Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
41070 El nom del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-del-fai BADÓ i POSAS, Lluís (1905): De Barcelona a Sant Miquel del Fai. Tobella Costa editor. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic. Sembla que Fai ve de 'fall' que vol dir salt d'aigua. Però la tradició diu que en aquell indret hi havia frondosos boscos de faigs, d'on va sortir el nom. També es diu que al caure aquests arbres per la destral del llenyataire, ocasionava tal dolor a les 'nimfes' que es banyaven a les gorges que molts creuen que moriren o que van fugir. 08023-13 Sant Miquel del Fai 41.7161700,2.1901400 432632 4618581 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41071 El temple de Venus https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-temple-de-venus BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona. Recull bibliogràfic. Recull la tradició que molts anys abans d'estar dedicat a Sant Miquel del Fai, les coves estaven dedicades a la deessa Venus. A les nits de lluna, les fades, canten i quan algú els demana 'Qui sou vosaltres que canteu des del fons del gorg?', responien 'Som les fades d'aquests contorns que vàrem caure als gorgs'. I diu la llegenda que quan un intentava ajudar-les a sortir, queia al fons de les aigües. Això s'utilitza per explicar les morts produïdes entre els banyistes dels gorgs que es troben entre el Fai i Riells. 08023-14 Sant Miquel del Fai 41.7163000,2.1899800 432619 4618595 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41072 L'enigma de l'altar de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenigma-de-laltar-de-sant-miquel BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. L'altar de la capella de Sant Miquel està col·locat de tal manera que se li pot donar la volta. S'hi poden fer quatre misses alhora, només amb quatre ciris encesos i tenint-ne dos cada concelebrant. Aquest és un enigma que les mares de la comarca solen proposar als seus fills perquè ho endevinin. 08023-15 Sant Miquel del Fai 41.7163800,2.1902400 432640 4618604 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41073 La cova del pastor https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-pastor BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona. Recull bibliogràfic. Una llegenda relacionada amb els moros explica que la capella de Sant Martí fou la primera església dels voltants. Els moros mai van poder enfilar-se al replà del Fai, on s'havien refugiat un grup de cristians. El cabdill moro va posar sentinelles al fons de la vall i al cim per rendir-los de gana. Però això no va passar mai gràcies a un pastor cristià, que vivia en territori musulmà, mitjançant la cova de les Tosques que comunicava la capella de Sant Martí amb el pendent oest de la vall. El pastor els proveïa de menjar. Fins fa poc (1970) es veien les imatges del pastor i del seu gos, petrificats al fons de la cova. 08023-16 Cova de Les Tosques a Sant Miquel del Fai 41.7106900,2.1865700 432329 4617975 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41073-foto-08023-16-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41074 El comte de Torreseques https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-comte-de-torreseques BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. Víctor Balaguer recull que el disset de setembre de l'any 1798, en pujar la costa de sant Miquel, el comte de Torreseques de Saragossa caigué amb el seu cavall per un penya-segat, però es va salvar. També recull que el juliol de l'any 1800 li va passar el mateix al magistrat Miquel Cubells. Una altra història de Víctor Balaguer explica que a l'any 1747, es presentà un viatger al santuari i demanà hospitalitat. S'estigué fins molt avançada la nit passejant pel voral de l'abisme, prop del saltant on s'hi reflectia la lluna. Es retirà a la cambra i, de bon matí, s'hi van sentir uns crits. Quan la gent entrà a l'estança el trobaren moribund i banyat amb la seva pròpia sang. S'havia degollat amb una navalla. 08023-17 Sant Miquel del Fai 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41075 La donzella de la cova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-donzella-de-la-cova BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona. Recull bibliogràfic. Pladevall recull llegendes que diuen que al final de la gran cova, passat el llac que en cobreix el final, hi ha un palau amb cambres meravelloses on viu una donzella encantada; que no es pot passar al costat de l'abisme a la nit de Sant Joan, ja que la donzella de la cova o les fades malignes atrauen la gent cap al fons dels gorgs, causant accidents en estranyes circumstàncies.. 08023-18 Sant Miquel del Fai 41.7161200,2.1899900 432619 4618575 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41076 Mons bovis https://patrimonicultural.diba.cat/element/mons-bovis BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. Víctor Balaguer recull l'origen del topònim Montbui com a muntanya del bou; és a dir, Mons bovis, ja que hi va haver una batalla entre cristians i musulmans, que volien fer servir una manada de bous per derrotar els seus enemics, però aquests se'n van sortir. 08023-19 Turó de Montbui 41.6640300,2.1766700 431456 4612802 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41077 Jugar a canyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/jugar-a-canyes BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. Quan el castell de Montbui estava en mans dels moros, els cristians van idear una argúcia mitjançant la qual, fent veure que organitzen uns jocs amb canyes, aconsegueixen entrar al castell i un cop a dins descobreixen les armes que portaven camuflades i prenen el castell. 08023-20 Castell de Montbui 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41078 Les 800 dones del moro Susa https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-800-dones-del-moro-susa BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. Rumor o notícia que el moro Susa de Montbui havia mort a la batalla del Penedès, deixant moltes riqueses i 800 dones al castell. El moro Selim de Granada s'encaminà cap al castell per apoderar-se de tot. Primer les viudes del rei Susa van protestar, però després van accedir-hi amb la condició que les permetés celebrar un torneig on fossin elles les lluitadores. Quan fou el moment demanaren les armes dels soldats per començar el torneig i quan els espectadors estaven més absorts en l'espectacle i a un senyal convingut van girar-se i començaren a tallar caps dels moros que no els quedaven armes per defensar-se. 08023-21 Castell de Montbui 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41079 Les 100 donzelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-100-donzelles BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. Una pastoreta anava amb el seu ramat d'ovelles però es va fer fosc i es va perdre, no podia trobar el camí de tornada. Seguí endavant fins arribar al Gorg de les donzelles, on en temps dels moros el senyor del castell de Montbui havia imposat un tribut de 100 donzelles. 08023-22 Bigues Barreja de diverses tradicions 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41080 La lloba de La Madella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-lloba-de-la-madella BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Martí Boada. A la porta de la masia de La Madella hi ha una urpa de llop, que seria la darrera evidència física de la presència del llop a la comarca. La tradició oral diu que es tractaria d'una mà humana transformada en llop d'un hipotètic crim passional. Una altra història diu que era un llop que es refugiava a la Bauma Rossa i tenia a la gent de la zona molt espantada. Situen aquest fet entorn el 1870. Era una nit de cru hivern, quan la lloba va entrar als estables per buscar les seves víctimes entre els xais. En Pau Madella al sentir l'aldarull va agafar l'escopeta i va matar la bèstia, la urpa de la qual encara es pot veure penjada a la porta de La Madella. 08023-23 La Madella 41.7053200,2.1906400 432662 4617376 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41080-foto-08023-23-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41081 La somera de La Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-somera-de-la-torre BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. A la Torre de Bigues, durant la nit s'apareix una somera blanca i moren els caps de bestiar o la persona. Fins que el capellà no beneeix la casa amb el sal passen no s'aconsegueix parar aquesta plaga. També es diu que hi ha un passadís secret entre la Torre i el Castell de Montbui. 08023-24 La Torre; Bigues 41.6752400,2.2046000 433793 4614025 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41082 El salt de la núvia https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-nuvia BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 103-109. DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes, pàg.278. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. La dona del mas Oliveres que no tenia fills acull una dona pobra i li dona menjar i cambra. A la nit surt un resplendor molt fort de l'habitació d'aquesta dona. Va a buscar a la gent del poble, però ningú s'atreveix a entrar. Finalment la dona del mas entra i parla amb la vella, que li diu que tindrà allò que més desitja per haver-la acollit. La dona promet a la Mare de déu de Puiggraciós que la filla que tindrà serà per a ella. La nena creixerà trista, cantant la cançó de la mare. En un aplec es promet amb el fill d'un comte. De camí a Puiggraciós per casar-se, en un revolt del camí, les dues famílies es troben. El cavall de la núvia fa un bot, en arribar davant d'un torrent, a tocar de l'església de Bigues el cavall es tira timba avall desapareixent sense deixar cap rastre. Només es veuen les petjades del cavall al lloc conegut d'aleshores ençà com el Salt de la Núvia. 08023-25 Salt de la Núvia a Bigues 41.6802700,2.2241000 435421 4614569 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41082-foto-08023-25-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41083 El sot de sant Celoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sot-de-sant-celoni BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 149-158. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. En el rieral de Bigues hi ha un conjunt de quatre cases que formen un carrer. A prop hi havia la torre dels barons de Rocafort. L'hereu Arnold havia quedat orfe. Tenia fama de bon caçador i vividor. A casa seva sempre hi havia gent per fer festa. Un dia de cacera, baixaven per l'alzinar que voreja el torrent quan van veure una cerva blanca. La van perseguir durant molta estona i la van ferir amb les fletxes. Acorralada va començar a baixar pel torrent, on s'aixecava una gran roca. Per una esquerda sortia un doll d'aigua. Una noia, filla d'un matrimoni que vivia a l'última de les quatre cases del Sot de Sant Celoni, estava aquell dia herbejant prop de la roca, quan aparegué la cerva blanca, perseguida pel cavaller Arnold. D'un bot, la cerva anà a parar damunt la roca i d'allà saltà al torrent. Arnold va fer el mateix, davant l'ensurt de la noia pel perill que suposava el salt. El cavall quedà aixafat però Arnold, en veure la noia, no pensà més ni en la cerva ni en el cavall. Ella es torbà i envermellí per la mirada rebuda i va fer com per beure aigua; però en fer-ho va fer un crit i sortí corrents fins a casa seva. Li va dir a la seva mare que s'havia cremat el llavi i el cor a la font. Després de molt de temps de no viure a la Torre, Arnold preparava una altra jornada de cacera. El dia va començar amb una tempesta tan airada que van decidir deixar la cacera per un altre dia i dedicar-se a fer gresca. El majordom d'Arnold estava tan espantat amb la tempesta que en culpava el propi infern. Va començar a explicar una història d'una noia que se li va aparèixer el dimoni i va explicar que qui ho contava millor era un joglar que s'havia aixoplugat a la Torre. El van fer entrar perquè cantés la balada que es titulava 'La font de l'infern', que identificava la trobada entre la noia de la casa del Sot de sant Celoni amb el dimoni. En sentir això, Arnold, decideix segrestar-la. Però quan la puja al cavall, aquest s'encabrita i comença a córrer desesperat, el cavaller no podia dominar el corser, amb una mà aguantava la noia i amb l'altra les rendes. Tota la nit es passà el cavall encabritat, quan Arnold no pot més i deixar caure la noia el cavall es dirigeix a la roca d'on brollava l'aigua i es tira pel barranc amb l'Arnold damunt seu desapareixent per sempre més. La noia es va salvar perquè segons diuen es va fer la senyal de la creu al front. Va estar malalta durant un temps. 08023-26 Sot de Sant Celoni a Bigues 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41086 Lo mont del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/lo-mont-del-fai BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 87-90. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. Llegenda que explica Maria de Bell-lloc que explica com una colla de llenyataires van anar al mont Fai, a la fondalada del riu Tenes, on hi havia molts faigs a talar el bosc. El cap de colla es va instal·lar a mitja alçada del cingle, però aquella primera nit no podia dormir i va sortir als peus del precipici, des d'on tenia una bella perspectiva de la cascada. A la mitjanit s'aparegué darrera de lluminosos raigs de llum, una hermosa dama. Aquest fet es va repetir tres vegades més. Les quatre noies reunides es van posar a ballar i jugar damunt de l'aigua; cada una d'elles desprenia un color diferent. Després van anar fins on hi havia un gran faig que besaren amb grans mostres de veneració i afecte i ballaren fins a trenc d'alba. L'endemà a la mateixa hora es va repetir l'escena però les noies estaven tristes perquè aquell dia els llenyataires havien talat els faigs que estaven al voltant del més gran. Al dia següent van talar el faig més gran i a la nit quan aparegueren les noies, una d'elles va morir al costat de la soca del gran faig, en braços de les altres. A mesura que s'anaven talant els faigs, les noies van anar morint fins desaparèixer del tot. 08023-29 Sant Miquel del Fai 41.7157000,2.1893800 432568 4618529 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41089 Temptació https://patrimonicultural.diba.cat/element/temptacio BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 119-123. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. La pubilla del Margarit havia anat de festa, un diumenge a la tarda. Allí va trobar un xicot i es van enamorar. Sovint es trobaven i passaven llargues hores al costat d'un gorg on ella s'emmirallava cada matí. Aquella primera cita, en aquell gorg, es va fer de nit, les aigües es van obrir i sortiren les dones d'aigua i una dama coberta amb un mantell de brillants estrelles, era la reina de les fades que no podia suportar aquell festeig. Un dia que la pubilla del Margarit es va anar a emmirallar, el gorg la va xuclar i va aparèixer morta. El seu promès anà sovint des de llavors a asseure's a la roca al costat del gorg, fins que un dia la reina de les fades el va voler temptar sense èxit. El noi se'n va sortir i procurà no tornar a parar-se en aquell indret mai més. 08023-32 El Margarit, Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41090 L'orat de Riells https://patrimonicultural.diba.cat/element/lorat-de-riells BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 125-130. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. La família d'un molí del Tenes, del que la narració prefereix ometre el nom, es guanyava força bé la vida per la permanent abundància d'aigua que sempre hi havia, malgrat els temps de sequera. L'alegria de la família es va incrementar al néixer un hereu, després de quatre filles. Aquest noi, l'Isidro, era llest i el van enviar a estudiar a Barcelona. Un dia va rebre una nota que s'afanyés a tornar a casa perquè la seva mare estava molt malalta. La mare va morir i ell no va voler tornar a Barcelona. Es va quedar al molí, però va anar descobrint que en realitat la seva mare s'ho havia passat força malament pel caràcter del marit, el seu pare. Aquest es va anar tiranitzant i el molí cada cop funcionava pitjor, els camps estaven descuidats, els animals desatesos, fins i tot l'aigua mancava. No hi anaven mossos perquè no els pagava el jornal. Les filles s'havien anat casant. L'única alegria del jove era l'Assumpta, però fins i tot ella se'n va allunyar. Un dia va fugir de casa i el van trobar errant pels boscos. El van voler tornar a casa seva, però ell fugia per qualsevol forat. Només vivia del bosc i de l'aigua de les torrenteres, embogit per les desgràcies viscudes. Sovint se'l veia en el cementiri, davant la tomba de la seva mare, i quan es trobava algú, com fou el cas de la Maria de Bell-lloc, el seguia necessitat d'amor i tendresa com estava. 08023-33 Riells Aquesta història l'explica Maria de Bell-lloc en una carta que envia al director de La Renaixença. A la missiva conta com la dida familiar li narra directament els fets després de trobar-se amb el 'pobre Isidro' en el cementiri de Riells. El relat comença amb aquesta trobada narrada amb un deix de misteri, talment com si l'aparició de l'Isidro a l'autora, en el cementiri de Riells i a trenc d'alba, es tractés d'una aparició fantasmagòrica. Sensació que augmenta amb la següent persecució muda que pateix la pobra Pilar Maspons (nom real de Maria de Bell-lloc). 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41091 La creu de caps de mort https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-caps-de-mort BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 131-136. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. A Bigues hi vivia un matrimoni feliç, bondadós i honorable. Eren molt estimats per tot el poble. Per desgràcia seva, el seu fill, Felliu, era una mala peça. Allí on hi havia hagut un problema hi sortia el seu nom. Els pares ho van provar tot, fins i tot donar-li un ofici, però no hi havia manera. Un dia que en Feliu estava de Festa Major, el van avisar que el seu pare s'havia posat molt malalt, però no va anar a casa fins que es va acabar la festa. Quan va arribar el pare estava molt greu i sense parla, només li donà una mirada que li va glaçar el cor. Al cap de cop morí. Per un breu temps, en Feliu es comportà, però tot seguit va tornar a fer de les seves. No treballava, es passava setmanes seguides fora de casa, es va vendre les eines del pare. Un dia que en Feliu anava a missa, va veure que a la creu, feta de caps de mort que hi havia a la cantonada del cementiri adossat a l'església, li havia caigut la testa de la part de dalt. Quan passava això, es substitueix per un altre cap del cementiri. Aquella vegada hi havia posat una testa blanca com si fos força recent. Al veure-la, en Feliu quedà parat d'esglai, li semblà que les conques buides dels ulls s'anaven omplint i li llançaven una trista mirada. Cada cop que passava per aquell lloc veia la mateixa imatge. Feia temps que la gent del poble estava intranquil·la per l'alt increment de robatoris i assalts de bandolers. Un dia un veí, en Ton, es va trobar un bandoler i es va voler defensar, però resultà ferit. La notícia es va escampar i arribà a oïdes de la mare i la germana d'en Feliu, que restaven a casa filant al costat de la llar de foc. Era ja de nit i van tocar amb força a la porta. Era en Feliu, que ocultava una ferida de pistola, la mare va caure del disgust i els fills es pensaven que havia quedat morta. En Feliu fugí espaordit sense rumb i pensant que havia mort la seva mare, es va deixar caure a terra, vençut per la fatiga, havia anat a parar al cementiri. Quan aixecà els ulls es va trobar davant per davant de la creu de caps de mort, de la testa que el mirava, ara en sortia una mirada amenaçadora, com l'última que li havia llençat el seu pare. Veia ombres, d'un home sense cap, després anà al nínxol del seu pare i observà que hi havia un forat en el lloc del cap. A l'endemà, el rector va trobar en Feliu estès a terra, aquest li confessà totes les culpes i que volia posar-hi remei. Amb el rector de mitjancer, en Ton el perdonà i en Feliu es comportà des de llavors com un bon hereu i cap de casa. Des d'aleshores aquella creu fou més venerada que mai. 08023-34 Bigues 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41096 Larari de Can Margarit https://patrimonicultural.diba.cat/element/larari-de-can-margarit Larari situat a la cuina del mas, just dins l'àmbit de la llar, a la seva dreta. Es tracta d'un petit forat a la paret, en forma de capelleta. Hi ha una imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús. 08023-39 Can Margarit El senyor Antonio Garcia, masover, en unes reformes va tapiar el forat. Quan el senyor Nicolau Farriols, l'amo del mas, ho va veure, li va dir que el destapés i el deixés com estava que a les cases antigues i en el món clàssic hi posaven les divinitats protectores de la llar (els deus lars). Llavors li van posar una imatge, un bust, de la Mare de Déu amb l'infant Jesús. 41.6882700,2.2038400 433743 4615472 08023 Bigues i Riells Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41096-foto-08023-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41096-foto-08023-39-3.jpg Física Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41097 Fons bibliogràfic de l'hemeroteca Josep Móra https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-lhemeroteca-josep-mora XIX-XX Fons bibliogràfic i documental d'obres referents a Bigues i Riells de qualsevol temàtica. Hi ha monografies, articles, revistes i notícies de diaris. Destaquen les publicacions de Francesc Maspons i Labrós i Pilar Maspons, que escrivia amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc. 08023-40 Pl. de la Porxada, 6 (Granollers) Creada l'any 1962 amb les publicacions, impresos i monografies que en vida havia aplegat el senyor Josep Móra i Sibina (Granollers 1858-1937). Des de bon inici la importància del fons s'incrementa i es converteix en el centre de documentació de referència per als estudiosos de la comarca del Vallès Oriental. Actualment el seu catàleg està format per premsa, monografies, impresos, programes, cartells, fotografies sobre Granollers i la comarca del Vallès Oriental; partitures musicals de compositors locals i d'altres; també obres d'assaig i literàries d'autors de la comarca; i biblioteca de consulta. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El responsable és el senyor Lluís Tintó.Horari: de dilluns a divendres de 9 a 13 i de 18 a 20 hores.Telèfon 93 842 66 85. 57 3.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41098 Festa Major de Riells https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-riells Vigent Festa patronal de Riells que es celebra per Sant Gaietà i durant la primera setmana d'agost. El ball és l'autèntic protagonista de la festa. Abans es feia la Missa cantada amb orquestra i s'anava a buscar el rector. Un any van organitzar un concurs de solcs per plantar patates. Va guanyar el que va fer el solc més recte i més ràpid. 08023-41 Riells Les festes majors han canviat molt. Pere Brossa i Enric Bachs comentaven que abans de l'any 1956, la festa la pagaven particulars que recuperaven part de la inversió fent socis de la festa, sobretot entre els propis conciutadans, i fent pagar entrada al ball o organitzant tómboles. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41099 Festa Major de Bigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bigues Vigent Festa patronal de Bigues que es celebra per Sant Pere, el 29 de juny. 08023-42 Bigues Curiosament es deia la Festa Major petita, perquè els pagesos per Sant Pere tenien molta feina al camp i van traslladar la festa a Santa Maria, el 15 d'agost. A finals dels anys 60, la festa d'agost es va deixar de fer i va restar la festa patronal, per Sant Pere. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41100 Festa Major d'hivern de Riells https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-riells Vigent Es celebra per Sant Vicenç, el 22 de gener. 08023-43 Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41101 Festa Major d'hivern de Bigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-bigues Vigent Es celebra per Sant Sebastià, el 20 de gener. Es fa el vot de poble, tothom anava a missa. A la tarda es feia teatre separats els nois de les noies. 08023-44 Bigues A finals dels anys 60 es va deixar de fer, i ara ha agafat un altre caire, més restringit. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41102 Festa dels Tres Tombs https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs-1 Vigent Concentració a les 9'00 del matí, a la plaça del Mercat, on es fa un esmorzar per a tothom, els cavallers i participants de la rua estan convidats, la resta ha de pagar el tiquet. A migdia, les 12 o les 13 hores, segons la missa, comença la rua que circula per la via principal del municipi (la carretera i c. Anna Molas). Es fa la benedicció d'animals i carruatges. Després es fa un dinar multitudinari, seguint els mateixos criteris de l'esmorzar. Darrerament es concentra una setantena de participants del municipi i els voltants de la comarca, amb el que es coneix com a participants de torna. És a dir, d'intercanvi de participacions entre pobles. Paral·lelament es fa una fira agrícola. També es fan concursos de pintura, cercaviles, rifes i activitats culturals vàries. 08023-45 Bigues Aquesta festa era freqüent després de la guerra civil, però la majoria van acabar desapareixent als anys 60. Els Amics de la Unió van reprendre la festa dels Tres Tombs als anys 80, però en un sentit molt diferent dels precedents. Més portats per una moda que es va instal·lar al voltant de les hípiques i del món del cavall com element lúdic i, potser, un xic elitista. Això va durar uns anys, però com totes les modes, també es va perdre. En una nova etapa, els Amics dels Tres tombs, entitat formalitzada oficialment l'any 2005, però activa i viva des de principis del nou mileni, van recuperar la festa en un sentit més rural, més agrícola. Organitzada per l'Associació d'Amics dels Tres Tombs. Represa als anys 80 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41102-foto-08023-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41102-foto-08023-45-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41104 Turó de les Onze Hores https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-onze-hores Interpretació toponímica popular de la que es desconeix l'origen del Turó de les Onze Hores que afirma que aquest nom es deu perquè és il·luminat pel sol a les onze del matí, hora solar. 08023-47 Turó de les Onze Hores 41.7046500,2.2135400 434567 4617283 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41104-foto-08023-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41104-foto-08023-47-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per Abel Camp 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41105 Joc del Borinot https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-del-borinot La Veu, núm. 31-32, maig-juny de 1980. Portada. Només el coneixen els més grans del lloc i ja no es practica. Joc explicat pel senyor Dídac Martínez Gallardo. Poden jugar varis individus. Un d'ells para amb la mà dreta tapant-se la cara, els ulls, i la mà esquerra la posa plana per sota el colze dret. Els altres jugadors han de picar la mà sense que el que para sàpiga qui ho ha fet. Si l'endevina para l'altre. Els jugadors han de despistar i fan sorolls voltant a l'entorn del que para com si fossin borinots. D'aquí bé el nom. El que para només hi veu pel costat esquerre i quan li piquen el palmell de la mà es pot girar per enxampar qui ho ha fet. Hi ha una altra versió del joc que consisteix en treure-li la boina o gorra al jugador que para en comptes de picar-li el palmell de la mà. Es posen tres jugadors amb les cames obertes i el peu dret del de l'esquerra en contacte amb el peu esquerres del del mig i el peu dret d'aquest en contacte amb el peu esquerre del jugador de la dreta. El jugador del mig és el borinot i porta la gorra, i ha de picar la mà d'un dels altres jugadors, que la tenen enganxada a la galta, sense que aquest a qui pica aconsegueixi fer-li caure la gorra i sense moure els peus. 08023-48 Bigues Aquest joc el practicava l'informant a la seva època, ara té 77 anys. Enguany a la Festa Major es vol dedicar una diada a recuperar jocs com el borinot o jocs d'equips que s'han deixat de practicar, però que formen part d'un passat comú. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41105-foto-08023-48-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41106 Ball de Gitanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-0 XX Ja no es ballen. Conjunt de balls que s'anomenaven ball de gitanes però que abastava diversos balls i figures: jotes, contradances, i parts de tres. Es ballava per parelles, vuit, dotze o catorze parelles. Els nois portaven les castanyoles. Es feia una entrada amb les parelles agafades dels dits, es feien una sèrie de figures assajades i es col·locaven en paral·lel i donaven pas als altres balls: jotes, contradances,... Quan s'acabaven es tornava a sentir la música d'entrada i les parelles anaven sortint saludant, les noies amb un mantó o mocador i els nois amb les mans. 08023-49 Bigues Hi ha notícies que abans de la guerra ja s'havien fet Balls de Gitanes, però el senyor Andreu Camp, que va néixer l'any 1929, no recorda haver-ho vist. Ell i una colla, després de la guerra, l'any 1946, van voler reprendre'n la tradició i van comptar amb l'ajut del senyor Josep Calés i dos germans, que eren de Parets. Aquests van ensenyar a ballar Gitanes a la gent de Bigues. L'any següent no van anar-hi i va agafar la direcció del ball el senyor Andreu Camp i va durar una vintena d'anys, de manera discontinua. Fins a finals dels anys vuitanta. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41107 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles XX Vigent Es feien el dissabte de Glòria. S'anomenaven dos administradors des de l'església. Sortien dues colles, una de casats i una de solters, que es repartien el poble. Del que es recollia es feia un dinar entre les dues colles i el que sobrava es donava a la parròquia. Part del menjar sobrant es subhastava, i els diners també anaven a la parròquia. 08023-50 Parròquia de Riells La descripció correspon a les caramelles que es feien a la parròquia de Sant Pere de Bigues, que ara ja no es fan; es van començar a fer després de la guerra i va durar deu o dotze anys. Després d'això el senyor Ramon Romeu va agafar una colla de nens i nenes (catorze anys com a màxim) i per Pasqua cantaven anant per les cases. Aquesta activitat va durar uns 20 anys, fins els anys 70. A Riells encara es fan, organitzades per la Coral Sant Vicenç de Riells, també per Pasqua. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41110 Mausoleu de la família Maspons https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-de-la-familia-maspons Entorn molt malmès Panteó familiar de la Família Maspons que es troba en el cementiri antic, adjunt a l'església de Sant Pere i Sant Pau de Bigues. Al mig del cementiri hi ha aquest panteó. Es tracta d'una gran llosa de pedra granítica situada horitzontalment sobre un lleu basament i amb una lleugera inclinació. Al capçal la pedra forma com un montícul imitant el Gólgota damunt el qual s'alça una gran creu, també de pedra amb els braços de secció circular. Tot envoltat per un magnífic carenat de ferro forjat. 08023-53 Cementiri antic La família Maspons és una de les més antigues de Bigues que dona nom al mas Maspons. 41.6776800,2.2217500 435223 4614283 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo Física Patrimoni moble Element urbà Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41113 Barra d'or del Mas Viaplana https://patrimonicultural.diba.cat/element/barra-dor-del-mas-viaplana Segons ens han informat oralment, es deia que al Mas Viaplana hi ha enterrada una barra d'or. L'hereu del Mas Viaplana és el protagonista de la llegenda de la dona d'aigua, i les pintes o objectes d'or que són entregats a protagonistes de llegendes són molt freqüents i volen explicar la bona fortuna d'una heretat. 08023-56 Mas Viaplana 41.6997600,2.1982300 433288 4616752 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per Abel Camp 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41121 La Polvoreria (tradició) https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-polvoreria-tradicio Mas de Bigues del que es diu que té una mina que el comunica amb el castell de Montbui. Es tracta de la mateixa tradició que la de La Torre. També encara es diu que aquest nom li ve perquè els moros en feien pólvora en aquest indret. 08023-64 La Polvoreria 41.6768500,2.2073500 434023 4614202 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41121-foto-08023-64-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per Abel Camp. 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41123 Aplec de Sant Bartomeu de Mont-ras https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu-de-mont-ras Conegut popularment com Festa Major de Sant Bartomeu de Mont-ras, que es celebra el segon cap de setmana d'agost. S'hi fa un sopar popular i ball, el dissabte a la nit. El diumenge es fa una excursió, Missa i sopar de fi de festa. El diumenge també es fan jocs per la mainada, xocolatada i concurs de dibuix infantil. Una constant durant aquests anys ha estat obtenir finançament per l'execució del projecte de restauració i recuperació, per això cada anys s'hi ha fet una venda de rajols, teules, o el que toqués aquell any. 08023-66 Ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras Festa recuperada durant els anys vuitanta (1987), arrel de trobar-se l'ermita en molt mal estat per l'abandonament i el vandalisme. Un grup d'amics van decidir endegar un projecte de recuperació de l'ermita. L'encarregat de realitzar el projecte fou l'arquitecte Pere Mariages. Actualment es troba en la tercera fase. Hi ha previstos cinc anys més de treball, que inclou una recerca històrica. Ho porten els membres de l'Associació Amics de Sant Bartomeu. 41.6952800,2.2348700 436332 4616227 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41123-foto-08023-66-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En aquesta ermita durant uns anys es va celebrar un aplec paral·lel on es concentraven usuaris de motos Vespa, en clara referència al fet que el juliol de l'any 1936 un eixam de vespes havia impedit que el lloc fos saquejat. Aquest esdeveniment va ser promogut pel poeta Carles Sindreu cap als anys 50. Per aquest motiu l'ermita també es coneix amb el nom de Sant Bartomeu de les Vespes. Aquest fet l'hem incorporat en el llistat d'elements no inventariats. 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41125 Plaça de les Bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-bruixes La plaça de les bruixes és un sortint arrodonit dels cingles, molt proper al Turó de les 11 hores i de l'escenari de la llegenda de la Dona d'aigua, on diuen que es reuneixen les bruixes. Pere Brossa m'explicava que la seva àvia havia vist ballar-hi les bruixes al so del flabiol i que si s'adonaven que algú les observava sortien volant. 08023-68 Al NE del nucli de Riells; a la Vall Blanca. 41.7069700,2.2069800 434023 4617546 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41125-foto-08023-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41125-foto-08023-68-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació oral 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41126 Aplec del Castell de Montbui https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-castell-de-montbui DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes. XX No vigent Es feia el primer diumenge d'octubre, es va començar l'any 1991 amb l'objectiu de restaurar l'ermita. Es feia missa, sardanes, dinar de germanor. L'any 1992 s'hi va estrenar la sardana del mestre Solà 'La baronia de Montbui'. 08023-69 Castell de Montbui Organitzat pels ajuntaments de l'antiga baronia, entitats excursionistes i els Amics del Museu de Bigues. 41.6640300,2.1766700 431456 4612802 08023 Bigues i Riells Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41127 Aplec de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel XX No vigent Es feia el dilluns de la segona Pasqua. Pujava gent de Bigues, Riells, Lliçà, Les Franqueses, l'Ametlla... La gent hi anava a peu i en carro, feien un dinar i fins l'any 1967 es feia un ball de bastons. També s'hi havia fet sardanes i ball rodó. 08023-70 Sant Miquel del Fai L'any 1994 es va voler recuperar però sense èxit. 41.7146400,2.1887800 432517 4618412 08023 Bigues i Riells Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41128 Plàtan de la Font de la Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-de-la-pineda Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona. Plàtan (Platanus x hispanica) de grans dimensions situat al davant de la Font de la Pineda, concretament al mig del camí de la Pineda (que va a Sant Miquel del Fai), on a l'alçada d'aquest arbre el camí es bifurca en dos i el plàtan queda al mig del camí dins d'un test de pedra. Dimensions: Perímetre: 4,72 m , DBH: 1,51 m. 08023-71 Font de la Pineda 41.7033500,2.1904400 432643 4617157 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41129 Lledoner de Can Badell - les Escoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-badell-les-escoles La part baixa del tronc de l'arbre està corcada i té forats. Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat dins del jardí de can Badell (davant de les escoles). A causa de la seva edat, té l'escorça fisurada i el tronc buit per dintre. 08023-72 Can Badell, camí de can Badell 41.6759100,2.2142800 434599 4614092 08023 Bigues i Riells Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41129-foto-08023-72-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41130 Espai d'Interès Natural dels Cingles de Bertí (PEIN) https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-dels-cingles-de-berti-pein <p>CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona.</p> Els incendis són el principal element de degradació de l'espai, els més recents són:-Incendi forestal de l'any 1994: 1415 ha (88% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1982: 250 ha (16% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1976: 210 ha (13% de l'espai) <p>Els Cingles de Bertí estan situats en els termes municipals de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells. Aquest últim, té un 10,2% del territori municipal dins d'aquest espai natural (unes 285,2 ha). Es relacionen els elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): 1. Elements geològics d'interès A) Afloraments geològics: Una de les zones millor estudiades del Paleogen del NE d'Espanya, reposa sobre una seqüència paleozoica (era primària) i triàsica (inici de l'era secundària) força completa. L'interès rau en el fet que resumeixen bona part de la història geològica de Catalunya. B) Singularitat geomorfològica: Relleu acinglerat originat a partir de l'acció dels processos geològics externs sobre les diferents litologies presents a l'espai, on la incidència de la xarxa hidrogràfica s'adapta i ressalta amb més intensitat la disposició dels diferents tipus de roques. Per exemple les cingleres del Perer i del Bertí; els cursos fluvials del Tenes, el del torrent Rossinyol, el de l'Ullar, el del Traver, els quals configuren les valls fluvials, com la de Riells o la del Llòbrega. Les gorges, les balmes, els salts d'aigua, les coves i els dipòsits de travertins. C) Cursos hídrics i règim hidrogeològic: La xarxa hidrogràfica i el funcionament de l'aigua subterrània modelen el substrat rocós i configuren tot un seguit d'elements geològics destacats. Acullen hàbitats considerats d'interès comunitari per la Directiva 92/43/UE. Destaquen les zones engorjades dels principals cursos d'aigua, el riu Tenes, la riera de Rossinyol i el riu Llòbrega, i els salts d'aigua que es produeixen en diferents punts d'aquests cursos, en especial el salt d'aigua del Tenes i el del Rossinyol en el seu aiguabarreig a l'alçada del Santuari de Sant Miquel del Fai. 2. Elements biòtics d'interès A) Presència d'hàbitats d'interès comunitari: Especialment els hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme. Directiva 92/43/UE. B) Presència de l'àliga cuabarrada i d'altres espècies protegides: També són protegides per llei, el falcó pelegrí i el duc. A més, la diversitat d'ambients, sobretot les cingleres, és important per un gran nombre d'espècies protegides. C) Interès dels sistemes naturals rupícoles: Espai caracteritzat per l'elevada presència dels ambients rupícoles, amb espècies de flora adaptades a unes condicions molt específiques. També per a determinades espècies de la fauna, aus rupícoles i fauna cavernícola. D) Interès biogeogràfic: Gran diversitat biològica quant a ambients biogeogràfics. Zona de transició entre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana, amb presència de comunitats naturals de tipus submediterrani. E) Interès de la coberta vegetal: Malgrat els incendis forestals, en general té un bon recobriment vegetal, principalment per comunitats herbàcies; apareixen comunitats arbustives o boscos de rebrot en regeneració. Es conserven algunes comunitats boscoses. 3. Elements socioeconòmics d'interès A) Santuari de Sant Miquel del Fai: És situat en un entorn acinglerat i emmarcat per dos grans salts d'aigua, li confereix un interès especial des del punt de vista paisatgístic. Alguns del seus elements arquitectònics tenen força interès i han estat catalogats com a béns culturals d'interès nacional (BCIN). B) Patrimoni arquitectònic i arqueològic: Cal assenyalar Sant Pere de Bertí i alguns elements arqueològics inventariats. C) Model d'implantació: El baix grau d'implantació d'edificacions a l'espai, les quals es concentren a l'entorn d'algunes àrees agrícoles, ha permès preservar grans superfícies deshabitades . D) Tradició excursionista: L'espai ha estat utilitzat i és utilitzat per a l'activitat excursionista i el passeig. Àmbit és creuat per un sender de gran recorregut, GR 5, de Sitges a Canet de Mar (per Montserrat i el Montseny) i per un sender de petit recorregut, PR-C 33, de la Garriga.</p> 08023-73 Cingles de Bertí <p>El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí es formula en desenvolupament del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. El Pla d'espais d'interès natural (en endavant, PEIN) té caràcter de pla territorial sectorial i va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant Llei 12/1985) i la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. El PEIN estableix un sistema de 144 espais del territori català considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya, als quals dota d'un règim de protecció bàsic. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí fa referència a un d'aquests espais. La memòria del PEIN destaca l'interès biogeogràfic d'aquest espai i la seva singularitat geomorfològica, ecològica i paisatgística.</p> 41.7146400,2.1887800 432517 4618412 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Informació complementària dels elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): En relació a la presència d'hàbitats d'interès comunitari, cal tenir presents la Directiva 92/43/UE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (en endavant Directiva 92/43/UE) i el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestres, el PEIN es caracteritza per la presència d'hàbitats d'interès comunitari. En particular, es tracta dels hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures (codi 54.12) i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme (codi 65). La nomenclatura i la numeració coincideix amb les utilitzades en ambdós textos legals. Pel que fa a l'àliga cuabarrada, aquesta nidifica a l'espai. És una au que pateix greus problemes de conservació en els sectors més septentrionals de la serralada Prelitoral. La Directiva del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (79/409/CEE), inclou al seu annex I l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). D'acord amb aquesta directiva, aquesta espècie ha de ser objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la fi d'assegurar la seva supervivència i reproducció en la seva àrea de distribució. També s'inclou aquesta espècie a l'Annex 2 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, sobre espècies protegides de la fauna salvatge autòctona. El falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo), també són espècies protegides i es troben incloses en l'annex I de la Directiva 79/409/UE. El Santuari de Sant Miquel del Fai, és un enclavament amb un elevat atractiu paisatgístic que fa que sigui un punt important d'afluència turística. La visita al recinte ofereix diversitat d'activitats culturals, lúdiques i recreatives: l'església de Sant Miquel, les coves o els salts d'aigua del Rossinyol i del Tenes, l'itinerari fins a l'ermita de Sant Martí del Fai, una àrea de pícnic, un petit museu i l'antiga casa pairal reconvertida en restaurant. En relació al model d'implantació, la majoria dels masos, rehabilitats com a habitatge, tenen sistemes autònoms de generació d'energia o d'aigua potable, la qual cosa ha evitat la proliferació d'infrastructures lineals. Tanmateix, atesa la seva localització a la concentració urbana de Barcelona l'existència d'activitats agrícoles a l'espai, pot esdevenir un factor d'interès en relació amb el fet d'evitar alguns problemes derivats de la freqüentació per a usos recreatius, el manteniment d'espais oberts i la conservació d'infrastructures viàries per a situacions d'emergència. 2153 5.1 1785 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41131 Bosc de la Baga de l'Arbocer https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-baga-de-larbocer Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994. Zona situada a la vessant nord del turó de l'Arbocer, al lloc conegut com la Baga de l'Arbocer. L'estrat arbori està format principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex), tot i que també hi apareixen roures (Quercus humilis i Quercus x cerrioides) i carrasques (Quercus ilex ssp ballota). A l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide hi ha lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), cirerer d'arboç (Arbutus unedo), arítjol (Smilax aspera), estepa negra (Cistus mospeliensis), heura (Hedera helix), bruc bol (Erica arborea), etc., de tal manera que conforma una de les arbredes més diverses del terme de Bigues i Riells. 08023-74 Obaga del turó de l'Arbocer 41.6923200,2.2354100 436374 4615898 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41131-foto-08023-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41131-foto-08023-74-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41132 Olivera de can Bori https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-bori IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona. Malgrat tot, aquesta olivera té molts anys i presenta problemes d'esquerdament i fissures al tronc. Olivera (Olea europaea var. europaea) monumental situada prop de can Cabot, als marges dels camps del camí de can Bori. Consta de dos troncs de grans dimensions que, si bé poden semblar dos individus diferents, per la seva proximitat i estructura sembla que sigui un sol individu que s'ha ramificat a nivell de terra. 08023-75 Camí de Can Bori, a l'alçada de can Tàpies 41.6881000,2.2233900 435370 4615439 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41132-foto-08023-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41132-foto-08023-75-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41133 Centàurea intibàcia (Centaurea intybacea) https://patrimonicultural.diba.cat/element/centaurea-intibacia-centaurea-intybacea BOLOS, O i VIGO, J. (1995). Flora dels Països Catalans, Volum III. Ed. Barcino. CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. La centàurea intibàcia (Centaurea intybacea) és una espècie vegetal de la família de les compostes que té una distribució raríssima als PPCC i ha estat citada a les cingleres de Sant Miquel del Fai. 08023-76 Roquissars de Sant Miquel del Fai 41.7125200,2.1920800 432789 4618174 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Aquesta centàurea és una mata laxa que fa entre 40 i 90 cm i te les tiges rígides i poc folioses; les fulles tenen entre 5 i 10 cm, les inferiors són lanceolades i dentades, mentre que les caulinars mitjanes són pinnatipartides o pinnatisectes amb els segments lanceolats o linears, i les caulinars superiors són lanceolato-linears. L'involucre és ovoide, de 12-20 x 10-15 mm, molt contret a la part superior; les bràctees tenen nervis paral·lels; l'apèndix és pàl·lid i fa entre 1-3 mm; les flors són purpúries. El fruit, l'aqueni, fa entre 4 i 5 mm, el papus és de longitud semblant a la de l'aqueni. Floreix entre l'abril i l'octubre. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41134 Teix del torrent del Salt de la Núvia https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-del-torrent-del-salt-de-la-nuvia BOLOS, O i VIGO, J. (1984). Flora dels Països Catalans, Volum I. Ed. Barcino. Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya Teix (Taxus baccata) que creix al torrent del Salt de la Núvia, a l'alçada de ca n'Adzet, entre uns pollancres. El teix és un arbre dioic (amb peus masculins i peus femenins), l'exemplar indicat és un peu masculí, per tant no fa fruits, ja que només els fan els peus femenins. Aquests fruits, anomenats arils, es poden veure a l'estiu, són rogencs i són comestibles però només la part carnosa, la resta és tòxica. Dimensions: Perímetre: 0,97 m , DBH: 0,31 m. 08023-77 Torrent del Salt de la Núvia, ca n'Adzet o el veïnat 41.6792300,2.2202100 435096 4614456 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41134-foto-08023-77-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41135 Cova del Moro https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-moro DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. Tot i que l'accés és difícil, l'entrada de la cova és totalment lliure i l'excés de visitants malmeten algunes de les formacions càrstiques del sòl. Caldria emprendre mesures per evitar això mitjançant una tanca. Cova càrstica situada prop del salt de Vallderrós. Té una longitud aproximada d'uns 12 m. La part més exterior hi circula poca aigua i està formada per estalactites grosses i arrodonides recobertes de molses i falgueres- principalment per la fàlzia (Adiantum capillus-veneris)-. Mentre que la part interior l'aigua hi és molt present en forma de múltiples degotalls que formen multitud de formes càrstiques tant al sostre com al terra, destaca també un petit llac d'aigua al fons de la cova. 08023-89 Vallderrós, torrent de Vallderrós 41.7071200,2.2141300 434618 4617557 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41135-foto-08023-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41135-foto-08023-89-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Les coves no explotades pel turisme (codi Corine 8310) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41136 Costes del Traver https://patrimonicultural.diba.cat/element/costes-del-traver Les costes del Traver formen part dels Cingles de Bertí, però per acollir diferents elements d'interès natural s'han diferenciat d'aquest. Els element més interessants són els següents: El grau del Traver és un pas localitzat a les costes del Traver. Té un desnivell d'uns 130 m amb una longitud d'uns 600m, però només els primers 100m tenen un desnivell d'uns 50m. El camí fa ziga-zaga per salvar aquest fort desnivell, està en bones condicions i en els trams de més pendent hi ha escaletes fetes amb pedra i troncs per facilitar el recorregut. La Balma del Traver és una balma de grans dimensions situada a la part superior de les costes del Traver, a l'alçada del grau del Traver. Té unes dimensions aproximades de 100 m de llargada per 10 de fondària, tot i que aquesta fondària és molt variable. Tot i estar en bon estat de conservació, cal assenyalar que hi ha problemes d'esllavissament o despreniments de roques de les parts superiors o del sostre de la Balma. La cova de la Guilla és una cova càrstica situada a les costes del Traver, prop del grau del Traver i de la balma del Traver. Tot i que l'entrada és de dimensions força reduïdes (uns 1,7 x 0,8 m), té una longitud de més de 200m. Per accedir a l'entrada d'aquesta cova s'ha d'anar pel grau del Traver, i just per sota de la balma del Traver hi ha un sender que es separa del grau i surt cap a l'oest no baixant de cota. Al cap d'uns pocs metres s'ha de baixar de cota i finalment es torna a seguir un tram horitzontal desplomat que porta a l'entrada de la cova. Des del punt que comencem a perdre cota, hi ha una corda que ajuda a baixar i a no caure al tram desplomat. 08023-90 Baumes/Costes del Traver 41.7084100,2.2065900 433992 4617706 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41136-foto-08023-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41136-foto-08023-90-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41137 Patrimoni natural de Sant Miquel del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/patrimoni-natural-de-sant-miquel-del-fai Tot i estar en bon estat de conservació, algunes de les coves pateixen sobrefreqüentació i algun acte vandàlic. L'espai de Sant Miquel del Fai es troba dins la unitat geològica dels cingles de Bertí. Això fa que gaudeixi d'espectaculars formacions hidrogeològiques que són explotades comercialment per una empresa privada. Els elements més singulars són els següents: - Cascada o salt de Sant Miquel: espectacular salt d'aigua del riu Tenes - Cascada o salt del Rossinyol: salt d'aigua del riu Rossinyol que passa pel costat de l'església i va a parar a l'estany artificial per posteriorment davallar cap a buscar el Tenes. - Cova de Sant Miquel: descoberta l'any 1847, aquestes cova es troben entre el salt de Sant Miquel i el del Rossinyol. Per accedir-hi s'han de baixar unes escales que surten a nivell del l'església i porten a una cova que te uns 65 m de profunditat. - Cova de la Cascada: aquesta cova, d'uns 25m, permet anar pel darrera de la cascada del Tenes. - Cova de les Tosques o de Sant Martí: situada a sota l'església de Sant Martí, té una longitud d'uns 20m de galeries, permet tenir unes bones vistes de la vall del Tenes i a l'interior es veuen diferents formacions de travertí o tosca. - Cova del Tenes: situada per sota de l'anterior, a tocar del riu Tenes, té un recorregut d'uns 10 m. 08023-91 Sant Miquel del Fai 41.7146400,2.1887800 432517 4618412 08023 Bigues i Riells Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41137-foto-08023-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41137-foto-08023-91-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41138 Lledoner de Can Ribafort https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-ribafort Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat al davant de la masia de can Ribafort, just al talús que hi ha entre el pati del davant de la masia i els camps. Té un tronc molt gruixut del qual, a uns 2 m del terra, en surten nombroses branques molt altes que formen una gran capçada. El fet d'estar a un talús, fa que la part del tronc que està a la part inferior s'hi vegin arrels i petits rebrots. El tronc de l'arbre per dins està força buit i això fa que presenti alguna esquerda. Dimensions: Perímetre: 4,72 m, DBH: 1,51 m. 08023-92 Can Ribafort 41.6674700,2.2309600 435979 4613143 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41138-foto-08023-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41138-foto-08023-92-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41139 Pollancre de la font del Bou https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-la-font-del-bou L'escorça està força envellida, el tronc principal presenta zones mortes i l'arbre te poques branques. Pollancre (Populus nigra) situat a la font del Bou. Té un gran tronc, amb l'escorça força envellida i fisurada, i colonitzada per heura. D'aquest tronc en surten bàsicament dues grans branques que formen una capçada irregular ja que només ocupa una quart de tota la possible capçada. Al llarg del torrent que baixa de la font del Bou, hi ha diferents pollancres també de grans dimensions, tot i que el de la font del Bou és el més gran. Dimensions: Perímetre: 3,68 m, DBH: 1,18 m. 08023-93 Font del Bou 41.6600300,2.2104800 434267 4612332 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41139-foto-08023-93-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41140 Pins de Can Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-can-viver Tot i estar en bona vitalitat, la zona on es troben hi ha abocaments de restes vegetals i deixalles. El que es troba més proper a can Vives està relativament inclinat i la base una mica descalçada. Parella de pins pinyers (Pinus pinea) situats al marge inferior del carrer de can Carreras, a l'alçada de can Viver. Tenen un gran tronc principal que forma una gran capçada esfèrica a un 10 m d'alçada. Dimensions: Perímetre: 3,03 i 2,80m, DBH: 0,97 i 0,90 m. 08023-94 Prop de Can Viver 41.6674700,2.1920500 432740 4613172 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41140-foto-08023-94-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
41141 Pi de Ca n'Ainé https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-ca-naine Pi pinyer (Pinus pinea) situat entre ca n'Ainé i l'avinguda Prat de la Riba. Tot i no tenir unes dimensions excepcionals, està situat en un lloc molt concorregut i te unes dimensions relativament notables que fa que sigui conegut per molta gent. Com tots els pins pinyers, té un tronc força alt que no es ramifica fins al capdamunt de tot on forma una gran capçada esfèrica. Dimensions: Perímetre: 2,65 m, DBH: 0,85 m. 08023-95 Ca n'Ainé 41.6735500,2.2140700 434579 4613830 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La zona on està situat el pi de ca n'Ainé s'aprofita com a aparcament de cotxes. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-28 20:57
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/