Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
65757 Castell de Merlès https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-merles <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1990). Els castells catalans. Volum V. Rafael Dalmau Editor. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> IX-XII Castell en estat de ruïna només conserva la paret nord. <p>El castell de Merlès es troba situat sobre una allargada plataforma rocosa que forma una zona acinglerada a l'oest de la masia del Riambau, a la riba est de la riera de Merlès dominant la vall. Les restes conservades del castell es limiten a la part del mur nord, al centre del qual hi ha un finestral espitllerat. Aquest mur, que s'allarga fins a 6'80 metres, amb un gruix de 70 centímetres, assoleix uns 5 metres d'alçada en el punt més alt. El mur està construït amb un aparell de carreus ben escantonats i de mides mitjanes disposats en dues filades que constitueixen la cara interna i externa del parament. Els carreus estan disposats en filades horitzontals a trencajunt,i es lliguen amb un morter de color gris molt compacte compost de sorra molt fina barrejada amb calç i additament de grava. Al peu de la roca del castell i al sector sud de l'emplaçament hi ha les restes de murs medievals. També s'han trobat diversos vestigis, forats rodons, encaixos, etc. que podrien correspondre a infrastructures per a sostenir construccions de fusta. Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central de Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'alta Edat Mitjana', la prospecció efectuada aportà restes ceràmiques de cronologia del segle IX o anterior.</p> 08255-1 Sector central del terme municipal <p>El castell de Merlès és documentat l'any 893 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Merlès, quan el bisbe Ingobert, després de descriure el terme, diu: 'Cedeixo la parròquia (de Merlès) a la casa de Santa Maria, com les aigües vessen a la vall amb el castell de Merlès tal com en temps antic fou construït amb totes les viles i vilars que hi ha dins el seu terme'. Aquesta notícia permet afirmar que el castell de Merlès és anterior a la repoblació del comte Guifré, si bé no es pot precisar si la seva construcció es deu a la repoblació que a partir del 798 inicià el comte Borrell de Cerdanya per encàrrec de Lluís el Piadós, o bé es tracta d'un castell del baix imperi romà o d'època hispano-visigòtica. Cal tenir en compte que per aquest lloc hi passava la via romana que anava de la Segarra a Cardona i seguia cap a vall del Llobregat, on es trobava amb la que baixava de Berga en direcció cap a Osona, la qual documenta la mateixa acta de consagració. El terme del castell comprenia les dues vessants de la vall de l'actual riera de Merlès, antigament anomenada Adzet o Addest, i inicialment estava adscrit al territori berguedà i més tard al comtat de Berga. A mitjan del segle X, abans del 955, el terme es dividí en dos, essent la frontera la riera de Merlès. La part de llevant passava al comtat d'Osona-Manresa i la part de ponent restava la comtat de Berga, i així el terme del castell quedà dividit en dos comtats. El domini eminent del castell era a mans dels comtes de Barcelona per la part corresponent al comtat d'Osona-Manresa, mentre que la part de Berga corresponia als comtes de Cerdanya. Aquesta dualitat de dominis es refongué a principi del segle XII, quan el patrimoni dels comtes de Cerdanya s'incorporà al dels comtes de Barcelona. El domini feudal del castell de Merlès anà unit sempre al de Lluçà i formà part de la baronia de Lluçà. La família de vicaris comtals del castell de Merlès es cognominà Lluçà, mentre que la família Merlès fou la família castlana. L'any 1256, Elisenda de Lluçà, única filla de Ramon de Lluçà, es casà amb Bernat de Portella; d'aquesta manera el domini del castell passà a mans de la família de la Portella o Saportella. Després d'un segle de domini, els béns de la família passaren a Pere de Fenollet, vescomte d'Illa. L'any 1369, Pere Galceran de Pinós comprà la baronia i la tornà a vendre a Ramon de Peguera. Posteriorment per herència passà a la família Pinós-Fenollet. L'any 1474 consta que la baronia de Lluçà fou incorporada a la corona però el 1579 la família Pinós comprà al rei la baronia i jurisdicció de Lluçà. Després de ser venuda a la família Agulló, aquesta el 1611 la va vendre al rei, incorporant-se definitivament a la corona.</p> 41.9987600,1.9842900 415879 4650137 08255 Santa Maria de Merlès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65757-foto-08255-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65757-foto-08255-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65757-foto-08255-1-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-22 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 85 1754 1.4 1771 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65758 La Cortada https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cortada-0 <p>CAMPS, Joaquim de, CATALÀ, Francesc (1979). Les cases pairals catalanes. Destino. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> XVII El desús en el que es troba la masia provoca un deteriorament progressiu. <p>La Cortada està situada en un punt elevat en la vall de la riera de Merlès i al nord del nucli de Santa Maria de Merlès, uns metres al nord-oest d'Escrigues i al sud del Palau del Roc. Es tracta d'un casal de grans dimensions format per diversos volums adossats de planta baixa, primer i segon pis, i golfes, amb una torre de planta quadrada i alçada superior adossada a la cantonada sud-oest. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra parcialment arrebossats en el volum principal i amb filades de carreus treballats a bona part de la torre quadrada, especialment a la part superior. Tot el conjunt té les cantonades delimitades amb carreus treballats i la teulada, reformada modernament amb bigues de portland, és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el volum principal, i de quatre vessants en la torre quadrada. Completen el conjunt diverses estructures que envolten el casal tancant un pati al nord, oest i sud de l'edifici, però que s'estén especialment davant la façana principal, on hi ha l'era parcialment enrajolada. La façana principal, orientada a l'oest té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i amb un escut just sobre la clau de l'arc. Al segon pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, totes amb ampit de pedra. A l'esquerra de la façana hi ha adossat un mur de pedra que uneix la masia amb la masoveria deixant un accés entre els dos edificis, d'arc rebaixat i emmarcat amb pedra treballada, i amb la data de 1869 inscrita. La façana nord presenta a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i diverses estructures bastides majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra adossades. Al primer pis hi ha cinc finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, dues amb pedra treballada i dues de reformades. Al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i a les golfes tres finestres emmarcades amb pedra treballada. La part esquerra de la façana forma un queixal on hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, i un porxo a nivell de primer pis, sustentat amb un pilar de pedra quadrat sobre el que reposa una columna també de pedra. La façana est és la única de l'edifici que no queda tancada dins un pati. Està dominada per un robust contrafort que s'estén de banda a banda en tot el nivell de planta baixa. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i tres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb la data de 1860 inscrita. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra motllurada i amb la base, molt malmesa, també de pedra, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i dos matacans, un a cada cantonada. Aquests matacans circulars estan bastits amb cinc filades de grans carreus treballats col·locats a trencajunt, amb una base circular de tres nivells que s'eixamplen progressivament. Les poques obertures que contenen són de dimensions molt reduïdes i consisteixen en un petit forat entre carreus. Els dos matacans queden coronats amb la mateixa teulada de l'edifici. La façana sud mostra els diferents volums que formen la masia. A l'extrem esquerre hi ha un cos adossat amb els murs arrebossats amb una única obertura de forma apaïsada a nivell de planta baixa. Adossada a la seva dreta hi ha la torre de planta quadrada que presenta una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada als nivells de primer, segon, tercer i quart pis, la inferior de les quals, al primer pis, amb ampit motllurat.</p> 08255-2 Sector central del terme municipal <p>La Cortada es troba documentada l'any 1093, quan era tinguda en indivís amb la Pabordia de Berga del monestir de Ripoll. Apareix també documentada en els fogatges de 1497 i 1553. És la casa pairal dels Oriola-Cortada, comtes de la vall de Merlès. Els Cortada, residents a Vic, foren homes actius en totes les guerres de l'època moderna. Durant la Guerra de Successió, eren actius en el bàndol de l'arxiduc Carles d'Àustria. L'any 1714 la pubilla de la Cortada es casà amb Josep d'Oriola i de Guanter, de la casa pairal de can Rama a Ripoll; s'adjuntaren així dos grans patrimonis. El descendent d'aquest matrimoni fou alcalde de Vic i mestrat de Ronda, cavaller de l'ordre de Carles III i cap polític liberal. Isabel II atorgà a la família el títol de comte de la Vall de Merlès, ostentat actualment per Alfonso Oriola-Cortada. L'edifici actual fou bastit probablement al llarg dels segles XVII i XVIII sobre els vestigis de l'edifici medieval.</p> 42.0080600,1.9790900 415461 4651175 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65758-foto-08255-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65758-foto-08255-2-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Domèstic 2019-12-27 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs (Continuació descripció) A la seva dreta hi ha adossat el volum principal que queda dominat per una imponent eixida que ocupa gran part de la façana. A nivell de planta baixa hi ha dues grans arcades rebaixades emmarcades amb pedra treballada que actualment estan tapiades. En una hi ha una porta emmarcada amb maó i en l'altre una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis, sobre una motllura que ressegueix tota la façana separant els nivells de planta baixa i primer pis, hi ha una gran eixida, delimitada als extrems amb pilars de pedra treballada i al centre per un pilar, també de pedra treballada. El pilar està format per diversos trams separats amb motllures. Al tram inferior hi ha una decoració que imita petits carreus i al superior el pilar és bisellat, amb vuit petites esferes esculpides als extrems superior i inferior de les quatre cantonades rebaixades. A l'interior de l'eixida hi ha diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la finestra de l'extrem dret, amb la inscripció 'DON JOAN BAPTISTA DE CORTADA CORONEL DE INFANTARIA & .... 1726'. Al segon pis es repeteix la disposició, amb una gran eixida ubicada sota teulada, tot i que en aquest cas és delimitada als extrems per cantonades diferenciades amb carreus treballats. El pilar central, continuació del primer pis, té en aquest cas quatre trams diferenciats, amb l'inferior decorat imitant petits carreus i els tres superiors, de diferents longituds, bisellats i separats per motllures. L'eixida queda tancada per una barana de fusta motllurada. A l'extrem dret de la façana, en l'espai que queda entre l'eixida central i l'extrem de l'edifici, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, un balcó emmarcat amb pedra motllurada i la base, molt malmesa, de pedra al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al segon pis. Al voltant de l'edifici hi ha un pati tancat amb diverses estructures d'ús agropecuari. En destaca la pallissa, a l'extrem oest del conjunt i amb la data de 1833 inscrita, l'era parcialment enrajolada, que conserva alguns dels carreus treballats que la delimitaven, un dels quals amb la data de 1833, i la gran porta que dóna accés al pati, situada al nord i que conserva els guarda-rodes de pedra treballada a la part inferior, un dels quals amb la data inscrita de 1863. 94 46 1.2 1772 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65759 Costa de la Cavalleria https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-la-cavalleria <p>AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> XIV-XVII La gran estructura agropecuària d'obra que s'allarga uns metres davant la façana principal i adossada a la torre medieval així com les adossades a l'oest trenquen tota l'harmonia del conjunt arquitectònic. <p>La Costa de la Cavalleria es troba situada a tocar d'una llarga recta de la carretera que porta des de Navàs a Prats de Lluçanès, al nord-est del nucli de Sant Pau de Pinós i al sud-oest de la Serra de Degollats. Es tracta d'una robusta masia de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb algunes parts ben alineades amb carreus col·locats a trencajunt formant filades regulars, i cantonades diferenciades de grans carreus. La façana principal, orientada a l'est, queda tancada amb un pati voltat d'estructures agropecuàries, una torre i una porta de lliça. La façana presenta a la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat i dues petites obertures entre carreus a l'esquerra. Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat. A l'esquerra d'aquesta finestra hi ha una finestra de monòlits de pedra tapiada. A nivell de golfes s'hi obren tres finestres de menors dimensions, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una emmarcada amb pedra treballada. A la part dreta de la façana principal i separada per uns dos metres s'hi aixeca una massissa torre quadrada d'època medieval. Està construïda amb maçoneria de grans carreus col·locats a trencajunt i coberta amb teulada de quatre vents. A la part inferior s'hi accedeix per una porta oberta a mitjans del segle XX; en aquest espai hi ha una habitació coberta per una volta amb un forat on es tiraven els aliments als presoners. A sobre la porta s'hi obre una espitllera esqueixada on entrava la llum a l'interior de la presó. A la part superior hi ha tres finestres alineades verticalment emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra motllurada, cada una amb un motllurat diferent. La façana est de la torre té dues finestres bisellades emmarcades verticalment. La façana nord té una finestra bisellada a la part superior i la façana oest, encarada a la masia s'hi obre una espitllera i una finestra bisellada a la part superior. La façana sud de la masia presenta diverses obertures disposades irregularment. A la planta baixa hi ha tres petites obertures i una obertura apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis s'hi obren tres petites finestres d'obertura moderna, una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i tres finestres més grans emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampits de pedra motllurat. La finestra central presenta una decoració geomètrica a la llinda amb un motiu floral esculpit al mig. La finestra de la dreta té a la llinda la data següent: IHS 1675. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana oest té adossada a nivell de planta baixa una estructura d'obra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra, i també una estructura d'obra adossada. A nivell de golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una finestra reformada a la part dreta. La façana nord presenta un accés reformat a nivell de golfes al qual s'accedeix a partir d'una escala. També presenta tres finestres reformades o de moderna obertura, i les restes d'una tina de vi exterior, actualment plena de brutícia.</p> 08255-3 Sector sud del terme municipal <p>La Costa de la Cavalleria, es troba documentada l'any 1308 amb el nom de Masdous. Sota aquest nom també apareix documentada en el capbreu de 1434 de béns del monestir de Lluçà, dins la batllia de Sant Andreu de Llanars. Apareix en el fogatge de 1553, encara sota la denominació Mas Dons.. L'edifici actual fou bastit probablement al llarg del segle XVII sobre els vestigis de l'edifici medieval, del que probablement es conserva la torre.</p> 41.9809100,1.9753500 415115 4648164 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65759-foto-08255-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65759-foto-08255-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65759-foto-08255-3-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Domèstic 2020-06-22 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94|85 45 1.1 1772 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65760 Serra de Degollats https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-degollats <p>AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. MASRAMON, Ramon (1981). 'Origen del nom Degollats'. Estel. Novembre de 1981. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> XVII S'ha restaurat recentment. <p>La Serra de Degollats està situada en un punt elevat just al límit sud de la carena que separa la vall de Merlès de l'altiplà en el que es troba el municipi de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un casal de grans dimensions format per un volum de planta pràcticament quadrada de planta baixa i dos pisos bastit amb murs de maçoneria de pedra gran amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de quatre vessants i hi ha dos matacans a les cantonades sud-oest i nord-est. Completen el conjunt diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra situades al davant de la masia, tancant una lliça davant les façanes sud i est de l'edifici. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un imponent portal d'arc de mig punt adovellat, a la clau del qual hi ha un relleu ovalat decorat en la part exterior amb elements geomètrics que simbolitzen rajos solars, i a la part interior amb l'anagrama IHS, amb una creu a sobre i els claus que simbolitzen la Crucifixió a sota. També a la planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb pedra bisellada i una finestra apaïsada emmarcada únicament amb dos monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra de gran dimensions emmarcada amb pedra motllurada just a sobre del portal adovellat, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat. Al segon pis es repeteix la disposició de tres obertures per planta, amb tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. A l'extrem superior esquerre de la façana, fent cantonada amb la façana oest, hi ha adossat un matacà, bastit amb una base circular de 4 nivells que s'eixamplen progressivament, sobre els quals hi ha cinc filades d'amples carreus treballats deixant petites obertures entre ells. La coberta és amb volta de forn. La façana est té adossada una petita estructura que correspon a l'antic forn a l'extrem dret de la planta baixa. També a la planta baixa hi ha dues espitlleres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una tercera de tapiada, i al segon pis, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada més. A l'extrem superior dret de la façana, fent cantonada amb la façana nord, hi ha adossat un altre matacà, bastit amb una base circular de 3 nivells que s'eixamplen progressivament, sobre els quals hi ha quatre filades d'amples carreus treballats deixant petites obertures entre ells. La coberta en aquest matacà és cònica. La façana nord té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia, i té adossat a l'esquerra un mur que separa l'esplanada elevada que hi ha al nord de la masia de la lliça, situada en un nivell inferior. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1670 inscrita a la llinda, un finestra apaïsada emmarcada amb pedra treballada i una estructura quadrada adossada que conté la cisterna. Al segon pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana oest conté tres espitlleres emmarcades entre carreus treballats a nivell de planta baixa, i quatre obertures tant al primer pis com al segon pis. Al primer pis hi ha una obertura apaïsada reformada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dos balcons, un emmarcat amb pedra treballada i l'altra bisellada; i al segon pis quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada.</p> 08255-4 Sector est del terme municipal <p>La Serra de Degollats es troba documentada com a topònim des de l'any 955. La primer menció a l'edifici és de l'any 979 '..in apenditio de chastrum Merles, in terminio de villa vocitata Decollatus..'. Ja l'any 1095 apareix com a Serra de Degolads en una donació de l'alou a Sant Pere de la Portella. En segles medievals depengué del monestir de Lluçà, adscrita en la batllia de Sant Andreu de Llanars tal com es recull en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de 1434. Apareix també en el fogatge de 1553. L'edifici actual fou bastit al segle XVII sobre els vestigis de l'edifici medieval.</p> 41.9894900,1.9888400 416244 4649104 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65760-foto-08255-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65760-foto-08255-4-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-22 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Serra de Degollats, documentada al segle X com a villa Decollatus, provindria del llatí 'decollo' que significa degollar o de 'decollatos', degollats.Popularment es creia que el nom d'aquesta masia provenia dels fets de 1714, quan un grup de pradencs massacraren una companyia del felipista Bracamonte com a revenja, després que aquests haguessin incendiat la vila de Prats de Lluçanès, però l'origen del topònim és indubtablement anterior. 94 45 1.1 1771 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65761 La Guaita de Pregones https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guaita-de-pregones <p>AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> XVIII La masia va ser restaurada l'any 1979 <p>La Guaita de Pregones està situada enmig d'una zona boscosa al nord del serrat de la Llobeta, a l'oest del nucli de Sant Pau de Pinós. És un casal de grans dimensions format per un volum principal de planta rectangular amb un cos adossat al sud, amb una torre al costat i diverses estructures adossades al voltant. Tant la torre, de planta baixa i tres pisos, com el volum principal, de planta baixa, primer i segon pis, són de murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats a les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada del volum principal és de doble vessant, el cos ampliat al sud i que actualment forma la façana principal té la teulada d'una vessant, i la torre a quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un cos adossat que forma una galeria al primer i al segon pis i un porxo a nivell de planta baixa. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits bisellats i tres grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, la de la dreta queda situada entre el volum principal i la torre, unint així les dues parts. Dins les arcades, a planta baixa, hi ha un porxo al fons del qual queda l'antiga façana de l'edifici. En aquesta part hi ha una finestra emmarcada amb monòlits bisellats i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1769 junt amb una creu a la llinda. El primer pis presenta una finestra emmarcada amb pedra bisellada, amb la data de 1776 junt amb una creu intercalada a la llinda, i una galeria emmarcada amb cantonades diferenciades a banda i banda, sustentada amb un pilar central de pedra bisellada i barana de pedra motllurada. Al segon pis es repeteix la disposició del primer, difereix que a la galeria el pilar central és de secció quadrada, i la barana és moderna. La façana oest forma un petit queixal amb la part dreta sobresortint lleugerament i amb una espitllera emmarcada amb monòlits bisellats a la planta baixa. A la resta de la façana hi ha dues espitlleres, una finestra i una gran obertura sustentada amb dues columnes de pedra a la planta baixa, totes són emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb monòlits, i al segon pis, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una amb pedra treballada. La façana nord té el parament bastit amb filades regulars de carreus treballats en la part inferior. Pel que fa a les obertures, hi ha dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits bisellats a la planta baixa, una finestra al primer pis i una altra al segon, ambdues emmarcades amb pedra. La façana est té una cantonada integrada al mur i, com la façana oest, forma un petit queixal. En aquesta façana hi ha una finestra i una porta a la planta baixa, tres finestres al primer pis i tres al segon pis (una de les quals amb la data de 1974 inscrita), totes emmarcades amb pedra bisellada. Pocs metres a l'est del volum principal hi ha la torre de planta quadrada, unida al volum principal a través d'una passarel·la construïda modernament. La façana sud té una finestra emmarcada amb pedra bisellada al segon pis i un matacà de planta rectangular bastit amb grans carreus treballats, i amb una finestra d'arc rebaixat just al darrera. A la façana est hi ha una finestra al primer pis i dues espitlleres al segon, totes emmarcades amb pedra bisellada; també al segon pis trobem una finestra apaïsada feta amb monòlits bisellats junt amb dos pedres que sobresurten de la façana indicant l'antic emplaçament d'un matacà al tercer pis. La façana nord té cinc espitlleres fetes amb monòlits bisellats, dues al primer pis, dues més al segon i una al tercer pis. Finalment la façana oest, encarada cap al volum principal, té un accés emmarcat amb pedra treballada a planta baixa i un al primer pis, dues espitlleres emmarcades amb monòlits bisellats al segon pis i un matacà de planta rectangular fet amb grans carreus treballats amb una finestra emmarcada amb pedra treballada just darrera al tercer pis.</p> 08255-5 Sector sud del terme municipal <p>La Guaita de Pregones es troba documentada des de 1187. Apareix en el fogatge de 1553, amb el cap de casa anomenada Caterina Pregones, viuda. L'edifici actual fou bastit al segle XVIII sobre els vestigis de l'edifici medieval, dels que probablement es conserva la torre.</p> 41.9705800,1.9461000 412678 4647047 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65761-foto-08255-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65761-foto-08255-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65761-foto-08255-5-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-22 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A l'est del conjunt hi ha diverses estructures reformades modernament. A l'entrada de la masia hi ha una inscripció on es llegeix les dates de 1187 (primeres notícies documentals de la masia) i 1776-1779 (construcció de l'edifici actual), i uns versos que diuen: 'Guaita de Pregones Feudal en el pregon del Bosc s'alça segles del Vell Esperit Pairal fet d'Amor i d'Esperança' 98|94 45 1.1 1771 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65762 Santa Maria de Merlès https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-merles AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. XVIII L'església de Santa Maria es troba situada a la plaça del nucli urbà de Santa Maria de Merlès. És una església de planta rectangular, d'una nau coberta amb volta i amb capelles als laterals, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i absis carrat orientat al nord. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt flanquejat per dues falses pilastres que aguanten un entaulament llis i un timpà triangular amb la data inscrita de 1725 a l'interior. Sobre el portal s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra i al costat hi ha un rellotge de sol. Sota el carener hi ha un rellotge d'esfera. A la façana est s'hi adossa l'actual rectoria construïda durant el segle XX, i a la façana oest s'hi adossa ca l'Ermità, l'antiga rectoria del segle XVIII. De la part nord de ca l'Ermità s'erigeix el campanar barroc de torre, format per planta quadrada, construït amb maçoneria de pedra, cantonades diferenciades i coronat amb una balustrada de pedra. Presenta 8 ulls, dos per costat i s'hi conserven dues campanes. A la part oest del campanar s'hi obren 2 finestres emmarcades amb pedra i un òcul modern. Continua la façana de l'església estenent-se en direcció nord, on hi ha una obertura moderna coronada amb arc de mig punt i un òcul emmarcat amb pedra amb la data inscrita de 1890. 08255-6 Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès L'església parroquial de Santa Maria de Merlès fou consagrada l'any 893. La seva demarcació comprenia les dues vessants de la vall de la riera de Merlès, i es trobava dins l'ampli terme del castell de Merlès, pertanyent al bisbat d'Urgell. A mitjans del segle X el terme del castell fou dividit en dos, utilitzant la riera com a frontera entre ells. El sector de ponent restà al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell i el sector de llevant passà a ser territori del comtat d'Osona-Manresa formant part del bisbat de Vic. El fet que l'església parroquial de Santa Maria quedés inclosa en el bisbat d'Urgell degué provocar la creació d'una nova església en el terme pertanyent al bisbat d'Osona-Manresa dins els límits del bisbat de Vic: l'església de Sant Martí de Merlès, documentada ja al segle X. L'església de Santa Maria fou reedificada al segle XVIII a pocs metres de l'antiga església que es podria haver trobat a la zona on hi ha el cementiri. Aquesta nova església que substituïa l'anterior és d'estil barroc; un edifici d'una sola nau amb capelles laterals, amb la porta que s'obre a migdia i el campanar de torre quadrada. 42.0012800,1.9780000 415362 4650423 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65762-foto-08255-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65762-foto-08255-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65762-foto-08255-6-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65763 Sant Martí de Merlès https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-merles AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. XI-XVII L'església de Sant Martí de Merlès es troba situada a llevant de la riera de Merlès enfront del nucli de Santa Maria de Merlès. L'edifici actual és el resultat d'un conjunt de transformacions que ha sofert el temple al llarg dels anys. És una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i orientada a llevant, adossada a la casa rectoral. De la construcció romànica es conserva la forma rectangular, la seva orientació primitiva i l'accés al mur de migjorn, bé que amb el portal d'arc de mig punt flanquejat amb falses pilastres i coronat amb un entaulament a mode de guardapols, construït al segle XVII. Al mur de migjorn encara és visible l'aparell fet amb blocs de pedra quadrats i ben treballats, disposats a trencajunt i formant filades uniformes. El campanar que arrenca de la façana nord, és de curta torre quadrangular massissa, amb dues obertures d'arc de mig punt per costat i coronat amb teulada de quatre vessants. Les reformes del segle XVII modificaren sensiblement l'estructura primitiva de l'església romànica: es va canviar l'absis semicircular per un presbiteri quadrat, es van fer dues capelles formant un creuer, la sagristia i la casa rectoral, adossada a l'oest. A la zona est s'estén el cementiri tancat amb un mur de pedra on s'hi ubicava un antic comunidor, del qual en resten alguns vestigis dempeus. 08255-7 Sector central del terme municipal L'església de Sant Martí de Merlès es trobava dins l'antic terme del castell de Merlès. A mitjan segle X el terme del castell fou dividit en dos, utilitzant la riera com a frontera entre ells. El sector de ponent restà al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell i el sector de llevant passà a ser territori del comtat d'Osona-Manresa formant part del bisbat de Vic. El fet que l'església parroquial de Santa Maria quedés inclosa en el bisbat d'Urgell degué provocar la creació d'una nova església en el terme pertanyent al bisbat d'Osona-Manresa dins els límits del bisbat de Vic: l'església de Sant Martí de Merlès, documentada ja al segle X. L'església de Sant Martí apareix aixecada l'any 976, quan Bonfill donà a l'església de Sant Per de Vic el seu alou situat dins el comtat d'Osona, al terme del castell de Merlès, corresponent diverses afrontacions a terra de Sant Martí. L'any 988 és esmentada com a 'domus Sancti Martini'. Les funcions parroquials es constaten entre el 1025 i el 1050 en una llista de parròquies del bisbat de Vic. Vers l'any 1068 el primitiu temple devia ésser substituït per una altra construcció més sòlida que l'anterior, romànica, a deduir del conjunt de donacions que hi ha documentades aquests anys. Ja al segle XIV es troba unida a Sant Martí de Merlès la parròquia de Sant Pau de Pinós i la capella de Santa Maria de Pinós que se'n desvincularen a partir de l'any 1878, en obtenir Sant Pau novament les funcions parroquials. L'edifici romànic sofrí al llarg de la història diverses transformacions i reformes. Al segle XVII es va canviar l'absis semicircular per un presbiteri quadrat, es van fer dues capelles formant un creuer, i més tard la sagristia, la capella del santíssim i la casa rectoral. L'any 1778 s'instal·là un retaule major i un altre al 1795 a la capella lateral. L'any 1822 s'instal·la el del Roser. A més del patró de Sant Martí, l'església tingué des del segle XVI almenys un altre altar dedicat a Sant Miquel amb benefici propi i sacerdot. Hi ha la tradició que diu que aquest Sant Miquel fou portat allí quan s'ensorrà la capella que hi havia vora el castell, dedicada a aquest sant. Al 1749 el benefici encara existia, però hi havia problemes per a trobar el sacerdot. Des d'aquesta data, el benefici de Sant Miquel deixa d'aparèixer esmentat en les visites pastorals. 42.0011800,1.9831400 415787 4650407 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65763-foto-08255-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65763-foto-08255-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65763-foto-08255-7-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Barroc|Neoclàssic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A l'església de Sant Martí de Merlès es celebra missa tres vegades a l'any: el dia de Tots Sants, el dia de Sant Isidre i el dia de Sant Martí. Esporàdicament s'hi celebren bateigs i enterraments. 92|94|96|99|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65764 Santa Maria de Pinós https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-pinos AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. XI -XII L'església de Santa Maria de Pinós, també coneguda com l'església de la Mare de Déu de Ginebret, es troba situada a llevant de la masia de Ginebret. És un edifici modificat parcialment on encara queda palesa la seva genuïna estructura romànica, corresponent a una església d'una única nau coberta amb volta de canó i reforçada amb arcs torals, rematada amb un absis semicircular orientat a llevant, cobert amb una volta de quart d'esfera. Exteriorment l'absis presenta una ornamentació típica de l'arquitectura llombarda: un fris d'arcuacions cegues separades en grups de tres per bandes llombardes. Al mig hi ha una petita finestra de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt adovellada que es troba actualment tapiada. A la façana sud hi ha una finestra de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt i encara s'hi poden entreveure els vestigis del portal primitiu. A la part dreta hi ha adossat un cos que correspon a la sagristia on s'hi obre una finestra d'ample bisellat, a mode d'espitllera esqueixada. Actualment la porta principal d'entrada és a ponent. El portal emmarcat amb pedra treballada té la inscripció a la llinda R.T 1865 amb un símbol enmig. Precedeix el portal una amplia porxada coberta amb teulada de doble vessant, construïda amb parament de pedra i reformes d'obra, i amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. En un d'aquests carreus hi ha la data de 1803. A la façana oest també s'hi obre un òcul i es troba coronada per un campanar de torre amb quatre ulls parcialment tapats. A la façana nord s'obre una petita finestra a la banda esquerra. L'edifici està construït amb carreuons de mides mitjanes, que han estat disposats en filades horitzontals i lligats amb un morter, força compacte, compost de sorra i calç. 08255-8 Sector sud del terme municipal L'església de Santa Maria de Pinós es trobava dins el terme del castell de Merlès, a la part corresponent al comtat d'Osona-Manresa i dins el bisbat de Vic. Ràpidament es convertí en un centre de devoció de la zona, essent també un santuari votiu. Encara que inicialment depengué de la parròquia de Sant Pau de Pinós, durant un temps fou dependent de Sant Martí de Merlès per tornar-ho a ésser de Sant Pau més tard. Segons el seu estil de construcció és una edificació del segle XI i es troba documentada per primera vegada l'any 1085, en una permuta de terres a 'Santa maria de Pinosetis'. Altres notícies històriques que parlen de la capella apareixen l'any 1170, quan el senyor del terme Guillem de Lluçà llegà tres sous per al temple. A partir d'aquesta data la devoció a Santa Maria de Pinós anà en augment, traduint-se en deixes piadoses dels habitants de la contrada. Des dels seus inicis degué quedar vinculada a la parròquia de Sant Pau de Pinós, però quan aquesta quedà unida a la parròquia de Sant Martí de Merlès seguí les mateixes vicissituds que Sant Pau, si bé eren els obrers de Sant Pau els qui tenien cura de l'edifici i dels ornaments. A partir de 1778 tornà a quedar vinculada únicament a Sant Pau de Pinós ja que recuperà les funcions parroquials. Aquest edifici fou renovat diverses vegades, sobretot l'any 1803, que hom hi construí un pòrtic. L'any 1865 l'església fou arrebossada, hom reféu la teulada i el paviment i hi fou construït un altar senzill. Una notícia de 1883 ens diu que Santa Maria era cuidada per una mestressa diferent cada any, escollida entre les dones de les cinc cases de la parròquia. En aquest moment s'hi celebraven quatre funcions l'any, una de les quals era tradicionalment el dia 8 de setembre. 41.9800100,1.9413800 412300 4648099 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65764-foto-08255-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65764-foto-08255-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65764-foto-08255-8-3.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 92|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65765 Sant Pau de Pinós https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-pinos AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. XII-XVII L'església de Sant Pau de Pinós es troba situada prop de la carretera que porta de Prats de Lluçanès a Navàs, just en el punt on la carretera comença el desnivell cap a la vall del Llobregat. L'església tot i conservar alguns elements de la construcció romànica ha estat molt transformada a causa d'un conjunt de reformes sofertes al llarg de la seva història, les quals l'han desfigurat notablement. L'església és de planta rectangular té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades. Entre alguns dels elements més interessants que han pervingut de l'edifici primitiu hi ha un tros de la nau i l'absis. Aquest, situat a llevant, és semicircular i exhibeix un mur llis i auster, sense cap ornamentació. El seu aparell és de carreus grossos ben treballats i disposats ordenadament, a trencajunt, amb filades regulars. Al centre i a poca altura hi ha col·locada una finestra de doble esqueixada amb coronament d'arc de mig punt. A la façana sud s'aixeca adossat el campanar de torre, de planta quadrada, on s'hi obren quatre ulls (un per costat). Les cantonades i la part superior que està formada per carreus ben treballats, es troba coronada per una coberta piramidal. En el campanar s'hi obren dues finestres alineades verticalment, emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. En la superior hi ha la data inscrita de 18+56. La façana s'allarga en direcció a llevant, on s'hi obren dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra, fins a unir-se amb l'antiga rectoria. La façana oest presenta un portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada on hi ha la data inscrita de 1618, dues petites finestres d'arc rebaixat emmarcades amb maó i un òcul sota teulada. 08255-9 Sector sud del terme municipal L'església de Sant Pau de Pinós es trobava dins l'antic terme del castell de Merlès, a la part corresponent al comtat d'Osona-Manresa i del bisbat de Vic. Aviat adquirí funcions parroquials, que perdé per esdevenir sufragània, tot recuperant posteriorment la condició de parròquia fins a l'actualitat. El lloc de Pinós apareix documentat l'any 893 en l'acta de consagració de Santa Maria de Merlès; en la descripció del terme parroquial diu que aquest passa per la serra que ve de Pinós (Pinoso). L'església de Sant Pau de Pinós apareix esmentada l'any 959 en la donació que féu l'ardiaca Ausemon a Sant Pere de Vic, d'un alou situat al comtat de Manresa, al castell de Gaià; els béns afrontaven amb una vinya de Sant Pau que únicament pot correspondre a Sant Pau de Pinós, que és l'única església propera amb aquesta advocació. En una data compresa entre 1025 i 1050 apareix la parròquia en unes llistes del bisbat de Vic amb tot el nom: Sancti Pauli de Pinos. L'església conservava la condició de parròquia abans de l'any 1154, però posteriorment la perdé, entre aquesta data i el 1331, quan el bisbe Galceran Sacosta de Vic visità les parròquies d'aquesta zona. Segurament quedà vinculada com a sufragània a Sant Martí de Merlès. En aquesta situació es trobava quan el bisbe de Vic Pasqual la visità. Arran d'una reestructuració parroquial, l'any 1878, l'església fou erigida en parròquia independent a la qual fou adscrita l'església de Santa Maria de Pinós o de Ginebret i la de Sant Amanç de Pedrós, aquesta un xic més tard. 41.9706300,1.9558400 413485 4647043 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65765-foto-08255-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65765-foto-08255-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65765-foto-08255-9-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs L'estructura de l'església es troba ofegada per veïnes construccions modernes que dificulten poder admirar-la adequadament. 92|94|96|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65766 Santa Margarida de Tortafè https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-tortafe AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. XII Edifici esfondrat. L'església de Santa Margarida de Tortafè es troba situada a uns 450 metres al nord, nord-oest de la masia de la Riera de Tortafè, a llevant d'un petit turó i a 25 metres de la pista forestal que comunica la masia de la Vall de Vilaramó amb Puigreig. De l'església romànica, que actualment es troba esfondrada, només se'n conserva, com a part més important, la capçalera. Es tractava d'una construcció d'una sola nau de 6,65 metres de llarg per 3'50 metres d'ample, rematada per un absis semicircular orientat a llevant. Les restes de la capçalera permeten creure que es tractava d'un edifici del segle XII construït amb grossos blocs de pedra quadrats, ben treballats i disposats en filades ordenades i regulars a trencajunt. La nau, feta amb murs força robusts (1,10 metres de gruix), era més ample que l'absis i per tant hi havia una gradació de murs. Al centre de l'absis hi havia una finestra de doble esqueixada, el qual es troba decorat exteriorment amb unes bandes llombardes que possiblement delimitaven grups de tres o quatre arcuacions cegues que coronaven la part superior. A l'absis també hi són visibles els forats de la bastida que hom utilitzà per la seva construcció. 08255-10 Sector sud-oest del terme municipal Aquesta església es devia trobar o bé en l'antic terme del castell de Merlès o bé en el de Gaià, si bé dins el comtat d'Osona-Manresa i dins el bisbat de Vic. Segurament que durant els anys que tingué culte no passà a ser més que una capella rural ja que no apareix documentada. Per tant possiblement no fou mai ni una parròquia ni una sufragània, ja que no es troba en cap de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI-XII ni en les del XIV-XV i no degué passar de capella rural de les masies de la Vall de Vilaramó o de la masia de la Riera de Tortafè, on consta que hi hagué un mas amb aquest nom documentat al segle XIV. La seva existència no degué ser massa perllongada i probablement a causa de la despoblació del territori quedà abandonada i aviat degué ser una ruïna ja que l'any 1686 el bisbe Pasqual de Vic visità la zona i deixà constància no sols de les parròquies i sufragànies sinó de totes les capelles que tenien culte i l'església de Santa Maria de Tortafè no consta com a existent en cap de les parròquies veïnes, senyal que segurament ja es trobava en ruïna. 41.9628700,1.9195000 410463 4646218 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65766-foto-08255-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65766-foto-08255-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65766-foto-08255-10-3.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Prop de l'església hi ha unes ruïnes, possibles vestigis d'unes cases o poblat que alguns autors han situat de l'Alta Edat Mitjana. 92|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65767 Sant Miquel de Terradelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-terradelles AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. XII-XVII L'edifici actual està ben conservat ja que fou restaurat l'any 1982 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Les obres de restauració que foren dirigides per l'arquitecte Antoni González i Moreno-Navarro van consistir en escatar el guix que recobria els paraments interiors, consolidar la coberta i reparar la teulada. També es va readaptar el portal i es va dignificar el temple per al culte. L'església de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a l'extrem sud del terme municipal, uns metres a l'est del mas Terradelles. Es tracta d'una església romànica d'una sola nau, de 10 x 3'35 m, coberta amb volta de canó d'arc de mig punt lleugerament apuntada, i amb un absis semicircular al costat de llevant. L'absis és cobert amb quart d'esfera i les seves dimensions són considerables ja que gairebé presenta la mateixa amplària que la nau de l'església. Està construït amb murs de maçoneria de pedres, en part, disposades en filades regulars. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt monolític i ornamentada amb relleus, a mode d'arquivoltes, amb decoracions de trena de corda en el seu arc. Al mur de ponent hi ha la porta d'entrada, restaurada, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada amb la data de 16 + 72 inscrita a la llinda. A l'interior s'han conservat, superposades, les restes de la primitiva porta romànica i les de la porta barroca. Sobre la porta hi ha una finestra coronada per dos arcs de mig punt, l'interior monolític i l'exterior adovellat. Corona la teulada un campanar d'espadanya de dos ulls, construït amb tres murets de pedra, coronat amb una coberta de fusta i teula àrab de doble vessant, que conté una campana provinent de Sant Miquel nou. La vella coberta de fusta, molt deteriorada, es va substituir per una d'idèntica de nova construcció. 08255-11 Sector sud del terme municipal L'església de Sant Miquel de Terradelles es trobava dins l'antic terme del castell de Gaià, al comtat de Manresa i al de Vic. Les primeres notícies sobre l'església de Sant Miquel daten de l'any 1011, referides a l'existència d'un nucli de població i a la construcció de l'església, la qual fou substituïda al segle XII per l'actual. Abans del 1152 era parròquia independent i fou considerada com a filial de Gaià (Bages). Entre 1152 i el 1331, quan la visità el bisbe Galceran Sacosta, li foren concedides funcions parroquials i absorbí l'antiga parròquia de Sant Amanç de Pedrós. Al segle XIV, a causa de la disminució de la població, perdé el caràcter de parròquia i passà a ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Al segle XVII i com a conseqüència de l'augment de població l'església fou modificada l'estructura de l'edifici: s'obrí la porta al mur de ponent (1672), es cobrí el campanar d'espadanya i s'enguixà l'interior. Durant l'any 1838 es realitzà una nova i molt important reforma funcional de l'interior, possiblement a conseqüència de les recomanacions fetes durant alguna visita pastoral. L'espai interior de l'absis es transformà en sagristia mitjançant la construcció d'un envà que separava aquest espai de la resta de la capella. Aquest envà va ser decorat amb senzilles pintures al tremp, així com el retaule de l'altar nou. A l'interior de la sagristia es va instal·lar un rentamans. Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l'oest de l'església romànica, les obres de les quals acabaren l'any 1887. Des d'aleshores l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada i s'utilitzà, fins a la dècada dels 70 del segle XX, com a magatzem del mas Terradelles. Cap a l'estiu de 1970, la parròquia va endegar unes primeres obres de neteja, i el novembre de 1979, es va refer la teulada de la nau i es va enderrocar l'envà que delimitava la sagristia. El mateix any la parròquia va sol·licitar a la Diputació de Barcelona la col·laboració per a una intervenció més completa en les obres de reparació i consolidació. L'any 1982 es van realitzar les obres de restauració per part del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Les obres foren dirigides per l'arquitecte Antoni González. 41.9275100,1.9759900 415097 4642235 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65767-foto-08255-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65767-foto-08255-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65767-foto-08255-11-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Per la festa Major i un cop al mes es diu missa a Sant Miquel de Terradelles, tot i que es combina amb Sant Miquel de Terradelles nou. 92|94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65768 Església nova de Sant Miquel de Terradelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-sant-miquel-de-terradelles GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. XIX L'església nova de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a 300 metres a l'oest de l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per l'església i la rectoria adossada. L'església és de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals, absis carrat i coronada amb un campanar d'espadanya de dos ulls que conserva una campana. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i presenta cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud-oest, està formada per un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, on hi ha la data inscrita de 1887. Sobre el portal s'hi obre un òcul i damunt seu hi ha un rellotge de sol. Adossada a la façana nord-oest, hi ha la rectoria. La façana principal es troba orientada al sud-oest, igual que l'església. Està construïda de maçoneria de pedra irregular i formada per planta baixa, un pis i golfes. Presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb un arc de descàrrega de maó a sobre. Flanquejant el portal hi ha dues finestres. Al primer pis s'hi obren tres finestres i una a les golfes; totes elles emmarcades amb maó. A la dreta sobresortint perpendicularment hi ha la pallissa, de planta baixa i un pis, construïda amb obra. A la part posterior de la rectoria hi ha un cos sobresortint amb teulada d'una vessant i tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis, emmarcades amb maó. A la façana nord-oest hi ha diverses obertures emmarcades amb maó. 08255-12 Sector sud del terme municipal Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l'oest de l'església romànica, les obres de les quals acabaren l'any 1887. Des d'aleshores l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada. 41.9284800,1.9719700 414765 4642346 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65768-foto-08255-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65768-foto-08255-12-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Un cop al mes es diu missa a Sant Miquel de Terradelles, tot i que es combina amb Sant Miquel de Terradelles vell. 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65769 Sant Amanç de Pedrós https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-de-pedros AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. MASRAMON, Ramon (1982). 'Sant Amanç de Pedrós'. Estel. Gener de 1982. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. XII-XVIII S'observen grans esquerdes als murs i hi ha risc que s'esfondri la teulada a causa de les nul·les reparacions i poc manteniment de l'edifici. La coberta del campanar d'espadanya ja ha caigut i creix vegetació (heura) al murs. L'església de Sant Amanç de Pedrós es troba situada prop del mas Pedrós, a 250 metres al nord de la masia de Pedrós. L'església és una construcció del segle XII, bastida sobre la primitiva església documentada al segle X. És una construcció molt refeta d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera, encarat a llevant. Un simple ressalt, interposat entre la nau i l'absis, fa la degradació entre ambdós cossos de l'edifici. La teulada és de doble vessant i els murs són de maçoneria de pedra irregular amb algunes zones de filades regulars i amb altres parts amb formes molt irregulars. Els murs interiors han estat rebaixats amb dos arcs de descàrrega, acabats amb arcs de mig punt, oberts en cadascun dels murs laterals. El temple rep llum a través de tres finestres: dues finestres quadrangulars a l'absis, una de les quals està tapiada; una finestra esqueixada coronada amb una arquivolta que emmarca un arc de mig punt, a la part dreta de la façana sud, i un òcul monolític de pedra motllurada a la part de ponent amb una data al damunt que hi posa 1791. La porta, molt senzilla, s'obre a la banda esquerra de la façana sud. És una porta d'arc de mig punt emmarcada amb dovelles. Els murs exteriors es mostren totalment nus i orfes d'ornamentacions, llevat d'una cornisa encastada a la part superior del mur de tramuntana, on també hi ha un contrafort al centre de la façana. Només les obertures - finestres i porta - trenquen la monotonia d'aquest edifici, concebut, des del primer moment, amb una gran simplicitat estructural i constructiva. El campanar que corona la façana de ponent és d'espadanya amb dos ulls, que posteriorment ha estat desfigurat. Al darrere de l'absis hi ha un petit cementiri tancat amb un mur de pedra força fet malbé. L'edifici, per bé que sembla respondre a una reedificació efectuada al segle XII, sembla evidenciar diverses remodelacions que han alterat profundament la seva genuïna estructura romànica. L'edifici planteja molts interrogants. 08255-13 Sector sud del terme municipal L'església de Sant Amanç de Pedrós es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, dins el comtat d'Osona-Manresa i pertanyent al bisbat de Vic. L'església molt aviat devia adquirir la categoria de parròquia, que perdé posteriorment. Al llarg de la història fou sufragània de diverses parròquies. El lloc de Pedrós i l'església de Sant Amanç es comencen a documentar des del 982. L'església apareix citada el 1016 en la donació que féu Folc a Giaclavara de béns situats al castell d'Oristà, en el terme de Sant Amanç, en el lloc dit Pedrós. L'aparició d'un terme de l'església pot fer pensar que ja devia ésser parròquia, fet que es comprova poc temps després, ja que en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre 1025 i el 1050 apareix la parròquia de Pedroso, fet que és corroborat en un document de 1069 que cita la parròquia de Sant Amanç 'en lo riu que en diuen Pedrós'. Les funcions de parroquials les perdé després del 1154, que apareix per darrera vegada com a parròquia. L'any 1331 quan el bisbe Galceran Sacosta de Vic visità la zona, Sant Amanç de Pedrós no fou visitada i en canvi ho fou la de Sant Miquel de Terradelles que anteriorment constava com a sufragània de Santa Maria de Gaià. En aquest moment és probable que Sant Amanç de Pedrós es convertís en sufragània de Sant Miquel de Terradelles, però únicament es té constància que l'any 1686, quan el bisbe de Vic Pasqual visità la zona, tant Amanç de Pedrós com Sant Miquel de Terradelles eren sufragànies de Santa Maria de Gaià. Finalment l'any 1878 en virtut d'una reforma parroquial Sant Amanç passà a vincular-se a la nova parròquia de Sant Pau de Pinós, situació que conserva en l'actualitat. Al 1931 es celebrava a Sant Amanç una missa el dia del Sant i altres diades, a petició dels fidels. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 la capella quedà malmesa, i ja no recuperà mai més el culte. Fins fa poc servia de pallissa del mas Pedrós. 41.9557800,1.9689600 414552 4645381 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65769-foto-08255-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65769-foto-08255-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65769-foto-08255-13-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A la façana de ponent hi havia un petit cobert adossat, actualment en ruïna. 92|94|96|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65770 La Trinitat de la Tor https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-trinitat-de-la-tor AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. MASRAMON, Ramon (1981). 'La trinitat de la Tor'. Estel. Octubre de 1981. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. XIII La teulada està esfondrada, s'observen grans esquerdes a l'absis i la vegetació ha crescut arreu. L'església de la Trinitat de la Tor es troba situada a uns 40 metres a llevant de la masia de la Tor vella, en la vessant del turó, prop d'un important desnivell. Es tracta d'una església romànica, formada per una única nau, que és rematada a llevant per un absis semicircular cobert amb quart d'esfera que, atesa a la poca alçada de la nau, arriba a ser tant alt com aquesta. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats disposats en filades regulars. Antigament la nau estava coberta amb volta de canó feta amb pedra però actualment la teulada està esfondrada i les restes que en queden denoten que últimament l'edifici havia estat aixoplugat amb un embigat. La part exterior de l'absis està ornamentat amb una motllura a la part superior. Al centre de l'absis s'hi obria una finestra de doble esqueixada, pràcticament derruïda ja que el mur exterior de l'absis es troba parcialment escrostonat, amb les filades de pedra despreses de la paret. A la façana sud s'hi obre una fina finestra a mode d'espitllera de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt, i a la façana oest, hi ha la porta principal d'accés, d'arc de mig punt adovellada. A l'interior de l'absis, una cornisa marca l'arrencada de la volta de quart d'esfera. 08255-14 Sector oest del terme municipal L'església de la Trinitat de la Tor és propera a la casa de la Tor vella o Torre de Merlès, un casal del qual procedia una important família de la Baixa Edat Mitjana. De l'església no hi ha cap notícia documental devia ésser una església sufragània o petita capella vinculada a l'església parroquial de Santa Maria de Merlès i inscrita dins el terme del castell de Merlès. Al 1905 ja es trobava abandonada. 42.0000600,1.9441100 412553 4650322 08255 Santa Maria de Merlès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65770-foto-08255-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65770-foto-08255-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65770-foto-08255-14-3.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 92|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65771 Capella de Sant Segimon de Teulats https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-segimon-de-teulats GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. XIX Presenta la teulada i interiors esfondrats amb runa i vegetació. Sant Segimon de Teulats es troba adossada a la façana sud de la masia de Teulats. Es tracta d'una petita església de planta rectangular, actualment sense teulada, i construïda amb murs de maçoneria de pedra, cantonades diferenciades i arrebossat escrostonat. L'interior, amb coronament de volta, també es troba esfondrat. La façana principal d'accés, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dues falses pilastres. Sobre el portal hi ha un requadre amb la inscripció següent: SEGIMON TEULATS / 1888 P(re)B(e)RE, i corona aquesta inscripció un timpà triangular. Més amunt s'hi obre un òcul de pedra. A la façana oest de l'església hi ha un contrafort adossat i una escala amb baranes de ferro que condueix a un nivell superior. A la façana est s'hi adossen altres cossos que formen part de la masia. 08255-15 Sector est del terme municipal La capella de Sant Segimon va ser construïda a finals del segle XIX, ta com ho indica una inscricpió sobre el portal principal. 42.0016200,2.0015900 417316 4650438 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65771-foto-08255-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65771-foto-08255-15-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65772 Capella de la Trinitat de Vilalta https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-trinitat-de-vilalta AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. XVI La Trinitat de Vilalta es troba situada a la banda nord de la masia de Vilalta, just al costat de l'accés principal que condueix dins la lliça, tancada amb un mur de pedra. La capella és de planta rectangular, amb absis carrat i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull que conserva una campana. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. A la façana principal, orientada al sud-oest, hi ha adossat un ampli porxo de teulada de doble vessant, tancat per un baix mur frontal amb una columna de pedra i una paret lateral amb un porta d'accés emmarcada amb pedra. La façana presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb un guardapols motllurat que el ressegueix. A la clau de l'arc hi ha la data de 1552 esculpida en baix relleu i amb un gran motiu figuratiu al centre també esculpit en baix relleu que representa la Santíssima Trinitat. A la dreta del portal, pràcticament adossat a ell, hi ha una escala de cargol de fusta que condueix a un primer pis. A la part superior de la façana, sobre el porxo, s'hi obre un òcul i més amunt una finestra apaïsada. A la zona de l'absis, orientat al nord-est, hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra, sota el carener. A la façana sud-est s'hi adossa un petit cos que sobresurt perpendicularment de teulada d'una vessant. 08255-16 Sector nord del terme municipal A la capella de la Trinitat de Vilalta es celebra una missa a l'any, el dia de l'aplec de Vilalta (el diumenge abans de Corpus). Aquest dia es canten els goigs de la Santíssima Trinitat. Anys enrere es celebraven dues misses més durant l'any però actualment ja no es fan. L'edificació de la capella és del segle XVI. 42.0267300,1.9886000 416273 4653239 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65772-foto-08255-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65772-foto-08255-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65772-foto-08255-16-3.jpg Inexistent Neoclàssic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 99|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65773 Capella de Santa Magdalena de la Cortada https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-magdalena-de-la-cortada AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. XVI -XIX La vegetació cobreix part del mur nord i de l'oest, a més de la teulada. La capella de Santa Magdalena de la Cortada està situada a tocar de la carretera BV-4406, en una zona plana envoltada de camps prop de la riera de Merlès, a mig camí entre les masies de la Cortada i d'Escrigues. Es tracta d'una capella de petites dimensions formada per un únic volum de planta pràcticament quadrada i coronat amb una teulada de quatre vessants, que es sustenta sobre una barbacana motllurada de pedra que forma tres graons. Està bastida amb filades regulars de carreus grans treballats col·locats a trencajunt. La façana principal, orientada al sud, està dominada per l'únic accés a la capella, una porta emmarcada amb pedra motllurada, molt treballada, que forma un guardapols sobre la porta. Als extrems laterals d'aquest guardapols hi ha esculpits motius figuratius animals. Just sobre la porta, en un carreu, s'hi llegeix la inscripció: JOAN CORTADA 1552 RENOBAT 1896'. Just sobre la inscripció, una motllura creua horitzontalment la façana separant-la en dues parts. A l'extrem superior, sobre la barbacana, s'hi conserven dos carreus col·locats verticalment, testimoni del campanar que hi havia hagut. A la resta de façanes hi ha una única obertura, concretament a la façana est. Es tracta d'una finestra rectangular de doble esqueixada emmarcada amb pedra treballada. Davant la façana principal hi ha un petit espai quadrat delimitat amb un baix mur de pedres treballades, al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra. 08255-17 Sector central del terme municipal La capella de Santa Magdalena fou bastida l'any 1552 i renovada l'any 1896, tal com ho indica una inscripció sobre el portal principal. 42.0061900,1.9796900 415508 4650967 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65773-foto-08255-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65773-foto-08255-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65773-foto-08255-17-3.jpg Inexistent Barroc|Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 96|98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65774 Terradelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles-2 IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. XVII-XVIII El mas Terradelles està situat a l'extrem sud del terme municipal, en una apèndix que queda envoltat per municipis de la comarca del Bages. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades al voltant. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té un pati tancat al davant, delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari adossades, i que té l'accés principal davant la façana est de l'edifici. La façana està dominada per un cos ampliat que forma dues eixides a nivell de primer pis i golfes, ambdues sustentades per un pilar central amb simples motllures a l'extrem superior, essent el pilar més estret al nivell superior. A nivell de planta baixa, on el cos ampliat forma un espai cobert amb volta d'obra vista, hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, que correspon al volum original de l'edifici. De la part dreta de la façana en sobresurt un cos que conté una porta emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1775 inscrita a la llinda. La façana oest té adossat a la part dreta el pati tancat que també s'estén davant la façana principal, amb un accés de lliça emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i també té dues petites estructures adossades que sobresurten al centre i a l'esquerra. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una finestra emmarcada amb maó i una obertura d'arc de mig punt a l'extrem dret que correspon al cos adossat al sud, amb la data de 1760 inscrita. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb maó, i a les golfes dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra simplement amb pedra bisellada. La façana nord conté, a nivell de planta baixa, dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, la de l'extrem esquerra emmarcada amb un sol monòlit. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada tapiada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una petita galeria formada per dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó, sustentades per un pilar central de pedra motllurat a l'extrem superior. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb maó. La façana est té un cos adossat a la part esquerra que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a més d'altres obertures reformades. A la meitat dreta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres més a les golfes, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada. 08255-18 Sector sud del terme municipal Terradelles surt esmentada en el fogatge de 1497 i 1553 dins la parròquia i terme de Cornet. L' edificació actual data d'època moderna, entre els segles XVII i XVIII. 41.9273600,1.9757000 415073 4642218 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65774-foto-08255-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65774-foto-08255-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65774-foto-08255-18-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Popularment es coneix la masia amb el nom de Sant Miquel. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65775 Coll de Pitxell https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-pitxell XVIII Coll de Pitxell està situada en un petit coll de la carena on es troben les esglésies de Sant Miquel de Terradelles, al sud-est, i Sant Jordi de Lloberes, al nord-oest. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats, un de planta baixa i primer pis i l'altre amb golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats, tot i que en algunes parts l'arrebossat les tapa. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, té al davant una lliça tancada per diverses estructures agropecuàries, un mur de maçoneria de pedra i un gran portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta amb la data inscrita de 1739. A la façana del cos original hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus treballats i una finestra reformada a la planta baixa, i un balcó i una finestra al primer pis. El cos adossat a l'esquerra, de major alçada i dimensions, està bastit parcialment amb obra i forma dos grans eixides, una a nivell de primer pis i l'altra a les golfes. La façana sud-oest està dominada completament pel volum de major alçada que conté tres finestres i un balcó al primer pis i quatre finestres a les golfes. La façana nord-oest presenta en el cos de menor alçada tres finestres a nivell de primer pis i en l'altre, un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra tant al primer pis com a les golfes. Finalment la façana nord-est està dominada per diverses estructures adossades d'ús agropecuari, i no conté cap obertura. 08255-19 Sector sud del terme municipal L'actual edifici de Coll de Pitxell va ser bastit al segle XVIII al peu del camí ral i ramader que provenia de Sant Miquel de Terradelles. Antigament fou i hostal i casa de parada d'aquests camins. 41.9304800,1.9689300 414516 4642572 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65775-foto-08255-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65775-foto-08255-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65775-foto-08255-19-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65776 Tina dels camps d'Escrigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-dels-camps-descrigues VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. Es troba parcialment plena de fems. La tina de glans dels camps d'Escrigues es troba situada al sud-oest de la Rectoria Vella i a l'oest de Camadoca, en una plataforma rocosa envoltada de camps. Es tracta d'un forat circular picat a la roca d'un diàmetre de 190 centímetres. Actualment es troba coberta de fems, com bona part de la roca sobre la que està picada, deixant només a la superfície una profunditat vista inferior al mig metre. En les parets laterals de la tina s'observen diversos forats picats formant una línia horitzontal uns 20 centímetres per sota del nivell de la roca. 08255-20 Sector central del terme municipal Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). 41.9996000,1.9756300 415163 4650239 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65776-foto-08255-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65776-foto-08255-20-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65777 Casanova del Vilà https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-vila Ha crescut força vegetació a l'interior de l'estructura i sobre els murs. La Casanova del Vilà es troba situada a 650 metres al nord-est de la casa de Coll de Pitxell, seguint un camí que marxa de darrere la casa, enmig del bosc. Conserva una planta rectangular amb algunes parets mitgeres de murs de maçoneria de pedra irregular conservats fins a 50 centímetres d'alçada. A la part est el mur conservat arriba a 2 metres d'alçada. A la part oest i sud es conserven les plantes d'estructures o estances annexes també amb murs conservats de fins a 50 centímetres d'alçada. 08255-21 Sector sud del terme municipal 41.9333800,1.9704800 414648 4642892 08255 Santa Maria de Merlès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65777-foto-08255-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65777-foto-08255-21-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65778 Forn d'obra del Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-mas L'interior es troba parcialment cobert de vegetació. El forn d'obra del Mas està situat uns 400 metres al sud de la masia que li dóna nom, enmig de l'Obaga del Mas, una extensió ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'un forn d'obra o teuleria de grans dimensions, amb un mur frontal bastit amb maçoneria de pedra d'uns 6 metres d'ample i quatre i mig d'alt. En el centre d'aquest mur i ha dues grans boques emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta que dónen accés a les dues petites boques del forn, emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Aquestes dues obertures dónen accés a dues sales de combustió separades. Sobre aquestes dues sales de combustió hi ha el gran forat quadrat, d'uns 4'50 metres per banda, on es col·locava l'obra a coure. Actualment es troba parcialment cobert de vegetació i només s'observen parcialment els murs laterals, parcialment coberts amb obra. 08255-22 Sector central del terme municipal Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. 41.9871300,1.9753300 415122 4648855 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65778-foto-08255-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65778-foto-08255-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65778-foto-08255-22-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Entre la masia del Mas i el forn d'obra es conseven diversos trams de mur de contenció que indiquen l'antic traçat del camí que comunicava la masia amb el forn d'obra. 119|98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65779 Les Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-valls-0 XVIII Les Valls es troba situada en una zona enclotada a l'est de Sant Jordi de Lloberes, prop del torrent de Rocafesa. Es tracta d'un edifici format per un volum d'habitatge i un volum d'us agrícola pràcticament adossat a la cantonada sud, construït amb maçoneria de pedra i obra. El volum d'habitatge és de planta rectangular, format per planta baixa, un pis i golfes, i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construït amb murs de maçoneria de pedra, cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions, parcialment arrebossat. La façana principal està orientada al sud-oest. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, on hi ha la inscripció MAS VALLS 1771 acompanyada de dos anagrames, de Jesucrist i Maria: IHS i AM. A l'esquerra del portal hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i amb ampit de pedra. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb maó. A l'esquerra de la façana hi ha un petit cos adossat d'obra. A la façana nord-oest hi ha una petita obertura a nivell de planta baixa i una finestra al primer pis emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la façana nord-est hi ha una obertura a nivell de planta baixa. Al primer pis una obertura d'accés a una cisterna exterior d'obra, coberta amb barbacana, i una finestra emmarcada amb monòlits i ampit de pedra. A les golfes s'hi obre una finestra emmarcada amb maó. A la façana sud-est s'hi diferencien dos cossos adossats que comparteixen teulada d'una vessant. El de la dreta és fet amb maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades i té una porta amb llinda de fusta. El de l'esquerra és un cos construït amb obra amb diverses obertures. 08255-23 Sector sud del terme municipal Les Valls, també anomenada les Valls de les Lloberes, va ser edificada al segle XVIII, tal com ho indica la inscripció sobre el portal principal. 41.9408300,1.9736400 414920 4643716 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65779-foto-08255-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65779-foto-08255-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65779-foto-08255-23-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65780 Cal Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roca-3 XVIII-XIX Cal Roca està situada en un punt elevat al nord de les Valls, prop del límit amb el terme municipal de Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb els murs de càrrega de maçoneria de pedra completament arrebossats, exceptuant els carreus treballats que delimiten les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. L'edifici ha estat reformat diverses vegades, essent el nivell de golfes completament nou. Entre els elements originals hi destaquen diverses obertures emmarcades amb maó a les façanes est i oest i el portal d'accés principal, situat a la façana sud, i format per brancals de pedra treballada i llinda de fusta. 08255-24 Sector sud del terme municipal Cal Roca fou bastida probablement entre els segles XVIII i XIX amb reformes posteriors. 41.9433800,1.9753700 415067 4643997 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65780-foto-08255-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65780-foto-08255-24-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65781 Casa Cremada https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cremada-0 MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. XVIII Conserva la teulada vella amb bigues de fusta. La Casa Cremada està situada a uns 1000 metres al nord de la masia de Pedrós i al sud-oest de la masia de Llofrens. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa i un pis i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossada, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-est està tancada per diverses estructures agropecuàries parcialment enrunades adossades a la façana i un mur de pedra formant un pati, al qual s'hi accedeix per una porta de lliça situada a llevant i un accés a ponent. La façana presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada flanquejat per dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada. A la façana nord-est només s'hi obre una finestra a nivell de primer pis emmarcada amb brancals, llinda i ampit de monòlits de pedra. A la façana nord-oest hi ha un cos adossat que sobresurt perpendicularment a la part central, on hi ha la sortida del forn. A la banda esquerra d'aquesta estructura hi ha una petita obertura i a la dreta una finestra al primer pis emmarcada amb monòlits de pedra i ampit també de pedra. D'aquest mateix nivell també en surt un desaigua de pedra. A la façana sud-oest s'hi obre una petita obertura quadrada a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra al primer pis. 08255-25 Sector sud del terme municipal La Casa Cremada es troba documentada el 1294. L'edifici actual fou bastit probablement al segle XVIII amb ampliacions i reformes posteriors. 41.9602100,1.9714600 414765 4645870 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65781-foto-08255-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65781-foto-08255-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65781-foto-08255-25-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La Casa Cremada coneguda antigament com a mas Güell havia fet d'hostal al peu del camí ral. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65782 La Caseta de Llofrens https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-llofrens ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. XVIII Presenta la teulada vella de fusta i algunes esquerdes als murs. La caseta de Llofrens es troba situada a uns 200 metres al sud de la masia de Llofrens. És una casa de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades de grans carreus, amb modificacions amb maó i obra, i està formada per planta baixa, un pis i golfes sota teulada. La façana principal, orientada al sud, presenta dos portals a la planta baixa: el de l'esquerra, que és el portal d'accés principal a la masia, està emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta també bisellada; el de la banda dreta, que dóna accés a les corts, està emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta i actualment es troba tapiat amb obra. Enmig dels dos portals hi ha un ample contrafort adossat. Al primer pis s'hi obren dues finestres emmarcades amb brancals de maó i fines llindes de fusta. Interiorment aquestes finestres tenen festejadors de pedra. A la façana est hi ha una finestra a la planta baixa, una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada al primer pis, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a les golfes. Uns metres davant d'aquesta façana hi havia diverses estructures agropecuàries (coberts, pallissa, etc.) actualment enrunades, de les quals se'n conserven algunes restes dels murs. La façana nord presenta una comuna d'obra que sobresurt, una finestra petita a la planta baixa i dues finestres a nivell de primer pis: una de moderna obertura i una altra emmarcada amb pedra i reformada amb maó i llinda de fusta. Un dels elements més interessants es troba a la façana oest. Es tracta de la finestra situada a nivell de primer pis, emmarcada amb brancals i llinda de pedra, amb una decoració esculpida a la llinda mode d'arc conopial i un petit motiu en relleu molt erosionat al centre. A la part dreta hi sobresurt un desaigua de pedra i a la planta baixa s'hi obre una petita finestra emmarcada amb maó. 08255-26 Sector sud del terme municipal La Caseta de Llofrens és una edificació probablement del segle XVIII. Tot i així es troba documentada una edificació amb el nom de Galines de Pedrós formant part de la batllia del mas Serra de Sant Feliu en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet. 41.9608600,1.9765300 415186 4645937 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65782-foto-08255-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65782-foto-08255-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65782-foto-08255-26-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La caseta de Llofrens antigament era anomenada Els Galins. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65783 Llofrens https://patrimonicultural.diba.cat/element/llofrens MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. XVII Llofrens està situada en un punt elevat al sud-oest del Solerot i al nord de la Caseta de Llofrens, al sector sud-est del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums i estructures adossats formant un conjunt tancat amb un pati força estret que comunica les diferents parts i que té l'accés principal orientat al nord-est, un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc rebaixat de maó. El volum principal és de planta baixa, primer pis i golfes i està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est conté una cantonada integrada que denota una ampliació. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, un portal emmarcat amb pedra bisellada i dues petites obertures entre carreus. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la central de les quals amb la inscripció 'J85J' picada a la llinda. A nivell de golfes hi ha una obertura apaïsada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-est té adossat un gran pallissa de dos nivells, bastida amb pilars i murs de maçoneria de pedra. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, una antiga premsa de vi integrada al mur que conserva els monòlits amb encaixos als laterals i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada i actualment tapiada, una emmarcada amb maó i la última emmarcada amb pedra bisellada. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la part dreta d'aquesta façana hi ha un cos ampliat, separat per una cantonada que ha quedat integrada al mur, que conté un balcó emmarcat amb pedra treballada tapiat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana nord-oest conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb maó, un desaigua de pedra i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una estructura moderna que sobresurt i una ampla obertura d'arc rebaixat de maó, brancals de pedra treballada i barana de pedra motllurada, actualment tapiada. La façana sud-oest té adossada a la part dreta una petita estructura d'obra. A nivell de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues més emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals amb ampit de pedra. A les golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada l'altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Completa el conjunt tancat format per la masia i la pallissa, el conjunt d'estructures, més estretes, que tanquen el pati interior pel costat oposat. Entre aquestes n'hi ha una, la de l'extrem sud, que havia estat dedicada a l'habitatge. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i té obertures únicament en la façana que dóna al pati, una porta i una finestra emmarcades amb maó i en la posterior, on hi ha dues finestres emmarcades amb maó. 08255-27 Sector sud del terme municipal Llofrens es troba documentada al 1391 formant part de l'antiga unitat territorial de Pedrós, consignat als documents amb el nom de Jofrens i es sap que era franc alou del Benefici de Sant Joan de l'església de Sant Feliu Sasserra. L'edifici actual fou bastit probablement al segle XVII amb ampliacions i reformes posteriors. 41.9625600,1.9775300 415271 4646125 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65783-foto-08255-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65783-foto-08255-27-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65784 Pedrós https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedros AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BOLÓS, Jordi i HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. XVII El mas Pedrós està situat en un punt lleugerament elevat al sud de la Casa Cremada i l'església de Sant Amanç de Pedrós i a l'est de la carena sobre la que transcorre el camí ral i ramader provinent de Sant Miquel de Terradelles. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diversos volums i estructures adossades al voltant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, té una cantonada integrada al mur que denota una ampliació. A nivell de planta baixa hi ha un imponent portal d'arc de mig punt adovellat i una espitllera apaïsada, emmarcada amb un únic monòlit treballat. A l'extrem dret hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb carreus treballats que dóna accés a una sala coberta amb volta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1657, junt amb una creu i l'anagrama IHS intercalats, a la llinda. A l'extrem dret hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'JOAN PADRÓS Y SOLER DE LLOBERAS 1783' a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i un finestra central emmarcada amb pedra motllurada i decoració d'arc de cortina. La façana nord-oest té una estructura adossada a la part esquerra. Pròpiament a la façana hi ha una porta tapiada emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada tant al nivell de primer pis com al de golfes. La façana nord-est mostra la part dreta de menor alçada on hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis. Del centre de la façana en sobresurt un volum adossat amb teulada de doble vessant i una porta emmarcada amb pedra treballada. A la resta de la façana hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una altra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana sud-est té un pis més que la resta de l'edifici a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. A nivell de soterrani hi ha una obertura emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a una petita sala. El fet que aquesta obertura estigués soterrada fa uns anys fa pensar que aquesta part es podria haver utilitzat com a refugi. A la planta baixa hi ha una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada i dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars bisellats que formen una motllura al capitell. A les golfes es repeteix la galeria, tot i que en aquest cas és només de dos obertures . Sobre aquesta galeria, just sota teulada, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Davant la façana hi ha una lliça tancada, delimitada per murs de maçoneria de pedra i diverses estructures, com l'era enrajolada o la pallissa, que conté dues grans obertures d'arc de mig punt i un carreu on hi ha la inscripció: 'Joan Padros me fecit lo any 1740'. També són destacables les canals de pedra treballada que recullen l'aigua de pluja, la tina de glans i l'església de Sant Amanç, aquestes últimes dues recollides en una fitxa individual. 08255-28 Sector sud del terme municipal Pedrós es troba documentada des de l'any 982. Era una d'aquelles unitats territorials antíquíssimes que són citades als documents amb el nom del mas o vilar més important de l'indret. Les afrontacions d'aquest territori, que formava part inicialment de la jurisdicció del castell d'Oristà, eren: Vilaclara, Relat, Terradelles, la Serra de Pinós i Degollats. A mitjan segle XI la senyoria d'aquest territori era tinguda pel comte Ramon Berenguer i més endavant passà a mans de la Catedral de Vic i del monestir de l'Estany. Els masos més importants d'aquest territori eren: Pedrós, Soler de Pedrós (actualment dit el Solerot), Güell, Llofrens, Vilaseca de Pedrós i Vallgatina. Al segle XIV esdevé seu d'un llinatge de cavallers que abandonaren el casal i s'afincaren a Barcelona. Apareix documentada al segle XVI, en el fogatge de 1553, amb el nom de mas Pedrós i dins la Sagrera i la parroquia de Sant Feliu Sasserra. L'edifici actual fou construït probablement al segle XVII amb importants ampliacions i reformes al segle XVIII. 41.9538300,1.9701100 414645 4645163 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65784-foto-08255-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65784-foto-08255-28-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65785 El Solerot https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solerot-0 IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. XII-XVII El desús en el que es troba la masia provoca un deteriorament progressiu. El Solerot està situat en un punt elevat al nord-est de Llofrens des d'on es divisa Sant Miquel de Terradelles, al sud, i la Serra de Degollats, al nord. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats en paral·lel. El volum original és el situat més amunt i format per planta baixa i primer pis i té adossats al sud, en un nivell inferior, dos volums, el de l'extrem sud dels quals també compta amb el nivell de golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb algunes parts ampliades amb obra vista, i amb les cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, presenta els diversos volums ben diferenciats. En el de l'extrem dret, el més antic, hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat just a sobre. Just al davant hi ha les restes dels murs de pedra que delimitaven la rampa empedrada que conduïa al portal. En el volum central hi ha únicament una finestra reformada a nivell de primer pis. En el volum de l'extrem esquerre hi ha un accés emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, tant a la planta baixa com al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes, on el parament és d'obra vista. Destaca també en aquest volum adossat un carreu on hi ha inscrit 'SULAROT' amb la data de 1800. La façana nord mostra dues parts diferenciades. En la de l'esquerra, més alta, no hi ha obertures i en la de la dreta, hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada. La façana oest, com la principal, mostra els diferents volums que formen l'edifici. En el de l'esquerra, el més antic, la façana forma un queixal i està adossada directament a un cingle rocós. Conté una porta emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals reformada amb maó. Al volum central hi ha una porta emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa, i una finestra al primer pis, emmarcada amb brancals de maó, llinda de fusta i ampit de pedra. En el volum de l'extrem dret hi ha quatre finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb maó, i dues finestres emmarcades amb maó a les golfes, on el parament també és d'obra vista. Davant d'aquesta façana hi ha diverses estructures d'ús agropecuari, bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb maó, tot i que actualment la majoria estan derruïdes. La façana sud té un cobert adossat a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda de pedra treballada i a les golfes , dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó. Just sota teulada hi ha dues obertures més, reformades modernament. 08255-29 Sector sud del terme municipal El Solerot es troba documentada al segle XII com a Soler de Pedrós com a batllia de la Catedral de Vic formant part de la antiga unitat territorial de Pedrós. Apareix també en el fogatge de 1553, amb el nom de mas del Soler de Pedrós i dins la Sagrera i la parròquia de Sant Feliu Sasserra. L'edifici actual fou reformat probablement al segle XVII sobre els vestigis medievals, amb importants ampliacions i reformes posteriors. 41.9652300,1.9820800 415652 4646417 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65785-foto-08255-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65785-foto-08255-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65785-foto-08255-29-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65786 Les Canals dels Llucs https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-canals-dels-llucs XVIII A causa del desús es va deteriorant progressivament i la teulada del volum antic es troba parcialment aterrada. Les Canals està situada en una zona lleugerament elevada a l'est de la riera de Merlès, al nord de cal Pau Serrador i cal Jaume. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums principals separats per uns metres i dedicats a l'habitatge. El volum més petit, de planta baixa i primer pis, és alhora el més antic, mentre que el modern compta també amb el nivell de golfes. Ambdós estan bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en els dos casos, tot i que no coincideixen en orientació ja que el volum antic s'orienta a l'est i el modern al sud. La façana principal del volum antic, orientada a l'est, presenta estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i també amb obra vista, adossades a dreta i esquerra de la façana. Al centre hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1748 junt amb una creu intercalada a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana nord es troba molt coberta de vegetació. S'hi intueixen dues finestres a nivell de primer pis, una emmarcada amb pedra treballada actualment tapiada i una de reformada. La façana oest conté petits contraforts a nivell de planta baixa sobre els que hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada simplement amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres més, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra reformada. La façana sud té diverses estructures adossades que s'uneixen amb el volum modern, algunes de les quals es troben en un nivell força inferior respecte la masia a causa de l'important desnivell sobre el que s'assenta. En el tram de la façana visible no hi ha cap obertura. La façana principal del volum modern, orientada al sud, presenta a nivell de planta baixa dues portes emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda d'arc rebaixat de maó i tres finestres emmarcades amb maó. Al primer pis hi ha una galeria de punta a punta formada per cinc obertures d'arc rebaixat, dues de les quals es troben tapiades, emmarcades amb maó i sustentades per pilars de maó, exceptuant-ne un de pedra. A les golfes es repeteix la disposició amb una altra galeria de cinc obertures d'arc rebaixat, tot i que en aquest cas són de menor alçada. Com al primer pis, dues de les obertures estan tapiades. La façana est conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada tapiat. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb maó amb unes escales de pedra que hi accedeixen, a més d'una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de pedra. A les golfes hi ha dos grans finestrals emmarcats amb maó actualment tapiats. Resulta destacable un dels carreus que formen la cantonada amb la façana nord, on hi ha la inscripció 'ANY 1915'. La façana nord conté dues espitlleres reformades a la planta baixa, dues finestres al primer pis, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra i maó, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. La façana oest, parcialment adossada a les estructures que hi ha al voltant del volum antic, forma un queixal. Conté a nivell de primer pis dues finestres emmarcades amb maó i a les golfes, la continuació de la galeria de la façana sud amb tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó i actualment tapiades. Completa el conjunt de la masia, una pallissa de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra ubicada a l'est dels dos volums. 08255-30 Sector sud-oest del terme municipal 41.9587200,1.9080700 409510 4645770 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65786-foto-08255-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65786-foto-08255-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65786-foto-08255-30-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65787 Cal Pau Serrador https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-serrador XVIII-XIX Part de la teulada i els murs de càrrega estan derruïts i la vegetació envolta el costat nord i est. Cal Pau Serrador està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, en una petita vall a l'est de la riera de Merlès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per tres volums de planta baixa, primer pis i golfes adossats en paral·lel i bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur per les diferents ampliacions. La teulada, actualment mig esfondrada, és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, mostra els tres volums que formen l'edifici. En el de l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. En el central hi ha una porta amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, un balcó emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a les golfes. En el volum de la dreta hi ha un portal amb brancals de pedra treballada i llinda d'arc rebaixat de maó a la planta baixa, una finestra emmarcada amb maó al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana sud té un gran esvoranc central, sense que hi hagi cap obertura en el tram de mur de càrrega conservat. Les façanes est i nord estan completament tapades per la vegetació. Al davant de la façana principal de l'edifici hi ha diverses estructures d'ús agropecuari com la pallissa o les corts del bestiar, bastides amb murs de maçoneria de pedra i ampliades amb obra vista. 08255-31 Sector sud-oest del terme municipal 41.9516800,1.9071000 409420 4644989 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65787-foto-08255-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65787-foto-08255-31-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65788 Cal Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-0 XIX S'ha reformat recentment. Cal Jaume està situada uns 100 metres al sud-oest de cal Pau Serrador, a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions força reformada, formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de primer pis una porta emmarcada amb pedra treballada a la que s'accedeix a través d'unes escales, a més d'una finestra emmarcada amb pedra treballada. A les golfes hi ha tres finestres reformades. La façana oest conté tres finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis i dues finestres reformades a les golfes. La façana nord té una cantonada integrada al mur denotant una ampliació. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha quatre obertures reformades. La façana est té una estructura de planta circular adossada que probablement correspon a la cisterna. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i a les golfes hi ha dues finestres reformades. 08255-32 Sector sud-oest del terme municipal 41.9512900,1.9064000 409361 4644946 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La imatge ha estat extreta del treball de masies de l'ajuntament de Merlès, fet per Montse Rocadembosch. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65789 Ca l'Estavirot https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestavirot XIX S'està restaurant i ampliant l'edifici amb obra. S'ha modificat l'alçada i algunes obertures. Ca l'Estavirot es troba situat al costat del camí que condueix a la masia de cal Pau Serrador. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, actualment modificat, format per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant. Els murs de càrrega eren de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades, algunes de les quals integrades al mur a causa de les ampliacions al llarg del temps. Les portes i finestres combinaven l'emmarcament amb brancals de pedra i llinda de fusta. Algunes d'elles també es trobaven emmarcades amb maó. 08255-33 Sector sud-oest del terme municipal 41.9487200,1.9053000 409266 4644662 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65789-foto-08255-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65789-foto-08255-33-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65790 Cal Martí Simón https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-simon XIX Ha estat restaurada recentment. Cal Martí Simón està situada en un punt elevat prop de la carena del serrat de les Sis Quarteres, uns metres a l'est del Ramassà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions reformada recentment, formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades al sud. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, forma una terrassa a nivell de primer pis. Hi ha únicament tres obertures, dues portes i una finestra emmarcats amb maó. La façana oest, que té únicament el nivell de primer pis a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia, conté tres finestres emmarcades amb maó. La façana nord forma un petit queixal per un cos adossat que sobresurt lleugerament. En aquesta façana hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana est conté tres finestres emmarcades amb maó tant a la planta baixa com a les golfes. 08255-34 Sector sud-oest del terme municipal 41.9540400,1.9141500 410007 4645243 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65790-foto-08255-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65790-foto-08255-34-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65791 El Ramassà https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ramassa XVIII Ha estat restaurada recentment. El Ramassà es troba situada al costat del camí que condueix des de la masia de la Vall de Vila-ramó a Puig-reig, a l'oest de cal Martí Simon. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. La casa ha estat restaurada recentment i s'ha mantingut el parament de murs de pedra i l'estiu constructiu dels emmarcaments amb brancals de pedra i llinda de fusta, actualment de nova construcció. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una porta d'accés i tres finestres a la planta baixa i quatre finestres al primer pis. A l'esquerra de la façana, antigues estructures agropecuàries (corts) han estat modificades i adaptades per a ús d'habitatge. A sobre s'hi ha obert un ampli porxo. A la part dreta de la façana hi ha una pedra amb la inscripció J.R 1987. A la façana nord-est s'hi obren dues finestres, una a nivell de planta baixa i una a nivell de primer pis. Uns metres endavant d'aquesta façana hi ha un cobert amb teulada d'una vessant i una pallissa construïda amb maçoneria de pedra amb poc morter que té dos nivells: la planta baixa amb un accés interior i el primer pis que conserva el tancament de les obertures amb llistons de fusta. La façana nord-oest presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment formant un queixal, en el qual s'hi ha conservat les restes de cairons vidriats que formaven part d'una tina de vi. A la resta de la façana s'hi obren quatre finestres. Uns metres davant d'aquesta façana hi ha una estructura circular construïda amb maçoneria de pedra on possiblement hi havia hagut una premsa de vi. Al voltant de la masia es conserven diverses estructures i elements relacionats amb la producció domèstica de vi. Un exemple és un cub de pedra revestit interiorment amb lloses on s'hi produïa el sofre per posar als ceps. Encara avui es poden observar restes d'aquest producte. 08255-35 Sector sud-oest del terme municipal 41.9541600,1.9125500 409875 4645258 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65791-foto-08255-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65791-foto-08255-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65791-foto-08255-35-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A l'interior de la casa s'hi conserva una tina de vi que es conserva integrada a l'ús actual de l'habitatge formant el marc de l'ull de l'escala que comunica la planta baixa amb el primer pis. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65792 Casa de Fusta https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-fusta XIX Una part de l'edifici es troba esfondrat i hi ha perill de ruïna de tot l'edifici. La Casa de Fusta es troba situada a uns metres del camí que condueix des de la masia de la Vall de Vila-ramó a Puig-reig, a l'oest de la masia de la Riera de Tortafè. Es tracta d'una casa de planta rectangular allargada formada per una sola planta, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra i s'observen cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions, algunes d'elles integrades als murs fruit de les ampliacions al llarg del temps. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de fusta. A l'esquerra del portal hi ha una espitllera i a sobre una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra i llinda de fusta. A la part dreta hi ha un cos adossat que sobresurt, amb coberta de lloses i teulada parcialment esfondrada. A la façana sud-est s'hi obren dues finestres i a la façana nord-est hi ha cinc petites finestres disposades irregularment. A la façana nord-oest hi ha una obertura a un nivell superior al del terra, coronada amb llinda de fusta, i una part que ha estat tapiada a l'esquerra. Uns metres endavant d'aquesta façana hi ha diverses estructures d'ús agropecuari: coberts, corts, etc. 08255-36 Sector sud-oest del terme municipal 41.9590600,1.9170700 410256 4645798 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65792-foto-08255-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65792-foto-08255-36-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65793 Riera de Tortafè https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tortafe PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). XV-XVII Bona part dels murs de càrrega de l'edifici estan derruïts i els carreus que els formaven s'acumulen al voltant. La Riera de Tortafè està situada en un punt lleugerament elevat envoltat de camps al sector sud-oest del terme municipal, al sud de l'església de Santa Margarida de Tortafè. Es tracta d'una masia de grans dimensions actualment mig enrunada, formada per un volum central de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures al voltant. El volum principal està bastit amb murs de maçoneria de pedra gran, essent en moltes parts carreus treballats col·locats a filades regulars. La teulada, avui en dia inexistent, era de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un imponent portal d'arc de mig punt adovellat, amb dues petites finestres a nivell de planta baixa, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra reformada i tres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra incompleta ja que n'ha caigut una part i la central, de majors dimensions i ubicada sobre el portal adovellat, amb ampit motllurat. A les golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb pedra bisellada, ambdues amb ampit motllurat. Antigament davant la façana principal hi havia un pati tancat, delimitat per estructures que actualment estan enrunades. La façana oest està completament derruïda i permet observar l'interior de l'edifici, molt ple de runa. En aquesta part i ha diversos cossos adossats completament aterrats que podrien haver estat estructures d'ús agropecuari de la masia. La façana nord està completament coberta d'heura, tot i que s'intueixen algunes obertures. A la planta baixa hi ha algunes petites obertures entre carreus a mode d'espitllera, i al primer pis una obertura emmarcada amb pedra bisellada que permetia l'accés a un cos de planta quadrada adossat al costat i que probablement era la cisterna. La façana est presenta un gran esvoranc a la part dreta, sense que s'observi cap obertura en el pany de paret que es conserva dempeus. 08255-37 Sector sud-oest del terme municipal La Riera de Tortafè coneguda originalment com a Riera de Tordafraer es troba documentada al segle XIV (1357). En un document del 22 de novembre de 1406 hi apareix Vicenç Riera de Tordafraer en un llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà. 41.9593000,1.9214800 410622 4645820 08255 Santa Maria de Merlès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65793-foto-08255-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65793-foto-08255-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65793-foto-08255-37-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65794 Cal Porter https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-porter XIX Cal Porter està situat a l'extrem sud-oest del terme municipal, en una zona boscosa prop de la riera de Merlès, al sud de la casa de la Molina i al nord de la casa de les Canals dels Llucs. És un edifici de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construït amb murs de maçoneria de pedra amb morter amb algunes parets parcialment arrebossades, presenta cantonades diferenciades amb grans carreus de pedra treballada i està formada per planta baixa, un pis i golfes. La façana, orientada al sud-oest, presenta un portal central emmarcat amb brancals i llinda pedra treballada (formada per tres blocs de pedra) d'arc deprimit convex. Dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada flanquegen el portal. Al primer pis es repeteix la mateixa disposició d'obertures: una finestra balconera emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada al centre i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra flanquejant-la. A les golfes domina una gran obertura d'arc rebaixat emmarcat amb maó i dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb monòlits de pedra treballada, flanquejant-la. La façana nord-oest presenta una petita finestra a la planta baixa i una finestra al primer pis emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-est està tancada per un mur de pedra i algunes parets que formaven part d'antigues estructures agropecuàries. Al primer pis s'hi obre un accés, emmarcat amb pedra treballada, que dóna a un petit terrat on hi ha un cos adossat que sobresurt perpendicularment. A les golfes s'hi observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, actualment tapiada. La façana sud-est presenta una sola finestra, a nivell de primer pis, emmarcada amb monòlits de pedra. 08255-38 Sector sud-oest del terme municipal Segons fonts orals cal Porter es va construir al límit del terme de la finca de la masia anomenada Vall de Vilaramó, que limitava amb el terme de la finca de la masia de Salelles, per tal de vigilar l'extracció de fusta del bosc que molta gent s'emportava. 41.9651100,1.9142400 410030 4646473 08255 Santa Maria de Merlès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65794-foto-08255-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65794-foto-08255-38-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65795 Salelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/salelles-0 XVII-XVIII La masia està completament enrunada i només es conserven els murs de càrrega fins a una alçada mitjana d'uns 2 metres. Salelles està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, en un punt lleugerament elevat sobre la riera de Merlès. Es tracta d'una masia de grans dimensions completament enrunada, formada originalment per un volum central de planta quadrada i diverses estructures i volums al costat, alguns dels quals probablement també estava destinat a l'habitatge. Els murs de càrrega, conservats fins a una alçada que varia entre 1 i 4 metres, són bastits amb maçoneria de pedra i amb carreus treballats delimitant les cantonades. Pel que fa a les obertures, només se'n observa una en totes les restes de l'edifici, emmarcada amb pedra treballada. La vegetació cobreix bona part dels murs de l'edifici i n'omple tot l'interior. 08255-39 Sector sud-oest del terme municipal 41.9681800,1.9119800 409847 4646816 08255 Santa Maria de Merlès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65795-foto-08255-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65795-foto-08255-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65795-foto-08255-39-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65796 La Torre Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-nova XVIII-XIX L'edifici es troba molt derruït amb bona part dels murs perimetrals per sota dels dos metres i la vegetació cobreix bona part de l'edifici. La Torre Nova està situada al marge est de la riera de Merlès, als peus de la vessant en el que es troben les restes de la Torre de Ginebret. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions molt derruïda i parcialment coberta de vegetació formada per un volum de planta pràcticament quadrada bastit amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades. Actualment es conserven part dels murs de càrrega, amb alguns punts on apareix la tàpia. Les cantonades són els punts on més ha resistit l'edifici, conservant alçades pròximes als 4 metres. Només s'observa una obertura, en la façana nord-est, emmarcada amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada. També són destacables alguns pilars que s'han conservat enmig dels murs de càrrega. 08255-40 Sector sud-oest del terme municipal 41.9880800,1.9289900 411284 4649007 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65796-foto-08255-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65796-foto-08255-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65796-foto-08255-40-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65797 Les Vinyotes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyotes XVIII Les Vinyotes està situada en un punt elevat a l'extrem oest de la plataforma en la que es troba el nucli de Pinós, en un punt amb vistes sobre la vall de Merlès. Es tracta d'una masia de petites dimensions, formada per un únic volum dedicat a l'habitatge d'un sol nivell i diverses estructures al voltant, la majoria de les quals aterrades. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest presenta una porta emmarcada amb pedra treballada i una data molt esborrada amb una creu intercalada a la llinda, una finestra també emmarcada amb pedra treballada i una porta de grans dimensions reformada a l'extrem dret. La façana sud conté tres finestres emmarcades amb pedra treballada, la façana oest, on hi ha una cantonada integrada al mur denotant una ampliació, conté dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una, tapiada, emmarcada amb monòlits de pedra treballada i finalment la façana nord no té cap obertura. 08255-41 Sector sud-oest del terme municipal 41.9781000,1.9272700 411128 4647901 08255 Santa Maria de Merlès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65797-foto-08255-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65797-foto-08255-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65797-foto-08255-41-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Una cadena al mig del camí restringeix l'accés a la casa. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65798 El Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-9 XVIII El Vilar es troba situada en un punt enclotat al sud-oest de la masia de Ginebret. Es tracta d'una casa d'una casa de planta irregular, de planta baixa i un pis, formada per un volum central envoltat per diversos cossos adossats que corresponen a antigues estructures agropecuàries i masoveries actualment reformades i habilitades com a habitatges independents (el Vilar, el Vilar xic, cal Traginer, cal Vaquer i cal Fadrí). Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord-est, presenta una forma de queixal ja que té un cos que sobresurt perpendicular de la part esquerra. Al centre de la façana hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, amb la data inscrita de 1798 i una creu al mig. A la dreta del portal hi ha una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda i ampit reformats. Al primer pis s'hi obren dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra. A la façana nord-oest hi ha una petita finestra a la planta baixa coronada amb llinda de fusta. Al primer pis s'hi accedeix a partir d'una escala moderna de ferro. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. A la façana sud-oest s'hi pot observar una finestra emmarcada amb monòlits de pedra que es troba actualment tapiada. A la banda dreta sobresurt un cos perpendicularment formant un queixal. La façana sud-est està formada per diversos adossats que corresponen a antigues estructures agropecuàries reformades per a ús d'habitatge. Al primer pis del volum central s'hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. 08255-42 Sector sud-oest del terme municipal 41.9766100,1.9344900 411724 4647728 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65798-foto-08255-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65798-foto-08255-42-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65799 Ginebret https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginebret XVIII Ginebret està situada en un altiplà elevat a pocs metres de l'església de Santa Maria de Pinós. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i diverses estructures adossades al voltant, especialment al costat sud on formen un pati tancat davant la façana principal de l'edifici. El volum principal, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, està format per planta baixa, primer pis i golfes sota teulada i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada, una petita finestra emmarcada amb maó i unes escales que condueixen a un accés reformat al primer pis, on també hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A les golfes hi ha únicament una finestra reformada. Davant aquesta façana hi ha un pati tancat, delimitat per la mateixa façana i per estructures agropecuàries disposades a banda i banda i bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb obra. Aquest pati o lliça té un únic accés orientat al sud, que conserva els brancals treballats. La façana est forma un petit queixal. A la part dreta hi ha una finestra reformada a la planta baixa i dues obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i un accés reformat que donava accés a l'antiga comuna, bastida amb obra. A la part esquerra hi ha dues finestres emmarcades amb maó tant a la planta baixa com al primer pis i a les golfes. La façana nord té dues petites estructures adossades a nivell de planta baixa. Pròpiament a la façana hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa; al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i dues finestres emmarcades amb pedra treballada tapiades, una de les quals amb la data molt erosionada de 1847 a la llinda). La façana oest, a on hi ha un cobert adossat, presenta a nivell de planta baixa un portal tapiat emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues de reformades amb llinda de fusta. 08255-43 Sector sud del terme municipal 41.9796200,1.9408800 412258 4648056 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65799-foto-08255-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65799-foto-08255-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65799-foto-08255-43-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65800 El Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-10 AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. XVII-XVIII El Puig està situat en un punt elevat en l'anomenat pla de Pinós, al nord de cal Gervasi i a l'est de Santa Maria de Pinós. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i diverses estructures adossades al voltant, especialment al costat sud on formen un pati tancat davant l'edifici. El volum principal, bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, i amb carreus treballats delimitant les cantonades, està format per planta baixa, primer pis, segon pis i golfes sota teulada, i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, forma un petit queixal amb la part esquerra sobresortint lleugerament. Al centre, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada just sobre el portal i una galeria que a la dreta, que en aquesta façana només té una obertura d'arc de mig punt. Al segon pis es repeteix la mateixa disposició amb una finestra reformada a l'esquerra i una galeria a l'extrem dret amb només una obertura en aquesta façana, també d'arc de mig punt. La façana nord està dominada per les dues galeries que hi ha a primer i segon pis, quedant sense cap obertura el nivell de planta baixa. Al primer pis la galeria està formada per quatre obertures d'arc de mig punt. Al segon pis es repeteix la disposició amb la diferència que les obertures són més grans i queden tancades com a balcons. Sobre el segon pis, a nivell de golfes hi ha dues obertures allargades i encara més amunt, just sota el carener, hi ha un carreu amb la inscripció 'AÑO 1822'. La façana oest té un cos adossat construït modernament. A la planta baixa hi ha una porta i dues finestres reformades. Al primer pis hi ha una obertura d'arc de mig punt continuant la galeria i quatre finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb maó. Al segon pis hi ha una obertura d'arc de mig punt que continua la galeria de la façana nord i cinc finestres, totes reformades. La façana sud té un pati tancat al davant, delimitat per diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana hi ha dues portes reformades i una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals amb la data de 1716 junt amb una creu intercalada a la llinda, dues finestres emmarcades amb maó al segon pis i dues finestres més, també emmarcades amb maó, a nivell de golfes. 08255-44 Sector sud del terme municipal El Puig es troba documentada el 1380 formant part de la batllia de Pinós del monestir de Lluçà. És probablement una edificació bastida entre els segles XVII i XVIII i ampliada amb un cos de galeries a principis del segle XIX. 41.9805000,1.9475400 412811 4648147 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65800-foto-08255-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65800-foto-08255-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65800-foto-08255-44-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs El Puig apareix a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya amb el nom de cal Gervasi. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65801 Cal Gervasi https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gervasi XVIII Tant la teulada com alguns trams dels murs de càrrega s'estan deteriorant progressivament. Cal Gervasi està situat en una zona enclotada dins l'àrea de Pinós, al sud del Puig i a l'oest de l'Anglada. Es tracta d'una masia de dimensions petites, formada per un únic volum de planta baixa, primer pis i golfes i planta pràcticament quadrada bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, té un petit pati tancat al davant, delimitat amb murs de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, i dues finestres emmarcades amb maó a les golfes. A la façana sud, on s'observa un tram del mur de càrrega bastit amb tàpia, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra reformada a les golfes. La façana oest té adossades algunes estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, actualment en estat de ruïna, que ocupen el nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i dues petites obertures entre carreus. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb maó. Finalment, la façana nord, no conté cap obertura. 08255-45 Sector sud del terme municipal 41.9787300,1.9478600 412835 4647950 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65801-foto-08255-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65801-foto-08255-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65801-foto-08255-45-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Apareix cal Gervasi en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya tot i que la descripció correspon a la masia del Puig. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65802 L' Anglada https://patrimonicultural.diba.cat/element/l-anglada IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. XIX Ca l'Anglada està situada al nord de Sant Pau de Pinós al costat del camí que condueix a Ginebret, entremig de la masia de cal Miquel i la masia el Puig. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i reformes amb maó. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals de pedra i coronat amb un arc rebaixat de maó a plec de llibre. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb brancals de maó i coronada amb llinda de pedra. A l'esquerra del portal, i pertanyent al cos adossat de la façana oest, hi ha una finestra amb brancals de pedra i arc rebaixat de maó pla. Al primer pis, situada sobre el portal hi ha una finestra balconera emmarcada amb maó. La flanquegen dues obertures: una antiga finestra balconera reconvertida en finestra que combina pedra i maó en l'emmarcament i una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra. Sota el carener s'obre un òcul emmarca amb maó. A la façana est s'hi obren tres finestres: dues a la planta baixa i una al primer pis, totes elles reformades. També es poden observar dues pedres guarda-rodes delimitant l'antiga porta de la lliça que només conserva els brancals. La façana nord té adossats dos cossos que sobresurten perpendicularment i amb diferent nivells de teulades a una vessant. Presenta un òcul emmarcat amb maó a la part superior i tres finestres reformades. A la façana oest hi ha un cos adossat a nivell de planta baixa amb teulada d'una vessant. A nivell de primer pis hi ha una finestra reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, actualment tapiada. A uns metres de l'extrem sud-est de la casa hi ha l'antic paller de la masia que s'ha reconstruït i habilitat per habitatge de turisme rural. 08255-46 Sector sud del terme municipal L'Anglada es troba documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Pau de Pinós sota el nom de mas Anglada. L'edifici actual fou bastit probablement al segle XIX amb ampliacions i reformes posteriors. 41.9788600,1.9511700 413109 4647961 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65802-foto-08255-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65802-foto-08255-46-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65803 El Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-1 XVIII El Bosc està situada uns 150 metres a l'oest del petit nucli de cases que envolten l'església de Sant Pau de Pinós. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per una volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures molt derruïdes adossades al nord i a l'est. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i la teulada és de doble vessant, amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, té un petit pati al davant, delimitat amb murs de pedra i amb un accés principal d'arc de mig punt lleugerament rebaixat i adovellat. Pròpiament a la façana s'hi observa un portal emmarcat amb pedra treballada, sobre el quals s'aprecia la data de 1981 indicant la última reforma de l'edifici, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra treballada, la llinda del qual està decorada amb un petit arc conopial i diversos motius geomètrics entre dos creus, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord conté una porta emmarcada amb pedra treballada convertida en finestra a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana oest té a nivell de planta baixa, una antic forn de pa, tapiat i sense la volta. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i amb decoracions dentades decorant la llinda, i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana sud, on el parament conserva restes d'arrebossat, conté a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, un brancal de la qual és una antiga llinda amb decoració d'arc conopial i diverses decoracions quadrades. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una obertura de grans dimensions emmarcada amb un arc rebaixat de maó. 08255-47 Sector sud del terme municipal 41.9703200,1.9539900 413331 4647010 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65803-foto-08255-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65803-foto-08255-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65803-foto-08255-47-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65804 Rectoria de Sant Pau de Pinós https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pau-de-pinos XIX-XX S'observa part de l'arrebossat i la tàpia escrostonats i hi ha vegetació que creix als murs. La Rectoria es troba situada a la banda nord de l'església de Sant Pau de Pinós, pràcticament a tocar d'aquesta. Es tracta d'un edifici de planta rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra i tapia arrebossada i cantonades diferenciades amb maó. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està formada de planta baixa, un pis i golfes. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'arc rebaixat al centre emmarcat amb maó. Adossat al portal i sobresortint perpendicularment hi ha una cisterna construïda amb obra i coronada amb pedra. Flanquegen el portal i la cisterna dues finestres reformades. Al primer pis hi ha dues finestres dues finestres i un balcó central, totes elles emmarcades amb maó. A les golfes, seguint la mateixa disposició d'obertures del primer pis, s'hi obren tres finestres en forma d'òcul emmarcades amb maó. A la façana sud, que s'orienta a l'església, s'obre una galeria a nivell de golfes amb dues arcades d'arc rebaixat i barana de maó. A la dreta hi ha una finestra amb porticó de fusta. A la resta de la façana s'hi observen algunes finestres tapiades. A la façana est, pràcticament coberta per vegetació, s'hi poden observar dues finestres al nivell de primer pis. A la façana nord s'hi obren petites finestres; les tres del primer pis i la de les golfes emmarcades amb maó. 08255-48 Sector sud del terme municipal 41.9707200,1.9557900 413481 4647053 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65804-foto-08255-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65804-foto-08255-48-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65805 El Pla de Pinós https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-pinos IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. XVIII A causa del desús, l'edifici es deteriora progressivament. El Pla de Pinós està situada al nucli de Sant Pau de Pinós, quedant adossat al sud-est de l'església. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant, especialment al sud. Està bastida amb murs de maçoneria amb molt morter amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant una ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un cos ampliat a l'edifici amb obra vista i té un pati tancat al davant, delimitat amb diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i obra vista, i amb l'accés principal orientat a l'est. Pròpiament a la façana hi ha dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó als tres nivells, formant un porxo a la planta baixa i una galeria al primer pis i a les golfes. També hi ha un balcó emmarcat amb maó al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. La façana est conté a nivell de planta baixa tres petites obertures, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i una altra amb pedra bisellada. A la part esquerra de la façana hi ha estructures adossades i a uns metres, l'antiga pallissa de dos nivells, bastida amb murs i pilars de maçoneria de pedra i actualment sense coberta. La façana nord delimita pel sud al cementiri, al que es troba adossat. En la façana s'observa un pany de mur amb grans carreus i una única obertura, una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. La façana oest està adossada en el seu extrem esquerre a l'església de Sant Pau de Pinós a través de la sagristia que s'estén a la part posterior de l'església. Al centre de la façana hi ha adossada una estructura de planta quadrada bastida amb obra vista que correspon a la cisterna i que té un accés lateral emmarcat amb monòlits de pedra treballada. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, extremadament erosionada i una porta emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1763 inscrita a la llinda, molt erosionada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada tapiades, dues finestres emmarcades amb maó i la obertura que dóna accés a la cisterna, emmarcada amb pedra motllurada i amb una creu sobre una base triangular picada a la llinda. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals tapiades, i dues finestres emmarcades amb maó. En l'extrem dret es troba el volum adossat al sud amb obra vista que en aquesta façana no conté obertures. 08255-49 Sector sud del terme municipal El Pla de Pinós es troba documentat en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Pau de Pinós. L'edifici actual fou bastit probablement als segle XVII i XVIII amb ampliacions i reformes posteriors. 41.9705400,1.9560100 413499 4647032 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65805-foto-08255-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65805-foto-08255-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65805-foto-08255-49-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
65806 La Bruguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruguera XVIII No conserva la teulada i una part dels murs de càrrega de l'edifici estan derruïts. La Bruguera està situada al marge d'un camp, uns 100 metres a l'est de la carretera BV-4401, al sud del nucli de Pinós. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions parcialment enrunada formada per un volum principal de planta rectangular i de planta baixa i primer pis bastit amb murs de maçoneria de pedra, tot i que en algunes parts s'ha desprès la pedra quedant la tàpia a la vista. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats i la teulada, avui en dia inexistent, era de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta una cantonada diferenciada integrada al mur denotant una ampliació. A la meitat esquerra hi ha una porta a la planta baixa i una finestra al primer pis, ambdues emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. A la meitat dreta hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i un balcó emmarcat amb pedra treballada al primer pis que només conserva part dels brancals. La façana oest, on s'observa directament la tàpia en tot el mur de càrrega, conté una finestra a nivell de primer pis i un petit cos adossat que sobresurt a l'extrem dret, possiblement l'antic forn de la casa. La façana nord, com la principal, presenta una cantonada diferenciada integrada al mur de càrrega. A la meitat esquerra no hi ha obertures i a la dreta un gran esvoranc al mur de càrrega, el mateix que es troba a la façana est de l'edifici. 08255-50 Sector sud del terme municipal 41.9609700,1.9605800 413865 4645965 08255 Santa Maria de Merlès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65806-foto-08255-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65806-foto-08255-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65806-foto-08255-50-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml