Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
64584 Coves de Santa Cecília https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-santa-cecilia <p>COLOMINES ROCA; J (1925) Prehistòria de Montserrat. Montserrat. DAURA, A. i GALOBART, J. (1982) L'arqueologia al Bages. Manresa. FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> -XIX/-VII Es troba en una zona completament embardissada. <p>Coves d'abric sense estructures conservades, formades per grans blocs de pedra despresos de les parts altes del massís. Es tracta de dues cavitats aparellades enmig d'un torrent anomenat, precisament, de les coves.La batejada com a Cova Gran mesura 12 m de llargada total, 4 m d'amplada i 2'5 m d'alçària a la part més alta (cal tenir en compte que el bloc petri que la conforma es troba inclinat). Pel que fa al material arqueològic recuperat, cal assenyalar que no formava part de cap mena d'estratigrafia, sinó que es trobava barrejat amb la terra i els còdols despresos de les roques montserratines (conglomerat). Aquest fet fa pensar que es devia tractar d'un hàbitat marginal i circumscrit a un moment històric molt determinat. En principi es considerava del Neolític, però ara es veu clar que ha de ser de l'Edat del Bronze. Aparegueren restes de fauna (cérvol, cabra, porc senglar), lítiques (2 puntes de sageta de sílex rosat, 11 fulles de sílex i fragments de ganivets), així com ceràmica. Aquesta ceràmica, de factura barroera, es trobava en gran part esmicolada. D'entre aquests trossos en sobresurten un parell decorats amb incisions en punts (un en sentit vertical i l'altre correspon a la vora d'un got ovoïdal i decorat amb un motiu de fulla d'acàcia). El propi Colomines ja considerava que devien ser de l'Edat del Ferro. La Cova Petita amida tan sols 5 m de llarg per 3 m de fondària i 2 m d'alçària màxima, tractant-se, més aviat, d'un abric, com l'altra suara ressenyada. L'excavació va proporcionar un gratador de sílex, un mol·lusc del gènere pectunculus foradat i diversos padellassos mancats de decoració, llevat d'un que tenia uns cordons amb impressions digitals.</p> 08242-1 Parc Natural de Montserrat <p>S'hi va fer una excavació a principis dels anys vint per part de Josep Colomines, amb la col·laboració de Beda M. Espona, en el context d'un ampli treball arqueològic a tota la muntanya de Montserrat.</p> 41.6120700,1.8146300 401236 4607385 08242 Marganell Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64584-foto-08242-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64584-foto-08242-1-2.jpg Inexistent Prehistòric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm Els materials es conserven al Museu de Montserrat. 76|79 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64585 Sant Benet https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-benet-0 <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. http://www.benedictinescat.com/Montserrat/indexceramcat.html HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> XX <p>Església de planta quadrada, coberta amb una estructura prismàtica obrada amb bigues de formigó. El presbiteri està situat en un angle, orientat cap a les muntanyes de Montserrat, que es poden contemplar a través d'un gran finestral. L'espai interior és molt unitari i s'articula a partir dels dos elements indicats: presbiteri - altar i el mural muntanyenc amb el Crist (escultura). Els materials emprats per a la construcció són el totxo, el formigó, el marbre, la fusta i la ceràmica. La successió de filades d'obra dels murs solament es veu trencada per dues franges de formigó, que donen solidesa al conjunt. Una galeria-cor configura un primer pis, d'ús i accés comunitari (monges benedictines). Uns murals de ceràmica, fets per la mateixa comunitat, decoren alguns panys de paret de l'església.</p> 08242-2 Parc Natural de Montserrat <p>Al 1236 les germanes Agnès de Peranda d'Assís (neboda de Santa Clara) i Maria de Pisa, enviades per Santa Clara, arriben a Barcelona. Al barri de la Ribera, a prop de Santa Maria del Mar, les dues germanes basteixen el monestir, sota la advocació de Sant Antoni i Santa Clara, on ara hi ha el parc de la Ciutadella (1232-1236).En aquell temps les Clarisses seguien la Regla de St. Benet. L'any 1327, un grup d'aquestes germanes clarisses (14 monges) funden el monestir de Pedralbes, a petició de la reina Elisenda de Montcada. Al 1513, en ser aprovada la Regla de Sta. Clara, els monestirs de clarisses van haver d'escollir entre l' una o l'altra Regla, i les monges clarisses de Sant Antoni i Santa Clara van preferir seguir amb la de St. Benet, passant així a benedictines. Al 1714, les tropes del rei Felip V destrueixen el monestir del barri de la Ribera. Ell mateix els cedeix el Palau dels Reis (actualment Museu Marés, Museu d'història de la Ciutat i Saló del Tinell), on viuen des del 1719 al 1936. El 28 d'agost de 1881, M. Carme Llinàs, del monestir de Sant Daniel de Girona i Maria Font i Rosa Casas, del monestir de Sant Pere de Barcelona, funden el monestir de Sant Benet a Mataró. Durant la gerra del 1936 al 1939 es va cremar bona part del monestir. Davant de la impossibilitat de reconstruir-lo, es van establir a Sta. Cecília de Montserrat, propietat del monjos benedictins, acollides per voluntat de l'abat Marcet. Des de 1939 a 1952, la comunitat de Sant Antoni i Santa Clara va viure provisionalment en diversos llocs, fins a la unió amb les monges que estaven a Sta. Cecília de Montserrat (Carrer Copèrnic, Ripollet). El 13 de maig de 1952, les dues comunitats es van unir per formar el monestir de Sant Benet de Montserrat, restant a Santa Cecília fins el 1954. El monestir es va construir sobre el que havia estat l'Hotel Marcet, que formava part de la colònia d'estiueig formada al voltant de la Colònia Puig. L'arquitecte encarregat de l'obra fou Lluís Bonet i Garí. Com ja s'ha dit, Santa Inès de Peranda, neboda de Sta. Clara d'Assís, va ser la fundadora del monestir de Sta. Clara de Barcelona, i Sta. Clara de Porta en fou la tercera abadessa. Una de les darreres germanes que va morir, encara recordava la festa que es feia el 17 de setembre, a l'església de l'antic Monestir de Sta. Clara (avui saló del Tinell). Explicava que, abans de la guerra del 1936, l'arca de fusta que contenia els cossos de les Santes, estava al cor de dalt. Era una arca policromada que tenien, abans que el P. Josep M. Gassó dissenyés l'actual, que és de pedra. Ens deia que en començar el setembre, ja preparaven l'altar, a fi que la gent pogués entrar a la 'clausura', per venerar les Santes. I l'assistència dels barcelonins es veu que era força nombrosa, sobretot el dia 17, dedicat a la seva memòria. És que en aquesta data, al 1281, va morir Sta. Agnès. Sta. Clara morí al 1319. L'arxiu del Monestir conté documents sobre els trasllats dels seus cossos. Al 1460, i sobretot al 1601, amb l'assistència del bisbe de Barcelona, Dr. Ildefons Coloma, dels abats benedictins de St. Pau del Camp, de Sta. Maria d'Arles (França), de Ripoll, de St. Pere de Rodes, junt amb una multitud de clergues i poble. Al 1725 les despulles foren portades a l'església del palau del Rei i, a partir del 1952, es troben al Monestir de St. Benet de Montserrat.</p> 41.6099600,1.8269700 402261 4607136 1954 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64585-foto-08242-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64585-foto-08242-2-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo - KuanUm Lluís Bonet i Garí 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64586 Campanar del monestir de Sant Benet https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-del-monestir-de-sant-benet <p>FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. http://www.benedictinescat.com/Montserrat/indexceramcat.html HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> XX <p>Campanar situat al costat de l'església de Sant Benet. És de planta quadrada, set pisos i coberta a quatre vessants. S'hi poden distingir dues parts: un primer cos, força sòlid i ferm, i un segon caracteritzat per les obertures, que li donen major lleugeresa. El primer cos solament presenta tres finestres de mig punt a la cara sud-est i una altra al sud-oest. L'aparell en algunes parts és força irregular i en d'altres els carreus són petits, regulars i ben disposats en filades. El segon cos està estructurat en tres pisos, separats per frisos, amb tres finestres de mig punt en degradació en cada una de les quatre cares i en cadascun dels pisos. El material constructiu emprat és la pedra, que contrasta amb el totxo de l'església.</p> 08242-3 Parc Natural de Montserrat <p>El monestir, juntament amb el campanar, es va construir sobre el que havia estat l'Hotel Marcet, que formava part de la colònia d'estiueig formada al voltant de la Colònia Puig. L'arquitecte encarregat de l'obra fou Lluís Bonet i Garí.</p> 41.6101900,1.8268000 402247 4607162 1954 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64586-foto-08242-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64586-foto-08242-3-2.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm Lluís Bonet i Garí 116|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64587 Barraca del Piteu https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-piteu <p>FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> XVIII-XX <p>Barraca de vinya de mitjanes dimensions i de planta circular. Es troba excavada a la roca per la seva part posterior, havent-se-li construït un petit espai per evitar-li les humitats. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. Aquesta es troba abundantment tapada de lloses i pedres, havent perdut part de la terra que la cobria. La porta d'entrada té una llinda monolítica de pedra.</p> 08242-4 Parc Natural de Montserrat 41.6189700,1.8231300 401954 4608141 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64587-foto-08242-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64587-foto-08242-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64587-foto-08242-4-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64588 Forn de la Calsina I https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-calsina-i <p>FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> XIX-XX Una part del mur es troba esfondrat, així com hi creix vegetació. <p>Forn tradicional de calç, que es troba a l'inici del camí que porta a la masia de la Calsina. La part davantera té la fogaina vista, coberta amb un arc apuntat fet de maó pla. Es troba construït amb pedra irregular. A la part posterior s'hi troba la part de dipòsit, de forma quadrangular, excavat a la pedra i arrebossat amb fang cuit. Per terra es veuen marques de murs fets de totxo, tovot o tàpia. A la part frontal s'hi ha fet una pintada vandàlica.</p> 08242-5 Parc Natural de Montserrat 41.6130000,1.8229900 401934 4607478 08242 Marganell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64588-foto-08242-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64588-foto-08242-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64588-foto-08242-5-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64589 Santa Anna de la Calzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna-de-la-calzina <p>FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> XVII <p>Ermita de petites dimensions, que té la coberta de dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. Consta d'una sola nau rectangular, i es troba orientada a gregal. Com a úniques obertures, a la façana principal presenta un portal de pedra carejada i llinda, A la plana amb la inscripció '1667' amb intercalat 'IHS' i una obertura circular a la part superior. La mateixa inscripció es repeteix en un carreu cantoner de la façana principal. Corona aquesta façana un campanar de cadireta que conserva la campana. A la façana de garbí hi ha l'absis semicircular, que es presenta sense solució de continuïtat de la nau. L'acabat exterior és arrebossat de color terrós, que a la façana principal s'ha tractat imitant carreus, i als angles cantoners hi ha carreus escairats de mitjanes dimensions. El ràfec es troba decorat amb una filera de dos rajols i teules ceràmiques. A l'interior, a terra davant de l'entrada hi ha dues tombes, estant la primera llosa inscrita amb l'any '1881'. Consta d'una nau senzilla amb altar de pedra i a la part posterior un cor de fusta. Es troba enguixada de color blanc i el paviment és de tova.</p> 08242-6 Parc Natural de Montserrat <p>Segons consta en el revers dels Goigs a Sant Joan Degollaci, el 6 de gener de 1667 es començà a construir la capella de la Calsina, davant de la casa i dins el baluard. Fou beneïda per l'abat de Montserrat Plàcit Riquet el 17 de juny de 1668. Aleshores n'era amo Joan Calsina i Torroella, el qual fou l'únic supervivent de la pesta de l'any 1652, tenint tot just tres anys. En honor a Sant Joan Baptista - nom que han portat casi tots els amos-, es construí la capella, per donar gràcies a Déu que s'havia compadit d'ell i no havia permès l'extinció de la família durant la pesta. A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva documentació de la segona meitat del segle XIX, en què Josep Calsina demanà permís al bisbe de Barcelona per poder-hi enterrar la família. Igualment, demanava que els seus difunts enterrats a Santa Cecília, aleshores abandonada, poguessin ser traslladats a la seva capella.</p> 41.6214900,1.8197800 401679 4608425 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64589-foto-08242-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64589-foto-08242-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64589-foto-08242-6-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo - KuanUm A l'interior hi ha emmarcada una fotografia del retaule de fusta que hi havia hagut i que fou cremat durant la Guerra Civil. 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64590 Forn de la Calsina II https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-calsina-ii XVI-XVIII Es troba parcialment enderrocat. Al dipòsit hi creix vegetació (entre la que hi ha un pi). Per la boca s'hi han llençat deixalles. <p>Forn tradicional de calç, que es troba al marge d'un camí, en una zona boscosa. La part davantera està semi-enderrocada, i es troba parcialment coberta de terra. Per aquesta obertura s'hi afegia la llenya per tal de coure les pedres que es dipositaven al dipòsit. Aquest, situat a la part superior, és de forma circular fet a base de carreus, i es troba, igualment, parcialment cobert de terra i enderrocat.</p> 08242-7 Parc Natural de Montserrat 41.6226800,1.8203000 401724 4608556 08242 Marganell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64590-foto-08242-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64590-foto-08242-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64590-foto-08242-7-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - KuanUm 119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64592 Santa Cecília de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia-de-montserrat <p>AAVV (1984). Catalunya Romànica. Vol XI. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )nventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> X <p>Església romànica de planta basilical amb tres naus, de les quals les laterals són més curtes que la central. La coberta, de dos vessants a les façanes laterals, és feta a base de lloses planes. La capçalera està estructurada en un absis i dues absidioles, sobre una de les quals hi ha el campanar, afegit amb posterioritat. A la façana principal hi ha dos portals d'arc de mig punt adovellats, un dels quals es troba cec. Sobre el portal hi ha un escut que es troba força erosionat, i a la part superior d'aquesta façana hi ha una finestra d'arc de mig punt. Les naus son cobertes amb voltes de canó i es comuniquen mitjançant dues arcades de mig punt. A l'absis central s'obren tres finestres de doble esqueixada, i una en cada absidiol. La decoració de la capçalera és la típica llombarda, amb arcuacions cegues i lesenes. Al costat esquerra de l'absis hi ha pintada una figura en bust que possiblement representa un bisbe. L'aparell és obrat en carreus sense polir, units amb morter de calç. Adossats a la façana de tramuntana, hi ha diversos volums de planta baixa i pis que constituïen el monestir i la rectoria. La que correspondria a la rectoria té un portal d'arc escarser de pedra carejada, essent les finestres de pedra carejada o bé ceràmiques. Les intervencions modernes a mestral n'han alterat la fesomia original.</p> 08242-9 Parc Natural de Montserrat <p>La primera referència històrica de Santa Cecília la trobem en una escriptura de l'any 945, gràcies a la qual sabem que s'hi fundà un monestir. Santa Cecília és, doncs, el primer lloc de la muntanya on s'observà vida religiosa en comunitat, comunitat que per cert mai no fou gaire nombrosa. Al 1539 es va unir definitivament al monestir de Montserrat. L'any 1811 fou saquejada i mig destruïda per les tropes franceses. Parcialment restaurada en temps de l'abat M. Muntades, es va tornar a obrir al culte el 22 de novembre de 1862, però la seva total restauració sota l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch no es va poder finalitzar fins el 1931. Els edificis adossats a l'església són de diferents èpoques i han tingut diversos usos. A partir Els anys 1960 el monestir de Montserrat els destinà a centre d'acolliment per a joves.</p> 41.6114900,1.8171500 401445 4607317 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64592-foto-08242-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64592-foto-08242-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64592-foto-08242-9-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Contemporani|Historicista|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm 92|94|98|116|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64593 Torrent de la font del Llum https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-del-llum Les fortes pluges provoquen que sovint s'hi produeixin esllavissades. <p>Torrent que neix sobre l'Hort del Malany, a més de mil metres d'altitud de la muntanya de Montserrat. El seu recorregut s'estén des d'un cim de la muntanya, passa sota la carretera BP-1103 i el camí de Can Martorell a Santa Cecília, fins que s'ajunta amb el Torrent de Can Martorell, el qual acaba desembocant a la Riera de Marganell. En total, fins a l'alçada de Can Martorell, el recorregut fa uns 2000 metres, per un territori rocós i molt abrupte. Hi baixa aigua de forma irregular, en èpoques plujoses. El primer tram de torrent té un alt valor natural i paisatgístic.</p> 08242-10 Parc Natural de Montserrat 41.6078500,1.8063500 400539 4606926 08242 Marganell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64593-foto-08242-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64593-foto-08242-10-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - KuanUm 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64594 La Calsina https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calsina <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell. FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> XVI <p>Conjunt arquitectònic format per la masia de quatre crugies, la masoveria adossada, els annexes constituïts per corts i coberts, i la capella de Santa Anna. Dins la seva finca hi ha dos forns de calç, que presumiblement són els que donen el nom al conjunt. El volum principal és de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants que desaigüen a la façana principal i posterior. A la façana principal hi té el portal descentrat d'arc de mig punt adovellat, sobre del qual hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana. A la planta baixa també hi ha dos finestrals arrebossats i al primer pis tres finestres de pedra carejada i llinda plana (una de les quals té l'any '1673' inscrit) i un finestral arrebossat amb sortida a un balcó. Adossat a la façana principal, a l'extrem de garbí, hi ha cos de planta baixa i pis, amb la coberta que segueix la principal, i que es troba obert al primer pis amb una galeria de cinc pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. Des d'un d'aquests pòrtics comença una escala que permet accedir a la galeria des del pati central. La masia es troba connectada a través de la galeria amb la masoveria, que es troba adossada a la que es correspon amb la façana de mestral. Aquesta és de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta com la principal, tot i que és superior en alçada respecte el volum constituït per la masia. Totes les obertures d'aquest volum són arrebossades, i la porta d'accés es troba a la façana de mestral. Antigament, des de la masia hi havia accés a la masoveria, però es va tapar, i posteriorment es va ampliar la masia prenent una part de la masoveria. Entre la masoveria i el cos de la galeria hi ha un altre cos de planta baixa i pis i la coberta com la principal. Des d'aquest comença una lliça i un baluard que envolten la finca. Davant la façana principal hi ha la capella, d'una sola nau i absis semicircular. A la façana posterior hi ha adossat un cos modern, i davant d'aquest hi ha, situades de forma perpendicular, les corts. En aquests annexes hi ha tres tines quadrangulars encaironades (n'hi ha dues més de tapades davant la façana principal), així com un portal amb la inscripció '1719'. Un edifici modern tanca aquest espai amb un pati central. A l'interior, alguns dels sostres de la planta baixa són amb volta de pedra i d'altres amb cairats de fusta, mentre als pisos superiors tots són de cairats de fusta. Algunes de les habitacions tenen el sostre motllurat amb guix, i els de la sala principal ho havien estat. En aquesta sala hi ha mobles antics i la part exterior d'un antic rellotge de paret que, entre d'altres coses, va ser robat. A la planta baixa s'hi conserva el trull d'oli. El paviment és de la tova original en pràcticament totes les estances.</p> 08242-11 Parc Natural de Montserrat 41.6216100,1.8199300 401692 4608438 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64594-foto-08242-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64594-foto-08242-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64594-foto-08242-11-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M-Lloret - KuanUm 119|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64595 El Casot https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casot <p>FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> XIX <p>Masia de notable alçada, de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de dos vessants esglaonats en cadascun dels cossos que la conformen. Està construïda sobre un marge amb fort desnivell, que es troba suportat per un mur de contenció. A la façana principal hi ha el portal d'arc de mig punt ceràmic, com ho són totes les finestres de l'edifici. A la façana de xaloc hi ha, de forma decorativa, quatre contraforts ceràmics. Adossat a la façana posterior hi ha un volum de planta baixa i tres pisos i la coberta d'un vessant que desaigua a la façana posterior. Al seu temps, adossat a aquest hi ha un altre volum lleugerament més alt amb la coberta que desaigua a la que seria la façana principal i la posterior. Aquest té, al llarg de les diferents façanes del pis superior, una galeria de pòrtics d'arc de mig punt i balustrada ceràmics. A la façana de gregal hi ha una altra galeria de pòrtics ceràmics, tot i que més senzilla que l'anterior. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color rosat, excepte el volum posterior, que manté les restes de l'arrebossat de color terrós. A l'interior, es conserva parcialment el paviment de tova i els sostres amb cairats de fusta.</p> 08242-12 Parc Natural de Montserrat 41.6297000,1.7992900 399985 4609360 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64595-foto-08242-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64595-foto-08242-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64595-foto-08242-12-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64596 Cal Quintí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quinti <p>FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> XIX-XX <p>Masia situada en una carena de la muntanya de Montserrat, en un barri de cases modernes. Es troba formada per dos volums diferenciats: el més antic, de planta baixa i dos pisos i la coberta d'un vessant que desaigua a la principal; i el principal, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. El primer es troba orientat a ponent i és de planta rectangular. S'hi accedeix pel primer pis a través d'una escala adossada a la façana principal. Les obertures, els angles i els forjats es troben acabats amb ceràmica, mentre l'acabat del mur és la pedra vista. Aquest volum té a tramuntana un cos de planta baixa i mateix tractament, la part superior del qual s'ha ampliat modernament. Adossat a sol ixent hi ha l'altre volum, que es troba orientat a migdia. El portal principal d'aquest és d'arc escarser arrebossat, trobant-se a la part superior d'aquesta façana una obertura circular. La resta d'obertures també són arrebossades, de les quals destaquen les del primer pis de la façana de tramuntana, amb forma de galeria horitzontal de sis pòrtics d'arc de mig punt. Cadascun d'aquests pòrtics es troba decorat amb rajoles blanques i verdes a la part inferior. Adossat a sol ixent hi ha un porxo de planta quadrangular, obert a cada banda amb amb un arc de mig punt, i a la part superior és una terrassa transitable. L'acabat exterior d'aquest segon volum és arrebossat i pintat de color cru.</p> 08242-13 Parc Natural de Montserrat 41.6197300,1.7976800 399835 4608255 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64596-foto-08242-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64596-foto-08242-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64596-foto-08242-13-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64597 Ruta Montserrat-Puigcerdà (GR-4) https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-montserrat-puigcerda-gr-4 <p>FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. http://www.senderisme.com HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> <p>El GR-4 passa per les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Bages. Comença al pont internacional de Puigcerdà i s'enfila per la Molina cap el Coll de Pal per travessar el parc natural del Cadí-Moixeró. Després, davalla fins a la Pobla de Lillet, travessa el riu Llobregat, i puja al santuari de Falgars, travessant l'espai d'interès natural del Catllaràs, des d'on es dirigeix cap a Sant Romà de la Clusa i Borredà, a tocar de la carretera que va de Berga a Ripoll. Des de Borredà el camí torna a enfilar-se fins arribar a la Quar. El recorregut continua per Sagàs, Sant Pau de Pinós i el monestir de Sant Benet de Bages, i després de deixar enrere Sant Vicenç de Castellet torna a enfilar-se Montserrat amunt, endinsant-se en el parc natural de la muntanya de Montserrat fins al Monestir. A més, el GR 4 forma part del sender internacional E-7 (Oceà Atlàntic - Mar Negre) que va des de Constanza, a Romania (en un futur arribarà a Crimea), fins a Lisboa a Portugal. El sender E-7 a casa nostra està compost pel GR 4, de Puigcerdà a Montserrat, el GR 172, de Montserrat fins a Bellprat, i el GR 7, de Bellprat fins a Fredes. D'aquí continua pel mateix GR 7 fins a prop de València, on enllaça amb el GR 10, que després de passar per Madrid arriba a Lisboa. Fa un total de 158 km. Al terme de Marganell, entra per la propietat de Can Martorell, passant per Santa Cecília, i surt seguint el Camí de l'Arrel.</p> 08242-14 Parc Natural de Montserrat 41.6184200,1.8100300 400862 4608095 08242 Marganell Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64597-foto-08242-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64597-foto-08242-14-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm El tram que passa per Marganell es correspon amb el camí de Sant Cristòfol a Santa Cecília de l'Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de Montserrat. 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64598 Ca n'Oliver https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliver-1 <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell. FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> XVIII <p>Masia que es troba en una zona agrícola dins el parc natural de Montserrat. És de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. Adossat en paral·lel a la façana principal, i sobresortint respecte aquesta, hi ha un volum de dos nivells i coberta d'un vessant que desaigua a la principal. Està oberta a la façana amb una galeria al pis superior, amb petits pòrtics d'arc de mig punt. Aquest volum es troba cobert de vegetació trepadora. La façana principal presenta tres obertures centrades en cada pis. A la planta baixa hi trobem el portal de pedra carejada i llinda plana i dues finestres de pedra sense carejar (obertes modernament). Al primer pis hi ha tres finestres de pedra carejada. Tant a les façanes laterals com posterior hi ha distribuïdes aleatòriament finestres de pedra carejada amb finestres de pedra sense carejar (també obertes en els últims anys). L'acabat exterior és la pedra vista. El ràfec presenta dues fileres de rajols i teula ceràmica, amb pintura vermella de dents de llop. Davant la façana principal hi ha la que havia estat la pallissa, amb els murs totalment coberts de vegetació.</p> 08242-15 Parc Natural de Montserrat 41.6277600,1.7889600 399121 4609156 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64598-foto-08242-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64598-foto-08242-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64598-foto-08242-15-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64599 Camí de l'Arrel https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-larrel <p>FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> <p>Aquest camí arrenca al km. 6,085 de la carretera de Dalt (BP-1103), en un començament entronca i comparteix tram amb els GR-4 i GR- 172. A l'arribar al Pla de la Trinitat (950 m.), al cor de la Tebaida, hi ha una cruïlla de camins. Per anar al Monestir s'ha d'anar fins a la placeta de Santa Anna i agafar el Pas dels Francesos. Segons fitxa Inventari de 'Proposta de Pla d'Ús i Gestió i Programa d'Actuacions del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat': Es considera camí de tipus complementari de titularitat privada. Té l'origen a Santa Cecília i el final al recinte del Monestir. Presenta un desnivell de 30 m. i una longitud total de 4,900 km. Usos: Excursionista/ Transitabilitat: Vianants/ Freqüentació: Baixa/ Entorn: Forestal/</p> 08242-16 Parc Natural de Montserrat 41.6073600,1.8190900 401600 4606857 08242 Marganell Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64600 Himne de Marganell https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-marganell XXI <p>No fa gaires anys es va crear un himne per al poble de Marganell. La melodia la va fer Magí Santamaria, l'harmonia Francesc Vila i el text Joan Farràs. El tema central és el territori i la seva gent. La primera part diu així: 'Montserrat és beutat d'una llum creixent que il·lumina els cimals i les fondes valls d'un país, d'una terra i d'una gent. Al re- cer d'eixa muntanya i a l'abric d'un blau mantell hi ha una gent formant un poble poble unit: és Marganell (..)'.</p> 08242-17 Ajuntament de Marganell 41.6404800,1.7901200 399238 4610567 08242 Marganell Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 M.Lloret- KuanUm 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64601 Camí de la Calzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-calzina <p>FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> <p>El Camí de la Calsina comença just després del Revolt de la Paella de la carretera que ve de Monistrol, al costat del forn de la Calsina, i que porta a la masia de La Calsina. Segons fitxa Inventari de 'Proposta de Pla d'Ús i Gestió i Programa d'Actuacions del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat': Es considera camí de tipus bàsic de titularitat publica. Te l'origen a BP-1121 i el final al límit del Parc Natural. Usos: Accés AQ Segona/ Transitabilitat: Turismes/ Freqüentació: Moderada/ Entorn: Forestal i Urbà/</p> 08242-18 Parc Natural de Montserrat 41.6168100,1.8202800 401714 4607905 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64601-foto-08242-18-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64602 Camí de Santa Cecília al Montgròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-cecilia-al-montgros <p>FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> <p>Aquest recorregut comença al km. 3,800 de la carretera de can Maçana al Santuari (BP- 1103). Més amunt, a l'altre costat de carretera, al km. 4,150 hi ha la Creu de la Tartana. El camí passa a prop de la Font de Sant Josep, i més endavant per la Font de Coll de Porc, arran mateix del camí. A prop del Coll de Porc (980 m), pel camí del pas del Príncep, hi ha la balma del Vessant de l'Esllavissada, la font de l'Esllavissada i la balma del Coll de Porc. S'enllaça amb el camí de les Comes. Té el final al Montgròs. Segons fitxa Inventari de 'Proposta de Pla d'Ús i Gestió i Programa d'Actuacions del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat': Es considera camí de tipus complementari de titularitat privada. Té l'origen a la BP-1103 i el final al Montgròs. Presenta un desnivell de 430 m i una longitud total de 6,200 km. Usos: Excursionista/ Transitabilitat: Vianants/ Freqüentació: Baixa/ Entorn: Forestal/</p> 08242-19 Parc Natural de Montserrat 41.6149800,1.8067200 400581 4607717 08242 Marganell Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo - KuanUm 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64603 Camí de Marganell a Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-marganell-a-montserrat <p>FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> <p>El camí que va de Marganell a Montserrat comença a la carretera BV-1123, just abans de la masia de Cal Pujolet. Arriba fins a la carretera que arriba al santuari de Montserrat. Segons fitxa Inventari de 'Proposta de Pla d'Ús i Gestió i Programa d'Actuacions del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat': Es considera camí de tipus bàsic de titularitat pública. Té l'origen a Urbanització El Casot i el final a la BP-1103. Usos: Accés A Segona/ Transitabilitat: Turismes/ Freqüentació: Alta/ Entorn: Forestal i Urbà/</p> 08242-20 Parc Natural de Montserrat 41.6145900,1.8004300 400056 4607681 08242 Marganell Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64604 Camí Nou de l'Oliver https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-nou-de-loliver <p>FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> <p>El camí nou de l'Oliver neix d'una bifurcació amb el camí vell de l'Oliver, i segueix la serra del Florí fins arribar a la urbanització del Casot. Segons fitxa Inventari de 'Proposta de Pla d'Ús i Gestió i Programa d'Actuacions del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat': Es considera camí de tipus complementari de titularitat privada. Té l'origen a la BP-1103 i el final A Ca n'Oliver. Usos: Agrícola - A. 2a. R./ Transitabilitat: Turismes/ Freqüentació: Baixa/ Entorn: Forestal i Agrícola/</p> 08242-21 Parc Natural de Montserrat 41.6241700,1.7890400 399122 4608758 08242 Marganell Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo - KuanUm 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64605 Camí Vell de l'Oliver https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-loliver <p>FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> L'aigua que hi baixa quan plou fa que s'hi formin esvorancs. <p>El Camí Vell de l'Oliver comença a la carretera que va al santuari de Montserrat i acaba davant la masia de Ca n'Oliver. Segons fitxa Inventari de 'Proposta de Pla d'Ús i Gestió i Programa d'Actuacions del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat': Es considera camí de tipus bàsic de titularitat pública. Té l'origen a la BP-1103 i el final al Camí nou de l'Oliver. Usos: Agrícola - A. 2a. R./ Transitabilitat: Turismes/ Freqüentació: Baixa/ Entorn: Forestal/</p> 08242-22 Parc Natural de Montserrat 41.6216900,1.7867100 398924 4608485 08242 Marganell Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret- KuanUm 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64607 Font dels Monjos https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-monjos-0 <p>FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> XX <p>Font situada a peu de la carretera que va de Monistrol a l'abadia. Es troba situada en una zona boscosa amb desnivell, que es troba salvat per escales de formigó. En un dels marges hi ha una paret adossada, on hi ha l'aixeta que constitueix la font. Al costat s'hi llegeix d'inscripció 'Font dels Monjos'.Es poden observar alguns dipòsits per l'aigua, així com un petit quiosc per a la gent que s'hi aturava.</p> 08242-24 Parc Natural de Montserrat 41.6098600,1.8218300 401832 4607131 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64607-foto-08242-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64607-foto-08242-24-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm La font va inspirar diverses obres literàries, com un poema d'Apel·les Mestres (1854-1936). 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64608 Hotel Colònia Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-colonia-puig <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2003). Menjar, beure i dormir. Aproximació històrica i contemporània a l'hostaleria del Bages. Sant Fruitós de Bages. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell. FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> XX Es troba força deteriorat a causa de l'estat d'abandonament. <p>L'Hotel Colònia Puig es desenvolupa al llarg de la carretera de pujada des de Monistrol de Montserrat al monestir, molt a prop del monestir de Sant Benet, al darrera de l'antiga parada per a reposar diligències. Es tracta d'un volum de notables dimensions, que es perllonga amb forma de 'L', tot seguint el traçat de la carretera. És de planta baixa, dos pisos i un petit altell obert al pis superior. Té la coberta plana, que es troba habilitada com a terrassa transitable. Totes les obertures són arrebossades, i es troben disposades segons una disposició simètrica. Tant el ràfec com la barana de la terrassa estan acabats amb ceràmica, essent l'acabat exterior arrebossat. Adossat a gregal, hi ha un cos secundari, que presenta tan sols una planta baixa amb cinc obertures cobertes amb arc de punt rodó. Aquest lloc era el menjador i tenia, també, sortida a una terrassa sobre la carretera. Abandonat des de fa uns quants anys, es troba en procés de degradació.</p> 08242-25 Parc Natural de Montserrat <p>A principi del segle XX, a mig camí de la carretera que anava de Monistrol a Montserrat, s'hi va construir la colònia residencial coneguda com a Colònia Puig. La iniciativa fou promoguda per la burgesia barcelonina, dirigida principalment per Joan Puig i Esplugues. Formaven part d'aquest complex l'Hotel Marcet i l'Hotel Masia de la Creu. La primera part de l'edifici es començà a construir el 1906. Durant la primera meitat del segle XX el complex residencial d'estiueig va viure la seva millor època. En esclatar la Guerra Civil, es va habilitar com a centre de refugiats i en hospital de sang de l'exèrcit republicà. El casino i la capella van albergar l'escola per a fills dels refugiats. L'última família estiuejant en marxà el 1958. Aleshores passà a ser un hotel convencional, tancant anys més tard fins a l'actualitat.</p> 41.6083300,1.8253400 402122 4606957 1906 08242 Marganell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64608-foto-08242-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64608-foto-08242-25-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo - KuanUm 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64609 Parada de diligències https://patrimonicultural.diba.cat/element/parada-de-diligencies <p>FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> XIX-XX Es troba força deteriorat a causa de l'abandó que pateix. Presenta esquerdes i està quedant envoltada de vegetació. <p>Edifici situat a peu de carretera, on paraven a reposar les diligències abans d'arribar a l'abadia de Montserrat. És de planta baixa i pis, amb la coberta a dos vessants que desaigüen a la façana principal i posterior. Totes les obertures de la façana principal es troben emmarcades amb arrebossat de formes sinuoses, trobant-se al primer pis un finestral amb balcó als extrems i quatre finestres al centre. El ràfec es troba decorat amb tres fileres de rajol ceràmic. Es troba arrebossada i pintada de color magenta, excepte a les obertures i cantonades, que és de color cru. En les parts on l'arrebossat es troba erosionat és visible el maó vist. Es troba abandonat.</p> 08242-26 Parc Natural de Montserrat <p>A la segona meitat del segle XIX, s'obre una via alternativa i més ràpida cap a Montserrat, quan els Ferrocarrils del Nord, de via ampla, fan arribar el tren a l'estació de Monistrol - Montserrat. En aquest punt, la mateixa companyia construeix una carretera (1858-59) que va de l'estació al monestir, a través de 14 quilòmetres de traçat molt dur, tot aprofitant l'antic camí de ferradura. L'obertura d'aquesta via facilità un servei de diligències que trigaven tres hores i mitja a cobrir el recorregut i que feien parada per reposar en aquest edifici, prop de la font dels Monjos.</p> 41.6088700,1.8253300 402122 4607017 08242 Marganell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64609-foto-08242-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64609-foto-08242-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64609-foto-08242-26-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo - KuanUm 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64610 Casa a la font dels Monjos https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-font-dels-monjos <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell. FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> XIX <p>Casa situada a peu de carretera, a l'altre costat de la Font dels Monjos. És de planta baixa i pis, amb la coberta que desaigua a quatre vessants. Va ser construïda en una zona amb desnivell, de manera que per la façana posterior guanya un nivell d'alçat. Totes les obertures que presenta són ceràmiques d'arc escarser, trobant-se distribuïdes segons una disposició simètrica. Les superiors de la façana principal tenen balcó la central i balustrada les laterals. El nivell de forjat del primer pis es tradueix a l'exterior amb decoració ceràmica. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru a la façana principal, i la resta de pedra vista.</p> 08242-27 Parc Natural de Montserrat 41.6098100,1.8218200 401831 4607126 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64610-foto-08242-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64610-foto-08242-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64610-foto-08242-27-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64611 Creu de la Tartana https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-tartana <p>FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.</p> XIX Es troba deteriorat a causa de l'erosió, especialment la placa de marbre, que també presenta fissures. <p>Monument que consisteix en una pilastra de pedra sorrenca de planta quadrangular, coberta amb un petit frontó. A la part frontal superior hi ha una placa de marbre amb la representació de la Verge de Montserrat sobre les muntanyes. A la part del fust de la pilastra s'hi pot llegir la següent inscripció: 'MILAGRO QUE / HIZO LA VIR/ GEN DE MON / SERRAT EN ES/ TE SITIO EL / DIA 5 DE MA/ YO DE 1862 / CON Dn MARIA/ NO PADRÓ, Dn / ANTONIO BA/ LIU, Dn JOSÉ / COPONS Y Dn / JOSE ALCAINA'</p> 08242-28 Parc Natural de Montserrat <p>Probablement, la inscripció fa referència a un accident on es van salvar aquestes quatre persones, perquè el lloc també és conegut com 'el miracle de la Tartana'.</p> 41.6112600,1.8011400 400110 4607310 08242 Marganell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64611-foto-08242-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64611-foto-08242-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64611-foto-08242-28-3.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm A l'Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat rep el nom de Monument del Miracle. 99|98 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64612 Barraca del camí de Roldors https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-roldors <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell.</p> XVIII-XX Es troba coberta per la vegetació, que en pot fer perillar l'estructura. <p>Barraca de vinya de dimensions reduïdes i de planta circular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. L'estructura de la barraca es manté en estat regular, ja que en alguns trams s'ha desprès la pedra. Té els laterals i la part posterior coberts de bardisses. Es troba a peu de camí.</p> 08242-29 Pla de Roldors 41.6471200,1.7899400 399233 4611305 08242 Marganell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64612-foto-08242-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64612-foto-08242-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64612-foto-08242-29-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 M. Lloret - KuanUm Es correspon amb la fitxa número 44 de l'Inventari de construccions en sòl no urbanitzable fet per l'Ajuntament de Marganell. 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64613 Mató de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/mato-de-montserrat <p>HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007): Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya, FORESTAL CATALANA, S.A (1995 ): Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. http://bibliotecnica.upc.edu/e-portals/items_bages/productes.htm#MATÓ%20DE%20MONTSERRAT http://www.marganell.net/Docum/mato.htm http://www.mcrit.com/Montserrat/marganell.htm http://www.elpais.com/articulo/elpepiautcat/20050815elpcat_3/Tes http://www.montserratvisita.com/?go=P4HuNzmNtYEqpRDXvODPmwpMYFFlbtprxeRAAkSghn4Mg0SzyjZUabXe4ymVlhkBz2alGuqPznqs http://abadiamontserrat.net/html/cat/botigues.htm</p> <p>El mató és un producte gastronòmic que s'elabora amb llet d'ovella, de cabra o vaca, i es pot menjar durant tot l'any. Té una textura suau, lleugerament gelatinosa, amb un sabor fresc i humit. Presenta un color blanc si és de vaca i un blanc més intens si és de cabra. La manera més típica de fer-ho és acompanyant-lo amb mel, amb sucre o simplement sol. Actualment, per a l'elaboració del mató s'utilitza llet de vaca. Primer de tot es fa bullir la llet en un pasteuritzador i un cop bullida es posa en una gran cubeta d'acer inoxidable per tal que es refredi i es qualli. Un cop finalitzat aquest procés es separa el mató del xerigot (és l'aigua que desprèn i que no s'utilitza).Tot seguit es posa el mató dins d'uns motlles grans coberts per una gassa, a fi que agafi una temperatura ambient i s'acabi d'escórrer el xerigot que hi quedi. Finalment, es reparteix el mató en els motlles de diferents mides coberts també amb una gassa, i es deixa refredar al frigorífic fins al moment del seu consum. Al Santuari, també seguint la tradició, s'hi troba diàriament un mercat on la pagesia dels pobles dels voltants de Montserrat, especialment de Marganell, ofereixen els seus productes típics, un dels quals és el mató.</p> 08242-30 Marganell <p>El mató ha estat i és un producte molt conegut a la Catalunya central. Ja es té constància escrita del mató de Montserrat, venut per les pageses de Marganell al petit mercat de Montserrat, des de finals del S.XIX, quan la gent poble va començar a fer recuits de llet del sobrant que els quedava, producte que ha esdevingut el popular mató que avui coneixem. Tot i així, es tracta d'un costum molt anterior, que podria remuntar a l'Edat Mitja.</p> 41.6404000,1.7930100 399478 4610555 08242 Marganell Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Productiu 2020-09-28 00:00:00 J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm Cada any se celebra la Fira de la Coca i el Mató en Monistrol als mesos d'octubre i novembre. No falten les parades de mató artesanal, formatges, mel i coca i s'organitza un concurs de coques i debats sobre el mató. A Marganell, les cases productores de mató són Cal Pujolet, Cal Fermí i El Florí. 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64614 Barraca del Font I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-font-i XVIII-XX La coberta i un mur es troben parcialment esfondrats <p>Barraca de vinya de petites dimensions i de planta irregular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions. La porta d'entrada té una llinda monolítica de pedra, mentre els brancals tenen pedres de menor tamany, totes elles escairades. L'estructura de la barraca està en mal estat, ja que la volta que la cobreix i un dels murs es troben parcialment esfondrats. Es troba construïda en un marge, en una zona agrícola-ramadera.</p> 08242-31 Al Sud Oest del Font 41.6400400,1.8021300 400237 4610505 08242 Marganell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64614-foto-08242-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64614-foto-08242-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64614-foto-08242-31-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - KuanUm 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64615 Barraca del Font II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-font-ii XVIII-XX Les filades de pedra seca es troben en estat precari, pel que en pot perillar la integritat. <p>Barraca de vinya de petites dimensions i de planta irregular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La porta d'entrada té una llinda monolítica de pedra, mentre els brancals tenen pedres de major tamany, tot i que no es troben escairades. Es troba construïda tot aprofitant un marge, que fa que pràcticament no hi hagi façana posterior. L'estructura de la barraca es manté en mal estat, ja que les filades de pedra seca s'estan desfent. Es troba construïda en una zona agrícola-ramadera.</p> 08242-32 Al Sud Oest del Font 41.6405000,1.8013100 400170 4610557 08242 Marganell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64615-foto-08242-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64615-foto-08242-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64615-foto-08242-32-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - KuanUm 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64616 Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-0 <p>AAVV (1984). Catalunya Romànica. Vol XI. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. SAGUÉS, F.(1997). 'Ermites i Esglésies Rurals de Catalunya' (article). Vacarisses. (arxiu Gavín)</p> XI- XIX Tot i que es troba en estat ruïnós, l'estat estructural del que es manté en peu és bo. <p>Església d'una sola nau que tenia coberta a dos vessants, que desaiguaven a les façanes laterals, tot i que actualment no té coberta. Consta d'un absis semicircular a la façana posterior, sense decoració ni obertures. A la façana principal hi ha un portal d'arc deprimit còncau emmarcat amb pedra carejada i la inscripció '1824', any d'una reforma, sobre el qual hi ha una obertura circular. També correspon a una reforma el campanar situat a un extrem de la façana de migdia. És de planta quadrada, coberta a quatre vessants i quatre nivells d'alçat, amb obertures amb llinda d'arc de mig punt al pis superior i també de circulars sobre d'aquestes. Probablement s'hi accedia des de fora per un portal que està a l'alçada del primer pis; i des de dins a través del cor (al primer pis), que no conserva, per un altre portal emmarcat amb ceràmica. Actualment s'ha obert una porta a la planta baixa, i la caixa d'escala es troba esfondrada, per la qual cosa no s'hi pot accedir. A l'interior, la nau es troba oberta a banda i banda amb un arc de mig punt amb arquivolta i brancals amb imposta, ambdós emmarcats amb pedra carejada. Aquestes obertures donaven accés a dues capelles laterals, de les quals tan sols se'n conserva una, adossada a la façana de tramuntana, essent també la que té l'arc d'accés en millor estat. El cos de la capella es troba cobert a dos vessants, perpendiculars a les que havia tingut la nau central. Aquest cos té un ràfec complex de set fileres de rajols i teules ceràmiques. La capella es troba oberta a sol ixent amb un portal ceràmic d'arc de mig punt, que a l'interior està emmarcat amb pedra carejada. El sostre és de volta de canó de pedra, com ho havia estat la resta de la construcció. Al lloc on hi havia hagut l'altar original n'hi ha un altre de molt senzill, fet amb tres lloses. També a l'interior hi queden restes de l'enguixat original i de pintura de color vermellós, tot i que la major part és pedra vista, com ho és l'acabat exterior. Davant de la façana principal hi ha el cementiri del poble; tot es troba tancat per un baluard amb una lliça de pedra carejada que havia estat inscrita però que actualment no es pot llegir. A pocs metres al sud hi ha un pou de pedra, de planta circular i cobert amb volta esfèrica.</p> 08242-33 Camí del Casot <p>L'església de Sant Esteve es considera del segle XI, tot i que no apareix citada en un document fins l'any 1143 en motiu d'una donació feta pel bisbe de Vic, Ramon Gaufred, a l'abat Guillem del monestir de Santa Cecília. Aleshores ja era parròquia de Marganell, ja que constava a la llista de parròquies anteriors al 1154. Més endavant, passà a ser sufragània de Santa Cecília, per la qual cosa el rector vivia en aquesta última i els feligresos havien de fer llargs desplaçaments per a rebre determinats sagraments. Ja al segle XIX, el monestir de Santa Cecília quedà molt malmès per la Guerra del Francès, i des de Marganell es va demanar a les dignitats eclesiàstiques el trasllat del rector. Sant Esteve també hagué de ser reformada durant el segle XIX, ja que també quedà malmesa amb la guerra. Fou quan se li afegí el campanar i el portal, entre d'altres elements. Amb l'esclat de la Guerra Civil, però, fou profanada, incendiada i devastada. De nou, va ser restaurada per a consolidar-la, per a donar-li l'aspecte actual. La casa rectoral no es va poder conservar.</p> 41.6401000,1.8035400 400355 4610510 08242 Marganell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64616-foto-08242-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64616-foto-08242-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64616-foto-08242-33-3.jpg Inexistent Romànic|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - KuanUm S'ha restaurat modernament amb la finalitat de consolidar-la, garantint així la seva conservació i evitant la reconstrucció. Tot i així, el fet de no tenir coberta podria provocar la pèrdua de l'enguixat i pintura interiors. 92|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64617 Safareig a la zona de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-a-la-zona-de-sant-esteve XX-XIX L'estat d'abandonament fa que es trobi força deteriorat. <p>Antic safareig comunitari situat a pocs metres de l'església de Sant Esteve. Consta d'una bassa de planta rectangular i de mitjanes dimensions, que està ensotada respecte el nivell natural del terreny. Aquesta té les parets recobertes de pedra, on hi queden les restes de l'arrebossat de guix original. Alçada respecte aquesta bassa, n'hi ha una altra de menors dimensions i de planta quadrangular. En un lateral té una llosa plana inclinada que s'emprava per a rentar. La bassa més gran era la que recollia l'aigua sobrant. Actualment es troba abandonat, pel que està parcialment cobert de vegetació. Probablement l'aigua hi venia canalitzada des d'un rec o el pou que hi ha al costat de l'església de Sant Esteve.</p> 08242-34 Al Sud de Sant Esteve 41.6395700,1.8033700 400340 4610451 08242 Marganell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64617-foto-08242-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64617-foto-08242-34-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - Kuanum Es troba al costat d'una zona que s'ha habilitat amb taules i bancs, sota un petit alzinar. 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64618 Can Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-2 <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell.</p> XVII-XX <p>Masia situada en un entorn agrícola, a l'altre costat del camí de l'església i el cementiri de Sant Esteve. És de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. Davant de la façana principal, orientada a xaloc, s'hi va adossar de forma perpendicular un volum de planta baixa i pis i una sola vessant que desaigua a la principal. Aquest afegit, tot i tenir poca amplitud, sobresurt en llargària respecte el volum principal. Es troba obert al primer pis amb una galeria de cinc pòrtics d'arc de mig punt arrebossats (més un que queda desplaçat a un extrem de la façana), i dos més a cada lateral; tots ells han estat tancats modernament amb vidre. Al costat d'un dels pòrtics hi ha el rellotge de sol. Tenint en compte les inscripcions que veiem a l'interior -en el primer pis d'aquest volum-, podem afirmar que fou al llarg del segle XVIII quan es feu aquesta ampliació. El portal que s'obrí aleshores és d'arc de mig punt arrebossat amb una sola imposta ceràmica. Accedint per aquest, a l'interior, encara és visible el portal original, d'arc de mig punt adovellat. Les obertures de les façanes laterals són majoritàriament de pedra carejada i llinda plana, tot i que n'hi ha alguna d'arrebossada. La major part de les del primer pis que es troben orientades a garbí es troben inscrites, tot i que a causa de l'erosió es fa difícil llegir-les. A la façana posterior hi ha dos pòrtics com els que hi ha en l'actual façana principal, així com hi ha adossats dos petits cossos de planta baixa. Davant la façana principal hi ha un pati que queda tancat per petits cossos annexes d'un sol nivell, i amb una lliça amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada a cada costat. Des de la lliça orientada a xaloc, al llarg de la façana de mestral, hi ha adossat un altre cos de planta baixa. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru. A l'interior es conserva el paviment de lloses a l'entrada, així com els sostres de volta de pedra a la planta baixa, i de cairats de fusta al pis superior. A la planta baixa també s'hi conserven les piques de la cuina, les bigues on es trobava la premsa de vi i un forn. Al primer pis hi ha un interessant rellotge empotrat. Al voltant de la casa hi ha una alzina de notables dimensions, així com maquinària agrícola antiga.</p> 08242-35 Camí del Casot 41.6408800,1.8030000 400311 4610597 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64618-foto-08242-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64618-foto-08242-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64618-foto-08242-35-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - Kuanum 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64619 La Fassina https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-6 <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell.</p> XVIII L'estat de les cobertes, l'estructura i els forjats és dolent. <p>Masia formada per diversos cossos agrupats, que es troba situada sobre un marge de la riera de Marganell, al costat de la carretera. És de planta baixa i pis, tenint accés des de la carretera directament pel pis superior. També consta de soterrani, que es troba cobert amb voltes de canó. Majoritàriament, té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes principal i posterior. Té dos cossos adossats a migdia amb la coberta d'una sola vessant, un dels quals originalment en tenia dues. Per la banda encarada a la riera, es manté amb l'estructura vista, que fou la part que s'emportà la riuada que afectà al poble. En aquesta part, es conserva una galeria de quatre pòrtics d'arc de mig punt, alguna de la qual ha perdut la fusteria original. A la resta de la construcció, les obertures que es conserven són de pedra carejada o bé ceràmiques a plec de llibre. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat i pedra vista.</p> 08242-36 Al Nord Est del terme de Marganell <p>Fou explotada com a taller de perfum fins a finals del segle XX, quan una riuada es va emportar una part de l'edifici i la maquinària.</p> 41.6505200,1.8060500 400580 4611664 08242 Marganell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64619-foto-08242-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64619-foto-08242-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64619-foto-08242-36-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - Kuanum El taller de perfums, juntament amb tota la maquinària i premses antigues, es perdé durant la riuada. 119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64620 Can Bisbal https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bisbal XVIII-XIX <p>Masia situada entre la riera de Marganell i la carretera, força a prop del nucli situat al voltant de la nova església parroquial de Sant Esteve. Es va alçar aprofitant el desnivell del sòl, per la qual cosa pel costat de migdia té un pis més que a la resta. La conformen diversos volums adossats, fruit de successives ampliacions. El volum que es troba situat a mestral és de planta baixa i pis amb la coberta que desaigua a les façanes laterals. Aquest té a mestral un portal descentrat de pedra carejada i llinda plana amb inscripció de l'any 1762, al costat del qual hi ha un finestral de pedra carejada; el mateix esquema es reprodueix al primer pis, on en comptes de portal hi ha un finestral de grans dimensions, també de pedra carejada, i amb sortida a un balcó. Aquest volum té un cos annexat a migdia de planta baixa i pis i una sola vessant, tot i que queda a l'alçada de la planta baixa de l'altre a causa del desnivell del sòl. Des d'aquest s'accedeix a una terrassa que s'estén al llarg d'aquesta façana, sota la qual hi ha un garatge. Adossat al primer volum n'hi ha un altre de les mateixes característiques, tot i que és lleugerament més alt que l'anterior. A mestral, la planta baixa té dues obertures en forma d'espitllera i dues més d'arrebossades, mentre a garbí les del primer pis són de pedra i la resta arrebossades. El tercer volum adossat és sensiblement més alt que el darrer, tot i que té més llargada, pel que sobresurt respecte els altres. A la part que sobresurt hi trobem un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba situat perpendicularment en relació a les obertures de mestral. Sobre d'aquest hi ha un petit finestral de pedra carejada, i a la façana de mestral hi ha una espitllera. Aquest mateix volum té a la façana de garbí totes les obertures arrebossades. Finalment, el darrer volum adossat es troba situat perpendicularment respecte els altres, i consta d'una coberta d'una sola vessant que desaigua a xaloc. En aquesta mateixa façana hi trobem tres grans contraforts, entre els quals hi ha intercalades dues obertures d'arc apuntat fetes amb pedra sense carejar. En un extrem d'aquesta façana hi ha dues finestres de pedra carejada i a l'altre una espitllera. Al pis superior hi ha una galeria amb sis pòrtics d'arc de mig punt, quedant dos d'ells separats en un extrem. A la façana de gregal es prolonga aquesta galeria amb dos pòrtics també d'arc de mig punt però de majors dimensions, i que tenen sortida a un balcó comú, sota del qual hi ha una altra espitllera. L'acabat exterior de la masia és la combinació en diferents trams de la pedra vista i l'arrebossat i pintat de color terrós. Al voltant hi ha diverses construccions que indiquen la possibilitat que la casa tingui un soterrani. A pocs metres, a sol ixent, hi ha la bassa que alimenta el molí, que es troba sota d'aquesta en estat ruïnós.</p> 08242-37 A ponent del nucli urbà de Marganell 41.6403700,1.7861300 398905 4610560 1762 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64620-foto-08242-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64620-foto-08242-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64620-foto-08242-37-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - KuanUm 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64621 Barraca al Bosc del Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-bosc-del-font XVIII-XX Les filades de pedra seca s'estan desfent. <p>Barraca de vinya de mitjanes dimensions i de planta circular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. Aquesta es troba tapada de lloses i pedres, havent perdut la major part de la terra que la cobria. La porta d'entrada té una llinda monolítica de pedra, mentre els brancals tenen pedres de major tamany, que es troben escairades. Es troba construïda tot aprofitant un marge. L'estructura de la barraca es manté en mal estat, ja que les filades de pedra seca s'estan desfent. Es troba construïda en una zona agrícola-ramadera.</p> 08242-38 A 275 metres al Sud del Font 41.6383500,1.8027500 400286 4610316 08242 Marganell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64621-foto-08242-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64621-foto-08242-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64621-foto-08242-38-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - KuanUm 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64622 Balma Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-gran-0 <p>Balma natural de notables dimensions situada sota el camí que porta a Guimberes. A l'interior hi ha blocs de pedra que s'han desprès. Des de la roca avançada s'escola aigua, que en caure erosiona els estrats tot creant formes curioses. Tot i que no tenen la fondària d'una cova, les balmes s'empraven com a lloc d'aixopluc. En aquest cas, no té estructures construïdes.</p> 08242-39 Al Nord del terme municipal 41.6557900,1.8012900 400192 4612254 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64622-foto-08242-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64622-foto-08242-39-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - KuanUm Hi ha cordes d'escalada fixades, cosa que s'ha fet sense el consentiment del propietari. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64623 Cal Pujolet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujolet-0 <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell.</p> XVII <p>Masia que es troba en una zona agrícola, davant de la carretera de Castellbell a Marganell. És de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants que desaigüen a la façana principal i posterior. La masia que veiem actualment és fruit de successives ampliacions amb cossos de la mateixa alçada i característiques, constituint un edifici de quatre crugies. La façana principal s'organitza segons vuit eixos d'obertures; a la planta baixa hi ha dos portals de pedra carejada i llinda plana, i tres obertures arrebossades de factura moderna; al primer pis hi ha quatre finestrals de pedra carejada amb balcó - alguns d'ells amb la llinda datada- amb tres finestres de pedra carejada intercalades; sobre d'aquests, a les golfes, hi ha quatre finestres i dos finestrals de pedra carejada, i una finestra arrebossada. Des d'un dels finestrals del primer pis hi ha accés -a través d'un petit pont situat perpendicularment a la façana principal- a un volum que a la planta baixa té pòrtics d'arc de mig punt adovellat, i al pis superior està obert a dues bandes amb galeries horitzontals de quatre pòrtics d'arc de mig punt arrebossats. També es pot accedir al finestral i al pont a través d'unes escales que es troben adossades a la façana principal. A la resta de façanes hi ha finestres de pedra carejada i d'altres d'arrebossades de factura moderna. A la façana de gregal s'hi ha adossat, també recentment, un cos de planta baixa amb una terrassa transitable a la part superior. A l'interior, es conserven els sostres amb volta de pedra a la planta baixa i de cairats de fusta als pisos superiors. El paviment de la planta baixa és de llosa, mentre als altres pisos s'ha canviat la tova original per gres modern. A la planta baixa hi queden les restes de dues tines circulars encaironades. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.</p> 08242-40 Al Nord Est del terme de Marganell <p>Antigament, el camí que anava a Marganell passava per sota el pont.</p> 41.6454500,1.8017000 400210 4611106 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64623-foto-08242-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64623-foto-08242-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64623-foto-08242-40-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret- KuanUm Davant la façana de gregal hi ha un edifici modern, que és on es produeix el mató que després es ven a Montserrat. 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64624 Cal Josepó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-josepo <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell.</p> XVIII <p>Masia que es troba situada en un marge davant la riera de Marganell. És de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants que desaigüen a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a sol ixent, té en un extrem el portal de pedra carejada i llinda plana, i sobre d'aquest hi ha una finestra de pedra carejada a cada pis, trobant-se la del primer pis inscrita amb l'any '1771'. La resta de la façana principal, a la planta baixa i al primer pis, està tapada per un cos annex afegit, de dos nivells d'alçat i que es troba obert per migdia a l'altura del primer pis. La façana de migdia té quatre obertures distribuïdes de forma aleatòria; dues són de pedra carejada, una d'arrebossada i una altra en forma de portal fet amb pedra sense carejar amb llinda a plec de llibre. Aquest portal es troba situat a l'alçada del primer pis, pel que probablement hi havia hagut una escala per a accedir-hi (o bé pot tractar-se d'un finestral ampliat). A la façana de ponent hi ha adossats dos cossos més que segueixen el pendent de la vessant del volum principal; el primer té tres nivells d'alçat, trobant-se obert al superior, pel que és visible que s'han substituït les bigues originals per d'altres de formigó; l'altre cos es troba enretirat respecte la façana de migdia i té dos nivells d'alçat. Aquest últim consta d'un petit portal orientat a migdia, i a ponent té dues obertures de pedra carejada. La façana posterior, al trobar-se construïda aprofitant el desnivell del terreny, tan sols presenta dos nivells d'alçat, i té poques obertures, fetes de pedra sense carejar. L'acabat exterior és de carreus poc escairats de petites i mitjanes dimensions, excepte a les cantonades, on són més grans i es troben més ben escairats. Especialment a la façana posterior, hi ha restes de l'arrebossat original.</p> 08242-41 A prop del Raval del Cisó 41.6418700,1.7957800 399711 4610715 1771 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64624-foto-08242-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64624-foto-08242-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64624-foto-08242-41-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - KuanUm 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64625 Cal Jai https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jai <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell.</p> XIX <p>Masia que es troba en una zona agrícola, propera a diverses construccions rurals. És de planta baixa i pis, i té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. El portal, que es troba descentrat, és de llinda ceràmica a plec de llibre i brancals de pedra carejada. Al costat d'aquest s'ha obert modernament una finestra de majors dimensions que la resta. Sobre el portal i aquesta finestra n'hi ha dues més de ceràmiques, i al costat de la central hi ha un rellotge de sol circular que es troba força desdibuixat i que conserva l'agulla. A l'altre extrem de la façana hi ha dues finestres de pedra carejada, essent la de la planta baixa de reduïdes dimensions. A la façana de garbí s'hi ha adossat un cos de planta baixa i pis amb la coberta que segueix la del volum principal, i està obert amb finestres de notables dimensions. Aquest s'estén fins a la façana posterior, on es troba amb un altre cos adossat de planta baixa i pis i coberta a dos vessants, i que té accés directament pel primer pis a través d'unes escales. Davant la façana de xaloc hi ha un altre volum annex, d'un sol nivell, situat de forma perpendicular al volum principal, pel que la coberta desaigua a les que serien la façana principal i posterior. Aquest afegit ha estat obert modernament amb una porta de garatge. L'espai entre ambdós volums es troba resolt amb un petit cobert amb bigues de fusta que s'obre a sol ixent. L'acabat exterior de tota la construcció és la pedra vista, excepte el cos afegit de garbí, que està arrebossat amb pòrtland i a la planta baixa cobert amb pedra moderna. A pocs metres en direcció mestral s'hi conserva una tina dins una construcció quadrangular, i la barraca de vinya que hi havia dins la finca es troba esfondrada.</p> 08242-42 A Ponent del nucli de Marganell 41.6423900,1.7854900 398855 4610785 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64625-foto-08242-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64625-foto-08242-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64625-foto-08242-42-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - Kuanum 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64626 Mas del Pla de Roldors https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-pla-de-roldors <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell.</p> Es troba en estat ruïnós. <p>Masia en estat ruïnós que es troba coberta de vegetació. Queden en peu els murs laterals fins a l'alçada del primer pis. En un d'aquests encara és visible una finestra de pedra carejada. Tant l'estructura interior com els murs on hi devia haver la façana principal i posterior es troben esfondrats. A l'interior hi és visible el que sembla una fornícula. El material de construcció són pedres irregulars disposades en filades. Si tenim en compte les dimensions de la vegetació que l'envolta, podem afirmar que fa molts anys que es troba en aquest estat.</p> 08242-43 Pla de Roldors 41.6458200,1.7896500 399207 4611161 08242 Marganell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64626-foto-08242-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64626-foto-08242-43-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 M. Lloret- KuanUm 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64627 Cal Rossell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rossell-0 <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell.</p> XIX <p>Masia que es troba en una zona agrícola envoltada d'altres edificacions rurals. Consta de dos volums adossats, tots dos de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dos vessants, que desaigua a la façana principal i posterior. Es troben orientats a garbí, i el que limita amb xaloc és lleugerament superior en alçada que l'altre. Aquest volum té totes les obertures ceràmiques a plec de llibre, trobant-se el portal descentrat i dues finestres en cada pis. A xaloc hi té adossat un cos afegit modernament, de planta baixa i pis, i amb coberta com els volums originals. Pel que fa a l'altre volum, té un portal de pedra carejada amb llinda de pedra col·locada a plec de llibre, i en cadascun dels pisos superiors hi ha una finestra i un finestral amb balcó, tots ells de pedra carejada. A la façana de mestral hi ha un portal i cinc finestres, tres de les quals estan al primer pis, de pedra carejada. A la façana posterior hi ha adossat un porxo. A la façana principal, entre els dos volums, hi ha un rellotge de factura moderna amb la inscripció ' 1851 Rosell Si la terra no es mogués no sabries l'hora que és'. L'acabat exterior és la pedra vista, excepte el cos modern de xaloc, que combina la pedra vista i l'arrebossat i pintat de color salmó. Dins de la mateixa propietat, a uns 40 metres en direcció gregal, hi ha una altra construcció coneguda com Cal Ventura, que es troba en estat ruïnós i que manté en peu tan sols dos murs. Aquesta presenta obertures de pedra sense carejar, i el parament és de pedra i argamassa, on encara veiem restes de l'arrebossat original. Actualment, s'està reconstruïnt una part amb maó.</p> 08242-44 Pla de Roldors 41.6439500,1.7918800 399390 4610951 1851 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64627-foto-08242-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64627-foto-08242-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64627-foto-08242-44-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - Kuanum En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64628 El Gras https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gras <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell.</p> XVII Tot i que l'estat estructural en general és bo, els volums de xaloc es troben força deteriorats, presentant esquerdes i annexes ruïnosos al davant. <p>Masia de notables dimensions situada en una zona agrícola i forestal, a prop de la qual hi ha un conjunt de tines. És de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants, que desaigüen a les façanes principal i posterior. Es troba construïda a la part més alta d'un pendent, pel que els volums que es troben situats a garbí s'han fet aprofitant el desnivell natural del terreny. La façana principal consta d'un portal ceràmic d'arc de mig punt, així com de dues finestres també ceràmiques. Tots semblen afegits modernament, per la qual cosa és probable que originalment l'entrada es trobés en l'actual façana posterior. En aquesta mateixa façana hi ha un finestral arrebossat amb llinda ceràmica i sortida a un balcó, mentre les altres obertures d'aquesta són arrebossades, i algunes de les golfes de pedra carejada i llinda de fusta. Adossades a aquesta façana, de forma perpendicular, hi ha les corts, d'un sol nivell d'alçat i amb un portal de les mateixes característiques que l'anterior. Destaca d'aquest annex el tractament del mur, ja que sota les restes d'arrebossat es veuen carreus ben escairats disposats en filades. Adossats a la façana de gregal hi ha dos volums de la mateixa alçada que el principal però menys llargada, el primer amb la coberta com l'anterior i el segon d'un sol vessant que desaigua a mestral. A la façana de xaloc, el primer presenta un arc de mig punt adovellat a la planta baixa, que es troba cec, i sobre d'aquest hi ha un finestral amb balcó i dues finestres arrebossades, A l'altre volum hi ha combinades, aleatòriament, finestres arrebossades amb d'altres de pedra carejada. A la façana de gregal, aquests dos volums i el principal formen una 'L', l'espai interior de la qual té adossat un cos de planta baixa que a la part superior és una terrassa transitable, on s'ha afegit un porxo modern. A la planta baixa té tres portals; dos d'arc de mig punt amb la llinda ceràmica, i un d'arc de mig punt de pedra sense carejar. Adossat a la façana de xaloc hi ha un altre volum de tres nivells d'alçat i coberta a tres vessants. Aquest es troba obert en aquesta façana amb dues galeries horitzontals de tres pòrtics; els del primer pis són arrebossats d'arc escarser amb el central cec, mentre les del segon pis són també arrebossades, però de majors dimensions i d'arc de mig punt. Des d'aquest volum comença un baluard, amb lliça també ceràmica, que tancava la façana de xaloc amb un altre cos que actualment es troba en estat ruïnós. L'acabat exterior de la masia és de restes de l'arrebossat original, tot i que on aquest es conserva pitjor hi veiem la pedra vista.</p> 08242-45 Al Nord del terme municipal 41.6510900,1.7906100 399295 4611745 08242 Marganell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64628-foto-08242-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64628-foto-08242-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64628-foto-08242-45-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - KuanUm 119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64629 Barraca del camí de cal Rossell https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-rossell <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell.</p> XVIII-XX Part de la terra que la cobria s'ha desprès. Tot hi haver perdut la llinda es troba en bon estat estructural. <p>Barraca de vinya de petites dimensions i de planta circular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. Aquesta es troba tapada de pedres i terra. La porta d'entrada sembla haver perdut la llinda de pedra. Té dues petites obertures que s'empraven com a finestres. Es troba a peu de camí en una zona agrícola.</p> 08242-46 Pla de Roldors 41.6448900,1.7917900 399384 4611055 08242 Marganell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64629-foto-08242-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64629-foto-08242-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64629-foto-08242-46-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - Kuanum Es correspon amb la fitxa número 45 de l'Inventari de construccions en sòl no urbanitzable fet per l'Ajuntament de Marganell. 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64630 Barraca de la vinya del Rafel https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-rafel <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell.</p> XVIII-XX <p>Barraca de vinya de petites dimensions i de planta semicircular, que es troba construïda tot aprofitant un marge, que substitueix una paret lateral. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. Aquesta es troba tapada de lloses i pedres, les quals s'han cobert amb terra. La porta d'entrada té una llinda monolítica de pedra de petites dimensions, mentre els brancals tenen pedres de major tamany, que no es troben escairades. Es troba construïda en una zona agrícola-ramadera.</p> 08242-47 Vinya el Rafel 41.6470800,1.7943500 399600 4611295 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64630-foto-08242-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64630-foto-08242-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64630-foto-08242-47-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - Kuanum Es correspon amb la fitxa número 49 de l'Inventari de construccions en sòl no urbanitzable fet per l'Ajuntament de Marganell. 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64631 Barraca a l'est del Bosquet https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-del-bosquet <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell.</p> XVIII-XX <p>Barraca de vinya de petites dimensions i de planta circular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. Aquesta es troba tapada de lloses i pedres, havent perdut part de la terra que la cobria. La porta d'entrada té una llinda monolítica de pedra, i consta d'una porta de fusta que la tanca. Es troba construïda en una zona boscosa.</p> 08242-48 Solella del Font 41.6446200,1.7954600 399689 4611021 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64631-foto-08242-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64631-foto-08242-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64631-foto-08242-48-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - Kuanum Es correspon amb la fitxa número 54 de l'Inventari de construccions en sòl no urbanitzable fet per l'Ajuntament de Marganell. 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64632 Barraca al camí del Gras https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-cami-del-gras <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell.</p> XVIII-XX La llinda s'ha partit, pel que pot perillar-ne la integritat. Es troba envoltada de bardisses. <p>Barraca de vinya de notables dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. Aquesta es troba tapada de lloses i pedres, havent perdut part de la terra que la cobria. La porta d'entrada té una llinda monolítica de pedra que es troba partida. Els angles cantoners tenen pedres de majors dimensions que les dels murs, i es troben escairades. Es troba construïda a peu de camí, en una zona agrícola.</p> 08242-49 Camí del Gras 41.6490800,1.7867800 398973 4611526 08242 Marganell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64632-foto-08242-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64632-foto-08242-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64632-foto-08242-49-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - Kuanum Es correspon amb la fitxa número 55 de l'Inventari de construccions en sòl no urbanitzable fet per l'Ajuntament de Marganell. 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64633 Barraca als ametllers del Gras https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-als-ametllers-del-gras <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell.</p> XVIII-XX S'han desprès algunes pedres de la façana posterior. <p>Barraca de vinya de mitjanes dimensions i de planta circular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. Aquesta es troba tapada de lloses i pedres, havent perdut part de la terra que la cobria. Com a coronament de la barraca hi ha un caramull o cantamussols, que consisteix en tres lloses planes col·locades una sobre l'altra en el punt més alt. La porta d'entrada té una llinda monolítica de pedra. Es troba construïda en una zona boscosa.</p> 08242-50 Ametllers del Gras 41.6501200,1.7868000 398976 4611641 08242 Marganell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64633-foto-08242-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64633-foto-08242-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64633-foto-08242-50-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - Kuanum Es correspon amb la fitxa número 56 de l'Inventari de construccions en sòl no urbanitzable fet per l'Ajuntament de Marganell. 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64634 Cal Jan Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-pere <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell.</p> XIX <p>Masia que es troba en una zona agrícola, envoltada d'altres edificacions rurals. És de planta baixa i dos pisos, i té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. Consta d'un cos adossat a garbí, de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants que desaigüen a migdia i a ponent. Tant a tramuntana com a garbí hi ha adossats uns coberts d'un sol nivell d'alçat i un sol vessant, essent el primer arrebossat i el segon amb maó vist. L'accés es troba a tramuntana, amb una porta arrebossada, com ho són les finestres d'aquesta façana. A la resta de façanes són de pedra sense carejar, excepte les tres de migdia que modernament s'han ampliat i són arrebossades. L'acabat exterior és la pedra vista.</p> 08242-51 Pla de Cal Tinet 41.6433300,1.7897800 399214 4610884 08242 Marganell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64634-foto-08242-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64634-foto-08242-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64634-foto-08242-51-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret - Kuanum 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
64635 Barraca del Cisó https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ciso Ha perdut la coberta original, pel que se n'ha posat una d'uralita. <p>Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars, trobant-se a les cantonades les de majors dimensions, de forma més o menys escairada. La porta d'entrada té una llinda de fusta, mentre els brancals tenen pedres de menor tamany que les cantonades, encara que també es troben escairades. L'estructura de la barraca es manté en bon estat, tot i que ha perdut la coberta, que sembla que era de teula àrab i que actualment s'ha reemplaçat per una d'uralita. Es manté encara el sostre original, fet amb cairats de fusta i canyís superposat. Es troba situada enmig d'un camp de conreu.</p> 08242-52 Raval del Cisó 41.6417900,1.7980700 399902 4610704 08242 Marganell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64635-foto-08242-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64635-foto-08242-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64635-foto-08242-52-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 M.Lloret- KuanUm 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5