Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
39431 Barraca de Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-serra - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, això és, construït a partir de la superposició de lloses fins a ser coronades per una llosa central més gran que la resta. La obertura de la porta està tancada per una porta de fusta, amb balda. 08012-203 Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8704000,1.9705600 414571 4635899 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39431-foto-08012-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39431-foto-08012-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39431-foto-08012-203-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39433 Barraca dels Ometells 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-ometells-2 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Barraca de planta quadrangular, amb una superfície de 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant fet amb lloses grans sostingudes sobre una estructura de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha disposada terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmica. A la porta una reixa per tal d'impedir de sortir el bestiar que ocasionalment s'hi disposa. 08012-205 Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8573800,1.9604400 413714 4634464 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39433-foto-08012-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39433-foto-08012-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39433-foto-08012-205-3.jpg Inexistent Popular|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 119|94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39442 Barraca de la Font de la Verge Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-de-la-verge-maria - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregular lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre de la barraca està fet amb volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de més gran proporció al capdamunt. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic, tot i que no n'hi ha massa sinó que l'estructura resta força desprotegida de la terra. A la vessant de llevant hi ha una petita obertura en forma de respirador. Destaca la situació de la barraca, sobre d'un desnivell, sobre de la roca natural. 08012-214 Sta. Eugènia de Relat La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8925400,1.9804600 415422 4638348 08012 Avinyó Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39442-foto-08012-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39442-foto-08012-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39442-foto-08012-214-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39444 Barraca del Gras 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gras-2 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregular lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre de la barraca està fet amb volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de més gran proporció al capdamunt. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. Conserva encara una porta feta de fusta. 08012-216 Sta. Eugènia de Relat La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8990800,1.9887000 416114 4639066 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39444-foto-08012-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39444-foto-08012-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39444-foto-08012-216-3.jpg Inexistent Popular|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 119|94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39463 Barraca de l'Illa 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lilla-2 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Barraca de vinya, de planta circular i amb una superfície aproximada d'uns 10 m2, feta amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, mitjançant la superposició de lloses fins a tancar-se per una llosa de més gran proporció. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. A la vessant de ponent hi ha una petita obertura com a respiració de la barraca. 08012-282 Horta d'Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8306600,1.9608800 413714 4631497 08012 Avinyó Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39463-foto-08012-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39463-foto-08012-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39463-foto-08012-282-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es conserva en un estat realment bo. 94|119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39465 Barraca del Pla de Vilamajor 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-vilamajor-2 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Està en ruïnes Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 15 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. L 'estructura es pot dividir en dos espais clarament diferenciats per un mur mitjer: la barraca i el cobert. El conjunt presenta dues obertures en forma de portes al mur de migjorn, i el sostre, fet amb bigues de fusta i cobert amb lloses i terra, està fet amb doble vessant agafant com a punt més elevat el mur mitjer. Les bigues han començat a cedir, fent que gran part del sostre hagi caigut. 08012-284 Horta d'Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8457000,1.9639100 413986 4633164 08012 Avinyó Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39465-foto-08012-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39465-foto-08012-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39465-foto-08012-284-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39495 La Bena https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bena - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVII-XVIII Està en ruïnes Mas amb una superfície aproximada d'uns 450 m2. La major part del perímetre ha estat enrunat i només es conserven dues parts del perímetre. Per la vessant nord-est trobem un dels accessos a la masia per la seva planta baixa, on encara es conserva gran part del mur, la porta d'accés i, a l'interior, un arc que separava dos espais. Per altra banda, hi ha la paret que delimita la vessant sud-oest, on només es conserva un mur de tres metres i mig, i un mur petit que se li adossa. 