Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
93960 La Raureta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-raureta XIX El març del 2023, s'han inaugurat les reformes pels nous usos assignats a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). <p>Palauet neoclàssic ubicat a la part septentrional del municipi d'Arenys de Mar. De planta quadrangular, amb façanes als quatre vents i composta per cossos de diverses alçades. El cos principal té la coberta a quatre vessants, però amb una entrada de llums sobreaixecada i el carener perpendicular a la façana principal. A les quatre cantonades té torres o miradors amb un pis més d'alçada i coberta pròpia: als quatre vessants les torres NE i SO, de terrat pla a la torre NO i de cúpula en el mirador del SE.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, a excepció de les torres abans referides que augmenten en un els pisos aixecats. Destaca l'entrada, amb una escalinata doble que dona accés al nivell d'ús de la planta baixa. El desnivell del terreny fa que per la façana posterior sigui a peu pla. També destaca el porxo de la façana principal, la coberta del qual actua de terrassa de la primera planta, amb balustrada. A l'accés de la part posterior trobem un altre porxo de les mateixes característiques però sostingut amb columnes helicoïdals.</p> <p>La façana, pel que fa a la composició, s'organitza simètricament a partir de set eixos de verticalitat, definits per les obertures. L'eix central correspon a la porta d'entrada i la terrassa de la primera planta. Dos eixos més a cada costat corresponen a les finestres de la planta baixa i primer pis. I els eixos dels extrems corresponen als cossos de les torres. Les obertures de la planta baixa són de llinda recta, mentre que les del primer pis són d'arc escarser, totes tenen trencaaigües. Les finestres situades a les torres tenen una balconera en planta baixa, amb barana de balustrada. Totes les persianes són de llibret.</p> <p>Destaca la torre del mirador, situada a la cantonada SE, on a la segona planta s'obren dos balcons amb balustrades i un petit porxo de coberta d'obra triangular o de tres aigües. La coberta d'aquest mirador és de rajols, però es troba protegida amb una lona fins que s'acabi la restauració.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, coronat per un ràfec sostingut amb mènsules decorades amb formes zoomorfes i antropomorfes.</p> <p>A la façana posterior hi ha un plafó ceràmic dedicat a Santa Llúcia, emmarcat amb una petita capelleta amb cornisa volada i pilars laterals. Hi trobem un altre plafó ceràmic en el sostre del porxo posterior, amb elements historiats de l'edat mitja.</p> 08006-370 Carrer de la Vall de Maig, s/n <p>En els darrers anys hi vivien quatre famílies o unitats familiars de la mateixa família, però un cop es va vendre la finca, afectada per un pla especial, quedà abandonada i indefensa davant d'accions que l'anaven malmetent. Amb l'adquisició de la finca per part de l'Ajuntament i l'acord amb la Generalitat per ubicar-hi un centre dedicat a la protecció de la infància i adolescència de la Generalitat, impulsà les reformes que avui dia no només han permès salvaguardar un element patrimonial important, sinó donar-hi un importantíssim ús social.</p> 41.5842609,2.5407869 461723 4603721 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-01p1580147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-02p1580148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-03p1580155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-04p1580163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-05p1580160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93960-06p1580153.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'interior també ha estat reformat i estructurat a partir dels nous usos de l'edifici però s'ha conservat la fusteria, baranes, el sostre, que sembla de fusta però que és de guix i alguns paviments originals. L'accés als miradors, des de la primera planta, han estat tancats per motius de seguretat. Però l'espai de la lluerna funciona com a distribuïdor i permet una molt bona entrada de llum que es reparteix equitativament a la resta d'espais. 99|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
93961 Can Pica https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pica XVII Tot i que el portal original es troba tapiat. <p>Can Pica és una masia de la qual existeix documentació des de finals del segle XV, però amb l'aspecte constructiu del segle XVII, segons indiquen algunes dates a la façana. Està situada a la part nord del terme municipal, a tocar amb el d'Arenys de Munt, al qual pertanyia antigament. Actualment es troba a tocar d'un vial de sortida de la C32 i accés nord a la vila.</p> <p>L'estructura original era una masia de planta quadrangular de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de migdia. En el seu moment, aquesta era la façana principal; però reformes modernes hi van afegir un cos adossat a la façana de llevant i hi van fer l'accés principal. En aquell moment es deuria tapar el portal de migdia, amagant les dovelles, si és que en tenia.</p> <p>De la construcció del segle XVII es conserven dues finestres de la planta pis. Es caracteritzen per tenir la llinda recta de pedra treballada, amb motllura (granit); així com els ampits i els brancals. Damunt de cada llinda hi ha la inscripció de 1679 en una i 1682 en l'altra.</p> <p>Un cos, de planta rectangular i construcció moderna, s'adossa a la façana de llevant. També és de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant. En aquest cos, s'hi ha obert l'accés actual a la casa.</p> 08006-371 Rial de Cortsaví, núm. 18 <p>A l'arxiu parroquial d'Arenys de Munt existeix documentació de l'any 1492 que cita can Pica. Des de llavors, com a mínim, ha estat propietat de la mateixa branca familiar. S'havia conservat molta documentació però es va cremar en un infortunat incident.</p> 41.5894628,2.5413072 461769 4604298 08006 Arenys de Mar Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-01p1580168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-02p1580172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-03p1580170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-04p1580169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93961-05p1580185.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la part posterior hi trobem la bassa antiga de la finca, de planta quadrangular. Davant la façana n'hi ha una altra de planta circular molt més moderna.També conserva una construcció destinada en origen a la cort de porcs. 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
93962 Barraca de Can Xacó https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-xaco XIX-XX S'hi ha afegit un cos adosat a la façana SE. <p>Barraca de vinya del tipus de tartana, per la característica coberta en forma de vela de tartana, feta de maó pla. És de planta rectangular i servia per guardar-hi les eines de treball de la vinya, com aixopluc pels pagesos i sovint, tenien un dipòsit de recollida de l'aigua pluvial per fer-hi la barreja o 'brou bordelès' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.</p> 08006-372 Rial de Valldegata, s/n 41.5812334,2.5374810 461445 4603386 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93962-02dsc0801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93962-03dsc0803.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
93971 Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-darenys <p>L'Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar es troba en procés re organització. Manté els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits) des del segle XVI, ja que durant la Guerra civil espanyola foren custodiats per la municipalitat. L'Arxiu Diocesà disposa de còpies.També preserva altres llibres de confraries, comptes / claveria.</p> <p>Part dels documents, sobretot els relacionats mb la comunitat de preveres, es conserven a l'Arxiu històric Fidel Fita, gràcies a una intervenció de salvament del senyor Pons i Guri.</p> 08006-377 <p>Santa Maria d'Arenys de Mar és una parròquia segregada l'any 1555 d’Arenys de Munt, si bé tingué la condició de sufragània d’aquesta fins al 1779. Temple bastit de 1575 a 1628 i allargat per la banda de la façana principal el 1755. Té un important retaule major barroc, obrat per Pau Costa el 1706. Durant els anys 1958-1977 va pertànyer al bisbat de Barcelona.</p> 41.5805793,2.5493672 462436 4603308 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93971-01.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els arxius parroquials de més de 100 anys es conserven en l’Arxiu diocesà. Les disposicions diocesanes del Bisbat de Girona, des de fa anys, han previst la conservació de la documentació dels arxius parroquials en l’Arxiu diocesà, seguint les orientacions de la Santa Seu i de la Conferència episcopal espanyola. Així el Decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’Arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.De la documentació dels arxius parroquials, els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI, i també els llibres de testaments, tenen un gran interès per a les recerques genealògiques. Per això fa anys foren fotografiats i actualment es poden consultar a través del web de l’Arxiu diocesà. Aquesta consulta es fa sempre a partir de les dades de més de 100 anys per assegurar-ne la seva privacitat d’acord amb les lleis vigents.També molts dels arxius parroquials dipositats a l’Arxiu diocesà contenen documentació d’altres activitats o realitats de la parròquia. Aquesta documentació ha estat inventariada i es troba a disposició de la consulta dels investigadors que volen estudiar alguna parròquia. 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
93973 Fons referent a la figura de salvador Espriu del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-figura-de-salvador-espriu-del-centre-de-documentacio-i-estudi-salvador XX <p><span><span><span>Tal com s’expressa en l’estatut de constitució de l’Organisme Autònom Local Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu (d’ara endavant, OAL Centre Espriu), l’objectiu és el de confegir un fons documental el més exhaustiu possible entorn de l’obra i de la personalitat de Salvador Espriu. La intenció és, doncs, esdevenir el principal punt de referència per a tots aquells que estiguin interessats en aquest escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un centre especialitzat en la figura i l’obra de Salvador Espriu i, com a tal, té un tractament diferenciat del que pugui tenir una biblioteca generalista. Pràcticament, tot el que s’hi troba dipositat hi és perquè té alguna connexió amb l’escriptor, la seva obra, el seu entorn, el moment històric, les relacions personals, els nexes amb altres disciplines artístiques i els seus creadors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És important, i necessari, assenyalar diversos aspectes en relació a la creació i construcció de les diverses seccions que integren els fons del Centre Espriu, ja que aquest organisme neix sense cap aportació de fons significatius, llevat del que hi diposita el Sr. Josep M. Ainaud de Lasarte, uns quants llibres de Salvador Espriu (alguns primeres edicions) i dues carpetes, una amb retalls de premsa i l’altra amb impresos diversos com díptics, programes de mà, o invitacions d’activitats relacionades amb l’escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pràcticament la totalitat del fons que acull el Centre Espriu s’ha anat confegint de diverses maneres al llarg de tots aquests anys que han passat d’ençà de la seva creació. Gran part de les col<span>·</span>leccions han estat adquirides pel Centre Espriu. També s’han rebut i admès diverses donacions, entre les quals destaca la procedent de la pròpia família de Salvador Espriu. </span></span></span></p> <p>El fons principal és el bibliogràfic i e<span><span><span>stà constituït per llibres de diversa tipologia, encapçalats per les obres de Salvador Espriu en les seves diverses edicions i tipus d’edicions, antologies i reculls, com també traduccions a moltes altres llengües. </span></span></span>La resta del fons està format per antologies, estudis i crítica literària, obres biogràfiques, llibres d’entrevistes, epistolaris i memòries, actes de congressos, col·loquis o simposis, reculls d’homenatge, llibres d’artistes, d’arts escèniques, música i cançó, ensenyament, obres generals de llengua i literatura catalanes, diccionaris, etc. En total, estaríem parlant d’uns 25 o 30 metres lineals.</p> <p><span><span><span>A més del fons bibliogràfic que s’ha anat confegint, el Centre acull la biblioteca personal de la Sra. Amàlia Tineo Gil<strong>,</strong> cedida pels seus hereus amb motiu del seu traspàs. Amàlia Tineo formava part del més íntim cercle d’amics d’Espriu del temps de la universitat, juntament amb Tomeu Rosselló-Pòrcel, Mercè Muntañola i Lola Solà. Aquesta és una biblioteca de tota una vida, un conjunt de llibres important –més de 80 metres lineals— on destaquen temàtiques com la filosofia, l’ètica, la sociologia, la literatura i la història, l’art. La raó per la qual es troba al Centre Espriu és perquè inclou llibres que pertanyien a Salvador Espriu, és a dir, que formarien part de la “biblioteca personal” de l’escriptor. En algun moment determinat de la seva vida, Espriu es va quedar només amb uns quants llibres de capçalera i la resta els va traspassar a alguns amics, sobretot a l’Amàlia Tineo, que els “incorporava” a la seva pròpia biblioteca. Espriu va fer el mateix amb la seva germana Maria Lluïsa, molt conscient que ella també els conservaria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, hi ha una part d'hemeroteca. Molt important, també, perquè al llarg de la seva vida, sobretot a partir de final de la dècada dels 50 del segle passat, Espriu tenia una presència molt notòria en la premsa, a les publicacions periòdiques i altres publicacions d’àmbit privat. També hi ha publicacions estrangeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Trobem una secció d'impresos molt diversificada que inclou tot allò que no són llibres, ni publicacions periòdiques o catàlegs, per exemple. Ens referim a cartells (de diverses mides i formats), o programes de mà (fullets, díptics, desplegables, invitacions, recordatoris, publicitat).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi trobem una secció epistolar i de manuscrits, </span></span></span><span><span><span>cartes escrites per Espriu, algunes originals, altres en còpia, que han aportat els receptors de les cartes. Cal dir que Espriu no va conservar la correspondència que rebia, per tant és molt difícil poder confegir una “relació epistolar” completa amb gairebé cap dels seus corresponsals. </span></span></span><span><span><span>Pel que fa a manuscrits de les obres, Espriu tampoc els va conservar. Es disposa només d’algunes pàgines d’un quadern i poca cosa més, excepte un fitxer de lectura que es pot visionar complet al Corpus Literari Català, de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Caldria distingir una sèrie de fotografies de la part específicament relacionada amb la persona de Salvador Espriu, la seva família, la casa familiars, de la resta de fotografies que apleguem i que es corresponen a altres àmbits com la vila d’Arenys de Mar i els seus entorns, el cementiri. I, també, relacionades amb activitats que s’han fet i s’han documentat. Així com enregistraments sonors i videogràfics. </span></span></span><span><span><span>Programes televisats, alguna representació teatral, música (sobretot), La pel<span>·</span>lícula <em>Laia </em>en dues versions; o les intervencions al I Simposi Internacional Salvador Espriu (2003).</span></span></span></p> <p>També s'hi poden trobar t<span><span><span>esis doctorals i de llicenciatura, treballs finals de màster, treballs de recerca, treballs escolars. </span></span></span><span><span><span>Espriu i la seva obra han estat, i són, motiu de diversos treballs d’investigació de tot tipus, des del darrer terç del segle XX. Es conserven i estan a disposició dels investigadors tots aquells que s’han dipositat al Centre. </span></span></span><span><span><span>Actualment, les tesis i treballs finals solen estar disponibles online, la qual cosa facilitat la recerca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha obra plàstica de diversos autors: g</span></span></span><span><span><span>ravats, litografies, aquarel<span>·</span>les<span>, </span>dibuixos/il<span>·l</span>ustracions originals, retrat a l’oli, petites escultures; documentació personal i alguns objectes.</span></span></span></p> 08006-379 Pavelló Sert. Can Nadal, s/n <p><span><span><span>El Centre Espriu va ser constituït per l’Ajuntament d’Arenys de Mar en sessió plenària de 25 de març de 1987, i extingit per l’acord adoptat pel Ple en data de 27 de desembre de 2007, amb efecte a data d’1 de gener de 2008. L’Ajuntament esdevé el successor universalment de l’OAL Centre Espriu en els seus béns, drets i obligacions.</span></span></span></p> 41.5833844,2.5452893 462097 4603621 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-02p1580356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-03p1580361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-04p1580357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-05p1580362.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart No es tracta d’un fons estàtic i/o tancat, sinó dinàmic i que s’enriqueix constantment, bé a través de donacions o de l’adquisició d’elements o materials no localitzats fins a la data, bé a la constant incorporació de novetats editorials o d’altres tipus de materials. Salvador Espriu és un clàssic, un escriptor cabdal de les lletres catalanes de tots els temps, que segueix interessant als lectors, que se segueix traduint i que segueix sent objectiu de recerca d’alt nivell. 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
93974 Fons referent a la parròquia de Santa Maria de l'Arxiu Diocesà de Girona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-de-santa-maria-de-larxiu-diocesa-de-girona XVI-XX <p><span><span><span><span>L’Arxiu diocesà de Girona, preserva més de dos-cents documents relacionats amb les dispenses matrimonials, processos de la Cúria, beneficis, expedients matrimonials, des del 1500. També custodia aquella documentació procedent de l’església de Santa Maria d’Arenys amb més de cent anys d’antiguitat, com són, els Llibres de baptisme, de matrimoni, d'òbits i els registres d’albats des de la segona meitat del 1500. Una part d’aquesta documentació està digitalitzada i es pot consultar via on-line a la pàgina web de l’Arxiu diocesà de Girona. La resta està inventariada amb un petit regest que permet sol·licitar-la en cas de treball d’investigació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3625</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Agustí Clausell i Puig i Ignàsia Rossell i Puig, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1790)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3655</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguinitat entre Benet Gotall i Colombí de Tossa i Caterina Fàbregues i Vila, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3658a</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus d'afinitat entre Jaume Catà i Riera i Maria Teresa Gualba i Dorca, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3658b</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart i cinquè graus d'afinitat entre Antic Catà i Nonó i Isabel Clausell i Gualba, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3686</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Pere Castelló i Serra, mestre d'aixa i Maria Ignàsia Cabrisses i Serra, solters d'Arenys de Mar (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3724</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Esteve Pasqual i Catà, jornaler i Esperança Riera i Ferran, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1794)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3742</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Nicolau Barraquer i Simon, timoner i Damiana Pruna i Torras, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1794)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3752</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per primer i segon graus de consanguinitat entre Francesc Segalà i Parelló, vidu cap de rendes i Antònia Rossich i Segalà, soltera, naturals de La Nou de Gaià (Tarragona) i veïns d'Arenys de Mar (1794 - 1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3768</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Bonaventura Barrera i Puigener, mariner i Teresa Cassola i Barrera, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3869</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per pública honestedat entre Josep Font i Vilamitjana, mestre d'aixa, natural de Vic i veí d'Arenys de Mar i Caterina Antònia Julià i Mundo, natural i veïna d'Arenys de Mar, solters (1797)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3891</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Jaume Vila i Ciutat, comerciant i Narcisa Fàbrega i Pruna, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1797 - 1798)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3899</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Pau Espriu i Llobet i Josepa Gallart i Pullés, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1797 - 1798)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3929</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Marià Casacoberta i Barrera, mestre d'aixa i Magdalena Montalt i Vila, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1798 - 1799)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4004</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Francesc Bou i Roget, pilot mariner i Anna Maria Moles i Costa, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1798 - 1800)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4057</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Miquel Torres i Ferrer, comerciant i Lucrècia Pica i Ferrer, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1801 - 1802)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4165</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Joan Roure i Casanoves, pilot mariner i Maria Compte i Baralt, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1806 - 1807)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4211</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Andreu Pere Pruna i Fontanals, pilot mariner i Maria Josepa Clairà i Roure, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1805 - 1806)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4247</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguitat entre Salvador Majó i València, bracer i Maria Francesca Coll i Mas, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1806 agost 12 - 1807 març 23)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4279</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguitat entre Salvador Barrera i Moles, mitger i Caterina Barrera i Llúria, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1810 - 1810 juliol 27)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4280</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguitat entre Joan Gelpí i Boix, pilot mariner i Josepa Fàbregues i Pruna, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1810 - 1810 maig 08)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4375</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer amb quart graus de consanguinitat entre Miquel Travessa i Casamitjana, natural i veí de Barcelona i Teresa Sagrera i Rifà, natural d'Arenys de Mar, solters (1811 - 1811 juny 19)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4416</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau d'afinitat entre Domènec Botet i Darder, cirurgià, natural i veí de Palamós i Maria Rita Forn i Fina, natural de Palamós i veïna d'Arenys de Mar (1812 - 1813 abril 23)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4450</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguitat entre Josep Puig i Auladell, sastre, natural de Sant Esteve de la Costa (fogars de Montclús) i veí d'Arenys de Mar i Josepa Vilardell i Corney, natural i veïna d'Arenys de Mar, solters (1813 - 1813 juny 25)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4465</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart i cinquè graus de consanguitat entre Nicolau Esther i Romaní, comerciant, natural d'Arenys de Mar i veí de Blanes i Anna Maria Gallart i Caselles, natural i veïns de Blanes, solters (1814 abril - 1814 maig 07)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4482</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per segon i tercer graus d'afinitat entre Antoni Roure i Bonafè, comerciant, vidu de Francesca Gualba i Borrell i Josepa Casanoves i Mates, soltera, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1814 gener - 1814 gener 26)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4577</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Jaume Pica i Preses i Ignàsia Vilar i Fita, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1815 març - 1816 gener 9)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 564</strong> Agustí Ferran i Batlle, prevere de Llavaneres contra Miquel Vila, rector de Pineda, pel Benefici de la Concepció i Sant Elm d’Arenys de Mar (1761)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 596</strong> Josep Cabirol, mercader de Barcelona i administrador de la Causa pia Fornaguera d’Arenys de Mar contra Maria Pujades i Batlle, d’Arenys, per deutes de pensió de censal (1695)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 684</strong> Francesc i Margarida Ros, germans residents a Puerto de Santa Maria, contra Marian Fontanals, d’Arenys de Mar, sobre dret a administrar la Causa pia Fornaguera (1764)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 741</strong> Isidre Pijoan, beneficiat d’Arenys de Mar, marmessor de Feliu Ros, prevere, contra Josep Forn, jornaler d’Arenys, sobre nul·litat de venda (1766)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 787</strong> El rector i la Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar contra Jaume Prat, hortolà d’aquesta vila, per deutes de pensió de censal (1760)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 980</strong> Els protectors de les fundacions d’Arenys de Mar contra Jaume i Teresa Pons Prat i Galvany, del lloc, per deutes de pensió de censal (1767)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1005</strong> Josep Coma, rector d’Arenys de Munt, contra l’ajuntament d’Arenys de Mar, per no haver ofert aquest al seu bací (1766)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1047</strong> La Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar contra Francesca i Teresa Morelló, de Barcelona, per deutes de pensió de censal (1760)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1065</strong> L’ajuntament d’Arenys de Munt contra l’ajuntament d’Arenys de Mar, sobre la necessitat de dividir les dues rectories (1779)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1084</strong> Antoni Roure i Portals, mariner d’Arenys de Mar contra els aniversaris d’aquesta parroquial, sobre deute de pensió de censal (1786)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1220</strong> Els marmessors de Pere Bonosi Coll, rector d’Arenys de Mar, contra la Comunitat de Preveres d’aquest lloc, per deutes (1818)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1320</strong> Francesc Alzina Coderch i Rifà, estudiant d’Arenys de Mar contra Gaspar Serratosa i Masvidal i Salvador Bernadet, diaca de Barcelona, pel Benefici de Sant Miquel de Tordera (1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1321</strong> Josep Antoni Miralbell, prevere tresident a Blanes, contra Josep Vieta i Burset, estudiant, pel Benefici del Roser i Sant Miquel de Blanes, unit a Carles Aigüesvives, prevere resident a Arenys de Mar contra Benet Pla, de Blanes (1733, actuari Ramon Soler) (1733 - 1803)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1343</strong> Antoni de Batlle i Cerdà, de Banyoles, contra Narcís de Balle i Milans del Bosch, clergue d’Arenys de Mar, pel Benefici de Santa Maria del claustre de la Seu (1791), unit a Narcís de Batlle i Sala i Josep Rotllant, estudiant d’Arenys de Mar, contra Antoni de Batlle i Cerdà (1786, actuari Burch Surís) (1786 - 1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1358</strong> Antoni Puig Guilló i Saris, pagès de Canapost i Pere Salelles i Barceló, estudiant de Sant Sadurní contra Floris Canyà, prevere de la Bisbal, pel Benefici de Sant Julià i Santa Basilissa de la Seu (1781), unit a Pere Canyà, estudiant de la Bisbal contra Ramon Pujol i Mir, prevere d’Arenys de Mar (1761, actuari Burch Surís); Jaume Canyà contra Jaume Vilarrúbia, prevere de Vic (1706, actuari Vilalba); Jaume Hereu i Riquer, estudiant de Vilobí i Pere Canyà, estudiant de Girona contra Ramon Pujol i Mir, prevere (1761, actuari Burch Surís) i Pau Salelles contra Floris Canyà (1706 - 1789)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1399</strong> Jaume Finet i Bataller, clergue d’Arenys de Mar contra Bonaventura Torres, estudiant de Castell d’Aro, pel Benefici de Santa Elena de la Seu (1759), unit a Joan Pons, rector de Fornells, contra Josep Guinart, clergue de Girona, (1734, actuari Ramon Soler) i a Gaspar Sala i Maig, de Lloret, contra Jaume Finet i Bataller (1758) (1734 - 1759)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1401</strong> Josep Figuerola i Torres, d’Arenys de Mar, contra Josep Guitart, prevere, pel Benefici de Sant Roc i Sant Miquel d’Arenys de Mar (1768), unit a Francesc Torres, clergue d’Arenys, contra Joan Baptista Pla (1722, actuari Francesc Lagrifa) (1722 - 1768)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1409</strong> Francesc Arnau, prevere d’Arenys de Mar, contra Josep Ortiz, estudiant, pel Benefici del Roser d’Arenys de Mar (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1421</strong> Miquel Illa, rector d’Orcau (Isona, bisbat d’Urgell), contra Antoni de Domènech, de Sant Feliu de Girona, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua, d’Arenys de Mar (1763)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1438</strong> Bonaventura Barrera i Moles, d’Arenys de Mar, contra Marian Roig i Sala, estudiant de Barcelona, pel Benefici de Sant Antoni d’Arenys de Mar (1800)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1442</strong> Teodor Jaurés, prevere d’Arenys de Mar contra Segimon Llunell, clergue de la mateixa vila. MANCA (s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1488</strong> Teodor Jaurés, beneficiat i mestre de primeres lletres d’Arenys de Mar contra Segimon Llunells, clergue de la mateixa vila, pel Benefici del Roser d’Arenys (1808)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1503</strong> L’Ajuntament d’Arenys de Mar contra Llorenç Sànies, beneficiat de la vila, sobre compliment de decret episcopal (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1552</strong> Feliu Grau i Compte, mariner d’Arenys de Mar contra diversos creditors de Fidel Grau, beneficiat de la vila, en causa de graduació (1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1703</strong> Els regidors d’Arenys de Mar i els obrers de la parròquia, contra Josep Pujades i Vilarrasa, de la mateixa vila, sobre possessió d’una casa (1745)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2139</strong> Joan Figuerola, d’Arenys de Mar contra Fidel Grau, clergue de la vila. MANCA (s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2184</strong> Bernat de Méndez i Morell, de Barcelona i Joan Baptista Morell, notari de Figueres contra Josep Cabirol, prevere de Tarragona, pel Benefici de la Mare de Déu de la Pietat d’Arenys de Mar (1759)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2228</strong> Jaume Finet, mariner d’Arenys de Mar contra Antònia Anglada, per empara de llicència matrimonial (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2257</strong> Antoni Ferrer, mariner d’Arenys de Mar, contra els administradors de la Confraria de Sant Roc i els jurats de la vila, sobre construcció de capella al temple de Santa Maria. Deposicions testificals (1618)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2293</strong> Benet Buscastell, rector de Caldes d’Estrac, bisbat de Barcelona contra Jaume Tries, d’Arenys de Mar. Deposicions testificals (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2368</strong> Josep Fontanals, prevere d’Arenys de Mar contra Margarida i Manel d’Avinyó, de Peralada, per deutes de pensió de censal (1729)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2422</strong> Execució sobre els béns de Josep Lleu, beneficiat d’Arenys de Mar (1722)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2617</strong> Caterina Victòria Marimon, de Malgrat contra Gabriel Roig, d’Arenys de Mar. </span></span><span lang='ES'><span>MANCA (s. XVII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2675</strong> Antoni Ros, clergue de Lloret, resident a Roma contra Francesc Ferrer, clergue de Mataró, pel Benefici del Roser d’Arenys de Mar (1647)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2693</strong> Joan Petxodral, prevere d’Arenys de Mar contra Antic Ferrer, rector de Pineda, sobre satisfacció de deute (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2701</strong> La universitat de la vila d’Arenys de Mar, contra Joan Pibernat i altres obrers de la parròquia, sobre dret a llogar organista (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3562</strong> Jaume Vilar, rector d’Arenys de Mar, contra els preveres de la mateixa església, sobre dret a admetre preveres a les celebracions funeràries (1630)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3655</strong> Josep Baguer, prevere de Sant Pere de Galligants contra Maria Pibernat, vídua d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1700)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3695</strong> Montserrat Lleu, clergue d’Arenys de Mar contra Miquel Ortiz, clergue de la mateixa vila, pel Benefici de Sant Roc d’Arenys (1710)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3931</strong> Andreu Mandri i Carcasés, natural de Sant Andreu de Llavaneres contra Bonaventura Vila, d’Arenys de Mar i Francesc Pagès i Simon, de Barcelona, tots clergues, pel Benefici de la Concepció i Sant Elm d’Arenys de Mar (1718)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3938</strong> Bonaventura Pararols rector de Sant Feliu de Pallerols, contra Ignasi Ballester, rector d’Arenys de Mar, sobre permuta de beneficis (1728)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3988</strong> Margarida Lladó, vídua d’Arenys de Mar, contra el rector de la parròquia, sobre restitució del dot, que inclou un censal que dota un benefici (1689)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4039</strong> L’administrador de la Causa pia de Sala contra Josep Deu, beneficiat d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1702)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4200</strong> Josep Abras, causídic de Girona contra Josep Lleu, beneficiat d’Arenys de Mar, sobre satisfacció de serveis jurídics (1716)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4420</strong> Francesca Ros i Cassà, soltera d’Arenys de Mar, contra Josep Berenguer, fuster d’aquesta vila, sobre promesa de casament (1758)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4503</strong> Francesc Fornaguera, pagès d’Arenys de Mar contra l’administrador de la Causa pia Fornaguera, sobre rendició de comptes de la mateixa Causa pia (1752)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4585</strong> L’administrador de la Causa pia de Jaume Avellà, beneficiat que fou d'Arenys de Mar contra Miquel Pujol i Auladell, també pagès d’Arenys, sobre venda a carta de gràcia (1756)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4627</strong> L’administrador de la Causa pia Avellà, d’Arenys de Mar contra Francesc Pibernat, del mateix lloc, per deutes de pensió de censal (1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4659</strong> L’administrador de la Causa pia de Jaume Avellà, d’Arenys de Mar contra Josep Oms i Sibina, pagès del mateix lloc. Deposicions testificals (1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4823</strong> Tomàs Joana i Vidal i Jaume Vidal i Rissech, naturals de Tossa, contra Jacint Vidal i Tries, estudiant d’Arenys de Mar, pels beneficis fundats a Tossa per Grau Vidal i Ferro, de la mateixa vila, com a marmessor de Tomàs Vidal i Rei (1772)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4852</strong> La Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar, contra Gerard Gelpí rector de la parròquia, sobre participació en distribucions (1785)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4854</strong> Marc Milans i altres beneficiats d’Arenys de Mar contra Francesc Serra, organista de la mateixa església, per difamació (1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4883</strong> Francesca Vila, d’Arenys de Mar contra Josep Planes, jornaler del mateix lloc. MANCA (Finals s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 5132</strong> Pere Màrtir Font, clergue de Mataró, contra Pere Joan Teixidor, clergue d’Arenys de Mar, pel Benefici del Roser d’Arenys (1639)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6096</strong> L’administrador de la Causa pia de Miquel Adroher contra Josep Pla, negociant d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1723)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6218</strong> Francesc Boy, teixidor d’Arenys de Mar contra Maria Blasi, donzella de la mateixa vila. MANCA (s. XVII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6371</strong> Josep Llens, prevere de Sant Celoni contra Josep Ramis i de Milans, de la mateixa vila, sobre dret de presentació del Benefici de Sant Antoni, d’Arenys de Mar (1746)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6508</strong> Josep Coma, rector d’Arenys de Mar, com a marmessor de Tomàs Corriol, prevere, contra Baltasar Mir, rector d’Hostalric. </span></span><span lang='EN-US'><span>Deposicions testificals (1773)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6588</strong> Cristòfol Arqués i Ruyra, Ciutadà Honrat de Barcelona i altres obrers d’Arenys de Mar, contra l’ajuntament d’aquesta vila, sobre drets dels obrers de la parròquia (1781)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6746</strong> L’ajuntament d’Arenys de Mar contra el rector, síndic i diaconil de Santa Maria d’Arenys, sobre obligacions i dret de presentació del diaconil (1777)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6762</strong> Joan Baptista Clavell, d’Arenys de Mar contra Maria Puig, del lloc, sobre empara de llicència matrimonial (1751)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6799</strong> Magdalena Guilló, vídua de Bellcaire contra Joan Cruanyes, ferrer d’Arenys de Mar, sobre empara de llicència matrimonial (1786)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7006</strong> Josep Clavell, prevere de Barcelona, contra Tomàs Montferrer, estudiant de Barcelona, pel Benefici de Santa Caterina d’Arenys de Mar (1754)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7109</strong> Josep Llorens, rector d’Arenys de Munt contra Marc, Casalins, Joan Guilla, Jaume Lladó, Maties Torres i Josep Salis, preveres i Agustí Alegre, Josep Gualba, Ignasi Cabirol i Josep Lleu, clergues, tots beneficiats d’Arenys de Mar, sobre el dret d'aquests a actuar com a Comunitat de Preveres (1699)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7322</strong> Joan Massip, rector de Canet de Mar, contra Isidre Caminal, d’Arenys de Mar, en causa incidental de contumàcia (1686)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7361</strong> Joan Guilla, beneficiat d’Arenys de Mar contra Antoni Serra, rector de la parròquia, per impedir-li la residència (1688)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7404</strong> Martí Rich, rector d’Arenys de Mar, contra Francesc Torra, prevere d’aquesta vila, sobre el servei de la sagristia (1670)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7474</strong> Jaume Arquer, notari d’Arenys de Mar, contra Miquel Riera, marmessor de Segimon Valls, pagès, administrador de la Causa pia de la Cera del Viàtic d’Hostalric, sobre satisfacció de serveis notarials (1701)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7497</strong> Enquesta del fiscal contra Jacint Medina, prevere d’Arenys de Mar, sobre rebre confessions a casa seva (1679)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7685</strong> Joan Socarrats, prevere resident a Girona i antic rector de Llambilles contra Caterina Navarro, vídua de Pere Bonafe, que fou metge d'Arenys de Mar, el seu fill, Joan Carles Bonafe i Navarro, notari i Salvador Forn i Teresa Balis del mateix lloc, per deutes de pensió de censal (1738)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7692</strong> Joan Baptista Pastor i de Sentís, Ciutadà Honrat de Barcelona d’Arenys de Mar contra els obrers d’Arenys i Feliu Xapús, obtentor del Benefici de Santa Caterina, sobre dret a banc a l’església (1724)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7924</strong> Francesc Mont i Casalins, clergue de Calella contra Joan Carles Bonafè, escrivent d’Arenys de Mar, per deute de blat (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8254</strong> El fiscal contra Miquel Lligada, clergue d’Arenys de Mar, per mort de Pere Galceran, adroguer de la vila (1677)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8443</strong> Pere Grau, fiscal contra Andreu Basies, prevere francès, servidor de l'església d'Arenys de Mar, per tractes deshonestos amb Paula Misser (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8481</strong> Procés contra Montserrat Creixell, beneficiat d'Arenys de Mar, per escàndols (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8719</strong> Conra Pau Lladó, prevere d'Arenys de Mar, per desacreditar la justícia eclesiàstica (1678)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8797</strong> Procés contra els preveres d'Arenys de Mar, per actuar com a pretesa Comunitat de preveres (1699)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9003</strong> Expedient a instància de l'Ajuntament, els obrers i Tomàs Simon, sagristà, tots d'Arenys de Mar, sobre la casa de l'escolà (1832)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9028</strong> Salvi Carbó, rector d'Arenys de Mar contra Miquel Joher, rector d'Arenys de Munt, sobre delmes anomenats d'alous (1835)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9068</strong> Procés contra Joan Baptista Pruna, caputxí exclaustrat, sobre excessos verbals en un sermó predicat a Arenys de Mar (1846)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9140</strong> Joan Arimon, veí del Masnou, contra Francesc Torrent, beneficiat d'Arenys de Mar, sobre cobrament d'un pagaré (1868)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9308</strong> Josep i Maria Capdevila i Arabia, esposos, negociants d'Arenys de Mar, contra Francesc Bonafè, beneficiat de la mateixa vila, sobre devolució de diners (1804)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9313</strong> Salvador Teixonera del Bosch, contra Vicenç Passart, clergue d'Arenys de Mar, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua del lloc (1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9362</strong> La Congregació dels Dolors d'Arenys de Mar contra Martí Vinyals i Colomer, prevere corrector, per no acceptar una elecció de junta (1909)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9519</strong> Informació sobre admissió del patrimoni de Bernat Surís, clergue d'Arenys de Mar (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9683</strong> Procés de col·lació del Benefici del Roser d'Arenys de Mar a favor de Miquel Petxodral, clergue de Barcelona (1645)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9931</strong> Procés informatiu sobre escarnis d'actes religiosos fets a Arenys de Mar durant el Carnestoltes (1831)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9990</strong> Procés d'execució de dispensa de residència a favor de Joan Guilla, beneficiat d'Arenys de Mar (1717)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10039</strong> Informació sobre la malaltia d'Agustina Forns, d'Arenys de Mar, a fi d'excloure'n la possessió diabòlica (1846)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10159</strong> Josep Buscastell, canonge de Vilabertran contra Baltasar Riera, d'Arenys de Mar, sobre deute de pensió de censal (1691)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10199</strong> Els jurats i obrers de Llagostera, contra en Roqueta, clergue d'Arenys de Mar, per no complir les càrregues del benefici dels Sant Abdó i Sant Senèn de Llagostera que obté (1681)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10316</strong> Procés informatiu sobre la coadjutoria de la canongia de la Seu que posseeix Jaume Nicolau, a instància de Josep Nicolau, clergue d'Arenys de Mar (1739)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10338</strong> Procés informatiu sobre la coadjutoria de la canongia de Vilabertran que posseeix Pere Rabassa, a instància de Francesc Borrell, clergue d'Arenys de Mar (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10460</strong> Salvador Teixonera del Bosc, com a pare i administrador del doctor Josep Teixonera i Saurí, contra Vicenç Passant, clergue d'Arenys de Mar, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua d'Arenys de Munt (1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10461</strong> Segimon Llunell, clergue resident a Tarragona, contra Pere Bonosi i Coll, rector d'Arenys de Mar, en pretensió d'obtenir el càrrec de sagristà (1806)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10594</strong> Ramon Llirós, metge d'Arenys de Mar, contra Josep Frigola, rector de Canet de Verges i marmessor de Francesc Frigola i Verdaguer, domer que fou de Torroella de Montgrí, per deute de serveis mèdics (1816)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10634</strong> Josep Roget, d'Arenys de Mar, contra Clara, muller seva, sobre deure de cohabitar (1822)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10651</strong> Vicenç Pujol, d'Arenys de Mar, contra Francesc Bonafè, beneficiat de la parròquia, sobre continuació de causa (1816)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10851</strong> Els protectors dels aniversaris de la parroquial d'Arenys de Mar, contra el rector, sobre participació d'aquest al rosari mensual cantat que hi ha fundat (1808)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11129</strong> Expedient sobre validesa del matrimoni contret entre Mateu Rius, de Palafrugell i Anna Bohera, d'Arenys de Mar (1870)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11334</strong> Pau Garriga i Rossell, d'Arenys de Mar contra Dolors Bas, de Tossa, sobre promesa de matrimoni (1864)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11427</strong> Expedient de solteria de Benet Comes i Mundet, taper de Sant Feliu de Guíxols, pel temps que visqué a França, en vista al matrimoni que té projectat amb Josepa Xena i Romaguera, natural d'Arenys de Mar i veïna de Blanes (1865)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11586</strong> Francesc Escarraguell, confiter d'Arenys de Mar contra la seva muller Maria Roure, en causa de separació per abandonament del domicili conjugal (1857)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11604</strong> Maria Concepció Guix, de Barcelona contra el seu marit, Ramon Teixidor i de Pol, advocat, veí d'Arenys de Mar, en causa de separació per sevícia (1871)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11833</strong> Procés d'execució contra Pere Sauleda, de Sant Pol, a instància de Josep Sala, clergue d'Arenys de Mar (1665)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11897</strong> Informació sobre el valor del benefici del Roser d'Arenys de Mar, a instància d'Isidre Fontanals (1692)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12141</strong> Angela Cortina i Auguet, d'Arenys de Mar contra el seu marit Jaume Vallvé i Martí, natural de Valls, en causa de separació (1911)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12229</strong> Rosa Julià i Prat, d'Arenys de Mar contra el seu marit Antoni Tosquella i Vidal, en causa de separació (1924)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12249</strong> Manuel Ferrer i Vergés contra la seva muller Concepció Rossell i Graupera, d'Arenys de Mar, en causa de separació (1928)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12266</strong> Maria Colomer i Valls, d'Arenys de Munt, contra el seu marit, Benet Fors i Roca, d'Arenys de Mar (1930)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3030-2</strong> Absolució de jurament a favor d'Elisabet, vídua d'Esteve Ferrer, pel debitori a Gabriel Lleu, mariners d'Arenys de Mar (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7524-40</strong> Isidre Coromina, d'Arenys de Munt, contra el doctor Joan Massip, rector de Canet de Mar i marmessor de Martí Rich, rector que fou d'Arenys de Mar, per contumàcia (1686)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B1-2</strong> Llibre de Baptismes I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1576 - 1643)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B3</strong> Llibre de Baptismes III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1644 - 1682)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B4-5</strong> Llibre de Baptismes IV-V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1682 - 1737)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B6</strong> Llibre de Baptismes VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1738 - 1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B7</strong> Llibre de Baptismes VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1762 - 1780)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B8-9</strong> Llibre de Baptismes VIII-IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1781 - 1797)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B10</strong> Llibre de Baptismes X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1798 - 1814)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B11</strong> Llibre de Baptismes XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1815 - 1832)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B12</strong> Llibre de Baptismes XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1832 - 1843)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B13</strong> Llibre de Baptismes XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1844 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B14</strong> Llibre de Baptismes XIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1859)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B15</strong> Llibre de Baptismes XV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de M</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B16</strong> Llibre de Baptismes XVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1869 - 1877)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B17</strong> Llibre de Baptismes XVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1877 - 1890)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B18</strong> Llibre de Baptismes XVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1890 - 1907)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C1</strong> Llibre de Confirmacions I de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1647 - 1829)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C2</strong> Llibre de Confirmacions II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1848)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C3</strong> Llibre de Confirmacions III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1857 - 1960)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M1-2</strong> Llibre de Matrimonis I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1585 - 1709)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M3-5</strong> Llibre de Matrimonis III-V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1709 - 1782)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M6</strong> Llibre de Matrimonis VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1783 - 1813)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M7-8</strong> Llibre de Matrimonis VII-VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1814 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M9</strong> Llibre de Matrimonis IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1867)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M10-11</strong> Llibre de Matrimonis X-XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1867 - 1901)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 1</strong> Expedients Matrimonials I de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1940 - 1942)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 2</strong> Expedients Matrimonials II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1943 - 1944)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 3</strong> Expedients Matrimonials III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1945)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 4</strong> Expedients Matrimonials IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1946)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 5</strong> Expedients Matrimonials V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1947)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 6</strong> Expedients Matrimonials VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1948)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 7</strong> Expedients Matrimonials VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1949 - 1950)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 8</strong> Expedients Matrimonials VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1951)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 9</strong> Expedients Matrimonials IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1952 - 1953)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 10</strong> Expedients Matrimonials X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1954 - 1955)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 11</strong> Expedients Matrimonials XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1956)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 12</strong> Expedients Matrimonials XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1957)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 13</strong> Expedients Matrimonials XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1958)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 14</strong> Expedients Matrimonials XIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1959 - 1960)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 15</strong> Expedients Matrimonials XV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1961 - 1962)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 16</strong> Expedients Matrimonials XVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1963 - 1964)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 17</strong> Expedients Matrimonials XVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1965 - 1966)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 18</strong> Expedients Matrimonials XVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1967 - 1969)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 19</strong> Expedients Matrimonials XIX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1970 - 1971)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 20</strong> Expedients Matrimonials XX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1972)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 21</strong> Expedients Matrimonials XXI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1973)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 22</strong> Expedients Matrimonials XXII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1974)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 23</strong> Expedients Matrimonials XXIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1975 - 1976)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 24</strong> Expedients Matrimonials XXIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1977 - 1978)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 25</strong> Expedients Matrimonials XXV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1979 - 1980)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 26</strong> Expedients Matrimonials XXVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1981 - 1983)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 27</strong> Expedients Matrimonials XXVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1984 - 1986)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 28</strong> Expedients Matrimonials XXVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1987 - 1988)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 29</strong> Expedients Matrimonials XXIX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1989 - 1990)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 30</strong> Expedients Matrimonials XXX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1991 - 1992)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 31</strong> Expedients Matrimonials XXXI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1993 - 1996)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 32</strong> Expedients Matrimonials XXXII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1997 - 1999)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O1-3</strong> Llibre d'Òbits I-II-III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1576 - 1684)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O4</strong> Llibre d'Òbits IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1685 - 1718)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O5-7</strong> Llibre d'Òbits V-VI-VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1719 - 1788)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O8</strong> Llibre de d'Òbits VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1789 - 1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O9</strong> Llibre d'Òbits IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1812 - 1840)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O10</strong> Llibre d'Òbits X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (18</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O11</strong> Llibre d'Òbits XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1864)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O12</strong> Llibre d'Òbits XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1865 - 1886)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O13</strong> Llibre d'Òbits XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1887 - 1908)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP1-2</strong> Llibre d'Òbits d'Albats I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1659 - 1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP3</strong> Llibre d'Òbits d'Albats III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1784 - 1830)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP4</strong> Llibre d'Òbits d'Albats IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1830 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP5</strong> Llibre d'Òbits d'Albats V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1872)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP6</strong> Llibre d'Òbits d'Albats VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1873 - 1909)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP7</strong> Llibre d'Òbits d'Albats VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1910 - 1965)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/12 1 1 1 <strong>B6</strong> Libre de Batismes de la Iglésia Parrochial de Sant Martí de Arenys de Mar del present Bisbat de Girona, terme de Montpalau (1681 - 1698)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/12 1 4 1 <strong>O6</strong> Llibre de Òbits de la Iglésia parroquial de Sant Martí de Arenys de Mar (1786 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> 08006-380 Pujada de Sant Martí, número 15 - 17004 Girona. <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu diocesà de Girona conserva la documentació de la diòcesi de Girona des del segle IX fins als nostres dies. Inclou 1.500 metres lineals, amb més de 32.000 pergamins. Destaquen els propis del Bisbe (Mitra, visites pastorals, lletres, ordenacions), de la Cúria (notaria, beneficis, dispenses matrimonials, testaments), de la Secretaria de Cambra (correspondència, personal, immobles i institucions), els fons incorporats (Sant Feliu de Girona, altres canòniques, monestirs, comunitats de preveres, Pies almoines, Seminari, fons patrimonials o personals) i també conserva els fons dels arxius parroquials d’una antiguitat superior als cent anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, és el testimoni documental de l’administració del patrimoni i del culte de la Catedral de Girona, des del segle IX fins a l’actualitat. Inclou 400 metres lineals a més de 14.000 pergamins. Està format, a més del fons principal del Capítol, pel fons de la comunitat dels beneficiats, el de l’administració de l’església de sant Lluc, fons de confraries de la Catedral, Col·legi de dignitats, causes pies, un apart dels fons de les Pies almoines i el de la col·lectoria dels subsidis que s’havien de pagar a la Corona. També té un fons d’arxiu musical i 160 manuscrits. El seu fons bibliogràfic imprès s’ha incorporat a la Biblioteca diocesana. Des de l’any 2014 la seva gestió està unida a la de l’Arxiu diocesà i la Biblioteca diocesana en l’edifici del Seminari.</span></span></span></span></span></p> 41.5805492,2.5494323 462441 4603305 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93974-catadg1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93974-catadg3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Als primitius registres, els bisbes hi feien prendre còpia de totes les lletres oficials. Des del segle XVI s’hi troben lletres possessòries beneficials i també lletres d’erecció de confraries, permisos de sepultura als temples, concessions d’indulgència i tota mena de llicències i autoritzacions. També hi ha un seguit de protocols degut que el 1619 s’abandona la transcripció en registres en foli de les lletres. Per tant, resten els registres en mig foli vertical que es conserven des de 1586, anomenats Protocols pel seu caràcter d’eina a ús dels notaris de la cúria. Els cinc primers llibres de l’Arxiu diocesà estan buidats exhaustivament. La resta de manera selectiva, però on s’hi han localitzat alguns documents relacionats amb Arenys de Mar, com per exemple:Jubileu a Sant Esteve de Guialbes, 20 desembre 1693; semblant al Monticalvari d'Arenys, f 272. U-269 f.. 267v.Llicència a Jaume Bas, pagès, de tenir sepultura a l'església de Fenals, 15 octubre 1693; semblant a Josep Simon, mariner d'Arenys de Mar, f 260. U-269 f.. 257v.Normativa pels combregars generals on participa la confraria de Sant Elm d'Arenys de Mar, 6 novembre 1702.Altar privilegiat al dels Desemparats d'Arenys de Mar, 9 setembre 1706.Llicència a Francesc Ciutat, negociant, de tenir tomba a la parroquial d'Arenys de Mar, 21 gener 1710. 98|94 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
93992 Fons d'imatges referents a Arenys de Mar del centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-arenys-de-mar-del-centre-excursionista-de-catalunya XIX-XX <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, que fa referència al municipi d’Arenys de Mar, es compon d’un total de 99 imatges realitzades per autors diversos que s’agrupen en tres col·leccions: l’arxiu fotogràfic-estudi de la masia catalana, l’arxiu fotogràfic-col·leccions fotogràfiques i finalment, l’arxiu fotogràfic-fons personals:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BLASI i Vallespinosa, Francesc (1872-1951), amb 10 fotografies (afcecag_33172; afcecag_33193; afcecag_33409; afceccf_19507; afceccf_19657; afceccf_19734; afceccf_21072; afceccf_22097; afceccf_22120; afceccf_22156).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>IZARD Llonch, Arnau (1897-1993) amb 19 fotografies (afceccf_23088; afceccf_23122; afceccf_23260; afceccf_23283; afceccf_23312; afceccf_23485; afceccf_23488; afceccf_23581; afceccf_23636; afceccf_23653; afceccf_23755; afceccf_24910; afceccf_25132; afceccf_25258; afceccf_25317; afceccf_25360; afceccf_25365; afceccf_25457; afceccf_25519). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>FARGAS i Bonell, Carles (1883-1942) amb 12 fotografies (afcecag_48466; afcecag_48608; afcecag_48693; afcecag_48745; afcecag_48811; afcecag_48906; afcecag_49084; afcecag_49138; afcecag_49216; afcecag_49291; afcecag_49309).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>CO i de Triola, Josep Maria (1884-1965) amb 20 fotografies (afcecag_13921; afcecag_14108; afcecag_14132; afcecag_14179; afcecag_14198; afcecag_14253; afcecag_14283; afcecag_14350; afcecag_14422; afcecag_14534; afcecag_14611; afcecag_14640; afcecag_14656; afcecag_14785; afcecag_14819; afcecag_14827; afcecag_14859; afcecag_14900; afcecag_15896; afcecag_15897; afcecag_15898).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BORRÀS amb 5 fotografies (afcecag_7486; afcecag_7489; afcecag_7546; afcecag_7657; afcecag_7730; afcecag_7798). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>FLAQUER i Barrera, Rossend (1873-1947), amb 7 fotografies (afcecag_5271;</span></span></span> <span lang='ES'><span><span>afcecag_5298; afcecag_5481; afcecag_5665; afcecag_5701; afcecag_5773_platja; afcecag_5806).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>DANÉS i Torras, Josep (1891-1955), amb 11 fotografies (afcecemc_5632; afcecemc_6402; afcecemc_6530; afcecemc_6826; afcecemc_7355; afcecemc_7725; afcecemc_7790; afcecemc_7921; afcecemc_8262; afcecemc_8370; afcecemc_8447).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BONET i Garí, Lluís (1893-1993), amb 3 fotografies (afcecemc_5383; afcecemc_7947; afcecemc_8101).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>GARCIA Fernandez, Germà (1942), amb 4 fotografies (afceccf_1587; afceccf_1751; afceccf_1783; afceccf_1846).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BARTOMEUS i Casanovas, Antoni (1856-1935) amb 1 fotografia (afceccf_35818).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>ARMENGOL Bas, Josep Maria, amb 4 fotografies (afcecemc_5386; afcecemc_6590; afcecemc_7554; afcecemc_7752).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>GAUSACHS i Gausachs, Marcel·lí, amb 1 fotografia (afcecemc_5900).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Autor desconegut i segons CEC, facilitada per Arxiu Mas el 1918 (afcecemc_8415).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des del darrer quart del segle XIX fins a finals del segle XX. La temàtica és bàsicament paisatgística i d’oci (Riera d’Arenys, platges, camps de conreu); d’arquitectura religiosa (interior de l’església de Santa Maria d’Arenys, retaules); d’arquitectura relacionada amb els estudis de la Masia Catalana (Torre dels Encantats, masos amb terres de conreu); obra civil (línia ferroviària); etnografia (pagès amb barretina, pesca, escenes costumistes) i arqueologia.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-382 Carrer del Paradís, número 10 (08002 - Barcelona) <p>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923, l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</p> 41.5793875,2.5515439 462616 4603175 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93992-02afcecemc7355torre-de-guaita-rodona-del-carrer-davalldanes00-08-1929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93992-03afceccf25317platjaizard10-08-1919.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
93995 Fons Ferran de Pol https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-ferran-de-pol XX <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el Fons Ferran de Pol, important per l´estudi de la nostra cultura i molt valuós per entendre què va representar per a molts catalans, l'exili i el seu pas pels camps de concentració.</p> <p>Conté escrits originals de Ferran de Pol així com articles periodístics publicats a Mèxic (<em>El Nacional</em>) i Catalunya (Tele-Exprés, La Vanguardia, Diari de Barcelona, El Maresme, Tele-Estel,...), fotografies personals, correspondència amb alguns dels escriptors més coneguts contemporanis seus (interessant la mantinguda amb Xavier Benguerel, Salvador Espriu, Joan Oliver o Joan Triadú, entre d'altres) i també ressenyes i comentaris crítics sobre la vida i l'obra de Lluís Ferran de Pol. Forma part d'aquest fons la revista <em>Quaderns de l´exili </em>que ell va fundar juntament amb Joan Sales. Es troba en aquest fons documentació escrita de la seva esposa Esyllt T. Lawrence. Interessant la documentació de la seva col·laboració a la revista arenyenca <em>Vida Parroquial</em>, amb una secció per als infants.</p> <p>Forma part del llegat la biblioteca personal de Lluís Ferran de Pol i de la seva esposa Esyllt T. Lawrence, una biblioteca de contingut literari i polític i amb un bon nombre de llibres gal·lesos que està incorporada al fons general de la Biblioteca.</p> 08006-384 Carrer de Bonaire, núm. 2 <p>Lluís Ferran de Pol neix a Arenys de Mar el 17 de gener del 1911. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona. Escriptor autodidacte, amb l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 s'allista a l'exèrcit republicà i marxa cap el front d'Aragó. L’any 1937 el seu llibre <em>Tríptic</em> obté el premi Narcís Oller de contes, obra que resta inèdita fins a l'any 1964. La derrota republicana motiva la seva marxa. És internat durant cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià, ho explica en el llibre <em>Campo de concentración</em> (2003). Ferran de Pol embarca a Seta rumb a Veracruz. A Mèxic participa en la creació de dues revistes catalanoamericanes: <em>Full Català</em> i <em>Quaderns de l'Exil</em>. Dirigeix la secció d'art del diari <em>El Naciona</em>l i col·laborà a la <em>Revista de Filosofía y Letras </em>de la Universitat de Mèxic. L'any 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres.</p> <p>L’any 1949 torna de l'exili i compagina, a Arenys de Mar, la seva feina d’advocat amb la creació literària i les col·laboracions periodístiques. Publica: <em>Abans de l'alba</em> (1954); <em>La Ciutat i el tròpic</em> (1956), que rep el Premi Víctor Català de l’any 1955; <em>Érem quatre</em> (1960); <em>Miralls tèrbols</em> (1966); <em>De lluny i de prop</em> (1973); els contes infantils <em>Sedna</em> (1980) i <em>Entre tots ho farem tot</em> (1982). El 1987 queda finalista del Premi Sant Jordi amb la novel·la <em>Jo, ella i el càntic</em> (1987), obra inèdita. Tradueix l’obra <em>El Vell i el mar </em>de Hemingway. L’11 de novembre del 1986 rep la Creu de Sant Jordi.</p> <p>Mor a Arenys de Mar l'any 1995 a l'edat de 84 anys.</p> 41.5801329,2.5490963 462413 4603258 08006 Arenys de Mar Obert Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
93997 Fons referent a Arenys de Mar de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La cartoteca digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hostatja un fons de 222 elements relacionats amb Arenys de Mar. Destaquen els mapes topogràfics de vàries èpoques i de diferent procedència. Alguns, estan editats pel propi Institut, com per exemple, el </span></span></span></span></span>Mapa topogràfic de Catalunya editat per l’ICG a escala 1:10 000 de data de vol juny de 2009 (núm. de full 149-059. De projecció Universal Transversa Mercator (UTM), fus, 31, sobre el·lipsoide internacional i datum europeu. D’altres han passat a formar part de la cartoteca, des del servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, com per exemple, els mapes topogràfics de la Província de Barcelona, (85 x 60 cm) en paper polièster, escala 1:2.000, de diversos anys (1966, 1980 i anys 1990), fulls 394-166 i d’altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els mapes, destaquen les còpies manuscrites del Mapa planimètric i el topogràfic a escala 1:25.000 del municipi de l’any 1914, <span><span><span><span><span>corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000 (Registres, RM.118487 i RM.118488)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre mapa molt interessant és el que porta per títol, “Partit judicial d’Arenys de Mar”. La data estimada de publicació de la Geografia general és entre els anys 1908 i el 1918, registre, RL.23361_099. Pertany a la Geografia general de Catalunya, volum II, que correspon a la província de Barcelona, editat per Martín Albert, obra de Francesc Carreras i Candi. Del mateix autor, amb la referència <span><span><span><span><span>RL.23361_107: Vila d’Arenys de Mar (Barcelona).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>També es pot consultar la <em>“Guia itinerària de las montanyas de la regió del Montseny; ab totes sas derivacions, inclús las Guillerias: ó sia del Ter fins al Congost, Mogent y Tordera, dividida en 144 itineraris”</em>, d’Artur Osona, editat pel Centre Excursionista de Catalunya; Estampa de F. Altés y Alabart, l’any 1893. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Hi ha diverses imatges panoràmiques realitzada pels Serveis Aeris Comercials Espanyols (SACE), l’any 1960 i 1985, per Carlos Rodríguez Escalona (RFSACE.42) en blanc i negre i d’altres en color, realitzades pel mateix autor, el 13 de maig de 1979 i en vols posteriors. Aquestes imatges testimonien del creixement urbanístic de finals del segle XX i inicis del XXI.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons Pau Vila (1920-1970), es preserva una fotografia en carta postal titulada “Banys a la platja”, de 9 x 14cm. Està realitzada per C. Solà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons família Cuyàs (1905-1980) es conserven vàries fotografies panoràmiques amb les referències (RF.4037; RF.4045; RF.4053; RF.4038; RF.4046; RF.4054; RF.4039; RF.4048; RF.4055; RF.4056; RF.4043; RF.4044; RF.4042; RF.4047; )</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-385 Parc de Montjuïc s/n – 08038 Barcelona <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Des de la seva creació, l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La Cartoteca de Catalunya aplega documentació cartogràfica antiga i moderna de tot el món. Fou creada l’any 1985 i està integrada dins l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Posa a disposició dels investigadors mapes, llibres, fotografies i fons documentals relacionats amb el territori. Des de l’any 2007 és consultable al catàleg digital que permet la visualització en línia i la descàrrega en alta resolució de la documentació cartogràfica a mida que es va digitalitzant. La cartografia i les imatges es complementen amb col·leccions que es denominen singulars com ara la d’instruments antics relacionats amb la confecció de mapes, o un seguit de fons documentals de persones i institucions tots ells relacionats amb la cartografia, geografia o gestió del territori. Cada imatge té un camp de drets on s’especifica el seu tipus de copyright. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5795219,2.5515613 462618 4603190 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-02partit-judicial-darenys-de-mar-rm23361099icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-03la-danca-darenys-rf4046fons-familia-cuyas-1957-icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-04astilleros-gallartrfsace2119icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-05banys-a-la-platja-fons-plau-vila-csola-rf47450icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-06port-darenys-de-mar-scfdiputacio-de-barcelona-1966-full-394-205-icgc.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94044 Rajola de la mà de Guido https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajola-de-la-ma-de-guido XX <p><span><span><span>Rajola de Martí Doy al carrer de l’Església. Representa la Mà de Guido. Va ser una regla mnemotècnica usada per ajudar als cantants, inventada per Guido d’Arezzo, monjo benedictí del segle X.</span></span></span></p> 08006-386 Carrer de l'Església, núm. 7 41.5810377,2.5489884 462404 4603359 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94044-02p1580971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94044-03p1580978.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Martí Doy Guido d'Arezzo (995-1050) fou un teòric musical italià i monjo del monestir de Pomposa, prop de Ferrara. Introduí innovacions en el cant eclesiàstic que li valgueren el títol de mestre de la catedral d’Arezzo. Hom li atribueix la invenció de la pauta musical de quatre línies. Per tal de fixar i de fer retenir l’entonació dels graus de l’escala musical, emprà les primeres síl·labes de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis. És autor de diversos tractats teòrics. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94045 Plafó del carrer de les Doedes https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-carrer-de-les-doedes XX <p>Plafó ceràmic constituït de dues parts i ubicat a la façana d'un bloc de pisos situat al número 48 del carrer de les Doedes. Són quadrats i estan col·locats a banda i banda de la porteria. Formen part d'un encàrrec de la mateixa constructora, com s'explicita amb un text que es pot llegir en el mural de la dreta: 'EXCLUSIVES LAIE / DES DE 1952 AL SERVEI DE LA CONSTRUCCIÓ'. Acompanyen al text tres imatges emblemàtiques de la població: una figura de puntaire, l'església i el port. L'altra part, el mural de l’esquerra, més de l’estil de l’artista, mostra un rentamans i un bidet. Al mig, un gran cercle sembla recordar un detall d’una cuina. La resta d’elements, presentats més esquemàticament, suggereixen també l’activitat de l’empresa.</p> 08006-387 Carrer de les Doedes, núm. 48 <p>Als anys cinquanta del segle XX, a Arenys de Mar es funda l'empresa Exclusives Laie, dedicada a material de la construcció. Els anys noranta s’edificaren nous blocs a la zona i sembla que la botiga va aprofitar per a renovar-se, encarregant a Julio Bono dos grans murals exteriors. El negoci continuà creixent i l’empresa es va traslladar a un polígon industrial als afores. Però va venir aquella crisi que ningú s’esperava i el 2010 van haver de tancar portes. </p> 41.5869803,2.5436354 461962 4604021 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94045-02p1590010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94045-03p1590006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94045-04p1590008.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Julio Bono 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94046 Villa Carmen https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmen-1 XIX-XX <p>Villa Carmen és una casa als quatre vents situada al vessant esquerra de la riera d'Arenys a tocar amb el terme d'Arenys de Munt. Una tanca envolta la finca i la casa se situa a la part alta, en un terreny en clara pendent. S'aixeca, doncs, en un terraplè o basament artificial per donar-li l'estabilitat necessària. Damunt aquest podi s'alça la casa, de planta rectangular amb tres cossos. El cos central és de planta baixa i dos pisos i els cossos laterals de planta baixa i pis. La coberta del cos central és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. La coberta dels cossos laterals és a una vessant.</p> <p>Es tracta d'una composició historicista neogòtica on domina la simetria en els tres eixos de composició, un per cos. En el central hi trobem el portal d'entrada, d'arc carpanell i amb una escala que hi accedeix. Al seu damunt, un balcó amb barana trepanada i llosana sostinguda per dues mènsules. En els eixos laterals hi dominen les finestres amb arcs trilobulats i baranes trepanades. Totes les obertures tenen trencaaigües rectes, resseguint els muntants de les finestres.</p> <p>El parament és arrebossat imitant carreus amb un sòcol més gruixut i un capcer esglaonat. Destaca la torre situada en l'angle posterior esquerre o nord-est.</p> 08006-388 Riera del Pare Fita, núm. 166 <p>La construcció de la casa es deu al besavi de l'actual propietari i, per tant, durant quatre generacions s'ha mantingut a la mateixa família.</p> <p>Durant la Guerra Civil espanyola fou l'ambaixada del Brasil.</p> 41.5904882,2.5447602 462057 4604410 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-01dsc2485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-02dsc2479.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-03dsc2480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-04dsc2481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-05p1590022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-06p1590011.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Salvador Puiggròs 116|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94053 Fons gràfic referent a Arenys de Mar de la Fundació Institut Ametller d'Art Hispànic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-referent-a-arenys-de-mar-de-la-fundacio-institut-ametller-dart-hispanic XX <p><span><span><span>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva un conjunt de setanta imatges d’Arenys de Mar produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els subjectes documentats hi apareixen vistes generals de carrers, preses del taller de Can Castells, de l’església de Santa Maria i del retaule Major, de la llotja i dels pescadors, d’obres d’art pertanyents a col·leccions particulars.</span></span></span></p> 08006-389 Passeig de Gràcia, núm. 41 <p><span><span><span><span><span><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies produïdes per diferents autors al llarg del segle XX. </span></span></span></span></span></span></p> 41.5795019,2.5514540 462609 4603187 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94053-0205231015.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Autors diversos. 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94054 Aplec de la sardana https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-4 XX <p>A principis d'abril se celebra l'Aplec Sardanista d'Arenys de Mar. Fa 40 anys que es fa. Durant tot el dia es poden escoltar i ballar sardanes, actualment al parc de Lourdes. Una cobla al matí i una altra a la tarda. L'any 2023 les cobles triades foren la Jovenívola de Sabadell i la Flama de Farners. Cadascuna d'elles va interpretar nou sardanes. Sempre n'hi ha alguna que fa referència a la població. En aquest cas fou la sardana 'Arenys de Mar', obra de F. Mas Ros.</p> <p>Els organitzadors són la secció sardanista de l'Ateneu d'Arenyenc i el mateix Ajuntament.</p> 08006-390 Parc de Lurdes <p>Als anys 60 i 70 del segle passat, el 'Centro de Iniciativas y Turismo' organitzava, a l'estiu, audicions de sardanes que es ballaven inicialment al centre de la Riera i també al port. A finals dels anys 70 es refunda la colla sardanista 'Mar Blava' que participa en nombrosos aplecs i concursos. L'any 1981, el mataroní, resident a Arenys, Jordi Miquel, membre i entrenador de la colla, proposa l'organització d'un aplec. Es materialitza el 23 de maig de l'any 1982, amb un programa de matí i de tarda amb tres cobles. En aquella primera edició s'estrena la sardana 'Arenys de Mar' del compositor Francesc Mas Ros.</p> <p>La colla 'Mar Blava' organitza els aplecs fins l'any 1990. L'any següent és l'Ateneu qui se'n fa càrrec de la mà de Pere Riera i Josep Collet, creant la secció sardanista 'Blau Mar', que també s'encarrega d'organitzar audicions i cursets.</p> <p>L'any 2006 se celebrava el 25 aniversari, amb un record especial als compositors de sardanes arenyencs: el pare caputxí Manuel M. De Lipa, en Xavier Maimí; en Jaume Dulsat i en Jordi Torra; incloent en el programa les respectives composicions i editant un CD amb aquestes peces i les estrenades en els 25 anys d'aplec.</p> <p>Des de l'any 2012 es fa càrrec de la secció l'Agustí Ruzafa i en Ramon Capell. L'any 2013 se celebrava el primer aplec conjunt amb Arenys de Munt. S'ha mantingut així, a excepció dels anys de pandèmia, fins enguany que s'ha tornat al format original de celebrar l'aplec al Par de Lourdes, en solitari.</p> 41.5846902,2.5438070 461975 4603767 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94054-sardanesjpg250.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la secció sardanista de l'Ateneu organitzen ballades i cursets per aprendre a ballar o a contar i repartir les sardanes, els dissabtes des de mitjans de setembre fins a mitjans de juny, de les 18 h fins les 20 a la sala d’actes del primer pis.Organitzen les ballades de Sant Jordi, la de la vigília de l’11 de setembre, les ballades d’estiu a la placeta de l’església i també organitzen alguna sortida per anar a ballar a altres aplecs de la comarca o Catalunya. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94056 Coquetes d'Arenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/coquetes-darenys XX-XXI <p>Les anomenades coquetes d'Arenys és un dolç de pasta de full arrebossada de sucre caramel·litzat al forn, de forma ovalada o de llengüeta, molt cruixent. L'ingredient principal és la farina de blat, però també conté olis i greixos vegetals (oli de gira-sol, palma i soja), aigua, sucre, llard de porc i sal. Pot contenir fruit sec, ous i llet.</p> <p>Josep Danés és el mestre artesà que les elabora i n'és la segona generació.</p> 08006-392 Riera del Bisbe Pol, núm. 41 <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Van començar a popularitzar-se amb l’arribada del tren l'any 1857. En aquella època, les coquetes o coques d’Arenys eren força més grosses i es venien en els vagons, a l'estació i també pels carrers, igual que els diaris.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la dècada dels 50, el jove pastisser Joan Danés va heretar la recepta centenària, aleshores la va millorar i va donar a les coquetes la forma i mida que tenen avui, fent que fossin més apetitoses i fins a esdevenir una delicadesa del nostre país.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5804118,2.5501991 462505 4603289 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94056-02p1570966.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94056-03p1570967.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada accessible Productiu Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Danès Les Coquetes es poden gaudir tant a l’aperitiu, com a les postres i, sense cap dubte, en qualsevol moment del dia i en qualsevol lloc. Es recomana consumir-les acompanyant una crema catalana, confitures, mató amb mel, i si el calor es deixa sentir, amb gelat. 98 60 4.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94060 Esqueles mortuòries https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueles-mortuories XX-XXI <p>La població d'Arenys de Mar conserva un costum relacionat amb els òbits que si bé comparteix amb d'altres municipis de la comarca com Arenys de Munt, Calella, Pineda o Mataró, no és generalitzat i en els altres pobles ha desaparegut ja fa temps. Es tracta de penjar en espais públics esqueles mortuòries, notificant del decés d'algun del veïns.</p> <p>Aquest servei, actualment l'ofereix l'empresa de serveis funeraris amb un acord amb l'Ajuntament que destina unes cartelleres de la via pública per a aquest ús. A l'esquela s'hi posen les dades del difunt i dels seus familiars, el lloc i l'hora de la cerimònia i la vetlla. En aquest cas, i a diferència d'altres municipis, també s'hi pot posar, si es vol, el sobrenom del difunt. Aquell apel·latiu pel qual era popularment conegut.</p> 08006-396 Arenys de Mar 41.5770661,2.5464731 462192 4602920 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94060-02dsc0539.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 63 4.5 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94061 Festa de la Marededéu del Carme https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-marededeu-del-carme XIX-XX <p>La festa de la Mare de Déu del Carme té un significat especial als pobles amb port. A Arenys de Mar, la protectora dels mariners surt de la Casa del Mar, per a acostar-se als pescadors i a la gent del mar en general.</p> <p>La processó està organitzada per la Confraria de pescadors, el club nàutic, el Club de pesca Mar-Sport i la branca de dones Anna Saezpels, que se celebra en honor al patronatge de pescadors i mariners de la Mare de Déu del Carme, el segon dissabte de juliol,</p> <p>La processó surt del Port d'Arenys amb embarcacions de tota mena, grossos quillats, barques de pesca, barques esportives i de passeig, engalanades per a l'ocasió i fent sonar les seves botzines, acompanyen la imatge de la Mare de Déu en el seu passeig marítim. Mentre al moll i pels voltants del port la gent gaudeix de la processó marítima.</p> <p>S'acaba la festa amb una sardinada popular.</p> 08006-397 Arenys de Mar 41.5793975,2.5582856 463179 4603173 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94061-festa-del-carme-768x1024-2-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Simbòlic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En un article de redacció del vilaweb s'explica que els pescadors d'Arenys vivien la festa de la Mare de Déu del Carme com una autèntica festa major. Catalina Vilar, dona arenyenca de pescador i amb fills que han seguit els passos del pare, i diu que la festa ha evolucionat moltíssim i que malgrat que els joves encara la continuen celebrant, el cert és que abans se sentia d’una manera més intensa. Vilar recorda com la gent deixava les tasques del dia a dia per dedicar-se de ple a la festa, en la qual també es programava algun que altre ball i que servia també, al cap i a la fi, per reconèixer la dura tasca dels pescadors al llarg de l’any. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94065 Gegants i figures festives d'Arenys de mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-figures-festives-darenys-de-mar XX-XXI <p>En aquesta fitxa, agrupem el conjunt de figures festives d'Arenys de Mar: els gegants, els capgrossos i el drac Arenyot, que formen part de totes les grans festes del calendari del municipi. Hi ha quatre parelles de gegants: en Tallaferro i la Flor d'Alba; en Roc i la Maria; l'Elm i la Carmeta; la parella de gegantons d'en Xavier i la Laia Cartulinus i el gegantó Zenon.</p> <p>En Tallaferro, rep el seu nom de la figura mítica del comte Tallaferro, creat per Jacint Verdaguer a la seva obra èpica Canigó, que data de 1886. Verdaguer es va inspirar en el comandant Bernat I de Besalú, conegut també sota el nom de Bernat Tallaferro que va viure durant el segle X. Aquest sobrenom li ve per ser un governant enèrgic i un gran guerrer. És obra de Domènec Umbert que s'inspirà en l'actor Corner Wilder per modelar el rostre. Té un pes de 75 kg i una alçada de 385 cm.</p> <p>El nom de Flor d'Alba, també està inspirat en l'obra Canigó (1886) de Jacint Verdaguer. En aquest cas però, amb una modificació. En el poema original, el personatge que sedueix al comte Tallaferro és la reina de les fades, que porta per nom Flordeneu. Com que a Arenys poca neu s'hi veu, es va optar per canviar 'neu' per 'alba' i d'aquí li ve el nom a la nostra geganta. També és obra de Domènec Umbert que s'inspirà en l'actriu Joan Fontaine per modelar el rostre. Té un pes de 72 kg i una alçada de 382 cm.</p> <p>Els padrins d'en Tallaferro i na Flor d'Alba són els gegants de la família Robafaves de Mataró i els gegants del Barri dels Abells de Canet de Mar, en <em>Petrus</em> i la <em>Carlota</em>, gegants que van estar al bateig i presentació de la parella. I ells són padrins dels gegants de Vallgorguina, en <em>Bernat</em> i l'<em>Elionor</em>; dels gegants vells d'Arenys de Munt, en <em>Martí</em> i la <em>Remei</em>; dels de Canet de Mar, en <em>Guillem-Bernat de Montferrer</em> i l'<em>Agnès de l'Aubó</em> i també ho són dels gegants <em>Roc</em> i <em>Maria</em> i <em>Elm</em> i <em>Carmeta</em>.</p> <p>En Roc i la Maria són la representació de la parella de nuvis que balla la dansa d'Arenys. Aquest ball es fa a la sortida de l'ofici de Sant Roc i justament la primera aparició en públic d'en Roc i la Maria va ser per Sant Roc, el 16 d'agost, de l'any 1980. En Roc pesa 35 kg i té una alçada de 325 cm i la Maria pesa 32'5 kg i té una alçada de 324 cm.</p> <p>Es construeixen l'any 1980 per Josep Cardona, de la casa Ingenio de Barcelona. Els van finançar un grup anònim de ciutadans, que van cedir la parella a la vila d'Arenys de Mar. El seu creador no es va inspirar en ningú d'Arenys per modelar les cares dels dos gegants, malgrat comentaris que sovint ha creat la semblança, sobretot de la Maria, amb alguna dona de la vila. Van ser apadrinats per en Tallaferro i na Flor d'Alba i els noms són donats en honor a Sant Roc i en record de la titular de la parròquia del poble. També són els padrins d'Elm i Carmeta.</p> <p>L'Elm i la Carmeta arriben l'estiu de 1997, donats per l'Esplai de la Gent Gran i la Confraria de Pescadors de Sant Elm. Els va crear l'artista arenyenc Martí Doy, els va vestir el sastre Francesc Calopa. Representen un pescador i una peixatera, ofici molt arrelat a la nostra vila. L'Elm és un autèntic llop de Mar, i la veu popular li ha trobat semblances amb l'avi 'Tautau'. La Carmeta és molt estimada pels arenyencs i són molts, i de diverses generacions, els que li troben similitud amb la seva pròpia àvia. Ambdós pesen<em> </em>uns 20 Kg i mesuren uns 280 cms d'alçada.</p> <p>La creació d'una tercera parella de gegants sorgeix de l'Esplai de la Gent Gran, abanderats per l'Alfons Alcaraz. L'Ajuntament, la Confraria de pescadors i el mateix Esplai van pagar la seva construcció. La festa de presentació es va fer al port d'Arenys, el 15 d'agost de 1997. Els dos gegants van arribar en barca. Al moll els esperaven els Gegants d'Arenys i més de quatre mil persones. El bateig es va celebrar l'endemà, 16 d'agost, diada de Sant Roc, a l'església de Santa Maria, després de l'ofici. Els padrins van ser en Tallaferro i na Flor d'Alba i en Roc i la Maria. Mossèn Martí Amagat, rector d'Arenys, va oficiar la cerimònia, en llatí, fent servir una fórmula del segle XIX.</p> <p>En Xavier i la Laia Cartulinus són dos gegantons fets per en Lluís Macià i representen un hereu i una pubilla. Sorgeixen a partir de la necessitat de fer uns gegantons pels nens, ja que a la colla, molts dels fills d'aquests començaven a fer-se grans i a voler dur gegants. Estan fets de materials lleugers, perquè estan pensats, sobretot, per ser portats per infants d'entre 5 i 10 anys. </p> <p>En Zenon és un gegantó que neix l'any 2010, de les mans de la Tatiana Albert. És el cosí de la Laia i en Xavier que es va quedar amb la colla després de visitar el poble i les festes de Sant Zenon i Sant Roc. Porta el mateix nom del patró d'Arenys, però va vestit de captador dels macips. La seva presentació fou el 9 de juliol del 2010, tot i que es va estar fent des del desembre de 2009. </p> <p>Als gegants els acompanyen els capgrossos i un drac. L'any 1919, Jaume Gras Janer va donar els quatre primers capgrossos que va tenir la vila, però aquests ja no existeixen. Va ser l'any 1954 quan Joaquim Mollfulleda, donà uns capgrossos que van servir com a acompanyants als gegants d'Arenys. Posteriorment, Manuel Romans va donar una munió de capgrossos que encara es conserven. </p> <p>El Drac Arenyot va ser un regal fet per la família Regàs. El pots trobar recorrent els carrers de la vila per dies senyalats com Sant Jordi, Sant Zenon i durant la Nocturna de Sant Roc. El nom s'escollí per votació popular i conservat en una faixa que sempre du al coll simbolitzant el seu lligam amb els gegants i els geganters de la vila. Fet al Magic World d'Arenys de Munt, el drac es desplaça sobre rodes empès per una sola persona des de dins, la seva boca és mòbil.</p> 08006-401 Arenys de Mar <p>En Tallaferro i na Flor d'Alba són la representació mítica de l'antiga monarquia catalana, són el rei i la reina que acostumaven a ser els personatges centrals dels contes de principis de segle. Van ser creats l'any 1955 per Domènec Umbert. La seva primera aparició va ser per l'enramada de la plaça d'Arenys de Munt i el 8 de juliol de l'any 1955, vigília de Sant Zenon, oficialment per Sant Zenon. La parella de gegants la va costejar Josep Pons i Vila. Qui els va cedir a la vila d'Arenys de Mar.</p> <p>El primer vestuari que van portar els gegants va ser dissenyat i confeccionat per Miquel Guri. Als anys vuitanta, el sastre arenyenc Francesc Calopa, cenyint-se als models originals, va adaptar i confeccionar un nou vestuari del qual en va ser característic el vol de les faldilles. Aquest segon vestuari fou renovat, per l'actual, el Sant Zenon del 2015 amb motiu del 60è aniversari dels gegants mantenint la inspiració en el model original.</p> <p>Aquests gegants no són únics, ja que el motlle no va ser destruït, tal com s'havia pactat amb l'autor. Per això, es poden trobar gegants exactes com és el cas dels de Premià de Mar. L'únic que canvia, respecte a en Tallaferro i na Flor d'Alba és el vestuari i alguns detalls.</p> 41.5827401,2.5478625 462311 4603549 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-02image.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-031523316481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-04image.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-05image.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els gegants, capgrossos i bestiari festiu són elements vius, dinàmics i protagonistes de festes populars dels municipis catalans. No tindrien sentit o restarien fossilitzats i oblidats si no fos per tota una colla de persones i una colla de músics que els fan ballar. Gent que treballa per difondre el patrimoni cultural immaterial a través de la diversió, la festa i l'alegria. Surten en dies de festa Major i festes com la Marededéu del Carme, Sant Roc, o Sant Zenon. 98 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94069 La Renglereta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-renglereta XVIII-XXI <p>La Renglereta és el Via Crucis del Divendres Sant que es fa a Arenys de Mar. Surt de l'església de Santa Maria amb destinació final a l'església del convent dels Caputxins. Es coneix amb el nom de la Renglereta per la disposició de les dues fileres, o rengles, que forma la gent a banda i banda del carrer, deixant l'espai del mig pels portants i el Sant Crist. Abans es començava a les 6:00 hores, però ara és comença a les 8:00h.</p> <p>És l’únic acte que ha sobreviscut de les processons i altres activitats que fa unes dècades es feien al carrer per Setmana Santa. Molts altres pobles representen el Via Crucis, o el camí que feu Jesús amb la creu, el Divendres Sant, però pels arenyencs aquesta processó és genuïnament arenyenca. </p> <p> </p> 08006-404 Arenys de Mar <p>L’advocat Ramon Verdaguer explicava l’any 2011(veure enllaç al blog) com ha evolucionat aquesta processó: “Els d’Arenys, des de la Setmana Santa de 1767, a la matinada del Divendres Sant, fem la processó nomenada la renglereta (el nom ve dels rengles de gent que es formaven per seguir-la). D’inici, la renglereta era una processó de Diumenge de Rams, a primera hora de la tarda, des de La Plana (lloc on hi havia el convent d’Arenys de Mar l’any 1767), fins la Pietat, (lloc on avui hi ha el cementiri de Sinera.) Travessava tot Arenys, des del turó est de la Vila, fins el Turó que tanca el ponent. Una bona excursió. I mentre i tant anava la processó, s’anaven desgranant els misteris del Via Crucis. Pel Divendres Sant, hi havia una segona renglereta, que és la que ha perviscut i que va des del temple parroquial fins el convent del Pares Caputxins.”<strong> </strong></p> 41.5805010,2.5495738 462452 4603299 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-01fotoajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-02536-55.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-03539-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-04540-57.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ja al vespre se seguirà la celebració de la Passió del Senyor i finalment, dissabte a la nit es commemora la Vetlla Pasqual amb l’encesa del ciri i l’Eucaristia litúrgica.Al Museu d'Arenys de Mar es conserven dos vestits complerts de cofrades de La Renglereta. 98|94 63 4.5 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94120 Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-nacional-de-catalunya XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya preserva una gran quantitat de pergamins de Sant Martí d’Arenys, però concretament d’Arenys de Mar, destaquen dos documents gràfics. El primer document és una aquarel·la d’Emile Boisselier, pintor i oficial francès de finals del segle XIX. Es tracta de l’Hospital Xifré, casa de beneficència per a pobres malalts d’Arenys de Mar, datada del 18 d’octubre de 1890 (codi ANC1-1092-N-62).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Forma part de l’àlbum <em>Souvenirs d’Espagne (Catalogne)</em> 1864, que consta de 106 làmines pintades anys més tard, a partir de notes preses durant el viatge que Boisselier féu a Catalunya en la dècada del 1860.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La imatge representa una vista de la façana principal amb quatre monges, dues a l’interior del jardí, i dues a la riera, que rep en nom de Rambla del Pare Fidel Fita. Aquest edifici fou construït per iniciativa de l’indià, Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar, 1777 – Barcelona, 1856). Segons una nota manuscrita a la mateixa làmina, estava regit per una comunitat de monges de la congregació francesa de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i la superiora de la congregació, Sor Maria Cuson, era cosina de l’artista.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici s’atribueix als arquitectes Josep Buixareu Gallart i Francesc Vila. L’edifici és d’estil neoclàssic, de planta rectangular (53 x 14m) amb dos cossos que sobresurten als extrems per la part posterior. Totes les obertures estan decorades amb pilastres adossades, planes i estriades. S’hi observen uns grups escultòrics i un fris de terracota, desapareguts en l’actualitat que coronaven l’edifici.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El segon document gràfic és una fotografia en blanc i negre (Fons ANC1-1-N5616/ Generalitat de Catalunya – Segona República) de la vista de la façana principal de l’edifici del Preventori-Escola d’Arenys, depenent del Segell Pro Infància del departament de Governació i Assistència Social (1937-1939). I un document de la Comissió liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya. Manaments de pagament: Exercici: 1924-1925. Lliurament 3605. Beneficència. Establiments. Hospital Xifré del 13 d’agost de 1925 (ANC1-449-T-1374)</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-409 Carrer de Jaume I, núm. 33 – 08195 Sant Cugat del Vallès <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric. Està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultura i integrat al Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a arxiu històric, recupera tota la informació de caràcter privat que, pel seu valor testimonial i referencial, té una rellevància per al coneixement de la història nacional. Mentre que, com a arxiu general de l’administració ingressa, recupera i gestiona aquella documentació generada per l’acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’antecedent més antic d’aquesta institució és de l’any 1412, quan les Corts de Barcelona acorden la creació d’un arxiu propi per a la Generalitat històrica o Diputació del General. L’any 1936 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya crea l’Arxiu General de Catalunya, però amb l’esclat de la Guerra Civil al 1936 aquest arxiu és l’encarregat d’aplegar als seus dipòsits tota la documentació per tal de protegir-la dels efectes nefasts de la guerra. L’entrada de les tropes franquistes i la dictadura, suposa la supressió de l’arxiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la restitució de la Generalitat, el 28 de novembre de 1980, el govern català crea l’Arxiu Nacional de Catalunya amb la missió de protegir el patrimoni documental català, garantint l’accés per part de tota la ciutadania. Des de l’any 1995 la seu és a Sant Cugat del Vallès i disposa d’una superfície de 12.625 metres quadrats i fins a 62 quilòmetres de prestatgeries amb documents.</span></span></span></span></span></p> 41.5833059,2.5460654 462162 4603613 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94120-02fons-anc1-1-n5616-generalitat-de-catalunya-segona-republica.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94133 Trobada de puntaires https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-5 XX-XXI <p>L'art i l'ofici de fer puntes a Arenys és una tradició secular i una activitat econòmica que ha fet transcendir la vila d'Arenys i el seu nom a l'estranger. Aquesta activitat, ara ja desapareguda com a element econòmic, ha pres un caràcter simbòlic i identitari adquirint nous significats i esdevenint motor cultural i associatiu. Com a punt culminant en el transcurs de l'any es desenvolupa una trobada de puntaires a nivell nacional que s'inicia l'any 1988, organitzada per l'Associació de Puntaires Flor d'Alba, el Museu d'Arenys i l'Ajuntament.</p> <p>Al llarg de tota la Riera s'estableixen puntaires arribades d'arreu de Catalunya per mostrar el seu ofici al carrer. Paral·lelament, s'organitzen mostres i exposicions del treball de la punta.</p> 08006-414 Arenys de Mar <p>La primera trobada de puntaires celebrada a Arenys de Mar fou l'any 1988.</p> <p>Durant la XXV Diada es va fer coincidir amb la Trobada Nacional de Catalunya, durant la qual es va rebre la visita del M.H President de la Generalitat, Artur Mas.</p> 41.5805572,2.5502765 462512 4603306 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94133-02mg0622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94133-03admirant-el-treball-de-ret-fi7127716559o.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'Associació de Puntaires Flor d'Alba treballa per fer créixer aquest art de la confecció i transmetre el coneixement i les seves tècniques tant a nivell internacional com a les noves generacions. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94134 Escudella de recapte https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudella-de-recapte XX-XXI <p>El dimarts de Carnaval es reparteix l'Escudella de recapte, que prepara l'Agrupament Escolta i Guia Flos i Calcat. L'Escudella, ja convertida en una tradició dels actes del Carnaval Arenyenc, compta amb la participació de tot el poble.</p> <p>Des de ben d'hora es comença a preparar l'olla, i tot el poble és convidat a fer-hi la seva aportació amb algun dels ingredients necessaris: carn, pasta o verdura. Diferents parades del Mercat i botigues ja col·laboren aportant diferents aliments que s'afegeixen als que l’Agrupament també ha comprat, com la carn picada per fer les pilotes.</p> <p>Tota la operació la dirigeix un cuiner, durant molts anys és Imanol Corroto. S'estima que es cuinen al voltant de 350 litres de caldo. L’Escudella es començarà a servir a les 8 del vespre a tothom qui s’apropi amb un plat i una cullera o amb una carmanyola. Una estona abans, a dos quarts de vuit del vespre, la Banda de l’Escola de Música amenitza la festa amb un concert.</p> 08006-415 Arenys de Mar 41.5807117,2.5500941 462496 4603322 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94134-33330646712501310020678771706010176101704212n.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart He considerat interessant afegir el següent testimoni directe de la gent del Cau, publicat a l'Agenda, per tractar-se dels protagonistes com a comunitat portadora de la tradició i molt il·lustrativa del sentiment de pertinença i identitari que significa la festa:'Pel cau l’Escudella ja és un signe d’identitat. Ens agrada preparar-la pel contacte amb la gent, per la feina feta durant tot el dia, per l’olor de les verdures al bullir, pels records que en guardem i perquè ens fa il·lusió, com cada any, poder servir l’escudella a tothom, sense discriminació de gènere o d’edat. És un dels serveis que fem al poble i que implica a tot l’agrupament, des de C/LL a Trucaires, petits i grans, els pares, els avis, els amics i les amigues, els companys i a qui faci falta.Amb l’Escudella el cau potenciem els valors del companyerisme, de compartir i del servei. Aquestes accions que en un principi semblen tant banals són el nostre recurs perquè en ple segle XXI, la tradició sigui més viva que mai. Una tradició plena de valors positius envers una societat cada cop més aïllada socialment. I és que la fita del cau, com ja sabeu, és la Transformació Social, i l’aventura, i el joc, i l’excursió, i el moviment, i el país, i els dissabtes de 4 a 6, i l’acció, i la llengua, i el respecte, i el compromís, i l’educació. Per nosaltres l’escudella és el reconeixement a la feina ben feta d’aquests 70 anys de vida de l’Agrupament, del dia a dia del cau compromès amb Arenys, del nostre futur dins la societat'. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94138 El cordonasso de Sant Francesc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cordonasso-de-sant-francesc XVIII-XX Costum desaparegut <p>En el blog d'en Serrallonga s'explica que pels volts del 4 d’octubre, que és Sant Francesc d’Assís, es produeixen els cordonassos de Sant Francesc. Aquest sant, per redimir la humanitat i fer-li pagar les malifetes que carrega sobre les seves espatlles, es treu el cordó (el cíngol) i el fa baixar poc a poquet cap dins del mar, on els pescadors -pecadors- estant fent la seva dura tasca. I vinga!! a remenar el cordó dins l’aigua fins que l’aigua perd la placidesa i el mar s’embraveix i es produeixen les temudes tempestes del “cordonasso”.</p> <p>I a Arenys, al convent dels frares hi havia -hi ha encara- la Mare de Déu del Bon Viatge, on, les dones, mares, i germanes dels pescadors que es troben en el destret d’haver d’aguantar el cordonasso, anaven corrents davant la imatge a pregar perquè els seus familiars tornessin sans i estalvis.</p> 08006-419 Arenys de Mar 41.5837031,2.5490910 462414 4603655 08006 Arenys de Mar Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94138-01dsc0112.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 63 4.5 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94144 Puntaires d'Arenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/puntaires-darenys XVI-XXI <p>Les puntes de coixí són un teixit que resulta d'encreuar fils enrotllats en boixets, tot seguint el dibuix d'un patró; formant torsions, trenes, tramats i diversos punts. Els materials indispensables són un coixí rodó (no usat a Catalunya) o allargat, boixets, un patró, fil i agulles. Els fils, de cotó o de seda, es subjecten al coixí amb les agulles i es treballen en parells. També es poden utilitzar fils metàl·lics, de llana i de fibres sintètiques. Els colors més freqüents són el blanc i el negre; les agulles són de cap (abans eren de llautó però ara són d'acer inoxidable). També es poden fer servir el que se'n diu agulles de 'guarniment', els mata-sogres (amb el cap de vidre o plàstic) i els perpals, que són més grossos i s'usen per fixar els patrons al coixí.<br /> La tècnica de fer puntes presenta moltes varietats; sempre hi ha una combinació de punts bàsics: punt sencer (creu, volta i reu) i mig punt o vol i boixet (volta i creu). La punta resultant es divideix en peu, cos o fons i cap, excepte l'entredós que té dos peus i no té cap.<br /> Els punts i les puntes tenen noms posats per les mateixes puntaires a fi i efecte de diferenciar-ne entre la gran varietat que hi ha. Els noms poden ser ben curiosos: gra d'ordi, el sepulcre, el campanar de St. Iscle, la flor d'ametller, la barca, la petxina, el cul de gallina, els mirallets, el cargol, l'oliva, etc.<br /> Les puntaires d'Arenys van donar fama internacional al ret fi català o punta d'Arenys, que s'assembla a la blonda però es diferencia pel fons de tul adornat amb punt d'esperit, que es fa amb fil de cotó blanc molt fi.</p> 08006-421 Arenys de Mar <p>L'elaboració de puntes de coixí o de boixet és una de les tradicions documentades més antigues d'Arenys. La primera documentació on figuren puntaires d'Arenys és al llibre de comptes del rander Joan Clavell, de l'any 1698. S'hi especifica el lliurament de fil i l'encàrrec de la mostra 'les dues roses' a la puntaire Maria Horta. En el 'Diario de viajes hechos en Cataluña' de Francisco de Zamora (1785-1790) també es parla de les puntaires d'Arenys. Les puntes de boixet, dites així, per la fusta de boix amb què es feien els boixets, eren un producte molt apreciat en el comerç amb les amèriques. Però el punt més àlgid a Arenys, es desenvolupa en els tombants del segle XX (1900).<br /> Els randers eren els comerciants que venien les puntes; donaven el fil a les puntaires i recollien el producte final a canvi d'un mòdic preu. Un dels randers més importants fou la família Castells, que inicien el negoci l'any 1862. La producció de puntaires i randers va crear una important indústria que va obrir camí a l'exportació. Un altre rander, aquest instal·lat a Arenys de Munt, és Josep Viñals i la seva esposa Josepa Rossell. El negoci iniciat l'any 1880 va continuar fins l'any 1989 per la neta Mercè Badia.<br /> Aquesta activitat no era pas lúdica, com ara, sinó un complement econòmic molt important per les famílies. Només així es pot entendre el canvi de dedicació de tota aquesta mà d'obra femenina a la incipient industrialització del municipi. La relació temps de dedicació - benefici econòmic no deixava cap mena de dubte. Era més rendible treballar a la fàbrica. Tot i que no es va perdre mai la tradició de fer puntes, ara potser amb d'altres objectius.<br /> Un dels esdeveniments històricament més importants dins el món de la punta, és l'exposició que es va fer a Arenys de Munt, l'any 1906, inaugurada l'1 de juliol per Trinidad M. De Oms, president accidental de la Diputació de Barcelona; Joaquim Sostals, governador interí de Barcelona i Joaquim Sagnier i Pio Valls, diputats del districte. L'exposició va tenir un important ressò mediàtic a la premsa de l'època.</p> 41.5817831,2.5482246 462341 4603442 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94144-puntaires-al-carrer-alta-puntaires-treballadores.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94144-hpunta8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94144-310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94144-12178.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la Catalunya de final del segle XIX, la puntaire apareix representada a la literatura i l’art com el prototip de la dona catalana forta i treballadora. Aquesta imatge estava molt allunyada d’una realitat en què les puntaires treballaven moltes hores, sense cap mena d’estabilitat laboral i en un moment en què les empreses anaven desapareixent per influència de la mecanització. La literatura, en lloc de fer un retrat realista de la situació de les puntaires, també es dedicarà a forjar una imatge de l’abnegació i el sacrifici.L’any 1885 Marià Castells i Diumeró va encarregar al sabadellenc Manel Ribot i Serra un poema que lloés el treball de la puntaire i així va néixer la història de la jove Agnès.Els versos de La Puntaire van impressionar la societat del moment, tant que Clovis Emeric, pseudònim de Lluís Almerich, en va fer una novel·la amb el mateix nom; Ramon Campmany, una obra de teatre; i José Claramunt, una pel·lícula. I en destaquem, també, una cançó popular que el projecte Càntut ha recuperat.Jacint Verdaguer també va escriure un poema dedicat a la puntaire, probablement inspirat en les seves estades al Maresme. El poema La puntaire és fruit del recull de tradicions i llegendes que el poeta de Folgueroles reelabora convertint-les en poemes. El poeta el va escriure en el moment en què preparava els materials que configurarien el volum Pàtria. La puntaire està dedicada a un dels principals empresaris de puntes de Barcelona, Josep Fiter. De fet, aquest prestigiós rander va assessorar al poeta per escriure el poema. Cal destacar també la presència del món puntaire a l'obra poètica de Salvador Espriu.Diversos artistes i il·lustradors han representant la figura de la puntaire, en el Museu podeu veure a l’escala del Museu, el cartell de l'exposició de puntes d'Arenys de Munt l'any 1906 realitzat per l’arquitecte Enric Sagnier o la il·lustració per al llibre l’ermità Maurici realitzat per Joan Colom Agousti.En l’escultura cal destacar La Puntaire realitzada per Cèsar Cabanes i Badosa, que es pot veure a la Sala 3, L’any 2003 l'Associació d'Amics de la Puntaire va produir en bronze i avui es pot veure al costat de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. 98|94 60 4.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94145 Costums relacionats amb Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-relacionats-amb-sant-joan XIX-XXI <p>La revetlla de Sant Joan és una de les jornades amb més tradicions repartides per tota Catalunya. La seva rellevància és desigual segons el territori o municipi del què parlem. Tot i que a Arenys de Mar no es fa una festa especialment 'sonada' en relació a d'altres municipis, sí que els arenyencs i les arenyenques tenen molt arrelada aquesta festivitat, que es troba molt vinculada amb l'arribada de la Flama del Canigó, ara ja molt estesa, però a Arenys ja des dels anys 60 del segle passat, en plena dictadura i en secret. Per tant, amb un alt valor simbòlic de resistència, catalanitat i lluita per a les llibertats.</p> <p>Un tríptic de festes populars editat per l'Ajuntament exhorta a la ciutadania a celebrar 'la nit més curta, la del Solstici. La més màgica i la més embruixada de totes. La que guareix mals lletjos que s'encomanen. La de buscar les herbes remeieres. La de saltar fogueres. La que afavoreix els amors i cura els desamors. Música, foc purificador i soroll: vet aquí el discurs de Sant Joan'. S'anuncia la revetlla amb una fira de productes artesans, amb una orquestra, coca i cava i una banyada a la sortida del sol.</p> <p>Actualment, obre la festa l'arribada de la Flama del Canigó i lectura del manifest, se celebra la Fira del Solstici i al vespre la revetlla a la platja, amb música, foguera i bany.</p> 08006-422 Arenys de Mar <p>La majoria de les tres iniciatives van sortir a redós del Centre Excursionista d’Arenys de Mar, encara que la Flama, la Revetlla i la Fira han acabat separant-se i la revetlla l’organitza l’Ajuntament directament. Igual que l’única foguera que es fa. </p> <p>Amb el cobriment de la Riera, les fogueres es van deixar de fer en el seu lloc habitual i psssaren a la primera platja.</p> 41.5780613,2.5533611 462767 4603027 08006 Arenys de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Lúdic 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 63 4.5 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94228 Residència geriàtrica municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-geriatrica-municipal XIX <p>L'edifici de la residència geriàtrica es troba en el carrer Sant Narcís, un carrer sense sortida o, millor dit, amb sortida a una petita androna paral·lela als jardins Xifré. És de planta rectangular i la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i tres pisos, que acull la residència municipal per a la gent gran.</p> <p>Es tracta d'un edifici del segle XIX que destaca per la composició simètrica de la façana, distribuïda a partir de diversos eixos de verticalitat. En planta baixa, la porta d'entrada marca l'eix central. És de punt rodó. Al costat dret, hi ha tres finestres de llinda recta, amb reixes de ferro. Al costat esquerre, una altra finestra i una porta de garatge que trenca la simetria. En el primer pis, destaca un balcó corregut, amb barana de ferro i quatre accessos. Aquestes obertures també són de llinda recta. Trobem dues finestres més a cada costat, de les mateixes característiques. A la segona planta, hi trobem cinc grups de finestres de punt rodó: el grup central és triple i la resta dobles. Per tant, 11 obertures. Totes les obertures tenen un recreixement de maó vist pintat de vermell, en contrast amb el color crema de fons del parament. Entre la segona i la tercera planta, hi ha una cornisa dentada i a la tercera planta, cinc grups de doble obertura de llinda recta.</p> <p>Com ja hem dit, el parament és arrebossat llis i pintat de color crema. A la planta baixa, al costat esquerre de la porta d'entrada, hi trobem un plafó ceràmic amb una orla floral d'emmarcament on s'hi pot llegir: 'El poble d'Arenys de Mar / a la / comunitat religiosa / Filles de Sant Josep / en agraïment / per la seva tasca social / al llarg de cent set anys'. / 1894 - 2001'. I l'escut d'Arenys entre les dues dates. </p> 08006-435 <p>La comunitat religiosa de les Filles de Sant Josep (Josefines) van fundar aquesta institució l'any 1894 fent servei fins l'any 2001 quan passa a mans públiques. En una nota de l'Ajuntament, publicada l'octubre de l'any 2000, diu: 'Esglaonadament, fins a la primavera de l'any vinent, és previst que les religioses de la comunitat de les Filles de Sant Josep, deixin la Residència Geriàtrica del Sagrat Cor per causes internes de la comunitat. L'avançada edat de les membres de la congregació i la falta de vocacions a l'orde religiosa, han motivat que les Josefines, arreu de Catalunya, hagin de fer un reagrupament dels centres que tenen cura. Per bé que fins ara les Josefines, conjuntament amb d'altre personal laboral, han tingut cura dels ancians i malalts residents a la Residència Geriàtrica del Sagrat Cor, l'esmentada residència es un Organisme Autònom Local amb titularitat de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. L'Ajuntament, que lamenta molt que la Comunitat deixi la seva col·laboració amb la vila d'Arenys de Mar, i que ha valorat sempre molt positivament l'obra de la comunitat a Arenys, pensa adoptar en el proper Patronat de la Residència, la línia de continuar apostant per la titularitat municipal, reforçant l'equip de personal laboral per cobrir les tasques que feien actualment les Josefines'.</p> 41.5833109,2.5469747 462237 4603612 1894 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94228-02dsc1194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94228-03dsc1193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94228-04dsc1197.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Dins l'edifici hi ha una de les entrades d'un refugi antiaeri que es comunica amb l'edifici Xifré. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94229 Casa de la Baixada de Sant Rafael, 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-baixada-de-sant-rafael-1 XX <p>Casa ubicada en un carrer secundari que uneix el carrer de Sant Pere i el d'Antoni Torrent. El carrer té cert desnivell. La casa és d'una única planta. A banda i banda, disposa de pati. És de planta rectangular, tot i que per la part posterior, la façana està una mica esbiaixada. Es tracta d'una construcció de gran simplicitat però que embelleix un espai que podria molt bé presentar unes parets de tancament, pròpies d'espais marginals. En canvi, aquesta casa presenta una façana de composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. El central és la porta d'entrada i els laterals sengles finestres amb balconada de reixa. Les tres obertures són de llinda recta i tenen un recreixement llis, que contrasta amb el parament arrebossat imitant carreus. </p> <p>Destaca una franja esgrafiada amb motius vegetals geomètrics sota una cornisa dentada de costat a costat i un capcer recte amb l'any 1933 esgrafiat.</p> 08006-436 Baixada de Sant Rafael, núm. 1 41.5803052,2.5477277 462299 4603279 1933 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94229-02dsc9928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94229-03dsc9927.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94230 Capella dels Caputxins https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-caputxins XX <p>Capella de construcció moderna ubicada per damunt el convent dels Caputxins, en el pla conegut com a Pla dels Frares, referit a l'espai al voltant de la capella, però també més enllà, on s'hi inclouen construccions que abans pertanyien als Caputxins, com recorda una placa commemorativa.</p> <p>La capella és de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües i un petit porxo amb coberta de teules, sostingut per quatre pilars. El campanar és de cadireta amb doble espai per a les campanes, tot i que només n'hi ha una. L'altre resta buit. L'espai interior és diàfan i molt lluminós.</p> 08006-437 Carrer de Santa Maria, núm. 7 41.5841881,2.5497183 462467 4603709 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-02dsc1173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-03dsc1179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-04dsc1172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-05dsc1178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-06dsc1174.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94231 Fornícula de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-sant-pere XX <p>Fornícula amb la imatge de bulto de Sant Pere, ubicada a l'escaire de les façanes de llevant i de migdia de l'edifici situat a la Riera del Bisbe Pol, número 47.</p> 08006-438 Riera del Bisbe Pol, núm. 47 41.5808592,2.5498695 462478 4603339 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94231-02p1580999.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94231-03p1590001.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94232 Club Nàutic https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-nautic XX <p>Primer edifici destinat a acollir el club nàutic. És d'una única planta i fa la forma de 'L'. Amb la coberta de teules àrabs, a dues aigües i acabament amb ràfec. A la façana de llevant, unint els dos cossos de la planta, hi trobem un petit atri, amb quatre arcades.</p> <p>El parament és llis, pintat de blanc, amb un petit sòcol de pedra.</p> 08006-439 Carrer del Port, núm. 3 <p>El Club Nàutic d'Arenys de Mar es funda l'any 1952 i és el quart més antic de Catalunya i el més antic no situat en una capital de província. Agustí Montalt, president del Barça, també ho fou del Club Nàutic d'Arenys.</p> 41.5794317,2.5583151 463181 4603177 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94232-02dsc8561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94232-03p1540767.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94232-04p1540768.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Les seves instal·lacions es troben al Port d'Arenys de Mar, on disposa d'una Escola de Vela i un 'Centre de Perfeccionament Esportiu'. Alguns regatistes olímpics espanyols han estat socis d'aquest club. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94233 Bassa de molí de Can Guri https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-moli-de-can-guri XVI-XVIII <p>Bassa del molí de Can Guri, situada al marge que forma la penya del Portinyol, excavada en el sauló. És de forma trapezoïdal i salva un gran desnivell. Tot i que no es conserven restes visibles de l'antic molí, la bassa està plena d'aigua.</p> 08006-440 Carretera Nacional- II, 48 41.5817570,2.5650555 463744 4603433 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94233-02p1560606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94233-03dsc0153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94233-04p1560615.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94255 Fons Salvador Espriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-salvador-espriu XX <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells dos fons de Salvador Espriu: Fons Salvador Espriu - escriptor i Fons Salvador Espriu-Lola Solà.</p> <p>El primer és un dels fons destacables de la Col·lecció Local de la Biblioteca. És també un material on els investigadors o interessats en conèixer la figura de l'escriptor hi poden trobar recursos de gran utilitat. El fons disposa de les obres de l'autor per a consulta o préstec, on hi destaca un exemplar d'<em>Israel</em>, la primera obra que va publicar de ben jove en castellà, amb dues dedicatòries escrites en èpoques diferents i molt curioses. També s'hi poden trobar totes les obres escrites sobre la seva figura, així com un recull d'articles i retalls de premsa on es fa referència a l'autor. La Biblioteca disposa també d'un material audiovisual divers que completa el fons.</p> <p>Cal destacar altres tipus de documents relacionats amb Salvador Espriu com és el manuscrit de l'obra <em>Cementiri de Sinera</em> que va dedicar a Esyllt T. Lawrence, que forma part del fons Ferran de Pol. A més en el dietari de la Biblioteca s'hi recull el procés i l'estada que l'escriptor va fer a la biblioteca l'any 1965, on hi va fer una lectura de l'obra <em>Llibre de Sinera, </em>i el llibre d'honor de l'equipament, on l'autor i va escriure una dedicatòria firmada.</p> <p>Finalment també s'ha de tenir en compte la correspondència que Salvador Espriu va creuar amb els dos autors arenyencs Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol, on aquests comenten fets relacionats amb les seves obres, actes socials i literaris de l'època i relacions familiars, en el cas de Ferran de Pol, emmarcades dins dels fons personals que els familiars d'ambdós escriptors van cedir després de la seva mort a la Biblioteca.</p> <p>En resum, 250 llibres més 41 dossiers de premsa. Tot catalogat i incorporat al catàleg.</p> <p>El Fons Salvador Espriu - Lola Solà, recull la documentació que mostra la relació entre Salvador Espriu i Lola Solà, una de les seves grans amigues de la Universitat, amb qui l'escriptor va mantenir relació fins a la seva mort. El fons, tot i no ser gaire extens, conté documents d'un gran valor que permeten conèixer la relació íntima entre aquest dos personatges i mostra una cara menys acadèmica de l'autor a la que tant ens té avesats. Entre ells hi podrem trobar dedicatòries molt personals i divertides, algunes amb un llenguatge utilitzat en clau íntima, que demostren una bona complicitat entre ambdós.</p> <p>A més d'aquest fons de llibres dedicats hi trobem una col·lecció d'obres d'Espriu, estudis sobre l'escriptor, llibres de diversos autors sobre ell i retalls de diaris i revistes que parlen o citen Salvador Espriu i que Lola Solà va anar guardant. També hi trobem invitacions, programes d'actes o d'estrenes teatrals, conferències, homenatges i unes poques cartes i targetes, que són una petita mostra de la correspondència que varen mantenir al llarg de la seva vida.</p> 08006-442 Carrer Bonaire, núm. 2 41.5801539,2.5490836 462411 4603261 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Lola Solà va estudiar Filosofia i va estar lligada a Salvador Espriu per una gran amistat que va néixer de l'època que ambdós van compartir, juntament amb altres intel·lectuals com Amàlia Tineo, Mercè Muntañola o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a la Universitat de Barcelona. Solà també va participar al Creuer Universitari pel Mediterrani d'estudiants de Madrid i Barcelona, entre ells Espriu, el 1933 a bord del vaixell Ciudad de Cádiz. L'experiència va servir als participants per familiaritzar-se amb el món clàssic i convertir les llargues estades a bord en àgores literàries.La mort d'Espriu, el 22 de febrer de 1985, va colpir durament Lola Solà, que segons Isabel Bonet, neboda de l'escriptor, va lamentar amb un sentit 'I ara amb qui riuré jo?'. El fons que conserva la Biblioteca P. Fidel Fita obre la porta a conèixer aquesta llarga, bonica, i alhora enigmàtica, relació entre els dos personatges. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94259 Fons Esyllt T. Lawrence https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-esyllt-t-lawrence XX En termes generals manté un bon estat de conservació tot i que alguns documents són més fràgils. <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Esyllt T. Lawrence, escriptora i esposa de Lluís Ferran de Pol.</p> <p>El fons conté escrits originals, traduccions de l'obra de Lluís Ferran de Pol, informes literaris per editorials catalanes, bibliografia i documentació sobre el moviment independentista gal·lès i documentació personal. Així com un recull de premsa sobre l'autora. En total vuit arxivadors amb els dossiers corresponents.</p> 08006-443 Carrer Bonaire, núm. 2 <p>Esyllt T. Lawrence neix, l'any 1917, a Morriston (Swansea), població del sud del País de Gal·les, en una zona en un avançat procés d'anglicització. Les excel·lents qualificacions acadèmiques van facilitar-li l'obtenció d'una beca a la Universitat de Cambridge, el 1937, on roman fins al 1940, en què va llicenciar-se al <em>Newnham College</em> en llengües modernes (alemany i francès).</p> <p>L'any 1941 obté el <em>Master of Arts de la Universita</em>t de Cambridge. El mateix any contrau matrimoni civil amb el diplomàtic Derek Michael Poole. L'any 1943 es traslladen a Mèxic, on aviat se separarien. El 1944 es doctora en lletres amb una tesi sobre García Lorca (un dels primers estudis de conjunt sobre l'obra del poeta). Col·labora al periòdic <em>El Nacional</em> amb articles i ressenyes de llibres publicats en anglès. A la Universitat de Mèxic, coneix l'escriptor Lluís Ferran de Pol, quan aquest estava exiliat. El 27 d'agost de 1947 es casen pel civil i el 3 de juliol de 1948 ho fan per l'Església per establir-se a l'Espanya franquista que no hauria reconegut el seu matrimoni civil mexicà.</p> <p>El juliol de 1948 Esyllt Lawrence, s' instal·la a Arenys de Mar, tota sola i a punt de tenir un fill; el seu marit va haver d'esperar tres mesos a França abans de tenir permís per entrar a Catalunya. Aviat deixen Arenys de Mar per traslladar-se, amb la filla, Maria Elvina, a un mas d'Arenys de Munt. S'hi estan fins l'any 1974, en què de nou tornen a Arenys de Mar. A més de la seva tasca de traductora, i autora d'articles, Esyllt Lawrence treballa com a lectora i consellera de l'Editorial Vergara i el seu marit, com a advocat.</p> <p>Després de la jubilació de Ferran de Pol, el 1989, viuen de maig a octubre a Y Bont Faen (Cowbridge en anglès), un poble gal·lès on ella tenia una casa (<em>Llyswen</em>, el Mas Blanc) rebuda en herència. El seu compromís amb el País de Gal·les la fa participar en política i el 1991 és elegida regidora d'Y Bont Faen en representació del Partit Nacionalista Gal·lès, Plaid Cymru.</p> <p>Esyllt Thomas Lawrence mor el 4 d'abril de 1995 a l'Hospital Princesa de Gal·les de Pen-y-bont ar Ogwr (Bridgend, en anglès). Uns mesos més tard moriria el seu marit.</p> 41.5801269,2.5490937 462412 4603258 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-02-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart És important per veure les tendències literàries en les editorials catalanes, la relació entre la cultura catalana i la gal·lesa, així com per la informació sobre el partit nacionalista gal·lès Plaid Cymru.Aquest fons està integrat dins del fons Lluís Ferran de Pol. Tot i que es descriu a part per la seva importància documental. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94261 Fons Antoni Miquel i Mayola https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-antoni-miquel-i-mayola XIX-XX <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Antoni Miquel i Mayola (Arenys de Mar, 26 de desembre de1926- 4 de març de 2001) que conté documentació sobre l'Ateneu Arenyenc, política local i els partits polítics amb seu a Arenys de Mar, sobre l'Ajuntament i les seves activitats, així com entitats i associacions esportives i culturals (Coral l'Esperança, Teatre Principal, Joventut Seràfica, ...). També conté documentació sobre cinema i la Sala Mercè; un fons d'hemeroteca i fotografies d'Arenys de Mar; documentació sobre els pendonistes de Sant Zenon, programes de festes, teatre, cinema, carnestoltes, etc. Era Director-gerent del Club Nàutic.</p> 08006-444 Carrer Bonaire, núm. 2 <p>Recull iniciat a finals del segle XIX per Pere Màrtir Puig i Estapé; prohom arenyenc (1875-1936) i continuat per l'Antoni Miquel.</p> 41.5801881,2.5490762 462411 4603265 08006 Arenys de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94264 Fons Enric Maass https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-enric-maass XX-XXI <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells, el Fons Enric Maass (Stuttgart, 1942 - Arenys de Mar, 2013). En realitat es tracta d'una col·lecció de 19 làmines: 9 dibuixos per il·lustrar el conte<em> El gegant i el rabadà</em>, de Lluís Ferran de Pol i 10 esbossos a l'aiguatinta de la cara de Lluís Ferran de Pol.</p> 08006-445 Carrer Bonaire, núm. 2 <p>Enric Maass (Stuttgart, 1942 – Arenys de Mar, 2013). Fill d’antiquari i descendent de la il·lustre casa fotogràfica Napoleon, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. La seva primera obra pictòrica s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i és amb aquest estil que participa l’any 1962 al Primer <em>Ciclo de Arte de Hoy</em>, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc. És, sobretot, a partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran, que la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i d’una gran qualitat tècnica.</p> <p>La historiadora i crítica d’art Llum Torrents (<a href='https://arenysdemar.cat/document.php?id=25671'>https://arenysdemar.cat/document.php?id=25671</a>) ha escrit: “L’art d’Enric Maass és figuratiu. Tot i això, els procediments i la matèria, gratada, incisa, colpejada o acaronada en cada llenç, s’imposen amb un valor propi. La bellesa i la ironia de les formes i la significació explícita de les textures palesen la modernitat d’aquest artista. L’obra i la vida d’Enric Maass s’erigeixen com a exemple de compromís ètic, exemple de lluita per la defensa dels drets culturals com a drets fonamentals de les persones.” </p> <p>Va exposar a Barcelona, Madrid, Palma i Girona. Havia exposat a Vilassar de Mar (Museu de la Marina, 2008 i Museu Monjo, 2010) i a Arenys de Mar (Centre Cultural Calisay, 2005; Espai Local - Taller Massimo Cova, 2008, i Club del Cep, 2012). Les seves il·lustracions han estat publicades a la revista Rels. Revista d’idees i cultura (núm. 8, Tortosa, 2006) i al recull de poesia Versos de vi novell, de Teresa d’Arenys (Tarragona: Arola, 2009). Quant a la producció escultòrica, destaca el monument dedicat a Mossèn Pere Ribot per a la plaça de l’Església de Vilassar de Mar.</p> 41.5801228,2.5491057 462414 4603257 08006 Arenys de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-02-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es tracta d'un material inèdit molt valuós segons els crítics d'art. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94265 Fons Tiona Solé https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-tiona-sole XX-XXI <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Tiona Solé (1946-2010), escriptora arenyenca. El Fons conté articles, poemes i contes de l'autora en diverses publicacions i mitjans de la vila; documentació i fotografies sobre tradicions arenyenques com Sant Roc, o els macips.</p> <p>També inclou vestuari relacionat amb la dansa d'Arenys, programes de Ràdio Arenys escrits, dirigits i presentats per ella; i Cd's sobre la història d'Arenys i poemes, narracions i altres textos.</p> 08006-446 Carrer Bonaire, núm. 2 41.5801394,2.5490917 462412 4603260 08006 Arenys de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94267 Fons del Centre d'Estudis Josep Baralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-destudis-josep-baralt XX-XXI <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons del centre d'Estudis Josep Baralt. Aquest fons conté la documentació del centre, les seves publicacions, cartells i invitacions de les activitats realitzades, projectes, memòries, documentació referent a seminaris, cursos i beques que oferia l'associació.</p> 08006-448 Carrer Bonaire, núm. 2 <p>El Centre d'Estudis Josep Baralt editava la revista Salobre (segona època)i es va dissoldre el novembre de l'any 2011, després de més de vint anys d'activisme cultural.</p> 41.5801434,2.5490910 462412 4603260 08006 Arenys de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El Centre d'Estudis Josep Baralt és una associació extinta que cedí el seu fons documental a la biblioteca P. Fidel Fita. Amb aquest fons es pot seguir la història de l'entitat, la seva àrea d'influència i la relació amb d'altres agents culturals de la vila. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94270 Fons Lluís Montmany i Vidal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-lluis-montmany-i-vidal XX <p>La Biblioteca P. Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Recentment ha rebut la donació del Fons fotogràfic Lluís Montmany, compost per més de quatre mil sis-centes fotografies en blanc i negre, algunes en color, ordenades temàticament.</p> <p>Lluís Montmany havia fet algunes exposicions fotogràfiques sobre festes i tradicions locals d’Arenys. Tot i així, li agradava combinar la fotografia tant en l’àmbit públic com en l'íntim. En aquest arxiu, s’hi poden veure fotografies amb un contingut ben divers de persones i paisatges d’Arenys del segle XX.</p> 08006-449 Carrer Bonaire, núm. 2 <p>Lluís Montmany i Vidal neix a Arenys de Mar el 26 de juliol de 1913 i mor el 7 de desembre del 2006. Tenia una fàbrica tèxtil, però la seva rellevància li ve de la seva afició a la fotografia. Fou un fotògraf autodidacte que treballava tot el procés fotogràfic: realització i revelat. L'interessava especialment el treball de la fotografia en blanc i negre.</p> 41.5801529,2.5490910 462412 4603261 08006 Arenys de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2024-02-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es troben en procés de catalogació. 55 3.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
94271 Can Gallego o Can Nogueras https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallego-o-can-nogueras XIX-XX <p>Casa aïllada, als quatre vents, ubicada al vessant de llevant del Turó de Portinyol. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Aquesta, s'organitza, pel que fa a la composició, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. Les de la planta baixa no són visibles des de l'exterior; però en el primer pis s'observen tres balcons, amb barana de ferro i persianes de llibret. Amb un recreixement del parament que les emmarca encapçalat per un trencaaigües amb una fulla d'acant central com a motiu ornamental. A la segona planta, hi trobem tres grups d'obertures dobles d'arc de punt rodó, amb trencaaigües arquejada. Les obertures de planta baixa i primer pis són de llinda recta.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de color crema. Als escaires i a les obertures de planta baixa i primer pis hi trobem un recreixement, com ja s'ha dit, pintat d'un color més fosc que contrasta amb el fons de la façana. A les divisòries de les diferents plantes hi ha una motllura. El coronament és una cornisa motllurada que fa de ràfec i un coronament al damunt, llis i esglaonat al centre i als laterals. La tercera planta s'afegí posteriorment.</p> 08006-450 Carrer Portimar, núm. 51 <p>Antigament es coneixia com a Can Nogueras, però ja des d'abans de la Guerra Civil espanyola (1936-39), es coneixia com a Can Gallego. Nom del llavors propietari que fou molt popular a Arenys de Mar. El besavi de l'actual propietari la va comprar abans de la guerra. Les seves terres s'estenien per tot el turó, que estava plantat de vinya fins els anys 40 del segle passat. La barraca de vinya d'aquest mateix carrer formava part d'aquesta finca; així com els fortins. Tant els que són visibles com un que hi ha colgat, segons informació oral facilitada per l'actual propietari.</p> <p>Després de la vinya van plantar-hi pins i el pare de l'actual propietari i va fer el mirador del turó. A la seva època també es va reformar l'interior, de la mà de l'arquitecte Bonet Garí.</p> <p>Durant la retirada de l'exèrcit republicà serví d'estada a l'Estat Major de la República i després s'hi instal·laren els soldats italians.</p> 41.5827060,2.5631994 463590 4603539 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94271-02p1560580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94271-03p1560596.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hi ha un safareig construït l'any 1850. Tenia una altra barraca, pous i mines per treure aigua del rial. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95109 Punta del Canyadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/punta-del-canyadell <p>Conjunt de roquissars litorals que fan de límit nord de la platja de la Musclera, i que cauen de la penya del Canyadell. Destaquen per ser un dormidor o zona d'estada temporal del corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), un dels més destacats del Maresme. També cal remarcar la presència de vegetació típica de roquissars litorals, com el fonoll marí (Chrithmum maritimum). I com ja s'ha inventariat en altres fitxes, aquests roquissars acullen diversos búnquers. </p> 08006-465 41.5726800,2.5386700 461539 4602436 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95109-02dsc0471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95109-03p1560772.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95112 Camí del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-remei <p>Camí que connecta el nucli urbà d'Arenys de Mar amb la capella del Remei d'Arenys de Munt, on fins fa pocs anys s'hi feia un aplec que reunia veïns i veïnes d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Canet de Mar i Sant Vicenç de Montalt. Transcorre en sentit est-oest, per dessota l'autopista del Maresme. S'hi accedeix pujant per Rial Llarg, a mà esquerra. El camí, enquitranat, és costerut i estret amb marges de terra i sauló revestits de vegetació antròpica barrejada amb canyissar, esparregueres, llentiscle, fanals i ginesta. La vegetació arbòria està composta per pi blanc i pinyoner, alzina i algun ametller a tocar de les finques i hortes particulars que hi ha a banda i banda del camí.</p> 08006-468 Camí del Remei 41.5767806,2.5286405 460705 4602896 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95112-p1570860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95112-p1570865.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S'ha detectat presència de dues plantes invasores: la iuca i un cactus (Cylindropuntia tunicata), que s'expandeix amb facilitat i posa en perill la vegetació i la fauna locals. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95115 Parc de Can Quintana https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-quintana <p>Parc situat a les antigues hortes de Can Quintana. Es conserven els garrofers, pins i alzines que ja hi havia i garanteix una extensa coberta arbrada. A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família.</p> 08006-471 41.5795230,2.5461638 462168 4603192 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95116 Parc Fèlix Cucurull https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-felix-cucurull <p>Parc situat en un antic càmping. Es conserven les moreres i plàtans que ja hi havia i garanteix una extensa coberta arbrada. A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família.</p> 08006-472 41.5832626,2.5521117 462666 4603605 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95116-02felixcucurull1975.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95117 Parc dels Països Catalans https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-paisos-catalans-1 <p>El Parc dels Països Catalans, dona nom a l'espai urbà fruit de l'ordenació de l'àrea de l'Stella Maris com a equipament esportiu i de lleure. La seva superfície total és de 3.312.67 m2, i és de titularitat municipal. <span><span><span><span><span><span>Un altre dels grans parcs d'Arenys de Mar, que aplega un conjunt de grans pins pinyers.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'ha projectat una intervenció integral per potenciar el seu entorn natural i per tal que esdevingui un espai de referència des del punt de vista de l'educació ambiental. </span></span></span></span></span></span>L'objectiu plantejat és el de crear un espai públic de lleure, amb zones diferenciades: pineda, a més d'un equipament poliesportiu a disposició dels convilatans per a fer-hi activitats.</p> 08006-473 <p>Parc inaugurat l'any 2000. L'Ajuntament anunciava, aquell any, que l'11 de setembre, es podria visitar el nou parc dels Països Catalans, un nou equipament per a la població a l'Stella Maris. Precisament, l'Ajuntament d'Arenys i un gran ventall d'entitats i associacions arenyenques ja farien l'ofrena floral habitual per la Diada, al mateix Parc. Feia molts anys, que es cercava un lloc idoni que pogués portar el nom i la simbologia catalanista i nacionalista. Fins ara, les ofrenes de la Diada Nacional de Catalunya s'havien portat a terme a la plaça de l'Església i al Calisay. A la nit, al mateix indret, es va fer un concert de sardanes a càrrec de la Cobla Jovenívola de Sabadell.</p> 41.5881973,2.5455662 462123 4604156 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95117-02p1570737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95117-03p1570738.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95120 Alzines del Rial de La Serp https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-rial-de-la-serp <p><span><span><span><span><span><span>Dues alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables que es localitzen al tram baix del rial de la Serp, al marge esquerre d'aquesta riera, a l'alçada de la urbanització de Portimar II. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Té una capçada densa amb un troc gruixut, clivellat i fosc. Les fulles són perennes, de color verd fosc i revers cobert per una mena de vellut blanquinós que absorbeix la humitat ambiental. Les flors surten a la primavera agrupades en ramells de color groc-ocre i el seu fruit és el gla o aglà.</p> 08006-476 Rial de La Serp 41.5832934,2.5635736 463621 4603603 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95121 Palmeres de l'escola Presentació https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-lescola-presentacio <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans palmeres canàries, el darrer que resta a Arenys de Mar després de la greu afectació de la plaga del morrut de les palmeres. És una alineació situada al davant de la façana principal de l'escola, i és molt visible des de bona part del nucli urbà.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-477 Carrer de pompeu Fabra, núm. 2 41.5853551,2.5482002 462341 4603839 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95122 Penya del turó del camí de la Pietat https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat <p><span><span><span><span><span><span>Penya del turó que ressegueix el camí de la Pietat, i sobre el qual s'assenta el cementi de Sinera, des de la qual hi ha una de les panoràmiques més boniques d'Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-478 Camí de La Pietat 41.5769734,2.5465504 462199 4602909 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95124 Horta Dalmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-dalmau <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans alzines (Quercus ilex), lledoners (Celtis australis), pins pinyers (Pinus pinea) i roures martinencs (Quercus humilis) a la zona de l'horta Dalmau. És un racó natural interessant adjacent al nucli urbà (carrer Doedes amb carrer Barcelona), on hi podem trobar també altres exemplars com pins blancs, ametllers o figueres. Aquesta zona permet la connexió natural amb la capçalera del rial de Sa Clavella. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-480 Carrer Doedes amb carrer Barcelona 41.5884370,2.5411937 461759 4604184 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95125 Conjunt d'alzines del rial de Sa Clavella https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dalzines-del-rial-de-sa-clavella <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'alzines, plantades de forma lineal, resseguint el marge dret de la capçalera del rial de Sa Clavella. Té uns 80-90 metres de longitud. I és la darrera mostra d'una gran alineació d'alzines que resseguien aquest marge del rial de Sa Clavella dècades enrere, abans de la construcció de l'autopista i de la gran esplanada del peatge, que va trinxar aquest rial. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-481 Rial de Sa Clavella 41.5866362,2.5407770 461723 4603985 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
95128 Penya del Portinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-portinyol <p><span><span><span><span><span><span>Penya situada per sobre del port d'Arenys i la platja del Cavaió. Preserva encara una notable franja forestal, entre el penya-segat i les primeres cases (avinguda del Portinyol). En aquesta zona hi trobem un dels búnquers del Portinyol. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-484 41.5803480,2.5573905 463104 4603279 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-01p1540665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-dsc0891.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc