Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93917 | Col·lecció de nàutica del Museu d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-nautica-del-museu-darenys-de-mar | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p> </p> | XVIII-XX | <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Mineralogia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la de nàutica.</p> <p>La col·lecció de nàutica procedeix principalment de l’antic Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i està formada per eines de mestre d’aixa, instrumental per a la navegació, caixes de mariner, maquetes de vaixells. Els objectes fan referència al passat mariner d’Arenys de Mar caracteritzat per la importància del comerç amb Amèrica a finals del XVIII i segle XIX, la construcció de vaixells des del segle XVI i l’existència d’una de les principals Escoles de Nàutica d’Espanya del segle XIX. </p> <p><span><span><span>Cronològicament se situa des de finals del segle XVIII i fins el primer quart del segle XX.</span></span></span></p> | 08006-343 | Carrer de l'Església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> <p>El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat. Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p> | 41.5817520,2.5482555 | 462344 | 4603439 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-011463-foto-joan-torrento.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2335a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-3675.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 93918 | Col·lecció d'exvots del Montcalvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dexvots-del-montcalvari | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable : </span></span></span></span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar'>PUBLICACIÓ D'EXPOSICIONS: Arenys de Mar. Una llarga relació amb la mar. | Museu d'Arenys de Mar</a></p> <p>SOLÉ, Tiona (2006).<em>Mont Calvari. Història i llegendes</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p> </p> <p> </p> | XVIII-XX | <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la d'exvots.</p> <p><span><span><span>Aquesta col·lecció està formada pels exvots que es trobaven a l’ermita del Montcalvari, situada en una penya davant el mar. A l’ermita de devoció marinera es trobaven diversos exvots que van ingressar a les col·leccions de l’antic Museu Municipal Fidel Fita. Es tracta de dos tipus d’exvots: maquetes de vaixells i pintures a l’oli sobre fusta on es descriuen els fets pels quals es va demanar l’ajut del Crist del Montcalvari.</span></span></span></p> <p>L'ermita del Montcalvari d'Arenys de Mar està amagada dins l'edifici del mateix nom que es troba davant el port esportiu. Aquesta ermita és una de les més antigues d'Arenys de Mar. Segons la llegenda va ser erigida per Hipòlit Doy l'any 1585 per expiat el seu pecat per haver assassinat la seva dona. A l'ermita es va instal·lar la figura del Crist del Montcalvari venerat especialment pels navegants, actualment ubicada a l'església de santa Maria. El Museu conserva la col·lecció d'exvots que es van trobar en l'ermita.</p> | 08006-344 | Carrer de l'Església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> | 41.5817269,2.5482112 | 462340 | 4603436 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-24471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2476-restaurat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2479foto-toni-pou.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-arenys5ev2475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2327.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'ermita de Mont Calvari va ser fundada en una data desconeguda del segle XVI. Segons la tradició, va ser fundada per Hipòlit Doy, el qual, després d'haver matat la seva esposa en un atac de gelosia, va viatjar penedit a Roma i el papa li va fer construir la capella i la via donar el Sant Crist que la presidia. Durant molts anys va ser un lloc emblemàtic pels pescadors arenyencs, i solia ser l'últim lloc de terra que trepitjaven abans de fer-se a mar i el primer un cop tornaven. S'hi accedia mitjançant un pont que travessava la via del tren. Al costat de la capella hi havia adossada la casa del ermità. L'any 1892 va ser adquirida per l'arenyenc Narcís Serra, que hi va construir un balneari. L'any 1906 va ser traspassat a Enric Nel·lo, que el va transformar en un hotel de 50 habitacions, i deu anys després va passar a mans de Joan Artigas Alart i, posteriorment, a altres propietaris. L'any 1948 es va remodelar per convertir-se en habitatges i adquirir el seu aspecte actual, amb l'ermita integrada i gairebé engolida dins el complex arquitectònic. | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||
| 93919 | Col·lecció d'història i etnogràfica del Museu d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dhistoria-i-etnografica-del-museu-darenys-de-mar | <p><span><span><span>AA.VV (2018). Posem fil a l’agulla. La indústria del gènere de punt a Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Ana; LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel (2010). Cèsar Cabanes Badosa. Retorn a casa. Museu d'Arenys de Mar; consultable a: </span></span></span><span><span><span>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-c%C3%A8sar-cabanes-badosa-retorn-casa</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable a: https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar</span></span></span></span></p> <p> </p> | XVI-XXI | <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.<span><span><span>.</span></span></span></p> | 08006-345 | Carrer de l'Església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> | 41.5817600,2.5482488 | 462343 | 4603440 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2656foto-toni-pou.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-11567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-dscn6775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-el-miracle-de-laigua.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 93920 | Col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darenys-de-mar | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span>RIBES, Neus et alii (2013). Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats. Col·lecció del Museu d'Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de mar, consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del</a></span></span></span></p> | VI aC- III dC | <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys sota la denominació Fons Josep Maria Pons i Guri, com la col·lecció arqueològica.</p> <p><span><span><span>Les peces d'aquesta col·lecció procedeixen principalment de dos jaciments: El poblat ibèric del Puig de Castellar (darreries del segle V aC. - segle I aC.) situat a la Torre dels Encantats, que va ser excavat per Josep Maria Pons i Guri, entre 1949 i 1950; i entre 1956 i 1957, amb peces de ceràmica, farga i forneria. El segon jaciment és la vil·la romana de Valldemaria, datat entre mitjan segle I aC i segle I dC, excavat principalment entre 1987-1988.</span></span></span></p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p> | 08006-346 | Carrer de l'Església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> | 41.5817259,2.5482166 | 462341 | 4603436 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3710foto-david.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9407.jpg | Física | Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 93921 | Col·lecció de puntes de coixí del Museu d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-puntes-de-coixi-del-museu-darenys-de-mar | <p><span><span><span>AA.VV (2010). Estudi del fons industrial tèxtil de Catalunya. Mostraris de teixits del CDMT de Terrassa i mostraris de punta del Museu d’Arenys de Mar. Centre de Documentació Tèxtil de Terrassa i Museu d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya</a>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV (2016). Vestits per a l'ocasió. La indumentària en els ritus de pas. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV (2020). Un mar de tul. El ret fi, una punta d'Arenys. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys</a>. </span></span></span></p> <p><span><span>GILBERT F, Quim (1983) <em>El President visità Arenys</em>. La Veu del Maresme, 18 de març de 1983, pp. 9 i 10. Mataró.</span></span></p> <p><span><span>GILBERT </span></span><span><span>F, Quim. (1983b) <em>El Museu de Puntes s’inaugurarà el 13 de març</em>. La Veu del Maresme, 11 de febrer de 1983, pp. 21. Mataró.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel, coord. (2007). Els Castells, uns randers modernistes. Museu d’Arenys de mar, consultable a:</span></span></span><span><span><span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes</a>.</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span>PONS i GURI, Josep Maria (1985). <em>Museu Marès de la Punta</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar i Museu Marés de la Punta.</span></span></p> | XVII-XX | <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. </p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVII i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu podreu contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, xals. <span><span><span>El fons el constitueixen també utensilis: coixins, estris per fer puntes... disseny i patrons. Integrada per diverses col·leccions, la inicial de Frederic Marès i Deulevol, la de Carmen Tórtola Valencia, Carmen Delgado, Francesca Bonnemaison... Destaca els fons de dissenys, patrons, llibres de mostraris i peces de la Casa Castells empresa de puntes artesanes d’Arenys de Mar (1862-1962).</span></span></span></p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes (actualment Bèlgica). França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> | 08006-347 | Carrer de l'església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> | 41.5817450,2.5482421 | 462342 | 4603438 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-972foto-enric-pera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-357baixa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-1500-sn.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-2552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-11617.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 93924 | Rellotge de sol de Can Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jaume | XIX | La pintura s’està esquarterant i el lema és il·legible. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a mà dreta de la façana orientada a migdia de Can Jaume. És del tipus vertical declinant. Presenta un pla vertical i està realitzat damunt de l’antic arrebossat de morter de calç. S’hi representa un sol antropomorf de grans dimensions, amb una cara del tot naïf, somrient, de color groc. La boca, ulls, nas i celles estan resseguides en negre. Però sembla que el color de dessota és l’original, més rogenc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon és de vareta, de ferro, està collat damunt mateix del cap. Els raigs o cercle solar està molt esborrat. Marca les hores i les mitges hores lleugerament esgrafiades en el morter de calç i resseguides amb pintura negre gairebé també desapareguda. A mà esquerra s’identifiquen les xifres romanes “IX” que fan pensar que hi tenia dibuixades les hores. Al dessota de la barbeta, resseguint la circumferència del cercle solar, hi ha un lema, gairebé esborrat. “EL SOL (...) D’A (...)”</span></span></span></span></span></p> | 08006-349 | Carrer de la Victòria, núm. 13 – Carrer de Sant Jaume | 41.5772800,2.5344600 | 461191 | 4602948 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93924-2-p1570898.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 93926 | Rellotge de sol de Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-xaco | XX-XXI | Refet fa un any pel mateix paleta que va fer les obres i pintà de nou la façana. El ferrer va fer un gnòmon i les hores, en xifres romanes que el paleta disposà equidistantment, sense fer els càlculs. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana orientada a migdia de Can Xacó, a mà dreta del balcó central. És del tipus vertical declinant. És de forma oval i està realitzat a partir d’un suport de morter de calç damunt de l’arrebossat de la façana, pintat de color blanc. No conserva cap decoració. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té un gnòmon de vareta de ferro i les hores, representades per xifres romanes distribuïdes com en un rellotge convencional, també de ferro. </span></span></span></span></span></p> | 08006-350 | Carrer de Ponent, núm. 43 | <p><span><span><span><span><span>L’any 2005 es fotografià però només conservava el suport de morter de calç de la paret. L’any passat</span></span><span><span>, es va pintar la façana i arreglar el rellotge, tot i que les hores no estan ben distribuïdes.</span></span></span></span></span></p> | 41.5815400,2.5363300 | 461349 | 4603421 | 1927 i 2022 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93926-2-dsc0806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93926-3-dsc1933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93926-4-p1570790.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2260. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||
| 93932 | Rellotge de sol de matí de la Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-la-casa-de-la-vila | <p>GRANERO, Marina (2022). <em>Conservació i restauració de les pintures murals de la façana de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Informe d'Intervenció</em>. Inèdit.</p> | XVIII | No conserva el gnòmon.L’Ajuntament d’Arenys de Mar, amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) de la Generalitat, va dur a terme els treballs de recuperació l'any 2022. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana orientada a migdia de la Casa de la Vila, entre la primera i segona planta. És del tipus vertical declinant. Les seves mides són aproximadament de l’ordre del 1’30 m d’alçada. Sembla que la decoració original del rellotge anava més enllà dels límits actuals i que hi ha vàries etapes decoratives. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’observa un pla vertical policromat emmarcat. A l’interior del requadre, les línies horàries i un astre solar antropomorf. Les línies horàries visibles, de color negre, marquen senceres des de les 7 del matí fins a les 3 de la tarda (des de la part inferior del sol fins el marc interior). Mentre que les mitges hores són curtes i visibles entre les hores. Les hores que es veuen actualment de color negre, semblen més modernes, pintades damunt d’unes de més antigues, molt més precises.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’astre és d’un color daurat envellit amb alguna tonalitat rogenca, sense delimitació de cap cercle solar a l’exterior. S’identifiquen els ulls ametllats, les celles que baixen cap el nas (totalment esborrat) i molt lleugerament la boca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior hi ha l’emmarcament pròpiament dit del rellotge. A la part superior, s’identifica el que sembla una corona amb l’any “1763” al seu interior. A ambdós costats, s’hi ha pintat una decoració de fulles d’acant, també daurades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als costats laterals i inferior de l’emmarcament del quadrant s’hi disposen les hores, en xifres àrabs. Les 7 a mà esquerra fins arribar a les 12 del migdia, hora de l’Àngelus, prosseguint fins a les 3 de la tarda. A la part inferior d’aquest hi ha una franja decorativa pintada de color blau i al seu interior una sanefa de fulles daurades d’acant. A ambdós costats de l’extrem superior del quadrant s’hi observa un test perfilat amb un peu, semblant a una copa i decoració vegetal sobresortint del seu interior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per damunt del quadrant descrit, sobresurten les restes d’una circumferència rogenca i entre les onze i les dotze del migdia sembla a primera vista que hi hauria les restes de la campana que senyala l’hora de l’Àngelus. I potser també la xifra “6” més identificable a mà dreta però sense determinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’observen algunes línies esgrafiades molt fines fets per un quadranter. No té gnòmon i en la restauració no s’hi ha contemplat tornar-ne a posar.</span></span></span></span></span></p> | 08006-353 | Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 1 | <p>Durant l’any 2021 s’iniciaren les tasques de manteniment de les façanes de l’Ajuntament d’Arenys de Mar posant al descobert dos rellotges de sol visibles des de la Plaça de la Vila i del carrer Ample; un de matí i un de tarda, realitzats ambdós per quadranters del segle XVIII. Amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) s’iniciaren els treballs de recuperació i conservació.</p> <p>El rellotge de la façana del carrer Ample, correspon a un rellotge realitzat l’any 1763 on la restauradora determinà tres etapes decoratives superposades entre els segles XVIII i XIX. La pintura visible actualment correspon a la primera etapa, ja que les pintures són d’una excel·lent qualitat.</p> <p>El rellotge de la façana de la Plaça de la Vila, de gran bellesa, conté a la seva part inferior, un text que reprodueix l’article 373 de la Constitució de Cadis de 1812 <em>“TODO ESPAÑOL TIENE / DERECHO DE REPRESEN/ TAR A LAS CORTES O / AL REY PARA RECLA-/MAR LA OBSERVANCIA / DE LA CONSTITUCION. Const. Esp. TX unico Art 373”</em>. La Comissió del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic del municipi acordà tapar la inscripció, per tal de protegir-la.</p> <p>Durant els treballs de conservació, la restauradora localitza tres elements murals, realitzats entre els segles XVIII i XIX, datables de quan l’edifici era un hostal i posteriorment, a partir de 1772 quan ja esdevé Casa de la Vila. A la part superior del quadrant hi ha el rellotge realitzat al segle XVIII, amb tota probabilitat en el mateix moment que el rellotge que hi ha a la façana de llevant-migdia. En segon lloc, hi ha un cortinatge que segons la restauradora podria haver emmarcat una placa, però que potser correspon a una decoració afegida posteriorment al rellotge, per dignificar-lo com un lema. Finalment, a la part inferior, s’hi localitzà el text que reprodueix l’article 373 de la Constitució espanyola de 1812 que segurament fou pintat durant el Trienni Liberal (1820-1823).</p> | 41.5794500,2.5516500 | 462625 | 4603182 | 1763 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93932-2-p1530761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93932-3-p1530761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93932-4-dsc8178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93932-5-p1530762.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||
| 93933 | Rellotge de sol de tarda de la Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-la-casa-de-la-vila | <p>GRANERO, Marina (2022). <em>Conservació i restauració de les pintures murals de la façana de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Informe d'Intervenció</em>. Inèdit.</p> | XVIII | L’Ajuntament d’Arenys de Mar, amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) de la Generalitat, va dur a terme els treballs de recuperació l'any 2022. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana orientada a sud-oest de la Casa de la Vila, entre els finestrals de la primera i segona planta. És del tipus vertical declinant. Les seves mides són aproximadament de l’ordre dels tres metres d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’observa un pla vertical policromat, emmarcat, de gran bellesa, amb motllures pintades a la part superior, coincidint amb l’època de màxim esplendor, però alhora en una època on els rellotges mecànics ja començaven a assolir un alt grau de perfecció. Sembla que hi ha almenys dos rellotges superposats realitzats damunt d’un suport de calç. El darrer d’ells quedaria parcialment cobert per una capa de morter de calç que se supliria per un ramell daurat i el cortinatge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rellotge visible actualment, està inserit en una sanefa en forma d’arpa de tonalitats blavoses. Al seu interior, s’hi ha esgrafiat un rectangle de color vermell. A la part superior, un astre solar antropomorf. S’hi poden identificar els ulls ametllats amb pestanyes i la nineta de color blau mirant cap el cel. Celles i plec superior, nas i llavis amb plec inferior de la barbeta, de color vermell. Les galtes semblen tenir color rogenc. A la part superior s’hi observa un cercle solar amb raigs de color groc i vermell, que podria pertànyer a un rellotge més antic. Del sol neixen nou línies solars, també lleugerament esgrafiades, que senyalen, de les 10 del matí fins les 6 de la tarda. Les úniques xifres que s’hi poden veure són del tipus àrab: les 10 i les 11 que semblen fetes a posteriori. Però les onze estan mal col·locades. Les 12 del migdia corresponen a l’hora de l’Àngelus, paral·lela al centre superior del dosser. El color d’aquest i de les línies horàries sembla coincidir. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El requadre situat a l’interior del cortinatge sembla tenir un fons blavós però no s’identifica res més. Fa pensar a la ubicació d’un possible lema. Els branquillons daurats recorden les branques d’olivera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És, sobretot, a la part superior del rellotge, per sobre del sol on s’observen restes d’altres dibuixos i policromies diferents que indiquen clarament la presència d’un rellotge més antic, decorat i policromat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part inferior, actualment protegida, s’hi va pintar un requadre de color gris amb línies de color negre i l’article de la Constitució de Cadis esmentat anteriorment, escrit en majúscules.</span></span></span></span></span></p> | 08006-354 | Riera del Bisbe Pol, núm. 1 | <p><span><span><span><span><span>Durant l’any 2021 s’iniciaren les tasques de manteniment de les façanes de l’Ajuntament d’Arenys de Mar posant al descobert dos rellotges de sol visibles des de la Plaça de la Vila i del carrer Ample; un de matí i un de tarda, realitzats ambdós per quadranters del segle XVIII. Amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) s’iniciaren els treballs de recuperació i conservació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rellotge de la façana del carrer Ample, correspon a un rellotge realitzat l’any 1763 on la restauradora determinà tres etapes decoratives superposades entre els segles XVIII i XIX. La pintura visible actualment correspon a la primera etapa, ja que les pintures són d’una excel·lent qualitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rellotge de la façana de la Plaça de la Vila, de gran bellesa, conté a la seva part inferior, un text que reprodueix l’article 373 de la Constitució de Cadis de 1812 <em>“TODO ESPAÑOL TIENE / DERECHO DE REPRESEN/ TAR A LAS CORTES O / AL REY PARA RECLA-/MAR LA OBSERVANCIA / DE LA CONSTITUCION. Const. Esp. TX unico Art 373”</em>. La Comissió del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic del municipi acordà tapar la inscripció, per tal de protegir-la. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant els treballs de conservació, la restauradora localitza tres elements murals, realitzats entre els segles XVIII i XIX, datables de quan l’edifici era un hostal i posteriorment, a partir de 1772 quan ja esdevé Casa de la Vila. A la part superior del quadrant hi ha el rellotge realitzat al segle XVIII, amb tota probabilitat en el mateix moment que el rellotge que hi ha a la façana de llevant-migdia. En segon lloc hi ha un cortinatge que segons la restauradora podria haver emmarcat una placa, però que potser correspon a una decoració afegida posteriorment al rellotge, per dignificar-lo com un lema. Finalment, a la part inferior, s’hi localitzà el text que reprodueix l’article 373 de la Constitució espanyola de 1812 que segurament fou pintat durant el Trienni Liberal (1820-1823). </span></span></span></span></span></p> | 41.5794600,2.5516100 | 462622 | 4603183 | 1763 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93933-2-p1570358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93933-3-p1530751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93933-4-p1530752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93933-5-img202301021203435-foto-ajuntament-arenys-de-mar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93933-6-14465f0072fotografia-ajuntament-darenys-de-ma.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||
| 93936 | Rellotge de sol de Can Forada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-forada | XIX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat al sud-est, situat dessota el ràfec, entre dues finestres de la planta pis de la façana principal de la casa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un rellotge oval, pintat de color groguenc per damunt d’un rellotge més antic. Presenta una forma oval emmarcada per una sanefa lineal de tancament de color negre. Les xifres són àrabs i senyalen des de les 6 del matí fins a les 5 de la tarda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon, de vareta és l’original, de ferro. A mà dreta del rellotge, hi ha un altra ovoide pintada amb l’any de reforma o de construcció de l’edifici: 1841.</span></span></span></span></span></p> | 08006-356 | Carrer d’en Florí, núm. 2 - Rial del Bareu s/n | 41.5859800,2.5510300 | 462577 | 4603907 | 1841 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93936-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93936-03fotografia-da-andres-2015-societat-catalana-de-gnomomica.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2387. En les fotografies realitzes per F. Padrós, l'any 2005, el fons era de color sorrenc i ja es veu repintat de color groc – ocre. A la revisió del mes de maig de l’any 2015 feta per A. Andrés, l’interior de l’ovoide era de color verd. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 93960 | La Raureta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-raureta | XIX | El març del 2023, s'han inaugurat les reformes pels nous usos assignats a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). | <p>Palauet neoclàssic ubicat a la part septentrional del municipi d'Arenys de Mar. De planta quadrangular, amb façanes als quatre vents i composta per cossos de diverses alçades. El cos principal té la coberta a quatre vessants, però amb una entrada de llums sobreaixecada i el carener perpendicular a la façana principal. A les quatre cantonades té torres o miradors amb un pis més d'alçada i coberta pròpia: als quatre vessants les torres NE i SO, de terrat pla a la torre NO i de cúpula en el mirador del SE.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, a excepció de les torres abans referides que augmenten en un els pisos aixecats. Destaca l'entrada, amb una escalinata doble que dona accés al nivell d'ús de la planta baixa. El desnivell del terreny fa que per la façana posterior sigui a peu pla. També destaca el porxo de la façana principal, la coberta del qual actua de terrassa de la primera planta, amb balustrada. A l'accés de la part posterior trobem un altre porxo de les mateixes característiques però sostingut amb columnes helicoïdals.</p> <p>La façana, pel que fa a la composició, s'organitza simètricament a partir de set eixos de verticalitat, definits per les obertures. L'eix central correspon a la porta d'entrada i la terrassa de la primera planta. Dos eixos més a cada costat corresponen a les finestres de la planta baixa i primer pis. I els eixos dels extrems corresponen als cossos de les torres. Les obertures de la planta baixa són de llinda recta, mentre que les del primer pis són d'arc escarser, totes tenen trencaaigües. Les finestres situades a les torres tenen una balconera en planta baixa, amb barana de balustrada. Totes les persianes són de llibret.</p> <p>Destaca la torre del mirador, situada a la cantonada SE, on a la segona planta s'obren dos balcons amb balustrades i un petit porxo de coberta d'obra triangular o de tres aigües. La coberta d'aquest mirador és de rajols, però es troba protegida amb una lona fins que s'acabi la restauració.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, coronat per un ràfec sostingut amb mènsules decorades amb formes zoomorfes i antropomorfes.</p> <p>A la façana posterior hi ha un plafó ceràmic dedicat a Santa Llúcia, emmarcat amb una petita capelleta amb cornisa volada i pilars laterals. Hi trobem un altre plafó ceràmic en el sostre del porxo posterior, amb elements historiats de l'edat mitja.</p> | 08006-370 | Carrer de la Vall de Maig, s/n | <p>En els darrers anys hi vivien quatre famílies o unitats familiars de la mateixa família, però un cop es va vendre la finca, afectada per un pla especial, quedà abandonada i indefensa davant d'accions que l'anaven malmetent. Amb l'adquisició de la finca per part de l'Ajuntament i l'acord amb la Generalitat per ubicar-hi un centre dedicat a la protecció de la infància i adolescència de la Generalitat, impulsà les reformes que avui dia no només han permès salvaguardar un element patrimonial important, sinó donar-hi un importantíssim ús social.</p> | 41.5842609,2.5407869 | 461723 | 4603721 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-01p1580147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-02p1580148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-03p1580155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-04p1580163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-05p1580160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-06p1580153.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'interior també ha estat reformat i estructurat a partir dels nous usos de l'edifici però s'ha conservat la fusteria, baranes, el sostre, que sembla de fusta però que és de guix i alguns paviments originals. L'accés als miradors, des de la primera planta, han estat tancats per motius de seguretat. Però l'espai de la lluerna funciona com a distribuïdor i permet una molt bona entrada de llum que es reparteix equitativament a la resta d'espais. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||
| 93961 | Can Pica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pica | XVII | Tot i que el portal original es troba tapiat. | <p>Can Pica és una masia de la qual existeix documentació des de finals del segle XV, però amb l'aspecte constructiu del segle XVII, segons indiquen algunes dates a la façana. Està situada a la part nord del terme municipal, a tocar amb el d'Arenys de Munt, al qual pertanyia antigament. Actualment es troba a tocar d'un vial de sortida de la C32 i accés nord a la vila.</p> <p>L'estructura original era una masia de planta quadrangular de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de migdia. En el seu moment, aquesta era la façana principal; però reformes modernes hi van afegir un cos adossat a la façana de llevant i hi van fer l'accés principal. En aquell moment es deuria tapar el portal de migdia, amagant les dovelles, si és que en tenia.</p> <p>De la construcció del segle XVII es conserven dues finestres de la planta pis. Es caracteritzen per tenir la llinda recta de pedra treballada, amb motllura (granit); així com els ampits i els brancals. Damunt de cada llinda hi ha la inscripció de 1679 en una i 1682 en l'altra.</p> <p>Un cos, de planta rectangular i construcció moderna, s'adossa a la façana de llevant. També és de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant. En aquest cos, s'hi ha obert l'accés actual a la casa.</p> | 08006-371 | Rial de Cortsaví, núm. 18 | <p>A l'arxiu parroquial d'Arenys de Munt existeix documentació de l'any 1492 que cita can Pica. Des de llavors, com a mínim, ha estat propietat de la mateixa branca familiar. S'havia conservat molta documentació però es va cremar en un infortunat incident.</p> | 41.5894628,2.5413072 | 461769 | 4604298 | 08006 | Arenys de Mar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-01p1580168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-02p1580172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-03p1580170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-04p1580169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-05p1580185.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part posterior hi trobem la bassa antiga de la finca, de planta quadrangular. Davant la façana n'hi ha una altra de planta circular molt més moderna.També conserva una construcció destinada en origen a la cort de porcs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||
| 93962 | Barraca de Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-xaco | XIX-XX | S'hi ha afegit un cos adosat a la façana SE. | <p>Barraca de vinya del tipus de tartana, per la característica coberta en forma de vela de tartana, feta de maó pla. És de planta rectangular i servia per guardar-hi les eines de treball de la vinya, com aixopluc pels pagesos i sovint, tenien un dipòsit de recollida de l'aigua pluvial per fer-hi la barreja o 'brou bordelès' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.</p> | 08006-372 | Rial de Valldegata, s/n | 41.5812334,2.5374810 | 461445 | 4603386 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93962-02dsc0801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93962-03dsc0803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||
| 93970 | Fons documental de l'Arxiu històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-fidel-fita | <p>PONS i GURI, Josep M. (1982). <em>Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar</em>; dins: <em>Guies dels Arxius Històrics de Catalunya, 1</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pp. 7-34.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1984). <em>Inventari dels pergamins de l’Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. i PALOU i MIQUEL, Hug (1992). <em>Catàleg de l’Arxiu Històric Notarial d’Arenys de Mar</em>. Barcelona: Fundació Noguera (Arxius Notarials de Catalunya, 14).</p> | <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es troba instal·lat a l’edifici consistorial. La seu principal té l’accés pel número 10 de la Riera del Bisbe Pol, en una part de l’immoble del segle XVII que havia estat forn de puja, caserna de la Guàrdia Civil i jutjats. En aquesta zona hi ha la sala de consultes, amb sis punts de lectura. La resta de l’equipament, format per zona de treball i dipòsits, té l’accés per Bisbe Pol 8 o Plaça de la Vila número 1, immoble del segle XVII que havia fet d’hostal abans de convertir-se en ajuntament en el darrer quart del segle XVIII. La superfície total de l’equipament és de 217m2 i el conjunt dels set dipòsits documentals existents, que es reparteixen entre les dues adreces, sumen una capacitat total de 1.100 m/l de prestatgeria.</p> <p>L’AHFF neix per la necessitat d’adoptar mesures urgents per a posar remei al deplorable estat de conservació en què es trobava el fons documental antic de l’arxiu municipal, a les golfes de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, i el risc de destrucció o desaparició de documents d’arxiu que aquella situació comportava. L’avinentesa d’haver de cedir un local per a instal·lar l’Arxiu Històric de Protocols del Districte, d’acord amb el Decret de 7 de novembre de 1921 del “Reglamento de la organización y régimen del notariado”, i el recent Decret de 12 de novembre de 1931, que caracteritzava els protocols notarials de més de cent anys com a històrics, amb la qual cosa la seva gestió havia de recaure en facultatius d’arxius, configurarien els fons inicials amb els quals l’AHFF iniciava el seu servei. Aquests fons inicials es van completar amb els llibres de la Comptadoria d’Hipoteques que es conservaven al jutjat de 1ª Instància d’Arenys de Mar. Aquests diversos fons documentals són els que configuren l’abast geogràfic de l’AHFF, afectant municipis de les comarques del Maresme (Alt Maresme), Vallès Oriental i la Selva. Els fons que d’ençà aleshores s’han anat afegint a aquests inicials es mantenen, majoritàriament, dins dels mateixos territoris.</p> <p>És el servei administratiu tècnic responsable de la definició, implantació i manteniment d’un sistema de gestió de la documentació administrativa i de la conservació i gestió dels documents d’arxiu de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, d’acord amb allò que la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents, li reconeix en l’article 32.</p> <p>En tant que arxiu municipal, l’AHFF té el deure de vetllar per la protecció del patrimoni documental en el terme municipal d’Arenys de Mar, tant pel que fa a documents de persones físiques com jurídiques, donat l’interès històric i cultural que pot arribar tenir per a la localitat.</p> <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita forma part del Sistema d’Arxius de Catalunya d’acord amb l’article 21.1.c de l’esmentada Llei 10/2001. Això confereix una sèries de responsabilitats a l’administració pública de la qual depèn, contingudes al Decret 190/2009, de 9 de desembre, dels requisits dels arxius del Sistema d'Arxius de Catalunya, del procediment d'integració i del Registre d'Arxius de Catalunya.</p> <p>Concebut inicialment per a conservar i gestionar la documentació inactiva amb valor històric i cultural, l’Arxiu Històric Fidel Fita assumeix la gestió de la documentació semi-activa a partir de 2007 i a intervenir en la gestió de la documentació activa a partir de 2011.</p> | 08006-376 | Riera del Bisbe Pol, núm. 8-10 | <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es crea, com a servei públic, per acord de l’Ajuntament d’Arenys de Mar de 5 de maig de 1934, a partir d’una proposta del regidor de Cultura i Assistència Social, Josep M. Pons i Guri. L’11 de juliol de 1935, en el context de la Festa Major d’aquell any, obre les portes.</p> <p>Un Patronat rector, el funcionament del qual venia regulat per uns Estatuts aprovats el 5 de gener de 1935, havia de garantir la independència de l’arxiu dels vaivens de la política. Paradoxalment, a partir de 1979, amb l’adaptació dels Estatuts i del Patronat a la nova situació de representativitat social i política sorgida amb els anomenats ajuntaments democràtics, es va anar deixant el Patronat sense l’assignació econòmica que garantia el funcionament de l’arxiu, les seves reunions s’anaren espaiant i el 27 de desembre de 2007 el ple de l’ajuntament acordava la seva extinció.</p> <p>Creat originàriament amb el nom d’Arxiu Històric Municipal i Notarial d’Arenys de Mar, a l’any 1957 pren el nom d’Arxiu Històric Fidel Fita en homenatge a l’insigne pare jesuïta, fill d’Arenys de Mar, director de la Real Academia de la Historia entre 1912 i 1918.</p> | 41.5794732,2.5514044 | 462604 | 4603184 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-01dsc8173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-02p1570942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-03p1570943.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'AHFF es troba integrat orgànicament a l'Àrea de Serveis Generals. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 93971 | Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-darenys | <p>L'Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar es troba en procés re organització. Manté els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits) des del segle XVI, ja que durant la Guerra civil espanyola foren custodiats per la municipalitat. L'Arxiu Diocesà disposa de còpies.També preserva altres llibres de confraries, comptes / claveria.</p> <p>Part dels documents, sobretot els relacionats mb la comunitat de preveres, es conserven a l'Arxiu històric Fidel Fita, gràcies a una intervenció de salvament del senyor Pons i Guri.</p> | 08006-377 | <p>Santa Maria d'Arenys de Mar és una parròquia segregada l'any 1555 d’Arenys de Munt, si bé tingué la condició de sufragània d’aquesta fins al 1779. Temple bastit de 1575 a 1628 i allargat per la banda de la façana principal el 1755. Té un important retaule major barroc, obrat per Pau Costa el 1706. Durant els anys 1958-1977 va pertànyer al bisbat de Barcelona.</p> | 41.5805793,2.5493672 | 462436 | 4603308 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93971-01.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els arxius parroquials de més de 100 anys es conserven en l’Arxiu diocesà. Les disposicions diocesanes del Bisbat de Girona, des de fa anys, han previst la conservació de la documentació dels arxius parroquials en l’Arxiu diocesà, seguint les orientacions de la Santa Seu i de la Conferència episcopal espanyola. Així el Decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’Arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.De la documentació dels arxius parroquials, els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI, i també els llibres de testaments, tenen un gran interès per a les recerques genealògiques. Per això fa anys foren fotografiats i actualment es poden consultar a través del web de l’Arxiu diocesà. Aquesta consulta es fa sempre a partir de les dades de més de 100 anys per assegurar-ne la seva privacitat d’acord amb les lleis vigents.També molts dels arxius parroquials dipositats a l’Arxiu diocesà contenen documentació d’altres activitats o realitats de la parròquia. Aquesta documentació ha estat inventariada i es troba a disposició de la consulta dels investigadors que volen estudiar alguna parròquia. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||
| 93972 | Fons documental de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-lateneu-arenyenc | <p>BARCELÓ, Carles; MONTMANY, Lluís i TORRUS, Joan (2006). Un viatge per la història de l'Ateneu Arenyenc. Arenys de Mar.</p> | XIX-XX | <p>El fons de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc conserva documentació de tipologia variada vinculada a l'exercici de les activitats i les funcions que li són pròpies de l'entitat: organització general (marc jurídic, organització interna, govern i recursos humans); gestió econòmica (patrimoni i comptabilitat), vida associativa, hemeroteca i biblioteca auxiliars. En total uns trenta metres lineals.</p> | 08006-378 | Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 22 | <p>L'Ateneu Arenyenc és una societat sense afany de lucre, reconeguda d'utilitat pública des de l'any 2012. A mitjans de setembre de l'any 1884, un grup d'amics, que habitualment es reunien al cafè d'en Flos, van decidir fundar un ateneu. Començaren amb vetllades literàries, artístiques i científiques. L'any 1885, celebraren el primer certamen literari.</p> <p>El 1886, la seu social es traslladà a una casa de lloguer al carrer d’Avall, i a la planta baixa s’obri la biblioteca i es començà a impartir<strong> </strong>formació per a obrers. En poc temps, el local va fer-se petit i es comprà un casal del carrer Ample [actual carrer d'Anselm Clavé], que tenia un pati que donava al passeig Xifré.</p> <p>L'Ateneu organitza moltíssimes activitats culturals, esportives, socials, d'excursionisme amb la voluntat de reafirmar els principis ateneístics de treballar per una societat plural, moderna i oberta que vol crear, acollir i difondre la cultura.</p> | 41.5795139,2.5524263 | 462690 | 4603188 | 1884-2023 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Administratiu | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 93973 | Fons referent a la figura de salvador Espriu del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-figura-de-salvador-espriu-del-centre-de-documentacio-i-estudi-salvador | XX | <p><span><span><span>Tal com s’expressa en l’estatut de constitució de l’Organisme Autònom Local Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu (d’ara endavant, OAL Centre Espriu), l’objectiu és el de confegir un fons documental el més exhaustiu possible entorn de l’obra i de la personalitat de Salvador Espriu. La intenció és, doncs, esdevenir el principal punt de referència per a tots aquells que estiguin interessats en aquest escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un centre especialitzat en la figura i l’obra de Salvador Espriu i, com a tal, té un tractament diferenciat del que pugui tenir una biblioteca generalista. Pràcticament, tot el que s’hi troba dipositat hi és perquè té alguna connexió amb l’escriptor, la seva obra, el seu entorn, el moment històric, les relacions personals, els nexes amb altres disciplines artístiques i els seus creadors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És important, i necessari, assenyalar diversos aspectes en relació a la creació i construcció de les diverses seccions que integren els fons del Centre Espriu, ja que aquest organisme neix sense cap aportació de fons significatius, llevat del que hi diposita el Sr. Josep M. Ainaud de Lasarte, uns quants llibres de Salvador Espriu (alguns primeres edicions) i dues carpetes, una amb retalls de premsa i l’altra amb impresos diversos com díptics, programes de mà, o invitacions d’activitats relacionades amb l’escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pràcticament la totalitat del fons que acull el Centre Espriu s’ha anat confegint de diverses maneres al llarg de tots aquests anys que han passat d’ençà de la seva creació. Gran part de les col<span>·</span>leccions han estat adquirides pel Centre Espriu. També s’han rebut i admès diverses donacions, entre les quals destaca la procedent de la pròpia família de Salvador Espriu. </span></span></span></p> <p>El fons principal és el bibliogràfic i e<span><span><span>stà constituït per llibres de diversa tipologia, encapçalats per les obres de Salvador Espriu en les seves diverses edicions i tipus d’edicions, antologies i reculls, com també traduccions a moltes altres llengües. </span></span></span>La resta del fons està format per antologies, estudis i crítica literària, obres biogràfiques, llibres d’entrevistes, epistolaris i memòries, actes de congressos, col·loquis o simposis, reculls d’homenatge, llibres d’artistes, d’arts escèniques, música i cançó, ensenyament, obres generals de llengua i literatura catalanes, diccionaris, etc. En total, estaríem parlant d’uns 25 o 30 metres lineals.</p> <p><span><span><span>A més del fons bibliogràfic que s’ha anat confegint, el Centre acull la biblioteca personal de la Sra. Amàlia Tineo Gil<strong>,</strong> cedida pels seus hereus amb motiu del seu traspàs. Amàlia Tineo formava part del més íntim cercle d’amics d’Espriu del temps de la universitat, juntament amb Tomeu Rosselló-Pòrcel, Mercè Muntañola i Lola Solà. Aquesta és una biblioteca de tota una vida, un conjunt de llibres important –més de 80 metres lineals— on destaquen temàtiques com la filosofia, l’ètica, la sociologia, la literatura i la història, l’art. La raó per la qual es troba al Centre Espriu és perquè inclou llibres que pertanyien a Salvador Espriu, és a dir, que formarien part de la “biblioteca personal” de l’escriptor. En algun moment determinat de la seva vida, Espriu es va quedar només amb uns quants llibres de capçalera i la resta els va traspassar a alguns amics, sobretot a l’Amàlia Tineo, que els “incorporava” a la seva pròpia biblioteca. Espriu va fer el mateix amb la seva germana Maria Lluïsa, molt conscient que ella també els conservaria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, hi ha una part d'hemeroteca. Molt important, també, perquè al llarg de la seva vida, sobretot a partir de final de la dècada dels 50 del segle passat, Espriu tenia una presència molt notòria en la premsa, a les publicacions periòdiques i altres publicacions d’àmbit privat. També hi ha publicacions estrangeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Trobem una secció d'impresos molt diversificada que inclou tot allò que no són llibres, ni publicacions periòdiques o catàlegs, per exemple. Ens referim a cartells (de diverses mides i formats), o programes de mà (fullets, díptics, desplegables, invitacions, recordatoris, publicitat).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi trobem una secció epistolar i de manuscrits, </span></span></span><span><span><span>cartes escrites per Espriu, algunes originals, altres en còpia, que han aportat els receptors de les cartes. Cal dir que Espriu no va conservar la correspondència que rebia, per tant és molt difícil poder confegir una “relació epistolar” completa amb gairebé cap dels seus corresponsals. </span></span></span><span><span><span>Pel que fa a manuscrits de les obres, Espriu tampoc els va conservar. Es disposa només d’algunes pàgines d’un quadern i poca cosa més, excepte un fitxer de lectura que es pot visionar complet al Corpus Literari Català, de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Caldria distingir una sèrie de fotografies de la part específicament relacionada amb la persona de Salvador Espriu, la seva família, la casa familiars, de la resta de fotografies que apleguem i que es corresponen a altres àmbits com la vila d’Arenys de Mar i els seus entorns, el cementiri. I, també, relacionades amb activitats que s’han fet i s’han documentat. Així com enregistraments sonors i videogràfics. </span></span></span><span><span><span>Programes televisats, alguna representació teatral, música (sobretot), La pel<span>·</span>lícula <em>Laia </em>en dues versions; o les intervencions al I Simposi Internacional Salvador Espriu (2003).</span></span></span></p> <p>També s'hi poden trobar t<span><span><span>esis doctorals i de llicenciatura, treballs finals de màster, treballs de recerca, treballs escolars. </span></span></span><span><span><span>Espriu i la seva obra han estat, i són, motiu de diversos treballs d’investigació de tot tipus, des del darrer terç del segle XX. Es conserven i estan a disposició dels investigadors tots aquells que s’han dipositat al Centre. </span></span></span><span><span><span>Actualment, les tesis i treballs finals solen estar disponibles online, la qual cosa facilitat la recerca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha obra plàstica de diversos autors: g</span></span></span><span><span><span>ravats, litografies, aquarel<span>·</span>les<span>, </span>dibuixos/il<span>·l</span>ustracions originals, retrat a l’oli, petites escultures; documentació personal i alguns objectes.</span></span></span></p> | 08006-379 | Pavelló Sert. Can Nadal, s/n | <p><span><span><span>El Centre Espriu va ser constituït per l’Ajuntament d’Arenys de Mar en sessió plenària de 25 de març de 1987, i extingit per l’acord adoptat pel Ple en data de 27 de desembre de 2007, amb efecte a data d’1 de gener de 2008. L’Ajuntament esdevé el successor universalment de l’OAL Centre Espriu en els seus béns, drets i obligacions.</span></span></span></p> | 41.5833844,2.5452893 | 462097 | 4603621 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-02p1580356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-03p1580361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-04p1580357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-05p1580362.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es tracta d’un fons estàtic i/o tancat, sinó dinàmic i que s’enriqueix constantment, bé a través de donacions o de l’adquisició d’elements o materials no localitzats fins a la data, bé a la constant incorporació de novetats editorials o d’altres tipus de materials. Salvador Espriu és un clàssic, un escriptor cabdal de les lletres catalanes de tots els temps, que segueix interessant als lectors, que se segueix traduint i que segueix sent objectiu de recerca d’alt nivell. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 93974 | Fons referent a la parròquia de Santa Maria de l'Arxiu Diocesà de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-de-santa-maria-de-larxiu-diocesa-de-girona | XVI-XX | <p><span><span><span><span>L’Arxiu diocesà de Girona, preserva més de dos-cents documents relacionats amb les dispenses matrimonials, processos de la Cúria, beneficis, expedients matrimonials, des del 1500. També custodia aquella documentació procedent de l’església de Santa Maria d’Arenys amb més de cent anys d’antiguitat, com són, els Llibres de baptisme, de matrimoni, d'òbits i els registres d’albats des de la segona meitat del 1500. Una part d’aquesta documentació està digitalitzada i es pot consultar via on-line a la pàgina web de l’Arxiu diocesà de Girona. La resta està inventariada amb un petit regest que permet sol·licitar-la en cas de treball d’investigació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3625</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Agustí Clausell i Puig i Ignàsia Rossell i Puig, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1790)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3655</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguinitat entre Benet Gotall i Colombí de Tossa i Caterina Fàbregues i Vila, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3658a</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus d'afinitat entre Jaume Catà i Riera i Maria Teresa Gualba i Dorca, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3658b</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart i cinquè graus d'afinitat entre Antic Catà i Nonó i Isabel Clausell i Gualba, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3686</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Pere Castelló i Serra, mestre d'aixa i Maria Ignàsia Cabrisses i Serra, solters d'Arenys de Mar (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3724</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Esteve Pasqual i Catà, jornaler i Esperança Riera i Ferran, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1794)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3742</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Nicolau Barraquer i Simon, timoner i Damiana Pruna i Torras, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1794)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3752</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per primer i segon graus de consanguinitat entre Francesc Segalà i Parelló, vidu cap de rendes i Antònia Rossich i Segalà, soltera, naturals de La Nou de Gaià (Tarragona) i veïns d'Arenys de Mar (1794 - 1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3768</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Bonaventura Barrera i Puigener, mariner i Teresa Cassola i Barrera, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3869</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per pública honestedat entre Josep Font i Vilamitjana, mestre d'aixa, natural de Vic i veí d'Arenys de Mar i Caterina Antònia Julià i Mundo, natural i veïna d'Arenys de Mar, solters (1797)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3891</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Jaume Vila i Ciutat, comerciant i Narcisa Fàbrega i Pruna, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1797 - 1798)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3899</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Pau Espriu i Llobet i Josepa Gallart i Pullés, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1797 - 1798)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3929</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Marià Casacoberta i Barrera, mestre d'aixa i Magdalena Montalt i Vila, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1798 - 1799)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4004</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Francesc Bou i Roget, pilot mariner i Anna Maria Moles i Costa, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1798 - 1800)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4057</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Miquel Torres i Ferrer, comerciant i Lucrècia Pica i Ferrer, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1801 - 1802)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4165</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Joan Roure i Casanoves, pilot mariner i Maria Compte i Baralt, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1806 - 1807)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4211</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Andreu Pere Pruna i Fontanals, pilot mariner i Maria Josepa Clairà i Roure, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1805 - 1806)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4247</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguitat entre Salvador Majó i València, bracer i Maria Francesca Coll i Mas, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1806 agost 12 - 1807 març 23)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4279</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguitat entre Salvador Barrera i Moles, mitger i Caterina Barrera i Llúria, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1810 - 1810 juliol 27)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4280</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguitat entre Joan Gelpí i Boix, pilot mariner i Josepa Fàbregues i Pruna, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1810 - 1810 maig 08)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4375</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer amb quart graus de consanguinitat entre Miquel Travessa i Casamitjana, natural i veí de Barcelona i Teresa Sagrera i Rifà, natural d'Arenys de Mar, solters (1811 - 1811 juny 19)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4416</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau d'afinitat entre Domènec Botet i Darder, cirurgià, natural i veí de Palamós i Maria Rita Forn i Fina, natural de Palamós i veïna d'Arenys de Mar (1812 - 1813 abril 23)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4450</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguitat entre Josep Puig i Auladell, sastre, natural de Sant Esteve de la Costa (fogars de Montclús) i veí d'Arenys de Mar i Josepa Vilardell i Corney, natural i veïna d'Arenys de Mar, solters (1813 - 1813 juny 25)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4465</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart i cinquè graus de consanguitat entre Nicolau Esther i Romaní, comerciant, natural d'Arenys de Mar i veí de Blanes i Anna Maria Gallart i Caselles, natural i veïns de Blanes, solters (1814 abril - 1814 maig 07)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4482</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per segon i tercer graus d'afinitat entre Antoni Roure i Bonafè, comerciant, vidu de Francesca Gualba i Borrell i Josepa Casanoves i Mates, soltera, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1814 gener - 1814 gener 26)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4577</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Jaume Pica i Preses i Ignàsia Vilar i Fita, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1815 març - 1816 gener 9)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 564</strong> Agustí Ferran i Batlle, prevere de Llavaneres contra Miquel Vila, rector de Pineda, pel Benefici de la Concepció i Sant Elm d’Arenys de Mar (1761)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 596</strong> Josep Cabirol, mercader de Barcelona i administrador de la Causa pia Fornaguera d’Arenys de Mar contra Maria Pujades i Batlle, d’Arenys, per deutes de pensió de censal (1695)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 684</strong> Francesc i Margarida Ros, germans residents a Puerto de Santa Maria, contra Marian Fontanals, d’Arenys de Mar, sobre dret a administrar la Causa pia Fornaguera (1764)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 741</strong> Isidre Pijoan, beneficiat d’Arenys de Mar, marmessor de Feliu Ros, prevere, contra Josep Forn, jornaler d’Arenys, sobre nul·litat de venda (1766)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 787</strong> El rector i la Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar contra Jaume Prat, hortolà d’aquesta vila, per deutes de pensió de censal (1760)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 980</strong> Els protectors de les fundacions d’Arenys de Mar contra Jaume i Teresa Pons Prat i Galvany, del lloc, per deutes de pensió de censal (1767)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1005</strong> Josep Coma, rector d’Arenys de Munt, contra l’ajuntament d’Arenys de Mar, per no haver ofert aquest al seu bací (1766)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1047</strong> La Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar contra Francesca i Teresa Morelló, de Barcelona, per deutes de pensió de censal (1760)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1065</strong> L’ajuntament d’Arenys de Munt contra l’ajuntament d’Arenys de Mar, sobre la necessitat de dividir les dues rectories (1779)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1084</strong> Antoni Roure i Portals, mariner d’Arenys de Mar contra els aniversaris d’aquesta parroquial, sobre deute de pensió de censal (1786)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1220</strong> Els marmessors de Pere Bonosi Coll, rector d’Arenys de Mar, contra la Comunitat de Preveres d’aquest lloc, per deutes (1818)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1320</strong> Francesc Alzina Coderch i Rifà, estudiant d’Arenys de Mar contra Gaspar Serratosa i Masvidal i Salvador Bernadet, diaca de Barcelona, pel Benefici de Sant Miquel de Tordera (1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1321</strong> Josep Antoni Miralbell, prevere tresident a Blanes, contra Josep Vieta i Burset, estudiant, pel Benefici del Roser i Sant Miquel de Blanes, unit a Carles Aigüesvives, prevere resident a Arenys de Mar contra Benet Pla, de Blanes (1733, actuari Ramon Soler) (1733 - 1803)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1343</strong> Antoni de Batlle i Cerdà, de Banyoles, contra Narcís de Balle i Milans del Bosch, clergue d’Arenys de Mar, pel Benefici de Santa Maria del claustre de la Seu (1791), unit a Narcís de Batlle i Sala i Josep Rotllant, estudiant d’Arenys de Mar, contra Antoni de Batlle i Cerdà (1786, actuari Burch Surís) (1786 - 1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1358</strong> Antoni Puig Guilló i Saris, pagès de Canapost i Pere Salelles i Barceló, estudiant de Sant Sadurní contra Floris Canyà, prevere de la Bisbal, pel Benefici de Sant Julià i Santa Basilissa de la Seu (1781), unit a Pere Canyà, estudiant de la Bisbal contra Ramon Pujol i Mir, prevere d’Arenys de Mar (1761, actuari Burch Surís); Jaume Canyà contra Jaume Vilarrúbia, prevere de Vic (1706, actuari Vilalba); Jaume Hereu i Riquer, estudiant de Vilobí i Pere Canyà, estudiant de Girona contra Ramon Pujol i Mir, prevere (1761, actuari Burch Surís) i Pau Salelles contra Floris Canyà (1706 - 1789)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1399</strong> Jaume Finet i Bataller, clergue d’Arenys de Mar contra Bonaventura Torres, estudiant de Castell d’Aro, pel Benefici de Santa Elena de la Seu (1759), unit a Joan Pons, rector de Fornells, contra Josep Guinart, clergue de Girona, (1734, actuari Ramon Soler) i a Gaspar Sala i Maig, de Lloret, contra Jaume Finet i Bataller (1758) (1734 - 1759)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1401</strong> Josep Figuerola i Torres, d’Arenys de Mar, contra Josep Guitart, prevere, pel Benefici de Sant Roc i Sant Miquel d’Arenys de Mar (1768), unit a Francesc Torres, clergue d’Arenys, contra Joan Baptista Pla (1722, actuari Francesc Lagrifa) (1722 - 1768)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1409</strong> Francesc Arnau, prevere d’Arenys de Mar, contra Josep Ortiz, estudiant, pel Benefici del Roser d’Arenys de Mar (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1421</strong> Miquel Illa, rector d’Orcau (Isona, bisbat d’Urgell), contra Antoni de Domènech, de Sant Feliu de Girona, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua, d’Arenys de Mar (1763)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1438</strong> Bonaventura Barrera i Moles, d’Arenys de Mar, contra Marian Roig i Sala, estudiant de Barcelona, pel Benefici de Sant Antoni d’Arenys de Mar (1800)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1442</strong> Teodor Jaurés, prevere d’Arenys de Mar contra Segimon Llunell, clergue de la mateixa vila. MANCA (s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1488</strong> Teodor Jaurés, beneficiat i mestre de primeres lletres d’Arenys de Mar contra Segimon Llunells, clergue de la mateixa vila, pel Benefici del Roser d’Arenys (1808)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1503</strong> L’Ajuntament d’Arenys de Mar contra Llorenç Sànies, beneficiat de la vila, sobre compliment de decret episcopal (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1552</strong> Feliu Grau i Compte, mariner d’Arenys de Mar contra diversos creditors de Fidel Grau, beneficiat de la vila, en causa de graduació (1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1703</strong> Els regidors d’Arenys de Mar i els obrers de la parròquia, contra Josep Pujades i Vilarrasa, de la mateixa vila, sobre possessió d’una casa (1745)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2139</strong> Joan Figuerola, d’Arenys de Mar contra Fidel Grau, clergue de la vila. MANCA (s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2184</strong> Bernat de Méndez i Morell, de Barcelona i Joan Baptista Morell, notari de Figueres contra Josep Cabirol, prevere de Tarragona, pel Benefici de la Mare de Déu de la Pietat d’Arenys de Mar (1759)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2228</strong> Jaume Finet, mariner d’Arenys de Mar contra Antònia Anglada, per empara de llicència matrimonial (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2257</strong> Antoni Ferrer, mariner d’Arenys de Mar, contra els administradors de la Confraria de Sant Roc i els jurats de la vila, sobre construcció de capella al temple de Santa Maria. Deposicions testificals (1618)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2293</strong> Benet Buscastell, rector de Caldes d’Estrac, bisbat de Barcelona contra Jaume Tries, d’Arenys de Mar. Deposicions testificals (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2368</strong> Josep Fontanals, prevere d’Arenys de Mar contra Margarida i Manel d’Avinyó, de Peralada, per deutes de pensió de censal (1729)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2422</strong> Execució sobre els béns de Josep Lleu, beneficiat d’Arenys de Mar (1722)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2617</strong> Caterina Victòria Marimon, de Malgrat contra Gabriel Roig, d’Arenys de Mar. </span></span><span lang='ES'><span>MANCA (s. XVII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2675</strong> Antoni Ros, clergue de Lloret, resident a Roma contra Francesc Ferrer, clergue de Mataró, pel Benefici del Roser d’Arenys de Mar (1647)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2693</strong> Joan Petxodral, prevere d’Arenys de Mar contra Antic Ferrer, rector de Pineda, sobre satisfacció de deute (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2701</strong> La universitat de la vila d’Arenys de Mar, contra Joan Pibernat i altres obrers de la parròquia, sobre dret a llogar organista (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3562</strong> Jaume Vilar, rector d’Arenys de Mar, contra els preveres de la mateixa església, sobre dret a admetre preveres a les celebracions funeràries (1630)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3655</strong> Josep Baguer, prevere de Sant Pere de Galligants contra Maria Pibernat, vídua d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1700)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3695</strong> Montserrat Lleu, clergue d’Arenys de Mar contra Miquel Ortiz, clergue de la mateixa vila, pel Benefici de Sant Roc d’Arenys (1710)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3931</strong> Andreu Mandri i Carcasés, natural de Sant Andreu de Llavaneres contra Bonaventura Vila, d’Arenys de Mar i Francesc Pagès i Simon, de Barcelona, tots clergues, pel Benefici de la Concepció i Sant Elm d’Arenys de Mar (1718)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3938</strong> Bonaventura Pararols rector de Sant Feliu de Pallerols, contra Ignasi Ballester, rector d’Arenys de Mar, sobre permuta de beneficis (1728)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3988</strong> Margarida Lladó, vídua d’Arenys de Mar, contra el rector de la parròquia, sobre restitució del dot, que inclou un censal que dota un benefici (1689)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4039</strong> L’administrador de la Causa pia de Sala contra Josep Deu, beneficiat d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1702)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4200</strong> Josep Abras, causídic de Girona contra Josep Lleu, beneficiat d’Arenys de Mar, sobre satisfacció de serveis jurídics (1716)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4420</strong> Francesca Ros i Cassà, soltera d’Arenys de Mar, contra Josep Berenguer, fuster d’aquesta vila, sobre promesa de casament (1758)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4503</strong> Francesc Fornaguera, pagès d’Arenys de Mar contra l’administrador de la Causa pia Fornaguera, sobre rendició de comptes de la mateixa Causa pia (1752)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4585</strong> L’administrador de la Causa pia de Jaume Avellà, beneficiat que fou d'Arenys de Mar contra Miquel Pujol i Auladell, també pagès d’Arenys, sobre venda a carta de gràcia (1756)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4627</strong> L’administrador de la Causa pia Avellà, d’Arenys de Mar contra Francesc Pibernat, del mateix lloc, per deutes de pensió de censal (1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4659</strong> L’administrador de la Causa pia de Jaume Avellà, d’Arenys de Mar contra Josep Oms i Sibina, pagès del mateix lloc. Deposicions testificals (1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4823</strong> Tomàs Joana i Vidal i Jaume Vidal i Rissech, naturals de Tossa, contra Jacint Vidal i Tries, estudiant d’Arenys de Mar, pels beneficis fundats a Tossa per Grau Vidal i Ferro, de la mateixa vila, com a marmessor de Tomàs Vidal i Rei (1772)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4852</strong> La Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar, contra Gerard Gelpí rector de la parròquia, sobre participació en distribucions (1785)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4854</strong> Marc Milans i altres beneficiats d’Arenys de Mar contra Francesc Serra, organista de la mateixa església, per difamació (1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4883</strong> Francesca Vila, d’Arenys de Mar contra Josep Planes, jornaler del mateix lloc. MANCA (Finals s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 5132</strong> Pere Màrtir Font, clergue de Mataró, contra Pere Joan Teixidor, clergue d’Arenys de Mar, pel Benefici del Roser d’Arenys (1639)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6096</strong> L’administrador de la Causa pia de Miquel Adroher contra Josep Pla, negociant d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1723)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6218</strong> Francesc Boy, teixidor d’Arenys de Mar contra Maria Blasi, donzella de la mateixa vila. MANCA (s. XVII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6371</strong> Josep Llens, prevere de Sant Celoni contra Josep Ramis i de Milans, de la mateixa vila, sobre dret de presentació del Benefici de Sant Antoni, d’Arenys de Mar (1746)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6508</strong> Josep Coma, rector d’Arenys de Mar, com a marmessor de Tomàs Corriol, prevere, contra Baltasar Mir, rector d’Hostalric. </span></span><span lang='EN-US'><span>Deposicions testificals (1773)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6588</strong> Cristòfol Arqués i Ruyra, Ciutadà Honrat de Barcelona i altres obrers d’Arenys de Mar, contra l’ajuntament d’aquesta vila, sobre drets dels obrers de la parròquia (1781)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6746</strong> L’ajuntament d’Arenys de Mar contra el rector, síndic i diaconil de Santa Maria d’Arenys, sobre obligacions i dret de presentació del diaconil (1777)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6762</strong> Joan Baptista Clavell, d’Arenys de Mar contra Maria Puig, del lloc, sobre empara de llicència matrimonial (1751)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6799</strong> Magdalena Guilló, vídua de Bellcaire contra Joan Cruanyes, ferrer d’Arenys de Mar, sobre empara de llicència matrimonial (1786)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7006</strong> Josep Clavell, prevere de Barcelona, contra Tomàs Montferrer, estudiant de Barcelona, pel Benefici de Santa Caterina d’Arenys de Mar (1754)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7109</strong> Josep Llorens, rector d’Arenys de Munt contra Marc, Casalins, Joan Guilla, Jaume Lladó, Maties Torres i Josep Salis, preveres i Agustí Alegre, Josep Gualba, Ignasi Cabirol i Josep Lleu, clergues, tots beneficiats d’Arenys de Mar, sobre el dret d'aquests a actuar com a Comunitat de Preveres (1699)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7322</strong> Joan Massip, rector de Canet de Mar, contra Isidre Caminal, d’Arenys de Mar, en causa incidental de contumàcia (1686)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7361</strong> Joan Guilla, beneficiat d’Arenys de Mar contra Antoni Serra, rector de la parròquia, per impedir-li la residència (1688)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7404</strong> Martí Rich, rector d’Arenys de Mar, contra Francesc Torra, prevere d’aquesta vila, sobre el servei de la sagristia (1670)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7474</strong> Jaume Arquer, notari d’Arenys de Mar, contra Miquel Riera, marmessor de Segimon Valls, pagès, administrador de la Causa pia de la Cera del Viàtic d’Hostalric, sobre satisfacció de serveis notarials (1701)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7497</strong> Enquesta del fiscal contra Jacint Medina, prevere d’Arenys de Mar, sobre rebre confessions a casa seva (1679)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7685</strong> Joan Socarrats, prevere resident a Girona i antic rector de Llambilles contra Caterina Navarro, vídua de Pere Bonafe, que fou metge d'Arenys de Mar, el seu fill, Joan Carles Bonafe i Navarro, notari i Salvador Forn i Teresa Balis del mateix lloc, per deutes de pensió de censal (1738)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7692</strong> Joan Baptista Pastor i de Sentís, Ciutadà Honrat de Barcelona d’Arenys de Mar contra els obrers d’Arenys i Feliu Xapús, obtentor del Benefici de Santa Caterina, sobre dret a banc a l’església (1724)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7924</strong> Francesc Mont i Casalins, clergue de Calella contra Joan Carles Bonafè, escrivent d’Arenys de Mar, per deute de blat (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8254</strong> El fiscal contra Miquel Lligada, clergue d’Arenys de Mar, per mort de Pere Galceran, adroguer de la vila (1677)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8443</strong> Pere Grau, fiscal contra Andreu Basies, prevere francès, servidor de l'església d'Arenys de Mar, per tractes deshonestos amb Paula Misser (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8481</strong> Procés contra Montserrat Creixell, beneficiat d'Arenys de Mar, per escàndols (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8719</strong> Conra Pau Lladó, prevere d'Arenys de Mar, per desacreditar la justícia eclesiàstica (1678)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8797</strong> Procés contra els preveres d'Arenys de Mar, per actuar com a pretesa Comunitat de preveres (1699)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9003</strong> Expedient a instància de l'Ajuntament, els obrers i Tomàs Simon, sagristà, tots d'Arenys de Mar, sobre la casa de l'escolà (1832)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9028</strong> Salvi Carbó, rector d'Arenys de Mar contra Miquel Joher, rector d'Arenys de Munt, sobre delmes anomenats d'alous (1835)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9068</strong> Procés contra Joan Baptista Pruna, caputxí exclaustrat, sobre excessos verbals en un sermó predicat a Arenys de Mar (1846)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9140</strong> Joan Arimon, veí del Masnou, contra Francesc Torrent, beneficiat d'Arenys de Mar, sobre cobrament d'un pagaré (1868)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9308</strong> Josep i Maria Capdevila i Arabia, esposos, negociants d'Arenys de Mar, contra Francesc Bonafè, beneficiat de la mateixa vila, sobre devolució de diners (1804)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9313</strong> Salvador Teixonera del Bosch, contra Vicenç Passart, clergue d'Arenys de Mar, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua del lloc (1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9362</strong> La Congregació dels Dolors d'Arenys de Mar contra Martí Vinyals i Colomer, prevere corrector, per no acceptar una elecció de junta (1909)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9519</strong> Informació sobre admissió del patrimoni de Bernat Surís, clergue d'Arenys de Mar (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9683</strong> Procés de col·lació del Benefici del Roser d'Arenys de Mar a favor de Miquel Petxodral, clergue de Barcelona (1645)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9931</strong> Procés informatiu sobre escarnis d'actes religiosos fets a Arenys de Mar durant el Carnestoltes (1831)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9990</strong> Procés d'execució de dispensa de residència a favor de Joan Guilla, beneficiat d'Arenys de Mar (1717)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10039</strong> Informació sobre la malaltia d'Agustina Forns, d'Arenys de Mar, a fi d'excloure'n la possessió diabòlica (1846)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10159</strong> Josep Buscastell, canonge de Vilabertran contra Baltasar Riera, d'Arenys de Mar, sobre deute de pensió de censal (1691)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10199</strong> Els jurats i obrers de Llagostera, contra en Roqueta, clergue d'Arenys de Mar, per no complir les càrregues del benefici dels Sant Abdó i Sant Senèn de Llagostera que obté (1681)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10316</strong> Procés informatiu sobre la coadjutoria de la canongia de la Seu que posseeix Jaume Nicolau, a instància de Josep Nicolau, clergue d'Arenys de Mar (1739)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10338</strong> Procés informatiu sobre la coadjutoria de la canongia de Vilabertran que posseeix Pere Rabassa, a instància de Francesc Borrell, clergue d'Arenys de Mar (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10460</strong> Salvador Teixonera del Bosc, com a pare i administrador del doctor Josep Teixonera i Saurí, contra Vicenç Passant, clergue d'Arenys de Mar, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua d'Arenys de Munt (1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10461</strong> Segimon Llunell, clergue resident a Tarragona, contra Pere Bonosi i Coll, rector d'Arenys de Mar, en pretensió d'obtenir el càrrec de sagristà (1806)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10594</strong> Ramon Llirós, metge d'Arenys de Mar, contra Josep Frigola, rector de Canet de Verges i marmessor de Francesc Frigola i Verdaguer, domer que fou de Torroella de Montgrí, per deute de serveis mèdics (1816)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10634</strong> Josep Roget, d'Arenys de Mar, contra Clara, muller seva, sobre deure de cohabitar (1822)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10651</strong> Vicenç Pujol, d'Arenys de Mar, contra Francesc Bonafè, beneficiat de la parròquia, sobre continuació de causa (1816)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10851</strong> Els protectors dels aniversaris de la parroquial d'Arenys de Mar, contra el rector, sobre participació d'aquest al rosari mensual cantat que hi ha fundat (1808)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11129</strong> Expedient sobre validesa del matrimoni contret entre Mateu Rius, de Palafrugell i Anna Bohera, d'Arenys de Mar (1870)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11334</strong> Pau Garriga i Rossell, d'Arenys de Mar contra Dolors Bas, de Tossa, sobre promesa de matrimoni (1864)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11427</strong> Expedient de solteria de Benet Comes i Mundet, taper de Sant Feliu de Guíxols, pel temps que visqué a França, en vista al matrimoni que té projectat amb Josepa Xena i Romaguera, natural d'Arenys de Mar i veïna de Blanes (1865)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11586</strong> Francesc Escarraguell, confiter d'Arenys de Mar contra la seva muller Maria Roure, en causa de separació per abandonament del domicili conjugal (1857)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11604</strong> Maria Concepció Guix, de Barcelona contra el seu marit, Ramon Teixidor i de Pol, advocat, veí d'Arenys de Mar, en causa de separació per sevícia (1871)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11833</strong> Procés d'execució contra Pere Sauleda, de Sant Pol, a instància de Josep Sala, clergue d'Arenys de Mar (1665)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11897</strong> Informació sobre el valor del benefici del Roser d'Arenys de Mar, a instància d'Isidre Fontanals (1692)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12141</strong> Angela Cortina i Auguet, d'Arenys de Mar contra el seu marit Jaume Vallvé i Martí, natural de Valls, en causa de separació (1911)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12229</strong> Rosa Julià i Prat, d'Arenys de Mar contra el seu marit Antoni Tosquella i Vidal, en causa de separació (1924)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12249</strong> Manuel Ferrer i Vergés contra la seva muller Concepció Rossell i Graupera, d'Arenys de Mar, en causa de separació (1928)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12266</strong> Maria Colomer i Valls, d'Arenys de Munt, contra el seu marit, Benet Fors i Roca, d'Arenys de Mar (1930)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3030-2</strong> Absolució de jurament a favor d'Elisabet, vídua d'Esteve Ferrer, pel debitori a Gabriel Lleu, mariners d'Arenys de Mar (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7524-40</strong> Isidre Coromina, d'Arenys de Munt, contra el doctor Joan Massip, rector de Canet de Mar i marmessor de Martí Rich, rector que fou d'Arenys de Mar, per contumàcia (1686)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B1-2</strong> Llibre de Baptismes I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1576 - 1643)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B3</strong> Llibre de Baptismes III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1644 - 1682)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B4-5</strong> Llibre de Baptismes IV-V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1682 - 1737)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B6</strong> Llibre de Baptismes VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1738 - 1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B7</strong> Llibre de Baptismes VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1762 - 1780)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B8-9</strong> Llibre de Baptismes VIII-IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1781 - 1797)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B10</strong> Llibre de Baptismes X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1798 - 1814)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B11</strong> Llibre de Baptismes XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1815 - 1832)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B12</strong> Llibre de Baptismes XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1832 - 1843)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B13</strong> Llibre de Baptismes XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1844 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B14</strong> Llibre de Baptismes XIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1859)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B15</strong> Llibre de Baptismes XV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de M</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B16</strong> Llibre de Baptismes XVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1869 - 1877)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B17</strong> Llibre de Baptismes XVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1877 - 1890)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B18</strong> Llibre de Baptismes XVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1890 - 1907)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C1</strong> Llibre de Confirmacions I de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1647 - 1829)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C2</strong> Llibre de Confirmacions II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1848)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C3</strong> Llibre de Confirmacions III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1857 - 1960)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M1-2</strong> Llibre de Matrimonis I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1585 - 1709)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M3-5</strong> Llibre de Matrimonis III-V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1709 - 1782)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M6</strong> Llibre de Matrimonis VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1783 - 1813)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M7-8</strong> Llibre de Matrimonis VII-VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1814 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M9</strong> Llibre de Matrimonis IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1867)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M10-11</strong> Llibre de Matrimonis X-XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1867 - 1901)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 1</strong> Expedients Matrimonials I de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1940 - 1942)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 2</strong> Expedients Matrimonials II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1943 - 1944)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 3</strong> Expedients Matrimonials III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1945)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 4</strong> Expedients Matrimonials IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1946)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 5</strong> Expedients Matrimonials V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1947)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 6</strong> Expedients Matrimonials VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1948)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 7</strong> Expedients Matrimonials VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1949 - 1950)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 8</strong> Expedients Matrimonials VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1951)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 9</strong> Expedients Matrimonials IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1952 - 1953)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 10</strong> Expedients Matrimonials X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1954 - 1955)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 11</strong> Expedients Matrimonials XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1956)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 12</strong> Expedients Matrimonials XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1957)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 13</strong> Expedients Matrimonials XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1958)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 14</strong> Expedients Matrimonials XIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1959 - 1960)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 15</strong> Expedients Matrimonials XV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1961 - 1962)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 16</strong> Expedients Matrimonials XVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1963 - 1964)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 17</strong> Expedients Matrimonials XVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1965 - 1966)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 18</strong> Expedients Matrimonials XVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1967 - 1969)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 19</strong> Expedients Matrimonials XIX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1970 - 1971)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 20</strong> Expedients Matrimonials XX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1972)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 21</strong> Expedients Matrimonials XXI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1973)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 22</strong> Expedients Matrimonials XXII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1974)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 23</strong> Expedients Matrimonials XXIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1975 - 1976)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 24</strong> Expedients Matrimonials XXIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1977 - 1978)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 25</strong> Expedients Matrimonials XXV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1979 - 1980)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 26</strong> Expedients Matrimonials XXVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1981 - 1983)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 27</strong> Expedients Matrimonials XXVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1984 - 1986)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 28</strong> Expedients Matrimonials XXVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1987 - 1988)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 29</strong> Expedients Matrimonials XXIX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1989 - 1990)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 30</strong> Expedients Matrimonials XXX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1991 - 1992)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 31</strong> Expedients Matrimonials XXXI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1993 - 1996)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 32</strong> Expedients Matrimonials XXXII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1997 - 1999)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O1-3</strong> Llibre d'Òbits I-II-III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1576 - 1684)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O4</strong> Llibre d'Òbits IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1685 - 1718)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O5-7</strong> Llibre d'Òbits V-VI-VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1719 - 1788)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O8</strong> Llibre de d'Òbits VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1789 - 1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O9</strong> Llibre d'Òbits IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1812 - 1840)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O10</strong> Llibre d'Òbits X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (18</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O11</strong> Llibre d'Òbits XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1864)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O12</strong> Llibre d'Òbits XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1865 - 1886)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O13</strong> Llibre d'Òbits XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1887 - 1908)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP1-2</strong> Llibre d'Òbits d'Albats I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1659 - 1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP3</strong> Llibre d'Òbits d'Albats III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1784 - 1830)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP4</strong> Llibre d'Òbits d'Albats IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1830 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP5</strong> Llibre d'Òbits d'Albats V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1872)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP6</strong> Llibre d'Òbits d'Albats VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1873 - 1909)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP7</strong> Llibre d'Òbits d'Albats VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1910 - 1965)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/12 1 1 1 <strong>B6</strong> Libre de Batismes de la Iglésia Parrochial de Sant Martí de Arenys de Mar del present Bisbat de Girona, terme de Montpalau (1681 - 1698)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/12 1 4 1 <strong>O6</strong> Llibre de Òbits de la Iglésia parroquial de Sant Martí de Arenys de Mar (1786 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-380 | Pujada de Sant Martí, número 15 - 17004 Girona. | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu diocesà de Girona conserva la documentació de la diòcesi de Girona des del segle IX fins als nostres dies. Inclou 1.500 metres lineals, amb més de 32.000 pergamins. Destaquen els propis del Bisbe (Mitra, visites pastorals, lletres, ordenacions), de la Cúria (notaria, beneficis, dispenses matrimonials, testaments), de la Secretaria de Cambra (correspondència, personal, immobles i institucions), els fons incorporats (Sant Feliu de Girona, altres canòniques, monestirs, comunitats de preveres, Pies almoines, Seminari, fons patrimonials o personals) i també conserva els fons dels arxius parroquials d’una antiguitat superior als cent anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, és el testimoni documental de l’administració del patrimoni i del culte de la Catedral de Girona, des del segle IX fins a l’actualitat. Inclou 400 metres lineals a més de 14.000 pergamins. Està format, a més del fons principal del Capítol, pel fons de la comunitat dels beneficiats, el de l’administració de l’església de sant Lluc, fons de confraries de la Catedral, Col·legi de dignitats, causes pies, un apart dels fons de les Pies almoines i el de la col·lectoria dels subsidis que s’havien de pagar a la Corona. També té un fons d’arxiu musical i 160 manuscrits. El seu fons bibliogràfic imprès s’ha incorporat a la Biblioteca diocesana. Des de l’any 2014 la seva gestió està unida a la de l’Arxiu diocesà i la Biblioteca diocesana en l’edifici del Seminari.</span></span></span></span></span></p> | 41.5805492,2.5494323 | 462441 | 4603305 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93974-catadg1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93974-catadg3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Als primitius registres, els bisbes hi feien prendre còpia de totes les lletres oficials. Des del segle XVI s’hi troben lletres possessòries beneficials i també lletres d’erecció de confraries, permisos de sepultura als temples, concessions d’indulgència i tota mena de llicències i autoritzacions. També hi ha un seguit de protocols degut que el 1619 s’abandona la transcripció en registres en foli de les lletres. Per tant, resten els registres en mig foli vertical que es conserven des de 1586, anomenats Protocols pel seu caràcter d’eina a ús dels notaris de la cúria. Els cinc primers llibres de l’Arxiu diocesà estan buidats exhaustivament. La resta de manera selectiva, però on s’hi han localitzat alguns documents relacionats amb Arenys de Mar, com per exemple:Jubileu a Sant Esteve de Guialbes, 20 desembre 1693; semblant al Monticalvari d'Arenys, f 272. U-269 f.. 267v.Llicència a Jaume Bas, pagès, de tenir sepultura a l'església de Fenals, 15 octubre 1693; semblant a Josep Simon, mariner d'Arenys de Mar, f 260. U-269 f.. 257v.Normativa pels combregars generals on participa la confraria de Sant Elm d'Arenys de Mar, 6 novembre 1702.Altar privilegiat al dels Desemparats d'Arenys de Mar, 9 setembre 1706.Llicència a Francesc Ciutat, negociant, de tenir tomba a la parroquial d'Arenys de Mar, 21 gener 1710. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 93975 | Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Comarcal del Maresme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-comarcal-del-maresme | <p><span><span><span><span><span><span><span>COLOMINES, J. i JOANIQUET, A. (2002). <em>50 años, Club Nàutic d'Arenys de Mar</em>. Barcelona: Sinergia Editorial i Editorial Noray. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme preserva el fons judicial del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 1 d’Arenys de Mar, des de l’any 1916 fins l’any 1996 (FONS ACM70-16). Aquests documents textuals, es subdivideixen alhora en processos civils (conciliacions, desconeixements i verbals) i en processos penals i de jurisdicció voluntària (judicis de faltes, diligències prèvies i diligències indeterminades).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També preserva el fons judicial de Primera Instància i Instrucció 3 d’Arenys de Mar (FONS ACM70-17) des de l’any 1936 fins l’any 1983. Aquests documents textuals, es subdivideixen alhora en processos civils (conciliacions, desconeixements i verbals) i en processos penals i de jurisdicció voluntària (judicis de faltes, diligències prèvies i diligències indeterminades).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En tercer lloc, custòdia el fons del Club Nàutic d’Arenys de Mar entre els anys, 1951 i 2020 (FONS ACM70-366). Aquest consta de 1.326 unitats documentals contínues en 267 capses, 131 documents de gran format; i 3.128 fotografies, entre positius i negatius, contínues en 12 capses de les instal·lacions del port d’Arenys i esdeveniments organitzats per l’associació i competicions on hi participà. Els fons fou traslladat des de les instal·lacions del Club Nàutic fins a uns tinglats del port d'Arenys separat d'aquestes. Inclou 127 cartes nàutiques i un catàleg. El 16 de abril de 2021 es produeix l'acord de comodat pel qual el Club Nàutic lliura la documentació a la Generalitat de Catalunya per la seva conservació a l'Arxiu Comarcal del Maresme. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En quart lloc, destaca la Col·lecció patrimonial i familiar de la famílies Cortils i Draper d’Arenys de Mar (FONS ACM70-148). Consta d’un lligall d’escriptures (64 unitats documentals) patrimonials des de l’any 1690 fins l’any 1930. Els documents a què fa referència aquest lligall es remunten al segle XVII on trobem els avantpassats de la família al terme municipal de Tossa de Mar, d’on prové la documentació escrita. La Generalitat de Catalunya adquirí al mercat de vell el lligall i el va dipositar a l’Arxiu Comarcal del Maresme. Els documents són bàsicament certificats de matrimoni i de baptisme i documents de tipus notarial com còpies de testaments, sentències judicials, escriptures, cessions i actes d’emancipació. També s’hi localitza la refuta de pagament, comptes de curatela, diplomes i oficis. La documentació abraça des del segle XVII fins a inicis del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També disposa d’un important fons i col·leccions fotogràfiques i audiovisuals, on poden aparèixer fotografies de diferents èpoques del municipi com són les incorporades recentment de tipologia turística del Maresme de Xavier Nubiola i Castellarnau, entre 1950 i 2010 o la col·lecció d’impresos com els programes de Festa Major dels pobles del Maresme (segles XX-XXI), Col·lecció de retalls de premsa del Maresme (1981-2008).</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-381 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>El 31 de gener de l’any 1984 se signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Custodia més de 3.510’83 metres lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5793735,2.5515425 | 462616 | 4603173 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-02acm-club-nautic-darenys-de-mar-llibre-actes-0700366200001540005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-03acm-colleccio-pergamins-esparcos-0700190200000040001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-04acm-tasques-de-manteniments-i-primers-tractaments-de-la-documentacio.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-05acm-jutjats-de-1r-instancia-i-instruccio-num-1-darenys-de-mar.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-01-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la col·lecció d’hemeroteca de premsa clandestina, premsa comarcal, i les publicacions periòdiques d’institucions i entitats, que està digitalitzada.A més dels fons, també cal tenir present la Biblioteca Auxiliar, que comprèn diverses monografies dels pobles del Maresme i també sobre la comarca del Maresme.Destaca el Fons de complement de l’Arxiu Comarcal del Maresme amb documentació sobre l’Ateneu Arenyenc (1884-2022). Amb el codi de referència ACM71-33-T2-2 es preserva el Segon Certamen Literari de l’Ateneu Arenyenc celebrat el 10 de juliol de 1886 a Arenys de Mar, de 318 pàgines. Amb el codi de referència ACM71-33-T2-1 es localitza el Primer Certamen Literari de l’Arenyenc del 10 de juliol de 1885, de 144 pàgines. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||
| 93992 | Fons d'imatges referents a Arenys de Mar del centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-arenys-de-mar-del-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, que fa referència al municipi d’Arenys de Mar, es compon d’un total de 99 imatges realitzades per autors diversos que s’agrupen en tres col·leccions: l’arxiu fotogràfic-estudi de la masia catalana, l’arxiu fotogràfic-col·leccions fotogràfiques i finalment, l’arxiu fotogràfic-fons personals:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BLASI i Vallespinosa, Francesc (1872-1951), amb 10 fotografies (afcecag_33172; afcecag_33193; afcecag_33409; afceccf_19507; afceccf_19657; afceccf_19734; afceccf_21072; afceccf_22097; afceccf_22120; afceccf_22156).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>IZARD Llonch, Arnau (1897-1993) amb 19 fotografies (afceccf_23088; afceccf_23122; afceccf_23260; afceccf_23283; afceccf_23312; afceccf_23485; afceccf_23488; afceccf_23581; afceccf_23636; afceccf_23653; afceccf_23755; afceccf_24910; afceccf_25132; afceccf_25258; afceccf_25317; afceccf_25360; afceccf_25365; afceccf_25457; afceccf_25519). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>FARGAS i Bonell, Carles (1883-1942) amb 12 fotografies (afcecag_48466; afcecag_48608; afcecag_48693; afcecag_48745; afcecag_48811; afcecag_48906; afcecag_49084; afcecag_49138; afcecag_49216; afcecag_49291; afcecag_49309).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>CO i de Triola, Josep Maria (1884-1965) amb 20 fotografies (afcecag_13921; afcecag_14108; afcecag_14132; afcecag_14179; afcecag_14198; afcecag_14253; afcecag_14283; afcecag_14350; afcecag_14422; afcecag_14534; afcecag_14611; afcecag_14640; afcecag_14656; afcecag_14785; afcecag_14819; afcecag_14827; afcecag_14859; afcecag_14900; afcecag_15896; afcecag_15897; afcecag_15898).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BORRÀS amb 5 fotografies (afcecag_7486; afcecag_7489; afcecag_7546; afcecag_7657; afcecag_7730; afcecag_7798). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>FLAQUER i Barrera, Rossend (1873-1947), amb 7 fotografies (afcecag_5271;</span></span></span> <span lang='ES'><span><span>afcecag_5298; afcecag_5481; afcecag_5665; afcecag_5701; afcecag_5773_platja; afcecag_5806).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>DANÉS i Torras, Josep (1891-1955), amb 11 fotografies (afcecemc_5632; afcecemc_6402; afcecemc_6530; afcecemc_6826; afcecemc_7355; afcecemc_7725; afcecemc_7790; afcecemc_7921; afcecemc_8262; afcecemc_8370; afcecemc_8447).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BONET i Garí, Lluís (1893-1993), amb 3 fotografies (afcecemc_5383; afcecemc_7947; afcecemc_8101).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>GARCIA Fernandez, Germà (1942), amb 4 fotografies (afceccf_1587; afceccf_1751; afceccf_1783; afceccf_1846).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BARTOMEUS i Casanovas, Antoni (1856-1935) amb 1 fotografia (afceccf_35818).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>ARMENGOL Bas, Josep Maria, amb 4 fotografies (afcecemc_5386; afcecemc_6590; afcecemc_7554; afcecemc_7752).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>GAUSACHS i Gausachs, Marcel·lí, amb 1 fotografia (afcecemc_5900).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Autor desconegut i segons CEC, facilitada per Arxiu Mas el 1918 (afcecemc_8415).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des del darrer quart del segle XIX fins a finals del segle XX. La temàtica és bàsicament paisatgística i d’oci (Riera d’Arenys, platges, camps de conreu); d’arquitectura religiosa (interior de l’església de Santa Maria d’Arenys, retaules); d’arquitectura relacionada amb els estudis de la Masia Catalana (Torre dels Encantats, masos amb terres de conreu); obra civil (línia ferroviària); etnografia (pagès amb barretina, pesca, escenes costumistes) i arqueologia.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-382 | Carrer del Paradís, número 10 (08002 - Barcelona) | <p>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923, l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</p> | 41.5793875,2.5515439 | 462616 | 4603175 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93992-02afcecemc7355torre-de-guaita-rodona-del-carrer-davalldanes00-08-1929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93992-03afceccf25317platjaizard10-08-1919.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||
| 93994 | Fons Fèlix Cucurull i Tey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-felix-cucurull-i-tey | <p>CUCURULL, Fèlix (1970). Orígens i evolució del federalisme català. Edicions Salvà.</p> <p>CUCURULL, Fèlix (1975). Panoràmica del nacionalisme català. Edicions catalanes de París.</p> | XX | Hi ha documents fràgils | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el fons Fèlix Cucurull, format per 4314 llibres i 4000 documents i que fou donat per la seva família. Consta de nombrosa correspondència amb escriptors contemporanis seus. Cal destacar la que mantingué amb els escriptors i personatges del món cultural portuguès dels anys 60 del segle XX. Sense oblidar la correspondència amb els escriptors catalans, com Miquel Arimany, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Lluís Ferran de Pol i altres. La seva correspondència ofereix una visió àmplia dels moviments culturals i polítics de l'època (Assemblea d´Intel·lectuals Catalans, Associació d´Escriptors en Llengua Catalana (A.E.L.C.), premi Lletra d´Or, Lo Fellibrige, etc.). És important el recull d´articles periodístics que va escriure en diversos diaris de l'època, principalment a l'Avui. Contribuí a posar les bases per a una historiografia catalana rigorosa.</p> <p>Pel que fa a Arenys, és important la documentació sobre el Premi Internacional de Novel·la Ateneu Arenyenc, que Fèlix Cucurull va fundar, l´any 1960, i la que fa referència a la vida sociopolítica del moment. Forma part del llegat la biblioteca personal de Fèlix Cucurull que està incorporada al fons general de la Biblioteca. Hi ha una representació molt important d'autors portuguesos que ell va conèixer personalment, amb alguns exemplars dedicats. Recentment, s'ha creat una base de dades que comprèn tots els documents registrats del seu arxiu personal. </p> | 08006-383 | Carrer de Bonaire, núm. 2 | <p>Fèlix Cucurull i Tey neix a Arenys de Mar, l´any 1919, en un entorn familiar d´un bagatge cultural i polític elevat, que fa que visqui de prop l'interès per la cosa pública, la vida del poble, el sentit de país. El seu interès intel·lectual el porta a escriure ben aviat. Als quinze anys guanya un accèssit als Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc i als disset guanya la Flor Natural dels I Jocs Escolars de Mataró amb <em>Glòria</em>. Va ser precoç en política: als dotze anys funda, juntament amb altres amics de la vila d'Arenys, la Joventut Catalanista d´Arenys de Mar. Va ser una persona amb un gran interès per la cultura catalana i la lluita política. Escriptor, poeta, militant polític; tres vessants de la personalitat de Fèlix Cucurull, viscudes amb profunditat i amb honestedat. Vessants reflectides clarament en la seva obra escrita i en la seva correspondència.</p> <p>Va ser becari de la Fundació Gulbenkian de Portugal, el que li va permetre conèixer a fons la cultura portuguesa i participar activament amb la ideologia del iberisme. Va morir l'any 1996, a la seva vila natal d´Arenys de Mar.</p> | 41.5801620,2.5490762 | 462411 | 4603262 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 93995 | Fons Ferran de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-ferran-de-pol | XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el Fons Ferran de Pol, important per l´estudi de la nostra cultura i molt valuós per entendre què va representar per a molts catalans, l'exili i el seu pas pels camps de concentració.</p> <p>Conté escrits originals de Ferran de Pol així com articles periodístics publicats a Mèxic (<em>El Nacional</em>) i Catalunya (Tele-Exprés, La Vanguardia, Diari de Barcelona, El Maresme, Tele-Estel,...), fotografies personals, correspondència amb alguns dels escriptors més coneguts contemporanis seus (interessant la mantinguda amb Xavier Benguerel, Salvador Espriu, Joan Oliver o Joan Triadú, entre d'altres) i també ressenyes i comentaris crítics sobre la vida i l'obra de Lluís Ferran de Pol. Forma part d'aquest fons la revista <em>Quaderns de l´exili </em>que ell va fundar juntament amb Joan Sales. Es troba en aquest fons documentació escrita de la seva esposa Esyllt T. Lawrence. Interessant la documentació de la seva col·laboració a la revista arenyenca <em>Vida Parroquial</em>, amb una secció per als infants.</p> <p>Forma part del llegat la biblioteca personal de Lluís Ferran de Pol i de la seva esposa Esyllt T. Lawrence, una biblioteca de contingut literari i polític i amb un bon nombre de llibres gal·lesos que està incorporada al fons general de la Biblioteca.</p> | 08006-384 | Carrer de Bonaire, núm. 2 | <p>Lluís Ferran de Pol neix a Arenys de Mar el 17 de gener del 1911. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona. Escriptor autodidacte, amb l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 s'allista a l'exèrcit republicà i marxa cap el front d'Aragó. L’any 1937 el seu llibre <em>Tríptic</em> obté el premi Narcís Oller de contes, obra que resta inèdita fins a l'any 1964. La derrota republicana motiva la seva marxa. És internat durant cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià, ho explica en el llibre <em>Campo de concentración</em> (2003). Ferran de Pol embarca a Seta rumb a Veracruz. A Mèxic participa en la creació de dues revistes catalanoamericanes: <em>Full Català</em> i <em>Quaderns de l'Exil</em>. Dirigeix la secció d'art del diari <em>El Naciona</em>l i col·laborà a la <em>Revista de Filosofía y Letras </em>de la Universitat de Mèxic. L'any 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres.</p> <p>L’any 1949 torna de l'exili i compagina, a Arenys de Mar, la seva feina d’advocat amb la creació literària i les col·laboracions periodístiques. Publica: <em>Abans de l'alba</em> (1954); <em>La Ciutat i el tròpic</em> (1956), que rep el Premi Víctor Català de l’any 1955; <em>Érem quatre</em> (1960); <em>Miralls tèrbols</em> (1966); <em>De lluny i de prop</em> (1973); els contes infantils <em>Sedna</em> (1980) i <em>Entre tots ho farem tot</em> (1982). El 1987 queda finalista del Premi Sant Jordi amb la novel·la <em>Jo, ella i el càntic</em> (1987), obra inèdita. Tradueix l’obra <em>El Vell i el mar </em>de Hemingway. L’11 de novembre del 1986 rep la Creu de Sant Jordi.</p> <p>Mor a Arenys de Mar l'any 1995 a l'edat de 84 anys.</p> | 41.5801329,2.5490963 | 462413 | 4603258 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||||
| 93997 | Fons referent a Arenys de Mar de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La cartoteca digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hostatja un fons de 222 elements relacionats amb Arenys de Mar. Destaquen els mapes topogràfics de vàries èpoques i de diferent procedència. Alguns, estan editats pel propi Institut, com per exemple, el </span></span></span></span></span>Mapa topogràfic de Catalunya editat per l’ICG a escala 1:10 000 de data de vol juny de 2009 (núm. de full 149-059. De projecció Universal Transversa Mercator (UTM), fus, 31, sobre el·lipsoide internacional i datum europeu. D’altres han passat a formar part de la cartoteca, des del servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, com per exemple, els mapes topogràfics de la Província de Barcelona, (85 x 60 cm) en paper polièster, escala 1:2.000, de diversos anys (1966, 1980 i anys 1990), fulls 394-166 i d’altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els mapes, destaquen les còpies manuscrites del Mapa planimètric i el topogràfic a escala 1:25.000 del municipi de l’any 1914, <span><span><span><span><span>corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000 (Registres, RM.118487 i RM.118488)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre mapa molt interessant és el que porta per títol, “Partit judicial d’Arenys de Mar”. La data estimada de publicació de la Geografia general és entre els anys 1908 i el 1918, registre, RL.23361_099. Pertany a la Geografia general de Catalunya, volum II, que correspon a la província de Barcelona, editat per Martín Albert, obra de Francesc Carreras i Candi. Del mateix autor, amb la referència <span><span><span><span><span>RL.23361_107: Vila d’Arenys de Mar (Barcelona).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>També es pot consultar la <em>“Guia itinerària de las montanyas de la regió del Montseny; ab totes sas derivacions, inclús las Guillerias: ó sia del Ter fins al Congost, Mogent y Tordera, dividida en 144 itineraris”</em>, d’Artur Osona, editat pel Centre Excursionista de Catalunya; Estampa de F. Altés y Alabart, l’any 1893. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Hi ha diverses imatges panoràmiques realitzada pels Serveis Aeris Comercials Espanyols (SACE), l’any 1960 i 1985, per Carlos Rodríguez Escalona (RFSACE.42) en blanc i negre i d’altres en color, realitzades pel mateix autor, el 13 de maig de 1979 i en vols posteriors. Aquestes imatges testimonien del creixement urbanístic de finals del segle XX i inicis del XXI.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons Pau Vila (1920-1970), es preserva una fotografia en carta postal titulada “Banys a la platja”, de 9 x 14cm. Està realitzada per C. Solà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons família Cuyàs (1905-1980) es conserven vàries fotografies panoràmiques amb les referències (RF.4037; RF.4045; RF.4053; RF.4038; RF.4046; RF.4054; RF.4039; RF.4048; RF.4055; RF.4056; RF.4043; RF.4044; RF.4042; RF.4047; )</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-385 | Parc de Montjuïc s/n – 08038 Barcelona | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Des de la seva creació, l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La Cartoteca de Catalunya aplega documentació cartogràfica antiga i moderna de tot el món. Fou creada l’any 1985 i està integrada dins l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Posa a disposició dels investigadors mapes, llibres, fotografies i fons documentals relacionats amb el territori. Des de l’any 2007 és consultable al catàleg digital que permet la visualització en línia i la descàrrega en alta resolució de la documentació cartogràfica a mida que es va digitalitzant. La cartografia i les imatges es complementen amb col·leccions que es denominen singulars com ara la d’instruments antics relacionats amb la confecció de mapes, o un seguit de fons documentals de persones i institucions tots ells relacionats amb la cartografia, geografia o gestió del territori. Cada imatge té un camp de drets on s’especifica el seu tipus de copyright. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5795219,2.5515613 | 462618 | 4603190 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-02partit-judicial-darenys-de-mar-rm23361099icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-03la-danca-darenys-rf4046fons-familia-cuyas-1957-icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-04astilleros-gallartrfsace2119icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-05banys-a-la-platja-fons-plau-vila-csola-rf47450icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-06port-darenys-de-mar-scfdiputacio-de-barcelona-1966-full-394-205-icgc.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||
| 94054 | Aplec de la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-4 | XX | <p>A principis d'abril se celebra l'Aplec Sardanista d'Arenys de Mar. Fa 40 anys que es fa. Durant tot el dia es poden escoltar i ballar sardanes, actualment al parc de Lourdes. Una cobla al matí i una altra a la tarda. L'any 2023 les cobles triades foren la Jovenívola de Sabadell i la Flama de Farners. Cadascuna d'elles va interpretar nou sardanes. Sempre n'hi ha alguna que fa referència a la població. En aquest cas fou la sardana 'Arenys de Mar', obra de F. Mas Ros.</p> <p>Els organitzadors són la secció sardanista de l'Ateneu d'Arenyenc i el mateix Ajuntament.</p> | 08006-390 | Parc de Lurdes | <p>Als anys 60 i 70 del segle passat, el 'Centro de Iniciativas y Turismo' organitzava, a l'estiu, audicions de sardanes que es ballaven inicialment al centre de la Riera i també al port. A finals dels anys 70 es refunda la colla sardanista 'Mar Blava' que participa en nombrosos aplecs i concursos. L'any 1981, el mataroní, resident a Arenys, Jordi Miquel, membre i entrenador de la colla, proposa l'organització d'un aplec. Es materialitza el 23 de maig de l'any 1982, amb un programa de matí i de tarda amb tres cobles. En aquella primera edició s'estrena la sardana 'Arenys de Mar' del compositor Francesc Mas Ros.</p> <p>La colla 'Mar Blava' organitza els aplecs fins l'any 1990. L'any següent és l'Ateneu qui se'n fa càrrec de la mà de Pere Riera i Josep Collet, creant la secció sardanista 'Blau Mar', que també s'encarrega d'organitzar audicions i cursets.</p> <p>L'any 2006 se celebrava el 25 aniversari, amb un record especial als compositors de sardanes arenyencs: el pare caputxí Manuel M. De Lipa, en Xavier Maimí; en Jaume Dulsat i en Jordi Torra; incloent en el programa les respectives composicions i editant un CD amb aquestes peces i les estrenades en els 25 anys d'aplec.</p> <p>Des de l'any 2012 es fa càrrec de la secció l'Agustí Ruzafa i en Ramon Capell. L'any 2013 se celebrava el primer aplec conjunt amb Arenys de Munt. S'ha mantingut així, a excepció dels anys de pandèmia, fins enguany que s'ha tornat al format original de celebrar l'aplec al Par de Lourdes, en solitari.</p> | 41.5846902,2.5438070 | 461975 | 4603767 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94054-sardanesjpg250.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la secció sardanista de l'Ateneu organitzen ballades i cursets per aprendre a ballar o a contar i repartir les sardanes, els dissabtes des de mitjans de setembre fins a mitjans de juny, de les 18 h fins les 20 a la sala d’actes del primer pis.Organitzen les ballades de Sant Jordi, la de la vigília de l’11 de setembre, les ballades d’estiu a la placeta de l’església i també organitzen alguna sortida per anar a ballar a altres aplecs de la comarca o Catalunya. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 94055 | Caramelles de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-pasqua | <p><span><span><span><span><span>BELLSOLELL, Joan; BRUGUERA, Ramon i CASTAÑEDA, David (2013). L’Abans d’Arenys de Mar. Recull gràfic 1857-1980. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | S'ha perdut la tradició des de principis de segle XXI | <p>Com molts altres municipis de Catalunya, els diumenges i els dilluns de Pasqua es cantaven Caramelles. La tradició s'havia perdut però hi va haver un intent de reintroduïr-les els anys 80 i 90 del segle passat, però va durar poc, fins a principis dels anys 2000, quan es van deixar de fer.</p> <p>Una notícia del web de l'Ajuntament explica, l'any 2003, que els nens i les nenes de l'escola sortiran a cantar Caramelles. Informa que el circuit serà l'habitual: visita als avis, Riera, Ràdio, Plaça del Mercat, Plaça de l'Església i Plaça de l'Ajuntament.</p> | 08006-391 | Arenys de Mar | <p>És tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot a la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollès, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics.</p> <p>Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca.</p> <p>L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells).</p> <p>D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada)</p> | 41.5806134,2.5498688 | 462477 | 4603311 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l’àlbum L’Arenys d’Abans (BELLSOLELL, Joan; BRUGUERA, Ramon i CASTAÑEDA, David: 2013).) hi ha diverses fotografies tant de la SC l’Esperança com del Casino, entre altres grups. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||
| 94057 | Els d'Arenys són batejats sota l'escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-son-batejats-sota-lescala | <p><span><span><span>AMADES i GELATS, Joan (1937): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Amades_i_Gelats%2C_Joan_%281937%29%3A_%27Refranys_personals%27%2C_dins_Butllet%C3%AD_del_Centre_Excursionista_de_Catalunya_%28BCEC%29%2C_n%C3%BAms_504_a_511_%28maig_a_desembre_del_1937%29'><span><span>Refranys personals; dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 120. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p><span><span><span>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'><span><span>El llibre dels refranys catalans</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Dita, parèmia o proverbi recollida en el blog de paremiologia catalana comparada, on se citen diversos autors que en fan referència. Sembla que prové d'haver col·locat la pica de batejar sota l'escala que pujava al cor i que es considerava un lloc poc adient amb l'aire senyorívol i presumit atribuït als arenyencs. (Amades, 1937)</p> | 08006-393 | Arenys de Mar | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||||||
| 94058 | Els sardinetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-sardinetes | <p>QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins <em>Cóm ens diem al Maresme?</em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.</p> | XVIII-XX | <p>Els veïns d'Arenys de Mar són coneguts com 'sardinetes' per la seva vinculació amb la mar i per distingir-se dels d'Arenys de Munt. Segurament foren ells els primers en batejar-los amb el nom d'aquest preuat peix blau, que desperta tanta simpatia i és motiu de trobades socials i festes d'estiu al voltant d'una bona brasa. Fos com fos, el cas és que ho han assumit la mar de bé, perquè s'hi senten identificats i ho tenen interioritzat com a element identitari. Fins al punt d'autodefinir-se com a sardinetes ells mateixos.</p> <p>Les fotografies que us mostro en aquesta fitxa en són un testimoni gràfic, ja que un establiment gastronòmic ha utilitzat aquest 'mal nom' com a nom de l'establiment.</p> | 08006-394 | Arenys de Mar | 41.5780693,2.5535488 | 462783 | 4603028 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94058-01p1570755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94058-02p1570756.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||
| 94059 | Els setciències | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-setciencies | <p>QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins <em>Cóm ens diem al Maresme?</em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.</p> <p> </p> | XIX-XX | <p>Sembla que els veïns d'Arenys de Mar col·leccionin sobrenoms. No es conformen amb un, sinó que en tenen dos: sardinetes i setciències. Aquest segons es diu perquè la vila acumula un munt de serveis vitals per a la vida dels pobles veïns com la de ser partit judicial, notaries, jutjats. A més, com diu Quintana (2011) tenen la particularitat de dormir amb les ulleres posades de tan intel·lectuals i tan savis que són. Allò que es coneix com un setciències, que sempre es posen al llit amb un llibre a les mans i es fan un tip de llegir. I és clar, els agafa la son i s'acaben adormint amb les ulleres posades.</p> <p>Hi ha dues dites associades: Els d’Arenys dormen amb ulleres. Per veure els somnis més clars. El costum de tapar la calaixera amb un llençol i un calaix obert, per fer veure que era el piano. </p> | 08006-395 | Arenys de Mar | 41.5788292,2.5517812 | 462636 | 4603113 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fotografia correspon a l'obra que porta per nom l'Espiral, però és més coneguda amb el sobrenom del setciències, en referència al motiu amb el que es coneix els veïns d'Arenys de Mar. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||
| 94060 | Esqueles mortuòries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueles-mortuories | XX-XXI | <p>La població d'Arenys de Mar conserva un costum relacionat amb els òbits que si bé comparteix amb d'altres municipis de la comarca com Arenys de Munt, Calella, Pineda o Mataró, no és generalitzat i en els altres pobles ha desaparegut ja fa temps. Es tracta de penjar en espais públics esqueles mortuòries, notificant del decés d'algun del veïns.</p> <p>Aquest servei, actualment l'ofereix l'empresa de serveis funeraris amb un acord amb l'Ajuntament que destina unes cartelleres de la via pública per a aquest ús. A l'esquela s'hi posen les dades del difunt i dels seus familiars, el lloc i l'hora de la cerimònia i la vetlla. En aquest cas, i a diferència d'altres municipis, també s'hi pot posar, si es vol, el sobrenom del difunt. Aquell apel·latiu pel qual era popularment conegut.</p> | 08006-396 | Arenys de Mar | 41.5770661,2.5464731 | 462192 | 4602920 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94060-02dsc0539.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||
| 94061 | Festa de la Marededéu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-marededeu-del-carme | XIX-XX | <p>La festa de la Mare de Déu del Carme té un significat especial als pobles amb port. A Arenys de Mar, la protectora dels mariners surt de la Casa del Mar, per a acostar-se als pescadors i a la gent del mar en general.</p> <p>La processó està organitzada per la Confraria de pescadors, el club nàutic, el Club de pesca Mar-Sport i la branca de dones Anna Saezpels, que se celebra en honor al patronatge de pescadors i mariners de la Mare de Déu del Carme, el segon dissabte de juliol,</p> <p>La processó surt del Port d'Arenys amb embarcacions de tota mena, grossos quillats, barques de pesca, barques esportives i de passeig, engalanades per a l'ocasió i fent sonar les seves botzines, acompanyen la imatge de la Mare de Déu en el seu passeig marítim. Mentre al moll i pels voltants del port la gent gaudeix de la processó marítima.</p> <p>S'acaba la festa amb una sardinada popular.</p> | 08006-397 | Arenys de Mar | 41.5793975,2.5582856 | 463179 | 4603173 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94061-festa-del-carme-768x1024-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En un article de redacció del vilaweb s'explica que els pescadors d'Arenys vivien la festa de la Mare de Déu del Carme com una autèntica festa major. Catalina Vilar, dona arenyenca de pescador i amb fills que han seguit els passos del pare, i diu que la festa ha evolucionat moltíssim i que malgrat que els joves encara la continuen celebrant, el cert és que abans se sentia d’una manera més intensa. Vilar recorda com la gent deixava les tasques del dia a dia per dedicar-se de ple a la festa, en la qual també es programava algun que altre ball i que servia també, al cap i a la fi, per reconèixer la dura tasca dels pescadors al llarg de l’any. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||
| 94062 | Festa de la Marededéu Fumadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-marededeu-fumadora | <p>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors, vol. V, pp. 869.</p> <p>BERTARN FITA, Magda (2014). <em>Rondalles i cançons de la Riera de Sobirans : recull de contes orals d'Arenys de Mar. Canet de Mar:</em> Editorial Els 2 Pins.</p> | XVII-XXI | Desapareguda | <p>El 8 de desembre dia de la Puríssima, era una jornada de permissivitat per a la canalla d'Arenys de Mar, ja que se'ls permetia fumar com a fet excepcional. Per aquest motiu, a la Puríssima, se l'anomena Marededéu Fumadora. Tot i que ja no es fa, es manté en el record de molts arenyencs. Un testimoni amb qui he parlat m'ha confessat que si hi pensa s'encén una cigarreta en record de la festa. I això que ja no és mainada.</p> <p>Els nens i les nenes sortien al carrer en colla i passejaven per la Riera fumant amb pipes artesanals o cigarretes. Fumaven pellofa de cacau, matafaluga, fonoll i altres herbes aromàtiques barrejades amb tabac. Alguns també recorden haver arribat a fumar liana verda, que segons expliquen provocava mal de cap. La majoria d’aquests records són de les dècades dels cinquanta, els seixanta i els setanta del segle XX. La festa tenia vist-i-plau dels adults: els pares deixaven fumar als seus fills, la mainada agafava herbes aromàtiques de la fàbrica de Calisay i un pastisser de la vila els regalava l’apreciada pellofa de cacau. A més, la festa tenia el seu ritual: les pipes emprades per fumar se les solia fer la mainada uns dies abans amb fusta o cargols de mar i es passaven la jornada voltant pels carrers cantant cançons, molt sovint relacionades amb la puresa de la Mare de Déu.</p> <p>Es poden trobar notícies breus en diferents fonts que en parlen, però preferim posar-vos el text literal de Joan Amades (1987), que directament o indirecta és d'on tothom es nodreix. Ens diu que 'A Arenys de Mar, des de la vigilia [de la festa de la Puríssima], la mainada volta pels carrers, fumant amb llargues pipes. Tant fumen els nens com les nenes. Fumen matafaluga i grans de fonoll, les quals compren a casa dels adroguers, on també venen pipes. A la mainada li fa molt de goig fumar, i li sembla que li dóna to. Els xocolaters donen a la quitxalla graciosament la pallofa del cacau, la qual la gent trinxa i barreja amb els vegetals indicats. Aquests productes produeixen un perfum molt agradós, però escalden força la boca dels petits fumadors. Aquest costum ja es practicava l'any 1653, durant un aplec que tenia lloc, el dia d'avui [8 de desembre] en una capella dedicada a la Mare de Déu de la Solitud [Pietat], que s'aixecava al lloc on avui hi ha el cementiri. Com una expansió pròpia d'un dia de forada, els pares d'aleshores permetien a llurs fills que fumessin vidalba o ridorta, embolicada amb paper, a tall de cigarreta. El costum era tolerat únicament i exclusivament el dia d'avui. La introducció de la pipa sembla ésser relativament moderna'.</p> <p>Quan l'aplec a l’ermita de la Pietat es va deixar de fer, es va anar perdent la festa. Però, sobretot, per la creixent consciència social dels danys del tabac, o també podríem dir per conscienciació social. Tot i això, la festa ha tingut un moment de reaparició al tombant del segle XXI amb un format adaptat als nous temps. Va ser gràcies a un grup d’activistes culturals d’Arenys de Mar, que van rellançar la festa potenciant el seu esperit transgressor. En aquesta versió moderna de la festa, els infants de la població no fumen ni cigarrets, ni pipa, però el fum continua sent el protagonista. La nova Mare de Déu Fumadora es planteja com una jornada de permissivitat, poesia i surrealisme. </p> <p>S'han anat incorporant activitats com les fumeroles per a què els infants puguin viure l'experiència de fumejar sense haver de fumar i una nova imatge amb la representació de la Mare de Déu fumant.</p> | 08006-398 | Arenys de Mar | <p>Malauradament, Amades no cita les fonts consultades per poder-les contrastar, però és l'únic que ens dona una data. Tanmateix, el seu fragment sembla el resultat d'un mínim de dos testimonis (escrits o orals), per l'estructura del paràgraf. El que ell anomena advocació a la Mare de Déu de la Solitud pot ser un error per referir-se a la capella de la Pietat.</p> <p>Des de l'Arxiu històric Fidel Fita, Hug de Palou, ens diu que la notícia més antiga que es coneix procedeix d’una consueta de la parròquia de Santa Maria d’Arenys. De les diverses consuetes conservades a l’Arxiu Parroquial, dels anys 1734, 1795, 1844, 1845 i 1862, únicament la de 1844 ens parla del vessant popular de la festa, a més del religiós. Ho fa en aquests termes:<br /> (...)<br /> «Havuy era la festa de esta hermita. Encara que la titular era la Mare de Déu de la Pietat o dels Dolors, y havia en lo altar major una imatge de la Concepció. Si feya una espècie de aplech y acudian molta gent de Areñs y forasters. Era una consuetut antiquíssima de anari los miñonets fumant ab una pipa y ells la denominaban la Mare de Déu Fumadora. Per molt que he procurat indagar, no he pogut averiguar de hont dimana aquest estil».</p> <p>Es descriu com un fet del passat; una festa que aleshores no se celebrava. Si partim de 1844, quan l’indret entorn de l’ermita de la Pietat era cementiri públic, hauríem d’anar més enrere de la data en què s’escripturà la compravenda de la vinya circumdant l’ermita per convertir-la en cementiri, el 27 de novembre de 1816. Només una data anterior ens permet pensar en un entorn festiu d’aplec. No obstant això, les consuetes del segle XVIII no en fan cap esment, i justet de la celebració religiosa. Res no hi té a veure el dogma de la Immaculada de 1854.<br /> <br /> En realitat, no en sabem res de com s’havia celebrat la festa llevat de la descripció esmentada. La descripció, és el punt de partida del qual se serveix Mn. Josep Palomer per bastir un relat explicatiu, el 1948, on hi barreja les seves pròpies vivències. Fins i tot fa esment que l’aplec ja se celebrava l’any 1653, (notícia extreta de Joan Amades, com hem pogut veure) però sense fer aportació de cap evidència documental i ni tant sols citar-la. Val a dir que aleshores, en tot cas, en un context de guerra i epidèmia, i afegir que l’ermita de la Pietat fou el primer estatge de la comunitat caputxina a Arenys de Mar l’any 1618.<br /> <br /> Per altra banda, la devoció a la Mare de Déu havia estat prou sòlida. L’any 1782 es va sol·licitar poder enderrocar la torre de defensa situada al davant i aprofitar el terreny i la pedra per a engrandir la capella. </p> | 41.5770500,2.5466931 | 462210 | 4602918 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94062-13041245435326097335188058733662971910298956n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94062-fumadora.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94062-39803.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Amades (1987) explica que els marrecs de Palamós també havien fumat en pipa. També atribueix aquest costum infantil a pràctiques màgiques, encaminades a provocar la pluja per mitjà de la imitació de núvols negres i espessos, aconseguida amb el fum que desprenen les herbes cremades dins la pipa. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||
| 94063 | Festa de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-roc-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors, vol. IV, pp. 850 i 851.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>SALBANYÀ, Bernat i BAYES, Pilarin (2022). Petita història de Sant Roc. Arenys de Mar: Editorial Mediterrània.</p> <p> </p> | XVII-XXI | <p>La festa de Sant Roc és la festa major petita d'Arenys de Mar que s'origina amb un vot de poble per deslliurar-se de la pesta. Se celebra el 16 d'agost, diada de sant Roc.</p> <p>De bon matí, els macips i macipes es troben per vestir-se i preparar el material. A les 8 del matí, just abans de sortir pels carrers i cases de la vila, fan l’ofrena i cantada dels goigs a l’església parroquial. El mossèn fa una benedicció i els macips prenen el compromís de renovar el Vot de Vila. A continuació, fotografia de família i de colles, repic de campanes i llançament de petards per despertar el poble i anunciar l’arribada de la festa.</p> <p>La cercavila matinal comença a les 9h, les diferents colles, acompanyades amb flabiols i tamborins, recorren diferents zones d’Arenys. Moltes cases els ofereixen un petit refrigeri. També hi participen les captadores i els macipets, que recullen les almoines. A les darreries del segle XVIII, els macips, en sortir d’ofici, començaren a anar per les cases a fer la capta. Actualment, els macips, noies i nois fadrins de la vila, vesteixen de blanc, amb faixa vermella, polaines i picarols. Ruixen a tothom, de les cases on fan la capta i també als vianants i conductors, amb l’aigua perfumada de les almorratxes.</p> <p>A la tarda, es fa la cercavila amb tots els macips i macipes, juntament amb els gegants i el bestiari festiu, que acompanyen les autoritats municipals de la Casa de la Vila a l’església Parroquial. Abans de la sortida de la plaça, es fa una ruixada a les autoritats que passen per un passadís que fan els macips i les macipes. L’Ofici Solemne en honor a Sant Roc i la renovació del Vot de Vila se celebra al vespre, a la parròquia de Santa Maria, amb l’administrador gros que en llegeix l’acta. Els macips hi participen des del presbiteri cantant els goigs quan els fidels besen la imatge del sant. La missa acaba amb una ruixada general, quan els macips surten corrents del temple. A continuació, a la plaça de l’Església l’Esbart Maragall balla la Dansa d’Arenys (ball de plaça típic d’Arenys de Mar, que es ballava durant les octaves de Corpus i que es va recuperar el 1949 per la festa major, i a partir del 1950 es va incloure a la festa de Sant Roc). En acabar es fa una ruixada general per acomiadar la festa.</p> <p>El 14 i 15 d’agost s’organitzen diferents activitats lúdiques i culturals. El 15 a la nit, des del 2010, es representa en diversos punts de la vila l’espectacle <em>La Pesta</em>, que recrea l’epidèmia de pesta del segle XVI i la protecció de Sant Roc. El 14 d’agost a la nit, des de l'any 1996, s’organitza la cercavila nocturna de gegants.</p> <p>Els macips, la dansa, la cercavila nocturna dels gegants o l'espectacle de la pesta, són elements destacables de la festa. El cant dels goigs de Sant Roc és un dels moments més emotius. Prèviament a la festa, s’organitza un taller per aprendre’ls i perfeccionar el cant.</p> <p>L’augment de la població va deixar en mans dels mossos del poble la responsabilitat de fer la col·lecta, que abans es feia després de dinar. Els macips porten almorratxes guarnides amb alfàbrega i plenes d’aigua perfumada. Al segle XIX se’ls afegiren les captadores que recullen els diners amb barretines. Des del 2005, les noies també poden ser macipes.</p> <p>L'Ofrena a Sant Roc és un acte litúrgic presidit pel rector, que s’inicia amb l’entrada dels macipets amb les alfàbregues que ofereixen al sant. Darrere un parell de macips entren acompanyats pels flabiolaires, la bandera de la confraria que queda col·locada a l’altar. L’acte compta amb cant de salms, lectures i pregàries que evoquen el paper dels macips com a enviats a fomentar la pau i la fraternitat entre els arenyencs. El moment culminant és quan un macip, en nom del col·lectiu, fa el manifest per renovar el compromís dels joves a l’hora de mantenir la promesa popular i la festa. L’acte finalitza amb una benedicció abans de sortir pels carrers i cases de la vila.</p> <p>Els organitzadors de la festa són el Patronat de Sant Roc d’Arenys de Mar (constituït com associació el 2006, substituint a la Junta Rectora que organitzava la festa des del 1972) i l’Ajuntament d’Arenys de Mar. Antigament la confraria de Sant Roc era la responsable de l’organització.</p> | 08006-399 | Arenys de Mar | <p>El culte a Sant Roc arriba a Arenys de Mar des d'Occitània i per mar. L'any 1618, en Pere Mataró explicava que quan ell era petit hi havia hagut la pesta a Marsella i també a Barcelona. Llavors, uns marsellesos portaren saques de cotó a Arenys, amb destinació a Barcelona, però s'hagueren de quedar a Arenys perquè a la capital hi havia la pesta. Les van desar durant uns mesos a ca n'Arquer. Al procedir d'un lloc empestat, la probabilitat de transmissió hauria estat molt alta. Al no produir-se aquesta afectació es va considerar que fou gràcies a la protecció de Sant Roc.</p> <p>Les dades més precises de com se celebrava la festa de Sant Roc antigament són de l’any 1734, del llibre de comptes del consell de la Universitat, on s’esmenten les completes solemnes de sant Roc després de les segones vespres del 15 d’agost. El dia 16 hi havia l’Ofici Solemne i el rector, o bé el vicari, donaven l’aigua beneïda al batlle i als regidors quan entraven a l’església. Després del Glòria, els obrers i administradors sortints de la Confraria de Sant Roc, entregaven la bacina i les claus als administradors entrants. A la tarda, després de vespres, la processó que passava per la Riera i comptava amb assistència de la comunitat de preveres i de l’Ajuntament. Pagava les despeses la vila.</p> <p>Al llarg dels temps el vot de vila se celebraria amb diferents intensitats. A finals del segle XVII, en el mateix moment que augmenta la població, la festa agafa més volada i esdevé la segona festivitat local. Al segle XX deixa de celebrar-se per la Guerra Civil i la part més popular de la festa pateix una davallada els anys de la postguerra. A partir dels anys 70-80 hi ha una revifalla amb un increment important de la participació.</p> | 41.5805091,2.5494826 | 462445 | 4603300 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-01captadores-1932-arxiu-historic-fidel-fita-autor-desconegut0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-02entrada-de-la-bandera-a-ofici-xavi-salbanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-03macips-ruixant-autoritats-xavi-salbanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-04macips-visitant-els-veins-del-carrer-de-sant-ramon-xavi-salbanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-05p1550867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-06almorratxa-xavi-salbanya.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sant Roc és un sant de l'Església catòlica que va néixer a Montpeller, quan era regne de Mallorca, entre 1295 i 1350. A la mort dels pares va repartir els seus béns entre els pobres i va viatjar per Itàlia per tenir cura dels malalts de pesta; malaltia que va contraure. Però fou atès per un Àngel i un gos que li duia menjar i va superar la malaltia. Segons la Llegenda Àuria, els pares conciliars que tornaven del Concili de Constança es van lliurar de contraure la pesta per intercessió de Sant Roc. Després d'aquest fet el seu culte es consolidà a Occitània i nord d'Itàlia i es difongué ràpidament durant la segona meitat del segle XV.Als territoris de la corona catalanoaragonesa, el seu culte va arrelar amb força a partir de la segona meitat del segle XVI, afavorit per les onades migratòries d'occitans. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||
| 94064 | Festa Major de Sant Zenon / Zenó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-zenon-zeno | <p><span><span><span><span><span>PONS I GURI, Josep Maria (1989). El mercat i la fira; dins Programa de Festa Major de l’any 1989; pp.10-25.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PONS I GURI, Josep Maria (1995). Sant Zenon. Patró d’Arenys de Mar; dins el Programa de Festa major de l’any 1989; pp. 21-42.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PONS I GURI, Josep Maria (2004). La festa de Sant Zenon en el record de la infantesa; dins el Programa de Festa major de l’any 2004, pp.32-40.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p>Sant Zenó és la Festa Major gran d'Arenys de Mar i se celebra el 9 de juliol amb tota mena d'activitats adreçades a tots els públics. Però el senyal d'inici de la festa és la repicada de campanes de la vigília, anunciant la solemnitat de Sant Zenó. Una figura del Sant es baixa a l'altar major i se li posa un pom de verol: raïm i les fulles d'una vinya d'Arenys de Mar. A l'endemà, dia del patró, es fa el pregó amb un brindis popular i al vespre, un dels esdeveniments més esperats de les festes: pregó de l'Himne i res de les Completes, a l'església de Santa Maria. En acabar les Completes, s'obren les portes de l'església i, amb tot el públic que s'aplega al voltant es canta l'Himne a Sant Zenó. S'acaba amb una gran traca final. La nit, però, continua amb les barraques a la platja de la Picòrdia i el ball de Festa Major, a la Riera.</p> <p>Durant uns dies es concentren una sèrie d'activitats ludicofestives al voltant de Sant Zenon on hi caben tota mena de manifestacions. Trobem concerts tots els dies, de música sacra, popular, tradicional i moderna, amb orquestres i grups diversos. També activitats populars amb festes de carrers o gastronòmiques; activitats tradicionals, com els gegants, cercaviles, o correfocs. Així com activitats culturals, itineraris, visites guiades, conferències, o exposicions. També hi ha un programa especialment dedicat a la mainada. Sense oblidar, és clar, els actes litúrgics, com l'Ofici de Festa Major i la Missa de difunts.</p> <p>Gairebé s'enllaça amb la festivitat de la Mare de Déu del Carme, que se celebra el 16 de juliol.</p> | 08006-400 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>El 3 de juny de l'any 1664, la universitat (municipalitat) de Santa Maria d'Arenys de Mar, per mitjà dels seus jurats i consell, comprometent-se per ells i pels esdevenidors, va decidir que, des d'aleshores endavant, se celebrés cada any la festivitat de sant Zenó el dia 9 de juliol, tal com si fos diumenge, abstenint-se de treballar i fent-se públic, des de la trona de l'església o a peu d'altar, com a les altres festes de precepte. Aquest vot de vila fou decidit en presència del notari Rafael Bonamich d'Arenys de Mar i el trobem registrat en el seu protocol. I el bisbe de Girona ho aprovà amb decret de 16 de juny de 1664, per tal que ja es pogués celebrar la festa de sant Zenon aquell any mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gairebé simultàniament, els arenyencs es pre-pararen per al gran esdeveniment de la primera festa de sant Zenon i encarreguen un reliquiari d'argent a Jaume Vilarrasa, argenter de Barcelona, per a exhi-bir part de les relíquies i costà 78 lliures, 3 sous i 6 diners, import pagat el mateix dia 9 de juliol diada del sant de l’any 1664.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A darreries de l'any 1679 els jurats i el consell determinaren de celebrar mercat els dissabtes de cada setmana i fira els esmentats dies 9 i 10 de juliol. Però res d'això podia ser sense la deguda llicència, que en els llocs reials corresponia al rei i, en els pobles de jurisdicció de baró —i entre aquests hi havia Arenys—, pertanyia al seu senyor, que en el nostre cas era el Marquès d'Aitona, Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El tràmit ordinari per a l'obtenció de la llicència de mercat i fira, era demanar-la per conducte del Governador General resident a Hostalric, on radicava la capitalitat del Vescomtat de Cabrera, però s'aprofità l'avinentesa d'un viatge a Madrid de l'arenyenc Josep Pasqual i Lleu abans esmentat. Un assentament del Llibre de Clavaria de la universitat d'Arenys de Mar ens ho confirma i, de passada, ens fa saber el que calgué pagar per la llicència i el cost de la redacció de la sol·licitud presentada.'' La gestió de Josep Pasqual fou un èxit i, pocs dies després del seu retorn, es reberen les oportunes lletres de la Senyoria. La llicència es concedeix el 10 de febrer de 1680 per la Marquesa d'Aitona, missenyora Anna de Silva, en la seva condició de tutora i curadora del seu nét Guillem Ramon de Montcada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Església parroquial que, des de l'any 1585, s'havia estat sufragània de la de Sant</span></span> <span><span>Martí d'Arenys d'Amunt i era regida per un Vicari designat pel rector d'aquesta, l'any 1781 fou des-lligada dels vincles amb l'església matriu i va tenir rector propi. Aquest primer rector independent de la parròquia d'Arenys de Mar, que fou mossèn Guerau Gelpí, tal com acostuma esdevenir quan hi ha canvis on els nous no troben prou bé el que han fet els predecessors, no resultà una excepció. Fins aleshores, el patrocini de sant Zenon havia estat un fet indiscutible que, per costum, s'anava repetint any darrera any i d'allò ja no hi havia qui cregués necessari cercar papers de 117 anys enrera. Mossèn Gelpí, desconeixedor del vot de vila i de la confirma-ció episcopal d'aquest de l'any 1664, volia eliminar la festa i suprimir la processó i, fins i tot, feu afegir a la Consueta de la Comunitat de Preveres 'no hi ha obligació de ohir Missa per no ser festa'. Tant la Comunitat de Preveres com els regidors de l'Ajunta-ment, van discrepar del rector i acudiren al bisbat i, davant d'això, el Vicariat General va disposar que tot continués com abans, sense introduir cap innovació.</span></span></span></span></span></p> | 41.5794216,2.5515667 | 462619 | 4603179 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94064-festa-major-de-sant-zeno.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'enllaç del Trencadís, de la Biblioteca municipal Fidel Fita, es poden consultar els programes de la Festa Major de diversos anys. Josep Maria Pons i Gurí (2004) fa una evocació de com vivia ell la festa als voltants de 1914. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||
| 94065 | Gegants i figures festives d'Arenys de mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-figures-festives-darenys-de-mar | XX-XXI | <p>En aquesta fitxa, agrupem el conjunt de figures festives d'Arenys de Mar: els gegants, els capgrossos i el drac Arenyot, que formen part de totes les grans festes del calendari del municipi. Hi ha quatre parelles de gegants: en Tallaferro i la Flor d'Alba; en Roc i la Maria; l'Elm i la Carmeta; la parella de gegantons d'en Xavier i la Laia Cartulinus i el gegantó Zenon.</p> <p>En Tallaferro, rep el seu nom de la figura mítica del comte Tallaferro, creat per Jacint Verdaguer a la seva obra èpica Canigó, que data de 1886. Verdaguer es va inspirar en el comandant Bernat I de Besalú, conegut també sota el nom de Bernat Tallaferro que va viure durant el segle X. Aquest sobrenom li ve per ser un governant enèrgic i un gran guerrer. És obra de Domènec Umbert que s'inspirà en l'actor Corner Wilder per modelar el rostre. Té un pes de 75 kg i una alçada de 385 cm.</p> <p>El nom de Flor d'Alba, també està inspirat en l'obra Canigó (1886) de Jacint Verdaguer. En aquest cas però, amb una modificació. En el poema original, el personatge que sedueix al comte Tallaferro és la reina de les fades, que porta per nom Flordeneu. Com que a Arenys poca neu s'hi veu, es va optar per canviar 'neu' per 'alba' i d'aquí li ve el nom a la nostra geganta. També és obra de Domènec Umbert que s'inspirà en l'actriu Joan Fontaine per modelar el rostre. Té un pes de 72 kg i una alçada de 382 cm.</p> <p>Els padrins d'en Tallaferro i na Flor d'Alba són els gegants de la família Robafaves de Mataró i els gegants del Barri dels Abells de Canet de Mar, en <em>Petrus</em> i la <em>Carlota</em>, gegants que van estar al bateig i presentació de la parella. I ells són padrins dels gegants de Vallgorguina, en <em>Bernat</em> i l'<em>Elionor</em>; dels gegants vells d'Arenys de Munt, en <em>Martí</em> i la <em>Remei</em>; dels de Canet de Mar, en <em>Guillem-Bernat de Montferrer</em> i l'<em>Agnès de l'Aubó</em> i també ho són dels gegants <em>Roc</em> i <em>Maria</em> i <em>Elm</em> i <em>Carmeta</em>.</p> <p>En Roc i la Maria són la representació de la parella de nuvis que balla la dansa d'Arenys. Aquest ball es fa a la sortida de l'ofici de Sant Roc i justament la primera aparició en públic d'en Roc i la Maria va ser per Sant Roc, el 16 d'agost, de l'any 1980. En Roc pesa 35 kg i té una alçada de 325 cm i la Maria pesa 32'5 kg i té una alçada de 324 cm.</p> <p>Es construeixen l'any 1980 per Josep Cardona, de la casa Ingenio de Barcelona. Els van finançar un grup anònim de ciutadans, que van cedir la parella a la vila d'Arenys de Mar. El seu creador no es va inspirar en ningú d'Arenys per modelar les cares dels dos gegants, malgrat comentaris que sovint ha creat la semblança, sobretot de la Maria, amb alguna dona de la vila. Van ser apadrinats per en Tallaferro i na Flor d'Alba i els noms són donats en honor a Sant Roc i en record de la titular de la parròquia del poble. També són els padrins d'Elm i Carmeta.</p> <p>L'Elm i la Carmeta arriben l'estiu de 1997, donats per l'Esplai de la Gent Gran i la Confraria de Pescadors de Sant Elm. Els va crear l'artista arenyenc Martí Doy, els va vestir el sastre Francesc Calopa. Representen un pescador i una peixatera, ofici molt arrelat a la nostra vila. L'Elm és un autèntic llop de Mar, i la veu popular li ha trobat semblances amb l'avi 'Tautau'. La Carmeta és molt estimada pels arenyencs i són molts, i de diverses generacions, els que li troben similitud amb la seva pròpia àvia. Ambdós pesen<em> </em>uns 20 Kg i mesuren uns 280 cms d'alçada.</p> <p>La creació d'una tercera parella de gegants sorgeix de l'Esplai de la Gent Gran, abanderats per l'Alfons Alcaraz. L'Ajuntament, la Confraria de pescadors i el mateix Esplai van pagar la seva construcció. La festa de presentació es va fer al port d'Arenys, el 15 d'agost de 1997. Els dos gegants van arribar en barca. Al moll els esperaven els Gegants d'Arenys i més de quatre mil persones. El bateig es va celebrar l'endemà, 16 d'agost, diada de Sant Roc, a l'església de Santa Maria, després de l'ofici. Els padrins van ser en Tallaferro i na Flor d'Alba i en Roc i la Maria. Mossèn Martí Amagat, rector d'Arenys, va oficiar la cerimònia, en llatí, fent servir una fórmula del segle XIX.</p> <p>En Xavier i la Laia Cartulinus són dos gegantons fets per en Lluís Macià i representen un hereu i una pubilla. Sorgeixen a partir de la necessitat de fer uns gegantons pels nens, ja que a la colla, molts dels fills d'aquests començaven a fer-se grans i a voler dur gegants. Estan fets de materials lleugers, perquè estan pensats, sobretot, per ser portats per infants d'entre 5 i 10 anys. </p> <p>En Zenon és un gegantó que neix l'any 2010, de les mans de la Tatiana Albert. És el cosí de la Laia i en Xavier que es va quedar amb la colla després de visitar el poble i les festes de Sant Zenon i Sant Roc. Porta el mateix nom del patró d'Arenys, però va vestit de captador dels macips. La seva presentació fou el 9 de juliol del 2010, tot i que es va estar fent des del desembre de 2009. </p> <p>Als gegants els acompanyen els capgrossos i un drac. L'any 1919, Jaume Gras Janer va donar els quatre primers capgrossos que va tenir la vila, però aquests ja no existeixen. Va ser l'any 1954 quan Joaquim Mollfulleda, donà uns capgrossos que van servir com a acompanyants als gegants d'Arenys. Posteriorment, Manuel Romans va donar una munió de capgrossos que encara es conserven. </p> <p>El Drac Arenyot va ser un regal fet per la família Regàs. El pots trobar recorrent els carrers de la vila per dies senyalats com Sant Jordi, Sant Zenon i durant la Nocturna de Sant Roc. El nom s'escollí per votació popular i conservat en una faixa que sempre du al coll simbolitzant el seu lligam amb els gegants i els geganters de la vila. Fet al Magic World d'Arenys de Munt, el drac es desplaça sobre rodes empès per una sola persona des de dins, la seva boca és mòbil.</p> | 08006-401 | Arenys de Mar | <p>En Tallaferro i na Flor d'Alba són la representació mítica de l'antiga monarquia catalana, són el rei i la reina que acostumaven a ser els personatges centrals dels contes de principis de segle. Van ser creats l'any 1955 per Domènec Umbert. La seva primera aparició va ser per l'enramada de la plaça d'Arenys de Munt i el 8 de juliol de l'any 1955, vigília de Sant Zenon, oficialment per Sant Zenon. La parella de gegants la va costejar Josep Pons i Vila. Qui els va cedir a la vila d'Arenys de Mar.</p> <p>El primer vestuari que van portar els gegants va ser dissenyat i confeccionat per Miquel Guri. Als anys vuitanta, el sastre arenyenc Francesc Calopa, cenyint-se als models originals, va adaptar i confeccionar un nou vestuari del qual en va ser característic el vol de les faldilles. Aquest segon vestuari fou renovat, per l'actual, el Sant Zenon del 2015 amb motiu del 60è aniversari dels gegants mantenint la inspiració en el model original.</p> <p>Aquests gegants no són únics, ja que el motlle no va ser destruït, tal com s'havia pactat amb l'autor. Per això, es poden trobar gegants exactes com és el cas dels de Premià de Mar. L'únic que canvia, respecte a en Tallaferro i na Flor d'Alba és el vestuari i alguns detalls.</p> | 41.5827401,2.5478625 | 462311 | 4603549 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-02image.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-031523316481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-04image.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-05image.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els gegants, capgrossos i bestiari festiu són elements vius, dinàmics i protagonistes de festes populars dels municipis catalans. No tindrien sentit o restarien fossilitzats i oblidats si no fos per tota una colla de persones i una colla de músics que els fan ballar. Gent que treballa per difondre el patrimoni cultural immaterial a través de la diversió, la festa i l'alegria. Surten en dies de festa Major i festes com la Marededéu del Carme, Sant Roc, o Sant Zenon. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 94068 | La dansa d'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dansa-darenys | <p>AMADESS, Joan (1987) <em>Costumari català. El curs de l'any</em>. Vol. II, pp. 296.</p> <p>CASALS, Raimon (2016). La dansa d'Arenys de Mar; dins l'<em>Inventari de danses vives de Catalunya</em>.</p> <p>LÓPEZ i ARCOS, Pilar (2015). La dansa d'Arenys de Mar; dins <em>Balls i danses del Maresme</em>. Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme; pp. 9.</p> <p> </p> | XVII-XX | <p>La Dansa d’Arenys és el tradicional ball de plaça que es ballava ja al segle XVIII durant les enramades de la vuitena de Corpus. És un ball pla que es balla per la diada de Sant Roc, el 16 d'agost, des de l'any 1953, a la Riera, davant l'edifici del Xifré. El seu desenvolupament ens l'explica Raimon Casal, a la fitxa de l'Inventari de danses vives de Catalunya (2016):</p> <p>'La Dansa és ballada per 1 parella de capdansers i 12 parelles. La primera part consisteix en l'oferiment que fan els balladors del ram a la seva balladora, fent-ho primer la parella capdansera i continuant la resta de parelles. Acaben fent un passeig per quedar tots col·locats en una rotllana de cara en fora (en aquest moment un grup de nenes recullen els rams de les balladores).</p> <p>La segona part es balla en un cercle no tancat, fent bolangera a dreta i esquerra, fent i desfent cargols, per acabar en dues rotllanes concèntriques amb les dones a la part de dins i els homes a la de fora.</p> <p>A continuació les parelles canvien de posició per fer uns moviments d'espolsada amb una altra parella i retornant a la seva posició original. Altre cop bolangera a dreta i esquerra per acabar les dones formant una rotllana de cara a fora. Mentre les dones fan un punt pla de costat, els homes caminant es desplacen per anar a l'interior de la rotllana. Acció que serà imitada per les dones seguidament, i després d'uns puntejos a lloc, les parelles tornaran a ajuntar-se quedant unes darrera les altres, i mitjançant uns ponts i una cadena, tornen a formar dues rotllanes concèntriques amb les dones a la part de dins i els homes a la de fora.</p> <p>Tot seguit, fent un ball pla, les parelles fan diverses figures: punt pla de cara a la parella, volta, balancejos agafats de mans, punt de galop cara a la parella. Acaba aquesta part amb una bolangera i al final d'aquesta totes les parelles encarades de cara al públic per saludar.</p> <p>Per acabar la Dansa, les parelles realitzen un passeig similar al de l'entrada en el que els homes tornen a obsequiar les balladores amb el ram. Acaben tots saludant al públic'.</p> <p>L'acompanyament musical és de cobla.</p> <p> </p> | 08006-403 | Arenys de Mar | <p>Ja es ballava des del segle XVII a Arenys de Mar, dins de les festes de les Enramades. El ballava tothom, grans i petits, ja que era un ball de carrer i així es va anar fent fins a finals del segle XIX.</p> <p>L'any 1910, l'Esbart català de Dansaires la incorpora en una actuació per les festes patronals de Sant Zenon (Pilar López, 2015).</p> <p>L'any 1916, el musicòleg Xavier Maimí, tement per la pèrdua de la Dansa, feu un recull del que havia quedat.</p> <p>El 22 de setembre de 1946, l'Esbart Maragall feu la seva primera actuació al Camp d'Esports Municipal. Amb la seva inquietud per aprendre, els seus directors Marcel·lí Vila i Manuel Cubeles, i la col·laboració dels mestres Lluís Moreno i Joaquim Serra, van treballar molt activament en la reconstrucció i recuperació de la Dansa d'Arenys (l'antic Ball de Plaça). Primer, buscant en el record de la gent gran la coreografia de la dansa perduda, i també preparar una nova instrumentació per a cobla a partir de les partitures del mestre Xavier Maimí. També amb l'ajut dels reculls realitzats anteriorment per Aureli Capmany (1910), Xavier Miami (1916 i 1923), Pere Màrtir Puig i Estapé.</p> <p>El 10 de juliol de 1949, s'estrena dins el Festival de Danses Catalanes, la segona part del qual estava constituït per la Dansa d'Arenys de Mar. La partitura per a dues cobles, composta pel mestre Joaquim Serra, va ser lliurada per Salvador Millet, President de l'Esbart Verdaguer, al President de l'Esbart Maragall d'Arenys de Mar, Sr. Marcel·lí Vila.</p> <p>A partir de l'any 1950 es balla cada 16 d'agost, festivitat de Sant Roc, a la sortida de l'Ofici.</p> <p>A partir del 2020 el Patronat de Sant Roc organitza la Dansa d’Arenys, després dels acords amb el grup organitzador de la Dansa i l’Esbart Maragall. </p> | 41.5838195,2.5472939 | 462264 | 4603669 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94068-01dansa-darenys-2020-xavi-salbanya.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pel que fa al vestuari, les dones porten faldilla i cosset de brocat blanc, davantal de color negre, mantellina blanca, mitges blanques i sabates negres; agulla de pit per aguantar la mantellina i camafeu al coll. La capdansera porta el vestit de color fosc i el davantal blanc. Els homes porten calces i gec de color fosc, camisa blanca, faixa, mitges i llacet al coll negres, i sabates. El capdanser porta el vestit negre i la faixa i les mitges de color gris.Les flors són símbol d'ofrena al poble en la persona de l'alcalde/alcaldessa. L'ofrena és representada per la primera parella. Evoca el galanteig dels homes vers la seva parella, a la que acompanyen i li ofereixen flors. La coreografia presenta les noies agafades de les mans. Com diu López (2015), és una dansa plàcida, en què es copsa el suau balanceig de les ones del mar en la figura del cargol, en contrapunt a les alegres i variades evolucions iniciades pel capdanser. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||
| 94069 | La Renglereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-renglereta | XVIII-XXI | <p>La Renglereta és el Via Crucis del Divendres Sant que es fa a Arenys de Mar. Surt de l'església de Santa Maria amb destinació final a l'església del convent dels Caputxins. Es coneix amb el nom de la Renglereta per la disposició de les dues fileres, o rengles, que forma la gent a banda i banda del carrer, deixant l'espai del mig pels portants i el Sant Crist. Abans es començava a les 6:00 hores, però ara és comença a les 8:00h.</p> <p>És l’únic acte que ha sobreviscut de les processons i altres activitats que fa unes dècades es feien al carrer per Setmana Santa. Molts altres pobles representen el Via Crucis, o el camí que feu Jesús amb la creu, el Divendres Sant, però pels arenyencs aquesta processó és genuïnament arenyenca. </p> <p> </p> | 08006-404 | Arenys de Mar | <p>L’advocat Ramon Verdaguer explicava l’any 2011(veure enllaç al blog) com ha evolucionat aquesta processó: “Els d’Arenys, des de la Setmana Santa de 1767, a la matinada del Divendres Sant, fem la processó nomenada la renglereta (el nom ve dels rengles de gent que es formaven per seguir-la). D’inici, la renglereta era una processó de Diumenge de Rams, a primera hora de la tarda, des de La Plana (lloc on hi havia el convent d’Arenys de Mar l’any 1767), fins la Pietat, (lloc on avui hi ha el cementiri de Sinera.) Travessava tot Arenys, des del turó est de la Vila, fins el Turó que tanca el ponent. Una bona excursió. I mentre i tant anava la processó, s’anaven desgranant els misteris del Via Crucis. Pel Divendres Sant, hi havia una segona renglereta, que és la que ha perviscut i que va des del temple parroquial fins el convent del Pares Caputxins.”<strong> </strong></p> | 41.5805010,2.5495738 | 462452 | 4603299 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-01fotoajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-02536-55.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-03539-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-04540-57.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ja al vespre se seguirà la celebració de la Passió del Senyor i finalment, dissabte a la nit es commemora la Vetlla Pasqual amb l’encesa del ciri i l’Eucaristia litúrgica.Al Museu d'Arenys de Mar es conserven dos vestits complerts de cofrades de La Renglereta. | 98|94 | 63 | 4.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 94070 | Les ametlles d'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ametlles-darenys | <p>RUBIROLA TORRENT, Miquel (2017). Artesà de les ametlles; dins <em>Fent i desfent aprèn l'aprenent: oficis d'abans al Maresme</em>. Guia de recursos de les biblioteques municipals del Maresme. Diputació de Barcelona.</p> | XX | Ja no se'n fan per manca de matèria primera. | <p>A Arenys de Mar es van fer molt famoses les seves ametlles ensucrades entre 1940 i 1960. Fins al punt de donar nom a la denominació genèrica d'Ametlles d'Arenys. També es feien pinyonets, anissos, confits i garrapinyades.</p> <p>Era una activitat artesanal que utilitzava bombos d'aram. Com explica Miquel Rubirola (2017) 'eren els artesans, els fabricants individuals amb l'ajut d'un o dos treballadors a tot estirar, els qui escollien el pinyó cru, l'ametlla torrada o crua, sense pell o amb pell, de major grandària o petita, i hi afegien el sucre, la xocolata, etc. I això a temperatures i velocitats de gir del bombo diferents segons l'especialitat de cada producte. Una bombada de les ametlles més grosses podria durar sis o set hores'. Ens explica que l'habilitat de l'artesà feia que l'ametlla fos de superfície llisa, més o menys polida, sense grops i tova al paladar.</p> <p>L'any 1941 hi havia els següents artesans: en Jaume Blanch (Riera Bisbe Poi, 15), la vídua de V. Canals (Riera Bisbe Pol, 31), en Joan Castellà (José Antonio, avui, carrer d'Avall), la vidua de Josep Nogueras (plaça de l'Església, 9), en Fulgenci Ribas (Andreu Guri, 30) i Vda. de J. M. Terrats (Riera Bisbe Pol, 62). El 1946 restaven en Joan Castellà, en Josep M. Nogueras, la vídua de Terrats i en Miquel Torrent Fontrodona (Platja Cassà, 58). L'elaboració va anar disminuint i els anys 80 i 90 desapareixia definitivament. Alguns dels darrers fabricants foren en Miquel Rubirola, en Francesc Vilanova i en Joan Castellà.</p> <p>Gaietà Solà seguia elaborant els seus productes, amb l'antiga marca 'Canals', a la fàbrica ubicada a la part alta del carrer Sant Zenon. Els anys 80 cedí el negoci a Daniel Rodríguez, que el regentà fins a principis dels 90. Fou el darrer fabricant. També, en aquest darrer període, s'havia constituït a Arenys l'empresa 'Dulces 2001', que no tingué llarga vida. S'havia adquirit els bombos de Miquel Rubirola, qui havia tingut el seu establiment a la Platja Cassà. </p> | 08006-405 | Arenys de Mar | <p>L'article de la Wikipèdia explica que l'origen de les ametlles d'Arenys, que antigament en deien 'ametlles ensucrades', es remunta al segle XVIII. És en acabar la guerra del francès quan per primera vegada explícitament s'esmenten 'les ametlles d'Arenys'. Encara que hi ha notícies, per la tradició oral, que el segle XVII, a Arenys es feien 'ametlles cobertes de sucre', hi ha registrat, que després de la guerra, el 1814, durant l'estada Ferran VII a Calella de retorn de l'exili, l'Ajuntament de Calella va demanar a l'Ajuntament d'Arenys 'les ametlles d'Arenys', que aquest va enviar com obsequi al monarca. L'any 1916, el rei Alfons XIII visità la fàbrica d'ametlles de la família Ferran.</p> <p>Durant el segle XIX i bona part segle XX, en produïen pràcticament tots els adroguers i confiters de la vila que compartien aquella activitat amb altres, com ara la fabricació de xocolata.</p> <p>Encara els passats anys 60, quan la carretera passava pel centre de la vila, era molt corrent veure-hi un vehicle aturat perquè els seus ocupants havien anat a adquirir ametlles a algun dels diferents punts de venda. A la mateixa carretera i, fins i tot, als trens, s'hi podien veure venedors ambulants d'ametlles, 'peladilles' i pinyonets o anissos, productes que també eren elaborats pels ametllers. També es feia venda a l'engròs per botigues de Barcelona i de fora.</p> <p>El descens de les vendes s'atribueixen a la tendència a rebaixar l'alimentació de productes rics en sucres afegits i a la manca de relleu generacional en l'elaboració.</p> | 41.5794196,2.5515693 | 462619 | 4603179 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Poesia escrita pel Pare Venanci d’Arenys el dia 2 de juny de 1948, evocant els símbols Arenycs: l’aranyoner, el mar, les ametlles i les puntes.Ametlles i randesDeia l’aranyoner del nostre escut:- Ai, la vila d’Arenys clara i senyora! –“Quin nou pessigolleig de joventutha entendrit el meus tanys i tot m’enflora?”I la mar responia dolçament:- Ai, la vila d’Arenys senyora i clara! –“Qui m’ha tornat el bleix i el movimentsota aquest arbre on m’he encantat fins ara?”I feia l’arbre, com un averany:- Ai, la vila d’Arenys blanca i granada! –“En lloc d’aspres prunells, sento l’afanyde fruitar ametlla flonja i ensucrada”.I la mar deia amb un tremir molt lleu:- Ai, la vila d’Arenys gemada i blanca! –“Juguen mos dits filant randes de neudamunt les ones i la platja franca...”I l’arç, fet ametller, vinga florirgronxant rams de confits al grat de l’aire.I la mar, sota d’ell, vinga teixirfils d’escuma, guarnint el blau coixí.Ai, la vila d’Arenys, dolça i puntaire! | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||
| 94071 | La nit de naps i cols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nit-de-naps-i-cols | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 154.</p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Costum arrelat a Arenys de Mar i Arenys de Munt</span></span></span></span></span></span></span> que es duu a terme després de la desfilada de la cavalcada de Reis, durant la nit i matinada. Es tracta de la nit de naps i cols. En origen només era la nit de naps, protagonitzada només pels nois; però com en tantes altres coses, l'evolució social ha incorporat les dones a la festa, també com a protagonistes i no només com a mers agents passius.</p> <p>El nois els naps i les noies les cols, els pengen estratègicament al balcó, a la finestra o a la porta del noi o noia que els agrada, adjuntant-hi una nota picant on fan saber que és el festejat.</p> <p>La Nit de Naps i Cols comença a partir de les 9 del vespre, amb un sopar a l'Espai Jove del Calisay. Les colles de nois i noies que organitzen la festa venen tiquets per assistir al sopar. El menú consisteix en amanides, pollastre amb patates, vi i aigua.</p> <p>Passada la mitjanit, els joves surten en colles a penjar els naps als balcons de les noies. Per la seva banda, les noies penjaran cols als balcons dels nois. Com és tradició, les cols i els naps s'acompanyaran de versos amb cert contingut eròtic. La festa acaba amb una xocolatada a la matinada al portal de la plaça del Mercat.</p> <p>En el Costumari de Joan Amades (1987, vol. I,; pp. 437) s'hi fa esment amb unes breus paraules: 'A Arenys de Mar la fadrinalla s'enfilava pels balcons de les noies que s'havien distingit d'una manera o altra, presumint, festejant massa o com fos, i també als dels veïns que així mateix s'havien fet veure, fos en el sentit que fos, i els penjaven una pastanaga tan grossa i bigarrada de forma com la podien heure'.</p> | 08006-406 | Arenys de Mar | <p>Com es diu en el programa Fes ta festa: 'Els orígens de la festa tenen a ulls nostres molta crueltat, ja que en un principi els nois penjaven un nap al balcó d’algunes dones amb l’objectiu de fer-ne mofa i escarni. Però la cosa va anar evolucionant i a mida que més anava més interessant es convertia. Aquella ritualització d’orígens tèrbols i poc recomanables va convertir-se amb el temps en una manifestació de galanteig. I el que són les coses, aquells primers naps vexatoris van convertir-se en verdures amoroses. Els naps penjats a les portes o balcons van començar a anar acompanyats de versos dedicats. Aquestes composicions literàries solen ser pujadetes de to, que ajuden a passar el fred de la nit.</p> <p>I com qui dies passa anys empeny i les coses tiren endavant i les tradicions es reinventen i es redefineixen per tal que tinguin sentit i sincronia amb els temps que corren. És per això que ja fa alguns anys que les noies s’han afegit a la festa. Això sí, elles no pengen naps, pengen cols. Encara que les penjacols van començar a exercir la nit del 4 al 5 de gener actualment s’ha unificat i tant els napaires o penjanaps, com les penjacols surten la nit de reis cap a l’una de la matinada després d’haver fet un bon sopar.</p> <p>La celebració d’aquesta tradició va més enllà de la pura transgressió pròpia de festes hivernals i també incorpora alguns elements de crítica local. Antigament es feien bretolades com pujar barques de baix a mar a muntanya, etc.'.</p> | 41.5793133,2.5512797 | 462594 | 4603166 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alguns anys hi ha hagut incidents de vandalisme que no tenen res a veure amb l'esperit de la festa. Fins a tal punt que se n'ha fet ressò la premsa local i comarcal. Per aquest motiu, des de l'Ajuntament, es fan crides al civisme, demanant que es visqui la tradició de la nit de naps i cols respectant al màxim tant les persones com els béns públics i privats. | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||
| 94072 | Ret fi o punta d'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ret-fi-o-punta-darenys | <p>AA.VV (2020). <em>Un mar de tul. El Ret-fi o punta d'Arenys</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p>MAROT, Núria i SIMARRO, Dolors(1999). <em>El ret-fi català o punta d'Arenys</em>. Arenys de Mar: El setciències.</p> | XVIII-XX | <p>El <em>ret fi </em>o punta d’Arenys, és una punta de coixí; és a dir, feta a partir del trenat del fil dels boixets, de complexa execució, elaborada, pel que es té documentat, des de finals del segle XVIII.</p> <p>Es tracta d’una punta fina elaborada amb cotó, sempre de color blanc. Sobre un fons de tul de gràfic hexagonal, esquitxat pel característic punt d’esperit, es van dibuixant els motius decoratius, amb punt sencer, també conegut com a punt de teixit, o mig punt, perfilats tots amb un fil més gruixut anomenat torçal. Alguns d’aquests motius poden anar resseguits d’ullets i omplerts amb el punt de filigrana que pot ser plena o buida.</p> <p>Per tècnica, i en alguns casos per estètica, presenta moltes similituds amb altres puntes de coixí europees amb fons de tul, com ara les de Lille, el ret flandès, el Tønder, el Northampton i el Pottekauten holandès.</p> <p>El terme <em>ret fi </em>podria haver sortit de les mateixes puntaires, derivant del patró <em>ret fina</em>, en referència a la finor del tul característic d'aquesta tècnica.</p> <p>El <em>ret fi </em>més canònic presenta uns punts determinats que el fan fàcilment identificable, encara que la seva aparició en una mateixa peça depengui de l'època de la confecció, del caprici del seu projectista i de la destresa de la puntaire. De la voluntat dels dos últims, en el picat dels patrons i en l'execució de la peça, en dependrà la qualitat del producte final. Sobre un fons de tul de gràfic hexagonal, esquitxat pel tradicional punt d'esperit o mosqueta, es van dibuixant els motius decoratius, amb punt sencer, també conegut com a punt de teixit o mig punt, perfilats amb un fil més gruixut, anomenat torçal. Alguns d'aquests motius poden anar resseguits d'ullets i omplerts amb el punt de filigrana i que pot ser plena o buida.</p> <p>Tot i que a partir de la segona meitat del segle XIX, comença a usar dissenys amb motius florals, segurament per influències europees, la seva decoració més característica són motius d'inspiració vegetal, geomètrica, mineral o abstracta, a manera de rocalla, ben presents en altres arts del segle XVIII, com l'escultura o l'orfebreria.</p> | 08006-407 | Arenys de Mar | <p>Els seus orígens es podrien trobar en el segle XVIII, però la seva rellevància dins els mercats internacionals, malgrat tractar-se d'una punta perifèrica, des del punt de vista del lloc de producció, es produiria entre els segles XIX i començaments del XX. Sobretot a la península Ibèrica i Amèrica del Sud.</p> | 41.5817570,2.5482367 | 462342 | 4603440 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94072-01img39231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94072-021720-mocador-de-ret-fi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94072-039476-tovallola-passio-detall-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94072-04reg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94072-05ret-fi-motiu-la-almorratxa-reg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94072-06ret-fi-motiu-la-barca-reg.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | Inexistent | 2025-10-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu d'Arenys conserva nombroses plantilles de fons de tul utilitzades per la casa Castells. | 98|94 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||
| 94073 | Conjunt de sardanes referides a Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-referides-a-arenys-de-mar | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AYATS, Jaume; COSTAL, Anna; RABASEDA, Joaquim (2009). Sardanes. Col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, 143. Girona. Diputació de Girona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Arenys de Mar compta, des del primer quart del segle XX, amb 27 sardanes i un ballet composades totes elles per diferents autors. Estan dedicades principalment a la seva gent, al poble, a la celebració d’aplecs i altres festes, als gegants, al port i a les puntes de boixet.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Xavier Maimí i Miró</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Arenyenca” (any 1922), i l’any 1956 ho fa amb “A la festa del Remei”. Aquesta darrera peça ha estat represa en nombroses ocasions per la cobla Jovenívola de Sabadell, Montgris i Foment. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Fra Manuel de Lipà</span></span></span></span></strong><span><span><span><span> (1901-1984): composa al menys tres obres referenciades dedicades al municipi d’Arenys de Mar: “Ametlles d’Arenys”, “Ametlles i randes” (instrumentada per Marcel Artiaga i estrenada <em>post mortem</em>, el 2 d’abril de 2006) i “La gent d’Arenys”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Max Havart i Macou</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Aplec d’Arenys de Mar' (estrenada el 4 d’abril de 2004).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Josep Maria Soler i Montaner</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, composà una sardana anomenada també “Arenyenca”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Francesc Mas i Ros</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, composà, “Arenys de Mar” (estrenada el 23 de maig de 1982). L’any 1960 s’estrenava a Caldes de Malavella “La puntaire d’Arenys”. L’any 1984 s’estrenava del mateix autor, la sardana dedicada a Jordi Miquel “Sardanista i amic”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Jaume Ventura i Tort</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Arenys de Mar”, estrenada l’any 1950.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Juli Torra i Pòrtulas</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>:“Arenys, blanc de puntes”. I l’any 1992, “Arenys, blau de Mar”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Ricard Viladesau i Caner</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: l’any 1960 estrenava “Bell port d’Arenys”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Joaquim Soms i Janer</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Blanc de puntes, blau de Mar” (estrenada el diumenge 1 d’abril de 2007) i “Buscant la llum”. L’any següent “Som gent d’Arenys” (estrena el 6 d’abril de 2008).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Marcel Artiaga i Valls</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, composà l’any 1995 una sardana inspirada en el poema de Joan Miró dedicat al parc de Lourdes, “Com si el cel hagués florit”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Joaquim Serra i Corominas</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Dansa d’Arenys de Mar”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Romàs Gil i Membrado</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: dedicada a les puntaires “Repuntejant puntes” (estrenada 1994); l’any 2002, composa una sardana dedicada als gegants d’Arenys “En Roc i la Maria” (estrenada el 7 d’abril de 2002).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Martirià Font i Coll</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: sardana dedicada a la Laura, Josep, Carme i Lluís. Porta per títol “Fruint de l’amistat” (estrenada l’any 1987). “L’encís dels boixets” (1985). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Enric Gratacós i Massanella</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “L’Aplec d’Arenys”, dedicada a Bonet Coll (estrenada el dilluns 1 de maig de 1961).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Jordi Molina i Membrives</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Per un mateix camí”, dedicada als organitzadors de l’aplec d’Arenys de Mar (estrenada el 2 d’abril de 1989). L’any 1994, Josete Aspinàs Belluch afegí la lletra que s’adjunta en l’apartat d’observacions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Carles Rovira i Reixach</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Platges d’Arenys” (estrena el 3 d’abril de 2005).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Ferran Carballido i Enrich:</span></span></span></span></strong><span><span><span><span> “Synera” (estrena el 5 d’abril de 2009).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Emilí Saló i Ramell</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, “Synera cara al mar” (1983).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>David Estañol i Martells</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, “Vot de Vila” (estrenada el 5 d’abril de 2009).</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-408 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span><span><span>La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, diversos estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “<em>Método per aprender á ballar sardanas llargas</em>”, al qual seguiran molts altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles en motiu de la festa major de la Mercè.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1924, el dictador <em>Primo de Rivera</em> prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques vingudes d’Amèrica.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, es convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota <em>“el sano regionalismo”. </em>L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1980 la sardana entrà a l’escola.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973/12.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5795400,2.5516069 | 462622 | 4603192 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94073-02blanc-de-puntes-blau-de-mar-sardana-2007-joaquim-soms-i-janer.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94073-03mas-i-ros-francesc-arenys-de-mar-contrabaix.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94073-04mas-i-ros-francesc-sardanista-i-amic-contrabaix.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S’adjunta la lletra de la sardana “Per un mateix camí” (1994), de Jordi Molina i Membrives. Autor de la lletra, Josete Aspinàs Belluch:Curts:Pròleg musical, festa d’un diade gran alegria...Cant d’amor vibrant, acariciantuns cors jolius, ardents,sensibles, fervents.Tímid xiu-xiu,ocells gentils deixaren el niu.Proa al vent, impuls jovenívol,les campanes tritllegen,“llegen, llegen”...clars ning-nangsensús dels blancs núvolsLlargs:Naixença d’un dia,bella alba florida.Enllaç de dos cors prenent el vol.El cel és tan blau, agradívoldolça poesia!...Anant pel mateix camí,juntes les mans per una vida,units al mateix destí,saltant els rius d’una embranzida.Passant per munts i muntanyes,travessant espais estranys,partirem amb la bandadafent la primera volada.Tot al llarg del passeig en flors,joventut i volença al cor,el vent per capdanser,anirem juganers...Seguint el sender florit,teixim el fil de nostra vida.D’un caminar eixeritvencem el món amb alegria.Els ocells ens fan sardanes,sota un cel calm i seré,fem les primeres tiradespuntejant d’un peu lleuger. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||
| 94120 | Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-nacional-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya preserva una gran quantitat de pergamins de Sant Martí d’Arenys, però concretament d’Arenys de Mar, destaquen dos documents gràfics. El primer document és una aquarel·la d’Emile Boisselier, pintor i oficial francès de finals del segle XIX. Es tracta de l’Hospital Xifré, casa de beneficència per a pobres malalts d’Arenys de Mar, datada del 18 d’octubre de 1890 (codi ANC1-1092-N-62).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Forma part de l’àlbum <em>Souvenirs d’Espagne (Catalogne)</em> 1864, que consta de 106 làmines pintades anys més tard, a partir de notes preses durant el viatge que Boisselier féu a Catalunya en la dècada del 1860.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La imatge representa una vista de la façana principal amb quatre monges, dues a l’interior del jardí, i dues a la riera, que rep en nom de Rambla del Pare Fidel Fita. Aquest edifici fou construït per iniciativa de l’indià, Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar, 1777 – Barcelona, 1856). Segons una nota manuscrita a la mateixa làmina, estava regit per una comunitat de monges de la congregació francesa de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i la superiora de la congregació, Sor Maria Cuson, era cosina de l’artista.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici s’atribueix als arquitectes Josep Buixareu Gallart i Francesc Vila. L’edifici és d’estil neoclàssic, de planta rectangular (53 x 14m) amb dos cossos que sobresurten als extrems per la part posterior. Totes les obertures estan decorades amb pilastres adossades, planes i estriades. S’hi observen uns grups escultòrics i un fris de terracota, desapareguts en l’actualitat que coronaven l’edifici.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El segon document gràfic és una fotografia en blanc i negre (Fons ANC1-1-N5616/ Generalitat de Catalunya – Segona República) de la vista de la façana principal de l’edifici del Preventori-Escola d’Arenys, depenent del Segell Pro Infància del departament de Governació i Assistència Social (1937-1939). I un document de la Comissió liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya. Manaments de pagament: Exercici: 1924-1925. Lliurament 3605. Beneficència. Establiments. Hospital Xifré del 13 d’agost de 1925 (ANC1-449-T-1374)</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-409 | Carrer de Jaume I, núm. 33 – 08195 Sant Cugat del Vallès | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric. Està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultura i integrat al Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a arxiu històric, recupera tota la informació de caràcter privat que, pel seu valor testimonial i referencial, té una rellevància per al coneixement de la història nacional. Mentre que, com a arxiu general de l’administració ingressa, recupera i gestiona aquella documentació generada per l’acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’antecedent més antic d’aquesta institució és de l’any 1412, quan les Corts de Barcelona acorden la creació d’un arxiu propi per a la Generalitat històrica o Diputació del General. L’any 1936 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya crea l’Arxiu General de Catalunya, però amb l’esclat de la Guerra Civil al 1936 aquest arxiu és l’encarregat d’aplegar als seus dipòsits tota la documentació per tal de protegir-la dels efectes nefasts de la guerra. L’entrada de les tropes franquistes i la dictadura, suposa la supressió de l’arxiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la restitució de la Generalitat, el 28 de novembre de 1980, el govern català crea l’Arxiu Nacional de Catalunya amb la missió de protegir el patrimoni documental català, garantint l’accés per part de tota la ciutadania. Des de l’any 1995 la seu és a Sant Cugat del Vallès i disposa d’una superfície de 12.625 metres quadrats i fins a 62 quilòmetres de prestatgeries amb documents.</span></span></span></span></span></p> | 41.5833059,2.5460654 | 462162 | 4603613 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94120-02fons-anc1-1-n5616-generalitat-de-catalunya-segona-republica.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||
| 94121 | Els d'Arenys, dijous parlen castellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-dijous-parlen-castella | <p>QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins <em>Cóm ens diem al Maresme?</em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Es diu i està escrit (Quintana, 2011) que 'els foranis d'Arenys no sabien què passava els dijous que només sentien parlar castellà. S'entén que era una època molt diferent a l'actual, ja que avui en dia potser el que sembla rar és sentir parlar en català. I no només a Arenys. En fi. El cas és que a Arenys hi havia un munt de senyors i cases bones. D'aquelles que tenien criada, minyona o com se'n deia 'chachas'. I és clar, els dijous lliuraven i sembla que per l'origen d'aquestes minyones la seva llengua materna era el castellà. En definitiva que els dijous, la riera s'omplia de converses en castellà. Per aquest motiu, els de fora deien que a Arenys, els dijous parlaven en castellà'.</p> <p>Una altra versió que publica en el mateix article en Pep Quintana (2011), és que el dijous s'organitzava un mercat del suro. Baixaven aquesta matèria primera de les muntanyes del Montnegre i del Montseny i el venien al mercat. En aquest, es reunien compradors de procedències diverses de la resta de l'estat i els tractes es feien en castellà.</p> | 08006-410 | Arenys de Mar | 41.5806937,2.5501317 | 462499 | 4603320 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'artista conegut amb el sobre nom d'Ull distret ha fet una il·lustració sobre aquest fet que us mostrem a la fitxa. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||||||
| 94122 | Llegenda de l’assassinat i la fundació de l’ermita del Mont Calvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lassassinat-i-la-fundacio-de-lermita-del-mont-calvari | <p><span><span><span><span><span>MESTRES, Apel·les (1895). Tradicions. Folk-Lore català. Barcelona. pàg. 113-114. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 110.</span></span></span></span></span></p> <p>SOLÉ, Tiona (2006).<em>Mont Calvari. Història i llegendes</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>La llegenda que transcrivim, recollida per Tiona Solé i Vergé (2006), conta com l’any 1584, Hipòlit Doy, en Pòlit, fundà a l’illot de la Caldeta, l’ermita del Sant Crist del Mont Calvari, després d’haver assassinat la seva esposa Sofia i, fins i tot, després d’haver anat a Roma per demanar el perdó del Sant Pare, qui en penitència li encomanà aixecar l’ermita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta diu així: “En presentar-me he esmentat que, segons diuen les llegendes vaig fundar l’ermita del Mont Calvari endut per motius bastant tèrbols. La realitat és que se m’acusava d’haver matat a sang freda la meva dona, la meva estimada Sofia i, en el decurs dels anys, dels segles, tots els rumors escampats, totes les acusacions adreçades a la meva persona es van perpetuar a causa d’aquestes llegendes. Però revisem els fets que se m’imputen. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Mossèn Manel Martí i Ortiz, tres segles després, m’inculpava impunement d’haver assassinat a la meva dona. Aquesta acusació tan desconcertant la donava per ben certa, fora de cap dubte, tot i que no tenia clar com havia aconseguit desfer-me’n. Tant és així que va arribar a proposar diverses hipòtesis, tres versions diferents del suposat assassinat. En aquella època jo ja no era en aquest món, és clar, i per tant no podia defensar la meva innocència”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera versió del capellà era que mentre Sofia feia puntes de coixí prop del portal de casa seva, va badallar just quan un home que passava també feia un badall. Tot seguit, en Hipòlit Doy va dubtar de la fidelitat de la seva esposa i li va donar un cop de martell al clatell i la va deixar morta allà mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la segona versió del mateix capellà, quan en Hipòlit Doy passejava amb la seva dona, ella va badallar i, just en aquell moment, un home que passava va repetir el badall. Preocupat per la idea de la infidelitat, en Hipòlit es va proposar desfer-se de la seva dona i, per complimentar el seu pla, va pretextar un berenar a la muntanya, en un lloc conegut com l’aljub d’en Jelpí, a mig camí d’Arenys de Munt. Durant el berenar, en Doy va oferir a la seva dona una beguda emmetzinada, però ella la va rebutjar ja que sospitava del marit. Frustrat el projecte, en Doy ho va tornar a intentar a casa seva, a l’hora de sopar, i aleshores ella va morir inevitablement. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera de les versions del mossèn Manel situa el badall de l’esposa infidel a l’interior de l’església, quan assistia a missa de matí a l’església d’Arenys de Munt, “afligit pel crim que havia comès, va voler expiar-lo peregrinant a Jerusalem, on va visitar el Lloc Sant. Després va anar a Roma i es va confessar amb el Sant Pare, el qual, com a penitència de la maldat comesa, li va dir que, en retornar a casa seva, al punt on l’embarcació s’aturés, hi erigís un santuari dedicat a Jesús Crucificat. I, amb aquesta finalitat li va donar la imatge del Sant Crist d’uns dos metres d’alçada, que, posteriorment, es veneraria a la sagristia de la capella. El vaixell es va aturar davant la penya.”</span></span></span></span></span></p> | 08006-411 | Mont Calvari | <p><span><span><span><span><span>El matrimoni va existir i en els òbits no s’esmenta cap assassinat. L’any 1894, el Pare Lluís Maria de Valls, en la seva <em>Oda a Arenys</em> conta la fundació de l’ermita basada també en la peregrinació de Doy a Roma per expiar la seva culpa i en tornar, seguint les directrius del Sant Pere, fa aixecar l’ermita allí on s’aturi l’embarcació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1898, J. Riera i Bertran, publica un article totalment edulcorat a partir del de mossèn Manel Martí i Ortiz. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1915 mossèn Josep Palomer reescriu les tres versions de mossèn Manel Martí. En la primera de les versions en Pòlit enverina la seva esposa Sofia per haver fet un somriure que ell interpreta infidel “Fou en l’any 1583 que un mariner que vivia en el carrer de Cantalagrella, anomenat Hipòlit Doy, hagué sospites de fidelitat de sa muller car, mentre ella laborava blondes delicades en el portal de casa seva, va passar un desconegut i somrigué, corresponent ella en eix somriure. Ho veié l’espòs i no s’assossegà pas més. Per tot arreu el seguien i agullonaven les ombres tenebroses que acusaven el mancament de qui tenia per esposa fidel i resolgué, en un excés de gelosia, donar-li mort violenta (...)”. El relat continua més o menys anant a l’aljub a berenar i no podent cometre el seu assassinat, ho fa a l’hora del sopar. Penedit viatja a Roma i s’encomana a Sixte V que li mana el mateix que els altres sants pares. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1848, en la nova versió del mateix mossèn Josep Palomer, explica que Pòlit, horroritzat marxa cap a Roma “per llençar-se als peus del Pontífex i per demanar-li perdó i penitència”. El Sant Pare (aquesta vegada, Gregori XIII, l’absolt i li dóna un Sant Crist que com a penitència haurà de col·locar en una ermita que bastirà en el seu poble natal”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera versió que publica el capellà, està basada en la publicada per pare Manel Martí, en una monografia sobre l’ermita del Calvari que es basa en la gelosia que provoquen els rumors. “Sembla que algú mirava massa l’esposa d’Hipòlit Doy, baldament aquella fos pudorosa i virtuosa a tot ésser-ho; i sembla que també algú força mal intencionat i, segurament, rebutjat per l’honesta arenyenca, va anar a contar al marit confiat, històries fantàstiques que comprometien seriosament l’honra de la seva esposa. Quines fores? No se sap. La cosa certa fou que el marit, engelosit i atiat per qui volia mal a la noia, un dia la va occir violentament a la mateixa llinda d’aquella caseta senzilla. Horroritzat pel crim, Hipòlit Doy va fugir d’Arenys i no es trobà rastre d’ell tot i cercar-lo pels entorns. Era l’any 1583. Què havia succeït després de l’assassinat? Havia succeït que el criminal es penedí, els remordiments el torturaren intensament. No poden viure tranquil, va acordar peregrinar a Roma i llançar-se als peus del Pontífex perquè l’absolgués, i li imposés una saludable penitència. Així ho executà. Postrat davant Gregori XIII, li féu confessió de la culpa i el Pontífex li ordenà, per assolir el perdó, que en retornar a la seva llar en una embarcació, allà on aquella es deturés, hi alcés una capella en honor al Sant Crist. Per a tal objecte, li donà una imatge crucifix. El vaixell es deturà davant d’una roca coneguda per la Caldeta, en arribar el penedit Hipòlit a la seva platja. I complint la penitència pontifícia, allà hi féu edificar la capella que tots hem aconseguit i que s’anomenà Capella del Sant Crist del Calvari. La imatge que li lliurà Gregori XIII es venerà sempre en una mena de cambril i fou objecte de gran devoció, la qual cosa acreditaven les innombrables presentalles”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una darrera versió recopilada per l’autora és la que s’ha generat a partir de la il·lustració que surt ens els goigs més antics dedicats al Sant Crist del Mont Calvari. Segons aquesta imatge, un nàufrag salvà la vida abraçant-se a la creu del Sant Crist que surava prop d’ell. Aquest nàufrag era Hipòlit Doy, que en veure’s fora de perill prometé edificar una capella en honor al seu salvador. Aquest Sant Crist seria el que els fidels sempre havien vist a la capella del Mont Calvari, que Bartomeu Trias reproduí en un aiguafort i que situaria els fets l’any 1522. </span></span></span></span></span></p> | 41.5795691,2.5578551 | 463143 | 4603192 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94122-01p1540596.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94122-02p1540603.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el llibre de Tiona Solé (2006; pàg. 15 i 16) es poden veure els òbits del matrimoni. El de l’esposa, Madó Sophia Doya, muller presumptament assassinada (òbit del 29 de maig de 1570). No fou extremunciada però l’endemà li fou feta l’eixida amb sis preveres i la novena. Trenta-vuit anys després, el 10 d’abril de 1608, mor l’espòs, d’ofici mariner, Hipòlit Doy. A la cerimònia segons testament, deixa pagat la intercessió de deu sacerdots i dos mestres, de Sant Martí i de Santa Maria. | 98|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||
| 94123 | Llegenda dels sants patrons d'Arenys de Munt i d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-sants-patrons-darenys-de-munt-i-darenys-de-mar | <p><span><span><span><span><span>MESTRES, Apel·les (1895). Tradicións. Folk-Lore català. Barcelona. pàg. 113-114. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 110.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>La narració ficcionada per Apel·les Mestres (1895) conta com sant Martí i sant Zenon esdevingueren patrons d’ambdós Arenys. La versió que transcrivim és la publicada per Ramon Coll i Josep Maria Modolell (1999), que diu així: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Fa molts segles, sant Martí i sant Zenon anaven de camí per la nostra comarca. Atès que el vi del Maresme té fama de ser bo, els dos sants cometeren la debilitat de traguejar massa, tant que acabaren tots dos borratxos com una sopa. No volent-los portar més les cames, acabaren per tombar-se al peu d’un marge, on s’adormiren com dos benaurats que eren.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sense que ells s’adonessin el cel es va anar ennuvolant. De cop esclatà una tamborinada tan forta que en qüestió de minuts, torrents i rieres anaven plens a vessar. Ells, que precisament s’havien adormit en un d’aquests torrents creient-lo un camí, no veieren venir la massa d’aigua, que se’ls endugué avall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La fúria de l’aigua deixà sant Martí a Arenys de Munt, i a sant Zenon a Arenys de Mar. Tots dos sants es despertaren entre la grata sorpresa dels veïns d’ambdós pobles, que els van prendre a cadascun d’ells per patró. I si bé creiem que es guardarem prou d’explicar en quines circumstàncies havien arribat, és de creure que algú en va fer esment, transmetent aquesta història de generació en generació'.</span></span></span></span></span></p> | 08006-412 | Arenys de Mar | 41.5805311,2.5494799 | 462445 | 4603303 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94123-88450catescalainf450641.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||
| 94132 | Crema de la bota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crema-de-la-bota | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors, vol. IV,</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PALOMER, Josep (1991). <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><em>Mossèn Josep Palomer i Alsina 30 anys després. Consuetuds i anècdotes arenyenques del vuit-cents;</em> Comissió Homenatge a Mossèn Josep Palomer i Alsina (1886-1961), Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p>Cada any, per la vigília de Sant Marçal, que és el 30 de juny, i que és el dia que es commemora la consagració de l'església de santa Maria, 'al fer-se fosc, s'il·luminava el campanar, millor dir, els forats del campanar i també la galeria del terradet, amb llumets de variats colors, els quals eren una mena de fanalets de paper, molt semblants als que utilitzava la mainada per anar a rebre els reis. Al bell mig de la Riera, davant mateix de l'església, es cremava una bóta enquitranada. Mentre durava la il·luminació, es voltava pel terradet del campanar la típica Bandereta i tritllejaven sense parar totes les campanes. D'això, d'aquesta mena de cerimonial, en deien els nostres majors, les llumenetes. Aquella tradició d'il·luminar el campanar, força vella per cert, commemorava la consagració del temple parroquial. Conten els vells papers, que aquell fou consagrat, el 28 de juliol de 1686, pel bisbe de Vic, don Antoni Pascual, fill de la població. Acabada la cerimònia [...] es reuniren els Jurats, Homes del Consell i els clergues de la parròquia, presidits pel Prelat, i acordaren celebrar, cada any, la festa de la Consagració. Tots d'acord assenyalaren per fer-ho, el dia 30 de juny, diada de Sant Marçal' (Palomer, 1991).</p> <p>Mossèn Palomer continua explicant que la bóta enquitranada la proporcionava el Gremi de Sant Telm (sic). Diu que es feia un sorteig entre els prohoms i al qui li tocava la sort, era l'encarregat de adquirir-la i després, els encarregats de les mestrances, curaven d'emplenar-la de quitrà perquè fes una flama ben viva. A l'entorn de la bota, 'mentre anava abrandant-se, hi saltava la mainada arenyenca, al compàs d'aquelles campanes, que no cessaven de tritllejar, fins que l'hora de sopar, dispersava automàticament aquella concurrència'. <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Sobre aquest text de mossèn Palomer (1991), dir que no es coneix documentació que corrobori el que exposa. Es parla, sovint, i indistintament, del gremi de Sant Elm (no és correcte Telm) o dels pescadors, quan el gremi de Sant Elm era de mariners; i situa la festa del gremi el 14 d’abril, quan se celebrava el dia que toca, la diada de Sant Elm, el 2 de juny.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Actualment, les llumenetes són un castell de foc que, a causa de l'estat del campanar, es prefereix deixar-lo al marge. La bota s'encén amb</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span> la Flama del Canigó, que també ha servit per encendre els focs de Sant Joan. La bota s'envolta de les palmes i palmons beneits el diumenge de Rams.</p> | 08006-413 | Arenys de Mar | <p>L'origen d'aquesta festa es remunta a l'aniversari de la consagració de l'església parroquial, que es commemora per Sant Marçal, el dia 30 de juny.</p> <p>Les primeres referències documentals d'aquesta festa les trobem a començaments del segle XVIII. <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>És el text de la consueta de la parròquia, de 1734, la primera que coneixem; l’original correspon al Ms.1053 de l’arxiu i la reproducció procedeix de la circular número 7, desembre de 1960, d’<em>Archivo Histórico y Museo Fidel Fita</em>.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5805994,2.5498018 | 462472 | 4603310 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94132-cremabota21cartellbx.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94132-02img20230503183651.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la seva funció, simbolisme i estructura ha anat variant amb el pas del temps. És més que possible que aquesta festa tingui les seves arrels en les ancestrals cerimònies rituals dels pescadors arenyencs. A tota la costa catalana havia estat tradició que el dia de Sant Pere, els pescadors cremessin una o vàries barques que ja no feien servir al mig del mar. De fet, una llegenda oral explica que la bota era aportada cada any per un pescador diferent, una tria que es feia mitjançant la sort. La bota servia per posar el vi de l'església de Santa Maria, una parròquia que, a més a més, abans havia estat dedicada al primer patró dels pescadors catalans, sant Elm.De fet, Joan Amades (1987) descriu la crema d'una bota a Arenys de Mar el 28, vigilia de Sant Pere: 'A Arenys de Mar, en fosquejar, encenen una bóta ben enquitranada davant de l'església [ ... ] cura de fer-ho el sagristà. Segons la veu popular, recorda temps en que la població estava atuïda per una gran epidèmia que fou conjurada fent grans fogueres amb quitrà per tal de purificar l'aire i d'aspergir els mals humors que l'infestaven' (pàg. 274). Aquesta dada pot causar més desconcert que encert, però és preferible no obviar-la i s'ha de tractar pel que és: una referència més no contrastada. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||
| 94133 | Trobada de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-5 | XX-XXI | <p>L'art i l'ofici de fer puntes a Arenys és una tradició secular i una activitat econòmica que ha fet transcendir la vila d'Arenys i el seu nom a l'estranger. Aquesta activitat, ara ja desapareguda com a element econòmic, ha pres un caràcter simbòlic i identitari adquirint nous significats i esdevenint motor cultural i associatiu. Com a punt culminant en el transcurs de l'any es desenvolupa una trobada de puntaires a nivell nacional que s'inicia l'any 1988, organitzada per l'Associació de Puntaires Flor d'Alba, el Museu d'Arenys i l'Ajuntament.</p> <p>Al llarg de tota la Riera s'estableixen puntaires arribades d'arreu de Catalunya per mostrar el seu ofici al carrer. Paral·lelament, s'organitzen mostres i exposicions del treball de la punta.</p> | 08006-414 | Arenys de Mar | <p>La primera trobada de puntaires celebrada a Arenys de Mar fou l'any 1988.</p> <p>Durant la XXV Diada es va fer coincidir amb la Trobada Nacional de Catalunya, durant la qual es va rebre la visita del M.H President de la Generalitat, Artur Mas.</p> | 41.5805572,2.5502765 | 462512 | 4603306 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94133-02mg0622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94133-03admirant-el-treball-de-ret-fi7127716559o.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Associació de Puntaires Flor d'Alba treballa per fer créixer aquest art de la confecció i transmetre el coneixement i les seves tècniques tant a nivell internacional com a les noves generacions. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 94134 | Escudella de recapte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudella-de-recapte | XX-XXI | <p>El dimarts de Carnaval es reparteix l'Escudella de recapte, que prepara l'Agrupament Escolta i Guia Flos i Calcat. L'Escudella, ja convertida en una tradició dels actes del Carnaval Arenyenc, compta amb la participació de tot el poble.</p> <p>Des de ben d'hora es comença a preparar l'olla, i tot el poble és convidat a fer-hi la seva aportació amb algun dels ingredients necessaris: carn, pasta o verdura. Diferents parades del Mercat i botigues ja col·laboren aportant diferents aliments que s'afegeixen als que l’Agrupament també ha comprat, com la carn picada per fer les pilotes.</p> <p>Tota la operació la dirigeix un cuiner, durant molts anys és Imanol Corroto. S'estima que es cuinen al voltant de 350 litres de caldo. L’Escudella es començarà a servir a les 8 del vespre a tothom qui s’apropi amb un plat i una cullera o amb una carmanyola. Una estona abans, a dos quarts de vuit del vespre, la Banda de l’Escola de Música amenitza la festa amb un concert.</p> | 08006-415 | Arenys de Mar | 41.5807117,2.5500941 | 462496 | 4603322 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94134-33330646712501310020678771706010176101704212n.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | He considerat interessant afegir el següent testimoni directe de la gent del Cau, publicat a l'Agenda, per tractar-se dels protagonistes com a comunitat portadora de la tradició i molt il·lustrativa del sentiment de pertinença i identitari que significa la festa:'Pel cau l’Escudella ja és un signe d’identitat. Ens agrada preparar-la pel contacte amb la gent, per la feina feta durant tot el dia, per l’olor de les verdures al bullir, pels records que en guardem i perquè ens fa il·lusió, com cada any, poder servir l’escudella a tothom, sense discriminació de gènere o d’edat. És un dels serveis que fem al poble i que implica a tot l’agrupament, des de C/LL a Trucaires, petits i grans, els pares, els avis, els amics i les amigues, els companys i a qui faci falta.Amb l’Escudella el cau potenciem els valors del companyerisme, de compartir i del servei. Aquestes accions que en un principi semblen tant banals són el nostre recurs perquè en ple segle XXI, la tradició sigui més viva que mai. Una tradició plena de valors positius envers una societat cada cop més aïllada socialment. I és que la fita del cau, com ja sabeu, és la Transformació Social, i l’aventura, i el joc, i l’excursió, i el moviment, i el país, i els dissabtes de 4 a 6, i l’acció, i la llengua, i el respecte, i el compromís, i l’educació. Per nosaltres l’escudella és el reconeixement a la feina ben feta d’aquests 70 anys de vida de l’Agrupament, del dia a dia del cau compromès amb Arenys, del nostre futur dins la societat'. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||
| 94135 | Oficis relacionats amb la construcció naval de fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficis-relacionats-amb-la-construccio-naval-de-fusta | <p>CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Migue; ROMERO, Pablo (2011).<em> Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítim</em>a. Institut Català de Recerca en patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona.</p> <p>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). <em>Eines i feines dels oficis</em>. Edicions BRAU.</p> | XVI-XXI | <p>Sota la denominació d'oficis relacionats amb la construcció naval en fusta apleguem els oficis de mestre d'aixa i calafat, estretament vinculats un amb l'altre per a la construcció d'embarcacions de fusta. No es tracta de parlar de les antigues drassanes d'Arenys de Mar, que havien tingut ressò, fins al punt que les embarcacions destinades a l'Armada Reial Espanyola, sorgides d'aquestes drassanes, fossin qualificades de modèliques. Ni dels professionals d'Arenys desplaçats al port de Cartagena (Carbonell, Doñate i Romero, 2011).</p> <p>Tota aquesta tradició constructora ha evolucionat i, actualment, la construcció de vaixells i iots es fa amb fibra de vidre. Tot un altre món que no té res a veure amb els antics mestres d'aixa i calafats. Però des de l'entitat El Moll s'han promogut cursos de formació i tallers de manteniment de fusta</p> <p>Una de les prioritats del Moll és crear un espai viu de la història nàutica i la construcció naval. Establir una flota de vaixells clàssics i d’època al Port d’Arenys de Mar; i impulsar un projecte emblemàtic de recuperació naval (aula escola d’oficis).</p> <p>El curs 2020/20121, juntament amb el Departament d'Educació es posa en marxa un nou cicle formatiu de grau mitjà de Manteniment d'Estructures de Fusta i Mobiliari d’Embarcacions d’Esbarjo. El currículum del cicle, de dos anys, tracta d'un conjunt de coneixements i habilitats professionals que tenien els antics oficis artesanals de mestre d'aixa i calafat. Les sortides professionals pels alumnes són en el sector de manteniment d'embarcacions d'esbarjo de fusta.</p> <p>El grau, únic a Catalunya, impartit a l'Institut Els Tres Turons, i l'Ajuntament d'Arenys hi col·labora aportant recursos i suport per poder-lo realitzar, de manera especial en els espais de pràctiques de fusteria i de treball en embarcacions de fusta. El Moll també és un dels espais de taller i pràctiques que també utilitzaran els alumnes durant la seva formació. Aquest nou cicle formatiu dóna una qualificació completa en operacions de manteniment d'elements de fusta d’embarcacions esportives i d’esbarjo, per reconstruir bucs i cobertes de fusta, reparar elements estructurals de fusta i mantenir i modificar elements interiors. També dóna una qualificació parcial de mecanització de fusta i derivats, preparació de màquines i equips de taller i muntatge de mobles i elements de fusteria. I controlar i organitzar components i accessoris de fusteria i moble.</p> | 08006-416 | Arenys de Mar | <p>Llorenç Ferrer (2015) explica que el mestre d'aixa treballava la fusta i es dedicava a la construcció d'embarcacions de diferent envergadura. El lloc on es construïen els vaixells eren les drassanes. Tot i que, en primer terme, ens venen al cap les magnífiques drassanes reials de Barcelona, hem de pensar que la majoria de drassanes era un espai de la platja de la població destinat a aquesta tasca. La fusta, evidentment, era la matèria principal d'aquest ofici i la d'Arenys provenia del seu entorn.</p> <p>Les tres parts d'un vaixell de fusta eren el buc, l'aparell i els arreus. El buc era tota la carcassa; l'aparell eren els pals que aguantaven les veles. Les eines principals que utilitzaven eren les aixes. D'aquí el nom de mestre d'aixa. Eren unes destrals curtes i corbades amb moltes variants: aixa dreta, aixa plana, aixa girada o enrevoltada, aixa de peu, aixa de dos cops, d'entre d'altres noms. També utilitzaven la serra abraçadora, que servia per tallar troncs a la mida i calien dos homes per manejar-la. </p> <p>Continua Ferrer (2015) explicant que es començava muntant les estepes, que eren uns taulons paral·lels i en pla inclinat, damunt de les quals construïa la nau, començant per l'entramat, que consistia en la col·locació de la quilla o carena, damunt la qual s'armaven les quadernes. Les quadernes eren les que formaven el costellam de la nau i en determinaven la forma. El conjunt de les quadernes acabava a proa amb la roda i a popa amb el codast, que era una fusta escairada que pujava vertical i servia per a sostenir el timó; mentre la roda pujava per proa i era la que trencava l'aigua.</p> <p>Aquesta estructura del buc era folrada amb taulons de fusta juxtaposades, sense muntar les unes amb les altres. Per protegir la carena calia clavetejar-la de proa a popa amb les rebladures de cabota ampla.</p> <p>L'ofici de calafat era el que calafatava el buc per impedir que perdés aigua. Per tant, s'untava de quitrà, pega i estopes per fer-lo impermeable. L'eina principal que usaven els calafats era l'escarpa de tall, molt ampla, amb la qual anaven introduint estopa amb pega a les juntures del vaixell.</p> | 41.5766045,2.5586050 | 463203 | 4602862 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-01cicleinsti.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-02cicleinsti2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-03cicleinsti3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-04p1540692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-05p1540694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-06dsc8585.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-02-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Moll és un projecte que impulsa noves activitats a l’entorn del Port d’Arenys posant en valor la formació i la recerca a l’entorn del patrimoni i la història nàutica arenyenca i també la seva activitat marinera. Els diferents actors que hi participen ho fan des d’un declarada estima pel mar i tot els aspectes culturals que l’envolten; des dels propis oficis, la història, les tradicions i la llengua i altres aspectes socials estretament vinculats al país. | 98|94 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||
| 94136 | Ofici de pescador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-pescador | <p>CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Migue; ROMERO, Pablo (2011).<em> Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítim</em>a. Institut Català de Recerca en patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona.</p> <p>MINISTERIO DE GOBERNACIÓN (1946). Plan Nacional de mejoramiento de la vivienda en los poblados pescadores. Madrid, tom. III.</p> <p> </p> | XVI-XXI | <p>La relació d'Arenys amb el mar és obvia però ambivalent. Si bé el mateix nom i raó de ser es deu al desenvolupament social i econòmic de la relació de la gent de terra amb el mar, és, sobretot, des de la navegació i el comerç que pren relleu.</p> <p>Pel que fa al sector pesquer, es produeix un canvi notori amb la construcció del port a mitjans del segle passat. Com diuen Carbonell, Doñate i Romero (2011), la importància de la pesca a Arenys és molt recent, des d'una perspectiva històrica. No hi havia una autèntica vocació pescadora a Arenys. No és el mateix la pesca amb les barques varades a la platja que aquella que es desenvolupa a partir de la construcció del port. Aquest port comporta l'arribada de gent de La Ràpita amb noves arts, com l'arrossegament, o gent d'Andalusia, amb l'art del cèrcol. També els vaixells pesquers són més grossos. Aquestes noves arts i maneres de pescar conviuen amb les arts tradicionals que s'havien practicat durant segles, com als pobles veïns com Canet de Mar o Sant Pol; arts com el tresmall, els palangrets, les poteres que es practicaven amb les barques de la platja.</p> <p>Amb aquest canvi, el sector pesquer es visibilitza més clarament, com activitat econòmica. Sigui com sigui, els pescadors han estat sempre presents en la vida del poble i una de les manifestacions és la Confraria de Sant Elm amb més de 400 anys d'història. </p> | 08006-417 | Arenys de Mar | <p>A principis dels anys 40 del segle XX la pesca a Arenys de Mar era testimonial. Segons un estudi del Ministerio de Gobernación (1946), Arenys 'tiene 5309 habitantes, de los que son pescadores 4 patronos y 12 marineros, que se dedican además a la agricultura. Forman la flotilla 12 embarcaciones'.</p> | 41.5778085,2.5575507 | 463116 | 4602997 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94136-img7436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94136-img6692.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94136-img7435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94136-img7694.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | Inexistent | 2025-03-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En dades de l'any 2022 el volum de captures de la llotja d'Arenys de Mar és de 1.556.753 Kg equivalent a 6.310.651 euros. dades publicades per la Generalitat: https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/dar_estadistiques_pesca_subhastada/dar_captures_llotges/ [consulta del 9 de maig de 2023]. | 98|94 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||
| 94137 | Art de navegar amb vela llatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/art-de-navegar-amb-vela-llatina | <p>CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Migue; ROMERO, Pablo (2011).<em> Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítim</em>a. Institut Català de Recerca en patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona.</p> | XVI-XXI | <p>La vela llatina és un dels aparells característics de les barques de la costa catalana en general i d'Arenys de Mar en particular. Les barques de pesca portaven aquest aparell però també les de navegació de cabotatge. Actualment és una tipologia residual basada en la patrimonialització d'oficis i activitats tradicionals vinculades amb el mar.</p> <p>L'espai del Moll d'Arenys impulsa un programa de divulgació i formació entorn a la a navegació clàssica i tradicional. Una activitat que té molt present l’Estudi de Pilots d’Arenys que va ser un referent de les escoles nàutiques del segle XIX. La vela llatina i, posteriorment, la cangrea han estat els sistemes utilitzats a les barques de pesca i els grans velers que sortien de la platja d’Arenys fins a inicis del segle XX. El Moll treballa per a la promoció d’aquests tipus de navegació i, també, la formació de nous navegants.</p> <p>De forma conjunta amb les associacions <em>A tot Drap</em>, <em>Bricbarca </em>i els armadors dels vaixells adherits a el Moll es vol oferir un aprenentatge de tots els aspectes relacionats amb la navegació clàssica i tradicional i incorporar nous membres per les tripulacions arenyenques. El Moll també organitza i programa xerrades i cursos sobre diversos aspectes de la navegació i el patrimoni nàutic i marítim. Una flota de vaixells clàssics al Port d’Arenys per fer-ne un espai de referència a la Mediterrània. El Moll esta impulsant la presència al Port d’Arenys d’una flota estable de vaixells clàssics -construïts abans de 1980- que aporti un atractiu i esdevingui un espai on es respiri i visqui la nàutica clàssica.</p> <p>En aquest moments disposa del Sant Pau, l'Odina i sis embarcacions més.</p> | 08006-418 | Arenys de Mar | 41.5792177,2.5554532 | 462942 | 4603155 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-01img-20210624-wa0019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-02odinadesembarcament-2019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-03ada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-04dsc8539.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu Marítim de Barcelona, l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial han fet pública, en el marc del festival Palamós Terra de Mar, la presentació de la candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo per tal que s’inclogui a les Llistes de Patrimoni Immaterial de la UNESCO. La candidatura compta amb el suport del el Departament de Cultura de la Generalitat.La candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo està coordinada per una comissió internacional constituïda pel Museu Marítim de Barcelona, el Museu de la Marineria de Cesenatico d’Itàlia, el Museu-Casa de la Batana de Rovijno de Croàcia, el Museu Marítim d’Eslovènia, i el Taller d’embarcacions de Polilles i el Parc natural marí del golf de Lió de França, assumint el rol d’impulsors als respectius territoris.Mitjançant la inclusió de l’art de navegar a vela llatina i vela al terç en la Llista de Patrimoni immaterial de la UNESCO, els promotors de la candidatura pretenen assolir els objectius previstos a la Convenció de la UNESCO 2003: reconèixer i salvaguardar el vast i compartit patrimoni cultural immaterial que representa la pràctica de la navegació a bord d’embarcacions de vela llatina i vela al terç, sensibilitzar la societat a escala local, nacional i internacional, sobre els seus valors identitaris i culturals, i impulsar la cooperació per a la seva preservació, dinamització i transmissió. | 98|94 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 244,64 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/