Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98960 | Fons documental de Pontons a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pontons-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | ss. XV-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès conserva documentació relacionada amb el municipi Pontons. Entre el fons en destaquen diversos capítols matrimonials, testaments, un sumari pel judici per robatori a la família Sapera i documentació de normes subsidiàries. </span></span></span></span></span></p> | 08168-68 | Av. Europa, 6. 08720, Vilafranca del Penedès. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès va ser inaugurat l’any 1983. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals, i està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i està gestionat conjuntament per l'Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l'Alt Penedès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És la principal institució arxivística de la comarca de l’Alt Penedès, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca. </span></span></span></span></span></p> | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98960-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98960-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98960-68-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 99596 | Fons fotogràfic de Pontons de l’Arxiu Municipal de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-pontons-de-larxiu-municipal-de-barcelona | s. XX | 08168-209 | Carrer Avinyó, 7, 1a planta - Barcelona, 08002. | <p><span><span><span><span><span>L’arxiu municipal de Barcelona va néixer amb el govern de la ciutat l’any 1249 amb l’objectiu de preservar els privilegis que els comtes atorgaven a la ciutat. Des de llavors, l’arxiu acull tota la documentació relacionada amb la història de Barcelona i amb també de municipis de la resta de la província. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fons està dividit en el fons històric, ubicat a la Casa de l’Ardiaca i el fons administratiu ubicat en un edifici del carrer Bisbe Caçador, 4.</span></span></span></span></span></p> | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99596-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99596-209-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’arxiu municipal de Barcelona disposa d’un fons fotogràfic format per 9 imatges de Pontons que daten de 1907 i de la dècada de 1960. Es tracta d’imatges de masies i d’excursions d’espeleòlegs de l’Avenc d’Ancosa. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 57949 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-3 | <p>-TEN GOTÉS, Anna (2015): Intervenció arxivística del fons documental de l'església parroquial de Santa Maria dels Prats de Rei, Treball de Final de Màster, Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents, Barcelona.</p> | XIII-XX | <p>El fons documental de l'arxiu parroquial es troba actualment custodiat a la mateixa església parroquial de Santa Maria de Prats de Rei, en un armari localitzat en una sala al segon replà del campanar, que era la seva ubicació original abans de que fos amagat durant la guerra civil i canviat d'ubicació posteriorment i durant varis anys. El gruix principal correspon als segles XVI-XX, tot i que hi ha també uns pocs pergamins dels segles XIII-XIV. La documentació és tant parroquial com extraparroquial, però destaca la intensa activitat documentada per a les diverses confraries religioses que tenia la població durant els segles de l'era moderna. Els quatre grans blocs temàtics en que es divideix el fons després d'una recent classificació realitzada el 2014-2015 són els següents: 1. Llibres sacramentals: Baptisme, Matrimonis. 2. Administració: Col·lectors, dipòsits, i capbreus parroquials, Consueta, aniversaris i celebracions, Comptes i factures, Causes pies i fundacions de beneficis, Correspondència, Confraries, Llibres seriats d'adoctrinament cristià. 3. Llibres notarials: Manuals notarials, Capítols matrimonials, Testaments, codicils i llegats piadosos, Censals, Processos. 4. Pergamins.</p> | 08170-92 | Carrer de l'Església s/n | <p>La primera referència documental coneguda de l'església parroquial de Prats de Rei correspon a l'any 945, però els documents més antics custodiats a l'arxiu parroquial són del segle XIII. Així doncs, hi ha un buit documental evident en aquest arxiu pel que fa als primers segles de l'Edat Mitjana (segles X-XII). Durant els conflictes socials de mitjans i finals del segle XIX, l'arxiu va patir atacs (1837-38, 1873). Aquest arxiu es trobava al primer pis de la torre del campanar de l'església, i s'hi accedia des del cor de la basílica mitjançant una passarel·la que va ser destruïda durant la guerra civil, fet que va propiciar que l'arxiu quedés inaccessible i per tant aïllat i protegit. Aquesta era la situació després de 1939 fins que es va obrir un accés alternatiu al primer pis del campanar des de l'entrada de l'església i l'arxiu va ser 'redescobert'. Tota la documentació es va traslladar a la nova Rectoria i fins l'any 2015 el fons va romandre repartit per varies estanteries, armaris i calaixos d'una sala fosca i humida, sense cap ordre ni classificació. Entre 2014 i 2015, en el marc de la realització d'un treball de final de màster, els documents han estat traslladats de nou al seu emplaçament original: Anna Ten ha realitzat una classificació arxivística del fons parroquial seguint el quadre de classificació de l'Arxiu Episcopal de Vic tot adaptant-lo a les necessitats específiques del fons de Prats, acció que ha comportat també la ordenació i emmagatzematge dels documents en millors condicions de conservació, i ha permès redactar els continguts de la present fitxa.</p> | 41.7051100,1.5420300 | 378697 | 4618063 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57949-foto-08170-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57949-foto-08170-92-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 57950 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-6 | XV-XXI | L'Arxiu Municipal dels Prats de Rei es troba ubicat a les dependències del mateix consistori. La documentació es presenta ordenada amb caixes col·locades en prestatgeries. Segons la classificació vigent, el document més antic que conté és de l'any 1774, relatiu a un Ple del Consell Municipal, però en una classificació de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia realitzada l'any 1995 hi consten 25 pergamins i documentació del segle XV. El gran gruix de documentació es va començar a generar a partir del segle XIX. Els blocs temàtics en que es divideix el fons en l'actualitat són els següents: -1. Administració General: Terme municipal, Òrgans de Govern, Alcaldia, Secretaria, Personal, Correspondència. -2. Hisenda: Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitat, Juntes i comissions, Pòsit. -3. Proveïments: Proveïment de productes per a consum de la població, Aigües, font i safareig, Control de proveïments. -4. Beneficència i Assistència Social: Atenció als refugiats i orfes de guerra, Subsidi al combatent, Assistència social, Actuacions contra l'atur laboral, Juntes i Comissions, Patronals, Junta local de Reformes Socials -5. Sanitat: Inspecció sanitària i Laboratori Municipal, Personal facultatiu i cos mèdic municipal, Inspecció veterinària, Juntes i comissions municipals. -6. Obres i Urbanisme: Planejament i gestió urbanística, Obres d'infraestructura, Immobles municipals –construcció i manteniment-, Obres de particulars, Activitats classificades i obertura d'establiments, Juntes i comissions municipals. -7. Seguretat Pública: Cossos de seguretat, Passaports i passis de radis, Juntes i comissions municipals. -8. Serveis militars: Allotjaments militars i subministraments a la tropa, Quintes, allistaments i lleves forçoses, Béns subjectes a requisa militar, Juntes i comissions municipals. -9. Població: Estadístiques generals de població i censos, Padró municipal d'habitants. -10. Eleccions: Eleccions municipals, Eleccions Diputats Provincials, Eleccions Parlament de Catalunya, Eleccions Generals –Corts, Senat-, Eleccions al Parlament europeu, Referèndums i plebiscits, Cens electoral i Junta municipal del Cens. -11. Ensenyament: Ensenyament primari, Juntes i comissions municipals. -12. Cultura: Festa Major i festes populars, Servei municipal de català. -13. Serveis agropecuaris i medi ambient: Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes i interrogatoris sobre collites, Juntes i comissions municipals, Medi ambient, Representativitat agropecuària. | 08170-93 | Plaça Major, 1 | L'Arxiu Municipal dels Prats de Rei va ser objecte d'una classificació amb criteris arxivístics durant els anys 1995 i 2002 per part de personal de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Posteriorment, també s'hi ha intervingut des del Servei d'Arxius de la Diputació de Barcelona. | 41.7055000,1.5416200 | 378664 | 4618107 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57950-foto-08170-93-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 57951 | Conjunt cartogràfic i documental de la Batalla dels Prats de Rei al Museu Municipal Josep Castellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-cartografic-i-documental-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-al-museu-municipal-josep | -FÀBREGA, Albert (2014): La Guerra de Successió vista per un pagès de la Catalunya Central', L'Erol, 121, p. 75-78. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): 'Batalles de la Guerra de Successió a Calaf i els Prats de Rei', Miscel·lània Aqualatensia, VIII, p. 185-210. | XVIII | En relació a la Batalla dels Prats de Rei (any 1711), dins la Guerra de Successió, al Museu Municipal Josep Castellà Real es conserven un plànol original d'aquesta batalla i un llibre de comptabilitat d'una casa de pagès on es menciona i detalla l'episodi bèl·lic i les seves repercussions a la vila. Pel que fa al llibre de comptabilitat, en una de les seves pàgines s'explica l'assetjament del nucli emmurallat de Prats de Rei del dia 17 de setembre de 1711, a l'inici de la Batalla dels Prats de Rei: 'El dia 17 de setembre va ser assetjada esta vila estan lo exercit de Carlos terser de Can Selva fins a Puigfarner de numero de 22000 homens governats per lo General Steranberch qui estava a Casa Roca de la Manresana. Los de Phalip quint estaven de St. Povim (Sant Pere del Vim) fins a la devesa de la Portella. Eran lo numero de 35000 homens governats per lo Príncep Bandoma qui estava a Calaf a Casa de Mn. Geroni Abadal. Posaren bateria de peces a la hera den Llobet per espatllar la muralla y casas encara que las casas les espatllaren mes los alemanys per traurer las bigas per fer foch que no la bateria y estigueren fins al dia de Nadal que sen anaren lo exersit de Phalip quint y lo de Carlos terser lo dia de St. Joant dia 27 de desembre deixant las casas de la vila menos la Rectoria y Casa Candido inhabitables'. Dins aquesta tipologia documental, en mans particulars anònimes, existeix també un dietari personal del pagès Joan Fàbrega i Sala, de Cererols ('Llibre de coses que han succeït a Catalunya dignes de ser notades i en altres parts del món', 1673-1731), on es dedica un apartat a descriure la batalla dels Prats de Rei. Pel que fa al plànol topogràfic conservat de la Batalla, es tracta d'un full monocolor que mesura 45 x 37 cm, escrit en anglès, elaborat per Nicholas Tindal i publicat a Londres per John i Paul Knapton, on a partir d'una base topogràfica es mostren amb detall les posicions del campament de l'exèrcit aliat sota el comandament del comte Guido Von Starhemberg, així com les del campament enemic sota el comandament del duc de Vendosme. | 08170-94 | Ravalet, 31, 1r | La coneguda com 'Batalla dels Prats de Rei' és un important i determinant episodi bèl·lic de la Guerra de Successió que va tenir lloc als Prats de Rei del 17 de setembre fins el 24 de desembre de 1711 i que va generar un volum considerable de documentació històrica, la qual en la seva majoria es va publicar i imprimir durant el segle XVIII i es troba força dispersa. La Guerra de Successió Espanyola (1702-1714) va tenir un abast internacional i en ella es van enfrontar les diferents potències europees, arribant a un equilibri de poders que es va mantenir fins a la Primera Guerra Mundial. La batalla dels Prats de Rei va suposar la última gran victòria de l'exèrcit aliat. Per a Catalunya, però, el final d'aquest conflicte suposà la pèrdua definitiva de la seva sobirania política i nacional. | 41.7064600,1.5425800 | 378745 | 4618212 | 1711 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57951-foto-08170-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57951-foto-08170-94-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Nicholas Tindal | 94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 58024 | Diari de la Batalla dels Prats de Rei del mariscal Guido Von Starhemberg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diari-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-del-mariscal-guido-von-starhemberg | -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): 'Batalles de la Guerra de Successió a Calaf i els Prats de Rei', Miscel·lània Aqualatensia, VIII, p. 185-210. | XVIII | A més dels diversos plànols bèl·lics publicats durant el segle XVIII, una segona font documental imprescindible per entendre el desenvolupament de de la Batalla dels Prats de Rei (any 1711), dins la Guerra de Successió, és el diari de l'estat major del comte i mariscal Guido Von Starhemberg, document traduït al català pel que fa al seu títol com 'Diari d'allò succeït al campament dels Prats de Rei, des de setembre a desembre de 1711'. Aquest important document que narra la batalla des del punt de vista de l'exèrcit aliat roman inèdit i es troba actualment custodiat a l'Arxiu de Guerra de Viena (Ka - Kriegsarchiv - Wien). El diari ha estat donat a conèixer fa uns pocs decennis i es troba encara pendent d'un estudi i una edició crítica. | 08170-167 | Österreichisches Staatsarchiv (Kriegsarchiv), Nottendorfer Gasse, 2, A-1030 Wien | Aquest document manuscrit, diari de l'estat major del mariscal austríac Guido Von Starhemberg, fou 'redescobert' a inicis dels anys 80' del segle XX pel veí de Sant Pere Sallavinera (Anoia) Ramon Santaeulària Malet. La coneguda com 'Batalla dels Prats de Rei' és un important i determinant episodi bèl·lic de la Guerra de Successió que va tenir lloc als Prats de Rei del 17 de setembre fins el 24 de desembre de 1711 que va generar un volum considerable de documentació històrica, la qual en la seva majoria es va publicar i imprimir durant el segle XVIII i es troba força dispersa. La Guerra de Successió Espanyola (1702-1714) va tenir un abast internacional i en ella es van enfrontar les diferents potències europees, arribant a un equilibri de poders que es va mantenir fins a la Primera Guerra Mundial. La batalla dels Prats de Rei va suposar la última gran victòria de l'exèrcit aliat. Per a Catalunya, però, el final d'aquest conflicte suposà la pèrdua definitiva de la seva sobirania política i nacional. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 1711 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Guido Von Starhemberg | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 58145 | Goigs de Lurdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-lurdes | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Mare de Déu de Lurdes (Lorda o Lourdes) venerada al santuari de la Mare de Déu de Lurdes de Prats de Lluçanès. La present edició del 2006 manté el criteri d'atribuir-ne la lletra (mentre no es demostri el contrari) i la música a Andreu Antich i Boy (Prats de Lluçanès 1876-1931). Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals i editats en color. A la banda dreta hi ha el dibuix de la Mare de Déu i a la part esquerra dues columnes amb les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi poden resseguir els episodis de les aparicions de la Mare de Déu a la Bernadeta, així com pinzellades de la història de la construcció de temple. A la part inferior hi ha la partitura amb la música de la tornada, i al revers hi ha un escrit que ressegueix la història del santuari de Lurdes acompanyat de fotografies, una de les quals mostra el primitiu temple.</p> | 08171-121 | Santuari de la Mare de Déu de Lurdes. Prats de Lluçanès | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0087100,2.0385700 | 420387 | 4651190 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58145-foto-08171-121-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Andreu Antich (lletra i música) i Toni Donada (dibuix) | Els goigs de Lurdes són cantats actualment en la festa de l'11 de febrer i el quart diumenge d'agost. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 58146 | Goigs de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-vicenc-2 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Vicenç, diaca i màrtir, patró de la vila de Prats de Lluçanès. La present edició dels goigs, reeditada l'any 2003, reprodueix amb lleugeres variants la que fou publicada l'any 1969. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Vicenç representat amb la palma, símbol dels sants màrtirs, i una mola de molí, símbol del seu martiri. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi poden resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A la part inferior hi ha la partitura amb la música de la tornada. Al revers hi ha un escrit que ressegueix els apunts històrics dels goigs, l'església de Sant Vicenç i la vida del Sant.</p> | 08171-122 | Església parroquial de Sant Vicenç. Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Sant Vicenç havia nascut a Osca i fou diaca del bisbe Valeri de Saragossa i sofrí el martiri a València on morí el 22 de gener de l'any 304. La hagiografia fa passar Sant Vicenç per diversos periples en el seu martiri, que després es veuen reflectits en la seva iconografia i en algunes estrofes dels goigs. Sant Vicenç, doncs, va ser castigat per haver defensat el seu bisbe Valeri i la fe cristiana. El procònsol Dacià el fa ver flagel·lar, descarnar amb ferros i el va fer rostir sobre unes graelles. El van retornar a la presó i el van deixar damunt una pila de fragments punxeguts de ceràmica trencada. Finalment va morir a la foguera. El seu cos va ser llançat a les bèsties carronyeres però un gran corb el va evitar que fos devorat. A continuació Dacià el va fer tirar al mar amb una mola de molí lligada al coll, però el seu cos va surar, i l'aigua el va portar a la riba on uns cristians el van recollir i li van donar sepultura. En aquell segle el culte i devoció del nou màrtir experimenten una àmplia difusió. Una altra onada d'expansió del seu culte fou en l'anomenada Reconquesta i foren moltes les capelles que se li dedicaren.</p> | 42.0091800,2.0295300 | 419639 | 4651251 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58146-foto-08171-122-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joan Viñas (lletra) i Isidre Arxé (música) | Els goigs són cantats el dia de la festa Major, el dia 22 de gener. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 58147 | Goigs de la Mare de Déu de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-bona-sort | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Mare de Déu de la Bona Sort, venerada a la l'església de la Mare de Déu de la Bona Sort, situada al nucli de Prats de Lluçanès. Els Goigs presents són una reedició dels creats per Joan Viñas que, en els anys seixanta del segle XX, va dedicar a una cinquantena d'esglésies i capelles del Lluçanès. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part central es mostra un dibuix de la Mare de Déu de la Bona Sort, flanquejat per les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles també s'hi reflecteixen algunes pinzellades de la història de l'església. A diferència d'altres goigs no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música. Al revers hi ha un escrit que ressegueix alguns apunts històrics tant de l'església de la Bona Sort com dels goigs presents. També hi ha una reproducció en petit d'uns antics goigs dedicats a la Mare de Déu de la Bona Sort.</p> | 08171-123 | Església de la Mare de Déu de la Bona Sort. c/ Bona Sort, 23. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0066500,2.0296600 | 419647 | 4650970 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58147-foto-08171-123-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joan Viñas (lletra) Mn. Josep Subiranas (dibuix) | Els goigs són cantats el dia de la patrona, el 18 de desembre. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 58148 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-4 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Sebastià, màrtir, que es venera a l'església de Sant Sebastià de Prats de Lluçanès. En la present reedició, feta l'any 2001, s'ha donat preferència al text que va escriure Joan Viñas en la dècada dels anys seixanta del segle XX. S'ha fet alguna petita modificació en algunes ratlles o estrofa, que si bé retoca el vocabulari o el ritme, deixa intacta la idea original. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Sebastià representat de peu, parcialment nuu, lligat a un tronc i travessat per múltiples fletxes, símbol del seu martiri. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi poden resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música. Al revers hi ha un escrit on s'hi ressegueixen pinzellades de la història dels goigs i de l'església de Sant Sebastià. També hi ha una reproducció, en petit, de la primera edició dels goigs en honor a Sant Sebastià.</p> | 08171-124 | Església de Sant Sebastià. Prats de Lluçanès | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Sebastià va néixer a la Gàlia, a la localitat de Narbona, i segons Sant Ambrosi, criat a Milà, era centurió de la primera cohort en els temps de l'emperador Dioclecià. Convertit al cristianisme, va ajudar a altres cristians que estaven reclosos a les presons, i va exhortar als seus amics Marc i Marcel·lí a continuar ferms en la seva fe. Per aquest motiu, l'emperador Dioclecià el va fer lligar a una post al centre del camp de Mart, i va fer de diana dels arquers que el van travessar amb multitud de fletxes. Però no va morir. La seva muller Irene el va curar de les ferides i li va salvar la vida. Després de la seva curació, Sant Sebastià va retornar davant de Dioclecià per retreure-li la seva crueltat amb els cristians. Llavors va ser flagel·lat i apallissat fins a fer-lo morir, i el seu cos va ser llançat a la claveguera Màxima. Sant Sebastià es va aparèixer en somnis a una cristiana, per revelar-li el lloc on es trobaven les seves restes, i li va demanar que li donés sepultura a les catacumbes.</p> | 42.0089000,2.0179500 | 418680 | 4651231 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58148-foto-08171-124-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joan Viñas (lletra) i Mn. Josep Subiranas (dibuix) | Els goigs són cantats el dia del sant, el dia 20 de gener i durant nou diumenges a l'estiu (en la novena). La present edició és la tercera en ordre cronològic i coincidí amb la reposició d'una imatge del sant a la fornícula de la façana principal de l'església. A la primera edició, en català antic, no en consta la data ni el nom de l'autor. De la segona, que encara en circulen alguns exemplars, se'n fa ús sempre que es canten els goigs en honor del sant. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 58149 | Goigs de Sant Andreu de Llanars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-de-llanars | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Andreu, apòstol, venerat a l'església de Sant Andreu de Llanars. La present publicació, del 2001, correspon a la segona edició d'aquests Goigs. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Andreu representat amb la creu en forma d'aspa, atribut del Sant. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles, s'hi pot resseguir els episodis de la vida del Sant. A la part inferior hi ha la partitura amb la música de la tornada, i al revers, hi ha un escrit que ressegueix la història de l'església de Sant Andreu de Llanars, acompanyat de dues fotografies.</p> | 08171-125 | Església de Sant Andreu de Llanars. Prats de Lluçanès | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Sant Andreu, apòstol, era el germà gran de Sant Pere, i com ell, pescador de Galilea. Va ser el primer a seguir a Jesús i per aquest motiu els grecs el van anomenar Protokletos o Protoclite (el primer a ser convocat). La hagiografia explica que després de la mort de Jesús hauria estat designat per evangelitzar Escitia. Allí se li aparegué un àngel que li va dir que anés a veure a Mateu, que es trobava a Etiòpia, cegat i empresonat. Un cop davant seu es va agenollar i es va posar a resar, i al moment Mateu recuperà la vista. Un cop complerta la seva missió va arribar primer a Grècia i després a Àsia Menor, on hauria realitzat una sèrie de miracles. Empresonat pel procònsol romà Quirino, governador de Macedònia, que l'acusava d'incitar a la destrucció del temples i desviar al poble del culte dels Déus, va ser llançat a les feres, que el van respectar. Quan va visitar el Peloponès, a Patràs, va curar a la dona del procònsol Egeas. Però, aquest, que li recriminava predicar la desobediència a l'emperador, el va fer apallissar amb vares i després va ordenar que el lliguessin amb cordes a una creu, on morí al tercer dia. L'atribut més popular de Sant Andreu és la creu en forma d'aspa, tot i que no es té cap testimoni documental. Segurament aquest símbol iconogràfic sorgeix de l'imaginari popular, en què Sant Andreu hauria decidit que la creu on fou crucificat fos diferent a la de Jesucrist. Aquest símbol es troba representat per primer cop el segle X, tot i que s'estén en gran profusió a partir del segle XV.</p> | 42.0039800,2.0091600 | 417946 | 4650693 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58149-foto-08171-125-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Lluís Badia (lletra) i Àngel Noguera (música) | Els goigs són cantats el dia 30 de novembre, dia del sant, i el dilluns de Pasqua. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 58150 | Arxiu municipal de Prats de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-prats-de-llucanes | XVII-XXI | Caldria una neteja de la documentació més antiga i la restauració de la documentació de la batllia enquadernada en pergamí, per tal de garantir una bona conservació i un bon accés als usuaris. | L'arxiu municipal de Prats de Lluçanès conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament, i presenta un abast cronològic que va des de l'any 1634 fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Prats de Lluçanès ocupa 1.264 unitats d'instal·lació, amb un volum de 145'35 metres lineals. Entre les unitats d'instal·lació dels fons municipal, però, hi ha documentació relativa a altres institucions, especialment del Jutjat de Pau, de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, del fons Museu Miquel Soldevila, de la família Blanch, del fons Notarials, del fons de l'Orfeó Pradenc, el fons Tèxtil Barcelonesa i el Fons del Tèxtil de can Fau. L'arxiu municipal està ubicat, majoritàriament, a la segona planta de l'edifici de l'ajuntament vell, i la documentació es troba instal·lada en prestatgeries metàl·liques classificada en capses tancades de cartró. La part de documentació corresponent a l'administració recent es troba a l'edifici de l'ajuntament nou (a cal Bach). La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Administració General (1681-2005) 1.1 Terme Municipal (1681-2000) 1.2 Òrgans de Govern (1684-2005) 1.3 Alcaldia (1866-2004) 1.4 Secretaria (1802-2004) 1.5 Serveis Jurídics (1742-1996) 1.6 Personal (1866-2004) 1.7 Correspondència (1725-2005) 1.8 Mitjans de Comunicació (1966-2000) 2. Hisenda (1634-2005) 2.1 Patrimoni (1749-2003) 2.2 Intervenció (1717-2005) 2.3 Tresoreria (1634-2004) 2.4 Fiscalitat (1735-2003) 2.5 Juntes i Comissions (1879-1970) 2.8 Fàbrica de moneda (1939-1939) 3. Proveïments (1690-2003) 3.1 Proveïment de productes per a consum de la població (1690-1982) 3.2 Aigües, fonts i safareig (1942-2003) 3.3 Mercats i fires (1976-2002) 3.4 Mostassaria (1699-1699) 3.5 Escorxador (1874-2001) 3.6 Control de proveïments (1917-1965) 3.8 Transport públic (1981-1981) 4 Beneficència i assistència social (1877-2004) 4.1 Centres assistencials i de beneficència (1932-2004) 4.2 Beneficis de pobres, causes pies, almoines i llegats (1946-1955) 4.3 Atenció als refugiats i orfes de guerra (1936-1990) 4.4 Subsidi al combatent (1939-1987) 4.5 Assistència Social (1957-2000) 4.7 Juntes i Comissions, Patronats, Junta local de Reformes Socials (1877-1957) 5. Sanitat (1882-2005) 5.1 Cementiri i serveis fúnebres (1890-1992) 5.2 Epidèmies i contagis (1981-1981) 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1896-2005) 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal (1945-2000) 5.5 Centres sanitaris municipals (1985-1988) 5.6 Farmàcies (1886-1970) 5.7 Ambulància (1971-2003) 5.8 Banys públics (1990-1990) 5.9 Inspecció veterinària (1956-2001) 5.10 Oficina del consumidor (1995-1995) 5.11 Juntes i comissions municipals (1882-1994) 5.12 Neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids (1983-2001) 6. Obres i urbanisme (1801-2003) 6.2 Planejament i gestió urbanística (1801-2003) 6.3 Obres d'infrastructura (1920-2002) 6.4 Vialitat (1981-2003) 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1908-2002) 6.7 Obres de particulars (1901-2003) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1963-2002) 6.9 promoció de l'habitatge. Habitatges de promoció municipal (1982-1997) 6.10 Juntes i comissions municipals (1913-1918) 7. Seguretat Pública (1859-1995) 7.1 Cossos de seguretat (1859-1979) 7.3 passaports, passis de radis (1970-1981) 7.4 Armes: censos, normes, permisos i requises (1976-1991) 8. Serveis militars (1810-2001) 8.1 Allotjaments militars, subministraments a la tropa (1818-1917) 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1810-2000) 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1937-1964) 8.5 Prestació Social Substitutòria (1995-2001) 9. Població (1868-2001) 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1940-1986) 9.2 Padró municipal d'habitants (1868-2001) 9.4 Emigració, immigració (1908-1915) 9.6 Junta local del cens de població (1994-1994). | 08171-126 | Plaça Nova, 10. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | De la documentació generada per l'ajuntament de Prats de Lluçanès cal destacar la del segle XVII referent als llibres de comptes municipals. Aquests són: el llibre dels Oïdors (1634-1710), el llibre de cradenceria del a vila de Prats (1672-1712), i el llibre dels consellers (1684-1834) -descrits en una fitxa individual-. També és interessant l'arxiu d'imatges, fotografies i postals que aporten informació gràfica de la població de Prats de Lluçanès a principis del segle XX, i que també s'ha descrit en una fitxa individual. L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre l'abril i l'octubre de l'any 2005. | 42.0086300,2.0285500 | 419557 | 4651191 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58150-foto-08171-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58150-foto-08171-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58150-foto-08171-126-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)10. Eleccions (1841-2000)10.1 Eleccions municipals (1845-2000)10.2 Eleccions de Jutge de Pau (1931-1989)10.3 Eleccions Diputats Provincials (1952-1958)10.4 Eleccions Parlament Catalunya (1932-1999)10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1841-2000)10.6 Eleccions al Parlament europeu (1987-1999)10.7 Referèndums i plebiscits (1926-1986)10.8 Cens electoral. Junta municipals del Cens (1882-1999)11. Ensenyament (1868- 2005)11.1 Ensenyament pre-escolar (1976-2005)11.2 Ensenyament primari (1895-2002)11.3 Escoles de dibuix, arts i oficis, música, formació professional, escoles taller (1976-2002)11.4 Ensenyament mitjà (2001-2001)11.5 Ensenyament superior (1914-1995)11.6 Escoles d'adults, campanyes contra l'analfabetisme (1972-1991)11.7 Beques (1983-1995)11.8 Juntes i comissions municipals (1869-1997)11.9 Cens escolar (1948-1948)12. Cultura (1940-2004)12.1 Festa Major. Festes Populars (1972-2000)12.2 Activitats i iniciatives culturals (1940-2004)12.3 Centres culturals municipals: biblioteca, museu, teatre (1984-2004)12.4 Monuments històricoartístics (1977-1997)12.5 Relacions amb entitats culturals (1987-1999)12.6 Servei municipal català (1987-1994)12.7 Esports (1979-2004)12.8 Servei de Joventut (1988-1988)12.9 Promoció turística (1987-1987)12.10 Juntes i comissions municipals (1988-1988)13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1939-2003)13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1939-1987)13.3 Foment forestal (1949-1949)13.5 Juntes i comissions municipals (1939-1983)13.6 Medi ambient (1981-2003)13.7 Representativitat agropecuària (1986-1986)14. Col·leccions factícies (1706-2004)14.2 Cartografia (1995-2000)14.3 Segells (1801-2000)14.4 Arxiu d'imatges (1873-2002)14.5 Cartells (1900-2004) | 98|94 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 58151 | Arxiu fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal | XIX-XX | Es tracta d'una col·lecció de fotografies antigues (còpies de les originals) cedides per particulars del municipi de Prats de Lluçanès i en algun cas, d'altres municipis o bé originades pel propi funcionament de l'ajuntament. Es troben conservades en 18 carpetes classificadores, en alguns volums amb peus de foto on apareix el títol, l'any i d'on prové la fotografia i en altres classificades únicament per any, i presenten una cronologia que abasta des de 1873 fins l'actualitat. La temàtica és variada i s'hi poden observar des d'activitats domèstiques, agrícoles i de la vida quotidiana, fins a retrats de personatges il·lustres. Les sis primeres carpetes contenen majoritàriament fotografies en blanc i negre, on s'hi mostra la vida quotidiana de Prats amb especial atenció a les vida festiva (la Trencadansa, els Elois, caramelles, ball de bastons, festes dels barris, processons, teatre, etc.) i als edificis emblemàtics. També resulten destacables les col·leccions cedides per Pere Mestre, Isidre Borralleras i Ramon Freixa, totes tres formades per sèries de postals antigues de Prats de Lluçanès. Entre les 17 carpetes restants n'hi ha moltes formades per imatges de les festes del poble any rera any. També n'hi ha una que consisteix en una sèrie de fotografies del patrimoni arquitectònic i moble de Prats de Lluçanès realitzada per Xavier Cortada quan era regidor de cultura a l'ajuntament de Prats de Lluçanès. Les divuit carpetes sumen un volum aproximat de 1500 fotografies, algunes de les quals repetides i d'altres ubicades fora del terme municipal. | 08171-127 | Arxiu municipal de Prats de Lluçanès. Plaça Nova, 10. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | L'arxiu fotogràfic municipal es va formar durant la segona meitat del segle XX i des d'aleshores ha augmentat el seu fons amb les cessions desinteressades de molts particulars, la majoria dels quals veïns de Prats de Lluçanès, i el propi funcionament de l'ajuntament. | 42.0086300,2.0285500 | 419557 | 4651191 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58151-foto-08171-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58151-foto-08171-127-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Seria interessant classificar les fotografies que formen l'arxiu fotogràfic municipal, registrant-les informàticament, per així facilitar la consulta.Les imatges han estat extretes de l'arxiu fotogràfic municipal. | 98 | 55 | 3.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 58152 | Arxiu parroquial de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc | <p>Pàgina electrònica de l'arxiu biblioteca episcopal de Vic: www.abev.net</p> | XVIII-XXI | La documentació es conserva en armaris de fusta de porticons de vidre, sense control d'humitat ni temperatura. Caldria realitzar un inventari i registre de la documentació per tal de facilitar la seva consulta. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Vicenç de Prats conserva la documentació generada per la parròquia entre els segles XVIII i XXI. La documentació que pertany als segles XVIII i XIX està enquadernada amb pergamí, i la resta amb enquadernacions modernes. La documentació que es conserva és la següent: - Defuncions (9 volums): 1788 - 1809 - Casaments (10 volums): 1788 - actualitat - Baptismes (10 volums): 1788 - actualitat - Confirmacions: 1791 - actualitat - Visites Pastorals: 1724 - actualitat - Testaments (1 volum): segles XVIII / XIX . Documentació no ordenada. Així mateix, també es troben 13 volums de llibres de confraria i administració dels sants, pertanyent a la primera meitat del segle XVIII: el Roser - Sant Miquel - Sant Joan - MD del Carme - Dolors - Sant Modest - Sant Jaume - Sant Antoni - Sant Cosme i Sant Damià - Santa Anna - Sant Vicenç. També hi ha llibretes de compliment pasqual (1868-1886), de comptabilitat del segle XIX fins a l'actualitat, censals, etc.</p> | 08171-128 | Rectoria. c/ Major, 43. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'increment de la població del segle XVII motivà la construcció d'un nou temple al nucli de Prats de Lluçanès. És a partir de finals del segle XVIII quan que es troba el volum més important de la documentació generada per la parròquia de Sant Vicenç, ja que el 1787 s'independitzà de Santa Eulàlia de Pardines i se li retornaren les funcions parroquials.</p> | 42.0094100,2.0296500 | 419649 | 4651276 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58152-foto-08171-128-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'arxiu Episcopal de Vic es conserva una sèrie amb 1 unitat documental de cronologia del segle XIV, en suport de paper i lligall. La sèrie documental és la següent: 2.100.68. Manuals notarials (1391-1394). | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 58153 | Arxiu comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-del-bergueda | XIX-XX | L'arxiu històric comarcal de Berga conté, bàsicament, i entre altres fons, la documentació notarial i judicial generada en tot el partit judicial de Berga, en el que s'inclou Prats de Lluçanès, des de mitjans dels segle XIX fins a l'actualitat. La documentació judicial, generada per l'anomenat Jutjat de Primera Instància i Instrucció, no està classificada per origen, sinó que es va arxivant cronològicament. Actualment, a l'arxiu es conserva la documentació judicial generada en el període comprès entre 1870 i 1989, ja que ha de passar un cert temps fins que els nous casos no s'arxiven. Entre aquesta documentació, que suma 186'3 metres lineals, s'hi troba la generada a Prats de Lluçanès. La documentació notarial també manté una ordenació cronològica, tot i que es troba individualitzada per notaris, de manera que és relativament senzill extreure la part que pertany pròpiament a Prats de Lluçanès. Es conserven arxivats 125 volums, amb una cronologia compresa entre 1842 i 1978, ja que han de passar 30 anys fins que la documentació notarial és arxivada. La documentació es troba conservada enquadernada i dins de carpetes classificadores, ja que la llei ho exigeix així. | 08171-129 | Pla de l'Alemany, s/n - Pavelló de Suècia -. 08600. Berga | 42.0088900,2.0307000 | 419736 | 4651218 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: http://cultura.gencat.cat/arxius/directori.asp | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 58155 | Fons del Grup d'Actors del Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-grup-dactors-del-llucanes | XX | <p>El fons bibliogràfic de l'associació Grup d'Actors dels Lluçanès està especialitzat en l'àmbit teatral tant a nivell local (Prats de Lluçanès), territorial (Lluçanès), com a nivell comarcal (Osona i Ripollès), i és un dels més complerts de la comarca. Al fons bibliogràfic s'hi poden trobar diferents materials vinculats al teatre com llibres, obres de teatre, estudis, monografies, fotografies, reportatges, reculls de premsa; es troben també en diversos suports: audiovisual, digital, paper, CD, DVD, etc. Cal destacar el recull de prop de 1.000 obres de teatre i un centenar de llibres de teoria del teatre. També són rellevants els estudis fets per la pròpia associació GALL sobre l'estat del teatre a les comarques d'Osona i el Ripollès, els actes culturals a la comarca o el treball de recerca 'El teatre amateur avui' realitzat en motiu de la participació del Congrés de Cultura de l'any 1996/97. Al fons també hi ha recollides les monografies de les obres de producció pròpia del GALL (originals i d'autor), les edicions pròpies d'obres, contes, cd's, així com la reedició de biografies o els estudis monogràfics de personatges i entitats compromeses amb la cultura del Lluçanès, els quals eren guardonats amb 'la flor natural del Lluçanès'. També es porta a terme un recull de premsa des de que va néixer l'associació al 1990. Per altra banda, associat al GALL, hi ha la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre d'Osona que realitza des de 1997 un recull de cartells, programes i notícies de tots els grups de teatre d'Osona i al Ripollès. Així mateix, també es realitza un reportatge digital de totes les obres que es representen cada any a Osona i al Ripollès, en el qual s'inclou una fitxa tècnica i diverses fotografies i imatges. La Coordinadora també edita la revista monogràfica de teatre 'Molta merda'. A part del fons dedicat al teatre també hi ha un ampli i exhaustiu recull bibliogràfic de temàtica del Lluçanès i de la població Prats de Lluçanès. Així mateix, llibres, fulletons editats per l'ajuntament de Prats (festes, actes, programes de la festa major), la col·lecció complerta de les revistes de publicació local i comarcal com l'Estel, l'Espurna o el Temperi, butlletins municipals, etc.</p> | 08171-131 | Centre cívic i cultural. c/ Montserrat, 2. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'associació Grup d'Actors del Lluçanès - GALL- va néixer el 1990. És una entitat creada amb la finalitat de fomentar la dinamització teatral del Lluçanès sense descartar, però, la possibilitat d'expandir-se cap a d'altres vessants culturals. Les persones que formen el GALL no són professionals del teatre, però han cercat sempre l'ajuda de gent que sí que ho és, tant per a la direcció dels muntatges com per als diferents tallers que han realitzat. Amb la creació del GALL es va portar a terme un projecte que s'anava gestant des de feia molt temps: treballar conjuntament persones procedents dels diferents pobles de la comarca. EL GALL, des de bon començament, ha potenciat i seguirà potenciant la diversitat i procedència de les persones integrants del grup. Des del 1998 organitzen una programació mensual de teatre no professional amb la col·laboració de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, i des del 2005 impulsa la Festa de les Arts, promocionant els artistes del Lluçanès i portant al carrer la plàstica, la poesia i tots els camps de les arts. Les obres i tallers realitzats són els següents: 1990 A PLENA PELL - Muntatge sobre l'obra poètica de Josep Riera. Direcció Climent Sensada. 1991 ACCIÓ PER LA PAU - Muntatge de creació pròpia amb motiu del IV Concurs Literari per a Joves del Lluçanès. (*) Direcció Isidre Rebenaque. VISC - Muntatge sobre l'obra poètica de Miquel Martí i Pol. Direcció Montserrat Grau. 1992 EL RIU - Obra escrita per Jacint Sala, guardonada amb el premi de teatre breu de la Nit de Santa Llúcia. Direcció Jacint Sala BLANC I NEGRE - Escenificació del conte de la Roser Iborra amb motiu del V Concurs literari per a Joves del Lluçanès. (*) Direcció M. Àngels Parareda. 1993 PLAER DE DONA - Adaptació teatral de textos d'escriptores catalanes: M. Mercè Roca, M. Mercè Marçal, Mercè Rodoreda, Isabel-Clara Simó, M. Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Direcció Climent Sensada. 1994 NAPA - Text de Jordi Lara. Direcció d'Elisa Crehuet. 1996 AMB VEU D'AMIC - Muntatge poètico-musical de Pilar Cabot. Direcció Josep Suriñach. PUDOR DE CREMAT - Escrita per Joan Iborra a partir d'una idea d'Elisa Crehuet i improvisacions del GALL. Direcció Elisa Crehuet. ROMANÇO DEL CASTELL DE LLUÇÀ - Adaptació de Ramon Erra. (*) Direcció GALL. 1997. LA BRUIXA NAPA - Adaptació del text NAPA de Jordi Lara. (*) Direcció Elisa Crehuet. BEN PLA - Un recorregut per textos de Josep Pla. Direcció Jacint Sala. 1998 ROMANÇO DEL PEROT ROCAGUINARDA - Adaptació Ramon Erra. (*) Direcció Elisa Crehuet MIRA'T - Creació i Direcció Cruz Gaig. 1999 LA MASOVERA NO VA AL MERCAT de Ramon Erra. (*) Direcció Joan Iborra. 2000 TEMPS DE VIDRE - Monogràfic poètic de Josep Riera. Direcció Climent Sensada. 2001 ROMANÇOS A ENTRADA DE FOSC - Adaptació de Ramon Erra (*) Direcció M. Àngels Parareda 2002 COM, QUE QUÈ DE QUÈ - Textos de diferents autors; Sergi Belbel, Roser Iborra, Joan Fuster i Giocomo Casanova. (*) Direcció M. Àngels Parareda EL PEIXET RAMONET - Un conte de Joan Iborra. Totes les vivències d'un peixet eixerit. 2003 ADREÇA DESCONEGUDA de Kressmann Tayor amb escenografia de Dimitri Coppola Direcció M. Àngels Parareda. 2004 EL MISTERI DE NADAL de Francesc Gay. Direcció M. Àngels Parareda. 2005 EL CASTELL DE FOCS - Taller de teatre dirigit per Climent Sensada JOAN SENSE POR - Taller d'ombres EL MISTERI DE NADAL de Francesc Gay. Direcció M. Àngels Parareda. 2006 DINAMITA - Taller de teatre dirigit per Ramon Vilardell DANSA D'AGOST de Brian Friel amb direcció Jordi Arquès EL MISTERI DE NADAL de Francesc Gay. Direcció M. Àngels Parareda.</p> | 42.0084200,2.0332800 | 419949 | 4651163 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58155-foto-08171-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58155-foto-08171-131-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Caldria actualitzar l'inventari i fer un registre informàtic del fons per tal de facilitar la consulta. | 98 | 57 | 3.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 58157 | Arxiu del grup Dansa i Tradició | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-grup-dansa-i-tradicio | XX | <p>El fons documental del grup Dansa i Tradició està especialitzat en música i dansa de Prats de Lluçanès. Està format per diferents materials i suports com cassettes, llibres o DVD. Cal destacar els enregistraments en cassettes de la Trencadansa i el Ball de Bastons, els enregistraments audiovisuals de la Trencadansa i el Contrapàs, així com també els reportatges fotogràfics de la Trencadansa, el Ball de Romeus, els Bals de Bastons, el Ball de Cinquagesma i el Contrapàs, i el recull de programes de gran format i de mà de les danses ballades a Prats de Lluçanès des de 1993. Al fons també hi ha un petit recull de llibres de temàtica específica sobre danses tradicionals, i els programes i àlbums fotogràfics de les activitats organitzades pel grup Dansa i Tradició: tallers de danses, canyes dels reis, sortides o trobades, la Flama del Canigó, etc.</p> | 08171-133 | Centre cívic i cultural. c/ Montserrat, 2. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>El grup Dansa i Tradició va néixer a finals del 1993, quan el grup Germanor, que des de mitjans dels anys 70 fins llavors s'havia ocupat de les danses de Prats de Lluçanès, entre altres activitats, va decidir plegar. Es van mantenir diverses reunions amb ells, i un grup de persones interessades per les danses, i que ja havien col·laborat en nombroses ocasions amb el mateix grup Germanor, ballant i ensenyant les danses, van decidir continuar aquesta tasca. Des de llavors, i ara ja fa deu anys, s'ha treballat anualment per al manteniment i la revitalització de les danses de la nostra vila: - la Trencadansa, el dia de la festa major, el 22 de gener -el ball dels Romeus, el diumenge de Carnaval -els balls de bastons, el diumenge i el dilluns de Pasqua -el ball de Cinquagesma, el dilluns de la segona Pasqua -el Contrapàs, els dies 24 i 25 de juny en el marc de les festes de Sant Joan i els Elois. Cada any, un temps abans de que es ballin, es fa una convocatòria oberta a tots els veïns/es del poble, i se sol assajar aproximadament tres setmanes o un mes per a cadascuna. En tot aquest temps, s'ha intentat aprofundir en totes aquestes danses, tant a nivell teòric com pràctic. S'han analitzat les coreografies, s'han estudiat totes les figures i moviments, i també les partitures i la música. A part, paral·lelament, s'ha anat fent un treball de recerca entre la gent més gran per obtenir informació, almenys del recentment passat segle XX. El grup Dansa i Tradició va rebre tot l'arxiu de danses del Grup Germanor i al llarg d'aquests anys, després de revisar-lo, s'ha complementat amb molta altra informació, principalment fotografies, però també programes i retalls de premsa. A part, també s'ha anat reunint tot tipus de material que feia referència a les danses de Prats, sobretot de primers de segle, ja que es va considerar que la memòria històrica d'aquest primer terç del segle XX s'anava perdent. Des del 1994, el grup ha anat creant el propi arxiu amb àlbums de les diferents danses, amb tota la informació possible sobre els balladors, vestuari, música, programes, i actuacions fora de la localitat. També han participat en altres activitats fora dels dies assenyalats de les danses. Se'ls ha convidat a diferents festes, tant a dins el poble, com a llocs diversos de la geografia catalana, i han estat presents a diferents espais televisius donant a conèixer danses de Prats. Un altre vessant a tenir en compte és el didàctic, ja que han ensenyant aquestes danses a molts mestres de la comarca i d'altres indrets de Catalunya, a part de portar-los també a la Universitat dins el postgrau 'Dansa, art i cultura popular en l'ensenyament obligatori', l'any 1998. A més s'han ensenyat al Dansàneu, taller de dansa tradicional organitzat pel CPCPTC l'any 1996, i en vàries ocasions al cicle La Cafetera, de l'Esbart Català de dansaires, de Barcelona. Cal a més, remarcar els tallers que s'han anat fent en moltes edicions del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès durant l'estiu. Deixant el tema de les danses, el grup Dansa i Tradició també s'ha encarregat des del primer any d'organitzar l'arribada de la Flama del Canigó a la nostra localitat el dia 23 de juny, i més endavant ho hem fet comptant amb la col·laboració de l'associació Solc, i en un acte inclòs dins el cicle músico-festiu d'aquesta entitat. També juntament amb aquesta associació, Solc, l'any 1994 es va recuperar de nou el ball de Cinquagesma, quan feia uns anys que no es feia, després d'un treball de recuperació iniciat l'any 1986 pel Grup Germanor, quan en aquell moment feia ja més d'un segle que no es ballava. A més, cal mencionar que, seguint molt de prop els costums i tradicions de la vila, l'any 1998, es va fer una campanya per col·locar canyes als balcons uns dies abans de Reis. Es tracta d'un antic costum de la vila de Prats que s'havia anat perdent i que van recuperar de nou, encara que hi havia alguns veïns que no ho havien deixat de fer mai.</p> | 42.0084200,2.0332800 | 419949 | 4651163 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació història) Per les festes de Nadal es sol repartir un full informatiu a totes les cases del poble explicant aquest costum de senyalar els llocs on els Reis han de deixar regals amb tantes canyes al balcó com nens i nenes hi ha a la casa. Per dur a terme totes aquestes activitats necessitaven un local, tant per assajar com per guardar tot l'arxiu i vestuari. Després d'uns anys d'ocupar locals diversos, cedits per l'ajuntament de la localitat, finalment l'any 2000 se'ls va concedir un local al nou Centre Cívic i cultural. En aquest lloc és on hi ha tot els vestuari i complements de les diferents danses i els arxius, i també disposen d'un petit espai per assajar els Balls de Bastons i el Contrapàs. Els altres s'han d'assajar a un lloc més ampli, normalment el pavelló poliesportiu, perquè les seves figures i moviments requereixen més espai. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 58158 | Arxiu de l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-lassociacio-solc-musica-i-tradicio-al-llucanes | <p>REIXACH, R., Solc, música i tradició al Lluçanès, dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 7, 2002.</p> | XX | Caldria controlar la humitat i la temperatura per tal de mantenir la documentació en bon estat de conservació. | <p>El fons documental de Solc, música i tradició al Lluçanès està especialitzat en l'àmbit de la cultura i la tradició del Lluçanès. Al fons s'hi poden trobar diferents materials com fotografies, enregistraments musicals, llibres, quaderns, revistes, fulletons, cartells, memòries d'activitats, etc.; que es troben també en diversos suports: paper, CD, cassette, DVD. Cal destacar la documentació referent a l'àmbit de la música i cultura popular formada per llibres de temàtica social, històrica i etnogràfica, revistes especialitzades, CD's i cassettes de música popular i tradicional, gravacions de trobades de cantadors, etc. És rellevant la documentació referent a la transhumància al Lluçanès, fruit de l'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders que va portar a la formació del Grup de Treball de Transhumància del Solc, l'edició dels Quaderns de Transhumància i la creació d'un mapa dels camins ramaders del Lluçanès. També és important el recull de documentació dels cicles que anualment organitza Solc, música i tradició al Lluçanès des de 1993 fins a l'actualitat amb els corresponents reportatges fotogràfics, els programes de mà, cartells, així com les memòries dels cicles, les jornades i les activitats organitzades per l'associació. Al fons també hi ha documentació diversa rebuda d'associacions i institucions de caràcter cultural, la col·lecció de la revista comarcal del Lluçanès la Rella i la revista de música i cultura popular Caramella.</p> | 08171-134 | Solc, música i tradició al Lluçanès. c/ Major, 51 baixos. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Solc, música i tradició al Lluçanès és una entitat que des de fa quinze anys organitza un cicle de música tradicional i popular durant tres mesos entre la primavera i l'estiu. Va néixer l'any 1993 però no va constituir-se com a associació fins el 1995. El cicle, que porta el mateix nom de l'associació, és l'activitat més coneguda a nivell extern, però a part també n'organitza d'altres que de mica en mica van agafant reconeixement, fins i tot fora de la comarca. Aquest cicle, vertebrat des dels primers anys entorn de dos eixos fonamentals: la transhumància i la trobada de cantadors, ofereix al públic concerts i balls, a part de nombroses activitats vinculades a diferents celebracions anuals, algunes ja existents, altres recuperades i unes poques inventades. Destaquen, per exemple, la fira de Santa Creu de Joglars, el Solc dels bandolers, la trobada de gegants del Lluçanès o el Solc d'allà enllà, aquest dia amb grups de fora dels Països Catalans. La Trobada de cantadors, que enguany arribarà a la catorzena edició, ha aplegat en tot aquest temps cantadores i cantadors de totes les edats, bàsicament del Lluçanès, i ha permès recollir un ampli repertori de cançons de tradició oral, de les quals se'n va editar un doble CD 'Qui canta els seus mals espanta' el 2004. Pel que fa a la transhumància, hi ha un grup de treball que des de fa anys es dedica a resseguir tots els camins ramaders del Lluçanès i n'està fent un inventari, ja que tota la zona havia estat un lloc de pas dels ramats transhumants. A la vegada, de la recerca obtinguda es publica periòdicament un quadern dins la col·lecció La ramada encantada, de la qual n'han sortit els següents títols: Els camins ramaders del Lluçanès, Camins amb memòria, Apunts de transhumància (Costums, normes, oficis i llegendes), i Ruta de Transhumància. Santa Creu- La Torre- Santa Creu. També, donada la importància d'aquest tema, des de Solc es va organitzar l'any 1997 a Santa Eulàlia de Puig-oriol, la Primera jornada sobre transhumància de Catalunya. Totes aquestes publicacions són possibles perquè hi ha dins l'associació un Àmbit de recerca i documentació dedicat a la investigació de temes comarcals que, a part dels títols citats més amunt, també ha editat: Un segle de vida al Lluçanès, Memòries de la Pepa Grilló, de Dolors Soler, el CD Danses del Lluçanès, un recopilatori amb les danses vives que hi ha actualment a la comarca, el ja citat doble CD Qui canta els seus mals espanta, i els llibres El ball de bastons de Prats de Lluçanès, de Roser Reixach, i El parlar del Lluçanès, de Jordi Dorca. Des de l'any 2000 Solc edita una revista d'aparició quinzenal de caràcter gratuït, la Rella, amb informacions de tot el Lluçanès. Amb una tirada de tres mil dos-cents exemplars en cada edició, la Rella ha estat un dels grans èxits de l'associació, i compta amb la implicació de corresponsals a nombroses poblacions del Lluçanès i nombrosos anunciants que fan possible que sigui de distribució gratuïta. A part, i conjuntament amb les associacions Tramús, de l'Horta, al País Valencià, i Carrutxa, de Reus, Solc edita la revista Caramella, d'aparició semestral, amb temes de cultura i música popular i tradicional dels Països Catalans. Ja l'any 2001 es van organitzar també des de l'Àmbit de recerca unes jornades amb el nom de Turisme, cultura i territori, que van comptar amb la participació d'un centenar d'inscrits, de les quals es té previst presentar-ne l'edició properament. També el 2004 es van organitzar unes noves jornades amb el nom de L'evolució de les tradicions. Les festes de Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès. Cal ressaltar que al llarg de tots aquests anys l'associació Solc ha actuat com a dinamitzadora cultural del Lluçanès des de diferents vessants i ha aconseguit una forta implantació al territori, amb la col·laboració de tots els ajuntaments i nombroses associacions locals.</p> | 42.0098300,2.0299900 | 419678 | 4651323 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58158-foto-08171-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58158-foto-08171-134-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Caldria realitzar un inventari exhaustiu i crear un registre informàtic del fons per tal de facilitar la consulta. (Continuació història) També en aquest temps ha vist reconeguda la seva feina des de diferents institucions, i així el 1998 va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i el 2001 un dels premis Altaveu, concedits per l'ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Actualment, gestiona els cursos FESTCAT a Osona i el Lluçanès, seguint un encàrrec del Departament de cultura de la Generalitat a través del CPCPTC i també l'Inventari de Patrimoni Cultural de 12 municipis del Lluçanès. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 58159 | Arxiu parroquial de Santa Eulàlia de Pardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-pardines | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A, 1993. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera,1979. Pàgina electrònica de l'arxiu biblioteca episcopal de Vic: www.abev.net</p> | XV-XXI | <p>L'arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Pardines es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Santa Eulàlia de Pardines consta de 20 sèries amb 66 unitats documentals, en suport de paper i lligall, amb una cronologia que va de l'any 1457 al 2000, tot i que el gruix important de documentació es concentra entre els segles XVI i XX. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Pardines són les següents: 2.94.51. Baptismes (1526-1846) 2.94.52. Confirmacions (1686-1921) 2.94.53. Matrimonis (1526-1824) 2.94.54. Defuncions (1526-1857) 2.94.57. Administració de l'Obra (1715-1907) 2.94.58. Visites pastorals (1666-1935) 2.94.59. Consuetes (1754-1789) 2.94.61. Comptes i factures (1549-1935) 2.94.61. Comptes i factures (1549-1935) 2.94.62. Llevador de rendes (1701-1900) 2.94.63. Causes pies (1668-1755) 2.94.66. Confraries (1686-1865) 2.94.66.01 Confraries. Confraria de les ànimes (1686-1865) 2.94.66.02 Confraries. Confraria del Roser (1827-1847) 2.94.67. Vària administració (1601-1900) 2.94.68. Manuals notarials (1501-1699) 2.94.69. Capítols matrimonials (1501-1728) 2.94.70. Testaments (1457-2000) 2.94.71. Actes notarials (1501-1700) 2.94.75. Vària notarial (1501-1699)</p> | 08171-135 | Arxiu Episcopal de Vic. c/ Santa Maria, 1. Vic | <p>La documentació conservada de l'arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Pardines és la generada pel funcionament propi de la parròquia, bàsicament entre els segles XVI i XX. Santa Eulàlia de Pardines es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, tingué des de molt aviat funcions parroquials. Les primeres notícies de l'església són de l'any 915, quan unes terres estaven situades al castell d'Oristà, en terme de Santa Eulàlia, al lloc anomenat Pardines. L'any 1053 es documenta com a parròquia, mentre que el 1074 es féu una deixa per a renovar el temple, i construir-hi una capella. Per la seva importància li foren unides el 1435, en qualitat de sufragànies, les antigues parròquies de Sant Vicenç de Prats i de Sant Andreu de Llanars, que s'independitzaren el 1787. Del temple o temples primitius no en queda pràcticament res, ja que l'any 1790 es col·locà la primera pedra de l'església actual, que fou inaugurada el 1792 (AADD: 1984).</p> | 41.9860300,2.0207200 | 418880 | 4648689 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58159-foto-08171-135-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 94|98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 58162 | Arxiu parroquial de Sant Andreu de Llanars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-andreu-de-llanars | <p>Pàgina electrònica de l'arxiu biblioteca episcopal de Vic: www.abev.net</p> | XVII | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Andreu de Llanars que es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic consta d'una sèrie amb 1 unitat documental, de cronologia del segle XVII, en suport de paper i lligall. La sèrie documental de l'arxiu Parroquial de Sant Andreu de Llanars és la següent: 3.10.71. Manuals notarials (1618-1642)</p> | 08171-138 | Arxiu Episcopal de Vic. c/ Santa Maria, 1. Vic | <p>Sant Andreu de Llanars es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Llanars. Molt aviat degué tenir categoria parroquial, però abans o després de la despoblació causada per la pesta negra devia perdre les funcions parroquials, ja que passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines com a sufragània, situació que es documenta a partir del 1435, en què tenia només fossar, sense comptar ni amb reserva ni fonts baptismals. Aquesta situació es mantingué fins al 1787, quan fou incorporada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès com a sufragània, situació que es mantingué fins a l'any 1936, quan fou profanada i quedà sense culte. El cor, juntament amb els retaules i altre mobiliari, va ser cremat durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939).</p> | 42.0039800,2.0091600 | 417946 | 4650693 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en que està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||
| 58163 | Títol de Lleial Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/titol-de-lleial-vila | BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | XVII | El títol de Lleial Vila es troba conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona). Es tracta del document de privilegi que atorga el rei Carles II, el 4 de febrer de 1681, per la constitució del municipi (universitat) de Prats de Lluçanès sota l'organització i regulació d'uns capítols que disposen el bon govern i la seva administració. Alguns d'aquests capítols fan referència a la formació d'un consell del poble format per les 3 mans; a la vestimenta, insígnies i salaris dels cònsols, veguers, clavaris, credencers, campaners o pregoners. També s'atorga la concessió de cobrar impostos -per assistir als càrrecs ordinaris i extraordinaris - als comerços com 'carnisseries, panaderies, tavernes, forns, botigues d'oli, pesca salada, tabac, aiguardent, llegums, posades i hostals'. Així mateix, es concedeix el dret d' imposar una col·lecta i una taxa sobre els productes i fruits que entrin i surtin de la vila en temps de fam, pesta i guerra, quan els impostos no siguin suficients per cobrir les necessitats. En un altre àmbit, s'autoritza el cònsol en cap de Prats a capturar lladres, homicides i delinqüents per presentar-los a la justícia en cas l'absència del lloctinent i el veguer. Per últim, també es permet tenir mercat tots els dilluns de la setmana. El títol està format per 7 folis manuscrits en suport paper del segle XVII. La part introductòria es troba escrita en llatí i la resta dels capítols - 13 en total - en català. | 08171-139 | Arxiu de la Corona d'Aragó. c/ Almogàvers, 77. Barcelona | Després del despoblament de Prats a la segona meitat del segle XIV a causa de la Pesta Negra, es perderen les funcions parroquials al 1435, ja que en la seva demarcació sols quedaren cinc famílies. Progressivament, però, Prats es va anar recuperant - no sense dificultats - durant el segle XVI, i fou durant el segle XVII que es produí un augment significatiu de la població. El 1627 s'iniciaren les obres de la nova església parroquial advocada a Sant Vicenç, senyal de les necessitats i el creixement poblacional que, el 1634, arribava a 500 habitants. Prats de Lluçanès necessitava organitzar i regular la vida social, i per aquest motiu sol·licitaren al rei Carles II el privilegi de constitució del municipi, que fou aprovat el 4 de febrer de 1681. Referència de registre: Arxiu de la Corona d'Aragó, Consell d'Aragó, Real Càmara, registre 88, des del foli 85-91. | 42.0088900,2.0307000 | 419736 | 4651218 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'Arxiu Municipal de Prats de Lluçanès s'hi conserva una xerocòpia del document atorgat per la cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. També s'hi troben dues transcripcions en llatí, una transcripció en català i dues en castellà.La imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||
| 58164 | Llibres de comptes municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibres-de-comptes-municipals | BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. | XVII-XIX | Caldria restaurar la documentació, ja presenten taques d'haver patit humitat amb tinta descolorida, arrugues, estrips, etc. | Es tracta de tres llibres de comptes municipals que testimonien els registres de la Casa de la Vila de Prats de Lluçanès des de mitjans del segle XVII, època de gran creixement poblacional en que s'inicia la necessitat de l'organització municipal. Aquests llibres són: el llibre dels Oïdors, el llibre de Cradenceria, i el llibre dels Consellers. Els tres llibres estan enquadernats amb pergamí, cosits, i presenten diferents sistemes de tancament amb tires de pell. Llibre dels Oïdors (1634-1710): Enquadernat amb pergamí i cosit, té uns 84 fulls de paper, alguns dels quals en blanc, i és el llibre més antic. Els oïdors de comptes eren els funcionaris encarregats d'examinar i aprovar els comptes d'una corporació, en aquest cas de la corporació municipal de Prats de Lluçanès. El primer compte és del 1634 i el dóna el clavari Bartomeu Burgés, sabater, als oïdors Joan Melcior, pagès, i Pere Marsal, també pagès. El seu títol sencer és: llibre dels oïdors de comptes tant de dades com de rebudes, i de compte que han de donar los clavaris de llurs anys als dits oïdors de la universitat, parròquia i terme de Sant Vicenç de Prats 1634-1710. Els clavaris eren els tresorers, funcionaris de l'administració municipal gremial i baronial catalana responsables de les finances. Llibre de Cradenceria (1672-1712): Enquadernat amb pergamí i cosit, té uns 75 fulls de paper de dimensions de ½ DIN-A4. El credencer era l'escrivà encarregat de portar el llibre de credença d'una administració. El títol complert del llibre és: Llibre de Cradenceria de la vila de Prats 1672-1712. A continuació s'hi identifiquen el cradencer Joseph Cesari i el clavari Josep Marsal, pagès, en lo any 1693. Llibre dels Consellers (1684-1834): Enquadernat amb pergamí i cosit, té uns 100 fulls de paper. Els consellers eren els membres dels organismes territorials catalans anomenats Consells. És un llibre que dóna una àmplia visió del funcionalment dels comptes municipals, ja que abasta una extensa cronologia. És el llibre pròpiament de pagaments, i s'inicia el 1684 amb unes boniques lletres d'estil gòtic que formen l'alfabet en els primers fulls. És molt interessant com a document històric, on es poden resseguir els consellers en cap, els moviments de tropes i fets locals i comarcals, i constitueix un veritable dietari d'acords del Consell i altres particularitats del comú. El seu títol complert és: 'llibre dels Consellers de la vila de Sant Vicenç de Prats bisbat de Vic per los qui avui són per havent seran a on s'anirà continuant lo que es cobrarà de dita vila començant lo any 1684'. | 08171-140 | Arxiu Municipal de Prats de Lluçanès. Plaça Nova, 10. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | 42.0086300,2.0285500 | 419557 | 4651191 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58164-foto-08171-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58164-foto-08171-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58164-foto-08171-140-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 58182 | Goigs de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marcal | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Marçal, bisbe, venerat en el terme de la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior hi ha un dibuix del bisbe Sant Marçal representat amb els símbols de bisbe (capa, mitra i bàcul), i flanquejat per dos motius florals. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció contra les epidèmies. En elles s'hi poden resseguir els episodis de la vida del Sant. A la part inferior hi ha les oracions.</p> | 08171-158 | Església de Sant Marçal. Prats de Lluçanès | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Sant Marçal era un sant molt venerat a França i va arribar a fer-se popular a Catalunya gràcies a la tasca dels monjos benedictins. Sant Marçal, bisbe de Limoges, va ser enviat per Roma a evangelitzar les Gàl·lies. Es diu que Sant Marçal de petit havia conegut a Jesucrist, i que fou amic i deixeble de Sant Pere.</p> | 42.0159300,2.0421200 | 420690 | 4651989 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualement els goigs de Sant Marçal no es canten. La fotocòpia del goig ha estat extreta del Museu municipal Miquel Soldevila. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 58183 | Goigs de Santa Eulàlia de Pardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-de-pardines | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Santa Eulàlia de Pardines, verge i màrtir, patrona de la parròquia de Pardines. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics i florals. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Eulàlia que porta la palma, símbol dels sants màrtirs, i la creu en aspa atribut del seu martiri; flanquegen el dibuix dos motius de filigranes. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida de la Santa. A la part inferior hi ha la partitura amb la música.</p> | 08171-159 | Església de Santa Eulàlia de Pardines. Prats de Lluçanès | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Santa Eulàlia hauria patit el martiri als dotze anys després d'haver-se negat a idolatrar els ídols pagans. Els hagiògrafs la fan passar per una multitud de suplicis: després de flagel·lada va ser ruixada amb oli bullent. També li haurien espolsat sal sobre les ferides i l'haurien cremat amb entorxes. Quan la van col·locar nua sobre una foguera no es va cremar i van decidir decapitar-la, i un colom blanc li sortí de la boca. Una altra versió explica que una capa de neu va cobrir el seu cos com un blanc drap.</p> | 41.9860300,2.0207200 | 418880 | 4648689 | 1956 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Música: Josep M. Massana, prev. | Actualment els goigs de Santa Eulàlia no es canten. La fotocòpia del goig ha estat extreta del Museu municipal Miquel Soldevila. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 58185 | Goigs de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Santa Llúcia, verge i màrtir, venerada a la capella de Santa Llúcia, al peu del Castell de Quer, de Prats de Lluçanès. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics romboïdals. A la part superior hi ha una imatge de la verge flanquejada per dues imatges del Castell de Quer. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi poden resseguir els episodis de la vida de la Santa. A la part inferior hi ha les oracions.</p> | 08171-161 | Santa Llúcia de Quer. Prats de Lluçanès | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Santa Llúcia va morir màrtir a Siracussa entorn de l'any 304, durant les persecucions de Dioclesià. Les actes del seu martiri descriuen a una jove noble siciliana que es va consagrar a Crist i va decidir donar els seus béns als pobres i renunciar al seu matrimoni. El seu promès la va denunciar al cònsol de Siracussa i va ser arrestada i decapitada després de diverses temptatives inútils de portar-la a un prostíbul, violar-la o cremar-la a la foguera. Se la representa normalment amb els ulls sobre un plat, pot tenir la palma del martiri i una espasa o punyal, instruments del seu martiri. El seu nom significa lluminós.</p> | 42.0009500,2.0245800 | 419219 | 4650342 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs es canten el dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. La fotocòpia del goig ha estat extreta del Museu municipal Miquel Soldevila. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 58191 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau-2 | VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Prats de Lluçanès, hi ha recollit un volum important d'informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès. Són les següents: Música vocal -La dama robada. Notació musical i text. -Blancaflor. Notació musical i text. -La enramada. Variant. Notació musical i text. -La porqueirola. -La porqueirola. Notació musical i text. -La dama enterrada. Variant. . Notació musical i text. -La comtessa de Floris. Notació musical i text. Cançons amoroses -La nit de Sant Joan. Notació musical i text. -La monja renegada. Notació musical i text. -[Puja puja Geroni..] Notació musical i text. -[Principi de semana [sic]..] Notació musical i text. -Les minyones de Castelltersol. Notació musical i text. -La minyona d'Igualada. Notació musical i text. -[Principi de semana [sic]. Cançons satíriques i de costums -La mal casada. Notació musical i text. -El petit bailet [sic] . Notació musical i text. -La vella i l'estudiant. Notació musical i text. -Sant Joan de Vic. Notació musical i text. -La mort del ruc. Notació musical i text. -La Paula i el Jordi. Notació musical i text. -Mallarenga vella. Notació musical i text. -El flascot. Notació musical i text. -El Sarret. Notació musical i text. -La perdiu. Notació musical i text. -La burriqueta n'és morta. Notació musical i text. -L'ull de bou. Notació musical i text. -Les noyes [sic] de Prats de Molló. Notació musical i text. -Les mallancreres. Notació musical i text. Cants religiosos -Castig [sic] de Deu [sic]. -La passió sagrada. Notació musical i text. -Lament de les santes ànimes del purgatori. -Cobles a la Verge i Mare dels Dolors. Notació musical i text. -Santa Ana. Notació musical i text. -El Sant Jubileu. Notació musical i text. -El fum, fum, fum (nadala de Prats de Llussanés [sic]). Notació musical i text. -El pastor del Grau (nadala de Prats de Llussanés [sic]). Notació musical i text. Cançons històrico-polítiques, mnemotècniques, corrandes.. -[Paga-li Joan..]. Notació musical i text. -[Les noies maques al dematí..]. Notació musical i text. -Corranda. Notació musical i text. -Corranda. -Collcerola. Notació musical i text. -Corranda. Notació musical i text. Goigs -Goigs de la Verge Maria. 1930 Música instrumental -Ballet. Notació musical i notes. -Ballet. Notació musical i notes. -Ballet de quatre o ballet de Déu. Notació musical i notes. -Al aixecar el pi del Roser de maig. 1931. Notació musical i notes. -Ball de bastons: la professó. Notació musical i notes. 1942. -Dansa de Prats de Lluçanès. Notació musical i notes. -Melodia que es toca a Prats de Lluçanès per Pasquetes al acompanyar amb professó el combregar general. Notació musical i notes. -Melodies del ball de Romeus de Prats de Lluçanès. Notació musical i notes. -Melodies del ball de Romeus de Prats de Lluçanès. Notació musical i notes. -La Pitota. Notació musical i notes. -Passar - pont. -Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès [sic]. 1930-1942. Nota prèvia. -Ball dels Romeus que antigament es ballava a la vila de Prats. Notació musical i notes. -I Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès. Indumentària dels balladors. -II Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès. Instruments i sonadors. -III Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès. Consuetut o llei que regia els quins debien o podien prendre part a n'el ball dels Romeus. -IV Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès. Topografia i toponímia antiga dels carrers de Prats. | 08171-167 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). | Josep Maria Vilarmau i Cabanes (1900-1947) va fer un exhaustiu recull etnogràfic de la zona del Lluçanès. L' Arxiu Vilarmau, fruit de les seves recerques folklòriques, és molt extens i detallat, sobretot, pel que fa a la gran quantitat de peces musicals. | 42.0088900,2.0307000 | 419736 | 4651218 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)-V Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès. Consuetut del ball; forma del ball; música; coreografia.-I Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: la professó.-II Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: la Clavellineta.-III Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: el Picotí.-IV Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: el Flicasseies.-V Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: el Rotllet.-VI Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: els Quatre Cantons.-VII Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: l'Airosa.-Lletra que el poble aplica als ballets de Prats de Llussanès [sic]. -Dansa, ballets i corrandes que es ballen a Prats de Llussanès [sic].-Les dances [sic] de Prats de Llussanès [sic].-Música popular de Prats de Llussanès [sic].-Ballet número 3 i corranda.-Ball dels Romeus segons en Joan Pecanins.-Ballet número 3. Notació musical i notes.-Al aixecar el pi del Roser de maig. Esborrany.Etologia-Costum de Prats de Lluçanès. Disapte [sic] de Ram.-Altra costum de Prats de Lluçanès. Els reis.-Nadal.-Sota, sota cambra ..1933.-Un anyell n'hi ha al corral .. 1933.Creences populars-Creences sagrades (hagiografies). Pel mal de coll (Medecina).-Per mal de coll.-Mal de dents i caixal [sic]. 1927.-La bruixa Napa de Prats de Llussanès [sic].Gravats i dibuixos-Portes foranes amb els seus anagrames.Mapes- Plànol del carrer Major de Prats de Llussanès [sic] (vers l'any 1880).La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||
| 58269 | Arxiu Patronat Social Premianenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-patronat-social-premianenc | <p>CISA MATALLANA, Judit (2001). Patronat Social Premianenc. Treball de recerca. IES. Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | <p>El contingut de l'arxiu del Patronat Social Premianenc conté bàsicament els llibres d'actes, amb buits en el temps. Només hi ha informació des de l'any 1949, tot i que l'entitat es va fundar l'any 1928. Ha estat sempre una entitat vinculada amb l'església; potser durant l'esclat de la guerra civil es va perdre els papers des de 1928 fins el 1936, però no hi ha cap referència escrita ni oral. També hi ha programes d'activitats com les representacions d'obres teatrals, concerts, cinema, però també amb molts buits.</p> | 08172-75 | Carrer Reverend Parareda, 26 | <p>Entitat creada l'any 1928 per mossèn Josep Paradera Sala amb el nom de Patronat Social Catòlic, gràcies a la donació de Dolors Cisa, viuda Puig. Fins l'any 1971 va mantenir-ne la propietat i, aquell any, la cedeix al Bisbat. Després adoptà el nom de Patronat Catequístic i, finalment, Patronat Social Premianenc. En els seus inicis, els infants del poble podien anar a la representació del diumenge si anaven a catequesi. Després de la guerra es va instal·lar provisionalment com església, mentre es feien obres a l'església parroquial. A nivell social, durant el nacional catolicisme, fou aixopluc d'entitats locals culturals com els Amics de l'Art Pessebrístic, els Amics de la llengua catalana o els Amics de la Sardana. L'any 1957 apareix la publicació informativa de l'entitat el 'Guía', fins l'any 1971. Tot seguit apareix la revista rauxa, ara amb el nou nom de Patronat Social Premianenc. Al llarg dels anys hi ha actuat Pere Tàpies, Joan Isaac, Jaume Cisa, Tete Montoliu, Lluís Llach, Elèctrica Darma.</p> | 41.4895300,2.3579500 | 446404 | 4593301 | 1949 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||
| 58297 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-15 | XIX-XX | <p>El fons de l'Arxiu municipal de Premià de Mar comprèn de forma unificada la documentació històrica i administrativa que genera el propi Ajuntament. Els fons està format per 1180,13 metres lineals de documentació que es pot agrupar en cinc apartats: I. Fons de l'administració local (1836-2006). II. Fons d'associacions. III. Donacions particulars de Premià de Mar. IV. Publicacions i edicions del municipi. V. Arxiu d'imatges i so Pel que fa l fons municipal, hi ha documentació a partir de l'any 1836. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius que segueix el quadre de classificació publicat pel servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, l'any 1989: A. Administració general; B. Hisenda municipal; C. Proveïments, comerç i consum; D. Promoció de la ciutat i turisme F. Beneficència i assistència social; G. Medi ambient i sanitat pública; H. Obres i urbanisme; I. Seguretat pública; J. Població; K. Eleccions; M. Servei militar; P. Ensenyament; Q. Cultura i Joventut; R. Esports i S. Serveis agropecuaris.</p> | 08172-103 | Carrer Miquel Moragas, 12 | 41.4900800,2.3572900 | 446349 | 4593362 | 1836 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58297-foto-08172-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58297-foto-08172-103-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 58298 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-13 | XX | <p>A la casa rectoral de Sant Cristòfol de Premià de Mar s'hi conserven els arxius de la parròquia. Bàsicament, es tracta dels llibres sacramentals: bateigs, matrimonis, confirmacions i òbits. D'abans de la Guerra Civil només es conserven tres llibres: un de matrimonis, un de batejos i un de defuncions, compresos entre els anys 1918 i 1935. Tots els altres són a partir de 1939, excepte el de confirmacions que és des de 1942. La resta es van cremar. També hi ha expedients matrimonials, llibres de comptabilitat i un arxivador amb fotografies antigues en blanc i negre.</p> | 08172-104 | Carrer Rectoria, 15 | <p>Durant la Guerra Civil es va cremar el 99% de l'arxiu.</p> | 41.4899600,2.3562100 | 446259 | 4593350 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58298-foto-08172-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58298-foto-08172-104-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 58300 | Registre Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/registre-civil | XIX | <p>El Jutjat de Pau custodia els llibres del Registre Civil de Premià de Mar, agrupats en naixements, Matrimonis i defuncions. La documentació comença a partir de l'any 1870. No està informatitzat ni digitalitzat. El primer jutge de pau de Premià de Mar fou Pau Font i Gurri.</p> | 08172-106 | Carrer Sant Antoni, 21-27 | <p>El registre civil és una funció administrativa (per regla general un servei públic) que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatius a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin. En el registre civil s'inscriuen els naixements, la filiació, el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions; les defuncions reals o presumptes; els antecedents penals; la pàtria potestat, les guardes i els matrimonis.</p> | 41.4898300,2.3579000 | 446400 | 4593334 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58300-foto-08172-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58300-foto-08172-106-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 58302 | Fons referent a la parròquia de Sant Cristòfol de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Premià de Mar en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08172-108 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.4896900,2.3566100 | 446292 | 4593319 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 58320 | Arxiu audiovisual i fons de la memòria oral de Premià de Mar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-audiovisual-i-fons-de-la-memoria-oral-de-premia-de-mar | XX | <p>Recull digitalitzat de pel·lícules eminentment domèstiques i amateurs filmades per particulars, però també de productores, relacionades amb Premià de Mar. Els autors d'aquest projecte són en Víctor Sarabia i la Miriam Soms, de la CajaNegra Produccions, que duen a terme aquest treball per iniciativa pròpia i sense ànim de lucre. A partir duna crida i d'uns primers contactes, s'aconsegueixen les primeres filmacions. Les pel·lícules originals es tornen als seus propietaris amb una còpia en DVD sense cost per a ells a canvi de que en permetin la inclusió a l'arxiu però mantenint-ne sempre els drets. Amb l'objectiu d'animar a la gent a col·laborar amb l'aportació de nous documents i donar a conèixer el material aconseguit es crea una web del projecte. Tot el procés es va finançar amb els DVDs documentals anomenats 'La Mirada dels Premianencs. Passat, present i futur de Premià de Mar', que van rebre el suport de la Regidoria de Cultura i de diversos comerços de la ciutat. El documental és un repàs de la història recent de Premià de Mar en forma d'anècdotes viscudes, a partir d'entrevistes a premianencs en el que, mitjançant les pel·lícules recuperades, es veuen i senten els testimonis d'un altra època. Està organitzat en diverses àrees temàtiques com ara el mar, la festa major, la parròquia, el Premià industrial , entre d'altres. Es van posar a la venda en tres parts: la primera per Sant Jordi de 2006 i les dues següents al 2007 i al 2008. En total, es van aconseguir 517 filmacions, procedents de 54 fonts diferents entre particulars, productores i la Filmoteca de Catalunya.</p> | 08172-126 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>El projecte per crear el primer arxiu audiovisual de Premià de Mar comença l'any 2004, amb la recerca i digitalització de pel·lícules en formats tals com 35 mm, 16 mm, 9,5 mm, 8 mm, Super 8 o vídeo i conclou l'any 2009. Aquest any el treball és subvencionat pel memorial Democràtic i se'n fa lliurament de tot el material a l'Ajuntament.</p> | 41.4898000,2.3567600 | 446305 | 4593332 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58320-foto-08172-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58320-foto-08172-126-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 58328 | Arxiu Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-amistat | XIX-XX | No està classificat n i disposa de els mesures de seguretat mínimes. | <p>L'arxiu de l'entitat conserva els primers estatuts i alguna carta de la tramitació, els llibres d'actes de les diferents juntes i els carnets d'antics socis. Potser també algun programa d'activitat realitzada, però de forma puntual. No es pot resseguir l'activitat de l'entitat.</p> | 08172-134 | Carrer Sant Antoni, 62 | <p>Amb el nom de 'Centre de l'Amistat Obrera', l'any 1892 un grup de 60 premianencs creen una societat de caràcter recreatiu i de mutu auxili. Aquesta entitat neix amb la intenció de procurar la possibilitat de gaudir d'un lloc d'oci als socis i als seus familiars, així com de millorar-ne la formació i proporcionar-los una certa cobertura sanitària. Amb aquestes inquietuds va incorporant poc a poc, noves dependències fusionades amb altres entitats, per tal de proporcionar uns millors serveis als socis. L'edifici actual va ser construït per etapes; l'any 1902 es construeix la sala cafè i l'any 1906 s'aprova la construcció de la sala de ball i teatre. L'any 1916 es compra una casa veïna per ubicar-hi la biblioteca. L'any 1966 es completen les obres de reforma de la sala gran dotant-la d'una pendent que correspon als requeriments de sala cinema i teatre. Actualment s'està reformant en la seva totalitat per encabir-hi un nou edifici que tindrà un aforament per a 400 persones i permetrà acollir tota mena d'espectacles com ara teatre, activitats musicals o d'àmbit social i Cívic.</p> | 41.4900800,2.3591900 | 446508 | 4593361 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58328-foto-08172-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 58366 | Arxiu fotogràfic Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-argent | XX | <p>Arxiu format per unes 600 fotografies digitalitzades, la meitat de les quals pertanyen a fotos antigues, recuperades de particulars, i la resta provenen de la cessió de l'Ajuntament de la selecció del concurs fotogràfic de Festa Major. El grup ha fet una crida a la població amb l'objectiu de fer un corpus fotogràfic de Premià de Mar. Els particulars cedeixen les fotografies perquè es digitalitzin i els originals se'ls torna als propietaris juntament amb un CD amb les còpies digitalitzades. En un primer moment es prenen les dades del propietari, autor de la foto si es coneix, s'identifiquen les persones que hi surten si es pot i també s'intenta identificar el lloc. En un segon moment es farà una base de dades amb les fotografies indexades per facilitar les cerques. Cada any per la Festa Major, preparen una exposició amb una selecció de fotos antigues, positivades que s'arxiven un cop finalitzada l'exposició.</p> | 08172-172 | Carrer Sant Pau, 13 1r | <p>El grup Argent es va crear l'any 1999 amb l'objectiu de realitzar activitats relacionades amb la fotografia. Són una trentena de socis, entre actius i honorífics que organitzen sortides, exposicions, cursets de formació, xerrades, etc.</p> | 41.4907400,2.3584800 | 446449 | 4593435 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58366-foto-08172-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58366-foto-08172-172-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 58383 | Arxiu Coral l'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-coral-lamistat | <p>MEDIR (1997), coord. 25 è aniversari (1972-1997). Coral l'Amistat. Premià de Mar.</p> | XX | <p>L'arxiu de la Coral l'Amistat està format per la documentació pòpia de la gestió de l'entitat des de 1972, any de la refundació i alguna informació aïllada de la primera fase. Es tracta, bàsicament, dels estatuts, el reglament intern, els llibres d'actes, la correspondència, programes d'activitats. En total, són cinc arxivadors metàl·lics de calaixos i un armari. També hi ha partitures i programes de mà d'altres entitats Corals, de concerts, aplecs o trobades.</p> | 08172-189 | Carrer Sant Antoni, 60-62 | <p>L'any 1946 es va crear l'Agrupació Coral La Amistad, cor d'homes pertanyent als cors de Clavé. L'any 1971 ja anaven a la baixa en nombre de cantaires, però la celebració del 25è aniversari va motivar un darrer esforç per fer una bona festa, amb la inauguració del monument a Anselm Clavé i la trobada de Cors Clavé de Catalunya. Però un cop passada l'euforia de la festa només van quedar 12 cantaires. El director Josep Ramon Ferrando va arribar una nit a casa, després de l'assaig i va manifestar a les seves filles que la propera setmana seria el darrer dia de l'Agrupació. Davant d'aquella manifestació, la Dària i la Regina van mobilitzar amigues i conegudes i es van presentar el dia de l'assaig per mantenir l'entitat. El primer concert d'aquella nova etapa de cors mixtes es va fer el dia de nadal de l'any 1972. Josep Ramon Ferrando va continuar com a director, tal i com ho havia fet els darrers 20 anys. L'any 1997 s'incorpora a la direcció el mestre Daniel Antolí, en una època en que aquesta feina ja es professionalitza.</p> | 41.4900600,2.3592000 | 446509 | 4593359 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58383-foto-08172-189-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També disposa d'un petit fons d'art cedit per diversos autors realitzats en la celebració del 25è aniversari dels cors mistos, l'any 1997. Així com d'un penó realitzat l'any 1973, dissenyat per Ramon Alcalà i brodat per Lídia Pérez. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||
| 58385 | Fons d'imatges de l'AECC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-laecc | <p>GÓMEZ VINARDELL, Joan (1995). L'arxiu fotogràfic de l'AECC; dins Full informatiu de l'AECC, núm. 39, abril de 1995. Premià de Mar. SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Arxiu fotogràfic i d'imatges pertanyent a l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar amb número indeterminat superior a 8.000. Estan classificades per temàtica, de les que en destaquen les dedicades a vestuari popular, arxiu familiar, arxiu històric de Premià de Mar, arxiu de la Guerra civil espanyola (1936-39), arxiu industrial, arxiu del procés tèxtil, arxiu arqueològic, arxiu de pobles i paisatges, arxiu de marina, pesca i navegació i de costumari.</p> | 08172-191 | Camí Ral, 54 (Can Manent) | <p>L'AECC, Associació d'Estudis Científics i Culturals, és una entitat sòcio-cultural que agrupa un conjunt de persones, a Premià de Mar (El Maresme), interessades i sensibilitzades per la divulgació de la ciència, l'art i la història. La seva finalitat és fomentar el coneixement científic i la conservació del patrimoni cultural.</p> | 41.4888000,2.3570100 | 446325 | 4593220 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 58386 | Fons bibliogràfic de l'AECC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-laecc | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Conjunt de 30.000 volums bibliogràfics des del segle XVIII fins als nostres dies, així com una hemeroteca.</p> | 08172-192 | Camí Ral, 54 (Can Manent) | <p>L'AECC, Associació d'Estudis Científics i Culturals, és una entitat sòcio-cultural que agrupa un conjunt de persones, a Premià de Mar (El Maresme), interessades i sensibilitzades per la divulgació de la ciència, l'art i la història. La seva finalitat és fomentar el coneixement científic i la conservació del patrimoni cultural.</p> | 41.4889156,2.3574486 | 446362 | 4593233 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 58387 | Fons documental del CRIT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-crit | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Fons documental de la Fundació centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil (CRIT) referent a temes artístics i documentació local i de Catalunya industrial i tècnica (uns 50 metres lineals).</p> | 08172-193 | Carrer Sant Pau, 13 | 41.4905400,2.3586400 | 446462 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 58388 | Fons bibliogràfic del CRIT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-crit | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Fons bibliogràfic de la Fundació centre de Recusros per a la Indústria Tèxtil (CRIT) de temàtica artística i tèxtil.</p> | 08172-194 | Carrer Sant Pau, 13 | <p>La Fundació CRIT, Centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil, és una entitat sense afany de lucre dedicada a la prestació de serveis d'informació i formació a persones i entitats vinculades al món de l'art i la indústria. Es va crear l'any 1992 com a resultat dels contactes entre el Museu d'Estampació de Premià de Mar i tècnics i empresaris del sector tèxtil i es composa de tres patrons a títol individual, juntament amb dues entitats: l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, AECC i l'Associació Catalana de Gravadors de Motlles per a l'Estampació Tèxtil, ACGME. Actualment, la seva principal activitat és la formació de nous professionals i el reciclatge en el camp del dibuix i el gravat per a l'estampació, l'elaboració i gestió d'un arxiu gràfic de dissenys d'estampats i les accions artístiques i culturals. Des del 1992 ofereix cursos d'especialització en dibuix i gravat.</p> | 41.4905400,2.3586400 | 446462 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 78726 | Fons Coral Cors Alegres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-coral-cors-alegres | XX | <p>El fons documental de la Coral Cors Alegre aplega partitures i tota mena de documentació (cartells, programes d'actuacions, fotografies, etc.) relacionada amb l'entitat que durant els seus 40 anys de vida ha ensenyat a cantar a tots els nens i nenes de Puig-reig. Les característiques principals de la coral era el fet que treballava el repertori comú i les cantates del secretariat, a més de l'aplec de cançons que feia la mateixa coral. Va participar activament en trobades generals, comarcals, intercanvis-convivència, 'Juguem cantant', concerts de Nadal, caramelles, etc. La mitjana de cantaires s'acostava als dos-cents, agrupats en tres nivells: petits, mitjans i grans.</p> | 08175-24 | Rectoria de Puig-reig, Carrer de l'Església s/n 08692- Puig-reig | <p>Fundada l'any 1970 per Mossèn Josep Solà, aleshores vicari de Puig-reig, persona que durant els quaranta anys de vida d'aquesta coral en fou el director i l'ànima. El mateix any de la seva fundació es va escollir el nom entre els components de la coral. El 1973 es va inscriure al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. El Comiat de la Coral Infantil Cors Alegres de Puig-reig es va celebrar amb una trobada d' excantaires i la inauguració de l'exposició sobre els 40 anys d'història de la Coral el dilluns de Pasqua d' enguany (dia 5 d'abril de 2010) La Coral Infantil Cors Alegres de Puig-reig s'acomiada després de 40 anys al servei dels infants i de la música a Puig-reig el 5 d'abril de 2011, després de 40 anys d'assaigs, de concerts de Nadal, de Caramelles, d'intercanvis amb corals d'arreu de Catalunya i de fora, de cantates al Palau Sant Jordi. Durant aquest llarg període, veterans d'infants i joves de Puig-reig han cantat acompanyats de desenes de voluntaris i voluntàries que s'han ocupat de la Coral, dels assaigs, de l'organització dels concerts, de les sortides... sempre de manera altruista i sota la batuta del director de la Coral, Mn. Josep Solà. La biblioteca Guillem de Berguedà organitzà una exposició.</p> | 41.9737500,1.8788700 | 407112 | 4647470 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78726-foto-08175-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78726-foto-08175-24-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 78727 | Fons Capella de Música de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-capella-de-musica-de-cal-pons | R,SERRA I R.VILADES(1987). La colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. CLOTET, D. I SERRA, R. (2005)'Música i cant', a Histories del riu. El llegat de les colònies, Regio7, p. 75-76 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | El fons està formant per les partitures de la Capella de Música de la Colònia Pons, una bona part de lesquals són impreses però també en destacan de manuscrites, obres dels diferents directors, i exercicis de còpia per repartir entre els diferents cantaires. | 08175-25 | Plaça Nova s/n, 08692- Puig-reig | L'any 1903 es va fundar el cor de la Colònia Pons amb el nom de 'Societat Coral Castàlia' que més endavant va canviar el seu nom pel de 'Cor d'Obrers Cantaires'. El president de la primera junta va ser Joan Casals, i el primer director Llorenç Pintó. L'estándar fou un regal de Lluís Pons i Enrich, l'amo de la colònia, el 1905. El 1923 van participar en el gran aplec de Cors d'en Clavé a París i en 1927 en un aplec a Madrid. En el seu repertori hi figuraven les millors peces de l'època. El 1931 va passar a Capella de música que mantingué viu els cants de les Caramelles. En foren directors Mn. Climent Vilarassa, Manuel Borràs i Ramon Benet, que va viure el canvi de litúrgia el 1959 i començà a introduir els cants en català a partir del mestratge de Montserrat, assolint una gran categoria. En el seu repertori hi havien obres de Bach. | 41.9737500,1.8788700 | 407112 | 4647470 | 1903 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78727-foto-08175-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78727-foto-08175-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78727-foto-08175-25-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 78733 | Goigs en llahor de la màrtir Santa Aurèlia de Nice. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llahor-de-la-martir-santa-aurelia-de-nice | R.SERRA i R.VILADES (1987): La colonia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga R.SERRA (2000). Les colònies tèxtils de Catalunya, Manresa 2000 R.SERRA (2005): Cal Pons, Parc fluvial del Llobregat Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | Editats en català i en castellà el 1905, amb autorització del bisbe i administrador apostòlic de la diòcesis de Solsona, l'edició original anava acompanyada d'un dibuix amb l'urna i el cos de la màrtir que fou col·locat a l'altar major de l'església de la colònia Pons. Els deu versets acaben amb una mateixa tornada. 'consol nostre, Aurelia sías, de la vida en tot dolor'. | 08175-31 | Plaça Nova s/n, 08692- Puig-reig | La colònia tèxtil de Cal Pons està ubicada al sud de Puig-reig, a tocar del nucli urbà. Es tracta d'una de les colònies tèxtils més interessants de Catalunya, tant des del punt de vista urbanístic com des del punt de vista arquitectònic. Entre els edificis que es conserven destaca el xalet del director, les dues torres modernistes, una monumental església neogòtica i la casa convent de les monges. Completen el complex un conjunt notable de jardins i bosc, a més dels habitatges. La colònia va ser fundada l'any 1875 per Josep Pons, que, procedent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda, va ser també el promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. La colònia industrial va créixer de forma ordenada al voltant de la fàbrica, on també es van construir els establiments bàsics per als treballadors i les seves famílies: la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis. Un dels edificis més interessants es va construir al costat de l'església l'any 1893. Aquest espai incloïa l'escola, el convent de les monges, la residència de les noies i un teatre. D'altra banda, en el seu origen, Cal Pons va estar protegit per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals, i que va ser enderrocada durant la Guerra Civil. L'església, coneguda com la 'catedral del Llobregat', i les dues torres dels amos, situades al voltant d'un jardí. Actualment, el conjunt acull diferents usos, de manera que la visita a les instal·lacions permet conèixer el passat i el present del complex. | 41.9663100,1.8862200 | 407710 | 4646636 | 1903 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78733-foto-08175-31-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Els goigs es van editar en honor de la 'matrona romana qual cós se venera en la colonia dels srs. Pons en Puigreig'. D'autor anònim es van composar per celebrar la recepció de les relíquies de la santa que els Pons havien portat, expressament de Roma, el 1905. | 119 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 78743 | Fons d'Història local Biblioteca Guillem de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dhistoria-local-biblioteca-guillem-de-bergueda | MAYOL, Carme. 'La Xarxa de Biblioteques 1915-2004: una història que mira al futur'. http://www.ub.edu/bid/14mayol.htm | XX-XXI | El fons d'història local de la biblioteca aplega publicacions en diferents formats (llibres, diaris, revistes, petit imprès, etc.) però també dossiers de premsa, fotocòpies, retalls de premsa... i materials diversos que tenen en comú informar sobre temes relacionats amb el municipi de Puig-reig, des de la població fins a la història, passant pels resultats d'unes eleccions o bé referències i obres d'escriptors i personatges vinculats al poble o a les seves colònies. | 08175-41 | Plaça Nova s/n, 08692- Puig-reig | La biblioteca municipal de Puig-reig es va inaugurar l'any 1955 i fins el 1996 que es va traslladar a les instal·lacions que encara avui ocupa i que es va batejar amb el nom de 'Guillem de Berguedà', ha esdevingut el centre cultural i dinamintzador del poble. Amb un fons bibliogràfic e més de 25.113 títols, un fons àudio-visual de 5.704 enregistraments i un fons de revistes de 38 títols subscrits, es la biblioteca pública més antiga de la comarca i des de la seva fundació forma part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. | 41.9737000,1.8788400 | 407109 | 4647464 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78743-foto-08175-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78743-foto-08175-41-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 78744 | Fons tèxtil Biblioteca Guillem de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-textil-biblioteca-guillem-de-bergueda | PREGONAS, J. I SERRA, R. (2007). Jaume Pregonas Berengueras i el Tratado de Hilatura Práctica L'EROL núm. 95, p. 22-25. | XX | El fons biblioteca tèxtil de la biblioteca pública 'Guillem de Berguedà' aplega uns 153 llibres de temàtica relacionada directament amb el tema tèxtil, molt especialment de teoria de filats i teixits de cotó, destinada a la formació i documentació dels lectors d'un poble que des de finals del s. XIX i fins el 1980 va destacar per la importància de la indústria tèxtil cotonera. | 08175-42 | Plaça Nova s/n, 08692- Puig-reig | La biblioteca municipal de Puig-reig es va inaugurar l'any 1955 i fins el 1996 que es va traslladar a les instal·lacions que encara avui ocupa i que es va batejar amb el nom de 'Guillem de Berguedà', ha esdevingut el centre cultural i dinamintzador del poble. Amb un fons bibliogràfic e més de 25.113 títols, un fons àudio-visual de 5.704 enregistraments i un fons de revistes de 38 títols subscrits, es la biblioteca pública més antiga de la comarca i des de la seva fundació forma part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. | 41.9737000,1.8788400 | 407109 | 4647464 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78744-foto-08175-42-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 78745 | Fons Col·lecció Revistes Colònia Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-colleccio-revistes-colonia-pons | R.SERRA i R.VILADES (1987): la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà R.VILADES i R.SERRA (2005): La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, 86-87 150 anys de colònies industrials R.SERRA. 'Cal Pons', Consorci del Paarc Fluvial del Llobregat sd TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | La revista 'Colonia Pons' es va començar a editar el 1944 i al llarg dels sues 13 anys de vida, va sortir trimestralment amb molta puntualitat, i sempre en castellà, i impresa per Gràfiques Molins de Berga. Els cincs primers números van sortir mecanografiats a mida foli però a partir del sisè ja es va fer a través de l'edició impresa, molt acurada i ben il·lustrada amb fotografies i dibuixos. Consta de 20 pàgines, escrites íntegrament en castellà, llevat d'alguna poesia en català. La revista era el portaveu de l'empresa i transmetia els valors d'un recuperat paternalisme amb el convenciment que amb serveis i adoctrinament s'aconseguia la pau social. Tot i que hi col·laboraven moltes persones de la colònia, l'esperit, la redacció de les editorials i dels articles moralitzant, corria a càrrec del capellà, el director i de Sr. Obradors, encarregat de la colònia. La revista comptava amb seccions fixes; a més de la editorial i els articles d'opinió, hi havia informació puntual sobre l'Escola de la Llar i l'Escola Complementaria, contes i historietes, humor, poesia, i el recull de totes les activitats que tenien lloc a la colònia des del 1944 fins el 1957. | 08175-43 | Plaça Nova s/n, 08692- Puig-reig | L'any 1893 morí Josep Pons i Enrich i tres anys després el seu hereu, Ignasi Pons. A partir d'aquells moments, i fins l'any 1921, Lluís G. Pons, germà del fundador de la colònia, esdevingué l'home fort de la família i l'amo de Cal Pons. La situació de la colònia -ja construïda i consolidada- i la figura del director de la fàbrica - que era qui controlava el funcionament econòmic de l'empresa i el manteniment de l'ordre i la 'pau social' i que disposà de xalet propi a partir de l'any 1900- van permetre, al Sr. Pons, centrar-se en la seva activitat política. Aquests anys en els quals Lluís Pons esdevingué l'amo de Cal Pons és quan es consolidà la relació paternalista envers els treballadors. El paternalisme es basava en un pacte, no escrit, pel qual l'amo oferia feina, pis, menjar, serveis, estabilitat i seguretat als seus obrers a canvi que aquests es limitessin a treballar, obeir i a no trencar la 'pau social'. Aquest esperit paternalista es recupera, i fins i tot s'incrementarà, després de la Guerra Civil quan, una vegada més, els empresaris de colònia van assumir les funcions pròpies de l'administració pública (ensenyament, salut pública, transports, etc.). La revista 'Colonia Pons' n'era el portaveu oficial. | 41.9737000,1.8788400 | 407109 | 4647464 | 1944-57 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78745-foto-08175-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78745-foto-08175-43-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 78747 | Biblioteca Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-cal-vidal | <p>VV.AA.(1992) Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. CAMPRUBI Josep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial R.SERRA (1995): La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 DDAA (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa</p> | XX | <p>La Biblioteca de la colònia Vidal, ubicada al primer pis de l'edifici de la Fundació Vidal, fou una iniciativa de Vicenç Vidal Casacuberta, enginyer i propietari de la colònia, que fou el promotor de bona part de les activitats culturals i socials que es van desplegar a la colònia des de 1925 fins a 1950. El seu fons, completament inventariat, respon als anys en que es va fundar i als objectius que tenia. Destaca la secció de novel·la, infantil, tèxtil i especialment la col·lecció completa de el diari 'El Matí', cofundat per Vicenç Vidal Casacuberta.</p> | 08175-45 | Plaça de la Purissima, s/n, Colònia Vidal, 08692 Puig-reig (Barcelona) | <p>Pas a pas, els diferents hereus i amos de Cal Vidal, anaren dotant la colònia (fundada a finals del s. XIX), de més i millors serveis: forn de pa, peixateria, carnisseria, economat, cafè, safareig comunitari, dutxes comunitàries, horts, oficina de la Caixa de Manresa, escola, etc. Del conjunt de serveis i equipaments per a ús dels treballadors de Cal Vidal destaquen, especialment, el Casal de la Dona, un gran edifici construït a principi dels anys 30 i que fou un convent de monges que acollia, també, la guarderia, l'escola de les nenes i una residència per a noies joves; el teatre, inaugurat el 1947 i que fou construït com una rèplica en petit, del Gran Teatre del Liceu; la biblioteca, també del 1947 i la nova església (la vella estava al costat de la fàbrica i fou cremada durant la Guerra Civil), d'estil neoromànic, construïda el 1942.</p> | 41.9442500,1.8806700 | 407218 | 4644192 | 1947 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78747-foto-08175-45-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 78748 | Arxiu Govern Civil de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-govern-civil-de-barcelona | XIX-XX | En l'actualitat les dates extremes de la documentació que custodien són 1866-2008. Entre els seus fons es troba la documentació sobre l'antic Govern Civil de Barcelona, amb una estimació de 1400 metres lineals (12.300 arxivadors i 1147 llibres de registre), i dates extremes 1866-1997. documentació històrica. | 08175-46 | Doctor Trueta 20, 08005- Barcelona | La delegació del govern a Catalunya, a Barcelona ocupa la totalitat de l'antic Palau de la Duana, edifici construït entre 1784 i 1792, seu de la duana fins que el 1902 va passar a albergar el govern civil de Barcelona; últimament es la seu de la delegació del govern a Catalunya. En l'any 2000 es va crear la Delegació del Govern per a Estrangeria i Immigració amb competències en aquestes matèries. Els delegats del govern, depenen de la Presidència del Govern, corresponent al Ministeri d'Administracions Públiques dictar les instruccions precises per a la correcta coordinació de l'Administració General d'Estat en el territori, i al Ministre de l'Interior, en l'àmbit de les competències de l'Estat, impartir les necessàries en matèria de llibertats públiques i seguretat ciutadana. Tot això s'entén sense perjudici de la competència dels altres Ministeris per a dictar les instruccions relatives a les seues respectives àrees de responsabilitat. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78748-foto-08175-46-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 78751 | Arxiu Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diputacio-de-barcelona | XIX-XX | L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, conserva el patrimoni documental de la institució des de la seva creació l'any 1812, i altres fons vinculats a les seves activitats. Imatges de la Diputació de Barcelona i totes les seves institucions i de la Generalitat Republicana. Actes polítics, culturals, esportius, etc. a Barcelona i província. Geografia de Catalunya. Vida cotidiana. Autors: Merletti, Domínguez, Pérez de Rozas, Català-Roca, Brangulí, X. Miserachs i molts d'altres. | 08175-49 | C/ Mejia Lequerica, 1, recinte de La Maternitat, 08028 Barcelona | L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, conserva el patrimoni documental de la institució des de la seva creació l'any 1812, i altres fons vinculats a les seves activitats. Està obert al públic per a la consulta dels documents i expedients que custòdia i al treball en el camp de l'estudi i de la investigació, en el seu edifici històric al Recinte de la Maternitat. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Arxiu està ubicat en un edifici rehabilitat per l'arquitecte Norman Cinnamond, en el Recinte de la Maternitat. Està obert al públic per a la consulta dels documents i expedients que custòdia i al treball en el camp de l'estudi i de la investigació, en el seu edifici històric al Recinte de la Maternitat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 78753 | Fons Causa General Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-causa-general-archivo-historico-nacional | J. GAITE (1994): Fondos de Guerra Civil y Posguerra en la Sección Fondos Contemporáneos del Archivo Histórico Nacional, en Espacio, Tiempo y Forma, Serie V, H. Contemporánea, nº 7, págs. 455-47. FELIPO ORIOL, R. (2004). Papers del Berguedà a Salamanca. A L´EROL, Núm.: 83 Erol, L': revista cultural del Berguedà > Any: 2004 Núm.: 83 Papers del Berguedà a Salamanca > Felipó Oriol Papers del Berguedà a Salamanca Ministerio de Justicia, Causa General, 1943. Editorial Akal, febrero de 2008. | XX | Fons de la 'Causa General' de Puig-reig conservats a l'Archivo Historico Nacional. La Causa General es va dur a terme sota la responsabilitat de la figura específica fiscal en cap de la Causa General, establerta per un decret posterior de 1943, fins a la seva traspàs al Ministeri de Justícia a partir de 1954, acumulant una enorme documentació que és conservada des de 1980 a l'Arxiu Històric Nacional d'Espanya, a Madrid. | 08175-51 | Archivo Historico Nacional, C/ Serrano, 115, 28006 Madrid | La Causa General Instruïda pel Ministeri Fiscal sobre 'La dominación roja en Espanya', coneguda abreujadament com la Causa General (CG), va ser un extens procés de recerca impulsat pel ministre de Justícia franquista, Eduardo Aunós, després de la Guerra Civil, mitjançant Decret del 26 abril 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «lo hechos delictivos cometidos en todo el territorio nacional durante la dominación roja». La documentació, organitzada per municipis, es fruit d'un procés informatiu complex sobre les circumstàncies i detalls no solament d'abusos i crims contra persones i béns comesos durant la contesa a la zona republicana, sinó tot tipus d'accions empreses per les autoritats, forces armades i de seguretat i partidaris dels governs republicans i d'esquerres des de la instauració de la Segona República el 1931. a recopilació va durar pràcticament fins als anys seixanta, va portar a l'obertura de nombroses processos judicials posteriors en contra dels que es consideraven responsables, fins a la promulgació pel govern de Francisco Franco el 1969 d'una llei per a la prescripció dels 'delitos cometidos con anterioridad al 1 de abril de 1939'. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 1939-45 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||
| 78754 | Fons Documentació monestirs de l'Arxiu Diocesà Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentacio-monestirs-de-larxiu-diocesa-solsona | <p>BOLOS, J.(2010): 'Diplomatari del Monestir de Sant Pere de la Portella', Pages Editors BOLOS, J.(2006): 'Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV)', Fundació Noguera, Barcelona BARTRINA i COROMINAS, Enric. 'Arxiu Diocesà de Solsona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 229-239</p> | XI-XIX | <p>L'Arxiu Diocesà de Solsona es funda el 1593 coincidint amb el naixement del bisbat, els seus fons l'integren, en origen, la documentació de la catedral de Solsona i les seves canòniques escampades per Catalunya; al s. XIX s'hi afegeix la documentació de dos importants monestirs berguedans, Sant Pere de la Portella (La Quar) i Santa Maria de Serrateix (Viver i Serrateix), dominis monacals que tenien possessions a l'actual terme municipal de Puig-reig. Per altre part, totes les parròquies del terme municipal de Puig-reig formen part, des del 1593, de l'esmentat bisbat i per tant els fons conserven documentació, escadussera però, relacionada amb Puig-reig.</p> | 08175-52 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Plaça del Palau, 1. 25280 SOLSONA | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78754-foto-08175-52-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 244,64 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.