Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47587 | Goigs del gloriós apòstol Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-apostol-sant-pere | <p>BISBAL I SENDRA, M. Antònia; MIRET I SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL I VIDAL, Conxa (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, p. 380-382.</p> | XIX-XX | <p>'Goigs del gloriós apòstol Sant Pere que es canten en la seva capella de Copons: Puix que Déu us ha honrat, de tantes glòries i honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. Quan pescàveu en la mar, Déu us cridà aquell dia, i us posà en sa companyia, per voler-vos exalçar: Ell a Vós us va donar, les gràcies més superiors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. La vostra barca deixàreu, sols per a seguir a Déu, i amb la barca de la Creu, vers al Cel us embarcàreu: En la Santa Creu trobàreu, els més celestials honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i els pescadors. En el lloc més principal, de l'Apostolat siguéreu, i les claus del Cel tinguéreu, que us donà Déu Eternal: Teniu virtut sens igual, puix perdoneu pecadors; siau Sant Pere advocat, dels devots i els pescadors. Vós sou tresorer del Cel, amb majestat molt notòria; i les portes de la Glòria, us troben porter molt fidel: De Crist teniu tal zel, que el defenseu de traidors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pecadors. En la nit de la Passió, tres voltes a Déu negàreu, però amb llàgrimes borràreu, eixa ofensa i omissió: Prompte alcansàreu perdó, fent-vos Déu tan grans favors; siau Sant Pere advocat. Dels devots i pecadors. En la creu alta posat, floríreu celestial lliri, allí prenguéreu martiri, morint Vós crucificat: Gran glòria heu alcansat, entre els sants superiors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. Puix que Déu us ha honrat, de tantes glòries i honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors.' El text va acompanyat per una oració a peu de pàgina escrit en llatí: 'OREMUS, Deus, qui Beato Petro Apostolo tuo, collatis clavibus Regni Caelestis, ligandi, atque solvendi Pontificium tradidisti: concede, ut intercessionis ejus auxilio, a peccatorum nexibus liberemur. Qui vivis, et regnas, etc.'.</p> | 08071-170 | <p>Antigament, aquests goigs es cantaven a la capella de Sant Pere de Copons. Entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX, aproximadament entre els anys 1882 i 1960, la impremta de Nicolau Poncell d'Igualada en publicà una edició en paper bellament decorada. Es tracta d'un sol full d'una pàgina en el que el text està disposat a dues columnes amb corondell. A la part superior, centrada, hi ha una imatge de Sant Pere amb els seus atributs, que alhora està emmarcada pel títol del document i per dues gerres amb decoració floral. Tota la composició està emmarcada per una orla amb elements vegetals.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||
| 70175 | Goigs en honor del Beat Pere de Luxemburg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-del-beat-pere-de-luxemburg | <p>GRÀFIQUES MINERVA (1948?). Goigs en honor del beat Pere de Luxemburg. Terrassa. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 30-32. MASSAGUÉ, Josep (1989). 'El beat Pere i el rector rural'. Ullastrell Ressó Local, núm. 152, setembre 1989, p. 4-5. PADRÓS, Manel (1977). 'Beat Pere de Luxemburg'. Ullastrell Ressó Local, núm. 6, juny 1977, p. 6</p> | XX | <p>'Goigs en honor del beat Pere de Luxemburg vulgarment anomenat de Luxembó, que es canten en la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell, bisbat de Barcelona: Per la glòria eternal que teniu en possessió, Guardeu-nos sempre de mal Beat Pere de Luxembó. Vostra casa distingida per títols de noblesa és per Vós ben enriquida de virtuts i honradesa; la puresa original estimeu des d'infantó. Guardeu-nos sempre, etz. Tot fugint l'ociositat, a l'estudi us apliqueu, i buscant la humilitat a l'Església us doneu; de París la Catedral sap la vostra devoció. Guardeu-nos sempre, etz. Com abisbe us comana la ciutat de Metz Climent, qui del vostre zel demana l'ajudeu en tot moment; una vida angelical era sempre el bell sermó. Guardeu-nos sempre, etz. Amb l'augment de dignitat el sant Pare us premia la virtut i austeritat, que tothom reconeixia, elegint-vos Cardenal de la Cúria d'Avinyó. Guardeu-nos sempre, etz. Contemplant el cataclisme que l'Església ha minat, treballeu amb heroisme per tornar-li la unitat; vostra vida corporal oferiu en expiació. Guardeu-nos sempre, etz. Del dejuni del gran rigor vostre cos ha extenuat; més formosa que una flor a Déu l'ànima heu lliurat; vostre nom es fa immortal pel poder de curació. Guardeu-nos sempre, etz. El malalt i tot ferit, qui de pesta és atacat, si a Vós ha alçat el crit el miracle li heu obrat; per poder especial, feu dels morts ressurrecció. Guardeu-nos sempre, etz. La parròquia d'Ullastrell per Patró us ha proclamat; el remei per tot flagell prest en Vós sempre ha trobat; de manera solemnial agraeix la intercessió. Guardeu-nos sempre, etz. Pietós, sempre escolteu els veïns d'eixa contrada, quan us preguen els lliureu de tot llamp i pedregada; la collita es fa total per la vostra protecció. Guardeu-nos sempre, etz. Honorant de Vós la imatge l'afligit troba consol, defenseu de tot ultratge eix poble que tant us vol; la salut espiritual retorneu-li amb abundó. Guardeu-nos sempre, etz. Des la Pàtria immortal escolteu la petició. Guardeu-nos sempre, etz. Ora pro nobis beate Petre. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS Omnipotens sempiterne Deus, qui Beatum Petrum Confessorem tuum atque Pontificem inter mundi hujus turbines illaesum servare dignatus es, concede supplicibus tuis ut ipsius protecti meritis ab omnibus vitae hujus luberemur adversis, et futurae Beatitudinis aeterna paemia consequamur. Por Christum Dominum nostrum. Amén'.</p> | 08290-60 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>La devoció del poble d'Ullastrell al beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, ve des de l'any 1661, quan es creu que se'l va invocar perquè aturés una greu pesta que estava assolant la població, tot i que no hi ha constància d'aquest fet. En principi s'erigirí un altar a l'església, es va demanar autorització apostòlica per cantar una missa en el seu honor (el dia 3 de juliol, data de la seva mort) i es van iniciar els tràmits per procurar-se una relíquia del beat. Els goigs es cantaren per primera vegada a l'església de Santa Maria d'Ullastrell el dia 3 de juliol de l'any 1948. Cal dir que la primera edició en paper d'aquests goigs presentava una capçalera il·lustrada per Mateu Avellaneda, que encara es reprodueix. Tot i que actualment el dia 3 de juliol no és festiu a la població, els goigs encara es canten ocasionalment a la parròquia de Santa Maria.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1948 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pere de Luxemburg nasqué a Ligny (Bèlgica) el 20 de juliol del 1369 i morí santament el 3 de juliol de 1387 a Avinyó (França), on està enterrat. Uns anys abans de la seva mort fou ordenat cardenal del Papa Climent VII a la cort d'Avinyó. Existeix una còpia en paper a la rectoria de l'església parroquial i una altra a la biblioteca Central de Terrassa. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70176 | Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-santa-maria-assumpta | <p>CASALS, Antoni (1986). Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta patrona de la parròquia i poble d'Ullastrell. Ullastrell: inèdit.</p> | XX | <p>'Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta patrona de la parròquia i poble d'Ullastrell: Si d'Ullastrell sou clamada com Patrona amorosida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Són molts anys que us acarona nostra devoció clara, que en vostre nom agermana els turons que el sol corona amb la pau de la contrada, i ens fa tenir-vos per guia: guardeu-nos per l'altra vida, Mare Assumpta Immaculada! Si sou Mare i sou perfecta i com a fills en teniu, feu el nostres amor tan viu vers Jesús, amb el cor recte, que agraïm vostra mirada i escoltem vostra crida. Guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Sou dolça i viva Patrona d'Ullastrell, 'la flor galana d'eixa terra catalana' que el cor de tots il·lusiona. I si sou casa daurada i porta que el cel convida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada. Purifiqueu els nostres cors; dignifiqueu nostra parla, que poguem considerar-la com el millor dels tresors. Que la llengua catalana sia pura i sia viva. Guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Al beneir les nostres llars; preserveu nostra verema; deu-nos la glòria suprema de sentir-nos ben germans. I mirant la vostra cara curulla d'amor sens mida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Si d'Ullastrell sou clamada com Patrona amorosida guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Pregueu per nosaltres Santa Maria Assumpta. R. Que els nostres cors, abrandats d'amor, aspirin sempre a vós. Preguem: Déu omnipotent i etern, vós heu portat a la glòria del cel en cos i ànima la immaculada Verge Maria, Mare del vostre Fill. Feu que, amb l'esguard fit en les coses celestials, mereixem de tenir part en la seva glòria'.</p> | 08290-61 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>Els goigs es cantaren per primera vegada a la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell el dia 15 d'agost de 1986, festivitat de la verge i Festa Major de la població. Actualment, sempre es canten en la missa dedicada a la verge el dia 15 d'agost, però també en d'altres moments ocasionals que convingui. La lletra és d'Antoni Casals i la música de Xavier Massagué. Les còpies en paper presenten una fotografia del plafó de la verge de la façana de la rectoria, realitzada per Josep Massagué, i la partitura musical per cantar.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1986 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses còpies en paper a l'església parroquial, a disposició dels feligresos, així com una altra còpia dipositada a la biblioteca Central de Terrassa. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 71950 | Himne en honor de Sant Francesc d'Assís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-en-honor-de-sant-francesc-dassis | <p>ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 137-138.</p> | XX | <p>'HIMNE EN HONOR DE SANT FRANCESC D'ASSÍS, PATRÓ DE LA CAPELLA DEL MAS DEL LLEDONER (VALLIRANA) ERIGIDA EN RECORDANÇA DEL PAS DEL SANT PER AQUESTA CASA EN 1211: Sou Cap d'un nou llinatge, estel que ens guia, oh Serafí encarnat!, Flor d'aquest bell paratge, flairós del vostre pas que l'ha fressat. / Místic d'Assís estrella i nord d'Umbria, del Lledoner mireu el prec fervent: Pobre naixeu com Crist a una establia, i ja brilleu com sol de l'Occident. / Enamorat de mística pobresa, voleu ser pur talment lliri flairós; pitxer curull vesseu mel i dolcesa, dons i virtuts us fan arbre frondós. / Els vostres fills de zel faran proeses, Cabdill fidel ungit de caritat; segon Abram hereu de grans promeses, altre Moisès en la posteritat. / Reflex de Déu veieu en la natura, i a vostres mans joliu baixa l'ocell: feu un germà de cda criatura, i el llop feroç torneu mansoi anyell. / Oh Serafí ja els àngels us envegen!, Iris de pau consol d'aquest món trist; màrtir d'amor i anhels que al pit flamegen, l'Alberna us veu nafrat com altre Crist. / De vostre entorn ja el vent del mal s'allunya. Fet pelegrí la pàtria haveu deixat; nou increment trobeu a Catalunya, on de llavor del cel fareu sembrat. / Cap a Poblet venint de Barcelona, ja negra nit passeu per l'alt serrat; si Vallirana us veu i estada us dóna, el Lledoner us acull de molt bon grat. / Al Mas Puntic trobeu taula parada: Com Crist vingut el pa els haveu partit; us ha bressat la nit tota estrellada, i essent matí la llar heu beneït. / L'arbre vetust tronc de brancada ombrosa, el vostre pas farà perpetuar: Casa Pairal bressol dels Romagosa, a vostre honor hi ha alçat el temple i altar. / Heu beneït els camps de Vallirana, i el nou Assís Casal del Lledoner; d'un bell matí ja lluu la clariana, que tornarà el país florit verger'. Pel que fa a l'edició de l'himne en paper, cal dir que presenta la mateixa estructura d'un goig i, a la part final del text, hi ha una oració que es recitava col·lectivament entre els feligresos escrita en llatí.</p> | 08295-764 | Carretera N-340, km.1231 - El Lledoner | <p>Tot i que no se sap del cert, és probable que aquest himne fos escrit pel germà Romuald Maria Romagosa durant la primera meitat del segle XX. Era un monjo benedictí de Montserrat i membre de la nissaga propietària del Mas Vell del Lledoner, edifici que alberga la capella de Sant Francesc. La composició anava acompanyada amb música per ser cantada.</p> | 41.3905500,1.9006800 | 408093 | 4582696 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71950-foto-08295-764-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 48245 | Al Castell en runes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-castell-en-runes | <p>ALBERT CORP, Esteve (1946). Petita vall. Dosrius: [s.n.], p. 26-31. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.BCIN.01/266. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. I p. 638, 642.</p> | XX | <p>'Històric Castell que ets/una mísera runa;/esfondrades la parets,/només una/conserva els/quatre merlets/per a balcó de la lluna/i escarpidó dels freds/el temps passat que tu exaltes/esdevé boirós/com les parets altes/caigudes pel clos. Antic fortí, que t'avances/a un repetxó de la serra d'Alfar,/reraguardant de muntanyes immenses,/atalaies la mar/de les gran prometenses/no pregunteu per princeses/ni nobles galans/ni pregunteu per conteses/de braus capitans. Les sales malmeses,/les pedres esteses/res diuen d'abans./Només fan paleses/de com són caduques les majors empreses/dels pobres humans. Oireu per la contrada/narracions fantasmals:/de si una mina enfonsada,/de subterranis que van als fondals/d'un donzella encantada,/d'una cavalcada/de monstres i veus humanals/(per Sant Joan, nit entrada),/d'una arca d'or soterrada/Amics, tot és fals:/pura fantasia arborada/de senys poc cabals. Ací la història és ben morta,/si no, roman soterrada en arxius./Ningú sabia on hi havia la porta,/la fossa, el pont, els reductes massius./qui més, s'aconhorta/mirant-s'ho amb ulls compassius;/i l'agosarat se n'emporta,/si resta, una aresta de caires prou vius./Si una silueta armada i absorta/de lluny hi veiéssiu, no ho cregueu escorta;/serà un caçador dels furtius. Murs esventrats que envaeix la vilorda/els arbrissos salvatgins,/la faram es desborda/niant-hi per dins…..'</p> | 08075-335 | <p>Aquest poema fou escrit per l'activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert i Corp entre els anys 1944-1946. Forma part del seu llibre 'Petita Vall', un recull de poemes dedicats a diversos aspectes de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1944-46 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Esteve Albert i Corp | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 53382 | Llegenda del pla de la Mala Junta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pla-de-la-mala-junta | <p>AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès.</p> | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | <p>'Ja fa molt temps d'això. L'avi em digué que al seu pare ja li ho havien contat de ben menut. Diu que abans, per allí dalt, vora Manyaques, hi havia una bona pagesia, que jo no sé pas com hi deien i que no era pas gaire lluny del pla de la Mala Junta. El tens present? Donques es veu que el dia de Santa Àgata, que abans era festa molt principal i assenyalada per natros els pagesos, el d'aquella caseta junyia el parell de bon matí i se n'anava cap a fer la junta. Pel camí va trobar em sembla que l'avi em deia un pobre captaire que li va voler fer memòria d'aquella seva distracció o mala voluntat. - Ep! Que Déu vos guard de prendre mal! - li va dir el passavolant. - Que Ell vos ajudi. - Guaiteu, vós, l'home. A bon segur que avui vos heu llevat per la mala espona o bé no heu mirat el calendari gens ni mica. - I què voleu dir amb això? - li fa el pagès aguantant els bous que al seu darrera bavejaven bo i remugant. - O, res. Res, res. Que avui, si no vos en recordeu, em penso que és Santa Àgata, no vos he pas de dir com és d'assenyalada la festa. - Mireu, vós, el caminant. La gata que em penso que voleu dir més que segur que s'està en algun racó de la casa, perquè la mixa és molt ratadora. He, he, he! - i reia d'una manera que fins feia esgarrifances. - No m'heu pas entès, vegeu, o bé jo em penso que ho heu fet prou i bé de sobres. Jo no us he parlat de gats, i encara menys de gates. - I donques. - Jo el que vos dic és que avui és Santa Àgata, i Déu faci no vos en recordeu ja massa amb retard. - Guaiteu! La gata sabeu? Aneu a casa que la dona ja vos la ensenyarà. - Amb Déu siau, que quan el ruc no té set , sí, ja pots anar xiulant que..., tururut. I amb la mà feia un gest estrany. - Ja veureu. Un hom fa el que li sembla i endemés, sabeu?, el que no es cogui per a vós deixeu-ho cremar, que no vós farà mal profit. I encara botzinant va baixar a la trossada per començar la junta. El vianant es perdia mentrestant dins l'obaga. El pagès enganxava els bous a l'arreu i començava el primer solc. N'havia fet tres i bé quatre, quan va trobar que el goret se li enfondia i els bous i ell s'ensorraven. Amb un renec cargolat volgué provar de sortir d'allà dintre, mes ja era tard. Déu Nostre Senyor el castigava pel mancament i la burla. Tot d'un plegat, la terra va acabar d'obrir-se, i arreu, bous i llaurador varen caure a l'infern per sempre més. - I a darrera de la porta hi ha un fus, acabat, amén Jesús - deia la muller del que això em contava, bo i arrupida arran del foc. Sí, vés-te-les a creure, aquestes falòrnies, que tothom sempre ha dit que era veritat, o, si no, no tingues por. Doncs per què del camp on va passar això, que avui és un escampall de rocs, en diuen el Pla de Mala Junta? Endemés, per tot el dia de Santa Àgata hi jau la boira. Ja es poden bellugar, a l'estiu no els faltarà una bona pedregada. Per això molts pobles en el dia de la santa toquen força les campanes, perquè ella estigui ben contenta i els deslliuri d'aquella malvestat.'</p> | 08109-195 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0734800,2.0317000 | 419900 | 4658388 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llegenda recollida originalment pel folklorista Josep M. Vilarmau dins l'Arxiu de tradicions populars, fascicle II 'Tradicions del Lluçanès', i extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 91805 | A la Verge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-la-verge | <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 24-25, 32-33.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'Jo tenia cinc anys; anava a estudi<br /> en mon humil poblet de Folgueroles;<br /> de mos pobres esplets digne preludi,<br /> portava sota el braç les beceroles.<br /> <br /> Lo mestre era un vellet; sa barretina<br /> més llarga era bon tros que sa ciència,<br /> mes, quina font tan pura sa doctrina!<br /> quin mirall tan hermós sa consciència!<br /> <br /> Se sadollava d’aquesta aigua el llavi<br /> no sabent en la terra millor front,<br /> i quan tornava a casa: -De tant savi<br /> –deia a la mare-, n’hi ha cap més al món?-<br /> <br /> En sa grossa cadira de baqueta<br /> encara em sembla veure’l assentat;<br /> sa taula era coberta de baieta<br /> que em recordava la verdor del prat.<br /> <br /> La infantívola escola presidia,<br /> dins sa capella de paper tenyit,<br /> vostra imatge bellíssima, oh Maria,<br /> que havia ja a mos avis presidit.<br /> <br /> Jesús en vostra falda nos somreia,<br /> allargant-nos joiós ses blanques mans:<br /> - Ameu-la, és mare nostra-apar que ens deia -,<br /> los nois que l’aimen bé són mos germans.-<br /> <br /> A sos peus esgranàven lo rosari,<br /> l’oració de l’arcàngel repetint;<br /> i es tornava l’escola un santuari<br /> on Vós devíeu predicar sovint.<br /> <br /> Vostre mes arribà, oh dolça Maria,<br /> i ens convidà lo mestre a dur-vos flors.<br /> Com no havia de dur-li jo la mia<br /> a l’astre matinal dels meus amors?<br /> <br /> En mon roser, ai! No trobí cap rosa,<br /> sols trobí una poncella a punt d’obrir,<br /> com l’ànima d’un nin que encara closa<br /> guarda per Déu son matinal respir.<br /> <br /> Pujo al conreu que goretava el pare,<br /> hi cullo uns botons d’or; baixo al torrent<br /> on per sos tovallons ma pobra mare<br /> trobar solia lo color d’argent.<br /> <br /> Allí trobo la humil margaridoia,<br /> ullet amb què la terra mira al cel;<br /> lo trèvol del color de la lliroia,<br /> la blava jonça que és un vas de mel.<br /> <br /> Jo no havia pujat a la boscúria<br /> on riu l’ englantiner d’olor suau,<br /> safir caigut entre les neus de Núria,<br /> no havia encara vist lo lliri blau.<br /> <br /> No tenia en mon hort la satalia<br /> ni el gessamí tot estrellat de flors;<br /> jo altre jardí en la terra no sabia,<br /> que hermós trobava aquell jardí allavors!<br /> <br /> Tot mirant-me les flors, joia per joia,<br /> amb mà gelosa aní lligant lo ram<br /> del meu bateig amb una bonicoia<br /> cinta de seda amb voravius d’estam.<br /> <br /> Quan a la tarda el presentí al bon mestre,<br /> cada infantó li presentava el seu;<br /> era jo el més petit i lo menys destre:<br /> de tots los rams, fou lo pitjor lo meu.<br /> <br /> Lo vegí caure i rodolar pel sostre,<br /> mentre els altres, quiscun en son pitxer,<br /> pujaven a enremar la imatge vostra,<br /> reina gentil de mon amor primer.<br /> <br /> Vegí mes flors als peus dels que passaven<br /> donant-los amb la vida lo perfum;<br /> vegí com se marcien i esfullaven,<br /> ai!, com les trobes que ara dono a llum!<br /> <br /> Lo que plorí aquell ram fou sense mida,<br /> no em podia la mare aconhortar.<br /> Mare del cel, estrella de ma vida,<br /> vullau mes darreries acceptar.<br /> <br /> Tenia jo cinc anys, ara cinquanta,<br /> i us porto un altre ramellet de flors:<br /> deixau-les arribar a vostra planta,<br /> anc que sien més pobres que allavors.<br /> <br /> Aquelles en primícia us oferia<br /> lo meu verger, que sols per Vós florí:<br /> aquesta n’és la humil tardaneria,<br /> mes amb mon cor i tot, veu’s (e)-la aquí.<br /> <br /> Aquelles eren flors primaverenques,<br /> aqueixes, ai de mi! Són flors d’hivern;<br /> mes són per Vós, Maria, primerenques,<br /> que és mon primer amor, amor etern'.</p> | 08083-184 | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquest poema és obra de l'escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Probablement fou escrit entre finals del segle XIX i principis del segle XX, i està inclòs dins de la seva obra <em>Aires del Montseny</em></span></span></span></span><span><span><span><span><span>, publicada l'any 1901. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El poema fa referència al període d'infantesa de l'autor i a la seva etapa inicial escolar fins als deu anys a Folgueroles. En ell evoca tant la figura del seu primer mestre, Martí Safont, com la de la Verge.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jacint Verdaguer i Santaló | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 48265 | Poema de l'aplec de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-de-laplec-de-sant-llop | <p>'Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)'. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XIX | <p>'L'APLECH DE SANT LLOP Prop de Dosrius hi ha una hermita/Qu'es l'hermita de Sant Llop,/¡Valgam deu si n'hi ha de gent,/De tanta gent n'hi hi ha lloch!/Pobres, richs y mitjanias,/A l'aplech s'en va tothom/Pera demanar al Sant/Cadescú lo seu consól./A cents hi van los carruatjes/De totas las condicións,/Desde lo carret tronat/Que tira un burro magrot/D'una familia pobreta/Y cóntenta de sa sort,/Fisn als brechs més elegants/Arrastrats pels mes lluhent tronchs/De la gran aristocracia/Y señoriu de alt tó./Y qui no pot á caball/Carrega camas á coll,/Y provehit de minestra/Se n'hi va tot poch á poch;/Aixís marchan al aplech/Tots los pobles del contorn./En l'iglesia de Dosrius/S'hi celebra gran funció,/Amenisada ab orquestra,/Vinguda de Mataró;/La vida y virtuts del Sant,/Son l'objecte d'un sermó,/Tan elocuent y tant digne/Qu'á tots los ayents conmoú./Y entremitx de la festa/Després de cantats los goigs/Los romers se reparteixen/Un espay dintre del bosch,/Buscant luego cuatre estelles/Per encendrer un bon foch,/Hont preparar la manduca/Qu'els ha d'alegrar á tots./Y al veurer tantes fumeres/Dels improvisats vapors,/Diriau ser á Manchester/O bé en la gran Liverpool./Mentres que los uns retastan/El desitjat fricandó,/Los altres, fadrins y nenas/Ensejan nova funció,/Per veurer si ab miradetes/Y dolsos accénts d'amor/Poden arribar á entendrers/Aquélls cándits y purs cors,/Qu'e essent la volta primera/De sentirse inclinació,/No saben com expressarse/Al fer sa declaració./Mes sentint que la manduca/Despideix flayres molt bons,/Repeteixen carinyosos/Lo crit de dinar tothóm./Com á la taula y al llit/No's pot fer lo peresós,/Los romers se reuneixen./Cada un en sa secció/Al voltán de la cassola/Qu'es d'impotents dimensions,/Repartinse mutuament/Un bon plat curull d'arrós/Ab pollastres y altres brossas/Del mes exquisit sabor./Las costelles á la brasa/No'ls hi fan falta tampoch,/Ni los pebrots y tomatechs/Voreta del fricandó./De tant en tant per los ayres/Veuréu alsat lo porró/Que regala als que'l visitan/Los mes amples alegroys./Tenen sos representants/En las postres los melons,/Sindries, préssechs y rayms/Que ja tenen lo gra rós./Axis va aumentant la gresa/Y general expansió,/En mitj d'un ordre admirable/Y de la mes franca unió./Després del dinar s'en van/Los que son d'edat major,/A ferne la mitjdiada/Sobre alfombras de verdó./Entre aquell vast campament/Se distinjessen tant sols/Varias parelles de joves/Que no tenen gens de són./En lo brancatge frondós/Comensan á despertar/Als tant tranquils dormidors,/Que s'alssan luego y bellugan/Per tractar de tocà'l dós,/Y assistir al ball de plassa/Tant bonich y encisador/¡Ab quin gust hi van lo joves/Per donar alli uns quants toms./Portant del bras llurs ninetes/Que son presas dels seus cors!/Y d'aquell molt grat bullici/S'en aprofitan los dos/ (continua)</p> | 08075-355 | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 1887 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Protestanse á can d'orelle/Lo seu puríssim amor,/Qu'un dia los juntarà/En perpétua y santa unió,/Dantlos la felicitat/Qu'es possible en eix trist mon./Los pares també disfrutan/Al veurer que'ls seus plansons,/Tot ballant americanas,/Als recordan antichs goigs./Ni los balls de las ciutats/Ab sos espléndits salons/Y'l seu ayre asfixiant/Tindrán may comparació/Ab lo sarau tant campestre/De lo dia de Sant Llop,/En éll dansa tan lo rich/Com el qu'es menesterós,/ Component una barreja/La mes bella en condicions;/Una gran fraternitat/Presideix la diversió/Mes saludable y mes pura,/Que la d'un palau suntuós./Y com lo Sol ja's decanta/Per baixar del horisont,/Va la gent endiumenjada/Plena de satisfaccions,/Que li hi ha proporcionat/Lo romiatge de San Llop,/Quedant tots aconsolats/De las suas afliccions,/Y ab uns plers que no s'explican/D'eix inolvidable jorn,/Prometense, l'any que vé,/Visitar al Sant de nou/Ab la mateixa alegria,/Y sobre tot si Deu vol. B. de C.'. | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 89647 | Dita de la Casassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-la-casassa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 123.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'L'Om, els Esqueions i la Jaça, tots tres del puta d'en Casassa'.</p> | 08901-280 | 42.0411100,2.4793900 | 456912 | 4654472 | 08901 | Rupit i Pruit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta dita fa referència a les propietats relacionades amb el mas de la Casassa, que fou una de les pagesies més grans del terme de Rupit i Pruit i del Collsacabra. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||||||
| 60670 | Sant Jaume de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-fonollet | <p>BOFILL, Pere (1921-24). 'Les esglésies antigues del terme del castell de Gurb'. Butlletí del Centre Excursionista de Vic, vol. IV. Vic. Pàg. 174-175. ORRIOLS, Gil (1986). 'Sant Jaume de Fonollet'. Catalunya Romànica, vol. III, Osona-II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Catalana. PLADEVALL, Antoni (1972). 'Sant Jaume de Fonollet a Sant Bartomeu del Grau'. Hoja Diocesana. Vic. (12.11.1972).</p> | XI | Edifici restaurat. L'interior de l'absis es va restaurar després de la guerra (1936-39). La coberta es va restaurar fa més de 10 anys; es van reparar les teules per evitar els degoters. | <p>'L'església de Sant Jaume de Fonollet consta d'una nau, no gaire llarga, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un sol absis. Aquest té centrada una finestra de doble esqueixada amb l'arc de l'exterior rebaixat en el gruix del mur; exteriorment el mur ha estat decorat amb un fris d'arcuacions cegues, distribuïdes en sèries de quatre, entre cada dues bandes llombardes. Aquestes bandes arriben fins al nivell de fonament. Al mur del costat de migjorn s'obre una altra finestra de doble esqueixada, i un portal amb dovelles en arc de mig punt, sense cap element decoratiu. Curiosament un portal d'unes proporcions i característiques semblants a aquest, es troba també al mur de ponent, avui tapiat, però perfectament visible. A la porta del costat de migjorn hi ha un curiós i bell forrellat, molt simple i de forma tradicional, però amb unes decoracions geomètriques, que consisteixen a combinar la línia trencada amb punts.' 'Al ja esmentat mur de ponent s'obre una finestra en forma de creu; aquest mur és coronat per un campanar d'espadanya d'època no romànica, i que amb el temps s'ha transformat, amb l'addició de dos pilars, en un petit campanar de planta quadrada. Les teulades són amb teules àrabs, tant la de la nau com la de l'absis, i acaben en una barbacana de lloses col·locades sobre una cornisa de blocs de pedra i sense decoració.' 'Al mur de migjorn hom pot veure sota la barbacana restes d'arrebossats que semblen els originals romànics.' 'Els murs han estat aparellats amb blocs rectangulars tovats amb martell, en resulta un aparell fent filades, molt regular i ordenat.' 'El morter és molt dur, amb sorra i calç i, en alguns llocs (mur de ponent), la junta és ressaltada.' (ORRIOLS, 1986:474). L'anterior descripció està feta abans de la darrera restauració. Actualment, l'església presenta junta ressaltada als paraments interiors. El paviment és de cairons i, per accedir al presbiteri, s'ha de pujar dos esglaons. L'absis és semicircular. La finestra del mur de migdia està reaprofitada com a fornícula. A l'interior de la porta del mur de migdia hi ha una llinda de fusta, recoberta amb guix i pintura. La porta del mur de ponent és adovellada a l'interior i l'exterior; presenta un arc en gradació, l'arc de l'interior és més alt. Les lloses que apareixen al coronament dels murs podrien ser les restes, bé que restaurades, d'una antiga coberta de lloses. Al coronament dels murs, els de l'absis inclosos, sembla que hi ha pedra tosca (aquest punt no s'ha pogut determinar correctament). El campanar d'espadanya no sembla l'original de l'església romànica (hi ha una campana a l'arc del costat sud de l'espadanya); se li adossa una estructura sostinguda per dos pilars de pedra assentats damunt la volta de l'església; aquesta estructura és coberta amb teules sobre una encavallada de fusta. Hi ha una creu de pedra sobre la coberta adossada a l'espadanya. Les dovelles de la porta de migdia podrien correspondre a un afegit posterior. L'altar, el faristol i la palmatòria de pedra són objectes d'època contemporània.</p> | 08199-56 | Sant Jaume de Fonollet - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Gurb, al lloc de Fenollet. No degué passar de capella rural dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau' 'El castell de Gurb és documentat a partir del 886, quan Joamir i la seva muller Egila vengueren a Sunifred i la seva muller Adabrada, diversos béns, un dels quals situat en terme del castell de Gurb.' 'El lloc de Fenollet apareix esmentat l'any 1179, quan el bisbe de Vic Pere Redorta consagrà la propera església de Sant Miquel de l'Erm; entre les ofrenes per a la seva dotació Bertran de Fenollet donà un quarter d'ordi cada any del seu mas, que devia portar el nom del donant.' 'Encara que l'església sigui molt anterior, no és fins el 1257 que apareix documentada l'església de Sant Jaume.' 'Entre els segles XV i XVII consta que l'església tenia dotació pròpia i rebia delmes i primícies de masos veïns, la qual cosa fa pensar que en els seus orígens tingués certes funcions parroquials o que li haguessin pervingut de l'antiga església de Sant Miquel de l'Erm, desapareguda de fa temps. Amb tot des del segle XV ha estat sempre dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau, el rector de la qual tenia cura de l'església, actuant un parell d'hereus dels masos dels voltants com a obrers.' (ORRIOLS, 1986: 473). 'L'edifici primitiu no ha estat alterat en profunditat, únicament durant el segle XII es va obrir un portal al costat de migdia i fou tapat el que hi havia a ponent. Molt més tard es va cobrir el campanar d'espadanya amb una teulada i uns pilars que la sostenien com si fos un comunidor i en van enlluir l'interior, la qual cosa s'ha reparat, però sense gaire encert.' (ORRIOLS, 1986:473-474). Bé que no hi ha dades a propòsit del moment d'obertura de les portes i del tapiat de la de ponent, ens resistim a creure que la porta original fos la de ponent. És de tradició, en tot el romànic, que les portes s'obrin a migdia; posteriorment, es comencen a obrir portes a ponent. Possiblement, aquest també sigui el cas de Sant Jaume de Fonollet.</p> | 41.9931100,2.1480500 | 429436 | 4649362 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60670-foto-08199-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60670-foto-08199-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60670-foto-08199-56-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La clau de l'església la guarden al mas Fonollet, al costat de l'església. S'ha fa missa per Sant Esteve i el dilluns de Pasqua; se n'hi fa alguna més, al llarg de l'any, sempre que algú la pagui. Per Sant Jaume no s'hi fa cap celebració especial, ni tan sols missa. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 59344 | Monument 'La Llevantada' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-llevantada | XXI | Tot i que l'estat de conservació és bo, s'observen grafits a la placa i sobre el ferro. | <p>'La Llevantada', és una escultura de ferro rovellat dedicada als veïns i veïnes de Ripollet víctimes de les riuades de l'any 1962. El monument és obra de Ferran Capdevila. L'escultura representa els nivells de l'aigua, la seva força, els vendavals i les inclemències del temps. La forma d'arc simbolitza la mà estesa cap al poble de Ripollet.</p> | 08180-113 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'acte d'inauguració va comptar amb la presència de veïns que van viure les riuades de 1962, entre ells es trobava Maria Teresa Giménez, que llavors tenia 13 anys i va perdre els seus dos germans en aquesta tragèdia.</p> | 41.4953300,2.1523600 | 429248 | 4594093 | 2006 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||
| 47600 | La comtessa de Lacambra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-comtessa-de-lacambra | <p>http://www.altaanoia.info/cat/Histories-del-Territori/La-comtessa-de-Lacambra</p> | XX | <p>'La comtessa de Lacambra venia un o dos cops l'any a la seva casa del carrer de Raval, aquí a Copons, l'actual cal Madora. Tenia per costum venir amb uns cotxes molt grans i els nens i les nenes, encuriosits, anaven al darrera del cotxe que costava de maniobrar en uns carrers tan estrets. La comtessa sempre donava als nens una propina, però un dia no els va voler donar cap cèntim. Els nens es van enfadar i li van fer burles, i la comtessa es va enfadar molt. De resultes de tot això, al vespre van anar a parar a la presó de Copons. Des de la presó, tots els nens i nenes cantaven: -Tots som pops, tots som pops i l'alcalde i la comtessa més que tots' El càstig va durar dues hores, tots tancats a les fosques'.</p> | 08071-183 | <p>Segons l'autora d'aquesta història, Emma Vila Serra, els fets ocorregueren quan el seu avi, Ramon Serra, era petit.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||
| 47596 | Llegenda del nom de la vila de Copons o de l'abat Copons de Poblet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-nom-de-la-vila-de-copons-o-de-labat-copons-de-poblet | <p>AMADES, Joan (1986). Les millors llegendes populars. Barcelona: Selecta, p. 261-263. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2008). 'Llegenda El nom de la vila de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 9. MONCUNILL I TORRES, Antoni (1988). Llegendes de la comarca de l'Anoia. Igualada: [s.n.], p. 108-111. MONCUNILL I TORRES, Antoni (2008). 'El nom de la vila de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 9.</p> | <p>'La història es refereix a un noble Baró, cavaller molt esforçat que fou protagonista d'innombrables gestes de guerra en les campanyes del Comte-Rei. Batallant, batallant, va passar la joventud i quan començava a posar anys, en premi als mèrits contrets, el Rei li adjudicà diverses terres de les que ell mateix havia arrabassat a l'enemic. Però el nostre cavaller era home molt frugal que tot i la riquesa que posseïa, vivia modestament al seu castell prop del riu Anoia. Així doncs, fidel al seu tarannà modest, prengué el determini de donar a l'Església els dominis que el Rei li cedia. El Baró va cedir tres senyorius dels que el Rei li havia atorgat al Monestir de Poblet. Però aquesta donació comportava el pagament d'un petit tribut que el Baró rebria anyalment del Monestir. Encara que era un tribut de vassallatge, el seu valor era més simbòlic que efectiu; consistia en una guatlla, una tòrtora i una perdiu. Tot i ésser tan minsa la gabella, el cavaller va voler que quedés ben escripturat que, si el Monestir deixava de satisfer-la, ell o els seus successors es podrien apropiar del Copó o Calze del Sagrari. Varen passar uns quants anys en els quals les coses rutllaren amb tota regularitat, però un dia l'Abat de Poblet es va morir i un nou Prelat ocupà la Cadira Abacial. Aquest, davant de la niciesa que representava el pagament d'aquell tribut, no hi va donar importància i va deixar de satisfer-lo. Al Baró, aquella anyada també li va passar per alt, però bon punt es va atalaiar del mancament del Monestir, encontinent es presentà a l'Abadia i sense demanar llicència, se n'entrà a l'Església i es posà a forfollar el Sagrari, intentant d'obrir-lo. En veure allò, el germà sagristà corregué a avisar al Pare Abat. Quant aquest arribava al presbiteri, el Cavaller ja tenia el Copó a les mans. L'Abat li digué: -Què feu, desventurat! Això és profonar el Sagrari!... I me li pren dels dits el Copó. El Cavaller el torna a agafar i traient-se l'espasa i alçant la veu respon: -Això no és més que complir tractes, senyor Abat. Llegiu si us plau les escriptures!... Quan l'Abat intentava recuperar novament el Copó el cavaller provà de posar l'espasa entremig, amb tan mala sort que va ferir el braç del Prelat. En veure la sang que corria el Cavaller es va esfereir, cedí el Copó i caigué de genolls demanant perdó… Embenada que fou la ferida del Pare Abat, el Cavaller li va pregar que el volgués oir en confessió i molt penedit feu el propòsit de cedir totes les propietats que posseïa al Cenobi i professar com a monjo a la Comunitat, si l'admetien. No cal dir que va ser ben acollit així dels monjos com del mateix Pare Abat. La seva vida de religiós fou molt edificant i admirada per tots els companyons de Comunitat i anys a venir ell va ser l'Abat Copons, un dels més il·lustres Prelats que han presidit la Comunitat de l'històric Monestir de Poblet. Això llegit ja s'endevina d'on li venia el cognom al cèlebre Baró de Copons i també es veu ben clar perquè s'anomena així la riallera vila de la nostra Comarca'.</p> | 08071-179 | <p>La llegenda està inclosa al llibre d'Antoni Moncunill 'Llegendes de la comarca de l'Anoia', el qual tingué molt bona acollida a la comarca l'any 1988 i esdevingué un autèntic èxit de vendes. Existeix una altra versió pràcticament idèntica de la mateixa llegenda recopilada pel folkorista català Joan Amades, sota el títol 'L'Abat Copons de Poblet'.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||||
| 60075 | Casa i Molí de la Bastida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-i-moli-de-la-bastida | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell - Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. MARGENAT, Francesc (1982b) 'Índex dels documents històrics de Rubí ss. IX-X', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 129-134. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu - Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | V- XVII-XX | Es troba arrasat fins al nivell dels paviments. | <p>'La seva situació era estratègica, tant per l'emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat' (RUFÉ, 1984a; 1997a). 'Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l'angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze. L'edificació que es troba a la part alta era l'antiga casa de la 'quadra' de la Bastida, mentre que l'edificació inferior consistia en el molí del mateix nom. El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990). A les excavacions van aparèixer restes d'un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important. Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s'han deteriorat fortament arran de l'excavació arqueològica que ha tingut el lloc.</p> | 08184-2 | Ctra. de Rubí a Terrassa, 08191-RUBÍ | <p>En la documentació anterior al segle XVIII es parla de 'la Quadra'. Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l'any 986. En algunes publicacions, s'ha identificat l'edifici amb la 'domus' o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140. És el 'molí Viula' o 'Roquerol' de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l'església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns. El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys. La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d'actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga. Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l'aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l'habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l'altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí. L'any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d'Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l'aigua pel molí com per als horts per mig d'una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a). El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s'afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l'altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989). Prop d'aquesta propietat s'instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat 'la Verneda de Carreras' de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s'instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d'aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la 'font de la Tartana'. Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial. Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a). El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí, La presència de l'aigua pel molí va fer créixer una salzereda (TURU et alií, 2000).</p> | 41.5070300,2.0360100 | 419551 | 4595493 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60075-foto-08184-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60075-foto-08184-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60075-foto-08184-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La documentació de la Bastida es troba en mans de la família Margenat, com a part integrant de la col·lecció del mateix nom. Al febrer de l'any 2002 es va realitzar una excavació en que es van localitzar restes romanes del segle Vè, destacant 5 lacus (dipòsits de premsa d'època romana), dels quals se'n va traslladar un al polígon industrial de la Bastida per a la seva conservació. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 48249 | Copla de les noies de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copla-de-les-noies-de-canyamars | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 11.</p> | XIX-XX | <p>'Les noies de Canyamars diu que són molt saberudes; quan baixen per l'empedrat fan petar les ferradures'.</p> | 08075-339 | <p>Aquesta copla fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca. Aquest fet els hi suposava un complexe de superioritat davant de les de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||
| 84335 | Cançó de les noies de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-noies-de-rupit | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra. Paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 52-53.</p> | XX | <p>'Les noies de Rupit</p> <p>se'n van a pixar al riu,</p> <p>i els de Susqueda es queixen </p> <p>que en comptes d'aigua baixa lleixiu'.</p> | 08901-9 | <p>Aquesta estrofa la cantava la gent gran de Rupit amb la música de la cançó 'En Pere Gallerí'. La lletra fa referència a la rivalitat entre el poble de Rupit i Susqueda, abans que aquest darrer estigués submergit dins les aigües del pantà del mateix nom (recordem que la riera de Rupit desguassava al riu Ter, en aquesta mateixa població).</p> <p> </p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||||||
| 70184 | Refrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'De la vinya i el vi'. Ullastrell Ressó Local, núm. 45, octubre 1980, p.1. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 19.</p> | <p>'No us farà anar de gairell un traguet de vi d'Ullastrell'.</p> | 08290-69 | <p>Aquest refrany fa referència directa al passat vinícola d'Ullastrell, que visqué el seu màxim esplendor durant la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 91799 | La veu del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-veu-del-montseny | XIX | <p>'No és gaire obirador damunt lo mapa <br /> mon estimat poblet de Folgueroles; <br /> son nom és una titlla <br /> al peu del nom de les ciutats superbes, <br /> però Déu l'ha posat entre les dues <br /> muntanyes capitals de nostra terra, <br /> com bri d'herba entre enormes mil·liaris. <br /> És un pal de telègraf a on toca <br /> l'elèctrica corrent, que d'un a l'altre<br /> envia la bonança riallera <br /> o el temporal que udola com un monstre. </p> <p>Una tarda d'estiu los negres núvols <br /> s'encastellaven en sos fronts altívols, <br /> com les idees en lo front de l'home <br /> que de passions indòmites és presa. <br /> Los trons sotraquejaven en l'altura; <br /> al formiguer corrien les formigues, <br /> al mas los masiaires; <br /> del camp d'a on los segadors fugien <br /> ne venia fortor de polseguera. <br /> La xafogor feia doblar los braços, <br /> i sobre el pit feixuga <br /> feia abaixar l'enterbolida testa. <br /> Jo no recordo si despert o en somnis <br /> sentí dels dos gegants l'aspre llenguatge: </p> <p>Deia Puigmal: -Amic Montseny, no et sembla <br /> que minva la nissaga catalana? <br /> Un dia, no cabent en la planície, <br /> a viure se'n pujava en les altures: <br /> en cada clot bullia algun vilatge, <br /> en cada peu de roca una masia. <br /> Eren les serres formidables ruscos <br /> a on brescada un poble gran i sobri. <br /> Avui pertot arreu se veuen runes, <br /> sols lo vent interromp l'etern silenci <br /> que umple totes les conques pirenaiques.- </p> <p>-No minva, no -lo vell Montseny respon-li-, <br /> sols minven, ai!, sa fe i sa força hercúlea. <br /> La gent qui davallà d'aqueixes cimes <br /> ara s'engolfa en la ciutat ja plena, <br /> i en los estanys les aigües se corrompen <br /> i en lo buirac les fletxes se rovellen.-</p> <p>Puigmal diu amb veu aspra: - Si no minva, <br /> doncs què s'és fet lo regne de don Jaume?<br /> Doncs què s'és fet lo Rosselló granívol, <br /> que la Cerdanya en dues migpartia? <br /> Més sortosa la túnica inconsútil <br /> de Jesucrist fou a la sort jugada! <br /> Què es féu la voladúria de ses glòries, <br /> i què es faran ses lleis i son llenguatge? <br /> Roures que tenen ja en la vella soca <br /> la feixuga destral del centralisme? <br /> Oh, Déu! La raça catalana és morta! </p> <p>–Què dius?- Montseny respon-. Mai fou tan viva, <br /> però ses mans no branden ja lo glavi <br /> sedent de sang, ni l'homicida llança, <br /> sinó les eines del treball feixugues, <br /> lo timó de la nau i el de la rella. <br /> Mai tanta vinya engarlandà amb ses toies <br /> sos puigs assolellats, ni tantes messes <br /> amb llenç d'or abrigaren la planura.<br /> Mai a sos ports volaren tants navilis <br /> com orenetes a son niu portant-li <br /> presents de tots los regnes de la terra. <br /> Jamai, jamai sos Jocs Florals sentiren <br /> de trobadors novells tanta cantúria! </p> <p>Mentre els aucells refilen en sa brosta, <br /> mentres de flors i fruita s'enjoiella, <br /> no és mort encara l'arbre de la pàtria. <br /> Si dorm a la seva ombra alguna tribu, <br /> en lloc de fer-li de fiscal, ajuda'm <br /> de tos torbs amb la veu a despertar-la.- </p> <p>Llavors a un tro respon un tro feréstec <br /> que ressona set voltes per los núvols, <br /> los cims i l'aiguavés i la planicie <br /> sotraquejant amb aspre terratrèmol. <br /> Jo em deixondí, i a ma estimada pàtria <br /> la sang vaig oferir, l'arpa i la vida, <br /> clavant mon front a terra, de vergonya <br /> de sols tenir per ella un gra d'arena.<br /> <br /> <em>Folgueroles, estiuada de1888'.</em></p> | 08083-183 | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Aquest poema és obra de l'escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Fou escrit l'any 1888 i està inclòs dins de la seva obra </span></span></span></span></span><em><span>Pàtria</span></em><span><span><span><span><span>, publicada el mateix any. Segons l'</span></span></span></span></span></span></span></span>assagista, traductor i crític literari Ricard Torrents, membre de la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris de la Universitat de Vic, aquest poema<em> </em>evoca la discussió entre dos patriotes, el Puigmal i el Montseny, entre el català derrotista i el català coratjós. 'La veu <em>del Puigmal</em> era la veu del derrotisme, la del <em>Montseny </em>era més convincent per al poeta que a Folgueroles, situat entre les dues grans muntanyes, se sentia com si fos, diu, <em>un pal de telègraf a on toca l'elèctrica corrent</em> i escoltava el diàleg sobre el futur de la pàtria'. </p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 1888 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jacint Verdaguer i Santaló | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 48262 | Oració a la Mare de Déu del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-a-la-mare-de-deu-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 137.</p> | XIX-XX | <p>'Oh Verge Immaculada, Mare de Déu del Corredor, Que en aquesta santa muntanya Acolliu els fills que vénen a Vós, Per implorar vostra clemència. Animat, doncs, amb aquesta confiança A Vós recorro, oh Verge del Socors, Per demanar vostre favor. I, si no sóc mereixedor de vostra benvolença Perquè sóc pecador, Sigui per la vostra bondat de mare del Cel Que vulgueu escoltar la meva oració. No desoïu, mare meva, les súpliques que us faig, Ans recolliu-les com una rosa del vostre jardí, Que, perfumades pel vostre amor, Presenteu al vostre fill. Jesús, Nostre Senyor. AMEN'.</p> | 08075-352 | <p>Aquesta oració està inspirada en l'oració de Sant Bernat.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||
| 82543 | Dita de les Tres Masies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-les-tres-masies | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 63.</p> | <p>'Otzet, Salvatges i l'Agulló, bevien en porró'.</p> | 08095-207 | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, els tres masos eren propietat del sr. Pineda, antic propietari de la masia de cal Torrents.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 71951 | Sardana de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-vallirana | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 186-187.</p> | XX | <p>'POBLE DE VALLIRANA Dins d'una formosa vall que mil pins han perfumat, hi ha un poble joliu que és digne atractiu del nostre Baix Llobregat. Muntanya amunt, saluda al Puig Bernat reposa a Ardenya en un bucòlic pla, s'estén cap a la Llibra les Casetes i el Corral i al nord té la creu d'Ordal. Pujant a Sant Francesc del Lledoner, respirem la gran fragància d'herbes i plantes boscanes que embriaga el nostre ser. Collim manats de romaní i, de farigola humil, un pom. De sant Silvestre l'ermita hem cercat i un rossinyol nostre camí ha alegrat… i per la set trobarem fonts amb bones aigües i bells entorns… És Vallirana molt preuat tresor, per la salut per la pau per l'amor… Quan la sardana puntegem, el nostre poble més gran fem'.</p> | 08295-765 | <p>L'any 1988, a petició del grup sardanista Espigues d'Or, es va compondre una sardana dedicada a la població de Vallirana.La música és de Carles Santiago Roig i la lletra d'en Joan Solé Margarit. En l'actualitat, aquesta sardana està inclosa en el repertori de les cobles més destacades del país.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 1988 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 60667 | Pèls de bruixa - pedregades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pels-de-bruixa-pedregades | <p>AMADES, Joan (1984). Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A.. Vol. III.</p> | <p>'Per la Catalunya vella és creença general que les bruixes gaudeixen de la facultat de congriar tempestes i pedregades servint-se de diversos procediments. S'enfilen als núvols i els condueixen on volen, i fan descarregar les tempestes damunt dels conreus i les heretats d'aquells a qui volen mal. Hi ha qui ha sentit converses de bruixots i bruixes que, en menar núvols, es cridaven uns als altres i es queixaven de no poder avançar a causa de l'acció conjugadora del toc de les campanes, hi ha qui ha conegut ben bé la veu dels que conversaven. També s'explica el cas d'haver caigut dels núvols de tempesta un braç i, més generalment, una cama de la bruixa que els guiava, ferida per una bala beneïda de les que hom engega en produir-se una tempesta, i aviat s'ha sabut que una de les bruixes més famoses de la rodalia havia restat des d'aquell dia manca o coixa.' 'És així mateix opinió general, per la Catalunya vella, que les bruixes per fer les pedres empren pèls de cabra i que abans de congriar una pedregada els cal esquilar cabres per tal de proveir-se'n. La gent, per saber si una pedregada venia del cel o de mala art, recollia una pedra, se la posava a la mà perquè es fongués amb l'escalfor, i creia que si restava al palmell un pèl tenuíssim que gairebé no es veia i que constituïa l'eix de la pedra, la pedregada era de mala art. A Sant Bartomeu del Grau feien fondre la pedra damunt d'una medalla beneïda. Així que es produïa una pedregada, per muntanya, no trigava a dir-se que les cabres d'aquest o d'aquell corral havien comparegut esquilades sense saber com ni per qui, i hom ho atribuïa a les dones de la rodalia tingudes per bruixes.' AMADES (1984:vol. IV, 666-667). Aquesta tradició oral va ser confirmada per Joaquim Vilaseca, Modest Vilamala, Josep Sayol i Toni Vilà. Hi havia qui deia que era cert mentre que, altres, afirmaven que era una tradició que s'explicava però que, evidentment, no era certa. Jaume Mercadal i Maria Ció, del mas Clot del Forn, també varen confirmar aquesta tradició oral. Varen comentar que les cabres apareixien esquilades de la barba i de la part de les costelles; concretament, n'apareixia una d'esquilada uns dies abans de la pedregada, com a molt 4 o 5 dies abans. Ningú sap qui l'esquilava. De fet, la majoria de les persones que coneixien aquesta tradició, afirmaven que, possiblement, el que apareixia a l'interior de les pedres es tractava de brossa o fragments de palla o herba .</p> | 08199-53 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||||
| 48283 | Himne de la Germandat de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-la-germandat-de-sant-josep | <p>DOMINICH I LORENZO, Meritxell (2017). 'Germandat de Sant Josep de Canyamars'. Duos Rios, núm. 3, p. 115.</p> | XX | <p>'Quan han passat les gebrades i sentir es deix la puput a l'oreig plaent s'enlaira el nostre cant de joventut. Passar la llarga hivernada ja la vida es deixondeix si amb algú ha estat dura nostre braç el protegeix. Quant a l'hivern cru del viure hi arribi la malvestat un consol hi dura sempre nostra aimada Germandat. Nostre orgull nostre afany Germandat de Canyamars'.</p> | 08075-373 | <p>L'himne es va estrenar en motiu del centenari de la fundació de la Germandat de Sant Josep de Canyamars. La lletra és del poeta Manel Piera Flo i fou acabada pels srs. Pere Sugrañes i Albert Prats Trian, que també va compondre la música.</p> | 41.6024300,2.4486700 | 454057 | 4605783 | 1979 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Social | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 40415 | Alzina de cal Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-ferret | Des d'un punt de vista ecològic, la conservació d'aquests arbres te un interès no tan sols nacional sinó també europeu | <p>'Quercus ilex'. Es tracta d'un arbre monoic de capçada espessa i molt ramificada, escorça clivellada i fulles d'un verd fosc, dures, petites, de marge sencer o dentat, peludes per revers, verdes tot l'any; el fruit, la gla, mai no té escames punxents a la cúpula. Té més de 20 metres d'alçada, i aproximadament 3,4 m. de corda al tronc. La fusta de les alzines, molt dura, havia estat emprada a Avinyonet en fusteria i, sobretot, en l'obtenció de carbó.</p> | 08013-105 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Tal vegada sigui l'alzina l'arbre més representatiu de la península ibèrica. A Catalunya existeixen exemplar de grans dimensions, com l'exemplar gegant de can Pedró, a Palau de Plegamans (Vallès Occidental), amb un tronc de més de 4 metres de circumferència (aquest en té 3,4).</p> | 41.3473500,1.7725200 | 397310 | 4578044 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha trobat altre exemplar d'alzina isolat en aquest estat de conservació i d'aquestes dimensions en tot el terme municipal. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 70181 | Cuplet de la tupinada de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuplet-de-la-tupinada-de-rellinars | <p>MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 24. PUY I JUANICO, Josep (2010). Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions. Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923). Terrassa: Fundació Torre del Palau, p.127-133. http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/04/17/satires-cuplets-i-acudits-en-temps-deleccions/ (consulta: 28-03-13).</p> | XX | <p>'Quin dol al Gran Casino la tarda d'eleccións! Tot l'escrutini deia que el Sala anava a fons. Mal llamp! quina desfeta la que hem tingut a Ustrell; tots deien: -De gallina se'ns ha tornat la pell! Al noi del diputat li ve una basca; El Fonsu diu: -A Olesa m'han traït! Si a Rellinás no ens surt la tupinada, Benet jo et reflic que ens hem lluit. Ai Deu fes que a Rellinás ai! ens donguessin tot el cens! si algú ens treu d'aquest mal pas ai! ens farà un favor inmens. Els datos que venien tots eren molt dolents! -Si a Rellinás anavem!- Diu el senyor Torrents. Ja surten amb tres autos, se'n van cap a l'Ubach, els autos entrevessen a la font del Llimach. I mentrestant aquí els del Gran Casino resaven pare nostres tremolant, i deia el senyó Sala ennuegant-se: -Qui sap si encara me la fregiran!- No en sap res de Rellinás ai! Si tingués seixanta vots! Fora un cas com un cabàs ai! Maleíts els pagesots. De Rellinás arriba un que és despatriat: -Alfonsu et porto l'acta, els hem ben enredat!- Només n'han votat trenta pro en tens vuitanta cinc- El Fonsu me l'abraça: -Ai, ai, quin goig que tinc!- Va començar llavors la xirinola: tothom cridava: -Visca Rellinás! Ens ha salvat ben be la tupinada pro ara nois no ho fessiu córre pas! Visca sempre Rellinás Visca! Els farem un monument. Tindreu aigua i tindreu gas Visca! Perque el Fonsu està content.</p> | 08290-66 | <p>La tupinada, o 'pucherazo' en castellà, era un frau electoral que manipulava i omplia l'urna amb un nombre il·limitat de vots, que superava el del cens real d'un poble o ciutat. Sembla ser que era una pràctica força habitual a l'època. En les eleccions legislatives del 19 de desembre de 1920 s'enfrontaven Alfons Sala (candidatura monàrquica) i Domènec Palet i Barba (candidatura republicana). Els resultats electorals al districte eren força ajustats i, a la ciutat de Terrassa, la victòria era pel candidat republicà. Així doncs, el poble de Rellinars podia ser decisiu a l'hora de donar la victòria a Sala. Sembla ser que l'industrial Joan Chevalier i Robert, salista vinculat a Rellinars, va retocar els resultats electorals del poble i va lliurar l'acta a la junta electoral amb força retard (apel·lant a les inclemències del temps). Com a resultat d'això, l'Alfons Sala va ser reelegit per l'Acta de Rellinars, tot i que havia estat derrotat a la resta del districte (Sala: 3835 vots; Palet i Barba: 3811). La societat de l'època es va fer ressó de les manipulacions i del mal moment de la candidatura monàrquica. Bona mostra d'això són diversos articles de premsa tractant el tema i l'aparició de cuplets i sàtires que es mofaven de la situació. A Ullastrell, el resultat de les eleccions fou també una sorpresa donat que es considerava feu salista. Sala va treure 73 vots, mentre que Palet i Barba en va treure 108. D'aquest fet provenen els quatre versets referits a Ullastrell del cuplet que ens ocupa. Per últim, cal dir que aquest cuplet es cantava utilitzant la música de 'Els Focs Artificials'.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1920 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que només una de les estrofes de la cançó fa referència directa a Ullastrell, s'ha decidit transcriure-la íntegrament per no perdre el fil de la qüestió. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 84417 | Dita de Rupit 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-5 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 519.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'Rupit, poble ardit, però ensopit'.</p> | 08901-19 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||||||||
| 70179 | Cançó de la Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit.</p> | <p>'Serralavella, caldo d'estella, Serra la criada, que va ben pentinada, Dilluns i dimarts, serra cabàs. Mestressa porteu ous, que demà serà dijous, Mestressa porteu cansalada, Que la serra està embossada. Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau, Que en venim de Roma i en portem corona de Sant Nicolau. Nicolau cistella de quatre diners, La senyora mestra no vindrà mai més. Un confit xicarra xic, del calaix del calaixó, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Del calaix del calaixó, vingue'n cèntims cistelló. Passarem per casa, tot ho trencarem, Que de plats i olles no n'hi deixarem. Caritat senyora, caritat si us plau, Doneu-nos la paga i adéu-siau. Si volleu que cantem més, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Si voleu que cantem més, vingue'n cèntims i diners. Allà baix a la riera hi ha un home que ens espera, Amb un grapat d'ametlles a la mà, Que ens vol apedregar. Com un gat, com un gos, com un perro, perro, perro, Com un gat, com un gos, com un perro rabiós!'</p> | 08290-64 | <p>La cançó de la Serralavella d'Ullastrell és una versió adaptada de la mateixa cançó que es cantava en altres contrades (sobretot a l'alt Vallès, al Montseny i a la plana de Vic). Desconeixem el seu origen, tot i que sabem que a principis del segle XX, la cançó era pràcticament la mateixa, tot i que més llarga. A més a més hi havia la variant de la Serra la jove, per les cases que no tenien mestresses velles. Amb el pas del temps, la cançó ha patit alguns canvis com estrofes canviades o fins i tot retallades. És possible que a Ullastrell, una part de la cançó fos ballada ja que el terme 'virolet' (giravoltar) fa referència a un ball.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 70186 | Refrany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-2 | <p>MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'Si les boires són de Sitges, les basses plenes o mitges'.</p> | 08290-71 | <p>La dita era emprada pels pagesos, en veure venir les negres nuvolades que amenaçaven tempesta.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||||
| 60752 | El Pla del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-del-vilaro | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El Pla del Vilaró. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII | Edifici restaurat recentment. | <p>'Situat dalt d'un planell entre el Vilaró i Santmiquel, és una masoveria de planta rectangular, amb dos pisos i teulada a dues vessants. La masia, per l'estretor de les finestres i l'aspecte desgastat de la pedra, sobretot a la part de tramuntana, sembla que fos construïda al segle XVII. La façana, però, es remodelà al segle XX amb unes finestres més grans' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 08199-138 | El Pla del Vilaró - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'El Pla sempre ha estat una masoveria propietat de la gran masia del Vilaró' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9955000,2.1567600 | 430160 | 4649620 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En el moment d'acabar la redacció de la memòria encara no s'havia pogut accedir al mas. Fotografia de Roser Armenteras (BENITO; ARMENTERAS, 2002). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 48282 | Cançó de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-dosrius | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 109.</p> | XIX-XX | <p>'Terra de Dosrius terra regalada, mengen pa i pinyons tota la setmana. El porc del rector menja cansalada i a can Vallmajor el que els don la gana'.</p> | 08075-372 | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 48261 | Refrany de la terra de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-terra-de-dosrius | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 522.</p> | XIX-XX | <p>'Terra de Dosrius, terra regalada; amb pinyons i pa passen la setmana'.</p> | 08075-351 | <p>Aquest refrany forma part d'una cançó recollida per Esteve Albert i referida a Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||
| 71945 | Poema del Campanar de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-del-campanar-de-lesglesia | <p>ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 75-76.</p> | XX | <p>'Tija esvelta del seny de Vallirana, vigiles, campanar, la fe del poble i batega el pregó, cada campana, d'alens del cor al respirar més noble. Honor del patronatge de la festa en aquesta diada centenària d'aquell vuit-cents que et lliberà de pesta la indefallent, humil, viva pregària dels vilatans a Sant Sebastià, avui el repiqueig sigui alimària que dati i esbargeixi, llà d'enllà, l'apostolat de bona feina llesta'.</p> | 08295-759 | <p>El poeta valliranenc d'adopció Josep Maria López Picó va escriure aquesta composició en motiu de la inauguració del campanar de l'església parroquial de Sant Mateu, el 18 de setembre de 1955. Aquests versos foren escrits com a colofó dels recordatoris que es van fer de la benedicció del campanar i del bateig de les campanes. L'any 2005, en motiu del 50è aniversari de la construcció del campanar, es va fer una reproducció d'aquest recordatori. La composició també fa referència al Vot de Poble a Sant Sebastià, que aquell any 1955 celebrava el seu centenari.</p> | 41.3825300,1.9290700 | 410455 | 4581776 | 1955 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Maria López Picó | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 74554 | Sardana 'Vall de Carme' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-vall-de-carme | XX | <p>'Vall de Carme' és una sardana per a flauta i orquestra de corda del compositor eclesiàstic Pare Robert de la Riba. Es tracta d'una composició en Sol Major de la que es conserva un manuscrit de 10 pàgines a 12 pautats a l'arxiu del santuari/ convent dels Caputxins de Pompeia (Barcelona).</p> | 08048-140 | Carme | <p>'Vall de Carme' és una sardana composta el 1945 pel pare Robert de la Riba (1912-1999), nascut a La Riba de l'Alt Camp (Tarragona) i conegut compositor, principalment, de música per a orgue. Després d'una estada a Itàlia, l'any 1940 va haver de retornar a Catalunya, a causa de la segona guerra mundial. Es traslladà al convent de Tarragona, i, un any després, al d'Igualada, on va iniciar una estreta col·laboració musical amb el mestre Joan Just, recuperant l'orgue de la parroquial de Santa Maria i reactivant la vida concertística de la ciutat. Va ser durant aquesta etapa que composà la sardana 'Vall de Carme'.</p> | 41.5311800,1.6208400 | 384945 | 4598644 | 1945 | 08048 | Carme | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Pare Robert de la Riba (1912-1999) | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 71946 | Poesia de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poesia-de-vallirana | <p>ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 73-74.</p> | XX | <p>'Vallirana!...Ets xamosa!... Com tu rius enmig la flaire que l'espigol llença en l'aire, de ta contrada verdosa! Que en son de bells els turons que et voltejen i coronen, els ocells que t'enraonen, i els pinars dels teus entorns! Mes, quan miro tes boscúries, revenen dins ma ment quells jorns de sofriment, gràvids de penes i angúnies. El temps aquell del terror, quan en negra nit s'oien descàrregues que es fonien amb esgrip esglaiador. Quan amb sang santa banyada ere'ts, per serres i plans, tu, de caritat portada donaves als morts descans. Ben haja ton poble aimat! Ben haja tot el qui et governa! Que el bon Déu, la vida eterna en dongui en premi doblat. Però avui jo et veig, joiosa, gaudir el jorn que glaties: ja tindrà monges per guies ta mainada tan xamosa!... No és la pedra d'eix convent, que a la terra ja hi reposa, una penyora reclosa del teu goig és avinent? Plagui al cel s'alci a tot pler l'escola per ta fillada, sota l'ombra benaurada de la Verge del Roser. Oh Maria, dolça Mare! Nostra Reina i protectora! No en sereu, Vos, la Senyora d'aquest convent que naixerà? A reveure, Vallirana! Grat record de tu ens portem. Si Déu vol, ja tornarem en diada no llunyana. Oi que sí, colla galana? Visca, visca Vallirana!...'.</p> | 08295-760 | <p>Aquesta poesia fou recitada per una de les alumnes del col·legi de les Dominiques de Barcelona, en motiu de la celebració de la col·locació de la primera pedra del futur convent-col·legi de les Dominiques de Vallirana, que va coincidir amb el centenari del Vot de Poble a Sant Sebastià, el 20 de gener de 1955. Es va fer un ofici solemne, la renovació del Vot de Poble i l'acte de col·locació de la primera pedra. Després, l'alumna recità la poesia.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 1955 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 91098 | Vosaltres de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vosaltres-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D’OSONA; REBÉS, Salvador (2002). <em>Cançons tradicionals catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 123.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 298.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (1998). “Vosaltres de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 13, p. 21.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2010). “Un ase al campanar de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 32, p. 19-20.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'Vosaltres de Folgueroles, / <em>lom la</em>, sou cavallers, / enguany que heu collit prou naps, / <em>lom la</em>, fareu diners.</p> <p>N'heu feta fer una sitja, /<em> lom la</em>, al campanar, / los que no són ullats, / <em>lom la</em>, tornen brotar.</p> <p>Si n'hi han pujat un burro, <em>lom la</em>, a pasturar, / quan el burro va ser fart, / <em>lom la</em>, no pot baixar.</p> <p>Amb cordes de les campanes, / <em>lom la</em>, lo van baixar, / quan lo ruc va ser a baix, / <em>lom la</em>, se rebentà'.</p> | 08083-110 | <p>Aquesta peça del cançoner tradicional, de la que no se'n coneix la tonada, fou recollida per mossèn Cinto Verdaguer pels voltants de l'any 1866. Fa referència a una història, en bona part inventada, ocorreguda a Folgueroles.</p> <p>Després d'una molt bona anyada de naps als camps de la població, la gran producció extreta s'emmagatzemà per tot arreu, fins i tot a dalt del campanar de l'església parroquial de Santa Maria. Malauradament, en aquest espai els naps es grillaren. Amb la intenció d'aprofitar-los, feren pujar un burro dalt del campanar per que se'ls mengés. Un cop ben fart, l'ase no pogué baixar i quan el despenjaren amb les cordes de les campanes, l'animal quedà rebentat.</p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 71944 | Poema de la Bandera de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-de-la-bandera-de-vallirana | <p>RIBA I ROBIRA, Josep (1913). Recort de la Festa del Abanderament del Somatent Armat de Vallirana. [Inèdit: exemplar fotocopiat. Biblioteca J.M. López-Picó].</p> | XX | <p>'¡Bandera de Vallirana, Tota tú brodada d'or!, ¡Bandera rica y galana, Que'ns fas creixer tota ufana, La Pau dintre'l nostre cor! / ¡Bandera tota hermosura, Y plena de magestat!, ¡Bandera que en tu perdura, Nostre Perla de dolsura, La Verge de Montserrat! / ¡Bandera de gran riquesa, Que rumbejas nostre escut!, Font d'amor y fortalesa, Que refàs amb ta puresa, Fins al poble mes caigut! / ¡Bandera avuy benehida, Per la fe del mateix Deu!, ¡Hermós simbol de la vida, Que atraus al cor desseguida, Fins á ferte'l tot ben teu! / ¡Bandera per tots honrada, Amb noblesa y sentiment!, ¡Hermosa joya alabada, Que'l poble't te destinada, A se'l cap del Somatent! / Amb la fe mes verdadera, Cor aymant y el cap ben dret, Avuy per volta primera, ¡Jo't saludo oh gran Bandera!, Satisfet y descobert. / No't saludo per galana, Ni per l'or que tens brodat; Qui el saludo á ferte en mana, Es l'escut de Vallirana, Que es per mí sant y sagrat. / Quan el veig sembla que'n crida, L'edat dels meus somnis d'or; Aquella edat de la vida, Que perfuma amb sa florida. La sang tota que hi ha el cor. / Aquella edat de puresa, Que es del Cel mágich present; Aquell temps de l'infantesa, Que'l cor veu ab gran tristesa, Que es fon sols anant creixent. / ¡Oh recorts plens d'hermosura, D'un rich temps que ya ha passat!, ¡Quants cops amb vostre dolsura, Hi fet fondrer l'amargura, Que al meu cor había entrat! / ¡Quantas nits en somnis dono. Grants amors que omplan un mon, Y fins veig y hasta enrahono, Y las tetas yo corono, De personas que ya no hi son! / No es estrany oh Vallirana, Que't tingui tan cor endins, Si ma infantesa llunyana, Encare floreix y grana, Mil recorts entre tos pins. / Ni es estrany que yo avuy dia, Veyés viu tot y essent mort, Aquell Pare que tenia; Y perqui encare daria, La sang tota del meu cor. / Y per xó amb fe verdadera, Y amb un cor tot commogut, T'hi saludat ¡oh Bandera!, Incensant l'edat primera, Que tú en tens dintre l'escut. / Quant pasi alta y desplegada, Saludéula bons germans; Que's també santa y sagrada, Per veures en ella honrada, La Verge dels Catalans. / Es Nostre Mare amorosa, La Reyna del Principat; Es la Moreneta hermosa, Que entre els angels viu joyosa, Dalt dels cims de Montserrat. / Si correm tots á invocarla, Quant els mals dintre el cor son, Estant bons debem honrarla, Y quant pasi saludarla, Amb la fe mes gran del mon. / Somatent de Vallirana, Que la Bandera has rebut; El poble en pes te demana, Que com yo mes per galana, Te l'estimis per l'escut. / Goytal bé es tot ell puresa, Ni una taca tot blancor, Y si may per cap malesa, Pert per sempre sa honradesa, Serás tu el deshonrador. / En la lluyta per la vida, Tu ya ho sabs ¿oh Somatent!, Hi ha maldat tan pervertida, Que talment sembla mentida, Que'l mon sigui tan dolent. / Alguns cops com bondadosa, Fins consola als apenats, Anant tota presurosa, La gran falsa y enganyosa, A fé als pobres caritats. / Altres cops va empolaynada, Amb charol y bons brillants: Y anat aixís disfressada, Va ferint la gran malvada, Tot el cor dels bons germans. / Fort y ferm amb la maldat, Sens respecte y po á ningú: Com mes alt siga el malvat, Que tu ens portis ben lligat, Molt mes gran te farás tú. / Si un jorn la campana't crida, Al lloch del perill acut, Mes pensa al fer la sortida, Que val mes perdrer la vida, Que trahi á n'el nostre escut. / Pensa que l'honra es sagrada, Que ella sola es ton sostent; Que amb una honra esmicolada, Cauría tota plegada, La forsa del Somatent. / Deus se'eslau de ta noblesa, Com els cors honrats ho son, Pensant sempre amb gran fermesa, Que un esclau de l'honradesa, Es un rey á l'altre mon. / Fesho aixins tal com t'ho mana, L'amor gran que't te el cor meu; ¡Per la Pau que'ns agermana!, ¡Per l'Honor de Vallirana!, ¡Per la Fe del mateix Deu!'.</p> | 08295-758 | <p>El poema va ser compost per en Jacint Bogunyà i Baxeras, advocat i fill adoptiu de Vallirana, en motiu de la benedicció de la bandera del Sometent Armat de Vallirana, beneïda el 25 de març de l'any 1913.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 1913 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jacint Bogunyà i Baxeras | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 89206 | El campanar de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-campanar-de-rupit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 57-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit. Guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 66-67.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'¡Mireu-lo! ¡Que ardit! / ¡Com tramuntana els cingles, / amb aquell delit, / el campanar de Rupit!</p> <p>Els murs del castell / fan via de caure, / i, humils, al peu d'ell / es proben d'ajaure.</p> <p>Quan no en resti res, / parlarà amb veu forta / a ne'l Cabrerès / d'una raça morta</p> <p>sota el pes del temps / que tot ho trasbalsa, / i palesa ensems / que esta vida és falsa.</p> <p>Ara canta i riu / amb les llars amigues, / que al seu pau fan niu, / mateix que formigues,</p> <p>i s'arrapen fort / a n'els grenys de roca / que a dret i a tort / van badant la boca.</p> <p>Quin estrany concert / el de tot el poble, / desigual, incert, / que es gira i es dobla,</p> <p>traspassa l'afrau / amb una camada, / si cau, si no cau / trespol i teulada,</p> <p>i salta el pendís, / com la cabra isarda, / mes sempre submís / al cloquer que el guarda.</p> <p>Aquest, dolç aimant, / amb sa ombreta fina / el va amoixainant / quan el sol camina;</p> <p>i es mira els horts seus, / i les escalades / de petits conreus / als pujols penjades,</p> <p>i el noc del torrent / que a estones rondina, / quan mol el forment / i el torna farina,</p> <p>i els negres pilers, / que, com una plaga, / capolen sencers / els faigs de l'obaga,</p> <p>deixant arranats / costers i clotades / desesperançats / de noves tanyades.</p> <p>De tot passa els ulls, / i en lliga la història / que guarda en els fulls / de sa gran memòria.</p> <p>Recorda el temps vell / d'aquell senyor noble, / marquès del castell, / reietó del poble;</p> <p>recorda una gent / ara folla en guerra / per al salvament / dels furs de la terra,</p> <p>i adés de genolls / en pregària blana / damunt els rostolls, / al toc de campana.</p> <p>I aquells bons costums / del gipó i la pipa, / que es perden com fums / que el nou temps dissipa,</p> <p>i la processó / de Setmana Santa, / amb el Centurió... / si en feia de planta!</p> <p>i el timbal famós / de notes agudes, / i el to rogallós / del parlar de Judes,</p> <p>i el Jesús de l'hort, / i el dring de cadenes... / de tot fa record / en hores serenes.</p> <p>Així, benplantat, / sense arruga encara, / el front assenyat / i la veu ben clara,</p> <p>per hereu pagès / d'una coromina, / no li falta més / que la barretina.</p> <p>¡Com torreja airós / damunt el paratge / i el penyal rocós / i el vell ermitatge,</p> <p>i aquell mont blavís / que al bell lluny s'albira, / i el proper pendís / i l'altra rovira!</p> <p>¡Que n'és d'eixerit! / com la gent del poble / té gana i delit / el campanar de Rupit'.</p> | 08901-189 | 42.0238200,2.4652700 | 455731 | 4652559 | 1933 | 08901 | Rupit i Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89206-img6471.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dr. Fortià Solà | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||||
| 60312 | Lledoner del mas de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-mas-de-sant-pere | <p>(Celtis Australis). Arbre caducifoli de fulla plana.</p> | 08191-135 | Serraïma | 41.8411800,1.9214300 | 410453 | 4632705 | 08191 | Sallent | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60312-foto-08191-135-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||||
| 60333 | Roure de Cerarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cerarols | <p>CAPDEVILA, Lluís - SÁNCHEZ, Ferran 'Flora i història de Sallent' .- Sallent 1992</p> | <p>(Quercus Petraea). Arbre monumental de dues branques, una morta. Amida 5'20 metres de diàmetre i 15 metres d'alçada.</p> | 08191-156 | Parròquia de Cornet | 41.8221300,1.9044800 | 409019 | 4630608 | 08191 | Sallent | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60333-foto-08191-156-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | També conegut com Roure de la Font del Roure, ja que aquest arbre dóna nom a la font i a l'indret on és ubicat. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 60313 | Roure Gros de la Sèquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-de-la-sequia | <p>CAPDEVILA, Lluís - SÁNCHEZ, Ferran 'Flora i història de Sallent' .- Sallent 1992</p> | Té dues branques principals mortes. | <p>(Quercus Pubescens). Roure amb una soca de més de 3 metres de diàmetre i 16 metres d'alçada. Té 3 grans branques (dues d'elles mortes per un llamp).</p> | 08191-136 | Sant Ponç | <p>Es calcula que aquest arbre té més de 300 anys.</p> | 41.7895000,1.8849000 | 407346 | 4627006 | 08191 | Sallent | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60313-foto-08191-136-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 60334 | Om de cal Caticó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/om-de-cal-catico | <p>CAPDEVILA, Lluís - SÁNCHEZ, Ferran 'Flora i història de Sallent' .- Sallent 1992</p> | XIX | Mort. | <p>(Ulmus Minor). Amidava 2'75 metres de diàmetre i més de 16 d'alçada. És mort des de fa uns 5 anys, després d'una mala esporgada.</p> | 08191-157 | Cabrianes | <p>Va ser plantat per un republicà, en homenatge a la República, cap a 1870.</p> | 41.7992100,1.9144700 | 409816 | 4628053 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 54946 | Llindes i pedres de Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-i-pedres-de-valldaura-nou | <p>BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIX-XX | <p>- Una llinda es troba a la finestra de llevant de la façana principal; es tracta d'un bloc rectangular de pedra sorrenca en el qual hi ha una colla d'elements decoratius incisos: dues rosetes ubicades a cada extrem de la llinda emmarcant una creu llatina al centre, la qual arrenca de la part inferior formant un fris decoratiu d'arcs de mig punt invertits. - Un dels elements escultòrics està ubicat damunt la clau de volta de la porta principal d'accés a la casa i es tracta d'un medalló oval que té incís, en el seu interior, la data de 1873, emmarcada per una motllura, que ens permet conèixer la data de construcció. - Els dos elements escultòrics situats a les columnes de l'arcada central del porxo de migdia són fets l'any 1906. Són dos blocs de pedra sorrenca un dels quals, el de ponent, porta incisa la inscripció 'Joan Valldaura' emmarcada per un medalló rectangular d'extrems acabats en punta; l'altre medalló, de llevant, porta la data de 1906 envoltada amb el mateix motiu que l'anterior.</p> | 08144-112 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els elements escultòrics de Valldaura Nou ens informen de les dates de construcció de la casa, iniciada el 1873 i finalitzada a començaments del s. XX ja que en el porxo hi ha la data de 1906.Hi anaren a viure la família Valldaura quan van deixar l'antic monestir del mateix nom i, després d'habitar-la uns cent anys, es traslladaren al poble d'Olvan, llogant aquest edifici com a segona residència i servint el seu entorn com a granja de vaques i vedells.</p> | 42.0778100,1.9442700 | 412673 | 4658955 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100229.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100239.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La llinda presenta unes característiques tipològiques i estil molt similars a les de les llindes de la masia veïna de Valldaura Vell. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 41044 | Costums relacionats amb els fenòmens meteorològics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-relacionats-amb-els-fenomens-meteorologics | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. CREMA DE LLORER PER TALLAR LA TEMPESTA I LES PEDREGADES. Era corrent que a les cases es cremessin bé a la llar, bé a qualsevol foc encès dins la casa, fulles de llorer que s'havien beneït el dia de Rams (informacions orals presses a Can Montregull i a mas Bertran, juny 2002). 2. TREURE A LA FINESTRA LES TOVALLES. Es treien a la finestra les tovalles que cobrien la taula pel salpàs (AMADES, 2001, IV: 674) i també perquè allunyés els llamps i les pedregades (AMADES, 2001, II, 734; IV, 674) es treien a la finestra (informació oral pressa a mas Bertràn, juny 2002). 3. TREURE FORA LA CASA UNA PAELLA I UNS TRES PEUS. Quan pedregava es treia fora de la casa una paella de cul per amunt i uns tres peus de petges enlaire (AMADES, 2001, IV: 674). 4. TALLAR NÚVOLS. A l'Arboçar 'tallaven' els núvols amb ganivets, amb la mà esquerra, i a la mà dreta portaven un Sant Crist (1948) (SADURNÍ, 2001: II, 137) 5. ESCODRINYAR EL VENT DE MIGDIA. A l'Arboçar, escodrinyaven el vent del migdia del Dissabte de Glòria, que era el que portaria les tempestes d'estiu (SADURNÍ, 2001: II). 6. POSAR UN RAMET DE LLORER BENEIT A LA VINYA. Per Santa Creu, a la sortida d'ofici, es portava el ramet de llorer beneït a la vinya i es deixava sobre un cep, a fi que Déu els preservés del mal temps (SADURNÍ, 2001: II). 7. POSAR-SE LES CATIUSQUES. Quan llampegava les mares posaven als seus fills les catiusques (Informació oral Can Montragull, juny 2002). 8. BOIRA I BRUIXES. Deien que els dies de boira gebrada i els de pluja i sol eren els preferits de les bruixes, la qual cosa va donar peu a la dita 'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol, les bruixes porten dol' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 128)</p> | 08013-246 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 41046 | Costums diversos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-diversos | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopèdia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. Pel dia de difunts es captava pa, tot dient un parenostre pels difunts de la casa. 2. ELS OUS DE LES GALLINES. Les mestresses sempre procuraven que el nombre d'ous que havien de covar les gallines fos imparell; altrament, molts ous en sortirien 'nials' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 140) 3.CANVI DE ROBA EN DIVENDRES. A les Gunyoles, les mares obligaven els seus fills a canviar-se la samarreta gruixuda d'hivern per la prima d'estiu, sempre en divendres (1965) (SADURNÍ, 2001: II, 144). 4.PLANTAR UN LLORER. A Sant Sebastià dels Gorgs, plantar un llorer presagiava la mort de tota la família. 5. APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes de Les Roques. 6. LES PASTORES QUE VENIEN OLI DE GINEBRÓ I TREMENTINA. Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebró i trementina. La trementina s'obtenia de la resina del pi roig. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues. L'oli de ginebró era un remei molt destacat per eliminar els cucs de l'intestí de la canalla (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). També era empleat pel bestiar. Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d'alguns animals, úlceres i grans infectats. 7. RITUS DE CONSTRUCCIÓ I APOTROPÀICS. En el transcurs de la feina de camp, s'ha pogut constatar la presència d'indicis de costums d'aquest tipus, com poden ser la existència de símbols protectors com: el remat de les teulades fet mitjançant dues tiges enfrontades, les creus marcades a les portes de les cases, o al sostre (s'ha conservat un interessant cas a la cara interior de la pedra central de la coberta d'una barraca), o les teules pintades amb el motiu de 'dent de llop', pintat o en reserva. Tot aquest simbolisme contribuiria sense dubte a reclamar una protecció sobrenatural per a l'edifici, aconseguida tant mitjançant el simbolisme de les creences institucionalitzades, com els signes protectors de pràctiques o creences esotèriques de les que s'ha perdut la memòria, però moltes vegades no la presència. 8. COSTUM PARTICULAR A SANTA SUSANNA. No coneixem si això es feia en altres llocs, però la tradició oral parla de la utilització d'una dependència al caseriu de Santa Susanna, que era coneguda precisament com a la 'sala dels nuvis', per passar una petita i econòmica lluna de mel pels recents casats a la masia. Així la parella els nuvis romandrien tancats i barrats en aquest espai durant un temps. Els aliments se'ls facilitaven per una petita obertura a la paret. 9. COSTUMS SUPERSTICIOSOS: 9.1. No rentar durant els nou dies que segueixen la mort d'un individu de la família. 9.2. Si el saler es gira, impensadament, indica dissort. 9.3. No entrar el ram de llorer beneït a casa al retornar de l'església per Sant Pere Màrtir 9.4. No dinar tretze comensals a taula.</p> | 08013-248 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41046-foto-08013-248-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 41045 | Costumari propi de la nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-propi-de-la-nit-de-sant-joan | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. ROQUES QUE S'AJUNTEN En el costumari i credenciari de la nit de Sant Joan es troben diversos costums i diferents creences que semblen reconèixer cultes de caràcter orogràfic o lític. Així és el cas d'un costum documentat per Joan Amades al terme d'Avinyonet, i que és la següent: es té la creença de que 'dues roques que es troben d'alt d'un puig proper a Avinyonet del Penedès (Les Cabòries), es van ajuntant a poc a poc. Quan es cloguin vindrà la fi del món. Des de fa temps que cada nit de Sant Joan van avançant; abans hi podia passar un home a cavall; més tard només hi passava a peu, per gras que fos, i ara ha d'estar molt magre per a poder-hi passar. La gent de la rodalia té el cas per un indici que la fi del món s'acosta' (AMADES, 2001, IV: 160). 2. SALTAR EL FOC. La nit de Sant Joan a les Cabòries creien que els qui saltaven el foc no moririen durant l'any. Els fadrins, per demostrar la seva virilitat, havien de saltar, com a mínim, set focs. A les Gunyoles, l'any 1935, encara hi havia qui per la vigília de Sant Joan anava per la muntanya, amb una canya verda, 'buscant la sort'. (SADURNÍ, 2001: II, 162). 3. PER CONÈIXER EL NOM DEL FUTUR MARIT. Les noies que anaven a esporgar la vinya la nit de Sant Joan preparaven un plat amb aigua i oli en el qual ficaven cargolats tants papers com pretendents coneixien. En cadascun d'aquests paperets escrivien el nom de cada noi que es pretenia. Després se n'agafava un i el que sortia era el noi que seria el futur marit. En tant que s'agafava el paper es recitava la següent oració: 'Sant Joan Baptista apòstol i evangelista, per la propietat que Deu us ha donat feu-me sortir el meu enamorat' (Informació oral Concepció Massana, juny 2001). 4. UNTAR AMB OLI L'ULL DE LES FIGUES. Un altre costum en el qual es troba protagonista un element del medi vegetal a la nit de Sant Joan, és el d'untar amb oli l'ull de les figues de manera que per Sant Pere ja eren madures (AMADES, 2001, IV: 96) (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002). 5. SANACIONS DE TRENCADURA (veure fitxa dedicada a medicina popular). La nit de Sant Joan es passava per les branques d'un roure als nens herniats, i ho feien un Joan i un Pere (informació oral veïns d'Avinyonet, juny 2002). Era molt estès tal costum. En el cas dels nens es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa, o la següent formuleta: '-Té Pere - Té Joan -Que es curi aquest infant' En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. A les Gunyoles, l'any 1942, es va dur a terme una cerimònia d'aquestes a la que hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots (SADURNÍ, 2001: II, 195) Altres indrets que semblaven propicis per aquestes cures, eren Avinyó, la Font del Molinet, la Font de la Canya, el torrent del Batlle i la Font del Cuscó . Cap els anys 1940-1950 es va passar un altre nen trencat en el bosc del Batlle a tocar el torrent del mateix nom. La gent anava amb espelmes. També se sap que sota el roure del Sebio Ferret Castellví s'havia fet aquesta cerimònia (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002).</p> | 08013-247 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41045-foto-08013-247-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 6. La vigília de Sant Joan, els veïns de Les Gunyoles, sortien per la muntanya, amb una canya verda, a trobar la bona ventura. 7. EL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA. Un altre costum devia ser el de, a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, anar a buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 40403 | Costums religiosos desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-religiosos-desapareguts | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1.EL RITUS DEL SALPÀS. Com a tot arreu, a cases i masies es feia per Setmana Santa la cerimònia del 'Salpàs' o benedicció de les cases, ritus aquest que durava el temps de fer la benedicció de tot el terme. Es parava taula amb unes tovalles ben blanques la sal i el llorer, i el capellà aplicava la sal a la porta de la casa mitjançant una canya. A la masia de Can Montergull i altres, encara es visible la creu on s'aplicava la sal a l'entrada de la casa. 2. ELS TOCS DE CAMPANES A les Gunyoles d'Avinyonet, en els enterraments, les campanes els deien: -Jau mort, mort jau... 3. RESAR EL ROSARI. 3.1. A principis del segle XX, totes les famílies resaven cada dia el rosari i s'agenollaven en recitar la Salve. 3.2. Cada cap de mes es feia una processó, tot resant el rosari, a les Tres Creus. També el dijous i divendres Sant. Sembla ser que la Confraria de Nostra Senyora del Roser de Les Gunyoles era l'encarregada d'organitzar aquest ritus. Cada any s'anaven rellevant les cases encarregades, així com també les processons de cada cap de mes, resant hi el rosari fins a les 'Tres Creus' (PUIG I BOSCH, 1912). 4. L'ANGELUS. Quan treballaven al camp o a la vinya, en sentir l'Àngelus s'agenollaven tot resant l'Avemaria. 5. REPARTIMENT DE GARLANDES. Per Sant Isidre, A Les Gunyoles, els administradors recorrien el poble, casa per casa, amb una panera de garlandes beneïdes, a talls i una banya. Obsequiaven amb un tros de garlanda cada família i, amb la banya, feien una creu a la porta principal. 6. SUBHASTA DE GARLANDA. A Les Gunyoles, per la festa del Roser, organitzada cada any per una família diferent, aquesta família que tenia al seu càrrec l'organització, regalava una garlanda als administradors perquè tenien cura de passar una capta per l'església. Després, aquesta crespella, juntament amb d'altres, era subhastada a la plaça de l'església, a benefici del Sant. La crespella, o garlanda grossa, també servia per la diada del Roser (PUIG I BOSCH, 1912). 7. SUBHASTA DEL PEU DEL PORC. A Les Gunyoles, per Sant Antoni, quan les famílies ja havien matat el porc i havien fet el present al senyor rector, aquest subhastava a la plaça un peu de porc per al manteniment de la Confraria de Sant Antoni. 8. PA DE MORTS. A Les Gunyoles, i amb motiu dels funerals d'un familiar, les cases riques donaven el 'pa de morts'; el repartien entre els pobres, mentre aquests resaven un parenostre pel difunt a la plaça. 9. OFERTORIS A L'ESGLÉSIA. A Les Gunyoles, als ofertoris, el poble donava preferència als amos i mestresses. 10. LA RIQUESA SOTA TÀLEM. A Les Gunyoles, les processons passaven pel davant de les cases més riques, i els seus propietaris eren els qui portaven el tàlem. 11. REPARTIMENT DE GARLANDES I BANYA. També a Les Gunyoles i pels Sants Innocents, els administradors de Sant Isidre passaven per les cases repartint trossos de garlandes o coques a 'talls i una banya' i fent, de passada, una creu a la porta de les cases. 12. FER UNA CREU A TERRA. Abans d'escampar la llavor en un camp, en començar la sembra, els pagesos de les Gunyoles feien una creu a terra amb un arreu, tot resant perquè Déu multipliqués aquella sembra (any 1885). 13. COSTUMS DE FERTILITAT. Quan se celebraven unes noces, els pabordesos de Sant Isidre esperaven als nuvis a la plaça amb una faixa, un ram i la morratxa, recitant versets per a fer saltar dinerets (PUIG I BOSCH, 1912). Altre versions recollides: lligaven una cinta que travessava la plaça, i el nuvi havia de saltar-la i donar una almoina als escolans. Altres dades: els pabordesos amb la faixa els hi barraven el pas als nuvis a la plaça. A la núvia (l'altra versió diu que a la parella) la ruixaven amb aigua d'olor, recitant a la vegada uns versets per fer-los saltar uns dinerets. També es ruixava amb l'almorratxa per la festa de Sant Pere d'Avinyó els administradors de la confraria: les dones ruixaven i els homes recollien l'almoina amb la safata del sant.</p> | 08013-93 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40403-foto-08013-93-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 14. CICLE FESTIU: 14.1. El dilluns de Pasqua es celebrava i es celebra encara l'aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Llinda a Sant Sebastià dels Gorgs. A Les Gunyoles a Cal Forner es feien garlandes per Pasqua i es regalava una grossa amb fruita i ous a les Caramelles, i altra que es rifava pel ball de Pasqua. 14.2. El 6 d'agost, Sant Salvador, patró de les Gunyoles. 14.3. Santa Teresa era l'advocada contra la llagosta a Sant Pere d'Avinyó. És també la patrona 'moderna' de Cantallops. 15. CARNAVAL I QUARESMA. 15.1. DILLUNS DE CARNESTOLTES. El jovent anava a ballar a un altre poble, tot el dia, i els d'aquest venien a Les Gunyoles. 15.2. DIMARTS DE CARNAVAL. Els joves passaven per les cases disfressats acompanyats de dos ninots que ballaven, el Vellot i la Vellota, les gralles feien música i els nois captaven per la festa. Després cremaven aquestes dues figures. 15.3. DIMECRES DE CENDRA. El poble assistia al 'All i oli' menjant peix, i a última hora enterraven el Carnestoltes. 16. L'1 DE MAIG es feia la benedicció del terme, organitzant-s'hi una processó que arribava a la Creu d'en Llanes (PUIG I BOSCH, 1912). 17. Està documentat al segle XVI a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, el costum de deixar en el testament una ofrena de misses, costum aquest que era anomenat de Sant Amador (ESCOFET, 1981). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 60314 | Lledoner de la Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-carrera | <p>2 branques de grans dimensions.</p> | 08191-137 | Cabrianes | 41.8118700,1.9141400 | 409807 | 4629459 | 08191 | Sallent | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60314-foto-08191-137-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||||
| 72004 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> | <p>238,7 ha del municipi de Vallromanes estan incloses en el Pla Especial d'Interès Natural (PEIN). Els seus límits són els següents: des de la confluència dels termes municipals de Sta. Maria de Martorelles, Montornès i Vallromanes, el límit segueix el torrent que porta a les vinyes de Can Barbeta, fins a enllaçar amb la cota topogràfica 325 m. Continua cap el sud per aquesta cota fins el torrent que voreja meridionalment el bosc de Can Malloles. Baixa pel torrent fins a la cota 250m i el segueix cap al sud-est. A l'aproximar-se a la carretera del Coll de Font de Cera, abandona la cota i travessa en línia recta fins a trobar la cota 300. Continua per aquesta cota en direcció est, fins a un barranc orientat de sud a nord. Descendeix pel barranc esmentat i gira a l'est .Troba el camí que porta a la urbanització de Santa Fe, el segueix cap el sud durant 200 m. L'abandona, travessa el barranc de la casa de Can Pona a la cota 300 i arriba a la cota 325. Segueix la cota fins a trobar els camps de Can Martí de Dalt, baixa pel torrent, envoltant aquests camps i els de Can Fuster. Troba el camí de Vilassar i el segueix a l'oest fins passat Can Viló. Aquí, el límit, deixa el camí i s'enfila pel turó d'en Moreu. Segueix la carena fins els turons de Can Tàvec i Mas Miquel. Des del turó de Mas Miquel el límit descendeix cap el nord-est. En arribar als camps localitzats al marge esquerre del torrent de Can Maimó, gira al sud-est tot excloent-los. Envolta els camps i segueix al nord pel marge esquerre del torrent de Can Maimó. En aproximar-se a la urbanització de Can Jornet, localitzada ja en el terme de Vilanova del Vallès, abandona el marge, travessa el torrent fins a trobar el vial sud de l'esmentada urbanització i l'accés a la urbanització de Can Xaragall. Dins aquest límits destaca l'alzinar, les pinedes de pi pinyer, la sureda, l'avellanosa i la lloreda.</p> | 08296-2 | Sud i Est del terme | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi. El 2013 el Govern de la Generalitat amplia els limits del Parc.</p> | 41.5323400,2.2906700 | 440827 | 4598097 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Després de l'ampliació aprovada pel Govern de la Generalitat el 9 d'abril de 2013, el Parc protegeix 7.400 hectàrees repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental que inclouen part dels termes municipals d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. Protecció: PEIN, Pla Especial d'Interès Natural, d'acord amb la Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals i el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Inclós al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 com a PEIN (N-03). El PEIN apareix marcat en el plànol d'ordenació del sòl no urbanitzable del POUM. Seu institucional: Carretera de Cabrera núm. 52 1er., Cabrera de Mar (el Maresme) | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||
| 91097 | Dita de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-folgueroles | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 152, 309.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2012). “Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. Folguerolencs i tupinots”. <em>Festa Major de Folgueroles 2012</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 7.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><em>'</em>Els de Sau són els fumats, a Vilanova camaroigs, a Folgueroles peten cassoles, a Sant Julià són terrissers, a Calldetenes són xerraires i a Vic són mentiders. I a la Guixa encara més'.</p> | 08083-109 | <p>Aquesta dita és força estesa dins de la comarca d'Osona i existeixen diverses variants de la mateixa. Fa referència als malnoms irònics i amb doble sentit sobre els pobles veïns.</p> <p> </p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 93811 | Goigs en llaor del Gloriós Sant Esteve Protomàrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-glorios-sant-esteve-protomartir | <p>- Goigs i devocions populars: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> <p>- Biblioteca Digital. Centre de Lectura: <a href='https://bd.centrelectura.cat/items/show/27546'>https://bd.centrelectura.cat/items/show/27546</a></p> | Segle XIX | <p><em>Goigs en llahor del Gloriós Sant Esteve Protomartir:</em></p> <p><em>S. Gervasi : Tip. de Torras, 1890</em></p> <p><em>Transcripció:</em></p> <p><em><em>O Protomartyr gloriós</em></em></p> <p><em><em>de Jesucrist molt amát;</em></em></p> <p><em><em>siáunos sempre advocát</em></em></p> <p><em><em>Sant Esteve gloriós.</em></em></p> <p><em> </em></p> <p><em><em>Vostra vida fou perfecta,</em></em></p> <p><em><em>de virtut molt resplandent,</em></em></p> <p><em><em>sens vicis, la anima neta,</em></em></p> <p><em><em>molt pur, cast y continent,</em></em></p> <p><em><em>Per custodi virtuós</em></em></p> <p><em><em>de viudas sou nomenat.</em></em></p> <p><em><em>...</em></em></p> <p><em><em>Puix de pedras coronát</em></em></p> <p><em><em>gosáu del etern repós;</em></em></p> <p><em><em>siáunos sempre advocát</em></em></p> <p><em><em>Sant Esteve gloriós.</em></em></p> <p> </p> <p><em>Transcripció extreta el bloc: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></em></p> | 08207-109 | Església de Sant Esteve de Palautordera | <p>El costum d'entonar els Goigs o Cobles als sants al final dels actes litúrgics no dubtem que arrenca de temps immemorable. El nostre poble va assimilar els cants litúrgics usant la seva llengua pròpia en totes les seves manifestacions, encara que el clergat i tot l'element social jurídic solia fer servir la llengua llatina. En temps del rei Jaume veiem la llengua catalana senyorejar i passejar triomfant per totes les Corts d'Europa.</p> <p>No sabem quan va començar aquest bonic costum de cantar els goigs a les grans festes del poble cristià, però sí que podem dir que en ple s. XIII ja se'n cantaven i d'alguna lletra se n'han tingut exemplars per mitjà de documents de l'època.</p> <p>Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge i dels Sants/es, gairebé sempre sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, amb patronats, processons, romeries, novenes, septenaris, celebracions sabatines, etc., i formen part en certa manera de la cerimònia. De vegades d'una mateixa advocació hi ha diferents goigs que corresponen a les diferents èpoques litúrgiques de l'any, a dies de la setmana, a temps de pregàries, etc., fins a formar un veritable cicle. Podem trobar els 'Goigs de Nostra Senyora del Roser' (els Goigs de Nostra Senyora del Roser) que es canten a Advent, a Quaresma i durant tot l'any i són diferents.</p> <p>Els goigs han estat, sens dubte, un dels gèneres més fecunds a Catalunya. Es calcula que n'hi ha uns trenta mil. D'altra banda, la literatura gogista ja va començar a despertar al segle passat l'interès i la curiositat de molts col·leccionistes i això ha permès que avui se'n pugui disposar. Durant aquests segles de decadència, les fulles dels goigs s'escampen amb profusió per tot Catalunya i constitueixen per a molta gent l'única possibilitat de lectura en català.</p> <p>Sant Esteve va ser un diaca de l'Església primigènia de Jerusalem i protomàrtir del cristianisme. Es va guanyar l'enemistat de diverses sinagogues pels seus ensenyaments. Al parer d'aquestes, Esteve va fer un llarg discurs criticant les autoritats jueves que el jutjaven. Va ser condemnat a la lapidació.</p> | 41.7027790,2.4370846 | 453164 | 4616930 | 1890 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | A Sant Esteve hi ha documentats 5 goigs que es canten tant a l'Església de Sant Esteve com al Castell de Fluvià. Aquests goigs tenen diferents datacions, des del segle XIX fins a l'actualitat.- Goigs de Sant Cebrià i Santa Justina- Goigs de Sant Esteve Protomàrtir- Goigs de Nostra Senyora de Gràcia- Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml