Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99882 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-municipal-de-piera | XX-XXI | <p>A l'Arxiu Municipal de Piera s'hi conserven unes 18500 fotografies. de temàtica entorn diversos aspectes del poble. Són instantànies datades des de principi del segle XX fins l'actualitat, tot i que majoritàriament són en color i de la segona meitat del segle XX. La temàtica gira entorn de diversos aspectes del poble de Piera, des de festes i actes diversos, indrets, etc.</p> | 08161-173 | Ajuntament de Piera. C. de la Plaça, 16-18. | <p>La major part de les fotografies de la segona meitat del segle XX són de les comunicacions que es feien al butlletí municipal.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | El fons no es troba inventariat. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 99884 | Fons documental de Mas Valencià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-mas-valencia | XIV-XX | <p>El fons patrimonial del mas Valencià es conserva a l'Arxiu Municipal de Piera. Conté la documentació que es va generar a la casa classificats en 33 carpetes. La més antiga és del segle XIV, tot i que majoritàriament és del segle XIX. Entre els documents hi ha testaments, capbreus, plets, censos, arrendaments, etc.</p> | 08161-175 | Arxiu Municipal. C. de la Plaça, 16-18. | <p>L'arxiu patrimonial del Mas Valencià va ingressar a l'Arxiu Municipal de Piera l'any 2002.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99884-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99884-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 100183 | Fons documental de Ca n'Aguilera a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-ca-naguilera-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XVIII-XIX | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons documental relacionat amb Ca n'Aguilera de Piera. En concret, es tracta d'un llibre mestre amb una relació de documents del patrimoni Aguilera aplegats en 10 lligalls. Els documents són datats entre 1750 i 1850. </p> | 08161-323 | C. de Jaume I, s/n, 08195 Sant Cugat del Vallès. | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats.<br /> Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.5543200,1.7446700 | 395313 | 4601056 | 08161 | Piera | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | El codi del fons és ANC1-1068. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 75910 | Capbreu de Pierola (1521) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1521 | XVI | Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant de Jaume Honorat Franquesa, notari d'Igualada, l'any 1521. Fet a instàncies del Senyor del castell de Pierola, el donzell Rafael de Calders. Consta de 31 declaracions de tenedors de terres residents al propi terme de Pierola i de 18 declaracions de tenedors de terres a Pierola però residents en els termes veïns. Constitueix una excel·lent descripció del poblament i de l'estructura de la propietat de la terra al terme de Pierola a l'inici del segle XVI. A la vegada aquest document permet una aproximació força precisa als efectes de les grans crisis demogràfiques baixmedievals sobre el poblament i sobre l'estructura agrària en el seu conjunt. Conté encapçalament en cadascuna de les confessions-declaracions en llatí encara que la resta del text és en català. | 08162-51 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, 77. Barcelona. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1521 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 75911 | Capbreu de Pierola (1604) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1604 | XVII | En un nombre important de pàgines la tinta ha recremat el paper. | Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant d'Antoni Batlle notari de Barcelona. 1604. Fet a instàncies de don Cristòfol Carros i de Centelles, comte de Quirra i d'Alamanda Carros i de Centelles, comtessa de Quirra i senyora de Pierola, absents i representats en l'acte de capbrevació per Antic Servat, not. públic de Barcelona i procurador especialment designat pels esmentats senyors. Consta de les declaracions de la totalitat de tenidors de propietats del terme de Pierola, tan residents a Pierola mateix com en algun dels termes veïns. S'intercalen aquestes declaracions al la signatura de cartes precàries a favor d'aquells declarants que reconeixen no disposar de documentació acreditativa de la titularitat del domini útil. La realització de les declaracions es va fer al mas Mata de Garrigues. | 08162-52 | Arxiu de Protocols de Barcelona. C/ del Notariat, 4. Barcelona. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1604 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell/Francesc Valls | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||
| 75912 | Capbreu de Pierola (1679) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1679 | XVII | Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant de Bartomeu Costa, notari d'Igualada, l'any1679. | 08162-53 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, 77. Barcelona. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1679 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 75913 | Capbreu de Pierola (1731) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1731 | XVIII | Manuale Capibrevii termini Castri de Pierola, receptum apud Salvatorem Cases et Bosch, notari de Piera. 1731. Fet a instàncies del noble don Ramon Delamses Ros i de Vilana, baró de Pierola. Consta de 69 declaracions entre les dels residents en el propi terme i les dels de termes veïns. Constitueix un document de molt valor per a l'estudi de les primeres fases del desenvolupament urbanístic del nucli dels Hostalets dins el terme de Pierola. A més de les declaracions, conté les cartes precàries a favor d'aquells declarants que diuen no posseir-ne | 08162-54 | Arxiu Municipal de Piera. C/ La Plaça 16-18. Piera. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1731 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 75940 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-17 | XIX-XX | L'Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola conserva una sèrie de documentació molt rica i abundant per a la reconstrucció de la història del municipi, sobretot durant el segle XX. Destaquen la col·lecció de llibres d'actes del plenari municipal, el repertori de padrons d'habitants i els registres fiscals. Es conserva també un petit fons de la Germandat de Sant Sebastià que va funcionar des de 1884 fins als anys setanta del segle XX. Destaca també una notable col·lecció de fotografies que donen testimoni gràfic dels grans esdeveniments de la història local del darrer segle. | 08162-81 | C. Mestre J. Lladós, 1 | Es tracta del fons documental que els diferents consistoris han estat capaços de conservar, tot i les diferents visicituds viscudes com ara la Guerra Civil, que va suposar la desaparició de part del fons. | 41.5340000,1.7700100 | 397394 | 4598769 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 75941 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-5 | <p>SALAZAR ORTIZ, Natàlia (2008): L'església de Sant Pere de Pierola (Hostalets de Pierola, l'Anoia). Estudi historicoarquitectònic. Inèdit. TÉRMENS, Josep; VALLS, Francesc (1985): 'Arxiu parroquial de Pierola i Hostalets', Estudis, 2. Edicions del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 51-52.</p> | XIX | <p>L'Arxiu Parroquial d'Hostalets de Pierola està format en la seva major part per la col·lecció de documents generats des de la parròquia de Sant Pere de Pierola. Aquest cos documental està actualment dipositat al fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i es conserva en molt bones condicions. La riquesa i abundància d'aquest fons arxivístic es tradueix en 94 volums que apleguen tota mena de documents datats entre els anys 1327 i 1967. Els lligalls estan agrupats seguint les següents seccions: I-Manuals notarials; II-Llibres sacramentals (baptismes, matrimonis, òbits, eucaristia); III-Parroquial (llibre de la obra, llibre de la consueta, visites pastorals, delmes, primícies etc.; IV-Administracions (generals i de les diferents confraries de la parròquia). A aquests volums s'afegeix, a més, una caixa, classificada amb el n. 572 de la secció de 'Parròquies' de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, que conté documents sense enquadernar de temàtica diversa i que estan datats entre els anys 1749 i 1978. També conté alguns documents sense data.</p> | 08162-82 | Arxiu Diocesà de Barcelona. C/ del Bisbe, n. 5, Barcelona. | <p>La recuperació, reordenació i enquadernació d'aquest fons es deu a Mossèn Josep Mas qui portà a terme aquesta tasca durant la seva estada com a rector, entre els anys 1894-1897, a la parròquia dels Hostalets de Pierola. Mossèn Mas no només va foliar els llibres i va confeccionar un índex a cadascun sinó que, també dedicà part del seu temps a estudiar el fons, publicant alguna notícia històrica sobre les esglésies del terme d'Hostalets. Tanmateix no existeix, fins al moment, cap edició crítica ni transcripció d'aquest fons documental, tot i que ha estat la base dels treballs tant de Mossèn Mas com dels historiadors que han treballat sobre els Hostalets de Pierola com Josep Térmens, Francesc Valls i Natàlia Salazar.</p> | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1894-97 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75941-foto-08162-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75941-foto-08162-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Social | 2020-01-22 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Mossèn Josep Mas (recopilador) | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 96831 | Fons de l'Arxiu Municipal de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-pineda-de-mar | XIV-XXI | <p><span><span><span>L'Arxiu Municipal de Pineda de Mar és el servei municipal que té per objectiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XV fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, també s’hi conserven els fons documentals de procedència privada vinculats al municipi que hi han estat ingressats, com són els fons religiosos, fons d'associacions i entitats, fons patrimonials, fons personals i els fons comercials i d'empreses.</span></span></span></p> | 08163-103 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>A partir de finals del segle XV, Pineda començà a autogestionar-se amb la creació de la Universitat, comportant també la conseqüent producció de documents administratius. És llavors quan es fa necessària l’existència d’un arxiu per a conservar els documents i els drets i obligacions que aquests comprenien.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Universitat consistia en una agrupació de veïns del poble, principalment els grans propietaris del moment, amb certa personalitat jurídica. Les seves actuacions es recollien, entre d’altres, a dos importants documents: el llibre de comptes i el llibre d’actes. En el cas de Pineda es conserven un llibre de comptes iniciat al 1499 i un llibre d’actes iniciat al 1650.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera notícia que tenim d’una certa custòdia de la documentació es remunta a l’any 1766 on es deixa constància que la documentació es guarda a l’anomenat «Armari de tres panys», que com el mateix nom indica, feien falta tres claus per a ésser obert. Aquestes claus eren guardades pel batlle, el regidor degà i l’escrivent, que feia les funcions de secretari de la corporació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX, les referències que tenim de l’Arxiu Municipal responen a inventaris de la documentació existent realitzats en el moment de la presa de possessió de nous alcaldes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins a mitjan del segle XX, el 25 d’octubre de 1946, que l’Ajuntament va acordar la creació de l’Arxiu Històric Municipal a càrrec de Josep Font i Solsona. Les dependències de l’arxiu van ser, des de 1946 fins 1956 la Cambra del Rellotge. A partir de febrer de 1956 es va traslladar a l’antic edifici existent on també es situa actualment, el Carrer Ciutadans, números 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reformat l’edifici del carrer Ciutadans, l’Arxiu va romandre igualment a la segona planta fins que l’any 2012 es va traslladar a la seva ubicació actual, la planta baixa del mateix edifici, amb instal·lacions noves i adients a les necessitats actuals.</span></span></span></p> | 41.6276823,2.6894295 | 474130 | 4608486 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10303pergami-1458-juliol-09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10304arxiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10305facanapineda.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 96832 | Fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-pineda-de-mar | XX-XXI | <p>El volum més gran de documentació relacionada amb la parròquia de Santa Maria de Pineda es troba dipositada a l'Arxiu Diocesà de Girona.</p> <p>L'arxiu de la parròquia de Pineda de Mar se centra amb els llibres sagramentals de la segona meitat del segle XX i XXI i expedients matrimonials. Així com el resultat propi de l'activitat parroquial.</p> | 08163-104 | Carrer Reverend Antoni Doltra, s/n | 41.6286948,2.6900290 | 474180 | 4608598 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96832-p1640006.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 96833 | Fons de l'arxiu diocesà de Girona referent a Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-girona-referent-a-pineda-de-mar | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a l’arxiu diocesà de Girona està centrat no en la parròquia de Sant Joan Baptista, erigida el 1970, sinó de la parròquia de Santa Maria que segueix de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1. Llibres sagramentals (matrimonis, òbits, Comunions Primeres i Solemnes) : </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 3 1 M1 Libro de Matrimonios en el que constan los celebrados en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1940)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 4 1 O1 Libro de Defunciones en el que constan las ocurridas en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1939)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 1 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Primera Comunión en esta parroquia de Pineda (1939 - 1963)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 2 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Comunión Solemne en esta parroquia de Pineda (1939 - 1969)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>2. Entitats i associacions de caritat:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 9 3 8 Caritas Llibre de comptes de la Caritas parroquial de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1968 - 1985)</span></span></span></span></span></p> <p>3. <span><span><span><span><span>Altres registres parroquials. Visites Pastorals:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 3 2 30 Visites Past. Llibre de Santa Visita pastoral de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1955 - 1977)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>4. Pastoral. Catequesi d’infants, joves i adults:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 1 Catecisme de les parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 2 Catecisme de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p>5. <span><span><span><span lang='CA'><span>Administració de Béns i rendes:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 3 8 Catino Anim., Comptes Libreta de Cuentas del Catino Animarum de Pineda (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Llibre de comptes de l'Obra de la parròquia de Santa Maria de Pineda (1975 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Libro de Cuentas de Culto y Obra. Pineda (1939 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 2 8 Confr. Roser, Comptes Llibre de Comptes de la Administració del altar del Roser (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p>6. <span><span><span><span><span>Confraries, congregacions, associacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 2 1 Confr. Roser, Confrares/ses Quadern dels confrares i confraresses de la Confraria del roser de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1955)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 1 Filles de Maria, Congreg. Llibre de Registre de les associades a l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (ca 1945)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 8 Filles de Maria, Comptes Llibre de Comptes de l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1972)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 12 1 Confr. Doctrina Crist., Div. Llibreta Registre de la Confraria de la Doctrina Cristiana de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 19 8 Apost. Oració, Comptes Asociación del Apostolado de la Oración. Libro de Caja (1956 - 1971)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Assoc. Eixerits, Reglament Reglament de l'Associació 'Eixerits' i 'Eixerides' i membres constituents de la junta rectora i associats (1933 - 1935)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Círculo de Estudio,Actes Llibre d'Actes de la Junta del Círculo de Estudio de Pineda de Mar (1943 - 1946)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Exercicis parroq. Llibre d'actes de l'Obra dels Exercicis Parroquials de la Subdelegació de Pineda (1928 - 1930)</span></span></span></span></span></p> <p>7. <span><span><span><span lang='CA'><span>Organismes eclesials supraparroquials:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CAT ADG 3/226 16 1 10 <strong>Conferències</strong> Llibre de conferències Teológico-morals de Pineda (1952 - 1957)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>8. <span><span><span><span lang='CA'><span>Causes Pies i Fundacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 8 8 Fundació Hortal-Tarrés Llibre de comptes de la Fundació Hortal-Tarrés de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p>9. <span><span><span><span lang='CA'><span>Comunitat de Preveres:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Comptes de la comunitat de preveres de l'església de Santa Maria de Pineda de Mar (1954 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Libreta de cuentas de la Comunidad de [Presbíteros] de Pineda (1911 - 1953).</span></span></span></span></span></p> | 08163-105 | Pujada de Sant Martí, núm. 12 (17004 - Girona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els arxius parroquials de més de 100 anys es conserven en l’arxiu diocesà ja que les disposicions diocesanes del Bisbat de Girona, des de fa anys, ho han previst, seguint les orientacions de la Santa Seu i de la Conferència Episcopal espanyola. Així el decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De la documentació dels arxius parroquials, els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI, i també els llibres de testaments, tenen un gran interès per a les recerques genealògiques. Per això fa anys foren fotografiats i actualment es poden consultar a través del web de l’Arxiu Diocesà. Aquesta consulta es fa sempre a partir de les dades de més de 100 anys per assegurar-ne la seva privacitat d’acord amb les lleis vigents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També molts dels arxius parroquials dipositats a l’arxiu diocesà contenen documentació d’altres activitats o realitats de la parròquia. Aquesta documentació ha estat inventariada i es troba a disposició de la consulta dels investigadors que volen estudiar alguna parròquia.</span></span></span></span></span></p> | 41.6287800,2.6899230 | 474171 | 4608608 | 1880 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta parròquia existeix des de l'any 1052. El seu temple fou consagrat l’any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré. L’església és dels anys 1509-1526, amb capelles laterals del 1553 i 1567. El temple ha estat saquejat en tres ocasions: l’agost de l’any 1545 pel corsari Dragut, el desembre de 1821 per l’exèrcit francès i el juliol de 1936 per la FAI. Dins el terme té un lloc de culte al barri de les Creus, i les capelles de Sant Jaume, construïda el 1477 i de Sant Antoni. Sense documentació antiga parroquial per pèrdua durant la Guerra Civil espanyola. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||
| 96834 | Fons de l'Arxiu Comarcal del Maresme referent a Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-maresme-referent-a-pineda-de-mar | XIII-XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme preserva varis fons documentals referents al municipi de Pineda de Mar, entre els quals destaquen:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>1. De l’Agrupació Comarcal de CDC (codi de fons 339), cartells dels anys 1980 i 1990 del segle XX. També hi ha propaganda electoral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>2. De l’Ajuntament de Santa Susanna (codi de fons 9), un registre de variacions del padró municipal amb les declaracions de baixes del padró de Pineda dels veïns que passen a fixar el seu domicili a Santa Susanna i una relació de veïns de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>3. Destaca el Fons de complement de l’Arxiu Comarcal del Maresme amb documentació sobre el fons de pergamins de can Borrell, Can Ribas i Can Camps de Palafolls que estan relacionats directament o indirectament amb Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>3a. Del fons pergamins de can Borrell (codi de fons 38), existeixen varis documents a partir del 5 de febrer de 1297 que es distribueixen de la següent manera: permutacions, esponsalicis, vendes, heretaments, apoques, capitulacions matrimonials, donació de dot, venda atorgada, establiments emfitèutics, testaments, definició de comptes de tutoria, definició de drets, donacions, àpoca de dot, definició de drets, debitoris, venda a carta de gràcia, donació de dot i heretament, lluïció de censal i finalment, censal mort. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3b. Del fons Can Ribas, destaca: ACM71-24-T2-84. Censal. 1747, octubre, 11.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Censal mort atorgat per Jaume i Josep Ribas, pare i fill, pagesos del veïnat del Castell a Palafolls i amb fermances per part de Joan Joany i Riesa i la seva esposa Margarida, a favor de Mn. </span></span></span><span><span><span>Josep Obrador i Comas, rector de la parròquia de St. Pere de Pineda o de Riu per un import total de 100 lliures. Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>3c. Del fons Can Camps. Destaca: ACM71-25-T2-85. Lluïció. 1586, juliol, 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lluïció de censal atorgada per Mn. Josep Obrador, rector de St. Pere de Riu a favor de Jaume i Josep Ribas per haver rescatat el principal d'aquell censal avaluat en 100 lliures. Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>4. Col·lecció de cartells històrics de Maulets (ACM70-191-T2-634). Cartell L’Alternativa nacional d’esquerres a Pineda de Mar “Vota Catalunya Lliure”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>5. Col·lecció de cartells i gravats de diversa (ACM70-202-T2-67. Cartell publicitari de Pineda de Mar. Mosaic. Disseny de Josep Perpinyà. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>6. Col·lecció de documents esparsos de diversa procedència: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-196 Plet de 1749 entre Francesc Batlle, boticari de Pineda de Mar contra Joan Oller de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-182 Venda perpètua del 8 d’abril de 1763 d’una peça de terra d’horta situada a Pineda feta i firmada per Margaridda Orreu i Roure a favor de Miquel Oller.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-197 Capítols matrimonials del 20 de setembre de 1846 entre Jaume Ruscalleda vidu treballador de la vila de Lloret de Mar i Julita Oller Torrent soltera de la vila de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-218 Certificat de baptisme de 1851 de Narcís Josep Francesc d’Asís fill de Josep Oller i d’Antònia Viver de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>7. </span></span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal també disposa d’un important fons i col·leccions fotogràfiques i audiovisuals, on poden aparèixer fotografies de diferents èpoques del municipi com són les incorporades recentment de tipologia turística del Maresme de Xavier Nubiola i Castellarnau, entre 1950 i 2010 o la col·lecció d’impresos com els programes de Festa Major dels pobles del Maresme (segles XX-XXI), Col·lecció de retalls de premsa del Maresme (1981-2008).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>8. Col·lecció de document ferroviaris de Xavier Nubiola de Castellarnau. Contempla una col·lecció de més d’un centenar de reproduccions de fotografies per a targetes postals del segle XX, majoritàriament en color dels anys 1950 i 1960, amb barques de pescadors, estació del tren, embarcador...; </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>9. </span></span></span><span><span><span>Col·lecció de mapes i plànols de diversa procedència dels anys 1990 i 2007 referents a guies comercials i de serveis del municipi i amb informació turística (ACM70-261-T2-99 i ACM70-261-T2-50). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>10. Col·lecció de pergamins Centre d’Estudis Sant Cebrià sobre Pineda de Mar : ACM70-405-T2-1 Heretament de l’11 de febrer de 1431. ACM70-405-T2-3 Venda del 10 d’abril de 1534. Lloc de Pineda. ACM70-405-T2-2 Àpoca de l’11 d’agost de 1590. ACM70-405-T2-5 Tres àpoques de 1622</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>11. Col·lecció de 41 pergamins de Can Comas de Pineda de Mar compresos entre 1341 i 1637 respectivament: ACM70-291-T2-1 Venda de 12 de desembre de 1341. ACM70-291-T2-2 Violari del 26 d’octubre de 1364. ACM70-291-T2-3 Donació del 21 de setembre de 1376. ACM70-291-T2-4 Donació del 10 d’octubre de 1384. ACM70-291-T2-5 Venda d’un mas del 23 de febrer de 1398. ACM70-291-T2-7 Donació d’herència del 9 de novembre de 1404. ACM70-291-T2-8 Pagament de deute del 27 d’abril de 1419. ACM70-291-T2-9 Venda del 20 de desembre de 1424. ACM70-291-T2-10 Venda d’una peça de terra del 22 d’octubre de 1448. ACM70-291-T2-25 Venda del 17 de gener de 1468. ACM70-291-T2-11 Venda d’una peça de terra del 3 de maig de 1468. ACM70-291-T2-12 Pagament de dot del 6 de gener de 1474. ACM70-291-T2-13 Censal del 24 de gener de 1479. ACM70-291-T2-14 Venda del 17 de febrer de 1491. ACM70-291-T2-15 Venda del 05 de juny de 1498. ACM70-291-T2-16 Donació d’herència, del 8 de gener del 1500. ACM70-291-T2-17 Donació d’herència del 8 de gener de 1500. ACM70-291-T2-19 Sentència arbitral del 17 de gener de 1515. ACM70-291-T2-20 Testament del 22 de febrer de 1530. ACM70-291-T2-20 Deute o debitori del 10 de maig de 1534. ACM70-291-T2-21 Herència del 10 de maig de 1541. ACM70-291-T2-26 Donació per raó de matrimoni del 9 de maig de 1569. ACM70-291-T2-29 Reconeixement de deute del 3 d’agost de 1576. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>ACM70-291-T2-30 Venda d’un censal del 16 d’agost de 1576. ACM70-291-T2-33 Venda de rabassa morta del 16 de novembre de 1602. ACM70-291-T2-32 Establiment del 27 de desembre de 1602. ACM70-291-T2-34 Donació del 9 de novembre de 1608. ACM70-291-T2-35 Testament del 13 de setembre de 1611. ACM70-291-T2-38 Confirmació de possessió d’una peça de terra del 5 de juliol de 1621. ACM70-291-T2-41 Venda d’un hort del 25 d’abril de 1637.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>12. Col·lecció de pergamins de diversa procedència: ACM70-190-T2-37 Donació del 6 de març de 1518. ACM70-190-T2-28 Venda del 22 de maig de 1602. ACM70-244-T2-34 Procura del 28 d’abril de 1457.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>13. Col·lecció de pergamins de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena: (codi 244), una procura del 28 d’abril de 1457, feta per Eulàlia, muller de Bernat Cona, naturals de la parròquia de Sant Cugat del Vallès, habitants a la parròquia de Sant Pere de Pineda, a Pere Terré, sastre de la vila de Boada, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, del deute que aquest havia contret.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>14. Col·lecció postals del Maresme (codi de fons 310). Varies postals de l’any 1971 de varis municipis de la costa del Maresme, entre els quals, Pineda. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>15. Programes de Festa Major de Sant Joan Baptista de Pineda de 1951, 1986.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>16. Col·lecció Premis Terenci Thos i Codina amb varis premis com l’estudi de la riera de Pineda de Mar o la creació d’una ruta dedicada als molins de la riera de Pineda.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>17. Col·leccions d’impresos de diversa procedència com un opuscle editat en motiu del Segon Aplec de Joventut Sardanística de Pineda de Mar, o els 'Festejos en la ermita de Ntra. Sra. de la Gracia' del 13 de setembre de 1953.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>18. Coordinadora de Geganters del Maresme, amb varis cartells de les diferents trobades</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>19. Pergamins de la Família Viñas (Pineda de Mar-Mataró. Codi 199) datats d’entre el 18 d’abril de 1575 fins la segona meitat del segle XIX. Destaquen els lligalls amb diversos establiments, vendes perpètues, plecs d’escriptures, establiments de peces de terra, vendes de terres, vendes a carta de gràcia, apoques i censals, lluïcions de censals, reducció de trencadís fruiter, revenda d’una botiga i una casa, establiments a rabassa morta, testaments, còpia autèntica de l’original capbreu dels dominis i rendes, venda perpètua de l’ús de la fadiga d’una feixa de terra, establiment de les aigües vessants del mont de la Guàrdia, relació de medició i classificació de la propietat, certificats d’alcaldia, arrendament d’una casa i documents establerts pel jutge o pel secretari del Jutjat, títols de propietat, llibre de comptes, còpia d’escriptures, </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>20. Mas Ferrer de Tordera (codi de fons 356), un violari de mitjan del segle XVI, una donació de 1630 i una concòrdia del 1777. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>21. Original capbreu del benefici de Sant Nicolau y Santa Catherina de Montnegra. En poder del discret Josep Oliveres, notari de Pineda (codi fons 149) dels anys 1740 a 1771.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>22. Documentació del Parc de Bombers del municipi des dels anys 1984 fins l’any 2008.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>23. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>També hi ha la col·lecció d’hemeroteca de premsa clandestina, premsa comarcal, i les publicacions periòdiques d’institucions i entitats, que està digitalitzada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>24. A més dels fons, també cal tenir present la Biblioteca Auxiliar, que comprèn diverses monografies dels pobles del Maresme i també de temàtica general de la comarca del Maresme.</span></span></span></span></span></span></p> | 08163-106 | Carrer d'en Palau, núm. 32 (08301- Mataró) | <p><span><span><span><span><span><span>L’arxiu comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’arxius comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 31 de gener de l’any 1984 es signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Custodia més de 3.510’83 m. lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6275129,2.6894456 | 474132 | 4608467 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10601colleccio-de-pergamins-de-can-comas-de-pineda-de-maracm70-291-t2-1-vendapagina1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10605.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 96836 | Fons d’imatges referents a Pineda de Mar, a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-pineda-de-mar-a-la-biblioteca-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en placa estereoscòpica de vidre, en format 6 x 13 cm. D’aquesta col·lecció, cinc fan referència a Pineda de Mar: Fons Salvany SaP_166_01 (1914); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_05 (1912)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>; Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_05</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1919); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_06</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1912) i Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_06 (1919)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tres fotografies estan relacionades. L’autor, va voler fotografiar la creu gòtica, una amb un grup de gent, i l’altra, sense, arranada al pedrís del mur d’una casa. De manera que es pot veure la creu per ambdós costats. En la segona imatge s’observa la creu de gran bellesa amb l’església parroquial al darrera. La darrera de les imatges pertany a la d’una capella o ermita amb un campanar d’espadanya.</span></span></span></span></span></p> | 08163-108 | Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001-Barcelona) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener de 1929), era metge i cirurgià. Cursà els estudis a la Universitat de Barcelona i es llicencià l’any 1891. Però també fou un gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic. Durant els anys 1918 i 1924 va col·laborar-hi intensament. Viatjà per una gran part del món, sempre amb la seva càmera de fotografia estereoscòpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’abast cronològic del fons se situa entre els anys 1911 i 1926. A més, amb les plaques s'hi afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites on anotava la informació de cadascun dels clixés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es preserva a la Biblioteca de Catalunya, que a partir de l'any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.<br /> L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet <em>Google Llibres</em> per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies i posar-los a l'abast del públic.<br /> Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.</span></span></span></span></span></p> | 41.6275049,2.6894823 | 474134 | 4608466 | 1912-1919 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany499full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5368full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5454full.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 96837 | Fons d’imatges referent a Pineda de Mar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-pineda-de-mar-a-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons d’imatges de l’ICGC referent al municipi de Pineda de Mar està format per un total de 60 imatges, de les quals, vàries fotografies aèries en color, ortofotomapes i quatre fotografies del fons “Família Cuyàs”, que es desglossen a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>7 fotografies aèries verticals – fotomosaics a escala 1:5000 (394-01-08; 394-02-09; 394-02-10; 394-02-01; 394-01-04; 394-02-05 i 394-02-06). Estan realitzades per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A</em>. de Madrid, l’any 1967 per encàrrec de l’anomenada en aquells anys, <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>3 fotografies realitzades durant el vol del mes d’agost de 1986 que corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España</em> 1:50.000 de 80x60 cm, de la sèrie Ortofotomapa de Catalunya a escala 1:5000. La primera correspon a Pineda, núm. de full 394-8-3 (RM.82778); el segueix Turó de la Creu de Llevant, núm. de full 394-7-2 (RM. 23500); Finalment, la Mare de Déu de Gràcia, núm. de full 394-8-2 (RM. 29474). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>4 fotografies procedents del Fons Família Cuyàs: una d’elles és una imatge general de l’església parroquial de Santa Maria amb la creu de pedró o de camí al davant (RF.10987); una imatge de detall de la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i part de l’esgrafiat de la façana (RF.10988); una fotografia dels gegants Guerau i Ermessenda realitzada l’any 1986 (RF.10990) i finalment, una imatge dels gegants del Poble Nou realitzada l’any 1985 (RF.10989). Ortofotomapa del vol del mes de juliol de 1986 a escala 1: 5.000 de 80 x 60 cm, corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España </em>1:50.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>46 fotografies aèries en blanc i negre procedents del SACE (<em>Servicios Aéreos Comerciales Españoles</em>) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant els vols del 15 d’abril de 1963 (17 fotografies); 2 de maig de 1963 (10 fotografies); 1 d’octubre de 1965 (9 fotografies); 16 de novembre de 1966 (sis fotografies); 8 de juliol de 1962 (3 fotografies) i una del 25 d’agost de 1963 (1 fotografia).</span></span></span></span></span></p> | 08163-109 | Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona). | <p>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.<br /> Des de la seva creació, l'any 1982 i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</p> <p>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</p> | 41.6276172,2.6894751 | 474134 | 4608479 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10902fsace13083fullsace1452419630825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10903fsace3893fullhotel-soribu-playa-1962-07-08rfsace1107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10904cuyas6873full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10905cuyas6875full1984rf10989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10906cuyas6876full1986rf10990.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 96838 | Fons de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent a Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-a-pineda-de-mar | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas del municipi de Pineda de Mar, es conserva la següent informació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'any 1919, els plecs de condicions per optar a la subhasta per a la construcció de la biblioteca popular. De 1946, les anotacions sobre la reglamentació nacional del treball en les indústries de l’edificació. De 1941, el salconduit a favor d’Albert Comas, picapedrer que realitza treballs per al Servei en el taller de Florencio Daura, en el que hi consta que aquest s’ha de traslladar a Pineda a recollir unes pedres granítiques. Ho fa constar a efectes de circulació pel territori nacional, emès per Jeroni Martorell, cap del Servei. I de 1928, una anotació de l’acord de l’Ajuntament de Pineda de Mar de sol·licitar un préstec al <em>Banco de Crédito Local de España</em> pel valor de 60.000 amortitzable en 30 anys per asfaltar el carrer del Mar i construir la casa-quarter dels Mossos d’Esquadra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Servei de Patrimoni Arquitectònic (2024-085_Pineda de Mar), hi ha varies capses amb fotografies:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 236: imatges de la població, església de Santa maria, capella de Sant Antoni, Torre de defensa, Can Jalpí, casal de Santa Anna, pont de les Bruixes i instal·lacions esportives.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 571: dedicada a ferros i baranes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 624: dedicada a escultura – Altars de pedra del segles XIV-XV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 658: Escultura – Imatges de Sants s. XVI,XVII-XVIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 666: Escultura – Trones</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 669: Escultura – Piques beneiteres</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 681: Escultura – Creus de Terme</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 860: Art romà – Arquitectura – Ponts i Aqüeductes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 879: Art Paleocristià i Visigòtic – Diversos</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 901: Prehistòria – Diversos.</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Altres fotografies estan relacionades amb la biblioteca popular i amb la biblioteca Manuel Serra Moret, totes elles relacionades amb imatges de l’interior, adequació de les sales de consulta, lectura i obres de varies èpoques, incloses les de ampliació. També es localitzen imatges de l’Orfeó Monterverdi, de la Casa Consistorial i de la Inauguració de la plaça de la República amb Manuel Royes i Vila, president de la Diputació de Barcelona, parlant amb Josep Lluís Fillat i Claver, alcalde de Pineda de Mar, en presencia d’altres personalitats.</span></span></span></p> | 08163-110 | Carrer Mejía Lequerica, núm. 1 (08028 - Barcelona). | <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</p> <p>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</p> <ul> <li>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</li> <li>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</li> <li>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</li> <li>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</li> <li>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. ( Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</li> <li>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</li> </ul> | 41.6276633,2.6894805 | 474134 | 4608484 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 96839 | Fons documental referent a Pineda de Mar de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-pineda-de-mar-de-la-biblioteca-de-catalunya | XIII-XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a la Biblioteca de Catalunya sobre Pineda de Mar està format per un total de 196 pergamins datats entre els anys 1296 i 1645, i tots ells pertanyen al fons Carreres. Predominin els establiments emfitèutics, les donacions esponsalícies i altes documents nupcials, les vendes de terres, les àpoques, les definicions de drets i els heretaments. Dels 196 documents, només dos estan escrits en català, mentre que els altres ho són en llatí. L'any 1994 es va fer la primera descripció del fons, que fou revisada i corregida l'any 2011. Al final del catàleg que disposa la Biblioteca Nacional de Catalunya hi ha un índex alfabètic de tots els noms i topònims de gran valor per a l'estudi del municipi de Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A continuació s'adjunten alguns dels documents, i a la bibliografia es podrà accedir amb l'enllaç corresponent a la Biblioteca de Catalunya on es poden descarregar la totalitat dels 196 documents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>1. 1296, octubre 28. Rus de Pineda i la seva esposa Sança confirmen una artiga situada al lloc dit la Vall de Roure i altres peces de terra a Maria Barona d'Arboceda, al seu fill Ferrer i la seva esposa Guillema. Signatura: Perg. 352 - R.13595</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>2. 1305, maig 16. Bartomeu de Vall i la seva esposa Guillema, de la parròquia de Pineda, donen en heretament al seu fill Pere, tot el mas de Vall. Signatura: Perg. 278 - R.13596</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>3. [1308], febrer 5. Jaspert, abat [del monestir de Sant Salvador de Breda] confirma la possessió d'un hort a Guillem Guerau, de la parròquia de Santa Maria de Pineda. Signatura: Perg. 278 - R.13597</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>4. 1311, abril 11. Berenguer Baró, àlias Berenguer de Serra d'Arboceda, i la seva esposa Ermesenda, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, venen a Guillem Guerau una roureda situada en la dita parròquia en el lloc dit l'Abeurador. Signatura: Perg. 352 - R. 13598</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>5. 1321, juliol 25. Berenguer de Coma i la seva esposa Avinent, de la parròquia de Santa Maria de Pineda fan establiment d'una artiga amb una roureda i un bosc a Bernat Gili i la seva esposa Elisenda, situada al lloc anomenat Ferreres de la dita parròquia. Signatura: Perg. 352 - R. 13599</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>6. 1336, maig 31. Bernat Bertran de Capaspre, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, signa rebut a Pericó Carrera de s'Arboceda, fill de Pere Carrera per la quantitat de 62 sous que li ha pagat en concepte d'aixovar d'Elisenda, tia del dit Pericó i esposa del dit Bertran. Signatura: Perg. 278 - R. 13600</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>7. 1339, juliol 3. Bernat Soppa de Palafolls, firma definició de certes obligacions contractuals a Pere de Carrera d'Arboceda i els seus fidejussors. Signatura: Perg. 287 - R. 13601</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>8. [1351], març 22. Guillem d'Amar, draper d'Hostalric, firma definició de deutes i obligacions a Pere Carrera de l'Arboceda. Signatura: Perg. 278 - R. 13602</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>9. 1354, octubre 4. Jaume Salvador de Capaspre, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, signa rebut a Arnau de Vall i al seu pare Pere de Vall, de la dita parròquia, pel pagament parcial d'un deute i pel pagament de certa quantitat per als funerals de Brunisenda, filla del dit Jaume Salvador i esposa de Guillem de Vall. Signatura: Perg. 287 - R.13603</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>10. 1366, abril 19, Pineda. Heretament fet per Pere Carrera i la seva esposa Romia, a favor de la seva filla Blanca a la qual concedeixen tot el mas Carrera. Signatura: Perg. 161 - R. 16247</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>11. 1366, abril 19. Pere Vendrell d'Arboceda, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, fa una permuta de diverses finques que es detallen amb Pere Carrera d'Arboceda. Signatura: Perg.350-R.13606</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>12. 1369, maig 1, Calella. Permuta de terres signada entre Bernat Gili i la seva filla Alamanda amb el seu marit Bernat Pons, d'una part, i Pere Carrera, la seva esposa Romia, la seva filla Blanca i el marit d'aquesta, Guillem Tió, de l'altra. Signatura: Perg. 350 - R.13605</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>13. 1370, febrer 23, Calella. Pere Vendrell, la seva filla Saura i el marit d'aquesta, Bernat Comella, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, venen unes terres situades al lloc dit Solana de Bruguer i al lloc dit Serres a Arnau de Vall d'Arboceda. Sig: perg. 350- R.13606</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>14. 1383, octubre 28, Calella. Bernardí de Mont-rodon, procurador de la seva esposa Constança, filla i hereva de Ramon de Menola, redueix a la prestació de la tasca l'agrari d'un quint que pagava una terra que posseeix Guillem Carrera d'Arboceda al lloc dit Morral. Signatura: Perg. 350 - R.13607</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>15. <span>1398,</span> <span>maig</span> <span>23,</span> <span>Pineda. Arnau</span> <span>de</span> <span>Vall</span> <span>d'Arboceda</span> <span>fa</span> <span>donació</span> <span>en</span> <span>h</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> a <span>R</span><span>a</span><span>m</span><span>on</span> <span>de</span> <span>Pons,</span> <span>gendre</span> <span>s</span><span>e</span><span>u</span><span>,</span> <span>de</span> 7 <span>lliures</span> i <span>mitja</span> <span>que</span> <span>li</span> <span>c</span><span>o</span><span>rre</span><span>sponi</span><span>e</span><span>n</span> <span>com</span> a <span>espòs</span> <span>de</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>c</span><span>ina</span><span>,</span> <span>filla</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>Arnau. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>352</span> - <span>R.</span> <span>13608</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>16. <span>1398,</span> <span>juny</span> <span>27, Pineda. </span><span>Esponsalici</span> <span>firmat</span> <span>entre</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>ce</span><span>s</span><span>c,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Carrera</span> <span>d</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span> i <span>de</span> <span>B</span><span>lan</span><span>c</span><span>a</span><span>,</span> i <span>germ</span><span>à</span> <span>de</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>d'una</span> <span>part,</span> i <span>A</span><span>n</span><span>t</span><span>ònia</span><span>,</span> <span>filla</span> <span>de</span> <span>Ber</span><span>na</span><span>t</span> <span>Flaquer</span> i <span>de</span> <span>Sanxa,</span> <span>de</span> <span>l'altra. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>161</span> - <span>R.</span> <span>16248</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>17. <span>1398,</span> <span>agost</span> <span>16, Pineda. </span><span>H</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>fet</span> <span>per</span> <span>G</span><span>uill</span><span>em</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>la</span> <span>seva</span> <span>esposa</span> <span>Blanca,</span><span> de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>fill</span> i <span>hereu</span> <span>seu,</span> <span>de</span> <span>tot</span> <span>el</span> <span>'mas</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>'</span> <span>sota</span> <span>certes</span> <span>c</span><span>ondi</span><span>c</span><span>ions</span><span>,</span> <span>entre</span> <span>elles</span> <span>la</span> <span>d</span><span>'</span><span>o</span><span>c</span><span>upa</span><span>r</span><span>-s</span><span>e</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>c</span><span>ol</span><span lang='CA'><span>·</span></span><span lang='CA'>lo</span><span lang='CA'>c</span><span lang='CA'>a</span><span lang='CA'>c</span><span lang='CA'>ió</span> <span lang='CA'>d'Eulàlia</span> i <span>A</span><span>n</span><span>t</span><span>ònia</span><span>,</span> <span>filles</span> <span>dels</span> <span>a</span><span>t</span><span>o</span><span>rg</span><span>an</span><span>t</span><span>s. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>161</span> - <span>R.</span> <span>16249</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>1</span>8<span lang='CA'>. </span><span lang='CA'>1400,</span> <span lang='CA'>febrer</span><span lang='CA'> 25</span><span lang='CA'>, Calella. </span><span lang='CA'>Bernat</span> <span lang='CA'>Flaqu</span><span lang='CA'>er</span> <span lang='CA'>de</span> <span lang='CA'>Montpalau</span> <span lang='CA'>si</span><span lang='CA'>g</span><span lang='CA'>na</span> <span lang='CA'>re</span><span lang='CA'>bu</span><span lang='CA'>t</span> a <span>G</span><span>uill</span><span>em</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>d'Arboceda</span> <span>de</span> <span>les</span> <span>28</span> <span>lliu</span><span>re</span><span>s</span> <span>que</span> <span>li</span> <span>ha</span> <span>pagat</span> <span>en</span> <span>c</span><span>on</span><span>ce</span><span>p</span><span>te</span> <span>de</span> <span>dot</span> i <span>e</span><span>sponsali</span><span>c</span><span>i</span> <span>dels</span> <span>seus</span> <span>fills</span> <span>respectius,</span> <span>Antònia</span> i <span>Francesc</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a. Signatura:</span> <span>Perg.</span> <span>286</span> - <span>R.</span> <span>13609</span></span></span></p> <p><span><span><span>19. <span>1401,</span> <span>abril</span><span> 2</span><span>, Calella. </span><span>Cebrià</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r,</span> <span>de</span> <span>Cal</span><span>e</span><span>lla</span><span>,</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>si</span><span>g</span><span>na</span> <span>rebut</span> a <span>Pere</span> <span>Carrera</span> <span>d</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>dita</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>redempció</span> <span>d'un</span> <span>violari</span> <span>de</span> <span>30</span> <span>sous</span> <span>anuals</span> <span>que</span> <span>v</span><span>a</span><span>re</span><span>n</span> <span>crear</span> <span>Guillem</span> <span>Carrera</span> i <span>la</span> <span>seva</span> <span>esposa</span> <span>Blanca,</span> <span>pares</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>en</span> <span>favor</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r</span><span>. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>286</span> - <span>R.</span> <span>13611</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>20. <span>1403,</span> <span>gener</span><span> 15</span><span>, Calella. </span><span>Pere</span> <span>Sab</span><span>et,</span> <span>de</span> <span>Manola,</span> <span>parròquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> i <span>la</span> <span>seva</span> <span>néta</span> <span>Angelina,</span> <span>signen</span> <span>àpoca</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>d'Arboceda,</span> <span>por</span> <span>la</span> <span>quan</span><span>t</span><span>i</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>de</span> <span>55</span> <span>lliures</span> <span>que</span> <span>s</span><span>e'</span><span>ls</span> <span>varen</span> <span>p</span><span>r</span><span>o</span><span>metre </span><span>com</span> a <span>dona</span><span>c</span><span>ió</span><span> e</span><span>sponsalí</span><span>c</span><span>ia</span> <span>pel</span><span> m</span><span>a</span><span>tr</span><span>i</span><span>m</span><span>oni</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>dita</span><span> A</span><span>n</span><span>ge</span><span>lina</span> <span>amb</span> <span>Antoni,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>G</span><span>uill</span><span>em </span><span>Ca</span><span>rrer</span><span>a. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>284</span> - <span>R.</span> <span>13612</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>31. <span>1415,</span> <span>maig 20</span><span>, Calella. </span><span>Bernat</span> <span>Vall,</span> <span>àlies</span> <span>Aragó,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span> <span>de</span> <span>San</span><span>t</span><span>a</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>senyor</span> <span>útil</span> i <span>p</span><span>r</span><span>opi</span><span>et</span><span>a</span><span>r</span><span>i</span> <span>del</span> <span>Mas</span><span> Vall </span><span>el</span><span> qual </span><span>té</span><span> per</span> <span>Cons</span><span>t</span><span>an</span><span>ç</span><span>a</span><span>,</span><span> senyora</span> <span>de</span><span> la</span> <span>c</span><span>asa</span> <span>de</span><span> Manola </span>i <span>e</span><span>sposa</span> <span>de</span> <span>Ber</span><span>na</span><span>t</span> <span>de</span> <span>M</span><span>on</span><span>t</span><span>-</span><span>r</span><span>odon</span><span>,</span> <span>assigna</span> <span>als</span> <span>dits</span> <span>s</span><span>e</span><span>n</span><span>y</span><span>o</span><span>r</span><span>s</span> <span>seus</span> <span>com</span> a <span>hereus</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>mas</span> i <span>els</span> <span>ret</span> <span>homenatge</span> i <span>jurament</span> <span>de</span> <span>fid</span><span>e</span><span>li</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>com</span> a <span>home</span> <span>propi</span> <span>fins</span> <span>que</span> <span>la</span> <span>seva</span> <span>filla</span><span> R</span><span>afa</span><span>e</span><span>la</span> <span>faci</span> <span>13</span> <span>anys. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>350</span> - <span>R.</span> <span>14061</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>71. <span>1499,</span> <span>octubre 4</span><span>, Pineda. </span><span>Jaume</span> <span>Monet</span> <span>B</span><span>all</span><span>e</span><span>s</span><span>ter,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>Jaume</span> <span>Monet</span> <span>B</span><span>all</span><span>e</span><span>s</span><span>ter,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>vall</span> <span>de</span> <span>Capasp</span><span>re,</span> <span>signa</span> <span>rebut</span> a <span>Andreu</span> <span>Vall,</span> <span>àlies</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>quantitat</span> <span>de</span> <span>36</span> <span>lliures</span> <span>que</span> <span>el</span> <span>seu</span> <span>pare</span> <span>havia</span> <span>p</span><span>re</span><span>s</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> a <span>Joan</span> <span>Carreres,</span> <span>so</span><span>gre</span> <span>d'Andreu</span> <span>Vall. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14094</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>72. <span>1500,</span> <span>febrer 3</span><span>, Pineda. </span><span>Joana,</span> <span>esposa</span> <span>de</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>ce</span><span>s</span><span>c</span> <span>Amat,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>parròquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>signa</span> <span>rebut</span> a <span>Andreu</span> <span>B</span><span>u</span><span>c</span><span>h</span><span>,</span> <span>àlias</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>vall</span> <span>de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>quan</span><span>t</span><span>i</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>de</span> 6 <span>lliu</span><span>re</span><span>s</span> i <span>10</span> <span>sous. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14095</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>100. <span>1525,</span> <span>setembre 10,</span><span> Pineda. </span><span>Martí</span> <span>Carreres,</span> <span>pagès</span> <span>de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>signa</span> <span>definició</span> <span>d</span><span>'</span><span>h</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> i <span>dels</span> <span>seus</span> <span>drets</span> <span>de</span> <span>llegítima</span> <span>als</span> <span>seus</span> <span>pares</span> <span>A</span><span>nd</span><span>re</span><span>u</span> <span>Buch,</span> <span>àlias</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> i <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>c</span><span>ina</span> i <span>al</span> <span>seu</span> <span>germà</span> <span>Bartomeu. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>258</span> - <span>R.</span> <span>16258</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>173. 1600, agost 20, Calella. Felip de Roger, domiciliat a la vila de Calella, signa rebut a Joan Carreres, pagès de l'Arboceda, per la quantitat de 20 lliures rebudes en concepte de drets senyorials per les diferents transaccions que s'indiquen. Signatura: Perg. 290 - R. 14183</span></span></span></p> <p><span><span><span>196. <span>1645,</span> <span>abril 6,</span><span> Pineda. </span><span>Jacint </span><span>Co</span><span>r</span><span>o</span><span>m</span><span>in</span><span>e</span><span>s</span><span>,</span> <span>no</span><span>t</span><span>a</span><span>r</span><span>i</span> <span>de</span> <span>Montpalau,</span> <span>dóna</span> <span>fe</span> <span>d'un</span><span> ins</span><span>tr</span><span>u</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>de</span> <span>la</span><span> seva</span> <span>notaria </span><span>s</span><span>eg</span><span>ons</span> <span>el</span> <span>qual</span> <span>Baudili</span> <span>Preses,</span> <span>bracer</span> <span>de</span> <span>Cal</span><span>e</span><span>lla</span><span>,</span> <span>que</span> <span>tenia</span><span> en</span> <span>e</span><span>s</span><span>t</span><span>abli</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>una</span> <span>vinya</span> <span>pertanyent</span> <span>al</span> <span>Mas</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> <span>de</span> <span>l'Arboceda</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>qual</span> <span>pagava</span> <span>una</span> <span>gallina</span> <span>de</span> <span>cens</span> <span>anual</span> <span>al</span> <span>m</span><span>on</span><span>e</span><span>s</span><span>t</span><span>i</span><span>r</span> <span>de</span> <span>Sant</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r</span> <span>de</span> <span>Bre</span><span>da</span><span>,</span> <span>renuncia</span> a <span>la</span> <span>dita</span> <span>v</span><span>in</span><span>y</span><span>a</span> a <span>causa</span> <span>de</span> <span>certes</span> <span>qüestions</span> <span>que</span> <span>s'hi</span> <span>han</span> <span>suscitat,</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Maria</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> i <span>P</span><span>assap</span><span>er</span><span>a</span><span>,</span> <span>esposa</span> <span>de</span> <span>Jaume</span> <span>P</span><span>assap</span><span>er</span><span>a</span> i <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> i <span>senyora</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>mas. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14203</span></span></span></span></p> | 08163-111 | Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001-Barcelona) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>196</span></span></span><span lang='CA'><span> <span>pergamins</span> han estat en mans de la <span>família</span> fins el <span>moment</span> de <span>l’ingrés</span> a <span>la</span> <span>Biblioteca</span> de <span>Catalunya, quan Francisca Llorens i Carreras en feu donació el mes e juliol de 1957.</span> En el<span> transcurs del </span><span>segle </span>XX,<span> s’havien</span> <span>realitzat</span> <span>unes</span> <span>descripcions</span> <span>sumàries</span> de <span>cada</span> <span>pergamí</span> en <span>fitxes</span> de <span>paper, </span>que <span>seguien</span> la <span>numeració</span> <span>antiga</span> que <span>figura</span> al <span>dors</span> de <span>cada</span> un <span>d’ells.</span> <span>Un</span> cop a la <span>Biblioteca</span> de <span>Catalunya,</span> es <span>van</span> <span>catalogar</span> <span>com</span> a <span>fons</span> <span>diferenciat</span> <span>dels</span> <span>altres</span> <span>fons</span> de <span>pergamins.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>No</span></span></span><span lang='CA'><span> <span>existeixen</span> <span>estudis</span> <span>sobre</span> el mas <span>Carreres, </span>de <span>Pineda</span> de <span>Mar,</span> ni <span>sobre</span> <span>les</span> <span>famílies</span> que el<span> van</span> <span>ocupar</span> <span>des</span> <span>del</span> <span>segle</span> <span>XIII. Estava</span> <span>sota</span><span> la </span><span>senyoria</span> <span>del</span> <span>monestir</span> de <span>Sant</span> <span>Salvador</span> de <span>Breda. Si</span> bé <span>els</span> <span>habitants</span> <span>del</span> mas, en el<span> segle</span> <span>XIII,</span> <span>portaven</span> el <span>nom</span><span> d’Arboceda, referit</span> a un <span>topònim </span>i <span>concretament</span> a <span>una</span> <span>vall</span> de <span>la</span> <span>zona, </span>el<span> nom</span> de <span>Carrera</span> -<span> sovint</span> <span>unit </span>al <span>d’Arboceda</span> - no <span>apareix</span> fins el<span> 1336,</span> en <span>la</span> <span>persona</span> de <span>Pere</span> de <span>Carrera.</span> <span>El llinatge Arboceda</span> <span>evolucionarà</span> <span>vers</span> <span>Carreres,</span> i <span>es </span><span>mantindrà </span><span>viu </span><span>fins</span> <span>la darrera</span> <span>propietària, la senyora, Francisca</span> <span>Llorens</span> i <span>Carreres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En els pergamins apareixen alts llinatges lligats al territori de Pineda, com els</span></span></span> <span lang='CA'><span>de <span>Vall</span> o <span>Valls,</span> <span>Alemany,</span> <span>Cases,</span> <span>Flaquer,</span> <span>Salvador</span> o <span>Tió.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6276715,2.6894516 | 474132 | 4608485 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-01pergamibc35762full-1296-octubre-28-confirmacio-de-terra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-02pergamibc27197full-1308-febrer-5-precari-confirmacio-dun-hort-a-pineda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-03pergamibc56382full-1339-maig-5-apoca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-04pergamibc63762full-1339-marc-31-testament-sacramental.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-05pergamibc55917full-1426-gener-9-capitols-matrimonials.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-06pergamibc29631full-1568-marc-8-venda-pineda.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Biblioteca de Catalunya té la missió de formar la bibliografia catalana amb l’adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya. Va ser creada l’any 1907 com a biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, i inaugurada al públic, el 28 de maig de 1914, durant la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1981 la Biblioteca va esdevenir biblioteca nacional.A partir de l’any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies i posar-los a l'abast del públic.Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents. | 94|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 96840 | Fons documental i gràfic referent a Pineda de Mar a l’Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-grafic-referent-a-pineda-de-mar-a-larxiu-gavin | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, conserva 59 fotografies en blanc i negre que comprenen els anys 1910 i 1985, corresponents a tretze edificis religiosos. També es poden consultar uns quaranta articles de premsa i fulletons, deu goigs, un centenar de postals i fotografies en blanc i negre i en color i, finalment, vàries monografies i un exemplar del Cançoner de Pineda, de Sara Llorens de Serra que conté 238 cançons i 210 tonades.</span></span></span></span></span></p> | 08163-112 | Carretera C-12, Qm. 181 (25612-Os de Balaguer, La Noguera-Lleida) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'Arxiu Gavin és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes dels Pares Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre <em>Guiness</em>. A inicis del anys vuitanta Gavin fa donació a la Generalitat de Catalunya del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavin es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</span></span></span></span></span></p> | 41.6276223,2.6894831 | 474134 | 4608479 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Gavin ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavin. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1.500 m. lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavin es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavin. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya, incloent-hi la Catalunya nord, Andorra, i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 96841 | Fons gràfic referent a Pineda de Mar de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-referent-a-pineda-de-mar-de-la-fundacio-institut-amatller-dart-hispanic | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva una col·lecció formada per 43 imatges de Pineda de Mar produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Entre les fotografies documentades, hi apareixen 3 imatges datades dels voltants de 1910 de la creu de terme. També 11 imatges de l’any 1918 on es poden veure cases i carrers del municipi. De l’any 1928 hi ha imatges que documenten carrers, cases, l’església, la platja i l’estació del tren. De l’any 1950 hi ha una fotografia de la platja i finalment dels anys 1955 al 1959 destaquen 8 imatges on s’hi poden veure l’aqüeducte romà de can Cua, una pedra anomenada de sacrifici i el portal de l’església. </span></span></span></span></span></p> | 08163-113 | Passeig de Gràcia, núm. 41, 1r 1ª, (08007 - Barcelona) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies procedents de diferents arxius, entre els quals destaquen l’Arxiu Mas i l’Arxiu Gudiol, produïdes per diferents autors al llarg del segle XX i per un banc de més de 90.000 imatges digitals.</span></span></span></span></span></p> | 41.6274849,2.6895663 | 474142 | 4608464 | 1918-1959 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 97014 | Fons documental referent a Pineda de Mar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-pineda-de-mar-a-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons documental que hostatja la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Pineda de Mar està format per un gruix important de documents, que comprenen, mapes topogràfics, minutes municipals, un plànol geomètric i projectes d’obres, tal i com es desglossen a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>1 <em>“Plano Orizontal Geométrico del termino de Pineda Partido de Barcelona”</em> de l’any 1856 realitzat per Francisco Botiñá Ponsa. Mesura 100x128cm i s’hi poden llegir els propietaris de les terres i parcel·les del municipi amb el número de finca corresponent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>16 fulls del Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Pineda a escala 1:2000 realitzat per <em>l’Instituto Geográfico y Catastral</em> de l’any 1944. Cadascun mesura aproximadament 50x75cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>2 mapes planimètric (RM.124640) i topogràfic (RM.124641), a escala 1:25.000 datats de 1920 i realitzats pel topògraf Rodolfo Navarro. Es tracta d’una còpia manuscrita d’una de les minutes de més dels quatre-cents municipis de Catalunya corresponents a l’aixecament del mapa d’Espanya 1:50.000. Les còpies les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>6 plànols, manuscrits del projecte d’obres Cal Coronel signat pel mestre d’obres, Antoni Trulls i Barcelona, del 20 de novembre de l’any 1870. En el full de la planta baixa surten també les signatures de Jaume Roig i Fernando de Gispert.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>5 plànols, manuscrits del projecte de cementiri públic, signat a Barcelona, el 23 de desembre de 1915 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>4 plànols, manuscrits, del “<em>Proyecto de camino vecinal de Pineda de Mar al barrio de mar”, </em>a escala 1:2000,<em> </em>datats del 15 de febrer de 1881 signats per l’enginyer Juan Alsina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 còpia manuscrita del plànol (48x88cm) del <em>“<span><span>Proyecto para la demarcación de solares para casas en la huerta de D. Juan Buch”</span></span></em><span><span> [carrers Dr. J. M. Bertomeu i Biblioteca]. Signat a Pineda el 17 de febrer de 1890. A banda de senyalar els propietaris veïns, hi ha una nota que diu: <em>“Los solares miden 4,827 metros equivalentes á 24,85 palmos / escepto el primero y último que tienen un palmo mas.”</em></span></span> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3 plànols, manuscrits, a escala 1:50 del projecte d’obres de la Casa Consistorial, realitzat per l’arquitecte Ignasi Mas, l’any 1907.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 plànol, manuscrit, a escala 1:1000 del projecte d’enllumenat públic obra de l’enginyer de Camins – <em>Energia Eléctrica de Cataluña</em>, Julio Redondo, realitzat l’any 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 plànol còpia d’un ms. a escala 1:2000 del <em>“Proyecto del plano general de alineaciones de las calles y plazas de la villa de Pineda”, </em>realitzat l’any 1922 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 plànol, ms. A escala 1/500 de 32x73cm de la <em>“<span><span>Urbanización de un terreno que D. Fermín Gual posee en el término de Pineda [Projecte de parcel·lació del futur c. Ponent” </span></span></em><span><span>realitzat el mes de juny de l’any 1925 i signat per Juan Dotras. A mà esquerra de la signatura es pot llegir : <em>'Aprobado por la Comisión / permanente en sesión de / 6 de diciembre de 1925”</em> i signat per Pedro Fruitós.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>9 plànols manuscrits a escala 1/100 del <em>“Proyecto de Escuela Graduad de Pineda”, </em>realitzat el mes d’abril de 1934 i signat pels arquitectes, Raimon Duran i Reynals i Francesc Fàbregas i Vehil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>4 plànols del “Projecte d’obres del Mercat de Pineda”, realitzat el maig de l’any 1937 per Isidre Puig i Boada. Al damunt de la seva signatura hi ha el segell del “Sindicat d’Arquitectes de Catalunya – Barcelona -, Comitè d’Enllaç”. En el plànol s’especifica on aniran situades les parades de verdures, peix, salat, fruites, carn, “tocino” i gallina.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>2 plànols, manuscrits, a escala 1/100 / 1:50, del “Projecte de Cooperativa obrera de Pineda, façanes, seccions, detalls”, realitzats l’any 1937, sense signar. En ell consten les dependències destinades a: la sala de juntes, la secretaria, una sala, un llenyer, rebost de farina, forn de pa, forn de pastisseria, cocció llegums, pastera, pa i pastisseria, ultramarins, vins, olis i sabons, pesca, pesca salada, carn, magatzem, cambra frigorífica, elaboració del porc, magatzem de comestibles, vins, olis i sabons, pati i wc.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>1 mapa, manuscrit, a escala 1:1000 de 100x155cm, <em>“Plano de ensanche y reforma”</em> realitzat el mes de juny de l’any 1946 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada per l’Ajuntament de Pineda. Destaca el passeig marítim amb l’espai protegit per “l’Arbre Vert”. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>14 mapes de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:200, realitzats a partir del vol de 1966: <span><span>RM.98624; RM.98663; RM.98628; RM.115626; RM.98626; RM.98641; RM.98657; RM.98660; </span></span></span></span><span><span><span>RM.98639; </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>RM.98644; RM.98630; RM.98665; RM.98680; RM.98636.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>1 mapa </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1975: <span>RM.98637</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>8 mapes </span></span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 50x70 cm a escala 1:5000, realitzats a partir del vol de 1977: <span><span>RM.98481; RM.98466; RM.98467; RM.98474; RM.98656; RM.98642; RM.98473; RM.98482; </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>1 mapa </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1977: <span>RM.98661</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>1 mapa </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1977-1980: <span>RM.98679</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>12 mapes </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1980: <span>R<span>M.98640; RM.98643; RM.98627; RM.98625; RM.98658; RM.98635; RM.98664; RM.98629; RM.98643; RM.98627; RM.98625; RM.98658.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>7 mapes de la sèrie “Mapa topogràfic de Catalunya 1:5 000 [1a ed., versió 1.5]. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 4 x 4 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España 1:50 000.</em> Cada full inclou 2 finestres (Mapa índex de la sèrie; Mapa guia). - <em>Projecció Universal Transversa Mercator</em> (UTM), fus 31, sobre el·lipsoide internacional i <em>datum</em> europeu. Equidistància de les corbes de nivell: 5 m. Data de vol juliol de 1988: full 302-114; 301-113; 300-114; 301-114; 300-113; 301-115 i 302-115.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>12 mapes de la sèrie “Mapa topogràfic de Catalunya 1:5 000 [2a ed., versió 2]. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 4 x 4 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España 1:50 000.</em> Cada full inclou 2 finestres (Mapa índex de la sèrie; Mapa guia). - <em>Projecció Universal Transversa Mercator</em> (UTM), fus 31, sobre el·lipsoide internacional i <em>datum</em> europeu. Equidistància de les corbes de nivell: 5 m. Data de vol maig de 1994: full 302-114; 301-113; 300-114; 300-113; 151-057; 302-115; 150-057; 301-115; 301-114; 151-058; 150-057; 151-057.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-168 | Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona). | <p>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.</p> <p>Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</p> <p>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</p> | 41.6275630,2.6895234 | 474137 | 4608473 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16806.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 97122 | Fons d'imatges Joan Gómez Escofet a la Universitat Autònoma de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-joan-gomez-escofet-a-la-universitat-autonoma-de-barcelona | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el dipòsit digital de documents de la Universitat Autònoma de Barcelona s’han localitzat dues postals, relacionades amb el municipi de Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>La primera, és una reproducció de l’original de la col·lecció particular del senyor Joan Gómez Escofet. Porta per títol: “PINEDA. Biblioteca de la Mancomunitat” (posbib_284A_jgescofet) color sèpia, de 9 x 14 cm. Probablement de l’any 1915 [?]. El seu autor és Alejandro Antonietti. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La segona és una postal circulada, reproducció de l’original de la col·lecció particular del senyor Joan Gómez Escofet. Porta per títol “13. PINEDA – La Biblioteca” (69A_jpescofet), de 9 x 14cm. De l’any 1930 aproximadament</span></span></span></span><span><span><span><span>. El seu autor és Lucien Roisin i està impresa a Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span>La postal està adreçada al pare i germana, “Sr. José Pons - carrer de Buenos Aires, 20 – Barcelona” i s'hi pot llegir: <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>'Estimats Pare i germana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Desde la Villa de Pineda us esvio 2.000 </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>petons i 3.000 abrasadas </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>dienvos també que </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>aquí dalt es (risa) </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>continua i estic molt </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>be, encara no mi banyat </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ni em bañaré; recors </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>als veïns i la tia, suposo </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>que segueix be i ja em donareu </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>notisies'.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-182 | Plaça Cívica, s/n (08193 - Bellaterra; Cerdanyola del Vallès). | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La política cultural de la Mancomunitat de Catalunya estava destinada a bastir una infraestructura moderna i efectiva que cobrís les necessitats tècniques d’una societat industrial en vies d’expansió i, al mateix temps, promocionés una consciència cívica que unís tots els sectors socials.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els dirigents de la Mancomunitat, encapçalats per Enric Prat de la Riba, dissenyaren un pla cultural orientat a assolir tres fites. En primer lloc, recuperar i normalitzar la llengua catalana; en segon lloc, dotar d’eficàcia les institucions formant un funcionariat eficient; i finalment, modernitzar la pedagogia i els serveis culturals del territori.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’objectiu dels dirigents de la nova institució era, per tant, crear institucions culturals que els ajudessin a trencar amb el caciquisme imperant i a reduir la conflictivitat obrera. Per això, i com que la Mancomunitat no tenia competències en educació, el govern català apostà per a crear institucions culturals com l’Institut d’Estudis Generals o la Xarxa de Biblioteques Populars, entre d’altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Per tal de tirar endavant el projecte bibliotecari, l’Assemblea de la Mancomunitat encarregà diversos informes tècnics al Consell de Pedagogia. Eugeni d’Ors, juntament amb Alexandre Galí, fou qui es va encarregar de redactar-ne la major part. Ambdós intel·lectuals conceberen el sistema bibliotecari català, emulant els principals aspectes de les biblioteques angleses i americanes. Gràcies a aquest fet, per primera vegada a l’Estat espanyol, es crearen biblioteques amb prestatges oberts, catalogació Dewey, servei de préstec i secció infantil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ara bé, el context polític i econòmic del moment no permeté desenvolupar el projecte en tota la seva esplendor, ja que entre 1918 i 1931 tan sols es pogueren obrir 14 biblioteques a tot Catalunya. Les poblacions afortunades foren: Valls, Olot, Sallent, Les Borges Blanques, Canet de Mar, El Vendrell, Figueres, Pineda de Mar, Granollers, Tarragona, Manresa, Ulldecona, Calella i Sabadell.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6256604,2.6899660 | 474174 | 4608261 | Primera meitat | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97122-02posbibcat1190full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97122-03posbibcat1191full.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totes les imatges són consultables al repositori de la Memòria Digital de Catalunya amb l’enllaç al repositori de postals de biblioteques de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||
| 97130 | Fons bibliogràfic can Comas de Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-can-comas-de-placa | XVI-XIX | <p><span><span><span>El fons bibliogràfic de can Comas de Plaça està compost per un total de 113 volums compresos entre els anys 1580 i 1881, i presenten enquadernacions en pergamí i mitja pell. </span></span></span><span><span><span>La temàtica del fons és principalment religiosa i jurídica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està format per un conjunt de volums compilats per la família Comas de Pineda de Mar al llarg de la seva història</span></span></span></p> | 08163-188 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | 41.6272623,2.6895100 | 474136 | 4608439 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97130-18801fons-cancomasplaca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97130-18802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97130-18803.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Inicialment es trobaven dipositats a la casa familiar de la plaça de Catalunya de Pineda. A partir de l’adquisició de l’edifici per part de l’ajuntament, el fons bibliogràfic es va traslladar a un immoble propietat de la família situat a Fogars de la Selva.L’any 2017 la família Comas va fer donació del fons bibliogràfic a l’Ajuntament de Pineda de Mar i es va instal·lar a les dependències de l’Arxiu Municipal de Pineda de Mar. | 98|94 | 57 | 3.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 97131 | Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya referit a Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-centre-excursionista-de-catalunya-referit-a-pineda-de-mar | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el fons del Centre Excursionista de Catalunya s’han localitzat un total de 22 fotografies, relacionades amb el municipi de Pineda de Mar, procedents dels fons Frederic Bordas i Altarriba (5 imatges); Josep Danès i Torras (5 imatges); Lluís Bonet i Garí (5 imatges); Manuel Caballer (3 imatges); Cèsar August Torras (3 imatges); Joan Estorch (1 imatge).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Frederic Bordas i Altarriba</strong>: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Dos homes asseguts al terra amb la capella de Sant Jaume de Pineda al fons” AFCEC_BORDAS_D_4461. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“La torre de Sant Jaume adossada a la masia amb un paller al seu davant” AFCEC_BORDAS_D_4463. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Un grup de persones a l’entrada de la capella de Sant Jaume de Pineda de Mar”. AFCEC_BORDAS_D_4460. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Un grup de persones a l’entrada de la capella de Sant Jaume de Pineda de Mar”. AFCEC_BORDAS_D_4460bis. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Un home assegut al terra amb la Torre de Sant Jaume al seu darrere” AFCEC_BORDAS_D_4462. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Josep Danès i Torras</strong> (1891-1955):</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Mur exterior, portal i part de la façana de Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5470. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11x16 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista general de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5468. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11’7x16 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista lateral de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5472. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11’7x16 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista lateral de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5471. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11’5x16’9 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Can Jalpí” AFCEC_EMC_X_5460. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’12x16’9 cm realitzada el 13 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Lluís Bonet i Garí</strong> (1893-1993):</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Porxo de la Rectoria” AFCEC_EMC_X_5479. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Mur exterior i portal de la Rectoria” AFCEC_EMC_X_5478. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista parcial de la Rectoria” AFCEC_EMC_X_5477. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada el mes de març de l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista parcial de la masia de can Cànoves” AFCEC_EMC_X_5474. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada el mes de març de l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Era i façana d’una masia de Pineda de Mar” AFCEC_EMC_X_5457. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 13x18 cm realitzada entre 1890 i 1936.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Torre d’en Castellar o Ca l’Olivé de la Torre” AFCEC_EMC_X_5467. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 13x17,9 cm realitzada entre 1890 i 1936.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Manuel Caballer</strong>:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Mur exterior, portal i part de la façana de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5469. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 8,3x9,2 cm realitzada el mes de març de l’any 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Part de la façana de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5473. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 13,1x8,3 cm realitzada el mes de març de l’any 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Torre d’en Castellar o Ca l’Olivé de la Torre, torre cilíndrica amb gent al peu” AFCEC_EMC_X_5466. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 10,1x7,7 cm realitzada el mes de març de l’any 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Cèsar August Torres i Ferreri</strong> (1852-1923):</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Platja amb barques i un home” AFCEC_EMC_X_5459. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11,9x15,4 cm, realitzada entre 1890 i 1923. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Aqüeducte romà” AFCEC_EMC_X_5458. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 12,3x15,2 cm, realitzada entre 1890 i 1923. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Torre d’en Castellar” AFCEC_EMC_X_5465. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 10,4x14,9 cm, realitzada entre 1890 i 1923.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Joan Estorch:</span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Església parroquial” AFCEC_EMC_X_5476. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 12,1x16,6 cm, realitzada l’any 1929.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-189 | Carrer del Paradís, núm. 10 (Ciutat Vella; 08002- Barcelona). | <p>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l'industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l'Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). <span><span><span><span lang='CA'><span>El Centre Excursionista de Catalunya posseeix un dels fons fotogràfics històrics més importants del país amb prop de 750.000 imatges.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1909 Geroni Martorell impulsa el projecte de l’inventari gràfic de Catalunya, per tal d'inventariar el patrimoni artístic i cultural del país. Les primeres plaques que es conserven a l’arxiu són uns col·lodions dels anys 1860. A partir d’aquí es localitzen fotografies sobretot de finals del segle XIX i de tot el segle XX fins a l’actualitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La majoria d’imatges són de Catalunya, però també s’han anat preservant imatges d’altres parts del món com l'Argentina, el continent europeu, o dels Estats Units i el Japó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els procediments fotogràfics són variats. Des de els pre-fotogràfics com les llanternes màgiques, als col·lodions, nitrats de cel·lulosa, gelatino-bromurs sobre placa de vidre o paper, acetats, polièsters, i excepcionalment autocroms i còpies sobre paper a l'albúmina, cianotípies o processos pigmentaris. I lògicament l’arxiu també conserva una interessant col·lecció d’instruments fotogràfics, ampliadores i equipaments diversos de totes les èpoques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La diversitat d’autors, més d’un centenar, ofereix un ampli ventall temàtic. Des de la muntanya i l'excursionisme com la reproducció del patrimoni, l'art, l'arquitectura, l'esport, l'enginyeria, l'etnografia o la vida quotidiana de la societat en general.</span></span></span></span></span></p> | 41.6275490,2.6895502 | 474140 | 4608471 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-02afc1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-03afcecemcx5460can-jalpi1930-09-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-04afc1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-05afc1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-06afc1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totes les imatges són consultables al repositori de la Memòria Digital de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 97148 | Fons bibliogràfic Isern-Marull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-isern-marull | XVI-XX | <p><span><span><span>El fons bibliogràfic Isern-Marrull està compost per un total de 142 volums compresos entre els anys 1596 i 1931, i presenten enquadernacions de pergamí i pell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La temàtica del fons és principalment medicina, àlgebra i jurídica.</span></span></span></p> | 08163-190 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | 41.6276498,2.6894185 | 474129 | 4608483 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97148-19001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97148-19002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97148-19003.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | No es té constància de l’ingrés del fons Isern-Marull a l’Arxiu Municipal. | 98|94 | 57 | 3.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 97149 | Fons documental de l'Associació de Veïns del Poblenou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-veins-del-poblenou | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat veïnal en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys 1972 i 1985. Ocupa un total de 0,26 m. lineals, en suport paper i fotografies (2 positius en color, còpies, i 13 positius en blanc i negre, 8 fotografies diferents).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons està format per documentació constitutiva (esborranys d’estatuts), documentació d’òrgans de govern, on hi ha poca presència d’actes i molta presència de documentació relacionada amb els socis, documentació administrativa, principalment correspondència i instàncies generades per l’entitat. Així com documentació econòmica (encara que amb poca presència) i documentació de la projecció pública de l’entitat, on les publicacions i els impresos d’activitats ocupen un espai important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet que les parts de correspondència, instàncies i activitat pública hi sigui amb molta presència es deu a la finalitat de l’associació de veïns i a les necessitats existents en el barri. Una de les principals funcions de l’entitat era la gestió de les demandes i queixes als organismes oficials per a la millora del barri.</span></span></span></p> | 08163-191 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>El barri de Poblenou va patir en poc temps un increment important de població, a causa de la immigració, i mancaven molts dels serveis principals: sanitari, escolar, neteja, vigilància, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És per això, que al gener de 1971, un grup de veïns i veïnes de Poblenou es va reunir amb la intenció de crear una associació pel barri. Al 6 de març de 1971, es redacten uns estatuts que seran presentats al Governador Civil i aprovats al 23 de febrer de 1972. Els objectius de l’associació, segons consta en els estatuts, són vetllar pels interessos del barri, millorant els serveis, fomentant la cultura i afavorint el comerç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al maig de 1975 se celebra la primera festa de la Primavera, festa que més tard esdevindrà la Festa Major de Poblenou. Al novembre de 1977 surt publicat el primer número del <em>Butlletí </em>(element per informar al barri de les qüestions d’interès). Al mateix mes es demana la instal·lació de cabines telefòniques i l’adequació del Passeig Costa Brava. Una altra de les activitats realitzades en aquest període és la projecció de pel·lícules de cinema per a la gent del barri. L'any 1980 es formulen queixes sobre el mal estat dels carrers, la brutícia de molts solars, la manca de places i espais amb instal·lacions esportives, la necessitat d’una biblioteca, etc. Al setembre de 1982 s'enderroca un transformador elèctric situat a l'avinguda de la Hispanitat, una de les reivindicacions més importants realitzades per l'associació. A partir de 1985, i fins el 1987, l'associació es limita a organitzar la Festa Major: A partir d'aquell moment, es crea des de l’Ajuntament, una comissió de festes, que serà la que agafarà el relleu de l’organització de la Festa Major de Poblenou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de llavors, l’activitat de l’associació queda una mica parada i a l’abril de 1990 desapareix l’associació i n’apareix una de nova amb nous estatuts i nova junta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nombre de socis que van formar l’associació des dels inicis al 23 de febrer de 1972 era de 7. De gener a març de 1974 hi ha un increment de 26 socis més. A partir de llavors, les inscripcions són més o menys progressives fins arribar als 223 socis, el 14 de març de 1979. L'1 de maig de 1979 hi ha un total de 94 inscripcions noves. A partir de llavors fins l'última inscripció del llibre de socis de l’1 de juliol de 1983, el total era de 359 socis.</span></span></span></p> | 41.6277296,2.6895217 | 474137 | 4608491 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 97150 | Fons documental de l'Associació de Veïns Tramuntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-veins-tramuntana | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat veïnal en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span>1978 i 2008</span>. Ocupa un total de 0,40 m. lineals, en suport paper i fotografies (46 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons està format per documentació constitutiva (estatuts i instàncies de legalització). Documentació d’òrgans de govern, on hi ha la presència de documentació de la junta directiva (membres de la junta i renúncies de càrrecs), actes de reunions (llibre d’actes, actes soltes i convocatòries d’assemblees) i de socis (llibre de registre de socis i un carnet de soci de la primera època). També hi ha documentació administrativa, principalment correspondència, i instàncies generades per l’entitat. Així com documentació econòmica, amb presència de comptabilitat general, activitats i documentació de subvencions. Aquesta última amb molta presència, a causa de la gran quantitat d’activitats culturals que realitzava l’associació. També, documentació de la projecció pública de l’entitat, on els impresos d’activitats ocupen un espai important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet que les sèries de correspondència, instàncies d’activitats i de demanda a l’Ajuntament i activitat pública hi sigui amb molta presència es deu a la finalitat de l’associació i a les necessitats existents en el barri i el poble. Era una de les principals funcions de l’entitat les demandes i queixes als organismes oficials per a la millora del barri/poble i la realització d’activitats culturals.</span></span></span></p> | 08163-192 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>El barri del Carme va començar a urbanitzar-se a partir de 1962 amb els edificis de davant de la plaça del Carme i el carrer de Sant Jordi. Setze anys més tard, al 1978, un grup de veïns que ja formaven part de comunitats de veïns van decidir-se, a causa de les necessitats del poble i del barri, a crear una associació de veïns i veïnes. Tot i que, tal com es manifesta als estatuts, l’àmbit d’actuació de l’associació és de tot el poble de Pineda de Mar, exceptuant el barri de Poblenou i el de Les Creus, l’associació actuava principalment al barri del Carme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Era un barri de relativa nova formació, les necessitats de millores als carrers, places, solars, enllumenat, serveis, etc., eren evidents i és en aquest camp que l’AAVV Tramuntana dedicarà gran part dels seus esforços, sobretot, durant els primers 15 anys. Als anys noranta, el caràcter reivindicatiu de les associacions de veïns s’ha perdut i les associacions es dediquen a aspectes de caràcter més cultural. Aquest fet es pot explicar potser per tenir els barris les necessitats socials cobertes per la bona feina feta els anys anteriors i l’adhesió dels associats més involucrats a partits polítics locals des d’on gestionarien les possibles problemàtiques socials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1978, es presenten al Govern Civil de Barcelona els estatuts de l’associació perquè pugui ser legalment constituïda i al següent any es presenten els llibres de caixa, de registre de socis i d’actes per a que siguin legalitzats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els estatuts, els objectius de l’associació és la de millora dels serveis públics, la defensa dels drets comuns dels veïns, la col·laboració amb la conservació i millora del poble, la relació amb escoles i AMPAs per a millorar l’educació dels alumnes, fomentar activitats culturals i festes veïnals i relacionar-se amb altres associacions de veïns del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’associació és declara no vinculada a partits polítics ni a sindicats, i l’àmbit d’actuació és de tot el municipi de Pineda amb excepció del barri de Poblenou i el de Les Creus, ja que aquest dos barris ja tenien les seves pròpies associacions de veïns constituïdes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del principi de la seva creació s’alternava l’organització d’activitats culturals al barri del Carme, com van ser la festa del barri del Carme (1981), Revetlla de Sant Joan (1983), Marxa Popular (1987), etc., amb actes de reivindicació de millores al barri, com van ser les fortes disputes per l’obertura d’una farmàcia (1983-1985), les demandes de neteja de solars abandonats, el canvi de noms de diferents places del barri, el manteniment de carrers i places, etc. És a partir dels anys noranta, tal com s’ha explicat abans, que l’associació va perdent el caràcter reivindicatiu i es dedica principalment a aspectes culturals (festes del barri, xocolatades, actuacions musicals, participació a actes culturals del poble, etc.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a actuacions destacades se’n poden citar tres:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 8 de març de 1981, es decideix editar la revista <em>Contrapunt</em> d’informació municipal, donant suport als redactors i sempre supervisada per l’associació, al 5 de juny de 1984, la junta aprova la creació del grup de Timbalers de Tramuntana amb capacitat per a nou membres i al 22 de juliol de 1985 s’aprova la creació del grup de Majorets de l’associació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’evolució de socis inscrits a l’associació, s’observa que a 1 de gener de 1980, en el primer registre de socis, hi consten 12 persones inscrites. Mes a mes, es va anar incrementant el nombre de socis fins arribar a un nombre total de 151 el maig del mateix any. Fins el 3 d’abril de 1985 es van registrant socis nous arribant a un total de 168 socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No és fins al 25 de setembre de 2004 que es torna a reprendre el registre de socis nous amb un total de 38 socis registrats fins l’1 d’octubre de 2004.</span></span></span></p> | 41.6276753,2.6894268 | 474130 | 4608486 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 97151 | Fons documental de l'Associació de Comerciants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-comerciants | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1979 i 1993</span>. Ocupa un total de 0,30 m. lineals, en suport paper, cintes de vídeo (2 cintes de vídeo format <em>beta</em>), fotografies (145 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon de la documentació típica d’una entitat com aquesta. És a dir, documentació constitutiva (estatuts), la d’òrgans de govern (llibre de socis, llibre d’actes, eleccions de la junta directiva), però poca presència de documentació administrativa (correspondència i activitat associativa). De documentació econòmica no s’ha conservat o no ens ha arribat cap sèrie. La documentació que té més presència és la de projecció pública (impresos d’activitats, documentació d’activitats, publicacions, fotografies, vídeos i material divers), ja que, l’entitat, a part de ser creada per a poder afavorir els comerciants del poble i oferir-los-hi suport administratiu, legal, etc., es va crear per donar a conèixer els comerços a la població.</span></span></span></p> | 08163-193 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>L’associació es va crear oficialment el 30 de maig de 1979 i es va dissoldre al 29 de juliol de 1993, tot i que ja feia uns tres anys que l’activitat de l’entitat era molt minsa. </span></span></span><span><span><span>Tal com es diu als estatuts, els objectius de l’associació són fomentar el comerç, establir un fil de diàleg entre els comerciants amb l’administració local i altres entitats cíviques, defensar als socis de l’intrusisme comercial i de la llibertat de realització de l’activitat professional i la promoció del poble de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Són uns anys en els que es comença a parlar i a fer-se realitat la creació de grans superfícies comercials, i entitats com aquestes miraven de protegir i fomentar el comerç tradicional. En e</span></span></span><span><span><span>ls tres primers mesos de vida, del març al maig de 1979, l’associació ja comptava amb 100 socis inscrits, i fins al final de la seva vida es van anar rellevant un total d’uns 200 socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al principi es va crear una Junta per a poder gestionar l’entitat fins a les primeres eleccions oficials. El president d’aquesta junta va ser Josep M. Juli Batallé, fins al 30 de maig de 1979, que fou quan es va oficialitzar l’associació i es van realitzar les primeres eleccions. La junta s’havia de canviar, segons els estatuts, cada any, però en realitat no es complia aquesta normativa, possiblement per la dificultat de trobar gent que es volgués presentar a les eleccions. </span></span></span>La Junta provisional estava formada per: <span><span><span>Josep Viñolas Musoll (30 de maig de 1979 - 28 d’abril de 1980); </span></span></span><span><span><span>Josep M. Juli Batallé (28 d’abril de 1980 - 28 de març de 1983); </span></span></span><span><span><span>Llorenç Tubert Nualart (28 de març de 1983 - 13 de maig de 1986); </span></span></span><span><span><span>Josep M. Juli Batallé (13 de maig de 1986 - 2 de juny de 1987).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, la cronologia de la presidència de l’associació és la següent: </span></span></span><span><span><span>Joaquim Bosch Vila (2 de juny de 1987 - 30 de juny de 1987); </span></span></span><span><span><span>Joan Clos (30 de juny de 1987 - 3 de maig de 1988); </span></span></span><span><span><span>Pere Massuet Juncà (3 de maig de 1988 - 29 de juliol de 1993).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’associació va tenir tres seus socials. La primera era als baixos del carrer de Mar número 29. Al 8 de febrer de 1980 es canvia per la del carrer Anselm Clavé número 24, i la tercera i definitiva, va ser a la Plaça de Catalunya número 10, inaugurada el dia 8 de juny de 1981.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 21 d’octubre de 1988 s’aprova a la reunió de la junta la renovació d’alguns articles dels estatuts i també el canvi de nom de l’associació pel d’<em>Associació de Serveis Comercials de Pineda de Mar</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per fomentar els comerços de Pineda, l’associació realitzava un seguit d’activitats de cara al públic com són, audicions de sardanes a on es sortejaven bicicletes, reproductors de vídeos, televisors, etc., fires on els comerços oferien mostres dels productes propis, jornades de tradicions nadalenques, etc. </span></span></span><span><span><span>Per a crear un suport al soci comerciant, es realitzaven conferències de caire comercial o legal, i per a afavorir les relacions entre els associats, cada any es realitzava un sopar per a tots els socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra activitat que servia per poder informar als associats de les activitats que es realitzaven des de l’associació va ser el <em>Butlletí informatiu</em>. La creació del butlletí es va aprovar a la reunió de junta del 19 de setembre de 1988 com un element per tenir un contacte més directe amb els socis. El primer número s'edita l’octubre de 1988 i el darrer, que es conserva al fons, és el número 8 de setembre – octubre de 1989.</span></span></span></p> | 41.6276673,2.6894322 | 474130 | 4608485 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 97152 | Fons documentals dels Cantaires de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-dels-cantaires-de-pineda | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat coral en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1928 i 1978</span>. Ocupa un total de 0,5 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon, en gran part, de documentació relacionada amb l’activitat principal de l’entitat, és a dir, el cant coral. Tot i això, també es conserva bona part de la documentació administrativa i econòmica, com són els dos estatuts que es van aprovar al llarg de la història de l’entitat i part de documentació comptable, tant a nivell general, com són els llibres de comptes, com a nivell particular d’activitats concretes, com són les despeses per la realització d’activitats corals o els ingressos per les cantades de caramelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la documentació musical, hi ha un gran volum de lletres de cançons, sardanes, caramelles, sarsueles, jotes, etc., encara que moltes són còpies, suposem per a poder repartir entre els cantaires a l’hora d’assajar i/o actuar.</span></span></span></p> | 08163-194 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>La primavera de l'any 1925 es va formar aquesta agrupació coral amb la finalitat de cantar caramelles el dia de Pasqua. No va ser fins al 15 de juliol de 1928 que es van aprovar els primers estatuts de l’entitat, on es determinava que la coral tenia com a objectiu cultivar les facultats musicals dels seus socis, desvinculant-se de qualsevol funció política i religiosa, prohibint-ne la participació en actes d’aquest caire.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil espanyola, es van suspendre totes les activitats de l’entitat. Al novembre de l'any 1948 es van aprovar els nous estatuts. Al mes de setembre de 1951, l’entitat es va adherir a la Federació de Cors de Clavé. A partir del 1961 i després de dos anys de poca activitat coral es van reprendre les actuacions musicals. La darrera actuació de la coral va ser el dia de Pasqua del 1978.</span></span></span></p> | 41.6276853,2.6896039 | 474144 | 4608487 | 1928 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | L'estendard de l'entitat, de 1928, també es troba a l'Arxiu Municipal. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||
| 97154 | Fons documental de la fàbrica Moreno Maldonado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-fabrica-moreno-maldonado | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1934 i1993</span>. Ocupa un total de 1,2 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon majoritàriament de documentació de temàtica econòmica. És a dir, llibres de comptabilitat, llibres de compres, llibre de vendes, llibre de balanços, o inventaris. També està compost per documentació del personal i recursos humans (fulls salarials, declaracions de subsidis i seguretat social, etc.). També es conserva, encara que en molt poca presència, documentació de producció i fabricació (llibres de consum de telers, etiquetes de productes, material comercial, etc.). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a documentació administrativa interna, correspondència, o llibres d’actes, etc., és pràcticament inexistent. Cronològicament, dels primers 10 anys només es conserven vuit llibres de legislació laboral de 1934 a 1939. És a partir de 1941 quan el gruix de la documentació és més important, especialment a partir de 1949 fins al 1988.</span></span></span></p> | 08163-196 | Carrer Ciutadans, núms. 4-6 | <p><span><span><span>La primera notícia que trobem a l’arxiu de la fàbrica és anterior a l’aparició com a titular de Paulino Moreno Porras, que és el primer titular que tenim referència segons la documentació tractada. És als expedients d’altes de contribució industrial que a l’octubre de 1921 ens consta la primera instal·lació d’una fàbrica al mateix emplaçament a nom de la societat Juncosa & Pera. </span></span></span>Aquesta societat dona de baixa a l’abril de 1930, dos telers circulars i una màquina de voretar. Al desembre de 1930 es dona de baixa totalment de l’activitat amb vint-i-dos telers circulars, sis màquines de voretar i una màquina d’aprestar.</p> <p><span><span><span>Al gener de 1931, Joaquim Pera i Boada, una de les parts de l’anterior societat, dona d’alta disset telers circulars, cinc màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Aquesta titularitat es dona de baixa totalment al maig del mateix any 1931.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als expedients d’alta de la contribució industrial del quart trimestre de 1931, per tenir efecte a la matrícula de 1932, apareix per primera vegada com a titular de la fàbrica Paulino Moreno Porras donant d’alta cinc telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. A juliol de 1932, aquest mateix titular dona d’alta cinc telers circulars i a l’abril de 1934 dona d’alta cinc telers circulars més.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes dades concorden amb les que apareixen a les relacions de contribució industrial anuals, on al 1932, Paulino Moreno Porras declara deu telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Al 1934 consten quinze telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Al 1935 apareix una ampliació de maquinària amb dinou telers circulars, tres màquines de voretar i una màquina d’aprestar. No és fins l'any 1941 que consta una nova ampliació amb trenta dos telers circulars, tres màquines de voretar i dues màquines d’aprestar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1942, a la relació de matrícula de contribució industrial també apareixen els cavalls de vapor (CV) que genera tota la maquinària, essent aquest any d’1CV i mig. A partir de 1946 ja no apareix la quantitat de maquinària i només fa referència a la potència (CV) que genera la fàbrica que oscil·la entre 6 CV i quart i 5 CV i quart.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1955 apareix un titular nou de la fàbrica, passa a ser Moreno Maldonado, SL. Al 1961 es dona de baixa l’empresa per a passar a legalitzar-se segons el “<em>Reglamento de actividades molestas, insalubres, nocivas y peligrosas</em> ” (RAMINP). L'any 1968, hi ha un canvi de titularitat de l’empresa i passa a ser Carlos Maldonado, SA, una de les dues parts de la societat anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1971 Carlos Maldonado Vall demana un trasllat a un local del carrer de l'Església número 99, per a col·locar més maquinària, ja que el local inicial del carrer de Mar número 64 era insuficient. Al 1988 dona de baixa l’activitat del carrer de l'Església i es traspassa a un particular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica inicial del carrer de Mar, tanca definitivament l'any 1993.</span></span></span></p> | 41.6276613,2.6894295 | 474130 | 4608484 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 97155 | Fons documental de la germandat de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-germandat-de-sant-joan | XIX-XXI | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1867 i 2010</span>. Ocupa un total de 0,4 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació conservada i que forma el fons és la que podríem trobar a qualsevol entitat d’aquest caire. Així doncs, trobem una gran presència de documentació referent a la creació i gestió de l’entitat, com són els diferents estatuts, registres de socis, correspondència i llibres d’actes. Una altra sèrie amb un cert volum, és la documentació referent a la funció mutual de l’associació, com són els diferents llibres de comptes amb el control de les despeses i dels ingressos, els rebuts de pagament de les quotes mensuals dels socis, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra tipus de documentació amb molta representació i, principalment, de la segona etapa, a partir de 1985, és la documentació generada com a conseqüència de la projecció pública de l’associació. Així doncs trobem cartells i pamflets informatius de concerts, festes, concursos, anuncis de radio de les activitats realitzades per l’entitat, etc. </span></span></span></p> | 08163-197 | Carrer Ciutadans, núms. 4-6 | <p><span><span><span>Es tenen notícies del 12 d’octubre de 1574 que el bisbe de Girona va autoritzar la creació, a Pineda de Mar, d’una confraria de Sant Joan Baptista. Les confraries eren entitats que es dedicaven, gràcies a les aportacions dels confrares, a defensar els drets dels components de la confraria i a ajudar-los en cas de malaltia, pobresa o mort. Aquesta confraria es feia càrrec de la capella i el retaule del sant de l’església de Pineda i tenia cura dels pelegrins que visitaven la relíquia del sant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sabem que es va crear oficialment el 22 de febrer de 1867, gràcies al primer reglament intern (estatuts) que es conserva. Aquest reglament va ser entregat al governador juntament amb una carta enviada per uns veïns de Pineda de Mar, amb el suport de l’Alcalde, al 4 de setembre de 1866, demanant l’autorització per la creació de l’entitat (<em>monte-pío de socorros mutuos</em>). Al 23 de febrer de 1867 el governador va respondre la instància autoritzant la creació del mont de pietat a canvi de fer algunes modificacions al reglament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que diu a l’article 3 del reglament, '<em>se dan por bien admitidos en el Monte, todos los individuos que hoy forman parte en el mismo</em>', podem entendre que l’entitat ja funcionava anteriorment. </span></span></span><span><span><span>La primera Junta Directiva estava formada per Carles Romans (Director), Pere Martorell (interventor), Josep Mateu (recaptador), Francesc Vendrell (Tresorer), Marià Ruscalleda (secretari), Francesc Estafanell (vicesecretari), Josep Horta i Miquel Boix (oïdors de comptes), Nicolau Reixac i Joan Aragonès (infermers) i Francesc Morell (cobrador). Segons relació sol·licitada pel Governador Civil de 1904 el President era Eduard Ruscalleda, alcalde de Pineda en el mateix any.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es té constància documental que el 28 de febrer de 1940, l'entitat estava encapçalada per una Comissió Gestora formada per Joan Gelabert, Rafael Buscató i Salomó Pijoan. Aquest detall dona a entendre que durant el període de la Guerra Civil espanyola, l'activitat de l'entitat va veure's reduïda a causa de la conjuntura política i social, i que, a partir de 1940 i culminant amb els estatuts de 1943, va patir una reorganització i novament iniciació de l'activitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera notícia que tenim del nombre de socis que formaven l’entitat és gràcies a la còpia d’una carta dirigida al governador civil d’1 d’abril de 1868, on es llisten un total de 36 socis. La segona referència la trobem al llibre de registre de socis que es conserva de 1896, on, al desembre del mateix any, hi havia 182 socis inscrits. Tots eren homes i de tots els sectors laborals existents (pesca, agricultura, artesania, etc.). Segons relació sol·licitada pel Governador Civil de 1904 el nombre de socis era de 156. Fins l'any 1966 el nombre de socis va ser molt semblant, al voltant de 200, amb un màxim de 271 al gener de 1959. A partir de novembre de 1972 la quantitat de socis va anar davallant , fins arribar al punt més baix amb 53 socis l'any 1985. A partir de 1988 l’entitat va perdre el caràcter mutual per passar a ser una entitat únicament cultural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la nova etapa a partir de 1988 es conserva un llibre de registre de socis de mitjans dels anys noranta fins a finals de la mateixa dècada. Es registren un total de 347 socis, tot i que durant aquest període hi ha un total de 49 baixes, la majoria per defunció. És per això que es pot afirmar que a finals de 1999, el nombre d’associats era d’uns 298.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1988 es va perdre la finalitat inicial d’ajuda mutual a l’associat, ja que, els darrers anys el nombre de socis era molt baix, a causa de l’aparició del règim de la Seguretat Social, i es feia impossible poder cobrir les necessitats econòmiques mutuals. Al mateix moment de la dissolució de l’entitat amb l’antiga funció mutual es crea la nova entitat amb el mateix nom però amb una finalitat diferent, de caire més cultural, realitzant cantades d’havaneres, sardanes, concerts de Nadal i Sant Esteve, Festa Patronal de Sant Joan, concursos de plats de cuina, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’entitat esta donada de baixa i per acord de la junta es va entregar el mes de maig de 2010 en forma de donació els fons econòmics de l’entitat a la Fundació Privada MARPI de Pineda de Mar.</span></span></span></p> | 41.6276713,2.6894295 | 474130 | 4608485 | 1867 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97155-foto.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 119 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 97158 | Fons documental del Patronat Local per a la Vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-patronat-local-per-a-la-vellesa | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1915 i 1979</span>. Ocupa un total de 0,3 m. lineals, en suport paper i fotogràfic (543 positius en blanc i negre i 33 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon en gran part de documentació relacionada amb l’activitat principal del patronat. És a dir, la donació d'ajudes als ancians. Tot i això, també es conserva bona part de la documentació administrativa i econòmica, com són les diferents actes de constitució i, principalment, documentació comptable, o recaptació. </span></span></span><span><span><span>Una gran part de la documentació també fa referència a la vida pública del patronat, els impresos d'activitats dels diferents homenatges que es van realitzar al llarg dels anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons fotogràfic és molt important i comprèn una gran part del període cronològic de l'entitat. Es conserva una còpia actual d'una fotografia de 1916 on apareix un grup de dones que inicialment s'encarregaven de gestionar els actes per a recollir fons econòmics per els més necessitats.</span></span></span></p> | 08163-198 | Carrer Ciutadans, núms. 4-6 | <p><span><span><span>La creació del Patronat Local d’Homenatge a la Vellesa, el maig del 1915, donà el tret de sortida a una tradició que pervisqué fins a la darreria de la dècada del 1970. Els reconeixements a la gent gran del municipi amb una festa i, amb la concessió d’unes pensions o ajuts econòmics individuals. S’iniciaren l'any 1917, tot coincidint amb el dilluns de Pasqua. El setmanari pinetenc <em>Vida Nova</em> aportà una notable profusió de detalls en la primera edició de l’esdeveniment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aleshores se succeïren any rere any amb el patrocini de la Caixa de Pensions i la col·laboració de l’Ajuntament. Tan sols se suspenen durant la dictadura de Primo de Rivera (1924-29) i per la Guerra Civil espanyola. La darrera festa de la gent gran celebrada en plena etapa republicana tingué lloc el 13 d’abril del 1936, amb l’assistència de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A partir de l’any 1941 novament s’organitzaren els homenatges. Així, amb la col·laboració de l’Ajuntament, aquest esdeveniment se celebrà, anualment, al Centre Cultural i Recreatiu, fins al 1978 en què tingué lloc la LIX i darrera edició. Tot i ser el 1978 la última edició de l'Homenatge, ens consta una relació de pensionats de l'any 1979. La manca de més documentació de la celebració del 60è Homenatge de 1979 fa pensar que finalment no es va realitzar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els homenatjats eren conduïts en comitiva des de la sucursal de la Caixa de Pensions fins a l’església parroquial, on s’oficiava la missa corresponent. Posteriorment, al local del Centre Cultural i Recreatiu, es procedia a la part principal de la festa on, entre d’altres, s’impartien els ajuts econòmics acordats. Aquest acte, en funció de l’època, s’acompanyava d’actuacions musicals i de sardanes.</span></span></span></p> | 41.6276971,2.6894694 | 474133 | 4608488 | 1915 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97158-foto.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 119 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 97159 | Fons documental referent a Sara Llorens, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-sara-llorens-a-larxiu-historic-de-la-ciutat-de-barcelona | <p>L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona preserva, en el seu fons, 27 carpetes referents a la folklorista i escriptora Sara Llorens i Carreras, que aquesta va dipositar-hi abans de marxar a l'exili.</p> <p>Eren, sobretot, els apunts de la seva recerca etnogràfica. És un recull de documents relacionats els usos i costums (llegendes, oracions, paremiologia, supersticions, remeis, dimonis i bruixes, etc.).</p> <p>Està classificat en l'apartat de Fons privats / fons personals amb el topogràfic AHC B3-308/5D.78 Inventari del fons Sara Llorens i Carreras.</p> | 08163-199 | Carrer de Santa Llúcia, 1 (Ciutat Vella, 08002- Barcelona). | <p>L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona és un dels centres que configuren l’Arxiu Municipal de Barcelona, els orígens del qual es remunten al segle XIII, quan es va crear el règim municipal de la ciutat a partir del privilegi concedit pel rei Jaume I l’any 1249.</p> <p>Instal·lat primer en el convent de Santa Caterina, es va traslladar a la Casa de la Ciutat, quan aquesta fou construïda a la segona meitat del segle XIV.</p> <p>L'any 1917, l’Ajuntament de Barcelona va decidir dividir el fons documental municipal en històric i administratiu. Els fons històrics es van instal·lar a la Casa de l’Ardiaca que, des de l’any 1922, es va convertir en seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.</p> <p>Des de la seva creació, i al llarg de diferents etapes, l’Arxiu ha exercit tres funcions fonamentals:</p> <ol> <li>Recollir i conservar fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics que es considerin d’interès per a la història de Barcelona.</li> <li>Facilitar la consulta d’aquests fons posant-los a l’abast dels investigadors i de tots els ciutadans interessats.</li> <li>Difondre el patrimoni documental i la història de la ciutat.</li> </ol> | 41.6268972,2.6868915 | 473918 | 4608400 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sara Llorens i Carreras | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 97542 | Fons documental de la Biblioteca Municipal Serra i Moret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-municipal-serra-i-moret | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). <em>Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997)</em>. Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda,</em> 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, 359 p. (Facsímil, Barcelona: Horta, 1931).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari: 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA, Josefina (2006<em>). Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La biblioteca municipal Serra i Moret de Pineda de Mar conserva en el seu fons una sèrie de documentació relacionada amb el municipi des de la creació de la primera biblioteca popular, l’any 1922. D’aquesta primera activitat es troba dipositat un dietari fet per les diferents bibliotecàries que han passat per la institució, que va des de l’any 1922 fins el 1998. Es tracta d’anotacions, en 11 volums, on les direccions portaven registre de tots aquells esdeveniments, activitats i incidències que passaven diàriament a la biblioteca. Són una eina molt interessant per poder comprendre i tenir una millor visió del dia a dia d’una organització d’aquesta mena al llarg dels anys. Aquests dietaris van servir per la celebració dels 75 anys d’història (1922-1997) de la Biblioteca Popular Serra i Moret i l’edició de la monografia a cura de Josep Ferrer i Joan Pujades (1997).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També conserva un fons relacionat amb la figura de Sara Llorens:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Major, 57 : un curtmetratge sobre Sara Llorens i M. Serra i Moret. Pineda de Mar : Cinemart: Montpalaufilms : Marpuig, 2016. 1 disc òptic (DVD) : b/n, so.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durada: 14 min. Realitzada el 2016. Actors: Verònica Rebollo, Andrés Martín.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Carpeta amb articles i retalls de diaris que en parlen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Apunts i treballs de cursos organitzats a la Universitat de Barcelona sobre la figura de la folklorista.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primeres edicions de les seves obres:</span></span></span></span></span> “El Cançoner de Pineda” de 1931;<span><span><span><span lang='CA'><span> facsímil del mateix títol [El Cançoner de Pineda] de l’any 1992; <span><span><span><span lang='CA'><span>“Monolechs”, de l’any 1913; i<span><span><span><span lang='CA'><span> “<em>Monòlegs per a infants</em>” de l’any 1918. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-223 | Carrer del Progrés, núm. 22 | 41.6241406,2.6935279 | 474470 | 4608092 | 1922 endavant | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97542-22302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97542-22303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97542-22304.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La primera edició de “Monolechs”, de l’any 1913 presenta un format reencuadernat en tapa dura del quadern número 275 de la col·lecció editorial Lectura Popular-Biblioteca d’autors catalans. Es van publicar 364 quaderns, en 21 volums que aparegueren setmanalment des de l’any 1913 fins l’any 1921. De la primera edició de “Monòlegs per a infants” del 1918 n’hi ha dos exemplars. Un en el format original i l’altre reencuadernat en tapa dura. Aquestes edicions van ser publicades per J. Horta, a Barcelona. D’aquesta obra també hi ha dos volums de la segona edició, aquest cop ampliada i il·lustrada per J. Ribot, publicada l’any 1929 per Les Edicions de l’Arc de Bara, a Valls. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||
| 59225 | Goigs de Santa Maria Magdala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-magdala | <p>GONZÁLEZ MAÑA, Cristina (2016): Fons de goigs, auques i fulls poètics del CRAI. Biblioteca de Lletres. Inventari temàtic. Universitat de Barcelona. MAIDEU I AUGUET, Josep; VIVES I SABATÉ, Ricard: (1970) Goigs en lloança de Santa Maria de Magdala excelsa patrona i titular de la parroquia d'el Pla del Penedes arquebisbat de Barcelona. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. http://bd.centrelectura.cat/items/show/13076.</p> | XX | <p>Goigs dedicats a Santa Maria Magdalena, patrona de la parròquia del Pla del Penedès. Goig tradicional, versió editada en paper per Ricard Vives i Sabaté, a Vilanova i la Geltrú, l'any 1970, dins la sèrie de goigs de l'autor, amb el núm. 561. Es tracta d'un sol full imprès a dues cares, a la de davant amb els goig i a la posterior amb les notes d'edició. L'edició segueix el tipus de la sèrie, amb una garlanda perimetral que emmarca el text i un dibuix central. El títol de la capçalera és el següent: 'Goigs en lloança de Santa Maria de Magdala, excelsa patrona i titular de la parroquia d'el Pla del Penedes. Arquebisbat de Barcelona'. El text es compon d'onze estrofes, tractant-se d'un text antic anònim, revisat per Ricard Vives. El dibuix central, de Santa Maria Magdalena, representada amb el vas de perfum com a atribut, és també de Ricard Vives. A la part inferior hi apareix la partitura de la musicalització, obra de Mn. Josep Maideu i Auget (1893-1971). La devoció a Santa Maria Magdalena és d'arrels antigues, doncs si bé els primers documents esmenten a l'església del Pla com 'Santa Maria', a partir de 1366 ja s'anomena sempre 'Santa Maria Magdalena'.</p> | 08164-103 | Plaça Major, s/n | <p>Es desconeix l'origen dels goigs, de tradició popular. La versió publicada correspon a un text musicat per Mossèn Josep Maideu i revisat per Ricard Vives.</p> | 41.4177300,1.7127900 | 392429 | 4585930 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59225-foto-08164-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59225-foto-08164-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59225-foto-08164-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Josep Maideu i Auget; Ricard Vives i Sabaté | Es conserven còpies com a mínim al 'Fons de goigs, auques i fulls poètics del CRAI. Biblioteca de Lletres' de la Universitat de Barcelona, amb la signatura FA-248/239, i també al Centre de Lectura de Reus, que disposa d'una extraordinària col·lecció de goigs, fons cedit per Enric Prats. Les imatges de la fitxa procedeixen d'aquest centre, a través de la Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. | 119|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 59227 | Arxiu parroquial de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-magdalena | <p>LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 201-202.</p> | XVIII-XIX | <p>Per un inventari fet l'any 1933 es té constància d'haver-hi existit un bon nombre de documents antics, però la gran majoria va ser destruïda el juliol de 1936, incloent-hi bona part dels llibres de sagramentals iniciats el 1779 (LLORAC, 2015:201). En l'actualitat, a documentació servada a la parròquia és la següent: llibres de baptismes (1923-1975, i 1976 fins ara); llibres de matrimonis (1900-1975, i 1976 fins ara); llibres d'òbits (1939-1975, i 1976 fins ara); llibres de confirmacions (1927-1975, i 1976 fins ara); Llibres de registre del cementiri (1903-1936, i 1939 fins ara); llibre de drets funeraris (1819-1891, amb tapes de pergamí); llibre de la Confraria del Roser (1728-1886, amb tapes de pergamí); Llibre de la Confraria de l'església del Pla (1739-1835, amb tapes de pergamí); llibre de rendes (1781-1837, amb tapes de pergamí); decrets (1946-1998), un dossier amb amonestacions del segle XVIII i un pergamí emmarcat del lloc del Pla, datat el 1490.</p> | 08164-105 | Carrer de la Verge de Montserrat, 5 | 41.4177300,1.7126000 | 392413 | 4585930 | 08164 | El Pla del Penedès | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | No ha estat possible accedir a l'arxiu. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 59228 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-22 | QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 106-107. | XIX-XXI | L'Arxiu Municipal de l'Ajuntament del Pla del Penedès es troba distribuït en dos espais: un a la planta baixa i un altre situat a les golfes de la casa consistorial, tot col·locat en prestatges dins d'arxivadors de cartró. El primer acull tota la documentació històrica, ordenada temàticament seguint els criteris marcats pel Consell Comarcal, juntament amb d'altra de naturalesa administrativa. La resta de documentació administrativa és a les golfes, al costat de fons bibliogràfics i personals procedents de donacions particulars de famílies del poble, entre els quals destaca el llegat de Jordi Vallès. Constituït per 93 capses arxivadores amb tota mena de documents (llibres, cartells, correspondència, programes culturals...), constitueix un reflex dels interessos i les inquietuds de la vida d'un jove vinculat al teixit associatiu del Pla que va morir prematurament als 26 anys. Els historiadors Jordi Vallès i Josep Colomé van realitzar un estudi sobre el fons històric en el marc del primer Seminari d'Estudis Locals d'Història Local i Comarcal del Penedès, la qual cosa va donar lloc a l'inventari següent: correspondència del Consell Municipal (1927-1934); pressupostos municipals (1876-1893); matrícula industrial (1876-1925); contribució territorial (1855-1887); Jutjat de Pau (1848-1944); acords de la comissió mixta de propietaris i parcers (diversos anys); declaracions de vi (1933-1945); baptismes, matrimonis i òbits (1863-1936); visites del registre civil (1876-1917); cens d'habitants (1907-1945); padró d'habitants (1930); rectificació del cens (1901-1906); cens electoral (1893-1923); rectificacions del cens electoral (1899-1935); electors amb drets suspesos (1902); prescripció d'incapacitat d'electors (1902); reclamacions d'inclusió al cens (1902); expedients d'eleccions (1899-1900); eleccions municipals, diputats i senadors (1903-1936), i renovació de la junta municipal del cens electoral (1917-1934). A més, l'Ajuntament conserva tota la documentació electoral generada a partir de 1939 fins a l'actualitat. Hi ha també un apartat de cartografia i una col·lecció sencera del butlletí municipal La font de l'Esteve. | 08164-106 | Plaça de Pau Fontanals, 1 | 41.4180800,1.7105900 | 392246 | 4585972 | 08164 | El Pla del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59228-foto-08164-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59228-foto-08164-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 82246 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-48 | XIV-XXI | Tot ocupant part de la planta sota-teulada de l'edifici de l'actual Ajuntament de la Vila, i just davant de la sala de Plens, s'emplaça l'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt. Consta de dos espais diferenciats: una gran sala rectangular amb la documentació contemporània (denominada 'Arxiu Contemporani' i amb documentació fins l'any 1994), i una sala menor de planta quadrangular que conté la documentació de caràcter històric (denominada 'Arxiu Històric'). El conjunt documental es presenta ordenat amb caixes col·locades en prestatgeries metàl·liques. Segons el catàleg vigent, el document més antic de la col·lecció és la 'Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305), així com uns pocs documents medievals més: la 'Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417). D'aquí ja es passa al segle XVIII amb: el 'Llibre del Comú' en 4 volums (1752-1754; 1752-1758; 1763-1766; 1769-1844), el 'Llibre de Comptes donats pels regidors' (1759-1797), i correspondència relativa a problemes militars (1770). El gran gruix de documentació municipal es va començar a generar a partir del segle XIX, amb un pes clarament majoritari de referències documentals del segle XX. Els blocs temàtics en que es divideix el fons en l'actualitat, organitzats segons el quadre de classificació elaborat pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, són els següents: -1. Administració General: Terme municipal, Òrgans de Govern, Alcaldia, Secretaria, Personal, Correspondència. -2. Hisenda: Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitat, Juntes i comissions, Pòsit. -3. Proveïments: Proveïment de productes per a consum de la població, Aigües, font i safareig, Control de proveïments. -4. Beneficència i Assistència Social: Atenció als refugiats i orfes de guerra, Subsidi al combatent, Assistència social, Actuacions contra l'atur laboral, Juntes i Comissions, Patronals, Junta local de Reformes Socials. -5. Sanitat: Inspecció sanitària i Laboratori Municipal, Personal facultatiu i cos mèdic municipal, Inspecció veterinària, Juntes i comissions municipals. -6. Obres i Urbanisme: Planejament i gestió urbanística, Obres d'infraestructura, Immobles municipals -construcció i manteniment-, Obres de particulars, Activitats classificades i obertura d'establiments, Juntes i comissions municipals. -7. Seguretat Pública: Cossos de seguretat, Passaports i passis de radis, Juntes i comissions municipals. -8. Serveis militars: Allotjaments militars i subministraments a la tropa, Quintes, allistaments i lleves forçoses, Béns subjectes a requisa militar, Juntes i comissions municipals. -9. Població: Estadístiques generals de població i censos, Padró municipal d'habitants. -10. Eleccions: Eleccions municipals, Eleccions Diputats Provincials, Eleccions Parlament de Catalunya, Eleccions Generals -Corts, Senat-, Eleccions al Parlament europeu, Referèndums i plebiscits, Cens electoral i Junta municipal del Cens. -11. Ensenyament: Ensenyament primari, Juntes i comissions municipals. -12. Cultura: Festa Major i festes populars, Servei municipal de català. -13. Serveis agropecuaris i medi ambient: Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes i interrogatoris sobre collites, Juntes i comissions municipals, Medi ambient, Representativitat agropecuària. -14. Documentació medieval diversa. | 08165-125 | Avinguda Catalunya, 16 | L'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt s'ha anat formant amb la documentació generada pels diversos governs locals al llarg de la seva Història. Excepcionalment, els cinc pergamins medievals custodiats en aquest arxiu provenen originalment de l'Arxiu Parroquial, el gruix del qual (a excepció d'aquests documents medievals) fou traslladat a Barcelona durant la guerra civil. L'Arxiu Municipal va ser objecte d'una classificació amb criteris arxivístics l'any 1994, per part de personal de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (Servei d'Arxius de la Generalitat). En aquell moment, es van comptabilitzar 1443 unitats d'instal·lació, que es van organitzar seguint el quadre de classificació elaborat per la Generalitat de Catalunya. Amb posterioritat a aquesta data, l'Arxiu no ha estat objecte de més intervencions. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82246-foto-08165-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82246-foto-08165-125-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament de la Pobla de Claramunt | A la carpeta de 44 pàgines que conté el catàleg de l'Arxiu Municipal realitzat l'any 1994 per l'Arxiu Comarcal de l'Anoia -ACAN-, s'indica que es tracta d'un 'catàleg provisional'. Així doncs, seria convenient ordenar i catalogar la documentació generada a partir de 1994. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 82247 | Col·lecció de Documents Medievals a l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-documents-medievals-a-larxiu-municipal | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 40-42. -SURROCA LLUCIÀ , Isidre (2002): 'L'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt, vuit anys després del seu retrobament', La Veu de l'Anoia, 13 de setembre, p. 20. | XIV-XV | Aquests documents baixmedievals es trobaven originalment a l'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt i actualment es troben dipositats a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt 'Secció Arxiu Històric'. Es tracta d'un corpus compost per 5 documents que ordenats cronològicament són els següents: 'Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305), 'Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417). | 08165-126 | Avinguda Catalunya, 16 | Els documents més antics conservats de l'Arxiu Parroquial es van disgregar durant la Guerra Civil Espanyola del corpus parroquial original custodiat a la rectoria del poble. Sortosament, van quedar dipositats a l'Arxiu Municipal encara que no foren ‘redescoberts' per al gaudi públic fins entrats els anys 90' del segle XX, ja que existia la convicció que havien estat destruïts durant la guerra i que amb ells se n'havia fet pasta de paper. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 82248 | Carta Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carta-pobla | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 47-48. | XIV | Aquesta carta de poblament baixmedieval es trobava originalment a l'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt i actualment està dipositada a l'Arxiu Municipal 'Secció Arxiu Històric'. Es tracta d'un document en suport pergamí escrit per una cara, en llatí medieval, amb la fórmula i els termes de repoblament de la Pobla després de la gran riuada que el 1344 assolà la població. En la carta s'especifica que es cedeix 'un pati al camp d'en Jaume Coca', a l'entrada de la costa del castell de Claramunt, és a dir, als peus de la muntanya. El document fou produït a Cardona el 15 de setembre de 1344, i fou atorgat pels vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu, i signat per ells i altres, segons s'especifica en el mateix text. Li manca alguna part del text a la part central i als extrems superior i inferior, que no afecta la legibilitat general del document. | 08165-127 | Avinguda Catalunya, 16 | L'any 1344 una gran riuada va arrasar l'antic nucli de la Pobla. Per prevenir un succés similar, es va decidir emplaçar la població en un altre punt, a l'altre costat del riu -aquest cop al costat dret-, per la qual cosa es va demanar permís al vescomte de Cardona, senyor del castell, qui va concedir aquesta carta pobla. Mossèn Josep Mas, arxiver de la Catedral de Barcelona, va ser el primer que publicà una traducció d'aquest document llatí al català a inicis del segle XX Els documents més antics conservats de l'Arxiu Parroquial -‘Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305)-, així com uns pocs documents medievals més -entre ells la ‘Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417)-, es van disgregar durant la Guerra Civil Espanyola del corpus parroquial original i van quedar dipositats a l'Arxiu Municipal, encara que no foren ‘redescoberts' per al gaudi públic fins entrats els anys 90' del segle XX, ja que es creia que havien estat destruïts durant la guerra i que amb ells s'havia fet pasta de paper. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1344 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82248-foto-08165-127-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu | 85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 82249 | Mapa Parcel·lari de la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-parcellari-de-la-pobla-de-claramunt | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 22-44. | XIX | Aquest mapa parcel·lari, avui emmarcat i ubicat al vestíbul de la Sala de Plens de l'Ajuntament (tot i que tècnicament pertany al fons de l'Arxiu Municipal), és una representació topogràfica acurada sobre paper de les parcel·les existents a la Pobla de Claramunt a mitjan segle XIX. El seu títol complert és 'Población i límites del término jurisdiccional de La Pobla de Claramunt' i està signat a 16 de maig de 1854 per Fèlix Sallent. En ell hi apareixen dibuixades 581 parcel·les així com seccions cadastrals amb identificació nominal, usos del sòl, xarxa viària, hidrografia, nucli de població principal i nuclis dispersos; tot plegat amb la seva corresponent toponímia. Es tracta per tant del document històric més important i complert per entendre la configuració socio-econòmica i topogràfica de la Pobla de Claramunt durant la primera meitat del segle XIX. | 08165-128 | Avinguda Catalunya, 16 | La implantació́ de la contribució́ territorial l'any 1845 va donar lloc, durant la segona meitat del segle XIX, a la producció́ d'una ingent documentació́ fiscal de caràcter força divers. Així doncs, amb interessos eminentment fiscals, entre els anys 1849 i 1883 es van aixecar un total de 149 mapes parcel·laris corresponents a 103 municipis de la província de Barcelona i tants altres a la resta del territori, amb un detall, cura descriptiva i exactitud com mai s'havien vist fins llavors. L'autor del plànol específic de la Pobla de Claramunt fou Fèlix Sallent, agrimensor, mestre d'obres i director de camins veïnals. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1854 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Fèlix Sallent | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 82250 | Arxiu Fotogràfic Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-1 | -http://anoiadiari.cat/cultura/agrupacio-fotografica-pobla-presenta-societat/ -http://anoiadiari.cat/cultura/tresors-fotografics-pobla-exposicio/ | XX-XXI | Aquest petit arxiu fotogràfic es troba ubicat en una habitació rectangular allargada de la masia de Can Galan. Tota la paret frontal del costat longitudinal està ocupada per estanteries metàl·liques on s'hi dipositen les caixes de cartró que conté el material fotogràfic classificat per anys, encara que la major part de les fotos més recents ja s'estan entrant només en format digital. Cada fotografia està enganxada en una cartolina amb el nom de l'autor, l'any i el tema, tot seguint el sistema emprat pel veterà Arxiu Fotogràfic d'Igualada. Es tracta en la seva immensa major part de fotografies relatives als paisatges i gent de la Pobla de Claramunt, encara que n'hi ha també algunes pertanyents a municipis limítrofs com la Torre de Claramunt, que es conserven sempre que tenen alguna relació temàtica amb la Pobla. Unes 5.000 fotografies pertanyen a una donació feta el 1987 per Santi Ibarz i Miquel, i és destacable el fons provinent de les fotografies tirades per Andreu Miquel i Bisbal des dels anys 80' principalment A data maig de 2019, el catàleg fotogràfic d'aquest arxiu ja superava les 19.500 fotografies, amb els voltants de l'any 1900 com a referència per als documents gràfics més antics. Les seves sigles són AFMP. | 08165-129 | Carrer Comte Borrell, s/n | Els precedents d'aquest arxiu es troben en un grup de pobletans de l'Escola d'Arts i Oficis de la localitat que van començar a recollir fotografies antigues. Davant la necessitat de tenir reunides i catalogades de manera unificada les nombroses fotografies que donaven testimoni de la transformació del municipi en els seus últims cent anys, l'any 1983 l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt va prendre la iniciativa de crear l'Arxiu Fotogràfic Municipal per centralitzar així no només la informació fotogràfica ja existent, sinó també la que s'anés creant cada any. Des de 1983 fou Marta Bartrolí qui s'ocupà de la gestió del fons, i el 1987 li va passar el relleu a Andreu Miquel, qui fins a dia d'avui n'és el responsable. Des de la seva creació als anys 80', l'arxiu estava ubicat al mateix Ajuntament. El 1991 es va traslladar al tercer pis de l'Antiga Casa de la Vila. I finalment, el 2007, s'instal·là a la seva seu definitiva: la Masia de Can Galan. | 41.5568900,1.6798100 | 389909 | 4601422 | 1983 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82250-foto-08165-129-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament de la Pobla de Claramunt | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 82251 | Fotografia de Natividad Yarza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografia-de-natividad-yarza | -SURROCA LLUCIÀ , Isidre (2009): 'Natividad Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya', Revista d'Igualada, 31 (abril), p. 23-29 (íntegrament disponible a https://www.revistaigualada.cat/wp-content/uploads/2014/11/31.09.22.pdf). -ANÒNIM (2017): 'Plànols històrics del castell de Claramunt van activar la publicació de la Cartografia Històrica de l'Anoia', surtdecasa.cat, el digital de cultura de proximitat, 04-04-2017. -DALMAU RIBALTA, Antoni; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2019): Natividad Yarza, primera alcaldessa de Catalunya, ed. Fundació Josep Irla, Barcelona (íntegrament disponible a: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/03/yarza_14_w.pdf). -http://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Natividad-Yarza | XX | Es tracta d'una fotografia apaïsada, en blanc i negre, de 6 x 9 cm, amb un marc imprès sobre el paper fotogràfic consistent en una fina línia negra. En primer terme, en una posició central, apareix Yarza enmig d'un camí ample sense asfaltar, vestida de miliciana republicana, amb un fusell penjat a l'esquena i en acció d'iniciar un pas endavant amb el peu dret. En un segon pla s'observa el petit poble de Tardienta (Los Monegros, província d'Osca), amb el gran i destacat edifici blanc de l'estació del ferrocarril, que va arribar a aquesta localitat l'any 1861. Custodiada actualment a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, és la única còpia coneguda que existeix d'aquesta fotografia. En el moment en que fou pressa la imatge, als inicis de la Guerra Civil Espanyola, Natividad Yarza tenia 63 anys. | 08165-130 | Plaça del Rei, n. 15. 08700 Igualada | Natividad Yarza Planas (Valladolid 1872- Tolosa 1960), va ser elegida alcaldessa de Bellprat (Anoia) el gener de 1934, essent així la primera alcaldessa de Catalunya proclamada democràticament per sufragi universal. Quan l'any 1936 va esclatar la guerra civil espanyola, Yarza, que exercia des d'agost de 1934 de mestra a la Pobla de Claramunt, on era popularment coneguda com ‘Doña Nati', es va allistar voluntària a l'exèrcit republicà per lluitar al front d'Aragó i allà es va fer la icònica fotografia objecte d'aquest text. La única còpia coneguda de la foto la conservava la Sra. Teresa Marcual, veïna de la Pobla de Claramunt i Antigua alumna de Natividad Yarza, atès que la família Marcual va rebre aquesta foto junt amb una carta manuscrita de Yarza des del seu exili a França (1939-1960). La carta va ser destruïda just acabada la guerra per tal d'evitar represàlies franquistes, no així la fotografia que va quedar oblidada a l'arxiu familiar. A partir de 2007, l'Ajuntament de Bellprat impulsa un reconeixement a la figura de la seva antiga alcaldessa i el mateix any la revista de divulgació històrica ‘Sàpiens' en fa un article de síntesis biogràfica que significà l'inici de recuperació de la figura històrica i política republicana. El 2017, uns pocs anys després que la fotografia de la miliciana veiés de nou la llum gràcies a les gestions fetes per Isidre Surroca, Teresa Marcual va donar el document fotogràfic a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia on actualment es custodia per al gaudi públic amb la sigla ACAN-Fons Natividad Yarza Planas. 010033430000001. Durant el primer semestre de 2019, la biografia de Natividad Yarza ha inaugurat una col·lecció de llibres dedicats a les alcaldesses elegides democràticament a Catalunya. En aquest context, la fotografia descrita, òbviament, esdevé una de les protagonistes principals de l'apartat gràfic de la publicació. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1936 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82251-foto-08165-130-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 57810 | Fons d'imatges de l'Ambit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges de la Pobla de Lillet. Es tracta d'un gran nombre d'imatges, centenars, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> | 08166-110 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57810-foto-08166-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57810-foto-08166-110-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos autors | És a la seu social de l'entitat. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 57813 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-5 | XVIII-XX | L'arxiu municipal de la Pobla de Lillet està repartit en tres sales de l'edifici de l'Ajuntament; en conjunt ocupa més de 160 metres lineals de prestatges. El fons es va ordenar, classificar i inventariar l'any 1999; així actualment està classificat en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques, seguint la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, i amb les seccions: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura Serveis agropecuaris i medi ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. A més també consta d'altres fonts que no pertanyen a l'Ajuntament i que són de procedència diversa, conformen els següents fonts: Notarials, Eclesiàstics, Falange, Documentació de particulars, Llegat musical de Josep Cristòfol, Eleccions a les Cambres Agràries, Altres municipis, i Altres. L'Arxiu conté documentació del segle XVIII en endavant, i el gran gruix de documentació és del segle XX; tot i això trobem alguns llibres com el 'Libre de ntas. de la pnt. Vila de la Pobla' amb documentació de 1715 a 1818, però amb referències a dates anteriors fins al 1429. | 08166-113 | Ajuntament de La Pobla de Lillet, Plç. Ajuntament, núm. 1. La Pobla de Lillet | Els fons de l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet es van organitzar, classificar i inventariar entre el novembre de l'any 1998 i el 26 de febrer del 1999. L'organització la va realizar la Diputació de Barcelona, a través d'Albert Rumbo i Xavier Pedrals, fruit de la petició de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet. No es conservaven instruments de descripció d'anteriors intervencions de classificació i ordenació, únicament s'havia realitzat una intervenció als anys 30 i una altra de finals del 60 o principis dels 70, pel que deduïren de l'estat inicial del fons. La primera intervenció, la dels anys 30, sembla que va consistir en confeccionar lligalls numerats, sense cap organització; tant sols s'havia arxivat la correspondència. La segona intervenció, segons informen els arxivers que han realitzat l'arxivament del fons l'any 1999, aquella actuació dels anys 60-70 devia respondre a un quadre de classificació determinat i degué estar promoguda pel secretari de l'època, i sembla que constava de sèries i subsèries, però tant sols es va organitzar una petita part de la documentació. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57813-foto-08166-113-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 57814 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-la-pobla-de-lillet | XVII-XX | Excepte els llibres d'ús actual, la resta es troba apilat i sense ordenar. | <p>L'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Lillet es troba fragmentat, una part important es conserva a l'Arxiu del Bisbat de Solsona. La documentació que conté avui dia l'Arxiu està guardada a la Rectoria i no està classificada ni ordenada, excepte una part de documentació, la més utilitzada que està guardada al despatx del rector, la resta està apilada sense seguir cap criteri. Està conformat pels llibres de Baptisme, Matrimoni i Enterraments, són des de 1700 fins avui dia, tot i que en falta algun exemplar. També consta de còpia dels documents que en Serra Vilaró va utilitzar en el llibre de les 'Baronies de Pinós i Mataplana'. A més hi ha actes notarials, testaments, contractes i capítols matrimonials, col·lecció dels butlletins oficials del Bisbat des de 1870 o 1880, a més de documents dispersos de ventes, de compres i alguns llibres de sermons, etc.</p> | 08166-114 | Nulci antic. Rectoria de la parròquia, c/Dr. Cisneros, núm. 5. La Pobla de Lillet | <p>Els fons de l'Arxiu compta amb gran quantitat de documentació d'entre 1700 i 1800. Originàriament la parròquia de Santa Maria de Lillet, era l'església del monestir, des d'origen fins el canvi de bisbat del de la Seu d'Urgell al de Solsona, de nova creació al 1593, implica que la documentació anterior a aquesta data es trobi a l'Arxiu de la Seu, la posterior és a l'Arxiu de Solsona. A més del canvi de bisbat cal tenir present que la Pobla de Lillet va tenir un canvi d'església parroquial, al segle XVIII, passant de l'església del monestir a l'actual església de Santa Maria de la Pobla de Lillet, al nucli antic. Els canvis de parròquia, a més dels moviments de rectoria, ja que al segle XX es va construir un nou edifici i es va fer el trasllat de la rectoria al nou emplaçament, no han afavorit l'organització de l'Arxiu.</p> | 42.2441900,1.9747400 | 415415 | 4677398 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57814-foto-08166-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57814-foto-08166-114-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 57815 | Fons musical privat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-musical-privat | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VILAR, J.M. (1997: 31-32): 'Els arxius musicals de Josep Cristòfol i de Joan Capdevila'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XX | El fons musical de Josep Cristòfol es conserva dins dues caixes a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, està catalogat i conté partitures datades entre el 1.906 i el 1.934. La majoria de les partitures són música instrumental, tot i que també hi ha alguna cançó de caramelles i la música dels Pastorets originals de R.Reig i lletra de Pitarra. Hi ha algunes peces de concert però la majoria són peces de ball (valsos, foxtrot, pasdobles, tangos, polques, etc..). Són poques les composicions anòmines. Una caracteristica interessant del fons és que quasi tot són partitures manuscrites; d'impreses hi ha alguna cançó, alguns temes de ball i la sardana del mateix autor 'La Queraltina'. D'entre les obres d'altres autors, hi consten com a autors estrangers: Debussy, Donizetti, Gounod, Mascagni, Storini, Worsley i Zatanel·lo; i els autors catalans són: Joan Borràs de Palau, Manuel Esparbé, Eusebi Guiteras, a més d'un llistat de noms d'autors relacionats amb la sardana: F. Monné, Enric Morera, Josep Pi, Josep Saderra, Josep Serra, Daniel Solà, Joaquim Vallespí, Josep Vicens Xaxu, Joan Viladomat, Joan Vila i Ayats, Josep Vila i Ramon (berguedà) i el mateix Josep Cristòfol. El fons conté moltes partitures dedicades pels propis autors. És interessant, també, que en algunes partitures hi figura la referència del propietari, com Societat Coral La Flor de Maig, de Ripoll, Ramon Marcobal, Faume Juanola i Reixach i José Sánchez. | 08166-115 | Ajuntament de La Pobla de Lillet, Plç. Ajuntament, núm. 1. La Pobla de Lillet | Entre els anys 1984 i 1991 els musicòlegs Maria Ester Sala i Josep M. Vilar van dur a terme una fer una recerca pels diferents arxius musicals de Catalunya; en conjunt van estudiar 180 arxius, que els va suposar una base de dades amb més de 4.000 noms de compositors amb fons musicals d'obra conservada en els arxius visitats. La consulta del fons de l'Arxiu de Josep Cristòfol es va realitzar l'any 1.989. Paral·lelament, també a la Pobla de Lillet, es va consultar un altre arxiu musical, el de Joan Capdevila, en mans de l'arxiu particular de la família Armenteras. Josep Cristòfol, també conegut com 'Pepet Manyà', als anys vint tocava el fiscorn o algun instrument semblant a la cobla els Montgrins. L'any 1924 durant la Festa Major del Roser, es van estrenar, de la mà de la cobla Montgrins les sardanes compostes pel mateix autor, 'La Reina de la Vall de Lillet' i 'La Queraltina'. Josep Cristòfol va dirigir l'orquesta de la Pobla de Lillet 'Joventut Poblatana'. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57815-foto-08166-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57815-foto-08166-115-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 86759 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-51 | <p><span><span><span>L'arxiu municipal de Polinyà té com a funció la recollida, preservació, tractament tècnic i difusió de la documentació ja sigui d'origen municipal o donacions particulars.<br /> <br /> Consta de 300 metres lineals de documentació on destaca el fons municipal (1840-2005), reproducció de documentació digitalitzada d'època medieval de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i de l'Arxiu Històric de Sabadell, Cort del Batlle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a document més antic que custodia es troba el cadastre de Patiño, datat de 1756 segons ordre de l’any 1735. D’altra banda s’hi poden consultar els plens de l’Ajuntament des de 1922, llibres de compte des de 1871, pressupostos, llibres d’actes des de 1902, amirallaments, cadastre....</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arxiu és obert de dilluns a divendres de 9 a 14:30</span></span></span></p> | 08167-24 | Plaça de la Vila, 1 | 41.5574805,2.1561399 | 429631 | 4600989 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-009.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||||
| 98563 | Fons documental de l’Arxiu Municipal de Pontons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-pontons | ss. XVII-XX | <p><span><span><span><span><span>L'Arxiu Municipal Pontons està situat a l’edifici de l’Ajuntament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi conserva la documentació administrativa generada pel propi ajuntament des de 1648, amb un capbreu, fins a 2021.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació està classificada en les següents seccions: acció i òrgans de govern, organització i gestió administrativa, personal, patrimoni, recursos econòmics i financers, urbanisme, obres i mobilitat, sostenibilitat i medi ambient, ordenació i promoció de l’activitat econòmica, població i eleccions, serveis culturals, de l’esport i el lleure, serveis per a l’educació, serveis per al benestar i la salut i finalment seguretat i protecció ciutadana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També acull el fons públic no municipal del Jutjat de Pau de Pontons.</span></span></span></span></span></p> | 08168-14 | Ajuntament de Pontons. Plaça de la Vila, 1 | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Pontons està destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per l’administració municipal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Pontons forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2018.</span></span></span></span></span></p> | 41.4157200,1.5168600 | 376051 | 4585969 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98563-14-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98563-14-20.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 98958 | Fons fotogràfic de Pontons de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-pontons-de-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | s. XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès disposa d’un fons fotogràfic format per 49 imatges de Pontons de principis del segle XX amb imatges del nucli de Pontons, de famílies de Pontons, de l’església de Santa Magdalena, de fonts, de festes com l’aplec de Sant Joan o de les caramellaires i del Centre Excursionista de Vilafranca.</span></span></span></span></span></p> | 08168-66 | Av. Europa, 6. 08720, Vilafranca del Penedès. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès va ser inaugurat l’any 1983. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals, està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i està gestionat conjuntament per l'Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l'Alt Penedès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És la principal institució arxivística de la comarca de l’Alt Penedès, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca.</span></span></span></span></span></p> | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98958-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98958-66-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 98959 | Fons documental de Pontons de l’Arxiu Corona d’Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pontons-de-larxiu-corona-darago | ss. XI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental de 30 documents que fan referència al municipi de Pontons dividit en 6 seccions: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Archivo del Real Patrimonio (1 document de l’any 1629 i 9 documents del segle XVIII ); </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Real Audiencia (7 documents entre els anys 1854 i 1956); </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Real Cancilleria (1 document de l’any 1067 i 3 documents entre els anys 1252 i 1276); </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Hacienda (11 documents d’entre els anys 1851 i 1959); </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Un document de les Institucions Contemporànies de l’any 1940, </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Un document de la Generalitat de l’any 1640.</span></span></span></span></span></span></p> | 08168-67 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4157200,1.5168400 | 376049 | 4585969 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98959-carta-1640.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 244,64 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc