Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37519 | Mina del camí de Can Magarola; Mina 2 de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-cami-de-can-magarola-mina-2-de-can-magarola | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | Abandonada des de fa anys. | Entrada o registre de mina d'aigua retallada per l'obertura del mateix camí. Està reomplerta o colgada de terra, cosa que no permet veure'n l'interior. A pocs metres hi ha una bassa que es podria alimentar d'aquesta mina. El banc sembla fet de paredat, però no es pot veure la volta.. | 08003-380 | Masia de Can Magarola - Nucli Can Magarola. | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.5041700,2.2989700 | 441494 | 4594964 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37519-foto-08003-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37519-foto-08003-380-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element; on figura amb el nom de Mina 2 de Can Magarola. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37520 | Pedra gravada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-gravada | XIX-XX | Bloc de pedra granítica de color gris amb una creu gravada orientada al sud-oest en una de les seves cares més planes. La creu fa 15 cm del pal llarg i 8 cm del travesser, amb una amplada d'1 cm i una profunditat, tot i que una mica erosionada, de 9 mm. Està situada per damunt del Camí de la Cornisa, molt a prop d'aquest, en un bosc de pins amb sotabosc de romaní, bruc i estepes. Podria tractar-se d'un antic límit de propietat o de la marca feta per un picapedrer, ja que en aquesta zona l'extracció de blocs de granit era una activitat molt corrent de la que encara en queden rastres. | 08003-381 | Camí de la Carena | 41.5138500,2.3056600 | 442061 | 4596035 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37520-foto-08003-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37520-foto-08003-381-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37540 | Làpides de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapides-de-lesglesia | XVII | Conjunt de quatre làpides funeràries que corresponen a les tombes de dues famílies nobles d'Alella; els Coll i els Pujades de Munt. Són les úniques que es conserven de cinc famílies d'Alella. Estan fetes de pedra granítica . Una correspon a la família de Gabriel Coll i és de l'any 1613. L'altra correspon a Pere Pujades de Munt i la seva família i és del 1660. Les dues lloses quadrades cobrien les entrades de les respectives criptes. | 08003-402 | Plaça de l'Església, s/n | Durant el segle XVII, a canvi d'aportacions econòmiques, es va concedir llicència a cinc famílies importants del municipi per construir-hi les seves tombes dins l'església parroquial. Es tractava dels Coll, els Pujades de Munt, els Pujades de Vall, els Roure i els Sors. A finals del segle XVIII es va decidir segellar les tombes i traslladar les despulles al nou cementiri, però les làpides quedaren sota el paviment o es perderen. L'any 1990, durant les obres de nova pavimentació aparegueren les làpides de les famílies Coll i Pujades de Munt.. | 41.4934800,2.2942400 | 441089 | 4593781 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37540-foto-08003-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37540-foto-08003-402-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37542 | Pou del dipòsit de la Serra de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-diposit-de-la-serra-de-teia | XVIII-XIX | ha perdut part de l'arrebossat i presenta alguna esquerda. | Caseta de pou de planta quadrada (1'2 x 1'2 m) amb la coberta de maons plans a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Sobresurt amb un petit ràfec pels costats. Té la porteta metàl·lica i el parament és de maons arrebossat. Al costat de ponent (esquerre) té un afegitó d'obra, de planta rectangular ( 2 x 1'2 m), amb la coberta plana i una porteta també metàl·lica a la façana principal, amb un accés esglaonat. | 08003-404 | Vall de Rials | 41.4958000,2.3084900 | 442281 | 4594029 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37552 | Pou i dipòsit del Turó del Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-diposit-del-turo-del-besso | XX | Pou d'aigua amb dipòsits adjacents. El pou és de secció circular d'un metre i mig de diàmetre. Està construït de maó pla posats en vertical i ajuntats amb ciment. Té una tapadora metàl·lica que es tanca amb un cadenat. També disposa d'una estructura metàl·lica destinada a penjar-hi la galleda amb la corriola. Al seu costat hi ha dos dipòsits; un de més petit (20 x 20 cm) i un altre més gran (60 x 60 cm). En aquests dipòsits es feia la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 08003-414 | Turó del Bessó, a l'est del terme municipal. | 41.4917600,2.2826400 | 440119 | 4593598 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37552-foto-08003-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37552-foto-08003-414-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat hi ha una prunera. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37696 | Can Cornell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cornell | Arxiu Parroquial d'Arenys. Llibre 2 de contractes, Inventari dels bens de Joan Corney, 8 de febrer de 1730, pàg. 185. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Cornell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Portal de mig punt adovellat i finestra al seu costat amb la llinda recta. En el pis hi ha tres finestres amb els ampits, muntants i llindes de carreus de granit ben tallats; de llinda recta. A la llinda de la finestra central hi ha inscrita la data de 1642. A la façana posterior hi ha un balcó emmarcat amb pedra. Petita era al davant. A la dreta de la casa, seguint un corriol descendent, abans d'arribar als camps, trobem una font amb safareig de planta circular i una petita pica amb un galet de plom. Està datada de l'any 1725. | 08007-11 | Riera de Sobirans | Els Cornell eren originaris de Sant Esteve de Palautordera i apareixen com a propietaris de la masia als inicis del segle XVIII. El nom ha perviscut com a motiu dels masovers. | 41.6163100,2.5316100 | 460977 | 4607283 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37696-foto-08007-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37696-foto-08007-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37697 | Can Colomer de Sobirans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-de-sobirans | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.46. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 29. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Colomer (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat i una finestra a cada costat amb la llinda recta. En el pis hi ha tres finestres, dues amb els ampits, muntants i llindes de carreus de granit ben tallats; de llinda recta. La tercera és d'estil gòtic tardà. En el pis superior hi ha tres finestres amb balconada, amb la barana de balustrada. Dins el pati hi ha la font que raja a un safareig; les fonts bibliogràfiques daten la font-safareig en 400 anys, segurament associat a la casa. La boca de la mina es troba darrera mateix del safareig. Té una petita era al davant. | 08007-12 | Camí Sobirans | El cognom Colomer és molt antic i estès a Arenys de Munt. | 41.6172500,2.5247900 | 460409 | 4607390 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37697-foto-08007-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37697-foto-08007-12-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37707 | Can Murillas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-murillas | VIADER i CROUS, Montse (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres d'estil neoclàssic. Consta de planta baixa i coronament amb balustrada amb frontó central. Façana simètrica amb porta central de mig punt i finestres laterals amb reixa de ferro. Totes les obertures estan remarcades. En una franja superior hi ha tres ulls de bou que donen a un cel ras que fa les funcions de ventilació tèrmica. En el frontó hi ha l'any 1855 i 'M X' (Martí Xicoi). A sota hi ha relleus del corn de l'abundància i productes comercials, potser d'intercanvi amb ultramar. | 08007-22 | Riera i Penya, 23 | El primer propietari fou Martí Xicoi, familiar de la masia de Can Xicoi. | 41.6060100,2.5399900 | 461669 | 4606136 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37707-foto-08007-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37707-foto-08007-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37707-foto-08007-22-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37719 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Corbera (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, i per un costat hi ha unes golfes. Coberta de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Porta d'entrada amb els muntants de pedra ben escairada, però amb la llinda de fusta. Hi ha un finestral gòtic d'arc lobulat amb funcions decoratives. | 08007-34 | Rambla Riera i Penya, 80 | 41.6080300,2.5412600 | 461776 | 4606359 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert transformacions significatives. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37728 | Can Vernils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vernils | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Vernís (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Casa als quatre vents, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. Coronament amb balustrada decorada, medalló central amb la data de construcció. Les obertures estan emmarcades per rajoles amb escaquejat de color blau i blanc. Mur envoltant el jardí amb les mateixes rajoles. Barri metàl·lic flanquejat per dos pilars. | 08007-43 | Rambla Riera i Penya, 76 | 41.6078600,2.5411800 | 461769 | 4606341 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37728-foto-08007-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37728-foto-08007-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37729 | Cal Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moro | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.43. VIADER i CROUS, Montse (1986). Cal Moro (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVIII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, coberta de teules a quatre vessants. Portal rodó adovellat. Sobre d'ell, i muntant en les dovelles hi ha un balcó amb la barana de ferro. Els pisos superiors estan reformats. Coronada amb un ràfec. En una façana lateral hi ha una finestra amb la llinda de pedra amb la data de 1734 inscrita. A la teulada, hi ha una campana. Davant hi ha l'antiga era amb una font de sortidor de planta circular. També disposa d'una bassa de planta rectangular, feta de paredat i amb rajoles a la lleixa, que treu l'aigua d'un pou. | 08007-44 | Carrer de Cal Moro, s/n (Zona industrial) | El nom de Cal Moro, li ve del sobrenom del seu antic propietari, que era un indiano, que segons vox populi, havia fet fortuna amb el tràfic de negres. Antigament Can Croanyes. | 41.6044500,2.5365600 | 461382 | 4605964 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37729-foto-08007-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37729-foto-08007-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37729-foto-08007-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Reformada en el segle XVIII, però originàriament renaixentista.Entre la masia i el Torrent d'en Puig, hi havia una extensa plana amb molta aigua, on s'hi trobava una de les hortes més importants del poble. | 94|95|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 37740 | Can Missé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-misse | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Missé (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Casa de cos entre mitgeres; de planta baixa i pis; coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. Portal rodó adovellat. Al damunt hi ha una finestra de pedra amb motllures. Coronament amb una cornisa motllurada. | 08007-55 | Carrer Vell, 33 | Havia estat una fusteria. Ara només s'utilitza de magatzem. | 41.6086000,2.5402500 | 461692 | 4606423 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37740-foto-08007-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37740-foto-08007-55-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Modernament, s'ha obert una finestra a la planta baixa.Hi ha dues cases amb el mateix nom: aquesta i Can Missé del Pa (fitxa 74). | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 37760 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter | CATLLAR, Bernat et alii (2005). Fons d'arxiu Enric Catà i Catà. Catàleg de l'exposició. Col·legi d'arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona. Girona. | XX | Edifici aïllat, als quatre vents. Consta d'un doble cos posat en 'L'. Cobertes de teules a quatre vessants. Consta de planta baixa i dos pisos, coronament de tot el perímetre amb balustrada. Entrada amb porxo columnat, sobre el qual hi ha un balcó amb balustrades. Obertures del primer pis amb llindes i emmarcades lateralment amb pilars. Les obertures del segon pis amb arcs de mig punt i, també emmarcades amb pilars. | 08007-75 | Carretera d'Arenys a Sant Celoni, a 100 m del Km. 3 | Antiga villa Mercedes, obra d'Enric Catà. | 41.6013400,2.5433800 | 461949 | 4605616 | 1933 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37760-foto-08007-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37760-foto-08007-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37760-foto-08007-75-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | La font està al costat de la casa amb un safareig que es construí amb l'antiga masia i es reformà juntament amb la casa. Per aquest motiu porta el nom de Fuente Mercedes, pel nom de la mestressa. S'abasteix d'aigua d'una mina situada al capdamunt del barri de Sant Carles. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 37761 | Can Roman | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roman | XIX | Casa de cos, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis. Coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Porta d'entrada amb els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. Llinda en forma d'arc escarser, amb la data de 1883 gravada. Una finestra a la planta baixa i dues en el primer pis, amb els ampits, brancals i llindes de pedra granítica escairada. | 08007-76 | Carrer Barbeta, 13 | 41.6074700,2.5386400 | 461557 | 4606298 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37761-foto-08007-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37761-foto-08007-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del costat també és una casa de cos que conserva l'aspecte originari. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37768 | Número 53 del carrer de l'Olivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/numero-53-del-carrer-de-lolivera | XVI-XVII | Portal rodó dovellat d'una casa de cos de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. El carrer on hi ha la casa comença amb un fort desnivell i el portal resta mig amagat per la pendent. | 08007-83 | Carrer de l'Olivera, 53 | 41.6076100,2.5403900 | 461703 | 4606313 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37768-foto-08007-83-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Val la pena mantenir aquest element enfront qualsevol possible modificació de la façana.Es tracta de Can Prats. | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37778 | Capelleta de St. Ramon Nonat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-st-ramon-nonat | XVIII-XIX | Antigament hi havia una portella. | Capella de fornícula dedicada a Sant Ramon Nonat, ubicada a l'alçada del primer pis d'una casa entre mitgeres de la riera d'Arenys de Munt. Està oberta, per tant, no té protecció en forma de portella de vidre o reixat, però conserva restes que denoten que n'havia tingut. L'arc de la fornícula és una variant de l'arc conopial; és d'arc flamíger. | 08007-93 | Rambla Francesc Macià, 8 | 41.6103000,2.5403400 | 461701 | 4606612 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37778-foto-08007-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37778-foto-08007-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37778-foto-08007-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan hi ha parteres s'encén una llum a l'interior. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37783 | Can Deri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deri | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. | XIX | Mas de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. El cos central, que és el més antic, consta de planta baixa i dos pisos. Els cossos laterals, afegits més modernament, tenen planta baixa i un pis. A la part superior del cos principal de la façana hi ha un rellotge de sol i un plafó amb la data de la darrera modificació del mas: 1838. Al costat dret hi ha una pèrgola d'obra pintada de blanc. | 08007-98 | Al sud del terme municipal. | Ha agafat el nom del seu primer masover, Desideri Sala. Des de llavors han passat cinc generacions de masovers de la mateixa família. Alguns, no tots, han estat batejats amb el nom de Desideri, però tots han estat coneguts amb el sobrenom de Deri. | 41.5876000,2.5320800 | 460999 | 4604095 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37783-foto-08007-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37783-foto-08007-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37789 | Coves de sauló del Fondo Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-saulo-del-fondo-rossell | XVIII-XIX | Sauló degradat per l'erosió. | Grup de tres coves de sauló ubicades en el marge del Fondo Rossell, just abans del primer pont, separades entre elles per molt poca distància (5/6 m). Són petites estructures allargades o de planta circular excavades en el sauló. La primera fa 1'2 x 2 x 2 m; la segona és un passadís en angle que fa 0'80 x 1 x 3 m; i la tercera és un corredor recte d'1'5 x 3 x 2 m. Les entrades estan mig cobertes pel despreniment del sauló. | 08007-104 | Fondo Rossell | 41.6210200,2.5310500 | 460933 | 4607806 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37789-foto-08007-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37789-foto-08007-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37789-foto-08007-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37803 | Can Seix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-seix | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. Formada per tres cossos, el central més elevat que els dos laterals; tots amb la coberta de teules àrabs a dues aigües. | 08007-118 | Rial de Corsaví | 41.5905700,2.5400400 | 461664 | 4604421 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37803-foto-08007-118-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37814 | Cal Cotxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cotxo | XVII | Masia de planta rectangular formada per dos cossos annexos de planta rectangular, de diferents alçades. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. En el cos septentrional, hi ha la porta d'entrada, de llinda recta, i consta de planta baixa i pis. El cos meridional disposa d'una terrassa a la dreta. Consta d'un pou i una bassa. | 08007-129 | Torrentbó - Veïnat de Can Forn | 41.5945700,2.5209600 | 460076 | 4604874 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37814-foto-08007-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37814-foto-08007-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37815 | Can Nualart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nualart | XVII-XVIII | Habitatge de planta trapezoïdal composta per un annex de la masia de Can Forn i una part de la pròpia masia amb un petit apèndix aprofitant un espai de cantonada. Consta de planta baixa i pis, coberta de teules àrabs a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La coberta que correspon al cos dret de la masia segueix la tipologia de la masia. En aquest cos, a la planta pis, la finestra té la llinda, l'ampit i els muntants de pedra granítica treballada; l'ampit, a més, està motllurat. L'extrem dret té una terrassa a l'alçada de la planta pis amb barana de ferro. Destaca, a sota aquesta terrassa, una finestra amb la llinda, l'ampit i els muntants de pedra granítica ben treballada. També destaca una parra pel costat que puja per la terrassa i una escala cega a la façana posterior que, en l'actualitat, va a parar a una finestra. | 08007-130 | Torrentbó - Veïnat de Can Forn | 41.5948000,2.5208700 | 460069 | 4604900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37815-foto-08007-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37815-foto-08007-130-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37824 | Can Gamandé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gamande | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.48. | XVII | Edifici de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Adossada en angle recte a l'ermita de Santa Cecília. Destaca la marquesina de ferro forjat i vidre de la porta d'entrada principal. A la façana posterior hi ha una mica d'era o pati enrajolat. | 08007-139 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Fins a mitjans del segle XIX, la capella i la casa, formaven part de les propietats de Can Grau. Posteriorment va ser coneguda com a Can Sala. A l'era de la masia s'hi havia fet el ball dels diumenges i de la festa major de Santa Cecília. | 41.5964200,2.5144800 | 459537 | 4605083 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37824-foto-08007-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37824-foto-08007-139-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt ben restaurada per l'actual propietari amb un bonic jardí al davant amb un taronger, una olivera i plantes autòctones. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 37825 | Can Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rata | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.51. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular amb una torre quadrada annexa a la seva esquerra i un cos afegit a l'esquerra de la torre. El cos de la masia consta de planta baixa i pis amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. El cos de la torre consta de planta baixa i dos pisos i la coberta està constituïda per una part en terrat pla i l'altra amb coberta de teules a una aigua. El cos afegit a l'esquerra de la torre és d'una planta i la coberta a una aigua, en sentit lateral. Portal rodó adovellat per l'entrada principal. A l'interior hi ha el trull de vi, el cup i la premsa; també s'ha recuperat el forn de pa. | 08007-140 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Antigament feia les funcions de masoveria de can Gamandé. Fa 60 o 70 anys havia estat un hostal. | 41.5963300,2.5147400 | 459559 | 4605072 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37825-foto-08007-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37825-foto-08007-140-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37846 | Caseta de Can Bombí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-can-bombi | XIX | Porta trencada, arrebossat perdut en part i vegetació intrusiva. | Edifici de planta rectangular en estat d'abandó, possiblement un antic pou, però la porta estava travada i no es va poder entrar. Per informació de la masovera de Can Bombí, era un pou d'aigua. Consta de planta baixa i terrat, que es puja per una escala exterior feta d'obra amb el passamà de ceràmica vidrada. Interior d'una sola nau amb volta de punt rodó i un banc d'obra adossat a la paret lateral. Exterior amb petit espai de distribució per accedir a les escales i a la sala. Aquest recinte està delimitat amb una petita barana d'obra. Damunt la porta d'entrada, que és de llinda recta, hi ha una petita roseta d'obra. | 08007-161 | Damunt el Rial de Corsaví. | 41.5927100,2.5338500 | 461149 | 4604662 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37846-foto-08007-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37846-foto-08007-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37846-foto-08007-161-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'ampliació del camí d'accés a Can Bombí ha deixat aquesta caseta suspesa i enlairada respecte el camí deixant tres esglaons colgats en el marge. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37847 | Masoveria de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-jalpi | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.54. | XIX | En restauració. | Edifici de planta rectangular, irregular, consta d'una única planta. La coberta està dividida en tres cossos, tots a quatre vessants, però el central més elevat sobre un embigat de fusta, i té un parallamps. Obertures dobles o geminades amb arcs deprimits però d'angles rectes. A la part posterior hi ha l'antiga comuna. | 08007-162 | Parc de Can Jalpí | Era l'antiga masoveria de Can Jalpí. En el seu origen estava destinada a la fabricació de corrent elèctric pel castell de Can Jalpí, el primer edifici del municipi que va gaudir d'aquest avenç. Per aquest motiu també es coneix com La Central. | 41.5989700,2.5418300 | 461818 | 4605353 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37847-foto-08007-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37847-foto-08007-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37847-foto-08007-162-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rehabilitada l'any 2006. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37857 | Can Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.50. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, formada per dos cossos d'edificis: un amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana, i el davanter, amb la coberta a una sola vessant. Consta de planta baixa i pis. La vegetació cobreix la façana principal i la de ponent. Entorn molt ben cuidat i arreglat, amb annexos a la part posterior. Al davant hi ha una bassa o safareig de planta rectangular, feta de paredat i rajoles a la lleixa, amb unes petites escales al costat que comuniquen amb el pati de la casa. Des d'aquest punt, l'aigua va a parar a una bassa de planta circular destinada a usos agrícoles. A llevant, adossat a la façana de llevant, hi ha un sistema de recollida i conducció de l'aigua pluvial i, potser d'una vella mina. | 08007-172 | Riera de Sobirans | 41.6204000,2.5189100 | 459921 | 4607743 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37857-foto-08007-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37857-foto-08007-172-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37879 | Can Tutó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tuto | XVIII | La coberta és de fibrociment. | Masia de planta rectangular, que originàriament tindria la coberta de teules, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Ha perdut la coberta de teules i ha estat substituïda per una de fibrociment. Consta de planta baixa i pis. Tot i tenir les obertures amb pedra escairada ha estat pintada barroerament cobrint tots els carreus, les llindes, ampits i muntants. La llinda de la porta d'entrada és recta. | 08007-194 | Veïnat de Sobirans | El nom li ve de l'antiga família propietària. | 41.6174600,2.5145100 | 459553 | 4607418 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37879-foto-08007-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37879-foto-08007-194-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37889 | Can Victoriano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-victoriano | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.52. | XIX | Mas de planta rectangular molt transformat, sobretot les finestres i obertures que són de factura moderna i no conserven ampits o muntants de pedra treballada. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Té un cos annex a l'esquerra de planta baixa i pis. Al davant, on abans hi havia terres de conreu, s'hi ha construït un polígon industrial, quedant la casa elevada. | 08007-204 | Al costat del polígon industrial del Torrent d'e Puig. | El topònim té l'origen en el nom de pila del seu propietari en el segle XIX, Victoriano Fornaguera. En els anys vuitanta del segle XX, a les hortes del davant de la masia, s'hi cultivaren les primeres plantes ornamentals. | 41.6031100,2.5395000 | 461626 | 4605814 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37889-foto-08007-204-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37938 | Font de l'Aulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laulet | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 18. | Font de vessant amb un galet de ferro ubicat en una paret frontal feta de maons i arrebossada, amb coronament triangular. Damunt del galet hi ha una rajola que posa el nom de la font amb lletres verdes sobre fons groc. Una pica de pedra de base rectangular recull l'aigua quan raja. Al costat esquerre hi ha un banc fet de rajoles vermelles i un respatller en pedra de parament irregular. | 08007-253 | Pla de les bruixes - Nord del municipi. | L'any 1966 fou restaurada per J. Puig Tarrades, però a l'any 1992 estava molt degradada. Restaurada l'any 1995 per un grup de voluntaris i el ja desaparegut grup d'escoltes d'Arenys de Munt sota la direcció d'un minaire. L'any 2002 es va fer un manteniment consistent en fer un pou i arreglar la conducció i el 2004 es va fer un altre manteniment. | 41.6359900,2.5385800 | 461569 | 4609465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament la zona eren horts que es van abandonar i va créixer el bosc d'alzines, plàtans, castanyers i polls. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37939 | Font de les Basses d'en Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-basses-den-sants | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 21. | Bassa de planta rectangular feta per recollir l'aigua que surt del vessant en una cantonada de la bassa. Abans també hi havia un bidonet de plàstic, però ha desaparegut. En la visita del juliol de 2006 hem pogut comprovar que rajava aigua. | 08007-254 | Al nord del municipi. | El nom s'atribueix perquè abans aquest torrent era ple de petites basses o safareigs que recollien l'aigua. Es diu que les basses han desaparegut a causa de la mà de l'home, però la quantitat de vegetació que cobreix el terreny, també podria amagar alguna sorpresa. | 41.6307000,2.5376700 | 461490 | 4608878 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de castanyers i avellaners i canyissars. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37949 | Font de la Milans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-milans | CASADEMUNT i ROSSELL, Joan (1989). Font de la Milans. A Arennios, núm. 7, juny de 1989. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 30. EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 52. | Font de vessant a l'inici de la Riera de Sobirans que raja d'un galet de ferro i cau en el propi torrent. Un parell de rajoles indiquen el nom de la font amb lletres verdes sobre fons blanc. Al costat, en un marge una mica més amunt, hi ha una taula feta amb una roda de molí i un banc de pedra. | 08007-264 | Riera de Sobirans | Es parla d'una antiguitat de 400 o 500 anys i que es tracta d'una de les fonts més populars d'Arenys de Munt. En obrir el camí de Rupit quedà colgada, però el treball i l'interès d'uns voluntaris arenyencs va fer possible la seva recuperació. | 41.6143100,2.5055000 | 458800 | 4607073 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37949-foto-08007-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37949-foto-08007-264-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37960 | Cova de sauló núm. 1 de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-num-1-de-can-popa | XIX-XX | Sostre caigut des de fa molts anys | Cova excavada en el sauló que servia per guardar-hi estris del camp o aixoplugar-se, ja que en temps pretèrits les distàncies eren més llargues i la jornada laboral del camp requereix llargues estades sobre el terreny. Un passadís o corredor de 70 cm d'amplada i 170 cm de llargada donava accés a una cambra circular d'un diàmetre irregular d'uns 160 cm. En aquest cas, trobem un petit apèndix a la dreta (les 2 en posició horària). L'actual propietari ens ha dit que ell sempre l'ha vist amb el sostre caigut. La utilitza per emmagatzemar-hi patates. | 08007-275 | Can Popa | 41.6200500,2.5271300 | 460606 | 4607700 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37960-foto-08007-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37960-foto-08007-275-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37991 | Safareig de Can Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-barbeta | XVIII-XIX | Amb runa i vegetació a l'interior, no conserva aigua. | Antic safareig i bassa de planta rectangular i pertanyent a Can Barbeta en estat d'abandonament. Parets de paredat mixt, maons i pedres irregulars, amb arrebossats parcials a l'exterior i arrebossats impermeabilitzants a l'interior. Elsafareig està més elevat que la bassa i era l'espai que rebia l'aigua de la minai d'on passava a la bassa a posteriori. Seria per regar l'horta circumdant, que es conserva només en part. | 08007-306 | Carrer Barbeta, davant del número 17. | 41.6076500,2.5388600 | 461576 | 4606318 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37991-foto-08007-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37991-foto-08007-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37991-foto-08007-306-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha una font de Can Barbeta a la carretera de Torrentbó. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37992 | Barraca del Turó del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-del-mig | XIX-XX | Coberta destruïda, sense porta i parets patint pressions. | Barraca de pagès, pastor o vinya de planta rectangular ( 5'15 x 4'2 m.) en paredat mixt (pedres petites i irregulars amb maons) sense arrebossar unides amb fang. No conserva la coberta, però per les restes que hi ha al voltant seria de teules àrabs. La paret posterior es conserva en una alçada de tres metres. Obertura d'entrada (1'3 d'amplada) de llinda recta, no conserva la porta. Muntats de pedra granítica treballada, escairats. A l'interior hi ha una paret mitgera conservada d'1 metre d'alçada. Al costat esquerre de la barraca hi ha parets de pedra seca que deixen al descobert una cavitat de petites dimensions. | 08007-307 | Turó del Mig | Està situada prop d'un camí molt concorregut en èpoques pretèrites, conegut amb el nom de Camí Ral o Camí del Montalt. Es diu que hi passaren les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. | 41.6028500,2.5058400 | 458821 | 4605801 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 39884 | Complex mina-bassa rodona de Can Forns Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-rodona-de-can-forns-nou | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa rodona de grans dimensions, uns 30m de diàmetre i 3 m de fondària, situada a ponent del camí d'entrada a Can Forns Nou. La bassa s'omple actualment de l'aigua provinent d'una mina i, quan no hi ha sequera, de la resclosa del Bosc Negre. | 08005-15 | Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 18 | Segons informacions recollides per Jordi Puig Roca, als anys cinquanta el Sr.Millet va fer excavar una mina, canalitzà l'aigua amb un tub de formigó i hi construí la gran bassa rodona uns metres més avall de l'antiga bassa (avui desapareguda). Aquesta obra va permetre regar una bona part d'un camp situat al pla de la carretera. | 41.6640700,2.2516200 | 437696 | 4612750 | 1950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 39924 | Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-bartomeu-de-mont-ras | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta de l'antic camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a 'Carretera de Sant Bartomeu'. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic) El seu recorregut va pel Camí ral de Puiggraciós, travessa el camí ral de Bigues a Montmany, Església de Sant Bartomeu de Mont-ràs. El títol és de possessió immemorial. | 08005-55 | Inici: Camí ral de Puiggraciós / Final: límit terme (Sant Bartomeu de Mont-ràs) | Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955) -Nº 21 Artur Osona (1888) | 41.6935900,2.2449800 | 437172 | 4616032 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39924-foto-08005-55-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 39925 | Camí ral de Bigues a Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-bigues-a-montmany | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta de l'antic camí ral de Bigues a Montmany. Sortia de l'esglèsia de Bigues i pel pla de la Violona primer, i després per la plana de Puiggraciós arribava al Serrat de l'Ocata; creuava entre Can Mestre i Can Roses i arribava a Can Joanet. D'allà seguia per l'actual pista de Puiggraciós, i un cop al santuari, el camí continuava cap a Montmany. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a 'Carrer Guatlla'. El tipus de ferm és aglomerat asfàltic. El seu recorregut va pel límit de terme (Bigues), coincideix amb el camí ramader, Ca l'Encís fins al límit de terme (Montmany). El seu recorregut dins del terme de l'Ametlla coincideix amb el del camí ramader. El seu títol és de possessió immemorial. | 08005-56 | Inici: límit de terme (Bigues) / Final: límit de terme (Montmany) | Font documentals: -Minutes municipals (1925) | 41.6953200,2.2398300 | 436745 | 4616228 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39925-foto-08005-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39925-foto-08005-56-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses i Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 39926 | Camí ramader o camí Pla de la Violona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-o-cami-pla-de-la-violona | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'un tram del camí ramader que baixa per la carena del Serrat de Santa Creu passant pel Pla de la Violona. El camí ramader travessa després l'Ametlla bifurcant-se en direcció a Santa Eulàlia de Ronçana i Rosanes. El seu recorregut va pel límit de terme (Puiggraciós), límit de terme (Bigues), segueix resseguint el límit de terme fins que es troba amb el camí de Santa Creu, Santa Creu de l'Ametlla, Sant Genís i el Raval de l'Ametlla. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic), el 'Camí del Pla de la Violona', que comunica el poble amb la urbanització del Serrat. Enllaça amb el camí del Rieral i amb el camí ramader de Rosanes que s'agafa des del camí ral de Granollers. El títol és de possessió immemorial. | 08005-57 | Inici: límit de terme (Puiggraciós) / Final: Raval de l'Ametlla | Font documentals: -Cadastre de rústica (1955) | 41.6757600,2.2499200 | 437566 | 4614049 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39926-foto-08005-57-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 39934 | Camí Antic de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-bigues | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí original preexistent a la carretera BP-1432. Transcorre paral·lelament a la carretera i al nord d'aquesta. El ferm és de terra. Camí integrat per dos trams de camins rurals paral·lels a la carretera BP-1432. El títol és de possessió immemorial. | 08005-65 | Inici: carretera BP-1432 / Final: carretera BP-1432 | Font documental: -Cadastre de rústica (1955) | 41.6624300,2.2433900 | 437009 | 4612574 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39934-foto-08005-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39934-foto-08005-65-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 39935 | Camí ral del Rieral (Santa Eulàlia de Ronçana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-rieral-santa-eulalia-de-roncana | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta de l'antic camí ral de Santa Eulàlia de Ronçana (El Rieral). Està asfaltat fins al camí del Pou de Glaç. Fora del nucli urbà la seva funcionalitat és rural i té el ferm de terra. El seu recorregut va per l'Ametlla, Can Camps, Can Diví, Can Plandolit fins al límit de terme. Té dues variants: La primera connecta directament El Rieral amb l'Ametlla i té la condició de camí ramader; la segona fa un tomb i passa per Can Diví i Can Camps. El títol és de possessió immemorial. | 08005-66 | Inici: la Sagrera / Final: límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers) | Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica (1955) | 41.6560400,2.2574000 | 438169 | 4611854 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39935-foto-08005-66-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 39936 | Camí ral de la Sagrera (Santa Eulàlia de Ronçana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-la-sagrera-santa-eulalia-de-roncana | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta de l'antic camí ral de l'Ametlla a Santa Eulàlia de Ronçana (la Sagrera). Actualment està parcialment integrat dins de la trama urbana de l'ametlla com a 'Camí de Can Guineu'. Fora de la trama urbana és un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va per la carretera BP-1432, Sant Joan, Can Plantada fins al límit de terme (la Sagrera). El títol és de possessió immemorial. | 08005-67 | Inici: carretera BP-1432 / Final: límit de terme (La Sagrera) | Font documental: -Cadastre de rústica (1955) | 41.6591500,2.2496500 | 437527 | 4612205 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39936-foto-08005-67-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 39937 | Camí ral de Granollers a Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-a-sant-miquel-del-fai | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'un antic camí veïnal que enllaça el camí ral de l'Ametlla a Granollers amb el camí ral de Granollers a Bigues, ja fora del terme. El ferm és de terra. El seu recorregut va pel camí ral de Granollers, Can Plandolit, Can Plantada i la carretera BP-1432. El títol és de possessió immemorial. | 08005-68 | Inici: camí ral de Granollers / Final: carretera BP-1432 | Fonts documentals: - Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica 81955) Referències registrals: -Tom: 2219 -Finca: 589 Mas Plandolit -Llibre: 68 de Santa Eulàlia de Ronçanes -Foli:083 -Titular: Hereus de Josefa Alier Sanpera | 41.6420500,2.2594300 | 438325 | 4610300 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39937-foto-08005-68-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | Descrit a l'escriptura de propietat de la finca Plandolit: 'Pasa por dicha heredad un torrente, que desciende del pueblo de l'Ametlla y desemboca en la riera de Santa Eulàlia de Ronsana, y la atraviesan el camino que desde la villa de Granollers, conduce a San Miguel del Fay y el que conduce a los términos de Santa Eulàlia de Ronsana y Lliçà d'Amunt y a L'Ametlla'.El títol és de possessió immemorial. | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 39946 | Camí de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-creu | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'un camí rural, amb paviment de terra, que comunica el sector del Pla del Sorral amb el Serrat. La seva funció original era accedir a l'antiga església de la Santa Creu. Al coll de Santa Creu es creua amb el camí ramader i amb el camí del Verder. El seu recorregut va per la carretera BP-1432, travessa el camí antic de Bigues, travessa el camí ral de Bigues fins al Coll de Santa Creu. El títol es de possessió immemorial | 08005-77 | Inici: carretera BP-1432 / Final: Coll de Santa creu | 41.6712000,2.2436500 | 437039 | 4613547 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39946-foto-08005-77-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 39947 | Camí de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-gafa | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'una variant del camí ral de l'Ametlla a Santa Eulàlia de Ronçana, que transcorre entre el camí de la Sagrera i el camí del rieral. És un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va pel camí ral de Granollers a Sant Miquel del Fai (Can Plantada), Can Gafa fins al límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers). El títol és de possessió immemorial. | 08005-78 | Inici: camí ral de Granollers / Final: límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers) | Font documenal: -Minutes municipals (1925) | 41.6520000,2.2471600 | 437313 | 4611413 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39947-foto-08005-78-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 39953 | Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plandolit | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XIII | Casa pairal amb teulada a dues vessants tipus 2 segons Danès, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIII amb una estructura de 2 pisos més golfes. El revestiment de la seva façana és arrebossat arremolinat amb murs de pedra i cantoneres treballades. Com a elements singulars a la façana trobem les cantoneres de pedra treballada i un pica aigua. A més a més trobem un total de 14 finestres amb empits i brancals de pedra i 2 portes, una amb portal dobellat i l'altre amb brancals de totxo i travesser de fusta. En l'interior trobem parets de pedra i sostres amb embigats de fusta amb llates. Al primer pis, les dues ales disposen de volta catalana feta amb totxo. La teulada és embigada amb cairons, rajols i teules. Cal remarcar l'impressionant barri que tanca la façana i que data de l'any 1700. Del nucli inicial del segle XII-XIII se'n conserva una part reduïda. Al segle XVII és quan es realitza la major ampliació que posteriorment es va consolidant fins al segle al 1866 que es realitza una altra actuació. Cal remarcar que a l'any 1966 es fa una altra actuació per reformar i consolidar la façana i alguna part interior per dotar la masia de l'aparença actual. Ocupació en planta (m2): 515 m2. | 08005-84 | Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 116 | Masia de gran bellesa i singularitat dins del mosaic format per les grans masies del sud del municipi. La seva singularitat, bellesa i majestuositat rau en el fet del complex sistema que formava la masia amb el seu entorn social i natural. Integrada perfectament en el lloc on es construïa i paradigma de sostenibilitat social per la concentració familiar i generacional que es produia en aquests espais, rics complexos i moltes vegades poc íntims. Arquitectònicament, cal remarcar el seu pati fortificat que li dóna un aire recollit. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6489400,2.2522800 | 437736 | 4611070 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39953-foto-08005-84-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La bassa (vegeu fitxa 254).- L'era (vegeu fitxa 274). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 39954 | Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantada | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIII-XIX | Alguns dels annexos de la casa presenten problemes estructurals, especialment les corts i cavallerisses de les parts posteriors. Val a dir que recentment s'han realitzat importants obres de millora de la façana i d'alguns coberts annexos. | Masia pairal que ha sofert una constant evolució i s'ha anat engrandint progressivament. La part central de la masia, és de tipus 2 segons Danès, és a dir, amb la teulada a dues vessants perpendiculars a façana. Cal destacar que al voltant d'aquest nucli central del segle XII-XIII si han afegit un seguit d'edificacions que han arribat a formar l'estructura actual amb el barri tancat. La façana principal ha estat recentment arrebossada i les parets interiors d'aquesta són de pedra. D'altra banda, a la part alta de la façana hi ha un frontis quadrat amb dues obertures rodones i fet amb totxo que pot ser de principis del segle XIX. Trobem 7 finestres a façana, de les que 5 són finestres balconeres, les dues de la planta baixa són convencionals. De les finestres en trobem dues amb brancals de pedra sorrenca i la resta són de totxo. Cal destacar els 2 ulls del frontis. La porta d'entrada està descentrada de la façana ja que la casa es va ampliar cap a l'esquerra i presenta un portal dobellat de grans dimensions. Destaca un rellotge de sol a mitja façana. Pel que fa a l'interior destaca la divisió en 3 cossos principals, tots ells amb volta catalana a la part baixa, seguint l'estructura típica de les reformes del segle XVI o XVII. Els terres són amb toves. Destaca la gran cuina amb una llar de foc de grans dimensions amb un centre de pedra de molí. La pica també és espectacular. D'altra banda, a la banda dreta de l'entrada hi ha un menjador de grans proporcions i unes antigues cuines que van servir per acollir refugiats. A la part de darrera de l'estructura descrita hi ha una cuina antiga que pot ser del segle XVI. Just al costat de l'antiga cuina hi ha una gruta o fresquera d'aliments. La segona planta segueix la divisió abans descrita i es caracteritza per tenir les habitacions amb frescos a les parets propis del segle XIX. La tercera planta, el sostre és amb embigat de fusta, cairons i rajols i servia com a espai d'habitacions. La teulada és amb embigat de fusta cairons i teules. A la part de darrera de la casa hi ha adossats coberts agrícoles que eren on hi havia el bestiar i algun magatzem com ara la zona del trull de l'oli i del vi. Adossat a façana per la part dreta hi ha l'ala noble. Aquest espai propi del segle XVII-XVIII, està format per una part baixa on hi havia les caballerises i una galeria a cara sud per on els senyors accedien a les seves estances. Adosat a aquesta galeria hi ha l'accés a l'edifici noble, de planta quadrada. A l'altre costat hi trobem la capella i una altra galeria que donava a l'interior del pati i a cara sud. En aquesta ala, s'hi conserva la capella de la masia. En aquests espais els sostres són d'embigat de fusta cairons i rajols. Finalment per culminar les galeries hi ha una un mur amb porta que tanca el barri, estructura pròpia del segle XVII. Davant del barri hi ha l'era i el cobert . Tots dos de proporcions majestuoses. Ocupació en planta (m2): Masia principal 480 m2, cos central, ala dreta 250 m2 , ala esquerra 115 m2+ annexos 768 m2. | 08005-85 | Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 61 | Les referències més antigues de la masia són del segle XII-XIII. Val a dir que la part més antiga de la masia que es conserva avui data de l'any 1570 i correspon a la zona de l'antiga cuina. Posteriorment, al segle XVII es configura tota la zona del edificis de les ales dreta i esquerra de la façana fins a culminar amb el tancament del barri. Cal destacar que la torre de planta quadrada podria ser d'aquella mateixa època. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6518000,2.2491700 | 437480 | 4611389 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | En destaca el dipòsit d'aigua, de forma circular, adossat a la façana nord de la casa, que fa aproximadament 3 m d'alçada; la part inferior és de pedra lligada amb morter de calç i a la superior de totxo.En quant a les infraestructures agràries:- La mina (vegeu fitxa 205).- El safareig (vegeu fitxa 210).- La bassa (vegeu fitxa 277).- L'era i ventador (vegeu fitxa 279).- La bassa antiga (vegeu fitxa 280).- La bassa morta o del cànem (vegeu fitxa 281).- La tanca de l'hort (vegeu fitxa 282).- La bassa del bosc (vegeu fitxa 283). | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 39964 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | En runes | Masia en runes per les referències orals se'n pot extreure que era: una masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No consta antiguitat de l'edificació però possiblement és del segle XIV o XV. Actualment en runes. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Les finestres i portes segurament eren amb brancal de pedra. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. No s'han conservat elements interiors per descriure. Ocupació en planta (m2): masia 152 m2. | 08005-95 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 6 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i una petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6997800,2.2439300 | 437090 | 4616720 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39964-foto-08005-95-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 39965 | Can Panxa Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panxa-rossa | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència d'antiguitat a la masia però, segurament és posterior, del segle XV o XIV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions, amb alguna de treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca vermella de la zona. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaquen els sostres interiors fets amb embigat de fusta i encanyat endurit amb morter de calç per sobre i per sota. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. En una zona ha estat reformada amb bigues de porland i matxambrat. Destaca la cuina i l'enllosat de pedra que hi havia al terra de la casa fins fa menys d'un any. Actualment, a la cuina es conserva una campana de llar de foc i forn de pa. Ocupació en planta (m2): masia 123 m2 + 210 m2 annexos. Edificacions annexes: els coberts adossats a la masia de 58 m2 en total, els galliners i naus davanteres a la casa agrupats en 2 cossos de 152 m2. | 08005-96 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.7002400,2.2432600 | 437035 | 4616772 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39965-foto-08005-96-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La bassa, situada a la part posterior de la casa. És de forma rectangular i fa aproximadament 3 m de llargada i 2 m d'amplada. Està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç i té una coberta de formigó, que correspon a una reforma posterior.- El pou (vegeu fitxa 185).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 248). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 39975 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Probablement problemes estructurals importants, tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior. | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. La referència més antiga trobada data de principis de segle XX, tot i que la masia és anterior i de ben segur situada en el segle XVII. Actualment, primera residència, compta amb 2 plantes i uns revestiments de la façana arrebossat, tot i que els murs són de pedra. Trobem 4 finestres amb empits i brancals de totxo i una altra balconera. El portal és amb brancals de totxo i travesser de fusta. Interior amb terres de toba, sostres amb embigat de fusta, cairons i rajols, sostres amb embigat de fusta cairons, rajols i teules. Destaca una llar de foc amb campana a l'interior. Cal destacar que adossat a la casa hi ha construccions modernes dels anys 70. Una per la part posterior i una per la part esquerra de la façana que corresponen a habitatges. Ocupació en planta (m2): masia antiga 50 m2 + 190 m2 nous habitatges + 77 m2 cobert. Edificacions annexes: 1 cobert antic (77 m2) al davant de la façana de la masia que està en estat ruïnós i que presenta problemes greus de conservació. | 08005-106 | Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 88 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6444800,2.2552000 | 437975 | 4610572 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 39977 | Complex bassa-rec de Can Pertegàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-bassa-rec-de-can-pertegas | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | En estat d'abandó. | Bassa situada al carreró de Can Pertegàs, a tocar de la tanca del jardí de la casa. És de forma trapezoidal i allargada, i fa aproximadament 15 m de llargada, 6 d'amplada i 1,20 m de fondària. S'omplia, per la seva cara nord, amb l'aigua procedent de la resclosa de la bassa de Can Pertegàs i de la font de la Mina, i es buidava pel costat sud-est, per tal de distrubuir l'aigua al Raval. Actualment està buida i abandonada. | 08005-108 | Carreró de Can Pertegàs | 41.6677100,2.2594400 | 438350 | 4613148 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39977-foto-08005-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39977-foto-08005-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.