Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82027 | Can Pera o Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pera-o-pere | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Sant Iscle de Vallalta: Edicions Els 2 Pins, p. 54 i contraportada s/n. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 8 i 21-22. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-15, pp. 191-199. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, pp. 8 i 16. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-1-T-6844. Comissió de Responsabilitats. Registres núms. 6262 i 6263 de 12 de febrer de 1938. Comitè d'Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns confiscats del Maresme: Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta. BONET I GARÍ, LLUÍS. Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc-Martín, C.E.C, 1983. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8956. VERDURA PERA, Jaume. Can Palau. Programa de Festa Major. Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, 1967. | XVI-XX | Masia senyorívola de planta lleugerament rectangular de 14 metres d'amplada per 16,6 de fondària, amb una ala lateral a la secció nord que li confereix una fesomia en forma d'ela (L). La casa es compon de planta baixa i pis. Presenta tres crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a llevant. Té coberta amb dos aiguavessos amb el carener també perpendicular. Els paraments són de paredat comú vist lligat amb morter. Les cantoneres són totes de pedra ben escairada, formant un encadenat. La façana presenta una composició simètrica sobre tres eixos verticals, amb un portal central d'arc de mig punt de brancals i onze dovelles de pedra granítica, flanquejat per dos pedrissos i dues finestres amb brancals i llinda d'una sola peça, i ampit de pedra esculpida amb espitllera a la part inferior. Davant seu hi ha l'antiga era pavimentada amb toves ceràmiques. La porta té ventalla de vidre i tots els tancaments són de fusta. A la planta primera hi ha tres finestres com les de la planta baixa, essent la central de major ordre. A la façana de migdia apareix, lleugerament reculat respecte del pla de façana, un cos porticat de planta baixa i pis de 6 metres d'amplada per 10,5 de llargària. Presenta accés a peu pla des d'una plataforma inferior a través d'un arc de mig punt de maçoneria, així com una finestra a l'estatge superior amb brancals i sis dovelles de granit. Aquest volum acull una galeria amb quatre balconeres d'arc rodó amb tancament de vidre i baranes de ferro. La resta de façanes estan arrebossades i pintades de color argilós. Els paraments del volum original presenten totes les obertures emmarcades en pedra, idèntiques a les de la façana principal, algunes totalment o parcialment paredades. En canvi, les del cos afegit a l'angle nord-oriental són d'obra, reixades en planta baixa i apaïsades i amb tancaments de quatre fulles sota teulada. Al voltant de la casa han proliferat les construccions auxiliars d'una sola planta i coberta d'un sol tremujal. Inicialment vinculades als usos agrícoles, actualment ho estan al lleure i la conservació dels jardins. L'accés a la propietat es produeix a través d'un passeig arbrat que circumda un jardí amb una bassa amb nenúfars. Al sector al nord-est del recinte hi ha una col·lecció d'escultures modernes i una piscina amb una porxada lateral amb coberta a dos vessants de 21 metres de longitud per 5 d'amplada, a mode d'umbracle. | 08193-8 | Al sector nord del terme municipal, entre el torrent de Can Palau i el fondo de Can Pera. | Hi ha la creença, no acreditada documentalment, que la masia va ser un antic convent i la seu del tribunal de la Inquisició. La seva construcció es remunta al segle XVII. Al davant de la masia es conserva un trull d'oli amb la data de 1636 gravada sobre la pedra. En una dovella interior, hi ha incisa una creu i la inscripció llatina 'Genis Pera me fecit als + 7bre: 1761'. En una rajola entre llates de l'embigat, hi ha pintada la data de 1885. Durant la Guerra Civil, el Consell Municipal de Vallalta del Maresme va requisar la finca en absència del seu propietari, Narcís Puig Valls, que era considerat afecte al bàndol nacional. La masia apareix representada, per bé que sense especificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. D'altra banda, figura com a 'San Pera' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera del mateix any. | 41.6465100,2.5773400 | 464803 | 4610616 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82027-foto-08193-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82027-foto-08193-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82027-foto-08193-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | àlex Asensio | Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-15. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82039 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-7 | GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8969. | XVII-XVIII | Casa de pagès formada per la juxtaposició de dos antics habitatges que comparteixen mitgera i pla de façana. El conjunt es compon de planta baixa i pis, amb cobertes de teula a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada en direcció sud-est. El volum de ponent és de majors proporcions en planta. Presenta 8,5 metres d'amplada per la part davantera, 13 de fondària i 10 per la part del darrere, de manera que embolcalla parcialment el cos adjacent. L'aiguavés posterior és sensiblement més extens, per a la qual cosa es val del desnivell de la topografia. El volum de llevant, al seu torn, és lleugerament més alt i presenta una sola crugia de 6,5 metres d'amplada i 9 de fondària. Aquesta cos es troba constret per un xalet contemporani situat a l'extrem nord-est de la finca. Aquesta construcció de nova planta ha ocupat el lloc d'un antic paller i, com aquell, segueix obstruint 4 metres de façana, de manera que únicament resulta visible un tram de 2,5 metres en què es concentren un portal de llinda plana, a la planta baixa, i una finestra emmarcada en pedra i l'ampit esculpit, al primer pis. Ben bé al seu costat, el volum de llevant presenta un portal de majors dimensions amb brancals i llinda de pedra i, sobre seu, una finestra igualment emmarcada en pedra i amb l'ampit treballat. La resta de la façana és completament opaca i està rematada per un ràfec imbricat amb una filera de caps de teula. Els paraments són arrebossats i canvien de color a cada façana: blanc al sud-est, cru al sud-oest i rosat al nord-oest. El costat nord-est conserva el morter original. Aquestes façanes apareixen sense compondre, amb diverses obertures. Al davant de la masia hi ha l'antiga era, parcialment ocupada per un parell de coberts que fan les funcions d'aparcament de vehicles. | 08193-20 | Veïnat de Can Llop. 'Fora Vila', al marge esquerre de la riera de Vallalta, al pk 22 de la BV-5128. | La masia apareix representada amb el nom de 'Cal Rey' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. | 41.6221600,2.5706700 | 464234 | 4607915 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82039-foto-08193-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82039-foto-08193-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82039-foto-08193-20-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àñex Asensio | Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. I-22. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82062 | Can Josepic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-josepic-0 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-9, pp. 149-157. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 8. RANGIL I BRUNET, Daniel (2011). Piles i súties. Recull de la memòria oral del Montnegre (III). Capellades: Daniel Rangil, p. 329. | XVII-XX | Masia de planta netament rectangular de 14,5 metres de longitud per 5 de fondària amb façana principal orientada a migdia, carener perpendicular i coberta de teula àrab de dos aiguavessants. La caiguda cap a ponent ocupa dues de les tres crugies i encara es perllonga més, després d'un petit esglaonat, per l'addició d'una construcció auxiliar destinada a cotxera. El conjunt es completa amb dos annexos més: un de quadrangular a la part posterior, de planta baixa i pis coberta amb caiguda cap a l'oest, i un altre als peus del tester de llevant, amb teulada cap a l'est. A diferència dels anteriors, mancats d'interès, aquest darrer presenta una pica de granit encastada a la paret exterior, entre dues portes, a mode de pila beneitera. La masia pròpiament dita consta de planta baixa i pis, amb tots els paraments arrebossats i pintats de color blanc. La porta d'entrada se situa a la segona secció, amb brancals de pedra, llinda de fusta i porta amb ventalla de dues fulles. L'accés principal es troba flanquejat per dues obertures molt senzilles amb llindes de fusta: una finestra a la primera secció, i una altra porta, feta de posts, a la tercera. Al primer pis hi ha tres finestres: una per cada crugia. Les dues primeres tenen ampit, brancals i llinda de pedra, i es troben a la mateixa altura; a diferència de la tercera, que té llinda de fusta i se situa a una cota inferior per adaptar-se a la inclinació de la teulada. La finestra del centre té una espitllera a la part inferior i la llinda està decorada amb un ressalt en forma de cartutx o faixa rectangular decorada amb dues esferes. Altres elements destacats del conjunt són la xemeneia d'obra, amb barret de maons; el rellotge de sol esfèric del segle XVIII que hi ha al mig del frontó, pintat amb blau de Montserrat, així com el broc i la pica de granit que hi ha als peus de la cantonada de llevant. | 08193-43 | Veïnat de Can Palau, entre els fondos de Can Castellar i de Can Patalina. | La masia apareix representada, sense ser identificada pel nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. Segons el propietari de la finca, que també ho és de Cal Giralt, la masia havia pertangut a l'antic monestir benedictí de Sant Salvador de Breda. | 41.6498200,2.5864500 | 465564 | 4610980 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82062-foto-08193-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82062-foto-08193-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82062-foto-08193-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àñex Asensio | La masia ocupa un dels vessants del turó de Ca n'Alomar, sobre una zona de feixes de conreu i al peu de la pista forestal corresponent a l'anomenat camí de la Casa Vella a Ca n'Alomar que connecta amb el camí de Can Xona.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-9. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 92651 | Església parroquial de Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-assumpta | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort. </em>Palafolls. Edicions del Roig. Pàg. 52-53. </p> <p>- <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>L'església parroquial de Palafolls la trobem al carrer Major fent xamfrà amb l'avinguda de la Costa Brava, davant del Carrer Francesc Macià. De grans dimensions, és una obra de finals del segle XIX i es caracteritza per donar continuïtat als cànons de l'arquitectura religiosa barrejant-hi el caràcter historicista, el que dona un tarannà eclèctic a l'edifici. Les façanes estan construïdes amb pedra irregular, té un absis semicircular i un campanar de torre.</p> <p>Hi ha una nau de quatre trams coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt i en la capçalera un absis semicircular. En una banda i altra s'hi obren capelles laterals a través d'arcs de punt rodó; l'absis està cobert per una volta de quart d'esfera damunt quatre gruixuts nervis. El cor damunt bigues horitzontals té una barana de balustres senzills de fusta. Està treballada amb murs de maçoneria marronosos. Una motllura de maó vermell a tall de cornisa recorre totes les façanes. A la de ponent, la principal, hi ha un portal rectangular que separa l'atri de la nau per una vidriera. Damunt el portal hi ha un frontó envoltat d'una motllura composta semicircular de maó vermell; al damunt s'obren cinc finestres d'arc de mig punt i una nova motllura horitzontal que recorre tota la façana. En la part superior observem una gran finestra semicircular rodejada d'una gran franja de maó.</p> <p>Les seves dimensions són de 27 m de llargada, 12 m d'amplada x 13,51 m d'alçada. La llargada suma els 2,35 m de l'atri; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 10,79 m.</p> <p>El campanar és de finals deI segle XIX, principis del segle XX. Té planta rectangular de 2,74 x 5,44 m. Es divideix en dos cossos per una motllura, el superior o cel·la té els caires aixamfranats i està obert amb finestres allargassades i estretes d'arc de mig punt, una a cada cara. Està coronat per una cornisa motllurada i una coberta horitzontal. Una torre flanqueja l'ala dreta del frontis; no està finalitzada i sobresurt escassos centímetres de la teulada; no hi ha cap escala interior per accedir-hi. El campanar, a la dreta, té una escala enganxada als murs amb un ull central; el seu primer tram és de graons de pedra i barana d'obra enguixada; a partir del nivell del cor no té barana; el seu sostre, igual que el de la cel·la, és de volta de canó de maó. Hi ha una sola campana de la finestra frontal.</p> <p> </p> | 08155-1 | Carrer Major, 24 | <p>Miquel Garriga i Roca (Alella, 1804-Barcelona 1888) va ser l’arquitecte del projecte tècnic, de l’església de Santa Maria Assumpta, al veïnat de Ferreries. Es va construir en dues fases: els fonaments entre 1865-75 i la resta entre 1896-1908. No es troba cap dada de l’arquitecte que es va fer càrrec d’aquesta obra desprès de la seva mort.</p> <p>L'obra més famosa de Miquel Garriga i Roca fou la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1845, sobre un antic convent trinitari que es va inaugurar l'abril de 1847.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els terrenys, originàriament, havien format part de la quintana del mas Joanysacreu. Entre 1865 i 1875 es construïren els fonaments, que va iniciar el rector Josep Jordà. Entre 1896 i 1908 es va construir l’edifici, durant el rectorat de Pere Vila Vilardell, i es va inaugurar el 9 de setembre de 1908. No serà fins al primer de gener de 1929 que es va constituir com a nova parròquia. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Segons Salicrú (2016) la rectoria es trobava l'any 1921 al costat de l'església. L'any 1911 encara no estava construïda. El vicari destinat a l'església vivia a la casa més pròxima a ella, a can Jordà, amb la família Martori, mossèn Josep Diviu Imbert amb la seva mare, la senyora Imbert Suñé. </span></span></span></span></span></p> | 41.6681914,2.7493555 | 479135 | 4612967 | 1888-1910 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-10-05 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Miquel Garriga Roca | Dins de l'església trobem una talla gòtica. Joaquim Ruyra, molt vinculat a Palafolls, hi feu els goigs. | 98|102|116 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||
| 92653 | Església parroquial de Sant Genís de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</p> <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p> | XI/ XIII-XV/ XV-XVI/ XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El nucli de Sant Genís està regit per l'església del mateix nom. Aquesta apareix documentada l'any 947, quan estava supeditada al monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser consagrada l'any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la part romànica hi ha la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals. Al mur de migdia es poden observar les arcuacions llombardes i el perfil de la porta original, en aquests moments tapiada, i l’absis, convertit en sagristia, que té una finestreta. Al s. XIII es va ampliar l’església que va passar a tenir forma de creu llatina. Va ser reformada a inicis del segle XV, època en la qual es va construir les dues capelles gòtiques que localitzem en el cantó de migdia i al cantó nord, així com el campanar. Aquest i la torre rodona centren la porta principal, que és del s. XVI. Aquesta és construïda amb tretze grans dovelles, adornades amb un guardapols que es tanca amb mènsules esculpides. A sobre trobem un Sant Crist de pedra, molt desgastat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En l'angle de tancament sud-est de l'església hi ha la torre de defensa del segle XVI de planta circular, amb la base lleugerament inclinada i tres espitlleres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant els segles XVIII-XIX es va destruir la capçalera antiga, per allargar-la amb un nou absis i es va afegir una nau al costat nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Destaca la dovella del mig en la qual es pot veure la inscripció: <em>Johan Desclapes balla dona aqest portal lany MDII.</em></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-2 | Carrer de Sant Genís | <p>En aquesta església s'hi venerava la Mare de Déu de les Dones, talla romànica que procedia del castell de Palafolls i que va desaparèixer l'any 1957.</p> <p>La parròquia era esmentada al precepte de Lluís, Rei de França, a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, l'any 947 com: 'Sancti Genesi, in comitatu gerundense in coca qui dicitur Pineta cum acodio de Palatiolo'.</p> <p>L'església romànica és del segle XI i fou consagrada el 1079 pel Bisbe Berenguer de Girona.</p> | 41.6601614,2.7224314 | 476890 | 4612083 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-9_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-37.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92654 | Can Florit de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | <p>Can Florit és una masia establerta prop de l'església de Sant Genís. Bonet Garí la cita a la fi del segle XV. En destaquen el portal d'accés de mig punt adovellat amb brancals i dues finestres gòtiques. El cos modern -que es pot veure a l'esquerra de la façana-, era part de l'antiga masia .<br /> <br /> La masia es troba coberta, a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Centra la façana una finestra esculpida amb llinda d'arquets lobulats. Encara hi ha vestigis de l'arrebossat original a la façana. Actualment, té planta baixa i primer pis. La façana combina la pedra vista amb argamassa de color terrós. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Havia tingut tres finestres o finestrals destacables, dues de les quals</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> amb arc lobulat (una que no s'ha conservat) i una amb permòdols. Aquesta casa era l’antic Mas Reig, documentat ja al segle XIV, abans de dividir-se en tres habitatges al segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la façana trobem un fragment de lauda funerària, datat el 1348 i originari de l'església de Sant Genís. </span></span></span></span></span></span></p> | 08155-3 | Carrer de Sant Genís | 41.6601484,2.7210258 | 476774 | 4612082 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-30.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 92655 | Can Gibert o Mas Jaubert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-o-mas-jaubert | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET I GARÍ, Lluís. (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- CODINA, Alfons. (2011). <em>Can Gibert: el Mas i la seva gent en el transcurs del temps (1387-2004), Sant Genís de Palafolls</em>. Ajuntament de Palafolls- Obra social de Catalunya Caixa. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>Can Gibert o Mas Jaubert és una masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Hi ha un portal de llinda recta i manté algunes finestres (amb reixa) amb l'emmarcament original de pedra. Ha estat reformada i ampliada. En aquests moments és un restaurant.</p> <p>L'aspecte actual de la masia és fruit de moltes restauracions al llarg de molts segles, la casa manté portalades i finestres de pedra tant a l'interior com a l'exterior, en sobresurt l'era davant del mas. L'espai de la capella i el seu entorn natural han estat un lloc d'interès de la zona com a espai de lleure.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat està pintat de color blanc.</p> | 08155-4 | Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89 | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dates del mas són del 1387, el 1415 Francesc Jaubert i el seu fill Pere, reben 40 lliures de Caterina, primera dona de Francesc, filla de Pere Ullastre. El 1421 Antoni Jaubert rep un dot de 40 lliures de la seva muller Francesca Joan ça Creu.</p> <p>Al capbreu de 1502 Isabel Jaubert, muller de Jaume Carreres, és la propietària útil del mas de setze jornals.</p> <p>El 1585 Guerau Jubert, prevere beneficiat de l'església de Sant Genís, procurador d'Antoni Jaubert, habitant del mas, és el propietari útil del mas de vint jornals pel qual presta la tasca i el delme, el mas ha augmentat amb quatre jornals a la part d'orient a diferència de 1502, d'aquests quatre jornals nou només presten la tasca..</p> <p>Isidre Jubert capbreva el mas i diverses peces el 1682.</p> <p>Al capbreu de 1791 capbreva el mas en Genís, en el document diu Jaubert o Gibert, aproximadament a partir de mitjan segle XVIII els Jaubert començaran a ser anomenats Gibert. </p> <p>El 1924 vivien a la casa amb tota la família, la vídua de Jaume Gibert Pernal mort aquell any, Rosa Arigós, amb tres filles, Jaume era l'hereu, el seu pare a la mort d'ell anomenarà hereu al segon fill, Francisco, Rosa i les filles acabaran marxant a Malgrat a la casa dels Arigós.</p> <p>Després de la mort dels darrers propietaris, va ser cedida al municipi de Palafolls.</p> | 41.6577923,2.7216894 | 476828 | 4611820 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-era.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-ermita-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BPU | 2024-01-15 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92656 | Can Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV, XVI-XVII | <p>Masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Té una torre al costat de forma cilíndrica i funció defensiva, amb merlets per tal de prevenir atacs de les ràtzies dels corsaris turcs freqüents al segle XVI.</p> <p>El mas ha estat restaurat, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord, i el nou mas noucentista aixecat a principis del segle XX. Cal posar en relleu el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó. El conjunt, molt ben preservat, es completa amb un pou de pedra.</p> <p>És una casa situada a la banda d'ombra de la Serra litoral, al cantó oposat de Malgrat i Pineda. És, també, una casa restaurada i molt ben conservada, de tres cossos, baixos i pis. Té el portal rodó adovellat i tres finestres gòtiques. Les façanes són de construcció de pedra aparellada vista (anteriorment a la restauració, la paret de migjorn era de tàpia).</p> <p>Hi ha una zona porxada (de nova construcció) en el cantó occidental de la façana principal, amb quatre pilars.</p> | 08155-5 | Vall de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1251 quan era propietat dels Palafolls i era habitat per Pere Valldejuli.</p> <p>El 1388 Joan Valldejuli d'Avall i la seva dona Maria, propietària útil del mas, van vendre un censal mort de 14 sous i 4 diners per 10 lliures a Eulàlia Llibertina, de Blanes.</p> <p>Bertomeu Valldejuli va capbrevar el 1502 diverses peces pel vescomte de Cabrera. </p> <p>En el següent capbreu conservat que fa Joan Valldejuli de 1583, es va començar a nomenar el mas com a Valldejuli de la Torre, això vol dir que la torre ja era construïda. </p> <p>Joan Valldejuli de la Torre va fer testament davant el rector l'1-9-1594 i deixava el mas i les seves terres a la seva neta Anna Valldejuli, i ella el 8-11-1648 al seu net Francesc Valldejuli que va capbrevar el 1672 diverses peces. </p> <p>Francesc Valldejuli el 1732 va capbrevar pel Priorat de Rocarrossa. </p> <p>El 1736 el mas tenia setanta jornals i estava sota la Candela de la Seu de Girona. A la mort de Francesc Valldejuli es va fer un inventari del mas.</p> <p>Josepa Valldejuli, pubilla del mas, va signar capítols matrimonials el 1759 amb Francisco Torrent, de Santa Susanna, fill de Francesc, ja difunt, i Francisca Mallol, el seu germà Ramon era l'hereu del mas Torrent del Mas, de Santa Susanna. El net de la parella, Joaquim Torrent Vidal, notari de Calella, va vendre tota la finca a Ramon de Manresa i Castell, notari de Barcelona. Joaquim havia fet edificar el nou casal on van passar a viure; els Manresa ja no van viure a Sant Genís, utilitzaven la finca com a segona residència.</p> <p>Joaquim Torrent Vidal va establir el 1860 la Societat La Amistad amb l'objectiu de construir una foneria de ferro que hauria d'extreure el material de les mines que hi havia a la finca i que explotava Clement Tauler. El president de la societat era Mariano de Creeft. El 1862 la societat va fer una crida a captar nous socis; el 1880 la societat que s'havia extingit i la foneria, ja sense ús, retornava a Joaquim Torrent.</p> <p>Fins que no es va construir el nou casal, els Torrent vivien amb masovers conjuntament a l'antic mas, entre 1857 i 1866 hi ha la família Freixes. El 1911 i 1924 hi havia la família Martí Bonet; llavors els propietaris ja estiuejaven al nou casal.</p> | 41.6572477,2.7263085 | 477212 | 4611758 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-5.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92657 | Torre de Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>La Torre de Can Valldejuli és una torre de defensa de planta rodona. La part més baixa està una mica alçada. Es comunica amb la masia per un pont, reconstruït en època moderna. Ha estat sobrepujada per sobre de la corsera, de la qual només hi ha la base. Manté un matacà, troneres i finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p> <p>D'aquesta torre es conserven els permòdols de la corsera sense mur de protecció. És de tres pisos (als quals també s'accedeix per una porta a la planta). A la façana nord hi ha un porxo, de recent construcció, on es trobava una capelleta mig destruïda on hi havia una Mare de Déu. La capella fou destruïda i la imatge encara es conserva.</p> <p>Davant la Torre de Can Valldejuli trobem un pou construït en pedra.</p> | 08155-6 | Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís. | <p><span><span><span>Segons Salicrú (2018) 'assentament turc a Alger, a principis del segle XVI, va suposar per a la costa mediterrània espanyola una contínua amenaça dels pirates barbarescos, que desembarcaven en la costa assolant i saquejant les ciutats i poblacions rurals. Carles I va idear un sistema defensiu basat en la construcció de torres de vigilància per tota la costa mediterrània.<br /> <br /> D'aquesta manera, entre els segles XVI i XVII es van construir en la costa del Maresme barceloní desenes de noves torres i es van aprofitar unes altres d'èpoques anteriors, formant un sistema fortificat estratègic de vigilància i defensa. Totes aquestes torres es comunicaven entre si visualment o mitjançant senyals de fum o foc. El número d'aquestes torres va ser tan alt que el litoral del Maresme va ser conegut com la costa donjonada.<br /> <br /> En aquests moments es conserven diverses desenes d'aquestes torres en aquesta part del litoral català, algunes restaurades, unes altres en ruïnes, moltes d'elles molt transformades, adossades a masies o edificis, i la majoria localitzades en propietats privades.</span></span></span></p> | 41.6573334,2.7264192 | 477222 | 4611767 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-torre-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-5.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIN | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92658 | Capella de Sant Pere de Vivelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-de-vivelles | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria (2023). 'Mn. Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls', Vilelles n3. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 24-31.</p> <p> </p> <p> </p> | XVII | Perilla l'existència de l'edifici ja que el seu estat i el de l'entorn és força ruïnós. Una part de la volta de la coberta està ensorrada. | <p>La capella de Sant Pere de Vivelles va ser reconstruïda o reformada l'any 1667 per proposta de la família dels Montcada. En l'actualitat, té d'una sola nau, amb un cos unit més tard separat per un tipus de contrafort. Probablement és la casa el sagristà. La coberta amb volta de canó s'articula a la façana en la qual destaca l'espadanya del campanar. El portal està fet amb dovelles i brancals. A sobre hi ha una finestra emmarcada amb pedra. En la llinda d'aquest hi ha apuntat l'any.</p> <p>La façana és senzilla amb porta principal d'arc amb pedres adovellades com les portes de moltes masies de la zona. Segons sembla, existia un magnífic altar d'estil plateresc i una taula de rajoles esmaltades de colors representant a Sant Pere en actitud de beneir.</p> <p>La teulada pràcticament no té teules. S'ha obert, esquerdat i té grans forats. Part de la coberta ha desaparegut. L'arrebossat de la façana principal i les altres parets presenta notables fissures, esquerdes i forats que deixen veure la pedra originària. </p> | 08155-7 | Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. | <p>La primera referència què hi ha de la capella, és una llicència del bisbe del 20 d’agost de 1349 als parroquians de Sant Genís per celebrar missa a l’altar de Sant Pere construït a la capella de Vilella.</p> | 41.6751877,2.7224206 | 476895 | 4613751 | 1667 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles_0.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 92659 | Mas Carbó, Mas Muntaner o Mas Iglesies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-carbo-mas-muntaner-o-mas-iglesies | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>El mas Carbó és una masia instal·lada prop del castell de Palafolls. Ha sofert reformes i canvis en ser transformada en restaurant. Conserva bona part de l'estructura original i elements antics com les finestres, emmarcades en pedra.</p> <p>Té coberta de dos aiguavessos i està pintada de color blanc. Té, també, un rellotge solar en la façana de nova fàbrica. </p> <p>L'edifici té planta baixa i primer pis. La part occidental de la façana principal ha sofert un realçament.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Té, també, un</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> rellotge solar de nova fàbrica en la façana. </span></span></span></span></span></p> | 08155-8 | Urbanització Mas Carbó. | <p>Segons Salicrú (2018) al llarg de la història el mas ha anat canviant de nom seguint el cognom dels seus propietaris.</p> <p>Les primeres dades que trobem del mas són del 1439. En aquestes l'hereu del mas és tutelat per Llorença Pellicer, i ella en nom de l'hereu i com a gestora dels seus béns lloga per sis anys, a Pere Tortós l'usdefruit d'un camp al costat del molí de Goday per 110 sous. </p> <p>El mas, sota domini directe del senyor del terme, és capbrevat per Margarita Muntaner el 1502. </p> <p>El 6-9-1531 el mas és capbrevat per Narcisa, vídua de Bertran Muntaner. </p> <p>Perdem el rastre fins al padró del 1664, quan Pere Iglesias es declara propietari del mas Muntaner, però diu que ara s'anomena mas Carbó. </p> <p>El 1750 Miquel Iglesias capbreva el mas. Una part del casal havia estat venuda a Pere Camps. </p> <p>Fins al 1771 no hi ha un document que lligui els Carbó a la propietat.</p> <p>El 1880 la finca és de Josep Gelpí, de Blanes. Al registre d'habitatges de 1921 és de Bertomeu Gelpí. </p> | 41.6783080,2.7294675 | 477483 | 4614096 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-4.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92660 | Castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- MONREAL, Lluís; RIQUER, Martí (1955-1965). E<em>ls castells medievals de Catalunya</em>. </p> <p>- ROIG GRAU, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> | X-XII/ XI-XV | Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'estat de conservació és de ruïna. L'any 1971 es va fer una restauració d'alguns elements muraris i de l'església. Actualment està en procés de consolidació. | <p>Damunt d'una petita serra, a 161 m d'alçada, observant el curs baix del riu Tordera i el mar, es troba el castell de Palafolls, que comunica els camins que uneixen des d'antic Girona amb Barcelona.</p> <p>Les restes conservades que hi ha corresponen a construccions amb cronologia del segle X al XIV. El castell té una planta irregular allargada i rectangular, dividida en dos recintes. El recinte sobirà és el més alt i està format per un cos massís, fortificat, al qual s'entra per una porta de mig punt, restaurada. A mà esquerra podem veure uns arcs que devien sostenir un gran saló gòtic. Al costat hi ha la cisterna, coberta amb volta de canó, on avui dia es veuen les marques de l'encanyissat. Una mica més amunt trobem la capella, molt restaurada. Encara més amunt hi ha la part més antiga, un espai rectangular que conserva bona part dels murs i restes d'una torre quadrada al seu interior.</p> <p>El recinte jussà és d'època gòtica i forma una gran plaça d'armes, en l'extrem d'aquest hi trobem les restes d'una gran torre.</p> <p>La planta del castell està dividida entre la part sobirana i la jussana. El lloc crea un desequilibri palpable en les masses de construcció, ja que les més fortes i destacades han d'associar-se al cim que s'alça a l'extrem meridional de la muntanya, mentre el recinte exterior es perllonga fins al nord per cobrir tota la longitud de l'allargat planell. La torre de l'homenatge es troba en el costat més escarpat, l'oriental. La part residencial és al seu entorn. A la part occidental, el terreny també té una orografia molt marcada. Els costats estrets del rectangle resultarien els més febles, i per aquest motiu es van fortificar en gran manera.</p> <p>El clos exterior podria estar datat del segle XIV, d'alts murs gruixuts amb sageteres que servien de contenció, de les terres que configuren la plataforma del castell. El segon recinte, amb un pas de ronda amb merlets té les restes d'una gran sala, sota la qual trobem sitges o cellers. També hi ha en aquest segon cos una cisterna de gran profunditat coberta amb una volta de canó. Al tercer recinte, a més de l'església del castell, d'una sola nau, amb absis circular trobem les habitacions dels senyors, possiblement del segle XIII, que pel cantó de llevant donen directament a l'exterior sobresortint de la muralla.</p> <p>És important també la capella, aixecada damunt les restes de la capella antiga del castell. De l'edifici antic només ens queda la capçalera recolzada sobre la muralla. És una petita església d'una sola nau apuntada sense cap ornamentació. Actualment ha estat restaurada.</p> <p>Es distingeix com un dels millors castells catalans de l'edat mitjana, totes les muralles del castell són d'una amplada considerable. </p> | 08155-9 | Camí del Castell | <p>Del segle X es troba documentada una torre de control.</p> <p>Els senyors feudals d'aquest emplaçament van ser la família Sesagudes o del Montseny. </p> <p>A finals del segle XI Umbert Odó de Sesagudes va donar el castell a la seva filla Guisla, casada amb Gausfred Bernat, separant-lo del que va esdevenir el terme del castell de Montpalau més endavant. Els descendents d’aquesta parella foren ja anomenats Palafolls, aquests durant els segles posteriors anaren fent créixer el castell termenat que comprenia els actuals municipis de Palafolls, Malgrat, part de Sant Susanna i Blanes.</p> <p>L’any 1113 Ramon Berenguer III cedí el mer imperi (alta jurisdicció) als vescomtes de Girona, que més endavant van ser els vescomtes de Cabrera, i els Palafolls el baix imperi (baixa jurisdicció). Per aquest afer els Palafolls van ser feudataris dels Cabrera.</p> <p>Els Palafolls van participar en les campanyes militars dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. Foren presents a la campanya d‘Almeria amb Ramon Berenguer IV al 1147 i a la conquesta de Mallorca amb Jaume I al 1229. L’any 1345 van donar carta de població a la Vilanova de Palafolls, l’actual Malgrat de Mar. El 1381 Guillem de Palafolls va vendre el castell, terme i drets al rei Pere III el Cerimoniós. Aquest, l’any següent, el va revendre als vescomtes de Cabrera, aconseguint finalment tot el domini del castell.</p> <p>El segle XVI els Cabrera van vendre tot el vescomtat a la família Montcada, comtes d’Aitona. A partir d’aquest segle, van controlar els atacs constants dels pirates. El castell va perdre la seva funció i va iniciar la seva decadència amb l’última ocupació al segle XVII, amb un petit cos de guàrdia.</p> <p>El XVIII el castell va passar per herència a mans dels ducs de Medinaceli, donant-se ja per abandonat. </p> | 41.6788078,2.7350512 | 477947 | 4614150 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Cultural | BCIN | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Existeix un Pla Director redactat en el 2021. En aquest Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat.En un moment també es va anomenar Castell de Vilellles. | 92|93|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 92663 | Capella del castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | X-XII | <p>La capella del Castell de Palafolls té una sola nau, amb l'absis establert a la muralla. Té una coberta amb volta de canó apuntada de dos aiguavessos.</p> <p>Probablement és de la fi del segle XII o d'inicis del XIII. Ha estat molt transformada i en gran part reconstruïda. Té una porta amb dovelles i brancals i un ull de bou moderns. S'ha reconstruït tota la coberta i el campanar d'espadanya. Es caracteritza per la pedra vista amb argamassa. </p> <p>En el cantó occidental de la façana principal trobem unes escales d'accés.</p> | 08155-10 | Castell de Palafolls | 41.6787547,2.7357164 | 478003 | 4614143 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-castell-capella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10_1.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Fou restaurada pels “Amics dels Castells” entre 1969 i 1971.Ja devia existir en època romànica. En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a la capella de Sant Pere de Vivelles i posteriorment a l’església parroquial de Sant Genis de Palafolls; d’aquí va desaparèixer a l'entorn del 1957.També es tenen notícies de l’existència d’algunes restes de pintura mural, amb la representació del tema de l’epifania. Malauradament aquest fragment es va perdre. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92664 | Cal Vidu Ric, Mas Ferran Garangou o Mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu-ric-mas-ferran-garangou-o-mas-mitja | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV-XIX | <p>L'any 1929 Cal Vidu Ric va ser molt reformada. La casa va perdre l'aspecte que tenia d'antiga masia. Es va ampliar cap a ponent, on hi ha l'habitatge actual. La casa antiga va quedar destinada al bestiar i a eines. Davant la casa es conserva l'antiga era. </p> <p>Trobem una bassa. Pels testimonis dels propietaris, a uns 150 m de la casa hi havia uns deu d'aigua i per darrere la casa passava un corriol que anava del pla de la Ginesta fins a la plaça de les Bruixes. </p> <p>Té el sostre a dues aigües cobert de teules. No s'observa ni cap porta ni finestra destacable.</p> | 08155-11 | Camí del Castell | <p>El mas està documentat al segle XV, quan Francesc Ferran i Genís Ferran, pare i fill són propietaris del mas Ferran Garangou al 1439.</p> <p>En el capbreu de 1667 el mas ha canviat de propietaris i reduït considerablement. Ara és capbrevat per Isidre Burgada, vidu d'Eulàlia Mitjà, en aquell moment anomenat mas Mijà.</p> <p>No hi ha dades de quan es comença a dir Cal Vidu Ric.</p> | 41.6825539,2.7312478 | 477632 | 4614566 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-4.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92665 | Can Roquet o el Mas Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roquet-o-el-mas-roquet | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>Can Roquet és una masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes. Ha estat ben reformada modernament. Té la coberta a dos aiguavessos. </p> <p>El portal d'arc de mig punt és adovellat amb brancals i les finestres estan envoltades per carreus de pedra ben escairats, tenen llinda recta amb rebaix, encara d'estil goticista. La finestra principal, amb l'ampit recolzat sobre la dovella. Aquesta finestra recorda el tipus gòtic de les darreres construccions, que es podrien considerar del segle XVI. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té quatre finestres o finestrals amb llinda recta i rebaix d’arc conopial. L’estructura de l’edifici actual és del segle XVIII, tot i que la casa està documentada anteriorment.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La masia està aixecada en un petit turó, damunt de la zona industrial, té la vista del riu. La façana mira cap a llevant, cap al castell de Palafolls i Sant Genís. La masia té un entorn enjardinat.</p> <p>L'arrebossat de les parets està pintat de color blanc. Davant de la façana i al voltant té un mur de protecció i seguretat. </p> | 08155-12 | Polígon sector Riera Roquet | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències les trobem al capbreu del 1502, quan Esteve Roquet era propietari útil del mas. Pertany a la parròquia de Sant Esteve de Tordera i al terme del Castell de Palafolls.</p> <p>La Francisca, vídua d'Antoni Roquet, capbrevava el 1583 la finca al Pla de la Mollera, i declarava ser-ne també propietaris útils del mas Terrades.</p> <p>Al següent capbreu que tenim, el del 1681, Miquel Roquet encara declarava tenir la peça al Pla de la Mollera com a senyor útil del mas Roquet.</p> <p>El 1711 es documentava un masover, Esteve Ros. El 1732 Esteve Roquet és propietari del mas Roquet, mas Terrades, mas Hospital, mas Poncet (derruït i integrat dins el mas Hospital) i el mas Enveja (derruït).</p> <p>El Jaume Roquet el 1789 capbrevava com a senyor útil del mas Roquet. </p> <p>El 1806 un cabaler de la casa, en Cristòfol Roquet, feia un bon casament amb la pubilla del mas Gelmar de la Torre, de Tordera, Gràcia Gelmar de la Torre Serra, filla del Perfecte i la Rosa.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818, Jaume Roquet era propietari de 67 'fanegas', 48 de bosc, 7 d'erm i 12 de secà. En Jaume no va tenir descendència i el mas va passar a mans del seu germà Ramon.</p> <p>Als primers padrons tenim informació dels qui vivien a la casa. El 1857 vivien amb la família diversos servents, Lluís Molins Caballer de 26 anys, Joan Vinyoles de 20, Llorenç Vidal de 18, Llorenç Martorell de 16, Joaquima Molins Caballer de 17, Joaquima Badia de 20 i Caterina Munda de 16. El 1866 Pere Viver de 62 anys, Joan Viñolas Viver de 26, Francesc Tortós Prats de 16 i Maria Grimal de 17, tots de Tordera.</p> <p>En aquests dos anys 1857 i 1866 vivien al mas també amb la família un parent advocat, Pere Roquet Aulet, del qual en desconeixem la relació familiar.</p> <p>El 1911 ens constava una família de masovers vivint amb els Roquet, els Ribes Puig.</p> | 41.6912310,2.7250790 | 477122 | 4615531 | 1578 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-7.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Abans tenia ús agropecuari. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 92666 | Can Mas, Cal Vigilant, Can Pujol, Ca l'Aldrofeu, Mas Aldrofeu, Mas Vives del Camí o de Gassanons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-cal-vigilant-can-pujol-ca-laldrofeu-mas-aldrofeu-mas-vives-del-cami-o-de-gassanons | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>La masia és de planta rectangular i coberta realçada a dos aiguavessos. Conserva el portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista. Dues d'elles tenen la llinda trilobulada. <span lang='CA'>Té dues finestres amb arc lobulat i una amb permòdols.</span></p> <p>És una masia de grans dimensions què ha mantingut l'aspecte original tant per dins com per fora.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana té un color terrós clar. </p> <p>L'interior manté les escales i algunes estances amb l'estructura original. </p> | 08155-13 | Camí Tordera, 13. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són del 1388 quan Eulàlia Vives, propietària útil del mas, i el seu marit Bernat Coma, venen a Bernat Dalmau una peça al clos de n'Arimbau per 10 florins. El 1439 Francesc Vives i la seva esposa Francesca, del veïnat de Gassanons, heretaven tot el mas Vives de Gassanons.</p> <p>Joan Vives, el 1503, capbrevava pel vescomte de Cabrera.</p> <p>Al següent capbreu del 1585 mantenien les mateixes finques, però no va ser per massa temps. Sembla que a partir del 1600 la família van passar per dificultats econòmiques.</p> <p>Al segle XVII, al capbreu del 1613 del Monestir de Sant Daniel de Girona, el document ens diu que eren hereus del Francesc Vives que havia capbrevat el mas el 9-5-1411, com a home propi i soliu del monestir de Vallmaria.</p> <p>El capbreu que fa Anna Vives el 1665, filla d'Esteve Vallouri, àlies Vives, i Elisabet Vives, i propietària del mas Vives de Gassanons, diu tenir pel monestir el mas de tres jornals i del que presta la tasca i el delme, que afronta a orient amb una peça seva que té pel senyor del terme, a migdia amb en Rupià, a ponent amb una peça seva i al nord amb una peça seva també que és part de la quintana del mas Roig.</p> <p>El 1673 ens consta que a part d'haver-se venut totes les peces que tenia el mas, el casal estava en estat ruïnós i deshabitat. No se sap res més fins a l'any 1746, quan Antoni Torrent jove pagès masover del mas, fill d'Aleix, vidu de Maria Riera, i també masover del mas, es casava amb Estasia Llorens, filla de Francesc Llorens, de Caldes de Malavella i de Maria Boada, vídua.</p> <p>No se sap, en aquell moment, qui era el propietari del mas, els Vives sembla que ja no ho eren i entrarien en joc el Ruscalleda de Tordera, que ja el 1818 podem confirmar com a propietaris del mas Vives, tot i que en aquell moment ja no es coneix com a tal. Els Ruscalleda no hi viuran mai i sempre hi haurà masovers, el 1866 i 1880 la família Vendrell i el 1911 els Pedemonte.</p> | 41.6837900,2.7373670 | 478142 | 4614702 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-12.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92667 | Can Sureda o Mas Rupià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sureda-o-mas-rupia | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIV-XV/ XVI-XVII | La façana i parets tenen manca d'arrebossat. Es deixen veure esquerdes, fissures i forats en façana i parets. | <p>Can Sureda és una masia antiga molt transformada amb el pas del temps. Una ampliació d'època moderna va realçar un dels vessants de la teulada (banda oriental), que en aquests moments és recte. Té planta baixa i primer pis. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té dues finestres o finestrals interessants. Una amb arc conopial (d'estil goticista) i una de llinda recta amb pedres laterals superiors de tots dos brancals guarnides amb flors (finestra que possiblement ha estat transformada en algun moment).</span></span></span></span></span></span></p> <p>Les restauracions que s'hi ha fet han canviat l'estructura originària de la casa. Té teulada a dos aiguavessos. En un s'hi ha afegit un cos amb teulada d'una sola vessant.</p> <p>És destacable, a la porta d'accés principal, una obertura adovellada amb llinda (de forma rectangular i cert classicisme), molt utilitzada a les finestres de les masies de la zona, però inusual al portal.</p> <p>Destaca el color blanc al voltant de les finestres i de la zona de la llinda i brancals de la porta d'accés. La resta de la façana i parets tenen o mantenen un color terrós, en gran manera per la manca d'arrebossat. </p> <p>Hi ha un cos afegit en la banda oriental de la façana. També trobem davant aquesta una antiga era. </p> | 08155-14 | Camí del Molí d'en Puigvert. Veïnat de Casanons. | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència que tenim del mas és al capbreu del 1502 quan fou capbrevat per Gaspar Rupià, al capbreu del 1435 del qual només en tenim el llistat dels capbrevadors, ens hi consta Vicença Rupià.</p> <p>Del següent capbreu conservat, el del 1583, fet per Joan Rupià, sabem que tenien pel vescomte de Cabrera, com a senyor del terme de Palafolls, una feixa d'un jornal al Molí de la Ginesta, a la Coma una de sis jornals, als Canals un jornal, al pla de la Ginesta tres jornals, de les quals prestava la tasca i el delme.</p> <p>El 1613 Pere Rupià capbrevava el mas, pel monestir de Vall de Maria, de setze jornals. </p> <p>Al capbreu del 1667 el mas era propietat dels Tortós, no sabem en el moment ni el motiu del canvi de titularitat, tot i que el 1627 encara era de Pere Rupià.</p> <p>Així, el 1681 era capbrevat per Sebastià Tortós, i el 1752 del seu fill en Jaume. Però al següent capbreu del 1791 era propietari útil Fèlix Bosch Fàbregues, domiciliat a Barcelona.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 en Fèlix hi constava com a foraster amb casa al municipi i amb 13,49 'fanegas' de terra, 8,91 de secà, 6,25 de bosc i 0,33 de ribera.</p> <p>Als primers padrons, de la segona meitat del segle XIX, tot i ser propietat dels Bosch Fàbregues, a la casa hi havia masovers, una família de cognom Tortós, que no sabem si tenien relació amb els Tortós propietaris. Ja a principis del segle XX, al padró de 1911, els masovers eren la família Pedemonte Ribes, després d'ells, ja passada la Guerra Civil, hi va arribar la família Sureda que va comprar la finca. </p> | 41.6829325,2.7394420 | 478314 | 4614606 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Es troba al vessant nord-oest del Castell de Palafolls. Històricament coneguda com a Mas Rupià. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 92668 | Can Tortós o Mas Tortós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tortos-o-mas-tortos | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII-XVIII | <p>Can Tortós és una masia originària del segle XIV. Ha estat reformada, en els darrers temps, conservant l'estructura i aspecte originals.</p> <p>La masia té la coberta a dos aiguavessos. La seva part més antiga té tres cossos perpendiculars a la façana principal més dos cossos a l'esquerra i un pati entre aquest i la casa. La façana principal té el portal rodó ben treballat, i les finestres segueixen les directrius de l'arquitectura del segle XVII. En el cantó oriental de la casa observem una capelleta i el pou.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Té dues finestres o finestrals destacables amb rebaix d’arc gòtic senzill. </span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de façana i parets és de color blanc. Té un cos realçat en la zona de la capçalera realitzat pedra vista.</span></span></span></span></p> | 08155-15 | Finca can Tortós s/n. Camí de Tordera a Palafolls. Veïnat de Casanons. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas, sempre sota el domini del Priorat de Rocarossa, són de la segona meitat del segle XIV, quan al 1388 Pere Tortós, propietari de l'útil del mas, s'asservia a favor del prior de Rocarossa i al 1390 ho feia la seva muller Guilleuma.</p> <p>Al capbreu del 1503 els propietaris del mas, eren Pere Roig àlies Tortós i la seva muller Joana Tortós.</p> <p>El 1614 el mas capbrevava pel monestir de Sant Daniel quatre feixes a la Ferrrera d'un jornal cadascuna, que havien estat del mas Roig de Gassanons.</p> <p>Al segle XVII els propietaris del mas, els Tortós havien adquirit moltes noves peces.</p> <p>El 1723 ens consten al mas un masover, Esteve Mates, i aquell mateix any Francesc Tortós Vives, l'hereu del mas, feia donació del mas i del mas Rupià i totes les terres al seu fill Sebastià, reservant-se una habitació i dues feixes davant el mas Tortós, per viure-hi. </p> <p>Francesc Vives i Tortós i Sebastià Vives i Tortós, pare i fill, van vendre el mas Tortós i les seves terres, que el tenien com hereus de Salvador Tortós, que havia capbrevat el 2-5-1634, a Feliu Orench, negociant, i Bruno Orench, sastre, pare i fill de la Vila de Blanes, davant notari de Tordera el 4-8-1724, i aquests el dia 25-8-1724 el revenien davant la notaria de Vilanova de Palafolls, a Manel Lacreu.</p> <p>Ja l'any 1735 Manel Lacreu, capbrevava el mas de vuit jornals al Priorat de Rocarrossa.</p> <p>El 1761 hi tenim documentats, com a masovers de la casa, la família Prats.</p> <p>Josep Anton Lacreu, doctor en medicina i domiciliat a la vila de Blanes, fill d'en Manel, capbrevava diferents peces de terra sota el duc de Medinaceli, com a senyor de Palafolls, el 1791. Finques pertanyents al mas Tortós i al mas Mateu Costa, capbrevades el 1681, i afegeixen el mas Vallouri.</p> <p>La filla de Josep Anton Lacreu, Manela Lacreu es va casar amb en Joaquim Ruyra Miralbell, i el net d'aquest, l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms constava com a propietari del mas al registre d'habitatges de 1921.</p> <p>En aquell moment, el 1921, i ja documentats el 1911, hi havia una nova família de masovers, els Dalmau Centener, i l'any 1930 la família Colldeforns Juli.</p> | 41.6826881,2.7410565 | 478449 | 4614579 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-11-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Es troba al vessant nord-oest del Castell de Palafolls. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 92669 | Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roig-1 | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | Presenta fissures, esquerdes i pèrdues en façana. El seu interior sembla estar aturat en el temps, els seus últims masovers no tenien ni tan sols aigua corrent ni llum elèctrica als anys setanta del passat segle, per tant manté un estat força original en el seu interior. | <p>El Mas Roig és una casa de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos. Està situat proper a Can Sureda i Can Mas. És una construcció d'un sol cos. En la façana destaca un finestral gòtic i un portal rodó, molt auster. En el seu davant trobem una era rodona i un pou que ha patit reformes modernes.</p> <p>Manté el portal adovellat amb brancals i les finestres originals, totes d'estil goticista. La central, més gran, es caracteritza per la llinda trilobulada.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té quatre finestres o finestrals destacables. Una amb arc lobulat, dues amb permòdols i llinda recta, i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té planta baixa i primer pis. El sostre és a dues aigües. La façana d'arrebossat gris deixa veure (per esquerdes, forats i fissures en el parament) les pedres originàries. </span></span></span></span></span></span></p> | 08155-16 | Camí de Tordera a Palafolls. | <p>Segons Salicrú (2018) la casa va ser pairal dels Roig, nissaga que va veure créixer un famós personatge com Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes 1624- Barcelona 1694) religiós i cronista de la història de Catalunya. El temps ha anat descobrint que algunes de les seves cròniques eren fruit de la seva imaginació.</p> <p>Les primeres dades del mas són del 1503 quan és propietari útil del mas Antoni Roig, ell capbrevava diverses peces sota domini del senyor del castell de Palafolls, en aquell moment el vescomte de Cabrera. </p> <p>El mas, l'any 1681, era propietat de Francesc Sala i Alemany, hereu dels Alemany Florit de Blanes que havien emparentat amb els Sala d'Arenys de Munt, i els seus descendents es varen casar amb els Sans d'Arenys també.</p> <p>El 1791, el Ramon Sans, senyor útil del mas, tenia una peça on hi havia hagut el molí anomenat de la Ginesta.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 Bonaventura Sans era propietari del mas i de 12 'fanegas' i mitja de terra al terme de Palafolls.</p> <p>Als primers padrons encara consta la propietat de la família Sans; la família mai havia viscut al mas Roig, al segle XIX consten domiciliats a Barcelona, per tant, sempre hi trobem diferents famílies de masovers. No serà fins al registre d'habitatges de 1921 on detectem un canvi de propietat, en aquest registre consta com a propietari Joan Monfulleda, d'Arenys de Mar.</p> <p>Amb la família Torrent documentats de masovers a finals del segle XIX, consta l'any 1866 una serventa anomenada Carme Agustí March de tretze anys i de Fogars. I els Torrent el 1880 tenen un fill, el Joan fent el servei militar a Amèrica.</p> <p>A principis del segle XX hi tenim la família Comes Romaguera i a partir dels anys vint els Martori.</p> | 41.6858320,2.7386650 | 478251 | 4614928 | 08155 | Palafolls | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-7.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIN | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 92670 | Masia de Can Puigvert o Puigverd, Mas Puigvert o Mas Bossagay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-puigvert-o-puigverd-mas-puigvert-o-mas-bossagay | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII-XVIII | <p>Can Puigvert té els orígens més antics. Va ser reconstruïda en època barroca. Ha estat reformada i transformada en els darrers temps. S'ha canviat el coronament de la façana, on el cos central és, en aquests moments, més alt i més recte. S'han conservat les obertures originals: el portal adovellat amb brancals i les finestres de llinda recta, amb ampit i brancals de pedra. Al costat de la casa hi ha la pallissa, amb coberta a dos aiguavessos.</p> <p>En aquests moments és una masia que la trobem en un petit turó sobre els conreus del cantó de la ribera de Palafolls. Hi ha al costat un complex industrial de nova construcció. L'edifici té tres cossos de baixos i pis, i el cos central construït amb una golfa. Pel cantó de la façana principal es fa complicat veure el caràcter originari de la masia, ja que està coberta d'una capçalera barroca (com succeeix en altres masies que hi ha al Maresme) tot respectant el portal rodó dovellat. Aquesta masia fou una de les més importants de Palafolls. Amb igual nom trobem l'edifici de l'antic molí d'aigua de la zona.</p> <p>L'arrebossat està pintat d'un color grogós. Destaca un rellotge solar, de nova fàbrica, en la façana principal. </p> | 08155-17 | Carrer Mas Can Puigvert | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas les trobem el 1401 quan la Cúria de Palafolls va donar deu dies a Antoni Paradera per presentar documentació de l'heretament del mas Bossagay, a instància de Pere Sahoner prevere i senyor directe del mas com a claver de l'església de Sant Genís. El 1439 el propietari útil era Antoni Bossagay, quan ell i la muller Antònia heretaven a la seva filla Angelina amb 60 lliures pel dot del casament amb Jaume Conill, de Vidreres, fill de Francesc i Eulàlia.</p> <p>Al capbreu de 1502 del Terme del castell de Palafolls, Francesc Bossagay, propietari del mas, declarava tenir sota domini del vescomte de Cabrera una feixa al pas d'en Dalmau d'un jornal, una feixa d'un jornal i una de mig jornal al Pla de Bossagay, una peça de mig jornal vora el riu, un quadró de mig jornal a la Sangonera, a Reixach un tros de tres jornals i un boscós de tres jornals, de les quals prestava la tasca i delme.</p> <p>Francesc fou succeït pel seu fill Salvador Bossagay i aquest feia hereu al fill Joan, que el 7-11-1531 els seus tutors capbrevaven el mas.</p> <p>Ja a principis del segle XVII, el 1624, era titular del mas la família Puigvert, desconeixem el motiu del canvi de família, si fou per venda o per herència.</p> <p>Al capbreu de 1666 els Puigvert ampliaven les seves terres, a part de les terres capbrevades pels Bossagay havien comprat el mas Ferran, el mas Vives del Camí i el mas Riera i les seves terres.</p> <p>El 1735 Genís Puigvert capbrevava pel Priorat de Rocarrossa el mas Riera i les seves terres, més una peça de cultiu a les masoveres del mas Bossagay.</p> <p>Es disposa d'un inventari del mas fet el 1772. Acabat el segle XVII amb el capbreu fet per Esteve Puigvert al Duc de Medinaceli, on confessa ser propietari útil dels masos Puigvert, mas Ferran, mas Riera, mas Vives del Camí (derruït) i les seves terres, més una peça plantada de vinya amb una barraca i casa.</p> <p>La bona dotació de legítimes als seus fills havia de ser fruit d'una bona gestió de la política matrimonial del mas, com veiem quan l'Esteve reclamava a l'avi, el Perfecte Jelmar de la Torre, de la seva jove, la Serafina Roquet Jelmar de la Torre, 600 lliures, part del dot acordat el 9-11-1801.</p> <p>El 1850 Joaquim Puigvert feia hereu el seu fill Joan de totes les terres i el molí, aquí apareix la primera referència al molí d'en Puigvert.</p> <p>Als primers padrons del 1866 i 1880 el mas estava dividit en dos habitatges, en un hi vivien els senyors i en l'altre la família de masovers. Al registre d'habitatges de 1921 era propietat d'Agustí Navines i Isidre Alsina, la nissaga dels Puigvert s'hauria extingit amb Antoni Puigvert Ruscalleda que va morir sense fills, i van passar a ocupar la casa dues famílies de masovers, segons ja està documentat a partir del padró de 1911.</p> | 41.6882216,2.7393770 | 478311 | 4615193 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-mas-bossegai-o-can-puigvertinvarquitalexvilardell.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial - productiu | BPU | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aquest edifici era anomenat en els seus orígens Mas Bossagay, quan era propietat de la família del mateix nom. Actualment, és propietat de l'Ajuntament i està sota concessió d'ús per cinquanta anys d'una empresa química de la zona que es va fer càrrec de la restauració. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 92671 | Molí d'en Puigvert o Puigverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-puigvert-o-puigverd | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> | XIX | <p>El Molí d'en Puigvert és una construcció d'un sol cos situada propera a una de les diverses rieres de la Plana Baixa de la Tordera. El molí és de gran mida. Les finestres i portes són cobertes amb motllures d'estil clàssic, fet que projecta l'edifici amb una destacable presència entre el seu entorn natural. Per les obertures d'entrada i sortida d'aigua que té el molí es creu que en el seu moment degué fer un gran servei. El més proper, el Molí de Júlia, es troba pels volts de Sant Ponç, dins el terme de Tordera. </p> <p>És un antic molí del qual en tenim el rec i gran part del que era la maquinària original. Al darrere s'hi ha afegit un cos de nova planta i de forma quadrada per ubicar-hi 'Agrocultura' (Dipòsit-Arxiu del Museu Etnològic). A partir d'una col·lecció d'eines del camp, mobles rurals de les masies i altres estris 'que cal guardar i protegir, arxivar i difondre' i complementa amb els cultius propis de la zona.</p> <p>L'edifici, de planta baixa i primer pis, ha estat restaurat. La coberta és a dos aiguavessos. </p> | 08155-18 | Camí del Molí d'en Puigvert. Camí de Tordera a Palafolls | <p>Segons Salicrú (2018) al 1850 Joaquim Puigvert fa hereu el seu fill Joan de totes les terres i el molí, aquí apareix la primera referència al molí d'en Puigvert.</p> <p>En diferents padrons trobem com a moliners: Joan Bellvert amb la seva família (padró del 1866) i Josep Pou (padró del 1880). El 1920 hi vivia la família Comes Romeguera, essent propietat dels hereus de Pompeu Serra. </p> | 41.6858400,2.7441084 | 478704 | 4614928 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-11-04 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92672 | Can Ribes o Can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-o-can-ribas | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | La façana presenta pèrdues, fisures i petites esquerdes. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Ribes és un casal ja documentat des de l’any 1385, la mida de la porta central amb dovelles i brancals ja denota la seva antiguitat. </span></span></span></span></span></span>La casa és de planta rectangular amb coberta realçada a dos aiguavessos. Té dos cossos paral·lels a la façana principal amb frontó i tres cossos perpendiculars a ella.</p> <p>La masia ha patit moltes transformacions. La finestra principal, que podria haver estat gòtica, fou canviada per una altra de formigó. Hi ha, així i tot, les finestres gòtiques de les habitacions laterals. Té tres finestres o finestrals interessants. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues amb permòdols i llinda recta, i una desapareguda d'arc lobulat a sobre el portal adovellat. </span></span></span></span></span></span></p> <p>En la part interior observem els rentaments de pedra, els festejadors de les finestres, el faldar i la llar de foc.</p> <p>El portal és adovellat, de punt rodó. A l'era de la casa hi ha un pou molt antic, amb pica i abeurador de pedra al costat. La façana s'ha realçat. Aquesta combina l'arrebossat de color terrós amb les pedres vistes. </p> <p>Gran part de les estances interiors s'han reformat i transformat. Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana (de color terrós i grisós) deixa veure les pedres originals mitjançant fissures, esquerdes i forats.</p> | 08155-19 | Camí del Castell. Veïnat del Castell. | <p>Segons Salicrú (2018) poques masies conserven el mateix cognom en els seus propietaris actuals d'ençà del segle XIV. Aquesta i la de can Gibert de Sant Genís en serien les dues úniques. </p> <p>La masia conserva un gran fons documental (consultable a Arxius en línia). La primera informació del Riba és de l'any 1389 quan Guillem Riba comprava a Bernat Fonolleda dues peces, una a les Santfores i l'altra als Corals. Al fons del mas Ribes hi tenim una còpia del capbreu de l'any 1435 fet per Pere Riba, representat pel Francesc Puig, que confessava ser home propi, soliu i afocat i sotmès als 'mals usos' d'intestia, eixorquia i remença.</p> <p>El 1502 tenim una altra capbrevació feta per Bertomeu Riba, les afrontacions no havien variat respecte a l'anterior.</p> <p>Al 1585 capbrevava en Joan Riba, net de Bertomeu Riba, declarava que el mas té 13 jornals. En Joan va fer testament el 15-1-1592, on feia hereu del mas i les seves terres al seu fill Antoni, aquest segons el seu testament del 12-4-1627 ho va deixar al seu fill Jacint Ribas, i aquest segons testament del 25-10-1648 ho feia al seu fill Segimon Ribas.</p> <p>El 1664 el mas fou capbrevat per Segimon Ribas, on declarava que presta la tasca i el delme pel mas i la quintana a excepció d'un quadró a la part nord, una feixa de terra a la part d'occident que prestava la tasca, una feixa de terra que fou del mas Ullastre que prestava als hereus del mas Tortós de Gassanons i una peça de dos jornals que prestava el delme a l'Abat de Breda.</p> <p>El 1696 el propietari era Josep Ribas.</p> <p>El final del XVIII ens porta una nova capbrevació, el 1790, Francisco Ribas capbrevava cases, era, hort i clos i quintà de 16 jornals, i encara especifica 3 jornals que foren del mas Mestre.</p> <p>El 1818 encapçalava el mas Pere Ribas. Sabem que en aquell moment les propietats que tenia en Pere a Palafolls eren, el casal del mas, 5,3 'fanegas' de secà, 1,75 de bosc i 2,66 d'erm, un total de quasi 10 'fanegas'.</p> <p> </p> | 41.6741730,2.7465400 | 478902 | 4613632 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-10.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La masia conserva un gran fons documental consultable a Arxius en línia. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 92673 | Can Florit de Santa Maria o Can Florit, Mas Florit, Mas Tosell o Mas Ruyra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-santa-maria-o-can-florit-mas-florit-mas-tosell-o-mas-ruyra | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets. | <p>Can Florit és una masia de planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos. Té portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista, amb festejadors a l'interior. La finestra més interessant és la central, d'arc gòtic conopial amb traceria calada. </p> <p>En un cantó de la casa hi trobem un pou de pedra, cobert amb volta de maó. La masia fou propietat de l'escriptor Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). Té tres finestres o finestrals destacables. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p>En aquests moments, té dos cossos paral·lels a la façana principal. Ha estat reformada per a casa d'estiu. Podem veure planta baixa i primer pis. La façana, d'arrebossat de color terrós, presenta forats, fissures i esquerdes que deixen veure part de les pedres originàries (com a element constructiu). Davant de la façana trobem part de l'antiga era. <br /> <br /> En la paret de migjorn trobem un porxo aguantat per un pilar de gran diàmetre construït en pedra. A la vegada és l'estructura externa del pou de la casa. L'estructura del pou de Can Florit sustenta el porxo de la casa, a la banda de migjorn. Té estructura semicircular de gran diàmetre i està bastit en pedra i maó. A la part buida hi trobem una corriola i la corda per pujar l'aigua.</p> <p>Les parets de càrrega es troben paral·leles a la façana, fet que caracteritza les masies de la zona del Maresme Nord. Per aquest motiu l’embigat no continua la inclinació del frontó de la façana i, per tant, no necessita la jàssera del carener.</p> | 08155-20 | Avinguda Pau Casals/ Avinguda Girona. Camí de Can Florit | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1502 quan Joan Tosell era propietari del mas que capbrevava el vescomte de Cabrera.</p> <p>Joan Tosell capbrevava el 1585 diverses peces. </p> <p>El 1614 el propietari era Joan Tosell, casat amb Cristina. La seva neta Joana Tosell es va casar amb Joan Batlle, propietari útil del mas Batlle, qui va vendre el mas a Joan Florit i Albertí, comerciant a Blanes. Els descendents d'aquest vendran el mas als Ruyra.</p> <p>Més endavant, ja a principis del segle XIX, els Batlle i els Ruyra es van unir per matrimoni, per tant el mas va tornar als descendents dels Batlle Tosell. A partir de la venda als Batlle, a la casa sempre hi va haver masovers. Tenim documentats els dels segles XIX i XX, a través dels padrons.</p> <p>El 1857 i 1866 hi havia la família Codina, que el 1857 tenien dos servents vivint amb ells, en Joan Balmes de 22 i Engràcia Pla Borrell de 16 i el 1866 Josep Martori Masferrer de 17 anys i fill de Tordera. El 1880, 1911 i 1924 hi havia la família Puig vinguts de Sant Genís.</p> | 41.6722356,2.7476804 | 478997 | 4613417 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-6.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 92692 | El Palauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palauet | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p> </p> | XX | <p>El Palauet és un edifici que va ser dissenyat en forma de cercle de 66 m de diàmetre amb un quadrat enquibit a l'interior. Aquest cercle està fragmentat en dues parts iguals: una forma un recinte a l'aire lliure, i l'altra un pavelló. A l'exterior hi trobem un jardí rectangular. El que ressalta d'aquest edifici és la coberta, que l'arquitecte recuperà del Palau Sant Jordi. Observem un pla ondulat sustentat pels extrems.</p> <p>Es barreja una volta rebaixada a la banda perimetral i una mitja taronja en la zona central. La superfície queda decidida mitjançant una malla recolzada horitzontalment en el perímetre del recinte cobert, mentre que al pla vertical veiem un mur vidrat. El pla de la coberta es flexiona en tres punts orientats al nord, deixant escletxes que permeten que entri la llum natural. La coberta està realitzada per un esquelet en acer. <br /> <br /> El poliesportiu Palauet té una capacitat per a 300 persones.</p> | 08155-27 | Carrer Pompeu Fabra, 8. Ribera de la Burgada, C/Ramón Turró. | 41.6695400,2.7509000 | 479264 | 4613117 | 1991-1996 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet_1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | BPU | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Arata Isozaki | Pavelló construït per Arata Isozaki, el mateix arquitecte japonès que dissenyà el Palau Sant Jordi de Barcelona. El nom de “Palauet” prové per les seves similituds amb el pavelló barceloní.Arata Isozaki (1931-2022) fou un arquitecte titulat el 1954 i doctorat el 1961 per la Universitat de Tòquio. Esdevingué deixeble i col·laborador de Kenzo Tange, el 1963 va posar el seu despatx. Va ser guanyador de nombrosos premis, l’últim d’ells el Pritzker (2019). Entre la seva extensa obra en destaca la biblioteca d'Oita (1966) el Museu d’Art de Gunma (1974), la discoteca Palladium de Nova York (1985), el Palau Sant Jordi (1990) a Barcelona, l’Art Tower Mito (1990) a Ibaraki, o la torre Allianz a Milà (2014). | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 92705 | Can Puig i el seu entorn, Mas Puig o Mas Puig de la Burgada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-i-el-seu-entorn-mas-puig-o-mas-puig-de-la-burgada | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- CASTELLAR VILÀ, Sergi (2010). Treball Final de Grau 'Proposta de reforma i canvi d'ús de la masia Can Puig a Palafolls'. Palafolls. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | Masia agropecuària en desús. Es troba en estat d'abandó. Ha caigut sostre i poc a poc les parets laterals i de façana van desapareixent. | <p>Can Puig és una masia de tres plantes amb planta rectangular de tres naus. La teulada és a dues aigües. La planta baixa té una cuina, un menjador, un despatx i una habitació que dona accés a les antigues quadres. En les altres dues plantes hi ha els dormitoris. L'arrebossat de la façana està pintat de color blanc. </p> <p>La porta d'entrada té arc rebaixat. Les finestres superiors tenen balcó reixat. </p> <p>Actualment, tenim dues cases que reben el nom de can Puig, la vella i la nova, la vella i ara en estat ruïnós, és l'antic mas, que va ser substituïda per una nova construïda a finals del segle XX, possiblement el 1880 ja era construïda. La vella en aquell moment va passar a ser anomenada la masoveria de can Puig.</p> | 08155-40 | Carrer Camí de la Font de Ferro | <p>Segons Salicrú (2018) en tota la documentació antiga els Puig s'esmenten com a Puig de la Burgada, és així per diferenciar-los del Puig de Vivelles, una família també documentada ja a finals del segle XV al terme. De fet, aquest Puig de Vivelles possiblement es deien Puiggorri, propietaris del mas Puiggorri de Vivelles, l'actual mas Camps.</p> <p>Els primers Puig de la Burgada documentats són Pere i Antoni, pare i fill, el 1429 quan eren establerts al mas Sunyer.</p> <p>Els Puig van arribar al segle XX amb un gran patrimoni, eren un dels més grans propietaris de Palafolls, el 1818 ocupaven la tercera posició en quantitats de 'fanegas' segons el llibre d''Apeo' d'aquell any.</p> <p>Un llegat que arrencava de principis del segle XVI, quan tenim ja coneixement del mas Puig de la Burgada, al capbreu de 1507 que fa Narcís Puig de la Burgada, ja declaraven un gran patrimoni, són propietaris de diversos masos, el mas Trapell, mas Planda, mas Sastre i mas Repàs. </p> <p>El 1585 Antoni Puig encara capbrevava totes les peces i masos anteriors més alguna peça més.</p> <p>Al capbreu del 1682, Antoni Puig continuava declarant més peces i el mas Cellent de nova adquisició, més tot el capbrevat anteriorment. Les peces que van afegir al patrimoni foren, el mas Cellent, una peça sota el mas Roig des Prats de cinc jornals que tenia per compra a Esteve Riera de l'1-8-1663, una peça sota la quintana del mas Fonolleda de dos saions, una peça al Camp dels Perers de sis jornals i una peça a les Anfores de sis jornals que el seu avantpassat Antoni Puig va comprar a Miquel Tapiola i Catarina, senyors del mas Burch, el 9-8-1599, que havia capbrevat Mateu Tosell, àlies Burch, com a administrador del seu fill Jaume l'11-7-1551.</p> <p>El 1725 tenim una mostra de falta de liquiditat per pagar un dot. Antoni Puig pagava cent lliures a Salvi Barrat, de Riudarenes, pel casament amb la seva germana Maria Àngela, cent lliures d'un total de cent doblons d'or, una gran quantitat, per pagar aquesta sumaven una peça de quatre jornals situada a les Artigues a Joan Oms, Ciutadà Honrat de Barcelona a Blanes.</p> <p>El 1790 continuen capbrevant tots els masos i peces de terra anterior, tenim documentat d'aquest final de segle un altre dot de considerable suma, de mil cent lliures, però en aquest rebut pels Puig per part del mas Puigvert, quan Damià Puig Borrell, l'hereu, es casava amb Teresa Puigvert del mas Puigvert, els pares d'ella aporten el dot. </p> <p>Es conserva un inventari fet per Damià Puig dels béns del seu pare el 1803. El 1857 vivia al mas Puig amb la família diversos treballadors; Antoni Rams de 24 anys, Josep Mateu de 19, Francisco Mateu de 16, Salvador Serra de 22, Josep Vilaseca de 15, Josepa Caimel de 22 i Maria Mateu de 14.</p> <p>El 1880 ja era construït el nou mas, els Puig havien passat a viure al nou casal i a l'antic mas hi vivia una família de masovers, els Carbó Moles i a la casa nova amb la família, una serventa, Maria Badia Cadars de 28 anys. El 1911 a la casa vella hi vivia la família Pica i a la nova els Puig. Els Pica al padró de 1924 no hi eren, havien marxat de masovers a can Oms, hi havia a la masoveria els Verdaguer. Els Pica, però hi van tornar, al padró de 1930 ja tornaven a ser a can Puig i hi van continuar fins passada la guerra. </p> | 41.6704380,2.7449320 | 478767 | 4613218 | 1880 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment la casa nova resta tancada, pendent de restauració. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||
| 92706 | Jaciment del Castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (1993). Memòria de la intervenció arqueològica. Núm. reg.: 1632.</p> <p>- DALMAU, R. (1969). <em>Els castells catalans</em>. Barcelona. Editorial Rafael Dalmau. </p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'L’actuació arqueològica al recinte jussà del castell de Palafolls (Palafolls. Maresme)', a les Actes del <em>I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya.</em></p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'Les excavacions al castell de Palafolls' a les actes <em>L'arquitectura militar medieval, I jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme</em>, Mataró, 13-30 octubre 1999.</p> <p>- PUIG I BOADES, Isidre. 'Castell de Palafolls, estudi gràfic i nota descriptiva', al <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, nº 217, Barcelona, pp. 33-40.</p> | IX-XIX | S'ha perdut, amb el temps, part de les parets de murs i estructura arquitectònica. Hi ha pèrdues, fissures i esquerdes notables en molts dels espais del castell. En procés de consolidació. | <p>El castell de Palafolls és una fortificació ubicada dalt d'un serrat a 158 metres sobre el nivell del mar, que domina la vall del riu Tordera al seu pas pel terme de Palafolls. Està documentat des de l'any 1035. El 1880 va passar a ser propietat de l'Estat.<br /> <br /> Les restes conservades corresponen a construccions que daten del segle X al XIV. Té una planta irregular allargada, dividida en dos recintes, el sobirà, més alt i format per un cos massís, fortificat; i el recinte jussà, d'època gòtica, que forma una gran plaça d'armes, a l'extrem de la qual hi ha les restes d'una gran torre.<br /> <br /> La intervenció arqueològica realitzada l'any 1993, sobre una superfície de 170 metres quadrats, del recinte jussà del castell, va permetre documentar, en el que es coneixia tradicionalment com a pati d'armes, tres àmbits tocant a la muralla. Aquests habitatges es comunicarien amb la torre de guaita que hi ha a l'extrem de tramuntana. S'haurien construït en època baix medieval, i haurien perdurat ocupats fins a finals del segle XVII, moment en què s'ha documentat un nivell d'abandonament que correspondria a l'enderroc de la teulada i les parets. La comunicació entre aquest pati i el recinte sobirà sempre hauria funcionat com es fa actualment, és a dir, amb dues entrades independents.<br /> <br /> Els materials documentats durant aquesta intervenció mostren un ampli ventall de produccions ceràmiques amb cronologies que oscil·len entre els segles XIII i XIV, destacant un fragment d'una peça decorada amb verd i manganès que mostra a la part central una figura humana que sembla representar un bisbe amb atributs episcopals clars (una mà amb un gúa decorat amb una creu, on es observa un bàcul, i les restes del que podria ser la tiara episcopal). La resta de materials documentats es limiten a algunes mostres de metalls, tres monedes no identificables i una base d'una copa de vidre.</p> <p>Prospectada la zona i els seus voltants, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme de l'any 2008, no s'han trobat evidències que corroborin l'existència de restes ibèriques.</p> | 08155-41 | Carrer Camí del Castell, 28-54 | 41.6789700,2.7351000 | 477952 | 4614168 | 800-1879 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-5.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | BCIN | 2023-09-18 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Existeix un Pla Director realitzat el 2021. Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 92707 | Forns de Can Puigvert o Forns del Molí d'en Puigverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-puigvert-o-forns-del-moli-den-puigverd | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- OLESTI VILA , O. (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I aC.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. </em>Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana.</p> | XVIII-XX | Parcialment destruït. | <p>Gràcies a la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes de tres forns en una de les seccions de la planta depuradora. Aquestes restes han quedat al descobert fruit de les obres d'adequació de la carretera de Tordera a Palafolls.<br /> <br /> Les restes documentades corresponen a tres forns treballats amb maons, lligats amb morter de calç, excavats al tal·lus, de funcionalitat i cronologia indeterminades. La conservació d'aquests tres forns és desigual, presentant un d'ells un alt grau d'arrasament, mentre que els altres dos, situats més a l'est es conserven gairebé del tot.<br /> <br /> Segurament, aquests forns tenien relació amb la masia de Can Puigverd.</p> | 08155-42 | Molí d'en Puigverd | 41.6874500,2.7438100 | 478679 | 4615107 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5872.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5876.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92709 | Antiga Escola Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola-sant-genis | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span><span>pàgs. 322-327. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Edifici de planta baixa reformat amb el temps. Té dos espais, un d'antic amb encavallada de fusta, i un de nou (ampliació de l'edifici) amb parquet i molta il·luminació natural. L'ampliació de l'antiga escola es va realitzar el 2013. És també la seu de l'Associació de Veïns del Poble de Sant Genís de Palafolls. </p> <p>L'espai antic té el sostre a dues aigües. Les finestres de la façana estan protegides amb reixes de ferro.</p> | 08155-44 | Carrer Sant Genís | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les primeres dades de l'assistència a classes organitzades a Sant Genís són dels anys vint del segle XX , quan nens i nenes assistien a l’anomenada Casa del Lloc, on el rector Pere Vila feia classe. Més endavant, a partir de 1928 i durant la República, mossèn Josep Rodó, va seguir ensenyant a la rectoria. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant la Guerra Civil es va habilitar la sala de cal Groc, seu del Centre Català Republicà, com a escola, per on van passar tres mestres: Ramon Vila, Pere Martí i un herbolari ambulant que va passar per Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Un cop acabada la guerra, el nou rector, Emili de Veruo, va tornar a impartir classe als vespres als més grans, a la rectoria.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A finals dels anys quaranta, es va posar en marxa un centre escolar al costat de can Ferrerhosta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>No va ser fins el 17 d’octubre de 1948 que es va inaugurar la nova escola de Sant Genís, amb el nom d’<em>Escuela Primaria Mixta</em>. A la nova escola, on s’agrupaven nens i nenes en una sola aula, hi va fer classe el primer any, el rector, mossèn Salvador Coll, mentre no va arribar la primera mestra, la senyoreta Júlia. En dos anys n’hi van passar tres. El 1950 va arribar-hi Manolita Martínez, que s’hi va estar fins el 1956. Durant la seva estada, es va construir l’habitatge al costat de l’escola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La va seguir M. Pilar Artigues, del setembre de 1956 al novembre de 1958. Després hi van passar Joaquima Paradeda, la Roser, la Mariló de Barbastro, Elisabeth Amenós, la Salomé i, finalment, en Feliu, que va ser l’últim mestre de l’escola, que es va tancar el curs 1988-1989 </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6601300,2.7216000 | 476821 | 4612079 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-antiga-escola-casa-del-mestre-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92710 | Cases Barri de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barri-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span>pàgs. 148-152. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> | XX | <p>Cases de planta baixa que són l'origen del nou veïnat de Santa Maria. Algunes es troben en conjunt i altres de manera aïllada. Algunes tenen terrat amb barana i altres finalitzen la planta baixa en la teulada. </p> <p>Les podem trobar en diversos carrers del veïnat. En alguns municipis s'entenen com a 'cases barates'. Es van realitzar entre els anys 1960-1980, anys de creixement demogràfic de Palafolls, per acollir nouvinguts. </p> <p>La majoria estan pintades de blanc o de colors grogosos. No hi destaquen ni les finestres ni les portes que són molt simples.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Abans de transformar-se en l’actual nucli, hi havia un seguit de masos, alguns dels quals encara es mantenen com Can Crosas o can Comas, o d’altres que van desaparèixer per la pressió urbanística com el Mas Tit, que va ser enderrocat a inicis dels anys vuitanta del segle XX. Ara, hi trobem una plaça que conserva el seu nom.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>De mica en mica, el barri de Santa Maria va anar creixent amb edificacions irregulars i autoconstruïdes per les mateixes famílies, amb l’ajut dels veïns/es. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-45 | Veïnat de Santa Maria | 41.6742000,2.7503530 | 479219 | 4613634 | 1940-50 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 92711 | Fanalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanalets | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>Fanalets realitzats en fullola i ferro que es troben al vestíbul del Casal de la Dona, dins la Masia de Can Florenci. </p> <p>N'hi ha diversos exemplars, mitja dotzena. Aquests pengen del sostre. </p> <p>La fullola presenta una estructura acanalada i de volums geomètrics.</p> | 08155-46 | Casal de la Dona. Masia Can Florenci. | 41.6675800,2.7510800 | 479278 | 4612899 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92711-fanalets-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92711-fanalets.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 92713 | Festa Major petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-2 | <p> </p> <p> </p> | XX | <p>Destaquen les següents activitats: Activitats infantils, cercaviles, concert jove, plantada gegants, xocolatada, elecció de pubilla, dinar popular.</p> <p>S'han vinculat els actes festius a la recuperació i difusió de les tradicions catalanes. En aquest marc festiu hi tenen cabuda des de ballada de sardanes a actuacions de les formacions musicals de l'Escola Municipal de Música i Dansa o a la proclamació de la pubilla i la celebració de cercaviles per part de la Colla de Diables i la Colla de Gegants.</p> <p>Se celebra per Pasqua Florida. </p> | 08155-48 | Ajuntament de Palafolls | 41.6671500,2.7491800 | 479120 | 4612852 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-09-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Organitza: Ajuntament de Palafolls juntament amb entitats (Diables folls, colla gegantera, escola de música i dansa). | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 92714 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-46 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span>pàgs. 254-271.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | <p>Palafolls celebra la seva Festa Major el dia 8 de setembre. Com cada any, el municipi organitza tot un seguit d'activitats lúdic-culturals que conviden a la ciutadania el poble i dels municipis del voltant a passar uns dies de gresca.</p> <p>La Festa Major s'acostuma a allargar fins a la Diada Nacional, i té diversos moments àlgids i molt esperats per tots els palafollencs: el pregó n'és un. Any rere any, ajuntament i entitats espremen la seva capacitat creativa per oferir un espectacle amb la participació del poble que converteix aquest moment d'inici de festes en un moment singular i diferenciador respecte d'altres pobles.</p> <p>Gràcies a la bona relació de l'ajuntament amb els seus pobles agermanats, i a l'existència d'una Comissió d'Agermanament, els palafollencs poden gaudir durant tres vesprades de la varietat dels sopars a la fresca amb paradetes gestionades per gent d'aquests pobles d'Ax-les-Thermes, Poppi, del Senegal, Polònia o altri.</p> <p>L'altre gran moment de la Festa Major són les Barraques i els concerts de l'AlterFesta, com també la resta de concerts que es fan per públics de totes les edats a la carpa situada al costat del Palauet. Els concerts apleguen multitud de gent d'arreu de la zona, i que permeten gaudir d'aquest darrer respir de l'estiu que a poc a poc s'escola.</p> <p>La Festa Major compta també amb altres moments en els quals la cultura popular n'és totalment protagonista, amb els Geganters, els Diables i altres representacions arrelades al nostre municipi, que completen una festivitat que a Palafolls s'espera durant tot l'any i que se celebra amb el màxim orgull de poble quan arriba.</p> <p>Actes a destacar: Activitats infantils, balls, dinars, activitats tradicionals (diables i gegants) barrakes, tabalades, sopars a la fresca cada nit, concerts.</p> | 08155-49 | Ajuntament de Palafolls | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Festa Major de Palafolls es celebra el 8 de setembre, dia de les verges trobades. Amb la finalització de la construcció de l’església de les Ferreries el 1908, el 8 de setembre, que ja se celebrava com a festiu, va esdevenir el dia de la Festa Major de les Ferreries.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant molts anys la festa consistia, bàsicament, en una gran missa solemne, una ballada de sardanes i un ball. Progressivament, la festa va esdevenir més lúdica amb el creixement econòmic entre els anys 1950-1970, amb la introducció de concerts lírics, atraccions de fira, la gimcana de motocicletes o la festa del pubillatge, entre d’altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Principal de la Bisbal era l’orquestra que amenitzava la Festa Major de cada any.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6671300,2.7491400 | 479116 | 4612850 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92714-festamajorpalafolls.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Els programes de Festa Major es poden consultar a Arxius en linia | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93077 | Riu La Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-la-tordera | <p>- Ajuntament de Palafolls. (2018). Ruta patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>La Tordera o el riu Tordera neix al Montseny, a la Font Bona, en el Coll de Sant Marçal, entre les Agudes i el Matagalls. Té un recorregut de 61,5 km i és de règim torrencial. La conca de la Tordera i els seus afluents tenen una superfície total de 894 km². Els corrents subterranis són molt més importants que els superficials, ja que a l'estiu no porta aigua a la part baixa, en superfície, pel fet que se n’extreu aigua per al consum.</p> <p>La Tordera desemboca al mar Mediterrani, tot formant el delta de la Tordera, d’uns 8 quilòmetres quadrats, entre Blanes i Malgrat de Mar. És una zona humida considerada espai d'interès natural, que forma a la seva desembocadura una llacuna aïllada del mar per una barra de sorra i còdols, la qual és utilitzada pels ocells migratoris com a punt de repòs i refugi.</p> <p>La vegetació de ribera té bosquetons d'oms, àlbers i freixes. Tot i això, la ruderalització de la zona facilita l'expansió de la canya (Arundo donax); en detriment del canyissar, de les jonqueres o del tamarigar. Actualment, a la llera s'hi fan gespes vivaces decumbents. També hi ha plantacions de plàtans i abundants robínies (Robinia pseudoacacia).</p> <p>Entre els hàbitats d'interès comunitari observem, segons la cartografia dels hàbitats, els hàbitats 92A0 'Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera' i 3290 'Rius mediterranis intermitents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion' i s'hi ha citat també l'hàbitat 3280 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes'.</p> <p>Pel que fa a l'avifauna, trobem espècies com el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el blauet (Alcedo athis), la xivitona (Actitis hypoleucos), el martinet ros (Ardeola ralloides) i el corriol petit (Charadrius dubius), entre d'altres. Entre l'herpetofauna s'hi ha citat, per exemple, reineta (Hyla meridionalis), tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i serp d'aigua (Natrix natrix).</p> | 08155-50 | Riu la Tordera (al seu pas per Palafolls). | <p>El riu la Tordera apareix ja documentat a l'antiguitat, una sola vegada, mitjançant Plini el Vell, malgrat que els manuscrits no coincideixen en el nom: uns porten la lectura Tarnum, d'altres, Arnum i uns altres, Larnum. A l'edat mitjana el riu rebé un nom nou, Tordera, ja documentat al segle IX, amb la forma Tordaria, derivat del llatí turdaria 'lloc abundant de tords'.</p> | 41.6730400,2.7595900 | 479988 | 4613503 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La marcada estacionalitat de les pluges, concentrades a la primavera i a la tardor, fa que es puguin presentar episodis forts de tempestes i precipitacions, originant crescudes sobtades del riu, anomenades torderades. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 93078 | Turó del Castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-castell-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>El Turó del Castell és una muntanya de 154 m que es troba al municipi de Palafolls, des del qual es pot veure una àmplia zona de les comarques del Maresme i la Selva, a més del control visual de la Baixa Tordera i el mar Mediterrani. El turó està coronat pel Castell de Palafolls (s. X-XIV), catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.</p> <p>Al cim hi trobem un vèrtex geodèsic. Un vèrtex geodèsic és un senyal del qual s'ha mesurat l'emplaçament amb gran precisió i que forma la «xarxa utilitària» de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Aquesta xarxa forma un element cabdal per a donar alta precisió a la cartografia. A l'estat espanyol solen estar formats per un cilindre de 120 cm d'altura i 30 cm de diàmetre, sustentats en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment, es troben en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts. És per això que sol haver-hi sovint unes bones panoràmiques des d'ells.</p> <p>El relleu està caracteritzat per les primeres elevacions de la Serralada litoral. En la zona de la Serra de Miralles.</p> | 08155-51 | Camí del Castell | 41.6789200,2.7351100 | 477952 | 4614162 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-vistes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-vistes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 93079 | Serra de Miralles i capçalera de la vall de Vallplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles-i-capcalera-de-la-vall-de-vallplana | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>La Serra de Miralles és una serra situada als municipis de Palafolls, Tordera i Santa Susanna i és el tram final oriental del corredor del Montnegre. El cim més alt és el Turó Gros de Miralles, amb 345 m. Al vessant occidental es troba Ciutat Jardí.</p> <p>A la serra de Miralles hi neixen tres rieres, la de Reixach i les dues que formen la de Sant Genís, la de can Borrell i la de can Jordà.</p> <p>El sot d’en Vinyals rep el nom de la masia, que abans del s. XIX era coneguda com a Mas Valls. En aquest indret de la Vallplana, s’hi troben les roques d’en Vinyals, conjunt de blocs granítics situats en un espai d’uns 80 m, seguint l’eix de la riera de Reixach.</p> <p>Alguns dels paratges més destacats són Sant Pere de Vivelles, les Roques d’en Vinyals, la Font del Bolet i algunes de les masies més rellevants de la zona.</p> <p>A la part baixa hi ha camps de dalla i cereals, a la part mitjana s’hi combinen aquests camps amb boscos de suros i alzines, que ho cobriran tot a la part alta. Amagades dins el bosc hi trobem la joia de la corona, les Roques d’en Vinyals, unes pedres granítiques de mides fetes per gegants posades capriciosament a la llera de la riera, i també la Font del Bolet, espai de berenars a l’ombra de grans plataners.</p> <p>Vallplana se situa en un dels laterals de la carretera que connecta amb Tordera. Limita amb Sant Genís de Palafolls i Mas Reixach.</p> | 08155-52 | Carretera de Tordera a Palafolls | 41.6606333,2.7016926 | 475164 | 4612140 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La vall geogràfica comparteix topònim i àmbit territorial amb el veïnat documentat ja al segle XV. | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 93080 | Gorg de Can Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-can-oms | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>Gorg creat de forma natural, l’aigua prové de la riera de can Jordà. Un gorg és un clot d'aigua. Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el curs.</p> <p>Estanyol no permanent que s'allarga seguint l'eix del llit major d'un curs d'aigua.</p> | 08155-53 | Masia de Can Oms | <p>A mitjans del s. XX s’hi va cultivar arròs.</p> | 41.6633400,2.7521500 | 479366 | 4612428 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 93081 | Bosc i llacunes del Gorg del Molí de Can Puigvert o Puigverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-i-llacunes-del-gorg-del-moli-de-can-puigvert-o-puigverd | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> <p>- Generalitat de Catalunya (2015). Gorg del Molí d'en Puigverd. <em>Zones humides de Catalunya</em>.</p> | <p>Amb la rehabilitació del Molí d'en Puigverd es van crear dues basses artificials que es comuniquen entre elles. S'abasteixen mitjançant l’aigua de la pluja i d’un rec l’aigua el qual prové d’una mina de nova construcció, que només aporta aigua quan la Tordera en porta de manera superficial.</p> <p>És una zona boscosa constituïda per una freixeneda inundable. A la freixeneda, junt amb el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) hi són abundants també l'om (Ulmus minor) i d'altres espècies herbàcies, com el lliri groc (Iris pseudacorus).</p> <p>A les dues basses, a més d'un bosc de ribera bastant discontinu, format per alguns oms i salzes, es desenvolupa un cinyell helofític bastant extens, format per canyissars. S'hi han citat també les espècies Sparganium erectum, Carex vulpina, Scirpus holoschoenus, Myosotis scorpioides tuxeniana, Polygonum amphibium, Callitriche stagnalis, Lemna gibba, L. minor, Chara globularis, etc.</p> <p>Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, a la zona es pot observar la presència de l'hàbitat 92A0 'Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera'. Al voltant de la bassa oriental hi ha un petit itinerari amb bancs i, dins de la freixeneda, s'hi ha construït algunes passeres de fusta per travessar els recs existents.</p> <p>Inicialment, les zones 'Estany de Bancells', 'Estany de Mas Mateu', 'Bosc de mas Julià', 'Pla de Can Golba' i 'Gorg del molí d'en Puigverd' formaven part d'una única zona humida (de codi 1590500) que posteriorment s'ha subdividit en diferents zones humides, ja que estan molt allunyades les unes de les altres, fins i tot a comarques diferents.</p> <p>En el gorg del Molí d’en Puigverd s’hi concentren diferents exemplars d’oms, salzes o, verns entre d’altres és una zona protegida.</p> | 08155-54 | Camí del Molí d'en Puigvert o Puigverd. Camí de Tordera a Palafolls. | 41.6857769,2.7439910 | 478694 | 4614921 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-den-puigvert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 93082 | Entorn de la Serra de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-serra-de-can-gibert | <p>- ALZINA I BILBENY, Pere (2023). 'Boscos: una revolució recent', a Vilelles, n3, pp. 10-13.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimoni Cultural 2. Natura i Medi. Palafolls. </p> | <p>La serra està formada a la vessant de Palafolls per les finques de can Gibert, can Valldejuli i can Borrell. Es tracta d’un element natural format per boscos d’alzines, amb característiques pròpies degut a l’orientació nord. Fa de frontera entre els termes de Palafolls i Malgrat de Mar.</p> | 08155-55 | Vall de Sant Genís | 41.6578700,2.7216700 | 476826 | 4611828 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 93083 | L'alzina del Carlí o Can Nan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-del-carli-o-can-nan | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>Entre Cal Nan i Can Fonolleda, se situen dues alzines majestuoses i centenàries. Una d’elles es coneix com l’alzina del Carlí, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls.</p> <p>Es tracta d’un exemplar de <em>Quercus ilex</em>, arbre perennifoli de la família de les fagàcies, nadiu de la regió mediterrània. Aquests arbres maduren d'octubre a desembre, i l’edat mínima a la qual comencen a produir-se se situa entre els 15 i els 20 anys de la seva vida, condicionada per les característiques mediambientals.</p> | 08155-56 | Entre Cal Nan i Can Fonolleda | <p>Rep aquest nom perquè, segons la llegenda, en aquesta alzina s’hi va penjar l’únic carlí que hi havia a Palafolls, durant la primera guerra Carlina.</p> | 41.6706318,2.7415368 | 478485 | 4613240 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93083-alzina-del-carli-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.A Catalunya tenim una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt de treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 93084 | La morera del parc de La Figuerassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-del-parc-de-la-figuerassa | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | XX | <p>És un dels arbres més monumentals de Palafolls.</p> <p>Les moreres, especialment l'espècie <em>Morus alba</em>, es conreen per les seves fulles, únic aliment dels cucs de seda, els capolls dels quals s'utilitzen per a fabricar seda. Tant l'arbre com el teixit procedeixen de l'Àsia i van ser desconeguts a Occident fins que, al segle VI, els monjos nestorians van establir la ruta de la seda.</p> <p>A part del seu ús com a arbres de cultiu, s'usen com a ornamentals en jardins, passejos i carrers.</p> | 08155-57 | Parc de la Figuerassa | <p>Es va plantar poc després de la guerra i és testimoni de la transformació que ha viscut la zona.</p> | 41.6582487,2.7512172 | 479287 | 4611863 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93084-morera-de-la-figuerassa-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.També estan protegides dues zones amb exemplars singulars o d’especial interès comarcal i local. Són les moreres de la Figuerassa i el gorg del Molí d’en Puigverd on es concentren diferents exemplars d’oms, salzes o, verns entre d’altres.A Catalunya hi ha una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt de treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. És el cas del famós Pi de les Tres Branques que porta mort gairebé un segle, tot i que s’aguanta dret. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93086 | El lledoner de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-can-gibert | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p> | <p>A Sant Genís de Palafolls, es troba el lledoner de can Gibert, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls. Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol tipologia de terreny.</p> <p>La fusta, flexible i dura alhora, era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp, és molt comú trobar lledoners davant les masies.</p> | 08155-59 | Can Gibert | 41.6578576,2.7218514 | 476841 | 4611827 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93086-lledoner-de-can-gibert-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.A Catalunya tenim una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 93087 | El lledoner del camí de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-del-cami-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>Al camí de Sant Genís de Palafolls, es troba aquest lledoner, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls. Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol tipologia de terreny.</p> <p>La fusta, flexible i dura alhora, era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp, és molt comú trobar lledoners davant les masies.</p> | 08155-60 | Camí de Sant Genís de Palafolls | 41.6667147,2.7483146 | 479047 | 4612803 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93087-lledoner-cami-de-sant-genis-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 93088 | Les Rieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rieres | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p> | <p>El riu la Tordera travessa Palafolls de nord a sud i les rieres que es localitzen al municipi, li fan d’afluents. Destaquen les rieres de Reixac, la Burgada i can Jordà.</p> <p>La riera de Sant Genís és l’excepció, ja que desemboca al mar, a Malgrat de Mar. Es tracta d’un curs d'aigua que neix a la confluència de la riera de Can Borrell i la de can Jordà.</p> <p>Si resseguim els seus afluents, seguint el curs de la riera amunt, trobem El Rierot, que s’enfila entre Serra Borrella i la carena que puja pel cementiri, i es divideix més amunt recollint l’aigua de dos canals, el Canal de Can Crosetes i el Canal de Can Camps o també dit Canal de Can Sèndic.</p> <p>Tornant al curs central, continuant enfilant riera amunt, a mig camí entre la Carretera N-II i el poble, un cop passades les restes de l’antic pont ensorrat el 1969 per una rierada, trobem el Torrent de can Grinyola, que recull l’aigua de la zona coneguda com els Crestins.</p> <p>El ramal de la dreta de la riera, anomenat la Riera de Can Jordà és potser l’eix principal, ja que recull l’aigua d’una àrea molt més gran que l’altra banda. Aquesta aplega els vessants del Turó dels Tres Pins, Miralles i gran part de Ciutat Jardí. Al llarg del seu recorregut rep l’aportació d’afluents més petits: el Torrent de can Daniel, que neix sota el mas del mateix nom; el Torrent de la Bardera, que discorre entre el mas Alsina i can Plantera, i alimentat pel Torrent de Ca l’Oli, que s’escola entre el mas Alsina i ca l’Oli; més amunt el Torrent de cal Bessó i ja enfilant la serra del Sot de Miralles.</p> <p>En la documentació anterior al segle XIX l’eix principal d’aquesta Riera de Can Jordà rebia el nom de Riera del Cellent. Actualment, encara hi ha una peça sota el Sot de Cal Bessó que s’anomena el Cellent.</p> <p>L’altre ramal, el de la banda esquerra, és conegut com la Riera de can Borrrell. Recull l’aigua de tota la vall que forma la carena que va de Montagut al Turó d’en Serra, que separa Malgrat de Mar i la carena on hi ha el poble de Sant Genís. Aquest ramal rep en l’actualitat diversos noms segons el tram a què ens referim: Riera de Can Cabreta, Riera de Can Borrell. Riera de Can Gibert. Aquests trams de riera reben el nom per on transcorren.</p> | 08155-61 | 41.6710600,2.7095300 | 475820 | 4613296 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93088-riera-burgada-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 93089 | Fons documental Can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-can-ribas | <p>Jesús Rodríguez. Documentació de l'Arxiu. </p> | <p>En aquest fons hi trobem:</p> <h3><span><span><span><span>Fons en pergamí </span></span></span></span></h3> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1389, abril, 16 Blanes <em>R-1/// </em><strong>Venda </strong>atorgada per Bernat Fonoyeda, de la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor de Guillem Riba de la mateixa parròquia d'una terra en part conreada i en part erma al lloc dit 'Senfores' o 'Ses àmfores' i altra dita 'Corals' i ja llindant amb el mateix Riba i amb terres d'en Moner, tinguda sota domini directe del noble Bernat de Cabrera, vescomte de Cabrera. Segueix trasllat del lluïsme cobrat per Guillem Clapers, batlle del terme del castell de Palafolls com a representant del vescomte de Cabrera. <em>Escrivà: Jaume de Puig, notari públic del terme del castell de Palafolls. </em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='2'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1429, gener, 17 . Vilanova de Palafolls <em>R-2/// </em><strong>Establiment </strong>emfitèutic atorgat per Guillem des Clapers, com a procurador del noble Bernat Joan de Cabrera, vescomte de Cabrera segons consta amb un poder fet a Blanes al 1428, a favor de Jaume Mestre (a) Spasa sobre una feixa de terra al lloc dit pla de Goday, al terme de Palafolls i que al nord llinda amb terres de mas Carbó. <em>Escrivà: Antoni des Clapers, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='3'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1436, març, 29 Vilanova de Palafolls R-3/// <strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Pere Sa Roca, donzell i procurador del noble Bernat Joan de Cabrera, vescomte de Cabrera i Girona, a favor de Pere Ribes, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls, sobre una terra al Pla, prop del riu Tordera, amb els pactes acostumats i cens perpetu. <em>Escrivà: Antoni Clapers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='4'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1452, juny, 18 Parròquia de St. Genis de Palafolls R-4/// <strong>Venda</strong> atorgada per Bartomeu Carreres i la seva dona Joana del mas Carreres de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una feixa de terra al lloc dit Pinyols, a favor de Joan Jordà Moresc, de la mateixa parròquia, tinguda sota domini directe de Violant de Cabrera en el nom del seu marit el vescomte Bernat Joan de Cabrera. Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu. <em>Escrivà: Antoni Clapers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='5'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1477, novembre, 27 Vilanova de Palafolls R-5 ///</span></span><strong><span lang='CA'><span>Venda</span></span></strong><span lang='CA'><span> atorgada per Melcior Mestre, pagès i propietari útil del mas Mestre a la parròquia de St. Genis de Palafolls, a favor de Genis Fonoyeda, de la mateixa parròquia, d’una terra de 7 jornals de bous al lloc dit mas Rossinyol, a prop de mas Gelabert, tinguda sota domini directe els senyor del castell de Palafolls, ara Bertran d'Armendaris, amb el cens perpetu acostumat. <em>Escrivà: Mateu Simón, notari del terme del Castell de Palafolls però posat en pública forma pel notari del mateix terme Antoni Pujades als 11 d'octubre de 1518. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='6'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1512, setembre, 20 Monestir de Sant Salvador de Breda R-6/// <strong>Establiment</strong> atorgat per fra Martirià Prats, del monestir de St. Salvador de Breda procurador de l'abat fra Miquel Sampsó, a favor de Joan Mestre, pagès de la parròquia de St. Genis sobre una terra en part erma i en part boscosa i en part plantada de vinya ja vella que es troba prop del mas Riba. Segueix el pagament del lluïsme. <em>Escrivà: Antoni Jover, notari públic d'Hostalric i tot el Vescomtat i autoritzat a lliurar els documents del Monestir de Breda, sota autoritat de l'abat.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='7'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1539, març, 28 Terme del castell de Palafolls R-7/// <strong>Venda</strong> atorgada per Andrea Mestre, ara esposa de Joan Perasbert, pagès de la parròquia de Sta. Agnès de Solius i filla i hereva de Joan i Francesca Mestre, propietària del mas Mestre a la Burgada dins de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una feixa de terra al lloc dit Pla de Goday a favor de Joan Tió, pagès de St. Esteve de Tordera a fi de pagar un debitori contret pels dits Mestre amb els hereus del mas Fonoyeda de la mateixa parròquia de St. Genis. Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu de la venda.<em> Escrivà: Pere Llavanera, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='8'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1559, maig, 22 Sant Feliu de Guíxols R-8 /// <strong>Venda</strong> atorgada per Andrea Mestre, viuda de Joan Perasbert i el seu fill hereu Montserrat Perasbert, pagès de la parròquia de Sta. Agnès de Solius, a favor d Antoni Viader, (a) Ribas, casat amb Margarida Ribas, de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una terra al terme de Palafolls, coneguda com a mas Mestre i tinguda sota domini directe del monestir de St. Salvador de Breda. Segueix època de la mateixa data pel lliurament del preu. <em>Escrivà: Bernat Ros, notari públic de St. Feliu de Guíxols, per l'autoritat de l'abat. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='9'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1568, setembre, 28 Vilanova de Palafolls R-9/// <strong>Capitulacions</strong> matrimonials atorgades per Jaume Jordà, sabater i propietari del mas Jordà a Palafolls en favor de la seva filla Elisabet de part una i de part altra Joan Riba, fill de Antoni Viader (a) Riba i de Margarida Riba, de la mateixa parròquia de St. Genis, en contemplació del seu matrimoni amb els pactes acostumats de dot i escreix i legítimes maternals i paternals. <em>Escrivà: Onofre Just, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Pergamí tallat per ABC.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='10'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1573, setembre, 7 Sant Feliu de Guíxols R-10/// <strong>Venda</strong> atorgada per Antoni Cabanyes, mercader de Lloret i ara resident a St. Feliu, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, i el seu fill heretat Joan Riba, pagesos del veïnat de Burgada al terme de Palafolls com a garants i fermances d’un censal mort de 70 lliures, contret per Miquel Vives del Castell, del veïnat de Gassanons, Joan Moner de la Burgada i Antoni Ferrer, ferrer de les Ferreries, actuant en nom de tots els veïns. <em>Escrivà: Joan Andreu, notari públic de la vila i terme de St. Feliu de Guíxols per l'autoritat de l'abat del monestir. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='11'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1575, maig, 1 Terme de Palafolls R-11 ///<strong>Apoca</strong> atorgada per Pere Mas, mestre d'aixa a la Vilanova de Palafolls, juntament amb Esteva Tria, pagès del veïnat de Mata a la parròquia de Sta. Maria de Mataró com a tutors i curadors dels fills de Galceran Clapers, pagès del terme de Palafolls, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, pagès del mas Riba al mateix terme, per haver rescatat un censal mort de 12 lliures contret al 1573. <em>Escrivà: Roc Tió, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='12'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1581, maig, 11 Vilanova de Palafolls R-12/// <strong>Apoca</strong> atorgada per Miquel Esteva Palomeres Oliver Duran, mercader de Sant Genis de Palafolls i procurador de Caterina Vila, viuda d’Antica Vila mercader de la Vilanova de Palafolls, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, i el seu fill heretat Joan Riba, pagesos de la parròquia de St. Genis, per haver pagat el preu d'una feixa de terra al lloc dit camp de bossom o 'fossalba' a prop del mas Puigvert del mateix terme. <em>Escrivà: Roc Tió, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='13'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1583,??, 14 Blanes R-13 /// <strong>Establiment</strong> emfitèutic confirmat i atorgat per Pere d'Aymerich, governador general del Vescomtat, sobre les terres del mas Ribes que son capbrevades a favor del Vescomte de Cabrera pels hereus de Bartomeu Ribas i això suposa el reconeixement del domini directe i la prestació de censos en diners i espècie. <em>Escrivà: Bernat Boscà, notari públic i reial per a tot el territori del principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya. Pergamí parcialment retallat que impedeix llegir tot el seu contingut. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='14'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1589, octubre, 10 Vilanova de Palafolls. R-14/// <strong>Venda</strong> atorgada per Bernat Jordà, propietari del mas Jordà a la parròquia de Palafolls a favor d'Antoni Viader (a) Riba, d'una terra la lloc dit pujols a prop del mas Jordà i tinguda sota domini directe en part del monestir de Breda i en part del Senyor del castell de Palafolls, aleshores Marques d'Aitona. Segueix apoca de la mateixa data pèl lliurament del preu. I al 1590 dels lluïsme. <em>Escrivà: Jaume Bofill, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='15'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>??, febrer, 11 Blanes R-15 ///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Elisabet Camps i el seu marit Nicolau Bruguera (a) Camps. Pergamí retallat intencionalment a fi de servir de coberta i no permet conèixer més dades del seu contingut, fora que la lletra el situà inequívocament a finals del segle XVI.</span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='16'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1601,??,?? Vilanova de Palafolls R-16/// <strong>Apoca</strong> d'una venda a l'encant a favor d'Antoni Ribas, pagès de la parròquia de Palafolls d'una terra de 8 jornals en part juncosa. Escrivà: Pere Llavanera, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Molt mal estat de conservació per taques d’humitat.</span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='17'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, juny, 9 Canet R-17/// <strong>Donació de dot</strong> atorgada pel germans Antoni, Miquel i Esteve Ros, fills d'Antoni Ros, tots de la vall de Canet, a favor de la seva germana Elisabet en contemplació al seu matrimoni amb Guillem Bernadet, oriünd de França i pagès a St. Andreu de Llavaneres, cedint-li un censal mort que paga Antoni Valldejuli, pagès de St. Genis de Palafolls. Segueixen les <strong>Capitulacions matrimonials</strong> de Guillem Bernadet i d'Elisabet Ros, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Corris, notari públic del terme del castell de Montpalau. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='18'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, setembre, 28 Terme del castell de Palafolls R-18///<strong>Servitud de pas</strong> creada per Bernat Parera, del veïnat de les Ferreries a favor de Joan Puigverd, pagès del veïnat de Gassanons, d'Antoni Ribas i la seva dona Mariana i el fill d'aquests Jaume, sobre un camí que porta a una terra del mas Ribas al lloc dit Pla de Goday. <em>Escrivà: Onofre Just, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='19'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, juliol, 6 Veïnat de la Massaneda. Blanes R-19///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Antoni Ribas i la seva dona Mariana, pagesos de Palafolls a favor del seu fill fadrí Jaume en contemplació al seu matrimoni amb Esperança Vila, filla de Joan i de Caterina, de la vila de Blanes, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Gaspar Apieto, notari de la vila i terme del castell de Blanes. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='20'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, juliol, 6 Veïnat de la Massaneda. Blanes. R-20/// <strong>Definició de drets</strong> atorgada per Jaume Ribas, pagès del mas Ribas de la parròquia de St. Genis de Palafolls, a favor del seus pares Antoni Ribas i Mª Anna per haver rebut els drets maternals i paternals en contemplació al seu matrimoni amb Esperança Vila, filla de Joan i Caterina Vila de Blanes. <em>Escrivà: Gaspar Apieto, notari públic substitut de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='21'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, juny, 17 Girona R-21///<strong>Apoca de violari</strong> atorgada per Francesc Sala, procurador del jutge ordinari Joan Sala, canonge de l'església de Tarragona, a favor de Cint. Ribas, pagès del mas Ribas a la parròquia de St. Genis de Palafolls al bisbat de Girona, en pagament del censal contret per Antoni Ribas, pare del dit Jacint Ribas al 1622 i que havia estat en propietat de Berna Sala i Alemany, hereu d'Esteve Alemany. <em>Escrivà: Joan Ruirany, notari públic de Girona. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='22'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, setembre, 17 Mas Ribes. Palafolls. R-22///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Mª Anna Ribes a favor del seu pare Antoni Ribes, per haver rebut els drets maternals i paternals en contemplació al seu matrimoni amb Bernat Parera, pagès de la mateixa parròquia. <em>Escrivà: Jeroni Balla, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='23'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, setembre, 17 Mas Ribas. Palafolls R-23///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Antoni Ribas a favor de la seva filla Mª Anna, en contemplació al seu matrimoni amb Bernat Parera, de la mateixa parròquia amb els pactes acostumats i a més 100 lliures i una terra al pla de Goday. <em>Escrivà: Jeroni Balla, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='24'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1634, abril, 22 Palafolls R.-24///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Pere Ribas, pagès, fill d Antoni Ribas i de Mariana, a favor del seu germà heretat Cint. Ribas, per haver rebut els drets maternals i paternals legítimament constituïts. <em>Escrivà: Jacint Coromines, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='25'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1639, maig, 3 Sant Genis de Palafolls R-25///<strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Jacint Ribes pagès propietari del mas Ribes, a la parròquia de St. Genis a favor de Margarida Podarosa, viuda de Gabriel Podarosa, sobre un torç de terra al lloc dit -----, tingut sota directe domini del senyor del castell de Palafolls aleshores Marqués d'Aitona i que ja anteriorment havia estat establert el dit Gabriel. No ve posat en pública forma. </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='26'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1649, març, 22 St. Daniel de Girona.R-26///<strong>Venda</strong> atorgada per l'abadessa del convent de monges de St. Daniel, Cecília Miró, la seva priora Albina d’Alemany i el consentiment de les seves monges a favor de Cint. Ribes pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls que el dia 16 de març de 1622 havia dipositat a la Taula de Canvis de la ciutat de Girona 20 lliures per tenir la redempció de un censal mort que havia estat contret per Joan Ribas i que gravava les terres de dit mas. Segueix apoca de la priora Albina d'Alemany a favor de Cint. Ribes. <em>Escrivà: Ramon Garau (o Grau) notari públic de la ciutat de Girona. .</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>FONS EN PAPER</span></span></span></a> <span lang='CA'><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLIGALL I.A</span></span></span></span></span></span></p> <h4><span><span><span><span><span><span>1. Capbrevació</span></span></span></span></span></span></h4> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Coberta de Pergamí reaprofitat: Es el Nº17 del fons de Pergamins </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, juny, 9 Canet R-17///<strong>Donació </strong>de dot atorgada pels germans Antoni, Miquel i Esteve Ros, fills d’Antoni Ros, tots de la vall de Canet, a favor de la seva germana Elisabet en contemplació al seu matrimoni amb Guillem Bernadet, oriünd de França i pagès a St. Andreu de Llavaneres, cedint-li un censal mort que paga Antoni Valldejuli, pagès de St. Genis de Palafolls. Segueixen les Capitulacions matrimonials de Guillem Bernadet i d’Elisabet Ros, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Coris, notari públic del terme del castell de Montpalau. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1661, novembre, 25 Blanes///<strong>Capbrevació </strong>atorgada per Segismon Ribas, pagès de Palafolls a favor del Sr. Marquès d’Aitona com a Vescomte de Cabrera i senyor directe del mas Ribas i particularment la casa, quintà i hort. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari de la vila i terme del castell de Blanes. Foli</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1435, octubre, 26 Palafolls///<strong>Capbrevació</strong> atorgada al Vescomte de Cabrera com a senyor directe del mas Ribas per Pere Ribas, pagès de dit mas i propietari útil. Segueix la Capbrevació pel mas Mestre en bona part sota domini directe del Monestir de St. Salvador de Breda. (Hi ha 2 exemplars). <em>Escrivà: Mateu Simón, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Son còpies fetes per notari de Blanes Francesc Galí. Foli</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>2. Cint. Ribas </span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1652, març, 15 Sant Genis de Palafolls///<strong>Capitulacions </strong>matrimonials atorgades per Esteve Riera, de la parròquia de St. Genis de part una i de part altra Margarida Ribas, filla de Cint. Ribas, pagès del veïnat de la Burgada de la mateixa parròquia. Segueix definició de drets atorgada per Margarida a favor del seu pare per haver rebut els drets. <em>Escrivà: Joan des Clapers, notari del terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1655, octubre, 21. Blanes///<strong>Definició </strong>de drets i comptes de la curadoria dels pubills Riera, atorgada per Esteva Riera a favor del seu sogre Cint. Ribas i altres tutors com Antoni Tapiola o Jaume Castellà. Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes. Apoca de la mateixa data i tutoria a favor de Cint. Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>3. Segismon Ribas </span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, octubre, 9///<strong>Establiment</strong> atorgat per Segismon Ribas a favor de Jacint Bes, treballador de Blanes, d'una terra al pla d'en Roig també dita Pas d'en Roig.<em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1662, desembre, 23///<strong>Lluïció de violari</strong> atorgada per Pere Orench de Blanes a favor de Segismón Ribes per haver pagat i lluït un violari contret per Cint. Ribas. Segueix Lluïció de censal atorgada pels honrats jurats de la vila de Blanes com administradors de les rendes de l'Hospital a favor de Cint. Ribas amb data de 1652, novembre, set dies, a la vila de Blanes. </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1660, gener, 7 Blanes///<strong>Apoca</strong> atorgada per Esteve Riera a favor del seu sogre Segismon Ribas de Palafolls <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1677, març, 13 Blanes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Mariana Ribas, filla de Segismón Ribas i d Elisabet de la parròquia de St. Genis de Palafolls i Pere Joan Padrer, de Tordera, amb els pactes acostumats. Segueix amb la mateixa data definició de drets atorgada per Mariana a favor dels seus pares Segismon i Elisabet per haver rebut com a dot els seus drets maternals i paternals. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vial i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1669, maig, 26 St. Genis de Palafolls///<strong>Apoca</strong> de fi atorgada per Jaume Ribas, treballador a favor del seu germà hereu Segismón Ribas per haver rebut els drets maternals i paternals.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>4. Segismon Ribas. </span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibreta de Pergamí Coberta de pergamí reaprofitat:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1645,??,?? ///<strong>Nomenament de notari</strong> atorgat per Lluís XIII rei de França i entre 1641 i 1652 Comte de Barcelona i Rosselló i Cerdanya, per mitjà del seu governador general a favor de Joan Desclapers, com a notari públic i reial per a tota Catalunya. E<em>scrivà: Joan Pi notari públic de Barcelona. Retallat i esborrat intencionalment a les formulés de clausura. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Segueixen en paper:</span></span></em></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1664, març, 29 Blanes///<strong>Establiment emfitèutic</strong> atorgat per Segismón Ribes, pagès de Palafolls a favor de Francesc Antoni Joan, de la mateixa parròquia sobre un torç de terra que abans havia estat del mas Ullastre i ara Ribes, prop del lloc dit mas Mestre. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1669, maig, 19 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Pere Joan Padrer, treballador de Tordera a favor del seu sogre Segismon Ribas per haver pagat el dot de Mariana Ribas, filla del dit Segismon. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1676, desembre, 12 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Esteve Riera, pagès del veïnat de les Ferreries al terme de Palafolls a favor del seu cunyat <strong>Segismon Ribas</strong> per haver donat dues caixes, llençols, tovalles, estovalles , etc. com a dot de la seva germana Margarida Ribas. Segueix amb la mateixa data, definició de drets del dit Esteve Riera a favor de Segismon Ribas.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1676, gener, 27 Blanes///<strong>Encarregament</strong> de censal mort atorgat per Miquel Serra del Pla, pagès propietari del mas Serra del Pla al veïnat de Camós, a la parròquia de Pineda, a favor de Segismón Ribas, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls, senyor útil i propietari del mas Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>5. Llibres i llibretes de censos i censals</span></span></span></span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibre imprès: <em>Doctrina d'EL CRISTIÀ,</em> Santoral de novembre desembre.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pàgines 1 fins 8; 13 fins 156 i 159 fins 418. És llibre de lectures pietoses, en català. Resulten interessants els gravats . Segle XVIII o començament del XIX <em>Quasi complet. Coberta de pergamí a la dreta. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>b) </span></span></strong><span lang='CA'><span>Llibre Imprès:<em> DOCTRINA CRISTIANA</em>, llibre de Preguntes i respostes a tall de catecisme. Pàgines 26 a 119. incomplet. Segle XIX començament. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibreta de censos o Llevador de la casa Ribas de diversos propietaris.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Coberta de Pergamí reaprofitat: Cantoral de gregorià. (Segle XII ?)</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span> </span></span></p> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>LLIGALL I.B</span></span></span></a><span lang='CA'><span><span> Segle XVII</span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1609, maig, 18 Mas Ribas. Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Jaume Ribas, fill de Josep i Anna Ribas, del mas Ribas a la parròquia de St. Genis i de part altra, Francesca Pagès i Lesheres, filla d'Isidre Pagès, del lloc de Galliners, a la diòcesi de Girona. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1623, setembre, 28 Terme del castell de Palafolls///<strong>Venda a carta de gràcia</strong> atorgada per Antoni i Mª Anna Ribas, i el seu fill hereu Jaume, tots del mas Ribas a Palafolls, a favor de Joan Puigverd, del mas Puigverd, al veïnat de Gassanons, d'una terra al lloc dit Pla de Goday. <em>Escrivà: Onofre Just, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Es còpia notarial atorgada per Joan Valldejuli als 18 d'agost de 1725.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, setembre, 17 Palafolls///<strong>Apoca</strong> atorgada per el cambrer del monestir de Breda a favor de Josep i Jaume Ribas, pagesos del mas Ribas a la parròquia de St. Genis, pel pagament del censos deguts al dit monestir. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1634, abril, 12 Vilanova de Palafolls.///<strong>Testament </strong>atorgat per Eulàlia Vidal, muller d’Antoni Vidal, mariner de Malgrat i pare de Mariana Vida, esposa de Segismón Ribes, hereu del mas Ribes al terme de St. Genis de Palafolls. <em>Escrivà: Roc Oller, prevere i vicari de la parroquial església de Malgrat </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1638, gener, 5 Vilanova de Palafolls///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Antoni Llobera i el seu fill Joan, Ollers de la Vilanova i Peronella esposa del dit Joan Llobera, a favor del mossèn Miquel Valldejuli, prevere obtentor del benifet de Nª Sra. De la Pietat a la parròquia de St. Genis. <em>Escrivà: Jacint Coromines, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. És còpia notarial atorgada per Antoni Figuerola i Valldejuli a l'any 1727.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1648, octubre, 25 Vilanova de Palafolls///<strong>Heretament </strong>atorgat per Jacint Ribas, pagès i propietari útil del mas Ribas, a favor del seu fill Segismon Ribas en contemplació al seu matrimoni amb Mariana Vidal i Xorric, de la Vilanova de Palafolls, filla d'Antoni i d'Eulàlia Vida. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1649, setembre, 5 Vilanova de Palafolls///<strong>Apoca </strong>atorgada pe Bernat Font i Aragall, de la Vilanova a favor de Jacint Ribes per haver pagat i lluït un censal mort que grava terres del mas Ribes. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1657, octubre, 24 Vilanova de Palafolls///<strong>Apoca</strong> atorgada per Bartomeu Comas i Antoni Ruyra, administradors del bens de l'hospital de pobres de Palafolls a Malgrat, a favor de Cint. Ribas per haver lluït i quitament un censal contret per Joan Ribas. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1661, novembre, 25 Pineda///<strong>Capbrevació </strong>prestada per Segismón Ribas per les terres i capmàs del mas Ribas a favor del Marques d'Aitona com a senyor directe de dit mas en la part principals. <em>Parcialment ratat però és original.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1664,març,29 Blanes///<strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Segismón Ribas, senyor útil i propietari del mas Ribas a favor de Francesc Antoni Joan sobre unes terres al lloc dit mas Ullastre o mas Mestre, a prop del mas Ribas de Palafolls. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, gener, 22 Palafolls///<strong>Renúncia </strong>atorgada per Pere Toses, a favor de Mariana Ribas, esposa de Segismon com a usufructuària dels bens del seu marit, sobre l'establiment a una terra al lloc dit mas Ullastre. <em>Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari públic del terme de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, octubre, 9 Blanes///<strong>Establiment </strong>atorgat per Segismon Ribas, pagès, propietari útil del mas Ribas a favor de Jaume Poderós, sobre una terra al lloc dit pla del Grau. És confirmació. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, febrer, 16 -///<strong>Sub-Establiment</strong> atorgat per Francesc Antoni Joan, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor de Pere Toses, treballador de la mateixa parròquia sobre una peça de terra que havia estat del mas Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1673, març, 27 Vilanova de Palafolls.///<strong>Renúncia </strong>atorgada per Francesc Antoni Joan a favor de Segismon Ribas i els seus hereus sobre una peça de terra del dit Ribas al lloc dit Ullastre o mas Mestre. <em>Segueix apoca de la mateixa data pel preu. Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1679, agost, 20 Tordera///<strong>Definició</strong> de drets i reducció de ½ tasca atorgada per l'abat de Breda a favor de Mariana Ribas com a usufructuària dels bens del mas Ribas per haver rebut una compensació en metàl·lic. <em>Escrivà: Bernabé Thos, notari públic d Hostalric i tot el Vescomtat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1680, gener, 7 terme de Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgada entre Mª Àngela Ribas, filla de Mariana i de Segismón Ribas, ja difunt, del mas Ribas a Palafolls i de part altra, Joan Puig fill d'Antoni i de Maria , veïns de la mateixa parròquia. <em>Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu del dot. Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1680, octubre, 30 Girona///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, fill del difunt Segismon i de Mariana , del mas Ribas de St. Genis de Palafolls i de part altra Anna Gibert, filla de Jaume Gibert, pagès del poble d'Aiguaviva, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Garriga, notari públic de Girona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1687, setembre, 3 Vilanova de Palafolls///<strong>Testament</strong> atorgat per Mariana Ribas, viuda de Segismon Ribas amb disposició de darreres voluntats i fent hereu a Jaume i en el seu defecte a Josep Ribas. <em>Escrivà: Josep Oller, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1689, juny, 5 Blanes///<strong>Donació de legítima</strong> com heretament atorgat per Josep Ribas, pagès del mas Ribas a Palafolls a favor del seu germà Miquel, fills tots dos de Segismon i Marinada. <em>Escrivà: Joan Mota i Ribas, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1692, maig, 6 Barcelona///<strong>Censal mort</strong> creat per Josep Ribas, pagès i propietari útil del mas Ribas al terme de Palafolls i parròquia de St. Genis a favor del prevere Joan Ramon Passapera, beneficiat de la casa pia fundada per Bartomeu Teulada, mercader de St. Pere de Pineda o de Riu a l'església de St. Genis de Palafolls, avaluat en 127 lliures i amb fermances per part del Joan Comas pagès del mateix veïnat i parròquia. <em>Segueix l'autorització de la Cúria de Girona. Escrivà: Jacint Sescases, notari públic de la ciutat de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1694, març, 27 Barcelona///<strong>Lluïció de censal mort</strong> atorgada per Ramon Bigas, carreter de la parròquia de St. Genis actuant com a administrador dels bens de Bartomeu Teulada, comerciant, a favor de Josep Ribas, pagès de Palafolls per haver pagat el censal de 61 lliures i 12 sous de pensió. <em>Escrivà: Jacint Sescases, notari públic de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>LLIGALL I.C</span></span></span></a><span lang='CA'><span><span> 2. SEGLE XVIII</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span> <strong>Llibreta de censos i censals</strong> de Francesc Ribas entre 1785 fins 1810 i els beneficiaris són Antoni Oms de Blanes, Mn. Miquel Bonet, beneficiat del St. Crist de la parròquia de Malgrat i la Confraria del Roser de l'església de St. Genis de Palafolls i l'altar de St. Pere de Vivelles. Segueixen els comptes de la malaltia de Francesc Ribas amb l'apotecari de Malgrat Bruno Català, fet efectius per Pere Rivas* entre 1812 fins 1830. Esporàdicament apareixen notes de Joan Ribas entre 1852 i 53. <em> És l'únic cop que hem detectat que el cognom s’escriu '<strong>Rivas' </strong>Coberta de pergamí</em></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Llibreta de censals</span></span></strong><span lang='CA'><span> i censos de mas Ribas prestats i pagats per Josep Ribas entre 1768 fins 1780, Francesc Ribas entre 1773 a 1792 i Pere Ribas entre 1807 fins 1820, tenint com a beneficiaris a Cal Oms de Blanes, la Comunitat de preveres d’Hostalric i el Monestir de Breda. Incorpora una nota de la declaració del Real Cadastre: 2 bous, 1 burro, porcs, 3 ovelles, 2 xais, 3 quarteres de 1ª, 4 de 2ª i 6 de 3ª i vinya i d'hort 5 quarteres de 2ª classe i 6 cortans d’olivers i bosc i erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Plec de rebuts</span></span></strong><span lang='CA'><span>:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Apoca de Jaume Ribas al 1751 pel terç del cadastre i les pensions de censals de 1733 a 1740 fetes davant els regidor de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Pensió pagada per Josep Ribes el 1741 fins 1744 a l'església de Malgrat, la comunitat de preveres de Sta. Maria de Blanes i el Monestir de Breda.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Nota privada d’una venda a carta de gràcia feta al 3 de febrer de 1589 a favor d’Antoni Puig de la Burgada , d'un camp dit de les Peres o Sentfores (o Ses àmfores), sota domini directe del monestir de Breda.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1711 (?) Reclamació presentada pels regidors de Palafolls i Santa Susanna sobre les contribucions extraordinàries de 990 dobles i la presència i allotjament de tropes al seu terme. Incomplet: manca la portada.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h3><span><span><span><span><a>LLIGALL II</a> </span></span></span></span></h3> <h4><span><span><span><span><span><span>1. Actes de Josep Ribas 1710-29</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1710, gener, 20 Pineda///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, pagès de Palafolls i el seu fill heretat Jaume, a favor de la seva filla i germana respectivament Anna en contemplació al seu matrimoni amb Josep Missé, pagès de Pineda. Segueixen les definicions de drets atorgada per Anna a favor del seu pare per haver rebut els drets com a dot avaluada en 250 lliures. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Inventari de les terres</span></span></strong><span lang='CA'><span> del Mas Desclapers i Estornell cap el 1706-25</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1729///<strong>Protesta del Regidors</strong> de 1729 i actuació per a que els regidors anterior paguen tot allò pendent del Cadastre de 1729 presentada per Francesc Alsina contra Miquel Vall, Jaume Bigas, Pau Pujol i Miquel Pedrer i Vila, regidor sortints.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>2. Actes de Jaume i Josep Ribas. 1727- 1777</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1727, març, 23 Blanes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Teodoro Costa , treballador de la vila de Blanes de part una i de part altra Maria Ribas , filla de Josep Ribas i d’Anna, amb consentiment del seu germà hereu Jaume que aporten un dot de 225 lliures. <em>Escrivà: Marià Arquer i de Portell, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, octubre, 3 Lloret///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, jove fill de Jaume Ribas i de Francesca ja difunta que el converteixen en hereu del mas Ribas i de la part altra Gertrudis Sala i Puig, filla de Francesc Sala, pagès de Lloret amb els pactes acostumats. <em>Segueix un violari per garantir el cobrament del dot a 1 de desembre de 1737. Escrivà: Joan Casellas, notari de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, novembre, 27 Lloret///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Narcís Macià, treballador de Lloret i Anna Ribas, filla de Jaume Ribas i Francesca i germana de Josep Ribas que actuant com a hereu li atorga 125 lliures de dot. <em>Escrivà: Josep Rovira notari públic al terme de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, desembre, 21 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Josep i Narcís Macià, pare i fill respectivament de Lloret a favor de Jaume Ribas i el seu fill heretat Josep, per haver pagat el dot d'Anna Ribas, esposa de Narcís Macià i avaluat en 125 lliures. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic a la vila i terme de Blanes i substitut a Lloret</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1740, agost, 31 Lloret<strong>- ///Apoca de fi de dot</strong> atorgada per Narcís Macià treballador de Lloret a favor de Jaume i Josep Ribas, de Palafolls per haver pagat el dot i escreix d'Anna, la seva esposa i filla i germana respectivament dels dits Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic al terme Blanes i substitut a Lloret. Aquest document es còpia autèntica atorgada el 1783 pel notari Josep Antoni Rodés.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Capitulacions matrimonials</span></span></strong><span lang='CA'><span> atorgades entre Pere Pla, jove, fill de Joan Pla, masover a Tordera i de l'altra part Francesca Ribas, filla de Jaume Ribas i de Francesca Sesheres, de St. Genis de Palafolls, que la doten amb 150 lliures. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes. El document és còpia autentica feta pel també notari Josep Antoni Rodes al 1794.</em></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1741, octubre, 22 Girona <strong>Lluïció de censal mort</strong> atorgada pel benifet del St. Apòstols Pau i Jaume a l'església de Malgrat, a favor de Josep Ribas per haver pagat un censal de 200 lliures que gravava el seu mas al terme de Palafolls, creat al 1736<em>. Escrivà: Jaume Casanova, notari públic de la cúria de la seu de Girona</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1736, maig, 29 Girona///<strong>Encarregament i cessió</strong> de censal mort atorgada per Joan Xurric, de Malgrat fill de Joan Xurric a favor del prevere Joan Gelabert, canonge de St. Feliu de Girona i obtentor del benifet creat per Pau Gelabert a l’església de Malgrat sota l’advocació de St. Pau i St. Jaume, que grava al mas Ribas de St. Genis de Palafolls. <em>Escrivà: Andreu Ferrer, notari públic de Girona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1697, setembre, 28 Vilanova de Palafolls ///<strong>ce</strong><strong>nsal mort</strong> atorgat per Josep Ribas, pagès de la parròquia de St. Genis a favor de Joan Xurric, pescador de la Vilanova de Palafolls, per haver de pagar el dot de Mariana Vidal i Xorric, casada en temps amb Cint. Ribas. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1746, març, 24 Pineda///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Jaume i Josep Ribas, pare i fill, pagesos del veïnat del Castell a Palafolls i amb fermances per par de Joan Joany i Riesa i la seva esposa Margarida, a favor de Mn. Josep Obrador i Comas, rector de la parròquia de St. Pere de Pineda o de Riu per un import total de 100 lliures. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1747, octubre, 11 Pineda///<strong>Lluïció de censal</strong> atorgada per Mn. Josep Obrador, rector de St. Pere de Riu a favor de Jaume i Josep Ribas per haver rescatat el principal d’aquell censal avaluat en 100 lliures. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1747, abril, 21 Vilanova de Palafolls///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Jaume i Josep Ribas, del mas Ribas al veïnat del Castell de Palafolls amb fermances de Pere Corses i Coma, Antoni Reixach i Dalmau, del mateix aveïnat a favor de Ramon Valls i Teulada, pagès administradors del benifet creats per Mn. Pere Teulada i Bartomeu Teulada, negociant de St. Pere de Riu, amb un capital de 50 lliures. <em>Escrivà: Francesc Mares, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1748,juny,16 Vilanova de Palafolls///<strong>Retrovenda atorgada</strong> per Genis Monpió i Esquerra, llaurador de St. Genis de Palafolls a favor de Jaume i Josep Ribas, pare i fill, d'una peça de terra al pla del Grau, lloc dit 'les anfores', a prop del riu Tordera, per un preu de 26 lliures. Escrivà: Francesc Mares, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1748, novembre,20 Vilanova de Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Jaume Ribas, jove, fill de Jaume Ribas i germà de Josep Ribas, hereu del mas Ribas a Palafolls i de part altra Rosa Reixach i Dalmau ,fill de Miquel i d’Àngela, pagesos del mateix terme, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Marés, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1749, març, 9 Malgrat///<strong>Escreix o increment</strong> de l'aixovar atorgat per Jaume i Josep Ribas, pagesos de Palafolls, a favor del seu fill i germà respectivament Jaume Ribas jove en 80 lliures pel casament amb Rosa Reixach i Dalmau. <em>Escrivà: Francesc Marés, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, juliol, 23 -/// <strong>Certificat de defunció</strong> de Francesca Pla, expedit pel rector de St. Genis de Palafolls Dalmau Costa. És còpia feta al 2 d octubre de 1817.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, abril, 27 -///<strong>Resum</strong> de l'establiment fet al 1667 per Segismon Ribas a favor de Cint. Bes, jornaler de la mateixa parròquia sobre un torç de terra del mas Ribas, davant el notari Llàtzer Galí i ara capbrevat per Jaume i Josep Ribas. <em>És una còpia privada sense formalitats notarials. Es conserva l’establiment original.</em> </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, setembre, 27 Malgrat///<strong>Apoca de censal</strong> mort atorgada pels administradors de la causa fiança fundada pel negociant de la ribera de St. Pol, Bartomeu Teulada, a favor de Jaume i Josep Ribas pagesos de St. Genis per haver redimit dit censal de 127 lliures. <em>Escrivà: Antoni Figuerola i Valldejuli, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1751, març, 7 Lloret.///<strong>Apoca de fi</strong> de dot atorgada per Narcís Macià, llaurador de Lloret a favor de Jaume i Josep Ribas, pagesos de Palafolls, sogre i cunyat respectivament per haver pagat tot el dot de la seva esposa Anna Maria Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de Lloret. És còpia feta al 1794 pel notari Josep Antoni Rodes, del mateix terme.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1760, novembre, 27 Hostalric///<strong>Definició de dret</strong> atorgat per Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de la seva germana Rosa, casada amb Joan Domènec, mariner de Lloret pel suplement del dot en 80 lliures com a part dels drets maternals i paternals. <em>Escrivà: Ramon Thos, notari públic d'Hostalric</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1761, gener, 23 Breda///<strong>Capbrevació</strong> atorgada per Josep Ribas, com a propietari útil del mas Ribas a la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor del Monestir de St. Salvador de Breda, per la part del capmàs, quintant del mas Ribas, mas Ullastre i mas Mestre. <em>Escrivà: Francesc Arquer, notari amb l'autoritat de l'abat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1763, abril, 11 Malgrat///<strong>Apoca de debitori</strong> atorgada per Josep Comas, a favor de Josep Ribas per haver saldat un deute. <em>Escrivà: Francesc Girons, notari de la Vilanova i terme de Palafolls. Es troba ratat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1763, març, 4 Hostalric///<strong>Apoca de cens</strong> atorgada per l Abat de Breda a favor de Joan Puig de la Burgada per haver pagat els deu vuitens d'ordi que presta per la terra dit Camp d'en Pares, o Anfores.<em> Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d'Hostalric.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1767, maig, 4 Barcelona///<strong>Plet mogut</strong> pel capítol de canonges de Girona, l’església de Solsona com hereva del Priorat de Rocarrossa i el Marquès d’Aitona com a principals delmari de Blanes, Malgrat i Palafolls contra l ajuntament i veïns de Palafolls sobre els delmes de grans i llegum i sobre el com delmar els pesos i el blat de moro. <em>Escrivà: Melcior Pallós, notari públic a Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1769, octubre, 10 Hostalric///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de la seva filla Maria per el temps del seu matrimoni. <em>Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d'Hostalric. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1770, maig, 4 Hostalric///<strong>Debitori de venda</strong> a carta de gràcia, atorgada per Josep Ribas, propietari útil del mas Ribas a favor de Joan Girons, comerciant, d’una terra a prop del quintà del mas Ribas <em>Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d’Hostalric.</em> </span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>3. Actes de Francesc Ribas. 1774- 1795</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1774, març, 20 Calella///<strong>Debitori </strong>atorgat per Francesc Ribas a favor de Pere Placies familiar del St. Ofici de la Inquisició i botiguer de Calella per 32 lliures de generós comprats pel seu pare Josep Ribas com a dot per a Maria Ribas, germana del dit Francesc i esposa de Tomàs Iglesias, pagès de la parròquia de Breda. <em>Escrivà: Francesc Aromir i Placies, notari de Calella.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, abril, 25 Blanes///<strong>Venda a carta de gràcia</strong> atorgada per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de Joan Girons i Valldejuli, comerciant , d'una terra al quintà de Mas Ribas per afegir a altra que ja posseeix des dels 1770. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, agost, 30, Blanes///<strong>Apoca</strong> de dot atorgada per Margarida Iglesias i Barlet, viuda de Joan Iglesias pagès de Breda i el seu fill heretat Tomàs Iglesias a favor del comerciant de la Vilanova de Palafolls, Joan Girons i Valldejuli per haver pagat en efectiu el dot de Maria, com a resultat d una venda a carta de feta per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas a favor del dit Joan Girons. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme de Blanes</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, agost, 30 Blanes///<strong>Apoca atorgada</strong> per Margarida Iglesias i Barlet i el seu fill heretat Tomàs, de la parròquia de Breda a favor de Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas i de Francesc Ribas el seu fill per haver pagat el dot de Maria, esposa de Tomàs i filla i germana respectivament dels dits Ribas. Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Blanes.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1782, gener ,9 Riudarenes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Francesc Ribas, jove pagès de Palafolls i fill de Caterina Sala i de Josep Ribas ja difunt, i de part altra Margarida Remilans i Mir, filla de Francesc Remilans, pagès de Riudarenes. <em>Escrivà: Joan Serra i Horta, notari de la vila de Cassà de la Selva. Documentació retallada.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1785, agost, 7 Lloret de Mar///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Jaume Ribas, fill d un altre Jaume Ribas i de Caterina Bigas, treballador a Lloret i natural de Palafolls a favor del seu nebot Francesc Ribas, per haver rebut els drets que li pertocaven de la casa Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Lloret. Una mica ratat el paper.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1795, març, 9 Calella.///<strong>Increment</strong> de preu en venda a carta de gràcia atorgada per Francesc Ribas a Jaume Girons i Valldejuli per les vendes de terres a prop del quintà de mas Ribas. Escrivà: Francesc Aromir, notari públic de Calella.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>4. Actes de Pere Ribas i Joan Ribas. 1810- 1875</span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Llibretes de censos i comptes</span></span></strong><span lang='CA'><span> de Pere Ribas entre 1810-12; per pagaments de la contribució rústica entre 1820 i 34 i com administrador dels bens de Joan Noer, juntament amb el seu fill Joan Ribas entre 1839 i 1849, cobren els censos que paga Joan Crosses. </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1813, octubre, 8 Malgrat///<strong>Apoca</strong> de fi de dot atorgada per Sebastià Ribas com usufructuari dels bens de Cristina Ribas, a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls per haver satisfet tot el dot de Cristina Ribas, tia seva i germana del pare del dit Ribas, Francès. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1813, octubre, 29 -///<strong>Retrovenda </strong>atorgada per Jaume Girons i Valldejuli, comerciant a favor de Pere Ribas de part de les terres del quintà de mas Ribes, vengudes a carta de gràcia i tingudes sota domini directe del senyor del castell de Palafolls, ara el Duc de Medinaceli com hereu del Marquès d'Aitona i aquest del vescomte de Cabrera. <em>Escrivà: Raimon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1817, setembre, 27 Malgrat///<strong>Plet</strong> entre Ramon Turró i la seva esposa MªÀngels Roberts i Ribas, de Malgrat contra Pere Ribas, pagès de Palafolls com a hereu de la casa Ribas sobre el bens que li pertocaven a Francesca Ribas, àvia de MªÀngels i germana de l’avi de Pere Ribas i casada amb Pere Pla el 6 d'octubre de 1740. <em>Advocats Sauri i Fornés</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1820, gener, 2 Malgrat///<strong>Apoca</strong> atorgada per MªÀngels Robert, esposa de Ramon Turró de Malgrat, a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls per haver satisfet en part el dot de l'àvia de MªÀngels Francesca Ribas, esposa que fou de Pere Pla, de la Vilanova de Palafolls i germana de l'àvia del dit Pere Ribas, Josep Ribas. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1837, febrer, 19, Terme de Palafolls///<strong>Apoca</strong> i definició de drets atorgada per Joan Pagès i la seva esposa Gertrudis Ribas, treballadors de la parròquia de Palafolls a favor del seu germà i cunyat respectivament Pere Ribas del mateix lloc per haver rebut 180 lliures com a legitima maternal i paternals dels seus pares Francesc Ribas i Margarida Remilanas. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1839, maig, 12 Blanes///<strong>Arbitratge</strong> atorgat per Narcís Moner, en nom de Pere Ribas i Josep Prats en nom de Joaquim Ruyra i la seva esposa Antònia Alsina Batlle i Costa, sobre la disputa de la partió entre el mas Batlle i el mas Ribas a propòsit d’una tala d’arbres. Incorpora una acta d’una altra divisòria feta al 1768 entre Josep Ribas, representat per Francesc Bruch i Joan Batlle, representat per Joan Godars, fixant la partió per un torrent. <em>Escrivà: Joan Oliver, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1842, març, 13 Malgrat///<strong>Apoca</strong> de dot atorgada per Jacint Llureda, pagès de la vila de Tordera a favor de Pere Ribas per haver pagat el dot de la seva germana Teresa Ribas, esposa de l'atorgant. <em>Escrivà: Narcís Rodes, notari de la vila de Malgrat. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1843, octubre, 1 Llagostera///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Joan Ribas, fill de Pere Ribas i d'Antònia Fallo, pagesos a Palafolls i de part altra Teresa Pagès, filla de Pere Pagès i de Maria Vallamanya, de la parròquia de Llagostera, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Tomàs Vidal i Llobet, notari del terme de Llagostera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1843, novembre, 13 Tordera///<strong>Retrovenda</strong> atorgada per Francesc Girons i Frigola, comerciant de Malgrat a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls sobre una terra d’una quartera de sembradura davant del quintà del mas Ribas. <em>Escrivà: Esteve Rodés, notari de la vila de Tordera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen el següents documents lligats:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1816, setembre, 10 Malgrat///<strong>Retrovenda</strong> atorgada per Jaume Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat a favor de Pere Ribas d'una quartera i mitja venuda en el seu temps per Gertrudis Sala, esposa que fou de Josep Ribas avi de dit Pere Ribas. Escrivà: Josep Rodés li va donar forma pública ja que el document és còpia feta el 1827.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1778, desembre, 17 Blanes///<strong>Venda </strong>a carta de gràcia de dos quarteres i mitja davant del quintà del mas Ribas i tingudes sota directe domini del Duc de Medinaceli, atorgada per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas i el seu fill hereu Francesc Ribas, a favor de Joan Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1778, desembre, 22 Hostalric///<strong>Lluïció de censal</strong> mort atorgada pel Reverent administrador de la Comunitat de Preveres d Hostalric, a favor de Joan Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat que actua en nom de Gertrudis Sala i del seu fill hereu Francesc Ribas, pagesos al mas Ribas a Palafolls per lluir i quintar un censal mort contret al 1760 per Josep Ribas, espòs de la dit Gertrudis.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1760, març, 12 Palafolls///<strong>Censal mort</strong> creat per Josep Ribas i la seva esposa Gertrudis i el seu fill hereu Franceses, tots de Palafolls, a favor de la comunitat de Preveres d'Hostalric i que grava terres del mas Ribas. <em>Escrivà: Francesc Girons, notari de la Vilanova de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1850, febrer, 21 Tordera///<strong>Debitori</strong> avaluat en 209 lliures atorgat per Pere i Joan Ribas i Fallo, pare i fill, pagesos de Palafolls a favor de Teresa Ribas i Josep Ribas, mare i fill naturals de Llagostera, com a hereus de Joan Ribas, marit de Teresa i germà i oncle dels atorgant respectivament. <em>Escrivà: Esteve Rodés, notari públic de Tordera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1855, setembre, 2 Malgrat///<strong>Apoca</strong> atorgada per Francesc Ribas i Delemus, a favor del seu oncle Pere Ribas i Mir, fill de Francesc Ribas i Margarida (Remilans) i Mir per haver rebut els drets legitimaria. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom , notari públic de la vila de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1855, desembre, 31 Tordera///<strong>Cancel·lació</strong> de debitori atorgat per Teresa i Josep Ribas i Maimir, de la parròquia de Llagostera, a favor del seu cunyat i oncle respectivament Pere Ribas i Joan Ribas i Fallo, pagesos de Palafolls per haver pagat tot el deute de 209 lliures contret amb el marit de Teresa Maimir, Joan Ribas. <em>Escrivà: Esteve Rodés , notari de la vila de Tordera. Existeix duplicat de dit document.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1858, juliol, 4 Malgrat///<strong>Testament</strong> atorgat per Antoni Fallo i Ferran, filla de Joan Fallo i Rosa Ferran de la vila de Blanes ja difunts i esposa de Pere Ribas, pagès de Palafolls amb les mandés acostumades i convertint en hereu al seu fill Joan Ribas i Fallo. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari públic de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1864, febrer, 11 Malgrat///Inventari dels bens que foren de Francesc Ribas, pagès de Palafolls pres pel seu fill Pere Ribas i Mir. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1865, febrer, 11 Malgrat///<strong>Debitori</strong> atorgat per Pere Ribas i Mir de 79 anys a favor de Joan Ribas i Vallmanya, resident a L'Esparra, solter de 39 anys, per haver rebut 70 lliures que serveixen per pagar el dot de Llúcia Ribas i Fallo, filla del dit Pere Ribas en contemplació al seu matrimoni amb Josep Estiu i Sensat de la parròquia de Palafolls. Segueix: Apoca atorgada per Josep Estiu i Sensat, veí de Palafolls a favor del seu sogre Pere Ribas i Mir i de Joan Ribas i Vallmanya per haver rebut part del dot promès a la seva esposa Llúcia Ribas. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de la vila de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1865, maig, 2 Malgrat///<strong>Testament</strong> de Joan Ribas i Fallo, de 50 anys, fill de Pere Ribas i Antònia, pagès de Palafolls nomenant usufructuària i marmessora a la seva esposa Teresa Pagès i hereu al fill d’ambdós Jaume Ribas i Pagès. Segueixen les mandés acostumades. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari públic de la vila de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>5. Actes de Jaume Ribas . 1875-1917</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, març, 7 Blanes///<strong>Apoca de drets atorgada</strong> per Jaume Ribas i Fallo a favor de la seva cunyada Teresa Pagès vídua de Joan Ribas i Fallo i el seu fill hereu Jaume Ribas i Pagès per haver rebut els seu drets legitimaria maternals i paternals. <em>Escrivà: Bonosi Bernat, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, juliol, 5 Malgrat///<strong>Apoca </strong>de fi de debitori atorgada per Joan Ribas i Vallmanya, llaurador de L'Esparra, a favor de Jaume Ribas i Pagès de 25 anys per haver pagat el debitori contret per l’avi del dit Jaume, Pere Ribas. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de la vila de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, maig, 20 Palafolls///<strong>Certificació</strong> atorgada per l’alcalde de Palafolls Ramon Ruhi sobre les finques que havien estat propietat de Pere Ribas, a petició del seu nét Jaume Ribas i Pagès. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari de l'Ajuntament de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, abril, 3 Malgrat///<strong>Certificat</strong> metge atorgat pels doctors Jaume Salvador i Salvador Forroll, a favor de Francesc Ribas i Pagès per patir palpitacions de cor i contraccions de l’epigàstri a fi de ser declarat no apte pel servei militar. <em>Signatures de Jaume Salvador i Salvador Forroll.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen en el mateix plec:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 Palafolls///<strong>Certificat</strong> de defunció de Joan Ribas i Fallo, marit de Teresa Pagès i pare de Jaume Ribas i Pagès, de Joan , Francesc, Mª Anna i Pere que va morir als 53 anys, demanat per Jaume Ribas i Pagès. <em>Escrivà: Miquel Anglada, rector de St. Genis de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 -///<strong>Testimoni de malaltia</strong> atorgat per l'alcalde Antoni Roura a favor de Jaume Ribas i Pagès de 28 anys per patir sordesa, a fi d'evitar el servei militar. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari municipal. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 -///<strong>Tes</strong><strong>timoni de malaltia</strong> atorgat per Mn. Miquel Anglada, rector de St. Genis de Palafolls, Vicent Bigas, pagès i Joan Pujol, mestre d'escola a favor de Jaume Ribas per patir sordesa. <em>Escrivà: Joan Alsina, jutge de pau municipal.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1878, desembre, 2 Cassà de la Selva///<strong>Capitulacions</strong> matrimonials atorgades entre Jaume Ribas i Pagès de 28 anys, propietari a Palafolls i de part altra Francesca Pagès i Lloveras de 22, filla de Josep i Rosa, del poble de Llagostera que rep el dot de 300 lliures (800 P) del seu germà hereu Pere Pagès i Lloveras i segueixen els pactes acostumats. <em>Escrivà: Joaquim Llavari i Bahí, notari a Cassà de la Selva.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1879, maig, 19 Palafolls///<strong>Certificat</strong> d’inscripció al Registre civil de matrimonis atorgat pel jutge de pau Joan Alsina a favor de Jaume Ribas i la seva esposa Francesca Pagès per haver demanat les dispenses eclesiàstiques per parentiu de 2ón. grau i la resta de tràmits. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari municipal de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1883, setembre, 23 Cassà de la Selva///<strong>Apoca</strong> atorgada per Joan Ribas i Pagès, solter, a favor del seu germà heretat Jaume Ribas, pagès a Palafolls per haver rebut els drets legitimaria maternals i paternals avaluats en 530,33 pts. fets efectius en moneda de plata. <em>Escrivà: Joaquim Llavari i Bahí, notari a Cassà de la Selva.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1891, novembre, 3 Blanes///<strong>Apoca</strong> i carta de pagament, atorgada per Francesc Ribas, treballador a favor del seu germà Jaume Ribas i Pagès, propietari del mas Ribas a Palafolls, per haver rebut els drets legitimaria maternals i paternals estipulats en 530,33 pts. pagats en moneda de plata. <em>Escrivà: Manel Bellido i Mescias, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1917, maig, 22 Blanes///<strong>Apoca</strong> atorgada per Mª Anna, coneguda com a Maria Ribas, casada amb Joan Pedemonte i Santanach, a favor del seu germà Jaume Ribas i Pagès, propietari del mas Ribas a Palafolls per haver pagat els drets legitimaries estimats en 533, 33 pts. pagats en moneda de plata o bitllets de banc. <em>Escrivà: Joan Cama i Cirés, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1917, maig, 19 Lloret///<strong>Cancel·lació</strong> d'hipoteca de 1100 pts. atorgada per Vicens Vila i Vidal, de Lloret a favor de Jaume Ribas i Pagès que l havia contret als 10 d’octubre de 1902, posant com a garantia el mas Ribas i les seves 10 Hectàrees, 58 àrees i 94 centiàrees. <em>Escrivà: Enriquí Salamero i Radigales, notari de la vila de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>6. Actes de Josep Ribas i Pagès 1927- 1946</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1927,desembre,16///<strong>Acceptació d’herència</strong> atorgada entre Josep Ribas i Pagès i els seus germans Joan. Elvira i Teresa, en funció de les clàusules del testament del llur pare Jaume Ribas. Segueix còpia simple del Testament de Jaume Ribas i Pagès atorgat a Blanes els 22 de març de 1900. Escrivà: Enriquí Salamero i Radigales.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1931, octubre, 13 Calella///<strong>Apoca</strong> o carta de pagament atorgada per Josep Ribas, de Palafolls a favor de les seves germanes Elvira Ribas, casada amb Joan Pol i Teresa Ribas casada amb Enric Xaubet, de Pineda, per haver pagat els drets maternals i paternals avaluats en 532 pts. A cadascuna. <em> Segueix definició de drets a favor de Josep Ribas i acceptació de posar sobre aquesta qüestió 'silencio y callamiento perpetuo' a fi d’evitar plets. Escrivà: Julio Cardenal, notari a la vila de Calella.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1945, Maig, 26 Malgrat///<strong>Testament</strong> atorgat per Josep Ribas i Pagès de 62 anys, casat amb Maria Torrent i Mercadal, disposant com a hereu a Joan Ribas i Torrent i la resta de drets a les seves filles Josepa i Mercè, avaluats en 1500 pts. <em>Segueix còpia simple del certificat de defunció expedit el 1964 Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1946, febrer, 5 Malgrat///<strong>Conveni i pacte</strong> entre Josep Ribas i Pagès d'una part i Antoni Bracons i Serrafossa i Trinitat Garcés de Mingo, en raó del que Josep Ribas cedeix un terrenys de la seva propietat per fressa una casa petita de planta baixa per part del dit Bracons amb les obligacions de no vendre ni hipotecar sense consentiment exprés del propietari que cedeix dret de pas i aigua, a canvi a la mort del matrimoni Bracons i Garcés, la casa retornarà a propietat d'en Ribas. <em>Escrivà: Manel Corchon, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1946, novembre, 16 Malgrat///<strong>Procura o poders</strong> atorgats per Josep Ribas i Pagès , de Palafolls a favor de Frederic Quintana i Colomer i Lluís Castelló i Molas i Narcís Baronet i Coll, davant els tribunals d'Arenys; a Barcelona, a Carles Clauxet i Pardo i Climent Vidal i Solà i a Madrid a Ruperto Ascua i Alfonso de Palma, per raó del plet que té contra Fèlix Ribas i Tomàs. Escrivà: Aurelio Fernández Anadon.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>7. Actes de Joan Ribas i Torrent 1964-1999</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1968, febrer, 2 Malgrat///<strong>Apoca o carta</strong> de pagament atorgada per Josepa i Mercè Ribas i Torrent a favor del seu germà heretat Joan Ribas i Torrent per haver pagat les legitimes avaluades en 10.000 pts. <em>Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1975, setembre, 24 Malgrat///<strong>Venda atorgada</strong> per Joan Ribas i Torrent a favor de l'Ajuntament de Palafolls representat per Miquel Roca i Vilamitjana com Alcalde i Àngel Alpuente com a secretari municipal d'una parcel·la de 800 m2 per fer un dipòsit d'aigua, amb servitud d'un camí de 4 m. d'amplada. <em>Escrivà: Vicent Lázaro i Ventura, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1964, juny, 10 Malgrat -///<strong>Inventari dels bens</strong> de Josep Ribas i Pagès, atorgat per la seva viuda Maria Torrent i Mercadal i el seu fill heretat Joan Ribas i Torrent. Insereix la segregació d una peça venuda J. Turon i Montserrat Quer de 230 m2. <em>Escrivà: Ramon Fons i Esteve, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen en el mateix plec:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1970, gener, 21 Malgrat///<strong>Cancel·lació d’ usdefruit</strong> atorgat per testament de Josep Ribas a favor de la seva esposa Maria Torrent, a causa de la seva mort els 10 de novembre de 1969, demanat pel seu fill heretat Joan Ribas i Torrent. Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat. </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1991, agost, 6 Malgrat///<strong>Addició d'herència</strong> atorgada per Joan Ribas i Torrent per afegir com herència no inventariada una parcel·la de 200 m2 per l'edificació d'una casa de planta baixa que havia estat d'Antoni Barcons i Trinitat Garcés per haver retornat a la propietat d'en Ribas segons constava els pactes i convenis de 1946 entre l'esmentat matrimoni i Josep Ribas, pare de Joan Ribas. <em>Escrivà: Francesc Xavier Piera, notari públic a Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>ANNEX</span></span></a></span></span></span></p> <h2><span><span><span><span><a><strong><span lang='CA'>Capbrevació feta el dimecres 26 d’octubre de 1435</span></strong></a></span></span></span></span></h2> <p><span><span><span lang='CA'><span>Capbrevació o reconeixement de domini per Pere Riba, pagès del mas Riba al terme del castell de Palafolls a favor del vescomte de Cabrera representat per l’honrat Francesc Puig per les terres i cases que posseeix en nom de dit Vescomte.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span> Són: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Homes propis, solius i afocats, sotmesos als “mals usos” d’intèstia, exòrquia i remença. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Mas Ribas llindant a orient amb Mas Joia, a sud amb Mas Rossell i en part amb terres de Moner i en amb camí públic; a ponent Mas Mestre (àlies) Spaza i en part amb terres del mateix mas Ribas però depenents del Monestir de St. Salvador de Breda i a Nord amb terres de Mas Ullastre. Dins del quintà dit Mas Ullastre té una terra petita sota directe domini del Vescomte de Cabrera i paga per St. Pere i St. Feliu d’agost 2 vuitens d’ordi.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra o camp al lloc dit Senfores o Sentfores de 6 jornals, tocant a orient amb terres de Burch i un camí a sud amb el mateix Burch i part amb Puig i en part Moner i a ponent, amb Moner i a N. Amb Buhch i en part Mas Sabater (avui Comas).</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra o camp al lloc dit Pas de la Tordera que dona a llevant amb el riu i a migdia amb terres d’Albaric i a ponent i tramuntana en part amb terres de Sastre i en part amb Coll i amb una terra del mas Ribas tinguda sota directe domini de la casa aloera de St. Julià al terme de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Camp de mig jornal de bous, al lloc dit Parols que llinda a llevant amb el Riu i a Sud amb terres d’en Feliu i a ponent amb terres d’Alfos i a N. Amb terres de Mas Roig dels Prats.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra d’un jornal al lloc dit Pujols llindant a llevant amb Batlle, a migdia amb terres d’en Padrer i en part amb Valldejuli de Vall i a ponent amb Roig i a tramuntana amb terres d’en Jordà.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dos quadrons de terra a lloc Pujols que fan ½ jornal i afronten a Ièsta amb terres de Trapelli, a S. Amb terres del Mas Ribas i a ponent amb terres d’en Roig a i tramuntana amb terres de mas Moner.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>½ jornal al lloc dit Pont de Lambert i afronta a llevat amb terres de Gilabert, a ponent amb terres de Fonolleda i Bages i a Sud amb terres de Marsal i a N. Amb terres de mas Joan.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un camp de dos jornals al lloc dit Corals, que afronta a llevant amb Fonolleda i a ponent amb Baiuls migdia amb Feliu i a N. Amb Viader.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una terra de dos jornals al lloc dit Rabanera que llinda a llevant amb Planes, a ponent amb oliver, a migdia amb Baiuls i a tramuntana amb Puig.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues feixetes al lloc dit Cruquelles que afronten a llevant amb el mas Mestre, a ponent amb mas Trapalli, a migdia amb terres del noble Hug des Colomers i a Tramuntana amb terres del Mas Crosa.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un quadró al puig de Tomàs que llinda a llevant amb Palou, o ponent amb Bayut i a migdia amb Bruguet i a tramuntana amb el mateix Bayut.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un jornal de terra al lloc dit Estanys que llinda amb Mestre, a ponent amb Mateu, a migdia amb Sabater i a tramuntana amb terres de Carbó.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Els censos que per dites terres fa i deu fer tots els anys el “mas Ribas” al Vescomte de Cabrera són:</span></span></span></strong></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Nadal 2 gallines pel reconeixement</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per la tasca, un onze de la collita de grans</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Nadal una gallina i dos ous pels serveis de guaita i militars</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Pasqua quatre ous per les pastures</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Per St. Pere i St. Feliu cinc octaus d’ordi pel blat d’acaptes i el dret d’hoste i cavalcada que el Vescomte té sobre dit Mas. I a més ¼ de porc senglar.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>En les vendes o alienacions, pagarà sempre lluïsmes pel terç de la venda </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>A més com a cristians, pagaran els delmes, el 10% de la collita en brut, segons sia acostumat.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span lang='CA'><span>Van ser testimonis Joan Llorens i Antoni Desclapers, del mateix terme de Palafolls i Notari Francesc Gali, notari de la vila de Blanes, fa les còpies segons art notarial seguint les escriptures originals lliurades pel notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls, Mateu Simón </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><strong><span lang='CA'>Capbrevació atorgada el dilluns 31 d’octubre de 1435</span></strong></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Capbrevació feta i atorgada per Jaume Mestre, (a) Spaza , pagès al mas Mestre al terme del castell de Palafolls a favor del Vescomte de Cabrera com principal senyor directe de les seves terres i al monestir se <span>St. Salvador de Breda,</span> senyor en certa part:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Mas Mestre amb la seva casa i pertinences sota domini directe del monestir de Breda i afronta a llevant amb el Mas Ullastre i amb el Mas Ribas a migdia amb camí públic i a occident amb el Mas Bigas i part amb el mas Roig.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dotze jornals de terra al lloc dit Pla de Goday que llinda a llevant amb Mas Croses i el rec del molí, a sud amb el Mas Roig, a ponent el Mas Pellicer i a N. Amb el Mas Fonoyeda</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al veïnat de Gassanons, que afronta a llevant amb Mas Vives, a ponent i sud amb terres del monestir de Valldemaria i a nord amb Mas Sabater.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Altra feixa a Gassanons que toca a llevant amb Mas Pallicer, a sud amb la riera de Goday a occident amb Mas Sabater i nord amb terres del monestir de Valldemaria.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al lloc dit Corals que afronta a orient amb Riembau a sud Mas Massach i a ponent amb Mas Dalmau de St. Genis i a nord amb terres d’en Poch.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al lloc dit Mieres que toca a orient amb terres de Valouri, a ponent en terres de Joan, a nord en Bagès i a la riera de la Burgada.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra depenent del monestir de Valldemaria al lloc dir Gassanons que es a pro del rec de Lladó i el Mas Roig Billot.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Són els pagaments deguts per raó del directe domini:</span></span></span></em></strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Tasca de 1’onzé i delme com es corrent.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Nadal 12 gallines pel domini directe del Mas.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>St Pere i St. Feliu una punyera de blat, 1 gallina 3/8 d’ordi i 4 ous</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Per les guaites militars una quartera de civada.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Per Pasqua 4 ous de gallina i 1 pollastre de cada 10</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Pels drets d’hoste i cavalcada ¼ de porc senglar.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span lang='CA'><span>El notari original és Mateu Simón notari de la Vilanova i terme del Castell de Palafolls però el document es una còpia feta pel notari de Blanes, Francesc Gali.</span></span></span></span></p> | 08155-62 | Can Ribas. Camí del Castell. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas Ribas apareix a la documentació de la casa al 1389 i es continua el 1429 i 1435 i sembla un típic mas que ha superat la terrible escomesa de la pesta negra de 1348, 1362, 1374 i les onades cícliques des del 1381 que van escombrar entre un terç i la meitat de la població de Catalunya i van obrir la porta a la brutal guerra civil entre 1462 i 1472. La guerra era producte en part de la pesta i la despoblació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els nobles volien lligar a la terra als pagesos en condicions de franca servitud per no perdre l'escassa mà d'obra o donar llibertat a canvi de perdre la terra o estendre els contractes agraris a curt termini (5 anys) com ja passava a Castella; és la famosa qüestió 'remença', o de la redempció els pagesos conscients de la seva nova vàlua, volen aprofitar la situació per disposar de total llibertat personal i tenir la plena propietat de la terra o com a mal menor, mantenir per norma general els contractes a perpetuïtat (l’emfitèusi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sembla que els Ribas es van defensar bé: apareixen al 1435 amb una capbrevació de terres encara són serfs per la banda del senyor laic, el Vescomte de Cabrera però no per la banda dels senyor eclesiàstic, el monestir de St. Salvador de Breda. El mas era de dimensions relativament reduïdes ja que no poden esbrinar cap incorporació d'altres masos abandonats per la mort dels seus ocupants i com era típic a l'època tenia les parcel·les molt disperses i més aviat petites, com mostra la Capbrevació de 1435. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La data de consolidació se'ns escapa: la meitat del segle XV no disposen de documentació i en canvi conserven la de del Mas Mestre, un petit mas incorporat definitivament entre 1539 i 1559, sota el guiatge d'Antoni Viader (a) Ribas. Aquesta incorporació significa el tancament de la llarga crisi medieval: el 1486, els pagesos han obtingut una victòria sobre els senyors a la sentència arbitral de Guadalupe. El compromís, és que pagaran censos perpetus als senyors però a canvi són lliures i no poden ser desnonats de la terra que conreaven i no pagaran més per la terra que han afegit a llurs explotacions a causa del despoblament. El pagament col·lectiu per la seva llibertat (3 florins d'or per mas remesa) es va perllongar fins els anys 20 del segle XVI. Però el mas <strong>Ribas</strong> apareix ja definit clarament: les terres s'han reagrupat al voltant del capmàs, la casa pairal posant fi a la dispersió medieval. La casa, el seu quintà, les terres del voltant inclòs el mas Mestre formen una unitat de vida i conreu amb camp, bosc, erm (terra de reserva) i les seves afrontacions ja esdevindran quasi definitives: el mas Joyà (<em>ara Batlle</em>) a Llevant, les terres de mas Moner a Migdia, les terres de can Bigas a Ponent i les terres de mas Ullastre a Tramuntana. Diem quasi definitives ja que són les actuals fora el cas del mas Ullastre que no ha pervingut fins els nostres dies. Això és tota una mostra de la victòria de la pagesia que va poder estabilitzar els seus patrimonis contra l'intent de la noblesa d'imposar els contractes a curt termini i el canvi freqüent d'arrendataris per obtenir més rendes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d'Antoni i Margarida Riba el tronc principal de la casa sembla no haver-se interromput. Les causes d'aquesta successió de més de 12 generacions semblen ser una prudent política matrimonial: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Els enllaços són amb famílies de nivell similar i relativament properes però sense ser massa tancades. Entre els matrimonis troben gent de Palafolls com Elisabet Jordà o Bernat Parera o Esteve Riera; de Blanes com Esperança Vila; de Lloret com Narcís Macià o Gertrudis Sala o de Malgrat com Anna Vidal Xorric i excepcionalment de més lluny com Francesca Pagès de Galliners o Anna Gibert d'Aiguaviva. La prova per afirmar que són casaments prudents és que no generen plets a causa del pagament dels dots o despeses excessives. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una política de consolidació d'un patrimoni relativament compacte al voltant del mas i el seu quintà, les peces de mas Mestre i les terres del Pla de Godall. Els patrimonis continus eren de més fàcil administració i vigilància i per tant relativament més rendibles per l'estalvi de temps, desplaçaments, contractes a mossos o en el cas de grans propietaris donar masoveries o subestabliments. El treball directe dels propietaris ha estat una constant des del començament del mas, defugint de formes de vida i treball dites de 'senyors'. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un recurs a formes poc oneroses d'endeutament: Censals morts que per la seva condició de perpetus tenien 'pensions', o sigui l’interès anual baix, i es podia rescatar el capital prestat ('principal') sense penalització o vendes a carta de gràcia que per definició permetien la recompra pel preu pactat a la venda a carta de gràcia. Excepcionalment hem trobat un violari al 1630 i altre al 1662 que per la seva característica de préstec a curt termini, com a màxim, la vida d’una persona era més exigent a les condicions.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una atenció al canvis que es produeixin al seu voltant: per exemple, el segle XVIII són més freqüents els matrimonis amb gent de Lloret (Gertrudis Sala, Narcís Macià, Joan Domènec) o de la costa en general (Josep Misse de Pineda, Teodor Costa de Blanes, etc.). Això era una conseqüència de l’atracció que exercien aquestes poblacions a causa de la demanda americana: tenir relacions personals i familiars bones era una ocasió de millorar i a vegades una necessitat de no restar al marge dels grans tràfics mercantils. Per contra, en moments particularment durs con la conjuntura de 1648 (Guerra dels Segadors entre 1648 fins 1659), els enllaços matrimonials son restringits a l’àrea més propera a la pròpia parròquia de St. Genís.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Avançament i replegament són estratègies calculades de supervivència en un món canviant i molt condicionat pel paper de Catalunya com a frontera i terra de pas i guerra amb massa freqüència. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La documentació de l’arxiu familiar no permet veure grans trasbalsos dins d’aquests grans eixos però els esdeveniments sempre deixen rastre: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Al 1711, el poble protesta per imposició d’una contribució extraordinària després de molts anys de guerra i de trànsit de tropes. Una forma de captar el que suposava per molts la guerra de successió. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Al 1767, la casa s’afegeix als plets contra la seu de Girona, la de Solsona i el Marqués d’Aitona per l’assumpte dels de més antics i sobre els 'nous' productes com el blat de moro i els pèsols. És una mostra dels canvis de mentalitat que preparen els canvis al capitalisme i al liberalisme al segle XIX: allò que per segles s’havia vist com a normal i justificat, els delmes, ara comencen a ser vistos com arbitrarietats injustificables.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span lang='CA'>El canvi de segle al XIX sembla tranquil però no ho és: La guerra del francès és un trasbals absolut cap a l’any 1811 Palafolls és sotmès a la discreció militar per no haver entregat la palla demanada per la cavalleria de Milans dels Bosch, dit d’una altra manera es saquejat 'legalment' o el 1813 es requisa bestiar. Malgrat tot continua la tendència a l’obertura ja que Francesc Ribas es casa a Riudarenes, lloc d’activitats més segures.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Els grans canvis del XIX seran vistos per Pere Ribas, d’una longevitat extraordinària per a la seva època ja que va complir més de 79 anys i havia nascut el 1796 i va portar el pes de la casa fins els anys 70 del segle ja que va sobreviure al seu fill hereu Joan Ribas, mort als 53 anys. En aquesta operació sembla tenir l’ajuda de la seva jove i la família d’aquesta Teresa Pagès vinguda de Llagostera i al mateix temps no s’interrompien els lligams amb Riudarenes com mostra la presència d’un Jaume Ribas i Vallmanya a la població de l’Esparreguera ajudant a pagar un dot al 1842 en uns anys especialment difícils ja que la 1ª guerra carlina, havia acabat tot just i els estralls i fins i tot assassinats a la contrada de Palafolls eren molt nombrosos ja que el poble era lloc de pas entre els carlins de Tordera Montseny i els liberals vinguts de la Costa, particularment Blanes i la Milícia de Malgrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>El guiatge de Pere Ribas sembla fort i desacatament pot recuperar terres alienades a carta de gràcia per Gertrudis Sala en la llarga minoritat de Francesc Ribas, el seu pare i pagar deutes i Censals llargament arrossegats. Els grans eixos es continuen: el lloc privilegiat de casament es manté en el nucli de Llagostera i això evita la dispersió de contactes o el tracte amb perfectes desconeguts; l’activitat principal de la casa sembla ja fixada en la normalitat: treball, matrimonis i pagament de legitimes a les filles externes de la casa, tasses que normalment fan els hereus.</span></span></span></p> | 41.6743100,2.7466200 | 478909 | 4613647 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93089-can-ribas-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93089-can-ribas-10.jpg | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Fons documental consultable a Arxius en línia | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 93222 | Col·lecció del Molí d'en Puigvert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-moli-den-puigvert | <p>- Informe: Documentació de la Col·lecció del Dipòsit-Arxiu Agrocultura Molí d'en Puigvert (2009). Diputació de Barcelona. Ajuntament de Palafolls.</p> | Actualment s’està treballant en la restauració de la col·lecció per part d’un equip format per una restauradora i el taller ocupacional del Molí Fariner de Palafolls, de manera que els objectes de la col·lecció estan recuperant a poc a poc les seves característiques d’origen i a més reben tractament contra alguns d’aquests agents externs. | <p>La col·lecció del Molí Fariner de Palafolls està formada per grups d’objectes de diferents oficis: hi ha eines i objectes de l’agricultura, de ferrer, de fuster, de flequer, de boter, del món del vi, de la llar, de les cosidores, etc., així com algun objecte que no forma part de cap grup concret, com una bicicleta de joguina de principis del segle XX.</p> <p>Es tracta d’una col·lecció heterogènia formada per petits grups entre els quals destaca la col·lecció d’eines i objectes d’agricultura amb una presència del 50% d’objectes. L’origen de la col·lecció està relacionada amb la formació de l’equipament, procedent de diversos donants, aproximadament 12 persones. Malgrat que es coneix el nom dels donants, no es van fer actes de donació i en la major part dels casos no queda clar qui fou la persona que va fer la donació o cessió.</p> <p>Quant a l’estat de conservació de la col·lecció, hem observat que hi ha molts objectes afectats per xilòfags, rovell, excrements dels ocells que s’introdueixen contínuament a l’interior de l’edifici, principalment.</p> | 08155-64 | Gorg el moli de Puigvert, 1 | 41.6882300,2.7388300 | 478265 | 4615195 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-594.jpg | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aprofitant el model de fitxa de registre s’introduïen les següents variables: - número de registre - classificació genèrica - nom objecte - ubicació - precisions ubicació - material - dimensions - descripció - ús - cronologia - estat conservació - data estat conservació - forma ingrés - data ingrés - font ingrés - data registre - fitxa feta perLes tasques documentals han comprès: - el marcatge o siglat dels objectes - la recerca d’informació d’aquells objectes poc coneguts mitjançant bibliografia especialitzada - introducció de la informació recollida en el programa informàtic facilitat per la Diputació de Barcelona - valoració de l’estat de conservació de cada objecte - realització d’una o més imatges digitals de cada objecte que es troben numerades amb el mateix número que s’ha donat a cada objecte i que també s’ha donat a la fitxa corresponent. | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 93238 | Teatre de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls. (1999). Arquitectura, textos i textures. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>El Teatre de Palafolls està situat al centre del poble i compta amb un escenari, vestidors i butaques que no són fixes i es poden moure segons l'ocasió i les necessitats.</p> <p>És un equipament cultural destinat a tots aquells actes de promoció artística en qualsevol format i expressió que tinguin lloc a Palafolls. El Teatre és la seu de diversos concerts, festivals, etc. Alhora, aquest espai es posa a disposició de totes les associacions, tenint en compte i respectant el destí últim de l'equipament.</p> <p>L'edifici de dues plantes està pintat de color blau. En destaquen algunes finestres amb arc de mig punt i una porta, en la façana del darrere, decorada amb un fals frontó trencat (mostrant certs classicismes). Presenta un sostre a dues aigües. </p> | 08155-65 | Carrer Francesc Macià, 1 | <p>L'Assemblea general de l'Agermanament Sindical de Llauradors i Ramaders de Palafolls, en data del 8 de febrer de 1947 i vot unànime, aprovava la compra del solar en què perviu l'edifici social construït pel desig de l'esmentada entitat i que avui compren i s'anomena El Cafè i el Teatre de Palafolls.<br /> Concebut per esdevenir un equipament polivalent per a la celebració de les Festes Majors i activitats culturals i d'oci, la seva construcció deixava palès el caràcter agrícola de la vila de Palafolls i la implicació d'aquest col·lectiu en els afers socials i cívics del poble.</p> <p>La inauguració fou el 1948.</p> <p>El 2019 el Teatre de Palafolls, després d'anys de reformes, és l'epicentre cultural de la localitat amb la programació de propostes culturals i artístiques que de tots els gèneres. Músiques del món, cinema, dansa, etc. es donen cita en una programació pensada des de la proximitat i la globalitat de l'expressió cultural des d'un vessant transformador i crític.</p> | 41.6682936,2.7483778 | 479054 | 4612978 | 1948 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93238-el-teatre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93238-el-teatre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93238-teatre.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93243 | El Cafè de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cafe-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p> </p> | XX | <p>L'Assemblea general de l'Agermanament Sindical de Llauradors i Ramaders de Palafolls, en data del 8 de febrer de 1947 i vot unànime, aprovava la compra del solar en què perviu l'edifici social construït pel desig de l'esmentada entitat i que avui compren i s'anomena El Cafè i el Teatre de Palafolls.<br /> Concebut per esdevenir un equipament polivalent per a la celebració de les Festes Majors i activitats culturals i d'oci, la seva construcció deixava palès el caràcter agrícola de la vila de Palafolls i la implicació d'aquest col·lectiu en els afers socials i cívics del poble.</p> <p>La inauguració fou el 1948. El sostre del Cafè és a dues aigües. Destaca una porta, en la façana principal, amb un fals frontó trencat (mostra de certs classicismes que té l'edifici). La façana està pintada de color blau. </p> <p>El Cafè presenta un espai ampli que té tres finestres amb arcades de mig punt. Manté aspectes de decoració de principis del segle XX. L'espai es caracteritza per una gran lluminositat. Pot recordar els ateneus de principis del segle XX.</p> | 08155-66 | C. Francesc Macià, 1 | 41.6681674,2.7487707 | 479086 | 4612965 | 1948 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93243-el-cafe-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93243-el-cafe.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93383 | Can Jordà, Mas Ramis o Can Jordi Casanova. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorda-mas-ramis-o-can-jordi-casanova | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Can Jordà és una masia de 353 m2. </p> <p>La casa ha estat molt transformada. Pel testimoni dels seus propietaris era una casa senzilla sense cap element destacable. Havia format part del mas Berga.</p> | 08155-67 | Camí de Can Jordà | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa són de 1583, quan Magdalena era hereva universal del seu marit Miquel Tomàs, propietari útil del mas. Magdalena Tomàs filla i hereva de Magdalena i Miquel Tomàs, es va casar amb Joan Jordà.</p> <p>El 1624 hi havia un masover, Joan Mas, casat amb Bertomeua, que tenen una filla que va casar amb Joan Mabali Sagós de Sant Antoni de Freixenet.</p> <p>El 1666 Bernat Jordà era el propietari del mas i pagès de Vilanova, segons el testament de la seva mare Magdalena fet el 22-7-1619.</p> <p>El 1788 era propietari Francesc Freixa Jordà.</p> <p>Perdem la pista de la finca fins als primers padrons, el 1861 era propietari Joan Mateu, el 1866 i 1880 la casa estava deshabitada, i no va ser fins al 1911 quan hi trobem Francisco Terrades Iglesies, de cinquanta-vuit anys i de Gualba, i Joan Burgada Terrades de trenta-un anys i de Pineda.</p> <p>El 1924 vivien a la casa Francesc Roig Torrent i Maria Rocosa Castella, amb diversos fills.</p> <p>El 1931 van comprar la finca Antoni Guix Serrallonga, d'Osor i la seva muller Caterina Bayer Artigues, de Sant Martí Sapresa, però no van venir a viure a la casa fins el 1933.</p> | 41.6635496,2.7169653 | 476437 | 4612460 | 1583 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93383-can-jorda-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93383-can-jorda-de-sant-genis-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93384 | Can Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-daniel | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Daniel era una masia o mas. El seu aspecte exterior té l'aparença d'una casa de principis del segle XX. Ha sofert moltes transformacions. </p> <p>La casa ha tingut diverses reformes per donar una aparença senyorial. S'ha afegit una porxada. Tant finestres com portes són de nova construcció. </p> <p>Té el sostre a dues aigües i està pintada d'un color terrós.</p> | 08155-68 | Camí de can Grinyola | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas Figueres, desconeixem si existia la casa ja, són del 28-4-1618, quan Antoni Cellent, propietari útil del mas Cellent, va fer sessió de la peça al beneficiat Salvador Clapers, aquest va heretar la seva cosina Maria Forest, segons testament el 20-6-1646, i ella va heretar el seu fill Rafel Forest, i el fill d'aquest, Jaume Forest, pagès de la Vilanova, va vendre el 1682 la peça de vint-i-cinc jornals, al masover del mas Xuclar, Jaume Brunet, per 175 lliures.</p> <p>El 1746 el propietari de la finca era Daniel Brunet, fill de Jaume Brunet. </p> <p>Les primeres notícies de la finca amb una casa són de 1818, quan Francesc Brunet, àlies Daniel, era propietari de la casa i de 2,5 'fanegas' de terra i 1 de bosc.</p> <p>El 1856 el cap de la casa era Pau Torrent Estiu, àlies Moles, que s'havia casat amb la pubilla de la casa. Els Torrent i els seus descendents van continuar vivint a la casa, el 1921 el propietari era Josep Torrent Salichs.</p> | 41.6665470,2.7230870 | 476948 | 4612792 | 1818 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93384-can-daniel-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93385 | Mas Xuclà o Xuclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xucla-o-xuclar | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX (finals) | Gran part de la masia està derruïda, destruïda i abandonada. | <p>El Mas Xuclar és una masia abandonada amb teulada a dues aigües. Presenta un mal estat general, abandonament, ha patit ocupacions, destrucció, etc. Presenta parets amb graffitis. </p> <p>Una part de la masia té pedra vista. El sostre és a dues aigües. </p> <p>Es poden distingir dos habitatges, el més antic, a la part de ponent està mig enrunat, i el de la part est està totalment abandonat conservant només parets i sostres. Aquest segon habitatge, més modern, té aspecte de ser construït a la segona meitat del segle XX, quan a la finca hi havia un vedat privat de caça i on s'hi criaven porcs senglars.</p> | 08155-69 | Veïnat de Sant Genís. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1386, quan Bernat Jutglar va donar a la seva germana Sansa un dot de 30 lliures, que ella va oferir com a dot a Pere Tomàs Rourell. El 1393 Joana, filla de Pere Jutglar, tenia la borda dita Jutglar on l'Abat de Breda té homes i dones, declarava que ella no pagava els censos, i l'abat va reduir a 5 sous de cens a canvi de mantenir en bon estat la casa i pagar els censos i tasques, i li atorgava una redempció d'11 sous.</p> <p>El 1531 era propietari útil del mas el Pere Jutglar, la seva filla Sebastiana i el seu net Miquel van vendre el mas a la família Bres.</p> <p>Al segle XVII la propietat era de la família Pruna. Pere Pruna l'havia comprat a Bertomeu Rossich el 29-5-1612 i havia fet testament anomenant la seva filla Magdalena hereva, segons el testament fet el 13-5-1619.</p> <p>El propietari útil del mas era Joan Domènech Pruna, pagès de Vilanova, fill de Magdalena Pruna i hereu segons el seu testament fet l'1-3-1664, que el 1680 capbrevava el mas de dotze jornals.</p> <p>Els Domènech vivien a la Vilanova de Palafolls i en el mas hi tenien masovers, el 1752 el masover era el Josep Alsina, germà de l'hereu del mas Alsina de la Casanova, i era casat segons els capítols matrimonials de 1727 amb Teresa Maymó. Susanna Alsina, germana de Josep, farà capítols matrimonials amb l'hereu del mas, Jaume Domènech Falcó.</p> <p>Susanna, com a usufructuària del mas el 1792, capbrevava el mas.</p> <p>El 1818, la propietat era de Joan Torró Domènech, al llibre d''Apeo' té al terme de Palafolls 66 'fanegas' de terra, 12 de bosc, 45 d'erm i 9 de secà.</p> <p>El 1853 el mas estava valorat en 10.500 pessetes i tenia 179 quarteres, entre vinyes, bosc i camp, afrontava llavors a orient amb Josep Martorell, Narcís Roig, Josep Estiu i Narcís Carreres, a migdia amb Narcís Estiu, terres del mas Ramis, amb l'Alsina i amb Rafael Molas, a ponent amb Josep Calvell o mas Rocacreus, i al nord amb Joan Alsina, Joaquim Thos, Josep Bigas i amb la riera de Vallplana.</p> <p>Als padrons de 1866 i 1880 hi tenim de masovers la família Privat, el 1911 i el 1924 els Simon. Al registre d'habitatges de 1921 el propietari és el Pasqual Bou, casat amb Teresa Torró.</p> | 41.6721267,2.7163240 | 476386 | 4613413 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xucla.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xuclar-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xuclar-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 230,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/