08012-246 Avinyó Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. 41.8727500,1.9673800 414310 4636163 08012 Avinyó Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39495-foto-08012-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39495-foto-08012-246-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla La gran quantitat de vegetació fa que no es pugui observar amb claredat la delimitació perimetral del Mas. 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39508 La Casa Nova del Morisco https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-del-morisco - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVIII Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 700 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és d'arc emmarcada amb rajoles ceràmiques i les obertures són emmarcades amb pedra carejada i amb rajoles ceràmiques. A la façana principal trobem dues portes d'accés a la casa i damunt la porta principal hi ha una llinda amb la inscripció 'Joseph Sole 1766'. Té era, coberts i dues pallisses, també hi ha una cisterna per la recol·lecció d'aigües pluvials. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. 08012-259 Morisco Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. 41.8526600,1.9402100 412028 4633960 1766 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39508-foto-08012-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39508-foto-08012-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39508-foto-08012-259-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 119|98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39519 Barraca del Pla de Vilamajor 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-vilamajor-1 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Està en ruïnes Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars, lligats en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. L'estat de la barraca és totalment ruïnós i només es conserven els murs, sense donar cap indici de com deuria ser el sostre. 08012-270 Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8477800,1.9604800 413704 4633398 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39519-foto-08012-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39519-foto-08012-270-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Hi ha molta vegetació tan a dins com a l'exterior de l'estructura. 94|98|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39527 Barraca del Rei de la Indústria Peluda https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rei-de-la-industria-peluda - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Ha perdut part de la terra del sostre posant en perill la llosa central que actua com a clau de volta. Barraca de vinya, de planta circular i amb una superfície aproximada d'uns 8 m2, feta amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, mitjançant la superposició de lloses fins a tancar-se per una llosa de més gran proporció. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. La part més elevada del sostre ha perdut part de la terra i es pot apreciar una clariana al voltant de la pedra central. 08012-278 Horta d'Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8287500,1.9769400 415045 4631269 08012 Avinyó Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39527-foto-08012-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39527-foto-08012-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39527-foto-08012-278-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98|94|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39529 Barraca del Calderó https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-caldero - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Barraca de vinya, de planta circular i amb una superfície aproximada d'uns 8 m2, feta amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, mitjançant la superposició de lloses fins a tancar-se per una llosa de més gran proporció. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. 08012-280 Horta d'Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8262200,1.9889700 416041 4630976 08012 Avinyó Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39529-foto-08012-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39529-foto-08012-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39529-foto-08012-280-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es troba envoltada de força vegetació a l'exterior. 94|98|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39538 Barraca de La Portella 12 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-12 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Està en ruïnes Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la paret de ponent migjorn mostra una obertura en forma de porta. El sostre és amb bigues de fusta que suporten grans lloses de pedra i sobre de les quals hi ha terra aixafada. El primer tram de sostre, a l'alçada de la porta, ha perdut les lloses i deixa al descobert la biga de fusta. La paret septentrional és inexistent ja que la barraca s'adossa a una balma natural, fet que fa que l'estructura quedi força dissimulada amb el medi. 08012-299 Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8818400,1.9554800 413335 4637185 08012 Avinyó Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39538-foto-08012-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39538-foto-08012-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39538-foto-08012-299-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla La barraca té un gran barranc al davant cosa que ens ha fet molt difícil de poder realitzar una fotografia de conjunt. 119|98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39540 Barraca d' Els Pujols 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-d-els-pujols-3 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Aquesta barraca presenta gran quantitat de molses i líquens a les pedres externes, degut a la seva situació ombrívola. Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses que acaben tancades per una llosa de grans proporcions. Sobre de la coberta s'hi diposita terra aixafada. Aquesta barraca presenta gran quantitat de molses i líquens a les pedres externes, degut a la seva situació ombrívola. 08012-301 Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8678900,1.9567700 413423 4635634 08012 Avinyó Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39540-foto-08012-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39540-foto-08012-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39540-foto-08012-301-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Hi ha excés de vegetació externa. 98|94|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39559 Capella de La Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-pineda - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVIII-XIX El sostre interior de la capella ha començat a cedir i provoca gran quantitat de goteres, posant en risc la salut mateixa de l'interior de l'immoble. Capella de planta rectangular, construïda amb carreus de pedra lligats amb morter i té una superfície aproximada de 25 m2. El sostre és de doble vessant i presenta un petit campanar a la part frontal fet amb totxanes. Igualment realitzat amb totxanes hi ha la porta d'accés frontal i un petit ull de bou igualment a la façana. La capella estaria adossada a posteriori a l'edifici de la masia. A l'interior de l'edifici trobem pintures murals al voltant de tota la nau representant bancs de fusta. Mentre que a l'absis hi ha un petit receptacle com a capelleta per col·locar-hi algun sant, i als laterals d'aquesta hi ha pintures en forma arquitectònica. El sostre interior està fet amb encanyissat i aquest s'ha començat a desplomar, deixant grans clapes al descobert i posant en perill l'interior de l'estructura. Estava consagrada a la Mare de Déu del Roser. 08012-320 Morisco Aquesta capella s'erigí en una de les reformes de la llar, segurament als voltants del segle XVIII quan la creixença econòmica permeté a la majoria de propietaris de reformara i millorar els antics masos; així part de les reformes van ser incorporar una petita capella al lateral de migjorn del mas. 41.8596900,1.9327100 411415 4634749 08012 Avinyó Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39559-foto-08012-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39559-foto-08012-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39559-foto-08012-320-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Neoclàssic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla En uns dels bancs trobem inscrit a posteriori les sigles: 'CNT-FAI', que suposem haurien estat realitzades durant la guerra civil tan per tractar-se d'una capella com pel propi titular de la masia, el mateix Bisbat de Vic. 94|98|99 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39561 L'Oliva https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliva - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVII Conjunt de tres edificis. El volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes (en una part de la casa) amb una superfície aproximada de 560 m2. La coberta és de tres vessants de teula àrab. L'acabat exterior és arremolinat i té la porta amb llinda de pedra amb dues inscripcions superposades: '1677' i 'D.Antonio E Barnola /año 1879'. Trobem dos cossos diferenciats, un amb la coberta a un sol vessant que sembla el més antic i l'altre amb la coberta de dues vessants fruit d'una posterior ampliació. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Té un cobert i una pallissa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. 08012-322 Sta. Eugènia de Relat Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. 41.8827200,1.9890400 416121 4637249 1677 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39561-foto-08012-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39561-foto-08012-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39561-foto-08012-322-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla L'edifici adjacent, que sembla més antic que la casa principal, està estabilitzat amb ajuda d'uns contraforts a la paret posterior, tal com s'observa a la fotografia 2. 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39570 Cal Claret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claret - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVIII La casa forma part d'un conjunt de quatre cases en el carrer del Torcó totes datades del segle XVIII, és la segona d'oest a est. És de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 162 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat i les obertures són emmarcades amb pedra sense carejar i altres arrebossades. S'observen ampliacions a la façana posterior, té uns coberts d'uralita i uns corrals amb murs fets de pedra i panots de formigó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. 08012-331 Horta d'Avinyó En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, ppertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. 41.8256700,1.9933600 416405 4630911 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39570-foto-08012-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39570-foto-08012-331-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39583 Barraca del Camp del Feliu https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-feliu - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha poca terra aixafada i podem observar que la porta és excepcionalment baixa. 08012-344 Sta. Eugènia de Relat La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8929100,2.0106300 417925 4638359 08012 Avinyó Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39583-foto-08012-344-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39583-foto-08012-344-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39583-foto-08012-344-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98|94|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39602 Can Passol https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-passol - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVIII-XIX Edifici de dues plantes i golfes, situat davant de l'escorxador del poble. La façana principal està arrebossada i en sobresurten dos balcons al primer pis. La resta d'edifici no està arrebossat i ens permet observar perfectament com l'estructura està composta de carreus de pedra lligats amb morter. Hi ha hagut diferents intervencions posteriors. 08012-363 Avinyó 41.8708100,1.9745700 414904 4635941 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39602-foto-08012-363-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39602-foto-08012-363-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39604 El Tomàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tomas - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVI-XVII Està en ruïnes Edifici de planta quadrangular, del que es conserven gran part dels murs perimetrals i alguns murs interns. En destaquem sobretot la pervivència d'una estança feta amb volta. Tot el conjunt utilitza els carreus irregulars de pedra, lligats amb morter com a base constructiva. 08012-365 Avinyó Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. 41.8486700,1.9722700 414684 4633485 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39604-foto-08012-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39604-foto-08012-365-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Hi ha excés de vegetació tan a fóra com a dins de l'estructura. 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39615 Barraca del Bussé https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-busse - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb grans lloses que reposen sobre d'un tramat de bigues de fusta. Aquestes han començat a podrir-se en alguns punts. Al mur de tramuntana hi ha una petita obertura com a respirador. 08012-376 Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8664700,1.9755800 414982 4635458 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39615-foto-08012-376-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39615-foto-08012-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39615-foto-08012-376-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39625 El Barraquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-barraquer - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XIX-XX L'edifici està deixat i abandonat, encara que no hi ha enrunament visible. Edifici de planta baixa i dos pisos amb una superfície aproximada de 363 m2. Fou construït amb maó i té l'acabat exterior arrebossat. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. A l'interior té una escala central. Les obertures són arrebossades i altres són emmarcades amb rajoles ceràmiques. Al voltant té quatre edificis complementaris, coberts, corts i pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. 08012-386 Sta. Eugènia de Relat 41.9214000,2.0039900 417411 4641529 08012 Avinyó Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39625-foto-08012-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39625-foto-08012-386-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39634 Torre del Muntanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-muntanyola - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XIX-XX Refet recentment. Edifici recentment refet de nou. Consta de diversos espais, donant uns 150 m2 d'espai construït. Està fet amb pedra carejada, malgrat que l'edifici situat més a l'oest, té part de la paret en guix estucat. Consta d'un paller, una caseta pel guarda i altres estances. Situat en un entorn de bosc. 08012-395 Horta d'Avinyó Conjunt pertanyent a un antic amo Muntanyola que es féu construir aquest edifici i una petita ermiteta situada a uns dos-cents metres de la torre. Com diu el nom no es tracta d'un mas sinó d'una estructura més moderna, concebuda per com a segona resiència. 41.8275300,1.9939700 416458 4631117 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39634-foto-08012-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39634-foto-08012-395-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39647 Marededéu de Núria (capella de Vilapudúa de Baix) https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-nuria-capella-de-vilapudua-de-baix - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER i ALÓS, Llorenç (coord.). Història del Bages, vol. I, Ed. Parcir, Manresa. XX Capella construïda amb totxanes revestides de ciment, excepte a les juntures de les portes i sostre, que estan fets amb pedra. La capella fou creada el 8 de novembre de 1949, de la qual en destaca el retaule que es troba a l'entrada principal, firmat per J. Navarro. Té un campanar situat al mur de tramuntana. Dins de la capella hi ha una reproducció de la mare de Déu de Núria, consagrada el 8 de novembre de 1957. S'utilitza en poques ocasions. 08012-408 Sta. Eugènia de Relat La capella és de recent construcció, el 8 de novembre de 1949, el pare de l'actual propietària decidí construir una petita capella dins de l'interior del baluard de Vilapudúa de Baix. 41.8914200,1.9898000 416195 4638214 1949 08012 Avinyó Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39647-foto-08012-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39647-foto-08012-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39647-foto-08012-408-3.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 99|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39687 El Ferràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ferras - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVI-XVII Està en ruïnes Masia enrunada, de planta quadrangular, amb diverses estances. Actualment no es conserva ni el sostre ni gran part dels murs, tot i que se'n pot deduir el mur perimetral en gairebé tot el seu conjunt. Té una superfície aproximada de 200 m2, i els murs són construïts amb carreus de pedra lligats amb morter. 08012-448 Morisco Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. 41.8747300,1.9436300 412342 4636407 08012 Avinyó Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39687-foto-08012-448-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39687-foto-08012-448-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Està dins d'un bosc de pinassa, la qual cosa en dificulta la delimitació i la fotografia. 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39698 Els Andreus https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-andreus - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVIII Molt reformada Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 440 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arremolinat, la porta és amb llinda de pedra amb la inscripció '1761' i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Els sostres de la planta baixa són amb volta. Hi ha un contrafort a la façana posterior i s'observa una ampliació en la part frontal que és un porxo d'obra nova, sostingut amb una estructura metàl·lica. La coberta ha sofert una intervenció recent. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. 08012-459 Sta. Eugènia de Relat Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure, tot i que l'edifici actual ha estat molt reformat recentment. 41.9034200,2.0057100 417530 4639531 1761 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39698-foto-08012-459-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39698-foto-08012-459-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39698-foto-08012-459-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39700 Barraca de La Pedrera 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera-1 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Està en ruïnes Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 15 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Podem observar clarament com, en un inici es tractava d'una barraca sola, i, posteriorment se li afegí un cobert a la part de ponent. Per tant, es tracta d'una barraca dividia en dos àmbits clarament diferenciats: la barraca i el cobert. Les dues tindrien un sostre fet amb lloses de pedra sostingudes per un tramat de bigues tal i com podem observar a l'interior de la barraca. Al mur de migjorn hi ha dues obertures en forma de porta. 08012-461 Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8800700,1.9622100 413891 4636981 08012 Avinyó Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39700-foto-08012-461-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39700-foto-08012-461-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39700-foto-08012-461-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 119|98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39728 Font de La Padrina https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-padrina - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. XIX-XX Font situada dins d'una cova-barraca ja que hi ha carreus de pedra que donen solidesa a la cova. La font es troba a la paret de tramuntana de l'estructura. Hi ha un dipòsit fet de pedra i, a la part més baixa d'aquest, un broc metàl·lic per on brolla l'aigua, que té una aixeta per regular el pas d'aquesta. 08012-489 El MoriscoEl Morisco 41.8545900,1.9347300 411576 4634180 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39728-foto-08012-489-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39728-foto-08012-489-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39751 Barraca de l'Abadal 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-labadal-6 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Està en un estat pre-ruïnós força preocupant Barraca de vinya doble, amb una part per situar-hi el cobert, la que es troba més al sud, i la nord serviria pròpiament com a barraca. Té una superfície total aproximada de 15 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de llevant és on trobem les dues obertures en forma de porta. Hi ha un mur mitjer que divideix les dues estances. El sostre, a partir d'aquest mur, és de doble vessant, amb lloses sostingudes sobre de bigues de fusta. Ara bé, moltes d'aquestes bigues han cedit o estan cedint i posant en perill l'estabilitat del sostre i, així, de l'estructura. 08012-512 Horta d'Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8356100,1.9621500 413826 4632045 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39751-foto-08012-512-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39751-foto-08012-512-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39751-foto-08012-512-3.jpg Inexistent Popular|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 119|94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39796 Barraca del Mas Roqueta 19 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-19 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 10 m2, i construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses, coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funcionaria com a aïllant tèrmic. Dalt de tot de la terra hi ha tres pedres, dues disposades horitzontalment i, a sobre una tercera disposada de manera vertical. 08012-568 Horta d'Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8208400,1.9822400 415475 4630385 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39796-foto-08012-568-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39796-foto-08012-568-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39796-foto-08012-568-3.jpg Inexistent Popular|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 119|94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39817 Cal Paraire https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVIII-XIX Edifici de tres plantes i golfes, amb la façana al carrer de llevant. A la seva vessant septentrional observem una obertura del carrer que ens permet observar perfectament la façana lateral de l'edifici i ens permet observar les diverses etapes constructives. La part baixa de l'edifici, amb la seva espitllera, seria del segle XVIII sinó anterior, però l'estructura actual la podríem datar del segle XIX. 08012-589 carrer Canserra, n.5; Avinyó Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. 41.8661800,1.9713500 414631 4635430 08012 Avinyó Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39817-foto-08012-589-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39817-foto-08012-589-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39817-foto-08012-589-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
39828 Casa del carrer Sallent https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-sallent-0 - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVIII Edifici de tres plantes i golfes, reformat recentment, del que en destaquem la petita galeria del tercer pis amb la columna salomònica i els ulls de bou de les golfes, tot ubicat a la façana i fet amb totxanes de color vermellós. No hi ha cap llinda que ens indiqui l'any de creació de l'edifici però podem deduir que es tracta d'una estructura del segle XVIII. 08012-600 c/ Sallent, n.8; Avinyó Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. 41.8623300,1.9699400 414509 4635004 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39828-foto-08012-600-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39828-foto-08012-600-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39828-foto-08012-600-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40694 Font de Mirambell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mirambell ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. XVII Està parcialment coberta de vegetació. La font de Mirambell està situada a llevant de la masia. Està construïda en un marge amb un mur de pedra lligada amb argamassa. A la part central s'obre amb un gran arc de mig punt de pedra disposada a plec de llibre, dins del qual hi ha una cisterna que s'omple d'aigua de la font, que està tancada amb una porta metàl·lica. A sota hi ha un sobreeixidor on cau l'aigua sobrant fins a una pica de pedra. Seguint el denivell del terreny, hi ha una canalització que condueix l'aigua de la font i del torrent a la bassa. 08017-60 A llevant del mas Mirambell 41.8035700,2.1866500 432433 4628287 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40694-foto-08017-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40694-foto-08017-60-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40695 Font de Pujalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pujalt ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. XVII L'heura que creix sobre la volta en pot malmetre l'estructura. La font de Pujalt està situada en una raconada on neix un petit torrent. Està construïda en el marge amb un mur de pedra lligada amb argamassa. Presenta una obertura en arc de mig punt, dins la qual hi ha un petit espai sostingut amb volta de canó de pedra i bancs a la part inferior. En un costat trobem una obertura d'arc pla de pedra carejada amb una creu gravada, dins la qual hi ha una cisterna rectangular que s'omple d'aigua de la font. Sota la porta de fusta que la tanca hi ha un petit conducte que fa de sobreeixidor. Des d'un dels costats de l'estructura surt un mur perpendicular de pedra que fa de banc. Seguint el curs del torrent, trobem una gran bassa excavada en el terreny natural. 08017-61 Torrent de Pujalt 41.7976500,2.1884300 432575 4627628 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40695-foto-08017-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40695-foto-08017-61-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40696 Font del Juc https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-juc ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. XVII La font del Juc està situada a peu del torrent dels Boixos, davant de la masia del Garet de Baix. Està construïda en el marge del torrent, amb una estructura de pedra lligada amb argamassa. A la part central té una obertura d'arc pla de pedra carejada, inscrita amb l'any '1691'. A l'interior hi ha una cisterna rectangular, coberta amb volta apuntada de pedra. S'omple amb l'aigua d'un conducte que hi ha en un dels extrems. Està tancada amb una porta de fusta. 08017-62 Torrent dels Boixos 41.8193500,2.2186000 435103 4630014 1691 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40696-foto-08017-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40696-foto-08017-62-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40703 Font i safareig de Vall-llosera https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-vall-llosera XIX Malgrat l'estat de conservació general és bo, algunes pedres de la part posterior de la font s'han desprès. La font i el safareig de Vall-llosera estan situats en un costat del torrent de Vall-llosera, entre el nucli urbà i una zona d'horta. La font està construïda dins una estructura quadrangular de pedra lligada amb argamassa i fang, que presenta una entrada amb brancals ceràmics i està coberta amb lloses de pedra. A l'interior de la barraca hi trobem la font, amb un brollador metàl·lic i una pica rectangular rebaixada. L'aigua sobrant és canalitzada fins al safareig rectangular proper, que presenta les lloses inclinades característiques. Uns metres a ponent hi ha un pou on fa poc es va decobrir una segona font. 08017-69 C. Font de Vall-llosera Antigament, la font i el safareig s'abastien de l'aigua de la mina del Xumet. L'espai va quedar abandonat després de quedar en desús, fins que l'any 2013 un grup de voluntaris impulsat per l'Ajuntament de Balenyà va recuperar la font i el seu entorn. 41.8139700,2.2380900 436717 4629402 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40703-foto-08017-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40703-foto-08017-69-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40714 Font de Sant Josep https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-josep XX No hi brolla aigua i està pràcticament coberta de vegetació. La font de Sant Josep està situada al costat del torrent de la Caseta, al nord de la masia. És una estructura triangular feta de maó i revestida amb morter. A la part superior hi ha fixada una rajola on hi ha representats Sant Josep i l'Infant amb tonalitat blava. El brollador està cobert de verdet. A la part central hi ha gravat: 'AÑO 1929'. 08017-80 Torrent de la Caseta 41.8174600,2.2246100 435601 4629800 1929 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40714-foto-08017-80-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Segons un testimoni oral, el bestiar va malmetre la deu i la font va deixar de brollar. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40715 Font del Molí del Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-del-verdaguer XX L'estructura està parcialment tapada de vegetació. La font del Molí del Verdaguer està situada en el marge que hi ha sobre l'antiga bassa del molí. Consta d'un dipòsit tancat amb una porta, a la base del qual s'hi fixa un tub de plàstic que fa de brollador. D'aquest en surt poca aigua, que cau en una pica rectangular coberta de vegetació. 08017-81 Molí del Verdaguer 41.8235200,2.2260900 435730 4630472 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40715-foto-08017-81-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40716 Font del Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas XVII-XX No brolla aigua de la font antiga, sobre la qual hi ha un arbre que malmet l'estructura. La font del Mas està situada prop del torrent del Mas, a garbí de la casa. És una estructura quadrangular feta de pedra lligada amb morter que presenta una obertura emmarcada de pedra carejada. A l'interior hi ha la cisterna, coberta de sediments. Aprofitant el desnivell del terreny, es va construir una estructura ceràmica amb volta rebaixada, que recupera l'aigua de la veta de la primera i es canalitza fins a la casa. 08017-82 Torrent del Mas 41.8186300,2.2141300 434731 4629938 08017 Balenyà Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40716-foto-08017-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40716-foto-08017-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40716-foto-08017-82-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. La vegetació que creix sobre la font va fer que es perdés la veta i no s'omplís la cisterna de la font. Fa uns anys, el masover de la finca va excavar el terreny fins a recuperar la veta perduda. 98|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40718 Font de la Tria https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tria ALBAREDA, J. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter: Manlleu, Vic: Eumo Editorial. XIX No hi brolla aigua i està coberta de vegetació. La font de la Tria està situada al torrent de la Tria, al costat de la tina d'aglans. És una estructura d'obra revestida amb morter, d'on sobresurt un brollador. La vegetació que la cobreix no permet observar-ne les característiques. 08017-84 Torrent de la Tria 41.8270200,2.2196900 435202 4630865 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40718-foto-08017-84-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40724 Font de l'Abeurada https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-labeurada ALBAREDA, J. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter: Manlleu, Vic: Eumo Editorial. XVIII-XX Font situada a llevant de la masia del Garet de Dalt, en un racó de la costa del Garet. Està construïda en un marge, on hi ha fixat un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una pica quadrangular de pedra i sobreïx fins a una bassa natural. Al costat hi ha una mola que fa de taula i uns bancs d'obra. 08017-90 Costa del Garet El propietari del Garet de Dalt va arranjar l'espai amb la col·locació d'una mola, bancs i una barbacoa per fer-hi àpats a l'estiu. 41.8286400,2.1971200 433329 4631062 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40724-foto-08017-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40724-foto-08017-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40724-foto-08017-90-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40726 Font de Barbat II https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-barbat-ii XVI-XVIII L'estat de l'estructura és bo, però no hi brolla aigua. Font situada en el marge del torrent de Güells, després de l'aqüeducte. És una estructura adossada al marge, feta de pedra lligada amb argamassa. Presenta una obertura d'arc rebaixat amb la pedra disposada a plec de llibre. L'interior està cobert amb volta de pedruscall i presenta una pica rectangular tallada a la roca, que fa de cisterna. A la part superior la roca està tallada formant un petit rebaix que fa de sobreeixidor. 08017-92 Torrent de Güells 41.8377900,2.2070400 434162 4632070 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40726-foto-08017-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40726-foto-08017-92-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40759 Creu del puig Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-puig-castellar XX El cim del puig Castellar està presidit per una creu de notables dimensions. És feta de formigó i està fixada a la roca. En una de les cares hi ha escrit un recordatori al difunt per qui va construir-se. Al costat de la creu hi consta 'AÑO 1902 J.M' gravat a la roca, que indica que probablement aquesta creu en va substituir una altra. 08017-125 Puig Castellar La van fer construir els pares de Josep Maria Costa Forcada després de la seva tràgica mort l'any 1968. 41.8199900,2.1935100 433020 4630105 1968 08017 Balenyà Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40759-foto-08017-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40759-foto-08017-125-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Des de la creu hi ha vistes panoràmiques sobre bona part del Moianès i la Plana de Vic. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40778 Molí de vent de la Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-riera Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. XX Molí de vent aiguader situat en un camp de conreu proper a la masia de la Riera. Consta d'una torre d'obre vista de forma troncocònica rematada per una estructura metàl·lica. A la part superior hi ha una roda metàl·lica amb antenes i pales, a més un penell que permetia orientar-lo cap al vent. Presenta una porta d'arc rebaixat a la base i una cornisa dentada a la part superior. 08017-144 Masia la Riera Els molins aiguaders es construïen en l'àmbit rural per extreure aigua del subsòl aprofitant la força del vent. Aquest molí va construir-se a la dècada de 1950 per omplir la bassa del mas quan la mina d'aigua no rajava. 41.8215300,2.2303500 436081 4630247 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40778-foto-08017-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40778-foto-08017-144-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40821 Cancell de la capella de Sant Fruitós https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancell-de-la-capella-de-sant-fruitos XX El cancell de la capella de Sant Fruitós està situat a l'església de la Mare de Déu de l'Ajuda, com a tancament de la capella dedicada a Sant Fruitós. Es tracta d'una porta reixada de ferro forjat, on els barrots es cargolen en si mateixos en sentit vertical. A cada costat en sobresurt un canelobre de tres candeles. La part superior central està definida per un gran cercle, rematat amb motius florals i la inscripció 'AVE / MARIA'. El coronament de la porta i el cercle tenen els barrots espinats i entortolligats. 08017-187 Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda Va ser construït a principi de segle per l'artista vigatà Ramon Collell, àlies 'Picallimes'. 41.8213600,2.2228200 435456 4630234 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40821-foto-08017-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40821-foto-08017-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40821-foto-08017-187-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Ramon Collell Palanca 105|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40825 Pilars de la galeria de Can Llebra https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilars-de-la-galeria-de-can-llebra XVIII Els pilars de l'antiga galeria de Can Llebra estan situats en una casa moderna de Tona, on sostenen la balconada que hi ha sobre la porta d'entrada. Es tracta de dos pilars de pedra i de planta quadrangular. Els capitells, la base i les cantonades estan motllurats. 08017-191 C. Travessia, 20. 08551 Tona Els pilars formen part de la galeria que hi havia a la masia de l'Omet. En concret, estaven situats al pis de la casa de Can Llebra, que durant el segle XIX va segregar-se de l'Omet i s'hi va fer una gran reforma. Els pilars van quedar integrats al mur, fins que durant la segona meitat del segle XX la casa va reformar-se de nou. Dos dels pilars van portar-se a la casa de Tona i els altres al castell d'en Planes de Vic. 41.8125900,2.2346400 436429 4629252 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40825-foto-08017-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40825-foto-08017-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40825-foto-08017-191-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. La tipologia constructiva és molt similar als de la galeria de la masia de la Tria. 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40835 Bassa del Vernich https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-vernich XVIII Està envoltada de vegetació. Bassa situada al sud de la masia del Vernich. És una estructura de planta irregular feta de pedra lligada amb argamassa i revestida amb morter. S'omple de l'aigua de la font i la mina que hi ha a la proximitat de la masia. 08017-201 Camí del Vernich Des de l'època moderna, a la zona del Vernich hi ha documentades unes basses canameres, que probablement es corresponen amb aquesta. 41.8179400,2.2335700 436345 4629847 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40835-foto-08017-201-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
40836 Bassa del Barbat https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-barbat XIV Està coberta de vegetació i sediments. Al sector de ponent de la masia del Barbat hi ha una antiga bassa. És una construcció allargada construïda en el terreny natural i de planta irregular. La resclosa, el rec i l'aqüeducte del torrent de Güells van construir-se per proveir-la d'aigua, presumiblement per a usos agrícoles. 08017-202 Mas Barbat 41.8374700,2.2086200 434293 4632034 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40836-foto-08017-202-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 85 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
41151 Turó de Can Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-garriga GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. BARBERA, José. Notas arqueológicas inéditas de Riells del Fay. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. La densa vegetació del turó impossibilita el seu accés i observació. Segons unes notes de finals dels anys 40, Josep Estrada i Garriga localitzà les restes d'hàbitats ibèrics en el Turó de Can Garriga. Aquesta catalogació del jaciment, segons els autors de la CC.AA. Respondria a dos factors: 1. La troballa de ceràmica ibèrica en superfície (comuna, àmfora, a mà, ...). 2. Restes de parets seques, probablement de vinya. Però en alguns poblats ibèrics hem pogut comprovar com algunes parets de vinya aprofiten o es fonamenten damunt de parets ibèriques. 08023-105 Documentat per J. Estrada. 41.6815300,2.1866200 432303 4614737 08023 Bigues i Riells Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41151-foto-08023-105-1.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni la vegetació del turó era molt espessa, cosa que feia impossible l'accés al jaciment. 81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
41161 Jaciment de Can Granada https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-granada GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. La urbanització de la zona han afectat notablement el jaciment. Troballa casual de set sepultures orientades en direcció E-W fetes amb grans lloses de gres. Es va trobar al fer rebaixos del terreny per a construir unes dependències de Can Granada (en el marge Oest). Actualment no en queda cap rastre. Però E. Ramon (àrea d'arqueologia del Museu de Granollers) recorda que els esquelets, un cop descoberts, es van abandonar in situ i que el carrer asfaltat els cobreix. 08023-115 Urbanització de Can Granada, Carrer Camí de Can Ribes, nº 29. Documentat per E. Ramón i Valls i Jordi Pardo Rodríguez, el maig de l'any 1975. 41.6690900,2.2077800 434051 4613340 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Jordi Argemí assegura que fins i tot encara pot haver-hi restes d'aquests individus sota l'asfalt. 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
41171 Jaciment de Can Perera https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-perera ESTRADA i GARRIGA, José (1955). 'Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores'. Granollers. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. La construcció de la carretera i les succeccives actuacions furtives han destruït gran part del jaciment. Es tracta d'una vil·la romana excavada parcialment l'any 1974. Actualment encara són visibles un conjunt d'estructures que superen els 300 metres quadrats. El material trobat és ampli: parets fines, Terra Sigillata Hispànica, terra Sigillata sudgàlica, dolium, tegula i àmfora, no hi ha vernís negre. Els autors de la revisió de la CC.AA ens expliquen que a l'any 1992 S'observaven cates de furtius i abundants restes ceràmics en superfície. Les estructures excavades encara eren visibles ja que no es van tapar després de l'excavació. 08023-125 Carretera a Sant Feliu de Codines BP-1432 Excavat l'any 1974 per J. Estrada Garriga 41.6834800,2.2076600 434056 4614938 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41171-foto-08023-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41171-foto-08023-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41171-foto-08023-125-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet S'observa perfectament arran de carretera 3 murs limitats per paviments d'opus signinum. Sembla com si el jaciment hagués estat 'retallat' per la construcció de la carretera. Malgrat tot, dóna la impressió que gran part del jaciment s'estendria vers l'est. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:07
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc