Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74295 | Les Moixerigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-moixerigues | <p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat.</p> | <p>Serral de baixa muntanya d'una gran riquesa ecològica, amb més de 200 espècies diferents de flora. La flora i la fauna són diferenciades de la resta del municipi a causa de la seva constitució geològica, formada per terres de llicorella i no en un sòl calcari com a la resta. A la zona abunden les pinedes i alzinars. Hi destaca un castanyer, situat al sud del serral, singular perquè és molt infreqüent localitzar arbres d'aquest tipus al Bruc. La zona també és popular per l'abundància de bolets.</p> | 08025-165 | Est del municipi, al nord del Bruc Residencial i a l'est del nucli urbà | <p>El pujol de les Moixerigues apareix ja esmentat, amb el mateix nom, al capbreu del Bruc fet el 1496.</p> | 41.5807000,1.7899600 | 399131 | 4603930 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74295-foto-08025-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74295-foto-08025-165-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La zona ha estat molt poc urbanitzada i manté, doncs, els seus valors naturals. Els veïns del Bruc utilitzen les Moixerigues com a àrea d'esplai. La localització UTM correspon al pujol de les Moixerigues, el punt més alt del serral | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 74296 | Escruixidor (Adenocarpus telonensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escruixidor-adenocarpus-telonensis | Bolòs i Vigo. O. de (1980).Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | Petit arbust (fins a 1,5 metres d'alçada) de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades i menudes, flors grogues i fruit enganxós. Floreix entre maig i juny. Al Bruc es troba al serrat de les Moixerigues, l'única localització en un radi de 100 km. | 08025-166 | Est del municipi, al serrat de les Moixerigues | 41.5807000,1.7899600 | 399131 | 4603930 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74296-foto-08025-166-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador | A Catalunya, la presència de l'escruixidor és molt rara; només ha estat documentada als serrats de l'Albera i de les Gavarres, a part del Bruc.La localització UTM correspon al punt més alt del serrat de les Moixerigues. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 74305 | Goigs a llaor de Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-maria-assumpta | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XX | Oració en català estructurada en 12 estrofes de 6 versos, dedicada a la patrona del Bruc. L'oració comença i acaba amb la tornada 'Per nosaltres pregueu constant / ara i en el postrem instant.' El text és imprès en un full a dues columnes i voltat d'una orla blava amb motius artístics. Al peu del full hi ha la partitura, obra de Laureà Solà, i al centre una imatge de la Mare de Déu i un dibuix de l'església del Bruc amb la muntanya de Montserrat al fons; tots dos dibuixos són de Lluís Ribera. Al revers del full hi ha una ressenya històrica de l'advocació de Santa Maria al Bruc, signada per Joan M. Casas de Müller. | 08025-175 | Església de Santa Maria | L'advocació a Santa Maria a l'església parroquial del Bruc data del segle XI. En l'època d'edició d'aquests goigs (1965), l'ús públic del català era oficialment prohibit i les publicacions en aquesta llengua tenien una difusió molt restringida. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 1965 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Martí Canal, capellà | D'aquests goig se'n van imprimir 1.000 exemplars a dues tintes sobre paper allisat, numerats. A més, se'n van fer 150 exemplars a dues tintes sobre paper de fil Marfil verjurat, també numerats, i 60 exemplars més a dues tintes sobre cartolina de fil Marfil i acolorits a mà, igualment numerats. És imprès a Gràfiques Argent, d'Igualada. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 74306 | Goigs a llaor de Sant Simeó Estilita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-simeo-estilita | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX | Oració en català anomenada 'Goigs a llaor de St. Simeó Estilita venerat en la capella particular de can Ollé de la Guàrdia'. L'oració s'estructura en 14 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Protegiu nostra contrada / gloriós Sant Simeó'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla blava amb motius florals. Al peu del text hi ha la partitura, obra del mestre Joan Just, i a la part superior hi ha un dibuix, de Miquel Llacuna, del retaule de Sant Simeó que hi havia a la capella de ca n'Ollé, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. Al revers hi ha una ressenya històrica signada per Joan Martí i Figueras, arxiver-bibliotecari del Museu d'Igualada. És imprès a la impremta Bas, d'Igualada. | 08025-176 | Capella de Sant Simeó Estilita a ca n'Ollé | L'església romànica de Sant Simeó Estilita, a la Guàrdia, va ser abandonada i el retaule, del segle XVI, va passar a la capella particular de ca n'Ollé. Al final del segle XX va ser venut i actualment no se'n sap la ubicació. Joan Just i Bertran (1897-1960), autor de la música, va ser escolà de Montserrat, compositor i mestre de música, i va estar molt vinculat a Igualada. L'escola de música d'aquesta població porta el seu nom. | 41.6319300,1.7247600 | 393780 | 4609697 | 1960? | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Francesc Planas, capellà | El retaule de Sant Simeó Estilita, del segle XVI, es trobava, efectivament, a la capella particular de ca n'Ollé, a la Guàrdia, a la qual correspon la localització UTM de la fitxa. La ressenya històrica que acompanya els goigs indica que 'els propietaris de la finca atenen i tracten admirablement a quantes persones hi acudeixen'.La impressió del goig és del 1971, però la seva composició ha de ser anterior, atès que l'autor fe la música va morir el 1960. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 74308 | Torrent de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lilla | <p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. ECAFIR (2003). Auditoria ambiental municipal del Bruc. Diputació de Barcelona i Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.</p> | En algunes zones, el terreny es troba força degradat. | <p>Via d'aigua de cabal intermitent, habitualment sec, que travessa longitudinalment tot el nucli urbà del Bruc al llarg d'uns dos quilòmetres, des del Bruc de Dalt fins a can Serrat, dividint el Bruc del Mig del Bruc de la Parròquia amb una vall de 20 metres d'alçada i 30 metres d'amplada, fins al punt que els barris situats al nord del torrent són coneguts com 'l'altra banda'. El torrent de l'Illa constitueix un important corredor biològic per creuar el nucli urbà del Bruc i un important parc natural per a la població. A la llera del torrent s'hi han format tradicionalment horts que es nodreixen de l'aqüífer subjacent i que actualment es troben abandonats en gran part. La llera actua també com a camí veïnal, atèsque habitualment no porta aigua. A les parets de les ribes hi creix una vegetació abundant, gràcies a la humitat de la zona.</p> | 08025-178 | Del torrent de la Diablera fins al torrent Mal | <p>Al capbreu fet l'any 1496, aquest torrent és anomenat 'torrent de la font del Bruc'.</p> | 41.5776500,1.7823200 | 398490 | 4603601 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La denominació completa és 'torrent de l'Oncle Illa', ja que és la fusió dels torrents de l'Oncle i de l'Illa. L'Auditoria Ambiental del Bruc de 2003 va detectar abocaments incontrolats puntuals al torrent de l'Illa en el seu tram urbà, cosa que podria haver provocat la contaminació d'alguns pous. A més, s'hi consigna un risc potencial d'inundacions provocat per la invasió de conreus i boscos a la llera. La localització UTM correspon al pont de la Parròquia, l'únic que travessa el torrent al nucli urbà. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 74316 | La passionària (Passiflora incarnata) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passionaria-passiflora-incarnata | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. CEBRIÁN, Jordi (2002). Diccionario integral de plantas medicinales. Ed.RBA Libros. | XVIII-XIX | Es creu que tenir plantada una passionària a l'hort o en un jardí provoca una mort abans de l'any a l'entorn immediat. | 08025-186 | La Passiflora incarnata (també coneguda com a 'flor de la passió') és una planta originària del nord i el centre d'Amèrica que va ser portada a Catalunya per missioners espanyols al segle XVII. Té propietats analgèsiques, sedants i hipnòtiques, i en determinats períodes ha estat utilitzada per calmar estats depressius i d'angoixa. Creença recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La passionària no creix en forma silvestre al Bruc, sinó únicament en jardins. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 74317 | Oració en despertar-se | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-despertar-se | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | 'Santa Maria, jo em casaria, pregueu a Déu, amb un hereu, per nosaltres pecadors, que fos ben ros, sia santificat, que sia ben aviat, el vostre sant nom, que agradi a tothom. Amén.' | 08025-187 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Segons el recopilador, la deien cada matí en despertar-se, abans de llevar-se, les fadrines.Deformació humorística del popular parenostre. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 74318 | Recuperació del part | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recuperacio-del-part | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | La creença és poc recordada avui dia. | Perquè la partera es recuperi del part, es posa la placenta o una espardenya d'ella, com més vella millor, sota el llit, sense que ho sàpiga. | 08025-188 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Els costumaris de l'època esmenten l'ús freqüent de la placenta en rituals per protegir tant la mare com el nen. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74319 | Enterrar ungles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterrar-ungles | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Actualment, pocs veïns recorden la creença. | Les ungles dels nens petits s'enterren al peu d'un arbre de bosc, com una alzina o un roure, perquè siguin ben cepats i forts, i les de les nenes s'enterren a la soca d'un fruiter o d'un roser perquè els doni bellesa. | 08025-189 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | A la zona del Montserrat, també es considera que els retalls de les ungles dels nens no es poden deixar perdre perquè poden ser recollits per una bruixa i ser usats en maleficis. Tradicionalment es llencen al foc.Cels Gomis (1987) apunta que a la zona del Maresme s'enterra la placenta amb la mateixa finalitat. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74321 | El pom de farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pom-de-farigola | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVII-XIX | La rondalla és poc recordada pels veïns. | La rondalla narra la història d'un pare que demana a les seves tres filles què volen de la fira. Una demana un pom de flors, una altra un canó d'agulles i la tercera un pom de farigola. El pare té diverses aventures tornant de la fira i quan arriba a casa, com que ha oblidat què havien demanat les filles, ho pregunta als qui escolten la rondalla. El públic repeteix les peticions de les noies fins que s'arriba a la tercera: quan algú diu 'Un pom de farigola', el narrador contesta: 'Merda per a la teva gola!' | 08025-191 | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, aquesta obra va ser reeditada el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc. L'etnòleg Josep M. Pujol la classifica com a 'antirondalla', una 'paròdia del gènere rondallístic feta amb el propòsit d'importunar, sorprendre i burlar-se dels infants', en aquest cas mitjançant un parany narratiu. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74322 | La imposició de la cendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-imposicio-de-la-cendra | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | 'Una vegada, diu que era un rector molt tou que no es podia acabar que el Dimecres de Cendra també hagués de dir, a les dones que n'anessin a prendre, allò: 'Memento homo'; i ell que va escriure el seu dubte a un rector de la vora, amic seu; i l'altre li va contestar: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!', I a saber: l'home que, a l'endemà, que era el Dimecres de Cendra, en va posar a tothom, anant dient: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!'. | 08025-192 | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc.Fa referència a l'expressió litúrgica 'Memento homo, quia pulvis es, et pulverem reventeris...' (recorda, home, que ets pols i a la pols tornaràs; Bíblia AT, Vulgata, Gènesi 3,19 ) que sol pronunciar el capellà a la missa del Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma. El folklorista Pau Bertran la considerava un 'cas de l'ordre humà', en confrontació a les rondalles 'suprahumanes'(meravelloses, sobrenaturals) i les 'infrahumanes' (faules). D'altra banda, és una mostra de la religiositat popular contraposada a la religiositat oficial de l'Església. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74323 | El rector de Vallfogona i l'escolà nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rector-de-vallfogona-i-lescola-nou | BERTRAN I BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. R. Miquel y Planas. | XVIII-XIX | Rondalla poc recordada actualment. | La rondalla narra un episodi d'un capellà que vol posar a prova un escolà nou i el tempta amb bones viandes. L'escolà opta per menjar les millors viandes de la casa perquè 'val més ser golafre que ruc', cosa que satisfà el capellà. | 08025-193 | La rondalla va ser recollida pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1871 i 1875, i va ser publicada dins les notes que acompanyen un recull de cançons i corrandes populars de la zona editat pel mateix aplegador el 1885. Més tard va ser inclosa al recull 'El rondallari català', de Pau Bertran, editat pòstumament el 1909. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Forma part d'un conjunt de facècies populars protagonitzades per Vicent Garcia (1579-1623), escriptor conegut com el Rector de Vallfogona perquè exercia a Vallfogona de Riucorb. La seva obra, caracteritzada per la sàtira i la burla i enfocada sovint a l'erotisme o l'escatologia, el va fer molt popular entre els segles XVII i XX va generar moltes rondalles humorístiques. En nomltes d'aquestes rondalles o anècdotes apareix la figura d'un escolà. Aquesta rondalla, però, només s'ha trobat documentada al Bruc. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74324 | Els vuit dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-vuit-dolors | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | Cançó religiosa, en català, formada per vuit estrofes de sis versos i una novena de quatre versos que narren els vuit dolors de la Mare de Déu en relació amb la vida de Jesús. La tornada de la cançó fa: 'Contemplem los vuit dolors /que pel vostre Fill sentíreu / contemplem-los nit i dia / a honra i glòria del Senyor; / l'ànima tinguem salvada / cristians i pecadors.' | 08025-194 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Els Set Dolors de la Mare de Déu són un tema usual en la literatura religiosa de l'Edat Mitjana. El poeta Pere Serafí (s. XVI) en va fer una obra que podria ser l'origen de diverses cançons com aquesta. En altres llocs, com a l'Urgell, hi ha documentades cançons similars que també incorporen un vuitè dolor (i fins i tot un novè dolor, a València). Durant el segle XIX, aquestes cançons van tenir certa connotació política atès que els carlins van nomenar 'generalíssima' la Mare de Déu dels Dolors i en van adoptar l'advocació. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'aplegador de la cançó anota que 'sol cantar-se a la Quaresma i, de vegades, dintre mateix de l'església'. En un altre lloc, però, apunta que és una 'melodia popular cantada per oliveraires acompanyada d'un parenostre després de cada dolor'. També apunta que 'als set dolors de la Mare de Déu el poble n'hi afegeix un altre (v. 25 a 30)', el que correspon a l'exposició pública de Jesús a càrrec de Ponç Pilat. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74325 | La mort del pare Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mort-del-pare-jordi | ANÒNIM (1865) El Amigo del viajero en Montserrat. Obrita que el Santuario ofrece a los que visitan la Santa Imagen para que sin necesidad de consultar a nadie puedan saber cuanto les interese. Herederos de la V. Plá. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Poc recordada actualment. | Cançó estructurada en 32 versos de rima senar asonant, seguint el format d'un romanç, que descriu com a fet històric la mort violenta d'un ermità en una ermita de Montserrat. La tornada de la cançó fa: 'Valga'm l'Àngel de la Guarda / i sant Pere i sant Joan'. | 08025-195 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La guia de peregrins 'El amigo del viajero en Montserrat', de 1865, explica la base històrica de la cançó. Segons el text, els fets es van produir el 27 d'abril de 1822 a l'ermita montserratina de la Trinitat, una de les cinc que es van rehabilitar després de la Guerra del Francès. L'ermita era ocupada per Gaspar Soler, de Manresa, conegut com a Pare Jordi, 'joven de 30 a 40 años, rubio, afable, instruído y buen oficial platero'. Aquell dia, com que no responia a la crida a l'oració comuna, els seus companys van anar a buscar-lo i el van trobar, tres dies després, a la cisterna de l'ermita, ofegat i lligat de peus i mans. Dos veïns de Manresa van ser condemnats per aquesta mort, i les altres ermites van ser abandonades novament el 1824. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El mateix recopilador recull al municipi veí de Collbató, en la mateixa època, una versió força diferent de la mateixa cançó. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74326 | La surra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-surra | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Cançó poc recordada actualment pels veïns. | Cançó estructurada en set estrofes de quatre versos, amb rima AABB, entre les quals s'intercalen estrofes de dos versos amb rima AA. La cançó descriu la història d'un home gelós que apallissa la seva dona perquè ha anat a passejar sense avisar-lo. La tornada de la cançó fa: 'Ai roí, ai roí, / bé te n'has de penedir.' | 08025-196 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | No es coneixen altres versions d'aquesta cançó, per la qual cosa es podria considerar exclusiva del Bruc, tot i que la fórmula inicial 'Una cançó us vull cantar' és comuna a moltes cançons populars dels segles XVII i XVIII.Pel to del text, cal deduir que la cançó és un al·legat contra els maltractaments en l'àmbit conjugal. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74327 | A Igualada són xerraires (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-igualada-son-xerraires-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Només alguns veïns la recorden. | 'A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera botiflers.' | 08025-197 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La consideració de 'botiflers' (catalans partidaris de Felip V) fa referència a la Guerra de Successió (1704-1715). | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74328 | El convent de Sant Ramon (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-convent-de-sant-ramon-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Actualment no es recorda la corranda. | 'El convent de Sant Ramon n'és fet de pedra picada, a cada cantó un clavell i al mig una rosa encarnada.' | 08025-198 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Fa referència al convent de frares blancs de Sant Ramon del Portell, a la Segarra, construït al segle XIII i restaurat els segles XVII-XVIII. Al segle XIX s'hi feia un aplec popular el darrer diumenge d'agost. És possible, doncs, que la corranda fos portada al Bruc per treballadors agrícoles provinents de la Segarra. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74329 | Diuen que l'amor mata (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diuen-que-lamor-mata-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada avui dia. | 'Diuen que l'amor mata i això no és veritat, perquè si l'amor matava jo ja en fóra enterrat.' | 08025-199 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74330 | La roseta del rosar (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roseta-del-rosar-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | 'La roseta del rosar si no la cullen es passa; lo mateix serà de tu si ton pare aviat no et casa.' | 08025-200 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes.... | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74331 | De rosetes prou n'he vistes (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-rosetes-prou-nhe-vistes-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | 'De rosetes prou n'he vistes, que els rosers n'estan criant, no pas de tan boniquetes com les que m'estic mirant.' | 08025-201 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes.... | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 74332 | El cantar del gat és mau (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cantar-del-gat-es-mau-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | És poc recordada actualment. | 'El cantar del gat és mau, lo sonar del bou l'esquella, deu-me la jove, si us plau, vagi al dimoni la vella.' | 08025-202 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74333 | Francisco, per tu m'arrisco (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/francisco-per-tu-marrisco-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. TUDÓ I DURAN, R. (1906). 'Del meu jardí (II)', dins Gent Nova núm. 265. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | 'Francisco, per tu m'arrisco i en tu duc l'afició; fes-te frare franciscano, tu seràs mon confessor.' | 08025-203 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, el 1906, el folklorista Rafael Tudó i Duran la va publicar dins la revista Gent Nova, de Badalona, sense citar-ne la font. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74334 | Si sabia de cantar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/si-sabia-de-cantar | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Alguns veïns la recorden. | 'Si sabia de cantar un pandero compraria, per fer divertir l'amor totes les hores del dia.' | 08025-204 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74335 | Encara que sigui negre (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encara-que-sigui-negre-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada avui dia. | 'Encara que sigui negre no em tinguis per avorrit, que sóc del color del pebre que tot l'any n'és agraït.' | 08025-205 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador confronta aquesta corranda amb d'altres de portugueses, toscanes, sicilianes i gregues que tracten el mateix tema, com ara aquesta: 'Chamaste-me trigueirinha / eu nao me escandalisei; / trigueirinha és a pimenta / e váe a mesa do rei.'També indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74336 | La flor de la carbassera (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-flor-de-la-carbassera-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada avui dia. | 'La flor de la carbassera n'és una malvada flor, perquè sola mata molts homes al bo de l'ocasió.' | 08025-206 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes, i el 1885 en un recull més ampli. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La carbassera fa referència, naturalment, a l'amor no correspost.El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74337 | La meva amoreta plora (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-meva-amoreta-plora-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | És poc recordada actualment. | 'La meva amoreta plora, plora que no té consol; jo prou la consolaria si li dava el que ella vol.' | 08025-207 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74338 | En la cara t'ho conec (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-la-cara-tho-conec-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | La corranda no es recorda actualment. | 'En la cara t'ho conec, minyona, que no estàs bona, en la cara t'ho conec que et canses de dormir sola.' | 08025-208 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74339 | A fira me'n vull anar (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fira-men-vull-anar-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Poc recordada actualment. | 'A fira me'n vull anar tan sols per vendre'm la roba, que si els polls valen diners aquest any me faré home.' | 08025-209 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes. Bertran hi anota: 'Aquesta sospitem que és treta de poc, pus no fa gaires dies que l'oírem cantar per primera volta a un jove i ben cepat carlista'. El 1885 és novament editada en un recull més ampli de cançons i corrandes de la zona del Montserrat. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74340 | Aquell jovenet que balla (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquell-jovenet-que-balla-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | És poc recordada avui dia. | 'Aquell jovenet que balla ajudeu-me'l a mirar; porta les calcetes curtes, fa cara de rufià.' | 08025-210 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74341 | A dalt de la muntanya (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-dalt-de-la-muntanya-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. SERRA i VILARÓ, J. (1914) 'El cançoner del Calic recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró. Corrandes', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 231. | XVIII-XIX | És poc recordada, i l'activitat a què fa referència ha desaparegut. | 'A dalt de la muntanya mai que s'hi pogués tornar, les dones a la taverna i els homes a treballar.' | 08025-211 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, l'abril de 1914, mossèn Joan Serra i Vilaró (1879-1969) la va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya presentant-la com a inèdita, dins un recull de corrandes que assegura haver recollit de l'informant Joan Prat Molins (1837-1918), de Bagà (Berguedà). | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Segons el recopilador, la corranda fa referència a les tasques de fabricació de carbó, una activitat tradicional del Bruc que es feia a la muntanya de Montserrat i que comportava que els homes s'estiguessin molts dies fora de casa.Aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 74352 | Conjunt de vies d'escalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-vies-descalada | REDÓ, Salvador (1996). 'Montserrat i el seu entorn'. Angle Editorial. | XIX-XX | Tothom està d'acord en afirmar que Montserrat és l'ecola catalana d'escalada per excel·lència. Des que a mijan segle XIX es van començar a explorar les zones altes del massís amb la intenció no ja de fer només d'ermità o de boscater sinó per un interès científic i per què no esportiu, les parets i agulles montserratines no han parat de sentir els cops de martell que fixen les cordades. La nova escalada esportiva amb poca corda i molta força als dits i als peus i molt d'enginy també ha trobat a les parets del conglomerat un unes possibilitats inesgotables. Com a espais significatius d'aquesta activitat cal esmentar la Regió d'Agulles, els Ecos o la zona anomenada Tàbor amb el Cavall Bernat, coronat per primer cop el 27 d'octubre de 1935 per Josep Boix, Josep Costa i Carles Balaguer. Actualment la xifra de vies d'escalada és de centenars i centenars i cobreixen per tots costats roques com el Cilindre, la Roca Plana dels Llamps, la Roca Gran de la Portella o el Montgròs. | 08025-222 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.5992000,1.8025700 | 400211 | 4605970 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74352-foto-08025-222-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 74353 | Fons documental de l'Arxiu municipal del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-del-bruc | XIX-XXI | <p>L'Arxiu Municipal del Bruc (AMB) conserva el fons documental generat per l'ajuntament des del segle XIX fins a l'actualitat. Dins d'aquest arxiu s'hi conserven els fons documentals del Jutjat de Pau, el de FET y de las JONS i el de la Germandat de Nostra Senyora de Gràcia. A més l'arxiu també compta amb un interessant arxiu fotogràfic, situat físicament dins les dependències del Museu.</p> | 08025-223 | Ajuntament del Bruc. Bruc del Mig, 55. 08294. El Bruc. | <p>L'any 2003 el fons de l'arxiu municipal del Bruc va ser organitzat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, fruit d'un conveni amb l'Ajuntament.</p> | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 74354 | Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-de-la-corona-darago | XIV-XV | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conté diversa documentació referida al Bruc. Cal destacar els capbreus del Bruc i la Guàrdia de 1496-1501, 1546-1548, 1645 i 1727.</p> | 08025-224 | Carrer Almogàvers, núm. 77. Barcelona | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||||
| 74356 | Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-nacional-de-catalunya | <p>ESTRADA, Gemma (1995). 'La guerra civil al Bruc'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. http://cultura.gencat.net/anc/sdanc/fitxa_document.asp?tipuscerca=dossier&codidossier=10&NRegistre=51 (30 de juliol de 2012).</p> | XIX-XX | <p>Conté documentació referent a les Batalles del Bruc (1808-1814) i a la guerra civil espanyola (1936-1939).</p> | 08025-226 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33-51. Sant Cugat del Vallès. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 74367 | Jaciment de la Cova de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-les-agulles | Jaciment neolític al que no s'ha pogut accedir per la dificultat del terreny. | 08025-237 | Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6095300,1.7840800 | 398686 | 4607138 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 74368 | Jaciment de la Cova de Mas Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-mas-muntanya | Jaciment neolític al que no s'ha pogut accedir per la dificultat del terreny. | 08025-238 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.5994200,1.7805800 | 398379 | 4606020 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 74377 | Font del Catxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-catxo | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia) | Les descripcions antigues ens parlen d'un gran dipòsit obrat entre feixes de conreu abandonades, en la clotada de les Deveses que domina i es forma sobre les roques i entre el bosc del castell. Estava a prop del primer pont de la carretera general a Igualada. L'aigua era molt bona, per bé que embassada, amb volta d'obra, i tenia el naixement sota una bauma. | 08025-247 | Castell Ferran. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6064200,1.7629300 | 396919 | 4606818 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 74378 | Font de la Poma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-poma | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | Les antigues descripcions ens diuen que era una font molt antiga situada sota el collet de Guirló. Realment formava un bassal que es mantenia durant uns dies després de pluges formant un petit forat on creixen plantes. | 08025-248 | Coll de Guirló. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 74379 | Font de les Bassetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-bassetes | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | Font natural que es trobava sota la Roca Foradada i la de l'Enclusa, al marge superior de la carretera que va de Can Maçana al monestir. Sembla ser que se n'ha perdut el fil. | 08025-249 | La Roca Foradada. Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6110700,1.7854800 | 398805 | 4607308 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 74380 | Font de Puigllobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigllobi | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia) | Font intermitent de força dies de durada. L'aigua surt a la soca d'un roure, sota el camí de can Maroto, prop de Can Maçana, un xic avall de la carena. | 08025-250 | Puigllobí. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 74381 | Font de Sant Pau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pau-vell | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia) | A sota el Serrat de Guirló, prop les runes de la capella de Sant Pau Vell anant direcció al castell de la Guàrdia, hi ha aquest dipòsit-cisterna, construït o arranjat l'any 1963 segons es pot observar en un escrit. Aquesta cisterna aprofita l'aigua de la pluja. | 08025-251 | Coll de Guirló. Sant Pau Vell. Est del terme. | 41.6061600,1.7726300 | 397727 | 4606778 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74381-foto-08025-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74381-foto-08025-251-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 74382 | Font de Santa Mundi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-mundi | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia) | Dins el terme de Sant Pau de la Guàrdia rajava al peu d'un gros roure, a la drecera que va a Igualada vers ponent, entre la carretera i el nucli del veïnat de Sant Pau o Ca n'Elies. Actualment el lloc on estava dita font és una parcel·la privada inaccessible. | 08025-252 | Carrer Manresa, Sant Pau de la Guàrdia. Est del terme. | 41.6121700,1.7474100 | 395635 | 4607475 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||||
| 74383 | Font del Grinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-grinyo | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | Pertany a la finca de can Marc Vell, del poble de Marganell, just a la partió dels termes, a tocar de la fita col·locada pel Patronat de la Muntanya. | 08025-253 | Can Marc. Nord-est del terme. | 41.6401200,1.7755100 | 398020 | 4610545 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 74384 | Els Frares Encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-frares-encantats | <p>BARBERÀ I SAUQUÉ, Josep (1977): Montserrat pam a pam. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions.</p> | <p>Grup de roques que constitueix una regió amb un seguit de roques ben característiques: el Bisbe, la Monja, el Lloro, el Frare Gros, el Novici, etc. Totes elles formen una carena que es despenja vers el coll de Porc seguint una roca darrera l'altre en sentit descendent. Totes són de fàcil ascensió i només cal pujar les canals que porten als seus collets superiors per tal de guanyar els cims corresponents. Vistes des de la cara nord formen un conjunt majestuós i encisador i hom se n'adona que el nom és molt apropiat.</p> | 08025-254 | Els Frares. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | <p>Els Frares Encantats és un topònim que d'un temps ençà està en desús en anar agafant cada roca un nom individualitzat però que és molt escaient puix designa gràficament el conjunt de roques que aglutina.</p> | 41.6093200,1.7929300 | 399423 | 4607105 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74384-foto-08025-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74384-foto-08025-254-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 74385 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni-2 | LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions. | Cim de Montserrat (1236 m.) i mirador singular. Tot i ser el cim més alt coronar-lo no és gens difícil. Des de Sant Joan el camí que hi porta és força planer. Molt a prop del lloc on hi hagué l'antiga capella de Sant Jeroni s'alça el mirador on hi ha una rosa dels vents d'hacer que marca la toponimia de l'entorn. Des del cim les vistes sobre la geografia són espectaculars, com per exemple les agulles de Montserrat, Santa Cecília a 600 metres per sota dels peus o el Monestir de Sant Benet. Des de Sant Jeroni es veu a tocar les comarques que envolten Montserrat: Vallès Occidental, bona part del Vallès Oriental, Bages, Anoia i Baix Llobregat. A l'horitzó també es veu el Mediterrani i el Barcelonès. | 08025-255 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6053400,1.8112900 | 400947 | 4606641 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74385-foto-08025-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74385-foto-08025-255-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Tot i estar molt ben acondicionat amb una barana de protecció cal extremar precaucions puix les parets de pedra són molt altes. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 74386 | Avenc dels Pouetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-pouetons | <p>BARBERÀ I SAUQUÉ, Josep (1977): Montserrat pam a pam. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>L'Avenc dels Pouetons s'obre sota la roca anomenada dels Pouetons. És la concavitat més profunda de la muntanya. Presenta dues boques d'entrada i baixa formant diversos relleixos fins a una profunditat total de 125 m. i 337 m. de recorregut. És un dels avencs més importants de Catalunya excavats en conglomerat. L'avenc dels Pouetons és una constatació que la roca calcària també hi és present a Montserrat; és per això que no hi manquen els avencs. De fet, mercès al carbonat de calci s'han pogut cimentar millor els materials conglomerats per donar consistència als monòlits. Aquest avenc consta d'un espectacular pou d'entrada de 52 metres de profunditat amb un replà a la cota -32 on gràcies a una pronunciada rampa s'ajunten les dues boques de la cavitat. A partir d'aquí pous i galeries, esquerdes i ressalts, blocs i lloses, fins un darrer pou de 14 metres que en permet accedir a una galeria final de 50 metres. Els catalans van ser els degans de l'Estat espanyol en l'activitat de l'espeleologia. A principis del segle XIX, el monjo montserratí Gerard Joana ja va explorar a la mateixa muntanya les coves del Salnitre i l'avenc dels Pouetons. La visita a aquest avenc és imprescindible efectuar-la acompanyats d'especialistes en el món de l'espeleologia, que compleixin a més la legislació vigent en aquest tipus d'esport d'aventura.</p> | 08025-256 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6065200,1.7830400 | 398595 | 4606805 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74386-foto-08025-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74386-foto-08025-256-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Es recomana precaució i respecte a l'entorn natural. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 74387 | Cova de les Pruneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-pruneres | BARBERÀ I SAUQUÉ, Josep (1977): Montserrat pam a pam. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Bauma o cova-refugi preparada per a dormir-hi mercès al treball dessinteressat dels membres del G.A.M., del Club Muntanyenc Barcelonès. Es troba sota la roca anomenada La Vella. | 08025-257 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6039800,1.7976700 | 399810 | 4606506 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74387-foto-08025-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74387-foto-08025-257-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 74388 | Cova del Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-ponc | Cova de força interès situada al nord-oest del municipi del Bruc a tocar de la riera de Pierola. Segons l'època de l'any hi brolla un salt d'aigua que en fa ser un espai natural força remarcable. També se l'anomena cova del 'Pons'. | 08025-258 | Prop de Can Guixà i de Can Manuel. | 41.5846300,1.7599000 | 396632 | 4604402 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74388-foto-08025-258-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||||
| 74391 | Balma de can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-sola | http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1248-cat-balma_de_can_sola.htm http://apeupermontserrat.blogspot.com.es/2009/09/balma-de-can-sola.html | Balma d'espectaculars dimensions situada dins la finca de Can Solà de la Roca. Ocupa un total de 3.150 m2. Pel seu interior hi transcorre un torrent d'aigua irregular, la qual ha erosionat els estrats de forma horitzontal donant forma a aquest magnífica balma. Al centre de la cavitat hi ha la font homònima, que brolla de forma periòdica. En el seu interior hi conserva les restes de murs utilitzats per tancar-hi ramats. | 08025-261 | Prop de Can Solà de la Roca. Centre del terme. | A llarg del temps aquest gran espai cobert ha sigut utilitzat com a aixopluc natural pels ramats de la zona mentre que a dia d'avui és un lloc ideal per l'escalada i disposa de 12 vies instal·lades. | 41.5973000,1.7478200 | 395645 | 4605824 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 74392 | Cova del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cabrit | <p>Balma de no massa fondaria situada per damunt del camí de la Cova de l'Arcada a la Font del Xevret. Conserva murs, màrfegues rústiques, foc a terra i atuells per cuinar, donant facilitats per a fer bivac.</p> | 08025-262 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5960300,1.7901300 | 399169 | 4605632 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74392-foto-08025-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74392-foto-08025-262-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 136,59 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc