Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91092 | Fons documental de Folgueroles a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-folgueroles-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Fons documental de Folgueroles dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta, sobretot, del fons relacionat amb la documentació generada per la parròquia de Santa Maria de Folgueroles. Està datada entre els segles XVI i XXI (1575-2000), i formada per un total de total de 128 unitats documentals organitzades en tres blocs i presentades en format paper i pergamí (volums i lligalls, folis i quarts). Aquests documents estan escrits en llatí, català i castellà. Pel que fa al bloc corresponent als Llibres sacramentals, cal destacar el llibre de baptismes (1655-1896), matrimonis (1656-1939), defuncions (1575-1900) i documentació vària (1808-1891). Dins del bloc de l'Administració hi ha documentació relacionada amb els aniversaris i celebracions (1660-1850), amb el Llibre de l'obra (1677-1952), amb la Consueta (1655-1883), amb els Inventaris parroquials (1655-1915), amb els Comptes i les factures (1801-1932), amb els Llevadors de rendes, censals i capbreus parroquials (1724-1928), amb els Llegats piadosos, causes pies, capbreus parroquials (1621-1838), amb la Correspondència (1731-1944) i amb el Cens parroquial (1826). Pel que fa a les Confraries i associacions destaca la Confraria del Roser (1677-1970), la de Sant Isidre (1711-1893), la de les Ànimes (1787-1953), la Tercera orde (1812-1882), el Santíssim Sacrament (1846-1970), les Filles de Maria (1952-1956) i documentació vària (1643-1942). I, en darrer terme, en relació al bloc Llibres notarials, la documentació abasta de l'any 1656 al 1736 en relació als Manuals, del 1655 al 1838 pel que als Capítols matrimonials, Testaments (1600-1917), Actes notarials (1614-1885), Capbreus (1620) i Processos (1676-1800). I en darrer terme, els Pergamins (1737-1953). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Alhora, també hi ha custodiada tot un seguit de documentació referida a Folgueroles i classificada en d'altres fons.</span></span> Dins l’Arxiu del Capbreu hi ha un benefici sota la invocació de Sant Miquel a l’església de Santa Maria de Folgueroles (s. XVIII) Dins del fons Aromir de Vic destaca un llibre de rebuts de Josep Aromir, pagès de Folgueroles (1669-1700). En el fons Solermoner de Vic, un llibre d’actes notarials del mas Rourell de Folgueroles (1700-1720). Finalment, a l’Arxiu de la Cúria Fumada, un censal a Sagimon Puigseslloses en format pergamí i datat l’any 1549.</span></span></span></span></p> | 08083-104 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons de l’Arxiu Parroquial de Santa Maria de Folgueroles ingressà a l’Arxiu Episcopal de Vic a finals de 1998, i fou tractat en el Projecte de Reorganització i Informatització 1998-2003. La resta del fons ingressà entre els anys 2005 i 2006, principalment documentació de l’administració parroquial i notarial.</span></span></span></span></span></p> | 41.9388700,2.3194100 | 443581 | 4643213 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91092-dsc00525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91092-dsc00524.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91092-dsc00531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91092-dsc00527.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 91879 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-folgueroles | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L'Arxiu Municipal de Folgueroles integra el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. En total ocupa 6653 unitats de descripció, que es tradueixen en 173 metres lineals. Presenta un abast cronològic que va des l’any 1826 fins a l'actualitat. La documentació està dipositada a l’edifici de l’ajuntament, a la primera planta. Aquesta informació es troba instal·lada en una sala equipada amb armaris compactes rodants, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1826), Hisenda (1722), Proveïments (1938), Serveis socials (1923), Sanitat (1883), Obres i Urbanisme (1851), Seguretat pública (1879), Serveis Militars (1811), Població (1854), Eleccions (1844), Ensenyament (1863), Cultura (1902), Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1902) i Col·leccions factícies (1989). Al mateix temps, dins dels fons de l’Administració Local i al marge del fons de l’Ajuntament de Folgueroles, també s’inclou el fons del Patronat de la Casa Museu Verdaguer (1991-2007).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Pel que fa als fons públics no municipals, l’arxiu també integra el fons del jutjat de pau de Folgueroles (1827). Pel que fa als fons de caire privat, destaca el fons documental de la Germandat Sindical Agrària (1951-1983), el de l’Ateneu de Folgueroles (1989-2012) i el de l’entitat Amics de Verdaguer, a partir de l’any 1874 i ingressat durant el mes de març de l’any 2022. Quant a les col·leccions que l’arxiu custodia, destaca un llibre d’albarans procedent del mas Godaiol i datat entre els anys 1566 i 1678, el fons de la Societat La Llibertat Folguerolenca (1932-1942), el de la Germandat Montepio Nostra Senyora de la Demunt (1933-1952) i el de la Cooperativa La Folgarolense (1934-1938), entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> | 08083-198 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 2 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L'Arxiu Municipal de Folgueroles forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2006. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals, els documents de conservació permanent, i els fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Folgueroles. Els ingressos a l’arxiu es van succeïnt en el temps, sobretot per les donacions d’entitats i particulars. L’any 2022 s’ha ingressat una col·lecció de fotografies dels Pastorets de Folgueroles, datades entre els anys 90 del segle XX i l’any 2004, així com el fons dels Amics de Verdaguer anteriorment mencionat. Per la seva banda, l’Ajuntament de Folgueroles també destina recursos per al manteniment i la recuperació dels documents custodiats a l’arxiu, com per exemple, la restauració del llibre d’Amillarament de Folgueroles de l’any 1851, que fou restaurat a finals del 2021.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91879-img1386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91879-img1388.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91879-img1384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91879-restaurat1.jpeg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||
| 91880 | Fons documental de la Casa Museu Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-casa-museu-verdaguer | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral de la sra. Jordina Boix [Consulta: 01-04-2022].</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Fons documental relacionat amb el poeta Jacint Verdaguer, fill il·lustre de Folgueroles, i custodiat a la segona planta de la Casa Museu Verdaguer. El fons <span>conté documents originals del poeta, així com d’altres relacionats amb la seva figura. Destaquen vuit cartes originals escrites pel propi Verdaguer, manuscrits inèdits del propi autor (com per exemple el poema </span><em>L’Àlbum</em>, que fou adquirit pel Patronat de la Casa Museu Verdaguer l’any 1994),<span> articles de revistes, periòdics i fulletons de l’època relacionats amb la vida i l’obra de l’autor (s’inclou <span>la sèrie d’articles de premsa <em><span>En defensa pròpia</span></em>) </span>i documentació diversa relacionada amb la seva figura. Entre aquests s’hi inclouen documents referents a la creació de la casa museu i a l'entitat fundadora, Amics de Verdaguer. Al mateix temps, el fons integra un arxiu fotogràfic que fa referència, sobretot, als actes d'homenatge a Verdaguer realitzats a Folgueroles.</span></span></span></span></span></p> | 08083-199 | Carrer Major, 7 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons documental de la Casa Museu Verdaguer, <span>conjuntament amb el fons bibliogràfic i la col·lecció etnogràfica i artística, configuren el fons de la Casa Museu Verdaguer. Bona part del fons documental està datat entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX. Molts dels documents que en formen part ingressen mitjançant donacions i aportacions personals, així com a través de subhastes i compres efectuades des del mateix organisme.</span></span></span></span></span></p> | 41.9384000,2.3168100 | 443365 | 4643163 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91880-img2280.jpg | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 91881 | Fons bibliogràfic de la Casa Museu Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-la-casa-museu-verdaguer | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral de la sra. Jordina Boix [Consulta: 01-04-2022].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS I BUXÓ, Carme (2021). “La biblioteca de Folgueroles, una iniciativa amb 85 anys d’història”. <em>La Falguera</em> nº 54, p. 30-31.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons bibliogràfic especialitzat en la figura del poeta Jacint Verdaguer, fill il·lustre de Folgueroles, i situat a la segona planta de la Casa Museu Verdaguer. Està format, aproximadament, per uns 1550 registres entre llibres, hemeroteca i material gràfic, sonor i audiovisual.<span> El fons consta d’una col·lecció de llibres antics i moderns, datats entre l’any 1860 i fins a l’actualitat, on s’hi pot trobar l’obra de Jacint Verdaguer en totes les seves edicions i els treballs d’estudi i divulgació que s’han anat succeint al llarg del temps. En destaquen algunes </span>primeres edicions amb enquadernacions singulars i pertanyents a sèries numerades, algunes de les quals estan incloses dins de la col·lecció permanent de la Casa Museu Verdaguer. Al mateix temps, també cal incloure q<span>uatre fons bibliogràfics cedits per particulars, entre els que destaca el Fons Madrenas. Es tracta de la col·lecció particular del sr. Joan Lluís Madrenas de Folgueroles, ingressada l’any 2020 i documentada el 2021. Està formada per un total aproximat de 450 volums </span></span></span><span lang='CA'>entre llibres, revistes i documents vinculats a la figura, l’obra i el període històric i artístic de Jacint Verdaguer. En destaquen les traduccions de l’obra (castellà, eusquera, alemany, anglès, francès i italià), llibres signats i dedicats pel mateix autor, edicions crítiques i estudis sobre l’obra del poeta, així com alguns volums d’altres autors coetanis de Verdaguer i altres personalitats dels segles XIX i XX.</span></span></span></span></p> | 08083-200 | Carrer major, 7 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons bibliogràfic de la Casa Museu Verdaguer, <span>conjuntament amb el fons documental i la col·lecció etnogràfica i artística, configuren el fons de la Casa Museu Verdaguer. </span>La primera iniciativa de crear una biblioteca a Folgueroles data de l’any 1936, tot i que l’esclat de la guerra Civil ho va aturar. El projecte no es reprèn fins l’any 1945, quan es prepara una sala a l’actual Centre Cultural de Folgueroles (antic ajuntament), equipada amb la col·lecció verdagueriana que l’Ajuntament de Folgueroles tenia en dipòsit (llibres escrits en castellà de temàtica religiosa i política, entre d’altres). La col·lecció es completa amb la compra d’una quarantena de volums de l’obra de Verdaguer, editats per la Llibreria Catalònia. Finalment l’any 1968, amb la inauguració de la Casa Museu Verdaguer, la biblioteca passa a instal·lar-se a l’actual edifici, gestionada per l’entitat Amics de Verdaguer i situada a la planta baixa del mateix. Un cop finalitzades les reformes efectuades a l’edifici durant els anys 80, la biblioteca és traslladada a la segona planta de la construcció. En l’actualitat, e<span>l fons bibliogràfic</span> ha estat digitalitzat durant mes de març de l’any 2020, mitjançant la posada en línia del catàleg bibliogràfic. S’hi poden consultar més de 900 volums del total que integra el fons.</span></span></span></span></p> | 41.9384000,2.3168100 | 443365 | 4643163 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91881-img6528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91881-img6531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91881-img6532.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-01 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 57 | 3.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 91883 | Fons documental de Folgueroles a l’arxiu del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-folgueroles-a-larxiu-del-grup-de-recerca-folklorica-dosona | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Xavier Roviró [Consulta: 13-12-2021].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCÍA HERMOSILLA, Carles (2013). “Caçadors de converses. El Grup de Recerca Folklòrica d’Osona”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 171, p. 34-50.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Fons documental relacionat amb el patrimoni immaterial de Folgueroles, recopilat pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO) i situat als pisos superiors de can Joan. Es tracta d’un fons centrat en la catalogació de la tradició oral del municipi, mitjançant l’enregistrament d’entrevistes<span> efectuades a la població folguerolenca (particulars, representants d’entitats...). Aquests enregistraments, efectuats en cintes magnetofòniques en suport cassete i DAT, estan catalogats en forma de sumaris independents per a cada entrevista, amb les dades de l’informant, la data i una breu descripció del contingut. La major part del fons fou documentat entre els anys 1987 i 1990, i aplega, entre d’altres, narracions, cançons, llegendes, contes, costums, creences, remeis, festes... Entre d’altres hi ha diversos enregistraments de les Caramelles de Folgueroles, del corrandista Josep Casadevall “Carolino”, del flabiolaire Josep Verdaguer “Roviretes”, de la Festa Verdaguer i els seus balls... Al mateix temps, el fons també integra diverses publicacions relacionades amb la població, fotografies, articles de premsa, la revista local <em>La Falguera</em>, programes de la Festa Major de Folgueroles, goigs relacionats amb els temples religiosos del municipi, etc. </span></span></span></span></span></p> | 08083-201 | Carrer Major, 5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO) és una entitat cultural creada a finals de l’any <span><span>1980, amb seu a Folgueroles. Des dels seus inicis ha desenvolupat</span></span> un treball de recerca, estudi i investigació del folklore, en relació a la cultura popular i tradicional de Catalunya, i en especial pel que fa a la vessant de la transmissió oral. L’entitat custodia l’arxiu més exhaustiu que s’ha dut a terme en una comarca catalana (Osona), sobre elements relacionats amb la tradició oral. </span></span></span></span></span></p> | 41.9382700,2.3166300 | 443350 | 4643148 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91883-img1825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91883-img1828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91883-img1834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91883-img1836.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 91884 | Fons documental d’en Roviretes a l’arxiu del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-den-roviretes-a-larxiu-del-grup-de-recerca-folklorica-dosona | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Xavier Roviró [Consulta: 01-04-2022].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2020). “Pep Roviretes, el flabiolaire de Folgueroles. 100 del naixement i 25 de la mort”. <em>La Falguera</em> nº 53, p. 9.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Fons documental relacionat amb </span><span lang='CA'>el flabiolaire Josep Verdaguer i Portet, conegut com en <em>Roviretes</em> o en <em>Pep Roviretes</em>, i considerat un dels millors instrumentistes de música tradicional catalana que han existit. Aquest fons,</span><span lang='CA'> recopilat pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO) i situat als pisos superiors de can Joan, aplega documentació diversa relacionada amb aquest personatge: publicacions dedicades a la seva figura, fotografies, articles de premsa, així com una llibreta amb anotacions personals del propi músic. El fons es completa amb la catalogació de bona part de les peces que interpretava i diverses gravacions i enregistraments de les seves actuacions.</span></span></span></span></p> | 08083-202 | Carrer Major, 5 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Josep Verdaguer i Portet va néixer al mas Roviretes de Savassona l’any 1920. De ben petit va apendre a tocar el flabiol de la mà del seu pare i d’en Ventura de Viladrau, amic de la família. Va tocar en diverses festes locals de la zona de les Guilleries del 1935 al 1937, fins que va marxar a la guerra. Un cop tornat va rependre la seva activitat com a músic. Es va casar l’any 1952, instal·lant-se a Folgueroles. L’any 1960, amb la despoblació de les Guilleries, pràcticament va deixar de tocar (només ho feia per les caramelles de Folgueroles i a nivell particular). Tot i això, l’any 1982 hi va tornar per la insistència dels organitzadors de trobades de músics tradicionals, que van saber de la seva existència a partir d'un treball elaborat pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona. A partir d’aquest moment, la seva activitat musical s’intensificà, arribant a ser reconegut tant a dins com a fora de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.9382700,2.3166300 | 443350 | 4643148 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91884-img5887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91884-img5889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91884-img5890.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 91886 | Fons documental de Folgueroles a l’Arxiu Comarcal d’Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-folgueroles-a-larxiu-comarcal-dosona | XIV-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons documental de Folgueroles custodiat a l'Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS). La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIV i XX. Es tracta d'un total de 23 fons documentals, d’entre els que destaquen el de l’Hospital de la Santa Creu (ACOS80-23), amb documentació diversa relacionada amb Folgueroles i datada entre els segles XIV i XIX, el de la Col·lecció de Fotografia Històrica de l’Ajuntament de Vic (ACOS80-59), amb una trentena d’imatges datades entre principis i mitjans del segle XX, o el de Joan Pietx, on s’inclouen diverses imatges del funeral de Jacint Verdaguer a Folgueroles l’any 1902, entre d’altres. En general, entre la documentació escrita hi ha escriptures, rebuts, capítols matrimonials, processos judicials, àpoques, establiments i vendes de terres i masos, etc. Pel que fa a la documentació gràfica hi ha fotografies en paper en blanc i negre/color, programes de les festes majors i dels aplecs celebrats al municipi, entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> | 08083-204 | Arxiu Comarcal d'Osona. Carrer de l'Era d'en Sellés, 6, 08500 Vic | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91886-imatge-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91886-imatge-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91886-descarga.png | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web Arxius en Línia. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||
| 48765 | Goigs de la Mare de Deu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-grau | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> | XVI-XX | <p>Els goigos en alabança de la Mare de Déu del Grau foren recollits per publicar una edició l'any 2001 , i que afegia a la part del darrera breus notes històriques sobre l'església i el santuari. Aquesta edició impresa es va fer per facilitar el cant dels goigos durant les celebracions eclesiàstiques, i inclou la partitura de la melodia popular recollida pel Sr. Ignasi Torras. La lletra dels goigos és tal i com segueix: Puix que sempre sou estada/la que tot remei ens dau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau. Déu plantà dins vos, Senyora,/ un grau, el més elevat/ que us féu mereixedora/ d'engendrar Déu encarnat./fent-vos vos de Déu servidora/a ser sa mare pujau./Siuau la nostra... Del sant ventre produïda/el grau de redempció/fou dels àngels circuïda/celebrant sa humiliació,/el quedar inviolada/en el part que Vós lograu./Siau la nostra.. Quan els reis devots sentiren/de tal grau l'aparició/amb l'estela junts partire/per fer-li l'adoració/i veieren verificada/la glòria que us alabau./Siau la nostra.. Ran delit us presentava/aquell grau tan elevat/amb cinc roses que portava/desprès de ressucitat/amb que fòreu confortada/plena de dolcesa i pau./Siau la nostra.. Reparada la gran erra/per la pau predominant/transplantat fou de la terra/vostre Cos al cel triomfant/a on de Déu exaltada/ses ires suavitzau./Siau la nostra .. No fou de menor estima/el grau de l'ordre sagrat/que vingué de l'alta cima/sobre Vós multiplicat,/l'Esperit Sant abrassàreu/fent-vos de son foc suau./Siau la nostra.. Vostra vida acabada/visquèreu més vivament/quan a Déu fou presentada/vostra virtut excel·lent/ja que Reina coronada/cel i terra avassallau./Siuau la nostra.. Manà vostra Senyoria/manifestant sos favors/que sia en vostra capella/el grau de remeis millors/i en ella,que us ha invocada/quan devot el mtivau/Siau la nostra.. Puix al qui us ha reclamada/jamai el remei negau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau.</p> | 08084-40 | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu explica com el rector tenia l'obigació de cantar els goigos al la processó que cada primer diumenge de mes organitzava la confraria del Roser.[ AA.DD; 2004-2005 nº9:71) Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de l'aplec del Grau, i a la celebració de la festivitat de la Nostra Senyora de l'Esperança. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 48767 | Arxiu històric Ciutat de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-ciutat-de-manresa | XVIII-XIX | <p>Curiosament, a l'arxiu històric Ciutat de Manresa, no es conserva cap fons documental específic que faci referència al municipi de Fonollosa, ni tampoc cap fons notarial que agrupi la documentació de dit indret. Aquest fet fa pensar en la possiblitat de que nuclis tant allunyants llavors de Manresa com eren Camps i Fonollosa comptessin amb les seves pròpies notaries associades a la parròquia, i que aquesta documentació es perdès en en transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La documentació sobre persones de Fals (compres, vendes, capítols matrimonials etc..) es troben enmig dels volums de Protocols Notarials de l'Arxiu. Com a fons on aparegui documentació específica del terme de Fonollosa nomès s'ha localitzat el de l'ofici i Comptaduria d'Hipoteques on apareixen els següents registres: CAMPS. Llibre 1º CAMPS. Llibre 2º FALS. Llibre 1º FALS. Llibre 2º FALS. Suplement FONOLLOSA. Llibre 1º FONOLLOSA. Llibre 2º FONOLLOSA. Suplement.</p> | 08084-42 | Via Sant Ignasi, 40 (08240 Manresa) | <p>L'Arxiu de la Ciutat de Manresa conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipotiques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament desprès de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768; no obstant el primer llibre que hem pogut trobar correspon a l'any judicial de 1808.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 48768 | Arxiu Parroquial de la Santa Creu de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-la-santa-creu-de-fonollosa | <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> | XX | <p>L'arxiu parroquial de l'església de la Santa Creu de Fonollosa va ser cremat durant le conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ocasionant-li unes pèrdues irreparables. Actualment es conserven alguns llibres anteriors a aquestes dates, ja que han estat reconstruïts de forma oral, o bé s'han intentat aprofitar encara que molt malmesos pel foc. El llistat de documentació conservada és la següent: 1.LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de baptismes Llibre I 1920 Llibre II 1939... endavant Llibres de confirmacions Llibre I 1918 Llibre II 1941...endavant Llibres de matrimonis Llibre I 1939...endavant Llibres de defuncions Llibre I 1939...endavant 2. ADMINISTRACIÓ Partides de Baptismes Reconstruïdes Lligall I 1929-1933 Documentació diversa Lligall I 1936...endavant Inventari parroquial Lligall I 1947 Consagració de la capella De Santa Justa i Santa Rufina Lligall I 1950 3. LLIBRES NOTARIALS Testaments Lligall I 1936....endavant</p> | 08084-43 | Fonollosa. c/Església s/n (08259 Fonollosa) | <p>La història de l'arxiu parroquial de la Santa Creu de Fonollosa es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de la Santa Creu va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 48769 | Arxiu Parroquial de Santa Maria de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-camps | <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de l'església de Santa Maria de Camps es troba guardat i custodiat a la rectoria de la parròquia de la Santa Creu de Fonollosa, ja que actualment és el mateix mossèn qui te cura d'ambdues esglésies. La documentació conservada abarca un període definit entre els anys 1877 i 1942. El llistat de documentació conservada és el següent: 1.LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de Baptismes Llibre I 1877-1916 Llibre II 1917-1942 Llibres de matrimonis Llibre I 1877-1942 Llibre II 1918-1942 Llibres de defuncions Llibre I 1877-1942 2.ADMINISTRACIÓ Diversos Carpeta I ss.XIX-XX Carpeta II ss.XIX-XX 3. LLIBRES NOTARIALS Testaments Llibre I ss.XIX-XX</p> | 08084-44 | Fonollosa. c/Església s/n (08259 Fonollosa) | <p>La història de l'arxiu parroquial de la Santa Maria de Camps es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de Santa Maria va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 48770 | Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-fals | <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> | XX | <p>L'arxiu parroquial de l'església de Sant Vicenç de Fals es conserva actualment a la rectoria de la parròquia de Rajadell, ja que en aquests moments és el Mossèn de Rajadell qui té cura i fa els oficis de la parròquia de Sant Vicenç de Fals. Aquest arxiu parroquial va ser cremat i malmès durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), no conservant-se res amb anterioritat a aquestes dates. El llistat de la documentació conservada és el següent: 1. LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de baptismes Llibre I 1939....endavant Llibre II 1943....endavant Llibres de matrimoni Llibre I 1939...endavant Llibres de defuncions Llibre I 1939....endavant 2. ADMINSITRACIÓ Llibres de visites Llibre I 1942...endavant</p> | 08084-45 | Rajadell. Parròquia de Rajadell. Pl. de l'església s/n (08256 Rajadell) | <p>La història de l'arxiu parroquial de la Sant Vicenç de Fals es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de la Sant Vicenç va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 48771 | Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-episcopal-de-vic | <p>GINEBRA I MOLINS R (2000) 'Els arxius de l'Arxiu Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons' dins Lligall nº 16. Barcelona, p.11-83</p> | XIV-XVI | <p>Dins del fons documental de l'arxiu episcopal de Vic, es troba el fons d'esglésies i parròquies, que conté el catàleg de visites pastorals. Dins d'aquest catàleg s'han localitzat algunes realitzades pel bisbe de Vic a les parròquies del terme de Fonollosa. El llistat localitzat és el següent: - nº 1/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (25/04/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.3v - nº2/91. Visita pastoral a Santa Maria de Camps. (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.55 - nº 3/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B) f.55 - nº4/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (07/05/1332). Signatura top: AEV 1200/3. f.10 - nº5/91 . Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (3/05/1333). Signatura top: AEV 1200/3 f.35 - nº 6/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (1401-1500 segle XV). Signatura top: AEV 1202/4 f.1v - nº 7/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals (06/11/1425). Signatura top: AEV 1201/2 f.98 - nº8/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa. (11/10/1428). Signatura top: AEV 1201/3 f.11v - nº 9/91. Visita pastoral Santa Creu de Fonollosa (29/10/1553). Signatura top: AEV 1203/3 (antic 1203C) f.239v - nº 10/91. Visita pasotral a Sant Vicenç de Fals (23/09/1574). Signatura top: AEV 1207/2 f.65v</p> | 08084-46 | Bisbat de Vic c/Santa Maria, 1 (08500 Vic) | <p>L'arxiu episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle XI. El document més antic que es conserva és un pergamí del 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-ne els fons del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XII es va redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral. La sèrie de registres de visites pastorals, té els seus orígens en la obligació que el bisbat tenia de mantenir un control exhaustiu sobre les capelles, parròquies i capellans que conformaven part del seu territori administratiu. Aquesta obligació va fer que periòdicament un membre delegat del Bisbe es dediqués a viatjar per totes les parròquies anotant quin era l'estat de l'església, del conjunt de la parròquia, i dirigint el comportament del mossèn delegat. Aquests anotacions varen quedar registrades a aquests llibres de visites pastorals, que constitueixen un document únic per conèixer la vida quotidiana de la parròquia i el seu estat de conservació, així com elements de la mentalitat popular de l'època.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||
| 48772 | Arxiu administratiu de l'ajuntament de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-administratiu-de-lajuntament-de-fonollosa | <p>RUMBO I SOLER A (2002). Inventari de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Fonollosa.</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu adminsitratiu de l'Ajuntament de Fonollosa compta amb les següents seccions: CLASSIFICACIÓ 1. Adminsitració general 1883-2001 1.2.Organs de govern 1889-2001 Ple Ajuntamen. Consell Municipal 1889-2001 Comisió de govern 1924-1930 Organs supramuncipals 1967-2001 1.3.Alcaldia 1947-2001 Resolucions alcaldia 1963-1973 Correspondència 1947-1960 Expedients de l'Alcaldia 1996-1996 Avisos-Edictes 1959-1960 1.4. Secretaria 1883-2001 Estadística general 1960-1987 Expedients de secretaria 1952-1980 Certificacions 1883-1989 Contractació 1947-2001 1.6. Personal 1952-1997 1.7. Correspondència 1912-2000 2. Hisenda 1857-2001 2.1. Patrimoni 1911-1977 2.2. Intervenció 1857-1999 2.3. Tresoreria 1892-2001 2.4. Fiscalitat1862-2000 2.5. Juntes i comissions 1902-1924 2.6. Pòsit 1972-1982 2.8.Fàbrica de moneda 1939-1939 3.Proveïments 1940-1994 3.2.Aigües, fonts i safareig 1942-1994 3.6.Control de proveïments 1940-1959 3.9.Servei de correus 1989-1898 4.Beneficiència i assistència social 1939-1972 4.5. Assistència social 1939-1940 5.Sanitat 5.1.Cementiri i serveis fúnebres 1937-1937 5.3.Inspecció sanitària. Labora municipal 1950-2001 5.6.Farmàcies 1992-1992 5.9.Inspecció veterinària 1941-1981 6.Obres i urbanisme 1934-2001 6.2.Planejament i gestió urbanística 1959-2001 6.3.Obres d'infraestructura 1934-2001 6.5.Immobles municipals: construcció i manteniment 1936-2001 6.7.Obres de particulars 1942-2001 6.8.Activitats classificades i obertures d'establiments 1963-2001 6.9.Promoció d'habitatge 1975-1982 7. Seguretat pública 7.3. Passaports, passis de radis 1924-1981 7.5.Guardes jurats 1946-1946 7.7.Juntes i comissions municipals 1944-19520 8. Serveis militars 1873-2002 8.2. Quintes, allistaments, lleves forçoses 1873-1999 9. Població 1862-2000 10. Eleccions 1888-2000 11. Ensenyament 1894-1990 13. Serveis agropecuàris i medi ambient 1940-2002 14. Col·leccions fictícies 1959-1980</p> | 08084-47 | Fonollosa. Ajuntament de Fonollosa. c/Major, s/n (08259 Fonollosa) | <p>La documentació més antiga recollida a l'arxiu administratiu de l'actual corporació municipal es remunta al 1883, malgrat tot, l'organització i regulació d'aquest arxiu documental s'inicià l'any 2002 quan l'Ajuntament s'acollí als Plas de l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-09 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 48788 | Goigs de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-elena | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XX | <p>Els goigos de Santa Elena, patrona de Fonollosa, són cantats al final de la festivitat religiosa de Santa Elenea, celebrada el dia 18 d'agost. El text és tal i com segueix: Puig que ampareu protectora Santa Elena al qui us implora Del terme de Fonollosa Sigueu sempre protectora No obstant d'estar oprimida de l'obscuritat gentil, aquell que sol de la vida us donà resplendors mil, fent-vos recollir ditxosa matisada com l'Aurora. A la vostra hermosura bella tal resplandor illustrà que descobrí vostra estrella la Creu que ningú trobà de Cristo la creu ditxosa per Vòs la Iglesia adora. De gentil vàreu volar a ser gloria dels cristians, dant-los la Creu a gosar i el triumfo en ses mans, Vos sou ditxa portentosa que el major bé atresora. Amb la prenda que trobàreu públicament s'ha vist que molta gent inclinàreu a la fe de Jesucrist exhorant-los fervorosa al que us prèn per defensora Dels jueus la falsa raó, convencent amb alta veu provàreu la Redempció que Crist obrà en la Creu, i envestint-los animosa quedàreu Vos triumfadora. Vostres virtuts exaltades plenes dels divinos Dons fundàreu multiplicades sagrades Religions, per a ser de Cristo Esposa i dels cristians valedora. Per tota aquesta comarca us celebren els devots de la salut que sou arca, publicant complint ses vots per trobar-vos piadosa ningú ve mai a deshora. Puig sou de Déu tan gustosa Elena Reina i Senyora. Del terme de Fonollosa sigueu sempre protectora</p> | 08084-63 | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia del dia de Santa Elena,(18 d'agost), patrona de Fonollosa.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 48821 | Goigs del Sant Crist de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-de-camps | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XVI-XX | <p>Els goigos a la imatge del Sant Crist de Camps són com segueixen: Digam tots ab gran dolor Puix la llaga del costat a Jesus en creu clavat dona sanch y aygua abundant Misericordia senyor, dant la sanch sobre el pecat, a nostre necessitat. Y aygua en los camps regant Mirem en un pla clavada quant dels pobles ab tristor, de un Home ja escultura per pluja sou reclamat, etc. molt feament aborrada De Cap morireu inclinat en que apenes té figura presència de Maria tal afecte pecador per veureus tan colpejat has tu en un Deu causat etc. De vostra cara tan pia, Mirem en lo Cap sagrat son mil fletxes de dolor agudas puntas marinas, que son cor han tranpassat etc. que el tenen atormentat Los mèrits de tants dolors per ser de cruels espinas, que en aqueixa Creu sofrireu la corona del dolor nos sian intercessors Nostre mà pensar ha obrat etc. Per la sanch que vos sentireu Mirem ab dos claus passadeas valgam donchs tan gran dolor aquellas Mans Divinals, i per tots sia plicat etc, pagant las nostras erradas De sanch copiosos rams de tots los tocaments mals, vostre imatge derramà tos mal passos pecador donantli titol de Camps, l'han també de pus clavat etc. A Camps l'ahn dad alentant Ab dolor, y amargura perque son poble ad ferbor contemplen al Rei del Cel seus mostra mes obligat etc. despullat en la Creu dura Puix sou nostre Redemptor sens tenir un pobre vel que tant vos habem costat tal pobresa, i deshonor Misericordia Senyor causa nostra vanitat etc. Perdonau nostre pecat, Estesos teniu els brassos Misericordia Senyor Senyor en la Creu Sagrada, a nostra necessitat perque la Anima ab abrassos vos porteu enhorabona, ple de dulzura, i amor esperatinal que ha pecat, etc.</p> | 08084-96 | Camps | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de de la Festa Major de Camps.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 48959 | Col·lecció de fotografies antigues recopilades per l'ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-antigues-recopilades-per-lajuntament | XX | Col·lecció fotogràfica que ha anat recopilant l'ajuntament a base de fer crides a la població per tal que cedissin, temporalment, les fotografies antigues relacionades amb el municipi. Un cop en poder de l'ajuntament les fotografies eren digitalitzades per ser retornades posteriorment als seus propietaris. D'aquesta manera, actualment es compta amb una col·lecció d'unes 141 fotografies antigues de Font-rubí d'entre l'any 1915 i l'any 1965 (data que s'ha establert com a límit posterior de la col·lecció). D'aquestes fotografies, 37 han estat totalment identificades (personatges, indret i context històric). | 08085-104 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48959-foto-08085-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 49201 | Arxiu Municipal de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-font-rubi | XIX-XX | L'Arxiu Municipal de Font-rubí conserva documentació generada pel consistori des de l'any 1847. Fou reorganitzat, amb l'ajuda de tècnics de la Diputació de Barcelona, l'any 2003. A continuació enumerem breument el contingut del seu fons amb les dates que abasta la documentació referida: Arxiu Municipal, de l'any 1847 fins a l'actualitat Jutjat de Pau. De l'any 1893 al 1995. Sindicat Agrícola. De l'any 1915 al 1939. Secció local de FET y de las JONS. De l'any 1940 al 1976. Secció local de la Hermandad Sindical de Labraderos y Ganaderos. De l'any 1941 al 1978. Centro Recreativo. De l'any 1975 al 1977. Unió de Rabassaires. Documentació pertanyent a l'any 1936. Comitè del Front Popular. De l'any 1936 al 1938. Societat de Caçadors. De l'any 1940 al 1945. | 08085-390 | Plaça de l'ajuntament,1 - Guardiola de Font-rubí | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49201-foto-08085-390-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 49205 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-aca | XIII-XX | <p>Entre els documents dipositats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi hem trobat referències directes a Font-rubí en els següents fons: - Cancelleria Reial de Jaume I. Pergamins d'entre els anys 1241 i 1254. - Cancelleria Reial de Pere III. Cartes reials d'entre els anys 1339 i 1343. - Reial Audència de Catalunya. Dos pleits civils, un de l'any 1687 i un altre de l'any 1801. - Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona. Amillaraments dels anys 1852, 1865, 1919, 1922, 1924, 1925, 1926, 1941, 1950 i 1952. - Comte de Queralt. Un pergamí de l'any 1353. - Generalitat de Catalunya. Documentació d'entre els segles XVI a XVIII.</p> | 08085-395 | Arxiu de la Corona d'Aragó. Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2025-02-28 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Segles XIII a XX | 94 | 56 | 3.2 | 1773 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 49267 | Fons documental del 'Centro Documental de la Memoria Histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p>El 'Centro Documental de la Memoria Histórica' custodia documentació que fa referència directa al municipi de Font-rubí. En concret, hi ha documentació generada per la Generalitat de Catalunya entre els anys 1936 i 1937 identificada amb la referència ES.37274.CDMH/1.8.4.3.913.2//PS-BARCELONA_GENERALITAT,307,3 que conté informació diversa relacionada amb els municipis de Les Cabanyes, Castellví de la Marca i Font-rubí</p> | 08085-466 | Centro Documental de la Memoria Histórica. Calle del Expolio, 2. Salamanca | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | En el 'Centro Documental de la Memoria Histórica' s'hi troben, físicament, els expedients de la 'Causa General' relacionats amb la Guerra Civil. Aquests expedients formen part dels fons del 'Archivo Histórico Nacional', on segueixen constant oficialment si es fa la recerca al portal PARES (Portal de Archivos Españoles). El trasllat físic d'aquest fons es dugué a terme a principis de l'any 2011. | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 49268 | Fons documental del 'Archivo Histórico Nacional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-archivo-historico-nacional | XIX-XX | <p>Consten al 'Archivo Histórico Nacional' els següents documents referents directament al municipi de Font-rubí: - Un expedient universitari de José Maimo Bolet, natural de Font-rubí, de l'any 1930-1931 com a part de la documentació de la 'Universidad Central' - Una col·lecció de diversos segells en tinta del municipi datada de l'any 1876 dins de la co·lecció 'Colección de sellos en tinta' - Dins de l'apartat corresponent a la documentació relacionada amb la 'Fiscalía del Tribunal Supremo' hi trobem força informació de l'anomenada 'Causa General', desenvolupada entre els anys 1940 i 1943 i on es recull informació exhaustiva dels fets relacionats amb la Guerra Civil al municipi. També hi ha documentació de la 'Causa General' datada l'any 1944 que te relació amb la persecució religiosa que es dugué a terme en el municipi durant la Guerra Civil. Dins del mateix apartat hi ha documentació relacionada amb el 'Partido Judicial de Vilafranca del Penedés' d'entre els anys 1940 a 1967.</p> | 08085-467 | Carrer de Serrano, 115. 28006, Madrid | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Tots els expedients relatius a la 'Causa General' del fons de la 'Fiscalía del Tribunal Supremo' de l''Archivo Histórico Nacional' foren traslladats físicament a principis de l'any 2011 al 'Centro Documental de la Memoria Histórica' del carrer Expolio, 2 de Salamanca, tot i que administrativament segueixen formant part del fons del 'Archivo Histórico Nacional'. | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 49470 | Fons documental de la parròquia de Santa Maria de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-gaia | BADIA, Josep M i altres (2016). Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 57, 172-178, 217-221 | XX | Fons documental de l'arxiu parroquial de Gaià va ser destruït de manera gairebé total durant la Guerra Civil de 1936. Tot el que en resta actualment són alguns documents posteriors, que es conserven a l'edifici de la Rectoria, actualment adaptat com a restaurant. En un parell de caixes es conserven documents de les parròquies de Santa Maria de Gaià i també de la de sant Esteve de Vilaramó. Cronològicament, van des del 1939 fins a 1965. Entre d'altres, hi ha esborranys i anotacions de baptismes, matrimonis i defuncions, però no hi ha cap Llibre Sagramental. Hi ha també llibretes de consuetes, de comptes, de confraries i d'Acció Catòlica. | 08090-178 | Rectoria de Gaià, al nucli de Gaià | 41.9167300,1.9253400 | 410883 | 4641089 | 08090 | Gaià | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Badia | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 49583 | Fons documental de l'Ajuntament de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-gaia | XIX-XXI | Fons documental de l'Ajuntament de Gaià que es conserva en una habitació a la planta baixa de l'Ajuntament de Gaià. Inclou l'arxiu administratiu en curs així com també l'arxiu històric del municipi. Recentment ha estat objecte d'una intervenció d'adequació i s'hi han instal·lat prestatgeries mòbils compactes. Seguint el quadre de classificació de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'arxiu inclou els següents grups de sèries: 1. Administració general (documentació conservada des de 1868), 2. Hisenda (des de 1808), 3. Proveïments (des de 1850), 4. Serveis socials (des de 1903), 5. Sanitat (des de 1945), 6. Obres i urbanisme (des de 1900), 7. Seguretat pública (des de 1871), 8. Serveis militars (des de 1868), 9. Població (des de 1868), 10. Eleccions (des de 1871), 11. Ensenyament (des de 1876), 12. Cultura (des de 1921), 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (des de 1861). També inclou una secció de col·leccions factícies, amb cartografia, arxiu de fotografies i imatges (des de 1930) i cartells. Els documents més antics de l'arxiu són uns censals de l'any 1808. En general la major part de sèries documentals s'inicien a mitjans de segle XIX i a partir d'aquest moment es mantenen de manera força continuada. | 08090-291 | Ajuntament de Gaià, Plaça de l'Ajuntament, 1 | Entre els mesos d'agost i octubre de 1999 es va portar a terme la classificació i organització de l'arxiu per part de la Diputació de Barcelona. El novembre de 2004 va entrar a formar part de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. L'arxiver encarregat és Albert Rumbo Soler. | 41.9165600,1.9252700 | 410877 | 4641070 | 08090 | Gaià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49583-foto-08090-291-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Albert Rumbo Soler | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 49628 | Fons d'imatges del grup Reviu Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-grup-reviu-gaia | <p>Autors diversos (2016). Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià. http://reviugaia.blogspot.com/</p> | XXI | <p>Fons documental de fotografies recopilades amb motiu de l'elaboració del llibre 'Gaià t'estimo' per part del grup 'Reviu Gaià', responsable de la realització d'aquest llibre. En total consta de més d'un miler de fotografies en format digital, que procedeixen de la recerca i dels treballs previs que es van dur a terme, i que van incloure entrevistes amb uns 45 informants del poble de Gaià. Les fotografies són de temes i d'èpoques diverses, amb especial èmfasi en les fotos més antigues i que fan referència a aspectes d'interès històric i de la cultura tradicional del poble de Gaià.</p> | 08090-336 | Ajuntament de Gaià. Pl. Ajuntament, 1 | <p>El grup 'Reviu Gaià' es va constituir l'any 2006 amb l'objectiu d'elaborar un llibre que recollís la història i les tradicions del municipi, el qual va sortir publicat l'any 2016 amb el títol 'Gaià t'estimo'. Durant aquests anys el grup també ha organitzat activitats culturals i lúdiques, com les Caminades teatralitzades, centrades en diferents indrets i temàtiques patrimonials. En l'actualitat aquest grup ha començat a treballar en una proposta per dotar de contingut el centre d'interpretació del món rural que es preveu crear a l'antic mas el Prat, al nucli de Gaià. A les dependències d'aquest equipament es preveu que es conservin còpies dels arxius d'imatges i sonor.</p> | 41.9165600,1.9252000 | 410871 | 4641071 | 08090 | Gaià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49628-foto-08090-336-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Elisabeth Parera Foto 1: gent de Gaià, any 1910. Foto 2: gent dels Ferrers anys 1950. Foto 3: parròquia de Sant Esteve de Vilaramó, any 1926. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||
| 96945 | Fons documental de l'Arxiu Biblioteca Jaume Vila i Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-biblioteca-jaume-vila-i-pascual | XX | La Biblioteca es troba en un estat de conservació molt bo així com el seu arxiu i fons documental, ja que es tracta d'una biblioteca inaugurada el 1988. Malgrat tot, hi ha problemes d'espai, pel fet que les sales de consultes han quedat petites després de més de trenta anys d'activitat. | <p>La biblioteca es troba en el mateix carrer Major, en un estat de conservació excel·lent. L’edifici és una part del centre cultural històric del municipi i conté diversos espais per a oferir els serveis corresponents. L'espai es divideix en dues zones diferenciades: la secció per a adults, situada a la planta baixa, i la secció per a infants, ubicada a la segona planta. A més, hi ha espais lúdics per a joves lectors i per als seus acompanyants.</p> <p>A la planta inferior, es pot trobar l’arxiu de la biblioteca, situat en una sala amb un armari amb portes. L'arxiu es focalitza en la col·lecció local Jaume Vila i inclou diversos fons arxivístics. Entre aquests fons, destaquen els següents:</p> <ol> <li> <p>El fons de col·lecció local, que conté capçaleres locals, com ara 'Cantillepa', que daten de 1971, així com butlletins de l’ajuntament, com 'El Balcó', i el calendari de l’Esbart (1989-1996). Aquest fons també conté altres materials d’àmbit local.</p> </li> <li> <p>El fons de Santa Llúcia, que inclou diferents elements i arxius d’exposició i digitalització generats per la comissió de Santa Llúcia, com ara plats, cartells i documents.</p> </li> <li> <p>El fons Jaume Vila, que es va incorporar a l'arxiu l'any 2005 i se centra principalment en l'autor local, el poeta Jaume Vila i <span>Pascual</span> (1890-1965). Aquest fons inclou escrits i obres originals, així com altres materials manuscrits de l'autor. En concret consta de 20 caixes d'arxiu, està dividit en 5 caixes que contenen obra poètica, teatral i documentació personal i diversa de l'autor, i 15 caixes de llibres i publicacions. Un dels compromisos amb la família en el moment de cessió fou que seria custodiat per la biblioteca i romandria accessible als estudiosos. Paral·lelament, el municipi s'ocupa de fer-ne la seva edició i difusió.</p> </li> <li> <p>El fons Amics del Castell, que conté programes d’activitats i jornades organitzades per l'Associació d’Amics del Castell. Aquest fons està actualment en procés de digitalització.</p> </li> </ol> | 08091-72 | Carrer Major, 51. | <p>La Biblioteca Jaume Vila va ser inaugurada el 1988 i forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Els seus serveis inclouen la consulta i préstec de documents, la connexió gratuïta a internet i el préstec interbibliotecari. La biblioteca també compta amb un valuós fons de col·lecció local que inclou llibres i documentació sobre el municipi. A més, s'encarrega de l'edició de llibres de temàtica local, com la col·lecció Raima, i organitza nombroses activitats, com ara hores del conte, tallers, clubs de lectura, xerrades, exposicions, certàmens i presentacions de llibres.</p> <p>Des de la seva inauguració, la biblioteca ha recopilat fons propis de totes les activitats desenvolupades al municipi. També ha reunit exemplars de les diferents publicacions bibliogràfiques d'àmbit local, que són accessibles al fons bibliogràfic local. Actualment, la biblioteca és objecte d'una campanya ciutadana que busca obtenir una nova ubicació amb més espai disponible, ja que el local actual ha esdevingut insuficient.</p> <p>La biblioteca porta el nom del poeta gelidenc Jaume Vila i Pascual (1890 - 1965). Els fons de l'autor foren donats per la seva filla, Teresa Vila, l'any 2005. Jaume Vila va publicar el seu únic recull de poemes l'any 1931, anomenat 'Hores rurals'.</p> <p>En aquest període, influït per la seva amistat amb Octavi Saltor, l'autor va obtenir nombrosos premis als Jocs Florals, incloent-hi el premi 'La Clavellina d'Argent' pel seu poemari 'Les quatre clarors de la vida' (1928) a Perpinyà. Després de la guerra, va desenvolupar una intensa activitat cultural als Lluïsos, on escrivia les lletres de les cançons musicades per Mercè Coma, i també va participar activament al Centre Recreatiu i Cultural. Com a autor teatral prolífic, una de les seves obres més conegudes és 'Esparvers de camí ral', que va ser representada amb gran èxit per l'Elenc Artístic Montserrat als anys 50. Els seus poemes són reconeguts per capturar paisatges i indrets entranyables del poble.</p> | 41.4403618,1.8629028 | 405007 | 4588267 | 1988 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162042_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162948.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||
| 97102 | Fons documental de l'Arxiu parroquial de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-gelida | <p><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2014). 'Cultura més que mai'. <em>Programa Festa Major</em> 2014, pp. 70-80.</span></span></span></span></p> | XIII - XX | L'arxiu va ser traslladat a l'Arxiu Històric del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat per raons de conservació, segons notes de Ramon Rovira, ja que a Gelida no es donaven les condicions suficients per preservar-lo. Actualment es troba en bones condicions. | <p>Ramon Rovira Tobella, arxiver i conservador durant l'última etapa de l'arxiu parroquial al poble, abans de la transferència a l'Arxiu Històric del Bisbat en va fer un informe i un article divulgatiu (2014) dels principals documents de l'arxiu. A l'informe s'explica les característiques principals de la documentació. La documentació és diversa, des del segle XIII fins a documentació contemporània. Ramon destacava com als més destacats els fons notarials més de mil cinc-centes actes testamentàries (1424 -1954) i més de tres-centes capitulacions matrimonials fins a 1739 a Gelida. També, un grup de pergamins datats entre els segles XIII i XVII en un volum d'una setantena aproximadament. En grau més baix, els llibres sacramentals. 33 llibres: 16 de baptismes (1562-2013), 7 de matrimonis (1570-2012) i 10 d'òbits (1565-2013). I per la seva diversitat, la documentació i lligalls diversos vinculats temes notarials, confraries, llicències, àpoques, debitoris, procures, capbreus, censals, compres, vendes, plets, consuetes, comptes, llevadors, correspondència eclesiàstica i comunal, expedients religiosos. Un volum de documentació que s'estima en més de 10 metres lineals.</p> <p>Actualment, en el quadre de classificació del Bisbat hi figuren els apartats següents:</p> <ul> <li>Civil i senyorial (1533-XX). Aquest bloc inclou documents relacionats amb la gestió civil i senyorial de la parròquia.</li> <li>Confraries i associacions (1599-1877). Engloba els registres de diverses confraries i associacions religioses, <span>Nostre Senyora</span> del Roser (1608-1877), Sant Crist (1815), Sant Lluc (1675), Sant Roc (1599-1773), i Sant <span>Vicenç de Paul</span> (1740-1853).</li> <li>Consuetes (1646-1953). Aquest bloc conté documents consuetudinaris que registren pràctiques i tradicions locals, cobrint un període extens des de 1646 fins a 1953.</li> <li>Correspondència (1714-1910). Inclou tota la correspondència oficial i personal associada amb la parròquia, documentada des de l'any 1714 fins a 1910.</li> <li>Demografia (1884-1927). Conté censos parroquials que proporcionen informació demogràfica sobre la comunitat, cobrint els anys de 1884 a 1927.</li> <li>Dispersa (segle XVI-XX). Aquesta secció inclou diversos documents no classificats en altres categories, abastant des del segle XVI fins al XX.</li> <li>Economia (1552-1882). Aquest bloc està vinculat a l'obra i inclou documents econòmics com a Causes Pies, Censals, Comptes dels bacins, Llevador de l'oli, Llibres de rendes i la Sagristia.</li> <li>Impresos (1725-1912). Recull impresos diversos des de l'any 1725 fins a 1912.</li> <li>Inventaris parroquials (1729-1870). Documents que detallen els inventaris de béns de la parròquia, des de 1729 fins a 1870.</li> <li>Misses i aniversaris (1450-1985). Inclou diversos registres sobre misses i aniversaris celebrats dins la parròquia, amb documents que van des de l'any 1450 fins a 1985.</li> <li>Notarial (1343-1954). Abarca una àmplia gamma de documents notarials, capítols matrimonials, inventaris, manuals notarials, i testaments.</li> <li>Sacramental (1562-1933). Conté registres sacramentals com baptismes, confirmacions, defuncions, a més de diversos documents sacramentals.</li> <li>Visites pastorals i documents episcopals (1678-2012)</li> <li>Engloba llicències episcopals des de 1678 fins a 1941 i 1907, i visites pastorals registrades des de 1740 fins a 2012.</li> </ul> | 08091-146 | Carrer d'Armenteres, 35 - 08980 Sant Feliu de Llobregat | <p>El 10 d'abril de 2014 es feu efectiu el trasllat del fons de l'arxiu parroquial, a l'Arxiu Històric del Bisbat de Sant Feliu. L'abast de l'arxiu és del segle XIII la documentació més antiga fins a documents contemporanis. La documentació de l'arxiu va sobreviure a la crema indiscriminada de l'any 1936, quan el veí de Gelida, Martí Planas i Gras, en aquells moments agutzil del poble, juntament amb els germans Jaume i Antoni Llopart i Voltà, el van amagar sota l'escala de l'Ajuntament. Malgrat tot, una part de la documentació fou cremada, juntament amb part de la biblioteca d'un oncle dels germans Llopart, que era jesuïta, amb la voluntat de convèncer el comitè revolucionari que era tota la documentació existent a l'arxiu.</p> <p>El responsable de l'arxiu en l'etapa última fins al seu trasllat a l'Arxiu històric Diocesà del Bisbat de Sant Feliu en fou l'historiador Ramon Rovira i Tobella. El fons ha estat cedit a l'Arxiu del Bisbat, però només en dipòsit, ja que la titularitat s'ha mantingut a la Parròquia de Sant Pere de Gelida. Prèviament, hi havia hagut intents d'organització, així doncs, un dels darrers rectors de Gelida, mossèn Jaume Duch i Fumadó (1986-1991), va iniciar una reordenació dels fons que el mateix Ramon Rovira va continuar amb la llicència del rector Isidre Gras i Civit (1991-2014).</p> | 41.4409449,1.8631724 | 405030 | 4588331 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97102-pxl20231127104822558.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||
| 97106 | fons documental de l'Arxiu Municipal de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-gelida | La documentació està perfectament ordenada i conservada en una bateria d'armaris compactes. | <p>L'arxiu municipal conté l'arxiu històric de l'Ajuntament de Gelida, en les seves diferents etapes des d'aproximadament des de l'any 1641 i sent l'Ajuntament l'hereu en etapa democràtica de les diferents eines i corporacions que han representat l'administració municipal des del segle XVII.</p> <p>La part més important es compren de les diferents branques de l'administració local del poble. No obstant això, també inclou fons d'entitats, fons personals, administratius o empresarials. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la ubicació actual.</p> <p>Segons la descripció que Josep Conejo Mundatda va fer de l'evolució de l'arxiu l'any 2016, s'han executat diverses actuacions sobre el fons municipal. La primera intervenció la va realitzar l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès l'any 1988. Van realitzar un primer inventari de tota la documentació municipal quant a unitat d'instal·lació. Aquesta intervenció no va comportar l'organització del dipòsit de l'arxiu, ni la neteja dels documents, ni el seu arxivament. La segona intervenció, que va finalitzar el 1991, va centrar-se en la documentació municipal històrica, anterior al 1963. Es va seguir la classificació de l'inventari fet per l'Arxiu Històric Comarcal, però aquesta vegada va ser una intervenció completa sobre un total de 250 unitats d'instal·lació. Posteriorment, el 1995, es va fer una transferència de 223 unitats d'instal·lació i 75 llibres, que va seguir la classificació provinent de les oficines. Finalment, la darrera intervenció ha estat la realitzada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona des del 20 de març del 2001 fins al 19 de febrer de 2002. El 7 d'abril del 2005 l'Ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> <p>El quadre de fons, penjat a la web municipal ens mostra l'existència de documentació de l'Ajuntament (1641 - actualitat) en primer lloc. La documentació del fons del Jutjat de Pau ha estat guardada conjuntament amb el fons municipal a les dependències de l'ajuntament, sense una separació clara entre els dos fons, exceptuant els llibres del registre Civil que s'han conservat a les oficines del Jutjat. Els llibres de registre civil de naixements 17 llibres (1877-2009) / matrimonis 31 llibres (1872 - 2009) / defuncions 22 llibres (1873-2009). A partir de l'any 2009 es va començar a informatitzar les dades. El Consorci Entitat Mixta Xarxa Viària i l'Estació de Gelida - RENFE entre els anys 1936 -1993. També disposa d'un nombre important de fons privats que inicien les sèries des d'inicis del segle XIX fins a l'actualitat, com fons de masies, com Ca l'Oller (1821-1960) o fons familiars com Família Palahí-Solà (1817 - 1997). També empresarials com La Gelidense, SA (1920 - 1973) per posar alguns exemples.</p> <p>L'arxiu municipal està distribuït en dos espais diferenciats. El primer es troba dins les dependències de l'edifici principal de l'Ajuntament, mentre que el segon es localitza en un espai habilitat per a arxiu a l'edifici del CIC, conegut popularment com el Col·legi de les Monges Franciscanes. Aquests fons no són originàriament municipals, sinó que es componen de cessions o donacions efectuades a l'Arxiu Municipal. Aquests es van instal·lar inicialment al CIC durant els anys 80/90, a causa de la falta d'espai adequat en l'Ajuntament en aquell moment. La decisió de mantenir els fons en aquesta ubicació es va prendre posteriorment, motivada per la limitada capacitat de l'espai de dipòsit disponible a l'Ajuntament.</p> | 08091-148 | Plaça de la Vila, 12. | <p>La documentació ha estat conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins als anys vuitanta, amb les primeres intervencions sobre els fons de l'Arxiu Municipal de Gelida.</p> <p>A partir de l’any 2005, quan l’Ajuntament de Gelida signa el conveni d’adhesió al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, aquesta col·lecció només s’incrementarà amb petites donacions fetes a l’Arxiu Municipal.</p> <p>El Servei d'Arxiu Municipal de Gelida és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Gelida. L'Arxiu Municipal de Gelida forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005.</p> | 41.4409449,1.8631482 | 405028 | 4588331 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1011500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1011502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1011512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-img20230327101723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1716583948796.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Es pot consultar el quadre de fons complet a la web municipal. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 97293 | Els goigs de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-goigs-de-gelida | <p><span><span><span>VALLRIBERA Manuel (2016). <em>Pere Vallribera i Moliné - (Sallent, Bages, 27-01-1903 / Barcelona, 07-03-1990)</em>. Programa Festa Major, pp. 21-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. <em>Programa Festa Major</em> 2021, pp. 43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COR PARROQUIAL (2021). '<em>Cor Parroquial</em>'. <em>Programa Festa Major</em> 2021, pp. 43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JULIÀ Joaquim (2021). 'El <em>Cor Parroquial</em>'. <em>Programa Festa Major</em> 2022, pp. 137.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Els goigs són composicions poètiques dedicades a la Mare de Déu, a Crist, o als sants, amb l'objectiu de donar gràcies pels beneficis rebuts o com a petició per salut física o espiritual. Són himnes de caràcter popular, inicialment compostos per eclesiàstics i més tard també per autors destacats com Jacint Verdaguer i Joan Maragall. La forma més habitual dels goigs són versos heptasíl·labs, amb estrofes que generalment comencen i acaben amb una tornada que es repeteix. La tradició dels goigs es remunta al segle XVII, quan eren impresos en fulls amb una il·lustració del sant a qui estaven dedicats. Aquestes obres han jugat un paper clau en la preservació de la llengua i cultura catalana, sent objecte d'estudi i classificació des de la Renaixença.</p> <p>A Gelida es pot veure una mostra dels Goigs del poble exposats al fons del Museu Parroquial de Gelida exposada a la rectoria els quals estan degudament enquadernats. L'abast dels goigs presents és entre mitjans de segle XIX i segle XX. També consta una col·lecció completa coneguda dels Goigs de Gelida en el fons documental de l'Arxiu Gelidenc Maria Mora Martí i Pere Carafí Pascual.</p> | 08091-235 | <p>Pere Vallribera, compositor reconegut de Gelida, ha creat una varietat d'obres musicals, com la sardana 'Llum de primavera' amb lletra de Ramon Pallejà, també de Gelida. A més, Vallribera és l'autor de la música de diversos goigs dedicats a figures religioses significatives de la comunitat, com sant Pere, sant Roc, santa Llúcia i la Verge de la Salut. Aquestes composicions continuen sent interpretades durant ocasions solemnes a Gelida.<br /> El 2009, Joan <span>Palahí</span> Roca va realitzar una donació destacada a l'Arxiu Gelidenc, consistint en dos goigs procedents de la torre familiar de Can Barba o Monturiol. Una de les peces fetes és un goig dedicat a Teresa Barba de Monturiol, titulat 'Santa Teresa, ora pro nobis'. Aquest document va ser creat el 1888 per l'artista Marià Foix i Prats, un il·lustre dibuixant de Barcelona, i signat pels farmacèutics locals Pere <span>Munner</span> i Alfons Mallat, així com pels metges Rafel <span>Galès</span> i Daniel Girona. Aquesta peça, de gran valor estètic, es conserva en un sobre lacrat. Algunes obres de Marià Foix i Prats també es poden veure a la Sala dels Doctors <span>Galès</span> de les Monges i a l'Associació d'Amics del Castell a Gelida.<br /> Els goigs a Sant Roc continuen essent una part integral de les festivitats a Gelida, especialment durant la festa del sant, on el Cor Parroquial interpreta aquests himnes en un ofici solemne celebrat a l'Església Parroquial. Ramon <span>Cuadros</span>, el 2017, va explicar que les actuacions del Cor Parroquial estan programades segons el calendari popular, i que de les actuacions en dates importants destaca la interpretació dels goigs. No obstant això, el cor no limita el seu repertori només als goigs, sinó que també inclou altres peces musicals variades i harmòniques que s'adapten a la naturalesa de cada celebració.</p> <p>El 2021, Enric Carafí publicava que s'havia descobert un goig desconegut dedicat a Sant Camil de <span>Lelis</span> a la Biblioteca de Montpeller. Fins a aquesta troballa, es creia que a Gelida només existien els goigs de Sant Pere, Sant Roc, Santa Llúcia, Sant Antoni, la Mare de Déu de la Salut, i Santa Magdalena del Puig. El goig de Sant Camil, en castellà, lloa aquest sant com el fundador de la <span>Religión</span> de CC<span>.RR</span>. <span>Ministros</span> de <span>los</span> <span>enfermos</span> i especial advocat dels moribunds, i es cantava a l'església de la parròquia de Gelida fins que aquesta va ser cremada el 1936. Aquest goig probablement va ser editat a finals del segle XIX.<br /> Com a <span>curiositat</span>, existeix un Himne a la Mare de Déu de Montserrat, configurat com un goig, amb lletra de F. <span>Alfonso</span> Orfila i música de Joan Llongueres. Aquest himne va ser estrenat durant els Jocs Florals de Gelida el 25 d'agost de 1946.</p> <p>El Cor Parroquial de Gelida (2021), el més antic de la localitat, és responsable de cantar les misses de les festivitats més solemnes, així com els goigs dedicats a festes particulars i les nadales populars per Nadal. A més, membres del cor col·laboren amb altres agrupacions corals de Gelida i de fora, com l'Agrupació Coral Intimitat, la Coral <span>Vallbardina</span>, la Coral de Santa Llúcia del Casal dels Avis, el cor <span>Canticorum</span>, i la Coral Ars Nova de Martorell.</p> <p>Els goigs, que són composicions poètiques cantades a la Mare de Déu, a Crist o als sants, tenen una importància cultural destacada a Gelida, on el cor interpreta regularment els Goigs de Sant Roc, Santa Llúcia, Sant Pere, els Sants Reis al Castell, i Santa Magdalena al Puig, entre d'altres. Aquestes composicions no només són un element fonamental de la litúrgia, sinó que també serveixen com a eina per a la preservació de la llengua catalana, tenint una presència destacada en la cultura local des de la Renaixença i estan ben documentats en arxius i biblioteques com la de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, la Biblioteca de Montserrat, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i la Biblioteca de Montpeller.</p> | 41.4401319,1.8650979 | 405190 | 4588239 | 08091 | Gelida | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-1712911685098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120323.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120327.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-10-14 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 97791 | Fons documental Radio Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-radio-gelida | XX - XXI | Arxiu del mitjà. No és accessible al públic. | <p><span><span><span>Ràdio Gelida és una entitat activa en la vida comunitària organitzant i col·laborant en diverses activitats locals. Entre aquestes, destaquen 'El patge de la ràdio' durant les festes de Nadal, diverses iniciatives de la festa major com la cursa 'Funimetrada', així com campanyes solidàries. L'emissora també es fa present en actes significatius del municipi, com els plens municipals, la missa del gall, i les cobertures d'eleccions. També fa alguns especials durant festivitats significatives com Santa Llúcia i la Festa Major.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons documental de l'entitat inclou una àmplia varietat de materials, entre els quals destaca la documentació administrativa i funcional associada als diversos programes i activitats que s'han desenvolupat des de la seva fundació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, posseeix un valuós fons sonor que compila registres des de l'any 1981, el qual es conserva meticulosament en l'arxiu del Centre d'Iniciatives Culturals (CIC) a l’edifici de Les Monges.</span></span></span></p> | 08091-389 | Carrer Mossèn Jaume Via, 17. | <p>La primera emissió de Ràdio Gelida va tenir lloc el 21 d'agost de 1981, coincidint amb la festa major de la localitat.</p> <p>Des d'aleshores, l'emissora ha continuat oferint programació, destacant-se especialment programes de temàtiques locals, com les notícies dels dissabtes.</p> <p>L'emissora opera en el dial 107.6 de l'FM i és gestionada pel Patronat Municipal de Ràdio Gelida. El consell redactor és l'encarregat de la gestió diària, incloent-hi la programació i la coordinació de les activitats en les quals la ràdio participa durant l'any.</p> <p>El funcionament és a partir de voluntaris. Des de la direcció, s'encoratja a tota la comunitat a participar activament per assegurar la continuïtat d'una ràdio pròpia per a Gelida en el futur.</p> | 41.4398029,1.8640280 | 405100 | 4588204 | 1981 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 97843 | Pel·lícula 'Las largas vacaciones del 36' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-las-largas-vacaciones-del-36 | <p><span>Morera, Albert (2012). “Pregó de Festa Major 2011” Programa Festa Major, 2012, pp. 8-11.</span></p> | XX | <p>Pel·lícula rodada l'any 1975-76 en el que el poble de Gelida va tenir un paper molt important com escenari i teló de fons. Principalment, l'avinguda Colomer com epicentre dels esdeveniments.</p> <p>La sinopsi de la pel·lícula centra el context de La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va sorprendre moltes persones que es trobaven en plenes vacances estivals. En un petit poble proper a Barcelona, diverses famílies amigues van decidir romandre en les seves residències d'estiu fins a la finalització del conflicte. Per als infants, aquestes van representar unes vacances llargues i inesperades. A mesura que el conflicte s'intensificava, l'actitud dels adults començava a canviar: alguns es desplaçaven diàriament a la ciutat per mantenir el seu treball; altres, en canvi, es veien obligats a romandre ocults a causa de la seva ideologia.</p> <p>La pel·lícula 'Las largas vacaciones del 1936' va ser dirigida per Jaime Camino, qui també exercia com a guionista juntament amb Manuel Gutiérrez Aragón. La banda sonora va ser composta per Xavier Montsalvatge. En l'àmbit de la fotografia, Fernando Arribas va ser un dels principals responsables que Gelida fos una de les localitzacions. Pel que fa al repartiment, va comptar amb la participació de diversos intèrprets destacats del cinema espanyol. Les principals actrius van ser Concha Velasco, Analía Gadé, Ángela Molina, Charo Soriano, Karin Pascual, María Luisa Fernández, Concha Bardem, María Tordera i Carme Molina. Pel que fa als principals actors van ser José Sacristán, Francisco Rabal, Ismael Merlo, Vicente Parra, José Vivó, Alejo Oller, Javier Pérez Sala, Jorge Pueyo, Jorge Pons, Juan Torres, Carlos Lucena i Alfredo Luchetti.</p> | 08091-401 | <p>'<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36' és una producció cinematogràfica espanyola de 1976, dirigida per Jaime Camino. Representa la primera incursió en el tema de la Guerra Civil Espanyola des d'una perspectiva no propagandística, àmbit en el qual la censura va intervenir de manera activa. Jaime Camino (Barcelona, 1936-2015), va ser un director de cinema que va dedicar fins a set pel·lícules a la Guerra Civil, les seves arrels i les seves conseqüències. A banda de '<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36', entre les seves obres més conegudes es troben '<span>Dragón</span> <span>Rapide</span>' així com els documentals 'La <span>vieja</span> <span>memoria</span>' i '<span>Los</span> <span>niños</span> de <span>Rusia</span>'.<br /> <br /> La pel·lícula es va rodar coincidint amb la mort del dictador Franco. Malgrat que es va estrenar el 1976 va tenir problemes importants de censura. El periodista Francisco <span>Ocaña</span> en va fer una ressenya en la qual explicava algunes particularitats de la pel·lícula amb relació a la censura. <span>Ocaña</span> va escriure que l'escena final, era protagonitzada per un batalló de les tropes mores que s'endinsava en un petit poble català (Gelida) i el saquejava. Aquesta és l'escena final de '<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36', però molt pocs l'han vista. La censura, en un dels seus últims actes, la va mutilar l'any 1976. L'explicació oficial era que 'les tropes mores no van arribar a entrar a Barcelona'. Extraoficialment, però, les ferides de la Guerra Civil i del franquisme encara pesaven.</p> <p>La pel·lícula va ser una de les primeres aproximacions cinematogràfiques a la guerra des del bàndol dels vençuts, i la primera en què les seves intencions no eren propagandístiques. I això encara no es podia permetre. Inicialment seleccionada per estrenar-se al Festival de <span>Cannes</span> el maig de 1976, la pel·lícula, inspirada en els records infantils del mateix director, finalment no es va projectar a causa de la controvertida escena de les tropes mores (altres fonts apunten que ja havia estat seleccionada anteriorment pel Festival de Venècia). Mesos més tard, va succeir el mateix a Venècia, i va ser a Berlín on finalment va participar i va obtenir el premi de la Crítica Internacional. En un article de Diego <span>Galán</span> per la revista <span>Triunfo</span>, titulat 'No <span>hay</span> <span>vacaciones</span> para la censura', es detallava fins i tot que per primera vegada en un '<span>Telediario</span>' es va arribar a parlar de les restriccions del règim al món del cinema.<br /> </p> | 41.4409751,1.8631482 | 405028 | 4588336 | 1976 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Lúdic/Cultural | 2024-11-25 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Jaime Camino (director) | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 49779 | Fons d'imatges de l'Ajuntament de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lajuntament-de-gironella | XX | El fons fotogràfic està format per conjunt de fotografies en color i en blanc i negre. Ocupen uns cinc arxivadors del fons de l'Arxiu Històric Municipal, on són custodiades. Les temàtiques de les imatges són molt diverses, i estan agrupades en la col·lecció d'imatges del Vilatà, les fotografies Homenatge a la vellesa, Futbol, i dues unitats d'instal·lació més on s'inclouen fotografies de gran format qeu van servir per una exposició que es va fer l'any 1990 sota el títol 'Exposició de fotografies històriques de Gironella' i una altra unitat formada per fotografies recollides per diferents persones. | 08092-138 | Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella | La majoria d'imatges són dels anys 80 del segle XX en endavant. | 42.0332800,1.8828400 | 407527 | 4654075 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49779-foto-08092-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||
| 49780 | Fons imatges de Gironella a l'Arxiu de l' Àmbit Recerques Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-de-gironella-a-larxiu-de-l-ambit-recerques-bergueda | XIX-XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un destacat fons d'imatges, que en el cas de Gironella és bastant. Es tracta d'un conjunt d'imatges, que inclouen fotografies en blanc i negre i en color. Les fotografies estan arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, etc., i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també algunes reproduccions d'imatges antigues d'altres autors.</p> | 08092-139 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 49782 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-gironella | XV-XXI | L'arxiu municipal de Gironella està repartit bàsicament en dues dependències, a l'arxiu històric a l'edifici del carrer del pont vell i la resta, el volum més ampli, a l'edifici de Sant Tomàs (bàsicament documentació de administrativa i de gestió del consistori); a més també compta amb una part encara a les golfes de l'edifici de l'Ajuntament. Actualment gran part de la documentació de l'arxiu està classificada i ordenada, tot i que encara queda una quantitat de metres lineals pendents d'ordenar, inventariar i classificar. L'arxiu ocupa un volum aproximat de 735,30 metres lineals de prestatgeries. La documentació conservada s'inicia l'any 1405 amb el llibre de privilegis, el següent document és del 1586, i segueix documentació ja fins l'actualitat amb petits buits. La major part de la documentació conservada és la que genera el propi ajuntament. A més, dels documents més antics esmentats, conserva un conjunt de notables del segle XVII, Actes de l'Ajuntament des de 1607, Censals des del 1639, el Llibre del Molí de la vila de 1643 a 1729, ordinacions, el cadastre de 1732 i l'amillarament de 1772, entre altres. També compta amb col·leccions com la del El Vilatà, publicacions, d'estampes i recordatoris de defunció, goigs, moltes són col·leccions parcials. La documentació està ordenada segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona; les àrees en que es distribueixen els fons documentals són: Administració general, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. | 08092-141 | C/ Pont Vell, 19, c/ Sant Joan Baptista de la Salle, 4 i Plaça de la Vila, 1 . 08680 Gironella | Durant anys Josep M. Busquets va fer algunes tasques d'arxiver, classificant i ordenant la documentació. Prèviament no s'havia realitzat cap altra tipus d'actuació de classificació. Després de la mort de Busquets, l'Ajuntament es va fer càrrec de part de l'organització, classificació i inventari de l'arxiu històric. I actualment, des del 2016, es fa a través de la Diputació de Barcelona. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49782-foto-08092-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49782-foto-08092-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49782-foto-08092-141-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'Arxiu de Gironella és el tercer arxiu de la comarca a destacar en relació al volum i tipologia de documentació que conserva, després del de Berga i Bagà. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 49783 | Fons documental de la parròquia de Santa Eulàlia a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-eulalia-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XVI-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació de la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella hi ha 10 llibres de baptismes des de 1555 fins el 1902 de manera ininterrompuda, 4 llibres de matrimonis des del 1752 fins el 1914, i 6 llibres d'òbits d'entre els anys 1735 i 1908. Compta amb 19 plecs de fulls corresponents als expedients de matrimonis des de l'any 1939 fins el 2000. A més, de la documentació referent a l'administració parroquial hi ha documentació referent als comptes de col·lectes manades, llibreta d'ànimes, del Benefici de l'Hospital , La casa del Benefici, Càritas parroquial, Visita domiciliària a la Sagrada Família, Apostolat de l'Oració, Capella de Sant Isidre, Capella de Sant Marc, Capella de Sant Antoni de la carretera, llibretes de comptes de diverses fundacions: Feliu, Novenari, Mn. Vicenç Casals, de Ferrer, Carme Vila, Josep Villaró, Mn. Pere Vila, Mm. Josep Bover, i Simó Munts; que contenen informació referida al període 1957-1976. El fons inclou documentació notarial, dos manuals notarials, un llibre amb dades de 1445 a 1448 i l'altre de 1549 a 1551, a més també hi ha un seguit de documents notarials solts del segle XIX; a més, compta amb la transcripció de 7 pergamins.</p> | 08092-142 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | <p>Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica.</p> | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el fons que es conserva a la parròquia hi ha la resta de llibres de baptismes des de 1902 fins 1976, en total 7 llibres, els llibres de matrimonis des de 1915 fins 1975, i 4 llibres d'òbits des de 1909 fins 1976. La documentació de Viladomiu Nou també és conservada a la parròquia, aquest fons consta de 2 llibres de comptes (1940-1976), un de matrimonis (1940-1976), un d'òbits (1940-1976), un de confirmacions (1943-1976) i un de compliment pasqual (1941-1976), a més de documentació referent a l'administració parroquial des del 1940 fins el 1972. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 49814 | Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local referent al municipi de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-referent-al-municipi-de-gironella | XX-XXI | El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses documents vinculats al municipi de Gironella, bàsicament, relacionat amb l'Església vella de Santa Eulàlia, arran de l'estudi, excavació, documentació i restauració que es va realitzar des del mateix servei. Així, s'inclouen diferents documents corresponents als diferents estudis i memòries realitzades del monument o del material aparegut en l'excavació, així com algun expedient administratiu; també inclou diversos estudis, projectes bàsics i/o executius elaborats pel servei, a més dels corresponents a l'església de Santa Eulàlia, també els estudis previs i el projecte executiu per la instal·lació d'un ascensor a la riba esquerra del riu, l'Estudi històric del tram oest de la muralla de Gironella i el seu entorn, entre altres. | 08092-173 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es va crear l'any 1914. No va ser fins el 1986 que es va substituir el nom per l'actual de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), moment en que ja era considerat un centre de referència en la restauració del patrimoni català. Des de la seva creació el servei ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | diversos autors | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 83014 | Fons documental de l'arxiu municipal de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-gisclareny | <p>RUMBO i SOLER,A. (2005) .Fons de l'Ajuntament de Gisclareny. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. www.xam.diba.cat, www.gisclareny.cat</p> | XVIII-XXI | En bones condicions i dins una cambra que compleix la normativa reglamentària dels arxius. Es troba adherit a la 'xam' xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona que s'actualitza anualment per un arxver especialitsta | <p>L'arxiu municipal de Gisclareny conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El seu arxiu s'organitza de la següent manera: fons de l'administració local que correspon a l'ajuntament de Gisclareny, fons públics no municipals que inclou el registre del Jutjat de Pau (1810-2010), fons privats, Associació de la Defensa Forestal o ADF (2008-2010), Delegació local de les FET i les JONS ( 1939-61) i documentació parroquial i notarial de 1702 a 1932. Pel que fa al fons de l'ajuntament parteix de 1764 i finalitza el 2013. Es compon de 827 unitats de descripció i format per un conjunt de documents de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats. A grans trets l'ajuntament s'organitza mitjançant acció i òrgans de govern on hi ha la constitució del terme municipal, cartipàs municipal, ple, alcaldia, junta de govern local, comissions, juntes i consells, participació ciutadana, creació participació i dissolució d'organismes, activitat normativa, comunicació protocol i relacions externes; Organització i gestió administrativa que inclou planificació control administratiu i transparència, gestió dels documents i informació, gestió de les comunicacions, actuacions juridico administratives, convenis, contractació administrativa; personal que inclou selecció del personal, provisió dels llocs de treball, prestació i finalització del servei actiu: Patrimoni incloent administració de bens i drets, adquisició i ús de béns i drets; Recursos econòmics i financers; incloent la gestió del pressupost, fiscalització econòmica financera, gestió tributària, subvencions. També existeixen carpetes referents a L'urbanisme, obres i mobilitat que inclou el planejament urbanístic, informació sobre el territori, ordenació de la via pública i la mobilitat, gestió de les obres municipals i infraestructura i regulació de les obres a particulars i tercers. Cal destacar capítols referents a Sostenibilitat i Medi Ambient amb conservació i protecció del medi natural, subministraments bàsics, control de la salubritat, regulació de l'impacte de les activitats; Ordenació i Promoció de l'activitat econòmica amb els apartats de regulació de l'activitat agropequaria, foment de l'activitat econòmica i ocupació. Referent a la població i les eleccions hi ha els capítols de registres de població, estadístiques i censos de població, processos electorals i gestió de serveis militars. En quant a Serveis culturals, educació i lleure hi ha els sub apartats d'activitats culturals, activitats esportives i de lleure i el patrimoni cultural; en l'àmbit de l'educació hi ha la planificació i control escolar, la gestió dels centres educatius propis; en serveis al benestar i la salut hi ha la Planificació dels Serveis per al benestar i la salut, atenció al benestar i serveis funeraris. Com a darrera instància hi ha l'àmbit d'atenció i protecció ciutadana amb la sub carpeta referent a l'actuació als cossos de seguretat i protecció ciutadana.</p> | 08093-104 | Ajuntament de Gisclareny (Av. Roser S/N 08695) | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual, tot i que per secretaries compartides una part havia estat conservada a l'ajuntament de Bagà. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de setembre i desembre de 2005. L'adhesió de l'ajuntament de Gisclareny al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de maig de 2006.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83014-foto-08093-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83014-foto-08093-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83014-foto-08093-104-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'arxiu conté part de l'arxiu històric així com fotocòpies de documents o padrons desaparaguts. Hi ha alguns fets rellevants com per exemple documentació referent a la Falange franquista o sobretot un cadastre de 1776. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 83015 | Fons documental de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-gisclareny | <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. RUMBO i SOLER,A. (2005) .Fons de l'Ajuntament de Gisclareny. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. www.xam.diba.cat, www.gisclareny.cat</p> | XVIII-XX | En bones condicions i dins una cambra que compleix la normativa reglamentària dels arxius. Es troba adherit a la 'xam' xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona que s'actualitza anualment per un arxiver especialitsta | <p>A l'arxiu municipal de Gisclareny hi ha alguns documents de certa rellevància que cal esmentar-los en una fitxa a part. Entre ells cal destacar alguns testaments i capítols matrimonials que testimonien la funció de notari, del rector així com uns recomptes de compliments pasqual que permeten obtenir dades aïllades sobre les cases existents i els habitants que hi havia fins el segle XIX. Val a dir que entre la documetació de més rellevància en cal destacar un cadastre datat de 1776 (caixa 167). Es tracta del primer cadastre de Gisclareny on hi ha censades les famílies existents, el propietari de la finca, els pagaments de cadastre personal, de cadastre reial, de caps de bestiar i el total. Altra documentació de certa rellevància en serien els llibrets sagramentals de compliment pasqual dels anys 1849, 1860 i 1863; la documentació extreta del registre del jutjats de pau de Gisclareny, els llibres sagramentals de baptismes i matrimonis de Gisclareny al llarg del segle XIX i conservat a la carpeta de documentació parroquial; els padrons antics de 1819 i 1846 i els més moderns a partir de 1880; els censos moderns a partir de 1857 (incloent els anys 1857, 1860, 1877, 1887, 1900); registres de població (censos i fogatges)i finalment el registre civil del jutjat de pau de Gisclareny conservat a partir de 1871 fins el 1910. Altra documentació que caldria esmentar en seria la que va relacionada amb les FETS i les JONS. També hi ha administració general de 1764 destacant la caixa 136 on hi ha estadístiques i documents de secretaria</p> | 08093-105 | Ajuntament de Gisclareny (Av. Roser S/N 08695) | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual, tot i que per secretaries compartides una part havia estat conservada a l'Ajuntament de Bagà. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de setembre i desembre de 2005. L'adhesió de l'ajuntament de Gisclareny al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de maig de 2006.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83015-foto-08093-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83015-foto-08093-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83015-foto-08093-105-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La documentació ha estat estudiada per Eduard Martín i Vargara, historiador de Gisclareny al que ha publicat 'Una mirada a la història de Gisclareny' de l'any 2005 i que ens ha estat de gran ajuda. També s'ha comptat amb l'ajuda de l'arxiver Albert Rumbo i Soler que ens ha orientat i ens ha facilitat la informació necessària referent a aquest arxiu. Cal comentar que a l'arxiu de Bagà hi ha caixes de documentació pendents de classificació que pertanyen a l'arxiu de Gisclareny ja que inicialment aquest arxiu i el de la vila de Bagà estaven units en un sol arxiu i per tant encara caldria estudiar a fons la documentació baganesa per extreure el que hi pugui haver encara de Gisclareny. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 83016 | Fons parroquial de Gisclareny a la parròquia de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-gisclareny-a-la-parroquia-de-baga | <p>BARTRINA, E (2000). Inventari dels arxius parroquials del bisbat de Solsona. Bisbat de Solsona (inèdit). MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny</p> | XIX | Al primer pis de la rectoria al desptax del rector en una llibreria juntament amb els de Gréixer i Bagà | <p>A la rectoria de Bagà hi ha un llibre de baptismes de Gisclareny que cobreix a segona meitat del segle XIX. A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva una altre part important d'aquest arxiu que es va dipositar al mateix moment que es va lliurar la documentació de la Baronia de Pinós. Entre els diferents documents esmentats en cal destacar 10 volums de llibres sagramentals de baptismes que van dels anys 1583 a 1849, 2 volums dedicats als matrimonis dels anys 1621 a 1761, 6 volums d'òbits dels anys 1647 a 1851 i 1 volum de confirmacions dels anys 1636 a 1858. També cal destacar-ne els 10 volums dels llibres de comptes i obres, 25 volums d'aniversaris i misses dels anys 1554 a 1909, 19 volums de confraries i associacions dels anys 1642 a 1909 i 10 volums d'altre tipus de documentació dels anys 1466 a 1865. Finalment cal destacar-ne els 9 volums de testaments dels anys 1846 a 1902 i els 66 volums de la comunitat de preveres. Dintre aquesta documentació en cal destacar alguns llibres de confirmacions que fan al·lusió als habitants de Gisclareny</p> | 08093-106 | Parròquia de Sant Esteve de Bagà. Plaça de Mn.Serra i Vilaró núm. 1.(Bagà) | <p>Documentada inicialment a l'edat mitjana com a capella o 'església del castell' no va adquirir el seu caràcter de parròquia fins en època moderna que substituí la veïna església de Sant Miquel de Turbians o 'de Paradís'. Sembla que amb la creació del Bisbat de Solsona es deuria traslladar la parròquia al veïnat del Roser. Malgrat que aquesta no ens apareix esmentada abans el segle XVII (Serra i Vilaró, 1989. Baronies) pensem que ja existia anteriorment car alguns apunten que corresponia amb l'església del castell (Martin, 2005 p. 29). A més a nivell constructiu ja hem comentat que s'hi observaven diverses fases cronològiques, les més antigues de les quals datarien del període baix medieval. Segons el mateix Martín, el Gisclareny parroquial es trobava inclòs el 1630 dins el bisbat d'Urgell. Comprenia nuclis a Sant Miquel de Turbians, el Roser pels habitants de la part de Llevant, Sant martí del Puig a la vall del Bastareny i Sant Andreu de Gréixer a la zona de més a l'oest i avui integrada al terme municipal de Guardiola de Berguedà. Sant Miquel i el Roser es disputaven la parroquialitat, així doncs si Sant Miquel era la parròquia històrica però el Roser era on es guardava el santíssim sagrament i les fonts baptismals a banda de ser el lloc on hi havia la rectoria (Martín, 2005 p. 29). Consta que una tempesta de vent va fer caure la campana de Sant Miquel, motiu que comportà que els feligresos reunissin els diner suficients per a fer-ne una de nova que al final va ser col·locada al Roser. El 1752 es va signar una concòrdia en la qual els dies festius es faria missa a les dues esglésies en hores diferents, els ingressos de les quals s'obtinguessin es repartirien als dos bàndols. Segons el mateix Martín i en un document original trobat a l'arxiu diocesà de Solsona els anys posteriors el segle XVIII, la parròquia es trasllada definitivament al Roser.El rector de Gisclareny declarava el 1752 un ingrés net de 150 lliures (Martín, 2005). En aquest document ja fa esment de la pobresa del territori. Per sufragar les despeses derivades dels actes litúrgics, l'església va instaurar un sistema de crèdit basat en aportació de les famílies més benestants en misses pels difunts, causes pies, beneficis i censals. A través de la creença del purgatori per treure l'anima del cos del difunt, les classes més acomodades feien aportacions en vida com a deixes testamentàries per a realitzar misses per les animes dels difunts a partir d'unes tarifes establertes pel nombre de sacerdots o també per a la construcció d'altars. Aquests crèdits eren administrats a les rectories. A més a més també existia la causa pia, una mena de crèdit o aportacions de censals per a les dots de les donzelles (Martín, 2005 p.31)'per donzelles maridar o en religió entrar'. Algunes vegades el capital anava dirigit a constituir alguna institució concreta com ara una confraria com seria la que va fer Martí Bover a la parròquia de Sant Martí del Puig o Josep Tor al Roser . Moltes de les masies del terme van ser adquirides per les comunitats de preveres mitjançant el sistema de les causes pies basades en els censals. Hi ha algunes causes pies de la família Tor (Martín, 2005 i doc. Original ACA. Notarials. Bagà. Lligall III ). El mas Jovell va ser comprat a canvi d'un d'aquests Censals per la família Tor. El sistema de les cartes de Gràcia era una altre sistema de crèdit imposat pels preveres. Com a mecanisme de participació dels feligresos en la marxa de la parròquia, Martín esmenta el sistema de les obreries (confraries) que es beneficiaven dels donatius dels feligresos i que garantia el fet d'ocupar llocs privilegiats en la celebració de les misses, disposar de sepultura pròpia en el moment de la mort. Amb el capital obtingut es compraven censals. Segons Martín al Gisclareny històric hi han dues obreries; una per a cada parròquia. Si la de sant Miquel és poc esmentada la del Roser titulada 'lluminaria del santíssim sagrament' a partir de 1716 és documentada en l'aparició de quatre censals de 88, 76, 134 i 136 lliures entre els anys 1716 i 1780. Els administradors eren els cònsols, el batlle i regidors (Martín, 2005. P.38). La fundació de la obreria va ser a càrrec de Josep Tor. Ja veiem que és el segle XVIII el moment en que la parròquia de Gisclareny va tenir la major puixança coincidint amb un increment poblacional i que es va mantenir al llarg del segle XIX i principi del XX. Després de la guerra civil. Actualment malgrat mantingui el caràcter de parròquia és administrada des de la unitat pastoral de Bagà i del ser rector.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | Informació extreta per E. Martín i Vergara en el seu llibre de Uan mirada a la història de Gisclareny. Segons A. Rumbo hi han llibres antics a partir de 1872 però hi ha documentació més antiga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||
| 83017 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-0 | <p>LOZANO I FREIXA, E (2008). Col·lecció de pergamins a l'arxiu municipal de Berga. SANTANDREU I SOLER. Mº DOLORS (2006).La vila de Berga a l'Edat Mitjana. La família dels Berga. Voll 1 a 3. Tesi doctoral dirigida per Dr.Manuel Riu i Riu, catredràtic d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona en el programa de Doctorat 'Poder i Societat a l'Edat Mitjana'. Bienni 1993-95</p> | XVIII-XIX | Aquest registre es conserva amb un gran nombre de volums | <p>A l'arxiu comarcal de Berga es conserven els volums referents a les inscripcions al Registres d'Hipoteques dipositades a l'arxiu comarcal pel mateix Registre de la Propietat i que cobreixen des de mitjans del segle XVIII fins a principi del segle XIX. (Les inscripcions fetes a posteriori) estàn conservades al Registre de la Propietat de Berga. En quant als volums consultats i que hi ha referències a Gisclareny són nombrosos en els quals en cal destacar els protocols de Berga de 1951, de 1954, 1857, 1855 repartits en diversos llibres. El manual de 1768 cal destacar les P. 45, 49, 52, 55, 56, 218 i les hipoteques del terme de Gisclareny (P.217-221). El manual de 1769 hi ha referències a les P. 136, 140, 474 i les hipoteques del terme de Gisclareny (p.472-479). El manual de 1770 hi ha referències de Gisclareny a les p:381, 382, 389, 410 i 558. Les hipoteques es troben entre la P. 568-570. La resta de manuals fins el segle XIX hi ha referències de Gisclareny i capítols d'hipoteques</p> | 08093-107 | Arxiu Comarcal del Berguedà. Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | <p>L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1987 Xavier Pedrals va ser nomenat arxiver i al 1883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat gràcies a la tasca prèvia dels seus predecessors. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83017-foto-08093-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83017-foto-08093-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83017-foto-08093-107-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El registre d'hipoteques correspon a un precedent de la documentació facilitada pel registre de la propietat i ens aporta un gran nombre d'informació referent a la venda, adquisició de finques, noms dels propietaris de la partida de Berga | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 83018 | Fons documental a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-diocesa-de-solsona-0 | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny</p> | XVIII-XIX | S'ha pogut conservar perque eren documents de la curia diocesana que havien estat custodiats a la catedral de Santa Maria de Solsona | <p>A l'arxiu diocesà de Solsona es conserva documentació referent a les parròquies de Gisclareny i sobretot els documents de la cúria diocesana que no s'havien ordenat i gràcies a Mn. Bartrina es va poder extreure i trobar algunes cartes intervecniviades entre la rectoria de Gisclareny i el bisbat a banda d'un llibre sagramental de matrimonis de la segona meitat del segle XIX. Amb la documentació referent a la paròquia de Saldes a banda de la Gisclareny s'ha pogut trobar referències sobre la vida i costums i també la funció financera de l'església de Gisclareny. En els llibres sagramentals hi han referències de le srelacions dels habitants amb els pobles veíns.</p> | 08093-108 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal 25280 (Solsona) | <p>l Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83018-foto-08093-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83018-foto-08093-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83018-foto-08093-108-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Part d'aquesta dcoumentació ha estat consultada presencialment i també ha estat extreta per. E. Martín en le seu llibre 'una mirada a la història de Gisclareny' el qual ha estat de gran ajuda i ha servit com a guia i camí de recerca. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 83019 | Fons documental de Gisclareny conservat l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-gisclareny-conservat-larxiu-de-la-corona-darago | <p>MARTIN VERGARA , E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I.</p> | XI-XVIII | Alguns dels pergamins més aviat clars presenten taques, rebrecs i pèrdues del suport. Altres estan en més bon estat | <p>A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva l'antic arxiu de Bagà que incorpora tota la documentació referent a les baronies de Pinós de Mataplana i també del monestir de Sant Llorenç prop Bagà que està recollit en un mateix fons. En total es conserven un bon nombre de volums dins de les carpetes a la secció de Monacals de Bagà. També cal destacar el volum 801 dins el mateix arxiu de Bagà a la secció de Monacals d'Hisenda que és on es troba la majoria de documentació referent al monestir de Sant Llorenç prop Bagài que inclou les sufragànies i parròquies del seu terme destacant les de Gisclareny. Altra documentació que es conserva al mateix arxiu correspon amb la documentació de la Comunitat de Preveres de la parròquia de Sant Esteve de Bagà destacant-ne el seu paper com a unitat financera . També hi ha llibres sagramentals on hi ha un recull de confirmacions de feligresos de Gisclareny del segle XVIII i XIX.</p> | 08093-109 | Gobierno de España. Carrer Almogàvers núm. 77 .08018 (Barcelona) | <p>L'arxiu de la vila de Bagà i de les terres que formaven part de les baronies de Pinós i Mataplana fins el 1753 es conservaven en una cambra que hi havia a l'església parroquial de Sant Esteve. Aquest arxiu es va salvar de les flames arran de l'incendi que en destruí bona part del seu mobiliari litúrgic. Le carlinades i posteriors guerres en van contribuir al seu deteriorament fins que a principi del segle XIX Mossèn Serra i Vilaró i durant la seva estada a Bagà en va donar constància de la seva importància i al 1908 l'Institut d'Estudis Catalans en va encarregar un primer inventari que es va veure enriquit al 1930 quant es va publicar el primer volum de les Baronies de Pinós. Amb l'esclat de la guerra civil (1936) i veient la imminent pèrdua de l'arxiu Agustí Duran i Sampere n'encarregà el seu trasllat a Barcelona on es podria acollir al servei de protecció organitzat pel govern català amb seu a la casa de l'Ardiaca. Una altre part va anar a la Santa Cova de Manresa i una darrera part es va traslladar a la població de Viladrau. Al acabar la guerra, la part conservada a La Santa Cova de Manresa es va traslladar a Pedralbes. Acabada la guerra 'El Servicio de Recuperación Documental' va iniciar la tasca de recollir el fons, agrupar-lo i conservar-lo a L'arxiu de la Corona d'Aragó on no va ser reclamat per l'Ajuntament de la vila de Bagà, tot i que va iniciar algunes tasques de reclamació. Actualment el fons es conserva al mateix arxiu que ha canviat dues vegades de seu. Primerament estava al palau del lloctinent o del Virrei i actualment està al carrer dels Almogàvers núm. 77. El fins de Bagà és el fons local més extens i més ben conservat que hi ha en aquest arxiu estatal.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83019-foto-08093-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83019-foto-08093-109-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Mossèn Serra i Vilaró va transcriure una bona part dels documents del monestir al volum que ell anomenà CCX i que ara ja s'ha perdut. Aquest volum segons Bolòs i Masclans era una obra manuscrita de 'fra Pau Perelló' de principi del segle XIX que era la còpia d'un llibre 'Especulo dels actes del monestir de Sant Llorens prop Bagà'. Aquesta documentació es conserva gràcies a l'edició de Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol III, ja que tal i com s'ha comentat unes línies més amunt s'ha perdut. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||
| 83020 | Fons documental de Gisclareny de la casa Medinacel·li conservat a l'abadia de Poblet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-gisclareny-de-la-casa-medinacelli-conservat-a-labadia-de-poblet | <p>MARTIN VERGARA , E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny; www.poblet.cat; ww.gencat.cat. Serveisoberts.</p> | XVII-XVIII | Microfilmat de l'original conservat a l'arxiu particular de les cases de Medinacel·li i ducs d'Alba | <p>A l'arxiu de l'abadia de Poblet es conserva part del fons documental de la família dels Medinacel·li que va ser propietaria i tutora de les terres de la baronia de Pinós al llarg dels segle XVI i XVII i que comprenia el territori i parròquia de Gisclareny. Aquesta documentació la qual ha estat consultada per E. Martín està microfilmada i correspon a la casa dels Medinacel·li hereva del marquesat d'Aitona i tutora de les baronies de Pinós. La documentació de Gisclareny data de mitjans del segle XVII. Entre elles cal destacar un document datat del 1755 on hi han els pagadors dels censos als senyors de les baronies de Bagà. Aquest document ja esmenta els noms d'algunes famílies importants del municipi.</p> | 08093-110 | Arxiu de Poblet. Edifici abadia de Poblet S/N CP. 4388 (Vimbodí) Conca de Barberà | <p>quest arxiu es troba a l'antic Palau de l'Abat, un edifici situat fora del recinte emmurallat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, a l'extrem sud-oest. Els arxius ocupen les tres plantes de l'ala de ponent del palau. El conjunt documental d'aquest arxiu prové de tres grans grups d'arxius diferents: Arxiu de la Casa Sogorb-Cardona, Arxiu de la Casa d'Aitona i Arxiu de Camarassa. És un conjunt molt complert d'arxius nobiliaris de les famílies més antigues i representatives de la Catalunya Medieval i, alhora, dels primitius comtats catalans sobirans.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Documentació consultada per Eduard Martín i Vergara i extreta del seu llibre 'Una mirada a la història de Gosclareny' | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||
| 83021 | Fons d'imatges conservat a l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya i fons Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-conservat-a-larxiu-del-centre-excursionista-de-catalunya-i-fons-salvany | <p>'ESTASSEN , LL (1913). 'masia el Puig'; 'masia de Bagà'. Fons fotografic del Centre excursionista de Catalunya. Núms. 2570, GALLARDO GARRIGA, A (1930) 'ermita i masia de Gisclareny'. Fons fotogràfic de Centre Excursionista de Catalunya EMX-C-3143;</p> | XX | A l'interior de l 'arxiu, digitalitzades i penjades en una web | <p>Els fons fotogràfic de Josep Salvany i Blanch es conserva a la biblioteca de Catalunya situat a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona (2 a planta). Aquest fons ha estat digitalitzat i es pot consultar per internet juntament amb el fons d'imatges del centre excursionista de Catalunya, el fons d'imatges de la masia catalana i altres fons d'imatges particulars. Les imatges referent a Gisclareny es troben barrejades amb les que fan al·lusió a Bagà, al Pedraforca i Gisclareny. Entre elles cal destacar-ne les imatges referents a la casa de Murcurols, del Puig de la Baga, de les fonts de l'adou del Bastareny, del coll de Balma, de la serradora de Mulnell i del molí del Puig. Aquestes imatges corresponen als autors de Llúis Estasen, Cèsar August Torras i Garriga Gallardo; tots ells excursionistes de la primeria del segle XX.</p> | 08093-111 | Seu del Centre Excursionista de Catalunya. C/Paradís núm. 10 (08002) Barcelona | <p>El Fons fotogràfic Salvany està format per aproximadament 10.000 imatges estereoscòpiques en plaques de vidre. Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) fou un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia. Les imatges que integren aquest fons, fetes entre 1911 i 1926, reflecteixen diversos aspectes de la Catalunya de principis del segle XX. Es poden trobar imatges de diferents poblacions de Catalunya, i també d'altres indrets els quals Salvany va conèixer (Illes Balears, Madrid, Egipte, etc.). Lluís estassen va ser alpinista (1890-1947) i gran coneixedor de les muntanyes del Berguedà. La seva relació amb les muntanyes Berguedanes i especialment la seva proximitat amb Gsclareny va permetre de conèixer els seus paratges destacant l'Adou del Bastareny, però també del coll de la Bena i coll de Balma.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 1913 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83021-foto-08093-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83021-foto-08093-111-3.jpg | Legal i física | Rococó | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Lluís Estassen,Canals i Tarrats | Gràcies a a aquestes imatges hem pogut conèixer com eren les cases del Puig, Murcurols, L'Hostalet del forat, el molí del Puig entre altres ja que actualment i segons hem comentat en la seva fitxa específica estan completament ensorrades | 97 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||
| 83022 | Fons d'imatges de Joan Ribera conservat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-joan-ribera-conservat-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | INSTITUT FOTOGRÀFIC DE CATALUNYA . www.iefc.cat. PEDRALS I COSTA, XAVIER(2005). Joan Ribera i Fornells. Captar la vida. Erol, revista cultural del Berguedà. núm. 85 'Patrimoni geològic i miner'. p.47-49. | XX | A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el fons fotogràfic de Joan Ribera i Fornells. Es tracta d'un fons fotogràfic d'una rellevància excepcional ja que és un fons familiar que va des del 1955 a 2004 amb unes 29000 diapositives i 14500 negatius. Es tracta d'un fons cedit per la mateixa família on hi ha nombroses fotografies de Guardiola en els anys que ell va viure destacant-ne les fonts de l'Adou o del bastarent, el bullidor de la Llet o els empedrats . A banda també hi han fotografies de llocs rellevants de la comarca del Berguedà entre elles algunes vistes de Gisclareny | 08093-112 | Arxiu Comarcal del Berguedà. Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) | L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1987 Xavier Pedrals va ser nomenat arxiver i al 1883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat gràcies a la tasca prèvia dels seus predecessors. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 1921-200 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83022-foto-08093-112-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Joan Ribera i Fornells | Joan Ribera i Fornells va néixer el 1921 a la casa de 'Cal Cinto' de Guardiola de Berguedà on hi va viure fins al moment de la seva mort, el 18 de juny de 2005. Va cursar els estudis de pèrit mercantil al col·legi de la Salle de la Bonanova de Barcelona i al tornar a Guardiola va alternar la seva feina de comptable a les mines del Collet amb el negoci familiar. Malgrat que va començar a aficionar-se a la fotografia quant tenia només uns 14 anys, la seva absoluta dedicació no va ser fins al moment de la jubilació el 1981.Va participar en diverses exposicions de caràcter nacional i especialment a la revista berguedana de l'l'Erol' on a banda de ser membre del consell redactor hi va publicar una gran quantitat de fotografies en les portades, contraportades. La producció d'audiovisuals com ara 'El Pedraforca, Natura, Estampes del meu país, i la sèrie realitzada per l'equip de l'Àmbit de Recerques del Berguedà com ara el Túnel del Cadí, La Patum. El Bisbat de Solsona. En el mon del cinema va produir algunes pel·lícules en diversos formats i que ell definia com a 'fotografia filmada'. L'any 2003 es va inaugurar a Guardiola l'exposició de 'Retenir l'Efímer' amb unes 40 imatges en blanc i negre i també el color on es mostrava la seva trajectòria com a fotògraf. Una vegada mort, el 2005 , la seva família va cedir el seu fons a l'arxiu Comarcal del Berguedà. Des d'aleshores fins a l'actualitat ha rebut diferents homenatges per institucions municipals de tot el Berguedà i també la Diputació de Barcelona. L'Ajuntament de Guardiola li ha fet una completa exposició a l'edifici de l'estació i el Consell Comarcal del Berguedà ha fet un premi de fotografia que porta el seu nom i que es desenvolupa anualment per la fira de Tots Sants (1 de novembre). El Servei del Patrimoni de la Diputació de Barcelona li va deixar una placa honorífica a la restauració del monestir de Sant Llorenç per la gran quantitat d'informació aportada als treballs de recerca gràcies a la seva obra. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||
| 83023 | Fons documental del Monestir de Sant Llorenç conservat a l'arxiu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-montserrat | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona. SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.</p> | XI-XVII | En bon estat dins de la biblioteca de l'abadia de Montserrat. | <p>Al monestir de Montserrat es conserven dos pergamins que fan al·lusió al monestir de Sant Llorenç quan va pertànyer al priorat de Sant Pau del Camp que era administrat pel mateix monestir de Montserrat. Es tracta de les diferents visites de la congregació claustral benedictina i sobretot l'acta de consagració de Sant Llorenç del 983 i de la dotació de Sant Miquel de 984. Altres documents serien de les donacions del monestir de Sant Llorenç del 1031. es tracta d'un important fons que va ser estudiat per Bolòs i Pagès.En total hi han uns 40 pergamins i entre aquests hi ha els que fan referència als alous de Molnell, del Puig, de Faia i també d'Espunya els quals pertanyien en aquest monestir medieval.</p> | 08093-113 | Monestir de Montserrat. C/Abadia de Monserrat S/N.08199 Monistrol de Monserrat | <p>Des de la seva fundació, al segle XI, el monestir de Montserrat ha comptat amb un escriptori i una biblioteca necessaris per a la pregària i per a la lectura espiritual. Actualment, la biblioteca conte obres manuscrites i incunables, tant de la biblioteca anterior al 1811, destruïda durant les guerres napoleòniques, com de la biblioteca actual, formada a partir de mitjan del segle XIX i, sobretot, durant la primera meitat del segle XX.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83023-foto-08093-113-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La documentació ha estat estudiada per Jordi Bolòs i Masclans en la seva tesi doctoral sobre el monestir de sant Llorenç. | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 83024 | Fons d'imatges de Gisclareny a l'Arxiu de l'SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-gisclareny-a-larxiu-de-lspal-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | <p>DDAA. Restaurar o reconstruir. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments, Memòria SPAL 2002-2012. Vol 1. https://www.diba.cat/web/directori/servei-de-patrimoni-arquitectonic-local.</p> | XX | Ordenades en clixé i amb totes les mesures de conservació i seguretat. | <p>Al fons documental i d'imatges del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació hi ha documentació referent a alguns espais del terme de Gisclareny destacant sobretot l'església de Sant Miquel de Turbians i la de Sant Martí del Puig, ambdues restaurades per SPAL. La primera i restaurada el 2004 conserva a l'arxiu fotogràfic una imatge antiga on es veu l'església i la casa de 'cal campaner'. FOTO SCCM. 1966 així com imatges de M. Baldomà del 2006 i plànols de l'església aixecats durant la restauració i dibuixats per. A. González (2004). De la segona o Sant Martí del Puig també es conserva una imatge, feta per Joan Francès (SCCM-SPAL 19.11.1966) que correspon a una imatge aèria de l'església i del mas. Altres imatges corresponen a Joan Closa (2005), D. Galí (2005) i corresponents al moment que s'hi va portar a terme una restauració</p> | 08093-114 | Diputació de Barcelona.Edifici del rellotge Planta Baixa. Carrer Comte Urgell núm. 187 (08036) Barcelona. | <p>Extret directament del portal d'entrada del servei de Patrimoni. Es tracta d'un arxiu amb un contingut documental únic i especialitzat en matèria de restauració arquitectònica, on el seu abast cronològic, la varietat de suports i les tipologies documentals, fan que es qualifiqui com un dels més importants en aquesta matèria. El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona, dins la seva tasca restauradora de monuments, que ha dut a terme des de l'any 1915, ha anat generant una sèrie de documentació en diferents suports i tipologies que formen part de la Unitat d'Arxiu Documental encarregada del seu tractament, custòdia i conservació. A aquesta documentació s'hi han anat afegint, al llarg del temps, altres documents de diferent procedència, per mitjà d'adquisicions i donatius. El contacte directe i diari amb la documentació ens ha permès arribar a la conclusió que el que es podria considerar en un principi un fons unitari (Fons de l'SPAL) ha esdevingut un conjunt de fons interrelacionats. Per això, ha estat del tot imprescindible establir un Quadre de Classificació de Fons per poder treballar amb rigor arxivístic en el conjunt de la documentació. 'especialització temàtica suposa un dels grans valors de l'Arxiu Fotogràfic, i juntament amb el seu ampli abast temporal, el fa únic i singular. Com hem destacat, la creació i creixement de l'Arxiu estan estretament vinculats a l'activitat restauradora del Servei. N'és alhora testimoni i document per a intervencions futures, resultant un instrument indispensable per al desenvolupament de les pròpies competències del Servei, així com una referència de consulta obligada en qualsevol aproximació al patrimoni arquitectònic o a d'altres matèries artístiques i constructives relacionades que conformen l'Arxiu.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 1906 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83024-foto-08093-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83024-foto-08093-114-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Important fons que conté fotografies del fons antic i de les restauracions portades a terme al municipi de Gisclareny des de que es va crear el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (antic Servei de Catalogació i Restauració de monuments) | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||
| 83082 | Acta de Consagració de Sant Miquel de Turbians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-sant-miquel-de-turbians | <p>BARAUT, C ; (1978) 'les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell'. Urgellia I; BARAUT, C (1981) 'Els documents de l'any 1010-1035 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IV BARAUT, C (1982) 'Els documents de l'any 1036-1050 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia V. BARAUT, C (1983). ' Els documents de l'any 1051 a 1075 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell' a Urgellia VI. BARAUT, C (1988-89) 'Els documents dels anys1101-1150 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IX. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny: DDAA (1982). Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. ADCU. Pergamí original. Carpeta 7. Consagacions esglésies. Informació inèdita facilitada per E. Martín i Vergara</p> | X | Conservat a l'interior de l'arxiu capitular en les condicions físiques pròpies | <p>A l'interior de l'arxiu capitular d'Urgelll es conserva l'acta de consagració de la parròquia de Sant Miquel de Turbians datada de 948. es tracta d'un pergamí de 280 x 571 mm. Conservat a la carpeta de consagracions d'església núm. 17. està escrit en minúscula carolina i es conserva en més o menys bon estat tot i que els plecs de les fulles estan ennegrits. Aquest document transcrit per C. Baraut es descriu el següent: ' En nom del senyor Déu i del salvador nostre Jesucrist. L'any de l'Encarnació de nostre senyor Jesucrist 948, 6è de la indicció, a 3 dies de les calendes de febrer ve el reverendíssim Guisad, bisbe [de la Seu d'Urgell], a consagrar les esglésies que es troben al comtat de Cerdanya al lloc anomenat Paradís. Aquestes esglésies estan sota l'advocació de sant Miquel Arcàngel, sant Pere apòstol i sant Andreu i van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone. És cosa molt convenient per a la pietat de tots els fidels que desitgin la pàtria del cel, bo i seguint els sants consells, poder obtenir els efectes dels béns celestials. Aquest és el costum que des del principi de l'Església han seguit els barons sants i religiosos que educats en la disciplina eclesiàstica s'han dedicat, amb obres pies, a afavorir, mantenir i augmentar la santa Església. Ens toca, per tant, a nosaltres seguir llur exemple, de tal manera que, refusant les coses mundanals, tendim amb tot esforç a les celestials i perpètues. Per tot això, jo, Estefred, prevere, en nom de Déu dono a aquestes esglésies un Antifonari, tres missals, tres Leccionaris, dos Psalteris, 7 casulles, 20 estoles, 20 maniples, 7 camises, un madràs, dos pal·lis, 3 facistergios [tela per eixugar-se la cara], 4 capçals, dos calzes amb patenes d'estany i dos conjunts de roba de llit. I pel que fa a terres i vinyes, dono, juntament amb el meu germà Sentane, en primer lloc, una vinya situada el lloc dit Vilella que fou d'un home dit Frader, i en un altre lloc, a Gisclareny al lloc de Coscoll, una vinya, que fou d'Ereno i de Campio, i en un altre lloc una altra vinya que és del conjunt de vinyes que fou de Golared, i en un altre lloc una terra que fou de Gerosoliman, i en un altre lloc 3 peces de vinya que foren d'Adalà, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Salomó, la qual incorporava la meitat del dret de propietat d'una premsa, i en el mateix lloc que la darrera una vinya que fou de Labó, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Sarra, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Godomir, i en un altre lloc una peça de terra que fou de Dengone, i en un altre lloc una terra amb vinya que fou de Loderonde, i en un altre lloc una peça de vinya que fou d'Elet, i en un altre lloc una terra amb vinya que fou d'Avondancio, i en un altre lloc una vinya que fou d'Astaldo, i en un altre lloc una vinya que fou de Rauterio, i en un altre lloc una vinya que fou de Baldredo, i en un altre lloc una terra que fou d'Unando, i en un altre lloc una vinya que fou d'Ansulf, i en un altre lloc una vinya que fou de Godomar, i en un altre lloc una vinya que fou de Salomó, i en un altre lloc una terra que fou d'Exibio, i en un altre lloc una vinya que fou de Guinidilde. I jo, Aldemir i la meva muller i els meus fills, entre els quals Cixilane, prevere, amb altres germans meus, donem una terra amb vinya que és a la cort d'Andevert i que afronta, per una banda, amb el riu, i, per l'altra, amb el camí; i tots tres junts donem les nostres herències. I jo, Estefred, prevere, dono una terra que em pervingué per la compra d'una mujada de vinya que tinc sobre [la peça] de Dacone, abat, i en un altre lloc la peça de terra que té Cixilia, prevere. I jo, Antoni, i la meva muller Auló, donem una peça de terra que afronta, per una banda, amb la terra d'Ansulf i, per l'altra, amb una altra terra nostra i amb una de Sant Miquel. I jo, Rabell, i la meva muller Miliro, donem una peça de terra que afronta per les dues primeres bandes amb la terra de Sentana i, per la tercera, amb la terra de Vidal. I jo Malangec dono una peça de terra que afronta per dos costats amb la terra de Sant Miquel i pel tercer amb la vinya de Sendeleva. Així les coses, jo, Guisad, bisbe, entrego a l'esmentada parròquia les vil·les que s'han esmentat amb els seus termes, els quals afronten, per una banda, amb el terme de Bagà, per l'altra, amb el terme de Vallcebre, el de Saldes i, per l'altra, amb els termes de Molnell o del Puig [de Sant Martí]. I jo Guisad, bisbe, consagro i confirmo les església esmentades i els cedeixo delmes i primícies i oblacions dels fidels que treballaran en els termes esmentats, i a tu, Estefred, prevere, et dono aquesta parròquia de forma vitalícia i, una vegada traspassat, als teus nebots, Cixilane i Guilerane, preveres, a condició que cada any prestis de cens a la seu episcopal de Santa Maria de la Seu un sester de forment i un altre d'ordi i una soldada de draps, a banda d'allò degut pel sínode i per la recepció del crisma I explicat tot això jo, Guisad, com a bisbe, estableixo sanció de manera que el que es disposa en aquesta dotalia no sigui violat, ja que ha de romandre sempre més inalterat i inviolat. Signatura de Guisad, bisbe de Santa Maria de la Seu d'Urgell que féu aquesta dotalia i la signatura d'Eldesinus, arxiprevere, i la signatura de Gotmar, arxilevita, i la signatura de Gomila, arxiprevere, i la signatura de Wicarius prevere, i la signatura de Sunifred, i la de Miró, levita, i la d'Ermegild, prevere, i la signatura de Daco, prevere, i la signatura d'Ènnec, prevere, i la signatura de Guadamir, prevere, i la signatura de Sunifred, levita. Atilanus, prevere, escrigué aquesta dotalia el dia i l'any que consten més amunt.</p> | 08093-172 | Arxiu capitular de la Seu d'Urgell. Pati de Palau. 1-5. La Seu d'Urgell | <p>Antiga parròquia del nucli de Gisclareny consagrada el 948 pel bisbe Guisad II d'Urgell que va consagrar les esglésies de Paradís; Sant Miquel apòstol (actual), Sant pere (sant Pere del Grau) i Sant Andreu (Gréixer?) al lloc de Paradís dins el comtat de Cerdanya ' van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone' (Cebrià Baraut, C ; 1978. Urgellia I; 1979,Urgellia II, 1981 Urgellia IV , 1982 Urgellia V, 1983 Urgellia VI i 1988 Urgellia IX). Segons SPAL (SPAL, 2013) es tractava de tres altars dins una mateix església. Nosaltres tendim a pensar en tres edificis diferents, doncs les alienes de Sant Pere i de Sant Andreu es troben en llocs propers L'edifici actual va correspondre amb una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i cap a l'any 1290 la trobem situada en les possessions dels barons de Pinós dins el terme del seu castell que tenien a Gisclareny “ in castro nostro de Gisclasen et in tota parrochia S. Michaelis de Turbians” a través de documents que fan referència a donacions que els vassalls feien als seus senyors. Durant la baixa edat mitjana la rectoria de Turbians va ser objecte d'alguns conflictes entre els rectors que hi residien degut a la insuficiència de les seves rendes (Serra i Vilaró, J, 1989 Baronies llibre IIII) .Consta que el 1313 l'església va ser visitada pel canonge urgellenc 'Galceran Costa' que va trobar que estava ben servida. Cal destacar que al 1326 aquesta església va quedar areendada per 3 anys consecutius per un tal Jaume Martí per tal que hi fes residència contínua amb els clergues i la seva família “ acostumada”i s'encarregués de sembrar les terres, pagar el delme del bisbe i atendre els serveis d'aquesta església i també les sufragànies que en depenien ( Escriu, Preixens i Maçaners). Aquest document ens dona a entendre que en aquest període al lloc hi havia una petita comunitat de clergues. Amb la crisis baix medieval el lloc es deuria despoblar de forma notable, però sense quedar abandonat ja que el 1575 hi ha una visita pastoral on s'examinen les fonts baptismals, les crismeres missals ordinaris, ares, campanes i tot un seguit d'objectes i es va demanar que els parroquians bastissin una nova rectoria. El 1587 una nova visita pastoral es va poder comprovar com malgrat estigués feta la volta (reconstruïda) no s'havia cobert en llosa i teula. El 1593 la parròquia de Sant Miquel passava a dependre del bisbat de Solsona. Atès l'augment d'importància del barri del Roser amb l'església de Santa Maria va desplaçar el centre de poder a la zona del Roser. El gran distanciament entre els diferents habitants del terme entre veïnats ocasionà fortes disputes per determinar quina havia de ser l'església parroquial ja que uns defensaven la parroquial de Sant Miquel, mentre que els altres defensaven el nou centre de poder. Arrel d'una tempesta de vent es va esfondrar el campanar de Sant Miquel i els veïns i feligresos en costejaren un de nou on hi varen voler col·locar una campana que al final va ser instal·lada al campanar del Roser (Martín, 2005. P. 29). El 1752 es va signar una concòrdia on s'acordava la celebració de misses a Sant Miquel i al Roser. Tot i així la documentació parroquial (Martín, 2005) ADS carpeta Gisclareny centralitza els anys posteriors la parròquia al Roser de manera que Sant Miquel va anar perdent importància. Consta que a principi de segle XX (1813) es van fer algunes reformes com seria la construcció del rellotge de sol a la façana de migdia, el 1803 i es deuria reformar l'altar major. És en aquest període quan es deuria bastir la sagristia de dues plantes i es van unificar les dues cobertes en una de sola. Durant el primer terç del segle vint l'església es va convertir en sufragània de la Mare de Déu del Roser i l'antiga rectoria va passar a mans particulars amb el nom de 'Cal Campaner'. La guerra civil va fer desaparèixer els objectes de culte i imatges i a la dècada dels '40 es va abandonar de forma definitiva i només es celebrava ofici el dia de Sant Miquel ( 8 de maig) i el 29 de setembre coincidint amb Sant Gabriel i Sant Rafael. Va ser en aquest mateix moment quant l'habitant de Cal campaner va pintar l'interior en color blau clar i va fer-hi posar una nova campana 'Micaela'. Poc temps després la casa va quedar deshabitada. No va ser fins el novembre de 1998 que l'alcalde de la població Joan Tor sol·licitava a la Diputació de Barcelona suport econòmic per a la restauració de la volta d el'església ja que amenaçava en caure. Previamanent el bisbat de Solsona havia negociat un conveni de cessió de l'església per 30 anys amb l'ajuntament per a poder portar a terme la seva restauració. Poc temps després es va emprendre un estudi històric i arquitectònic i el 29 de novembre de 1999 l'arquitecte i cap de servei de Patrimoni Arquitectònic Local comunicava a la població que s'emprenia la restauració de la coberta del campanar la qual es va portar a terme l'any 2000 i entre el setembre de 2004 i gener de 2005 es va fer la restauració de la coberta de l'església, així com la reparació del cor de fusta. Actualment es troba en bon estat i integrat en un programa de visites culturals en el denominat 'Visites a monuments restaurats per la diputació de Barcelona' on es fa difusió a través d'un opuscle genèric que inclou altres monuments restaurats pel mateix Servei a la comarca del Berguedà, destacant la veïna església de Sant Martí del Puig.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 948 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83082-foto-08093-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83082-foto-08093-172-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Informació facilitada per Eduard Martín i Vergara, historiador i autor del llibre 'Una mirada sobre la història de Gisclareny'. 2005. El document original és a ACU (Arxiu Capitular d'Urgell) però n'existeix una fidel reproducció a l'ajuntament de Gisclareny. | 85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||
| 82532 | Fons d'imatges digitals de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-digitals-de-granera | XIX-XX | <p>Fons d'imatges digital creat l'any 2012 i situat a l'ajuntament del municipi. Es tracta d'una compilació d'imatges creada amb la intenció de preservar i conservar les fotografies antigues existents, i que són de propietat privada, relacionades amb la població de Granera. L'arxiu integra més d'un centenar d'imatges de temàtica diversa en format digital, la majoria de les quals han estat cedides pels veïns del poble (els originals són digitalitzats i retornats als seus propietaris). No s'inclouen les imatges posteriors a l'any 1980.</p> | 08095-196 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | <p>La creació d'aquest arxiu digital fou una iniciativa del sr. Jordi Navinés.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82532-foto-08095-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82532-foto-08095-196-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades pel sr. Pere Genescà. | 119|98 | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 82533 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-granera | <p>Http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-granera [Consulta: 28-04-2109].</p> | <p>L'Arxiu Municipal de Granera integra el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. També aplega fons d'altres institucions. Conté bona part del patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. Aquesta informació es troba instal·lada en prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius. Presenta un abast cronològic que va des del segle XVIII fins a l'actualitat. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1721), Hisenda (1719), Proveïments (1941), Serveis socials (1914), Sanitat (1910), Obres i Urbanisme (1909), Seguretat pública (1910), Serveis Militars (1882), Població (1856), Eleccions (1886), Ensenyament (1896), Cultura (1974) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1919). Alhora, també integra el fons del jutjat de pau (1863-2005) i el fons de la biblioteca i hemeroteca legislativa, les Reials Cèdules (1744-1849).</p> | 08095-197 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | 41.7253900,2.0574000 | 421601 | 4619717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82533-foto-08095-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82533-foto-08095-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82533-foto-08095-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La primera actuació arxivística d'aquest arxiu la va realizar l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, des del 18 d'octubre al 22 de desembre de l'any 2000. El 23 de juliol del 2004, l'ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||
| 82536 | Fons documental de Granera a l'Arxiu Episcopal de Vic (ABEV) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-episcopal-de-vic-abev | <p>Font: fons documental de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. GALOBART I SOLER, Josep (2002). 'Els dos antics retaules majors de l'església parroquial de Sant Martí de Granera'. Modilianum, 27. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 43-56. GAMELL, Genís (2016). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 39, p. 12-14. GAMELL, Genís (2017). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. 'No pagar els deutes al 1613'. La Granària, 45, 2018, p. 14. ORDEIG I MATA, Ramon (2000). Diplomatari de la catedral de Vic. Segle XI. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, Arxiu i Biblioteca Episcopals, p. 359-361, 661-662. Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 06-02-2019].</p> | XI-XX | <p>Fons documental de Granera dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta de la documentació relacionada amb l'arxiu parroquial de Sant Martí de Granera i també el registre de Visites Pastorals efectuades a Granera, les quals tenen un abast cronològic entre els anys 1331 i 1857. La documentació de l'arxiu parroquial és la següent: llibres sacramentals de confirmacions (1586-1611) i matrimonis (1586-1854), vària sacramental (1587-1613), aniversaris i celebracions (1601-1802), llevadors de rendes (1740-1773), confraria del Roser (1648-1935), manuals notarials (1512-1745), capítols matrimonials (1646-1727), testaments (1574-1729), actes notarials (1541-1850), registres de documents (1801-1900) i vària notarial (1726-1826). També hi ha custodiades tres àpoques datades entre els anys 1672 i 1675, que estan relacionades amb la construcció del retaule major de Sant Martí de Granera. I, finalment, destaquen dos pergamins relacionats amb Granera datats al segle XI, i inventariats dins del fons del capítol de la catedral de Vic. Aquests documents estan datats als anys 1045 i 1074.</p> | 08095-200 | Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, Vic | <p>Relacionat amb l'arxiu parroquial de l'església de Sant Martí, cal dir que no hi ha cap tipus de documentació custodiada al temple, tot i que a l'ajuntament es guarden els llibres sacramentals des de l'any 1860 i fins a l'actualitat. Al mateix temps, la Consueta de Granera està dipositada a la sagristia de l'església parroquial.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 244,64 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml