Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
38596 | Cal Bep Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-nou | XX | <p>Casa de construcció senzilla seguint la tipologia de les masoveries de principis del segle XX. Amb teulada a dues vessants, amb parets de pedra barrejada i cantoneres, portes i finestres d'obra vista. A la façana de llevant hi ha dos balcons a les golfes fets amb arc de volta de cordill, i la porta principal es troba a la façana de ponent coberta per un terrat que es va fer tardanament. El ràfec de la teulada és decorat amb rajols posats de biaix, com veiem també a la Roureda Nova. Pel costat nord s'han afegit dos coberts, un darrera de l'altre. Davant la casa hi ha un viver amb els murs cimentats i un cobert de la mateixa època que la casa.</p> | 08011-72 | Cal Bep Nou 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa es va construir l'any 1910 com a masoveria depenent de cal Bep Vell.</p> | 42.0683200,1.8362200 | 403721 | 4658017 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38596-foto-08011-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||
38660 | VENTAIOLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola | A la vall que forma la riera de Clarà al seu pas per la baga de Sant Salvador, després de passar la casa del Verdaguer, trobem les runes de dues construccions distintes i properes. Les primeres runes corresponen a un edifici de pedra del que únicament queda una part de la part inferior d'un mur fet de pedra i en el que es distingeix el nivell del terra de rajols. L'altre grup de runes es troben una mica més avall i quasi al costat de la riera. En aquest encara es poden distingir diferents murs que formen habitacions contigües i disposades en filera i esglaonades. Alguns tenen una alçada de quasi dos metres i es troben quasi totalment tapats per la vegetació. La base dels murs és feta amb carreus grossos de pedra, mentre que les parts més elevades són de pedra de diferents tamanys barrejada. No es conserven restes d'arrebossat ni d'altres elements constructius com teules. | 08011-136 | Baga de Sant Salvador. Clarà. 08610 AVIÀ | Desconeixem la evolució històrica d'aquesta casa. Tan sols sabem per informació dels habitants del Verdaguer que aquesta casa es deia Ventaiola i que va ser habitada fins els anys 30 del segle XX. En aquella època sembla que van viure durant un temps uns lladres que no tenien quasi res, fins que els va prendre la Guardia Civil. Aquesta casa es troba dins els termes de l'antic castell de Clarà i del mas Palau, sembla molt possible que el segon fou la continuació del castell; a prop d'aquest mas de Ventaiola es troben el Verdaguer, els Porxos i la Vinya de Clarà. Degut a la manca de documentació d'aquesta zona de Clarà no hem pogut trobar informació d'aquest mas i només podem datar-lo a partir de les restes dels murs i de la troballa d'un contrapès de premsa de biga medieval. | 42.0716100,1.7878800 | 399727 | 4658438 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim Venatiola fa referència a un lloc molt ventilat per on passa l'aire. El fet de trobar-se a la baga per on passa la riera pot tenir relació amb aquesta ventilació que baixaria de la muntanya cap al pla. Aquestes runes han estat identificades en fer el present inventari. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
38667 | RIERA DE LA FONT CALDES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-caldes | Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs, com passa amb les altres rieres que passen pel terme d'Avià. La riera de Font Caldes neix a la serra de Queralt, a 1000m d'alçada just per sobre del polígon industrial de La Valldàn. També es nodreix de l'aigua de la Font Caldes que es troba al costat de la casa Cal Miquel al polígon i dins el terme d'Avià. Actualment s'agafa aigua de la riera per abastir al municipi d'Avià a la mateixa font, uns 130 m3 diaris. Des de la font la riera travessa la carretera de Solsona i segueix fins al Molí del Castell on arriba amb molt poca aigua. Antigament era desviada mitjançant un aqüeducte per proporcionar energia hidràulica a l'antiga fàbrica de pinsos i posteriorment al Molí del Castell. Després d'aquest, dos embassaments consecutius emmagatzemaven l'aigua que els germans Rosal utilitzaven a finals del segle XIX per abastir la colònia agropecuària de Graugés. En aquesta zona entre el Molí del Castell i La Noguera resten antigues canalitzacions d'obra per on es desviava la riera. Actualment les basses són completament seques ja que han perdut aquesta utilitat i la riera segueix el seu recorregut fins a desguassar a la colònia Rosal al riu Llobregat, al peu de l'antic molí de Minoves actualment desaparegut. En general la riera conté poca aigua i es troba en mal estat de conservació ja que la mancança d'aigua agreuja la contaminació. | 08011-143 | Avià | L'aigua de la riera va ser utilitzada per proporcionar energia a molins ja des de l'Edat Mitjana i trobem al seu curs les restes del molí del Castell, del que desconeixem la cronologia més antiga, i del molí de Minoves que va ser construït al segle XVII (1637), tot i que aquest utilitzava l'aigua de la riera Font Caldes quan s'acabava d'unir a la riera de Metge al terme de Cal Rosal, i abans de desguassar al Llobregat. Els dos molins van estar en funcionament fins els anys 30 del segle XX. Durant el segle XIX la riera va viure l'època de major aprofitament, ja que l'aigua va ser utilitzada per la farinera construïda pels germans Rosal que funcionava amb energia hidràulica i vapor. A tal fi van construir un aqüeducte i la canalització que portava l'aigua de la riera fins a la farinera del Molí del Castell. L'aigua que sortia d'aquest ús era emmagatzemada en dues basses i conduïda fins al Serrat Roig on hi havia un saltant que proporcionava energia elèctrica per a la colònia agropecuària de Graugés. També a finals del segle XIX EL Sr. José Piquer Rosal, que va construir la casa La Torre del Piquer al barri de La Creu, tenia dues concessions d'aprofitament d'aigua en aquesta finca: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins Torre del Piquer (abans Cal Coix), que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. Actualment la riera o torrent Font Caldes, degut a la manca d'aigua i a abocaments incontrolats i filtració de purins, es troba en molt mal estat de conservació i amb un alt índex de contaminació. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||||||
38681 | FESTA MAJOR D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-davia | XX | Es celebra el cap de setmana després del 27 d'agost, Sant Lleïr, motiu pel qual a vegades s'escau a finals d'agost i altres a inicis de setembre. La festa s'inicia el divendres i dura fins els dilluns, dia de festa municipal de lliure elecció. Es fan diferents activitats en les que participen quasi totes les entitats del poble i l'Ajuntament, i es procura que hi hagi per a tots els grups d'edats. Hi ha actes religiosos (la missa de diumenge de festa major, la missa de difunts), per la canalla (concurs de dibuix i activitats de lleure), concurs de tir al plat, autoterra o prova de resistència de vehicles, concurs de botxes, concurs de pintura ràpida, partits de futbol, exposicions, entre d'altres. Però les activitats més importants són els focs artificials, la cantada d'havaneres i el ball per al jovent que es fan divendres al vespre, el ball de festa major que es fa diumenge al vespre i l'obra de teatre que fa el grup de teatre d'Avià que es fa a l'Ateneu dilluns al vespre, essent una de les activitats amb més públic. Fins a l'edició de l'any 2001, es celebrava el dissabte a la tarda la Baixada d'Andròmines, activitat que generava molta expectació. Era un concurs d'andròmines en que es feia una baixada pel carrer principal de poble constituint un espectacle, tant per les característiques constructives i decoratives de les andròmines, com per les sorpreses que els participants es podien trobar pel camí (dutxes d'aigua i d'espuma, ...). | 08011-157 | Desconeixem el moment en què es va començar a celebrar la festa major d'Avià, però si sabem que a inicis del segle XX ja es celebraven alguns actes, principalment litúrgics, en relació a la festa de Sant Martí patró del poble, durant el mes de novembre. A l'arxiu fotogràfic de cal Mas es conserven fotografies d'actes puntuals, com una processó amb les confraries, obres de teatre i passades amb cavalls pel casc antic. Durant l'època de la postguerra es celebraven dues festes majors independents, una de cada bàndol, i organitzades pels dos casals existents: el Sindicat Agrícola i L'Ateneu Obrer. Més endavant, cap els anys cinquanta la festa es va unificar i es celebrava a l'estiu, fet que es manté en l'actualitat. A mida que van passant els anys, i principalment des de la democratització dels ajuntaments, es van anar afegint més actes i amb més variació, així alguns anys predominaven les activitats esportives, com l'any 1986 en que es van fer campionats de tennis, futbol, bicicros, natació, auto-terra i concurs de tractoristes; mentre que d'altres predominaven els de caire cultural: concurs de pintura ràpida, de fotografia, mostres de ballets tradicionals,... Actualment es celebren actes de tots tipus. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||||||
38682 | FESTA MAJOR DE GRAUGÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-grauges | XX | La Festa Major de Graugés es celebra el diumenge següent del 15 de maig, Sant Isidre, i les celebracions duren tot el cap de setmana des del divendres fins al diumenge. Es celebra per Sant Isidre perquè aquest és el patró dels pagesos i Garugés és essencialment agrícola, per aquest motiu l'església de Graugés és dedicada a aquest sant. Es fan diferents activitats festives entre les que destaca el ball del diumenge a la tarda que es celebra a un local de l'antiga colònia agropecuària i la missa del diumenge al matí. Encara es conserva la tradició dels priors i priores que consisteix en dues parelles, una jove i una més gran, que es cuiden de guarnir l'església i passar per les cases a demanar diners per la festa. En aquesta passada van acompanyats per la banda de música i acaben el recorregut a l'església on es celebra la missa de festa major a les 12 del migdia. Cada any les parelles es renoven. La resta d'activitats varia cada any, així alguna vegada s'ha realitzat un concurs de pintura ràpida, i durant un temps es va fer un concurs d'andròmines que es feien surar al llac de Sant Ramon amb els seus ocupants que feien una andròmina inspirada en algun tema i els seus ocupants anaven disfressats a conjunt. | 08011-158 | Graugés | Els orígens de la festa major de Graugés els hem de buscar en l'època d'auge de la colònia agrícola, moment en que la població pateix un increment important i es realitzen actes religiosos i balls populars, principalment. En un principi els actes religiosos es celebraven a l'antiga església de Graugés que es trobava als baixos de la Torre de Graugés i, a partir del 1996 a l'església nova. La tradició de celebrar la festa major es va perdre durant la Guerra Civil però es va recuperar poc després realitzant actes religiosos. Actualment la festa és arrelada al nucli de Graugés i, degut a l'increment de població els darrers anys, cada vegada és més participativa, sobre tot el ball. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||||||
38697 | OLIVERA D'HOMENATGE A LA GENT GRAN D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-dhomenatge-a-la-gent-gran-davia | XX | Al Parc del Tossal es troba un monument commemoratiu que es va instal·lat la tardor de l'any 1999. Està format per una olivera al costat d'un bloc de pedra en el que hi ha una inscripció sobre suports ceràmic a un costat, i l'escut de Catalunya a l'altre. La inscripció està composta per sis rajoles envoltades per una garlanda en la que s'alternen coloms i branques d'olivera. Hi ha l'inscripció: 'L'olivera, arbre noble i amb fondes arrels, de llarga vida i que dóna fruit. En el simbolisme d'aquest arbre, l'Ajuntament d'Avià vol homenatjar la Gent Gran en el seu Any Internacional i , amb respecte i gratitud, agrair el seu esforç, la seva generositat, ...el seu amor. Que la branca d'olivera, símbol de pau en el bec del colom, sobrevoli totes les nacions fent realitat el somni d'una humanitat feliç i lliure. Avià, 11 de setembre de 1999'. | 08011-173 | Parc del Tossal, 08610 AVIÀ | Aquesta olivera que va ser plantada al parc del Tossal per commemorar l'Any Internacional de la Gent Gran, el 1999, junt amb una placa que recorda l'efemèride. El Casal de la Gent Gran d'Avià és una entitat vinculada a L'Ateneu d'Avià que va començar l'any 1988 amb la intenció de procurar atendre el lleure i la dinamització de les persones majors de 60 anys o jubilades del municipi. És una entitat amb molta empenta que organitza moltes i variades activitats per a aquest col·lectiu, des de cursets de manualitats, caminades, gimnàstica, conferències, balls i obres de teatre. Durant la segona setmana de setembre es celebra cada any la Festa Homenatge a la Vellesa, amb diferents activitats i un festival amb actuacions en homenatge a aquest col·lectiu que ha arrelat fortament al poble i en el que participen tots els grups d'edat del municipi. | 42.0774200,1.8234000 | 402674 | 4659042 | 1999 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38697-foto-08011-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||
38700 | Arxiu parroquial de Sant Vicenç d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-dobiols | XIX | <p>Els llibres parroquials de l'església de Sant Vicenç d'Obiols es conserven a la parròquia de Gironella, ja que el capellà actual és el de Viladomiu Vell que depèn de Gironella. Tan sols es conserven llibres de la segona meitat del segle XIX, ja que els més antics van desaparèixer durant les guerres carlines i perquè actualment els actes que es fan s'inscriuen a Gironella. Es conserven: un llibre d'obits de 1852 a 1931, un llibre de matrimonis de 1852 a 1913 i un llibre de baptismes de 1852 a 1906.</p> | 08011-176 | Església de Santa Eulàlia de Gironella, Plaça Església, 08680 GIRONELLA | <p>Tot i que es té constància de l'existència d'arxiu a Sant Vicenç d'Obiols, tots els llibres sacramentals van desaparèixer abans d'iniciar-se el segle XX. La data d'inici dels llibres que es conserven a la parròquia de Gironella coincideix amb el concordat entre la Santa Seu i Espanya pel qual es fan els llibres nous a totes les parròquies d'Espanya i es posa com a condició que siguin escrits en castellà, encara que a moltes parròquies no canvien l'idioma. La parròquia d'Obiols que pertanyia des dels seus inicis al monestir de Ripoll (Bisbat de Vic), passa l'any 1874 a dependre del Bisbat de Solsona. Hi ha una nota als llibres feta pel capellà d'Obiols, Ginés Molist, explicant aquest canvi i signada el 4 de juny de 1874. Hi ha una altra nota amb la mateixa data explicant que 'des del 3 de maig de 1873 fins al 4 de juny de 1874 la parròquia va estar sense capellà perquè el que hi havia va fugir per lliurar-se de la mort i que els feligresos havien d'acudir als veïns en les necessitats, on es van trobar els documents que falten'. Aquests documents als que feia esment no s'han trobat i no es té constància de que existeixin. A l'arxiu de Ripoll, degut a la crema de l'edifici durant les guerres carlines primer, i durant la Guerra Civil desprès, no es conserven documents referents a Obiols.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els preveres de la parròquia en cada època. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||||
38702 | JACIMENT CARRER VELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-carrer-vell | Darrera del bloc de pisos anomenat Carrer Vell que es troba a Graugés, hi ha una elevació del terreny formant un turó. En aquest turó i als seus voltants s'han fet troballes en superfície de material d'època ibèrica, principalment restes de ceràmica. | 08011-178 | Graugés. Carrer Vell | La manca d'excavació o de prospecció en aquest jaciment no ens permeten saber la seva magnitud ni l'època exacta d'ocupació. Tot i així es documenta per garantir la seva protecció futura. Constitueix un altre vestigi d'època ibèrica a la zona, junt amb el jaciment dels Serrat dels Tres Hereus i els jaciments de la Serra de Noet. | 42.0692000,1.8486700 | 404752 | 4658101 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La informació d'aquest jaciment ha estat facilitada per l'arqueòleg Jaume Bernades Postils de Casserres, Director del Museu Diocesà de Solsona i membre de l'Associació d'Arqueòlegs del Berguedà, que va fer les troballes en superfície. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||||||
38719 | Abeurador de Santamaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-santamaria | XIX-XX | <p>Abeurador de forma rectangular allargada, fet d'obra de pedra i arrebossat amb ciment. S'omplia d'aigua procedent de les canalitzacions que, des de la riera Font Calda, portaven aigua a l'estany gran de Graugés. Actualment està sense ús i només s'omple amb aigua de pluja.</p> | 08011-195 | Carretera de Santa Maria a Graugés | <p>L'abeurador es troba al peu del ramal principal del camí ramader d'Avià i probablement s'utilitzaria per aquesta finalitat. Dins del terme d'Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d'Orniu i que s'unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s'ajuntaven els ramats d'Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment, d'aqui el camí seguia cap a Santa Maria i el poble, o enllaçava amb el camí de l'Espunyola. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L'Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d'aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí, al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.</p> | 42.0723200,1.8360100 | 403710 | 4658461 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38719-foto-08011-195-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
38720 | Abeurador de Cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-cal-ramonet | XIX-XX | <p>Abeurador situat a l'exterior de la casa cal Ramonet. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià una mica més avall.</p> | 08011-196 | Cal Ramonet | <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L'abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d'aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.</p> | 42.0715700,1.8179900 | 402218 | 4658398 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||||||
38724 | Escultura La Vaca de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-vaca-de-capolat | XXI | L'escultura és d'acer pintat de blanc, formant un rectangle en angle dins el que es troba retallada el perfil en negatiu d'una vaca. Es troba sobre una plataforma d'obra. Té dues plaques que informen del context i objectiu de l'obra. La primera diu Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir', Mahatma Gandhi. La segona: 'Torturar un tot per plaer, per diversió, és molt més que torturar a un animal, és torturar una consciència', Víctor Hugo. | 08011-200 | Parc de La Torreta | El desembre de 2016 es va instal·lar l'escultura al parc de la Torreta. Segons l'Ajuntament es tracta d'un homenatge antitaurí en forma d'escultura i amb una visió reivindicativa per part de l'artista, que s'ha inspirat en la visió de la tauromàquia tenia Víctor Hugo i Mahatma Gandhi. Vol ser, en negatiu, l'antítesi o una evolució estètica i moral del famós Toro d'Osborne, símbol de l'espanyolisme, fent una crítica social a la tauromàquia. Citant Gandhi, Arisó considerava que 'quan una llei és injusta, el correcte és desobeir'. Mentre que, en paraules de Víctor Hugo, recordava: 'Torturar un toro per plaer, per diversió, és molt més que torturar un animal, és torturar una consciència'. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0746900,1.8257600 | 402865 | 4658736 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38724-foto-08011-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Manel Arisó | Al costat de la Vaca de Capolat s'ha plantat una de les alzines filla de l'Alzina que porta el nom de Bigas Luna, segons va ser aprovat pel Consell de la Memòria Històrica de l'Ajuntament de Barcelona que el 19 de març del 2014. El Cosí d'en Bigas Luna, En Jordi Bigues, periodista, activista i ecologista ha estat l'impulsor de la iniciativa i qui ha portat una de les alzines filles de l'Alzina de Bigas Luna i ha ajudat a plantar-la. Amb l'alzina Avià també ha adquirit una aquarel·la original del director Català. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||
38725 | Escultura Ahosta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ahosta | XXI | Escultura formada per dues bigues de roure verticals que suporten una barra de ferro horitzontal de la pengen 13 barres de ferro subjectes amb cadenes, de forma que tenen mobilitat. Amb el vent, aquestes produeixen diferents sons en xocar entre elles, i combinen estètica i simbolisme. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Ahosta: Dansa sense braços per unir persones'. | 08011-201 | Cementiri d'Avià | L'escultura Ahotsa és un homenatge a les víctimes del Franquisme, als morts d'Avià durant la Guerra Civil espanyola. És una escultura sonora que, en el seu sentit final, segons el seu autor, busca 'tornar la veu a les persones a qui se'ls hi va robar', evoca les veus del passat, en una història que no s'ha d'oblidar per no repetir. És obra de l'artista i picapedrer Basc Javier Olaizola (Errenteria 1961), amb l'assessorament de Konvent. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0730300,1.8242200 | 402735 | 4658553 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||
38726 | Escultura Aborigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-aborigen | XXI | Escultura situada en una rotonda a l'entrada d'Avià. La peça és un cèrcol de ferro disposat vertical i dividit en dues meitats, un costat està omplert amb seccions circulars de troncs d'arbre, i l'altre amb maons d'argila disposats formant un mur. La part de fusta vol recordar els boscos de pi de la comarca, mentre que la part de rajols vol recordar el color de la terra, relacionant-la amb l'entorn natural d'Avià. El cercle de ferro que lliga la peça simbolitza l'energia, la simbiosi entre les dues parts, la persona i la terra, la persona que la cuida amb estima i respecte cap a la naturalesa. La intenció de l'artista és fer homenatge a tota la gent que ha dedicat la seva vida a treballar amb les mans. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Persona que ha sabut veure que es viu girant al revés'. | 08011-202 | Avinguda Francesc Macià / carrer del Roure | El seu creador és l'artista basc resident al Berguedà Javier Olaizola, natural d'Errenteria (1961), picapedrer de professió, en l'àmbit de l'escultura. Aborigen és una escultura que vincula l'entorn i la terra, inspirada en els colors de l'entorn. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0784100,1.8178800 | 402219 | 4659158 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||||
38727 | Mapa mosaïc d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-mosaic-davia | XXI | Plafó de rajoles ceràmiques que és el plànol del poble d'Avià situat a la façana de l'Ajuntament i edifici de l'Ateneu d'Avià. El plafó recull el plano esquemàtic de tot el municipi, remarcant els nuclis, carreteres i camins, rius i masies. El mosaic presenta elements paisatgístics i faunístics integrats en el plànol i amb els dibuixos d'alguns dels elements més emblemàtics del poble. Aquest plafó substitueix a un anterior que era de metracrilat i que reproduïa el mateix plano del municipi ubicat al mateix lloc des de l'any 1993. | 08011-203 | Ajuntament d'Avià. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 22. 08610. AVIÀ | El projecte i dibuix és obra de la veïna d'Avià i il·lustradora Susanna Campillo, guanyadora del concurs organitzat pel consistori dins el projecte AviArt impulsat per l'Ajuntament i amb finançament de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0772300,1.8227500 | 402620 | 4659022 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Sussana Campillo Besses | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||||
39245 | Rectoria de Santa Maria d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-maria-dhorta | XVII | L'immoble es troba en un estat de conservació millorable, necessita manteniment en les façanes dreta i posterior. El sostre presenta molts forats i això provoca que s'escoli l'aigua, posant en perill la salubritat del propi edifici | Masia de planta baixa, dos pisos i golfes amb una superfície aproximada de 1260 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Hi ha ampliacions actuals realitzades amb obra nova i revestiments actuals. La part posterior ha estat ampliada afegint habitacions. S'observa un reforç d'estructura metàl·lica a la façana posterior, i a la façana lateral hi ha galeries. La referència del primer rector data de l'any 1170. Trobem diferents llindes amb les dates 1649, 1863 i 1958. Se situa en un entorn rural a prop de la carretera. | 08012-7 | Horta d'Avinyó | La rectoria originària hauria estat construida al mateix moment de l'antiga església romànica. L'actual edifici, però, fóu alçat en les posteriors remodelacions que afectaren a l'església a finals del segle XVII. | 41.8255400,1.9685900 | 414348 | 4630921 | 1649 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39245-foto-08012-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39245-foto-08012-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||
39247 | Ascensió de la Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ascensio-de-la-verge-maria | XIX | Pintura mural, situada al centre de l'altar que representa l'ascensió de la Verge Maria al reialme del cel. A la terra deixa als dotze apòstols mentre que al cel l'esperen els àngels i arcàngels. L'àngel de l'esquerra acompanya a un infant Jesús que està esperant l'arribada de la seva mare. A dalt de tot, al centre hi trobem la figura omnipresent de Déu representat sota la figura de l'esperit sant (un colom blanc). Tan la Verge Maria com la resta d'àngels estan envoltats de núvols. Rodegen la Verge Maria els arcàngels que l'escorten en la seva ascensió. A dalt de tot de la pintura es pot llegir 'Assumpta est Maria in caelum. Al·leluia'. Hi predomina el color blau sofre. | 08012-9 | Horta d'Avinyó | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 08012 | Avinyó | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39247-foto-08012-9-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Als laterals de l'altar també hi ha pintures murals però el seu estat és tan deplorable que ens ha sigut impossible determinar les escenes que representen. | 99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
39248 | Baptisme de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baptisme-de-jesus | XIX | La humitat de les parets és molt perjudicial per la pròpia pintura ja que la patina té tendència a esquerdar-se | Pintura mural que representa el baptisme de Jesús realitzat per Sant Joan Baptista, al riu Jordà. Sant Joan Baptista destaca per les pells d'animals que porta sobre, donant a entendre la seva vessant asceta. Igualment du una creu com a senyal de ser representant de la voluntat de Déu. Jesús apareix seminu, cobrint-se el pit amb els braços entrecreuats. Des del cel s'obre una clariana d'on baixa un raig celestial que il·lumina a Jesús. Les palmeres representen quelcom exòtic propi de les terres israelianes, La pintura es troba a la zona de la pica baptismal i el motiu justament està directament relacionat amb aquest ritual cristià. La localització és al fons de l'església, al costat de la porta d'accés, en la nau lateral de l'esquerra. | 08012-10 | Horta d'Avinyó | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 08012 | Avinyó | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39248-foto-08012-10-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
39250 | Col·lecció d'objectes de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-lajuntament | XX | Hi ha una vitrina dins de l'ajuntament amb diversos elements dels que en destaquem els següents: - Primera màquina d'escriure que va haver-hi a l'ajuntament, datada de principis de segle XX. - Antic rellotge de l'església de Sant Joan d'Avinyó, datat del 1888. - Cornetes de l'agutzil. La més gran és de l'època carlina. - La llança i el fanal del sereno, datats als voltants del 1850. - La placa de les primeres aigües canalitzades a la població, en data de 17 d'abril de 1881. - La bandera de l'Ajuntament al seu patró, el 17 d'abril de 1881. | 08012-12 | Avinyó | 41.8638300,1.9709900 | 414598 | 4635169 | 1880-30 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
39252 | Gegants d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-davinyo | XX | Conjunt de cinc gegants: dos d'adults, dos de joves i el gegantó. Els gegants adults són 'El Moro' i 'L'Hebrea', fets als anys setanta. Els gegants joves es diuen 'Joan del Vi' i 'Pepeta de la Rovirassa', i, finalment, hi ha el gegantó anomenat 'Bussé', que representa l'agutzil actual del poble. Aquest últim gegant es creà l'any 1999. | 08012-14 | Avinyó | Els gegants han agafat diversos noms segons el període en què foren creats; els gegants tenen noms de cultures històriques que han anat formant la cultura del poble, tot i que no se'n té pràcticament constància del llegat àrab ni jueu a la zona. Igualment, els gegans joves agafen noms directament vinculats amb la terra avinyonenca: el vi i, la zona de la Rovirassa. Finalment, el Bussé, personatge contemporani emblemàtic per la seva tasca d'agutzil del poble durant els últims anys. | 41.8638300,1.9709900 | 414598 | 4635169 | 1970-00 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||
39267 | Pou de Cal Papa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-papa | XVIII-XIX | L'estructura del pou està adossada a la barraca de vinya de Cal Papa 1. Té la planta rectangular i la paret de l'esquerra segueix la cara meridional de la barraca, donant homogeneïtat al conjunt. La part de la dreta no està del tot ben adossada a la barraca. El pou en sí és un forat rodó fet amb pedra seca. Està elevat respecte el nivell de terra ja que el pou s'insereix en una estructura quadrangular feta de pedra en sec. A la banda exterior del pou (llevant) hi ha una llosa de pedra que dóna l'alçada del pou. Altrament hi ha dues parets que sostenen un sostre (adossat igualment al sostre de la barraca) fetes de carreus irregulars de pedra en sec. Entre paret i paret hi ha diverses bigues de fusta que sostenen les lloses del sostre. | 08012-29 | Avinyó | 41.8644900,1.9854400 | 415798 | 4635228 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39267-foto-08012-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39267-foto-08012-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39267-foto-08012-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||||
39284 | Bassa de La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-portella | XIX-XX | Bassa situada a 20 m de la Masia La Portella. Té una longitud aproximada de 80 m i una amplada de 40 m en la seva zona més ample. Proporciona l'aigua per la Masia de La Portella i els camps propers a aquesta. | 08012-46 | Avinyó | 41.8864000,1.9561400 | 413396 | 4637690 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39284-foto-08012-46-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||||
39285 | La Torregassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torregassa | XVII-XVIII | Està en ruïnes. | Masia que era de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 702 m2. La coberta s'ha ensorrat i era de dues vessants que feien el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat en algunes façanes. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. S'hi observen ampliacions de diferents èpoques, una possible lliça i un antic cobert a la part est, també hi ha una tina a la part oest dins una ampliació. L'està envaint la vegetació. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-47 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8859900,1.9647500 | 414110 | 4637636 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39285-foto-08012-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39285-foto-08012-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39285-foto-08012-47-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||
39286 | La Casa Nova de La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-de-la-portella | XVII-XVIII | Està en estat ruïnós. La gran quantitat de vegetació que hi ha a l'interior del celler posa en perill la salut d'aquest. | Masia de planta rectangular i d'una superfície dividida en un mínim de dos pisos; part baixa i primer pis. Se'n conserva només la part del celler (cobert amb volta catalana) i un parell de murs sense connexió en superfície. Està en estat ruïnós. La gran quantitat de vegetació que hi ha a l'interior del celler posa en perill la salut d'aquest. | 08012-48 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8797300,1.9489600 | 412791 | 4636957 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39286-foto-08012-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39286-foto-08012-48-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està en un entorn envoltat de bosc i camps de conreu. La vegetació ha cobert les restes de l'estructura. | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||
39290 | Cal Montsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montsec | XVIII | Masia que consta de planta baixa i golfes, que és utilitzada com un pis per l'altura de la coberta. Té una superfície aproximada de 200 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista. S'observen intervencions de diferents èpoques i diferents materials, els envans interiors són de maó. Té un cobert, un corral i una nau. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-52 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8118200,2.0010800 | 417028 | 4629365 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39290-foto-08012-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39290-foto-08012-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39290-foto-08012-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
39291 | Estela funerària del Pvre. Ruaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-funeraria-del-pvre-ruaix | XX | La creu de ferro que corona el conjunt s'ha trencat i la inscripció comença a tenir massa brutícia que fa que la pedra es comenci a exfoliar. Hi ha igualment gran quantitat de líquens que han erosionat algunes parts del text. | Bloc quadrat de ciment de 50 cm d'alt x 50 cm d'ample x 40 cm de fondària. Dalt del bloc hi trobem una llosa de ciment on hi apareix una inscripció. La làpida fa 60 cm d'alt x 45 cm d'ample x 20 cm de fondària a la part de dalt i 35 cm a la part de baix. Dalt de la làpida hi trobem una creu feta amb ferro, buida per dins, marcant només els quatre creuers. En la inscripció es pot llegir: 'Aquí murieron /por Dios y España /D. José Ruaix Garriga /Presbro. Y /D. J (....) Yglesias Grau /2 (4 de) Julio 1936 /(¡Pr) esente! /+ + +' | 08012-53 | Avinyó | 41.8735900,1.9675600 | 414326 | 4636256 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39291-foto-08012-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39291-foto-08012-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||
39298 | El Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat | XVII | Està en ruïnes | Mas enrunat que conserva diverses parets diferents i el sostre de dos cellers o estances. Els murs estan fets amb carreus de pedra lligats amb morter. Hi ha tres blocs estructurals diferents: una paret de dos pisos que s'aguanta a una volta catalana que cobriria el primer pis. Just a uns 20 m del mur hi trobem restes d'un mur de la mateixa amplada però molt més reduït en alçada, paral·lel al primer (foto 1). El segon bloc és una paret molt més simple estructuralment que aguanta un mur i s'acaba en una volta igualment catalana (foto 2). El tercer bloc estructural és una paret molt ample que agafa una forma semicircular, recordant algun tipus d'estructura de fortificació (foto 3). | 08012-60 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8688000,1.9934900 | 416472 | 4635699 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39298-foto-08012-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39298-foto-08012-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39298-foto-08012-60-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||
39299 | La Caseta d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-dhorta | XVII-XVIII | La pedra està omplint el buit de la Masia i, el ciment, alhora que dóna consistència al conjunt, està danyant la mateixa salut de les pedres. | Masia enrunada d'uns 200 m2. En el moment de la construcció de l'eix transversal (C-25), es va aprofitar la casa enrunada per col·locar-hi una plataforma de ciment des d'on posar la maquinària. Per tant, actualment es pot observar l'antiga masia (podent veure'n algunes obertures i els carreus de pedra originals, però amb una forta capa de ciment tan a dins de l'antiga estructura com per sobre. | 08012-61 | Horta d'Avinyó | Actualment no queda pràcticament cap vestigi de la masia ja que aquesta ha estat derruïda i cimentada donant lloc a un cub de formigó. | 41.8251500,1.9673400 | 414243 | 4630879 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39299-foto-08012-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39299-foto-08012-61-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||
39301 | Creu de viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-viacrucis | XX | La llosa de dalt de tot està plena de líquens que van erosionant la mateixa pedra | Petita creu de viacrucis, situada en el camí que porta de l'església de Santa Maria d'Horta fins al carrers Nou i de l'Hostal, d'Horta d'Avinyó. Es tracta d'una plataforma feta amb carreus regulars de pedra, lligats amb força ciment. Les mesures de la plataforma són 70 cm d'alt x 30 cm d'ample x 30 cm de profunditat. A dalt de la plataforma hi reposa una llosa feta de pedra, de 10 cm d'alt. Sobre d'aquesta llosa hi ha clavada una creu senzilla feta de ferro | 08012-63 | Horta d'Avinyó | El viacrucis es realitzava des de l'església de Santa Maria d'Horta fins al carrer Nou, el de l'Hostal, el de Dalt, i s'anaven fent les diverses parades corresponents a les catorze estacions, cada una d'elles destinada a recordar un moment de la vida, passió i mort de Jesús. La majoria de viacrucis solien realitzar-se durant la setmana santa. | 41.8244500,1.9669700 | 414212 | 4630801 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39301-foto-08012-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||
39320 | Imatge de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-marcal | XIX-XX | <p>Estàtua de Sant Marçal bisbe. Està tallada en fusta i té una alçada aproximada de 70 cm. La figura porta una aurèola metàl·lica a la zona del cap mostrant la seva condició de sant. Aquest té barba blanca i va ornamentat com a bisbe ja que porta el bàcul (a la mà dreta), la mitra i la resta d'elements episcopals. A la mà esquerra porta un pergamí amb diversos noms. Està policromat, destacant el color vermell i blanc de la túnica.</p> | 08012-92 | Sant Marçal de Relat | 41.9135100,1.9942600 | 416594 | 4640662 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39320-foto-08012-92-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||||
39328 | Forn d'obra de Cal Moratones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-moratones | XIX-XX | Forn d'obra de dues plantes, amb una superfície aproximada de 80 m2, on el pis superior i un porxo exterior està fet amb totxanes, mentre que el pis inferior presenta una estructura feta amb carreus de pedra lligats amb morter, i és en aquí on hi havia el forn per poder fer-ne totxanes, teules i altres elements d'obra. El pis superior està cobert per una teulada de doble vessant coberta amb teules. | 08012-100 | Avinyó | 41.8710900,1.9738500 | 414845 | 4635973 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39328-foto-08012-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39328-foto-08012-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||||
39330 | Torre del Muntanyola (antiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-muntanyola-antiga | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Antic mas en estat ruïnós, amb una planta quadrangular, i una superfície aproximada de 150 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter de calç. Hi ha diverses alçades dels murs i és difícil, per la quantitat de vegetació que hi ha, de poder-ne delimitar bé el seu perímetre. Dins de la casa hi ha una tina. | 08012-102 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8278900,1.9932400 | 416398 | 4631157 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39330-foto-08012-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39330-foto-08012-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39330-foto-08012-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||
39331 | Pica de La Torre del Muntanyola (antiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-la-torre-del-muntanyola-antiga | XVII-XVIII | Pica per rentar els plats amb una forma quadrangular. Està feta d'un sol bloc de pedra treballat, creant un broc en una de les cares del bloc de pedra, que permetia la sortida d'aigua de la pica. Té una longitud aproximada de 70 cm, i una amplada (sense el broc) de 50 cm. Al voltant de totes les cares la pedra fa una vora per tal de contenir-hi l'aigua. | 08012-103 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8278900,1.9932400 | 416398 | 4631157 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39331-foto-08012-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
39332 | Pou de La Torre del Muntanyola 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torre-del-muntanyola-1 | XIX-XX | Hi ha excés de vegetació al voltant | Pou de planta quadrada i una superfície aproximada de 4 m2, construït amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Té una obertura al mur de llevant en forma de porta. L'alçada total de l'estructura és de 2,30 cm. Avui dia hi ha gran quantitat de vegetació externa. | 08012-104 | Horta d'Avinyó | 41.8275700,1.9933700 | 416408 | 4631122 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39332-foto-08012-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39332-foto-08012-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39332-foto-08012-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
39333 | Pou de La Torre del Muntanyola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torre-del-muntanyola-2 | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Pou de planta circular, construït amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. Està afectat pel camí que va a La Torre del Muntanyola, la qual cosa provoca que hagi cedit en gran part i només en quedi la meitat en peu. Té una alçada aproximada de 2,20 m. No podem saber on seria la porta d'accés. | 08012-105 | Horta d'Avinyó | 41.8271600,1.9925900 | 416343 | 4631077 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39333-foto-08012-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39333-foto-08012-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39333-foto-08012-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
39354 | Pica de pedra de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-pedra-de-les-planes | XVIII | Pica per rentar-se les mans, feta de pedra i adossada a la paret d'una de les habitacions. Es tracta d'un sol bloc de pedra tallat en forma arrodonida i a la part de dalt presenta una vora del mateix carreu per contenir l'aigua. Té un desguàs en forma de petita canonada de plom, a tocar de la paret. | 08012-126 | Sta. Eugènia de Relat | 41.9056100,1.9855600 | 415862 | 4639794 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||||||
39356 | Altar de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-la-mare-de-deu-de-la-merce | XX | Capella de sala situada a la vessant de ponent del menjador de la Masia Les Planes. És un petit receptacle decorat amb columnes i una llinda amb motius neoclàssics. A la llinda de l'altar es pot llegir 1900, i un símbol que segurament seria de la casa o del propietari. El conjunt té un petit altar que sobresurt uns 15 cm, fet de pedra i on hi ha diversos objectes decoratius. L'alçada total del conjunt és d'uns 1,5 m mentre que l'amplada és de 1 m. Dins del receptacle hi ha una escultura tallada en fusta de la Mare de Déu de la Mercè sostenint l'infant Jesús. Els dos porten una aurèola demostrant el seu sentit sagrat. Ella porta a la mà dreta un bàcul i al cap hi porta una corona daurada. Els colors predominants en la figura de la Verge són el rosa de la túnica, el blau i daurat de la capa i el blanc del mantell. El nen Jesús està cobert només amb una túnica d'un color verd-ocre. El conjunt fa uns 90 cm d'alt incloent l'aurèola. | 08012-128 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.9056100,1.9855600 | 415862 | 4639794 | 1900 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||
39357 | La Caseta de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-la-rovira | XVII | Pateix un abandó gradual, en un procés inicial d'enrunament. | La masia original és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 360 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arremolinat, la porta amb llinda de pedra i les obertures són arrebossades i amb llinda de fusta. A l'alçada del primer pis hi té un balcó i a la de les golfes hi té un cos de dues galeries. A l'interior de la planta baixa hi té un celler amb el sostre amb volta i que encara conserva les tines i la premsa de vi. Destaca el forn situat al darrera de l'edifici. Adossada a la masia hi ha un volum de nova construcció de planta baixa, pis i golfes amb una superfície de 360 m2, construït amb maçoneria d'obra nova (totxana) i amb l'acabat exterior arrebossat amb ciment. Els dos volums es comuniquen interiorment. Al voltant té 5 edificis complementaris, coberts, corrals, pallisses i naus. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-129 | Sta. Eugènia de Relat | Aquesta casa ha estat històricament vinculada amb la de la Rovira, a l'igual que el molí que hi dóna nom. Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies, algunes de les quals quedaran buides amb la crisi de la fil·loxera. | 41.9233300,1.9997900 | 417065 | 4641747 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39357-foto-08012-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39357-foto-08012-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||
39379 | Creu funerària de Santa Eugènia de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-funeraria-de-santa-eugenia-de-relat | XX | Comença a haver-hi presència de líquens i altres fongs. | Creu feta de pedra, situada a 20 m al nord-est de l'església, que funcionaria com a element funerari, no sabem si com a una sola tomba o indicant on hi hauria l'antic cementiri. La creu és feta de varis elements: una base feta amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment, d'uns 50 cm d'alt; sobre de la base ja hi ha la creu que fa 1,20 m d'alt. | 08012-151 | Sta. Eugènia de Relat | 41.8849400,1.9805700 | 415421 | 4637504 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||||
39388 | Forn de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-relat | XVII-XVIII | Està en ruïnes però conserva pràcticament la totalitat de l'estructura | Forn d'obra excavat en part a la roca, amb planta circular i una superfície aproximada de 6 m2, el qual tenia una obertura a la vessant de ponent. El sostre està excavat a la roca i en ella podem apreciar diversos forats donant la volta a tot el perímetre per on s'hi col·locarien diversos elements relacionats amb el forn. Al mig del forn hi ha una columna excavada a la roca i amb un diàmetre de 40 cm. | 08012-160 | Sta. Eugènia de Relat | 41.8766300,1.9814500 | 415483 | 4636580 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39388-foto-08012-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39388-foto-08012-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39388-foto-08012-160-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
39404 | Pou de Les Casetes de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-casetes-de-relat | XX | Pou de planta quadrangular, fet amb carreus regulars i lligats amb morter. Té 1 m d'alt x 1 m d'ample i profunditat. A la part superior hi ha lloses que tapen part de l'entrada al pou. Està tapat amb una tapa metàl·lica que protegeix el pou de l'exterior. Finalment, a la part superior hi ha uns arc fets de ferro, i, en el punt més alt i on coincideixen els arcs hi ha col·locada una politja per poder pujar el cubell de l'aigua. | 08012-176 | Sta. Eugènia de Relat | La família Relat ha estat important des de finals del s XVIII, i fóu un segle més tard quan van anar adquirint un seguit de masies circumdades al voltant de Santa Eugènia de Relat. Aquestes masies van ser molt reformades a principis del segle XX. | 41.8816800,1.9798800 | 415359 | 4637142 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39404-foto-08012-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39404-foto-08012-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39404-foto-08012-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||
39460 | Murs del Mas d'El Pla del Rial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-del-mas-del-pla-del-rial | XVII ? | Està en ruïnes | Paret d'uns 40 cm d'ample que segueix la façana del Mas del Pla del Rial pel seu exterior, en direcció nord. Segurament es tractaria de l'ampliació del Mas, o d'algun edifici adjacent relacionat amb aquest. | 08012-232 | Horta d'Avinyó | 41.8210200,1.9648300 | 414029 | 4630422 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39460-foto-08012-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39460-foto-08012-232-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
39596 | Capelleta de la Mare de Déu al Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-mare-de-deu-al-vinyers | XVIII-XIX | Altar situat a la vessant de ponent del menjador de la Masia El Vinyers. És un petit receptacle decorat amb motius neoclàssics. El conjunt té un petit altar que sobresurt uns 10 cm, fet de pedra i on hi ha diversos objectes decoratius. L'alçada total del conjunt és d'uns 1,5 m mentre que l'amplada és de 0,80 cm. Dins del receptacle hi ha una escultura d'una Mare de Déu, figura feta de fusta policromada amb estil neobarroc. Es tracta d'una Mare de Déu amb l'infant sostingut a la mà esquerra, mentre que amb la dreta agafa un rosari. Les dues figures estan coronades amb motius reials: amb una corona d'or, d'on sorgeixen els raigs que genera l'aurèola sagrada que els envolta. En ressalta els colors verds de la túnica i, sobretot, el daurat que impregna tota la figura. | 08012-357 | Sta. Eugènia de Relat | La Masia del Vinyers ha format part sempre de la parròquia de Sant Marçal que fou cedida a finals del segle X al monestir de Ripoll pels propietaris d'aquestes terres, els senyors de Lluçà. La masia és esmentada l'any 1553 en el Fogatge com un dels masos que formaven part de la parròquia de Sant Marçal (Lo Mas Vinyes). | 41.9094200,1.9910000 | 416318 | 4640212 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39596-foto-08012-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39596-foto-08012-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39596-foto-08012-357-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99|98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
39800 | Pont de La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-portella | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargassada fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant septentrional fa 4 m de longitud. Per la cara sud fa igualment 4 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud és de 3m. | 08012-572 | Avinyó | 41.8825800,1.9585400 | 413590 | 4637264 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39800-foto-08012-572-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
39831 | Font de Can Tutó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-tuto | XX | Font ubicada a una de les parets de la plaça alçada dedicada a l'11 de setembre. Concretament es troba a la paret del carrer Sallent. Es tracta d'un receptacle fet al mur, d'uns 1,70 m d'ample per 1,40 d'alt. Dins del receptacle hi ha el broc per on surt l'aigua i a sota, la pica i, a banda i banda, uns bancs de petites dimensions fets de rajoles i adossats al mur de darrera. Tota l'estructura és nova però amb l'excepció de la pica, ja que es veu més antiga, treballada i gastada. Aquesta provindria d'alguna altra zona o edifici, com una antiga església. La pica seria dels segles XVIII-XIX mentre que la esta de la font és de finals del segle XX. | 08012-603 | plaça 11 de setembre, s.n.; Avinyó | 41.8621200,1.9699500 | 414509 | 4634981 | 1987 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39831-foto-08012-603-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39831-foto-08012-603-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
39835 | Escultura sobre els caiguts a la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-sobre-els-caiguts-a-la-guerra-civil | XX | Escultura de ciment feta de diverses plataformes quadrades i d'altres de poligonals. Sobre de les plataformes hi ha diversos elements de vegetació. A ponent de l'escultura hi trobem una placa metàl·lica amb la següent inscripció: 'La discòrdia civil destrueix les entranyes del país. Avinyó als qui varen perdre la vida'. Segurament es tracta d'una escultura creada als anys 80. | 08012-607 | Avinyó | 41.8631900,1.9708500 | 414585 | 4635099 | 1980-90 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39835-foto-08012-607-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39835-foto-08012-607-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
39840 | Fons documental de l'arxiu municipal d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-davinyo | XX-XXI | S'hauria de digitalitzar els documents per més seguretat. | Arxiu situat a la segona planta de l'edifici on s'ubica l'ajuntament. El contingut és públic i es disposa en dos àmbits: el judicial (del Jutjat de Pau) i l'administratiu (de l'Ajuntament). Els documents són principalment posteriors a la Guerra Civil i, en molt menys quantitat, anteriors. Els documents són dipositats en arxivadors de cartró i ordenats fins a tenir un total aproximat d'uns 800 volums. | 08012-612 | Avinyó | 41.8638300,1.9709900 | 414598 | 4635169 | 1940-00 | 08012 | Avinyó | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39840-foto-08012-612-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39840-foto-08012-612-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||
94124 | Fira dels Matiners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dels-matiners | XXI | <p><span><span><span>Des de l’any 2012 es celebra a Avinyó la Fira dels Matiners el segon diumenge de maig. Es tracta d’una fira temàtica centrada al voltant de la Guerra dels Matiners o segona guerra Carlina (1846-1849). Durant la fira es fan diverses recreacions històriques amb representacions als carrers del poble i que transporten al visitant a mitjans del segle XIX, així com diverses activitats, entre elles una demostració del funcionament del sistema de telegrafia òptica, ja que a Avinyó es conserva una de les torres d’aquesta xarxa. Destaca l’escenificació de la batalla entre carlins i lliberals que es desenvolupa a la plaça. Representa la batalla que es va lliurar a Avinyó el novembre de 1848. </span></span></span></p> | 08012-642 | Plaça Major | <p><span><span><span>La guerra dels Matiners, també coneguda com segona guerra Carlina, es va desenvolupar a Catalunya entre 1846 i 1849, pel problema successori després de la mort de Ferran VII el 1833. Es van dividir en dos bàndols, uns defensaven el dret a la corona de la filla del rei, Isabel, mentre els altres defensaven el dret del germà del rei, Carles Maria Isidre de Borbó. Degut a que la corona es va instaurar en Isabel II, els carlins van fer revoltes generant les tres guerres que es van donar a Espanya. La segona guerra Carlina es va iniciar pel malestar de la població per problemes econòmics deguts a la reforma, a més del problema successori, esclatant la guerra dels Matiners el 1846, que a Catalunya va ser un conflicte armat. Els matiners eren un grup de pagesos, obrers i carlins d’idees republicanes que es van aixecar contra les mesures econòmiques instaurades pel govern isabelí. A Avinyó es van concentrar un gran nombre de forces carlines abans de la batalla, així com nou importants caps amb els seu homes, concentrant uns 2000 soldats i voluntaris. Els caps eren Rafael Tristany, Marçal, Posas, Borges, Montserrat, Picó, el Muchaho, Sargatal i Ramon Cabrera (general de l’exèrcit carlí de Catalunya). Pel que fa als liberals, el brigadier isabelí Manzano va sortir del quarter de Manresa amb una columna d’entre 600 i 1000 soldats. Els carlins van sorprendre als liberals en una emboscada, els van derrotar i van detenir Joaquín Manzano i un bon nombre de soldats. L’acció va tenir molt ressò mediàtic i va provocar la destitució del capità general de Catalunya pels liberals, mentre que el pretendent carlí al tron va premiar per la victòria a Rafel Tristany nomenant-lo comte d’Avinyó.</span></span></span></p> | 41.8636900,1.9713300 | 414626 | 4635154 | 2012 | 08012 | Avinyó | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/94124-firadelsmatiners.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/94124-fira-dels-matiners-avinyo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/94124-fira-dels-matiners-avinyo-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/94124-fira-dels-matiners-avinyo-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/94124-fira-dels-matiners-avinyo-25.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-04-25 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||
40315 | Masia de Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-llinda | XII-XVIII | <p>Encara que la masia forma un conjunt inseparable amb l'esglesiola, pel seu interès arquitectònic fa que es consideri com a ítem propi. Entre la masia i la capella, avui dia hi ha un cup de vi. El conjunt rural presenta diverses edificacions. De manera sumària es pot dir que el cos principal de la casa té planta rectangular, està cobert amb teulada disposada a dues vessants, i els murs són de maçoneria, arrebossada en color gris a la façana principal. Te dues portes d'accés, la de la façana principal és d'arc de mig punt de factura molt moderna, en un acabat que segurament substitueix a un altre similar, però de més antic. Resulten d'interès les finestres que es troben a l'alçada del primer pis, recercades mitjançant carreus toscament treballats i amb ampits de pedra, la central presenta un mig festejador per l'interior. A simple vista s'aprecien dos grans cossos de construcció: l'un ocupa dues terceres parts del cos principal de la masia, i l'altre es troba en un extrem que conforma la part restant. Les cantoneres de l'edifici són de carreus de pedra vista. El sostre de la primera planta té maons vistos entre l'embigat pintats amb calç fent la forma d'un rombe en reserva en cada cairó. Destaca dins el mobiliari una còmoda i un rellotge de peu amb la inscripció 'LLINDA' al globus i una representació de Napoleó a la base. Existeix, també, una alcova amb decoració de guix pintada en blau i un llit de finals del segle XVIII. A la zona immediata a la capella es troben les edificacions annexes destinades a cups pel vi i, exempt, per l'extrem oposat, hi ha un edifici destinat a magatzem i celler (foto 3), el qual va ser construït l'any 1898 per l'arquitecte Pont i Gomà. El plafó de ceràmica que hi ha a la façana, a sota dels buits respiralls de la part alta de la construcció, amb una representació de Sant Isidre llaurador, és del segle XVIII. Al peu de la façana de la masia principal dins el jardí hi ha elements decoratius fets a base de rajoles esmaltades datables, així mateix, dins el segle XVIII. L'església, annexa, consta d'una nau amb edificació al damunt. Té volta de canó, absis amb arquacions i bandes llombardes als murs. En el mur sud hi ha una finestra de doble esqueixada i una porta refeta d'estil renaixement. Cal assenyalar que al costat N, en una nau dedicada a trull hi ha l'arrencada d'un arc toral, d'una nau i l'absis, tot de grans proporcions, el que fa deduir que l'edifici actual sigui una capella lateral de l'antic edifici.</p> | 08013-5 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Pel que fa a la masia, i com a dada singular, es conserva una teula que indica una data de col·locació d'una de les cobertes de la casa. En aquesta teula es pot llegir lo següent: 'Vuy dia 22 de abril de 1729'. Hi ha també una cèdula conforme un avantpassat (Jaume Almirall i Miró) havia estat familiar del Sant Ofici. L'any 1898 va haver-hi un aplec a la capella que va reunir prop de 3.000 persones portant creus i banderes en honor de la Verge de Llinda. Es va fer una missa de campanya. Durant el segle XX va patir les escomeses devastadores de la guerra de 1936, de manera que l'església fou cremada, i només se salvaren les rajoles policromades del segle XVIII del paviment del presbiteri.</p> | 41.3845300,1.7562400 | 396007 | 4582191 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40315-foto-08013-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40315-foto-08013-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40315-foto-08013-5-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec. La masia forma un conjunt inseparable de l'esglesiola. Dins la masia es conserven els ornaments litúrgics de la capella així com els vestits sacerdotals i de la Mare de Deu, dins un moble fet expressament per aquesta finalitat. Es conserven els vestits de cada època de l'any i sembla que es poden datar els del sacerdot en el segle XIX i els de la Verge i el Nen en el XVIII. | 92|94|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | |||||||||
40329 | Jaciment fossilífer de l'Arboçar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-de-larbocar-de-baix | <p>Al sud-est de l'antic nucli de l'Arboçar de Baix, s'estén una extensa zona fossilífera amb un important domini de corals. El jaciment ocupa una plana elevada amb domini calcari. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment, pel fet de mantenir aquesta institució oculta la seva procedència en raons de seguretat dels jaciments. Es comú al terme d'Avinyonet la troballa de fòssils d'ambient marí.</p> | 08013-19 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>En aquesta zona afloren principalment calcàries esculloses i lutites d'edat miocena, i localment calcàries del Cretaci, a on es troba aquest jaciment. Tots aquests materials geològics es troben afectats per diverses falles normals conjugades orientades NE-SW, que donen lloc a un sistema d'horts i grabens ben diferenciables en forma de graons al relleu. Els grabens, constituïts per materials lutítics, son aprofitats com a camps de conreu, mentre els horts són formats de calcàries més resistents.</p> | 41.3288900,1.7618300 | 396386 | 4576007 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40329-foto-08013-19-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment. Una altra zona en la que apareix una abundància similar de fòssils corals és a la plana elevada coneguda com La Calma, molt a prop de la Creu de Can Ràfols dels Caus. Ambdós jaciments fossilífers son prou coneguts per la gent que viu a prop, i en el cas de l'Arboçar de Baix van ser aprofitats com a decoració del jardí i d'una font. | 123 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 | ||||||||||
40339 | Cal Suau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-suau | XX | <p>Casa entre mitgeres i fent cantonada, composada de planta baixa, pis i terrat. La façana presenta una composició simètrica desenvolupada per tres eixos. El coronament està fet mitjançant una línia lleugerament ondulada. Les obertures superiors presenten trencaigües de ceràmica vidrada blava. Pel costat de la cantonada se li adossa un cos d'una sola planta, amb pinacles i boles decoratives. És interessant la porta d'entrada (INVENTARI, 1986: 26), amb arc escarser i bona reixa de taller. La façana principal es desenvolupa en tres eixos, el central dels quals es troba remarcat per una balcona amb reixa, i els laterals, per barana de fàbrica. Tots aquests buits presenten guardapols decoratius de rajola blava rematades en punta per un motiu decoratiu floral. Altres elements decoratius destacables són la utilització del trencadís de ceràmica vidrada en el coronament i en els pinacles i les plaques de ceràmica també vidrada amb temes decoratius de paneres de fruites i angelots al mateix lloc. Les finestres de la planta baixa estan protegides per reixes també decorades. Té un jardí lateral i posterior, tancat a l'exterior mitjançant una tanca d'obra i reixeria, que es troba decorada amb elements propis de l'estil noucentista: hidres i pannells ceràmics.</p> | 08013-29 | Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Feta amb el creixement del nucli de població a mida que anava guanyant importància arran de la construcció de la carretera de Barcelona</p> | 41.3606400,1.7772900 | 397730 | 4579514 | 1901-20 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40339-foto-08013-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40339-foto-08013-29-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2519 ACCN | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 176,77 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.