Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
82537 Fons documental de Granera a la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-la-biblioteca-de-catalunya <p>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg.137, Reg. 3808; Perg. 469, Reg. 3483; Perg. 193, Reg. 3484; Perg. 483, Reg. 21345). Http://www.bnc.cat/pergamins/ [Consulta: 28-04-2019].</p> XIV-XVII <p>Conjunt de quatre pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Granera. Estan datats en els anys 1331, 1435, 158(·) i 1605 i fan referència a una àpoca i un rebut en concepte de lluïció. Resten dos dels pergamins per identificar encara. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals.</p> 08095-201 Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, Barcelona 41.7252000,2.0570500 421572 4619696 08095 Granera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-3.jpg Física Modern|Popular|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. 94|119|85 56 3.2 42 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
82538 Fons documental de Granera a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc <p>ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (2014). 'Ingressos'. ANC. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37, p. 34. Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019].</p> XIV-XX <p>Fons documental de Granera custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació està inventariada dins de 26 fons i col·leccions, entre els que destaca el fons del Llinatge Moixó-Marquesos de Sant Mori: plets civils entre el Reial Patrimoni i els senyors jurisdiccionals de Granera, datats entre els segles XVI i XVII. També cal destacar la presència de 18 pergamins sobre el mas La Manyosa de Granera, datats entre els anys 1353 i 1612 i instegrats dins de la col·lecció de pergamins de la família Oranías. Un altre fons que destaca és el fons de la Segona República de la Generalitat de Catalunya (Comitè d'Apropiacions, Direcció General de l'Administració Local i Junta de Seguretat Interior), datat entre els anys 1936 i 1939. En darrer terme cal mencionar els fons de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya (Governació, Política Territorial, Comerç i Turisme, etc), que són els més nombrosos, i el de la Fundació Concepció Rabell, vídua de Romaguera (que integra fitxes de les masies de Granera), així com algunes imatges de diversos elements del terme municipal, datades als anys 70 del segle XX, entre d'altres.</p> 08095-202 Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33, Sant Cugat del Vallès <p>Els pergamins sobre el mas La Manyosa de Granera foren ingressats a l'arxiu l'any 2014.</p> 41.7252000,2.0570500 421572 4619696 08095 Granera Restringit Bo Física Modern|Popular Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 94|119 56 3.2 42 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
82539 Fons documental de Granera a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-de-la-corona-darago-aca <p>Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Http://www.culturaydeporte.gob.es/archivos-aca/ca/ [Consulta: 28-04-2019].</p> XIII-XVIII <p>Fons documental de Granera custodiat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La documentació està inventariada dins dels fons i les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIII i XVIII. Es tracta d'un total de 5 fons documentals: el fons de l'Arxiu Reial (Reial Cancelleria), on hi ha pergamins del temps de Jaume I (any 1263) i registres del regnat de Felip I el Prudent (es tracta de donacions, llicències i vendes relacionades amb Granera i datades entre els anys 1564 i 1587); el fons del Consell d'Aragó (col·lecció de lligalls datats entre 1605 i 1642); el fons de la Reial Audiència (1765-1847); el fons del Reial Patrimoni (censos i precaris del baró de Granera entre 1717 i 1756) i, finalment, el fons d'Ordes religiosos i militars (llevador de la sagristia de Sant Martí de Granera datat l'any 1557 i pertanyent al fons de la desamortització eclesiàstica).</p> 08095-203 Arxiu de la Corona d'Aragó. Carrer dels Almogàvers, 77, Barcelona 41.7252000,2.0570500 421572 4619696 08095 Granera Restringit Bo Legal i física Modern|Popular Patrimoni documental Fons documental Pública Científic BCIN 2025-02-28 00:00:00 Adriana Geladó Prat Aquest fons és considerat BCIN per la disposició addicional primera, punt 4, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. 94|119 56 3.2 1760 42 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
82540 Fons documental de Granera al SPAL https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-al-spal <p>Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> XX <p>Fons documental de Granera custodiat a l'arxiu del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia i està datada entre els anys 1915 i 1980. La documentació textual en suport paper està relacionada tant amb el castell de Granera (cartes, informes, factures, diligències, etc., entre els anys 1928 i 1975) com amb l'ermita de Santa Cecília i el seu cementiri (informes del seu estat de conservació, oficis, diligències, etc., entre els anys 1932 i 1971). També hi ha una quarantena d'imatges fotogràfiques relacionades, tant amb els dos edificis anteriors com amb algunes masies del terme, entre d'altres. Les imatges estan datades entre el 1915 i 1980.</p> 08095-204 Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Carrer Comte d'Urgell, 187, Barcelona 41.7252000,2.0570500 421572 4619696 08095 Granera Restringit Bo Física Popular Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 56 3.2 42 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50120 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granollers https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-granollers <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997). <em>Entra a l'església gòtica de Granollers</em>, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>GARRIGA ANDREU, Joan (1982). 'L'Arxiu Històric de Granollers', a <em>L'Avenç,</em> núm. 48. Abril, pp. 78-79.</p> <p>MASPONS I CAMARASA (1903). 'L'Arxiu Municipal de Granollers', a <em>La Veu del Vallés</em>, any VIII, 11 d'octubre de 1903, núm. 356.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994). 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps', a <em>Lauro</em>, núm 7, juny 1994, pp.35-37. Granollers.</p> <p><span><span><span>RODRÍGUEZ BACHES, Roser (2005). “L’Arxiu Municipal de Granollers, una opció de futur”, a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, núm. 29, p. 78-82. </span></span></span></p> XII-XXI <p><span><span><span>Fons documentals de l’Arxiu Municipal de Granollers, que estan ubicats en dues seus: una al carrer de Sant Josep, número 7, i l’altra (compartida amb l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental), al carrer de l’Olivar, número 10. L’Arxiu Municipal de Granollers s’organitza en quatre seccions: </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu Administratiu i Electrònic, s’ocupa de la gestió de la documentació generada per l’Ajuntament en el seu dia a dia, abans en format paper i ara electrònic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu Històric, es fa càrrec de la documentació municipal més antiga, des del segle XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu d'Imatges i So, s’encarrega de les fotografies en diferents suports i formats, els audiovisuals i les fonts orals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Hemeroteca, comprèn premsa i revistes locals, una extensa col·lecció d’impresos i cartells, i una biblioteca auxiliar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’Arxiu Municipal de Granollers custodia i gestiona 84 fons o col·leccions documentals (des del segle XII fins a l’actualitat). Entre d’altres, conserva 369.172 imatges (1878 - 2010); 1.905 pergamins (1122 - 1800); 500 capçaleres de premsa i butlletins (1882 - actualitat); 4.500 volums de monografies i estudis (1841 - actualitat); 2.797 programes de mà de cinema (1924 - 1979); 1.200 mapes i plànols (1880 - 2001); 701 documents sonors (1950 - 2006); 567 documents audiovisuals (1914- 2015); 451 testimonis de Fonts Orals (1985- 2023); 22.404 documents d'imatges, audiovisuals i gràfics a l'Arxiu d'Imatges ( 1874- 2023); 478.706 pàgines de documents a l'Arxiu Digital (1122- 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>A la</strong> <strong>seu del carrer Sant Josep 7</strong> hi ha un dipòsit format principalment per fons de l’Ajuntament, però també documents de fons personals i altres que fan referència a l’àmbit local. Aquí es conserva gran part de l’Arxiu Històric i de l’arxiu Administratiu. Els fons (amb dades actualitzades el 2024) són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Ajuntament de Granollers</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Documentació medieval i moderna, 1252-1850</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Documentació contemporània, des de 1850 fins a 2015</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Ajuntament de Palou, 1621-1931</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS JUDICIALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Jutjat Municipal de Granollers, 1870-1936</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Jutjat de Pau de Granollers, 1835-1870</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Jutjat Municipal de Palou, 1862-1934</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Jutjat de Pau de Palou, 1842-1853</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS D'ASSOCIACIONS I FUNDACIONS </span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Caixa de Pensions del Sindicat Musical de Granollers i sa Comarca, 1922-1944</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La Unió Liberal, 1887-1936</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Montepío Nuestra Señora del Rosario, 1864-1961</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS PERSONALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Fons Celestí Bellera i Rita Gibernau, 1838- 1955</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Salvador Casanova, 1938-1982</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Antoni Jonch i Cuspinera, 1922- 2017</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Salvador Llobet i Reverter, 1420-1992</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Jordi Saurí i Conejero, 1955-2011</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Arrizabalaga – Montagud, 1931-1988</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Josep Verde Aldea, 1928- 2014</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Josep Estrada i Feli Miyares, 1927- 2005</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Montserrat Ponsa i Tarrés, 1859- 2015</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>COL·LECCIONS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Col·lecció de documents de Granollers, 1387-2019</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONTS ORALS</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les entrevistes a testimonis estan en format digital, les podeu consultar en </span></span></span></span>ambdós edificis:</p> <ul> <li><span><span><span><span>Fons Ajuntament de Granollers, 2005-2020</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·leccions de testimonis orals, 1985-2015</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·lecció Espartacus, 1998- 2001</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Celestí Bellera i Rita Gibernau, 2011</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><span>A la seu del carrer de l’Olivar 10</span></strong><span> hi ha la secció hemeroteca i l’Arxiu d’imatge, mes altres fons diversos. Més concretament, els fons són els següents:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Ajuntament de Granollers</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Documentació d'eleccions, 1833-1974</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Llicències d'obres municipals, 1875-1978</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Llibres de comptabilitat de l'Ajuntament, 1864-1991</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Vimugrasa, 1960-1989</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS RELIGIOSOS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Parròquia de Sant Rafael de Figaró i Vallcàrquera, 1139 -1936</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS RELIGIOSOS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Parròquia de Sant Rafael de Figaró i Vallcàrquera, 1139 -1936</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS D'ASSOCIACIONS I FUNDACIONS </span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Cercle Cultural, 1981- 2006</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Esbart Dansaire de Granollers, 1925-2016</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Societat Coral Amics de la Unió, 1887-1936</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Xics de Granollers, 1990- 2020</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Escuderia Granollers, 1971- 1983</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Club Natació Granollers, 1972- 2017</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fundació Privada Hospital Asil de Granollers, 1693- 2015</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS COMERCIALS I D'EMPRESES</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Roca Umbert, 1889-1995</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Viuda Sauquet, 1925-2013</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Revista del Vallès, 1939- 2013</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Unitesa, 1941- 1967</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Saspa-Cimsa, 1939- 2000</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Industria Miguel Casanova, 1960- 1995</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS PATRIMONIALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Fons Família Altimira Cladellas, 1209- 1983</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Can Bruniquer, 1400-1740</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Can Travé, 1537-1649</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Can Gorgui, 1575-1900</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Mas Buscas, 1560-1814</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Mas Torrents, 1592-1815</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Can Clapés, 1703-1904</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS PERSONALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Fons Enric Garcia-Pey, 1370- 2018</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fons Ferran Salamero Colomina, 1909-2001</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>COL·LECCIONS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Col·lecció de pergamins, s. XII-s. XVII</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·lecció de documents d'altre- poblacions, 1501-1930</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>HEMEROTECA</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Premsa i butlletins, 1882- 2014</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·lecció d’impresos i cartells, 1850-2017</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·lecció de goigs, 1802-1995</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Programes de mà de cinema, 1924-1988</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Col·lecció Jordi Riba i Torelló, 1935-1970</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS D'IMATGES I AUDIOVISUALS</span></span></span></span></p> 08096-266 Carrer de Sant Josep, 7; Carrer de l'Olivar, 10 <p><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Granollers es va nodrir inicialment de la documentació generada per l’administració municipal, amb una certa continuïtat des del segle XV, sense oblidar informació sobretot privada dels dos segles anteriors. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XIX el fons de l'arxiu va passar de l'Ajuntament al convent de Sant Francesc, i més tard a l'Hospital de Sant Domènec. Allí el va trobar Pere Maspons, oblidat i en un estat més que lamentable (MASPONS, 1910), (TINTÓ, 1994). A principi del segle XX, torna a traslladar-se a les dependències municipals de la Plaça Gran. Aquí es va engruixint per un costat amb la documentació generada pel mateix Ajuntament, i per altra amb ingressos de diversa índole, com el fons de la Baronia de Montbui, que aplega fins el 1846 la documentació d'alguns dels pobles que conformen la Vall de la riera del Tenes, inclòs Sant Feliu de Codines fins el 1800. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals de segle XX l’arxiu es trobava emplaçat en tres llocs diferents: el que podria denominar-se «arxiu administratiu» era situat al tercer pis de l'edifici de la Casa Gran; el que es podria denominar «arxiu històric - Hemeroteca Municipal» estava situat a l'entresol de la planta baixa del mateix edifici, amb documentació municipal anterior al 1830. Un tercer espai estava situat a les antigues naus de la fàbrica Roca Umbert, i es va concebre com a local de desbloqueig l'any 1988, per tal de salvar provisionalment la situació de col·lapse total en què es trobava des del 1986 I'arxiu administratiu. Aquesta solució va ser plantejada 'in extremis' per tal d'alleugerir l'amuntegament documental als departaments de I' Ajuntament i guanyar un marge de 5 o 6 anys, abans de trobar una solució definitiva. Però en els anys següents la solució no va arribar (TINTÓ, 1994).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al principi de la dècada del 2000 l’arxiu es trobava dispers en quatre dipòsits situats en diverses dependències municipals, incloent-hi l’hemeroteca. Tres dels dipòsits, on majoritàriament hi havia fons històrics, presentaven greus deficiències. A més, no es disposava de cap inventari ni cap altre instrument de descripció. El juny de 2002, després de la inèrcia acumulada durant molts anys, s’inicià finalment una nova etapa quan l’Ajuntament va contractar una arxivera, Roser Rodríguez, per tal de planificar i dirigir la normalització de l’arxiu i adequar-lo a les exigències de la llei de 2001. A partir d’aleshores es començà una tasca per </span></span></span>estandarditzar <span><span><span>l’arxiu segons la nova normativa de gestió documental; una tasca que va comptar amb el suport de l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona que, mitjançant un conveni, va elaborar un pla director de l’arxiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Això va coincidir amb el fet que el 2005 es va construir l'edifici de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, que va esdevenir un equipament compartit entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Granollers. A partir d'aquesta data l'Hemeroteca Municipal es va traslladar a aquest edifici i va funcionar de manera independent de l'Arxiu Municipal fins l’any 2016, quan es va jubilar Lluís Tinto. Posteriorment, l'hemeroteca es va integrar a l’Arxiu Municipal i va passar a ser una secció més d'aquest equipament. El 2005 també es va inaugurar una nova seu de l'Arxiu Municipal al Carrer Sant Josep, número 7. Des d’aleshores l’Arxiu Municipal de Granollers té dues seus (RODRÍGUEZ, 2005).</span></span></span></p> 41.6074400,2.2841500 440352 4606440 08096 Granollers Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50120-arxiu-municipal-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50120-arxiu-municipal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50120-arxiu-municipal-3.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-07-24 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo L’Arxiu Municipal de Granollers és un servei públic de caràcter administratiu i cultural especialitzat en la gestió i tractament dels documents, en la seva custòdia i divulgació. Exerceix les funcions d'organització, tutela, gestió, descripció, conservació i difusió dels documents dels fons i col·leccions que constitueixen el Patrimoni documental de la ciutat. 94|98|85 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
95658 Fons documental de l'Arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-granollers <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). 'Del Decret de Nova Planta al 1850', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental</em>, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997). Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960).<em> Granollers, vila oberta</em>, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> XVII-XXI Majoritàriament destruït durant la Guerra Civil. <p><span><span><span>L’arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers fou majoritàriament destruït durant la Guerra Civil, la tardor de 1936. Tan sols se’n va conservar una petita part, que es troba actualment a les dependències parroquials. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Del material conservat anterior a la guerra destaca un quadern de visites pastorals de 1689. També s’han conservat quatre llibres més de diverses èpoques a l'Arxiu Històric Municipal de Granollers (DANTI, 1997) (GARRIGA, 1982) (TINTÓ, 1994).</span></span></span></p> 08096-453 Dependències de l'Església Parroquial de Sant Esteve de Granollers. Plaça de l'Església, s/n <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve juntament amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba.<span> La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada </span>el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></p> 41.6080200,2.2862700 440529 4606503 08096 Granollers Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95658-esglesia-parroquial-b.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2025-01-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana En relació a l’organització administrativa eclesiàstica, cal dir que a la ciutat de Granollers hi radicava el Deganat del Vallès, amb un dels tres arxiprestos forans de l'arxidiòcesi barcelonina que tenien capitular. Des de la formació l'any 2004 de la diòcesi de Terrassa, l’església de Sant Esteve pertany a aquesta nova diòcesi, dins de l'arxiprestat de Granollers, format actualment per 17 parròquies. D’altra banda, el territori del municipi de Granollers forma part eclesiàsticament de diverses parròquies: Sant Esteve, Nostra Senyora de Fàtima, Sant Julià de Palou, i Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua (els frares), juntament amb la meitat del barri de la Font Verda, que pertany a la parròquia de Santa Maria del Jaire, de la Torreta. Antigament, la parròquia de Sant Esteve era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants Metges, fora muralla. 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
97972 Fons de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-valles-oriental XII-XXI <p><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, té la seva seu al carrer de l’Olivar, compartida amb l’Arxiu Municipal de Granollers, que hi té dipositat part del seu fons. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Granollers. L’arxiu conserva la documentació d’institucions, empreses o persones de l’àmbit privat que tinguin interès històric i cultural. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els seus fons documentals es poden destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l'arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet, de l'Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les Cambres Agràries de diversos pobles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, són de gran interès també diversos fons patrimonials o de masies, que contenen prop de 700 pergamins des del segle XII al XVII, o el fons de la baronia de Montbui, una jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui. D’altra banda, a l’arxiu hi ha un important fons d’hemeroteca i col·lecció de monografies locals. Bona part d’aquests fons es poden visualitzar a internet. En l’actualitat (any 2024) els fons de l’arxiu es poden classificar de la següent manera:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura: 1962-2008</span></span></span></li> <li><span><span><span>Oficina Liquidadora de Mollet del Vallès 1986-2009</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Consell Comarcal del Vallès Oriental : 1988-2014</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ajuntament d’Aiguafreda: 1835-2004</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ajuntament de Castellterçol: 1853-2010</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana: 1847-1988</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ajuntament de Tagamanent: 1853-2010</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ajuntament de la Quadra de Vilalba (la Roca del Vallès): 1820-1835</span></span></span></li> <li><span><span><span>Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental: 1994-2021</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS DE L’ADMINISTRACIÓ SENYORIAL</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Baronia de Montbui (Santa Eulàlia, Bigues, Lliçà d’Amunt, L’Ametlla, Sant Feliu de Codines): 1417/1849</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS NOTARIALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Districte notarial de Granollers: 1911-2012</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Jutjats de primera Instància i Instrucció de Granollers (inclou Registre Civil de Granollers): 1917-2003</span></span></span></li> <li><span><span><span>Jutjats de primera Instància i Instrucció de Mollet del Vallès (inclou Reg. Civil de Mollet, 1878-1991): 1986-1991</span></span></span></li> <li><span><span><span>Jutjat de Pau d’Aiguafreda: 1838-1989</span></span></span></li> <li><span><span><span>Jutjat de Pau de Castellterçol: 1838-1993</span></span></span></li> <li><span><span><span>Jutjat de Pau de Santa Eulàlia de Ronçana: 1847-1988</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS D’INSTITUCIONS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Cambra agrària local de l’Ametlla del Vallès: 1954-1994</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de Canovelles:1963-1984</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de Cànoves i Samalús: 1963-1992</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra Agrària local de Granollers:1949-1994 </span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra Agrària de Lliçà de Vall: 1959-1994</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de Llinars del Vallès: 1942-1994</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de Les Franqueses:1967-1994</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de St. Feliu de Codines: 1969-1994</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de Vallromanes: 1980-1986</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de Vilalba Sasserra:1953-1964</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cambra agrària local de Vilanova del Vallès: 1979-1989</span></span></span></li> <li><span><span><span>ESCOLA Pereanton de Granollers (Escola): 1861-1988</span></span></span></li> <li><span><span><span>Centre de Formació Professional de la Garriga:1976-1994</span></span></span></li> <li><span><span><span>Casa de Beneficència Brugarolas, Castellterçol:1852-1937</span></span></span></li> <li><span><span><span>CRAE Santa Agnès de Malanyanes: 2009-2017</span></span></span></li> <li><span><span><span>Centre SPAAI Santa Digna: 2017-2019</span></span></span></li> <li><span><span><span>Escola Ronçana, Santa Eulàlia de Ronçana:1981-2016</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span>FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Amics de la Sardana, Aiguafreda: 1976-2012</span></span></span></li> <li><span><span><span>Institució Mutual d’Aiguafreda: 1890-1948</span></span></span></li> <li><span><span><span>Centre Ateneu Democràtic i Progressista, Caldes de Montbui: 1907/2014</span></span></span></li> <li><span><span><span>Centre d’Estudis Santfostencs “Amics de Cabanyes”, Sant Fost de Campsentelles:1994-2015</span></span></span></li> <li><span><span><span>Centre Moral de Castellterçol: 1932-1999</span></span></span></li> <li><span><span><span>Colla Pa amb Tomàquet, Lliçà d’Amunt: 1976/1992</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cooperativa La Favorecedora d’Aiguafreda:1924-1963</span></span></span></li> <li><span><span><span>FET y JONS, Movimiento Nacional Castellterçol: 1943-1976</span></span></span></li> <li><span><span><span>FET y JONS, Movimiento Nacional, Santa Eulàlia de Ronçana:1939-1976</span></span></span></li> <li><span><span><span>Òmnium Cultural. Delegació comarcal (llegat Josep Garrell): 1962/2000</span></span></span></li> <li><span><span><span>Montepío de Sant Antoni, Sant Isidre i la Santa Creu, Santa Eulàlia de Ronçana:1868-1936</span></span></span></li> <li><span><span><span>SATI Comitè d’empresa, la Garriga: 1978-2013</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS COMERCIALS I D’EMPRESES</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Confeccions Bonal, Mollet del Vallès: 1934-1990</span></span></span></li> <li><span><span><span>SAVOSA SA (Serveis Ambientals del Vallès Oriental) Granollers:1999-2009</span></span></span></li> <li><span><span><span>Sport Comarcal, revista, Granollers: 1960/2011</span></span></span></li> <li> </li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS PATRIMONIALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Ca n’Ullar, Sant Feliu de Codines: 1146-1850</span></span></span></li> <li><span><span><span>Mas Gorchs – Mas Rovira, Llerona / Canovelles: 1184-1932</span></span></span></li> <li><span><span><span>Mas Vilardebó, Tagamanent: 1203/1907</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ca n’Oliveres, Lliçà d’Amunt: 1225-1920</span></span></span></li> <li><span><span><span>Can Brustenga, Santa Eulàlia de Ronçana: 1261-1926</span></span></span></li> <li><span><span><span>Mas Soley, Vilanova / la Roca del Vallès: 1326-1622</span></span></span></li> <li><span><span><span>Mas Costa de Mosqueroles, Fogars de Montclús: 1341-1597</span></span></span></li> <li><span><span><span>Mas Carbonell, Santa Maria de Palautordera: 1344-1637</span></span></span></li> <li><span><span><span>Can Volart, Cànoves i Samalús: 1402/1865</span></span></span></li> <li><span><span><span>Mas Pont Torrents, la Roca del Vallès: 1411-1959</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ca n’Illa, Campins: 1445/1882</span></span></span></li> <li><span><span><span>Ca n’Antoja, L’Ametlla del Vallès:1522/1621</span></span></span></li> <li><span><span><span>Can Malé, Lliçà d’Amunt: 1645-1965</span></span></span></li> <li><span><span><span>Can Guàrdia Fargas, Castellterçol: 1671-1852</span></span></span></li> <li><span><span><span>Can Jeroni, Vilanova del Vallès: 1834-1920</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>FONS PERSONALS</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Josep Cardús Grau, Les Franqueses del Vallès: 1939-2020</span></span></span></li> <li><span><span><span>Francesc Girbau Cucurull, Les Franqueses del V.: 1966-1977</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Molas Rupelo, Sant Fost / Mollet del Vallès: 1916-1987</span></span></span></li> <li><span><span><span>Josep Pascual Verdaguer, Fogars de M/Gualba: 1941-1985</span></span></span></li> <li><span><span><span>Pere Soler Isart, Mollet del Vallès: 1958-1989</span></span></span></li> <li><span><span><span>Jaume Vallcorba Duñó, Mollet del Vallès: 1937-1939</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>COL·LECCIONS / HEMEROTECA / BIBLIOTECA</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Col·leccions de manuscrits, pergamins, papers diversos:1306-1986</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció d’impresos i cartells: 1940-2023</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció de fotografies i vídeos: 1920-2023</span></span></span></li> <li><span><span><span>Hemeroteca local i comarcal: 1882-2023</span></span></span></li> <li><span><span><span>Biblioteca auxiliar</span></span></span></li> </ul> 08096-539 Carrer de l'Olivar, 10. <p><span><span><span>L’any 2005 es va construir l'edifici de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, que va esdevenir un equipament compartit entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Granollers, ja que en el mateix local hi ha part dels fons de l’Arxiu Municipal de Granollers. L’edifici va ser dissenyat pels arquitectes Andreu Bosch i Lluís Cuspinera. L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental fou inaugurat el 30 de setembre de 2005. forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l’Ajuntament de Granollers, sota la direcció tècnica del Departament de Cultura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2005 també es va inaugurar una altra seu (de les dues que actualment disposa) de l'Arxiu Municipal de Granollers, al Carrer Sant Josep. </span></span></span></p> 41.6085100,2.2969700 441421 4606550 08096 Granollers Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97972-arxiu-comarcal-2-acvodiposit-gran.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97972-arxiu-comarcal-1-acvofacanaprincipal.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2025-01-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Xavier Pérez (director de l’ACVO). 94|98|85 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
79649 Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-46 http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-gualba XVIII-XX L'arxiu municipal de Gualba conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Gualba. Fons de l'Administració Local 101 Ajuntament de Gualba Fons públics no municipals 201 Jutjat de Pau de Gualba, (1841-2007), (5.75 m.) 202 Escoles, (1953-2000), (0.6 m.) Fons privats 301 Cambra agraria/ Hermandad de Agricultores y ganaderos (1936-1945), (0,11 m.) 303 Delegación Local de FET y de las JONS (1940-1972), (0,11 m.) 304 Cooperativa Popular, (1938), (0,22m.) 305 Club de Futbol, (1994-2002), (0,46 m.) Col·leccions 901 C ol·lecció de Gualba, (1909-1995), (0,22 m.) 08097-207 Passeig del Montseny, 13 El Servei d'Arxiu Municipal de Gualba és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal, garanteix els drets dels ciutadans, preserva els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Gualba. L´Arxiu Municipal de Gualba forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2007 41.7320600,2.5018500 458572 4620148 08097 Gualba Restringit Bo Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
79650 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-25 XX-XXI <p>Petita resta de documents que encara es guarden a l'edifici de la rectoria, la majoria són posteriors a l'any 1936. Es tracta sobretot de documents notarials i registre de batejos. També hi ha alguns diaris de la parròquia.</p> 08097-208 Plaça de l'Església <p>Durant la Guerra Civil va ser cremat.</p> 41.7319100,2.5022600 458606 4620131 08097 Gualba Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 P. Barbado. OPC 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
79651 Fons de fotografies de la Memòria Digital de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-la-memoria-digital-de-catalunya <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/searchterm/Gualba/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/ad/asc</p> XX <p>La web Memoria Digital de Catalunya és un repositori cooperatiu que conté, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. A l'MDC s'hi troben les còpies digitals de fotografies, dibuixos, mapes, cartells, fullets, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 3 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 32 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, arxius, etc.). També s'hi poden consultar més de 300 revistes catalanes antigues digitalitzades a través del portal Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA) de la Biblioteca de Catalunya. Pel que fa a Gualba es poden veure 183 documents, des de fotos antigues fins a documents medievals, incloent altres documents on apareix el nom de Gualba.</p> 08097-209 mdc.cbuc.cat/ <p>La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. La principal finalitat de l'MDC és augmentar la visibilitat i consulta del patrimoni documental català i per tant, dóna suport a la missió de millorar els serveis bibliotecaris a través de la cooperació que li és pròpia a l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació (CBUC) del CSUC. Aquesta finalitat es concreta en els següents objectius: Impulsar la digitalització del patrimoni català Fer visibles unes col·leccions que, en la majoria dels casos per la seva raresa i/o condició física, són d'accés difícil i/o restringit Ser la interfície que permeti la consulta conjunta d'aquest patrimoni Facilitar els instruments per a la seva preservació</p> 41.7320600,2.5018500 458572 4620148 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79651-foto-08097-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79651-foto-08097-209-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50593 Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-13 XIX-XXI Arxiu conservat a les dependències de l'Ajuntament que inclou l'arxiu administratiu en curs així com també l'arxiu històric del municipi. L'any 2002 va ser organitzat per tècnics de la Diputació de Barcelona. El 2015 han sol·licitat a la Diputació l'actualització del fons i un cop fet, l'arxiu podrà formar part del programa de gestió i manteniment d'arxius locals impulsat per aquesta institució. Actualment ocupa una sala de dimensions petites que es troba ja al límit d'estar saturada. Seguint la classificació pròpia de la Diputació de Barcelona, l'arxiu inclou els següents apartats: 1. Administració general ( inclou les actes dels plens de l'Ajuntament des del 1870), 2. Hisenda (inclou pressupostos municipals des del 1847, llibres d'actes d'arqueig des del 1879, amillaraments des del 1871, contribució rústica i pecuària des de 1850 o contribució industrial des de 1882), 3. Proveïments (inclou contractació d'aigües des de 1926), 4. Beneficència i assistència social, 5. Sanitat, 6. Obres i urbanisme, 7. Seguretat pública (inclou guardes jurats des de 1888), 8. Servei militar (amb documentació de quintes des del 1845), 9. Població (inclou padrons des de 1860), 10. Eleccions (des de 1889), 11. Ensenyament, 12. Cultura, 13 Serveis agropecuaris i medi ambient, 14 Col·leccions factícies. Així doncs, la documentació conservada és força moderna, a partir de mitjan segle XIX: la documentació sobre quintes de l'any 1845 és la més antiga. 08098-134 Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola: carrer de Dalt, núm. 19 Sembla ser que a la dècada de 1980 es va destruir documentació de l'Arxiu municipal. 41.6789500,1.7665800 397338 4614866 08098 Sant Salvador de Guardiola Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50732 Arxiu parroquial de Sant Salvador de Guardiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-salvador-de-guardiola <p>http://www.abev.net/default.htm</p> XVI-XXI <p>Arxiu de la parròquia de Sant Salvador de Guardiola, conservat actualment a l'Arxiu Episcopal de Vic, amb el codi 2.68. Consta de 38 unitats documentals en paper, volums i lligalls. Concretament, consta dels següents documents: 5 llibres de baptismes (1600 - 1896), 6 llibres de confirmacions (1711 - 2001), 4 llibres de matrimonis (1599 - 1912), 5 llibres de defuncions (1599 - 1947), un lligall sobre temes diversos sacramentals (1788 - 1891), un volum de misses, aniversaris i celebracions (1960 - 1962), un volum d'administració de l'obra (1583 - 1892), un llibre de visites pastorals (1771 - 2007), un lligall d'inventaris parroquials (1903 - 1933), 2 volums de llevadors de rendes i llibres de comptabilitat (1729 - 1779), 5 unitats sobre confraries (del Roser i altres) així com d'administracions (1606 - 1960), un lligall amb temes diversos d'administració (1561 - 1896), 2 lligalls de manuals notarials (1556 - 1871), un volum de testaments (1554 - 1713), i 2 lligalls amb documents diversos notarials (1532 - 1867). A la parròquia es conserven els llibres de baptismes, matrimonis i defuncions posteriors a les dates esmentades.</p> 08098-273 Arxiu Episcopal de Vic (carrer Santa Maria, núm. 1; 08500 - Vic) <p>La primera església de Sant Salvador de Guardiola es trobava en una altra ubicació, més a prop de l'antic castell de Guardiola. A mig camí en l'ascens al turó on aquest estava assentat, i on actualment hi ha el mas Miralda. Al segle X hi ha notícies d'un prevere de nom Ennegó que molt probablement residia al castell de Guardiola i tenia cura de la seva capella. L'església de Sant Salvador de Guardiola com a tal, situada als peus del castell, és documentada per primera vegada el 1038. Des del 1111 se'n coneix la condició de parròquia, amb el nom de Sant Salvador del castell de Guardiola, al comtat de Manresa. Aquest any hi consta un tal Ot com a prevere del castell. Dels segles XIII i XIV en coneixem algunes notícies disperses: el 1279 el rector era Pere de Puig (procedent del mas Puig d'Escuder). El 1284 el rector era Joahnnis (fill del mas Joan, actualment Brunet) i sabem que el senyor del castell havia donat a la parroquial el drets anomenats 'exitus et pueribus' i de tasca i fruits de la terra, els quals constituïen una de les fonts d'ingressos de la parròquia. Al final del segle XIII i principi del XIV el rector era Pere Pasqual, el qual manifesta ser pare de Jaume Pasqual. Per tant, és possible que es tractés d'un prevere concubinari. Entorn de 1330 es registra com a rector Raimon de Mata. El 1336 consta com a rector Galindo de Monte Curvo (originari de Montcorbau, Vall d'Aran). El 1344 el rector sembla que era Guillem Galdí. El 1345 Berenguer de Vilaseca fa estada a l'església parroquial sense ser-ne rector. El 1380 el rector és Bernat d'Eclesiolis. Les notícies continuen sent molt escasses fins al segle XVII. A partir d'aquest moment es troben més notícies de rectors, ecònoms o vicaris, tot i que no són suficients per elaborar un rectorologi pròpiament dit (CAPDEVILA, 1999: 73). L'any 1640 el culte es trasllada a un nou temple que es construí al pla, més allunyat del castell i més pròxim a l'actual nucli urbà. Probablement es va triar el lloc on hi havia la rectoria, ja que per construir la nova església s'hagué de desmantellar un 'casalot'. A partir d'aquest moment les notícies es refereixen a la nova església i l'antiga queda fora de culte. Anteriorment (a les darreries del segle XVI o principi del XVII) es construí una església d'estil gòtic al costat de la parroquial romànica, per a la qual s'utilitzà la pedra d'un mur lateral de l'antiga. En aquest moment l'església romànica es trobava en molt mal estat, fins al punt que ja no s'hi podia fer la litúrgia i s'optà per utilitzar la nova església d'estil gòtic. L'any 1632 es registren unes despeses importants que podrien correspondre a les obres de la nova església. Aquesta va adquirir l'advocació de Santa Maria de Gràcia, ja que va conservar la imatge romànica dedicada a aquesta Mare de Déu. L'any 1861, segons l'informe d'una visita pastoral, la capella de Gràcia es trobava en estat ruïnós i s'hi prohibeix dir missa. Antigament el mobiliari litúrgic de la capella incloïa també una pintura de gran interès: el famós retaule de la Transfiguració del Senyor, la més antiga de les obres documentades del pintor Lluís Borrassà, de l'any 1404. Aquest políptic fou venut per la família Miralda (propietaris de la capella de Gràcia) a l'arquitecte i historiador de l'art Alexandre Soler i March a la dècada de 1920. Actualment pertany a la col·lecció Muñoz, de Barcelona, després d'haver estat exposat una llarga temporada al Museu d'Art de Catalunya. Entorn de la dècada de 1970 l'estudiós del romànic Xavier Sitjes va fer una excavació a l'església romànica a fi de deduir-ne la planta. (Continua a Observacions)</p> 41.6789500,1.7665800 397338 4614866 08098 Sant Salvador de Guardiola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50732-foto-08098-273-1.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació oral facilitada per Marc Sellarès. (Continuació Història) L'any 1640, doncs, el culte es trasllada al temple actual, que es construí al pla, més allunyat del castell i més pròxim a la zona on hi havia la majoria de masos (en aquesta època encara tots dispersos), probablement en el lloc on hi havia la rectoria. L'impulsor de l'obra fou el rector Miquel Pujades, que va comptar amb l'ajuda d'una comissió formada per ell, el batlle, dos jurats del govern municipal i dos propietaris de masos benestants. La traça o projecte de l'obra s'encarregà a l'escultor manresà Joan Generes, que en el contracte consta com a 'fuster'. En l'obra hi va participar un encarregat de proveir i transportar la pedra necessària, que s'havia d'extreure de la finca del mas Miralda i per la qual es desmantellà un 'casalot' arruïnat, possiblement la rectoria vella, i el mestre de cases Jaume Roca amb els seus fills. Devien començar l'any 1639 i tres anys més tard, el 29 de setembre de 1642, s'inaugurava la nova església. El preu estipulat van ser 300 lliures, però probablement hi hagué despeses sobreafegides, les quals van motivar l'endeutament de la parròquia. Immediatament després es construí al costat de l'església una nova casa rectoral que, segons es dedueix de la llinda del portal, el 1643 ja era enllestida (CAPDEVILA, 1999). La parròquia tenia tres confraries: dedicades a Sant Salvador (titular de l'església), Sant Isidre (documentada a mitjan segle XVII) i el Roser. D'aquesta última és l'única de la qual se n'ha conservat un llibre. Va néixer l'any 1606 i el 1614 va ser refundada i confirmada, iniciant de nou el llibre de registre. La confraria del Roser era regida per dos administradors i diversos 'capitans'. Cal dir que també a principis del segle XVII es construí la capella del Roser a la parroquial de Salelles. L'any 1616 hi ha constància que a l'església parroquial s'hi va col·locar una nova campana (CAPDEVILA, 1996: 3). L'església tenia un retaule barroc del segle XVII, d'autor desconegut, del qual se'n coneix una fotografia parcial feta abans de la seva destrucció el 1936 (CAPDEVILA, 1996). D'aquest retaule només se n'han conservat les imatges de sant Marc i sant Valentí. Al darrer quart del segle XIX es feren obres a la sagristia i s'aixecà la capella del Santíssim, que el 1896 ja era acabada. Des de finals del segle XIX els mossens al front de la parròquia han estat els següents. 1892: Antonio Pujals (regent); 1894: Mn. Josep Colomer (ecònom); 1899: Mn. Ramon Manubens (rector); 1921: Mn. Josep Sanfeliu (rector durant 13 anys); 1924: Mn. Gaspar Verdaguer i Colomer; 1928: Mn. Josep Grifé (nou ecònom); 1935: Mn. Melcior Rovira (rector, morí assassinat el 1936); 1948: Mn. Vicenç Mussach; 1948: Mn. Josep Feu Sala (ecònom); 1948: Mn. Francesc Xavier Falgueres (rector); 1955: Mn. Lluís Toneu (rector fins 1958); 1958: Mn. Jaume Tuneu Blancafort (rector fins 1997); 1997: Mn. Amat Berenguer; 2001: Mn. Celestí Durich; 2005: Mn. Amat Berenguer; 2006: Mn. Josep Morros. L'any 1999 es va inaugurar una remodelació general que es va fer a tot el conjunt: els murs interiors es van deixar a pedra vista, es van fer importants obres a l'interior de la rectoria i s'adequà l'enjardinament exterior. El fons documental de la parròquia va ser custodiat a les dependències de la rectoria i, durant la Guerra Civil, fou un dels pocs del Bages que s'aconseguí salvar. Segons la versió més fiable, l'agost de 1936 ja hi havia una pila de llibres a punt per cremar quan un avi de la masia del Brunet els va carregar i els va amagar a cal Teixidor. L'any 2007 va ingressar a l'Arxiu Episcopal de Vic l'any 2007. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50893 Arxiu parroquial de Salelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-salelles Anònim (1918). 'La parroquia de Salellas y su Fiesta Mayor', Revista Ilustrada Jorba, núm. 114. Manresa. Desembre 1918. P. 95. MEDINA CAÑELLAS, Immaculada (1992). Salelles, un desconegut del Bages (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal del Bages). TORRUELLA, Llogari (1959). Historia de la parroquia de Salellas (Manuscrit inèdit). XVI-XXI Arxiu de la parròquia de Salelles, conservat a l'edifici de la Rectoria, que consta d'un volum reduït de documentació, ja que ha patit diverses destruccions. Pel que fa a sagramentals, es conserva un llibre de baptismes, casaments i defuncions (1582 - 1600), un llibre de confirmacions (a partir de 1919), un llibre supletori de baptismes (a partir de 1914), un llibre supletori de matrimonis (a partir de 1940), un llibre original de defuncions (a partir de 1939), un llibre original de baptismes (a partir de 1939) i els llibres posteriors i més recents corresponents als sagramentals. També es conserven dos llibres de la confraria del Roser (segle XIX), dues caixes amb documentació diversa de l'antic govern municipal i ajuntament de Salelles (1600-1840), una consueta del segle XIX, una consueta de rector Brunet (1818) i un altre llibre de consuetes (principi del segle XX). També es conserven documents d'una visita pastoral de 1940. 08098-434 Plaça de Salelles El lloc de Salelles, situat dins l'antic terme de Manresa, és esmentat per primera vegada l'any 961 en documents de Sant Benet de Bages, concretament en una afrontació de la Vallformosa. L'església apareix citada el 1053, i amb la categoria de parròquia es troba documentada entre el 1025 i el 1050, i confirmada en una relació de parròquies anterior al 1154. A l'entorn de l'església es documenten el cementiri (1119) i una sagrera (1131). L'església formava part de la dotació de la Seu de Manresa, i el paborde d'aquesta canònica en tenia el patronatge i era qui nomenava els rectors. En l'aspecte civil existeix una certa confusió. Antoni Pladevall sosté que era una quadra autònoma i estava sota el domini reial; o sigui que era el veguer del Bages el que hi exercia la jurisdicció plena. Tanmateix, sense desmentir aquesta autonomia com a quadra, en un treball de Marc Torras sobre la pabordia de la Seu de Manresa queda clar que el paborde exercia com a senyor jurisdiccional i tenia a les seves ordres un batlle a Salelles, que a principis del segle XIV era Felip Prat (TORRAS, 2015). A part de la Seu de Manresa, el monestir de Santa Cecília de Montserrat des del segle X tenia possessions també a la parròquia de Salelles, cedides per diversos fidels. Entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat de Manresa va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Aquest va ser també el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si fou en aquest moment o una mica més endavant. Un altre moment important és a finals del segle XVI. El 1582, després del Concili de Trento, la Seu de Manresa va perdre la facultat de nomenar els rectors de Salelles, que va passar al bisbe de Vic juntament amb la facultat de cobrar la part dels delmes i primícies. El 1592 el papa Climent VIII suprimí les canòniques regulars catalanes i, segons alguns autors han suggerit, aleshores la jurisdicció de Salelles podria haver passat a la Corona definitivament (GÓMEZ, 1988: 422). En tot cas, aquest podria ser un nou punt d'inflexió en què es confirmés la independència municipal de Salelles. De fet, els pocs documents que es conserven pertanyents a l'arxiu municipal de Salelles comencen entorn del 1600. Com a mínim des del segle XIV Salelles comptava amb un batlle i dos jurats que exercien la jurisdicció civil immediata, cosa que va perdurar fins a principis del segle XIX. Els rectors de Salelles, però, no residien a la parròquia, sinó que tenien la seva casa a Manresa. L'any 1692 els feligresos van exigir que el capellà, en aquell moment Andreu Bertran, anés a viure a la parròquia, però el rector, al seu torn, argumentava que els feligresos tenien l'obligació de satisfer la còngrua per assegurar el seu manteniment. Aquest any les parts van arribar a un acord de bones intencions, però que no va arribar a fer-se efectiu. Sembla que la casa rectoral es trobava en mal estat i no era habitable. El 1729 la disputa per la còngrua es va revifar i el rector, aleshores Francesc Casadesús, va guanyar un plet, però això tampoc serví de res. L'any 1734 Francesc Farreras determinà cedir al rector la casa contigua al temple que s'anomenava Casa de l'Obra o de la Lluminària amb la condició que el rector l'habités. La casa, però, s'havia de reconstruir i, enmig de diversos plets pels drets de la parròquia que havien d'assegurar el manteniment de l'habitatge, la qüestió de la casa rectoral va quedar encallada fins a principis del segle XIX. Es va fer efectiva el 1826, quan s'hi instal·là el rector. Tot i això, la casa es trobava en mal estat fins que a mitjan segle XIX el rector Llogari Torruella hi va fer obres: va afegir-hi la meitat sud, per la qual cosa es va cobrir l'absis romànic amb un de totxo. També s'hi construí una cisterna (TORROELLA, 1859). (Continua a Observacions) 41.7017800,1.7860200 398992 4617378 08098 Sant Salvador de Guardiola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50893-foto-08098-434-1.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Sense ús 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana (Continuació Història). En la seva 'història de la parròquia de Salellas', mossèn Llogari TORRUELLA (1859: 24-35) elabora el rectorologi que comença l'any 1390, amb Berenguer Llovet (Berengario Lupeti) i continua ininterrompudament fins mitjan segle XIX. Segons consta en el document de nomenament del primer rector conegut, B. Lupeti, l'església de Salelles posseïa unes terres des de molt antic anomenades les Guitardes. L'any 1396, s'establiren en emfiteusi a favor de Guillem Gomà, del mas Gomà (avui Tatjé, a Salelles) i es canviaren els tractes (FARGAS, 2012: 24). Més endavant, al s. XVII, quan la família Tatjé va ocupar aquest mas els tractes es van refer. Els s.XVI-XVII són els de més esplendor de la parròquia. A inicis del s.XVII es va construir la capella del Roser, i el 1621 es signava el contracte per construir el retaule que l'havia d'ornar. Aquest moment s'aprofità per reestructurar l'església. També en aquest moment es van portar a terme les principals obres a l'església: reformes a la nau i capelles laterals. L'any 1756 un decret del bisbe de Vic ordenava la unió de la parròquia de Sant Joan de Vilatorrada a la de Salelles, fet que va motivar un plet pel desacord dels de Vilatorrada, que finalment van aconseguir que el decret fos anul·lat, el 1799, i mantenir així la condició de parròquia independent. Més endavant, amb motiu de la reorganització parroquial de mitjan segle XIX la parròquia veïna de Vallformosa va ser suprimida i agregada a Salelles, però l'arranjament no es va fer efectiu fins el 1877. Aquest any la parròquia de Salelles era classificada com a parròquia rural del primera classe, i se li van agregar diverses cases de la de Manresa. El nombre de feligresos es va triplicar, incorporant-hi masos com les Ferreres, el Suanya, l'Oller o el mas i raval Bon Plantat. Amb aquesta nova divisió parroquial (vigent actualment) la meitat de la parròquia pertany al municipi de Sant Salvador de Guardiola i l'altra meitat a Manresa. Salelles va perdre la seva independència com a municipi l'any 1840. Amb la nova organització municipal iniciada uns anys abans, el 1833, el poble s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola. Cal dir que, en absència d'un ens administratiu fort, la parròquia de Salelles ha exercit tradicionalment la funció d'aglutinar un nucli rural amb identitat pròpia, i va impulsar diverses iniciatives d'interès comunitari: el 1879 la parròquia posava en funcionament l'ensenyament gratuït per a nens i nenes dins de la Congregació de Maria Immaculada, Sant Lluís i Santa Filomena, el 1879 s'inaugurava un nou cementiri, finançat per subscripció parroquial. En aquesta època també existia un Montepio de socors mutus emparat per la parròquia, i el 1918 es va crear el Sindicat Agrícol Catòlic, embrió del futur Celler Cooperatiu de Salelles, fundat el 1926.Pel que fa a l'arxiu parroquial, cal dir que l'any 1811 aquest es va veure afectat per l'incendi que l'Exèrcit napoleònic va perpetrar sobre la ciutat de Manresa. Entre les cases afectades hi havia la del rector de Salelles, on guardava l'arxiu de la parròquia. Es diu que en el moment de l'incendi el rector portava a sobre dos llibres de la confraria del Roser, per això s'han pogut conservar. Durant la Guerra Civil de 1936 també es van destruir alguns llibres i documents de l'arxiu. Actualment l'arxiu es troba en procés de classificació. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50901 Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (pergamins) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-pergamins <p>LOZANO I FREIXA, E (2008). Col·lecció de pergamins a l'arxiu municipal de Berga. SANTANDREU I SOLER. Mº DOLORS (2006).La vila de Berga a l'Edat Mitjana. La família dels Berga. Voll 1 a 3. Tesi doctoral dirigida per Dr.Manuel Riu i Riu, catredràtic d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona en el programa de Doctorat 'Poder i Societat a l'Edat Mitjana'. Bienni 1993-95</p> XIV i XV El primer pergamí presenta algunes parts esborrades. Brutícia i taques superficials. Pèrdua de suport documental a la zona dels plecs. El segon presenta brutícia i taques superficials, pèrdua d'intensitat de la tinta, estripat i pèrdua del suport documental a la zona dels plecs. El tercer presenta Brutícia i taques superficials i pèrdues de suport documental a la zona dels plecs <p>A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserven dos pergamins corresponents a l'actual municipi de Guardiola de Berguedà. El primer d'ells amb el codi acbr 40-1407-T2-69 correspon amb una concòrdia signada del procurador de l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Té unes dimensions de 590 x 1320 mm. El següent amb codi acbr 40-1407-T2-70 correspon amb un compromís dels veïns de les parròquies de Santa Maria i Sant Julià de Vallcebre sobre els emprius de Guardiola a Bernat, abat de Sant Llorenç prop Bagà de La zona del Collet d'Eina i del castell de Guardiola. Es tracta de la cessió de la Guardia a la vegueria de la vila de Berga Té unes dimensions de 570 x 545 mm. Existeix un tercer document amb codi ACBR 40-1407-T2-72 corresponent amb un Arrendament de rèdits de la Baronia de Pinós fet per Joan de Foix a Bernat Viladomat i a altres veïns de Bagà. Està escrit per Cristòfor Sunyer, prevere de la vila de Bagà</p> 08099-3 Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) <p>L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 11883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació</p> 42.2332000,1.8792000 407517 4676277 1326 i 1 08099 Guardiola de Berguedà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50901-foto-08099-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50901-foto-08099-3-3.jpg Legal i física Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-09-23 00:00:00 Pere Cascante i Torrella El segon document aporta una informació clau per entendre cessió del castell de Guardiola i del collet d'Eina a la vila de Berga ja que a partir d'aquest moment les terres de la zona esmentada passaran a dependre de la vila de Berga i per tant als reis de la Corona d'Aragó. El tercer document es relaciona amb els senyors de la Torre de Foix de Sant Climent sobre un arrendament de terres de la baronia de Pinós, en concret dels molins de Bagà Està datat de l'any 1549. 85 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50902 Fons documental de Guardiola de Berguedà a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (altra documentació) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-guardiola-de-bergueda-a-larxiu-comarcal-del-bergueda-altra-documentacio <p>ACBR. Comptadoria d'Hipoteques de Berga anys 1768-1862. Registre de la Propietat de Berga. Anys 1862-1810</p> XVIII-XX Aquest registre es conserva amb un gran nombre de volums <p>A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el Registro de Hipotecas del partido de Berga del 1848. El tom 106 datat de 1846 fa al·lusió a Gavarrós i Guardiola a les pàgines 101-126, el tom 107 i datat de 1845 fa al·lusió a la parròquia de Gréixer (Greixa) a les pàgines 1 a 14, el tom 119 i datat de 1845 fa referència a la parròquia de Sant Llorenç prop Bagà a les pàgines 1-24, el volum 124 a les pàgines 1 a 7 fa referència a la Torre de Foix, datat pels volts del 1845; el volum 134 fa al·lusió a Brocà a les pàgines 81-84, el volum 135 sobre els arrendaments de Guardiola i el 137 a la pàgina 61 fa referència a Guardiola. A banda d'aquesta documentació hi ha el fons fotogràfic de Joan Ribera i Fornells de 1955 a 2004 amb unes 29000 diapositives i 14500 negatius. Es tracta d'un fons cedit per la mateixa família on hi ha nombroses fotografies de Guardiola en els anys que ell va viure aportant una valuosa documentació gràfica</p> 08099-4 Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) <p>L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. Hi ha referencies d'aquest arxiu des del segle XIV. El primer inventari conegut data de 1725. L'arxiu va patir la violència política dels segles XVIII i XIX de la guerra Gran i de les guerres carlines. El guerriller absolutista Tomàs Costa 'Misses' va cremar part de l'arxiu durant el Trienni Liberal el 1822. El 1893 el funcionari Josep Santandreu i Julio en ve fer un inventari per armaris de secretaria, tasca que va continuar el seu fill, Josep Santandreu i Escobet on en va fer uns inventaris cronològics. Durant la Guerra Civil l'arxiu de Berga va rebre protecció de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni i Artístic de la Generalitat a càrrec del senyor Agustín Duran i Sampere. Al 1939 el funcionari Ramon i Casafont en va ordenar el fons i al 1955 Lluís Pont i Tubau en va confeccionar un índex alfabètic, ajudat per Santiago Santandreu. El 1883 es va inaugurar el nou estatge a 'Casa Massana' on es va fer un registre complet de tot el material traslladat. Constava de 197 metres lineals de prestatgeries. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació</p> 42.2332000,1.8792000 407517 4676277 08099 Guardiola de Berguedà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50902-foto-08099-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50902-foto-08099-4-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-09-23 00:00:00 Pere Cascante i Torrella El registre d'hipoteques correspon a un precedent de la documentació facilitada pel registre de la propietat i ens aporta un gran nombre d'informació referent a la venda, adquisició de finques, noms dels propietaris de la partida de Berga 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50903 Fons documental a l'Arxiu Diocesà de Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-diocesa-de-solsona <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> XVII-XX S'ha pogut conservar perque eren documents de la curia diocesana que havien estat custodiats a la catedral de Santa Maria de Solsona <p>A l'arxiu diocesà de Solsona es conserven alguns documents de la cúria que pertanyen a les diferents parròquies de Guardiola; entre elles les de Sant Genís de Gavarrós, Gréixer i Sant Llorenç prop Bagà. Sobre el primer hi ha alguns documents referents a l'autorització per a fer missa a Pardinella, sobre el segon es conserven alguns llibres d'òbits i baptismes, el tercer hi ha documents autoritzant el lloguer de la casa rectoral i de darrer en cal destacar l'arrendament i la gestió de l'aigua pública del monestir de Sant Llorenç.</p> 08099-5 Arxiu diocesà de Solsona. Palau Episcopal 25280 (Solsona) <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona</p> 42.2332000,1.8792000 407517 4676277 08099 Guardiola de Berguedà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50903-foto-08099-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50903-foto-08099-5-3.jpg Física Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Pere Cascante i Torrella L'arxiu parroquial de Guardiola va ser cremat durant la guerra civil de 1936 amb la qual cosa la documentació de les parròquies de Brocà, Gavarrós, Sant Climent de la Torre de Foix, Gréixer i Sant Llorenç ha desaparegut completament llevat dels documents que es conserven a l'arxiu de la Corona d'Aragó i la documentació descrita en aquesta fitxa. 94 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50904 Fons Parroquial de Sant Andreu de Gréixer https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-andreu-de-greixer <p>BARTRINA, E (2000). Inventari dels arxius parroquials del bisbat de Solsona. Bisbat de Solsona (inèdit).</p> XV-XX <p>A la rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Bagà es conserva part de l'arxiu de la sufragània de Sant Andreu de Gréixer, incorporada a la parròquia de Sant Esteve de Bagà el 1896. Entre els llibres que hi ha cal destacar-ne diversos documents notarials amb coberta de pell, llibres de comptes del 1602 al 1619 amb coberta de pell, 9 volums de llibres sagramentals de baptismes del 1533 a 1953, 3 volums de llibres de matrimonis de 1797 a 1968, 6 volums d'òbits del 1800 a 1976 i 1 volum de les confirmacions de 1941 a 1972. També hi ha 7 volums de llibres de comptes i obres de 1897 a 1967, 14 volums d'aniversaris i misses de 1941 a 1980, 7 volums de confraries i associacions de 1811 a 1980 i 11 volums d'altre tipus de documentació que va dels anys 1410 a 1980. Finalment hi ha un volum dedicat als testaments que també van de 1810 a 1986</p> 08099-6 Parròquia de Sant Esteve de Bagà. Plaça de Mn.Serra i Vilaró núm. 1. 08695 (Bagà) <p>El lloc de Gréixer figura documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell l'any 871. Aquesta església en destaca pel fet que un dels seus preveres, Daguí, passà a ser abat de Ripoll, motiu que la vinculà amb les rendes d'aquest monestir fins ben entrada l'època moderna. Des de sempre va actuar com a parròquia del nucli de Gréixer i al llarg de la baixa edat mitjana apareix sovint documentada. Amb l'abandó de la veïna capella de Sant Nazari passà a tenir un altar en honor a aquest sant. Ja al segle XVIII passà a ser una sufragània de Sant Miquel de Turbians i avui dia pertany a la parròquia de Sant Esteve de Bagà.</p> 42.2332000,1.8792000 407517 4676277 08099 Guardiola de Berguedà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50904-foto-08099-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50904-foto-08099-6-3.jpg Física Modern Patrimoni documental Fons bibliogràfic Privada accessible Religiós 2020-09-23 00:00:00 Pere Cascante i Torrella A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva una altre part important d'aquest arxiu que es va dipositar al mateix moment que es va lliurar la documentació de la Baronia de Pinós. Entre els diferents documents esmentats en cal destacar 10 volums de llibres sagramentals de baptismes que van dels anys 1583 a 1849, 2 volums dedicats als matrimonis dels anys 1621 a 1761, 6 volums d'òbits dels anys 1647 a 1851 i 1 volum de confirmacions dels anys 1636 a 1858. També cal destacar-ne els 10 volums dels llibres de comptes i obres, 25 volums d'aniversaris i misses dels anys 1554 a 1909, 19 volums de confraries i associacions dels anys 1642 a 1909 i 10 volums d'altre tipus de documentació dels anys 1466 a 1865. Finalment cal destacar-ne els 9 volums de testaments dels anys 1846 a 1902 i els 66 volums de la comunitat de preveres. Dintre de tota aquesta documentació que correspon a l'arxiu de la parròquia de Sant Esteve de Bagà hi ha un volum dede llibres sagramentals dels anys 1897 a 1930 que correspon a Sant Andreu de Gréixer 94 57 3.3 14 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50905 Fons Parroquial de Sant Genís de Gavarrós https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-genis-de-gavarros <p>BARTRINA, E (2000). Inventari dels arxius parroquials del bisbat de Solsona. Bisbat de Solsona (inèdit)</p> XVIII-XX Es conserva en els armaris i arxius de la rectoria de la parròquia. <p>L'antiga parròquia de Sant Genís de Gavarrós, actualment és una sufragània de la parròquia de la Pobla de Lillet. El seu arxiu parroquial està compost per 6 volums de llibres sagramentals de baptismes dels anys 1834 a 1940, 4 volums de matrimonis dels anys 1750 a 1930, 2 volums dels òbits dels anys 1851 a 1930, 3 volums de confirmacions dels anys 1750 a 1980 i 2 volums de compliment pasqual dels anys 1898 a 1966. referent a l'administració parroquial hi ha un volum dedicat als llibres de comptes i d'obres dels anys 1941 a 1957, 1 volum dels aniversaris i misses dels anys 1950 a 1955, 1 volum de confraries i associacions del 1773 a 1911 i 10 volums d'altre tipus de documentació del segle XVIII a l'actualitat.</p> 08099-7 Parròquia de la Pobla de Lillet. C/Dr. Cisneros núm. 5. CP. 08696 ( La Pobla de Lillet) <p>L'església de Sant Genís de Gavarrós figura documentada amb l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà , mentre que el seu castell ho fa a partir de l'any 1255 com a possessió de la família de Pinós. Consta que a l'any 1280 Galceran de Pinós dona a Jaume Molins el castell de la roca de Gavarret amb la condició que custodiés aquest castell i també la roca. Al llarg del segle XIII el castell és esmentat entre els diferents membres que el custodiaven i pel que fa a la parròquia de Sant Genís no apareix documentada fins l'any 1288 quant un tal Bernat de Gósol venia amb un Ribalta de Bagà tots els beneficis obtinguts de la parròquia de sant Genís de Gavarrós. A partir d'aquests moments l'església i la rectoria apareixen cada vegada més sovint en els documents davant la preocupació dels barons de Pinós per tenir la zona habitada. El pas de Gavarrós i en conseqüència el castell i el nucli era una altre via que permetia accedir a la Cerdanya passant pel coll de Pal, a banda dels passos del Pendís i de coll de Jou. Els senyors que el controlaven hi mostraven certa preocupació. L'església de Sant Genís va passar a ser una sufragània de Brocà i actualment correspon a la parròquia de la Pobla de Lillet.</p> 42.2332000,1.8792000 407517 4676277 08099 Guardiola de Berguedà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50905-foto-08099-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50905-foto-08099-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50905-foto-08099-7-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons bibliogràfic Privada accessible Religiós 2020-09-23 00:00:00 Pere Cascante i Torrella Arxiu conservat amb la documentació de la parròquia de la Pobla de Lillet. 98|94 57 3.3 14 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50906 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Guardiola de Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-guardiola-de-bergueda <p>RUMBO i SOLER, A. (2005). Fons de l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Comunitat de la Xarxa d'arxius municipals. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural. Www.xam.diba.cat, www.guardioladebergueda.net</p> XVIIII-XX <p>L'arxiu municipal de Guardiola conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història (fons de Brocà, Gavarrós, Guardiola i part de Sant Julià de Cerdanyola que fins el 1993 va pertànyer a Guardiola de Berguedà). Entre la documentació conservada a l'arxiu cal destacar-ne el fons de l'administració local de l'ajuntament de Guardiola de Berguedà, el fons de l'antic municipi de Brocà dels anys 1729 a 1943; fons públics no municipals com ara el Registre del jutjat de pau dels anys 1878 a 2005 i fons privats diversos. Entre aquests cal destacar-ne la Cambra agrària local, la germandat de llauradors i ramaders i el sindicat agrícola dels anys 1939 a 1968; l'arxiu de L'Associació de Defensa Forestal dels anys 1992 a 2001; la Delegació local de les FET i les JONS del 1939 a 1977; l'agrupació Coral Mixta dels anys 1952 a 1982, l'arxiu de l'agrupació excursionista de ·Les Cabretes de l'any 1993; del club de futbol de Guardiola dels anys 1940 a 1962, el fons de la parròquia dels anys 1954 a 1958; el de la Mútua de Previsión de las Entidades Sindicaes Autónomas de l'any 1955 i el fons de L'Associación de Cabezas de Família del Movimiento nacional dels anys 1965 a 1969.</p> 08099-8 Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça Municipal núm. 3. CP 08694. (Guardiola de Berguedà) <p>L'ajuntament de Guardiola de Berguedà es la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Guardiola de Berguedà. Aquest municipi es va crear el 1936 per l'agregació del municipi de Brocà i Sant Julià de Cerdanyola que es va disgregar de Guardiola el 1993. La documentació municipal ha estat conservada a les dependències de l'Ajuntament i els seus successius emplaçaments fins a la ubicació actual. No es té constància de cap documentació arxivística específica ni tampoc cap instrument de documentació sistemàtic fins que l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona hi va portar a terme entre el mes de febrer de 1995 i març de 1998 un recull i classificació de l'arxiu municipal. L'adhesió de l'ajuntament a la xarxa d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona durant el 2004 ha permès que l'arxiu es mantingui i s'actualitzi sistemàticament.</p> 42.2331800,1.8792000 407517 4676275 08099 Guardiola de Berguedà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50906-foto-08099-8-3.jpg Legal i física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Pere Cascante i Torrella Cal destacar-ne també un fons fotogràfic cedit per nombrosos habitants de Guardiola que s'ha de classificar. El fons Municipal està format per administració general del mateix ajuntament (òrgans col·lectius de govern, comissions de govern, comissió de governació, comissions informatives, organitzacions supramunicipals, alcaldia, secretaria, regidories, serveis jurídics, personal, correspondència, participació ciutadana i protocol). També hi ha un apartat dedicat a Hisenda que inclou la descripció, el patrimoni, la intervenció, tresoreria, fiscalitat, juntes i comissions, pòsit, taula de canvi i emissió de Moneda, un de proveïments que inclou el proveïment de productes per al consum de la població, les aigües, fonts i safareigs, mercats i fires, atenció a al consumidor, escorxador, delegació local de proveïments, transport públic i juntes i comissions municipals. Hi ha un apartat de Serveis Socials amb els centres assistencials, cooperació i solidaritat, atenció als refugiats i víctimes de guerra, assistència social, actuacions en contra de l'atur laboral i orientacions professionals i les juntes i comissions, patronat i junta local de Reformes Socials. El capítol de sanitat engloba el cementiri i els serveis funeraris, les epidèmies i contagis, inspecció sanitària i laboratori municipal, personal facultatiu del cos mèdic, centres sanitaris municipals, Farmàcies, l'Ambulància, Serveis veterinaris, neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids, juntes i comissions municipals. En quant a obres i urbanisme hi ha l'apartat de planejament, de gestió urbanística i informació, d'obres d'infraestructura, d'immobles municipals, de la brigada municipal i les obres, de vialitat, de les obres de particulars i de serveis, d'habitatges de promoció municipal, de disciplina urbanística i de les juntes i comissions. Hi ha un apartat de la Seguretat Pública, dels Serveis militars com ara els allotjaments militars, les quintes i allistaments els béns subjectes a requisa militar i les juntes i comissions; de Població amb els Censos, el Padró, immigració, estrangeria, registre civil electoral, junta del cens de la població; de les eleccions (municipals, jutge de pau, diputats provincials, Parlament de Catalunya, Corts Generals, Parlament Europeu, ces electoral, referèndums i plebiscits; un capítol dedicat a ensenyament (infantil, primari, secundari, règim especial, d'adults, educació especial, ajuts i beques, cens escolar), un altre de l'àmbit de la cultura (festes populars i festa major, activitats i iniciatives culturals, centres culturals municipals, patrimoni historio-artístic i natural, relacions amb les entitats culturals, normalització lingüística, esports, joventut, promoció turística, juntes si comissions municipals de la cultura. Finalment el darrer bloc correspon amb els serveis agropecuaris i del Medi Ambient amb els censos i estadístiques agrícoles i ramaderes, danys provocats a l'agricultura, plagues i foment i millora del regatge, foment forestal, aprofitament de les aigües, Medi ambient, representativa agropecuària i juntes i comissions locals. 98|94 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50907 Fons documental de Brocà i de Gavarrós a l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-broca-i-de-gavarros-a-larxiu-municipal <p>SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Vol I.</p> XVIII-XX La part de Cal Galló amenaça en desaparèixer. <p>Dins l'arxiu municipal de Guardiola es conserven dos documents molt rellevants. El primer d'ells correspon amb el cadastre de Gavarrós de l'any 1729 amb una delimitació de les terres de les diferents finques de Josep Pujol i Pagès Margineda Pujol, Josep Roca Pujol, Joan Rotllant, Joan Serra, Josep Espelt, Isidro Subirana, Joan de Cabanes, Pere Pou, Francesc de Cabanes i Pagès, Josep Vilella, Pere Pla, Dr. Peix, la Iglesia, Marques d'Alba i Aitona. També hi ha una enumeració de les cases del municipi, dels delmes i impostos, una descripció de les diferents terres amb un registre de les hipoteques, dels caps de bestiar i dels censos. Aquest document és d'una importància cabdal ja que permet conèixer la vida de Gavarrós durant el segle XVIII. Presenta unes dimensions de mig foli i té cap un centenar de pàgines. L'altre document és el cadastre i el fons de Brocà conservat en el mateix arxiu de Guardiola de Berguedà. El fons més antic va dels anys 1729 a 1740. Es tracta d'un llibre amb unes dimensions de mig foli i un total de 130 pàgines. Està dividit en cadastre, les afrontacions de les diferents cases de Rotllan, Vilella, Vilalta, Companyó, Comians, Joanó, la Rectoria, Pedrals, Cavallera, la Casa de Dalt, Serradet, l'Espet i Castell (pàgines 1 a 125) i de la pàgina 125 a 130 la relació de les diferents cases que es troben existents dins al poble de Sant Martí de Brocà i que estan situades en qualsevol de les finques esmentades unes línies més amunt. A banda d'aquest fons més antic n'hi ha un de més modern dels anys 1840 a 1857 amb diferents volums carpetes relacionades amb hisenda, amillarament, caps de bestiar i terres i censos dels anys 1897 a 1930. Hi ha un total de 20 carpetes definitives que contenen la totalitat del fons</p> 08099-9 Ajuntament de Guardiola de Berguedà. Plaça Municipal núm. 3. CP 08694. (Guardiola de Berguedà) <p>Indret esmentat al segle IX al 840 com a alou depenent del monestir de Ripoll i del qual es denominarà la Vall .Es coneixia com a 'vallis bucharanensis' referint-se a la vall de Brocà o del Bastareny. Amb la fundació de l'abadia de Sant Llorenç prop Bagà, el lloc passà a formar part dels seus béns. Al segle XIII apareix la cavalleria dels Brocà (Brocano) feudatària als barons de Pinós. Sembla que d'aquesta nissaga en procedirien els cavallers de Lluarters, Bernat, Pere i Guillem Ramon de Santaeulària (cavallers de confiança del baró de Pinós). El casal dels Brocà a mitjans del segle XIV posseïen una de les torres de Bagà (torre de Vilella o de Brocà). La dinastia dels Brocà va ser comprada a principi del segle XV per Pere Galceran de Pinós. A mitjans del segle XVIII es crea el municipi de Brocà que fins a aleshores era independent respecte el veí de Gavarrós que es va agregar a Brocà durant el segle XIX i des d'aleshores i fins la creació del municipi de Guardiola de Berguedà el fons es va custodiar a la casa de 'Cal Galló' propietat dels Vilella.</p> 42.2331800,1.8792000 407517 4676275 08099 Guardiola de Berguedà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50907-foto-08099-9-3.jpg Legal i física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Pere Cascante i Torrella L'antic arxiu de Brocà estava situat a l'antic ajuntament de Brocà que fins el 1936 (data que es crea el municipi de Guardiola de Berguedà) estava situat a la casa de Cal Galló que fins aleshores i des de el segle XVIII havia estat l'ajuntament i de Brocà-Gavarrós i també les escoles públiques. Dins de la mateixa casa es conserva encara dins de calaixeres i també en fulls solts pendents de classificació, part de l'arxiu municipal que va des dels anys 1840 a 1930 amb capítols de censos, amillaraments, quintes, juntes electorals, comptabilitat i registre de les diferents cases. Aquesta part de l'arxiu té un elevat perill de desaparició ja que es troba a la segona planta de Cal Galló a l'abast del públic, desordenat, dispers i sota els efectes de la humitat, dels rosegadors, xilòfags i altres éssers corrosius. No hi ha cap garantia de conservació. 98|94 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50909 Fons d'imatges Joan Ribera a l'Arxiu Comarcal del Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-joan-ribera-a-larxiu-comarcal-del-bergueda <p>INSTITUT FOTOGRÀFIC DE CATALUNYA . www.iefc.cat. PEDRALS I COSTA, XAVIER(2005). Joan Ribera i Fornells. Captar la vida. Erol, revista cultural del Berguedà. núm. 85 'Patrimoni geològic i miner'. p.47-49.</p> XX <p>A l'arxiu comarcal del Berguedà es conserva el fons fotogràfic de Joan Ribera i Fornells. Es tracta d'un fons fotogràfic d'una rellevància excepcional ja que és un fons familiar que va des del 1955 a 2004 amb unes 29000 diapositives i 14500 negatius. Es tracta d'un fons cedit per la mateixa família on hi ha nombroses fotografies de Guardiola en els anys que ell va viure destacant-ne el monestir de Sant Llorenç però també diferents visions de Guardiola, del ferrocarril i elements de natura. A banda també hi han fotografies de llocs rellevants de la comarca del Berguedà.</p> 08099-11 Colònia Escolar núm. 2. Pavelló de Suècia 08600 (Berga) <p>Joan Ribera i Fornells va néixer el 1921 a la casa de 'Cal Cinto' de Guardiola de Berguedà on hi va viure fins al moment de la seva mort, el 18 de juny de 2005. Va cursar els estudis de pèrit mercantil al col·legi de la Salle de la Bonanova de Barcelona i al tornar a Guardiola va alternar la seva feina de comptable a les mines del Collet amb el negoci familiar. Malgrat que va començar a aficionar-se a la fotografia quant tenia només uns 14 anys, la seva absoluta dedicació no va ser fins al moment de la jubilació el 1981.Va participar en diverses exposicions de caràcter nacional i especialment a la revista berguedana de l'l'Erol' on a banda de ser membre del consell redactor hi va publicar una gran quantitat de fotografies en les portades, contraportades. La producció d'audiovisuals com ara 'El Pedraforca, Natura, Estampes del meu país', i la sèrie realitzada per l'equip de l'Àmbit de Recerques del Berguedà com ara el Túnel del Cadí, La Patum. El Bisbat de Solsona. En el món del cinema va produir algunes pel·lícules en diversos formats i que ell definia com a 'fotografia filmada'. L'any 2003 es va inaugurar a Guardiola l'exposició de 'Retenir l'Efímer' amb unes 40 imatges en blanc i negre i també el color on es mostrava la seva trajectòria com a fotògraf. Una vegada mort, el 2005, la seva família va cedir el seu fons a l'arxiu Comarcal del Berguedà. Des d'aleshores fins a l'actualitat ha rebut diferents homenatges per institucions municipals de tot el Berguedà i també la Diputació de Barcelona. L'Ajuntament de Guardiola li ha fet una completa exposició a l'edifici de l'estació i el Consell Comarcal del Berguedà ha fet un premi de fotografia que porta el seu nom i que es desenvolupa anualment per la fira de Tots Sants (1 de novembre). El Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona li va posar una placa honorífica a la restauració del monestir de Sant Llorenç per la gran quantitat d'informació aportada als treballs de recerca gràcies a la seva obra. L'arxiu comarcal del Berguedà es va inaugurar el 2001. Forma part de la xarxa d'arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El seu nucli originari era l'arxiu històric de la ciutat de Berga on s'hi va integrar des de el primer moment. L'any 2001 es va traslladar a la seu actual del pavelló de Suècia on reuneix tots els requisits necessaris per a la seva consulta, conservació i preservació.</p> 42.2332000,1.8792000 407517 4676277 1921-200 08099 Guardiola de Berguedà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50909-foto-08099-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50909-foto-08099-11-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Pere Cascante i Torrella Joan Ribera i Fornells 98 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50910 Fons del monestir de Sant Llorenç conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-la-corona-darago <p>SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I.</p> XI-XVIII Alguns dels pergamins més aviat clars presenten taques, rebrecs i pèrdues del suport. Altres estan en més bon estat <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva l'antic arxiu de Bagà que incorpora tota la documentació referent a les baronies de Pinós de Mataplana i també del monestir de Sant Llorenç prop Bagà que està recollit en un mateix fons. En total es conserven un bon nombre de volums dins de les carpetes a la secció de Monacals de Bagà. També cal destacar el volum 801 dins el mateix arxiu de Bagà a la secció de Monacals d'Hisenda que és on es troba la majoria de documentació referent al monestir de Sant Llorenç prop Bagà</p> 08099-12 Carrer Almogàvers núm. 77. 08018 (Barcelona) <p>L'Arxiu de la vila de Bagà i de les terres que formaven part de les baronies de Pinós i Mataplana fins el 1753 es conservaven en una cambra que hi havia a l'església parroquial de Sant Esteve. Aquest arxiu es va salvar de les flames arran de l'incendi que en destruí bona part del seu mobiliari litúrgic. Le carlinades i posteriors guerres en van contribuir al seu deteriorament fins que a principi del segle XIX Mossèn Serra i Vilaró i durant la seva estada a Bagà en va donar constància de la seva importància i al 1908 l'Institut d'Estudis Catalans en va encarregar un primer inventari que es va veure enriquit al 1930 quan es va publicar el primer volum de les Baronies de Pinós. Amb l'esclat de la guerra civil (1936) i veient la imminent pèrdua de l'arxiu, Agustí Duran i Sampere n'encarregà el seu trasllat a Barcelona on es podria acollir al servei de protecció organitzat pel govern català amb seu a la casa de l'Ardiaca. Una altre part va anar a la Santa Cova de Manresa i una darrera part es va traslladar a la població de Viladrau. Al acabar la guerra, la part conservada a La Santa Cova de Manresa es va traslladar a Pedralbes. El 'Servicio de Recuperación Documental' va iniciar la tasca de recollir el fons, agrupar-lo i conservar-lo a L'arxiu de la Corona d'Aragó on no va ser reclamat per l'Ajuntament de la vila de Bagà, tot i que va iniciar algunes tasques de recuperació. Actualment el fons es conserva al mateix arxiu que ha canviat dues vegades de seu. Primerament estava al palau del lloctinent o del Virrei i actualment està al carrer dels Almogàvers núm. 77. El fons de Bagà és el fons local més extens i més ben conservat que hi ha en aquest arxiu estatal.</p> 42.2332000,1.8792000 407517 4676277 08099 Guardiola de Berguedà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50910-foto-08099-12-1.jpg Legal i física Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic BCIN National Monument Record Educació 2020-09-23 00:00:00 Pere Cascante i Torrella Mossèn Serra i Vilaró va transcriure una bona part dels documents del monestir al volum que ell anomenà CCX i que ara ja s'ha perdut. Aquest volum segons Bolòs i Masclans era una obra manuscrita de 'fra Pau Perelló' de principi del segle XIX que era la còpia d'un llibre 'Especulo dels actes del monestir de Sant Llorens prop Bagà'. Aquesta documentació es conserva gràcies a l'edició de Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol III, ja que tal i com s'ha comentat, s'ha perdut. 94 56 3.2 1773 14 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50911 Capbreu de 1688 del monestir de Sant Llorenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-1688-del-monestir-de-sant-llorenc <p>FORNS DE RIVERA, C. (2009). Catàleg de Pergamins de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya,. P.257 (Arxius i Documents; 4. Eines de Recerca)</p> XVII Pergamí amb un format de 100 x 50 amb pèrdues de tinta i de la base de suport <p>A l'arxiu comarcal de la Cerdanya hi ha el resum d'un capbreu de les terres del monestir de Sant Llorenç prop Bagà als llocs de Sanavastre, Das i Baltarga. Es tracta d'un document que data del 1688 i fa al·lusió al mateix monestir en temps que depenia del priorat de Sant Pau del Camp de Barcelona.</p> 08099-13 Passeig 10 d'abril, 2, 2n, 17520 (Puigcerdà) <p>Arxiu creat al 30 de gener de 1984, actualment forma part de la xarxa d'arxius de la Generalitat de Catalunya i inaugurat a la sèu actual l'any 1989. Conté un total de 960 metres lineals d'arxiu amb documentació que es remunta des del segle XIII. L'arxiu comarcal de la Cerdanya acull un bona part del fons municipal de Puigcerdà. Durant més de vint anys ha tingut al capdavant la figura de l'historiador local i arxiver; Sebastià Bosom i Isern el qual l'ha dinamitzat i donat a conèixer fins a l'actualitat. Entre el seu fons hi consta fons de l'arxiu del departament d'agricultura de la Generalitat de Catalunya, fons de l'administració local de la mancomunitat de la Cerdanya, del sindicat de terra de la Cerdanya, de l'ajuntament de Puigcerdà, de Musser, de Ger, de Lles, de Montellà i Martinet, de Villalobent i de Víllec i Estana. També hi ha documentació de l'administració perifèrica de l'estat, fons de l'administració reial i senyorial destacant-ne la vegueria de la Cerdanya, el corregiment de Puigcerdà, de la cúria i batllia de Llívia i Bellver de Cerdanya, de Ribes, de Ripoll, Camprodon i Sant Joan de les Abadesses, la procuració reial del comtat de Cerdanya, del jutjat reial i ordinari de Puigcerdà i Ripoll, cúries i senyorius laiques. També hi ha un apartat dedicat als fons notarials, al fons judicials, fons registrals i d'institucions i un apartat dedicat a les comunitats religioses. És en aquest apartat i en concret el que va dirigit a cúries i entitats religioses que hom troba el pergamí referent a sant Llorenç prop Bagà. L'arxiu altres fons d'associacions, administracions, fons comercials i d'empreses, fons patrimonials, fons personals, col·leccions i fons de complement.</p> 42.2332000,1.8792000 407517 4676277 1688 08099 Guardiola de Berguedà Restringit Regular Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Pere Cascante i Torrella 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50912 Fons del monestir de Sant Llorenç conservat a l'Arxiu de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-monestir-de-sant-llorenc-conservat-a-larxiu-de-montserrat <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona.SERRA i VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.</p> X-XVII En bon estat dins de la biblioteca de l'abadia de Montserrat. <p>Al monestir de Montserrat es conserven dos pergamins que fan al·lusió al monestir de Sant Llorenç quan va pertànyer al priorat de Sant Pau del Camp que era administrat pel mateix monestir de Montserrat. Es tracta de les diferents visites de la congregació claustral benedictina i sobretot l'acta de consagració de Sant Llorenç del 983 i de la dotació de Sant Miquel de 984. Altres documents serien de les donacions del monestir de Sant Llorenç del 1031. es tracta d'un important fons que va ser estudiat per Bolòs i Pagès. En total hi ha uns 40 pergamins.</p> 08099-14 C/Abadia de Monserrat S/N. 08199 (Monistrol de Monserrat) <p>Des de la seva fundació, al segle XI, el monestir de Montserrat ha comptat amb un escriptori i una biblioteca necessaris per a la pregària i per a la lectura espiritual. Actualment, la biblioteca conte obres manuscrites i incunables, tant de la biblioteca anterior al 1811, destruïda durant les guerres napoleòniques, com de la biblioteca actual, formada a partir de mitjan del segle XIX i, sobretot, durant la primera meitat del segle XX.</p> 42.2332000,1.8792000 407517 4676277 08099 Guardiola de Berguedà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50912-foto-08099-14-1.jpg Legal i física Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Pere Cascante i Torrella La documentació ha estat estudiada per Jordi Bolòs i Masclans en la seva tesi doctoral sobre el monestir de Sant Llorenç. 94 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
50929 Fons d'imatges de Guardiola de Berguedà conservat a SPAL https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-guardiola-de-bergueda-conservat-a-spal <p>https://www.diba.cat/web/directori/servei-de-patrimoni-arquitectonic-local</p> XX Ordenades en clixé i amb totes les mesures de conservació i seguretat. <p>Antic fons del Servei de catalogació i conservació dels monuments històrics de la Diputació de Barcelona. De Guardiola hi ha 7 fotografies de la població de principi de segle XX, de Sant Llorenç prop Bagà hi ha 6 plànols, 51 fotografies de l'exterior i 19 de l'interior de l'època de Camil Pallàs. De Sant Andreu de Gréixer hi ha 4 fotografies i de Sant Martí de Brocà unes 53 corresponents a l'interior i exterior quant encara hi havia el campanar i de la restauració del mateix Camil Pallàs. Finalment hi ha 5 fotografies de Millarès. També hi ha un important arxiu documental de plànols i fotografies de les restauracions que recentment ha fet el Servei de Patrimoni a Sant Llorenç prop Bagà, Sant Martí de Brocà i també Sant Climent de la Torre de Foix.</p> 08099-31 Edifici del rellotge P.B. Carrer comte Urgell núm. 187. 08036 (Barcelona) <p>Es tracta d'un arxiu amb un contingut documental únic i especialitzat en matèria de restauració arquitectònica, on el seu abast cronològic, la varietat de suports i les tipologies documentals, fan que es qualifiqui com un dels més importants en aquesta matèria. El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona, dins la seva tasca restauradora de monuments, que ha dut a terme des de l'any 1915, ha anat generant una sèrie de documentació en diferents suports i tipologies que formen part de la Unitat d'Arxiu Documental encarregada del seu tractament, custòdia i conservació. A aquesta documentació s'hi han anat afegint, al llarg del temps, altres documents de diferent procedència, per mitjà d'adquisicions i donatius. El contacte directe i diari amb la documentació ens ha permès arribar a la conclusió que el que es podria considerar en un principi un fons unitari (Fons de l'SPAL) ha esdevingut un conjunt de fons interrelacionats. Per això, ha estat del tot imprescindible establir un Quadre de Classificació de Fons per poder treballar amb rigor arxivístic en el conjunt de la documentació. L'especialització temàtica suposa un dels grans valors de l'Arxiu Fotogràfic, i juntament amb el seu ampli abast temporal, el fa únic i singular. Com hem destacat, la creació i creixement de l'Arxiu estan estretament vinculats a l'activitat restauradora del Servei. N'és alhora testimoni i document per a intervencions futures, resultant un instrument indispensable per al desenvolupament de les pròpies competències del Servei, així com una referència de consulta obligada en qualsevol aproximació al patrimoni arquitectònic o a d'altres matèries artístiques i constructives relacionades que conformen l'Arxiu.</p> 42.2332000,1.8792000 407517 4676277 1906 08099 Guardiola de Berguedà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50929-foto-08099-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50929-foto-08099-31-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Pere Cascante i Torrella Important fons que conté fotografies del fons antic i de les restauracions portades a terme a Guardiola des de que es va crear el Servei. 98 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:22
51110 Fons d'imatges de Guardiola de Berguedà a l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-guardiola-de-bergueda-a-larxiu-municipal XX i XXI A l'arxiu municipal classificat i guardat en carpetes. <p>Fons d'imatges conservat a l'Ajuntament de Guardiola on es mostren imatges antigues de Guardiola, de l'arribada del tren, del carrilet, de la vida quotidiana, de les fàbriques de ciment, de les festes populars, de la construcció del municipi i de paisatges i paratges de l'entorn. Compta amb més d'un miler de fotografies i clixés que van des de principi de segle fins a l'actualitat. Les darreres ja són en format digital de les festes, trobades, aplecs</p> 08099-212 Ajuntament de Guardiola de Berguedà.Plaça de l'Ajuntament núm. 01. 08694 (Guardiola de Berguedà 42.2331500,1.8792100 407518 4676271 08099 Guardiola de Berguedà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51110-foto-08099-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51110-foto-08099-212-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Pere Cascante i Torrella Es guarda a l'arxiu municipal de l'Ajuntament i constitueix un important fons fotogràfic i d'imatges que els veïns han anat cedint a mida que han passat els anys. 98 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
75316 Arxiu parroquial de Sant Andreu de Gurb https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-andreu-de-gurb <p>Pàgina de l'Arxiu Episcopal de Vic: http://www.abev.net/</p> XIV-XX <p>L'arxiu Parroquial de Sant Andreu de Gurb es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Andreu de Gurb conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell de cura d'ànimes, d'administració de béns i de l'activitat notarial i conté també part de la documentació generada per les tres parròquies sufragànies: Sant Cristòfol de Vespella, Sant Julià Sassorba i Sant Esteve de Granollers de la Plana. Consta de 22 sèries amb 163 unitats documentals, en suport paper i pergamí, volum i lligall, foli i quart, amb una cronologia compresa entre els segles XIV i XX. Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: 2.69.51 Baptismes (8 UD) 1487-1902 2.69.52 Confirmacions (3 UD) 1863-1900 2.69.53 Matrimonis (14 UD) 1762-1960 2.69.54 Defuncions (6 UD) 1592-1938 2.69.55 Vària sacramental (5 UD) 1569-1962 2.69.56 Aniversaris i celebracions (8 UD) 1683-1887 2.69.57 Administració de l'Obra (5 UD) 1612-1931 2.69.58 Visites pastorals i documents episcopals (3 UD) 1599-1916 2.69.59 Consueta (4 UD) 1662-1941 2.69.61 Comptes i factures (14 UD) 1523-1953 2.69.62 Llevadors de rendes (8 UD) 1602-1864 2.69.63 Causes pies (2 UD) 1590-1800 2.69.64 Correspondència. (1 UD). 1724-1925 2.69.65 Cens parroquial (4 UD) 1901-1956 2.69.66 Confraries i associacions (21 UD) 1618-1964 2.69.67 Vària d'administració (6 UD) 1601-1958 2.69.68 Manuals notarials (26 UD) 1309-1636 2.69.70 Testaments (2 UD) 1636-1928 2.69.71 Actes notarials (4 UD) 1626-1867 2.69.72 Processos (5 UD) 1544-1732 2.69.73 Formularis (1 UD) Datat en el s. XVII 2.69.75 Vària notarial (5 UD) 1532-1960</p> 08100-210 Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic 41.9399100,2.2438200 437316 4643381 08100 Gurb Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75316-foto-08100-210-1.jpg Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Compte A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada sèrie descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
75317 Arxiu parroquial de Sant Esteve de Granollers https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-granollers <p>Pàgina de l'Arxiu Episcopal de Vic: http://www.abev.net/</p> XIII-XIX <p>L'arxiu Parroquial de Sant Esteve de Granollers de la Plana es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Esteve de Granollers de la Plana conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració de béns i de l'activitat notarial i consta de 5 sèries amb 5 unitats documentals, en suport paper i pergamí, volum i lligall, foli i quart, amb una cronologia compresa entre els segles XIII i XIX. Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: 2.65.61 Comptes i factures (1 UD). 1750-1800 2.65.63. Correspondència. (1 UD). 1826 2.65.72. Capbreus. (1 UD). 1674. L'original és de 1457 2.65.75. Vària notarial. (3 UD). 1680-1690 2.65.76. Pergamins. (1 UD). 1279-1308</p> 08100-211 Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic 41.9399100,2.2438200 437316 4643381 08100 Gurb Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75317-foto-08100-211-1.jpg Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Compte A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada sèrie descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
75318 Arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Vespella https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-cristofol-de-vespella <p>Pàgina de l'Arxiu Episcopal de Vic: http://www.abev.net/</p> XVII <p>L'arxiu Parroquial de Sant Cristòfol de Vespella es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Vespella conté una petita part de la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia en el segle XVII consta d'una única sèrie amb 1 unitat documental, en suport paper i lligall, amb una cronologia del segle XVII. Es tracta d'un registre nou que no figurava en el catàleg antic de l'Arxiu Episcopal de Vic i que es troba pendent de revisió. La sèrie documental de l'arxiu és la següent: 2.180.75 Vària notarial (1 UD). S. XVII</p> 08100-212 Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic 41.9399100,2.2438200 437316 4643381 08100 Gurb Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Compte A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada sèrie descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
75319 Arxiu del terme civil de Gurb https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-terme-civil-de-gurb <p>Pàgina de l'Arxiu Episcopal de Vic: http://www.abev.net/</p> XIII-XX <p>L'arxiu de l'administració del terme civil de Gurb es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu conté la documentació generada per l'administració civil del terme de Gurb i de les quatre parròquies. Consta de 9 sèries amb 107 unitats documentals, en suport pergamí i paper, lligall, Dina-A3, foli, quart i octau, i fulls solts, amb una cronologia compresa entre el segles XIII i XX, tot i que hi ha dos buits documental entre els anys 1277 i 1524 d'una banda i 1560 i 1678 de l'altra. Les sèries documentals de l'arxiu són les següents: 2.69.1.1 Administració general del terme. (48 UD). 1269-1899. 2.68.1.2 Finances i patrimoni. (49 UD). 1534-1833. 2.68.1.3 Administració de justícia. (1 UD). 1748-1832. Còpies de documents dels segles XIII i XIV. 2.69.1.4 Seguretat pública. (2 UD). 1692-1830. 2.68.1.5 Població. (2 UD). 1800-1870. 2.68.1.6 Obres públiques i urbanisme. (1 UD). 1801-1899. 2.69.1.7 Sanitat. (1 UD). 1830. 2.68.1.8 Instrucció pública. (1 UD). 1830-1940. 2.68.1.9 Jutjat de Pau. (2 UD). 1894-1935.</p> 08100-213 Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic 41.9399100,2.2438200 437316 4643381 08100 Gurb Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75319-foto-08100-213-1.jpg Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Compte A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada sèrie descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
75320 Arxiu de la Pabordia de Palau https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-pabordia-de-palau <p>Pàgina de l'Arxiu Episcopal de Vic: http://www.abev.net/</p> XVI-XVIII <p>L'arxiu de la Pabordia de Palau de Granollers de la Plana es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu de la Pabordia de Palau conté la documentació generada pel funcionament propi de la Pabordia. Recull el liber precariorium, capbreu, precari, registre de pergamins i llevador de la Pabordia de Palau a la parròquia de Relat. Consta de 4 unitats documentals, en suport paper, volum i lligall, amb una cronologia compresa entre els segles XVI i XVII, tot i que alguns pergamins del registre són del segle X.</p> 08100-214 Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic 41.9399100,2.2438200 437316 4643381 08100 Gurb Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Compte A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
75325 Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-43 <p>Pàgina web de l'Ajuntament de Gurb http://www.gurb.net/</p> XIX-XXI <p>L'Arxiu Municipal de Gurb es troba ubicat en una dependència de l'Esperança, seu de l'Ajuntament. L'arxiu municipal de Gurb conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals des del segle XIX(1835) fins a l'actualitat, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. L'arxiu municipal de Gurb consta de 6271 registres i 1596 unitats documentals equivalents a 199.14 metres lineals i la documentació es classifica en les seccions següents: 101 AJUNTAMENT 1835 - 2010 01 ADMINISTRACIÓ GENERAL 1870 - 2010 02 HISENDA 1835 - 2010 03 TRESORERIA 1881 - 2009 04 SERVEIS SOCIALS 1937 - 2003 05 SANITAT 1944 - 2008 06 OBRES I URBANISME 1923 - 2009 07 SEGURETAT PÚBLICA 1855 - 2006 08 SERVEIS MILITARS 1845 - 2002 09 POBLACIÓ 1854 - 2009 10 ELECCIONS 1917 - 2009 11 ENSENYAMENT 1880 - 2008 12 CULTURA 1976 - 2009 13 SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT 1884 - 2010 14 COL·LECCIONS FACTÍCIES 1923 - 2008 201 JUTJAT DE PAU 1841 - 1999 301 DELEGACIÓ LOCAL FET Y DE LA JONS 1939 - 1974 302 HERMANDAD SINDICAL DE LABRADORES 1941 - 1982 303 ASSOCIACIÓ DE DEFENSA SANITÀRIA GURB-SANT BARTOMEU DEL GRAU 2001 - 2003 304 FONS DE LA COMUNITAT DE PROPIETARIS DE GURB 1972 - 1992</p> 08100-219 Parròquia de Sant Andreu de Gurb <p>L'Arxiu Municipal de Gurb forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2006. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.</p> 41.9399100,2.2438200 437316 4643381 08100 Gurb Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2021-04-12 00:00:00 Jordi Compte 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
75336 Goigs de la marededéu de Palau https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-marededeu-de-palau XX <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Marededéu de Palau, que es venera a l'església de Santa Maria de Palau, de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de la talla de la Marededéu de Palau flanquejat per dos petits dibuixos d'àngels. A la part central hi ha les estrofes de lloança i les pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció i al seus favors; a la part inferior hi ha una oració, i la partitura amb la música dels goigs. 'Puix sou Reina de la pau i de terra i cel Senyora: SIGUEU NOSTRA PROTECTORA VERGE SANTA DE PALAU. GRANOLLERS té des d'antic al Serrat rica Capella vostra imatge tota bella presideix l'altar molt ric. Que amorosa vigilau nostra plana encantadora! Cada llar patriarcal d'eixa gran feligresia és com rica pedreria que us corona el front reial. Bell dosser és el cel blau que us vesteix de llum, Senyora. La més bella entre les flors us cantem, o Rosa vera, i venim amb gran dalera per flairar vostres olors. De les valls lliri suau, floriu sempre a nostra vora. Sou l'estrella del matí que nova alba ens anuncia. Vós causeu nostra alegria que és Jesús, el Sol diví. Vós que als braços el portau sigueu sempre nostra Aurora. Per l'aplec, a vostre altar el jovent, devot s'atança i a Vós prega amb l'esperança de fundar una nova llar. Vós dels cors teniu la clau, d'amors purs sou donadora. Amb sos cants, àngels i ocells us aclamen molt formosa, i aquest càntic a l'Esposa repetim fent chor amb ells. Ja que nostre cant us plau us el fem sentir a tot hora. Cada jorn al vesprejar sentiu precs de totes bandes i us adormen les garlandes del Rosari en cada llar. Amb quin goig us coronau del Roser que mai s'esflora. Vós oïu els nostres clams quan més tristes són les hores, quan ses dents devoradores l'aixut clava en nostres camps. El present ens enviau de la pluja benfactora. Pedra, llamps i temporals vostra mà sempre els atura, allunyeu Vós la malura que amenaça els animals. Des de el cel on Vós regnau sou la nostra Salvadora. En sentir venir la mrt, si sou Vós el nostre auxili, deixarem aquest exili per volar al millor port. Guieu Vós la nostra nau cap al cel que'l cor anyora. En aquell moment feliç lliures ja de nostres llaços, volarem a vostres braços que ens duran al Paradís, O, que dolça i que suau l'abraçada acullidora. La parròquia a Vós acut, concediu-li fe arrelada, feu que visqui arrecerada al Palau de fortitud. Com a Reina a Vós escau acollir a qui us implora. Puix al cel hi ha goig i pau i en la terra tot hom plora: SIGUEU NOSTRA PROTECTORA VERGE SANTA DE PALAU.'</p> 08100-230 Parròquia de Sant Esteve de Granollers <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Aquesta edició dels goigs es va imprimir a JOANNES, Episcopus vicensis, el 6 d'abril de 1946.</p> 41.9847800,2.2563500 438398 4648354 1946 08100 Gurb Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons bibliogràfic Privada accessible Religiós 2020-01-28 00:00:00 Jordi Compte 57 3.3 24 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
75337 Goigs de Sant Andreu de Gurb https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-de-gurb XX <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Andreu, apòstol, patró de l'església de Sant Andreu de Gurb. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Andreu amb la creu en aspa, atribut del seu martiri, flanquejat per dos gerros florals. A la part central hi ha les estrofes de la vida del sant i de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; a la part inferior hi ha una oració, i la partitura amb la música dels goigs. 'Puix son de gran valia els vostres precs a Déu: Gurb, sempre en Vós confia, Apòstol Sant Andreu. Betshaida, marinera, breçant-vos us somriu i amb vostre germà pere de pescador exerciu. Mirant la llunyania nou horitzó us atreu. Amb quina il·lusió al rostre seguiu al Precursor, mes quan, signant-lo, us mostra a Crist el Redemptor, la vostra fesomia ha pres un nou relleu. S'adrecen vostres passos fins a trobar Jesús quan Ell us obrí els braços s'estreny tan fort el nus que res, des d'aquell dia, del seu costat us treu. Que n'apreneu de coses vivint al seu costat! L'amor us fa de roses la creu d'apostolat. al lloc on us envia hi aneu pel camí breu. A Patras, ciutat grega, porteu la nova llum. El poble a Vós s'entrega mes el tirà es consum buscant, amb fellonia, dels càstigs, el més greu. Igual que al vostre Mestre la Creu us posa a punt mes Vós, alçant la destra dieu: - al seu damunt al cel faré via de dret cap al meu Déu. Davant la vostra Imatge el nostre poble acut. Pel vostre Patronatge no ens denegueu l'ajut. Sigueu el nostre guia quan tot, entorn, distreu. Doneu-nos la noblesa de vostra decisió, seguint, amb enteresa, la nostra vocació. Ens manca coratgia i el nostre impuls és lleu. Mireu quina ampla plana s'estén a vostres peus. Si la virtut hi grana, en mig dels seus conreus el cor de la masia bateguerà per Déu. De pesta i de malura lliureu tot el varal. Si un mal núvol s'atura damunt del termenal per vostra pagesia torneu-lo aigua o neu. Puix són de gran valia els vostres precs a Déu: Gurb sempre en Vós confia Apòstol Sant Andreu.'</p> 08100-231 Parròquia de Sant Andreu de Gurb <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Aquesta edició dels goigs es va imprimir a Tipografia Balmesiana, a Vic el 1964, promogut pels 'Amics dels Goigs de Vich'. La lletra i la música són de Mn. Adjutori Vilalta, prev.</p> 41.9553900,2.2220300 435525 4645116 1964 08100 Gurb Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons bibliogràfic Privada accessible Religiós 2020-01-28 00:00:00 Jordi Compte Lletra i música: Mn. Adjutori Vilalta, prev. 57 3.3 24 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
75338 Goigs de Santa Perpètua https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-perpetua XX <p>Es tracta dels Goigs en honor a Santa Perpètua, patrona de l'església de Santa Perpètua de Gurb. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Perpètua, amb els atributs del seu martiri, flanquejat per dos motius florals. A la part central hi ha les estrofes de la vida de la santa i de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; a la part inferior hi ha una oració. 'Sempre séreu celebrada De la Fé gran defensora, Perpetua, Màrtir sagrada, Siau nostra intercessora. Erau de vint y dos anys Quant Severo Emperador Sesahogá son furor Ab Vos y ab vostres cmpanys; Tanta rabia y forsa armada Vos fèu mes mereixeradora: etc. En la presó detinguda Per tentar vostra constancia Del temor véureus' vensua; Mes allí sou batejada Benehint tal felís hora: etc. Del Cel mòlt afavorida Per medi de grans visions Sabéu que en tribulacions Acabaréu vostra vida; Deixantvos fortificada La gracia consoladora: etc. Lo fillet que tanta pena Vos daba, tenintlo ausent Recobráreu, y al moment De alegria quedáu plena, Quant de est modo acompanyada La trista sort seus ‘ milllora! Etc. En la escala fins al Cel, Que, á qui vol pujarla, espanta, Fixáu vostra débil planta Sens cap temor ni recél; Essent dalt, sòu recreada Ab un jardí que enamora: etc. Gustant allí la dulsura Del celestial menjar, En vá os intenta enganyar Ja l' temor; ja la blandura: No os veurá lo Pare mudada Quan las mans vos besa y plora: etc. Arribá per fi lo dia De sèr llansada á las fieras “Ja tens mon cor, lo que esperas” Diheu ab mòlta alegria; Trobantvos tant alentada Vostra pena se minora: etc. No habent mort en tal torment Com qui de un fort sòn desperta, De queus' han ferit, sòu certa Los cruels estragos veyent; Clamáu ab veu esforsada 'Ara de patir es hora: etc.' Acceptan mòlt animsa Lo colp quel sayó vos dona, Y ab ell rebéu la corona Queus fá per sempre ditxosa; Queant axí degollada Dels tirans triumfadora: etc. Martiri tant consumat Fá que ab Cristo mòlt podéu Perque nostres camps guardéu De tota calamitat Véu sa oració despatxada Qui vostre favor implora: etc. Puig que com á sa Advocada Aquest Polbe vos adora: Perpetua, Mártir sagrada Siau nostra intercessora.'</p> 08100-232 Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Aquesta edició dels goigs es va imprimir a Bellapuig d'Igualada.</p> 41.9980500,2.2182600 435256 4649855 08100 Gurb Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons bibliogràfic Privada accessible Religiós 2020-01-28 00:00:00 Jordi Compte 57 3.3 24 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
75339 Goigs de Sant Esteve de Granollers https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-de-granollers XX <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Esteve, protomàrtir, patró de l'església de Sant Esteve de Granollers. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Esteve amb el llibre i la palma del martiri, flanquejat per dos gerros florals. A la part central hi ha les estrofes de la vida del sant i de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; a la part inferior hi ha una oració. Al revers hi ha la paràfrasi d'una epístola que es llegia en llengua vernacla a les esglésies de Catalunya el dia de Sant Esteve Protomàrtir. 'Oh Protomàrtir gloriós, de Jesucrist molt amat: Als qui us demanen socors sigueu-los sempre advocat. - Vostra vida fou perfecta de virtuts molt resplandent sens vicis, l'ànima neta, molt pur, cast i continent: Per custodi virtuós de viudes sou nomenat Als qui us demanen... - Ple de gràcia i fortalesa mogut de l'Esperit Sant, predicàveu amb fermesa la fe viva declarant: Molts creuen en Déu per Vós i tenen el cel guanyat. Als qui us demanen... - Del vostre rostre sagrat molta resplandor n'eixia; tothom estava admirat, que de un àngel pareixia: Rabiaven els traïdors veient tanta claredat. Als qui us demanen... - Molts prodigis senyalats per vostra virtut s'obraren; els jueus mancomunats contra Vós s'amotinàren: Cridant amb molt grans furors fóreu tret de la ciutat. Als qui us demanen... - Allí els cels oberts veiéreu patint el cruel turment de pedrada, que rebéreu per Jesús alegrement El qui, per fer-vos favor se us mostra de peus posat. Als qui us demanen... - Amb molt amor imitàreu a Jesús omnipotent, al qual humilment pregàreu per als qui us daven turment: Sant Pau, per vostres clamors és apòstol consagrat. Als qui us demanen... - Defensant la fe moriríeu de Jesucrist nostre Déu, per Ell la vida aborríreu qui per tot morí en la creu: Per sos soberants amors i per vostra caritat. Als qui us demanen... - Vostre sant cos sepultat per la gent que bé us volia llarg temps estigué guardat amb molta santa companyia: De tots aquells Sants qui amb Vós els fruits de glòria han guanyat. Als qui us demanen... - Trobàren vostre sant cos molt miraculosament, que donant suaus olors curaba a infinita gent; Fou un cas meravellós per l'Església venerat. Als qui us demanen... - A vostres fidels devots protegiu en tot moment; acompanyeu-nos a tots cap al port de salvament: Davant Déu sou poderós per guardar-nos del pecat. Als qui us demanen... - Oh Patró nostre coronat de Déu gaudint el repòs: Sigueu-nos sempre advocat Sant Esteve gloriós.'</p> 08100-233 Parròquia de Sant Esteve de Granollers <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Aquesta edició dels goigs es va imprimir a Tipografia Balmesiana, a Vic.</p> 41.9765500,2.2748100 439919 4647427 08100 Gurb Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons bibliogràfic Privada accessible Religiós 2020-01-28 00:00:00 Jordi Compte 57 3.3 24 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
75372 Goigs de Santa Fe de Vilagelans https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-fe-de-vilagelans XX <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Fe, verge i màrtir, que es venera a la capella del Castell de Vilagelans de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Fe amb la palma del martiri, flanquejat per motius geomètrics. A la part central hi ha les estrofes de la vida de la santa i de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; a la part inferior hi ha una oració. 'Puig la vostra fe provocada el martiri us meresqué: Sigueu la nostra advocada gloriosa Santa Fe. Noble ja de naixement fóreu de nació francesa Us dotà l'Omnipotent d'una extremada bellesa. Amb tot la vostra puresa sempre ferma es mantingué. Sigueu etc. Bon exemple haveu donat malgrat els vostres pocs anys; menyspreeu la vanitat del món o dels seus enganys, dirigint vostres afanys a Jesús, el suprem bé, Sigueu etc. Quan atravessava França aquell cruel Dacià us va temptar, amb l'esperança de poder-vos enganyar. Vós no vàreu renegar de l'únic Déu verdader. Sigueu etc. Mostreu molta coratgia contestant amb gran valor que és sols Déu qui mereixia tot el culte i tot l'amor; Crist és nostre redemptor tota gràcia d'Ell ens ve. Sigueu etc. Oint la vostra resposta Dacià promesa us feu, si deixàveu la fe vostra i la llei del nostre Déu, donar-vos quant vós volgueu tots els plaers que el món té. Sigueu etc. No acceptàreu les promeses ni els plaers que ell us donava, ni teméreu les crueses del turment que us esperava; el cor vostre fort estava i l'esperit molt serè Sigueu etc. Us feu posar a les graelles aquell tirà molt furiós, fent encendre sota d'elles un foc motl viu i horrorós, el vostre cor valerós ja mai la força perdé. Sigueu etc. Més la gràcia mai no manca a qui la invoca amb anhel, Déu una coloma blanca va fer baixar des del cel que apagà aquell foc cruel que el vil Dacià encengué Sigueu etc. Amb sant Cristòfol gloriós, sant Prim i sant Felicià, el prefecte molt furiós llavors us feu degollar; la vostra ànima volà al vostre Espòs verdader Sigueu etc. Des de l'eterna morada, Santa Fe, doneu, si us plau una benigna mirada sobre d'aquest món esclau; doneu-li la vostra pau amb abundància de bé. Sigueu etc. La parròquia és ben guardada puix vós desvieu els llamps; guardeu-la de la pedregada i d'eixut els nostres camps; acolliu els nostres clams si ha d'ésser pel nostre bé. Sigueu etc. Que rebin nostres masies les gràcies de vostres mans, doneu pas als nostres dies, feu-nos ben perseverants; des d'aquí Vilagelans feu-nos vós tanta mercè. Sigueu etc. Puig la vostra fe provocada El martiri us meresqué: Sigueu la nostra advocada Gloriosa Santa Fe'</p> 08100-266 Parròquia de Sant Esteve de Granollers <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> 41.9765300,2.2878800 441002 4647416 08100 Gurb Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons bibliogràfic Privada accessible Religiós 2020-01-28 00:00:00 Jordi Compte 57 3.3 24 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
75373 Goigs de Sant Roc https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-roc-0 XX <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Roc, confessor, que es venera a la capella de Sant Roc de la parròquia de Sant Andreu de Gurb. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha una foto de l'altar amb la imatge de Sant Roc flanquejada per dos dibuixos en marcs circulars, a l'esquerra la capella de Sant Roc i a la dreta l'església de Sant Andreu de Gurb. A la part central hi ha les estrofes de la vida del sant i de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; a la part inferior hi ha una oració. 'Pel devot que ab fé us implora advocat intercessor: Protegiunos a tothora oh! Sant Roch, nostre Patró. De Montpeller fill insigne virtuós y penitent, per gorir febre maligne us donà Déu valiment: fou del cel la gran penyora que us valgué l'admiració: Protegiunos... Rebutjareu gran herencia per anar pel mon captant y tement vostra presencia tota pesta's va allunyant; en la Creu confortadora trovareu aqueix gran do: Protegiunos... Ab heroica valentia exerciu la caritat, en Toscana y Rumania assistint al apestat; l'epidemia que us acora accepteu ab fruïció: Protegiunos... En cabanya prodigiosa vostre hospici habeu trobat hont isqué font abundosa que us tornà la sanitat; font de gracia redemptora que us lliurà de corrupció: Protegiunos... Vostre esprit may defallia meditant en sant repòs, l'aliment de cada dia us dú el cá meravellós; vostre fe encoratjadora may soptà la temtació: Protegiunos... A la patria retornareu enardit de sant valor, la presó ab gust acceptareu per morir en dur rigor; fou per Vos la dolça hora dar la vida pel Senyor: Protegiunos... Vostre cos tot resplandia ab clarors de santedat, devotíssim de Maria, aprop seu us te posat; perxó us reb enternidora l'endemà de sa Assumpció: Protegiunos... Quan la pesta arrebassava de les llars el dolç comfort, aqueix poble a Vos clamaba y'l salvareu de la mort; perxó Gurb ara us honora y us té gran veneració: Protegiunos... Sayts y Puig y altres masies de vostre culte els hereus, preserveu de malalties benehiu els seus conreus; a aqueix poble que us adora deu cullita en abundó: Protegiunos... Quan bramuli la tempesta feridora ab els seus llamps, ofegueu sa veu funesta que amenassa els nostres camps; tota pesta destructora allunyeu, Sant defensor: Protegiunos... Pel devot que ab fé us implora advocat intercessor: Protegiunos a tothora oh! Sant Roch, nostre Patró.'</p> 08100-267 Parròquia de Sant Andreu de Gurb <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Aquesta edició dels goigs es va imprimir a Tipografia Balmesiana, a Vic.</p> 41.9604600,2.2187200 435256 4645681 1917 08100 Gurb Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons bibliogràfic Privada accessible Religiós 2020-01-28 00:00:00 Jordi Compte 57 3.3 24 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
75383 Goigs de la Mare de Déu de la Bona Sort https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-bona-sort-1 XX <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Marededéu de la Bona Sort, que es venera a l'església parroquial de Sant Esteve de Granollers. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha una representació de la talla de la Marededéu de la Bona Sort. A la part central hi ha les estrofes de lloança i les pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció i al seus favors; a la part inferior hi ha una oració, i la partitura amb la música dels goigs. 'Puix la llum de vostra cara És l'estel del nostre nord: AMPAREU-NOS DOLÇA MARE VERGE DE LA BONA SORT. Déu mateix, qui us elegia per la Mare del Fill seu, Mare nostra, us fa, Maria, quan diem: Mare de Déu. Amb noblesa tan preclara, eximiu els precs d'exhort. Ja viviu a casa nostra des d'enllà de l'antigor i us veiem, encara, al rostre plenitud de formosor. Com si fos, talment, suara, sempre és viu aquell record. Com l'estrella que il·lumina els tres Reis de l'Orient, vostre Nom és llum divina en un món de fe morent. Ell ens sigui, igual com ara, sempre venturós ressort. A l'entorn de vostra imatge aviveu la nostra fe, que el pecat, espès celatge, no ens amagui el cel serè. Mai de Vós, ni adesiara, ens separi un desacord. Quan l'amor es torna rosa i la mare espera un fill, a la vostra falda el posa per lliurar-lo de perill. Fruit d'amor que així es prepara a tots vents madura fort. Quan enllà del vostre viure se'ns bifurquen els camins, en el vostre dolç somriure les doncelles i fadrins busquen llum serena i clara per no emprendre un camí tort. A l'infant en sa orfenesa i a la viuda en son dol els doneu la fortalesa, l'esperança i el consol. Pel dolor que els aclapara Vós teniu sagrat conhort. Quan els vells corven l'espatlla sota el pes feixuc dels anys, per mirar, de prop, la ratlla de la vida i sos afanys, vostra mà no els desempara per donar-los-hi suport. En la mar avalotada d'aquest món en desgavell el sacseig de cada onada fa cruixir el més ferm vaixell. Quan la nostra nau avara, dolçament guieu-la a port. Granollers serà en la Plana campió de la virtut si és la vida cristiana nostra ensenya i nostre escut. Vostre amor tot ho repara; ensenyeu-nos eix deport. En l'afany sagrat i noble “L'ideal d'un món millor”, cada llar del nostre poble trobi en Vós diví esperó. Ai del món, que plora, encara dels seus mals la greu dissort. Beneïu, ben generosa, les masies del contorn compadint-les, pietosa, les suors de cada jorn. Abundós i sense tara sigui el fruit del camp i l'hort. Amb l'amor que ens vetlleu ara, quan arribi nostra mort... AMAREU-NOS DOLÇA MARE VERGE DE LA BONA SORT'</p> 08100-277 Parròquia de Sant Esteve de Granollers <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Aquesta edició dels goigs es va imprimir el 13 de gener de 1974.</p> 41.9765500,2.2748100 439919 4647427 08100 Gurb Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons bibliogràfic Privada accessible Religiós 2020-01-28 00:00:00 Jordi Compte 57 3.3 24 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
52521 Fons d'imatges referent a l'Hospitalet del Centre Excursionista de Catalunya. https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-del-centre-excursionista-de-catalunya <p>http://mdc1.cbuc.cat/</p> XX <p>Al Centre Excursionista de Catalunya es conserven fotografies procedents de fons privats i del fons, Estudi de la Masia Catalana, amb un total de 31 fotografies: Germà Garcia i Fernàndez (1942): Interior de l'església de Santa Eulàlia de Provençana 1993, (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1272); L'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1268); Portal de la façana oest de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1271). Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): Jardí abandonat d'una masia (AFCEC_GENOVART_X_2075); Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_X_0182); Xiprers a l'ermita de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_E_0553) Josep Adroer: Mur exterior, portal i part de la façana de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1670); Desconegut (entre 1900 i 1920): Porta romànica de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_XXX_C_1457); Vintró i Casallachs, Juli, 1863-1911: Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_VINTRO_DV_008-00382); Gallardo i Garriga, Antoni, 1889-1943: Portal exterior i façana de Can Alòs (AFCEC_EMC_X_7134); Josep Puntas i Jensen, 1887-1962 : Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0193); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0192); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0198); Posta de sol al delta del Llobregat AFCEC_PUNTAS_X_0195); Estany de la Farola (AFCEC_PUNTAS_X_0197); Royo i Crespo, Eduard: Vista d'un carrer i la parròquia d'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_ROYO_X_0359); Bonet i Garí, Lluís, 1893-1993 : Vista general de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1669).</p> 08101-307 Centre Excursionista de Catalunya (Carrer del Paradís, 10-12 - 08002 Barcelona) <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'iustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> 41.3593800,2.0997000 424696 4579044 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya. 98 55 3.1 13 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
52522 Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-la-biblioteca-de-catalunya http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany XX En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un total de 26 fotografies estereoscòpiques de 6x13 cm, procedents del Fons Salvany: Al pontet de la casa Espanya d'Hospitalet de Llobregat (SaP_676_06); Altar del Sant Crist a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_02); Capella lateral de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_13); Casa Als a Santa Eulàlia (SaP_737_11); Casa de la Remunta a l'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_08); Caseta de la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_05); Església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet (SaP_095_09); Façana de la Casa Espanya a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_03); Façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_10); Família del Jaume Mestres (SaP_629_05); Festa a casa del Jaume Mestres (SaP_894_04); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_09); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_10); Interior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_11); Interior de l'església de Santa Eulàlia a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_739_06); Jardí de la rectoria a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_03); Modistes, Les (SaP_629_06); Retrat de la Teresa Cañameras amb el Jaumet (SaP_704_04); Sortida dels nuvis (SaP_629_04); Sota l' ombra a la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_04); Torre a la Bordeta (SaP_095_10); Trona i altar a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_01); Vista des de la casa del Jaume Mestres (SaP_894_05); Vista del llac i la façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_11); Vista exterior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_12). 08101-308 Biblioteca de Catalunya (C. de l'Hospital, 56; 08001 - Barcelona) La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. 41.3596500,2.0994700 424677 4579074 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52522-foto-08101-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52522-foto-08101-308-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891. Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on va coabora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les seves fotografies tenen el format estereoscòpic, de 6 x 13 cm, tècnica emprada en aquella època però amb una qualitat excepcional. Les imatges seleccionades formen part del fons de la BC. 98 55 3.1 13 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
52523 Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'IRMU https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-lirmu <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/monagrari</p> XX <p>El fons de l'arxiu del Món Agrari relacionat amb L'Hospitalet de Llobregat consta de 9 fotografies en paper procedents de l'arxiu familiar Elena Viusà Vinyals: Batuda a l'era de Cal Miquel del Ros, any 1956-1957. Núm. d'identificador 1854. Berenar vora el riu. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-45; núm. d'identificador 1859. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-1945. Número d'identificador 1858. El noi gran de cal Miquel del Ros amb el mosso de confiança de la casa anomenat 'el manyo' (que va treballar-hi durant 45 anys) enganxen el cavall al carro. Identificador 1862. Família amb tartana. Identificador 1860. El carro de cal Miquel del Ros fent el recorregut dels Tres Tombs per un carrer de la vila vella, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1856. El carro de cal Miquel del Ros davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1855. Una de les noies que ajudaven a les tasques domèstiques de la masia. Identificador 1861.</p> 08101-309 Institut Ramon Muntaner - Mas de la Coixa Rotonda Eix de l'Ebre. N-420, s/n (43770 Móra la Nova) <p>El món agrari a les terres de parla catalana, està promogut per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural. Està composta per un fons d'imatges de més de 3.000 fotografies provinents de centres d'estudis, fons particulars, etc.</p> 41.3595300,2.0996300 424690 4579061 1950 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana va ser constituït el mes de juliol de 2003 i té la seva seu a Móra la Nova. Aquesta entitat neix d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes d'investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d'estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l'estudi de la història, el patrimoni cultural i natural i les ciències socials i humanístiques i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal. 98 55 3.1 13 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
52524 Fons documental referent a l'Hospitalet de Llobregat de la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-la-biblioteca-de-catalunya http://www.bnc.cat/pergamins/detall?registre=20383 http://www.bnc.cat/pergamins/detall?registre=18326 XVI A la Biblioteca de Catalunya es conserven dos pergamins, amb les referències Perg. 5 GF, Reg. 18326, i Perg. 404, Reg. 20383 respectivament. El primer d'ells està datat de 1572. Es tracta d'una Insolutumdació. S'hi descriu com Joan Duran, pagès de Santa Eulàlia de Provençana reconeix a Martí Joan Franquesa, cavaller barceloní i conseller reial, que li deu 375 lliures i 14 sous conjuntament amb Pere Oliver, també pagès del mateix lloc, com a termini d'un deute total de 1.200 lliures que és el preu de la 'Torre Llampada' amb els seus annexos i propietats que li han comprat, i li paguen el termini amb dos censals morts, que s'especifiquen. El segon dels pergamins es tracta d'una permuta (1585). Joan Jaume Vinyals, pagès de Sant Vicenç de Sarrià, en compliment de la permuta que ha acordat amb Francesc Femades, li fa donació d'un terreny a l'Hospitalet de Llobregat 08101-310 Biblioteca de Catalunya (C. de l'Hospital, 56; 08001 - Barcelona) La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. 41.3653900,2.1193700 426348 4579694 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 56 3.2 13 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
52528 Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'Arxiu Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-larxiu-mas <p>http://amatller.org/ca/archivo-mas</p> XX <p>Fons gràfic on consten fotografies relacionades amb l'art religiós procedent de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet. Hi figuren 37 taules llistades entre les quals hi ha les taules renaixentistes exposades l'any 1953 i que es van salvar de la crema de la Guerra Civil i una taula amb la representació de sant Ramon de Penyafort - «san Pedro Martir o sant Ramón de Penyafort», s'escriu -, la fotografia de la qual és consultable en blanc i negre a l'arxiu d'aquesta institució. La imatge crida l'atenció. Per una banda, perquè no es troba entre la col·lecció de pintura del Museu d'Història de L'Hospitalet - no hi entrà mai, tal com palesa el registre d'entrada de les taules al flamant Museu de L'Hospitalet l'any 197174 -, i perquè tampoc no formà part de l'exposició realitzada el 1953 a la sala municipal del terme. Possiblement, la pintura fou adquirida per algun particular entre l'any 1936 i el 1953 - pensem que la seva desaparició s'ha d'emmarcar en aquesta cronologia perquè suposem que les fotografies de les taules foren fetes per J. Gudiol després del juliol de 1936, quan ja havien estat desmuntades dels respectius plans de cadascun dels retaules que integraven.</p> 08101-314 Institut Amatller d'Art Hispànic (Passeig de Gràcia, 41 - 08007 Barcelona) <p>Adolf Mas Ginesta (Solsona, 1860 - Barcelona, 1936) era originari d'una família vinculada al mon del dret. Finalment, va dedicar-se al que havia estat la seva passió des de ben petit: la fotografia. L'any 1902, després d'uns anys com a director d'un establiment comercial de Barcelona i com a repòrter, obrí el seu propi negoci amb el nom d'Arxiu Mas , especialitzat en la documentació gràfica del patrimoni històric-artístic. Era membre de la colla dels Quatre Gats, i el seu amic, Ramon Casas, li dibuixà els rètols de la nova empresa. Un dels seus primers clients fou Josep Puig i Cadafalch, que li encarregà fotografiar la seva obra arquitectònica, per a il·lustrar una publicació que presentà en el Congrés Internacional d'Arquitectura, celebrat a Madrid, l'any 1904. Fou també Puig i Cadafalch qui l'ajudà a definir el sistema d'organització de l'arxiu. Els negatius estan classificats en sèries diferents, segons les seves dimensions (A - 24 x 30 cm / B - 18 x 24 cm / C - 13 x 18 cm / ... ...) i es numeren de manera seqüencial en els respectius llibres de registre a mida que es van incorporant a l'arxiu. En aquests llibres es recull l'any i el lloc de realització, així com la documentació essencial del que representen. Com a índex principal del seu fons de negatius, Adolf Mas va crear un fitxer amb còpies positives de mida postal (9 x 12 cm), ordenades segons la localització dels monuments o les obres representades, amb una organització, primer per províncies, després alfabèticament per poblacions i una subdivisió final per vistes generals, edificis religiosos i civils, museus, institucions i col·leccions públiques i privades.</p> 41.3596100,2.0995600 424684 4579070 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 55 3.1 13 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
52626 Pergamí de la vil·la Provençana https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-la-villa-provencana <p>GONZALO, Pilar (2008). Celebració del milcentenari de la via Provençana; dins Primera plana, del 24 de novembre del 2008, pp. 3. JUNYENT i SUBIRÀ, Eduard (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic, segles IX-X. vol. I. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs i Arxiu, Biblioteca i Museu Episcopals de Vic, pp. 41-42.</p> X <p><span><span><span><span>Pergamí on se cita per primera vegada el topònim Provençana, on els esposos Bonemir i Ermessenda venen, al prevere Radulf, fill del compte Guifré [El Pilós], una casa i dues mujades de terra al terme de la via provençana, al territori de Barcelona, per dotze sous. El text diu així: 'In nomine Domini. Ego Bonemirus et uxor mea Ermesinda, vinditores tibi Radulfo presbitero filio Vvifredo comité emtore. Consta nos tibi vindere deveremus sicuti et vindimus tibi. Per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus nos tibi kasa cum cur[te] simul cum terra modiatas II, qui nobis avenit per comparacione, qui est kasa simul cum terra in territorio Barcinonense, in termino de villa Provencana, qui afrontat ipsa kasa simul terra de circi in terra de Quimera, et de aquilonis in terra de Adriano, et de meridie in terra Maurecado, et de occiduo in terra erma. Quantum infra istas afrontaciones includunt sic vindimus tibi ab intecre, una cum exio vel recresio suo in aderato et definito precium solidos XII tantum, quod tu emtor nobis dedisti et nos vinditores de presente manibus nostris recepimus, et nikilque de ipso precium apu(t) te emtore non remansit est manifestum. Quem [vero] ipsa kasa simul cum terra de nostro iure in tuo tradimus potestatem per avendi, vivendi seu etiam comutandi et quiquit exinde agere, facere vel iudicare volueris in Dei nomine abeas potestatem. Quod si nos vinditores vel quislibet homo qui contra hanc ista karta vindicionis venerit ad inrumpendum aut nos venerimus, inferam vel inferamus ad parti tue quantum aput eo tempore inmeliorata fuerit, dupla tibi perpetim abitura, et in antea ista karta vindicio firmis astabilis permaneat modo vel omnique tempore. Facta karta vindicio IIII kalendas setembrii, anno XI regnante Karulo rege post hovitum Odonis regi. Sig+num Bonemirus. Sig+num Ermesinda, qui simul in unum karta vindicione fecimus et testes firmare rocavimus. Sig+num Auderioc. Sig+num Starifredo. Sig+num Anseleico. Sig+num Alelsindo. Romanus presbiter, qui anc karta vindicione scripsi cum literas superpositas in verso III, sub die et anno quod supra. Les seves mesures són 25, 5 x 15 cm i es troba dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic (AC, cal. 6, núm. 2130).</span></span></span></span></p> 08101-304 Arxiu Episcopal de Vic <p>A la zona, que actualment forma part del barri de Santa Eulàlia, es va establir el primer nucli poblacional que, amb els anys, es converti­ria en l'actual L'Hospitalet. El nucli habitat rebia el nom de Via Provençana, un topònim que ha arribat fins als nostres dies, situat a l'est del terme municipal i on posteriorment es va erigir l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. El nom prové de l'època romana, en referència a una casa romana (via) el propietari de la qual es deia Provius o Proventius. Les restes d'aquesta casa es troben a sota l'església. En aquella època L'Hospitalet era una zona de frontera entre els comtats francs i Al-Andalus, una frontera que es manté durant 250 anys i que converteix la zona en un espai lliure que depèn del comte de Barcelona i no de la noblesa feudal. El comte va fomentar l'arribada de pobladors mitjançant una norma que establia que una persona que treballava una terra durant 30 anys en passava a ser propietària.</p> 41.3651400,2.1185500 426279 4579667 908 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52626-foto-08101-304-2.jpg Física Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2021-07-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'any 2008 l'ajuntament va celebrar el 1100 aniversari de la ciutat i el museu va organitzar un seguit d'activitats que incloïen el préstec temporal del document per part del Bisbat de Vic, que va permetre la seva restauració i la seva exposició temporal al hall de l'ajuntament. Imatge del pergamí cedida per l'Arxiu Episcopal de Vic. 85 56 3.2 13 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
52627 Fons cartogràfic referent a l'Hospitalet de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya www.icgc.cat XVIII-XXI Conjunt d'una vintena de mapes datats entre 1782 i 2007 referents a la ciutat de l'Hospitalet. Es tracta de mapes topogràfics, planimètrics i resultants del vol de 1967. Es troben digitalitzats i, per tant, de consulta pública. Destaquen els següents: 1.-Mapa manuscrit, (núm. de registre Hospitalet_1642) en color, de 1782 amb la següent descripció: Mapa en que se representa como el Rio Llobregat antiguamente tenia su alveo en la oriental division del teritorio, que en el dia divide el Termino y Parroquia del Hospitalet, de la de Port que es Parroquia de Sans, y como en el decurso del tiempo haviendo dicho Rio (cerca de los anyos de 1080, i 1090) hecho salto, tomó su curso por la parte occidental de dicho territorio del Hospitalet. Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 2.-Plànol (núm. de registre: Hospitalet_1643) del projecte de conducció d'aigua potable del Torrent de Mas Cunill d'Esplugues a L'Hospitalet de Llobregat executat l'any 1867 per Eusebio Pa[reras]. Es tracta d'un manuscrit en paper tela, amb signatura de l'autor i aprovació del Governador, a escala 1:2.000 . Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 3.-Plano (núm. de registre Hospitalet_1644) con indicación de la zona inundable por el rio Llobregat en el término de Hospitalet. Està executat el mes d'abril de l'any 1906, i no es coneix l'autor. Es tracta d'un mapa manuscrit realitzat en paper tela a escala 1:30.000. Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 4.-Mapa planimètric de L'Hospitalet de Llobregat (núm. de registre RM.121596). Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1 :50 000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzat-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1 :100 000. Autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). 1914 5.-Mapa topogràfic de L'Hospitalet de Llobregat (núm. de registre RM.121606). Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1 :50 000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzat-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1 :100 000.Autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). 1914. 08101-305 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ( Parc de Montjuic - 08038 - Barcelona) L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. 41.3592600,2.0997500 424700 4579030 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. 98|94 56 3.2 13 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
52628 Fons d'imatges referent a l'Hospitalet de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya www.icgc.cat XX El fons fotogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de L'Hospitalet de Llobregat està format per quatre fons diferents, amb un total de 198 fotografies. 22 fotografies formen part del fons Família Cuyàs; 1 de la Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A; 166 fotografies obliques SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) i finalment 5 fotografies aèries (fulls de la Diputación Provincial de Barcelona). Es troben referenciades de la següent manera: Església Parroquail de Santa Eulàlia de Mèrida (RF.8665); Plaça de l'Ajuntament (RF.8666); església romànica de Santa Eulàlia de Provençana (RF. 8667); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (RF. 8668); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8669); Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8670); ermita de Bellvitge: mural de Nadal obra de Juan Commelarán (RF. 8672); monument a la Sardana (RF. 8673); ciutat satèl·lit de Bellvitge (RF. 8674); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge: any 1953 (RF. 8675); estació RENFE (RF. 8678; RF. 8679; RF.8680); convoi del Metro, línia V, estació Buixeres (RF. 8681; RF. 8682); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge: any 1953 (RF. 8676); els gegants (RF.8683; RF.8671; RF.8684; RF.8685; RF.8686); plafó ceràmic de Sant Jordi al Club de jublitats de la Torrassa (RF.8677). La Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A. una fotografia aèria de Cornelà i Hospitalet (Resgistre gràfic). Pel SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles), el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona va realitzar 60 fotografies aèries obliques, (RFSACE.502; RFSACE.499; RFSACE.501; RFSACE.1348; RFSACE.500; RFSACE.1348; RFSACE. 1349; RFSACE.1317; RFSACE.1318; RFSACE.1319; RFSACE.1320; RFSACE.1321; RFSACE. 1322; RFSACE. 1323; RFSACE.1933; RFSACE.1929; RFSACE.1931; RFSACE.1930; RFSACE.1934; RFSACE.1936; RFSACE.1932; RFSACE.2061; RFSACE.2066; RFSACE.2063; RFSACE.2059; RFSACE.2065; RFSACE.2060; RFSACE.2057; RFSACE.2058; RFSACE.2059; RFSACE.2062; RFSACE.14569; RFSACE.4393; RFSACE.4411; RFSACE.4390; RFSACE.4395; RFSACE.4396; RFSACE.4397; RFSACE.4403). També es localitzen les fotografies aèries de la província de Barcelona a escala 1:5 000 realitzades per Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. (Madrid): fulls 420-04-07; 420-04-08; 420-04-11; 420-04-12; 420-04-15; 420-04-16. 08101-306 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Parc de Montjuic - 08038 - Barcelona) L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. 41.3592700,2.0997500 424700 4579032 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. 98 55 3.1 13 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
52653 Fons històric de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-de-larxiu-municipal http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 XVIII-XX L'Arxiu Municipal és el responsable del disseny, administració, actualització i millora del sistema de gestió documental de l'Ajuntament de l'Hospitalet, amb la col·laboració de l'òrgan municipal amb competències en matèria de planificació i organització administrativa. Des d'aquesta perspectiva s'ocupa de recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents produïts per l'Ajuntament com a resultat de la seva activitat, per tal que puguin ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. Així mateix, vetlla per la integritat, la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, de titularitat pública o privada, incentivant l'ingrés de documents privats a l'Arxiu, en especial en forma de donacions sense cap contraprestació. En alguns casos, l'Arxiu actua d'ofici i rescata la documentació i la integra en el quadre de fons d'origen privat per ser objecte de tractament arxivístic. El principal fons custodiat per l'Arxiu és el produït per l'Administració municipal en exercici de les seves funcions des de 1716. Abasta prop de 8.800 m lineals (76.500 capses normalitzades d'arxiu definitiu i 1.777 plànols). A més, compta amb 80 fons d'origen privat amb un volum aproximat de 303 metres lineals de documentació, repartits en: - 10 fons de documents d'associacions i entitats (23 m lineals) - 8 fons de documents comercials i d'empreses (186 m lineals) - un únic fons de naturalesa patrimonial (15 m lineals) - 61 fons de documentació personal (79 m lineals) Els dipòsits de l'Arxiu preserven també prop de 181.000 fotografies, 1.380 documents audiovisuals, 11.400 cartells i altres grans formats, més de 18.000 programes de mà i altres petits formats, 1.652 documents cartogràfics antics... No podem deixar d'esmentar els recursos de la biblioteca pròpia de l'Arxiu, integrada pels més de 4.500 volums de la col·lecció local, els 1.850 de l'auxiliar i els 158 exemplars de la col·lecció antiquària. L'Arxiu ofereix així mateix als seus usuaris una rica hemeroteca constituïda per 283 capçaleres locals, 118 capçaleres de caràcter general i altres 70 revistes especialitzades. L'Arxiu ocupa les plantes 3a i 4a de l'edifici municipal del carrer del Cobalt (núm. 55-57); un total aproximat de 2.000 m2 distribuïts de la següent manera: - Onze dipòsits de documentació, deu dels quals equipats amb armaris compactes que sumen 1.600 m2 de superfície i una capacitat total d'emmagatzematge propera als 10.000 m lineals. - Una sala d'ingrés de 30 m2. - Una àrea de tractament arxivístic que suma 150 m2. - Despatxos, del personal tècnic i de la direcció, en total, 70 m2. - Una sala d'atenció al públic de 65 m2 amb setze punts de consulta i un ordinador per l'accés a documents conservats en formats electrònics. 08101-424 Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) L'origen de l'Arxiu històric cal buscar-lo en el naixement, l'any 1972, del Museu d'Història de l'Hospitalet; fundat i dirigit pel senyor Francesc Mercé. Una de les seves dependències és l'Arxiu Històric, per al qual el senyor Mercé selecciona la documentació municipal que considera de major interès per la recerca, i n'encarrega l'organització i la de les donacions privades que comencen a arribar al doctor Manuel Grau. Anys enrere, l'octubre de 1958, atenent al seu 'lamentable estado', era designat un auxiliar administratiu per assumir l'organització del llavors anomenat 'Archivo General' dependent de Secretaria. L'any 1986, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat subscriuen un conveni per impulsar l'Arxiu Històric, dirigit des d'aquest moment per Clara Parramon, i s'inicien les tasques de tractament arxivístic de la documentació i l'organització dels serveis pertinents. Però el gruix de la documentació municipal roman encara en aquesta època sota la responsabilitat de l'oficial de Secretaria. Vers l'any 1996 s'aconsegueix la unificació formal de l'Arxiu Administratiu i l'Arxiu Històric, sota la denominació d'Arxiu Municipal i integrat en la Secció de Patrimoni Cultural, juntament amb el Museu, dins de l'Àrea d'Educació i Cultura. La Carme Arranz n'assumirà la direcció per impulsar el Pla Arxivístic, elaborat sota la supervisió de l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona i aprovat finalment en 1998. El 2003 s'inaugura la nova seu de l'Arxiu al carrer del Cobalt, però no serà fins al 2008 que s'hi incorporaran definitivament tant els documents com el personal de l'antic Arxiu Històric. 41.3587400,2.1108400 425627 4578963 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52653-foto-08101-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52653-foto-08101-424-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet atén els seus usuaris de dilluns a divendres entre les 9:00 i les 14:00 h, excepte festius. D'acord amb la Llei 10/2001 d'arxius i documents, a tots els documents públics se'ls ha d'aplicar la normativa d'avaluació, a partir de la qual se'n determina la conservació per raó dels seus valors (cultural, jurídic...) o bé l'eliminació, transcorregut un període de temps establert. Com a norma general, els documents d'arxiu anteriors a l'1 de gener de 1940 són de conservació permanent, i pel que fa als documents posteriors a aquest data, la normativa estableix que cap document no pot ésser eliminat si no se segueix la normativa i el procediment establerts. D'altra banda, l'article 4 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal determina que 'les dades de caràcter personal han de ser cancel·lades quan hagin deixat de ser necessàries o pertinents per a la finalitat per a la qual han estat recollides o registrades' un cop transcorreguts els terminis de conservació previstos per les disposicions aplicables. 98 56 3.2 13 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
52654 Fons d'imatges de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-municipal http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 XX L'Arxiu Municipal és el responsable del disseny, administració, actualització i millora del sistema de gestió documental de l'Ajuntament de l'Hospitalet, amb la col·laboració de l'òrgan municipal amb competències en matèria de planificació i organització administrativa. Des d'aquesta perspectiva s'ocupa de recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents produïts per l'Ajuntament com a resultat de la seva activitat, per tal que puguin ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. Així mateix, vetlla per la integritat, la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, de titularitat pública o privada, incentivant l'ingrés de documents privats a l'Arxiu, en especial en forma de donacions sense cap contraprestació. En alguns casos, l'Arxiu actua d'ofici i rescata la documentació i la integra en el quadre de fons d'origen privat per ser objecte de tractament arxivístic. Entre el seu fons destaquen les 181.000 fotografies, 1.380 documents audiovisuals, 11.400 cartells i altres grans formats, més de 18.000 programes de mà i altres petits formats, 1.652 documents cartogràfics antics. 08101-425 Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) L'origen de l'Arxiu històric cal buscar-lo en el naixement, l'any 1972, del Museu d'Història de l'Hospitalet; fundat i dirigit pel senyor Francesc Mercé. Una de les seves dependències és l'Arxiu Històric, per al qual el senyor Mercé selecciona la documentació municipal que considera de major interès per la recerca, i n'encarrega l'organització i la de les donacions privades que comencen a arribar al doctor Manuel Grau. Anys enrere, l'octubre de 1958, atenent al seu 'lamentable estado', era designat un auxiliar administratiu per assumir l'organització del llavors anomenat 'Archivo General' dependent de Secretaria. L'any 1986, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat subscriuen un conveni per impulsar l'Arxiu Històric, dirigit des d'aquest moment per Clara Parramon, i s'inicien les tasques de tractament arxivístic de la documentació i l'organització dels serveis pertinents. Però el gruix de la documentació municipal roman encara en aquesta època sota la responsabilitat de l'oficial de Secretaria. Vers l'any 1996 s'aconsegueix la unificació formal de l'Arxiu Administratiu i l'Arxiu Històric, sota la denominació d'Arxiu Municipal i integrat en la Secció de Patrimoni Cultural, juntament amb el Museu, dins de l'Àrea d'Educació i Cultura. La Carme Arranz n'assumirà la direcció per impulsar el Pla Arxivístic, elaborat sota la supervisió de l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona i aprovat finalment en 1998. El 2003 s'inaugura la nova seu de l'Arxiu al carrer del Cobalt, però no serà fins al 2008 que s'hi incorporaran definitivament tant els documents com el personal de l'antic Arxiu Històric. 41.3587400,2.1108900 425631 4578963 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52654-foto-08101-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52654-foto-08101-425-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet atén els seus usuaris de dilluns a divendres entre les 9:00 i les 14:00 h, excepte festius. Hom pot consultar el calendari festiu actualitzat a https://seuelectronica.l-h.cat/185914_1.aspx?id=1. 98 55 3.1 13 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
52655 Fons referent a les parròquies de l'Hospitalet de l'Arxiu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-les-parroquies-de-lhospitalet-de-larxiu-diocesa-de-barcelona <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> XIX-XXI <p>A l'Hospitalet existeixen una quinzena de parròquies totes amb els seus llibres sacramentals i documentació pertinent. Però unes són més antigues que d'altres. Moltes es van crear a partir dels anys 40 del segle XX, per donar serveis litúrgics a les diferents onades migratòries que feien créixer la població. La més antiga i històrica és la de Santa Eulàlia de Provençana, que després es va traslladar a Santa Eulàlia de Mèrida. A l'Arxiu de l'Arquebisbat de Barcelona es guarda còpia de tots els llibres sacramentals: baptismes, matrimoni, òbits. Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a l'Hospitalet en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> 08101-426 Arxiu Diocesà de Barcelona (Carrer del Bisbe, 5 - Barcelona) <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> 41.3650100,2.1187300 426294 4579653 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2025-02-05 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 56 3.2 13 Patrimoni cultural 2026-05-29 05:27
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 195,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/