Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
40341 Cal Jacas/Ca la Balbina https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jacasca-la-balbina XX <p>Edifici exempt, noucentista, que presenta una composició simètrica de la façana, que està coronada per una balustrada. Té un garatge lateral (INVENTARI, 1986: 26). Destaca la composició i ornamentació de la façana (INVENTARI, 1986: 26). Es desenvolupa en alçada, en planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants amb petit replà pel davant a la part de l'habitatge, i plana a la part de les dependències annexes, com la cotxera. Mostra una ordenació interior típica de les cases entre mitgeres. Les obertures estan voltades per un marc en relleu i els coronaments decorats amb boles, garlandes i ceràmica blava. La façana principal presenta tres eixos de simetria, marcat pel central, a més del fris amb motius decoratius de la part de coronament, per un balcó amb reixa al primer pis i la porta d'accés, que es de llinda d'arc escarser.</p> 08013-31 Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Va ser habitatge d'en Josep Prats, que va baixar des del nucli de Les Gunyoles fins la carretera.</p> 41.3616300,1.7750400 397543 4579626 1929-30 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40341-foto-08013-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40341-foto-08013-31-3.jpg Legal Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2517 ACCN 106 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40348 La Paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-paret <p>Sota el topònim de La Paret, hi ha un territori a prop del petit torrent de la Rasa Fonda i la carretera de Barcelona dominat pel cultiu de vinya i en extenses terrasses en el qual, per notícies oferides per Montserrat Rodríguez, a la dècada de 1980 es van agafar un parell de molins romans (veure foto 1) i una làpida de pedra anepígrafa de cantonades treballades en baixrrelleu, de la que es desconeix la seva ubicació actual. En un recorregut per l'indret, no es veu cap estructura ni resta ceràmica a la superfície.</p> 08013-38 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El topònim de la Paret, proper a aquest indret, potser indicatiu d'alguna resta d'antigues estructures.</p> 41.3581600,1.7722700 397306 4579245 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Dos molins romans es troven al pati de la casa de Montserrat Rodríguez, al carrer del Carme de Les Cabòries. Aquest punt no està inclòs dins la carta arqueològica de la Generalitat. 81|83|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40357 Camí de Llinda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-llinda <p>Antic camí que travessa el terme pel nord, i que segueix un eix amb direcció E-W. En la zona de contacte amb el terme municipal de La Granada, es troba amb el camí de la Carrerada. El camí posa en contacte elements patrimonials d'interès dintre el terme municipal d'Avinyonet, com el nucli de Sant Sebastià dels Gorgs, Cal Bou, els diversos jaciments arqueològics que es troben a prop seu, i arriba fins l'antiga capella de Llinda. Dins el seu traçat es pot destacar l'existència d'atzavares en les immediacions de la pujada al santuari de Llinda, o la també existència d'un mur de contenció de terres amb zones de desguàs en el límit de la propietat de cal Bou nou. No es veuen restes d'empedrat ni marques de carro dins el traçat actual.</p> 08013-47 Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS <p>La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix.</p> 41.3814800,1.7638100 396635 4581844 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40357-foto-08013-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40357-foto-08013-47-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Les cotes han estat preses al començament del camí, a tocar Cal Bou Nou de Sant Sebastià dels Gorgs. 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40359 Bosc de mas Bertran https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-mas-bertran <p>Bosc situat a dalt d'un turó darrera la masia de Mas Bertràn, que presenta un clar predomini de l'espècie Pinus sp. amb sotabosc de matolls com a ginesta, farigola, romaní, etc.</p> 08013-49 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Aquest com molts dels boscos que encara resten a la plana són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. A més de l'aprofitament de les pinyes, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sota-bosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús. A tocar el bosc hi ha un antic camí, considerat per Mn. Margarit com a via romana, i a tota la zona hi ha hagut algunes troballes d'interès arqueològic des de fa dècades.</p> 41.3816800,1.7429700 394893 4581891 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40359-foto-08013-49-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40360 Forn d'obra de can Ferret https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-ferret XVIII-XIX Es troba molt brut <p>Construcció que es troba casi a tocar la masia de Can Ferret, a prop de l'alzina, i que antigament havia estat complementada per un forn de calç, que es trobava al costat, i que en fer explanacions del terreny es va ensorrar. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, feta de pedra per fora i maó per l'interior. Conserva quasi sencer el volum d'estructura original, la part de la fogaina o forn de baix, i de la resta no es pot veure amb precisió les seves estructures, degut a les deixalles que l'omplen i a l'espessa vegetació que en part lo cobreix. L'accés a la cambra de foc està precedit d'un arc de maons. Davant la porta s'amunteguen teules molt probablement sortides de les fornades d'aquest forn, dins el qual probablement s'hagués feta la cuita no tan sols de teules sinó també de maons. Les teuleries són construccions destinades a fabricar les teules àrabs, també dites comunes. El procés de fabricació consisteix a modelar l'argila per tal de donar-li la forma cònica característica i posar les teules a coure dins el forn a unes temperatures molt altes.</p> 08013-50 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>En la construcció de les masies havia estat tradicional la construcció de forns d'obra i de calç al seu costat, per tal de fer-hi allí mateix els materials necessaris per a la construcció de la casa. Potser ens trobem davant d'un forn construït al segle XVIII, en l'època de la gran construcció o reforma de la masia, tal i com avui la coneixem, encara que la tipologia del forn més aviat ens fa pensar en una obra feta al segle XIX.</p> 41.3473800,1.7724600 397305 4578048 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40360-foto-08013-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40360-foto-08013-50-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA És l'exemple més sencer de forn de teula adossat a una masia que s'ha trobat al terme d'Avinyonet del Penedès. 98 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40362 Camí dels Xops https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-xops <p>Camí de terra que, travessant la plana que es troba al nord del nucli de Cantalllops, comunica aquest nucli amb el de Sant Sebastià dels Gorgs, passant pel mig de terres de conreu i arribant fins trobar-se amb el camí que ve de la Caseta a tocar el bosc de l'Amat, baixant els dos al fons del torrent.</p> 08013-52 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Aquest devia ser el camí tradicional per la gent de Cantallops per anar a Sant Sebastià i a la resta de la plana. Ja al segle XVI es troba documentada la capella de Santa Margarida. Que s'ubicava segons sembla al començament d'aquest camí.</p> 41.3720800,1.7925200 399021 4580766 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40362-foto-08013-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40362-foto-08013-52-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40364 Can Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-0 <p>Casa de tipologia tradicional rural, que respon al tipus basilical, amb teulada a dos vessants. Presenta planta baixa i pis, llevat de l'eix central de la construcció que guanya una alçada més que la resta de l'edifici. La façana es plana i està arrebossada i pintada, presentant tres clars eixos de simetria. Resulta interessant la porta de dovelles de pedra que hi ha a la planta baixa.</p> 08013-54 Sant Sebastià dels Gorgs, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Es tradició entre la gent de Sant Sebastià dels Gorgs que aquesta casa va ser construïda aprofitant estructures del monestir, segurament les antigues cel·les i refectori. El nom de la casa ve dels masovers. Els propietaris es deien Sabater.</p> 41.3804500,1.7656800 396790 4581727 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40364-foto-08013-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40364-foto-08013-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40364-foto-08013-54-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La ubicació de la casa construïda al petit pujol en que es troben les restes de l'antic monestir de Sant Sebastià, així com alguns elements arquitectònics de cert interès des d'un punt de vista patrimonial, com l'arc de la porta, fan que aquest edifici es consideri com una fitxa independent dins el conjunt de Sant Sebastià. 94|98|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40368 Riera de Begues https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-0 <p>La riera de Begues inicia el seu pas pel terme d'Avinyonet a la zona d'intersecció del seu curs amb les aigües que venen del fondo de Santa Susanna, al sud de la urbanització de can Mitjans, a uns cent metres d'on es troba la formació geològica dels Copons, una olla de gegants. Continua vorejant el caseriu de Santa Susanna, per la plana que hi ha al seu peu, al costat de la bassa i el pi gros. Prop d'aquest indret, per l'esquerra, rep les aigües que venen del Fondo del Cucó i del Pou Francí, procedents de les escorrenties de les serres del Cucó I de les Costes Marrades, en ple massís del Garraf. Continua encaixat i formant una mena de península, al peu de la Costa Rava, on es troba una mena de porta calcària en un indret conegut com a Trencaportells, dirigint les seves aigües cap el terme d'Olivella. Aigües amunt de Santa Susanna hi ha una curiosa formació molt típica en formacions càrstiques: les olles de gegant. Un altre exemple que es troba molt a prop és en la riera dels Pelagons, dins el mateix terme municipal d'Avinyonet del Penedès.</p> 08013-58 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3275800,1.8076200 400216 4575808 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40368-foto-08013-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40368-foto-08013-58-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Les coordenades són preses prop del punt conegut com Trencaportells (es veu a la foto número 3) 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40373 Sínia d'en Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-den-joan XX <p>En els horts que es troben a tocar el torrent de l'Arboçar, molt a prop de l'Arboçar de Baix, es troben unes construccions fetes a fi d'allotjar una sínia de ferro. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua, emprada concretament per a treure l'aigua d'un pou poc profund. Es troba instal·lada en uns murets de totxos, i constava en origen d'una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix (el pal ha desaparegut), que engrana amb una altra roda vertical (avui també desapareguda) que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols de caixons metàl·lics a tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual es submergia a l'aigua del pou. Al costat de la sínia hi ha un safareig, per fer-hi la bugada de la casa.</p> 08013-63 L'Arboçar de Baix, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Havia estat tradicional i comú la presència de sínies 'de rosari' al municipi d'Avinyonet. L'aigua de la capa freàtica, que es trobava gairebé a flor de terra s'extreia mitjançant 'GRUES', és a dir, 'CIGONYES', car les dues paraules tenen el mateix significat. A propòsit s'ha d'observar que l'estendard de la Societat Coral la Roca de Les Gunyoles, tenia com ensenya el dibuix d'una cigonya posada dalt d'una roca. Moltes sínies com aquesta van estar en funcionament abans del segle XIX, i eren de rodes de fusta, en que es va produir un canvi tecnològic que va venir de la mà de la revolució industrial. Gradualment es van substituir les rodes de fusta, els llibans de cànem o d'espart i els catúfols de ceràmica, per peces, cadenes, calaixos de ferro o ferro colat. Un dels primers fabricants de sínies de ferro fou l'empresa barcelonina 'Enrich Soler', que s'establí l'any 1833. Altres fabricants acreditats van ser en Amador Pfeiffer, l'empresa B. Raurich, després anomenada 'Estregués-Sucesores de B. Raurich', etc. L'aigua que s'elevava amb aquesta sínia s'emprava per regar els horts del propietari.</p> 41.3303600,1.7602100 396253 4576173 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40373-foto-08013-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40373-foto-08013-63-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40374 Camí de les Forques/Camí Fondo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-forquescami-fondo <p>Camí que parteix del Puig de les Forques d'Avinyonet, i discorreix paral·lel a l'actual carretera de Vilafranca, al costat d'una torrentera, anant després en direcció cap a Can Vendrell. A la vora es troba una fita de terme de pedra calcària que diu: 'TERME DE SAN CUGAT'. Acaba en aquest punt i d'allà surt un altre camí orientat en direcció 90º.</p> 08013-64 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El 1592 apareix esmentat el lloc de Les Forques de les Gunyoles en un document, en el qual es parla d'un 'loco nuncupato 'que limita pel sud amb el Camí Reial de Vilafranca a Barcelona (Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. Capbreus de la Rectoria de Sant Cugat Sesgàrrigues, 10 de març de 1592, folis 42v i 43 r) (DOSSIER, 2001; JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).</p> 41.3605400,1.7726300 397340 4579508 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40374-foto-08013-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40374-foto-08013-64-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40378 Antics goigs d'Avinyonet del Penedès https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-goigs-davinyonet-del-penedes XVIII <p>Conjunt d'antics goigs que es cantaven en determinades festivitats. Els més antics que s'han trobat a Avinyonet són els de la Mare de Déu de Llinda, els de Sant Sebastià (als Gorgs), i els de Sant Salvador (a les Gunyoles). Es tracta d'unes composicions poètiques fetes per ser cantades, en llaor de la mare de Déu de Llinda i de Sant Sebastià i Sant Salvador. DE NOSTRA SENYORA DE LLINDA. Impressor Pere Alagret. Hi ha una impressió més antiga feta a l'Impremta Social de Vilanova i Geltrú l'any 1931 (col·lecció particular Oriol Puig Vidal) El text es com segueix: Oh Divina Emperadora Més que rosa en hermosura Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Molta gràcia os envià Lo Sagrat Emmanuel, Quan l'Àngel Sant Gabriel Maria os va anomenà; Nom de Gràcia donadora Per a tota criatura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Lo parir fou maravella Sens dolor i sens pecat, Al Verb de Déu Encarnat, Restant Vós sempre donzella: Suprema desterradora Del pecat y sa amargura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Los tres Reys del Orient, En Betlhem vos visitaren, I vostre Fill aodraren, Seguint lo Estel resplandent: Sent Vós la Estrella, Senyora Del Empíreo y sa hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Fou gran goig i sublimat Senyora aquell que tinguereu Qun Vós del Sepulcre vereu A Jesús ressucitat, Triomfant en aquella hora Del Infern i presó obscura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. En Llenguas lo Esperit Sant, Sobre'l Col·legi baixà, I si a ells los illuminà, en Vós fou més abundant: puix la llum consoladora vos adornà de hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. També aquí en lo mas de Llinda Teniu Vós Santa Capella, Donant sants consols en ella Com font que sempre se'ns brinda De gracias dispensadora Apartant tota negrura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. De Sant Sebstià la gent, En Vós té gran confiança, Puix qualsevol cosa alcansa Demanant devotament: Grans i xichs per Protectora Tenirvos tothom procura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. TORNADA Puix sou la Consoladora En la major apretura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura.</p> 08013-68 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Cada Dilluns de Pasqua, la gent de Sant Sebastià dels Gorgs i dels voltants s'aplega a la capella de Llinda. Després de la celebració eucarística, que es fa davant la capella romànica, els feligresos canten els tradicionals Goigs de Nostra Senyora de Llinda, i exactament el mateix s'esdevé amb motiu de les altres festivitats de Sant Sebastià i Sant Salvador. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval Catalunya, i hi ha diverses mostres en vers des del segle XIV -alguna de les quals podria ésser anterior- dels goigs terrenals; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs -composts a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i amés es van utilitzar sovint amb finallitats polítiques o burlesques.</p> 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La foto número 3 és una reproducció d'un altre goig que es conserva a l'interior de la capella de Llinda 98|94 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40381 La Grava https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-grava XX <p>Grup de cases construïdes a tocar el camí que puja cap a la Plana d'en Bord. Aquest camí mena de Les Cabòries a Cap de Grill i Cantallops i a l'alt de la plana, a la zona coneguda com els quatre camins, te el punt de trobada amb d'altres dos: el de Clariana i el de Can Ràfols dels Caus a la Plana d'en Bord. Es tracta d'un conjunt d'habitatges construïts a peu de camí, que responen en conjunt a una tipologia tradicional pròpia de finals del XIX i començament del segle XX, amb planta baixa i pis, portes amb buits recercats amb guardapols arrebossats, plantes rectangulars i teulades a dues vessants de ràfecs simples.</p> 08013-71 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Aquest grupet de cases, en la seva fesomia actual corresponen al començament del segle XX, encara que es suposa la seva existència en un moment anterior. Darrera el caseriu, hi ha el camp de futbol que es va construir en part amb les pedres procedents de l'enderroc de la casa Gran de Clariana.</p> 41.3600800,1.7848700 398363 4579443 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40381-foto-08013-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40381-foto-08013-71-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Abans el caseriu comptava amb unes basses (avui són xups). Com a dada curiosa assenyalar que els veïns d'aquest grup de cases pagaven el cens d'un got d'aigua al propietari de can Ràfols, quan aquest passava pel camí en direcció a casa seva (informació oral Ferran Peral, gener 2003). Molt a prop, i als voltants de la dècada de 1920 es va construir el camp de futbol de la Grava. 98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40386 Celler i casa de cal Mascaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-i-casa-de-cal-mascaro XX <p>El celler es un edifici de planta rectangular que respon a la tipologia pròpia d'aquest tipus de construcció molt característica d'aquesta zona penedesenca: murs de maçoneria irregular (en aquest cas sense arrebossar), teulada de peces àrabs disposada a dos vessants, sense ràfec, i obertures de façana molt simples que permeten una il·luminació escassa del conjunt. Els buits de la façana, que es troba orientada a Sud-oest, són molt simples, i estan recercats en totxo vist. La porta d'accés, a la esquerra presenta una llinda d'arc escarser, a l'igual que la destinada a accés de les portadores de raïm al cup, quadrangular, que es troba a la dreta d'aquesta. L'eix central d'aquesta edificació de caire agrícola està marcat per una finestra vertical, allindada amb recercat de totxo i dintell pla. La casa es troba sobre la carretera i es tracta d'una tipologia característica de tercer quart del segle XIX amb tres eixos de composició vertical i arcs escarsers als vanos.</p> 08013-76 Cantallops. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>A cal Mascaró van amagar els objectes litúrgics de Santa Margarida quan la Guerra Civil</p> 41.3678900,1.8004600 399679 4580292 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40386-foto-08013-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40386-foto-08013-76-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA El celler és un exemple molt característic –i l'únic que resta en Cantallops- d'un celler urbà tradicional que conserva intacta la seva estructura original. 98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40388 Cal Cinto/Casa d'Antoni Pinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintocasa-dantoni-pinyol XVIII <p>Es tracta de dos immobles ubicats a la plaça de l'església de Sant Sebastià, que continuant en direcció sud formen al costat d'altra filera de cases, el carrer de Baix. CAL CINTO (Casa Antonio Pinyol, 1771, segons consta a l'arc d'entrada) es una casa de planta baixa i planta pis, amb teulada a dues vessants de coberta de teula àrab. Té finestres amb llindes de pedra. En origen aquesta casa segons sembla havia estat un sol edifici, que amb posterioritat es va compartimentar, així ho demostren algunes dependències interiors, com els cups de trepitjar el raïm que es troben a la planta baixa. Les seves estructures interiors han estat una mica modernitzades, però en conjunt conserven l'aire del segle XVIII, a més del mobiliari modernista que encara existeix a les diverses dependències principals de l'habitatge corresponent a l'actual can Cinto. Les façanes són planes, i es troben arrebossades, restaurades en el cas de cal Cinto, amb l'arrebossat de calç antic molt degradat en el cas de la casa adjacent. Les portes d'accés són de carreus disposats formant sengles arcs de mig punt. A la porta de Cal Cinto figura, dins una cartela ovoidal recercada per un cordill trenat a imitació d'un cordill de seda, la següent llegenda: 'Lo fet Jaime Piñol 1779'. Les finestres del primer pis es troben també recercades per carreus vistos, i algunes presenten ampits de pedra treballada.</p> 08013-78 Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS <p>En origen devia ser una única casa que, amb posterioritat, es va compartimentar. Es coneixen dues dates de construcció 1771 i 1779. Al menys la de la dreta se sap, per la inscripció de la porta, que va ser feta per Jacint Pinyol. Es coneix per informació oral dels actuals propietaris, l'existència a sota de l'arc d'accés d'una sitja.</p> 41.3810400,1.7658500 396805 4581792 1771 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40388-foto-08013-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40388-foto-08013-78-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Són un interessant exemple de construcció de mitjans segle XVIII dins el nucli de Sant Sebastià dels Gorgs, que forma un conjunt d'interès amb el monestir a l'ombra del qual es van construir, cal Bou Vell i Ca l'Esteve, així com amb la resta del carrer de Baix, que es va construir molt probablement a la fi de la centúria següent. 98|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40394 Torrents d'Avinyó, Xops i Sant Sebastià dels Gorgs https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-davinyo-xops-i-sant-sebastia-dels-gorgs La major part d'aquesta conca ha patit una intensa contaminació que ha convertit unes aigües plenes de fauna, fonts i flora en uns espais força degradats. Tot i així hi ha un bon nombre de boscos de ribera que encara es desenvolupen al seu voltant i que presenten un valor gens menyspreable pel territori i el patrimoni natural i mediambiental d'Avinyonet del Penedès. <p>Es tracta d'una única conca hidrogràfica que va canviant el seu nom durant el seu llarg trajecte. S'ha anomenat aquesta conca amb els noms dels tres grans cursos d'aigua que la formen. El treball de camp ha mostrat les diverses denominacions dels cursos. Es pot considerar que el naixement d'aquesta perllongada conca fluvial es troba al costat de Cantallops on se'l coneix amb el nom de Torrent Gran. Per la dreta se l'hi incorporen aigües a la Serreta fins a convertir-se en el torrent dels Xops a la zona de la Gramenosa. Continua baixant, nomenant-se torrent del Gendret. A aquest se li uneix, també per la dreta el torrent de Cantallops (aigües amunt se li diu torrent de can Massana) que té el seu naixement al terme de Subirats. En el punt on s'uneixen tots dos torrents es troba el bosc de l'Amat. Aigües avall, però tocant al bosc i al camí dels Xops, se'ls hi uneix, per l'esquerra el torrent de Baix. L'inici del torrent de Baix (conegut també pel nom de torrent de Les Pomeres) està format pel torrent d'Avinyó, el qual es forma pel costat dret amb les aigües que venen del torrent de la Granja, que s'inicia a tocar la falla que hi ha sota la plana del Bord i travessa la Carretera per sota del pont de la Casanova, passant a tocar el mas Cavaller. Per l'esquerra acull les aigües del torrent de la Font de la Canya. Als vessants del torrent d'Avinyó, creix el bosc de la Caseta. Una vegada passat el bosc rep, per l'esquerra, les aigües del torrent de Dalt que naixen a la plana de l'Esteva, rep per la dreta l'aportació del torrent de les Arnes. Una vegada units els torrents de Dalt i d'Avinyó continuen el seu curs nomenant-se torrent de Baix, al terme de Sant Sebastià dels Gorgs, unint-se per la dreta, passat el bosc de l'Amat al torrent del Gendret i de Cantallops. Continuen junts aigües avall fins encaixar-se rodejats d'un bosc espès al gual de Santa Margarida, on es troben les Parets Antigues i es formen diversos pèlags (dels Carros, Negre, del Molinet i del Surroca), i on es trobava fins la seva total desaparició la font del Molinet. Passa per sota l'autopista A7 i la via del ferrocarril nomenant-se ja riera de Sant Sebastià dels Gorgs, que rebent per l'esquerra l'aigua del torrent del mas Messeguer, passa per sota la carretera de Martorell a Vilafranca formant el pèlag del Salt i canviant el nom pel de torrent dels Brivons, arribant desprès a unir-se a d'altres torrents a la zona coneguda com Els Tres Torrents i sortint del terme municipal.</p> 08013-84 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Aquesta conca fluvial flueix per la plana nord del terme d'Avinyonet, i les seves aigües han estat aprofitades al llarg de la història, formant-se al seu pas diversos nuclis de població d'interès. A més de Cantallops -on neix- s'han de considerar altres punts interessants pel seu valor patrimonial, íntimament lligats amb els cursos d'abastament d'aigua: la masia de llinda, Avinyó i Can Porràfols, el jaciment ibèric del Turó de les Sitges, que precisament forma una mena de península envoltada per dos d'aquests torrents de la conca fluvial de que ens ocupem, i per suposat el nucli dels Gorgs que te el seu origen en el monestir que porta aquest nom, pres dels gorgs que l'aigua formava al seu voltant. Alguns dels seus noms -com de Gorgs- ja s'esmenten en la documentació medieval. A tal Albaro fa menció dels Gorgs per primera vegada, l'any 976. Al levita Sunifred correspon un document en que es precisen les diferents propietats motiu d'una donació així com les diverses confrontacions de la mateixa. Es parla d'una torre i alou, de la presa d'aigua per regar, les conduccions i basses, ... fruiterars i hortalisses, arbres, prats o pastures, pèlags per pescar-hi, i el bosc amb els pins i ullastres que hi ha, vinyes, farraginars amb les figueres, pou... És d'assenyalar que el só del torrent s'utilitza, com les 'Monetarias', també com a límit nord de la propietat: 'ad auram extremam de ipso rio' (fins on arriba la remor del riu). S'afegeix a més l'existència de molins, com a referent de límit de propietat i la 'calciata Francischa' així com les Carreroles i el puig de les Carreroles (..). Tres anys més tard es parla de pins al bosc, d'alzines i oms... i també d'un 'mollone rotundum' (MARGARIT, 1983a). El fet de que el curs del torrent va ser modificat per l'acció humana està provat ja al segle X: les preses pels molins, són un exemple, una altra dada interessant és la de que la torre dels Gorgs (potser al lloc de l'actual monestir) limitava a ponent amb el riu 'que s'escola pel peu de la torre' (MARGARIT, 1983). Pot ser que en aquest indret es fes un terraplè. Sota ca l'Amat, que queda quelcom encimbellat sobre el torrent hi ha indicis d'una presa (¿de molí?) en la proximitat d'un dels gorgs que donen nom al lloc (MARGARIT, 1983). Aquest es troba prop del bosc dit de ca l'Amat. Aquest molí prenia l'aigua del torrent que baixa de Sant Pau d'Ordal i de Cantallops, en un punt on encara hom en diu 'la Resclosa' per haver-hi una retenció i un petit salt d'aigua. Sembla ser que es parla de dos guals al torrent: el de les parets antigues i el que hi ha 150 metres més avall, a prop de l'ermita que havia estat dedicada a Santa Margarida (MARGARIT, 1983)</p> 41.3888000,1.8079300 400336 4582605 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40394-foto-08013-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40394-foto-08013-84-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Estructural 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es considera necessària una acurada posada en comú de la variada toponímia relacionada amb aquesta xarxa fluvial. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40395 Puig de la Mola https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola-0 <p>El Puig de la Mola fa de límit divisor entre els territoris d'Avinyonet, Olivella, Begues i Olesa. És un dels punts més elevats del massís del Garraf. Físicament parlant, es tracta d'una muntanya amb un gran cim planer, de base calcària fortament erosionada. Te una panoràmica extraordinària de 360 º, per la qual cosa s'ha ubicat al seu cim una torre de vigilància forestal. A més d'aquesta torre, també al cim es troben vestigis antics i elements d'interès: el grup de fites a tocar la torre forestal (foto 3), el recer que forma una antiga pleta (foto 2) i l'extensa visual que domina tot el terme d'Avinyonet, el mar i una bona extensió de les comarques del Penedès, ell Garraf i el Baix Llobregat.</p> 08013-85 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.</p> 41.3193700,1.8477100 403559 4574851 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40395-foto-08013-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40395-foto-08013-85-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40397 La Casa Vermella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vermella XIX <p>Casa exempta i isolada, amb edificacions annexes de caire rural. Consta, doncs, d'un cos principal de planta rectangular al que s'afegeixen altres construccions de menors dimensions. La coberta està resolta mitjançant teulada àrab a dues vessants amb ràfecs simples. Té, a l'edifici principal, planta baixa i pis. A la façana principal s'obre un balcó amb barana de ferro que està situat a sobre de la porta principal d'accés a la construcció, i que remarca l'eix central de la façana. En un dels carreus que forma la clau de l'arc de la porta d'accés a la principal edificació auxiliar, a la dreta de la façana principal de la casa, hi ha esculpida la data de la seva construcció: 1846. Els buits principals d'accés presenten recercats amb carreus vistos. Les llindes són d'arcs escarsers. Les parets són de maçoneria irregular i es troben arrebossades. La casa està molt a prop del poble de Sant Cugat Sesgarrigues i de la rasa del Pou Major, i domina una ampla extensió de terreny de cultiu.</p> 08013-87 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3856200,1.7334800 394106 4582340 1846 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40397-foto-08013-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40397-foto-08013-87-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40399 Bosc de l'Amat https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lamat <p>Bosc que es desenvolupa dins una zona ombrívola i humida, en la que conflueixen els torrents de Cantallops i del Gendret continuant a partir d'aquí units en un sol torrent. El travessa el camí dels Xops per un extrem. Està format per la vegetació típica de ribera: xops, àlbers, roures, etc. Es troba ubicat al Nord-est de la masia a la qual correspon, i molt a prop del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs. Hi ha un gual al camí per traspassar el torrent que travessa el bosc.</p> 08013-89 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Aquest com molts dels boscos que encara resten a la plana són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. Te un bon nombre d'exemplars d'arbres de ribera ja que es troba a tocar les lleres dels torrents que formen la conca hidrogràfica del torrent dels Gorgs, que a partir d'aquest indret precís rep el nom de torrent de Baix. A més de l'aprofitament de la llenya, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sota-bosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús.</p> 41.3813700,1.7704100 397187 4581824 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40399-foto-08013-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40399-foto-08013-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40399-foto-08013-89-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98|94 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40401 La Fassina https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-0 XIX <p>Conjunt de dues cases amb edificacions annexes que es troben en un replà elevat sobre la plana en que es troben altres masies d'interès, com a Cal Cremat, Can Beltràn, etc… Es tracta de dues construccions antigues i altres de més modernes, fetes en totxo vist que s'han adossat recentment a les anteriors. Les parets son planes i estan arrebossades. Els recercats dels buits són de totxo i carreus de pedra, són plans, llevat dels corresponents a les portes, que presenten la llinda d'arc escarser. Les teulades, que son a dos vessants, estan cobertes de teula àrab amb ràfec simple i de tortugada, del qual baixen conduccions de ceràmica que condueixen l'aigua de la pluja a una cisterna-pou.</p> 08013-91 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Un indret conegut com a la Fassina es troba a prop del torrent dels Gorgs i de la masia i capella de Llinda. Aquest indret sembla estar traspassat, en opinió de Mn. Margarit, per la via romana que passaria per aquí. Hi ha la tradició oral de que la gent de cal Fassinaire de Les Gunyoles venia d'aquesta casa, encara que no se sap ni es possible veure cap indici a les estructures actuals que es veuen, si en aquestes construccions havia hagut aquest tipus de instal·lació de caire industrial, o el topònim prové d'altre origen que desconeixem.</p> 41.3769100,1.7412400 394741 4581363 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40401-foto-08013-91-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40402 Camí de la font del Cuscó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-del-cusco <p>Partint de Can Filella, a tocar el camí de Sant Salvador de Les Gunyoles, s'inicia un camí de traçat antic, però reformat i ampliat, que voreja la serra de Les Gunyoles, passa a prop de Cal Ferret, i que finalment arriba fins a la font del Cuscó, mitjançant una forta pujada, encara que aquesta font ja es troba dins el terme municipal de Sant Cugat Sesgarrigues. Hi ha diversos punts interès de valor patrimonial al seu pas, com ara l'olivera mil·lenària coneguda com l'olivera d'en Roig, el pou de dalt i altres fonts que es troben perdudes a l'actualitat, a més de la bassa de Cal Ferret a tocar la masia del mateix nom. En direcció a la Font del Cuscó i pel marge esquerre del camí, es troba encara un bosc relativament frondós, que s'abandona a l'esquerra quan baixa a tocar la masia de Cal Ferret, i que després desapareix pel fet d'haver patit un greu incendi no fa massa temps, mentres que al marge dret s'estenen les extenses planes ocupades per amplis cultius sobretot vitivinícoles.</p> 08013-92 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El camí ha estat molt usat per la gent de Les Gunyoles, i sobretot per les dones que anaven a fer la bugada moltes vegades a la Font del Cuscó.</p> 41.3435300,1.7644700 396630 4577630 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40402-foto-08013-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40402-foto-08013-92-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Al traçat no s'observa cap zona pavimentada ni amb restes de les roderes dels carros. 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40404 Les Esplugues https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-esplugues <p>Pedrera i presumiblement zona habitada des de l'antiguitat, encara que no coneixem l'existència de material moble d'interès arqueològic. Es tracta d'una zona calcària que hi ha a l'extrem de la serra de Les Gunyoles, a prop de la partida coneguda a l'Edat Moderna com a Quadra de Montjuïc. Hi ha coves que han estat habitades a començament del segle XX, segons tradició oral. Per tot arreu es veu un aprofitament intensiu com a pedrera. Hi ha vestigis interessants, com l'existència d'un peu de premsa de vi, que per tipologia es podia datar al segle XVII, i que es troba a mig fer, abandonat a la vessant d'aquest puig.</p> 08013-94 Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Es tenen molt poques notícies històriques sobre aquest indret del qual hem trobat el topònim en documentació del segle XVIII durant el nostre treball de camp. No es pot afirmar que estigués habitat en l'antiguitat, cosa que resulta difícil de provar degut a la gran erosió que s'ha produït en aquest coll, recentment aprofitat per desenvolupar el pessebre vivent del poble de Les Gunyoles.</p> 41.3503600,1.7833800 398223 4578365 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40404-foto-08013-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40404-foto-08013-94-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 94 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40405 L'Arboçar de les Roques https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbocar-de-les-roques XVIII-XIX <p>A la Plaça de les Roques, destaquen els números: 2 , Cal Treballa (reformada), 4 , Cal Jepàs (reformada, antic número 25), 6, Cal Pere (reformada), 8, Cal Boscaser (1741), que manté la seva estructura original amb teulada a dues vessants i façana de paredat de pedra vista. A la plaça hi havia abans dues basses d'aigua (dos cucons). Carrer Papiol número 2 (Cal Badó, de planta baixa i dues plantes pis, reformada la seva estructura original), antigament hi havia alzines. Carrer de les Roques: Grup d'habitatges que porten la numeració 1, 2, 3. Es tracta d'un grup homogeni que ha conservat la seva fesomia original. El 15, ca l'Escofet (reformada, construïda a la dècada de 1870). Uns altres elements a destacar són les basses de Les Planes que es troben a la zona alta del nucli, i també les antigues basses existents a la plaça de Les Roques, i que encara són visibles sota el seu rebliment intencionat, fet per tal de cobrir-les (foto 2).</p> 08013-95 L'ARBOÇAR DE LES ROQUES - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).</p> 41.3312600,1.7671200 396833 4576264 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA El grup format pels números 1, 2 i 3 del carrer de Les Roques (foto 1) te un alt valor patrimonial dins el conjunt d'aquest nucli urbà. Foto 2: detall de la plaça de Les Roques. Foto 3, cal Boscasser, construïda el segle XVIII. 98|94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40406 Fons arqueològic d'Avinyonet al Museu de Vilafranca https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-davinyonet-al-museu-de-vilafranca <p>Com a materials arqueològics procedents d'Avinyonet, al Museu es troben sense inventariar, conservats als magatzems els materials següents, agrupats per jaciments i caixes: : 1. CAL BOU/CAMÍ CAPELLA LLINDA. 1 Varis. 2. CAL MARCEL. 1 Varis. 3. CAN FERRET. 1 Mitjana. 4. CAN RÀFOLS DELS CAUS. 1 Varis. 5. COLUMBARI DE L'ARBOÇAR. 1 petita (a destacar dins d'una capseta vidres romans). 6. COVA DEL FONDO DE LA COVA. Varis. 7. ESTEBAN FONTANALS. Varis. 8. GORNER. Varis. (En realitat és 1 nucli (?) de sílex). 9. LA TORRE. Varis. 10. MAS BERTRÀN. Varis. 11. MAS SUNYER. 1 Mitjana. 12. MONTRAGULL-MONTARGULL / VINYA D'EN ROMEU. 1 Varis. 13. SANTA MAGDALENA. 1 Varis. 14. SANTA SUSANNA. 1 petita. Inventariats: A la sales d'exposició: Número de registre : 2782 Nom de l'objecte : vas Ubicació : sala-17/vitrina-39/prestatge-2 Font d'ingrés : Pere Giró Romeu Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Als magatzems: Número de registre : 7143 Nom de l'objecte : tallant metàl·lic Ubicació : colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7145 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7146 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès</p> 08013-96 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-3.jpg Legal i física Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Foto 1,La Torre; Foto 2, Can Ferret; Foto 3, Cova del Fondo de la Cova. 80|81|83|85|76 53 2.3 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40411 Sínia de cal Carbó https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-carbo <p>Davant de Can Ros de Cantallops hi ha aquesta sínia, a prop del solar antigament ocupat per Cal Patxot, encara que es propietat de Cal Carbó, i servia per regar el seus cultius d'horta. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua, emprada per a treure l'aigua d'un pou poc profund. Consta d'una roda horitzontal, que era accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix (el pal ha desaparegut), que engrana amb una altra roda vertical (avui també desapareguda) que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols de caixons metàl·lics a tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou.</p> 08013-101 Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Havia estat tradicional i comú la presència de sínies 'de rosari' al municipi d'Avinyonet. L'aigua de la capa freàtica, que es trobava gairebé a flor de terra s'extreia mitjançant 'GRUES', és a dir, 'CIGONYES', car les dues paraules tenen el mateix significat. A propòsit s'ha d'observar que l'estendard de la Societat Coral la Roca de Les Gunyoles, tenia com ensenya el dibuix d'una cigonya posada dalt d'una roca. Moltes sínies com aquesta van estar en funcionament abans del segle XIX, i eren de rodes de fusta En el segle XIX es va produir un canvi tecnològic que va venir de la mà de la revolució industrial. Gradualment es van substituir les rodes de fusta, els llibans de cànem o d'espart i els catúfols de ceràmica, per peces, cadenes, calaixos de ferro o ferro colat. Un dels primers fabricants de sínies de ferro fou l'empresa barcelonina 'Enrich Soler', que s'establí l'any 1833. Altres fabricants acreditats van ser en Amador Pfeiffer, l'empresa B. Raurich, després anomenada 'Estregués-Sucesores de B. Raurich', etc. L'aigua que s'elevava amb aquesta sínia s'emprava per regar els horts del propietari.</p> 41.3670900,1.7986100 399523 4580205 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40411-foto-08013-101-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40412 Can Nicolau https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nicolau XIX Està en fase d'enderroc per abandó i rodejada per la urbanització de can Mitjans <p>Masia isolada en origen. Construïda sobre un basament de pedra. Consta de diversos cossos. A la façana principal presenta un rellotge de sol molt desdibuixat. A la teulada hi ha un remat de teules al carener. Presenta edificacions auxiliars al voltant.</p> 08013-102 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3405800,1.8112200 400537 4577247 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40412-foto-08013-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40412-foto-08013-102-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Informacions orals parlen de que existia a prop una altra casa dita de l'Alzina. 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40414 Pi de can Nicolau https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-nicolau A prop seu s'estan fet obres d'urbanització amb la col·locació de maquinària i materials que poden afectar tant a l'exemplar com al seu entorn biòtic <p>A tocar l'antic mas de Can Nicolau, es troba aquest exemplar de Pinus sp. que te 3'20 metres de corda. Domina una vall poblada d'altres exemplars de la mateixa espècie, però de menors dimensions.</p> 08013-104 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Molt probablement aquest pi va ser plantat per l'amo de la masia de Can Nicolau, que es troba molt a prop, a fi de que el hi donés ombra.</p> 41.3416300,1.8099700 400434 4577365 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40414-foto-08013-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40414-foto-08013-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40414-foto-08013-104-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Ara mateix és l'exemplar de pi més vell de la urbanització de Can Mitjans. 98|94 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40415 Alzina de cal Ferret https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-ferret Des d'un punt de vista ecològic, la conservació d'aquests arbres te un interès no tan sols nacional sinó també europeu <p>'Quercus ilex'. Es tracta d'un arbre monoic de capçada espessa i molt ramificada, escorça clivellada i fulles d'un verd fosc, dures, petites, de marge sencer o dentat, peludes per revers, verdes tot l'any; el fruit, la gla, mai no té escames punxents a la cúpula. Té més de 20 metres d'alçada, i aproximadament 3,4 m. de corda al tronc. La fusta de les alzines, molt dura, havia estat emprada a Avinyonet en fusteria i, sobretot, en l'obtenció de carbó.</p> 08013-105 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Tal vegada sigui l'alzina l'arbre més representatiu de la península ibèrica. A Catalunya existeixen exemplar de grans dimensions, com l'exemplar gegant de can Pedró, a Palau de Plegamans (Vallès Occidental), amb un tronc de més de 4 metres de circumferència (aquest en té 3,4).</p> 41.3473500,1.7725200 397310 4578044 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA No s'ha trobat altre exemplar d'alzina isolat en aquest estat de conservació i d'aquestes dimensions en tot el terme municipal. 98|94 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40450 Els Cupons https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupons <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'han trobat dos punts amb curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van golpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> 08013-140 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui es poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> 41.3332400,1.8143000 400784 4576429 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40451 La carretera d'Olesa de Bonesvalls a Avinyonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carretera-dolesa-de-bonesvalls-a-avinyonet <p>Via de comunicació pavimentada, i de cabuda de dos carrils, de traçat antic, amb seguretat majoritàriament medieval, potser anterior, que pujant des del pla del Llobregat, puja, a tocar l'Eramprunyà, Begues, Olesa, fins arribar al terme d'Avinyonet, iniciant-se en el coll de Garró. Una vegada travessava la riera la primera masia que troba és la de can Ràfols dels Caus i d'allà segueix fins el nucli de les Cabòries on s'ajunta a la carretera general traçada en el segle XVIII. De tota manera, arran de l'estudi de plànols, sembla clar que en el seu traçat antic seguia fins a la creu de les Forques (on sortia a ma esquerra el camí de les Forques) i d'allà continuava per l'actual carrer Carrerada i seguia en direcció a la Granada per la carretera que segueix el traçat de la carrerada, fins que surt del terme municipal.</p> 08013-141 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Des de l'Edat Mitjana, i fins al segle XVIII, en que es va obrir l'important via de comunicació que va suposar la carretera de Barcelona a València pel coll de la Creu d'Ordal, l'únic gran camí conegut en aquest territori era aquesta carretera. En endinsar-se al terme d'Avinyonet, a més de passar pel encreuament del camí de la urbanització de Can Mitjans i Santa Susanna, la primera casa del terme que es trobava era la de Can Ràfols dels Caus. En part segueix a tocar Avinyonet el traçat d'una carrerada. La importància d'aquesta ruta està en que consistia en el Camí Ral en època medieval. Al llarg del seu traçat hom troba elements com l'hospital medieval d'Olesa i el castell d'Eramprunyà que mostren la importància que va tenir. Per aquesta ruta sembla que van venir, en època altmedieval, moltes razzies tant per banda dels comtes de Barcelona com per part del califat de Còrdova, com ho prova la batalla de Begues, de l'any 985 quan el comte Borrell derrotà la reraguarda d'al-Mansur quan aquest tornava a la capital del califat després d'haver destruït Barcelona. Per aquí van passar, també, els reis catalans i aragonesos quan anaven de Barcelona cap el sud. Cal pensar també que, en època medieval, els camins reials eren també aprofitats com a carrerades pel bestiar.</p> 41.3584800,1.7831900 398220 4579267 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40451-foto-08013-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40451-foto-08013-141-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Probablement el seu traçat antecedent era el de l'actual carrerada de Begues 94|98|85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40452 Carboneres del Fondo del Tallat https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneres-del-fondo-del-tallat <p>En una petita vall al costat de la riera de Begues, més amunt del caseriu de Santa Susanna, es troba un espès alzinar del qual, tradicionalment, la seva fusta havia estat utilitzada per a fer carboneres. Se sap de l'existència de dues d'aquestes per les restes de carbonets escampats en sengles clarianes a mitja vessant de la vall i per la informació oral d'un dels darrers carboners vius d'Avinyonet, en Josep Esteve Raventós. Ell treballava a jornal amb altres tres xicots pel Berga, el cafeter de Les Gunyoles. Durant l'estiu feien escombres de margalló, i a l'hivern combinaven la calç amb l'obtenció de carbó. Una campanya de carbó constava de dues parts: la primera rebia el nom de picar, consistia en tallar els arbres i dur-los fins a la plaça carbonera i la segona s'anomenava coure. Després venia el transport i la posterior venda del producte. En començar la campanya el primer que es feia era buscar un indret planer arrecerat i proper a les piles, on s'aixecaria 'el sitial' on es feia la pila, i a prop del qual es feia una barraca que antigament havia estat de fusta, però que el Josep sempre la feia amb un bidó tallat pel mig. Amb una destral es tallaven les alzines. Es començava per d'alt la carena del fondo fins avall. Els carboners portaven fins 'el sitial' les fustes que havien recollit. Quan la llenya era a la plaça, es començava a fer la pila per l'ull, que era per on s'alimentava el foc tot tirant-hi tronquets a dins. Al voltant de l'ull la pila anava creixent en diàmetre i en alçada. Per damunt aquest brancatge s'afegien matolls i terra de cobrició. Llavors es procedia a la cuita. Calia, primer encendre la pila, abocant brases pel forat de la xemeneia que s'havia fet al començament. A partir d'aquest moment s'havia d'estar molt a l'aguait ja que, perquè el foc no s'apagues, calia bitllar la pila, es a dir, alimentar el foc tot tirant troncs a l'interior de l'ull. Per això es quedaven a la barraca al costat del sitial. Els primers dies la pila s'havia de bitllar molt sovint. Es controlava per l'ull de la xemeneia, pujant mitjançant una escala de troncs. S'anava controlant destapant l'ull amb un mànec i tornant-lo a tapar després de comprovada la cuita. Quant tota la llenya era cuita, es matava el foc tapant tots els forats que s'havien fet. Passats un parell de dies, rescaldejaven; agafant raspalls i magalles arrencaven la terra i la branca de la part superficial de la pila. Finalitzada la cuita, s'havia de treure el carbó, però no pas tot de cop, ja que a l'interior de la pila era encara molt calent. Amb la magalla s'arrencava el carbó de la capa més superficial de la pila i amb un raspall s'escampava el carbó per la plaça. Algun tros de llenya podia quedar poc cuit o cru, es coneixia com el culot. Aquests, es separaven de la resta de carbó i s'aplegaven tots els de diferents places per fer una nova culotada. L'operació següent era la del transport.</p> 08013-142 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El carboneig constituïa una activitat de temporada que es combinava amb la recollida i trenat de la palma i l'obtenció de la calç. El procés de fer carbó vegetal no és altra cosa que llevar-li l'aigua que conté la llenya mitjançant una combustió controlada, de manera que amb molt menys volum i pes té el mateix poder calorífic. Fan falta uns quatre quilos de llenya per fer-ne un de carbó. La seva utilització va ser molt variada. S'aprofitava, sobre tot, per a ús domèstic en cuines, planxes i brasers, però també servia de combustible per a motors de tot tipus, fins que els nous sistemes energètics com l'electricitat, el gas o el gas-oil s'imposaren a partir de la dècada de 1960.</p> 41.3325100,1.8203500 401289 4576341 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40452-foto-08013-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40452-foto-08013-142-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA L'alzina és un arbre productor d'excel·lent fusta de carboneig. A la fotografia 2, en Josep Esteve Raventós, un dels últims carboners, palmissers i calcinaires de Les Gunyoles, al costat d'un dels sitials del Fondo del Tallat, a Santa Susanna. 94|98|85 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40453 Font de la plaça de l'Església https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia <p>Aprofitant un element arquitectònic del qual se'n desconeix la procedència, i que serveix de fons a una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat, es va construir aquesta font a la primera meitat del segle XX. Aquest element presenta una forma similar a la d'una mena de pica còncava de petites dimensions (uns 50 x 18 x 20 cms.), amb la aparença d'una conxa marina de set puntes, i està feta en pedra calcària. Una tija gruixuda que hi ha a l'altre extrem li servia per a estar embotida dintre d'un mur. La part convexa presenta la superfície desgastada per l'ús, encara que no es pot apreciar si presenta restes de carbonat càlcic, però sembla ser una petita pica beneitera en forma de petxina.</p> 08013-143 Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>No se sap la procedència de l'element. Hi ha a prop l'església de Sant Salvador, que podia ser el seu origen si es una petita pica d'aigua beneita, encara que podia ser un element arquitectònic diferent i podria provenir de qualsevol altre edifici important de les immediacions: el Castell, les cases de Can Merlines, ... Tampoc se li pot atribuir una cronologia aproximada, encara que per la seva fesomia i estil sembla d'època moderna.</p> 41.3522600,1.7799600 397940 4578580 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40453-foto-08013-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40453-foto-08013-143-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40459 Olivera d'en Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-den-roig Necessita una acurada neteja i una protecció immediata <p>Al camí de la font del Cuscó, formant part del marge d'una vinya propietat de J. Ràfols es troba aquesta gran olivera viva tot i que ha patit varis incendis. El seu diàmetre aproximat és de 3,90 ms.</p> 08013-149 Les Gunyoles. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Es tracta d'un arbre d'extraordinàries dimensions que ha superat els efectes devastadors de tales abusives i d'incendis.</p> 41.3504500,1.7840800 398282 4578375 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40459-foto-08013-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40459-foto-08013-149-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu 2021-05-26 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA És un dels arbres singular més interessants del terme d'Avinyonet. 85 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40462 El Maset del Vendrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-del-vendrell Està patint una forta transformació. De les estructures primitives tan sols resten visibles tres parets. <p>Edificació en estat de remodelació de la qual tan sols resta visible de la seva primitiva fesomia un edifici que domina una vall, de planta rectangular i coberta (ja desapareguda) a dos vessants, amb parets de maçoneria irregular i buits plans.</p> 08013-152 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Es molt possible que es tracti d'un tipus de mas de petites proporcions, depenent d'un altre més important i que controlés una zona de cultiu a la vall propera o fins i tot el pas dels ramats.</p> 41.3458800,1.7805100 397976 4577871 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40462-foto-08013-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40462-foto-08013-152-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40466 Les Cabres de l'Arboçar https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cabres-de-larbocar <p>Sembla que les dones de l'Arboçar anaven a fer la bugada a un indret encara avui existent, conegut com les basses de Cases Blanques o les Basses del Xuquit, tenint dret de rentar una hora al dia. Indret que per un altre costat té un gran valor simbòlic pels habitants d'aquest nucli, tal es així, que una rondalla tradicional les te com a centre d'una història que parla de l'origen d'un cultiu de pes, molt tradicional al municipi, el de la vinya, convertint aquest indret en el centre d'arribada de l'arca de Noè, i que per la seva singularitat es contempla dins una fitxa apart: ELS CEPS DE NOÈ I LES CABRES DE L'ARBOÇAR. Quan s'acabà el Diluvi Universal, l'Arca de Noè encallà prop de l'Arboçar, concretament a les Basses de Cases Blanques, i el primer que manà el patriarca als seus mossos fou que plantessin uns ceps que recollí a Egipte a fi que no se'n perdés la mena. A Noè li agradava molt el vi, fins i tot alguna vegada, de tant alçar el porró, li havia fet mal. Aquells ceps arrelaren fortament a tota la petita vall i amb pocs anys els arboçarencs no deixaren feixa ni ermot sense plantar-hi aquells xarel·los que donaven un vi tan deliciós. Però Noè, sense cap mala intenció, jugà una mala passada a tota aquella gent, ja que s'oblidà d'alliçonar-los en el conreu de la vinya i, el més important, no els digué la conveniència d'esporgar els ceps a l'hivern, ja que de no fer-ho, aquests a la llarga només produïrien pampolada, excés de vegetació i molt poc raïm. Desgraciadament, així va succeir. Grans cepades, munió de caps, brocades i vergues, que s'entrecreuaven pel mig de les passades, portaren la degeneració d'aquelles robustes plantes, que d'any en any anàrem minvant la seva producció, fins a arribar l'anyada en què no colliren quasi res. La pobresa trucà a totes les portes de l'Arboçar i per cercar remei als seus mals, una nit es reuniren a la Casa de la Vila, a la Torre de l'Arboçar de Baix. Després de moltes hores de xerrar i buscar solucions profitoses, ja clarejava el dia, decidiren retornar als seus orígens: comprar ramats de cabres i amb la seva llet i uns quants cabrits, que portarien a vendre a dalt el cim d'Olèrdola, la gran ciutat fortificada, mirar de sobreviure. Al mateix estiu anaren a comprar el bestiar i, com és de suposar, el primer que varen fer fou que les cabres envaïssin totes les vinyes, espolsant-les de valent, menjant-se tots els pàmpols i vergues, sota la mirada plorosa del veïnat. Però... arribada la següent primavera, quin prodigi més miraculós! Els ceps brotaren de nou i aquesta vegada anaven acompanyats de molts raïms, prometent una gran collita. El comentari general era unànime: la rabiosa esporgada que havien fet les cabres portà que els ceps, descansats de tant brancatge a suportar, explotessin amb una gran raïmada, cosa que no succeïa últimament, ofegats per l'excés de caps. Des d'aquell any, la pagesia no deixà mai més d'esporgar 'els ceps de Noé'. L'alegria tornà de nou a les llars arboçarenques. De les cabres, què en varen fer? Les ationaren muntanya amunt, cap a la serra de la Font del Cuscó, que visquessin i pasturessin lliurement, en recompensa pel seu gran descobriment. Elles, sense proposar-s'ho, retornaren el benestar a l'Arboçar (Pere Sadurní).</p> 08013-156 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El cultiu de la vinya de manera intensiva al Penedès comença al segle XVIII. El caràcter de la rondalla, així com el seu estil, fa pensar que hagi nascut a finals del XVIII i començament del XIX.</p> 41.3332600,1.7640000 396575 4576490 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40466-foto-08013-156-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Aquesta rondalla conjuga dos elements molt importants dins la economia del municipi: l'existència de ramats de cabres per tal d'aprofitar la seva llet, i l'existència així mateix d'un cultiu molt important per l'economia del municipi: la vinya. 98 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40472 Cal Ferret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferret XVIII <p>És un complet conjunt d'elements destinats a una explotació racional del territori: la masia de Cal Ferret es troba en un petit replà dominant la vall, al peu del camí vell de Les Gunyoles a la Font del Cuscó. La casa, que es de planta quadrangular, presenta la façana principal plana, arrebossada i amb buits recercats mitjançant carreus de pedra la majoria. Algunes finestres tenen ampits de pedra. La porta d'accés es de llinda d'arc de mig punt i carreuada. Presenta una inscripció a la clau de l'arc amb la data de la seva construcció, 1756. Pel lateral hi ha una altra finestra carreuada amb ampit també de pedra que te una altra data, 1759, i que està tancada mitjançant una reixa de forja amb decoració vegetal de fus vertical del tradicional espí. La teulada és a dues vessants i la composició general de buits es irregular. Consta de planta baixa i planta pis. A més de la casa i les diverses dependències annexes, com els cups que hi ha darrera, un dels quals està aprofitat com a dipòsit d'acumulació d'aigua per la masia, s'hi troben també altres elements d'interès: un pou, una bassa anant cap avall en direcció a la Font del Cuscó, a l'esquerra i a tocar el camí, un forn d'obra molt probablement utilitzat per la construcció de la casa, un forn de calç, avui desaparegut, una era, i una alzina singular per les seves dimensions i estat de conservació. No s'ha tingut accés a l'interior.</p> 08013-162 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>A diversos elements arquitectònics de la masia es troben les següents dates: 1756 a sobre de la porta principal d'accés; 1759, a la finestra lateral. La casa que veiem, doncs va adquirir la seva fesomia actual al segle XVIII.</p> 41.3476700,1.7725000 397309 4578080 1756 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40472-foto-08013-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40472-foto-08013-162-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40474 Fondo del Tallat https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-del-tallat Des d'un punt de vista ecològic la conservació de l'alzinar presenta un gran interès, ja que aquest arbre forma l'espècie ibèrica per excel·lència. <p>Bosc espès d'alzines que, tradicionalment, havien estat tallades per a l'obtenció de carbó vegetal. Es troben prop del lloc conegut com la cova Marina. Es tracta del fons d'una vall de torrent que es troba dins el parc natural i es tributari de la riera de Begues. L'alzina és un arbre productor d'excel·lent fusta de carboneig. L'alzinar és una comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l'alzina, un tipus de vegetació que protegeix el sol de l'erosió.</p> 08013-164 Sobre Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La frondositat i l'alçada dels arbres va ser utilitzada històricament per a l'obtenció de carbó vegetal per part de la gent d'Avinyonet. A la cova Marina s'hi va amagar gent durant la Guerra Civil de 1936.</p> 41.3325400,1.8205200 401303 4576344 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40474-foto-08013-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40474-foto-08013-164-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA No s'ha trobat cap altre bosc d'alzines d'aquesta categoria a tot el terme municipal. A la part de dalt del vessant que limita amb aquest fondo es troba la cova Marina, que va ser un indret on es va amagar gent durant la guerra civil de 1936. És un indret on encara l'acció de l'home no ha destruït aquest petit bosc autòcton, tot i que ha estat explotat pel carboneig. 98|94 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40476 Nucli antic de Les Gunyoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-les-gunyoles L'acabat dels murs dels edificis corresponents a l'antiga rectoria i annexes trenquen l'harmonia constructiva d'aquest nucli. Les obres de reforma de Cal Candi, amb la supressió de Cal Cuscó, han canviat la morfologia de l'edifici. <p>Es defineix així el conjunt urbà que es troba dins els següents límits: Carrer de Sant Salvador, Plaça de Sant Salvador, Plaça de l'Església, Torre Romana, inici del camí de la Font del Cuscó. Totes aquestes edificacions formen un únic conjunt de màxim interès des d'un punt de vista patrimonial. En general ens troben davant un conjunt urbà que es desenvolupa en un espai aturonat, en que les cases semblen seguir una línia de recinte amb dues entrades clares: una a tocar Can Filella, que puja pel carrer de Sant Salvador, vorejant l'antiga casa de Cal Candi per la dreta, l'altre és per sota la Torre Romana i ca l'Umbert. En tot aquest conjunt urbanístic que està compost de cases de dues alçades, fetes de maçoneria de pedra irregular, la majoria es troben arrebossades, d'altres no, formant un continu urbanístic de traçat típicament medieval que segueix la topografia del terreny. Els carrers conserven un interessant paviment. Del conjunt en destaca el carrer de Sant Salvador, amb cases que responen a una tipologia de finals del segle XVII i començament del XVIII. A Ca l'Escofet ( C/ Sant Salvador, 32) Es conserven dues piques baptismals, una d'elles d'immersió i l'altra que prové del poble. Hi ha una sitja dins la casa. Sota moltes cases, solars buits i carrers es coneix l'existència de sitges excavades a la roca. Un exemple interessant de galeria d'arcs es troba a Can Ràfols, al número 29 del carrer de Sant Salvador. El número 34, Can Baqués, conserva les teules pintades al ràfec. El número 39, antigament can Vendrell, avui cal Tres, ha estat restaurat afegint elements foranis, encara que perfectament integrats dins la construcció. Conserva aquesta casa el remat protector de teula trencada al carener de la teulada. Un altre carrer interessant és el de la Torre Romana, amb cases pel costat Nord que, segons informacions orals, segueixen una mena de potent mur que podria ser de cronologia romana. Destaquen també la plaça de l'església, amb elements que es contemplen en fitxes apart, i sobretot la torre de cronologia romana i ca l'Umbert, també coneguda com el Castell. El carrer de Sant Salvador continua vorejant aquest nucli per la part baixa, a tocar l'inici del camí de les Gunyoles a la font del Cuscó (a la cantonada de Can Vilella), la plaça de la Font o de les basses de Cal Ferret, el celler de Cal Mestre (números 14, 16, 18), continua anant cap al carrer de Montjuïc, restant compresos altres elements significatius, com les cases del número 20 (cal Pons), 22 (Cal Ferret, on vivien els antics masovers d'aquesta casa). Es tracta d'una construcció de planta baixa i dues plantes pis, que trenca les dimensions habituals del nucli. La façana està arrebossada, els buits són de petites dimensions i presenta l'estació del viacrucis que tracta del davallament de la creu. El conjunt definit com a nucli antic queda interromput en començar el carrer de Montjuïc, per on passava la carrerada. Per informació oral se sap de l'existència de diverses sitges al subsòl i de restes de probable cronologia romana que formen part d'estructures posteriors: suposats mil·liaris i altres murs.</p> 08013-166 Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Tot i que és de suposar l'existència de poblament en aquest indret potser que ja en època prehistòrica: sitges excavades a la roca o la hipotètica existència de zona d'hàbitat a les esplugues, així com durant l'època romana, si s'accepta la cronologia de la torre coneguda com a la torre romana, ja com a microtopònim establert a l'ús comú dins el municipi, no es tenen notícies fidedignes fins l'època medieval. El topònim Cegunioles apareix escrit reiteradament des dels segles X i XI, tal com es posa de manifest en els següents documents (CARBONELL, S.D.): -Empenyorament d'una terra de Daco a Amado, al lloc de Cegunolas (12-XII-978) (Ant. Catedral de Barcelona, IV, núm. 443, fol. 191) -Testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111) 'in termino de Olerdola, Cegoniolas' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testament es jurat al Kastrum Erapropiano, i esmenta els alous de Ceguniolas: terres i vinyes, cultius i erms i també la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills. -Donació d'una casa a la Santa creu i Santa Eulàlia d'Olèrdola, al lloc que en diuen Cegoniolas (31-XII-991) (Ant Catedral Barcelona, IV, núm. 286 fol. 113) -Donació de terres al lloc que en diuen Cichoniolas, a la Seu de Barcelona (5-I-992) (CARBONELL, S.D.) -Donació a Sant Cugat d'un alou al lloc de Ceguniolas (3-V-992) (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981: núm. 282: 238). -Com a afrontació de la quadra de l'Arboçar, el 25-VIII-1056 (?) surt Cegunolas en un document conservat al cartulari de Poblet (CARBONELL, S.D.). -Testament del bisbe Umbert de Cervelló (any 1085). D'entre els marmessors que hi figuren en aquest document, es troba Raimundum Olibe de Ceguinolas, al qui el bisbe li deix a unes vinyes (és el mateix Ramon Oliva del document posterior). -En document datat el 9-XI-1068, Raimundus Olivan i la seva muller Ledgardis (de Ciconiolis) venen al comte Ramon un alou que tenen a la parròquia de Sant Joan del Llobregat i Sant Just Desvern) (CARBONELL, S.D.). -El clergue Guillelmus Bernardi dóna a al beato Sebastiano un alou al terme de Ceguinoles s'esmenta el 1-V-1123, en que Sant Cugat varis (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981, núm. 866: 63). -Més mencions: el 16-II-1198: Guillelmo de Segunoles; en els capbreus de 1194 a 1208, Cecunioles i en una venda del 20-X-1218 (Cecuinolibus) (RIUS SERRA,1981, núm. 1287: 403). El topònim Les Gunyoles va experimentar una complexa evolució entre els segles X i XIII. Així, en el segle X, i tal i com ja s'ha vist, indicava un lloc (GRAN GEOGRAFIA: 1982, V) i un castell (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). Al segle XI apareix l'església de Sant Salvador de les Gunyoles (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'existència d'aquesta església no comportarà l'aparició immediata d'una parròquia diferenciada de la de Sant Pere d'Avinyó. Doncs, segons sembla, la divisió del terme d'Avinyonet en dues parròquies sembla remuntar-se a l'any 1185. La documentació parla de l'ocupació de noves terres en aquest indret en 1164 (VILLACAMPA et al s.d.) una vegada la conquista de Tortosa, Lleida i Fraga permetien l'augment de la seguretat a la zona del Penedès. Al segle XII és atribuïble la pica baptismal d'immersió que es troba a ca l'Escofet, potser el testimoni material de caire religiós més antic conegut al nucli.</p> 41.3521500,1.7796200 397911 4578569 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40476-foto-08013-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40476-foto-08013-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40476-foto-08013-166-3.jpg Inexistent Romà|Medieval|Modern|Renaixement|Barroc|Antic Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA (Continuació història) Al terme de les Gunyoles, s'hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers. D'aquesta manera s'entén que el 1160 Bertran d'Olost i Pere de Torradella, comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d'Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l'edifiquessin i cultivessin. El 1205, la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l'Hospital (LLORACH SANTÍS, 1992a). En la transició del segle XII al segle XIII, Gunyoles deixa de ser el topònim d'un lloc qualsevol, per esdevenir -possiblement sota l'impuls de l'Ordre del Temple (FONT RIUS, 1969, II: 670)- la seu d'una parròquia, tal com es posa de manifest en diversos contractes de compra-venda, com el signat el 20 d'octubre de 1218 sobre una venda de drets 'in termino castri de Olerdola, in quadra et parrochia de Cecuinolibus' , al mateix any: parrochia Salvatoris de Cegunoles', i 'Ceguniolis' en 1238 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'any 1515 Les Gunyoles supera a Avinyó com el nucli de població més important del terme d'Avinyonet. Una nova església, construïda el 1776, substitueix l'anterior. Aquest nou edifici és de proporcions més grans i s'aixeca sota l'advocació de la Transfiguració del Senyor, patró de Les Gunyoles. El 1815 hi ha menció de la Quadra de 'las Gunyolas de Monjuich', per tal de fer 'terna de Batlle per dita quadra, essent així que si era independent apareixia ni podia ni devia ferla y per altre part expresaba (l'alcalde Major de Vilafranca) lo que es dita quadra que no es mes que un poc de rocas ab set o buit casas y sos avitans tots pobres y ab aixo se enseña dit memorial al arcalde major de vilafranca antes de tirarlo al acuerdo y digue que ell nons o manaba al terma y que la orde bania de la sala (…)' (Arxiu Municipal d'Avinyonet: ACTAS MUNICIPALS, 30 de desembre de 1836). Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura 'el Lugar' de Les Gunyoles com el nucli més important del municipi d'Avinyonet, amb 118 edificis i 474 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). De 1817 fins a 1844 es troba escrit a la documentació: 'Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles' (PUIG I BOSCH, 1912) La seva carretera la van fer els mateixos veïns l'any 1948. El dia 17 de gener de 1945 es celebren solemnes festeigs amb motiu de la portada d'aigües, beneint-se les aigües noves a la plaça de l'Om. Fites importants al poble dins la seva història contemporània són les següents: l'any 1859 es crea la Germandat o Monte-Pio de Sant Josep. L'any 1877 al mes d'agost es va començar el pou gran, trobant-se, el 17 d'agost del 1878 l'aigua al pou de baix. El 1904 es construeix la sala de la societat de Les Gunyoles a Ca la Xica. Del 1915 al 1920 es construeix el dipòsit de dalt, a sobre del pou, del 1915 al 1920 es fan les primeres fonts. A l'agost del 1944 s'enderroca la bassa de Cal Ferret, ocupada avui per una font. L'any 1928 arriba el llum, el 1932 es compra la màquina de batre. El telèfon es va posar l'any 1952 a cal Barnes. L'any 1940 es fa el camí del cementiri (el 1948 la carretera cap a Les Cabòries). L'any 1951 arriba la mare de Déu de Fàtima. L'any 1952 s'arranja el carrer de Montjuïc. Una dada d'interès vincula Les Gunyoles al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Se sap que entre els segles XI i XIII, el monestir tenia possessions a Les Gunyoles, concretament els masos de Malselliga o Massalliga (PLADEVALL; LLORACH, 1992). Foto 1, cal Verona, al carrer de Sant Salvador, 31 (espitllera de la Casa Gran de Clariana); Foto 2, can Filella, al camí de la Font del Cuscó, número 4; Foto 3, Can Ràfols 83|85|94|95|96|80 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40482 Pins de les Descàrregues https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-les-descarregues Abans eren tres, però un es va cremar en un dels darrers incendis <p>Dos exemplars de l'espècie Pinus sp. que es troben isolats d'alt del cim de les Descàrregues, acompanyats de sotabosc, a prop dels camins del dret i vell de Santa Susanna.</p> 08013-172 Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>En aquest punt i a la seva ombra es feien la descàrrega de vi, raïm llenya i carbó els carros que pujaven del fondo de Santa Susanna. Per això utilitzaven el camí actual per a pujar i el camí del dret per a baixar. Aquest darrer es conserva encara que molt malmès. Un gran incendi patit pel Garraf l'any 1982 va devastar bona part de la superfície del massís, deixant un aspecte molt àrid. Avui encara s'observen els efectes d'aquell incendi. Aquests dos pins del cim de la Descàrrega són els que van sobreviure a aquest incendi.</p> 41.3360400,1.8093400 400373 4576746 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40482-foto-08013-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40482-foto-08013-172-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Tenen un valor simbòlic. 98|94 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40488 Parc Natural del Garraf https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-0 <p>El paisatge que es pot contemplar al parc natural del Garraf dins el terme d'Avinyonet del Penedès és totalment original, diferent i únic a tot el Principat. Els relleus són baixos i de cims arrodonits; les valls, profundes i de vessants escarpats, i les parets rocoses, de color gris blanquinós. Es tracta d'un territori eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cim més alt dintre el terme municipal és el Puig de la Mola. La pedra calcària és la què compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha facilitat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. La situació prop de la costa determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana, i cap endins, en els fondos o valls tancats, com el de Santa Susanna, un domini de la vegetació integrada per fragments d'alzinar, amb la vegetació típica associada (el boix, la roja, el lligabosc o el marfull) i pinedes de pi blanc, la majoria dels quals han estat afectats pels incendis forestals i avui es troben en procés de regeneració. Respecte de la fauna, s'ha de tenir en compte que les dures condicions ambientals del massís (forta insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies que s'hi han establert i, per tant, han donat interès a l'original fauna que hi viu. Així, hi trobem la serp verda, la serp de ferradura, la tortuga, el còlit negre, el còlit ros, la merla blava, la fagina, el conill, la guineu i el teixó. Les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes d'elles, sobretot per a les que troben en la presència de l'aigua el lligall irrefutable del seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. El gran desenvolupament del sistema càrstic –existència de coves i avencs en abundor– ha afavorit la presència d'animals cavernícoles, alguns dels quals són espècies úniques al món. En el transcurs del treball de camp s'ha trobat un exemplar de tortuga de l'espècie 'testudo hermanni', habitual a la zona (foto 3).</p> 08013-178 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>L'arquitectura de la masia i de l'activitat agrària té un representant molt interessant en el cas de Santa Susanna. Es tracta d'un caseriu vinculat a l'explotació de la vinya. Altres elements d'interès són les restes de carboneres, molt habituals a la zona del terme d'Avinyonet, i l'explotació de la calç, que es duia a terme en alguns forns que es troben escampats pel territori del parc natural. Un altre tipus de construccions vinculats a la zona són els marges de pedra seca. Per últim es pot parlar d'un aprofitament molt antic del margalló, i per suposat dels camins ramaders, que formen part de les principals vies de transhumància.</p> 41.3233700,1.8275300 401876 4575318 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40488-foto-08013-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40488-foto-08013-178-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA El Parc Natural del Garraf forma part de la xarxa d'espais naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona, que configuren una anella verda que envolta els sectors més fortament urbanitzats del país. L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Garraf justifica que s'hi hagi creat un espai protegit. El parc natural és una plataforma per al foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos. A la vegada, el parc natural respon a la demanda d'equipament i instal·lacions per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural. Tres són les característiques bàsiques que justifiquen l' interès d' aquest massís, la singularitat, grisenca i aparent nuesa del qual presideix i dóna nom a la comarca. En primer lloc, l' excepcional vàlua científica del seu medi natural on es desenvolupen uns biotops gairebé insòlits a Catalunya. En segon lloc, la notable singularitat de la relació de l' home amb aquest medi, al llarg de les diverses seqüències històriques: bosc, conreu de vinya, ramaderia de cabra, etc. I per últim, l' alt grau de qualitat i significació de la seva configuració paisatgística, on l' orografia abrupta i trencada, la peculiar botànica que s' hi desenvolupa -menció especial pel 'Chamaerops humilis' o margalló- i les característiques espeleològiques, configuren un marc paisatgístic d' un valor extraordinari. Foto 1: riera de Begues; foto 2: pou de Santa Susanna; foto 3: olivera centenària de Santa Susanna. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40493 La Calma https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calma <p>El senyor Ferran Peral, treballador de Can Ràfols dels Caus, va trobar un aixa de pedra basàltica (? )i una punta de fletxa passejant per aquesta planícia elevada que hi ha a prop de Can Ràfols dels Caus, en un extrem de la qual es troba la creu de Can Ràfols.</p> 08013-183 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Localitzat pel Sr. Ferran Peral. El nom 'Calma' designa una plana elevada en cèltic, d'on va passar al català.</p> 41.3516800,1.7963700 399312 4578497 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA En el mateix punt es troben també coralls fòssils i, per tant, cal considerar-lo així mateix, com a jaciment fossilífer 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40497 La Plana d'en Bord i els Quatre Camins/Plana d'Embord https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-den-bord-i-els-quatre-caminsplana-dembord <p>Plana elevada que te la cota màxima d'altitud en els 331,1 metres, que constitueix una zona boscosa (fonamentalment pineda) des de la que es dominen totes les planes del Nord i Nord-oest d'Avinyonet. Es troba limitada per la vessant Nord per un pla de falla que és molt visible des de la carretera de Barcelona. Està travessada per quatre camins principals, que troben la seva confluència per la zona Nord-est de la planura, a saber: camí de Clariana, camí de Can Ràfols dels Caus, camí de la Grava i de Les Cabòries, camí del Cap de Grill i de Cantallops. És evident l'existència d'antigues pedreres localitzades en diversos punts. S'ha trobat també en aquest indret una fita termenal de la possessió de la masia de Can Ràfols, arrodonida i elevada sobre una base feta de maçoneria. La llegenda diu així: P'ADO/JR, i es troba en iniciar-se la baixada cap a la plana pel Nord, a sobre de la falla. D'altra banda, en un dels camins es pot apreciar que estava amollonat amb pedres, per tal que els carros no desviessin la roda.</p> 08013-187 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>A més de ser zona de comunicació entre diversos nuclis de població, havia estat també tradicionalment aprofitada com a pedrera per la gent d'Avinyonet. En aquest indret va haver-hi un destacament militar al llarg de la Guerra Civil i molta gent recorda haver recollit municions per tota la muntanya.</p> 41.3631400,1.7967200 399359 4579769 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40497-foto-08013-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40497-foto-08013-187-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Les coordenades han estat preses a la fita d'en Ràfols. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40498 Pi de l'era de cal Ferlando https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lera-de-cal-ferlando <p>Vell exemplar de Pinus Sp. que es troba al centre de l'era coneguda com de Cal Ferlando, darrera el conjunt edificat de Cases Blanques, en mig d'un ambient boscós en el que domina el pi. Es tracta d'un exemplar singular d'uns 15 metres d'alçada.</p> 08013-188 Cases Blanques 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Molt probablement va ser plantat al mig de l'era per a aprofitar-ne l'ombra en el moment de la batuda. Es troba a prop de la Masia de Cases Blanques, a la qual pertany. Aquesta masia és coneguda des de l'Edat Mitjana, constituint un dels punts habitats més importants des d'antic del terme d'Avinyonet.</p> 41.3376200,1.7751100 397511 4576961 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40498-foto-08013-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40498-foto-08013-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40498-foto-08013-188-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98|94 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40500 Can Merlines https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-merlines <p>Es tracta de tot un barri construït al costat de la carrerada, on aquesta travessa la carretera de l'Ordal. La tipologia predominant és la construcció de planta baixa i pis. Resulten d'interès les següents cases: CARRETERA DE BARCELONA: 106, 108 (Ca la Remei/Cal Boter. El Joan Boter), 112, 114 116 CARRERADA Núm. 3 Queda inclòs, així mateix el forn de cal Rajoler i la sínia de cal Carbó a un i altre costat de la Carretera.</p> 08013-190 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El Merlines, que va construir en aquest indret la primera casa, venia de Les Gunyoles, com altres veïns d'aquell nucli de població, i va baixar fins a aquest indret, més a prop de les principals vies de comunicació. Era el pare del Just Batet. Va ocupar la casa groga que és la número 3.</p> 41.3621000,1.7717400 397268 4579683 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40500-foto-08013-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40500-foto-08013-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40500-foto-08013-190-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98|94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40502 Cal Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-1 XV-XVI <p>Edifici de planta rectangular, amb teulada a dues vessants amb ràfec simple i façanes arrebossades de calç. Presenta per darrera i pel costat esquerra, mirant de cara a la façana, altra edificació annexa amb destí agrari. Consta de planta baixa i pis. Resulta de màxim interès la façana: la porta principal d'accés està descentrada, a la esquerra, i és d'arc amb grans dovelles. A la dreta de la porta hi ha un gran contrafort en el qual s'obre un altre accés de buit amb llinda plana. Al primer pis hi ha tres finestres recercades en pedra vista, amb ampits. La que es troba a sobre de la porta principal pel costat dret, te dos arcs apuntats com a motiu decoratiu, i a la part dreta de la llinda, presenta una creu patada inscrita dins d'un cercle. També és d'arc conopial la de l'extrem dret.</p> 08013-192 Cantallops - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Sembla ser, al costat de Cal Fàbregas, Cal Peixò (avui desapareguda) i Cal Carbó (molt reformada), una de les cases més antigues del nucli de Cantallops que forma una mena de nucli diferencial per aquest costat de l'actual conjunt urbà, sota la plana d'en Bord i aprofitant l'amplitud de terrenys que provoca en aquest indret l'existència de la falla coneguda com de l'Arboçar. Aquest nucli es troba elevat a sobre de la plana que començant aquí s'obre en direcció a Avinyó, i els Gorgs. Aquest antic nucli de poblament es trobava al costat d'un antic camí, la carrerada que anava cap a la Cerdanya i Puigcerdà, que devia ser no tan sols via ramadera, sinó també camí de trànsit per les persones, i que anant cap a l'actual terme de Cantallops de Subirats, va procurar l'expansió del nucli de Cantallops d'Avinyonet tot formant un nou carrer a finals del XVIII, el carrer Nou.</p> 41.3669000,1.7986000 399522 4580184 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40502-foto-08013-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40502-foto-08013-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40502-foto-08013-192-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 94|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40503 Cal Bou Vell/Ca l'Amadeo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-vellca-lamadeo <p>Edifici amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Aquesta presenta dos eixos de composició vertical i té planta baixa i pis. Té la porta dovellada i un banc d'obra a la façana. Presenta ràfecs a la part posterior de la construcció. L'entrada està precedida per un barri tancat. A la part posterior hi ha una reixa amb la data 1882, relacionable amb el moment d'enriquiment pel vi i la construcció de la nova casa.</p> 08013-193 Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>D'aquesta casa venia la família Bou, que a finals del segle XIX va fer construir l'actual cal Bou</p> 41.3812600,1.7654100 396769 4581817 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40503-foto-08013-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40503-foto-08013-193-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40507 Lledoner de la Caseta https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-caseta XIX <p>Exemplar de Celtis australis de la família de les Ulmàcies. Arbre mitjanament alt, que fàcilment pot arribar fins als 25 metres. Capçada densa i arrodonida, d'un verd intens. Tronc dret, sovint força cònic i amb escorça llisa i grisosa. Borrons i fulles disposades tot al llarg de la tija en dos rengles. Fulles alternes, peciolades, caduques i asimètriques, estretament ovades i d'extrem agut i acabat en punta allargada. Poden arribar a fer entre 4 i 15 cm. de llarg i tenen el limbe dentat, pelut i una mica aspre al tacte. Les flors són poc vistoses, verdoses, solitàries i amb un llarg peduncle que neix junt amb les fulles. Floreix a l'abril i fructifica al setembre-octubre. El fruit carnós, anomenat lledó, és arrodonit, poc més gros que un pèsol i és comestible. De color fosc quan és madur, el trobem fixat a un peduncle. D'origen oriental, segons sembla, i introduït per l'home. El trobem a la terra baixa de tot el nostre territori i només rarament a la muntanya mitjana. Bastant comú, sobretot a les vores i marges de camps i camins, però mai formant boscos. Habita l'estatge de vegetació mediterrània i supramediterrània, entre els 0 i els 800 metres d'alçada, preferentment les zones amb un clima subhumit i humit amb hiverns suaus o temperats. Arbre rústic, amant de la llum i de la calor. Subsisteix a les vessants àrides, caloroses, calcàries o silíciques, però exigent en sòls profunds i ben alimentats d'aigua (al·luvions i col·luvions de faldes de vessants).</p> 08013-197 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Aquest exemplar el va veure plantar l'àvia Magadalena de l'actual masover Joan Peixó Mata, per la qual cosa, aquest calcula que, a data d'avui, l'arbre té uns 125 anys. A certs llocs és encara freqüent el jugar de menuts a llançar els pinyols d'aquest fruit amb canuts de canya. Tot i que possiblement sigui d'origen oriental, la seva presència a les nostres terres és ben antiga, amb un arrelament notable tant físic i cultural com econòmic degut a la qualitat de la seva fusta, molt resistent i extraordinàriament flexible, amb què es fan nombrosos objectes d'aplicació agrícola. És per això que es troba sovint plantat a les vores de pobles i de masos o masies. Com a dada a senyalar, mencionar que en un antic document referit a cases d'Avinyonet, datat al segle XVIII, s'ha trobat esmentada una Casa del Lledoner.</p> 41.3778100,1.7681000 396988 4581431 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40507-foto-08013-197-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Usos i curiositats : La fusta té una gran flexibilitat i per aquesta raó al mon rural es fa servir per fer forques i altres estris de pagès. Segons P.Font Quer, el seu fruit i les fulles tenen propietats astringents. S'ha fet servir per tractar els trastorns de la menstruació. Es considerava que la fusta del lledoner tenia propietats màgiques i els pastors en feien flautes. Segons la tradició, la música dels instruments fets amb aquests arbre, tenien la propietat d'espantar els llops. 98 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
40511 Ca la Balbina/Cal Boter https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-balbinacal-boter XX <p>Edifici compost d'un cos central de planta quadrangular i un cos secundari de planta aproximadament igual, que es destina a magatzem i garatge. El cos principal, que es desenvolupa a la dreta, consta de planta baixa i dues plantes pis i té coberta a dues vessants de teula àrab. La façana es plana i està arrebossada. Presenta tres eixos de simetria amb balcons al primer pis, i el del centre amb peanya més ampla que els laterals. Les baranes de les balconades són de reixes de taller i els buits presenten guardapols de maçoneria pintats en color gris-blavós. El coronament de façana està resolt mitjançant balustrada de fàbrica i frontó central i estan flanquejats (frontó i balustrada) per sengles hídries. Darrera l'edifici i escampats pel solar lliure encara son visibles un pou i botes que devien formar part del celler de la casa. Davant la façana hi ha una morera.</p> 08013-201 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3615800,1.7750600 397545 4579621 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40511-foto-08013-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40511-foto-08013-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40511-foto-08013-201-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
41000 Carrer de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix-0 <p>Conjunt arquitectònic al nucli de Sant Sebastià dels Gorgs. Es tracta d'un carrer que sembla seguir la perllongació d'un antic camí, conegut com el dels Xops o de Cantallops, que baixant cap al torrent continua en direcció a aquell nucli de població del mateix terme municipal d'Avinyonet. Des del torrent i anant cap al monestir, hi destaquen els edificis de la dreta, de numeració senar. Són cases de façanes planes, arrebossades i pintades algunes d'elles en color ocre. Tenen planta baixa i pis i generalment amb balcons. Les portes són en general d'arc escarser i la resta de buits de llinda plana. Les cobertes, a dos vessants són de teula àrab, i tenen ràfec de tortugada. El carrer finalitza obrint-se a la plaça anomenada de l'església, on hi ha l'encreuament amb la carrerada, i des d'aquest punt continua cap al carrer de Dalt, i a partir d'aquí es converteix en el camí de Llinda. A tocar de la plaça hi ha la casa de CAL CINTO/CASA D'ANTONIO PINYOL, d'indubtable interès patrimonial que ja correspon urbanísticament parlant a la numeració de la plaça, i que es contempla en fitxa apart. Seguint el carrer i d'acord amb la numeració actual, en destaquen: núm. 5 (baixos reformats), 7, 9 (decoració de papallona), 17 (1881, porta amb arc escarser), 19, Cal Ferreret, (conserva la numeració antiga i rellotge de sol a la façana, mig esborrat, però que conserva el gnòmon. La porta ha estat reformada), 21 (porta d'arc escarser, conserva així mateix la numeració antiga). A l'altre costat del carrer (costat esquerre) i ha unes pallisses que constitueixen l'illa de cases desenvolupades en redós de la plataforma dins la que es troba el monestir, i que donen també al carrer del campanar. També per aquest costat hi ha la masia de Ca l'Amat que es considera dins fitxa independent en aquest mateix inventari.</p> 08013-208 Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Les cases que formen la numeració senglera del carrer semblen haver començat a construir-se a finals del segle XVIII, i les que hi ha a tocar la plaça de l'església, i les que s'apropen més a la baixada al torrent, a finals del segle XIX, tot i que algunes han estat remodelades amb posterioritat. Els vells d'aquest nucli diuen que per aquest carrer anava la riera i que al costat hi havia un molí, que s'esmenta a la documentació antiga, a més que sembla que els antecessors de Ca l'Amat havien estat moliners. La ubicació no la coneixem, però resulta normal l'existència d'un molí hidràulic en una zona d'importants cursos d'aigua.</p> 41.3807700,1.7665700 396865 4581761 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41000-foto-08013-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41000-foto-08013-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41000-foto-08013-208-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98|94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
41010 Forn de calç dels Pelagons https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dels-pelagons <p>L'indret on s'ubica el forn es ric en calcària, per la qual cosa es va aprofitar com a pedrera, i està localitzat en un rost o pendís del terreny. Consisteix en una cavitat de més de deu pams de fondària, de forma circular, anomenada 'caixa', dins on s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec de forma quadrangular, amb la cara bona a plom, que constitueix en l''olla', la qual, a partir de flor de terra, se segueix fent amb el mateix paredat ordinari però amb un bon peu de murada o talús a la part exterior fins a uns tres metres més d'alçària, deixant un portell o entrada al frontal, que quan s'ha de fer la calç, a mesura que es carrega el forn es va tapant amb una paret feta de pedres encallades en fang d'argila, reforçada amb dos tions, i en la part inferior de la qual s'ha deixat un forat per on s'encén el foc i s'alimenta durant el temps de la cuita. La cuita de calç es feia tradicionalment de la manera següent: voltant la vorera del cul de l''olla' i amb pedres calcàries –que no siguin fogueres- es compon una paret d'una cinquantena de centímetres de gruix, la qual, així com va pujant –cada filada amb pedres més grosses i un poc sortides cap a fora-, va estrenyent el redol fins que forma una volta parabòlica –'de pa de figa', con diuen els calciners- que es tanca a una alçada de 3,50 a 4 metres, al mateix temps que també s'ha omplert l'olla amb feixos de llenya. Es carrega la volta amb pedres més petites i s'acaba d'omplir el forn amb reble fins a formar un caramull arrodonit d'un metre d'alçada en el centre i morint a no res a les voreres, caramull que, abans de pegar foc al forn, és cobert amb un 'capell' fet d'una enfangada de calç espessa, deixant una faixa destapada de quatre o cinc pams d'amplària per tot el rodó, per on respira el forn els dos primers dies d'encès i que després es va tapant a poc a poc fins a deixar un respirall de mig pam que dóna pas a una flama de color ben vermell. Es coneix que el forn és cuit quan el caramull de reble ha baixat, els macs de les voreres de l'espirall han tornat blancs i la flama que en surt també és blanca. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1.800 feixos de 30 a 40 kg.) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d'un forn de calç, que té l'olla de vint-i-dos pams de diàmetre.</p> 08013-213 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3287200,1.7896600 398715 4575956 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41010-foto-08013-213-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA És un interessant exemple d'aprofitament del medi, amb el qual es troba íntimament vinculat. 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
41012 Sínia del Carbó https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-carbo XIX-XX <p>Anant des de Les Cabòries en direcció a Vilafranca es troba, a ma esquerra i davant de Can Merlines, aquesta sínia que servia per a regar els horts del seu propietari. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua, emprada per a treure l'aigua d'un pou poc profund. Presenta adossada una petita bassa arrebossada de ciment, i al costat, feta en totxo, hi ha una petita caseta. Consta d'una roda horitzontal, que era accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix (el pal ha desaparegut), que engrana amb una altra roda vertical (avui també desapareguda) que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols de caixons metàl·lics a tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou.</p> 08013-214 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Va ser construïda pel Carbó per regar el seu hort. El Carbó era un veí de Les Cabòries que vivia al carrer del Carme. Havia estat tradicional i comú la presència de sínies 'de rosari' al municipi d'Avinyonet. L'aigua de la capa freàtica, que es trobava gairebé a flor de terra s'extreia mitjançant 'GRUES', és a dir, 'CIGONYES', car les dues paraules tenen el mateix significat. A propòsit s'ha d'observar que l'estendard de la Societat Coral la Roca de Les Gunyoles, tenia com ensenya el dibuix d'una cigonya posada dalt d'una roca. Moltes sínies com aquesta van estar en funcionament abans del segle XIX, i eren de rodes de fusta En el segle XIX es va produir un canvi tecnològic que va venir de la mà de la revolució industrial. Gradualment es van substituir les rodes de fusta, els llibans de cànem o d'espart i els catúfols de ceràmica, per peces, cadenes, calaixos de ferro o ferro colat. Un dels primers fabricants de sínies de ferro fou l'empresa barcelonina 'Enrich Soler', que s'establí l'any 1833. Altres fabricants acreditats van ser en Amador Pfeiffer, l'empresa B. Raurich, després anomenada 'Estregués-Sucesores de B. Raurich', etc.</p> 41.3614500,1.7711200 397215 4579611 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41012-foto-08013-214-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 176,19 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc