Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78755 | Fons Mata y Pons de Cal Casas, de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-mata-y-pons-de-cal-casas-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XIX-XX | Primer tractament pendent de revisió | Fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva, registrat amb la signatura ANC1-368 , una part del fons documental de les 'FÁBRICAS DE LORENZO MATA Y PONS, C.A.' una de les quals era la colònia de Cal Casas de Puig-reig. El fons està organitzat en cinc apartats: Documentació familiar, Direcció de Fábrica de Lorenzo Mata y Pons C.A., Comptabilitat, Serveis financers i Documentació de les diverses fàbriques El fons documentals, compta amb documentació entre 1816 i 1978, i consta de prop de 20 m linials ordenats en 95 unitats d'instal·lació de documentació textual, paper, biblioteca i hemeroteca;14 unitats d'instal·lació que contenen 670 imatges (290 negatius de vidre b/n, 160 diapositives de vidre b/n, 220 positius b/n), 4 plànols i 9 accions. | 08175-53 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.L' Escola Alfred Mata, que s'inaugurà l'any 1925. Fou impulsada per Alfred Mata i Pons, aleshores propietari de Cal Casas. A partir de la seva posada en marxa, l'escola esdevingué un equipament bàsic per al conjunt d'habitants de Puig-reig. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El fons conté documentació de caire familiar a més de la generada per l'activitat de les diverses fàbriques. Entre la primera destaca un llibre del comerciant Domènec Mata i Saltor (1813-1823), llibres dels corredors de canvi i borsa Joan i Llorenç Mata i Pons (1875-1918) i Josep Maria Mata i Julià (1916-1939), documentació personal de diversos membres de la família i sobre la seva participació accionarial en l'empresa, i documentació sobre diverses propietats immobiliàries. Entre la documentació de l'empresa Fábrica de Lorenzo Mata y Pons C.A. destaca la referida a la comptabilitat general de la societat que inclou llibres de diari, major i balanços (1910-1947), documentació sobre assegurances socials (1961-1978) i sobre les diverses fàbriques: fàbrica de Mataró (1892 - 1896), fàbrica de Vilanova i la Geltrú (1915 - 1970), fàbrica de Puig-reig (1908 - 1971), fàbrica de Sallent (1949 - 1975), fàbrica i canal de Pinyana a Alguaire (1927 - 1978) i fàbrica de Bonmatí (1904 - 1976). | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 78756 | Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-corona-darago-0 | <p>Arxiu de la Corona d'Aragó, Madrid: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, 1999, 16p UDINA MARTORELL, Federico (dir.). Guía del Archivo de la Corona de Aragón, Madrid, 1986. GONZÁLEZ HURTEBISE, E. Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón en Barcelona, Madrid, 1929. LÓPEZ, Carlos. Speculum. Vida y trabajos del Archivo de la Corona de Aragón. Editorial Irta, 2008, 142p. PLANES i ALBETS, Ramon, i cols. L'Arxiu de la Corona d'Aragó: un nou perfil per a l'Arxiu Reial de Barcelona. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 2003, 115 p.</p> | XI-XIX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva diferents fons documentals directament relacionats amb el municipi de Puig-reig. De tots els fons, el més nombrós es el contingut en la secció 'Gran Priorato de Cataluña de la Orden de San Juan de Jerusalén' que agrupa documents en pergami i paper reunits en diferents lligalls (Legajo 1, 2, 4a, 5, 8) amb una important mostra de capbreus (des del més antic de 1275 fins als més moderns de principis del XIX) ordenats pels Templers, senyors jurisdiccionals, i els Hospitalers que des del XIV heretaren la comanda de Puig-reig. També es molt notable, per la quantitat (prop de 200 pergamins) continguts en el fons Reial Cancelleria, corresponents als s. XI fins al XIII i que corresponen a compra vendes i donacions en relació a la família vesomtal del Berguedà (testament del trobador Guillem de Berguedà de 1187) i als Templers (carta de poblament de Puig-reig de 1286). Al fons de Bagà compren documentació parcial i el fons del Archivo del Real Patrimonio de Cataluña, concretament en la unitat 'Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona' es guarda documentació del la primera meitat del s. XX. També es important la documentació continguda a la secció de Protocols Notarials (Berga), amb un gruix notable de paper del s. XVII i XVIII.</p> | 08175-54 | Carrer dels Almogàvers, 77 08018 Barcelona (Barcelonès | <p>La documentació conservada a l'ACA correspon a les etapes medievals i modernes de la història de Puig-reig, en relació directe als diferents senyors jurisdiccionals del lloc. El primer volum cronològic, format pels pergamins de Cancelleria, correspon a l'etapa del s. XII, vinculada a la família vescomtal del Berguedà, propietària del castell. El trobador Guillem de Bergadà, fill dels vescomtes i hereu, cedí en el seu testament de 1187, els dominis de Puig-reig ls frares del Temple. Es a partir d'aleshores quan la documentació referida a l'actual municipi forma part de l'esmentada orde militar, primer fins el segle XIV, i després de la seva abolició vinculada als hospitalers que, tot i mantenir la comanda, la van unir a la de l'Ametlla de Vallès i Cervera.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78756-foto-08175-54-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), és l'arxiu històric que conté major nombre de documentació relacionada amb el municipi de Puig-reig. Des del 1994 té la seva seu al carrer dels Almogàvers de Barcelona, d'on fou traslladat del Palau del Lloctinent. | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||
| 78757 | Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-del-bergueda-0 | L'Arxiu Històric Comarcal de Berga un nou equipament al Berguedà. Berga: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntament de Berga, [2001]. 'Arxiu Comarcal del Berguedà', dins de la Guia dels Arxiu històrics de Catalunya, 8, pp. 11-42. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona, 2008. | XIX-XX | L'Arxiu Comarcal del Berguedà conserva la següent documentació del municipi de Puig-reig: - Sèries corresponents a Puig-reig del registre de propietat -Sèries corresponents a Puig-reig del Districte notarial de Berga, la notaria de Puig-reig pròpiament data del 1984 i encara no és consultable, segons les normes del col·legi de notaris. - Col·lecció de Postals Plana i Aspachs - Querol i Berga, volums dedicats a Puig-reig (en total 2 volums). -Col·lecció de Cartells: la carpeta 'Puig-reig', 1 carpeta, 2000 endavant. - Col·lecció de programes, capses 'Puig-reig', esparsos, a partir de 1980. - Llibre i catàleg de masies del Berguedà, 1856, indica propietaris i masovers, pàgines de Puig-reig. - Col·lecció de goigs, 'Berga' i 'Espuña', carpeta dedicada a goigs de Puig-reig, segles XIX i XX. - Presència de fotografies del terme de Puig-reig a la majoria de Fons fotogràfics, destacadament als Fons Josep Deseuras i Faust Guitart. | 08175-55 | Berga, Pla de l'Alemany, s/n -Pavelló de Suècia- 08600 Berga | El conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) és del 1983. L'Arxiu es va inaugurar el 20 de febrer de 2001 ocupant part de l'edifici del Pavelló de Suècia, que també acull el Casal d'Europa del Berguedà. A més del nucli dels fons procedents de l'Ajuntament de Berga, actualment l'Arxiu custodia documentació de procedència molt diversa, perquè s'ha intentat, en la mesura possible, que no solament sigui un arxiu d'entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc...), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s'hi ha acollit documentació personal, patrimonial, d'entitats, etc., i s'han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Per donar una idea de la composició dels fons conservats, mostrem més avall un quadre que permet, d'una manera ràpida, copsar el contingut de l'Arxiu. Són de remarcar l'important conjunt de fons d'entitats ciutadanes que es custodien així com el nombre de fotografies digitalitzades, més de 160.000, com també els fons de l'hemeroteca local, 1258 capçaleres i la biblioteca comarcal, que aplega avui 713 títols d'autors o de temàtica berguedana. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 78758 | Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-ambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>El fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, referent a Puig-reig, conté a més de la col·lecció de Goigs, una fons fotogràfic i una regesta de la documentació privada d'algunes masies, concretament La Serra de Cap de Costa, El Lladó, El Soler de Jaumàs, Cal Calot i La Prada, on s'hi poden trobar inventaris, amirallaments, capítols matrimonials, compra-vendes... Que la masia generà als segles XVIII i XIX. El fons són fotocòpies de la documentació original i és un fons en creixement, ja que es nodreix de donacions i recerques.</p> | 08175-56 | Mossèn Huch, 8, 1r, 08600-Berga | <p>L'Àmbit de Recerques del Berguedà és un centre d'estudis fundat el 1982 per Ramon Viladés i Llorens que reuneix persones de diferents àmbits de la cultura interessades en l'estudi i difusió de diferents temes relacionats amb la comarca. Amb seu a Berga, edita des del 1982 la revista cultural L'EROL, d'edició trimestral, i distribució comarcal, que compta amb uns 450 subscriptors. L'entitat ha editat també diferents llibres, organitzats en col·leccions, ha realitzat estudis i recerques en l'àmbit del Berguedà i disposa d'un notable arxiu fotogràfic i documental. Activitats: exposicions, conferències, presentacions de llibres, àudio-visuals.</p> | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78758-foto-08175-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78758-foto-08175-56-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 78760 | Fons Serra Feliu de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-serra-feliu-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XVIII-XX | El fons va ingressar a l' ANC en virtut de contracte de dipòsit signat a Barcelona, el 17 de juliol de 1997, entre la Generalitat de Catalunya i en Antoni Serra i Martí, president del Consell d'Administració de l'empresa Serra Feliu S.A. Posteriorment, el 15 de juliol de 2004, es signà el contracte de compra - venda, la Generalitat de Catalunya i en Antoni Serra i Martí com a propietari de la documentació. Consten 5 ingressos: 10 i 30 de gener, i 25 de novembre de 1997, 13 de febrer de 2003 i el 16 d'abril de 2007. Primer tractament pendent de revisió. | L'Arxiu Nacional e Catalunya conserva, registrat amb la signatura NC1-358, el fons de l'empresa SERRA FELIU, S.A de l'Ametlla de Merola. La documentació conservada correspon a la cronologia 1786 - 1999 (predomina 1911 - 1971) i compren 36,5 m (144 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper. 19 unitats d'instal·lació que contenen 1669 imatges (774 positius b/n, 706 positius color, 28 negatius flexibles b/n, 85 negatius en vidre b/n, 75 negatius flexibles color, 1 negatiu paper i 55 diapositives) 2 postals, 1 imprès, 1 dibuix i 4 plànols de tela. S'han identificat les següents sèries: Constitució de la Societat, Òrgans de govern, Direcció General / Gerència, Gestió del Patrimoni, Gestió dels Recursos Econòmics, Afers jurídics - Proveïment i Producció, Serveis de venda i distribució del producte, Gestió dels Recursos humans, Servei d'Estudis Tècnics / Oficina Tècnica., Empreses filials. | 08175-58 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | La família Serra era originària de Vilassar de Dalt on instal·là les primeres fàbriques de tissatge de cotó i constituí el 1864 la societat comanditària Mateu Serra y Compañía. El seu trasllat al terme de Puig - Reig (Berguedà), en concret a l'Ametlla de Merola, no es va produir fins el 1865 que compraren els drets per l'aprofitament d'un salt d'aigua i obtingueren l'autorització per la construcció d'una fàbrica tèxtil. El 1874 aquesta es posa en funcionament, però no fou reconeguda com a colònia industrial fins el 1880. El 1887 es modificà la raó social per Serra Hermanos, la societat estava constituïda pels dos fills de Mateu Serra: Antoni i Jaume. El 1905, morí Antoni Serra i la societat passa a anomenar-se Serra y Serra. El 1909, morí Jaume i, els seus descendents varen vendre les seves participacions a Antoni Serra i Feliu. Aquest, el 1917, es convertí en únic propietari de la societat. A la seva mort, el 1920, els seus fills constituïren Succesores de Antonio Serra y Feliu i Serra. Durant la guerra civil fou col·lectivitzada i el seu patrimoni industrial es va respectar i mantenir. El 1942 es creà la societat anònima Succesores de A. Serra y Feliu, S.A., que el 1974 es convertirà en Serra Feliu, S.A. El 1999 l'empresa va tancar. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78760-foto-08175-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78760-foto-08175-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78760-foto-08175-58-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El fons conté la documentació familiar i la generada per l'activitat industrial. Destaca la documentació referent als precedents de la societat: els inicis fabrils a Vilassar de Dalt, el posterior trasllat a Santa Maria de Merola i la construcció de la colònia industrial de l'Ametlla de Merola; la sèrie de patrimoni (plànols de la fàbrica i oficines de Serra i Feliu, SA); la de gestió econòmica (llibres de Diari, de Major, inventaris i balanços, llibres de comptes corrents i de caixa); la de gestió comercial (registres de clients, de vendes i documentació relativa de la distribució comercial); la de proveïment i producció (llibres d'entrades, d'acabats i controls de setmanals), i finalment, la que aplega documentació referent a la vida quotidiana a la colònia industrial (el cinema, la fonda, l'estanc, la perruqueria, entre altres). | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 78764 | Arxiu Parroquial de Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-puig-reig | <p>OLLER VILA, Josep (2002), 'Aspectes polítics i sindicals de Puig-reig els anys 30', a L'EROL núm. 73 SERRA ROTÉS, R. I VILADES LLORENS, R (1989): Inventari del patrimoni perdut durant la Guerra Civil al Berguedà, a L'EROL nñum. 29.</p> | XIV-XXI | <p>L'arxiu de la parròquia comprèn fonamentalment els llibres de baptismes, confirmacions, matrimonis, òbits i compliment pasqual (quinque libri), els llibres de la cura d'ànimes i de l'administració de béns, actes i documents curials i les visites pastorals. Incendiat durant els dies immediatament posteriors a l'inici de la Guerra Civil de 1936-39, conserva series parcials de la documentació que no s'ha inventariat mai.</p> | 08175-62 | C/. De l'església s/n 08692-Puig-reig | <p>L'arxiu parroquial és l'arxiu eclesiàstic responsable de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per una parròquia que té una àrea geogràfica precisa. Podem considerar que els arxius parroquials neixen de forma oficial per decret institucional en les disposicions del Concili de Trent l'any 1562, tot i que la creació d'arxius en algunes parròquies podia haver-se generat per diverses situacions particulars amb anterioritat a aquesta data. Les disposicions del Concili estipulaven com a ordre el registre de les actes sagramentals dels baptismes, matrimonis i òbits i posteriorment també de l'administració del sagrament de la confirmació. És justament la documentació generada durant segles per aquesta pràctica la que conforma la base del patrimoni documental de la parròquia. Els arxius parroquials, els quals conformen el gruix dels arxius eclesiàstics, han sofert moltes pèrdues i trasllats de documentació. Tot això ve relacionat segurament per l'escassetat de mitjans amb la que compten moltes parròquies.Per aquest motiu les Assemblees Plenàries de l'Episcopat Espanyol, en les seves reunions de 1973 i 1980, han recomanat la concentració dels arxius parroquials dins els arxius diocesans, seguint les directrius del Reglament d'Arxius Eclesiàstics.</p> | 41.9707500,1.8812900 | 407308 | 4647134 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78764-foto-08175-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78764-foto-08175-62-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 78765 | Arxiu Municipal de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-puig-reig | OLLER VILA, Josep (2002), 'Aspectes polítics i sindicals de Puig-reig els anys 30', a L'EROL núm. 73 | XVIII-XXI | En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Puig-reig ocupa 1.667 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 215 metres lineals. La documentació municipal està classificada en les seccions i subseccions següents: 1. Administració General 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Beneficència i assistència social 5. Sanitat 6. Obres i urbanisme 7.Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i medi ambient 14. Col·leccions factícies | 08175-63 | Carrer de Pau Casals, 108692 Puig-Reig | L'any 1875 els Carlins van cremar l'Ajuntament de Puig-reig i el seu arxiu. L'arxiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVIII fins a l'actualitat. A més, hi ha el fons del jutjat de pau i documentació provinent del sector tèxtil local. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78765-foto-08175-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78765-foto-08175-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78765-foto-08175-63-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 78766 | Arxiu Fotogràfic Joan Ratera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-joan-ratera | OLLER VILA, Josep (2002), 'Aspectes polítics i sindicals de Puig-reig els anys 30', a L'EROL núm. 73 | XX | Joan Ratera diposita a la biblioteca de Puig-reig una còpia de les seves fotografies organitzades en dos àlbums: les masies de Puig-reig i les fotografies del relacionades amb l'esport que el va captivar, el futbol. | 08175-64 | Plaça Nova s/n, 08692- Puig-reig | Joan Ratera i Farré, apassionat per la fotografia des de la seva joventut, s'inicià en aquest mon a Barcelona, on als anys vint es formava com a fuster; li agradava especialment els reportatges en blanc i negre, i tenia un petit laboratori on rebel·lava les seves fotografies. Entre les fotografies que més estimava hi ha les de l'incendi de l'església parroquial de Puig-reig, els primers dies de la Guerra Civil (1936-39). Els últims anys de la seva vida, ja jubilat, retornar a la fotografia, i amb l'ajuda d'Alfred Monsó i de Rosa Serra, va fotografiar totes les masies del terme municipal, entre 1991 i 1992. | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78766-foto-08175-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78766-foto-08175-64-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 78768 | Fons fotogràfic de l'Arxiu de l'Associació de Veïns de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-de-lassociacio-de-veins-de-lametlla-de-merola | <p>VV.AA: L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d TERRADAS SABORIT, I. (1978) 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. TERRADAS SABORIT, I (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, I (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000.</p> | XX | <p>Arxiu fotogràfic format per materials originals, còpies i digitalitzacions procedents de diferents donacions (empresa Serra Feliu Sa i particulars) en relació a la història de l'Ametlla de Merola i dels Ametllans. Destaca especialment les imatges referides a la intensa i rica activitat cultural de l'Ametlla, tot i que també s'hi troben imatges d'activitats relacionades amb el treball i la construcció i creixement de la colònia.</p> | 08175-66 | Plaça del Teatre s/n, 08736- L'Ametlla de Merola | <p>El 1864 es començà a construir la fàbrica i a redós seu creix la colònia que el 1880 ja es va haver d'ampliar juntament amb la fàbrica assolint una extensió de 98.577 m2. El creixement de la colònia, però, no quedà exempt de tensions i situacions de conflicte, especialment el 1890 i durant la Guerra Civil. Després dl conflicte, malgrat les dificultats dels primers anys de postguerra –marcats per la misèria, la repressió dels vençuts, l'autarquia, les restriccions elèctriques i l'estraperlo-, la colònia de l'Ametlla de Merola seguí ben viva fins als anys seixanta, quan es deixaren notar els primers indicis de crisi en el sector tèxtil. Els propietaris afrontaren aquests moments difícils arrendant a particulars alguns serveis de la colònia, reduint la plantilla i, posteriorment, renovant maquinària per poder ser competitius. Durant els anys vuitanta també es visqueren situacions molt complicades: les inundacions del novembre de 1982 i la crisi de final de dècada, que comportà una dràstica reducció de la plantilla de treballadors. La fàbrica, malgrat tot, continuà en funcionament fins l'any 1998.</p> | 41.9079100,1.8833400 | 407387 | 4640155 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78768-foto-08175-66-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El fons fotogràfic sou inventariat, juntament amb la resta de documentació, amb el suport de l'OPC de la Diputació de Barcelona | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 78770 | Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-1 | XX-XXI | <p>El fons fotogràfic està format per unes 800 fotografies referents a Puig-reig. La temàtica és diversa (festes, masies, esglésies, panoràmiques...), i destaquen especialment el fons de les colònies Cal Prat, cal Pons, Cal Casas, Cal Marçal, Cal Riera i l'Ametlla de Merola. Les fotografies són de la segona meitat del segle XX i és un fons en creixement ja que es dota de donacions i noves fotografies que s'hi van incorporant.</p> | 08175-68 | Carrer Mn. Huch núm 8, 1r, 08600 Berga | <p>El fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, referent a Puig-reig conté, a més de la col·lecció de Goigs, una fons fotogràfic i una resgesta de la doumentació privada d'algunes masies, concretament La Serra de Cap de Costa, El Lladó, El Soler de Jaumàs, Cal Calot i La Prada, on s'hi poden trobar inventaris, amirallaments, capítols matriomonials, compra-vendes... Que la masia generà als segles XVIII i XIX. El fons són fotocòpies de la documentació original i és un fons en creixement, ja que es nodreix de donacions i recerques.</p> | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78770-foto-08175-68-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 78773 | Arxiu Parc Fluvial del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parc-fluvial-del-llobregat | www.parcfluvial.cat | XX-XXI | L'Arxiu Parc Fluvial Colònies del Llobregat es format per diferents fons: la documentació administrativa que genera la institució, la documentació referida als projectes que impulsa (culturals, turístic, mediambientals), la biblioteca i l'arxiu fotogràfic que aplega originals, còpies paper i digitals dels conjunt de les colònies del parc. Amb aquest material fotogràfic, que posa a disposició dels integrants de la institució i a col·lectius culturals, l'ens il·lustra les seves pròpies publicacions en format paper, digitals i audio-visuals, i molt especialment ha generat la museografia de la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou i de l'església de cal Pons. | 08175-71 | Torre de l'Amo de Viladomiu Nou, 08680 Gironella | El Parc Fluvial del Llobregat és un consorci que treballa per fomentar el desenvolupament econòmic i turístic del territori de les colònies tèxtils del Llobregat i preservar-ne el seu patrimoni natural, històric i cultural. L'àmbit d'actuació d s'estén des de Berga (Berguedà) fins a Balsareny (Bages) i comprèn un territori en el qual podem trobar 18 fàbriques i colònies tèxtils que es començaren a construir, a tocar del riu Llobregat, durant la segona meitat del segle XIX Es va crear el 2003 i format pel Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntament de Berga, Ajuntament d'Avià, Ajuntament d'Olvan, Ajuntament de la Vila de Gironella, Ajuntament de Casserres, Ajuntament de Puig-reig, Ajuntament de Gaià, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Balsareny, Generalitat de Catalunya (Presidència i Política Territorial i Obres Públiques), Diputació de Barcelona (Promoció Econòmica i Turisme), Obra Social de la Caixa de Manresa, Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà, Cambra de Comerç-Delegació de Berga, Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica, Federació Catalana de Pesca i Federació d'Associacions de Veïns del Baix Berguedà. El territori d'actuació del Parc comprèn uns 278 km2 -on viuen unes 34.000 persones- i inclou els municipis que formen part del Parc Fluvial i els habitants de les 18 colònies tèxtils situades, a tocar del riu Llobregat, entre Berga i Balsareny, les quals acullen uns 2.500 habitants i més d'una seixantena d'empreses de tot tipus: d'alimentació, fusteria, autònoms, petites empreses tèxtils, etc. | 42.0035400,1.8869900 | 407828 | 4650768 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 78903 | Ràdio Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/radio-puig-reig | http://www.radiopuig-reig.net | XX | En un principi, les seves instal·lacions es van ubicar, provisionalment, al carrer Pau Casals, 1, espai que més endavant ocuparien les oficines municipals. En el moment del trasllat d'aquestes oficines, l'emissora es va instal·lar definitivament a l'àtic del mateix edifici condicionat; un emplaçament que ha estat especialment útil en la transmissió que es fa en directe, per acord subscrit per tots els grups municipals. Des d'un principi, el personal de Ràdio Puig-reig s'ha caracteritzat pel seu treball de caire amateur i voluntari, el que suposa en primer lloc limitar les emissions als caps de setmana i festius. Però a canvi de disposar d'un gran potencial humà, que permet cobrir a un mateix temps, esdeveniments locals o comarcals des de diferents punts a l'hora, com són eleccions, festes, esports, etc. Destaquem com a més importants, les eleccions, amb informacions directes des dels diferents pobles i viles del Berguedà, el Festival Internacional de Cant Coral de Catalunya Centre, la Patum de Berga (fent la total retransmissió en directe de tots els actes), el Criterium del Berguedà o la presència en estands propis a mostres i fires. Ràdio Puig-reig disposa de col·laboradors a les principals localitats del Berguedà, que aporten puntualment l'actualitat de la Comarca i d'unitats mòbils, que permeten viure en directe qualsevol esdeveniment local o comarcal. Mereixen atenció especial, les moltes activitats culturals paral·leles, que s'organitzen des de l'emissora, com concerts, festes o conferències. En els restants dies de la setmana en que no s'emet producció pròpia, es connecta en l'emissora de caire estatal, que actualment i per un acord entre emissores és COM Ràdio. La Ràdio ha estat sempre una bona escola de ràdio tant acollint periodistes en pràctiques, com formant a joves que van començar fent ràdio com un diversió i que amb el pas del temps han esdevingut uns excel·lents professionals que es poden guanyar la vida en emissores comercials. | 08175-201 | Carrer Pau Casals 1, 08692-Puig-reig | RÀDIO PUIG-REIG F.M, va començar a emetre el novembre de l'any 1981, coincidint amb les festes de celebració del 700 aniversari de la carta de poblament atorgada per l'ordre del Temple als habitants de Puig-reig, gràcies als esforços de tres veïns de la població, afeccionats al periodisme i a l'electrònica. Amb un equipament mínim, una emissora de 2 Watts de potència subministrada per l'empresa d'electricitat dels germans Serra i la voluntat del seu actual director Josep Genescà, en aquell temps corresponsal d'una emissora veïna, Ràdio Puig-reig va emetre el seu primer programa el dia 11 de Novembre, diada de Sant Martí, Patró de la població. El local, una dependència en obres cedida per l'Ajuntament i el mobiliari, una taula i quatre cadires. El cost del projecte, extremadament modest, es pensava financiar amb una emissió de bons per un import de 18.000 ptes. a subscriure pels veïns del poble. Converses posteriors amb el batlle de l'Ajuntament, senyor Ramon Coma, el consistori es va fer càrrec de tota la despesa. Més endavant, i per acord de la Comissió de Govern de data 21 de Setembre de 1982 ratificat per tots els grups polítics presents, en el Ple del dia 30 del mateix mes, es demanà a la Generalitat de Catalunya la inscripció del Patronat de la Ràdio, el registre d'associacions i la legalització de Ràdio Puig-reig a la Direcció General corresponent. Des de la seva fundació Josep Genescà n'ha estat l'ànima i el director i per la feina feta durant més de 30 anys, el 2008 va rebre el Premi Nacional de comunicació de Proximitat, atorgat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 1982 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78903-foto-08175-201-2.jpg | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Ràdio Puig-reig des de l'última renovació feta a principis de l'any 1996, compta amb innovacions tècniques com el minidisc amb el qual actualment es passen tots els enregistraments. Les instal·lacions compten amb dos estudis preparats per emetre simultàniament, una àmplia redacció informatitzada, un departament de discografia i un taller. L'estudi número 2 s'utilitza habitualment per a enregistraments i per a programes tipus Self-control. La redacció d'informatius està completament informatitzada, i compta amb una estació meteorològica que emmagatzema les dades cada 30 minuts en un ordinador. L'estudi d'enregistraments on es fan tots els enregistraments de les trucades de fora, quan no poden venir els convidats. Fòrum 10 Comunicació: són un seguit de jornades de reflexió al voltant de temes relacionats amb el món de la comunicació, que es realitzen cada any al mes de novembre, organitzades per l'emissora local Ràdio Puig-reig. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 78980 | Fons de l'Agència Catalana de l'Aigua de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-lagencia-catalana-de-laigua-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XIX-XX | Actualment el fons està format per memòries i annexos, pressupostos, plànols, plecs de condicions i informes de l'enginyer en cap integrats en els projectes tècnics sota el nom expedients d'obres d'infraestructures hidràuliques. Inclou els experdients dels salts d'aigües del Llobregat, concretament els del terme municipal de Puig-reig: -Cal Prat: AQ 5-37eXP.100/Sebastià Prat/1874. Sol·licitud aprofitament d'aigües; 1877, 27 de nov. Inofrme de l'enginyer en cap; AH 5-2/ Exp. 2310/ Teodor Prat/1900, Sol·licitud augment del salt elevant 0,40 m la presa. - Cal Casas: AQ 2_5/Exp./Claret, Pla y Cía/1875. 1870. Projecte de reforma del moí i del pont de Puig-reig per establiment de fàbrica; 1871, 28 nov., Autorització; 1873, 17 juny, Autorització per allargar canal 270m. F 5-3/. Ecp. 606/ Mata y Pons, augment 1800l/seg concessió anterior; AAQ 7-4/ Ex`529/ Mata y Pons 1925, sustutució de la pera de fusta per una de pedra. - Cal Pons. AQ 5-3/EXP 101/ Ignasi i Lluis Pons Enrich/ 1874. Sol·licitud aprofitament aigua. - Cal Marçal. AQ 4-6/ Exp 159¡8/. Antoni Torra e Hijos y Cua/1886, Concessió Govern Civil. - Cal Vidal. AN 2-7/EXP. 0435. Ignasi Vidal/1892. Sol·licitud 300l/segm SB. 17,35 m; 1894, 23 de març, concessió; 1899, 28 de nov.Sol·licitud augment salt uyil a 1,58 m prolongant canal. -Cal Riera, AQ 1-1/ Exp 15/ Josep Riera, 1856-57: Sol·licitud construcció molñi serradora i fábrica de filats; AJ 5-1/Exp. 2236/. Antoni Llibre 1900; AP 5-2/ Exp. 258/. Antoni Llibre/ 1900. Substituciño presa de fusta. | 08175-206 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | Agència Catalana de l'Aigua, creada per la llei 25/1998, de 31 de desembre, com una empresa pública depenent del departament de Medi Ambient, gestiona de forma unificada el cicle integral de l'aigua en qualitat d'administració hidràulica de la Generalitat. Va assumir les funcions de la Junta d'Aigües de Catalunya creada el 1987 en cloure's els traspassos Estat-Generalitat iniciats el 1981, i per tant el seu arxiu conté la documentació referida a la concessions hidràuliques del Llobregat. La intervenció dels poders públics en matèria d'aigües no es generalitza fins mitjans del segle XIX mitjançant successives lleis i decrets, que fixaven diferents aspectes: domini d'aigües, obres, aprofitaments. La llei d'Aigües de 1879 fou la de més llarga durada essent la precedent de l'actual llei d'Aigües de 1986. Els òrgans gestors de l'Administració d'Aigües foren: a nivell central: el ministeri de Foment (Obres Públiques a partir de 1931); a nivell territorial: les Confederacions Hidrogràfiques, amb diferents denominacions des de 1900 i coexistents amb les delegacions provincials del ministeri. La Generalitat republicana va assumir les competències en matèria hidràulica el 1936 però no les va exercir mai degut a la guerra civil i la fi del règim autonòmic que va impedir consolidar una administració hidràulica descentralitzada. El règim franquista recull la divisió en confederacions geogràfiques fins que l'any 1959 es creen les Comissàries d'Aigües com a òrgan independent, ambdós organismes exerceixen les competències en matèria hidràulica, fins la nova llei d'Aigües de 1986. Amb l'arribada de la democràcia i l'inici dels traspassos de competències, la Generalitat de Catalunya les assigna al Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 1981 i en rebre la totalitat de les competències el 1985, promulga la Llei d'Administració Hidràulica (Llei 17/1987, de 13 de juliol). Aquesta llei estableix tres organismes adscrits al Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Direcció General d'Obres Hidràuliques, Junta d'Aigües de Catalunya i Junta de Sanejament, els dos últims com a organismes autònoms. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 79001 | Fons fotogràfic del Centre de Quitxalla Excursionista (Cquie) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-de-quitxalla-excursionista-cquie | <p>www.cquie.org</p> | XX-XXI | <p>Fons fotogràfic procedent dels diversos concursos de fotografia que organitza la secció de fotografia del Centre de Quitxalla Excursionista (Cquie) des de la seva fundació. Compren imatges en diferents formats (paper, diapositiva i digital)</p> | 08175-227 | C/ Abelles nº30, 08692 Puig-Reig | <p>El centre Quitxalla Excursionista de Puig-reig es va fundar el 197o amb l'objectiu d'impulsar i organitzar activitats per els joves; organitzat en diferents seccions tals com Alpinisme i Escalada, Pintura, Fotografia, Esquí, Muntanya, Esplai i Fotografia, aquesta última secció impulsa, des de 1979, el Concurs de fotografia per la Festa Major de Puig-reig, així com i des del 1981, el Concurs de Diapositives que té lloc per la Festa de la Corrida.</p> | 41.9699600,1.8817400 | 407344 | 4647046 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 79005 | Fons d'Imatges de L'Associació de la Corrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lassociacio-de-la-corrida | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. SERRA, R. Piñero, J. (2008): La Corrida, Festa de Sant Antoni a Puig-Reig, Puig-reig SERRA, R (2008). Fires, mercats i festes de bestiar de peu rodó. Una mirada històrica i antropològica, a L'EROL 97, Berga www.lacorrida.info www.puig-reig.cat | XX-XXI | Fons d'imatges de diferents formats, majorment digitals, relacionades amb la Festa de la Corrida i procedents de la cerca i documentació entre diferents persones del municipi. | 08175-231 | C/. Pau Casals 1, 08692-Puig-reig | Els orígens de la festa són incerts. Però en alguns documents del segle XIX ja en tenim referència i té un cert renom, ja que el segle XIX coincideix amb el moment en què la celebració dels Tres Tombs s'estén per moltes poblacions catalanes. La festa consistia en un passa carrer amb desfilada de cavalleries, presidida pels banderers i amb l'acompanyament de l'orquestra, una missa i la benedicció dels animals. Al migdia, abans de les dues el més esperat, la corrida, una cursa de cavalls, mules i ases. Era l'acte central de la festa, d'aquí que avui l'anomenem la festa La Corrida. La gent emplenava ambdós costats de la carretera en tot el trajecte. El guanyador tenia l'honor de ser el banderer. Un cop acabada la cursa es feia el joc de les cintes. Entre balcó i balcó es lligava una corda de la qual en penjaven unes cintes. Les cintes acabaven amb una anella i els diferents genets, tot passant al galop per sota, havien d'enfilar l'anella amb un bastó i emportar-se la cinta, cal destacar l'aspecte lúdic i humorístic del joc. La festa acabava amb els saraus, se'n feien dos, un a la tarda i un altre a la nit. La festa de la Corrida no era només un dia per retre homenatge a Sant Martí, sinó que era un dia en el qual molta gent de la contrada aprofitava per trobar-se i fer tractes. La festa passa per uns moments d'extraordinaria vitalitat i la Comissió ha impulsat la cerca de material relacionat amb la festa | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79005-foto-08175-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79005-foto-08175-231-3.jpg | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 79052 | Fons de la Cor La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-cor-la-unio | <p>PUIG, Francesc (2007). 'Vuitanta anys de La Societat Coral La Unió de Puig-reig', a L'EROL núm. 95, Berga PUIG, Francesc (2007). 'La Societat Coral La Unió de Puig-reig', Puig-reig</p> | XX | <p>Recull de partitures i diferents materials editats en relació a l'activitat dels trenta últims anys del Cor La Unió, relacionats directament amb la persona del mestre Mateu Cardona. A ell es deu el repertori i altre material, basat en la música popular, com sardanes, havaneres o maixurques i valsets amb acompanyament musical, que els va donar molt bon resultat, tant per ser cantades per les caramelles com per actuar en un concert. El 1990 el mestre Cardona es va retirar, el seu successor, Joan Serra, va seguir una línia més polifònica, gràcies a la incorporació d'un bon nombre de noies, procedents de la coral infantil de la població, que van fer possible la continuïtat del cor fins l'any 2002.</p> | 08175-278 | Plaça Nova s/n, 08692-Puig-reig | <p>la fundació del Cor La Unió va tenir lloc el 1927, data que figura en l'antic estendard que encara es conserva i que és testimoni de la història d'aquesta coral que forma part de la Federació de Cors de Clavé. L'activitat de La Unió durant molts anys se centrava en les caramelles de Pasqua i alguna sortida en algun poble de la comarca per tal de participar en les trobades de cors de Clavé. Gairebé tots els pobles del Llobregat, des de Berga fins a Sant Vicenç de Castellet, tenien i encara tenen algun cor d'aquesta federació. Les activitats més destacades en el calendari anual de La Unió eren la trobada de Cors de Clavé que organitzaven per la Festa de St. Antoni Abat, les caramelles, i, últimament, durant 12 anys, el concert de Nadal, a més de la seva participació en trobades de cors en altres poblacions. Una fet important de la història del Cor La Unió fou la troballa de l'antic estendard, que durant la guerra civil va restar amagat al Centre Catòlic. Uns nens que jugaven el van rescatar de l'amagatall i temps més tard, l'any 1957, es va produir la refundació de l'entitat amb nous estatuts i una junta que li va donar un major impuls. D'altra banda, fins la dècada dels anys 60 els Cors d'en Clavé van ser cors d'homes. A La Unió va ser a finals dels 60 quan es van incorporar veus femenines, donant una sonoritat diferent als cants i convertint-la en cor mixt. També cal fer esment de la celebració dels 50 anys de la seva fundació l'any 1977, amb l'estrena d'un nou estendard i la commemoració dels 30 anys dels nous estatuts. L'últim acte més rellevant va ser la festa de reconeixement i homenatge al mestre Mateu Cardona quan aquest es va retirar, l'any 1990. Els directors que recorden els cantaires més veterans del cor són de finals dels anys 40 i dècada dels anys 60: podem esmentar el mestre Pintó de cal 'Titus' de Puig-reig, el mestre Conangla de l'Ametlla de Merola, i en Josep Codina 'el bessó' de cal Bassacs. Després d'aquest període ja s'incorporà el mestre Mateu Cardona, que es va fer càrrec de la direcció de La Unió fins el 1990. L'últim director del cor va ser el Joan Serra, després d'haver-ne estat l'acordionista des de molt jovenet.</p> | 41.9737000,1.8788400 | 407109 | 4647464 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Societat Coral La Unió de Puigreig va reunir un bon nombre d'excantaires per commemorar que el 2007 es van complir 80 anys de la fundació de l'entitat i l'homenatge al seu penuúltim director, el mestre Mateu Cardona. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 79085 | Fons Viladomiu de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-viladomiu-de-larxiu-nacional-de-catalunya | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | XIX-XX | El fons conté la documentació generada per les empreses: Torres & Cía.; Viladomiu e Hijos (1855-1896): Destaquen les sèries de comptabilitat i proveïment; Manufacturas Viladomiu, SA (1896-1977): Destaquen les sèries de comptabilitat, serveis comercials i correspondència. Inclou documentació comptable de la societat Garrigó y Lluch, S. en C. (1921-1929) i Garrigó y Cía. S. Ltda. (1924-1929), i Comercial Viladomiu, SA (1956-1989): Destaca la documentació constitutiva i la integrada en les sèries de patrimoni, material d'explotació, serveis financers, comptabilitat i fiscalitat, proveïment i producció, serveis comercials, serveis tècnics, personal, correspondència i serveis jurídics. Inclou documentació comptable de les empreses Arriendos Tèxtiles, SA (1957-1983), Industrial Ausetana, SA (1944-1971), Hilados y Tejidos del Llobregat (1964-1970) i Mosaicos Hidráulicos Antonio Armengol, SA (1919-1929). La documentació s'ha organitzat en 3 subfons, i en cadascun d'ells s'ha emprat una classificació funcional. Pendent de revisió i divisió del fons en tres fons nous: - Manufacturas Viladomiu -Comercial Viladomiu - Viladomiu e hijos. | 08175-311 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | El 1850 Manuel Torres i Tomàs Viladomiu constituïren Torres y Cía. El 1865 Tomàs Viladomiu va formar la societat, Viñas y Viladomiu. Posteriorment, constituí el 1869 Viladomiu y Hijos, formada per ell i els seus tres fills. El 1872 la fàbrica, situada al terme de Gironella (Berguedà), es donà d'alta de contribució industrial. El 1880 es començà l'edificació d'una segona fàbrica, al costat de la primera, serà Viladomiu Nou. El 1888 morí el fundador deixant l'empresa als seus fills, els quals constituïren la societat Viladomiu Hijos. La mort de Marc Viladomiu deixà l'empresa en mans dels altres dos germans, els quals acordaren la dissolució de la societat i la distribució dels béns entre ells. Josep Viladomiu es convertí en propietari de Viladomiu Vell i el seu germà Jacint amb el Viladomiu Nou. El 1906 morí Josep Viladomiu i Montañà, propietari de Viladomiu Vell. La societat quedà en mans dels seus dos fills, Josep i Jacint, els quals donaren un considerable impuls a la indústria. El 1928 la societat es dissolgué i Jacint abandonà l'empresa. Aquesta quedà en mans de Josep Viladomiu i Senmartí. El 1929 incorporà per compra la fàbrica de cal Marçal en el terme de Puig-reig (Berguedà), propietat de Manufacturas Pons SA. El 1 de gener de 1934 es constituí Manufacturas Viladomiu, SA. El 1982, després d'acollir-se al pla de reconversió del sector, Manufacturas Viladomiu SA presentà suspensió de pagaments. El 1989 es va tancar la fàbrica de cal Marçal i poc després la de Gironella. Jacint Viladomiu, en separar-se del seu germà Josep, tenia aproximadament la mateixa capacitat industrial a Viladomiu Nou. En morir Jacint, l'empresa quedà a mans del seu fill Marc. L'any 1929 va comprar la colònia i la fàbrica del Guixaró (Berguedà), posteriorment el 2 de gener de 1933 va convertir l'empresa en societat anònima amb la denominació SA Viladomiu. El 1962 es creà Comercial Viladomiu, SA que adquirí els actius de la Colònia Guixaró, i els separà del Viladomiu Nou. El 1964, SA Viladomiu construí una fàbrica al terme d'Olvan (Berguedà) que presentà suspensió de pagaments el 1982 i tancà el 1988. Comercial Viladomiu, SA presentà suspensió de pagaments el 1989 i tancà el 1991. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Arxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-192 / VILADOMIU. Fons: Comercials i d'Empreses | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||
| 79104 | Fons Llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-llinatge-oriola-cortada-comtes-de-la-vall-de-merles | <p>VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/</p> | La documentació del fons fou aplegada i conservada pels Oriola Cortada en les seves residències de la Casa Cortada (Vic) i el domicili familiar al carrer del Palau de Barcelona, fins els seu ingrés a l'ANC. El fons ingressà a l'ANC en compliment del contracte de dipòsit signat per Alfonso de Oriola Cortada i de Salvadores el 12 de novembre de 1992L'ingrés físic de la documentació es produí en tres successives trameses de dates 25 de març, 2 d'abril i 29 d'abril de 1992. | <p>Amb el registre ANC1-169, l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons documental dels comtes de la Vall de Merlès, la família Oriola-Cortada amb documentació compresa entre el 1185 i el 1940; Ocupa 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper, i 619 pergamins. Volum i suport 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper + 619 pergamins.</p> | 08175-330 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>Els Oriola són un llinatge de pagesos ennoblits originari de Ripoll, documentat des del segle XIII. Van ser senyors útils i després propietaris del mas Oriola de la parròquia de Sant Pere de Ripoll. Per matrimoni heretaren la casa de Rama, una extensa heretat agrícola i ramadera integrada per un conjunt de masies, situada dins del terme de la mateixa parròquia, als contraforts de la muntanya de Ribamala i la vall del Ter. A partir del segle XVI esdevingueren mercaders i després burgesos de Ripoll i emparentaren amb diverses famílies de la burgesia i la petita noblesa. El 1751, Felip d'Oriola i de Navel aconseguí privilegi de noblesa; el seu fill i hereu, Josep d'Oriola i Guanter, casà amb la pubilla Lucrècia de Cortada i Jonquer, filla Joan Baptista de Cortada i Sallés, domiciliat a Vic i ciutadà honrat de Barcelona, i des d'aquell moment el llinatge prengué el cognom d'Oriola Cortada. Lucrècia de Cortada i Jonquer aportà la universal herència dels Cortada, un llinatge de pagesos i menestrals originaris de la parròquia de Santa Maria de Merlès documentat des de finals de l'edat mitjana. Els Cortada eren propietaris de les hisendes de la Cortada (Santa Maria de Merlès), la Coma de Sant Ponç (Sallent) i de Gamissans (Puigreig), avui conegut amb el nom de Cal Pallot. Els Oriola Cortada enllaçarien amb els Ibáñez Cuevas, barons d'Eroles el 1802; el fill d'aquest matrimoni, Marià d'Oriola Cortada i Ibáñez, fou premiat per Isabel II amb el títol comtal de la Vall de Merlès (Madrid, 21 de setembre de 1861) per la seva fidelitat a la causa isabelina.</p> | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La documentació en suport pergamí s'ha ordenat seguit criteris cronològics i s'han identificat els següent subfons; la relacionada amb Puig-reig es la continguda a 0010 Llinatge Oriola (Oriola Cortada) | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||
| 58479 | Fons documental del soldat republicà Manel López Guinter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-soldat-republica-manel-lopez-guinter | XX | Es tracta del fons documental de Manel López Guinter, soldat de l'exèrcit republicà que fou destinat a la base de Pujalt. Està constituït per diversos documents, cartes, revistes i publicacions relacionades amb la Guerra Civil i el campament de Pujalt. Especialment les cartes, han servit per conèixer el dia a dia de la guerra i de com funcionava la base d'instrucció. | 08176-89 | Pujalt | Manel López Guinter va ser soldat de la Lleva del biberó i va formar part de l'Exèrcit Popular de la República. Els darrers mesos de 1938 va ser detinat a la Base d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit Republicà de Pujalt. Després de la seva mort l'any 2013, la seva esposa va fer donació del seu fons documental al Memorial de l'Exèrcit Republicà de Pujalt. | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 58480 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-pujalt | XX | L'arxiu municipal de Pujalt està situat a la planta baixa de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament dels últims anys. | 08176-90 | Ajuntament de Pujalt. Pl. de Sant Andreu, 5 Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58480-foto-08176-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58480-foto-08176-90-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Bona part del fons es conserva a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, a Igualada. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 58481 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-andreu-de-pujalt | XIV-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva la documentació generada des de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt des de l'època medieval fins a l'actualitat. Concretament, hi trobem els llibres sacramentals, d'administració i llibres notarials, que inclouen baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, aniversaris i celebracions, visites pastorals, comptes i factures, correspondència, confraries, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, etc. Estan escrits en llatí, català i castellà.</p> | 08176-91 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||
| 58482 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-conill | XVII-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva part de la documentació generada des de la parròquia de Sant Vicenç de Conill des de l'època moderna fins a principi del segle XX. Concretament, hi trobem els llibres d'administració i correspondència. Estan escrits en llatí, català i castellà.</p> | 08176-92 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||
| 58483 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-jaume-de-la-guardia-pilosa | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva part de la documentació generada des de la parròquia de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa des de principi del segle XIX fins a principi del XX. Concretament, hi trobem els llibres de comptes del culte de l'arxiprestat de calaf. Estan escrits en català i castellà.</p> | 08176-93 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 58484 | Fons fotogràfic de Pujalt a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-pujalt-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XX | A l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha el fons fotogràfic de Montserrat Segarra Zacarini, dins el qual en trobem diverses imatges de Pujalt. En concret, es tracta de divuit fotografies fetes l'any 1982 de diversos indrets del terme: l'església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa, el poble de Conill, la capella de la Concepció de Pujalt, l'església de Sant Andreu de Pujalt, restes de la muralla de Pujalt, el carrer de les Voltes de Pujalt, els pous dels Horts d'en Gomar i vistes generals del municipi. | 08176-94 | Arxiu Nacional de Catalunya. C. de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | El fons Montserrat Sagarra Zacarini es conservà a l'estudi de l'autora al barri de Gràcia de Barcelona fins que va ser adquirit pel Departament de Presidència el desembre de 1994. El fons ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat a aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 1982 | 08176 | Pujalt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 58497 | Goigs a la Mare de Déu del Tarròs i de les Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-tarros-i-de-les-neus | <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> | XIX | <p>Goigs en honor a la Verge de la Mare de Déu del Tarròs i de les Neus, venerada a l'església de Sant Andreu de Pujalt . Se'n conserven una versió editada l'any 1877, a la impremta de Torras, a la plaça del Bonsuccés. Comença així: 'Del Sol de justicia Aurora, Causa de nostra alegria: Del Tarros Vérge Maria defensáunos en tota hora. La humana naturalesa, per lo pecat, se trobaba com terra seca, y clamaba que vinguésseu, gran Princesa, sabent que reparadora rosada per vos tindria. (...)'</p> | 08176-107 | Sant Andreu de Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 1877 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 58521 | Goigs a Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-ponc | <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> | XX | <p>Els goigs en honor al bisbe i màrtir Sant Ponç , venerat a l'església romànica de Pujalt, es canten el dia 11 de maig. Se'n conserven una versió editada l'any 1983 a Vilanova i la Geltrú, per Ricard Vives i Sabaté. Comença així: 'Puix a Pujalt sou com vera font de fe, sense minvant: Sant Ponç, amb mà mitjancera, siau-nos guia constant. De pares gentils naixéreu, i d'un llinatge preclar; Vós que en feliç jorn vinguéreu, com do cèlic i preclar. Vostra aparició primera, al diable causà espant.(...)'</p> | 08176-131 | Sant Andreu de Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 1983 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 58522 | Goigs a Il·luminat, Fructuós, Beata i Veneranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-illuminat-fructuos-beata-i-veneranda | <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> | XIX | Ja no es canten. | <p>Els goigs als Gloriosos Sants Màrtirs Il·luminat, Fructuós Bisbe, Beata i Veneranda es veneraven a l'església de Santa Maria (de Durfort?, de Conill?) de la parròquia de Pujalt. Se'n conserva una versió editada entre els anys 1824 i 1869 a la impremta de Soler Hermanos de Vic. Comença així: 'Martirs Sants, que en vostre pit Portau los dons del Senyor, Inflamaumos l'esperit Ab foch del divino amor. (...)'</p> | 08176-132 | Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-24 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 58573 | Goigs dels Sants Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dels-sants-martirs | <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> | XX | <p>Els goigs dels Sants Màrtirs Justino, Benet, Severa, Candia, Celestino, Feliciano, Victorià, Gaudiós, Concordia i Aurelia es veneren a l'església de Santa Magdalena de l'Astor. Se'n conserven una versió editada durant la segona meitat del segle XX. Comença així: 'Puig ab corona de gloria sòu en lo Cel coronats: Mártirs Benaventurats teniunos en la memoria. Vostra constancia probá. Com en la fornal al or, ab grans penas y rigor lo cruel é ínich tirá: pero quedáren frustrats sos intens, cosa es notoria.(...)'</p> | 08176-183 | Santa Magdalena de l'Astor | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||||||
| 58624 | Fons documental de Pujalt a l'Arxiu Comarcal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pujalt-a-larxiu-comarcal-digualada | XVII-XX | L'Arxiu Comarcal de l'Anoia disposa d'un fons amb 1470 documents relacionats amb Pujalt, que ocupen una superfície de 19,5m linials, compresos entre els anys 1850 i 1992. La totalitat de la documentació prové de l'Arxiu Municipal de Pujalt, el qual es traslladà a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia l'any 1992. El fons documental està dividit en 14 seccions que descrivim a continuació: Administració General (304 documents entre els anys 1850 i 1992) ; Hisenda (733 documents entre els anys 1850 i 1992) ; Proveïments (17 documents entre els anys 1911 i 1984); Beneficiència i assistència social (38 documents entre els anys 1911 i 1984); Sanitat (6 documents entre els anys 1940 i 1990); Obres i urbanisme (66 documents entre els anys 1855 i 1989) ; Seguretat pública (7 documents entre els anys 1933 i 1989); Serveis militars (51 documents entre els anys 1856 i 1989); Població (97 documents entre els anys 1857 i 1984); Eleccions (64 documents entre els anys 1851 i 1991); Instrucció pública (24 documents entre els anys 1868 i 1971); Cultura (3 documents entre els anys 1946 i 1990) ; Serveis agropecuaris (51 documents entre els anys 1879 i 1985); Col·leccions factícies (9 documents de l'any 1927). Per altra banda, l'Arxiu Comarcal de l'Anoia també disposa de 5 documents provinents de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Pujalt, corresponents a plets judicials, que abracen una cronologia entre els anys 1633 i 1850, essent més antic un plet entre Josep Botines de Pujalt contra Felip Cortes. | 08176-234 | Plaça de la Creu, 18. 08700 Igualada | L'Arxiu Comarcal de l'Anoia es va crear l'any 1982 després de signar un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament d'Igualada, i es va inaugurar l'any 1986 a l'edifici d'estil eclèctic de Cal Maco. Des de l'any 1990 l'arxiu està gestionat pel Consell Comarcal de l'Anoia. Ja des del segle XVIII es té informació de l'existència de l'Arxiu Municipal d'Igualada, quan en dues disposicions es nomenen dues persones perquè ordenin l'arxiu. També existeix una reial ordre que sol·licita més protecció a l'arxiu. L'any 1883 les dependències de l'arxiu es situen a l'actual edifici consistorial, on romandrà fins al trasllat definitiu a l'actual edifici de la plaça de la Creu. Durant aqueta etapa cal destacar la tasca realitzada per Jaume Serra, qui fou el primer arxiver; Gabriel Castellà, que ordenà i classificar els documents solts en lligalls i Procopi Llucià, el qual fundà l'Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada l'any 1932, recollint així les feines ue es desenvolupaven des de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada des de l'any 1929. | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58624-foto-08176-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58624-foto-08176-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58624-foto-08176-234-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 58665 | Fons documental de Pujalt a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pujalt-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XIV-XX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó disposa d'un fons de 46 documents que fan referència al municipi de Pujalt, dividit en 7 seccions que enumerem seguidament: Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya (10 documents entre 1344 i 1727); Reial Audiència de Catalunya (17 documents referents a causes judicials entre els anys 1600 i 1844); Generalitat de Catalunya (1 document d'admissió pel batlle i regidors de Pujalt de la carta de poder del Regent de la Reial Audiència Leonardo Gutiérrez l'any 1728); Marquès de Monistrol (5 documents referents a compraventa de terres entre els anys 1500 i 1501); Delegació Provincial d'Hisenda de Barcelona (7 documents cadastrals entre els anys 1948 i 1953); Arxiu Reial (Reial Cancelleria) (5 documents entre els anys 1237 i 1252, referents a permutes, venta de drets i documents nupcials; Mapes i plànols (1 plànol esquemàtic de la Guàrdia Pilosa de l'any 1798).</p> | 08176-275 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. Almogàvers, 77, 08018 Barcelona | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II d'Aragó, com a Arxiu Reial amb la seu al Palau Reial Major de Barcelona, amb l'objectiu de conservar tota la documentació generada als territoris on s'exercia la soberania. Al segle XIX l'arxiu es traslladà al Palau del Lloctinent, i l'any 1994 s'inaugurà la seu actual al carrer dels Almogàvers. La titularitat de l'arxiu correspon a l'Estat Espanyol, però la gestió recau sobre els diferents governs autonòmics que formaven part de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó) a través del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de l'any 2007.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98 | 56 | 3.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||
| 58666 | Fons documental de Pujalt a l'Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pujalt-a-larchivo-historico-nacional | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XVIII-XX | <p>L'Archivo Histórico Nacional disposa d'un fons de varis documents que fan referència al municipi de Pujalt, dividit en 3 seccions que enumerem seguidament: Fiscalia del Tribunal Suprem (diversos documents pertanyents al partit judicial d'Igualada entre els anys 1940 i 1968); Col·lecció de segells en tinta (segell de l'any 1876 de l'Ajuntament Constitucional de Pujalt); Consell de Castella (document referent a l'estat de les cobraries i congregacions corresponent al partit judicial de Cervera entre els anys 1770 i 1771).</p> | 08176-276 | Archivo Histórico Nacional | <p>L'Archivo Histórico Nacional va ser creat l'any 1866 per tal de preservar la documentació provinent d'institucions suprimides (administratives, eclesiàstiques, econòmiques, etc...) fruit de la reforma de l'administració pública durant el canvi de l'antic règim al Règim Liberal. La primera seu s'instal·là a l'edifici de la Reial Acadèmia de la Història. L'any 1896 fou traslladat al Palau de Biblioteques i Museus i finalment, l'any 1953 s'instal·là al complex del Consell Superior d'Investigacions Científiques.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 56 | 3.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||
| 58667 | Fons documental de Pujalt al Centro Documental de la Memoria Histórica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pujalt-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XX | <p>El Centre Documental de la Memòria Històrica disposa de nombrosos documents generats entre els anys 1936 i 1939, referents a incautacions dutes a terme a diferents municipis de la comarca de l'Anoia, entre els que hi apareix Pujalt. També disposa de documents corresponents a la constitució de l'ajuntament de Pujalt entre els anys 1936 i 1937.</p> | 08176-277 | Centro Documental de la Memoria Histórica. C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca | <p>El 'Centro Documental de la Memoria Histórica' va ser creat l'any 2007 amb l'objectiu d'organitzar i recuperar tots els fons documentals compresos durant el període històric de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fins la Constitució de l'any 1978. Té la seu a Salamanca i depèn del Ministeri de Cultura de l'Estat Espanyol.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-23 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||||
| 58668 | Goigs de Sant Andreu de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-de-pujalt | <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> | XVIII-XX | <p>Els goigs en honor a l'apòstol Sant Andreu, patró de Pujalt, es cantaven el dia de la seva festivitat, el 27 d'abril. Se'n conserven diverses versions, entre les que hi hau una edició revisada de 1971 que es remet a un exemplar antic, probablement del segle XVIII, feta per l'estamper Joan Pla al carrer dels Cotoners de Barcelona. Segons s'explica en una nota històrica feta pel prevere Valentí Miserachs, únicament difereix del text antic per la incorporació de la darrera estrofa. Comença així: 'De Jesús deixeble amat, Patró nostre puix sou vós! Sigueu-nos sempre advocat, sant Andreu molt gloriós. De Betsaida natural, essent destre pescador caleu xarxa amb més braó dins el pèlag divinal. Si molts homes heu pescat n'està el Cel sempre joiós. (...)' pregau per nos al Senyor, Vicens Benaventurat nostre Patrò, y Protector. De Guesca fou natural, Ciutat noble en Aragò, per servir al Eternal, estudiareu ab fervor: Isquereu assenyalat, com de tant gran preceptor (...)'.</p> | 08176-278 | Sant Andreu de Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58668-foto-08176-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58668-foto-08176-278-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 88635 | Arxiu parroquial de Rajadell ( Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-rajadell-arxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>RAFAT (1982). Arxius de la comarca. Rajadell, Camps , Castellar i Aguilar. Dovella/ núm. 6. Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17). Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic. Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019 (tractament: Rafel Ginebra), http://www.abev.net/instrseq/parroquials.pdf</p> | XVI-XX | <p>Arxiu parroquial que conserva la documentació de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell. L'inventari, que està inclos al Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic (Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019), és el següent: Llibres sacramentals A/ 1 (1577-1671), 2 (1878-1895). A-B/ 1 (A 1672-1703, B 1685-1698), 2 (A 1704-1760, B 1711-1759), 3 (A 1760-1786, B 1778-1785), 4 (A 1786-1826, B 1790-1817), 5 (A 1857-1878, B 1861). A-B-C-D/1 (A 1854-1856, B 1856, C 1854-1855, D 1854-1856). A-B-I/ 1 (A 1826-1854, I rectorologi 1566-1943, B 1828-1832). C/ 1 (1672-1838), 2 (1838-1854), 3 (dispenses 1836-1895, 1939), 4 (consentiments 1867-1941). C-D/ 1 (D 1857-1881, C 1857-1882). C-E/ 1 (E compliment pasqual 1586-1641, E excomunions 1585, C 1583-1671). D/ 1 (1579-1678), 2 (1660-1778), 3 (1778-1836), 4 (1836-1854). D-T/ 1 (T 1830-1862, D oficis 1867-1887). E/ 1 (compliment pasqual 1836-1915), 2 (compliment pasqual Sant Amanç 1837-1887), 3 (dispenses i amonestacions 1849-1936), 4 (certificats solteria etc. 1885-1942). Administració parroquial F/ 1 (funeràries 1574-1605), 2 (funeràries 1641-1645), 3 (1701-1744), 4 (1753-1790), 5 (1778-1785), 6 (1786), 7 (1787-1793). F-L-P/ 1 (L 1827-1877, P bací ànimes 1830-1887, F 1830-1871). G/ 1 (1587-1614), 2 (1594, 1852-1925), 3 (1681-1711), 4 (1786-1819), 5 (1851-1963), 6 (nínxols cementiri 1920-1923), 7 (incautació cementiri 1933-1935), 8 (1962-1965), 9 (1963-1968). G-P/ 1 (G 1611-1854, P bací ànimes 1631-1643), 2 (G 1805-1834, P vàries conf. 1804-1848). H/ 1 (1602-1607), 2 (1633), 3 (1647-1777). I/ 1 (plet 1755), 2 (rodalia 1868), 3 (1879-1900), 4 (1942-1943). I-P/ 1 (P bací ànimes 1921-1927, I 1921-1953). J/ 1 (1943, 1968). K/ 1 (1874-1961), 2 (1875-1968), 3 (1882), 4 (1964-1969). L/ 1 (1686-1836), 2 (ca. 1720-ca 1790), 3 (1755-1784), 4 (1775-1822), 5 (1778-1828), 6 (1797-1860), 7 (1802-1829). M/ 1 (ca. 1648-1728), 2 (1722-1791). N/ 1 (1782-1935), 2 (1825-1831), 3 (1846-1968), 4 (1850-1933), 5 (1868-1884), 6 (1869-1891), 7 (1877-1879), 8 (1908-1921), 9 (1955-1958), 10 (1964). P.01 (Roser)/ 1 (1580-1681), 2 (1682-1886), 3 (1730-1888). P.02 (St. Sebastià)/ 1 (1630-1887). P.03 (St. Joan)/ 1 (1634-1887). P.04 (St. Isidre)/ 1 (1651-1701), 2 (1709-1886). P.05 (St. Amanç)/ 1 (1656-1809), 2 (1792-1898), 3 (1819-1865). P.06 (St. Crist)/ 1 (1695-1887), 2 (1939-1956). P.07 (Sts Iscle i Victòria)/ 1 (1704-1886). P.08 (Apostolat oració)/ 1 (1870). P.09 (Conferències morals)/1 (1911-1946), 2 (1911-1930), 3 (1946-1955). P.10 (filles de Maria)/ 1 (1939-1957). P.11 (Ssm. Sacrament)/ 1 (1944-1956). P.12 (Doctrina cristiana)/ 1 (1944-1955). P.13 (Acció Catòlica)/ 1 (1944-1952). P.14 (Cursets cristianitat)/ 1 (1956). P.15 (Assoc. 'Família Parroquial)/1 (1959-1960), 2 (1959-1972). P.16 (Assoc. Cultural-Benéf. De Padres de Familia)/1 (1960). P.17 (vàries conf.)/ 1 (1729-1802), 2 (1887-1936), 3 (1939-1963). Q/ 1 (s. XVII-XX), 2 (docs. Miquel Ferrer 1810-1833), 3 (capelles particulars 1942-1956), 4 (oposicions a rector 1947-1954), 5 (qüestionari socio-religiós 1967). Llibres notarials R/ 1 (1539-1599), 2 (1560-1564), 3 (1566-1578), 4 (1567-1568), 5 (1571-1573), 6 (1573-1651), 7 (1573-1576), 8 (1576-1578), 9 (1602-1699), 10 (1605-1621), 11 (1617-1687), 12 (1621-1628), 13 (1667-1673), 14 (1674-1687), 15 (1687-1692), 16 (1692-1699), 17 (1700-1704), 18 (1700-1735), 19 (1700-1797, 1875, 1951), 20 (1706-1736). S/ 1 (1571-1595), 2 (1602-1699), 3 (1706-1735). T/ 1 (1534-1591), 2 (1603-1699), 3 (1674-1679), 4 (1760-1785). U/ 1 (1624-1823). W/ 1 (1763-1795). Pergamins i impressos Z/ 1 (Impresos 1721, 1857-1973). 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL DEL TERME 1. Llibre de cort (1531-1540).61 2. Llibre de cort (1559-1591). 5. POBLACIÓ 3. Registre civil de baptismes (1863-1869).</p> | 08178-142 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p>L'arxiu parroquial de Rajadell, que conserva documentació del segle XVI al XX, s'ha mantingut força íntegre i no va partir destrucció a la Guerra Civil Espanyola. Fins 2007 l'Arxiu parroquial s'ubicava en una habitació de la Rectoria de Rajadell. Els documents es guardaven en carpetes ben ordenades dins un armari. Les condicions de conservació eren bones. El juny de 2007 L'arxiu parroquial de Rajadell va ingressar a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV).</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | L'arxiu parroquial de Rajadell és un dels més complerts de la comarca. Per sort, l'arxiu no fou saquejat com molts d'altres durant la Guerra Civil. Conserva documentació abundant des del segle XVI, que ofereix dades molt valuoses, sobretot per a la demografia. A l'arxiu parroquial hi ha inventaris (herències), testaments, concòrdies, capítols matrimonials, debitoris (reconeixement de deutes) i àpoques (rebuts), empares, tractes sobre terres (com boïgues), delimitacions de termes, visites pastorals, llibres de les confraries, llistes de confessions, llibres sobre rendes i censals, consuetes i documents diversos, a més dels registres (doncs el rector actuava de notari) de naixements, casaments i defuncions L'arxiu parroquial de Rajadell es conserva l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV), on va ingressar el juny de 2007 procedent de la rectoria de Rajadell Observacions que fa l'arxiver Rafel Ginebra al fer l'ingrés a l'ABEV 'A la parròquia, foren objecte d'un tractament sumari parcial i una instal·lació parcialment en carpetes de gomes. L'existència d'aquesta descripció i el fet que d'algunes unitats s'hagués elaborat un índex va fer que en entrar el fons a l'ABEV es procuressin mantenir les unitats existents i mantenir operatius els topogràfics antics (quan n'hi havia) malgrat que algunes s'haguessin pogut refondre o reorganitzar' L'arxiver es refereix a l'inventari fet per Francesc Rafat i publicat el 1982 (1982 i 1993), que és el següent: - Baptismes: 11 llibres (des del 1577 fins ara). Inclouen confirmacions (1713-1861) Obits (1854-56) i Matrimonis (1854-55). - 1 llibre de Capítols Matrimonials (1706-35) - Matrimonis: 7 llibres (des del 1573 fins ara). Inclou Confessions (1569-99; 1623-41), Confirmacions (1900) i Defuncions (1857-81; 1882-1925) - Defuncions: 4 llibres (entre 1579 i 1854 ) - Funeràries: 2 llibres (1582-86; 1641-45) - Testaments: 3 llibres (entre 1674 i 1852) - Obra de l'església 5 llibres (entre 1587 i 1854). - Confraries: 11 llibres: St. Sebastià, St. Isidre, St Iscle i Sta. Victoria, St. Joan, St. Amanç, el Sant Crist, el Roser i visita pastoral (entre 1631 i 1887). - Manual: 5 llibres (entre 1531 i 1802) - Rendes: 1 llibre (1755-70) - Llevador de censals: 1 llibre (1819-28) - Instruments diversos: 4 llibres (entre 1573 i 1736) - Visita Pastoral: 2 llibres (1647 fins ara) - Consuetes: 2 (Rnd. Félix Mas Sibi 1879-87; Rnd. Lluís Otzet 1920 ) - Diversos: 19 carpetes (Documents solts des del segle XVI al XIX) - Documents de la sufragània de Sant Amanç: 1 llibre - Qüestions econòmiques: 1 llibre (segles XVIII-XIX) - Dispenses matrimonials: 1 llibre (segle XVIII-XIX) - Documents monogràfics de la Cúria respecte a Rajadell (segles XVIII- XIX) - Documents de Miquel Ferrer (segle XVIII) - Documents oficials de l'Estat (segle XVIII) - Llibre de culte (1856-1962) - Llibre de comptes de les confraries (1887-1936) - Llibre de Matrícula (1922-41) A l'arxiu parroquial de Rajadell, en els llibres 'Confraria del Roser', 'Comptes Antichs' i 'Obra de l'església' es troben notícies molt detallades dels treballs de confecció del retaule major de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, així com d'altres obres de l'església | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 88688 | Arxiu Municipal (actiu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-actiu | XXI | Les condicions de manteniment de la documentació són acceptables. | Documentació activa i semiactiva de l'Arxiu Municipal. Habitualment hi tenen la documentació dels darrers 4-5 anys. De tant en tant fan trasllats al dipòsit d'arxiu a l'Estació. | 08178-195 | Ajuntament. Nucli Antic | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88688-foto-08178-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Es troba a una minúscula sala al 3er. pis de l'ajuntament, en 8 armaris.Està pendent fer la corresponent classificació i inventari de l'arxiu | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 88689 | Arxiu Municipal. Dipòsit de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-diposit-de-lestacio | XIX-XX | Les condicions de manteniment de la documentació són acceptables. | Dipòsit de la documentació semiactiva i històrica de l'Arxiu Municipal. L'ajuntament ha elaborat un llistat de carpetes, caixes i lligalls de l'arxiu històric (unes 198) que van de 1800 a 1952. Entre altres expedients, hi ha els de quintos, padrons, comptes i llibres de caixa, actes de matrimoni, jutjat de pau, eleccions, censos ramaders, llibres d'actes de l'ajuntament, etc. També hi ha una carpeta de la Unió de Rabassaires 1931 | 08178-196 | Barri de l'Estació. Carrer de l'estació, num. 2 | 41.7326600,1.6975500 | 391683 | 4620914 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88689-foto-08178-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88689-foto-08178-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es situa a la primera planta de l'Estació (fitxa 2), en estanteries.Va ser objecte d'una ordenació per part de personal de l'Ajuntament a la dècada de 2010. Pero no s'ha realitzat la corresponent classificació i inventari de l'arxiu amb normativa arxivística. L'arxiu no te fons privats i un fons fotogràfic molt reduït (algunes escanejades) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 88861 | Documentació de l'Archivo Histórico Nacional referida a Rajadell (Causa General) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larchivo-historico-nacional-referida-a-rajadell-causa-general | Expedient Causa General: http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/3906817?nm Copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/4529005?nm | XIX-XX | El document més rellevant és l'expedient corresponent a 'la pieza primera de Rajadell, partido judicial de Manresa. Ramo separado nº 148' de la Causa General', el gran procediment judicial del Franquisme contra els suposats responsables de la 'rebelión' i en general, contra els perdedors de la Guerra civil Espanyola 1936-39. 1940-46. Conté 98 fulls. Codi de referència: ES.28079.AHN//FC-CAUSA_GENERAL,1594,Exp.9. El document esta digitalitzat i penjat al web. Destaca la relació de persones residents del terme, que durant 'la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas'; la relació dels 'cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja'; la relació de 'tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja'. L'expedient també conté decrets, diligències, certificacions, providències del fiscal, informes de la Guardia Civil, de l'ajuntament i pericials, i declaracions de testimonis. D'altra banda l'Arxiu també conserva: La documentació judicial del Partit Judicial de Manresa (Barcelona) -que engloba diverses poblacions, entre elles Rajadell- produïda per la fiscalia del Tribunal Suprem. S'inclouen els que estan relacionats amb la Repressió Política. Copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell 1877 (digitalitzat i penjat al web). Codi Ref: ES.28079.AHN//SIGIL-TINTA_BARCELONA,3,N.182 | 08178-367 | Arxiu Històric Nacional, Calle de Serrano, 115, 28006 Madrid | La Causa General Instruïda pel Ministeri Fiscal sobre la dominació roja a Espanya, coneguda abreujadament com la Causa General (CG), fou un extens procés d'investigació impulsat pel Franquisme, després de la Guerra Civil, mitjançant Decret del 26 d'abril de 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «els fets delictius comesos en tot el territori nacional durant la dominació roja». La Causa General va recopilar informació sobre les circumstàncies i detalls no solament d'abusos i crims contra persones i béns comesos durant la contesa a la zona republicana, sinó tot tipus d'accions empreses per les autoritats, forces armades i de seguretat i partidaris dels governs republicans i d'esquerres des de la instauració de la Segona República el 1931. La informació registrada per la Causa General, la recopilació de la qual va durar pràcticament fins als anys seixanta, va portar a l'obertura de nombrosos processos judicials posteriors en contra dels quals es consideraven responsables d'aquests, fins a la promulgació pel govern de Francisco Franco en 1969 d'una llei per a la prescripció dels «delictes comesos amb anterioritat a l'1 d'abril de 1939». La Causa general va generar un enorme volum de documentació que és conserva des de 1980 a l'Arxiu Històric Nacional d'Espanya, a Madrid. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88861-foto-08178-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88861-foto-08178-367-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | La foto 1 es la portada del document referit a la Causa general (peça separada referida a Rajadell). La Foto 2 es una pàgina de l'esmentat expedient amb una llista de les esglésies de Rajadell que van patir la destrucció i crema dels objectes religiosos per part de forasters. La foto 3 és la copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell (document de 1877) (Extretes de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 88862 | Documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-de-la-corona-darago-referida-a-rajadell | <p>Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html</p> | XIV-XIX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva diversos documents relacionats amb Rajadell o amb els Rajadell, principalment causes i litigis entre els Cruïllles de Rajadell i tercers, els Rajadell i tercers o entre ells (la majoria son plets no relacionats amb el municipi de Rajadell), litigis en els que hi estan involucrats diversos pagesos de Rajadell, documents testamentaris, donacions, etc, corresponents als segles XIV, XV, XVI, XVII, XVIII i XIX Es localitzen a les seccions de l'ACA Ordres Religioses i Militars, Generalitat, Reial Audiència, Real Patrimoni i Col·leccions, principalment. Hem fet una selecció d'uns quants exemples: - 'Causa de José de Rajadell y de Cruylles, noble, contra María de Rajadell, y otros'. 1665. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,7732 - 'Causa de Gerónimo Fontanet, labrador de Rajadell, corregimiento de Manresa, contra Juan Parserissas, bayle del mismo lugar' (1742). Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30641. Tracta del 'desocupo del manso llamado Pallassí de la Serra de Valldoria, situado en la villa de Rajadell' - 'Causa de Joan Sancu, maestro de casas de la ciudad de Manresa, contra Pere Terreras, agricultor del manso de las Terreras en el término de Rajadell' 1698. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,22612 - 'Causa de los príncipes Belmonte y Pignatelli, contra Isidro Parcerisas y Garriga, agricultor de Rajadell'. 1847. Codi de Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,5013 - 'Causa de Jaume Grau y Pere Grau, padre e hijo, contra Josep Centelles, agricultor del término de Sant Amanç y Rajadell' . 1689. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30598. 130 folis aprox. La sentència va condemnar a Jaume i Pere Grau a pagar a Josep Centelles per prestació d'un censal. - 'Donación de la propiedad del castillo de Rajadell otorgada por Joan Berenguer de Rajadell a favor de su hijo el doncel Guillermó en razón de su matrimonio con Serena, hija de Guillem de Castellolí, señor de Jorba' 1365. Signat per un notari de Cardona. Codi Ref: ES.08019.ACA /ACA,GENERALITAT, Pergaminos,Carpeta,3,Perg.69 - 'Proceso del procurador fiscal contra Bernat d'Aimerich, vecino de Manresa, sobre reconocimiento de los diezmos de Vallformosa, término de Rajadell' 1596. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL PATRIMONIO,BGC, Procesos,1596,nº 7, P. Emès per la Batllia General de Catalunya. - Document 'Francesc Massana, hereu del mas Sirera, alias Massana, en Rajadell, otorga ápoca por 300 libras y joyas recibidas en dote de su esposa Joana, hija del difunto Joan Ubac y su esposa Catalina, de Vacarisses, según se acordó en sus capítulos matrimoniales de 8 de julio pasado'. 1590. Rubricat pel motari de Manresa, Pere Torras.. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,DIVERSOS, Mas de l'Ubac, Pergaminos, 55 - Missal de l'any ca.1402 (digitalitzat) procedent del Monestir de sant Cugat del Vallés, decorat amb gran luxe, possiblement donat pel seu abad Berenguer de Rajadell el 1409 (hi ha l'escut dels Rajadell al foli 14). Codi de referència: ES.08019.ACA//ACA,COLECCIONES, Manuscritos,Sant Cugat,14. També hi ha expedients d'Hisenda i fiscals dels anys 20 del segle XX.</p> | 08178-368 | Arxiu de la Corona d'Aragó. c/Almogàvers, 77. 08005 Barcelona | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88862-foto-08178-368-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Les entrades 'Rajadell' (efectuades a Pares, el portal dels arxius espanyols) localitzades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'eleven a unes 114. La majoria són causes i litigis de persones cognominades Rajadell la majoria de les vegades no relacionades amb el terme de Rajadell, o de persones de la família Rajadell amb càrrecs i interessos a altres territoris. Un exemple podrien ser les nombroses cartes de Lluís de Rajadell a diversos personatges (digitalitzades i penjades al web) (1639-1641). La Foto 1 correspon a una de les pagines del Missal de l'any ca.1402 (Extreta de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 88863 | Documentació del Centro Documental de la Memoria Histórica referida a Rajadell (G. Civil) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-del-centro-documental-de-la-memoria-historica-referida-a-rajadell-g-civil | Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html | XX | Destaquem dos expedients: - Expedient 'Documentación varia relativa a incautaciones hechas en la comarca de Bages. Mura-Sant Salvador de Guardiola'. 1936-39 (inclou Rajadell). Codi Ref: ES.37274.CDMH//PS. BARCELONA_GENERALITAT,167,3 (Digitalitzat i penjat al web). Es refereix a les incautacions fetes pels ajuntaments lleials el 1936 i 37. Recull un conjunt de documents que inclouen la llista de finques incautades per l'ajuntament de Rajadell el 1937 i l'acta d'ocupació el 1936 de la rectoria per part de l'ajuntament, per a destinar-lo a seu de l'ajuntament i per a habitatges pels empleats municipals (veure fotos), entre altres documents relacionats amb Rajadell. - Expedients de 'constitución de ayuntamientos de la comarca de Bagés. Moià-Talamanca'. 1936-39. Codi Ref. ES.37274.CDMH//PS-BARCELONA_GENERALITAT,288,4 (Digitalitzat i penjat al web). Es refereix a la constitució, composició i reorganització de diversos ajuntaments, entre ells, Rajadell (72 documents) | 08178-369 | Centro Documental de la Memoria Histórica. Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | El Centro Documental de la Memoria Histórica es l'organisme que d'acord amb les lleis de 2005 i 2007 va substituir l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca. L'Estat va retornar la documentació original de la Generalitat republicana i d'altres institucions catalanes (partits, associacions, sindicats i particulars) a la Generalitat de Catalunya, que les diposità a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El centre de Salamanca en conserva còpies digitalitzades. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1936-39 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88863-foto-08178-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88863-foto-08178-369-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | També hi ha les fitxes de repressaliats de persones que porten el cognom RajadellFotos: la Foto 1 correspon a l'acta d'ocupació el 1936 de la rectoria per part de l'ajuntament i la Foto 2 és l'ofici que encapçala la llista de finques incautades per l'ajuntament de Rajadell el 1937, Ambdós corresponen a l'expedient esmentat sobre els incautacions. La Foto 3 correspon a la butlleta de designació dels membres de l'ajuntament de Rajadell el 1936 pertanyent a l'expedient de la constitució dels ajuntaments (Extretes de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||
| 88864 | Documentació de l'Arxiu Comarcal del Bages referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-comarcal-del-bages-referida-a-rajadell | http://anc.gencat.cat/ca/coneix/cercadors/ | XX | L'Arxiu Comarcal del Bages (que compren l'Arxiu Històric de Manresa ) conserva, entre d'altres, els següents fons documentals relacionats amb Rajadell: - Fons ACBG30-56 / Cambra Agrària Local de Rajadell. 1952-1989. Conté la documentació de la Cambra Agrària de Rajadell de 1952 a 1989. Es va conservar en els locals de la Cambra Agrària Local de Rajadell fins que a mitjans de la dècada dels anys 90 del segle XX, va ser transferida a l'Oficina Comarcal del Bages del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya qui, al seu torn, el dia 14 de juny de 1995, la va transferir a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa. Aquest fons -com tot el corresponent a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa- va passar a l'Arxiu Comarcal del Bages en el moment de la seva inauguració, el 20 de febrer de 1999. El fons conté, majoritàriament, documentació de gestió de la mutualitat i de relació amb la Seguretat Social (comunicats d'altes i baixes, documentació dels censos de treballadors i d'empreses, cupons de liquidació, recaptació de la Seguretat Social i prestacions). Ja en menor quantitat, també conté documentació de constitució i d'organització administrativa de la Cambra (estatuts, correspondència i un informe de funcionament); documentació de gestió econòmica (pressupostos i documentació de gestió dels béns propis de la Cambra) i documentació de foment de la producció (estadístiques agrícoles i de foment de l'ús de maquinària agrícola). Els fons està organitzat d'acord a un quadre de classificació normatiu aprovat el 2003 pel Servei d'Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La documentació ha estat organitzada en cinc grans grups de sèries: 01.- Organització administrativa; 02.- Gestió econòmica i patrimonial; 03.- Foment del desenvolupament rural; 04.- Foment de la producció i comercialització agràries; 05.- Gestió de la mutualitat i seguretat social agrària. Ocupa 0,2 m lineals (2 unitats d'instal·lació). Inclou un tampó de la Cambra Agrària Local de Rajadell - Fons ACBG30-225 / Servei Territorial d'Urbanisme de La Catalunya Central del Departament de Territori i Sostenibilitat de La Generalitat de Catalunya. Conté un document relacionat amb Rajadell. Es tracta del Pla d'ordenació urbanística municipal de Rajadell 2009-2015. Num. Expedient(s)/Signatura: 2009/38367/N Codi: ACBG30-225-T2-145. - Fons ACBG30-199 / Mancomunitat Comarcal de Manresa. Conté un document relacionat amb Rajadell: el Certificat de l'Ajuntament de Rajadell, d'aprovació de la creació de la Mancomunitat Comarcal de Manresa. 1967. Codi: ACBG30-199-T2-35 - Fons Personal ACBG30-174 / Jaume Capdevila i Plans. Conté les fitxes de buidatge de documentació relativa a Rajadell. 1980-2012. Codi de referencia: ACBG30-174-T2-51. - Fons Personal ACBG30-99 / Escola de Josep Albagés. De Rajadell nomes hi ha una fotografia. Excursió a Monistrolet de Rajadell. 19.01.1928. Codi : ACBG30-99-N-69 - Fons ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages. De Rajadell conté 2 fotos aèries de 1984 - Fons Patrimonial i familiar ACBG30-150 Família Ratès. Conté un expedient de factures i rebuts d'Elèctrica Selga, de Rajadell. Codi: ACBG30-150-T2-200. D'altra banda, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa (AHCM) i a l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa (AHPM), que també està dipositat a l'Arxiu Comarcal, es conserven diversos documents relacionats amb Rajadell, molts d'ells citats a la bibliografia (i sobretot als estudis de Francesc Rafat). Un exemple és el pergamí (num. 56) que confirma la venda del mas Centelles feta el 1248 per Guillem i Raimon de Rajadell a Ximeno Bernat de Manresa. | 08178-370 | Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40, 08241 Manresa, Barcelona | Pel que fa al fons de les cambres agràries. Van ser creades pel Reial Decret 1336/1977, de 2 de juny, com a òrgans de consulta i col·laboració amb l'Administració sobre temes d'interès general agrari en l'àmbit territorial municipal. Les noves cambres agràries van substituir i van continuar la tasca dels seus precedents immediats, les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos, que l'any 1939 havien aglutinat el corporativisme agrari d'etapes anteriors en una única organització vinculada al sindicat franquista. L'any 1993, amb el Reial Decret 48/1993, de 15 de gener, la Generalitat de Catalunya rebia el traspàs de les cambres agràries. El mateix any, la Llei 17/1993 del Parlament de Catalunya les suprimia. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88864-foto-08178-370-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Pel que fa al fons de les cambres agràries. La documentació del fons ha estat tractada i descrita per Eva Santaulària Soldevila durant el mes de juliol de 2011.Les fotos corresponen a: Foto 1:. Excursió a Monistrolet de Rajadell. 19.01.1928. Fons Personal ACBG30-99 / Escola de Josep Albagés. Foto 2: Vista aèria del nucli antic de Rajadell. Fons ACBG30-113 (web dels Arxius de la Generalitat) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 88865 | Documentació de l'Arxiu Nacional de Catalunya referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-nacional-de-catalunya-referida-a-rajadell | http://anc.gencat.cat/ca/coneix/cercadors/ | XX | L'Arxiu Nacional conserva, entre d'altres, els següents fons documentals i fotogràfics relacionats amb Rajadell: - Fons Personal ANC1-428 / Montserrat Sagarra i Zacarini. Conté una fotografia de Rajadell. Panoràmica que es veu des de la masia de Can Maçana, al terme de Rajadell. 1981. Codi: ANC1-428-N-2844 - Fons ANC1-818 / President Francesc Macià (documentació institucional) Generalitat de Catalunya. Conte un document: Telefonema emés el 17.4.1931 per l'ajuntament de Rajadell i enviat al President Macià comunicant la constitució de l'ajuntament, el suport a la república i l'adhesió a la seva figura. Codi de referència; ANC1-818-T-2104 - Fons ANC1-1236 / FOTO-PIC (Arxiu Pere Català) . Conté 7 fotos de 1948-56 relacionades amb Rajadell: 5 del castell, una d'una barraca, i una publicitària de les galetes Serra. Aquesta és molt interessant: es titula 'J. Serra. Galletas y bizcochos. La Montserratina' i apareix un nen amb una caixa de galetes: 'Galletas y bizcochos. La Montserratina. Ambrosias. J. Serra. Rajadell'. Correspon als anys 1931-1936. Codi de referència: ANC1-1236-N-8047. - Fons d'Associació ANC1-1145 / Fundació Concepció Rabell, Vídua Romaguera. Estudi de la Masia Catalana. Informació per municipis de les masies de la comarca del Bages. Conté la documentació i les fitxes (manuscrites) de l'esmentat estudi referides a les masies de Rajadell. Dates: 1924 – 1990. Codi de referència: ANC1-1145-T-1299. - Fons Personal ANC1-737 / Josep Puig I Cadafalch. President de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923). Expedient amb els telefonemes i agraïments de diferents ajuntaments per la inauguració del telèfon, entre ells, el de Rajadell. 1922 - 1923. Codi: ANC1-737-T-4854. - Fons ANC1-314 / Junta Electoral Provincial de Barcelona. Conté els Llibres d'actes de la Junta referents a les Eleccions a Corts Generals del 15-6-1977 (Congrés dels Diputats i Senat). Acta d'escrutini del municipi: Rajadell - Mesa: 178.01.001.1. 15.06.1977. Codi: ANC1-314-T-272008 D'altra banda, conserva nombrosos expedients administratius que fan referència al municipi de Rajadell dins els fons corresponents, entre d'altres, a la Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del ministeri d'Obres Públiques, de les delegacions provincials a Barcelona dels ministeris d'Educació i d'Hisenda, ect (que correspondrien a l'arxiu Provincial de Barcelona). També conserva fons de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya a partir de 1980, de l'ACA (1989-1999), de les delegacions territorials a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat, etc., amb referències a Rajadell. | 08178-371 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33, 08195 Sant Cugat del Vallès | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88865-foto-08178-371-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | L'ANC registra 205 documents textuals i 8 fotografies amb la cerca 'Rajadell' però moltes de les referències deuen correspondre al cognom i no al municipi.Foto 1. Fons ANC1-818 . President Francesc Macià. Telefonema emés el 17.4.1931 per l'ajuntament de Rajadell i enviat al President Macià. Foto 2: Fons ANC1-1236 / FOTO-PIC (Arxiu Pere Català) . J. Serra. Galletas y bizcochos. La Montserratina. Rajadell' 1931-1936. (web dels Arxius de la Generalitat) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 88866 | Documentació de l'Arxiu de la Seu de Manresa referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-de-la-seu-de-manresa-referida-a-rajadell | <p>Web Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XII-XIX | <p>Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, les unitats documentals que en el seu títol tenen les paraules 'Monistrol, Rajadell i Vallformosa' són les següents: - Num. Ref. 1358. Monistrolet de Rajadell. Arxiu parroquial - Num. Ref. 1356. Vallformosa. Arxiu Parroquial, Anys 1634 - 1854 - Num. Ref. 1166. Rajadell, Monistrol de Rajadell. Testaments, denúncies, requestes, processos i altres - Num. Ref. 1373. Pere de Cirarenchs dit de Rifoll, de Monistrol de Rajadell, confessa ser home propi del prepòsit de Manresa. Any 1364 - Num. Ref. 1774. Procés civil de Pere de Roca contra Guillem de Calcines de Rajadell per un deute d'ordi. Part de procés contra Guillem de Pujol sobre un ase al castell de Rajadell que cal restituir, sense datar,. Anys 1304-05 - Num. Ref. 503. Documents corresponents al Capítol de Manresa. Censos de la comunitat de Santpedor, drets de Sant Salvador de Guardiola, Artés, Rajadell, Castellgalí. Rebuts. Anys 1600-1700 - Num. Ref. 146. Comptes del procurador del rector de Rajadell. Any 1819 - Num. Ref. 61. Lluís Torras. Capbreu de rendes dels termes de Rajadell i Sant Amanç. Anys 1624-1630 - Num. Ref. 1181. Vilar, Vacarisses, Vallhonesta, Viladordis, Vallformosa - Num. Ref. 1185. Torruella, Talamanca, Tona, Torà, Viladordis, Vallformosa, Viladecavalls, Vacarisses, Vilatorta, Vallmanya, Vallhonesta</p> | 08178-372 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 88867 | Arxiu parroquial de Monistrol de Rajadell (Arxiu de la Seu de Manresa). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-monistrol-de-rajadell-arxiu-de-la-seu-de-manresa | <p>RAFAT (1982). Arxius de la comarca. Rajadell , Camps , Castellar i Aguilar. Dovella/ núm. 6. Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17) GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'obits de Monistrol de Rajadell (Bages) Gimbernat, 1994, XXII, 137-150 Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Inventari provisional del fons documental https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XVII-XX | <p>Arxiu parroquial de l'antiga parròquia de Santa Maria de Monistrol de Rajadell, que es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, es conserva la unitat documental següent: - Num. Ref. 1358. Monistrolet de Rajadell. Arxiu parroquial A continuació oferim un resum de l'inventari fet per Francesc Rafat publicat el 1982 (1982 i 1993) - Baptismes: 3 llibres (1816 fins ara). Inclouen confirmacions (1827-.54) Obits (1852-93) i Matrimonis (1854-76). 1 llibre de baptismes de Vallformosa i documents diversos - Matrimonis: 2 llibres (1816 fins ara) - Defuncions: 1 llibre (1614-1794) - 1 llibre: confraries del Roser, Sant Isidre i Sant Pere de Monistrolet (1769-1900) - 1 llibre de culte (1856-1935) L'Arxiu Parroquial de Monistrolet conserva, segons Gasol i Guerrero (1994), un llibre d'obits de Monistrol de Rajadell que conté els registres de 214 defuncions, oficis funerals i enterraments esdevinguts a la parròquia de Monistrol des del 23 d'octubre de 1793, fins al 1 de juny de 1856 (115 homes i 99 dones). Aquest article de 1994 fa un detallat estudi del document. Te les cobertes de pergamí i el formen quatre quaderns de paper relligats, de quinze fulls doblats cadascun. A la portada duu la inscripci6, en tinta: Llibre de Obits de la Parroquia de Sta. Maria de Monistrol de Rqjadell Obispado de Vich, Provincia de Barcelona. A l'interior, les pàgines estan numerades en la seva part superior, començant per la 39 i arribant a la 284. Només estan escrites fins la 190, i resten en blanc la 104 i la 105, en les que s'adverteix 'nihil dèficit'. El llibre està escrit en català, llevat d'un cas aïllat en castellà, de l'any 1846. El castellà és emprat sistemàticament en la part final del registre, en tretze defuncions (1852-56). L'ultima inscripció toma a ser feta en català.</p> | 08178-373 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Al web no hi ha més informació. En desconeixem els continguts i l'any d'ingrés. Però d'acord amb l'article de Gasol i Guerrero (1994), que estudia un llibre d'obits de l'Arxiu Parroquial de Monistrolet dipositat a l'Arxiu de la Seu de Manresa, sabem que al 1994 ja hi era.. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 88868 | Arxiu parroquial de Vallformosa (Arxiu de la Seu de Manresa). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-vallformosa-arxiu-de-la-seu-de-manresa | <p>Web. Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XVII-XIX | <p>Arxiu parroquial de l'antiga parròquia de Sant Salvador de Vallformosa, que es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, una de les unitats documentals és: - Num. Ref. 1356. Vallformosa. Arxiu Parroquial, Anys 1634 - 1854</p> | 08178-374 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada. de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Al web no hi ha més informació. En desconeixem els continguts i l'any d'ingrés. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 58854 | Fons d'imatges de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-rellinars | XX | Fons de 194 imatges escanejades del municipi de Rellinars aportades per diferents veïns del poble i digitalitzades per l'Ajuntament. N'hi ha en blanc i negre i en color. Algunes són de caràcter familiar, però d'altres s'hi mostren fonts, cases, llocs emblemàtics i moltes altres són de festes i activitats. | 08179-185 | Plaça de l'Ajuntament, s/n, - 08299 Rellinars | 41.6375000,1.9109800 | 409299 | 4610102 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58854-foto-08179-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58854-foto-08179-185-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | La primera foto és de la Diada Capablanca de l'any 1973.La segona és El Serrat. Colònies. anys 30-40.La tercera foto correspon a la Font del Ginjoler. | 98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 58875 | Paper moneda d'1 pesseta del Consell Municipal de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda-d1-pesseta-del-consell-municipal-de-rellinars | TURRÓ MARTÍNEZ, Antoni (2007). Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936- 1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i Locals). Pàg. 105 i 106. Ed. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Institut d'Estudis Catalans. http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/papermoneda/id/163 | XX | A la Universitat de Barcelona es conserva un exemplar amb paper moneda del Pavelló de la República de 70 x 105 mm. A l'anvers hi ha la reproducció de l'edifici de l'Ajuntament de la localitat presidit per l'escut de Catalunya i emmarcat per una sanefa. Al revers, el valor de canvi està enquadrat per una orla. Color: verd fosc; emès el 1937; tiratge de 1.500 exemplars; Va ser imprès pel Centre Administratiu Municipal de Barcelona l'any 1937. Núm. del catàleg Turró: 2.393; considerat molt rar. | 08179-206 | Rellinars | 41.6375000,1.9109500 | 409297 | 4610102 | 1937 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58875-foto-08179-206-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | |||||||||
| 58925 | Fons de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic i cartogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Rellinars està format per cinc col·leccions diferents: Col·lecció cartoteca: Amb les referències RM.125121 i RM.125122 es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats pel topògraf José Brugués l'any 1921. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. Amb la referència RM 251/R es conserva un mapa excursionista amb revers de l'any 1984 procedent de la Unió Excursionista de Catalunya - Gràcia amb la planificació manuscrita de la XXXVIII marxa nocturna d'orientació del municipi de Rellinars a escala 1:12.500. Del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona s'han comptabilitzat 24 mapes de Rellinars i municipis veïns delineats en paper polièster, sense toponímia, a escala 1:5.000, i de 50 x 70 cm (RM.97673; RM. 97674; RM.97675; RM.97676; RM.97679; RM. 97680; RM.97801; RM.97802; RM.97803; RM.97804; RM.97877; RM.97878; RM.97879; RM.97880; RM.99017; RM.99018; RM.99039; RM.99040; RM.99041; RM.116656 (còpia ozàlida en blanc i negre amb toponímia de 60x85 cm a escala 1:10.000) ; RM.116673 còpia ozàlida en blanc i negre amb toponímia de 60x85 cm a escala 1:10.000); RM.97677; RM.97678; RM.97805. Finalment, de l'ICC es conserven digitalitzats els fulls digitals generats a partir de la base topogràfica 1:5.000. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 4 x 4 de la malla de distribució del Mapa topográfico nacional de España 1:50 000. Cada full inclou 2 finestres (Mapa índex de la sèrie; Mapa guia). - Projecció Universal Transversa Mercator (UTM), fus 31, sobre el·lipsoide internacional i datum europeu. Equidistància de les corbes de nivell: 5 m. Referències: 282-113; 282-114; 282-115; 283-113; 284-113; 284-114; 283-114; 283-115; 284-115; 282-113; 282-114; 283-114; 283-115; 284-114; 284-115 i 284-113. De la col·lecció d'ortofotomapes realitzats per la Diputació Provincial de Barcelona a partir de fotografia aèria obtinguda el juliol de 1967 a escala 1:5.000 per Trabajos Fotogràficos Aereos, S.A. de Madrid: RM.115001; RM. 115002; RM.115003; RM.115005; RM.115006; RM.115007; RM.115009; RM.115010; RM.115011. Procedent dels SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles), vol efectuat el 2 d'octubre de 1975 per Carlos Rodríguez Escalona, hi ha una fotografia aèria obliqua en blanc i negre, amb la referència RFSACE.13521 (negatiu 13x13cm). De l'ICC hi ha un conjunt d'ortofotomapes a escala 1:5.000 en blanc i negre corresponents a la divisió 12x8 de la malla de distribució del Mapa topográfico nacional de España 1:50.000, de mides 80x60 cm. Referències: 392-4-1; 392-4-2; 392-5-1; 392-5-2; Finalment, procedent del fons familiar Cuyàs, hi ha dues fotografies en blanc i negre realitzades l'any 1957 del ball de Cascabell (RM.11406 i RM.11407). | 08179-207 | Rellinars | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.6376500,1.9110300 | 409304 | 4610119 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58925-foto-08179-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58925-foto-08179-207-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 58931 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-2 | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-rellinars | XIX-XX | El Servei d'Arxiu Municipal de Rellinars és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Rellinars. L´Arxiu Municipal de Rellinars forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. | 08179-213 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | L'arxiu municipal de Rellinars conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Rellinars: 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Rellinars. 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Rellinars (1876-2010), 3.10 m. 3. Fons privats: Germandat sindical de llauradors de Rellinars (1940-50), 0,2 m; Delegació Local de FET y de las JONS (1945-2012), 0,1 m.; Col·lecció Rellinars (escriptures particulars, 1878 - 1928), 0,1m. | 41.6375300,1.9109300 | 409295 | 4610106 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58931-foto-08179-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58931-foto-08179-213-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | Els serveis que ofereix són: consulta de fons; reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions; suport a la investigació.Horaris de consulta: dimecres de 9 a 11 h. Dijous i divendres de 9 a 13 h.Consultes i informació 938 345 000 i e-mail: rellinars@diba.cat | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||
| 58935 | Fons referent a Rellinars de l'Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-rellinars-de-larxiu-historic-de-terrassa-arxiu-comarcal-del-valles | XVI-XX | A l'Arxiu Històric de Terrasa hi ha documentacióp relacionada amb Rellinars, segons els seus tècnics hi ha un mapa de Rellinars 1990 amb la següent referència: CAT.AMAT.P3.D2 Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars. També hi hauria d'haver un treball inèdit i mecanografiat de Josep Cardona, sota el títol 'Recull de documents de Rellinars i altres poblacions properes'. Caldria afegir la informació procedent del fons notarial, fons judicials, fons de l'administració reial i senyorial, fons religiosos i fons d'institucions entre d'altres: - Fons de protocols del Districte Notarial de Terrassa (05/01). Entre la documentació notarial hi ha escriptures no descrites que fan referència al municipi de Rellinars, la majoria es troben als llibres fets per autoritat règia entre els anys 1335-1651. Entre la documentació notarial hem pogut localitzar aquests capítols matrimonials on algun dels contraents és de Rellinars: • Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Terrassa (07/01) : Llibres de la Comptadoria d'Hipoteques que tenen informació sobre propietats situades al terme de Rellinars. • Ajuntament de Terrassa (01/01). • Batllia de Terrassa (04/01). • Registre de la Propietat de Terrassa (07/02). • Família Pi de la Serra (12/29). • Salvador Alavedra i Invers (13/62). • Hemeroteca Arxiu: ACVOC/AHT, Hemeroteca, Treballs, J. CARDONA, Recull de documents de Rellinars i altres poblacions properes. 1997, núm. 82. • Col·leccions Arxiu ( 14/03 i 14/02): ACVOC/AHT, Col·leccions, Manuscrits literaris, Memorias de la antigua ciudad de Egara, 35/25. - Empenyorament judicial dels béns de Joan Alavedra, de Rellinars. 1553 ACVOC/AHT, Documents solts, (1/2). - Documents de Josep Amat, senyor de Vacarisses, Rellinars i Castellbell, 1644-1657. ACVOC/AHT, Documents solts, (3/8). | 08179-217 | Raval de Montserrat 14, 08221 Terrassa (Barcelona) | L'any 1982 l'Arxiu Històric de Terrassa passa a nomenar-se Arxiu Comarcal del vallès Occidental. Aquest arxiu té un total de 177 fons documentals i 6 de col·leccions amb un abast cronol·lògic que s'inicia amb un fragment de Codex de mitjan segle IX i arriba fins el present. | 41.6375200,1.9109400 | 409296 | 4610105 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Josep Lluís Lorca ens ha facilitat la informació d'aquesta fitxa i ha fet un recull de la documentació que ha pogut localitzar gràcies als instruments de descripció dels quals disposen en aquests moments. Tanmateix, pot haver més documentació que no està prou descrita que faci referència a Rellinars com passa amb la documentació judicial.La densitat del document impossibilita que es pugui afegir completa a la fitxa i, per aquest motiu, s'ha optat per adjuntar-la a la memòria, vista la seva valua.Volem insistir en el treball fet per Josep Lluís Lorca i agraïr-li el seu esforç. | 94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 | ||||||||||
| 58972 | Fons dipositats a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dipositats-a-larxiu-episcopal-de-vic | <p>http://www.abev.net/</p> | XIV-XXI | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic conté molt poca informació de les parròquies de Rellinars, tot i que inclou informació de les visites pastorals. Del fons 1.1 Mensa Episcopal, (signatura AEV 400/3) es conserven els comptes de culte de l'arxiprestat de Manresa de vàries èpoques, en paper; lligall o foli. Alguns estan escrits en paper timbrat però la gran majoria porten el segell de la parròquia de Sant Pere (1860 al 1912.) També conté manuscrits dels memorials, còpies de butlles i nomenaments papals, correspondència, al·legacions jurídiques, entorn al Plet per la provisió de la rectoria de Sant Pere de Vacarisses i de Sant Pere de Rellinars (signatura AEV 1019/1 (antic 1019). Amb la signatura (AEV 919/15 (antic 919) hi ha la correspondència relativa a Sant Vicenç de Fals entre 1785 i 1790 que conté cartes relatives a la legalitat de la compareixença del rector de Fals com a testimoni i denunciant pel furt que ha patit la rectoral. Així mateix, hi ha dues cartes d'un cas similar ocorregut a la rectoria de Rellinars. Del Fons 2.33 Arxiu Parroquial de Castellbell, sèrie 2.33.70, signatura AP T/2 hi ha testaments solts que abasten Castellbell, Sant Pere de Vallhonesta, Castellgalí i Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars d'entre el 1556 - 1838 aproximadament. Del catàleg de Visites Pastorals consten les efectuades a Sant Pere entre: 1331/12/08. 6 idus desembre (signatura topogràfica AEV 1200/2 (antic 1200 B), f. 45v); 1592/06/12 (signatura topogràfica AEV 1209/3 (antic 1209 C), f. 41); 1698/09/30 (signatura topogràfica AEV 1220/7, f. 8); 1771 (signatura topogràfica AEV 1233, f. 307v); 1856/06/17 (signatura topogràfica AEV 1242/4 (antic 1242 D), f. 74v)</p> | 08179-254 | Rellinars | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional.</p> | 41.6399400,1.9116100 | 409355 | 4610373 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:52 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 244,64 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/