Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43463 | Barraca de pedra seca Gran sota Penyes 3 (MODEL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-gran-sota-penyes-3-model | Construcció aixecada en pedra seca en una zona actualment coberta de bosc de pi però on encara s'observen els marges de pedra seca dels antics conreus que existiren antigament en aquesta zona. La seva planta exterior és rodona i la seva forma troncocònica. Mesura gairebé 3 m d'alçada, 6 m de diàmetre exterior i 3 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena d'argamassa d'unió, i amb una gran llosa per tapar el forat central del sostre). Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta, de 0,80 m d'amplada i 1,30 m d'alçada, està formada per muntants de pedra relativament escairada amb una llosa plana coronant-la a mode de llinda. Un llarg passadís d'1,60 m de longitud comunica l'entrada amb la cambra interior, de planta també circular. A l'esquerra de l'entrada, s'inicia un contrafort en rampa que abraça la meitat de la barraca i dues terceres parts de l'alçada d'aquesta, reforçant aquest lateral. El sostre de la barraca està recobert amb pedruscall. | 08905-100 | El conreu de vinya a Catalunya i, per extensió, a la Palma de Cervelló, es pot dir que va desaparèixer d'ençà la plaga de la fil·loxera a les darreries del segle XIX. Amb la pèrdua d'aquests conreus la majoria de les barraques, en desús, van quedar abandonades i s'inicià un procés de degradació que en alguns casos ha fet que s'enrunessin. | 41.4157300,1.9470300 | 412002 | 4585444 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43463-foto-08905-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43463-foto-08905-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43463-foto-08905-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona, quadrangular o inserides en un marge.Els noms utilitzats per denominar-les han estat triats en funció de tres criteris jeràrquics. En cas de conèixer el nom amb el què aquesta es coneix a nivell local, ha estat respectat. En cas contrari, si l'indret on aquesta es troba disposa d'un topònim concret, s'ha utilitzat aquest i, en cas de que dins d'aquest hi hagués més d'una barraca, aquestes s'han numerat correlativament. En cas de que no existís un nom conegut ni per la barraca ni pel paratge concret on aquesta s'ubica, s'han utilitzat els noms amb els què aquestes han estat inventariades en la recopilació elaborada pel Sr. Lluís Armengol.Les barraques de pedra seca palmarenques tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars. La major part de les barraques palmarenques tenen la llinda formada per una llosa plana, si bé n'hi ha algunes que la tenen formada per la tècnica de sardinell. Algunes barraques tenen contraforts laterals per reforçar-les. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||
| 43464 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus | XX | Aquesta festa ja no es realitza. | Per la festivitat de Corpus, cada carrer del nucli antic construïa un altar ricament ornamentat amb flors. Aleshores, durant la processó, el capellà, s'aturava a cada altar, hi dipositava la Custòdia i es resava i cantava. Posteriorment la processó continuava fins el següent altar de flors, on es seguia el mateix ritual. Els veïns dels diferents carrers competien entre ells veïns per veure qui feia l'altar més bonic. | 08905-101 | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També es van fer catifes de flors. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||||
| 43465 | Festes de Sant Nicolau i de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-nicolau-i-de-santa-llucia | XX | Aquesta festa ja no es realitza. | En dos caps de setmanes següents al dia de Sant Nicolau (6 de desembre) i de Santa Llúcia (13 de desembre), es celebrava una festa consistent en que alguns nens i nenes del poble, separats per sexes i disfressats, anessin a cantar per les cases del poble. Aquesta manifestació festiva que recorda en certa manera a les caramelles, consistia, concretament, en que en el cap de setmana següent a Sant Nicolau, un grup de nens, amb un d'ells disfressat de bisbe i dos d'escolans, anaven pel poble cantant l'himne de Sant Nicolau (goigs de Sant Nicolau). En el cap de setmana següent, posterior a Santa Llúcia, un grup de nenes, amb una vestida de Santa Llúcia (amb una túnica, corona i capa), amb una copa amb dos ulls enganxats i una palma, i dues nenes vestides d'àngels, amb una corona, cantaven l'himne a Santa Llúcia (goigs de Santa Llúcia). A les cases els premiaven amb la donació de diners o fruita i altres productes del camp. | 08905-102 | Segons la informació proporcionada pels veïns, aquest acte es va dur a terme durant la segona meitat de segle XX. | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||||
| 43466 | L'Estanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestanc | XIX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més dos pisos amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal està arrebossada i a la planta baixa s'hi ha disposat impressions que imiten un parament de carreus. Les obertures de la planta baixa consisteixen en un portal adintellat, una porta de cotxera i una finestra també adintellada, tot emmarcat amb pedra. A la planta pis les obertures són de composició simètrica i emmarcades en pedra formant motius vegetals. Consisteixen en un balcó central, amb barana de ferro forjat, al que s'hi accedeix per dos portals, i sengles finestres a banda i bada. Al segon pis hi trobem tres finestres de factura més senzilla, però també emmarcades en pedra. l'edifici està coronat per una falsa barana de la terrassa, construïda sobre una cornisa motllurada. En els plafons del muret de la barana es pot llegir, a l'esquerra 'ANY' i a la dreta '1935'. Els angles d'aquests plafons estan decorats amb motius florals. Aquests murets de la barana estan sostinguts per tres pilars també decorats. En el central hi ha pintada una 'R', mentre que en els dos dels extrems hi ha pintats motius vegetals. | 08905-103 | Carrer Sant Isidre, 49 | La casa és de 1830, però no fou fins el 1861 va començar el negoci de l'estanc. Aquest negoci va perdurar durant més de 100 anys, fins els anys 1966-67. La casa tenia dues plantes d'origen i es va fer la tercera, cap a l'any 1920, al casar-se l'avi de l'actual propietari. A la casa havia estat situada la centraleta de telèfon públic i donaven aigua a tot el carrer. La casa havia tingut un molí d'oli fins 1978-79. | 41.4117400,1.9694400 | 413869 | 4584978 | 1835 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43466-foto-08905-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43466-foto-08905-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||
| 43467 | El dia de la Santa Infància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dia-de-la-santa-infancia | XX | Aquesta festa ja no es realitza. | En un dia dins els mesos de tardor o hivern (sense més precisió), es realitzava aquest acte consistent en que una nena disfressada de 'negreta' i un nen disfressat de 'xinès', anaven porta a porta a demanar diners per 'la Santa Infància'. Es tractava d'una manera de recaptar diners per beneficiència. | 08905-104 | Segons la informació proporcionada pels veïns, aquest acte es va dur a terme durant les dècades de 1950 i 1960. | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Tot i que no ha pogut ser contrastat, aquest acte segurament estava relacionat amb la celebració del DOMUND (del castellà de 'DOmingo MUNDial'). Es tracta de la Jornada Mundial de les Missions, celebrada des de que l'any 1926 el papa Pius XI va establir el darrer diumenge d'octubre com el dia pro l''Obra Pontifícia de Propagació de la Fe'. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||
| 43468 | Barraca de pedra seca del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cementiri | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-105 | 41.4077400,1.9770800 | 414503 | 4584527 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43469 | Barraca de pedra seca de can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-via | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-106 | 41.4121700,1.9580900 | 412921 | 4585037 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43470 | Barraca de pedra seca sota penyes 2 / de la pedrera de can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-2-de-la-pedrera-de-can-via | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-107 | 41.4167100,1.9499400 | 412246 | 4585549 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43471 | Barraca de pedra seca del camí de can Llopart 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-de-can-llopart-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-108 | 41.4109400,1.9604500 | 413117 | 4584898 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43472 | Barraca de pedra seca del camí de can Llopart 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-de-can-llopart-2 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-109 | 41.4112300,1.9614600 | 413202 | 4584929 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43473 | Barraca de pedra seca de la línia d'alta tensió a Mas Tabà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-linia-dalta-tensio-a-mas-taba | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-110 | 41.4149100,1.9419400 | 411575 | 4585358 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43474 | Barraca de pedra seca del camí Vell de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-vell-de-corbera | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-111 | 41.4145800,1.9451100 | 411840 | 4585318 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43475 | Barraca de pedra seca de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-lalzina | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-112 | 41.4108200,1.9734300 | 414202 | 4584872 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43476 | Barraca de pedra seca sota Penyes 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-4 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-113 | 41.4170600,1.9439000 | 411742 | 4585594 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43477 | Barraca de pedra seca sota Penyes 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-114 | 41.4158600,1.9546400 | 412638 | 4585450 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43478 | Barraca de pedra seca de can Vidal 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-vidal-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-115 | 41.4086100,1.9714000 | 414029 | 4584629 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43479 | Barraca de pedra seca de can Vidal 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-vidal-2 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-116 | 41.4092100,1.9713700 | 414027 | 4584695 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43480 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-117 | 41.4131600,1.9430800 | 411668 | 4585162 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43481 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-2 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-118 | 41.4122700,1.9434300 | 411696 | 4585063 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43482 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-3 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-119 | 41.4132700,1.9441400 | 411757 | 4585173 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43483 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-4 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-120 | 41.4135200,1.9459900 | 411912 | 4585199 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43484 | Barraca de pedra seca de la Soleia 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-soleia-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-121 | 41.4104400,1.9796400 | 414720 | 4584824 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43485 | Barraca de pedra seca de la Soleia 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-soleia-2 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-122 | 41.4108200,1.9794400 | 414704 | 4584866 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43486 | Barraca de pedra seca de la mina de can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-mina-de-can-via | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-123 | 41.4154700,1.9496300 | 412219 | 4585412 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43487 | Camí de can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-pongem | XIX-XX | La vegetació ha envaït bona part del camí. | Camí que uneix la font de Santa Margarida, situada a peus de la masia de can Pongem, amb el camí Estret, a l'alçada de la zona del Cementiri Municipal. Unes grans alzines flanquegen el camí a la part més pròxima a can Pongem. Quatre bancs d'obra, de tipologia similars als col·locats a la font de Santa Margarida, servien per descansar tot gaudint del paisatge. Alguns d'aquests bancs han estat reformats. Prop del cementiri el camí s'amplia amb una estructura amb forma de planta semicircular a mode de mirador. Tres ponts serveixen per tal de que el camí salvi els petits cursos d'aigua que creuen el seu camí. | 08905-124 | Can Pongem | 41.4103000,1.9762900 | 414440 | 4584811 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43487-foto-08905-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43487-foto-08905-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||
| 43488 | Habitatge Av. Catalunya 75 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-av-catalunya-75 | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està arrebossada amb franges horitzontals ben marcades en relleu. Les obertures, totes emmarcades, són de composició simètrica i es disposen a la planta baixa en una porta central amb dos finestrals a banda i banda, un dels quals s'ha reconvertit en porta de garatge. A la planta pis s'hi ha disposat una balconada central, que centralitza la composició, amb barana de ferro forjat i amb accés per dues portes i sengles finestres a banda i banda. En acabar el pis es disposa una franja decorada amb mènsules que aguanten una cornisa i el coronament. També presenta ulls de bou decorats dels respiradors de la solera. El coronament és de muret seguit, dibuixa quatre figures rectangulars rebaixades en relleu respecte als seus marcs d'obra. | 08905-125 | Av. Catalunya 75 | 41.4124900,1.9681600 | 413763 | 4585063 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 43489 | Habitatge carrer Sant Isidre 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-isidre-29 | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures es distribueixen a la planta baixa en una porta i un finestral, emmarcades amb motllures. A la planta pis compta amb un balcó amb barana de ferro forjat i una finestra. En aquest cas les motllures ocupen la part superior de les finestres a manera de trencaaigües. El pis acaba amb una cornisa que separa un coronament ondulat amb cercle central en relleu, esgrafiat amb motius florals i les inicials superposades P i J. A la resta del coronament l'esgrafiat és en forma de garlanda floral, a un costat hi ha la paraula 'any' i a l'altre '1925'. Sota la cornisa inferior que separa el coronament de la façana, hi ha una franja esgrafiada amb motius similars, centrades simètricament en aquesta sanefa les obertures de la cambra d'aire de sota la solera són quadrades amb motius ceràmics ornamentals. | 08905-126 | carrer Sant Isidre 29 | 41.4116400,1.9700400 | 413919 | 4584966 | 1925 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||||
| 43490 | Habitatge carrer Sant Isidre 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-isidre-31 | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures es distribueixen simètricament amb una porta a la planta baixa i dos sortides al balcó al pis, totes emmarcades amb motllures. El pis acaba amb una cornisa que separa un coronament ondulat amb cercle central en relleu, esgrafiat amb les inicials superposades P i C. A la resta del coronament l'esgrafiat és en forma de garlanda floral. Sota la cornisa també destaca una franja esgrafiada de fulles vegetals. Immediatament a sota apareixen les obertures de la cambra d'aire de sota la solera, que són quadrades amb motius ceràmics ornamentals. | 08905-127 | carrer Sant Isidre 31 | 41.4116300,1.9699600 | 413913 | 4584965 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 81683 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-13 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVIII-XIX | L'edifici de la Rectoria es troba adossat a l'església per la façana sud d'aquesta, al costat del campanar. És un edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. L'edifici presideix la plaça de l'Església, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal és d'estructura simètrica, amb porta central flanquejada per una finestra a cada costat, tres balcons al pis i tres obertures de ventilació a les golfes. Els murs són de paredat, amb les cantoneres de pedra ben escairades, mentre que les obertures de la façana tenen muntants i llindes de maó, destacant les llindes que tenen el maó disposat a plec de llibre formant un perímetre lleugerament arquejat a la part superior i amb una cornisa triangular als tres balcons. Sobre la porta hi ha una placa amb un Sagrat Cor. Destaca especialment la porta de fusta pi, amb un treball de fusteria remarcable i amb una estètica noucentista. | 08903-169 | Plaça de l'Església | Per l'estructura arquitectònica d'aquest edifici, l'estructura principal ens mostra un edifici que es pot datar entre finals del segle XIX i principis del XX, tot i que segurament amaga un edifici anterior que devia formar part de la parròquia. Possiblement ocupa part del lloc de l'antic cementiri que es va determinar en la consagració de l'església l'any 1106 feta pel bisbe Ot d'Urgell, i del primer habitatge del rector, que des del 1316 tenia obligació de residir en el lloc (L'any 1316 el rector Arnau Sacalm va arrendar, al clergue de Bagà Pere Companyó i a Berenguer Ferrer de Guardiola, tots els drets de la parròquia durant dos anys; a canvi aquests havien de servir l'església, residir en el lloc i encarregar-se de totes les obligacions del rector, entre altres) (AA.DD., 1998). L'any 1328 l'església va ser assetjada i cremada, possiblement també l'antiga rectoria, degut a la disputa entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç que administrava la baronia. El 1593, quan es va crear el bisbat de Solsona, Cerdanyola va passar a formar part d'aquesta demarcació, tot i que seguia depenent del Monestir de Sant Llorenç i l'abat era el que nomenava capellans, no el bisbe. El 1614 l'església encara constava com a parròquia, però el 1625 ja era sufragània de Sant Llorenç. El 1775 el batlle de Cerdanyola exigí al monestir de Sant Llorenç un sacerdot per a Sant Julià que hi residís sempre i que tingués cura de les seves ànimes; en aquest moment l'església era sufragània del monestir. Possiblement en aquesta època es rehabilités l'església i també la rectoria. El 1897 l'església de Sant Julià de Cerdanyola tornà a ser parròquia per decisió del bisbe Riu de Solsona i passà a formar part de l'arxiprestat de La Pobla de Lillet, en aquesta època es devia refer i ampliar la rectoria esdevenint l'edifici que veiem actualment. L'any 1985, al Centre Parroquial de Sant Julià de Cerdanyola es va fundar un grup de teatre que va fer tres representacions al centre parroquial i que va sorgir a partir de les representacions dels pastorets dels anys 1950. L'any 1918, la Junta de Capmasers i Magallers va destinar 23.200 pessetes per fer reformes a l'església, a la casa rectoral i al cementiri. En deixar de residir capellà al poble, la rectoria està llogada com a residència, en la que hi ha dos pisos. | 42.2237600,1.8929000 | 408634 | 4675214 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81683-foto-08903-169-1.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 96|98|99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||
| 81684 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-6 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Serra Vilaró, J. (1930) Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. I. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Bagà. | XVIII-XIX | Edifici situat al nucli urbà, al peu de la carretera que porta al Santuari de Falgars des de Sant Julià de Cerdanyola, i al costat de la Font del Castell. És un edifici de planta baixa i dos pisos, situat sobre una elevació del terreny. Cobert amb teulada a doble vessant, amb la façana principal orientada a migdia, davant la s'obre un pati tancat amb pallissa que forma angle amb la casa. Te un cos adossat a la façana est de la casa i un altre a la façana oest que són fruit de diverses reformes. Els murs exteriors són de paredat amb pedres de diferents mides i cantoneres escairades. La façana principal te diverses obertures de nova factura. Actualment la pallissa és l'element més destacable, ja que conserva els tancaments de fusta fets amb troncs i posts verticals. No es conserven elements visibles de l'antic castell, únicament una espitllera a la planta baixa. | 08903-170 | Les Clotes | Sembla que en aquest lloc hi havia l'antic castell dels Riembau (DD.AA.: DD.AA.: Pedrals, 1998). Devia estar enderrocat el 1790, ja que en un informe oficial no consta cap fortificació al poble, però s'ha interpretat que podria ser aquest lloc ja que la casa conserva una espitllera i la ubicació és elevada. En època medieval el territori estava dividit entre els senyors de Saus i els de Riembau. Saus, que era vila i centre de la batllia, es troba fora del terme de Cerdanyola; mentre que els Riembau tenien part del feu i el castell de Cerdanyola, que depenia dels barons de Pinós i Mataplana, i es van unir amb els Saus per casament amb Sibil·la (Serra i Vilaró, 1930: 455 del vol. I). El 1325 Pere Bernat de Riembau va prestar sagrament i homenatge a l'Abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà per la batllia i feu de Cerdanyola. El 1373 Pere de Riembau posseïa el senyoriu i el castell de Cerdanyola, feu de l'abat del monestir, al que succeí Bernat Galceran de Riembau, senyor de Sau que vivia a Cerdanyola. Més tard, a mitjans del segle XV, els Riembau es van establir a La Pobla de Lillet, on eren batlles dependents dels barons de Pinós durant segles, possiblement en aquesta època el castell quedés abandonat i per aquest motiu no es coneix informació posterior. Segons el Catàleg de masies l'edifici actual va ser rehabilitat el 1864. | 42.2224700,1.8946900 | 408780 | 4675069 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81684-foto-08903-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81684-foto-08903-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81684-foto-08903-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||
| 81685 | La Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cortada-1 | BARAUT,C. (1978) Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). 'Urgellia' nº 1, La Seu d'Urgell. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu de Berga. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. SERRA I VILARÓ, J. (1930). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. II (1947). Barcelona. | XIV-XX | Edifici de tres plantes i golfes sota teulada a doble vessant de teula àrab amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a SO. La casa és de planta rectangular i té un afegit a la façana sud que ocupa part de la façana i que forma un porxo a la planta baixa i una terrassa al pis, de factura moderna fet amb formigó. Els murs són de paredat, amb algunes cantoneres de maó i les obertures estan emmarcades amb llindes de pedra sobre muntants de pedra i de maó. El ràfec de la teulada és de formigó, fruit de la rehabilitació que es va fer a tot l'edifici a mitjans del segle XX, el 1982. L'element més remarcable és la pallissa que es troba al costat de la casa, de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessat i carener perpendicular a la façana que s'obre a SO. L' edifici es va rehabilitar en la mateixa època que la casa, amb les bigues de les obertures de formigó i els muntants de maó, però es conserven els tancaments de les obertures del pis de la façana fets amb troncs de fusta verticals, sistema utilitzat tradicionalment a la zona. També conserva davant de la pallissa una era enrajolada antiga. | 08903-171 | Devesa de la Pomera | Tot i que la data més antiga en que es troba documentada la casa és l'any 1379 (Serra Vilaró: 305), la casa no conserva elements antics ja que ha estat habitada sempre i ha anat patint modificacions al llarg de la història. Des dels inicis de la casa aquesta estava sota la influència de la parròquia de Sant Julià que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a la que havia de pagar les primícies i la tercera part del delme. Possiblement fou un dels 10 masos que formaren part de la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al Bisbat d'Urgell el 983, tal i com consta a l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell (Baraut, 1978). Es tracta per tant, d'una de les cases antigues del terme. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells la Cortada. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (DD.AA.: DD.AA.: Pedrals, 1998: 83-84). La casa surt esmentada el 1856 al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. Segons el Catàleg de masies va ser rehabilitada el 1982. | 42.2221400,1.8973800 | 409001 | 4675029 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81685-foto-08903-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81685-foto-08903-171-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Aquesta masia es troba propera al nucli urbà, al camí que porta al santuari de Falgars, envoltada pels camps de la pròpia finca i molt a prop de la casa el Solé. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 81686 | El Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sole-0 | BARAUT,C. (1978) Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). 'Urgellia' nº 1, La Seu d'Urgell. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRA I VILARO, J. (1930-1950) Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III: Esglésies i vida eclesiàstica. Reproducció facsímil de 1989. Centre d'Estudis Baganesos. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. | XIV-XX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a SE. Els murs són de pedra i es troben arrebossats, les obertures tenen ampits ceràmics. S'observa que l'edifici més antic només seria de planta baixa i un pis, marcat per les cantoneres dels murs que són de pedra, mentre que l'ampliació del segon pis i les golfes tenen cantoneres ceràmiques. Possiblement aquesta ampliació es fes el 1962, tal i com consta a una inscripció sobre la porta principal: C.P.J.F ANY 1962 C. PURTELL. La porta és allindada i, igual que les finestres, no presenta elements d'interès. Al costat i davant de la casa s'aixequen una pallissa i una cort pels animals, que tanquen una antiga era actualment cimentada. La que es troba al costat de la casa és un edifici de planta, pis i golfes cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a SO. A la façana, la planta baixa té una única obertura que forma un arc de mig punt, al pis hi ha una finestra alta que s'utilitzava per pujar la palla que es guardava al pis, i a les golfes hi ha una finestra. Al centre de l'edifici hi ha un pilar que suporta l'entramat de bigues del paviment del pis. La planta baixa s'utilitza com a estables de bestiar i el pis per guardar palla. El segon edifici es troba davant de la casa i al costat de l'anterior, de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant; a la planta baixa hi havia una antiga cort pel porc i al pis hi ha dos espais de pallissa amb els tancaments de bigues de fusta característic de les pallisses de l'alt Berguedà. | 08903-172 | Devesa de la Pomera | La casa el Solé, que antigament era coneguda com Portell, és una de les cases que es troben documentades a finals del segle XIV (DD.AA.: DD.AA.: Pedrals, 1998: 82). Des dels inicis la casa estava sota la influència de la parròquia de Sant Julià que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a la que havia de pagar les primícies i la tercera part del delme. Possiblement fou un dels 10 masos que formaren part de la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al Bisbat d'Urgell el 983, tal i com consta a l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell (Baraut, 1978). Es tracta per tant, d'una de les cases antigues del terme tot i que no conserva elements antics ja que ha estat habitada sempre i ha anat patint modificacions al llarg de la història. Al fogatge de 1553 surt una persona anomenada Portell i que atribuïm a aquesta casa ja que encara es conserva el cognom. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells el Solé. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (DD.AA.: DD.AA.: Pedrals, 1998: 83-84). El 1775, Joan Portell i Casals era regidor de Cerdanyola, essent batlle Antoni Casals (Baronies, 1930: 205). La casa surt esmentada el 1856 al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. Tal i com consta a una inscripció sobre la porta principal: C.P.J.F ANY 1962 C. PURTELL, la casa va ser rehabilitada el 1962. | 42.2216500,1.8980700 | 409058 | 4674974 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81686-foto-08903-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81686-foto-08903-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81686-foto-08903-172-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Aquesta masia es troba propera al nucli urbà, al camí que porta al santuari de Falgars, envoltada pels camps de la pròpia finca i molt a prop de la casa la Cortada. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 81687 | La Pomera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pomera | BARAUT,C. (1978) Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). 'Urgellia' nº 1, La Seu d'Urgell. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRA I VILARO, J. (1930-1950) Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III: Esglésies i vida eclesiàstica. Reproducció facsímil de 1989. Centre d'Estudis Baganesos. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. | XIV-XX | Masia de planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada de doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a SO. La casa principal està envoltada de diversos cossos secundaris que es troben adossats a les façanes laterals. Davant de la façana de l'edifici principal hi ha un cos afegit que forma una eixida tancada amb baranes a cada pis, mentre que a la planta baixa configura un porxo que dóna entrada a la porta principal. La construcció és de pedra de diferents mides, amb algunes cantoneres escairades als angles. Les obertures es van modificar i ampliar, tot i que devien ser de pedra en origen, actualment estan emmarcades amb ciment imitant pedra. A la façana principal hi ha dues portes, la més important es troba sota el porxo i és d'arc adovellat de pedra que ha quedat tallat a la part superior pel forjat de l'eixida afegida davant la façana. A les golfes, just sota el carener, hi ha dues finestres d'arc rebaixat separades per un pilar. Adossat a llevant hi ha un cos afegit que forma una terrassa al pis i que és de nova construcció, unint la casa amb la pallissa que està al costat. La pallissa té murs i pilars de pedra, cobert amb teulada a doble vessant; la façana s'obre al pati que queda entre els edificis i no té tancaments, presenta tan la planta baixa com el pis oberts.. La casa es troba en una zona de terrasses que s'havien destinat al conreu. Es troba situada al límit dels terres de conreu, algunes actualment abandonades, en un terreny amb pendent pronunciada i propera a bosc mixt de roure martinenc i pi roig per la part posterior. | 08903-173 | Devesa de la Pomera | La Pomera és una de les cases que es troben documentades a finals del segle XIV, l'any 1307 (DD.AA.: DD.AA.: Pedrals, 1998: 82). Des dels inicis la casa estava sota la influència de la parròquia de Sant Julià que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a la que havia de pagar les primícies i la tercera part del delme. Possiblement fou un dels 10 masos que formaren part de la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al Bisbat d'Urgell el 983, tal i com consta a l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell (Baraut, 1978). Es tracta per tant, d'una de les cases antigues del terme ja que ha estat habitada sempre i ha anat patint modificacions al llarg de la història, conservant únicament el portal adovellat possiblement del segle XVI. Desconeixem si alguna de les persones esmentades als fogatges de 1497 i de 1553 seria el propietari d'aquesta casa. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells la Pomera. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (DD.AA.: DD.AA.: Pedrals, 1998: 83-84). La casa surt esmentada el 1856 al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. Segons el catàleg de masies va ser rehabilitada el 1848, però també a finals del segle XX, quan adquirí l'aspecte que te actualment. | 42.2204200,1.9006800 | 409271 | 4674835 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81687-foto-08903-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81687-foto-08903-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81687-foto-08903-173-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Aquesta masia es troba relativament propera al nucli urbà, al camí que porta al santuari de Falgars. S'accedeix pel tercer desviament a l'esquerre del camí forestal 167, conegut com a camí gros, a la sortida del nucli urbà. La carretera és asfaltada però el camí és de terra i travessa el riu. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 81688 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-5 | SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. | XIX | Masia formada per dos cossos adossats formant un angle i un cobert al costat, delimitant el pati d'accés. La casa és un edifici de planta baixa, pis i golfes sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a SO. L'edifici està molt modificat i no conserva elements històrics que demostrin el seu passat. Totes les obertures han estat modificades i els murs són de paredat fet amb pedra barrejada i algunes cantoneres escairades als angles. Tot el conjunt es troba dins un tancat i destaquen les terrasses en que es distribueix el terreny del volant, ja que estan separades per diversos murs de pedra seca. | 08903-174 | Els Plans | No es disposa de documentació històrica d'aquesta casa, que segons el catàleg de masies es va construir el 1842. La fesomia del conjunt, degut a les rehabilitacions practicades, no ens permet esbrinar èpoques anteriors. | 42.2174400,1.9120200 | 410203 | 4674492 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81688-foto-08903-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81688-foto-08903-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81688-foto-08903-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | A l'entrada a la casa hi ha un cartell que diu el Pla de cal Carboner, nom pel que es coneix també aquesta casa ja que havia sigut una masoveria de cal Carboner. Actualment és una casa de turisme rural. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 81689 | El Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-3 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. | XVIII-XX | Conjunt format per dues edificacions situades una a continuació de l'altre. L'edifici principal és el que es troba a ponent, de planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Les parets de la casa estan totalment arrebossades de ciment i no es conserven elements d'interès històric. El cos afegit és un volum format per una antiga pallissa amb alguna paret de pedra i la resta de maó fruit d'una ampliació per fer una granja. Es troba a una zona de terrasses d'antic cultius, al límit amb la zona de bosc. | 08903-175 | Escaleta del Pou | Segons el catàleg de masies es va construir el 1722 i rehabilitar el 1863, tot i que no podem confirmar aquesta data de construcció, l'estructura conservada si que correspon a un edifici que podria datar com a màxim a mitjans del segle XVIII, tot i que podria ser anterior i haver estat rehabilitada en aquesta època. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps,en aquest document la masia el Pou s'anomenava cal Vidal. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (DD.AA.: DD.AA.: Pedrals, 1998: 83-84) on trobaríem aquesta casa. La casa el Pou surt esmentada el 1856 al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. | 42.2193500,1.9151100 | 410461 | 4674701 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81689-foto-08903-175-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Abans anomenada cal Vidal.S'accedeix a través del camí de Falgars, un trencall a l'esquerre del camí forestal 167, conegut com camí gros, just en la cruïlla on hi ha el dipòsit de les Colomeres. El camí a la casa coincideix amb el sender GR4-2. | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 81690 | Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subirana-0 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. SERRA I VILARÓ, J. (1930). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. II (1947). Barcelona. | XIII-XX | La Subirana forma part d'un conjunt compost per la masia, dues pallisses i altres edificacions auxiliars. La masia és un edifici de planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Afegit a la meitat de la façana de migdia hi ha un volum que forma dues eixides, una a cada pis, i un porxo a la planta baixa, tot de mitjans del segle XX. Els murs són de paredat i es troben arrebossats, mentre que les obertures estan emmarcades amb ciment. A la façana principal presenta dos accessos, un en planta baixa i altre al pis accedint per una escala exterior. Les pallisses tenen els murs exteriors de paredat i les divisions fetes amb pilars de maó; també conserven algun tancament extern amb el tradicional sistema de fusta vertical. Entre la casa i les dues pallisses s'obre una era que encara conserva algun fragment de l'enrajolat. | 08903-176 | Escaleta del Pou | La Subirana és una de les cases que es troben documentades a finals del segle XIII, l'any 1256 (Serra Vilaró: 415). Des dels inicis la casa estava sota la influència de la parròquia de Sant Julià que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a la que havia de pagar les primícies i la tercera part del delme. Possiblement fou un dels 10 masos que formaren part de la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al Bisbat d'Urgell el 983, tal i com consta a l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell (Baraut, 1978). El 1308 s'esmenta vila Subirana a Cerdantola (Serra Vilaró: 42). Es tracta per tant, d'una de les cases antigues del terme ja que ha estat habitada sempre i ha anat patint modificacions al llarg de la història. Desconeixem si alguna de les persones esmentades als fogatges de 1497 i de 1553 seria el propietari d'aquesta casa. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells la Subirana. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (Pedrals, 1998: 83-84). La casa la Subirana surt esmentada el 1856 al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. | 42.2194100,1.9167000 | 410592 | 4674706 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81690-foto-08903-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81690-foto-08903-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81690-foto-08903-176-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | S'accedeix a través del camí al santuari de Falgars, a través d'un trencall a l'esquerre del camí forestal 167, conegut com a camí gros, en arribar al dipòsit de les Colomeres i un cop passat l'edificació del Pou. El camí a la casa coincideix amb el sender GR4-2. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 81691 | La Quadra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quadra | SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. | XIX-XX | Edifici de planta baixa cobert amb teulada a un vessant. Els murs són de paredat amb alguna cantonera escairada. Presenta obertures allindades. L'edifici està dividit en una part que s'utilitza esporàdicament com a habitatge i que disposa d'un espai amb foc a terra, forn de pa i pica de pedra, mentre que la resta és un espai que s'utilitzava per a guardar el bestiar. | 08903-177 | El Boixegar | Per l'estructura es tractaria d'una edificació que pot datar de principis del segle XX, però no anterior. S'utilitza com a refugi de caçadors. Antigament formava part de la casa del Cap del Pla. | 42.2133700,1.9187400 | 410752 | 4674033 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | S'accedeix des del segon camí a la dreta que s'inicia en el trencall del camí forestal 167, conegut com a camí gros, un cop passat el dipòsit de les Colomeres. Aquest camí arriba a la Quadra. Imatges del Catàleg de Masies. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||
| 81692 | Cort de porcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cort-de-porcs | SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. | XX | Tot i que en general es troba en bon estat, els murs que tanquen el pati mostren que falta la teulada d'aquesta part. | Edifici de planta baixa cobert amb teulada d'un vessant, que té un pati davant la façana de llevant i una bassa a l'extrem sud del conjunt. L'edifici té murs de paredat i cantoneres de maó, amb portes allindades de fusta i muntants de maó. La presència d'obertures a l'extrem del pati indiquen que una part del pati podria haver estat cobert. | 08903-178 | Camí de la Creu | Sembla que l'edifici està lligat a la tradició de matar el porc i per aquest motiu se li dona un valor històric. És un edifici que possiblement dati de inicis o mitjans del segle XX; al catàleg de Masies diu que va ser construït el 1973. | 42.2229400,1.8890300 | 408313 | 4675127 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81692-foto-08903-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81692-foto-08903-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81692-foto-08903-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Les imatges de la fitxa són del Catàleg de Masies. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||
| 81693 | Collars per vaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collars-per-vaques | XX | El pare de la casa Solé, el Sr. Climent Portell, ha construït durant molts anys els collars per les vaques. Són collars de fusta de blada (Acer opalus). La blada és un arbre caducifoli d'estatge montà, amb fusta de bona qualitat, dura i compacta, resistent al frec i molt apreciada en torneria i ebenisteria. S'ha utilitzat molt per a confecció de guarniments de bestiar, com els jous, collars, el bastet i els arcons del bast. Cada collar està format per una branca de blada doblegada en forma de u, amb un forat a cada extrem pel que es passa un barrot de fusta tornejada que serveix per tancar. Es passava una cadena que servia per lligar les vaques a l'estable. També havia construït els andans o tanques de fusta per retenir el bestiar dins l'estable o per tancar algun espai exterior. El collars els feia per a les seves pròpies vaques alguns i encara els utilitzen. | 08903-179 | El Solé | 42.2216400,1.8980700 | 409058 | 4674973 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81693-foto-08903-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81693-foto-08903-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||
| 81694 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-10 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. | XVIII | En estat de ruïna | A prop del camí que passa davant de la casa el Pla, queden restes de l'antiga casa la Casanova. Els pocs murs corresponien a un edifici de planta quadrada que es troba totalment en ruïnes i del que queden alguns fragments de murs. Es troba ubicat en una plana en mig de camps de conreu i una pineda de pi roig. | 08903-180 | Els Plans | A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells la Casanova. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (AA.DD.: Pedrals, 1998: 83-84). La Casanova surt esmentada el 1856 al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. A l'ortofoto de 1945 es veuen els quatre murs de tancament de la casa, a la de l'any 1956 ja devien estar en estat de ruïna i a les posteriors ja no queden quasi vestigis. | 42.2156400,1.9104300 | 410069 | 4674294 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81694-foto-08903-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81694-foto-08903-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81694-foto-08903-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | S'accedeix a traves dels camps que hi ha davant l'entrada del Pla, entrant al camí des del camí forestal 167 un cop passat el dipòsit de les Colomeres.Les iamtges són del Catàleg de Masies. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||
| 81695 | El Cap del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cap-del-pla | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. | En estat de ruïna | Antiga edificació de planta indefinida que es troba en ruïnes. Resta una part de mur de dos metres d'alçada, però la resta no supera el metre i estan coberts de matolls i esbarzers. En un extrem del lloc on es troba la casa, hi ha una clariana d'herba; el conjunt es troba situat enmig de pinedes de pi roig. | 08903-181 | El Boixegar | Desconeixem el moment d'inici d'aquesta casa però podria ser una de les 30 cases del capbreu de la comunitat benedictina de Lleida, que el 1747 passa a ser administrat de nou el monestir de Sant Llorenç prop Bagà i, per tant, la parròquia de Cerdanyola (AA.DD.: Pedrals, 1998: 83-84). La casa Josep Casals del Cap del Pla surt esmentada el 1856 al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. A la ortofoto de 1945 es veu que hi havia una construcció formada per diferents volums i que la zona estava voltada de camps de conreu; actualment tot està cobert pel bosc. | 42.2121900,1.9190300 | 410774 | 4673901 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81695-foto-08903-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81695-foto-08903-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81695-foto-08903-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | S'accedeix des del segon camí a la dreta que s'inicia en el trencall del camí forestal 167, conegut com a camí gros, un cop passat el dipòsit de les Colomeres. Aquest camí arriba a la Quadra i seguint per ell arribarem a la següent cruïlla on són les ruïnes d'aquesta casa. Es troba dins el terme del PEIN Serra de Catllaràs. Imatges del Catàleg de Masies. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 81696 | Corral de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-la-cortada | SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. | Es troba una part en ruïnes | Edificació de planta quadrada que es troba en ruïna, situada en mig d'una zona de camps de conreu i al límit de la pineda de pi roig. Els murs són de pedra en sec i al centre queden restes d'un pilar que devia suportar la teulada. | 08903-182 | Els Plans | Aquest edifici era un antic corral d'estiu de les ovelles que pertanyia a la Cortada. Aquesta era una de les zones on es tenien els ramats per a passar l'estiu, i seria freqüent trobar edificis d'aquestes característiques tot i que la manca d'ús els ha fet desaparéixer. A les ortofotos de 1945 i també a la de 2004 es veu que la meitat estava cobert amb teulada, que actualment ha desaparegut. | 42.2137200,1.9116200 | 410165 | 4674079 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81696-foto-08903-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81696-foto-08903-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | S'accedeix des del camí travessant els camps. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 81697 | Cortielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cortielles | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' Libro 63, 1856. Arxiu Comarcal de Berga. SERRAIMA MILIAN, Lupe (2013) Pla Especial de Catàleg de Masies, cases Rurals i altres edificacions. Text refós. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Aprovat per la Generalitat de Catalunya 11/4/2014. | XIII-XX | En ruïnes | En una zona de bosc elevada hi ha les restes de dos edificis de planta rectangular, possiblement un devia ser l'habitatge i l'altre la pallissa. Queden les restes d'alguns murs d'uns dos metres d'alçada, però que deixen constància de que es tractaria d'una masia de gran volum. Els murs són de paredat, amb la part baixa ben disposada i les cantoneres escairades. Conserva alguna obertura amb llinda de fusta. L'edifici que devia ser el principal era de planta rectangular, conserva l'alçada dels murs fins a les obertures del pis superior i no conserva restes de la teulada; a les ortofotos es pot intuïr que tenia tres cossos. L'altre edifici també és de planta quadrada i està en pitjor estat. Tot el conjunt es troba cobert de vegetació. | 08903-183 | Solana de Cortielles | Cortielles és una de es cases més antigues del terme tot i que es desconeix el moment de construcció (AA.DD.: Pedrals, 1998: 82). Des dels inicis la casa estava sota la influència de la parròquia de Sant Julià que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a la que havia de pagar les primícies i la tercera part del delme. Possiblement fou un dels 10 masos que formaren part de la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al Bisbat d'Urgell el 983, tal i com consta a l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell (Baraut, 1978). Desconeixem si alguna de les persones esmentades als fogatges de 1497 i de 1553 seria el propietari d'aquesta casa. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells Cortielles. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (AA.DD.: Pedrals, 1998: 83-84). La casa no apareix al 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' de 1856, possiblement perquè ja no hi viuria ningú, però si apareix en l'ortofoto de l'any 1956, fet que mostra que encara es trobava dempeus tot i que en poc temps devia començar a ensorrar-se degut a l'abandonament. | 42.2276900,1.9306300 | 411753 | 4675610 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81697-foto-08903-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81697-foto-08903-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81697-foto-08903-183-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Es troba dins el terme del PEIN Serra de Catllaràs. Imatges del Catàleg de Masies. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||
| 81698 | Jaciment paleontològic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic | FOLCH, R. (1988) Història Natural dels Països Catalans. Carta arqueològica Generalitat de Catalunya. | Molta part del territori de Sant Julià de Cerdanyola, sobre tot la zona de l'olla, conté materials paleontològics marins de l'època Mesozoica, Cretaci Superior, Seronià, amb associació de fauna fauna marina entre la que s'hi troben mol·luscs, coralls i un gènere extint d' eriçó de mar pertanyent a la família Holasteridae anomenada Hemipneustes cerdanyolae. Aquests materials s'han utilitzat per a la construcció de la majoria de cases i feixes presents al municipi. | 08903-184 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2229200,1.8994200 | 409171 | 4675114 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Les coordenades indiquen un punt central territorial, no el jaciment concret. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||||
| 81699 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-julia-de-cerdanyola | RUMBO i SOLER, A. (2017). Fons de l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. Www.xam.diba.cat | XIX-XX | El fons de l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola està format pel conjunt de documents reunits per l'Ajuntament en el desenvolupament de les seves funcions des de 1844, data del document més antic. El fons està format per 1.133 unitats de descripció (46,65 m.) en paper. Conté documents d'Administració general, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient; també conté el fons del jutjat de Pau i col·leccions de cartografia, arxiu d'imatges i de cartells. | 08903-185 | Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola | La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual l'any 1993. Cal tenir en compte que entre els anys 1936 i 1993, pel fet de formar part de Guardiola de Berguedà, la documentació fou conservada a l'arxiu municipal d'aquest altre municipi. L'ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola va iniciar el seu funcionament en les primeres dècades del segle XIX. L'any 1936, fou fusionat amb el de Brocà donant lloc al municipi de Guardiola de Berguedà, fins que es va segregar l'any 1993 tornant a formar Ajuntament propi. No es van documentar les actuacions arxivístiques fins a la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de novembre de 1997 i el mes de febrer de 1998. L'adhesió de l'ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de gener de 2006. El Reglament el Servei d'Arxiu Municipal va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 4 d'abril de 2011. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||
| 81700 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-guardiola-de-bergueda-0 | RUMBO i SOLER, A. (2005). Fons de l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. Www.xam.diba.cat, www.guardioladebergueda.net | XIX-XX | L'arxiu municipal de Guardiola de Berguedà conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història (fons de Brocà, Gavarrós, Guardiola i part de Sant Julià de Cerdanyola que fins el 1993 va pertànyer a Guardiola de Berguedà). Entre la documentació conservada a l'arxiu cal destacar-ne el fons de l'administració local de l'ajuntament de Guardiola de Berguedà, el fons de l'antic municipi de Brocà dels anys 1729 a 1943; fons públics no municipals com ara el Registre del jutjat de pau dels anys 1878 a 2005 i fons privats diversos. Entre aquests cal destacar-ne la Cambra agrària local, la germandat de llauradors i ramaders i el sindicat agrícola dels anys 1939 a 1968; l'arxiu de L'Associació de Defensa Forestal dels anys 1992 a 2001; la Delegació local de les FET i les JONS del 1939 a 1977. | 08903-186 | Pl. Municipal, 3. 08694 Guardiola de Berguedà | L'ajuntament de Guardiola de Berguedà es la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Guardiola de Berguedà. Aquest municipi es va crear el 1936 per l'agregació del municipi de Brocà i Sant Julià de Cerdanyola que es va disgregar de Guardiola el 1993. La documentació municipal ha estat conservada a les dependències de l'Ajuntament i els seus successius emplaçaments fins a la ubicació actual. No es té constància de cap documentació arxivística específica ni tampoc cap instrument de documentació sistemàtic fins que l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona hi va portar a terme entre el mes de febrer de 1995 i març de 1998 un recull i classificació de l'arxiu municipal. L'adhesió de l'ajuntament a la xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona durant el 2004 ha permès que l'arxiu es mantingui i s'actualitzi sistemàticament. L' interès que presenta aquest arxiu és que conserva documentació relacionada amb Sant Julià de Cerdanyola. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||
| 81701 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-del-bergueda | Arxiu Comarcal del Berguedà, dins de la Guia dels Arxiu històrics de Catalunya, 8, pp. 11-42. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona, 208. | XIII-XXI | A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el Registro de Hipotecas del partido de Berga del 1848, on es troba informació de Gavarrós, la parròquia de Gréixer (Greixa). També es conserva documentació referent a Sant Julià de Cerdanyola. El registre d'hipoteques correspon a un precedent de la documentació facilitada pel registre de la propietat i ens aporta un gran nombre d'informació referent a la venda, adquisició de finques, noms dels propietaris de la partida de Berga. Es conserva la comptadoria d'Hipoteques de Berga anys 1768-1862. Registre de la Propietat de Berga. També es conserven protocols notarials de Josep Corominas de Bagà, on podem trobar documentació referent al municipi de Cerdanyola. També conserva el volum manuscrit 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra' de 1856, que conté un llistat de les masies de Sant Julià de Cerdanyola en aquesta data. | 08903-187 | Carrer Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga | L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001 i forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu origen va ser l'Arxiu Històric de la ciutat de Berga. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines, el guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio va fer un inventari, tasca que va continuar el seu fill Josep Santandreu i Escobet, autor del primer inventari cronològic. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1983 es va inaugurar la nova ubicació a 'Casa Massana', on es va fer un registre complet de tot el material traslladat i constava de 197 metres lineals de documentació. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del Pavelló de Suècia, ja amb la categoria d'Arxiu Comarcal, on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació. Conserva documentació de tota la comarca. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||
| 81702 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-3 | http://anc.gencat.cat/ca/inici/ | XIX-XX | Entre els seus fons conserva fons comercials i d'empreses a partir del segle XVIII. Entre ells destaquen els següents que estan relacionats amb Sant Julià de Cerdanyola: -Sol·licitud d'autorització per instal·lar una serradora al terme municipal de Sant Julià de Cerdanyola. Any 1920. Fons ANC1-490, districte forestal de Barcelona. -Expedient de registre de '12 pertenencias de una mina de carbón de piedra llamada 'Carmen' del término municipal de San Julián de Cerdañola'. (Barcelona). Any 1885. Fons ANC1-641. -Expedient de registre de '308 pertenencias de una mina de carbón llamada 'La Vencedora' al sitio de soleya la Vallfogona del término municipal de Pobla de Lillet y San Julián de Serdañola'. (Barcelona). Any 1885. FONS ANC1-641. -Expedient de registre de '120 pertenencias de una mina de carbón de piedra con el nombre de 'Sorpresa' en el punto llamado de Collet de Ina, del pueblo de San Julián de Sardañola y distrito municipal de idem. (Barcelona). Any 1871. FONS ANC1-641. -Expedient de registre de '120 pertenencias de una mina carbón de con el nombre de 'Tempestad' en el punto llamado de bosque del Mas de Pey del pueblo de San Clemente y distrito municipal de Serdañola. (Barcelona). Any 1870-1871. FONS ANC1-641 -Expedient de registre de '60 pertenencias del coto minero llamado 'Fortuna' de carbón de piedra de los pueblos de Saldes, Aspa, Massanés y Vallcebre, distrito municipal de Saldes y Serdañola' (Barcelona). Any 1868-1870. FONS ANC1-641. | 08903-188 | Calle de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya conté documentació generada per organismes, empreses, així com recupera tota aquella altra documentació de caràcter privat que, pel seu valor testimonial i referencial, té una especial rellevància per al coneixement de la història nacional. Té naturalesa d'arxiu de l'administració i arxiu històric. L'Arxiu Nacional de Catalunya està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural. Està integrat al Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC), essent el principal dels Arxius de la Generalitat de Catalunya. Conserva uns 30 km de prestatgeria de documentació, així com arxiu d'imatge i so. La classificació del fons es fa amb les normes ISAD i la NODAC. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||
| 81703 | Fons de fotografies de l'Arxiu Municipal de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-larxiu-municipal-de-sant-julia-de-cerdanyola | <p>DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.</p> | XX-XXI | <p>L'Arxiu Municipal conserva un fons d'imatges. D'una banda la col·lecció de fotografies que es va originar gràcies a la publicació del llibre 'Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat' que va editar l'Ajuntament l'any 1998. Es van recopilar fotografies de veïns del poble i de fons del mateix Ajuntament, que han originat una col·lecció majoritàriament digital, de paisatges, personatges, les diferents escoles, activitats diverses, des d'inicis del segle XX, entre 1900 i 1990. A moltes imatges es va poder recollir el nom i cognom de les persones que hi surten retratades. Les imatges van ser cedides pels habitants del poble i es van retornar un cop digitalitzades. Aquest conjunt està inventariat a l'Arxiu sota el títol 'Llibre de Sant Julià de Cerdanyola. Fotografies'. També es conserva un fons estrictament de propietat municpal que cosnerva imatges que l'Ajuntament ha anat generant des de la independència del municipi, l'any 1982, tenen el títol 'Arxiu d'imatges'.</p> | 08903-189 | Local Municipal, s/n. 08694 Sant Julià de Cerdanyola | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual l'any 1993. Cal tenir en compte que entre els anys 1936 i 1993, pel fet de formar part de Guardiola de Berguedà, la documentació fou conservada a l'arxiu municipal d'aquest altre municipi. L'ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola va iniciar el seu funcionament en les primeres dècades del segle XIX. L'any 1936, fou fusionat amb el de Brocà donant lloc al municipi de Guardiola de Berguedà, fins que es va segregar l'any 1993 tornant a formar Ajuntament propi. No es van documentar les actuacions arxivístiques fins a la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de novembre de 1997 i el mes de febrer de 1998. L'adhesió de l'ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de gener de 2006. El Reglament el Servei d'Arxiu Municipal va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 4 d'abril de 2011.</p> | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81703-foto-08903-189-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2021-09-20 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||
| 81704 | Fons documental de l'Arxiu del Bisbat d'Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-del-bisbat-durgell | Baraut, Cebrià (1986) Les actes de consagració d'esglésies de l'antic Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Doc. 82, p. 178. | IX-XX | L'Arxiu del Bisbat d'Urgell, instal·lat al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell, és un fons de manuscrits i documents del Bisbat d'Urgell que està format o dividit en l'Arxiu Capitular d'Urgell, l'Arxiu Diocesà d'Urgell (o Arxiu Episcopal), l'Arxiu de la Mitra i els arxius parroquials. L'arxiu es troba des del 2014 a l'edifici de l'església dels Dolors, darrere de la Catedral. L'Arxiu Capitular d'Urgell (ACU), també conegut com a Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell conté 385 metres lineals de fons que abasten els segles IX-XIX. Conté la documentació custodiada pel capítol catedralici (capítol de canonges) format per uns 6.000 pergamins, el més antic data de l'any 815, i l'Acta de Consagració de la catedral d'Urgell. | 08903-190 | Pati del Palau, 1, 25700 La Seu d'Urgell, Lleida | El primer document que esmenta Cerdanyola és i l'Acta de Consagració de la catedral d'Urgell, de l'any 815, que es conserva en aquest arxiu. També es conserva l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Cerdanyola, document de l'any 1106 del bisbe Ot d'Urgell. El 9 de febrer de 1106 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església de Sant Julià. A l'acta consta que el bisbe determinà que al seu voltant hi hagués un cementiri i delimità el terme de la parròquia: per l'est amb el terme del castell de Lillet, cap als sud amb el poble de Malanyeu, i la resta amb el riu Llobregat. Marcà el cens que hauria de pagar cada any, dues mesures de blat, una de forment i una d'ordi, tres pernils i disset cannates de vi; a més, els clergues pagarien les rendes a Santa Maria de la Seu d'Urgell i estarien obligats a obeir el seu manament. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.