1921 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80466-foto-08061-37-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Josep i Joan Carné 98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80467 Plaça Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-catalunya-0 <p>Vila, J., Melgosa, J. (996). Els noms de les cases. L'Amigant nº 8, desembre.</p> XVII-XVIII <p>La Plaça de Catalunya de Castellgalí va ser durant molts anys el centre de vida social del poble ja que es troba al bell mig del nucli antic, a un lloc que queda elevat del seu entorn, cosa que reforça el seu caràcter d'espai central del nucli. En aquesta plaça donen les façanes principals d'algunes de les cases antigues i la rectoria de l'església, així com es trobava l'antic cafè i anterior hostal al peu del camí Ral. Per la banda nord-est li permet l'accés el carrer del Castell al costat de cal Vives, i pel costat sud s'accedeix pel carrer de Sant Antoni i carrer Manresa passant la placeta de l'Església. Hi ha les següents cases: - Rectoria: referència per data inscrita, 1643. - Cal Ferreret: referència per data inscrita, 1727. - Cal Simon: referència documental, 1715. - Casal Cultural (antic cafè de la plaça que formava part de ca l'Amigant): referència documental, 1673. Cal Vives i cal Mestret, tot i que es troben a cada banda del camí del Castell que surt de la plaça, es troben numerades com si formessin part de la plaça Catalunya. Cal Mestret ha estat enderrocada recentment; cal Vives te una inscripció de 1776.</p> 08061-38 Nucli antic. Plaça Catalunya. <p>En documentació de l'Ajuntament de Castellgalí de 1935 (AHCM) surt anomenada com Plaça Gran. L'estructura de les cases de la plaça és similar, totes elles es van construir entre finals del XVII i mitjans del XVIII, tot i que probablement alguna aprofités estructures anteriors. L'element més característic és la proximitat de l'església, element que va centrar el creixement del nucli al seu entorn. Aquesta ja existia al 1154 i va tenir moltes ampliacions i restauracions al segle XVII i XVIII, coincidint amb la construcció de cases al seu entorn i amb un increment de la població.</p> 41.6763800,1.8397000 403421 4614496 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80467-foto-08061-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80467-foto-08061-38-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 98|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80468 Carrer Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-manresa <p>Vila, J., Melgosa, J. (996). Els noms de les cases. L'Amigant nº 8, desembre.</p> XVII-XIX <p>És al nucli urbà de Castellgalí. És el carrer més antic del poble, ja que era l'antic camí Ral de Manresa a Montserrat, i hi ha vàries cases relacionades amb activitats que es desenvolupaven a la vora dels camins: ferrers, hostal, casa de dispesses,... S'accedeix des del carrer Sant Antoni. Des de la plaça de l'església, el carrer baixa en direcció a Manresa, una mica costerut degut al pendent que forma el terreny en aquesta zona. Les cases s'arrengleren a la banda de ponent, tot i que actualment a la banda de llevant s'ha construït una filera de cases noves adossades; també a la part inicial del carrer hi ha una casa antiga al costat de llevant, ca l'Amigant. L'estructura de les cases segueix una tipologia similar: planta i dos pisos. Les teulades són a doble vessant amb el carener paral·lel al carrer; cada casa té la seva teulada a una alçada diferent de les del seu costat degut al desnivell del carrer. La majoria de portes són allindades, tot i que dues són d'arc de mig punt; algunes tenen dates gravades a les llindes de portes o finestres. En conjunt les façanes són de pedra vista amb el contorn de les obertures fet de blocs ben escairats. Destaquen les barbacanes que segueixen la mateixa tipologia, amb tres o quatre rengles de teules que surten enfora de la casa de forma esgraonada. Cases: -Nº1, cal Jepet: l'any 1923 l'Ajuntament va acordar el traslladat del jutjat municipal. -Nº 2, ca l'Amigant: era l'hostal del camí Ral. Té un cavall esculpit en una de les pedres cantoneres que miren cap a Manresa, indicant als viatgers la funció. Llinda 1684 i sobre la façana l'escut de la família Amigant. A la planta baixa hi ha restes del passadís que unia la casa amb el castell. -Nº 3 cal Ferrer: dita també cal ferrer Vell per diferenciar-la de l'actual cal Ferrer. El 1859 Josep Fitó i Morera va obrir una ferreria. Abans era coneguda com cal Sastre Nestet. Es conserven 5 escriptures entre 1859 i 1920 a l'Arxiu Episcopal de Vic: capítols matrimonials, establiment a rabassa morta d'una vinya del mas Planoi, cancelació d'usdefruit de la casa, redempció de cens per la casa. -Nº 5 cal Malandango: el nom podria venir d'una deformació de 'malandano' que s'aplica a les persones que són un cap de trons. El 1834 Joan Pladellorens és conegut amb aquest nom. A la llinda hi ha una ferradura, podria indicar que hi havia una ferreria. -Nº 7 cal Cofi: Sembla que el nom ve del costum que havien tingut els propietaris d'anar amb una còfia al cap. Inscripcions a les llindes de portes: 'Any 1740', '1756' i la pota d'un animal de peu rodó (probablement d'un ferrer o un traginer). -Nº 9 Casal de Cultura i Joventut: Antiga seu de la Unió de Rabassaires i lloc de reunió de la gent del poble. Abans de la Guerra era coneguda com 'la sala de baix' per distingir-la de la 'sala de dalt' que era a l'actual cal Ferrer del carrer Santa Margarida. Segons tradició oral formava part de cal Cofí i va ser adquirit i habilitat pels amos de la fàbrica Barrera-Monteis (precursors del cal Carné) per tal que els seus treballadors tinguessin un lloc d'esbarjo. Després de la Guerra va ser la seu de les escoles fins a la construcció de l'actual. -Nº 11 ca la Teresa: El 1880 Valentí Ferrer és anomenat Teresa. Llinda de la porta nova amb la data gravada 1757. -Nº 13 cal Pons: de Lluis Pons de cal Pons de la vall d'Artigues. Muntant del balcó amb l'any 1743; dovella a la porta amb les inicials. I.P. Abans de la guerra van haver les escoles. Havia sigut propietat de la família Pladellorens del Talló i era coneguda com cal Talloner. -Nº 16 cal Cintet: construïda cap el 1745. Jacint Calafell la va comprar el 1767. -Nº 17: cal Tinet: originàriament formava una casa junt a cal Cintet, el 1752 es va dividir en dues. Primera referència del nom és del 1875. -Nº 19: cal Boter: devia ser casa d'un boter. El 1897 Josep Giralt Bonvehí ja era anomenat així. A la llinda figura l'any 1756. Antigament hi tenien gent a dispesa i feien vida els músics que tocaven per la festa major.</p> 08061-39 Nucli antic. Carrer Manresa. <p>El carrer com a tal es conformaria a mitjans del segle XVIII, tal i com es pot veure a les dates de les llindes de les cases més antigues: 1684, 1740, 1743, 1756, 1757. Originàriament era el pas de l'antic camí Ral de Barcelona a Manresa i les cases s'assentarien degut a l'ampliació de la zona habitada al voltant de l'església. Per les dates gravades es pot observar que la construcció de cases es va iniciar més a prop de l'església i que amb el temps es van anar construint a la banda de ponent cap a Manresa.</p> 41.6765700,1.8392700 403385 4614518 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80468-foto-08061-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80468-foto-08061-39-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 98|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80469 Carrer Sant Antoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni <p>Vila, J., Melgosa, J. (1996). Els noms de les cases (I). L'Amigant nº 5, maig 1996.</p> XVIII-XX <p>Es troba al nucli urbà de Castellgalí. Situat al cantó solell del camí Ral de Manresa a Montserrat, amb accés des de l'Avinguda Montserrat que permet l'accés al poble des de la C-16. És un carrer que puja fins a la placeta de l'església, una mica costerut degut a que s'ha adaptat al pendent que forma el terreny en aquesta zona. Les cases s'arrengleren a banda i banda en aquest tram, mentre des del número 15 fins a l'església queda algun espai lliure al cantó dret on fa la pendent pronunciada i on hi ha la plaça Joan Cadevall. A mig recorregut aproximadament, hi ha una capelleta de Sant Antoni de Pàdua a la casa nº 16; no sabem si la capella va donar nom al carrer o a l'inrevés. L'estructura de les cases segueix una tipologia similar: les del costat llevant amb planta i pis, les del costat de ponent amb planta i dos pisos. Les teulades són a doble vessant amb el carener paral·lel al carrer. Les portes són allindades i poques conserven elements singulars. La majoria estan arrebossades i pintades, però hi ha alguna amb façana de pedra o amb data a la llinda. Cases: -Nº 6, Cal Garramau: Abans ca la Mònica. Hi havia hagut fleca i botiga de queviures. Repartia el pa amb una tartana per Marganell, Sant Salvador de Guardiola. Va ser de les primeres a tenir cotxe, un Citroën i que va tenir aparell de ràdio. -Nº 8, cal Pau. -Nº 10, Cal Galler: el nom ve perquè els estadants venien de la casa del Gall. Al segon pis hi havia hagut l'escola i la gent la coneixia com L'Estudi. Al primer pis hi va haver les oficines de l'Ajuntament el primer terç del segle XX. -Nº 12 Cal Nasi. -Nº 14 La Mina: antigament cal Monjo. -Nº 16 cal ferrer Milhomes: a la façana hi ha la capelleta a Sant Antoni, i té dues llindes amb inscripcions. Hi ha fitxa específica. -Nº 18 cal Bruno: Llinda a la porta amb 1789. -Nº 20 cal Correu: antigament cal Fuster Canudas. El nom actual és per què la família resident feia el correu i el transport de passatgers de Castellgalí a Manresa, primer en tartana i després en cotxe de línia. Té una llinda de pedra amb la data 1766. -Nº 22 cal Sastre Isidret. Llinda a la porta 1766. -s/n cal Soques: casa en ruïnes al costat de l'anterior, només queden els muntants de pedra de la porta. -nº 30 cal Carbasa: refeta totalment. -nº 32 cal Marxant. -Nº 36 ca l'Àngel. -Nº 40 cal Pedor: diuen que va anar a viure una família de Santpedor i la gent va abreujar el nom. Abans coneguda com ca la Munda. -s/n cal Pere Sord: estava davant La Mina, va ser enderrocada en eixamplar el carrer. Hi havia hagut un forner. -Nº 9 cal Teixidor: a principis del XX als baixos tenien telers. -Nº 15 cal Jeroni: llinda 1772. -Nº 17 cal Naixó: hi havia viscut una família que venia de la muntanya i eren herbolaris, elaboraven la trementina i remeis a base d'herbes, Maria Buixadé Minguell. -Nº 19 ca la Rita. -Nº 21 cal Martí. -Nº 23 cal Jaumató: el 1891 ja vivia Jaume Torrens i Reimbau conegut per Jaumató. Havia hagut una carnisseria i tenien un ramat de cabres. -Nº 25 cal Cabaler.</p> 08061-40 Nucli antic. <p>El carrer com a tal es conformaria a mitjans del segle XVIII, tal i com es pot veure a les dates de les llindes de les cases més antigues: 1766, 1772, 1789. Originàriament era el pas de l'antic camí Ral de Barcelona a Manresa i les cases s'assentarien degut a l'ampliació de la zona habitada al voltant de l'església. El primer tram del carrer, des de l'Avinguda Montserrat, havia rebut també la denominació popular de carrer Nou fins a cal Jeroni, nº 15, ja que va ser l'últim carrer bastit al nucli antic fins que es feren els eixamples moderns.</p> 41.6747500,1.8394600 403398 4614316 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80469-foto-08061-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80469-foto-08061-40-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 98|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80470 Carrer Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-montserrat <p>Vila, J., Melgosa, J. (1996). Els noms de les cases (I). L'Amigant nº 5, maig 1996.</p> XVIII-XIX <p>És un carrer del nucli urbà antic de Castellgalí. Es troba a l'extrem oposat del carrer Manresa, a la part més meridional del nucli antic i formant part de l'eixample cap a la urbanització Mas Planoi, a continuació del carrer Sant Antoni. Discorre pel costat del turó en el que s'aixeca el nucli, de manera que discorre bastant planer fins a l'inici de la urbanització moderna del Mas Planoi. Les cases s'arrengleren a la banda de migdia, aprofitant el pendent, mentre que a la banda de tramuntana les cases més antigues han anat desapareixent deixant pas a noves construccions. L'estructura de les cases segueix una tipologia similar, essent cases aïllades tipus mas, amb planta i dos pisos, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal de la casa. Les portes allindades, igual que les finestres i l'obra és de pedra vista amb el contorn de finestres i portes fetes de blocs ben escairats. Cases del costat de migdia: -Nº 1 cal Ferreró: Hi havia hagut una fusteria que regentava l'amo de cal Jaumató. Destaquen els contraforts a la façana i les espitlleres a la planta baixa. -Nº 5: cal Carnestoltes: el 1724 un dels funcionaris reals que va fer el cadastre del poble era anomenat Carnestoltes. El 1870 Josep Pladellorens era conegut amb aquest sobrenom. Antigament era coneguda com cal caganer, el nom el portà una noia de Sant Cristòfol que entrà per jove, ja que el seu pare era conegut així. -Nº 15 Cal Gori. Casa amb estructura de mas. Conserva una cisterna amb corriola. Cases del costat de tramuntana: -s/n cal Sastre Boig: desapareguda, era situada davant cal Ferreró. Hi havia una sastreria de l'amo de cal Salat. -s/n cal Cabrit: desapareguda. -Nº 6-8 cal Pinyot. -Nº 10 cal Serra: abans cal Jaumeta, després cal Campaner ja que en Pere Serra va ser campaner.</p> 08061-41 Nucli antic. Carrer Montserrat. <p>El carrer com a tal es conformaria a inicis del segle XIX o finals del XVIII. Originàriament era el pas de l'antic camí Ral de Barcelona a Manresa i les cases s'assentarien degut a l'ampliació del nucli urbà en un moment d'increment demogràfic. Probablement les primeres cases mantenien una estructura de casa aïllada o mas, mentre que amb el temps es van construir cases entre mig donant forma de carrer al conjunt.</p> 41.6724900,1.8383600 403303 4614066 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80470-foto-08061-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80470-foto-08061-41-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 98|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80471 Carrer Santa Margarida https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-margarida <p>Vila, J., Melgosa, J. (1998). El nom de les cases, L'Amigant nº 16.</p> XVIII Actualment s'està rehabilitant part del carrer i l'altra es troba sense asfaltar. <p>És un carrer del nucli urbà antic de Castellgalí. Era el camí que uneix l'església parroquial amb l'ermita de Santa Margarida i la vall d'Artigues i el raval del Talló. El carrer comença davant de l'església parroquial i a la cruïlla dels carrers Sant Antoni i Manresa. Es distingeixen dos trams: el primer de l'església fins a l'inici del carrer Puigterrà, amb cases a banda i banda; i des de Puigterrà fins als dipòsits d'aigua, amb cases únicament a la banda de migdia. L'estructura de les cases segueix una tipologia similar, amb cases independents situades una al costat de l'altre i en alguns casos amb un petit jardí o hort entre mig. Generalment són de planta i dos pisos, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal de la casa, i per tant alguns són paral·lels al carrer, però altres són perpendiculars. En algunes cases s'ha deixat l'obra de pedra vista, mentre que d'altres conserven l'arrebossat i estan pintades. Les portes són allindades, igual que les finestres, excepte una d'arc rebaixat que és moderna. Degut a que les cases s'han construït en diferents èpoques. Cases del primer tram: - Nº 1 cal Vives: el 1899 Alfons Ferrer de professió espardenyer la va començar a construir. Més tard la comprà la família Vives que obrí botiga de queviures i carnisseria. -Nº 2 Ajuntament Vell: llinda finestra 1717. A la planta baixa havia tingut carnisseria la Confraria del Roser, la qual ja existia el 1603. Després carnisseria i carboneria de la família Vives (que després es traslladà a cal Vives) i una barberia que tingué diferents propietaris. A finals segle XIX al primer pis hi havia les escoles municipals i després passà a ser seu de l'ajuntament. -Nº 6 cal Peó. -Nº 8 cal Ferrer: abans cal Sastre. El nom actual ve dels prop de cal Ferrer del c/ Manresa que van traslladar l'estanc. -Nº 10 cal Milhomes. -Nº 12 cal Carbó. -Nº 14 cal Rosa. bl -Nº 16 cal Picapinyes. Petita casa de pedra, al costat es conserva part d'un pou. Un cop passada aquesta casa el camí es bifurca i a la dreta s'agafa un camí que porta a cal Mas. Cases del segon tram: -Nº 9 cal General. -Nº 15 cal Sadurní. -Nº 23 cal Cisteller: 1799 Salvador Bartomeu, cisteller, era propietari. -Nº 27 cal Teuler: el terreny es va comprar el 1799 per Martí Serra, mestre de cases, al Sr. Amigant. Llinda a la porta 1808.</p> 08061-42 Nulci antic. Carrer Santa Margarida. <p>Les cases del primer tram són les més antigues, segurament en ser les més properes a l'església i per tant al centre: 1603, 1717. Les de l'extrem del camí sortint del nucli cap a Santa Margarida són de finals del segle XVIII, 1799. Això ens permet esbrinar que el carrer com a tal es formaria al llarg del segle XVIII, fent les cases més properes al centre urbà.</p> 41.6753300,1.8381500 403290 4614382 08061 Castellgalí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80471-foto-08061-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80471-foto-08061-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80471-foto-08061-42-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua El tram més exterior del carrer es troba sense asfaltar, ja que es tracta d'un camí. 98|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80472 Carrer Puigterrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-puigterra <p>Vila, J., Melgosa, J. (1998). El nom de les cases, L'Amigant nº 16.</p> XVIII-XIX <p>És un carrer del nucli urbà antic de Castellgalí. El camí parteix del carrer de Santa Margarida i acaba en iniciar-se el pendent del turó que queda darrera, remuntant el puig que domina el poble i que possiblement li ha donat el nom. A aquest carrer donen els horts de les cases del carrer de Santa Margarida per la banda de tramuntana, mentre que per la de llevant es van construir d'altres cases. L'estructura de les cases segueix una tipologia similar, amb cases independents situades una al costat de l'altre amb l'hort al darrera. Generalment són de planta i un pis, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel al carrer. En algunes cases s'ha deixat l'obra de pedra vista, mentre que d'altres conserven l'arrebossat i estan pintades. Les portes són allindades, igual que les finestres, i moltes porten una data inscrita a la llinda de la porta. Cases: - Nº 2 cal Pere Enric: el 1871 el propietari era un pagès. - Nº 15 cal Jan. - Nº 17 cal Conill, llinda a la porta 1796. - Nº 21 cal Maruès. Llinda amb la data 179X (1790 i 10= 1800). Antigament cal Rita, el nom actual és dels propietaris. - Nº 25 ca la Mateus. Data 1793 a la llinda de la porta. - Nº 27 cal Llorenç, El 1828 Llorenç Vila pagès va comprar cinc patis amb oliveres al paratge anomenat Puigterrà (AHCM) que estaven fitats i senyalats. Fins fa pocs anys la tina de la casa es convertia a la tarda en cosidor de les àvies del carrer. - Nº 31 cal Nest. - Nº 33 cal Roig. - Nº 35 cal Fuster Marc. 1831 Marc Fargas era fill del fuster Joan Fargas. - Nº 41 cal Lluci. - Nº 43 cal Marquet.</p> 08061-43 Nucli antic. Carrer Puigterrà. <p>Antigament era un paratge amb camps, fins que es van començar a edificar cases a finals del segle XVIII: 1793, 1796, 1800, 1828, 1831. Per tant aquest carrer constituiria un eixample del nucli originari del poble.</p> 41.6748600,1.8387400 403338 4614329 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80472-foto-08061-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80472-foto-08061-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80472-foto-08061-43-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua El tram final d'aquest carrer es troba sense asfaltar. 98|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80473 Carrer del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-castell <p>Vila, J., Melgosa, J. (1996). Els noms de les cases. L'Amigant nº 8, desembre.</p> XVIII-XIX <p>El carrer del castell era l'antic camí que menava des del centre del poble cap al castell que estava al turó. Actualment és un carrer molt curt que parteix de la Plaça Catalunya i finalitza en el camí de Casajoana que porta al cementiri. En aquest carrer només hi ha dues cases, de les qual una ha estat enderrocada recentment. Cal Vives és una casa de planta, dos pisos, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre al carrer. Està adossada a cal Ferreret que dóna a la plaça. -Nº 4 cal Mestret: recentment ha estat enderrocada. Encara es pot veure la paret de la tina folrada amb cairons. -Nº 5 cal Vives: també dita Vives Vell. Hi havia uns estables; havia hagut una fassina i feien esperit de vi. A la façana hi ha les inscripcions 1776, i Pera Casajuana a la llinda d'un balcó.</p> 08061-44 Nucli antic. Carrer del Castell. <p>Aquest carrer s'originaria com a camí que comunicava el centre del nucli amb el castell i cal Casajoana. En el moment en què es va ampliar la plaça construint noves cases també es van fer les d'aquest carrer, per tant la seva evolució històrica va paral·lela a la de les cases del centre del nucli històric.</p> 41.6767700,1.8399600 403443 4614539 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80473-foto-08061-44-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Actualment resta l'espai de cal Mestret buit com a solar. 98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80474 Fàbrica Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-sant-jaume <p>Camprubí, J. (1995). Fàbriques i empreses. Article publicat a Regió 7 el 10-2-1985: Fàbriques de Castellgalí.</p> XIX L'edifici es troba en ruïnes. <p>El que queda de la fàbrica Sant Jaume es troba a la riba esquerra del Llobregat i a prop del pont dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, al barri de Boades després de la urbanització de la Torre del Breny. Era un edifici de dues plantes, amb gruixudes parets de pedra, teulada a doble vessant, amb les finestres i portes voltades de maó i fetes amb arc rebaixat. Una porta lateral té a sobre una placa de ciment amb la inscripció J.M. AÑO 1896. D'aquest edifici resta en peu la carcassa sense teulada i la xemeneia quadrangular a l'angle nord-est. Disposava d'un salt d'aigua per generar la força motriu. La primitiva resclosa era de fusta i més tard es va construir de pedra.</p> 08061-45 Boades. Fàbrica Sant Jaume. <p>La fàbrica va ser instaurada l'any 1896 per Jaume Marcet de Vallhonesta, en terrenys que va adquirir a can Vilaseca de Boades. Inicialment era una fàbrica tèxtil i hi treballaven obrers de la rodalia, de Els Comtals i de Manresa. Més tard va acollir diferents activitats: fabricació de paper, vidres per a llanternes, estació d'aigües de Sant Vicenç, derivats de les brises, tractaments tèrmics, materials de construcció. La propietat de l'edifici i el salt ha passat per diversos amos, entre ells el fabricant Armengol. Actualment és del Sr. Tomàs de Barcelona. L'aiguat de 1971 posà fi a la fàbrica, ja que la riuada inundà la planta baixa i arrasà la resclosa, restant des de llavors abandonada.</p> 41.6862800,1.8525800 404507 4615581 1896 08061 Castellgalí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80474-foto-08061-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80474-foto-08061-45-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80475 Senyal de pas de cavalleries a ca l'Amigant https://patrimonicultural.diba.cat/element/senyal-de-pas-de-cavalleries-a-ca-lamigant <p>Ginesta i Batllori, S. (1987). La comarca del bages. Publicacions Abadia de Montserrat. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985.</p> XVI-XVII Una part del relleu ha caigut recentment. <p>En un dels carreus de la façana lateral de ca l'Amigant, tocant al carrer Manresa, hi ha un alt relleu on hi ha representat un èquid. Es troba en mal estat de conservació ja que pel pas del temps ha quedat bastant desfigurat el relleu tot i que encara es distingeix amb claredat.</p> 08061-46 Nucli antic. Can Amigant, c/ Manresa nº 2. <p>La casa Amigant era un antic hostal situat al peu camí ral de Barcelona a Manresa que passava per Castellgalí seguint l'actual carrer Manresa. Al 1673 la família Amigant comprà l'immoble a la família Bolet (que també havia adquirit la jurisdicció del castell als Rajadell). En Josep Amigant i Ferrer, primer comte de Fonollar, va prendre possessió de Castellgalí el 1673. El 1684, data al llindar de la porta, va convertir l'immoble en residència senyorívola, segurament perquè el castell estava en runes. Anteriorment la casa havia fet la funció d'hostal de camí i la senyal de la cavalleria podria indicar als viatgers el pas del camí o bé el lloc en el que es podien deixar les cavalleries a la part de darrera de la casa-hostal.</p> 41.6764500,1.8393600 403392 4614505 08061 Castellgalí Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80476 Camí ral de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-manresa <p>Zamora, F. (1785). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Edició de Curial, 1978. Falguera Torres, S. (2000?). El patrimoni històric de Castellgalí. Museu de Castellgalí i Ajuntament de Castellgalí. Document mecanoscrit inèdit.</p> X La part del camí empedrat que es conserva està en mal estat principalment perquè està descuidat. <p>Era el camí de portava de Manresa a Barcelona passant per Castellbell i el Vilar. Aquest camí ral provenia de Terrassa i passant per Vacarisses es dirigia vers el Pont Vell de Castellbell per seguir per Castellgalí fins a Manresa, on entrava pel pont sobre el Cardener. El pas per Castellgalí es feia seguint l'actual carrer Manresa i discorre fins a can Pla passant pel camí del Pla cap a Castellbell, i en direcció Manresa baixava per un camí serpentejant fins a l'actual C16 i després al costat del riu fins a Manresa. El camí de la costa del pla, abans era ample i estava ben cuidat, fins i tot hi passaven els carros que anaven a Sant Vicenç. El pas d'un camí pel Pont de Vilomara ja apareix documentat l'any 1193 (SANZ, 2004-2), tot i que aquest era el camí del Coll de Daví que discorria per la carena de Vallhonesta. A l'entorn de l'església parroquial de Castellgalí hi havia, a més de la rectoria, dues cases, i arrenglerades al llarg del camí ral, tres o quatre cases més que formaven el nucli conegut com el vilar. A l'actual carrer Manresa es conserven dues cases que feren la funció d'Hostal, al menys al segle XVII, tal i com es pot veure a les llindes corresponents. També en una llinda hi ha un dibuix d'un ganivet i un pa, i a ca l'Amigant hi ha un cavall indicant el pas de cavalleries. Al final del carrer Manresa, després d'un grup de cases unifamiliars noves, segueix el traçat de l'antic camí que discorre baixant cap al riu i la carretera comarcal C16. Es conserven 302,30m de camí antic, amb una amplada de 4,65m a l'inici i amb 3,10m en el tram més estret. Està construït sobre roca natural, margues eocèniques, amb pedres sense polir de dimensions mitjanes. En el seu tram mig presenta un pendent més pronunciat i el camí fa ziga-zagues, mentre que altres trams amb menys pendent hi ha esglaons fets amb pedres petites. Al mig del camí, al lloc on comença seguint el carrer Manresa, hi ha una pedra dreta amb un forat a la part superior i de funció desconeguda; al final del tram, quasi tocant la C16 hi ha una altra pedra gran de la que també es desconeix la funció. Per les característiques d'aquest tram es tracta d'un camí d'anar a peu. Actualment aquest camí només és transitable a l'hivern, ja que a l'estiu creix molt l'herba i és quasi impracticable.</p> 08061-47 Nucli antic. Carrer Manresa. <p>El camí ja s'utilitzava al segle X, tot i que és de probable origen romà. A diferents mapes del segle XVIII el camí de Barcelona-Manresa transcorria pel mateix traçat que al segle X i es manté quasi invariable fins a ben entrat el segle XX quan paulatinament es substitueix el trànsit de cavalleries pel rodat. Mort Bernat Torres (que havia comprat el castell al rei Pere III el 1350) la seva vídua, Blanca aconsegueix del rei el privilegi de poder cobrar els drets de pas als forasters que passin pel poble, i amb aquests diners va reparar els camins locals. Aquest pas duaner es trobava a prop de la moderna carretera, on comença el balç pel que el camí s'enfila cap al poble. Un grup de voluntaris, va arranjar el tram empedrat de camí fent una campanya de neteja retirant herba i runa que havia caigut i que el feien impracticable en alguns trams, l'any 1994. Ja s'havia refet en anteriors ocasions per voluntaris del poble.</p> 41.6777000,1.8384200 403316 4614644 08061 Castellgalí Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80476-foto-08061-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80476-foto-08061-47-2.jpg Inexistent Medieval|Modern|Contemporani|Romà Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2020-09-16 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 85|94|98|83 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80477 Blasó dels Amigant https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaso-dels-amigant <p>Ginesta i Batllori, S. (1987). La comarca del bages. Publicacions Abadia de Montserrat.</p> XVII <p>Ca l'Amigant és un immoble situat al bell mig del casc antic, a la plaça principal del poble, davant la parròquia. La planta baixa, amb accés des del carrer Manresa, alberga el Museu Municipal, mentre que el pis, amb accés des de la Plaça Catalunya, alberga el Casal Cultural de Castellgalí. A la façana oest, la llinda principal te la inscripció 16IHS84 (1684 Iesus Hristus), sota una creu; també hi ha, sota un ull de bou, l'escut de la família Amigant. Es tracta d'un escut tallat en pedra, de tipus nobiliari amb un cercle central amb dues mans que s'agafen en senyal d'amistat (Amigant). La part externa de l'escut està envoltada de volutes que l'emmarquen, rematat a la part superior per una figura humana dempeus que subjecta una ploma a una mà i un bastó de fusta a l'altra.</p> 08061-48 Nucli antic. Can Amigant, c/ Manresa nº 2. <p>La casa de l'Amigant era un antic hostal situat al camí ral. Tot i que les dades documentals que es conserven d'aquesta casa són de finals del segle XVII, molt probablement ja existia anteriorment. L'any 1673 Josep d'Amigant i Ferrer, primer comte de Fonollar, comprà el castell de Castellgalí a la família Bolet (que també havia adquirit la jurisdicció del castell als Rajadell). Aquesta família d'origen Manresà, foren els senyors de Castellgalí fins l'abolició dels senyorius feudals per les Corts de Cadis. Josep d'Amigant i Ferrer prengué possessió pública de Castellgalí el 5 d'octubre de 1673. El 1711 el rei Carles III li concedí el títol de comte de Fonollar. Va tancar l'Hostal situat al peu del camí Ral per convertir-lo en la seva casa senyorial el 1684 va convertir l'immoble en residència senyorívola, segurament perquè el castell estava en runes, però mai la va habitar, i en modificar l'estructura original va posar el seu escut a la façana. Va afavorir la fe cristiana fent portar les relíquies dels patrons del poble i va vendre les parceles del camí ral per formar el nucli urbà. El seu germà Francesc, canonge i vicari general de Barcelona, donà les relíquies de Sant Honest el 27 de juliol de 1673 i va convertir aquest sant junt a Sant Repel·lió en copatrons del poble. Al 1880 els hereus dels Amigant foren els Despujol, marquesos de Palmerola. Els Amigant sembla que no van viure mai en aquesta casa, de fet el 1763 van llogar la casa de l'Hostal a altres persones (AVM). Actualment l'edifici és de l'Ajuntament de Castellgalí. El museu es va inaugurar el 5 de maig de 1991; el Casal de Cultura es va inaugurar el 25 de novembre de 2002. La part que ocupa el local social era l'antic Hostal Cafè de Castellgalí i en les seves sales es celebraven balls i projeccions de cinema a principis del segle XX.. Actualment hi ha ubicat el Punt d'Informació Joves, s'organitzen xerrades, hi ha sales per reunions d'entitats, sala d'ordinadors.</p> 41.6764500,1.8393600 403392 4614505 1684 08061 Castellgalí Obert Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80478 Tines del mas Casasayas https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-mas-casasayas <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci de laes Valls del Montcau. Editorial Farell.</p> XVIII ? L'antic celler ha perdut la coberta de volta i algunes tines estan en mal estat. <p>Al costat del mas Casasayas hi ha un conjunt de cinc tines. Cada tina es troba dins una edificació de planta quadrada adossada a les altres, de manera que cada un és independent i podia quedar tancada sense relació amb les altres. L'estructura és de pedra seca en alguns casos i amb morter de calç en altres, i estaven cobertes amb teulada a un vessant que s'ha perdut. Les portes de cada estructura són rectangulars i allindades, una mica elevades respecte al nivell exterior. Estan construïdes aprofitant un desnivell del terreny, de manera que l'accés és fàcil per la part davantera per entrar la collita, i per darrera es facilita l'extracció del vi per la boixa. En aquesta part de darrera hi havia una construcció que seria un celler al que donen totes les boixes de les tines i que estava cobert amb teulada a un vessant que ja no existeix. Hi ha dos recipients de tines circulars i tres de planta quadrada, tots folrats amb cairons ceràmics.</p> 08061-49 Vall d'Artigues. Mas Casasayas. <p>Les tines eren dipòsits construïts en pedra i morter de calç, generalment folrats interiorment amb cairons ceràmics vidriats. La filada de cairons superior es feia uns 15cm reculada fent una petita lleixa a tot el vol en la que es recolzava la tapa de fusta o brescat on s'abocava la verema i es trepitjava, després es treien les fustes i la rapa queia al recipient inferior. A la part inferior la boixa permetia treure el vi un cop fermentat. La boixa és una pedra quadrada amb un forat al centre. Sota la boixa l'espai era una mica més enfonsat per tal de posar la portadora. S'aprofitaven lloc amb desnivell natural per tal que l'accés fos fàcil tant per dalt com per baix. A finals del segle XVIII l'hereu de Casasayas va donar permís al parcer per construir una tina al costat d'una altra que ja hi havia, l'amo li donaria la calç, la fusta i les teules i quan s'acabés el contracte l'amo la recuperaria. Podria tractar-se d'alguna d'aquestes tines.</p> 41.6698500,1.8084800 400812 4613807 08061 Castellgalí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80478-foto-08061-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80478-foto-08061-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80478-foto-08061-49-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 98|94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
80479 Tines del camí de Cassassaies https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-cami-de-cassassaies <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci de laes Valls del Montcau. Editorial Farell.</p> XVIII ? Es troben molt enrunades. <p>Conjunt de dues tines situades dins una edificació rectangular i d'un celler. Les tines es troben en una edificació que aprofita el desnivell del terreny, de planta rectangular de pedra unida amb morter de calç i que estava coberta amb teulada a doble vessant que no es conserva. Els dipòsits són circulars i no conserven els cairons que els folraven. Un d'ells està trencat pel mig i es pot accedir a l'interior. Conserven el graó superior on es recolzava la tapa de fusta. Darrera de les tines queden restes d'un celler situat a un nivell inferior cobert amb volta de canó. Actualment part de la volta està ensorrada i cobreix bona part del celler quedant aquest semi soterrat. A la part interior es pot veure la llinda de l'antiga porta amb les dovelles posades a plec de llibre, igual que a la volta. Sobre aquesta volta hi havia una habitació de la que només resta un angle.</p> 08061-50 Vall d'Artigues. Mas Casasayas. <p>Les tines eren dipòsits construïts en pedra i morter de calç, generalment folrats interiorment amb cairons ceràmics vidriats. La filada de cairons superior es feia uns 15cm reculada fent una petita lleixa a tot el vol en la que es recolzava la tapa de fusta o brescat on s'abocava la verema i es trepitjava, després es treien les fustes i la rapa queia al recipient inferior. A la part inferior la boixa permetia treure el vi un cop fermentat. La boixa és una pedra quadrada amb un forat al centre. Sota la boixa l'espai era una mica més enfonsat per tal de posar la portadora. S'aprofitaven lloc amb desnivell natural per tal que l'accés fos fàcil tant per dalt com per baix. Les tines al peu de les vinyes es feien per facilitar la feina al pagès, ja que així no havia de transportar la collita fins el mas, sinó que ja la dipositava a la tina. A finals del segle XVIII l'hereu de Casasayas va donar permís al parcer per construir una tina al costat d'una altra que ja hi havia, l'amo li donaria la calç, la fusta i les teules i quan s'acabés el contracte l'amo la recuperaria. Podria tractar-se d'aquestes tines.</p> 41.6706900,1.8072600 400712 4613902 08061 Castellgalí Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-02-28 09:42
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 163,60 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml