Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65997 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-5 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. CPCPTC (1998). Agenda de les tradicions catalanes. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | Es va deixar de celebrar a causa del risc de foc. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament a Santa Maria de Merlès cada masia encenia una foguera i fins va pocs anys encara s'encenia una gran foguera central a la plaça de l'església, on els veïns es reunien i on s'oferia coca i moscatell. | 08255-241 | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Joan Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: 'Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector'. | 42.0010800,1.9780000 | 415361 | 4650401 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65997-foto-08255-241-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65998 | Tonades de pastors del Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tonades-de-pastors-del-llucanes | AMADES, Joan (1983). Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores,S.A i Edicons 62, S.A. | XIX | Actualment ja no es fan servir les tonades per conduir els ramats. | Els pastors lluçanesos tant cantaven com xiulaven, i semblantment com de cançons, tenien xiulades especials per a cridar i menar el bestiar per diverses de les seves necessitats. Les tonades dels pastors del Lluçanès, recollides bàsicament per JM Vilarmau de Merlès, que s'han publicat al Costumari Català de Joan Amades són les següents: - Tonada que xiulaven per apletar el ramat (Andreu Estarelles). - Tonada que xiulaven per apletar el ramat (JM Vilarmau). - Tonada de flabiol per a convidar el bestiar a murriar. - Tonada de flabiol per a menar el bestiar a beure. - Tonada de flabiol per a cridar les ovelles a l'aprest a l'hora de munyir-les. - Tonada dels pastors per a espantar el vent roig. - Tonada dels pastors per a cridar el vent de llevant. - Tonada dels pastors per a cridar el vent de ponent. - Tonada dels pastors per a menar el bestiar a salar. - Tonada que xiulaven els pastors per munyir. - Tonada dels pastors lluçanesos per engegar el bestiar. | 08255-242 | Les tonades de pastors que feien servir els pastors del Lluçanès, per tal de controlar i conduir el bestiar - ja que la música els servia per governar bé els ramats-, varen ser recollides pel folklorista JM Vilarmau, de Merlès, i es troben publicades al Costumari Català de Joan Amades. La cultura musical dels pastors no responia a una necessitat espiritual de caràcter artístic, sinó a un fet pràctic i útil; tenia el valor d'una eina. Les tonades eren interpretades tant amb xiulets com amb un flabiol, que era, temps enrere, un instrument indispensable d'un pastor. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65998-foto-08255-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65998-foto-08255-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les tonades es troben publicades al Costumari Català. El curs de l'any. Vol. III, pàgines: 809, 817, 818, 820, 829, 830, 832, 834. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65981 | Arxiu municipal de Santa Maria de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-maria-de-merles | XIX-XX | L'arxiu municipal de Santa Maria de Merlès conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament, i presenta un abast cronològic que va des de 1863 fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Santa Maria de Merlès ocupa 194 unitats d'instal·lació, amb un volum de 25'8 metres lineals. Entre les unitats d'instal·lació dels fons municipal, però, hi ha documentació relativa a altres institucions, especialment del Jutjat de Pau, i d'altres municipis. L'arxiu municipal està ubicat a la planta baixa de l'ajuntament i la documentació es troba instal·lada en una sala amb prestatgeries metàl·liques i classificada en capses tancades de cartró. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Administració General (1877-1999) 1.1 Terme Municipal (1877-1925) 1.2 Òrgans de Govern (1902-1996) 1.3 Alcaldia (1957-1995) 1.4 Secretaria (1957-1999) 1.5 Serveis jurídics (1991-1994) 1.6 Personal (1926-1973) 1.7 Correspondència (1878-1998) 2. Hisenda (1863-1999) 2.1 Patrimoni (1931-1974) 2.2 Intervenció (1886-1999) 2.3 Tresoreria (1902-1998) 2.4 Fiscalitat (1863-1996) 2.5 Juntes i comissions (1902-1931) 3. Proveïments (1901-1999) 3.2 Aigües, fonts i safareigs (1901-1946) 3.6 Control de proveïments (1917-1958) 3.9 Servei de correus (1928-1999) 4. Beneficència i assistència social (1939-1981) 4.4 Subsidi al combatent (1939-1981) 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1939-1955) 4.7 Juntes i Comissions, Patronats, Junta local de Reformes Socials (1962-1962) 4.8 Cooperació i solidaritat (1962-1962) 5. Sanitat (1901-1997) 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1901-1997) 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal (1939-1997) 5.9 Inspecció veterinària (1940-1968) 5.11 Juntes i comissions municipals (1929-1929) 6. Obres i urbanisme (1899-1997) 6.2 Planejament i gestió urbanística (1979-1989) 6.3 Obres d'infrastructura (1899-1997) 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1926-1993) 6.7 Obres particulars (1960-1995) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1963-1996) 7. Seguretat Pública (1870-1996) 7.3 Passaports, passis de radis (1955-1996) 7.5 Guardes jurats (1870-1910) 7.8 Protecció civil. Actuació ciutadana (1983-1993) 8. Serveis militars (1923-1998) 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1942-1998) 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1923-1963) 8.6 Correspondència militar (1950-1993) 9. Població (1875-1997) 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1877-1991) 9.2 Padró municipal d'habitants (1875-1997) 10. Eleccions (1866-1996) 10.1 Eleccions municipals (1866-1995) 10.3 Eleccions Diputats Provincials (1892-1929) 10.4 Eleccions Parlament de Catalunya (1980-1992) 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1872-1996) 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1987-1989) 10.7 Referèndums i plebiscits (1947-1986) 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1871-1993) 11. Ensenyament (1870-1968) 11.2 Ensenyament primari (1955-1968) 11.8 Juntes i comissions municipals (1920-1936) 12. Cultura (1915-1995) 12.1 Festa Major. Festes Populars (1954-1995) 12.2 Activitats i iniciatives culturals (1961-1963) 12.7 Esports (1986-1993) 12.9 Promoció turística (1989-1992) 12.10 Juntes i comissions municipals (1915-1927) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1916-1998) 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1916-1998) 13.2 Danys a l'agricultura, plagues, extinció animals perillosos (1990-1990) 13.3 Foment forestal (1925-1996) 13.5 Juntes i comissions municipals (1927-1932) 13.6 Medi ambient (1974-1996) 13.7 Representativitat agropecuària (1998-1998) | 08255-225 | Ajuntament de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona el juliol de 2005. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65981-foto-08255-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65981-foto-08255-225-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65985 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-5 | XX | Es tracta d'una col·lecció de fotografies antigues (còpies de les originals) cedides per particulars del municipi de Santa Maria de Merlès. Les còpies, la majoria en blanc i negre i d'altres en color, es troben conservades en un àlbum dins de fundes de plàstic. Les imatges, bàsicament del segle XX, es troben classificades segons la temàtica. Hi ha fotografies de la construcció del pont nou de Sant Cristòfol de l'any 1943, cotxes i carruatges, fotografies de la Fàbrica dels anys 20 i 30 del segle XX amb les treballadores i fotografies de l'antiga Serradora. També hi ha un grup de fotografies de feines o oficis d'abans on hi ha filadores, pagesos, caçadors, pastors, ferrers, segadors, pallers, etc. Un altre tema és el Folklore, amb fotografies de les caramelles als anys 70, tant a la zona rural com al nucli de Santa Maria de Merlès. Amb el tema dels llocs d'interès hi ha fotografies de les masies d'Escrigues, el Riambau, la font de Borralleras, cal Ferrer, l'interior de l'església de Sant Miquel abans de la Guerra Civil, el Castellot, les recloses del Molí d'Escrigues i de la Fàbrica de l'any 1942, el Pont de Sant Martí, l'església de Santa Maria de Merlès, etc. També hi ha fotografies dels alumnes i mestres de l'Escola de Santa Maria dels anys 20, 50 i 70 del segle XX. En un altre apartat hi ha fotografies de famílies del poble, el cor de Merlès, equips de futbol així com també celebracions com la vinguda de la Verge de Fàtima o la processó de Sant Marc a la capella de Ginebret. | 08255-229 | Ajuntament de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | 42.0009700,1.9783700 | 415392 | 4650389 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65985-foto-08255-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65985-foto-08255-229-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65982 | Arxiu parroquial de Sant Martí de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-merles | <p>www.abev.net</p> | XVII-XIX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Martí de Merlès es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Martí de Merlès conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 4 sèries amb 5 unitats documentals, en suport de paper i foli amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1624 al 1884, tot i que hi ha rectorologis que reculen fins a la data de 1596. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Martí de Merlès són les següents: - Sèrie. 2.70.58. Visites pastorals. 1 UD. 1686-1884. 'Llibre de visita de Sant Martí de Merlès des de 1686 â 1884' - Sèrie: 2.70.59. Consueta.2UD. 1648-1878. 2.70.59. Consueta 'Consueta de las obligations del rector de Sant Martí de Marlès en la servitut tant de la Iglésia parrochial de dit Sant Martí com també de sa suffraganea Sant Pau de Pinós. Feta per Francesch Clarà rector de ditas iglésias 1648'. 2.70.59. Consueta 'Llibre en lo qual se conté tot lo que pertany a la rectoria de Sant Martí de Marlès del Bisbat de Vich essent rector lo Doctor Josep Trasserra prevere any 1701'. - Sèrie: 2.70.61. Comptes. 1 UD. 1649-1668. 'Comptes presentats pels obrers i comptes del rector referent al bací de les ànimes'. - Sèrie: 2.70.75. Vària notarial. 1UD. 1624-1646. 'Recull de còpies d'actes notarials'</p> | 08255-226 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65982-foto-08255-226-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65983 | Arxiu parroquial de Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-miquel-de-terradelles | <p>www.abev.net</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Miquel de Terradelles es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Miquel de Terradelles consta de 8 sèries amb 11 unitats documentals, en suport de paper amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1879 al 1996. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Miquel de Terradelles són les següents: - Sèrie. 2.156.51. Baptismes. 2 UD. 1879-1942. - Sèrie. 2.157.52. Confirmacions. 1 UD. 1889-1935. - Sèrie. 2.157.53. Matrimonis. 2 UD. 1881-1986. - Sèrie. 2.157.54. Defuncions. 1 UD. 1882-1935. - Sèrie. 2.157.58. Visites pastorals. 1 UD. 1996. - Sèrie. 2.157.60. Inventaris parroquials. 2 UD. 1944-1991. - Sèrie. 2.157.67. Documents solts d'administració. 1 UD. 1925-1976. - Sèrie. 2.157.70. Testaments. 1 UD. 1939.</p> | 08255-227 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | <p>Els llibres foren custodiats a la parròquia fins que cap als anys 1970 passaren a la parròquia d'Oló on varen romandre fins el seu ingrés a l'ABEV. El fons ingressà a l'ABEV el 12 d'abril de 2006 procedent de la rectoria d'Oló i se'n feu document de dipòsit.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65984 | Arxiu parroquial de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pau-de-pinos | <p>www.abev.net</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Pau de Pinós es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Pau de Pinós consta de 3 sèries amb 3 unitats documentals, en suport de paper amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1877 al 1918. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Pau de Pinós són les següents: - Sèrie. 2.97.53. Matrimonis. 1 UD. 1878-1888. - Sèrie. 2.97.54. Defuncions. 1 UD. 1877-1888. - Sèrie. 2.97.59. Consuetes. 1 UD. 1877-1918.</p> | 08255-228 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65990 | Goigs a Sant Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-segimon | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Segimon, que es venera a la capella de Sant Segimon de Teulats. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Segimon vestit com un rei, flanquejat per dibuixos de dos gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. TORNADA Màrtir i rei benaurat cantarem vostres llaors: Sigueu de tots advocat Sant Segimón gloriós; --- Essent de molt poca edat a Déu tant vau estimar que'ls Pares i el Principal per Ell vau abandonar; a Borgonya fóreu nat fill d'un rei molt generós; El reialme de Borgonya gran com és, no us deia res, el Monsteny de Catalunya vostre cor atreia més; Allà viviu allunyat d'aquest món tant enganyós; Oblidat de la riquesa d'honors i de títols grans váreu viure amb gran pobresa enmig d'humils ermitants; Tant sols és alimentat de pa i d'herbes vostre cor; Per voler celestial vostre pare us va trobar al convent de Sant Marçal anant a cercar un pa; que us daven per caritat cada divendres a Vós; Vos el pare coneixieu, ella Vós no us conegué. Us demanà si sabieu on era un fill que perdé; Vós tranquil li heu contestat que'l fill li dureu, joiós; En veure l'aflicció de vostre pare estimat li demanàreu perdó a la Font de Matagalls; dient-li amb humilitat jo soc el fill que cerqueu Vós; Oh! Digues, fill estimat perquè t'has portat així? Gran torment ens has donat a ta mare i també a mi; Dones ara es ma voluntat que a Borgonya anem tots dos; No poguèreu resistir del bon pare el manament, car haver d'alli sortir us causà gran sentiment; Les campanes han sonat en entrar al regne Vós; Molt poc després us casàreu per divina providència i el reialme governàreu amb virtut i gran prudència; de Déu fóreu premiat i us féu el cel grans favors; A vostres vassalls tinguèreu tant gran respecte i amor que per salvar-los volguéren morir en mans d'un traidor; Vàreu ésser degollat i els dos fills i muller amb Vos; Clodomir, rei de la França que un tirà molt cruel fou amb tant injusta venjança us féu tirar dins un pou; on se veu gran claretat, honrant Deu vostre cos; Per vostres grans dignitats rei i màrtir excel·lent els febrosos i trencats els lliureu del seu torment; I en tota necessitat deu auxili, bondadós; En vostra Santa capella d'aquest casal de Taulats sigueu sempre el centinella i guardeu nostres sembrats; Dones amb Vós tots hem posat nostra esperança i socors.</p> | 08255-234 | Capella de Sant Segimon de Teulats. Santa Maria de Merlès. | 42.0016200,2.0015900 | 417316 | 4650438 | 1935 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Publicació d''Els Amics dels Goigs'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65992 | Goigs a Santa Maria Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-magdalena | XIX | <p>Es tracta dels Goigs a Santa Maria Magdalena que es venera a la capella de Santa Magdalena de la Cortada. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Maria Madalena, flanquejat per dibuixos de paneres amb fruita. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com la tornada. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha la partitura amb la música. TORNADA Puig que forta vau trencar del pecat la vil cadena; Ensenyaunos, Magdalena, nostras culpas a plorar. -- De Magdalo'n lo casal, gran castell del hebreu poble, vareu neixer rica y noble y agraciada sens igual, en esta vida mortal aixis lo cel vos devallá, etc. En plahers, caricias y flors la vostra infancia passareu, mes als tretse anys ja quedareu sens pares y protectors; de caudals y richs tresors hereva os varen nombrar, etc. Llavors comensá á brindarvos lo del mon ab sos festeigs y ab diversions y passeigs procurá'n afalagarvos, y ab sas manyas enganyarvos per vostre cor enredar, etc. Las pompas y vanitats vostre cor van suduhir, també volguereu seguir als gustos y liviandats, y ab tal sort d'inquitats vareu dotse anys malgastar, etc. Jesús qu'era rica mina de la gracia y de salut, veyent vostre cor perdut, fet del mon una joguina, vos enviá sa llum divina, puig os volia salvar, etc. Veyent llavors vostra errada vos tirareu á sos peus, renunciant als falsos deus qu'os tenian encisada, de dolor llavors passada diguereu: May mes pecar, etc. De Jesús l'amor creixia cada jorn en vostre cor; com en son jardí la flor la virtut en ell floría, vostre esperit ja sol volía per Jesús sufrir y penar, etc. Sempre mes detrás anareu de Jesús, fins al calvari, mortalitat ab un sudari lo sant Cos allí mirareu, mes despres lo contemplareu resplandent al cel pujar, etc. Deu, ab vos gran maravella volgué fer dins lo mar blau, al ser ficada á una nau sense rems, sens nort ni estrella; puig sortireu de Marsella, hont lo cel os vá guiar, etc. L'Evangeli predicareu als pagans d'aquell pahís, y'l camí del paradís ab l'exemple ‘ls hi mostrareu, cap al cel sempre mirareu per son favor alcansar, etc. Trenta anys fereu penitencia dintre d'una humida cova, la vostra anima alli troba una ven de vera ciencia, mes la divinal clemencia al cel os volgué portar, etc. Desde allí, oh Magdalena, per lo poble de Marlés sigueu un advocat més per los mals de tota mena, sí'ns sobrevé alguna pena, ajudáunosla á passar, etc.</p> | 08255-236 | Capella de Santa Magdalena de la Cortada. Santa Maria de Merlès. | 42.0061900,1.9796900 | 415508 | 4650967 | 1897 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Antoni Serra Comelles, Pbre. | Els goigs van ser publicats de nou l'any 1929 per R.P. Ramon Serra Comellas, O.S.A. germans i fills de Santa Maria d'Olvan. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65986 | Goigs a la Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-santissima-trinitat | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a l'inefable misteri de la Santíssima Trinitat que es canten a la capella de la Trinitat de Vilalta. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics. A la part superior hi ha una imatge de l'interior de la capella, flanquejat per dos dibuixos de gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció i la tornada. A diferència d'altres goigs, en aquest no hi ha la partitura amb la música. Sacra divina Unitat, digna de tota alabança, dau-nos Fe, Amor i Esperança, Santíssima Trinitat. ---- Immens i Etern Senyor, Immutable, incomprensible; de lo visible i invisible Omnipotent Creador; puix amb afectes d'amor publiquem tal veritat. Que les persones son tres en Déu, la nostra fe creu, també que el Fill home es feu per nostre gran interés. Una en tres persones és l'Eterna Divinitat. Tal el Pare es considera que no es pot pas produir, ni d'altre pot procedir perquè és persona primera. Eixa veritat venera tota la Cristiandat. El Fill és en tot igual al Pare en son Naixement; nat de son enteniment, Fill únic i Natural. Al Pare és consubstancial, engendrat i no creat. L'esperit Sant, que és ardor, rep del Pare i Fill el ser; un principi verdader són els dos d'aquell amor; impuls d'un Etern Fervor, procedeix per voluntat. Tant Sant és el Pare Etern com el Fill i com l'Amor: no hi ha major ni menor en tant inefable tern. Són tres en un sol govern amb una sola bondat. De Vós, oh Suprem Senyor, el Cel, que gran plaer és, tot el poble de Marlés espera ple de fervor, venerant com a major la vostra solemnitat. TORNADA Alabem amb dolça veu al Misteri Sacrosant: Pare, Fill i Esperit Sant tres persones i un sol Déu.</p> | 08255-230 | Capella de la Trinitat de Vilalta. Santa Maria de Merlès. | 42.0267300,1.9886000 | 416273 | 4653239 | 1949 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs són cantats el dia de l'aplec de Vilalta. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65993 | Aplec de la capella de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-capella-de-vilalta | L'aplec de Vilalta es celebra a la capella de la Trinitat de la masia de Vilalta el dia de la Trinitat (el diumenge abans de Corpus). A l'aplec hi participa veïns del municipi de Santa Maria de Merlès així com també de municipis propers com de Prats de Lluçanès. Antigament la missa es celebrava al matí, es cantaven els goigs, el trisagi i es resava el rosari. Era costum, i encara ara es manté, donar un pa beneït als participants de l'aplec. Els pans beneïts que es repartien en algunes festivitats de certs Sants eren considerats medicinals per combatre algunes malalties. Un cop fora la canalla jugava a picar esquenes i els veïns anaven a la font de Vilalta i allargaven la diada fins a la tarda. Actualment la missa es celebra a la tarda. | 08255-237 | Capella de la Trinitat de Vilalta. Santa Maria de Merlès. | L'aplec de Vilalta, actualment, és l'únic acte religiós que es celebra a la capella de la Trinitat de Vilalta. Antigament s'hi celebraven dues misses més durant l'any. | 42.0267300,1.9886000 | 416273 | 4653239 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65993-foto-08255-237-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'aplec s'organitza pels propietaris de la masia de Vilalta. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66000 | Arxiu de Josep M. Vilarmau i Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-josep-m-vilarmau-i-cabanes-0 | VILARMAU, Josep M (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular. S'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista de Santa Maria de Merlès que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès. Es tracta d'un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Santa Maria de Merlès, hi ha recollit un volum important d'informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès. Són les següents: - Cançons cavalleresques i llegendàries: Don Lluis [sic] de Montalvà; La vida de les galeres; La dama robada; Blancaflor; La presa de Roses; El testament d'Amelia [sic]; La dama d'Aragó; L'Agneta Rostoià; Present de boda; La presó de Lleida; A la ratlla de França; Els estudiants de Tolosa; La Enramada [sic]; Els tres tambors; El Comte l'Arnau; El Ton renegaire; La porqueirola; Catarina; El poder del cant; La fera malvada; La donzella condempnada [sic]; La dama captiva; La captiva; El fill jogador [sic]. [Totes les Margaridetes..]; La dama enterrada; La filla del Carmesí; Els tres dallaires; L'infant i la dida; Els tres diables; Donya Argüela; Les vintinou [sic] llançades; [A la vora de la mar..]; La filla (A la vila de Prades); Don Lluís de Montalvà; La presó de Lleida; El fill jogador [sic]; La donzella i la mort; El comte de Flores; La filla perduda; Don Bertràn [sic] i Donya Maria; El grumet valent; Sant Jaume de Galicia [sic]. - Cançons amoroses: Les nines de Camprodón [sic]; L'enamorat (Un dia ho vaig saber); Sota el pont d'Oliana; El fill del rei; La fira d'Olot; Matinet me'n só llevat..; El pardal; La filla d'un pobre amor; La carta, un dia collint floretes; Recordes dolceta amor.. ; Els fadrins de Sant Boi; [Allí en el camp de Tarragona]; Al camp de Tarragona; Ai adeu [sic] vila d'Olot; El pomeret; La Pepa; La noia de cal Sidro Vall d'Alpens; L'escoria [sic]; La minyona del Rosselló; L'espina; Caseu-vos fadrins amb una pagesa; Caseu-vos fadrins; No us hi caseu noies amb un teixidor; La nit de Sant Joan. Variant; La Pepa i el Sidro; [Tantes com n'he tractades]; El metge; El mestre; El mestre; Un dia l'encontrí sola..; [Fadrinets de la muntanya]; [Abans no et fassis [sic] monja]; Si fos aucellet [sic]; [Quan jo n'era petitet]; Cansó [sic] d'amor; [Vostre pare vostra mare]; Bon nit Tomàs; [A l'edat dels disset años [sic]; [Sota el pont de l'Airola..]; El salt del colom; Me'n determino un dia; [De tu vinc a despedir-me]; [Fadrins que festegeu]; [Jovent d'avui en dia]; La Carmeta de Sant Boi; Angeleta de Manresa; [Matinet me'n llevo]; La molinera; Fidelí; [A la orilla [sic]de la mar]; La minyona de Ripoll; La donzella recatada; Antonia [sic]; El fadrí i la minyona d'Organyà; El frare blanc i la donzella; La melindrosa; Una tarde [sic] molt serena; La mairastra; El soldat i la pastoreta; Roseta; [Margarida]; [L'armari]; [Margarida de Castellterçol]; El desafío; [La minyona de la Vall d'Andorra]; [Dia de Sant Pere, que es festa major]; La Sileta; El pastor del Grau; La vida de les monges; La minyona de Girona; Antonia. - Cançons satíriques, humorístiques, picaresques i de costums: Les nines de Sant Llorens [sic]; La mal casada; La noia del Graell; El Borrallot; El berenar de Prats; Mon marit tenia gana; Casada amb un vell; Els traginers quan passen; Les dones de Saldes; Els tres segadors; El sarau dels gitanos; El petit bailet [sic]; La meva mare va al mercat; El moliner i la molinera; La vella i l'estudiant; A la terra del poc pa; El maridet; Els gats de Cormina; Les nines de Reus; Francisqueta; En Joan de Campdevanol [sic]; El mal de la filla; El pobre terrisser; La xica de Fuives; Si voleu venir a Xauxa; La terra de Xauxa; [El dia que em vaig casar]; El Peirot; Si en tenia uns esclops nous; Totes les noies de la burrimboia; La Carmeta; | 08255-244 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Barcelona. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) L'Enraplega; L'ull de bou; [Si pretens ser molinera]; El sorteig; Cobles per divertir a la gent; La flor de Pesol; Els carrilaires; Els fumadors gorrers; Les tristeses del convent; La Mare de Deu [sic] de Falgars; El pagés [sic] carbassejat; Al quinze de juny; El Borromba.- Cançons populars. Cants religiosos (nadal, quaresma, caramelles, goigs, goigs de porta, de sants diversos, cançons religioses diverses): Sant Josep i la Mare de Deu [sic]; Cansó [sic] de Nadal; El rabadà jovenet; El rabadà; La nit de Nadal; Cansó [sic] de Nadal; La cova de Betlém [sic]; Castig [sic] de Deu [sic]; Dolcíssim Jesús; La passió sagrada; Passió de N.S. Jesucrist coneguda amb el nom de 'Passió de Sant Pere'; Clamors y lamentos [sic] de les santes ànimes del purgatori; Cobles en honor de la Verge i Mare dels Dolors; Oració de Sant Agustí; Santa Quiteria; Santa Magdalena; Magdalena; La samaritana; Santa Agnès; La vocació religiosa; El fill prodig [sic]; Els deu manaments.- Cançons populars. Cançons històrico-polítiques, de lladres, mnemotècniques, danses i ballets, tocates, corrandes i semblants: La bandera dels carlins; Els soldats del rei d'Espanya; El soldat per Cuba; Barceló Inglaterra; La cansó [sic] del cabrer; L'hereu Gibert; A l'Hostal de la Peira; El xic de Rosselló; Els presos de Perpinyà; El serraller; El bon Jesuset; Qui matará [sic] la mosca?; Les dotze paraules; Copla; Les noies del Graell; [Del primer hombre que ha visto..]; En soc [sic] filla de Guisona [sic]; Els rodassogues; [Del romaní se'n va a l'ombreta]; L'estil de l'home; La llàntia del rei moro; Aucellets de vora el mar; La minyona de la Cortada; [Si n'hi havia un pastor]; Collcerola; Vila de Ripoll; [Senyor jutge està malalt]; Estevet si et vols casar; El casat i la vídua; El carboner; Capitel·lo; En Pau Xemeneia; L'hostal de la Peira; Els contrabandistes; Les lleves per Cuba; El sorteig; El fill prodig [sic].- Música instrumental: Ball cerdà; Ballet de Deu [sic]; [El Rossinyol en te [sic] vuit pessetes]; La bolangera. - Rondalles: La princesa i les figues; L'home que va donar-se al Dimoni; L'aliga [sic], el gos llebrer, la formiga i el lleó; Castell d'iràs i no tornaràs; Rondalla enigmática [sic]; Les cabretes, la guineu i el llop; El rector de Viladonja. - Etologia: Recull de costums y altres assumptes folklorics fet a la Vall de Merlès [sic] (1929); Sota, sota la llanterna (1932).Està microfilmat.La imatge ha estat extreta del llibre 'Folklore del Lluçanès'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65996 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-29 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. www.festes.org | XIX | Fa uns 30 anys que no es celebren les Caramelles. | Les Caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua Florida. Tot i que actualment a Santa Maria de Merlès ja no es canten Caramelles, antigament un grup de nois i homes primer, i nois i noies a partir dels anys 50 dels segle XX, passaven a cantar les Caramelles pel municipi. Passaven casa per casa acompanyats amb mules, eugues o cavalls guarnits amb xalmes i un parell de sàrries on hi guardaven els donatius (ous i diners) que feien les masies. El diumenge a sobre al Diumenge de Pasqua s'organitzaven les truitades. S'anava a la masia de Camadoca i es cremava un gran pilot de llenya per tal de coure les truites que s'acompanyaven de tallets de cansalada. | 08255-240 | En diferents masies del terme municipal | La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 41.9998800,1.9778500 | 415347 | 4650268 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65996-foto-08255-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65996-foto-08255-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret del fons fotogràfic municipal. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65989 | Goigs a Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-miquel | XXI | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Miquel, patró de la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Els Goigs estan emmarcats en un requadre ornamentat amb motius vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de l'església de Sant Miquel de Terradelles (vell) flanquejat per les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. Puix la fe fa meravelles i del Cel mostra un esquinç: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Des del dotze, el segle noble, i amb la vènia dels Gaià, en el cor del nostre poble heu tingut el vostre altar. Dels hereus i les donzelles amoixeu els seus destins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Sant Miquel pren l'embranzida començant a prendre el vol. De la fe que dóna vida n'ha sentit el ventijol i del dany n'ha fet clivelles estripant-lo en mil bocins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Contra mal vau fer forrolla amb l'escut suprem del Bé i la vida quan trontolla l'ha avivat el vostre alè. A la llum de les estrelles que ens indiquen els camins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Sant Miquel que nit i dia sou el braç del Déu Vivent concediu la gallardia als que us cerquen de valent. Si del mal en fem estrelles dels ermots farem jardins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Amb els precs i les ofrenes acudim als vostres peus. Baneiu-nos a mans plenes les boscúries, els conreus, dels ocells les cantarelles i el brogit festós dels pins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; 'Qui com Déu' el nom indica en els mots de Daniel. Lluitador, teniu palica a favor del Déu del Cel. Mai les ments seran meselles si la fe viu ben endins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Que la nostra rodalia que s'escapa pel collet visqui a fons la simpatia per Jesús de Natzaret. Desvetlleu-nos les parpelles amb un vol de serafins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; L'esgarip de la secada allunyeu del nostre tros i la terra assaonada darà fruit al nostre esforç. Que no ens manquin pinetelles ni el perfum dels romanins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Puix la fe fa meravelles i del Cel mostra un esquinç: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns;</p> | 08255-233 | Església de Sant Miquel de Terradelles. Santa Maria de Merlès. | 41.9284800,1.9719700 | 414765 | 4642346 | 2000 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Sebastià Codina (lletra), Mn. Jesús Capdevila (música) | Els goigs es canten el dia de la festa Major de Sant Miquel, el diumenge proper al dia 29 de setembre. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65971 | Campana petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-1 | XVII | Presenta el vorell escrostonat. | <p>La campana petita es troba situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una campana de 65 centímetres de diàmetre i 69 centímetres d'alçada subjectada per sis nanses a un jou de fusta amb un contrapès de pedra subjectat amb tires de ferro forjat. Al jou de fusta hi ha gravada la data de 1879. La campana té batall de ferro sense ús però els quarts són tocats amb un martell mecanitzat. La decoració està formada per una faixa a la part superior de la campana amb una inscripció que hi posa 'SANTA MARIA ET SANTA BARBARA ORA PRO NOBIS 1696'. Cada lletra de la inscripció està treballada en baix relleu en un requadre de metall. A la part central hi ha una creu amb una peanya de quatre graons formada per petites peces romboïdals de metall, i està flanquejada per dos cors travessats per dues fletxes. Al costat dret de la creu hi ha la inscripció gravada dels mestres de les campanes: Juan Puigferrat Salvador, escrigas obres La part inferior de la campana està decorada per dos grups de fines motllures, de tres i dues línies respectivament, que s'alternen amb espais buits.</p> | 08255-215 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès. | 42.0012900,1.9779600 | 415358 | 4650425 | 1696 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65971-foto-08255-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65971-foto-08255-215-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La campana petita toca els quarts del rellotge. | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65976 | Pica baptismal de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria | XVI-XVII | <p>La pica baptismal es troba ubicada a l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una pica de pedra de 107 centímetres de diàmetre, 81 centímetres d'altura i 9 centímetres de gruix en la part superior. La pica es recolza sobre un peu de forma hexagonal modern. La base de la pica circular s'uneix a la part superior, troncocònica, amb un bordó de decoració de corda. Aquesta part superior, té una franja de decoració a tot el vol amb diferents motius geomètrics esculpits en baix relleu. La part superior de la pica, a la zona del gruix de la pedra, està decorada en motius d'incisió de ziga-zaga.</p> | 08255-220 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65976-foto-08255-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65976-foto-08255-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65976-foto-08255-220-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65999 | Rellotge de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-santa-maria | XVII-XVIII | <p>La maquinària del rellotge de campanar de Santa Maria de Merlès es troba situat en una petita sala del campanar coberta amb volta i ubicada sota l'espai on es troben les campanes. Consta d'una estructura cúbica de ferro forjat delimitada per travessers i muntants subjectats amb tascons. Enmig hi ha diversos sistemes d'engranatges, rodes dentades, pesos i pales, alguns dels quals pintats de color daurat, i tres corrons curts i amples que servien per les hores, els minuts i els segons. De la part frontal en sobresurt el pèndol, amb braç de fusta i amb un acabament circular de ferro on hi ha representat un sol. També es conserven, a la base del campanar, els pesos monolítics i cilíndrics que s'utilitzaven per a fer funcionar el rellotge.</p> | 08255-243 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65999-foto-08255-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65999-foto-08255-243-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El rellotge de Santa Maria funciona actualment amb una maquinària electrònica tot i que l'antiga maquinària podria tornar a funcionar si es netegés i adeqüés pel seu ús. | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65987 | Goigs a la Verge de l'Assumpció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-de-lassumpcio | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Verge de l'Assumpció, patrona de Santa Maria de Merlès. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix l'Assumpció de la Verge, flanquejat per dos gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. Per la glória que a tota hora us tributen terra i cels: De Merlés Reina i Senyora Protegiu vostres fidels. El camí de vostra vida, es claror de la humilitat. Sou viola que heu florida, entre espines de pecat. Un floró us posa l'aurora on hi eslcaten dotze estel. De Merlés. De Jesús rebeu l'herència, que la creu ens ha llegat. Signe august d'obediència, accepteu la humanitat, que per Mare vos implora nom sagrat que ens ve dels cels. De Merlés. Infinita confiança, us mereix el vostre Fill. Ella ens dóna l'Esperança, navegant en el perill nostra vida pecadora, esperit i el cor rebels. De Merlés. Verge Blanca com els lliris de la Vall de Jericó, pressentida en els deliris del Rei místic, Salomó. Prop Jesús Emabaixadora, recolliu nostres anhels. De Merlés. Des que l'angel anuncia l'augusta concepció, fins que vostre Fill moria, fóreu abnegació per nosaltres a qui arbora lluita d'odis i recels. De Merlés. Entre totes les donzelles, sou senzilla amb dignitat, i ens prodiga maravelles, eix pomell tornassolat, que jamai el vent esflora, ni es merceix al bes dels gels. De Merlés. Cada passa del Calvari és en Vos dolor intens. Puja al cel aquest rosari, exquisit perfum d'encens, que el pit se us evapora per les set nafres cruels. De Merlés. Per damunt vostra grandesa, com un sol a l'orient, resplandiu tota puresa en el vostra cor prudent, i ja en vida vos adora un nou món que posa arrels. De Merlés. Llessamí que cull l'Altíssim, per gaudir vostra dolçor. Sou un calze tant puríssim de modèstia i de candor que valeu, noble penyora, pels creients i els infidels. De Merlés. 'Hort tancat, Font segellada', que fluiu vespre i matí, Mare i Verge Immaculada, Rosa vera d'Engaddí, que amat sovint odora, perquè sou perfum excels. De Merlés. Tot el gel del paganisme, tota l'aigua del pecat, no han marcit l'egoisme, vostra santa caritat, que ens sedolla redemptora rou diví plogut dels cels. De Merlés. Quan la vostra mà s'inclina vers un pecador que absol, la clemència el predestina, aigua pura de consol, que endardeix tothom qui plora, entre onades i bruels. De Merlés. L'hora pía ja arribada, defalliu d'ansietat. El traspàs és l'abraçada, que Jesús vos ha donat, per pujar-vos a sa vora, on no hi ha ombres ni vels. De Merlés. En la Glória que us corona tot el món us és submís. Vos aclama per Patrona de la Vall tot el país. Bona Mare protectora, que teniu poders excels. De Merlés. Aquest poble que us honora virutosa de tants models. De Merlés Reina i Senyora Protegiu vostres fidels.</p> | 08255-231 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Santa Maria de Merlès. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 1936 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | J. M Vilarmau (lletra), Mn. Llorenç Riu (música). | La publicació la van fer 'Els amics dels Goigs'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65988 | Goigs a Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-isidre-llaurador | <p>AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A.</p> | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos, que es venera a la parròquia de Merlès el dia 15 de maig. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics-florals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Isidre amb els atributs del sant, una eina del camp (una arada), flanquejat per dibuixos de flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha la partitura amb la música. Puix que sempre haveu estat de pagesos gran honor: GUARDEU-NOS SEMPRE DE MAL, SANT ISIDRE LLAURADOR. Madrid mare de reis grans és vostra pàtria famosa; per això és més ditxosa que per ser-ho de reis tants, i posa als vostres peus sants la corona i ceptre d'or. Vostra mare amb alegria vos consagra a la Regina, Esposa i Mare divina, i en el seu amor vos cria. Per això qui en vos confia li doneu vostre favor. Pagès sou que amb esperança llauràreu la terra suant; obríreu el Cel pregant, que és una nova llaurança. La terra gran fruit vos llança. i el Cel més i mellor. Missa acostumeu oir mentres els altres treballen, però els àngels devallen al vostre ofici suplir. El Cel se us digna servir i es fa per vós llaurador. Vostra clemència sentiren no solament els pobrets, siní fins els aucellets quan en l'hivern fam patien, els quals ben mansois venien a vostres mans sens temor. Quan Sant Ramon passà el mar de Mallorca a Barcelona, vostra esposa, santa dona, a Xarama va passar. Vil calúmnia va provar la virtut de vostre cor. De pagesos y casats en sou glòria i honor molt gran. Dos esposos no es veuràn en el mon més estimats. D'uns amors a Déu tan grats, conserveu-ne la finor! Es miracle conegut aquell que vàren vós fer quàn al rei Felip Tercer donàreu vida i salut. tota Espanya a vos acut amb esperança i amor. I miracle fou molt gran quàn d'una molt dura penya, com avui Madrid ensenya, traguèreu aigua abundant. Es gran font i remei gran que cura de tot dolor. De pedra guardeu els blats si Marlès acut a vós. Deslliureu-la dels dolors; cureu coixos i llagats. Que no hi haigi enemistats; la pau sia en cada cor. Puix esteu ja col·locat en el Cel amb gran honor: GUARDEU-NOS SEMPRE DE MAL, SANT ISIDRE LLAURADOR.</p> | 08255-232 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Santa Maria de Merlès. | <p>Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya.</p> | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65970 | Campana gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-1 | XX | Presenta acumulació d'excrements de colom sobre la campana que erosiona la inscripció. | <p>La campana gran es troba situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una campana de 97 centímetres de diàmetre, 95 centímetres d'alçada subjectada amb sis nanses a un jou de fusta modern i un contrapès també de ferro on hi ha la inscripció: 1901. Barcelona. Les nanses de la campana estan decorades amb uns motius de rostres amb barba. La campana presenta un batall de ferro sense ús però toca les hores amb un martell mecanitzat. La decoració està formada per una franja superior amb motius vegetals a tot el vol. A sota, i emmarcada amb dos grups de tres fines motllures hi ha la inscripció: MARIA ASSUMPTA. A CONCEPTIONE ANTONIA. ANNO MCMI. Just sota les motllures decora una franja de garlandes amb motius vegetals, fruits i florals. A la part central hi ha una llarga inscripció, força erosionada, que diu: ASSUMPTA EST MARIA IN COILUM GAUDENT ANGELI LAUDANTES BENEDICUNT DOMINUM ------ PATRINIS ILLUSTRI DOMNO JOAQUIM DE CARCER ET DE AMAT MARCHIONE DE CASTELLBELL ET DE CASTELLMEYÀ NECNON PERILLUSTRI DOMNA MARIA DE MERCEDE RENOM ET FONT COMTESSA VALLIS DE MARLÉS Flanquegen aquesta inscripció dues imatges La part inferior està formada per dues franges de decoració: una franja amb garlandes i una altra franja amb decoració floral.</p> | 08255-214 | Església de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | 42.0012900,1.9779600 | 415358 | 4650425 | 1901 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65970-foto-08255-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65970-foto-08255-214-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La campana gran toca les hores del rellotge. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65991 | Goigs a Santa Maria de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-de-pinos | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Nostra Senyora de Pinós, que es venera a l'església de Santa Maria de Pinós. Els Goigs estan emmarcats en un requadre ricament ornamentat amb motius de cresteria. A la part superior hi ha un dibuix de la Verge Maria. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha la partitura amb la música. Reyna del Cel coronada Per mans del Tot poderós: Siaunos sempre advocada Verge santa de Pinós. --- De Gabriel la anbaixada Ab gran júbilo sentireu, Per lo Altíssim fecundada Al Fill de Déu concebireu; A Deu fet home, admirada Portareu al mon repós, etc. Al Cel y terra alegrareu Quant Verge vareu parir A Jesús, y lo alletareu Per los homens redimir; Verament intitulada De Deu Mare, nom honrós, etc. Guiats ab llum d'un Estel Los tres reys del Orient Trobaren lo Rey del Cel Verb-home molt excellent; Ab reverència sagrada Adoran aquell Noy hermós, etc. Del gran dolor vos serena Vostre Fill ressuscitat, Despues que pagá la pena Deguda per lo pecat; Ell dissipa la emboscada Del enamich enganyós, etc. Quant fou lo deute pagát, Qual Adam nos va llegár, Ab lo cos purificat Va al Cel triunfant pujar; Deixantvos molt consolada Puig per gracia quedá ab Vos, etc. Ab los Apostols pregant Rebeu l'Esperit promés, Inspirantves un foch sant, Deixant vostre cor encés; Per establir la lley dada En mitg del mon criminós, etc. Per privilegi especial En cos y ánima portada, Y per Reyna coronada Sou al Trono celestial; De allí miréu inclinada A vostre client ploròs, etc. Del home sou protectora En tota calamitat, Siau nostra intercessora, Alcanseunos pietat; Marés y Pinós confiada De Vos espera socós, etc. TORNADA Puig estéu tant sublimada En aquest poble piadós: Siauli sempre advocada, Verge santa de Pinós</p> | 08255-235 | Església de Santa Maria de Pinós. Santa Maria de Merlès. | 41.9800100,1.9413800 | 412300 | 4648099 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es va imprimir a Vich: Imp. Y lib. de Soler germans, carrer de la Ramada, nº 4. Els goigs de la Mare de Déu de Pinós es canten el dia de la festa Major de Santa Maria de Pinós (segon diumenge de setembre) en sortir de la missa. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65994 | Aplec de la Mare de Déu de Ginebret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-ginebret | TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets vora el camí. Solc. | Ja fa anys que no es celebra aquest aplec. | L'aplec de la Mare de Déu de Ginebret es celebrava a l'església de la Mare de Déu de Ginebret també coneguda com Santa Maria de Pinós. Cada any, a la diada de Sant Marc, es feia una processó que sortia de Sant Martí de Merlès en direcció a Ginebret. Sortien ben d'hora de Sant Martí (a les 8h del matí) i es dirigien a la vaga de Pinós, vorejant el bosc fins que enfilaven camí amunt fins arribar a Ginebret. A mesura que anaven avançant se'ls anaven afegint els veïns de les masies del municipi. La processó anava encapçalada pel capellà i l'escolanet vestits amb roquet i portant la vera creu. Durant el camí, tant de pujada com de baixada, es resava el rosari. A l'església s'hi celebrava una missa i en acabar la canalla jugava i tots plegats esmorzaven. La diada s'allargava fins a la tarda. | 08255-238 | Església de Santa Maria de Pinós. Santa Maria de Merlès. | La Mare de Déu de Pinós era advocada a la pluja i per tant les parròquies de l'entorn sovint anaven (pel seu compte) a l'església de Ginebret a fer pregàries pel benefici de la pluja. Quan la secada era molt forta totes les parròquies anaven al mateix dia i en processó a pregar a la Mare de Déu. Una de les pregàries era la següent: Puig que Déu vos ha posada per patrona en esta serra preserveu tota la terra de tempestes i secada doneu aigua desitjada els qui recorren a vós. en est mont mar de inconstància segur nord tenim de vós daunos pluja en abundància verge santa de Pinós. | 41.9800100,1.9413800 | 412300 | 4648099 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65919 | Escut de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-cortada | <p>CAMPS, Joaquim de, CATALÀ, Francesc (1979). Les cases pairals catalanes. Destino.</p> | XIX | <p>L'escut de la Cortada està situat just a sobre del portal principal d'arc rebaixat de la masia que li dóna nom, al sector central del terme municipal. Es tracta d'un escut heràldic integrat al mur de càrrega just a sobre del portal principal de la masia de la Cortada, d'arc rebaixat i orientat a l'est. Probablement és l'escut heràldic dels comtes de la vall de Merlès, la família dels Oriola-Cortada. Està format per un baix relleu que conté a la part interior una torre defensiva amb un lleó davant la porta. Aquest conjunt queda emmarcat amb una decoració de motius florals coronada amb un casc d'armadura.</p> | 08255-163 | La Cortada. Santa Maria de Merlès. | <p>Al segle XIX, Isabel II atorgà a la família Oriola-Cortada el títol de comte de la Vall de Merlès, ostentat actualment per Antoni Oriola-Cortada.</p> | 42.0081200,1.9789600 | 415450 | 4651182 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65919-foto-08255-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65919-foto-08255-163-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 1769 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 65974 | Objectes del poblat de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-poblat-de-sant-pau-de-pinos | <p>CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. SERRA, Joan (1928). Ceràmica de Merlès. Musaeum Archaelogicum Diocesanum.</p> | -X/-VII | <p>Es tracta de la col·lecció d'objectes procedents de l'excavació arqueològica del poblat de Sant Pau de Pinós que realitzà, l'any 1918, Mn. Serra Vilaró. La col·lecció es compon de diversos fragments i vasos ceràmics de diversa decoració. Així es troba ceràmica decorada amb empremtes digitals, ceràmica decorada amb impressions cardials entre les que es distingeixen vasos amb parets totalment decorades i vasos decorats amb zig-zag. Aquestes últims es divideixen en vasos d'un i de dos astràgals. També s'hi troben vasos bicònics, vasos petits (alguns parets llises i alguns decorats) i plats en forma troncocònica. També cal esmentar altres materials que es recolliren en l'excavació com una destral de pedra esmossellada de 14 centímetres de llargària; tres percussors, un d'ells bicònic; una pedra esmolada; un punxó d'os polit (perdut durant el rentat del material); un tros d'anella de bronze, i la pedra inferior de dos molins oblongs.</p> | 08255-218 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65974-foto-08255-218-1.jpg | Física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona no té inventariats els objectes del poblat de Sant Pau de Pinós. Caldria incloure el llistat un cop el Museu tingui fet l'inventari d'aquests objectes. La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65975 | Objectes del sepulcre de Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-sepulcre-de-camprodon | <p>CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà.</p> | -XIX/-VII | <p>Es tracta dels objectes ceràmics procedents de l'excavació arqueològica del sepulcre de Camprodon, feta per Mn. Isidre Grifell per encàrrec de Mn. Serra Vilaró. Entre els fragments ceràmics recuperats es poden reconstruir dos vasos llisos fets a mà.</p> | 08255-219 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | <p>El sepulcre de Camprodon era un lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu o dolmen que estava format per un tarter o túmul de 6 metres de diàmetre que cobria un sepulcre que fou parcialment destruït per construir un camí de carro. La cambra estava delimitada amb dues lloses, una de 1'40 metres de llarg per 0'60 metres d'alt i 0'18 metres de gruix i una altra de perpendicular de 1'98 metres de llarg, 0'60 metres d'ampla i 0'14 metres de gruix.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65975-foto-08255-219-1.jpg | Física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona no té inventariats els objectes del sepulcre de Camprodon. Caldria incloure el llistat un cop el Museu tingui fet l'inventari d'aquests objectes. La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65972 | Canelobre de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canelobre-de-sant-marti | XIII-XIV | <p>El Canelobre de Sant Martí es troba conservat al Museu Episcopal de Vic, exposat a la sala dedicada a la forja. Es tracta d'un canelobre de ferro forjat, retallat i calat que presenta unes mesures de 27'5 centímetres de diàmetre i 167 centímetres d'altura. El Canelobre prové de l'església de Sant Martí de Merlès.</p> | 08255-216 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El Canelobre procedent de l'església de Sant Martí de Merlès va ingressar al Museu Episcopal l'any 1968. Va ser restaurat pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya l'any 1999.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65972-foto-08255-216-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El número de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 16362. La imatge ha estat cedida pel MEV. | 93 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65762 | Santa Maria de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-merles | AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVIII | L'església de Santa Maria es troba situada a la plaça del nucli urbà de Santa Maria de Merlès. És una església de planta rectangular, d'una nau coberta amb volta i amb capelles als laterals, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i absis carrat orientat al nord. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt flanquejat per dues falses pilastres que aguanten un entaulament llis i un timpà triangular amb la data inscrita de 1725 a l'interior. Sobre el portal s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra i al costat hi ha un rellotge de sol. Sota el carener hi ha un rellotge d'esfera. A la façana est s'hi adossa l'actual rectoria construïda durant el segle XX, i a la façana oest s'hi adossa ca l'Ermità, l'antiga rectoria del segle XVIII. De la part nord de ca l'Ermità s'erigeix el campanar barroc de torre, format per planta quadrada, construït amb maçoneria de pedra, cantonades diferenciades i coronat amb una balustrada de pedra. Presenta 8 ulls, dos per costat i s'hi conserven dues campanes. A la part oest del campanar s'hi obren 2 finestres emmarcades amb pedra i un òcul modern. Continua la façana de l'església estenent-se en direcció nord, on hi ha una obertura moderna coronada amb arc de mig punt i un òcul emmarcat amb pedra amb la data inscrita de 1890. | 08255-6 | Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès | L'església parroquial de Santa Maria de Merlès fou consagrada l'any 893. La seva demarcació comprenia les dues vessants de la vall de la riera de Merlès, i es trobava dins l'ampli terme del castell de Merlès, pertanyent al bisbat d'Urgell. A mitjans del segle X el terme del castell fou dividit en dos, utilitzant la riera com a frontera entre ells. El sector de ponent restà al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell i el sector de llevant passà a ser territori del comtat d'Osona-Manresa formant part del bisbat de Vic. El fet que l'església parroquial de Santa Maria quedés inclosa en el bisbat d'Urgell degué provocar la creació d'una nova església en el terme pertanyent al bisbat d'Osona-Manresa dins els límits del bisbat de Vic: l'església de Sant Martí de Merlès, documentada ja al segle X. L'església de Santa Maria fou reedificada al segle XVIII a pocs metres de l'antiga església que es podria haver trobat a la zona on hi ha el cementiri. Aquesta nova església que substituïa l'anterior és d'estil barroc; un edifici d'una sola nau amb capelles laterals, amb la porta que s'obre a migdia i el campanar de torre quadrada. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65762-foto-08255-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65762-foto-08255-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65762-foto-08255-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65851 | Ca l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermita-2 | XVIII | Ca l'Ermità està adossat a la façana oest de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una petita casa de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos, amb teulada d'una vessant ja que allarga la de l'església. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la inscripció gravada a la llinda on hi posa: JOAN OBRADORS RECTOR / 17 + 24. Al primer pis s'hi obre un finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes hi ha una finestra balconera emmarcada amb maó i una finestra a l'esquerra que combina en el seu emmarcament pedra i maó. A la façana oest, arrebossada, s'hi obre una gran finestra a nivell de primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat, així com tres finestres de menors dimensions, reformades. També en sobresurt un desaigua de pedra. A la part del darrere de ca l'Ermità s'erigeix el campanar barroc de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. | 08255-95 | Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | Ca l'Ermità era la rectoria moderna, bastida al segle XVIII, de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès reedificada també al segle XVIII. | 42.0012400,1.9779400 | 415357 | 4650419 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65851-foto-08255-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65851-foto-08255-95-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65852 | Antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-2 | XX | Les antigues escoles es troben situades al costat de llevant de l'actual rectoria de l'església de Santa Maria de Merlès. És un edifici de planta rectangular format per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions i emmarcaments de les obertures amb brancals de maó i coronament de maó a plec de llibre. La façana principal, orientada al sud, presenta dues portes d'accés i sis finestres, una d'elles reformada d'una antiga porta, a la planta baixa. Al primer pis s'obre una gran finestra balconera al centra i dues finestres que la flanquegen. La façana est presenta tres obertures: una finestra a la planta baixa, una finestra al primer pis i un òcul sota el carener. La façana nord presenta un gran portal d'arc rebaixat a la planta baixa i dues finestres al primer pis. | 08255-96 | Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | Les antigues escoles també foren seu de l'ajuntament vell. Actualment estan habilitades com a un local social i per tant com a equipament municipal. | 42.0011900,1.9782400 | 415381 | 4650413 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65852-foto-08255-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65852-foto-08255-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66004 | Festa Major de Santa Maria de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-maria-de-merles | La festa Major de Santa Maria de Merlès es celebra el dia 14 i 15 d'agost, diada de la patrona de la parròquia. El dia 15 és el dia on es festegen els actes de caràcter més tradicional, i es celebra la missa solemne a l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. També hi ha un seguit d'actes que acompanyen la festa Major que varien cada any en funció de la seva programació: ball de festa Major, concerts, activitats lúdiques i infantils, exposicions, etc. | 08255-248 | Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès | 42.0011500,1.9779900 | 415361 | 4650409 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66004-foto-08255-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66004-foto-08255-248-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 65757 | Castell de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-merles | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1990). Els castells catalans. Volum V. Rafael Dalmau Editor. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> | IX-XII | Castell en estat de ruïna només conserva la paret nord. | <p>El castell de Merlès es troba situat sobre una allargada plataforma rocosa que forma una zona acinglerada a l'oest de la masia del Riambau, a la riba est de la riera de Merlès dominant la vall. Les restes conservades del castell es limiten a la part del mur nord, al centre del qual hi ha un finestral espitllerat. Aquest mur, que s'allarga fins a 6'80 metres, amb un gruix de 70 centímetres, assoleix uns 5 metres d'alçada en el punt més alt. El mur està construït amb un aparell de carreus ben escantonats i de mides mitjanes disposats en dues filades que constitueixen la cara interna i externa del parament. Els carreus estan disposats en filades horitzontals a trencajunt,i es lliguen amb un morter de color gris molt compacte compost de sorra molt fina barrejada amb calç i additament de grava. Al peu de la roca del castell i al sector sud de l'emplaçament hi ha les restes de murs medievals. També s'han trobat diversos vestigis, forats rodons, encaixos, etc. que podrien correspondre a infrastructures per a sostenir construccions de fusta. Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central de Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'alta Edat Mitjana', la prospecció efectuada aportà restes ceràmiques de cronologia del segle IX o anterior.</p> | 08255-1 | Sector central del terme municipal | <p>El castell de Merlès és documentat l'any 893 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Merlès, quan el bisbe Ingobert, després de descriure el terme, diu: 'Cedeixo la parròquia (de Merlès) a la casa de Santa Maria, com les aigües vessen a la vall amb el castell de Merlès tal com en temps antic fou construït amb totes les viles i vilars que hi ha dins el seu terme'. Aquesta notícia permet afirmar que el castell de Merlès és anterior a la repoblació del comte Guifré, si bé no es pot precisar si la seva construcció es deu a la repoblació que a partir del 798 inicià el comte Borrell de Cerdanya per encàrrec de Lluís el Piadós, o bé es tracta d'un castell del baix imperi romà o d'època hispano-visigòtica. Cal tenir en compte que per aquest lloc hi passava la via romana que anava de la Segarra a Cardona i seguia cap a vall del Llobregat, on es trobava amb la que baixava de Berga en direcció cap a Osona, la qual documenta la mateixa acta de consagració. El terme del castell comprenia les dues vessants de la vall de l'actual riera de Merlès, antigament anomenada Adzet o Addest, i inicialment estava adscrit al territori berguedà i més tard al comtat de Berga. A mitjan del segle X, abans del 955, el terme es dividí en dos, essent la frontera la riera de Merlès. La part de llevant passava al comtat d'Osona-Manresa i la part de ponent restava la comtat de Berga, i així el terme del castell quedà dividit en dos comtats. El domini eminent del castell era a mans dels comtes de Barcelona per la part corresponent al comtat d'Osona-Manresa, mentre que la part de Berga corresponia als comtes de Cerdanya. Aquesta dualitat de dominis es refongué a principi del segle XII, quan el patrimoni dels comtes de Cerdanya s'incorporà al dels comtes de Barcelona. El domini feudal del castell de Merlès anà unit sempre al de Lluçà i formà part de la baronia de Lluçà. La família de vicaris comtals del castell de Merlès es cognominà Lluçà, mentre que la família Merlès fou la família castlana. L'any 1256, Elisenda de Lluçà, única filla de Ramon de Lluçà, es casà amb Bernat de Portella; d'aquesta manera el domini del castell passà a mans de la família de la Portella o Saportella. Després d'un segle de domini, els béns de la família passaren a Pere de Fenollet, vescomte d'Illa. L'any 1369, Pere Galceran de Pinós comprà la baronia i la tornà a vendre a Ramon de Peguera. Posteriorment per herència passà a la família Pinós-Fenollet. L'any 1474 consta que la baronia de Lluçà fou incorporada a la corona però el 1579 la família Pinós comprà al rei la baronia i jurisdicció de Lluçà. Després de ser venuda a la família Agulló, aquesta el 1611 la va vendre al rei, incorporant-se definitivament a la corona.</p> | 41.9987600,1.9842900 | 415879 | 4650137 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65757-foto-08255-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65757-foto-08255-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65757-foto-08255-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 65758 | La Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cortada-0 | <p>CAMPS, Joaquim de, CATALÀ, Francesc (1979). Les cases pairals catalanes. Destino. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> | XVII | El desús en el que es troba la masia provoca un deteriorament progressiu. | <p>La Cortada està situada en un punt elevat en la vall de la riera de Merlès i al nord del nucli de Santa Maria de Merlès, uns metres al nord-oest d'Escrigues i al sud del Palau del Roc. Es tracta d'un casal de grans dimensions format per diversos volums adossats de planta baixa, primer i segon pis, i golfes, amb una torre de planta quadrada i alçada superior adossada a la cantonada sud-oest. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra parcialment arrebossats en el volum principal i amb filades de carreus treballats a bona part de la torre quadrada, especialment a la part superior. Tot el conjunt té les cantonades delimitades amb carreus treballats i la teulada, reformada modernament amb bigues de portland, és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el volum principal, i de quatre vessants en la torre quadrada. Completen el conjunt diverses estructures que envolten el casal tancant un pati al nord, oest i sud de l'edifici, però que s'estén especialment davant la façana principal, on hi ha l'era parcialment enrajolada. La façana principal, orientada a l'oest té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i amb un escut just sobre la clau de l'arc. Al segon pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, totes amb ampit de pedra. A l'esquerra de la façana hi ha adossat un mur de pedra que uneix la masia amb la masoveria deixant un accés entre els dos edificis, d'arc rebaixat i emmarcat amb pedra treballada, i amb la data de 1869 inscrita. La façana nord presenta a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i diverses estructures bastides majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra adossades. Al primer pis hi ha cinc finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, dues amb pedra treballada i dues de reformades. Al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i a les golfes tres finestres emmarcades amb pedra treballada. La part esquerra de la façana forma un queixal on hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, i un porxo a nivell de primer pis, sustentat amb un pilar de pedra quadrat sobre el que reposa una columna també de pedra. La façana est és la única de l'edifici que no queda tancada dins un pati. Està dominada per un robust contrafort que s'estén de banda a banda en tot el nivell de planta baixa. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i tres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb la data de 1860 inscrita. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra motllurada i amb la base, molt malmesa, també de pedra, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i dos matacans, un a cada cantonada. Aquests matacans circulars estan bastits amb cinc filades de grans carreus treballats col·locats a trencajunt, amb una base circular de tres nivells que s'eixamplen progressivament. Les poques obertures que contenen són de dimensions molt reduïdes i consisteixen en un petit forat entre carreus. Els dos matacans queden coronats amb la mateixa teulada de l'edifici. La façana sud mostra els diferents volums que formen la masia. A l'extrem esquerre hi ha un cos adossat amb els murs arrebossats amb una única obertura de forma apaïsada a nivell de planta baixa. Adossada a la seva dreta hi ha la torre de planta quadrada que presenta una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada als nivells de primer, segon, tercer i quart pis, la inferior de les quals, al primer pis, amb ampit motllurat.</p> | 08255-2 | Sector central del terme municipal | <p>La Cortada es troba documentada l'any 1093, quan era tinguda en indivís amb la Pabordia de Berga del monestir de Ripoll. Apareix també documentada en els fogatges de 1497 i 1553. És la casa pairal dels Oriola-Cortada, comtes de la vall de Merlès. Els Cortada, residents a Vic, foren homes actius en totes les guerres de l'època moderna. Durant la Guerra de Successió, eren actius en el bàndol de l'arxiduc Carles d'Àustria. L'any 1714 la pubilla de la Cortada es casà amb Josep d'Oriola i de Guanter, de la casa pairal de can Rama a Ripoll; s'adjuntaren així dos grans patrimonis. El descendent d'aquest matrimoni fou alcalde de Vic i mestrat de Ronda, cavaller de l'ordre de Carles III i cap polític liberal. Isabel II atorgà a la família el títol de comte de la Vall de Merlès, ostentat actualment per Alfonso Oriola-Cortada. L'edifici actual fou bastit probablement al llarg dels segles XVII i XVIII sobre els vestigis de l'edifici medieval.</p> | 42.0080600,1.9790900 | 415461 | 4651175 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65758-foto-08255-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65758-foto-08255-2-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A la seva dreta hi ha adossat el volum principal que queda dominat per una imponent eixida que ocupa gran part de la façana. A nivell de planta baixa hi ha dues grans arcades rebaixades emmarcades amb pedra treballada que actualment estan tapiades. En una hi ha una porta emmarcada amb maó i en l'altre una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis, sobre una motllura que ressegueix tota la façana separant els nivells de planta baixa i primer pis, hi ha una gran eixida, delimitada als extrems amb pilars de pedra treballada i al centre per un pilar, també de pedra treballada. El pilar està format per diversos trams separats amb motllures. Al tram inferior hi ha una decoració que imita petits carreus i al superior el pilar és bisellat, amb vuit petites esferes esculpides als extrems superior i inferior de les quatre cantonades rebaixades. A l'interior de l'eixida hi ha diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la finestra de l'extrem dret, amb la inscripció 'DON JOAN BAPTISTA DE CORTADA CORONEL DE INFANTARIA & .... 1726'. Al segon pis es repeteix la disposició, amb una gran eixida ubicada sota teulada, tot i que en aquest cas és delimitada als extrems per cantonades diferenciades amb carreus treballats. El pilar central, continuació del primer pis, té en aquest cas quatre trams diferenciats, amb l'inferior decorat imitant petits carreus i els tres superiors, de diferents longituds, bisellats i separats per motllures. L'eixida queda tancada per una barana de fusta motllurada. A l'extrem dret de la façana, en l'espai que queda entre l'eixida central i l'extrem de l'edifici, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, un balcó emmarcat amb pedra motllurada i la base, molt malmesa, de pedra al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al segon pis. Al voltant de l'edifici hi ha un pati tancat amb diverses estructures d'ús agropecuari. En destaca la pallissa, a l'extrem oest del conjunt i amb la data de 1833 inscrita, l'era parcialment enrajolada, que conserva alguns dels carreus treballats que la delimitaven, un dels quals amb la data de 1833, i la gran porta que dóna accés al pati, situada al nord i que conserva els guarda-rodes de pedra treballada a la part inferior, un dels quals amb la data inscrita de 1863. | 94 | 46 | 1.2 | 1772 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 65763 | Sant Martí de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-merles | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XI-XVII | L'església de Sant Martí de Merlès es troba situada a llevant de la riera de Merlès enfront del nucli de Santa Maria de Merlès. L'edifici actual és el resultat d'un conjunt de transformacions que ha sofert el temple al llarg dels anys. És una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i orientada a llevant, adossada a la casa rectoral. De la construcció romànica es conserva la forma rectangular, la seva orientació primitiva i l'accés al mur de migjorn, bé que amb el portal d'arc de mig punt flanquejat amb falses pilastres i coronat amb un entaulament a mode de guardapols, construït al segle XVII. Al mur de migjorn encara és visible l'aparell fet amb blocs de pedra quadrats i ben treballats, disposats a trencajunt i formant filades uniformes. El campanar que arrenca de la façana nord, és de curta torre quadrangular massissa, amb dues obertures d'arc de mig punt per costat i coronat amb teulada de quatre vessants. Les reformes del segle XVII modificaren sensiblement l'estructura primitiva de l'església romànica: es va canviar l'absis semicircular per un presbiteri quadrat, es van fer dues capelles formant un creuer, la sagristia i la casa rectoral, adossada a l'oest. A la zona est s'estén el cementiri tancat amb un mur de pedra on s'hi ubicava un antic comunidor, del qual en resten alguns vestigis dempeus. | 08255-7 | Sector central del terme municipal | L'església de Sant Martí de Merlès es trobava dins l'antic terme del castell de Merlès. A mitjan segle X el terme del castell fou dividit en dos, utilitzant la riera com a frontera entre ells. El sector de ponent restà al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell i el sector de llevant passà a ser territori del comtat d'Osona-Manresa formant part del bisbat de Vic. El fet que l'església parroquial de Santa Maria quedés inclosa en el bisbat d'Urgell degué provocar la creació d'una nova església en el terme pertanyent al bisbat d'Osona-Manresa dins els límits del bisbat de Vic: l'església de Sant Martí de Merlès, documentada ja al segle X. L'església de Sant Martí apareix aixecada l'any 976, quan Bonfill donà a l'església de Sant Per de Vic el seu alou situat dins el comtat d'Osona, al terme del castell de Merlès, corresponent diverses afrontacions a terra de Sant Martí. L'any 988 és esmentada com a 'domus Sancti Martini'. Les funcions parroquials es constaten entre el 1025 i el 1050 en una llista de parròquies del bisbat de Vic. Vers l'any 1068 el primitiu temple devia ésser substituït per una altra construcció més sòlida que l'anterior, romànica, a deduir del conjunt de donacions que hi ha documentades aquests anys. Ja al segle XIV es troba unida a Sant Martí de Merlès la parròquia de Sant Pau de Pinós i la capella de Santa Maria de Pinós que se'n desvincularen a partir de l'any 1878, en obtenir Sant Pau novament les funcions parroquials. L'edifici romànic sofrí al llarg de la història diverses transformacions i reformes. Al segle XVII es va canviar l'absis semicircular per un presbiteri quadrat, es van fer dues capelles formant un creuer, i més tard la sagristia, la capella del santíssim i la casa rectoral. L'any 1778 s'instal·là un retaule major i un altre al 1795 a la capella lateral. L'any 1822 s'instal·la el del Roser. A més del patró de Sant Martí, l'església tingué des del segle XVI almenys un altre altar dedicat a Sant Miquel amb benefici propi i sacerdot. Hi ha la tradició que diu que aquest Sant Miquel fou portat allí quan s'ensorrà la capella que hi havia vora el castell, dedicada a aquest sant. Al 1749 el benefici encara existia, però hi havia problemes per a trobar el sacerdot. Des d'aquesta data, el benefici de Sant Miquel deixa d'aparèixer esmentat en les visites pastorals. | 42.0011800,1.9831400 | 415787 | 4650407 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65763-foto-08255-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65763-foto-08255-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65763-foto-08255-7-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'església de Sant Martí de Merlès es celebra missa tres vegades a l'any: el dia de Tots Sants, el dia de Sant Isidre i el dia de Sant Martí. Esporàdicament s'hi celebren bateigs i enterraments. | 92|94|96|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65773 | Capella de Santa Magdalena de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-magdalena-de-la-cortada | AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVI -XIX | La vegetació cobreix part del mur nord i de l'oest, a més de la teulada. | La capella de Santa Magdalena de la Cortada està situada a tocar de la carretera BV-4406, en una zona plana envoltada de camps prop de la riera de Merlès, a mig camí entre les masies de la Cortada i d'Escrigues. Es tracta d'una capella de petites dimensions formada per un únic volum de planta pràcticament quadrada i coronat amb una teulada de quatre vessants, que es sustenta sobre una barbacana motllurada de pedra que forma tres graons. Està bastida amb filades regulars de carreus grans treballats col·locats a trencajunt. La façana principal, orientada al sud, està dominada per l'únic accés a la capella, una porta emmarcada amb pedra motllurada, molt treballada, que forma un guardapols sobre la porta. Als extrems laterals d'aquest guardapols hi ha esculpits motius figuratius animals. Just sobre la porta, en un carreu, s'hi llegeix la inscripció: JOAN CORTADA 1552 RENOBAT 1896'. Just sobre la inscripció, una motllura creua horitzontalment la façana separant-la en dues parts. A l'extrem superior, sobre la barbacana, s'hi conserven dos carreus col·locats verticalment, testimoni del campanar que hi havia hagut. A la resta de façanes hi ha una única obertura, concretament a la façana est. Es tracta d'una finestra rectangular de doble esqueixada emmarcada amb pedra treballada. Davant la façana principal hi ha un petit espai quadrat delimitat amb un baix mur de pedres treballades, al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra. | 08255-17 | Sector central del terme municipal | La capella de Santa Magdalena fou bastida l'any 1552 i renovada l'any 1896, tal com ho indica una inscripció sobre el portal principal. | 42.0061900,1.9796900 | 415508 | 4650967 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65773-foto-08255-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65773-foto-08255-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65773-foto-08255-17-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65776 | Tina dels camps d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-dels-camps-descrigues | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Es troba parcialment plena de fems. | La tina de glans dels camps d'Escrigues es troba situada al sud-oest de la Rectoria Vella i a l'oest de Camadoca, en una plataforma rocosa envoltada de camps. Es tracta d'un forat circular picat a la roca d'un diàmetre de 190 centímetres. Actualment es troba coberta de fems, com bona part de la roca sobre la que està picada, deixant només a la superfície una profunditat vista inferior al mig metre. En les parets laterals de la tina s'observen diversos forats picats formant una línia horitzontal uns 20 centímetres per sota del nivell de la roca. | 08255-20 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9996000,1.9756300 | 415163 | 4650239 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65776-foto-08255-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65776-foto-08255-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65778 | Forn d'obra del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-mas | L'interior es troba parcialment cobert de vegetació. | El forn d'obra del Mas està situat uns 400 metres al sud de la masia que li dóna nom, enmig de l'Obaga del Mas, una extensió ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'un forn d'obra o teuleria de grans dimensions, amb un mur frontal bastit amb maçoneria de pedra d'uns 6 metres d'ample i quatre i mig d'alt. En el centre d'aquest mur i ha dues grans boques emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta que dónen accés a les dues petites boques del forn, emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Aquestes dues obertures dónen accés a dues sales de combustió separades. Sobre aquestes dues sales de combustió hi ha el gran forat quadrat, d'uns 4'50 metres per banda, on es col·locava l'obra a coure. Actualment es troba parcialment cobert de vegetació i només s'observen parcialment els murs laterals, parcialment coberts amb obra. | 08255-22 | Sector central del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9871300,1.9753300 | 415122 | 4648855 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65778-foto-08255-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65778-foto-08255-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65778-foto-08255-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Entre la masia del Mas i el forn d'obra es conseven diversos trams de mur de contenció que indiquen l'antic traçat del camí que comunicava la masia amb el forn d'obra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65819 | Cal Masover del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-del-riambau | XX | Cal Masover del Riambau està situat pocs metres a l'est de la masia del Riambau, en un punt elevat de la baga del Riambau des d'on es domina bona part de la vall de Merlès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra. Les cantonades estan diferenciades amb carreus treballats en el nivell de planta baixa, i amb maó al nivell de primer pis i golfes. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té una disposició de les obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada al centre i una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Tant al nivell de primer pis com al de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó, amb la diferència que les de les golfes són de menors dimensions. La façana est té un única obertura, d'arc de mig punt i emmarcada amb maó, a nivell de golfes. La façana nord té set finestres emmarcades amb maó, quatre a la planta baixa i tres al primer pis. La façana oest està dominada per un cobert adossat de grans dimensions bastit amb murs de maçoneria de pedra i pilars de maó. | 08255-63 | Sector central del terme municipal | Segons documentació conservada a la masia del Riambau, cal Masover del Riambau va ser edificat l'any 1924. | 41.9976200,1.9877700 | 416166 | 4650007 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65819-foto-08255-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65819-foto-08255-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65820 | El Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-riambau | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVII-XVIII | El Riambau es troba situat en un punt elevat a la riba est de la riera de Merlès, prop del castell de Merlès. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades, algunes d'elles integrades als murs fruit de les diverses ampliacions al llarg dels anys. L'antiga façana principal, orientada al sud, es troba tancada per un mur de pedra, una porta de lliça amb barbacana de doble vessant, format un pati. A la planta baixa s'hi obre un portal principal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada i la data inscrita de 17+55. A la banda dreta hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra bisellada reformada, i a la banda esquerra s'obre una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb brancals i llinda de pedra bisellada, els quals corresponen a reformes d'antigues finestres. El balcó situat a la dreta té inscrita la data de 1735 + a la llinda. A nivell de golfes s'hi obren tres finestres de menors dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra. La façana oest queda tancada per una porta de lliça coberta amb barbacana de doble vessant d'ampla volada i la part posterior d'una pallissa, formant un pati. A la planta baixa presenta dues espitlleres i una finestra reformada. Al primer pis s'hi obren tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals reconvertides en balcó. A les golfes hi ha cinc finestres reformades o de moderna obertura. La façana nord, presenta a nivell de planta baixa, una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un cos de pedra adossat (la cisterna) que sobresurt perpendicularment. Aquest es troba cobert amb teulada d'una vessant sustentada amb pilars de pedra bisellats i amb motllures al capitell, un dels quals amb la data inscrita de 1789, formant un porxo a nivell de primer pis. S'accedeix al porxo a través d'una escala lateral. A nivell de primer pis s'hi obren quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues portes d'accés a l'interior. A les golfes hi ha una finestra de pedra bisellada actualment tapiada, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra, una amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. La façana est és l'actual façana principal d'accés. A la planta baixa hi ha dos portals emmarcats amb pedra, una finestra a la banda esquerra emmarcada amb monòlits de pedra i una obertura triangular amb una pica a sota entre els dos portals. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra, de menors dimensions, emmarcada amb monòlits. A les golfes s'obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres a l'oest de l'edifici hi ha la pallissa del Riambau i uns 25 metres a l'est hi ha cal Masover del Riambau, ambdues descrites en una fitxa individual. | 08255-64 | Sector central del terme municipal | El Riambau antigament conegut com el mas Costa es troba documentat l'any 1392 i era tingut en indivís amb la Catedral de Vic. Apareix en els fogatges de 1497 i 1553 amb el nom de Costa. L'any 1600 adquirí el nom de Riambau quan l'hereva del mas, Àngela Costa, es casà amb Francesc Riambau de Tona. | 41.9977500,1.9872400 | 416122 | 4650022 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65820-foto-08255-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65820-foto-08255-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65820-foto-08255-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65821 | Ballarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballarons | XX | Ballarons es troba situada a la riba est de la riera de Merlès, prop de l'església de Sant Martí de Merlès, bastida sobre una plataforma rocosa. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular i amb cantonades diferenciades amb carreus de pedra a nivell de planta baixa i maó a la resta. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal central emmarcat amb pedra treballada parcialment arrebossat amb la data de 1963. Flanquejant el portal s'hi obren dues finestres emmarcades amb maó amb coronament de plec de llibre, i una petita finestra emmarcada amb obra. De la planta baixa arrenca una escala d'obra exterior que condueix al primer pis, on s'hi obre una porta d'accés d'arc de mig punt coronat amb maó pla i dues finestres emmarcades amb maó flanquejant-la. Seguint la mateixa disposició d'obertures, a les golfes hi ha una obertura central d'arc rebaixat i dues finestres emmarcades amb maó flanquejant-la. Davant la façana hi ha un pati tancat per unes estructures agropecuàries: la pallissa, coberts i corts. La façana oest presenta tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i una estructura de pedra amb teulada d'una vessant adossada a la part esquerra. Al primer pis s'hi obren dues finestres i a les golfes una, totes elles emmarcades amb maó. La façana nord té tres finestres a la planta baixa, una estructura adossada sobresortint (la comuna) i una finestra tapiada al primer pis i una finestra a les golfes. A la façana est s'adossen dues estructures a nivell de planta baixa, una de les quals és una cisterna, i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres i a les golfes una, totes tres emmarcades amb maó. | 08255-65 | Sector central del terme municipal | Ballarons es troba documentada l'any 1599, adscrita al mas Riambau. Segons documentació conservada a la masia del Riambau, la masia de Ballarons fou reedificada l'any 1908. | 42.0017900,1.9874800 | 416147 | 4650471 | 1908 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65821-foto-08255-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65821-foto-08255-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65822 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-3 | XIX | El Castellot es troba situat a uns 70 metres al sud de l'església de Sant Martí de Merlès, a la riba est de la riera de Merlès, prop del pont medieval. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, la part superior (golfes) construïda amb obra, i presenta cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions fins a nivell de primer pis. La façana principal, orientada al sud, presenta tres portals o accessos reformats amb portes de ferro. Sobre el portal central, originalment més gran i emmarcat amb brancals de pedra, hi ha una llinda de fusta amb una data inscrita molt feta malbé que sembla correspondre al segle XIX. Al primer pis s'hi obren tres finestres, dues d'elles emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i una altra de menors dimensions emmarcada amb monòlits de pedra; totes tres presenten ampit de pedra. A les golfes hi ha una finestra de nova obertura. La façana oest presenta una porta d'accés a nivell de primer pis a la qual s'accedeix a través d'una escala. A la part esquerra hi ha una finestra de nova obertura que pertany a un cos adossat a la façana nord. A les golfes hi ha una finestra de nova obertura. La façana nord presenta un cos adossat, d'obra i arrebossat, que sobresurt perpendicularment, el qual conté una finestra a la cara nord. A la façana s'obren 4 finestres: una a la planta baixa, una al primer pis i dues a nivell de golfes. La façana est presenta una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a nivell de primer pis i dues finestres a les golfes. | 08255-66 | Sector central del terme municipal | 42.0003400,1.9831000 | 415783 | 4650314 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65822-foto-08255-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65822-foto-08255-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65823 | Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-3 | L'edifici es troba en estat de ruïna. | Can Palau està situat al marge est de la riera de Merlès, just sota el castell de Merlès seguint la mateixa carena on es troba el castell, a tocar de cal Sastre. Es tracta d'una masia de petites dimensions i planta allargada molt derruïda, bastida sobre roca natural de manera que el nivell inferior, dels dos que originalment formaven l'edifici, està parcialment picat a la roca. Es conserven trams dels murs de càrrega de maçoneria de pedra de l'edifici, amb una altura que varia entre el mig metre i els dos metres dels punts més alts. Es conserva també un petit contrafort al mur sud i les restes d'un forn de pa, situat en una petita estructura adossada a l'est de l'edifici, i construït combinant la pedra treballada i el maó. | 08255-67 | Sector central del terme municipal | La masia va ser habitada fins als anys 30 del segle XX. | 41.9984300,1.9820300 | 415692 | 4650103 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65823-foto-08255-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65823-foto-08255-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65824 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-6 | XVIII | Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta. | Cal Fuster es troba situada en un punt elevat sobre la Fàbrica i cal Fargues, a la riba est de la riera de Merlès. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i tapia amb cantonades diferenciades de carreus treballats, algunes integrades al mur fruit de les ampliacions al llarg dels anys. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa dos portals emmarcats amb pedra bisellada, un portal emmarcat amb pedra treballada i coronada per arc deprimit convex, una finestra emmarcada amb pedra i llinda de fusta, una petita finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra a l'extrem esquerra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra. Al primer pis s'hi obren quatre finestres emmarcades amb brancals i llindes de pedra bisellada i ampits de pedra molts desgastats, i una finestra emmarcada amb maó. A les golfes hi ha tres finestres, de menors dimensions, emmarcades amb monòlits de pedra i una finestra reformada. A la façana oest hi ha un cobert d'obra adossat amb teulada d'una vessant i una finestra reformada. La façana nord, presenta a nivell de planta baixa dues portes tapiades i una petita obertura. Al primer pis hi ha tres finestres reformades i una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada amb ampit motllurat. La façana est no presenta obertures. | 08255-68 | Sector central del terme municipal | Antigament a cal Fuster hi vivien 3 famílies i per tant constituïa tres habitatges independents. | 41.9969400,1.9793900 | 415471 | 4649940 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65824-foto-08255-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65824-foto-08255-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65824-foto-08255-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65825 | Cal Fargues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fargues | XVIII | Cal Fargues està situat en un punt enclotat a la riba est de la riera de Merlès, just sota cal Fuster i al sud-oest de la Fàbrica. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per tres cossos adossats (el de l'extrem oest dels quals és construït modernament amb obra) de planta baixa, primer pis i golfes. Els dos volums originals dedicats a l'habitatge estan bastits amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada amb els brancals reformats, una obertura de grans dimensions reformada, una porta emmarcada amb pedra bisellada i un contrafort que s'adossa a la façana a l'extrem dret. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals amb ampit motllurat, i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals amb la data de 1726 inscrita junt amb una creu intercalada a la llinda. La façana est té adossats dos petits coberts bastits amb murs de maçoneria de pedra a nivell de planta baixa. A la resta de la façana, on s'observa la tàpia en tot el nivell del primer pis, no hi ha obertures. La façana nord té adossades diverses estructures, algunes de les quals bastides amb murs de maçoneria de pedra i altres amb obra vista. A nivell de planta baixa hi ha un contrafort estret adossat, una finestra emmarcada amb maó, dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una porta reformada. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb pedra bisellada i ampit motllurat i la última reformada; i a les golfes tres més, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues amb pedra treballada i ampit motllurat. La façana oest queda dominada pel volum modern adossat, que tapa pràcticament tot el volum antic, deixant només a la vista un accés, reformat, a una terrassa que es troba a l'extrem nord-oest del conjunt. | 08255-69 | Sector central del terme municipal | 41.9967300,1.9785600 | 415402 | 4649918 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65825-foto-08255-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65825-foto-08255-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65825-foto-08255-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65826 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-7 | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XV-XVII | Algunes parts de la tapia i l'arrebossat superior s'han escrostonat. | El Mas es troba situat a la riba est de la riera de Merlès, enfront del molí del Mas i proper a cal Ferrer. Es tracta d'una casa de planta quadrangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de mitjans carreus de pedra ben treballats disposats en filades regulars a trencajunt i lligats amb poc morter. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat i una espitllera a l'esquerra. Al primer pis, i sobre el portal, hi ha una finestra emmarcada amb pedra i a la part dreta una porta d'accés que dóna a un porxo d'una estructura annexa, que sobresurt perpendicularment de la façana, construïda amb pedra i obra. A les golfes hi ha una finestra reformada i una finestra emmarcada amb pedra i reformes d'obra. A la façana nord-est s'hi obren dues finestres a la planta baixa, una de les quals amb brancals de maó, i dues petites obertures entre carreus a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i ampit de pedra i una amb llinda de fusta i l'altra amb llinda de pedra. A les golfes, sota teulada, s'obren dues finestres de menors dimensions. A la façana nord-oest, i a la planta baixa, hi ha un accés modern, una finestra i una espitllera esqueixada. Al primer pis s'hi obre una finestra central emmarcada amb brancals i llinda de pedra i ampit motllurat, dos desaigües de pedra i una finestra moderna. A les golfes, parcialment construïdes amb tapia, hi ha una finestra emmarcada amb brancals de pedra i llinda de fusta a la banda dreta i una obertura reformada a la banda esquerra. La façana sud-oest presenta una antiga arcada de forn, actualment tapiada, a la planta baixa i dues petites obertures entre carreus a mode d'espitllera. Al primer pis s'hi obre una finestra emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada a la banda esquerra, dues finestres reformades a la part central, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, actualment tapiada a la banda dreta. A la part superior de la façana hi ha una finestra reformada amb maó i dues petites obertures entre carreus disposades irregularment. | 08255-70 | Sector central del terme municipal | El Mas es troba documentat des de 1208, quan era una pertinença de la Catedral de Vic. Apareix també en els fogatges de 1497 i 1553. L'edificació actual va ser reformada en època moderna aprofitant en part l'edifici d'època medieval. | 41.9905400,1.9733700 | 414964 | 4649236 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65826-foto-08255-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65826-foto-08255-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65826-foto-08255-70-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'estructura d'obra annexada a la façana principal que s'alça fins al primer pis desvirtua la imatge original d'aquest mas documentat ja al segle XV. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65828 | El Pati | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pati | XVIII | El Pati està situat en una esplanada envoltada de camps dins la vall de Merlès, a la riba est de la riera a l'altura de la resclosa del molí d'Escrigues. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i un volum adossat a l'oest d'obra vista construït modernament. El volum principal està bastit amb murs de maçoneria de pedra, arrebossat a la façana est, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb una inscripció a la llinda formada per un motiu geomètric coronat amb una creu. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana est, totalment arrebossada, conté dues finestres a nivell de primer pis i dues més a les golfes, entre les que destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. La façana nord es troba a escassos dos metres d'una gran estructura d'obra vista. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una finestra reformada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Finalment la façana oest queda dominada completament pel volum adossat d'obra vista, construït recentment. | 08255-72 | Sector central del terme municipal | 42.0108300,1.9849400 | 415949 | 4651477 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65828-foto-08255-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65828-foto-08255-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65828-foto-08255-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65829 | Cal Peiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peiro-0 | XVIII | Cal Peiró està situada en el marge est de la riera de Merlès, pocs metres al sud-oest de cal Mestre i al sud-est de can Peuplà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada originalment per un volum principal de planta baixa i primer pis que ha estat ampliat modernament amb el nivell de golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i les cantonades estan delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta, a nivell de planta baixa, una port emmarcada amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i dues portes reformades, una de les quals conserva una llinda de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i dues finestres reformades. El nivell de golfes és reformat completament. La façana sud-est conté dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals amb la data de 1741 i una creu intercalada a la llinda, i un accés reformat amb unes escales. La façana nord-est té totes les obertures reformades exceptuant una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-oest conté una espitllera i una finestra reformada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. | 08255-73 | Sector central del terme municipal | 42.0118200,1.9863100 | 416064 | 4651586 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65829-foto-08255-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65829-foto-08255-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65829-foto-08255-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65830 | Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-4 | XVII | Cal Mestre es troba situada a la riba est de la riera de Merlès al nord-est de cal Peiró prop del camí que condueix de la resclosa del molí d'Escrigues a l'hostal de Sant Cristofol. És un petit edifici d'estreta planta rectangular, formada per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. La casa presenta els murs arrebossats i pintats de blanc amb un sòcol de pedra. Els elements més interessants es conserven a la façana principal, orientada al sud-est. En aquesta s'hi obre un portal que conserva la part superior dels brancals bisellats i la llinda de pedra també bisellada amb la data inscrita de 1690. El portal està flanquejat per dues finestres que sols conserven la llinda de pedra. La resta d'obertures: tres al primer pis i cinc a la façana nord-oest o bé han estat reformades o bé obertes de nou. | 08255-74 | Sector central del terme municipal | 42.0123900,1.9871900 | 416137 | 4651648 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65830-foto-08255-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65830-foto-08255-74-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65831 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-7 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVIII | La Casanova es troba situada prop del camí que comunica la resclosa del molí d'Escrigues amb l'hostal de Sant Cristòfol, al nord-est de cal Mestre. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, un pis i golfes i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades. Al volum principal s'hi adossen dos cossos, un a la façana sud i l'altre al vèrtex sud-est, els dos amb teulada de doble vessant i amb diferent alçada. La façana principal, orientada al sud, queda tancada per un cos que sobresurt perpendicularment, a la dreta de la façana, on s'hi obren diverses obertures, un mur, una porta de lliça amb barbacana de doble vessant i diverses estructures agropecuàries, formant un pati. A la planta baixa hi ha un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dos balcons, emmarcats amb brancals i llinda de pedra bisellada, que comparteixen base i barana. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A la façana est s'obren dues finestres emmarcades amb pedra brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis i una finestra emmarcada amb brancals de pedra a les golfes. Adossat a la façana nord hi ha un pou o cisterna recoberta amb pedra i amb teulada d'una vessant sostinguda per pilars de pedra, formant un porxo, al qual s'accedeix a través d'una escala. En aquest porxo també hi ha una porta d'accés a l'interior emmarcada amb pedra bisellada. A les golfes s'obren dues finestres reformades. A la façana oest i a nivell de primer pis s'hi obren tres finestres, dues de reformades i una emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A les golfes s'hi obre una finestra reformada. Davant d'aquesta façana hi ha una gran estructura agropecuària, construïda amb pedra i obra i teulada de doble vessant. | 08255-75 | Sector central del terme municipal | La Casanova es troba documentada a finals del segle XIV o principis del XV formant part d'una batllia de la cambreria de l'Estany amb el nom de Batllia del mas Casanova, al castell de Merlès, que englobava peces de terra que tenien els hereus del masos Casanova, Amat, Trui, Bonells, Quers, Soler i Fàbrega. Torna a aparèixer documentada al segle XVI, en el fogatge de 1553, amb el nom de mas Casanova. L'edifici actual fou construït probablement als segle XVIII amb importants ampliacions i reformes posteriors. | 42.0134100,1.9905200 | 416414 | 4651758 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65831-foto-08255-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65831-foto-08255-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65831-foto-08255-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65832 | La Casavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casavella | XVIII | La Casavella està situada en un punt elevat dins la vall de la riera de Merlès, pocs metres al sud del torrent de la font del Pau i a l'oest de la gravera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta, a nivell de planta baixa, un portal emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta, una porta reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i una de reformada. A les golfes hi ha dues finestres reformades. La façana est té un cobert adossat bastit amb murs i pilars d'obra vista. Dins del cobert, en la façana del volum principal s'observen únicament dues obertures tapiades, emmarcades amb pedra bisellada, a nivell de primer pis. A la façana nord hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, tres finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb maó i na altra amb pedra bisellada i ampit de pedra, i una finestra reformada a les golfes. La façana oest té adossada a nivell de planta baixa una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra. A la resta de la façana hi ha només una estructura d'obra que sobresurt al mig de la façana a nivell de primer pis. | 08255-76 | Sector central del terme municipal | 42.0157700,1.9890500 | 416296 | 4652021 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65832-foto-08255-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65832-foto-08255-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65832-foto-08255-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65833 | Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font-1 | XVII | Cal Font està situada en un punt lleugerament elevat en la vall de la riera de Merlès, al nord de la Casavella i al sud de l'hostal de Sant Cristòfol. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per tres volums de planta rectangular dedicats a l'habitatge adossats en 'L' formant un pati tancat a la part interior, que queda també delimitat per una estructura d'obra adossada i un mur de pedra amb un accés orientat a l'est. Els dos volums situats al nord compten amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes i el situat al sud, només amb els de planta baixa i primer pis. Tots tres volums estan bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb les cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, canviant l'orientació en el volum situat més a l'est, de manera que les tres teulades desaigüen al pati interior. La façana principal, orientada a l'est, mostra els tres volums diferenciats. A l'esquerra hi ha el volum més baix, amb un cobert d'obra vista adossat perpendicularment a l'extrem esquerre. Conté un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1696 inscrita a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. En el volum adossat a la seva dreta hi ha un portal parcialment tapiat deixant una petita obertura emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1663 inscrita a la llinda, i una finestra reformada a les golfes. El tercer volum s'adossa perpendicularment al segon tapant-ne una part de la façana, i conté, en la seva façana est, una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra reformada a les golfes. La façana nord mostra dues parts diferenciades que correspon a dos volums diferents. A l'esquerra hi ha una única obertura, que és l'accés a una cisterna quadrada bastida amb maó que s'adossa a la façana fins al nivell de primer pis. En la meitat dreta hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta al primer pis i una finestra de la mateixa tipologia a les golfes. La façana oest conté obertures únicament al nivell de primer pis, amb tres finestres emmarcades amb maó i un amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud del volum més baix conté dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. Pel que fa al volum situat més a l'est, l'únic que té el carener orientat d'oest a est, queda separat en la seva façana sud en dues parts. La meitat esquerra, adossada al segon volum, queda pràcticament oberta amb grans obertures a la planta baixa, primer pis i golfes, formant amples eixides als dos nivells superiors. La meitat dreta conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1765 a la llinda, una finestra reformada a les golfes i un rellotge de sol pintat al mur entre els nivells de planta baixa i primer pis, amb la data inscrita de 1855. Completen el conjunt dues estructures adossades al sud tancant el pati per aquesta part i el mur que tanca per l'est, amb un accés emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta, i amb un pujador de cavalls situat a la dreta del portal. | 08255-77 | Sector central del terme municipal | 42.0168700,1.9892700 | 416315 | 4652143 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65833-foto-08255-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65833-foto-08255-77-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/