Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74393 | Els Pallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pallers | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].</p> | <p>Els Pallers és un serrat que conte quatre monòlits capritxosament esculpits pel pas del temps i que recorden la forma de pallers, forma a partir de la qual la imaginació de la gent n'ha bastit llegendes que han arribat als nostres dies. Per la seva forma aquestes formacions també són anomenades 'pallers de pedra' o 'els pallers de tot l'any'. Tot i que són de curta ascensió aquests 'pallers' tenen quelcom especial que en justifica l'escalada. Des de la carena dels Pallers estant hom pot gaudir d'unes meravelloses vistes tant de la regió de les Agulles com de la vall d'El Bruc.</p> | 08025-263 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5998600,1.7806400 | 398384 | 4606069 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74393-foto-08025-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74393-foto-08025-263-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 74394 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada-1 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].</p> | <p>La Foradada, anomenada també 'Roca Foradada', és una curiosa formació del contrafort nord de la serra occidental que baixa de les Agulles, esculpida per l'acció del vent i la pluja consistent en un 'forat', d'aquí el nom de la roca, que travessa la roca montserratina com si fós una gran finestra, just per sobre de la Cadireta, en l'anomenat Serrat de la Foradada. Aquesta és, sens dubte, una de les curiositats naturals més remarcables de la muntanya de Montserrat. L'obertura és un triangle isòsceles sobrepassa té 12 metres de base per 14,5 d'alçada.</p> | 08025-264 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Com a espectacle curiós i singular cal dir que des de l'indret de can Martorell (nord-est), cap a mitjans del mes de març i del 25 de setembre al 5 d'octubre pot observar-se els raigs de la posta de sol passar per l'ull del forat.</p> | 41.6110700,1.7854800 | 398805 | 4607308 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 74395 | Cova de l'Alfons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lalfons | <p>http://esgarrapacrestes.blogspot.com.es/2008/05/la-cova-de-lalfonso.html</p> | <p>La cova de l'Alfons, també és anomenada 'cova de l'Alfonso' o 'cova del Fonso', és una balma de dimensions considerables situada en el paratge de la Raconada, a la zona del Vermell del Xincarró, característica per estar formada per una continuïtat de murs de conglomerat, on si trobem quasi 200 vies d'escalada de diversa dificultat. A l'entrada de la cova, podrem observar una instal·lació de cordes i esglaons de ferro, que fan servir els escaladors, per pujar o baixar de les vies d'escalada.</p> | 08025-265 | Nord de la població. La Raconada. Est del terme | 41.5978200,1.7830400 | 398581 | 4605839 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74395-foto-08025-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74395-foto-08025-265-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 74396 | Col·lecció al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-al-museu-darqueologia-de-catalunya | www.mac.cat http://lestudioh.com/catlestudioh/10dossieres/pdfs/08lestudiohcat.pdf | Conjunt de troballes prehistòriques recuperades al llarg del segle XX dipositades a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC Barcelona) entre les qual cal destacar una destral i denes de collaret del jaciment de Can Vallès i les troballes aparegudes en el jaciment de davant de l'església parroquial de Santa Maria d'El Bruc, actualment desaparegut. | 08025-266 | MAC Barcelona. Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. 08039 Barcelona | El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) és un museu nacional en xarxa sorgit arran de la llei de museus de 1990 que té com a objectiu la conservació, investigació i divulgació dels vestigis arqueològics a Catalunya. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | -3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 74397 | El Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-montgros-0 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Montgr%C3%B2s_%28el_Bruc%29</p> | <p>El Montgròs, cim pertanyent a la regió montserratina dels Ecos, és amb 1133 metres un dels cims més alts de Montserrat. El seu volum, semblant al d'un gran massís, domina tota la muntanya. Des del cim la panoràmica és majestuosa. A les gegantines parets de les cares est i oest hi ha obertes diverses víes d'escalada.</p> | 08025-267 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5981300,1.8040100 | 400329 | 4605849 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 74398 | Regió dels Ecos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-dels-ecos | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya] http://www.mfos.eu/els_ecos_de_montserrat.htm</p> | <p>És la regió central de les 6 regions en què es divideix la muntanya de Montserrat, tres de les quals les trobem al terme municipal del Bruc. Aquesta regió comprèn des de Coll de Porc, tocant als Frares Encantats fins al coll de Migdia i les Talaies. Mentre que la cara nord de la regió presenta la semblança d'una gran muralla la cara sud s'allargassa esglaonadament vers els plans d'El Bruc. El cim més alt de la regió és el conjunt de roques dels Ecos, amb 1212 m. d'alçada, i són el segon cim més alt de Montserrat. Aquesta zona esta formada pels tres monòlits dels Ecos; l'Eco Superior, l'Inferior i el del Mig, a més de la Miranda, el punt d'accessibilitat més fàcil, amb un cim més aviat planer i allargat. Altres cims destacats de la regió són el Montgròs, la Roca Plana dels Llamps, els Plecs de Llibre o el Cilindre.</p> | 08025-268 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Aquesta és una regió amb una gran activitat d'escalada. La primera ascensió documentada a les roques dels Ecos és datada del dia 20 de gener de 1957 per part d'Anna M. Pallejà, J. M. Torras, J. Borràs, J. Camps, J. Prat, J. Monfoig, Domènech, R. Bassols i B. Villena.</p> | 41.6025700,1.8051200 | 400429 | 4606341 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74398-foto-08025-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74398-foto-08025-268-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 94813 | Arbreda de Pinassa rodal A4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a4 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 4-5 </p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 11 m i un perímetre de 1,3m.</p> | 08025-286 | A peu del camí cap al coll de Guirló | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6105400,1.7706000 | 397565 | 4607266 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 94814 | Arbreda de Pinassa rodal A2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a2 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 6-7 </p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 10 m i un perímetre de 1,2 m. Ocupa una superfícies d'unes 0,25 ha.</p> | 08025-287 | Per sota de l’antic Castell de la Guàrdia (Castell de Bonifaci). | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6095800,1.7734700 | 397802 | 4607156 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE.L'accés no és fàcil perquè no hi ha camí. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 94815 | Arbreda de Pinassa rodal A1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a1 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 8-9 </p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,3 m. Ocupa una superfícies d'unes 0,52 ha.</p> | 08025-288 | A peu del camí cap a Sant Pau Vell poc després de deixar el camí cap al coll de Guirló. | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6084700,1.7751700 | 397942 | 4607031 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 94816 | Arbreda de Pinassa rodal D1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-d1 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 10-11.</p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,4 m. Ocupa una superfícies d'unes 3,85 ha.</p> | 08025-289 | Al coll de Guirló | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6084100,1.7769100 | 398087 | 4607022 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 94817 | Arbreda de Pinassa rodal D2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-d2 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 12-13.</p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,1 m. Ocupa una superfícies d'unes 3,85 ha.</p> | 08025-290 | Al coll de Guirló, baixant pel torrent de la Diablera a mà dreta. Cal endinsar-se pel bosc | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6084400,1.7777400 | 398156 | 4607025 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 94820 | Teix de la canal dels Pouetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-la-canal-dels-pouetons | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 14-15.</p> | <p>Exemplar de <em>Taxus baccata</em>. Aquest és el teix més gran dins el terme del Bruc, amb una alçada total de 7m i un perímetre de 1,8m.</p> | 08025-291 | Sortint del refugi Vicenç Barbé, agafar el corriol que mena a l’avenc dels Pouetons. Poc abans d’arribar-hi, un altre corriol molt poc evident a mà dreta s’endinsa per la llera del torrent. Cal anar pujant fins a trobar el Teix. | <p>Va ser objecte de catalogació i protecció dins un projecte europeu “LIFE Taxus” (2012-16) on va participar el Parc Natural de Montserrat.</p> | 41.6087700,1.7846400 | 398732 | 4607053 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | El teix és un arbre que creix molt lentament. A les canals profundes de la muntanya de Montserrat encara hi troba condicions d’humitat per subsistir, malgrat l’aridesa general dels sòls de la muntanya.Els teixos eren arbres venerats antigament per la seva resistència i la fusta era valorada per l’obtenció d’arcs. A Europa s’hi poden trobar exemplars de fins a 4.000 anys. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 94822 | Alzines de la Font de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-la-cova | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 16-17.</p> | <p>Dues especies de <em>Quercus ilex</em> amb unes dimensions de 12m d'alçada i 3m de perímetre.</p> <p>Les dues alzines bessones de la Font de la Cova són de les més grosses del Bruc i la seva capçada dóna ombra tot l’any a l’indret on sorgeix aquesta font, per la qual cosa era un indret tradicional per anar a berenar i festejar. També hi ha un safareig i una bassa propers.</p> <p>El grup d'alzines centenàries que ombregen l'entorn de la font gaudeixen de la frescor de l'indret, proper al torrent de la cova i que es beneficien de l'abundància d'aigua que proporciona la mateixa font. Aquest fet ha estat fonamental per explicar les seves dimensions i exuberància i el poblament vegetal en general de l'espai proper</p> | 08025-292 | En un revolt pronunciat del Camí de Cal Mata. | 41.5901700,1.7685400 | 397361 | 4605007 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/94822-292.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Conserva encara alguns testimonis d'escales i bancs construïts de pedra, d'un passat recent on l'activitat humana hi era força present. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 94823 | Lledoner del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-castell | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 18-19.</p> | Molt poc evident per quedar molt tapat per la resta de vegetació que l’envolta | <p>Espècie de <em>Celtis australis</em> amb unes dimensions de 8m d'alçada i 3m de perímetre. Es tacta d'un gran lledoner situat a la proximitat del forn de calç de la masia del Castell.</p> | 08025-293 | A peu del camí. | 41.5892100,1.7884800 | 399021 | 4604877 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 94824 | Noguera de Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-de-can-jorba | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 20-21.</p> | <p>Aquesta és una de les nogueres més grans que es conserven al terme, prop de la masia de Can Jorba. Pertany a l'espècie <em>Juglans regia</em> i té unes dimensions de 8m d'alçada per 1,4m de perímetre.</p> | 08025-294 | Just davant de Can Jorba, al mig del camp de conreu. | 41.5874400,1.7986600 | 399867 | 4604669 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Les nogueres se solien plantar a les proximitats de les masies, perquè a més de les nous (que proporcionaven fruita seca i l’ingredient bàsic per fer la ratafia), la seva fusta era molt preuada per fer eines. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 94825 | Figuera del camí de Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-cami-de-can-rovira | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 24-25.</p> | <p>Especimen de <em>Ficus carica</em> de tres branques amb una alçada màxima de 8m i un perímetre de 3,9m.</p> | 08025-295 | Al costat del petit pont del camí de Can Rovira després de la baixada del carrer de les escoles (carrer 1 d’octubre). | <p>Pel fet d’estar refugiada al torrent, aquesta figuera deu haver pogut resistir molts anys i ha seguit donant el seu fruit dolç a molta canalla de l’escola propera, així com als adults que la coneixen.</p> | 41.5827900,1.7808600 | 398376 | 4604173 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Les figueres són arbres d’origen subtropical i tenen un creixement que pot resultar espectacular si no pateixen grans gelades, com ha passat al Bruc de tant en tant. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 94826 | Pinastre del Timbaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinastre-del-timbaler | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 26-27.</p> | <p>El pinastre és un arbre que pot assolir els 30m d’alçada però sol fer-se de forma espontània en sòls silicis i àcids; per això al Bruc només es troba naturalitzat en aquest turó esquistós prop de les piscines, on es va plantar amb una colla d’altres arbres no autòctons. Les fulles són les més llargues i les pinyes són grans, oposades i surten en parella.</p> <p>Aquest exemplar de <em>Pinus pinaster</em> és el més gran de tots els que es troben en aquest indret amb una alçada de 11m i un perímetre de 1,6m.</p> | 08025-296 | Dins el pati de l’escola darrera el monument del Timbaler del Bruc. | 41.5835900,1.7770800 | 398062 | 4604266 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Es troba dins del recinte de l'escola. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 94827 | Roure del camp de Can Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-camp-de-can-farres | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 28-29.</p> | <p>Aquest roure martinenc creix prop de la bassa de Can Farrés, que té aigua tot l’any i per això es deu haver fet tan gros, si bé encara no ha arribat al màxim propi de la seva espècie <em>Quercus humilis</em>. Actualment té unes dimensions de 12m d'alçada i 2,6m de perímetre.</p> | 08025-297 | Al peu del camí que voreja el camp d’oliveres per sota Can Farrés. | 41.5812800,1.7865900 | 398851 | 4603999 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||||
| 94828 | Castanyer de Moixerigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-moixerigues | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 30-31.</p> | <p>Aquest castanyer és un relicte de l’antiga plantació que es va realitzar als turons de les Moixerigues a mitjans del segle XX. Aquest <em>Castanea sativa</em>, està situat en un punt ideal per què creixi, en sòl silícic (licorelles), entre la pineda i una clariana que domina els camps de la solana del serrat de les Moixerigues. Fa 6m d'alçada i un perímetre de 3,1m.</p> | 08025-298 | Seguint el PR-C 78 des del Bruc en direcció a Montserrat, un camí a la dreta, mena a un camp d’oliveres. Just on acaba el camí i comença el camp. | 41.5789700,1.7887500 | 399028 | 4603740 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||||
| 94829 | Pi pinyoner del camp de Moixerigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-del-camp-de-moixerigues | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 32-33.</p> | <p>Aquest és un dels pins pinyes (<em>Pinus pinea)</em> de major talla del serrat de Moixerigues amb 12m d'alçada i 2m de diàmetre.</p> | 08025-299 | Direcció a Montserrat, després de pujar un petit marge, el camí planeja i després gira bruscament a l’esquerra en pujada. Tot recte pel mig del camp fins a trobar-lo. | 41.5772400,1.7875100 | 398922 | 4603549 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Els pins pinyoners creixen millor en sòls àcids i per això són més abundants al serrat de les Moixerigues i als sectors amb licorelles. La seva producció de pinyons li dóna més valor que la pròpia fusta i per això també s’han replantat durant anys en aquesta zona. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 94830 | Eucaliptus de l’Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-lesglesia | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 34-35.</p> | <p>Uns dels pocs eucaliptus que trobem al Bruc, que creixen a la vora de l’Església de Santa Maria del Bruc.</p> <p>Sense atènyer les dimensions màximes per a aquesta espècie d<em>'Eucalyptus sp.</em>, s’han fet arbres imponents que proporcionen ombra en aquest espai d’ús públic.</p> <p>Aquest especimen fa 12m d'alçada i 2,4m de perímetre.</p> | 08025-300 | A l’aparcament de l’Església de Santa Maria del Bruc. | 41.5765600,1.7852800 | 398735 | 4603476 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||||
| 94831 | Lledoner Bruc de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-bruc-de-baix | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 20-21.</p> | <p>El lledoner <em>Celtis australis </em>més gran del Bruc, que dóna la benvinguda a l’entrada del poble pel Bruc de baix. Té una forma harmoniosa i proporcionada i és productora de la fruita rodona característica de l’espècie, que serveix d’aliment a molts ocells a l’hivern, els lledons. Fa 12m d'alçada i 1,8m de perímetre.</p> | 08025-301 | 41.5754900,1.7847900 | 398692 | 4603358 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||||
| 94832 | Alzina de Can Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-serrat | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 40-41.</p> | <p>Can Serrat també té la seva alzina pròpia i monumental, que serveix d’ombra i, sobretot, d’inspiració als artistes que fan estada a la masia.</p> <p>Aquest <em>Quercus ilex</em> fa 12m d'alçada i 3,4m de perímetre.</p> | 08025-302 | Baixant el camí a Can Serrat a la dreta. | 41.5753100,1.7869000 | 398868 | 4603336 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||||
| 94833 | Pollancres de Can Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-de-can-serrat | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 42-43.</p> | <p>Els pollancres són els arbres amb més alçada del Bruc (uns 30m). Aquest especime de <em>Populus nigra</em> fa 30m d'alçada i 2,5m de perímetre. </p> <p>Com a arbres de ribera, el fet d’estar a tocar de la llera del torrent, podria ser la causa que siguin tan alts.</p> | 08025-303 | Al torrent que passa pel costat de Can Serrat. | 41.5752400,1.7873700 | 398907 | 4603327 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||||
| 94834 | Roure del torrent de Can Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torrent-de-can-castellet | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 44-45.</p> | <p>Un dels roures (<em>Quercus humilis</em>) més grans (amb 15m d'alçada i 3,3m de perímetre) i, sobretot, més alt que podem trobar al Bruc, creixent dins el torrent de Can Castellet, envoltat de naus de la zona industrial, però resistint com a gegant que és.</p> | 08025-304 | A peu del camí que mena al polígon industrial del Pla de l’Alzinar a la llera del petit torrent de Cal Castellet. | 41.5744000,1.7812000 | 398391 | 4603241 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||||
| 94835 | Pollancre camí de Can Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-cami-de-can-ribera | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 46-47.</p> | <p>Al fons de la riera de Pierola no hi ha gairebé bosc de ribera, però de tant en tant creixen alguns pollancres com aquest, que no tenen les mateixes facilitats com en altres indrets amb més abundància d’aigua.</p> <p>Malgrat això, aquest <em>Populus nigra</em> és un dels més notables que hi podem trobar en aquest sector amb unes dimensions de 11m d'alçada i 1,3m de perímetre.</p> | 08025-305 | A la pista forestal a sota de Can Ribera tocant a la llera de la Riera de Pierola. | 41.5779200,1.7652600 | 397068 | 4603651 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||||
| 94836 | Pi blanc de la bòvila de Can Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-la-bovila-de-can-valles | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 48-49.</p> | <p>Un dels pins blancs <em>Pinus halepensis</em> de major dimensió del terme amb 13m d'alçada i 3,15m de perímetre, situat al torrent que divideix les propietats de Can Vallès i Can Marquès.<br /> Aquest exemplar està proper al màxim esplendor de l’espècie, que no sol ser molt longeva ni tenir dimensions gaire més grans.</p> | 08025-306 | Al fondal de Can Marquès molt proper als murs de la bòvila de Can Vallès. | 41.5744500,1.7915100 | 399251 | 4603235 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||||
| 94837 | Alzina de Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-marques | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 50-51.</p> | <p>Una alzina (<em>Quercus ilex</em>) imponent amb un dels perímetres més grans al Bruc (4,3m) i uns 13m d'alçada.</p> | 08025-307 | Poc abans d’arribar a Can Marquès pel camí d’accés en cotxe. | 41.5735300,1.7924700 | 399329 | 4603132 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Moltes alzines grosses se situaven a la vora dels masos, com a amurriadors de bestiar, per donar ombra i proveir d’aglans el bestiar. Per aquesta raó s’han mantingut intactes durant generacions. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 94838 | Pi de les tres branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-tres-branques-1 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 52-53.</p> | <p>Una pinassa singular, <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>, amb tres ramificacions que surten gairebé des de la seva base que es troba dins el laberint de la regió d’Agulles. Té unes dimensions de 8m d'alçada i 3m de perímetre.</p> | 08025-308 | Pujant per la canal Ampla, agafar a mà dreta el corriol de la travessa dels Frares Encantats. | 41.6095800,1.7897500 | 399159 | 4607137 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Cal fer una delicada travessa per arribar-hi. Travessa de les Agulles (camí equipat amb cordes i cadenes) apte només per a persones bregades a la muntanya. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 41546 | Alzina de Santandreu de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-santandreu-de-la-castanya | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada a la vora del camí davant del mas de Santandreu de la Castanya que li dóna el nom. És una de les alzines més grans de tot el Montseny i es calcula que té uns 350 anys d'edat. Té la capçada bastant arrodonida excepte per la banda NNO que està escapçada a causa d'un llamp. L'alzina fa entre 18-20 metres d'alçada i la capçada uns 16-18 metres de diàmetre. | 08026-16 | La Castanya | S'ha estimat que té uns 350 anys d'edat. L'any 2004 va ser parcialment amputada per un llamp. | 41.8017500,2.3528000 | 446234 | 4627968 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41553 | Torrent de can Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-serra | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Petit torrent que comença a prop del nucli del Brull i del Serrat de la Creu, a uns 850 m d'altitud i desemboca a l'embassament de les Illes, a 765 m d'altitud. En total el seu recorregut és d'un kilòmetre i mig aproximadament. Al llarg del seu curs passa prop dels masos de Casademunt i de can Serrà, que és d'on agafa el nom. | 08026-23 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8183300,2.2959600 | 441527 | 4629845 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El torrent transcorre a través d'una zona boscosa i amb abundant sotabosc. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 41563 | Pantà de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-les-illes | El pantà de les Illes es troba a escassos 100 m de la masia que duu el mateix nom. Ocupa una superfície d'unes 4,5 ha, depenent de l'època de l'any. Està tocant al Club de Golf Montanyà, les seves aigües juntament amb les del pantà de l'Estanyol són les que s'utilitzen per regar els camps de golf. Per la banda est rep les aigües del torrent de can Serrà. Per la banda oest rep aigua i desguassa al mateix torrent de l'Estanyol. Per l'est hi voreja una pista que passa per can Serrà i Casademunt. | 08026-33 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8223500,2.2904600 | 441074 | 4630296 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Se'l coneix com a pantà o bé embassament de les Illes. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 41581 | Alzina de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lestanyol | És cuidada pels treballadors del camp de golf. | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada prop de l'Estanyol, dins el recinte del camp de golf. És una alzina d'una bellesa i unes dimensions espectaculars. La seva alçada supera els 14 metres. El tronc fa uns 3 metres de perímetre. Però el més impressionant és la seva capçada, de forma rodona, que fa entre 22 i 24 metres de diàmetre. L'amplada màxima de la capçada és a la part baixa, on les branques creixen horitzontalment al tronc, llavors va disminuint de diàmetre a mesura que va augmentant en alçada, com el cap d'un bolet. | 08026-51 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8203600,2.2820700 | 440376 | 4630080 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També es coneix com l'alzina grossa o alzina rodona. Està catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. A l'hivern es col·loquen uns troncs de fusta de manera vertical entre les branques inferiors i el terra, això és una mesura de protecció perquè el pes de la neu no trenqui cap branca. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41589 | Ginebró de Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginebro-de-casademunt | L'arbre presenta un estat de risc degut a una malaltia | Magnífic espècimen de ginebró (Juniperus oxycedrus subsp. badia) de mides espectaculars. Situat a prop del mas Casademunt, del qual rep el nom, aquest arbre monumental té més de 1000 anys d'existència. De fet, hi ha gent que sosté que s'aproxima als 2000 anys d'edat però no podem saber-ho amb certesa. El tronc fa un metre de diàmetre a la seva base i es va eixamplant en alçada. Està esberlat pel mig, on s'aprecia un forat de grans dimensions, i en surten cinc grans ramificacions en totes les direccions. Aquest tronc, en part, està cobert de molsa i líquens. Supera els 14 metres en alçada. | 08026-59 | Brull, el | 41.8149000,2.2960200 | 441529 | 4629465 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41589-foto-08026-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41589-foto-08026-59-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. Generalment els ginebres són arbustos o petits arbres de poc més de 4 metres d'alçada, en aquest cas les seves mides són espectaculars. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41597 | Torrent del Brugué o torrent Negre. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-brugue-o-torrent-negre | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Petit torrent d'escassament un quilòmetre de longitud. El seu origen és a la banda nord de la serra Montmany, prop del mas el Boix, a uns 750 m d'altitud. Llavors flueix en direcció est fins desembocar a la riera de Martinet, que en aquest tram s'anomena riera de l'Afrau, ja dins el terme municipal d'Aiguafreda, a 580 m d'altitud (aquí el límit entre els termes de Seva i Aiguafreda segueix el curs d'aquesta riera). És alimentat per petits torrents de poca importància, secs bona part de l'any, que són el sot de les Parets, el sot de la Mina i el sot del Quintà Nou. En aquest torrent hi trobem també la font dels Empouadors. | 08026-67 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8023000,2.2713200 | 439466 | 4628083 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el recorregut passa pel mig del bosc. En aquest totrrent s'hi troba la font dels Empouadors. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 41605 | Torrent de Font Pomereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-font-pomereta | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Transcorre tot el temps per una vall atapeïda de bosc. | Torrent que té el seu origen entre el turó de les Queredes i el turó dels Esqueis, a uns 1220 m d'altitud, i desemboca a la riera de Font Savellar, a uns 740 m d'altitud, ja al terme municipal de Seva. La seva llargada total és d'uns 4 km. Des del seu inici, transcorre en direcció nord-oest durant 1,8 km, la resta és pràcticament en direcció nord. Del total del seu recorregut els primers 1,3 km pertanyen al terme municipal del Brull i la resta a Seva. Tot el seu recorregut passa per una zona molt boscosa. | 08026-75 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8249600,2.3335600 | 444656 | 4630557 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tan la serra, la font, el torrent com un coll de la zona duen el nom de Font Pomereta. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 41617 | Riera de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-collformic | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Curs d'aigua abundant d'uns quatre quilòmetres de recorregut aproximadament. Comença a la banda est de Collformic, a la vall que formen els turons de Collformic (1286 m), Puig Ventós (1244 m) i la carena dels Roures. Va en direcció sud-est seguint aquesta vall que queda al sud del Matagalls (1697 m) fins que es troba amb la riera de la Castanya, a 530 m d'altitud. Durant tot el seu trajecte recorre aquesta frondosa vall atapeïda de bosc i rep l'aigua de nombrosos sots i torrents (sot del Rector, dels Castanyers, dels Pollancres i de la carena d'en Besa entre d'altres). El sot de la carena d'en Besa (a la vessant est, pel sot de la font del Vilar) i la riera de Collformic, a partir d'aquest sot, delimiten els termes del Brull i Montseny (Vallès Oriental). | 08026-87 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7907600,2.3612700 | 446929 | 4626742 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És coneguda també com a riera del Molí, almenys en el seu tram final, degut al Molí de l'Adrobau que es troba un quilòmetre abans de la seva desembocadura a la riera de la Castanya. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 41618 | Riera de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-castanya | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Riera que es forma a la vall de la Castanya, on s'uneixen el sot del Cafè i del Bassau, provinents del pla de la Calma, a uns 795 m d'altitud. Flueix sempre en direcció est recollint les aigües del sot de la Verneda, de les Mines, del Llançà i de la riera de Collformic entre d'altres. Desemboca a la Tordera, ja al terme municipal de Montseny, a uns 560 m d'altitud. El seu recorregut és d'uns 2,5 km dins el terme del Brull i d'uns 3,35 km al terme de Montseny. | 08026-88 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7779400,2.3584900 | 446687 | 4625320 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41618-foto-08026-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41618-foto-08026-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al igual que la riera de Collformic transcorre per una vall atapeïda d'un bosc frondós. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 41632 | Riera del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-pujol | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | La riera del Pujol o de Picamena és un dels cursos fluvials importants del Brull. Comença al vessant nord de Collformic on es crea el gran fondal que antigament s'anomenava Vallmanya o la Gran vall. El primer tram flueix en direcció NO fins arribar al nucli del Brull, a partir d'aquí fa un gir i se'n va direcció SO. Els últims 1400 metres la riera fa de límit entre els municipis del Brull i Tagamanent, llavors arriba a un punt on coincideixen els termes municipals del Brull, Tagamanent i Aiguafreda, a 500 m d'altitud. A partir d'aquí passa a anomenar-se riera de l'Avencó i més tard desguassa al riu Congost. Dins el terme del Brull la riera del Pujol transcorre aproximadament uns set kilòmetres. Rep les aigües, entre d'altres, del torrent Gros, el torrent de Riudeboix, el sot dels Hortets o la riera del Burguès. | 08026-102 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8077700,2.3066700 | 442407 | 4628666 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41632-foto-08026-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41632-foto-08026-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41658 | Torrent de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lestanyol | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Aquest torrent neix al vessant nord-oest del nucli d'El Brull, al sud del serrat del Prat d'Ori. El seu recorregut dins el terme municipal d'El Brull és d'uns 5,5 quilòmetres i transcorre en direcció sud-oest fins sortir-ne pel punt on convergeixen els termes d'El Brull, Seva i Aiguafreda, a l'oest del turó del Montgròs. Les seves aigües proveeixen dos embassaments, el pantà de les Illes i el pantà de l'Estanyol, que serveixen per regar el camp de golf. El torrent de l'Estanyol és alimentat per petits cursos d'aigua com el torrent de can Serrà, el torrent de les Merles o el torrent Negre. A la seva part final dins el terme d'El Brull passa anomenar-se riera de l'Afrau, i més tard riera de Martinet fins acabar desembocant al riu Congost. | 08026-128 | Urbanització de l'Estanyol | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8147300,2.2832400 | 440468 | 4629455 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41659 | Pantà de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-lestanyol | El pantà de l'Estanyol es troba a uns 745 m d'altitud i té una superfície més o menys variable d'unes 1,85 ha. Aquest pantà està dins el Club de Golf Montanyà i les seves aigües són utilitzades per regar-lo (juntament amb les del pantà de les Illes). L'aigua li arriba del torrent de l'Estanyol pel nord. | 08026-129 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8180300,2.2845400 | 440579 | 4629820 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al sud hi ha una presa, passada la presa el torrent segueix el seu curs convertint-se en la riera de Martinet. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 41660 | Mas Casanova de Figueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casanova-de-figueroles | RIU, Manuel (1983). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. | IX-XII | Pateix els efectes de l'erosió fluvial. | Es tracta d'una tomba antropomorfa excavada parcialment a la roca, situada al costat sud de l'antic camí de Seva al Brull i a uns 200 metres de la masia Casanova de Figueroles. La cova té forma trapezoïdal amb la capçalera orientada cap a l'oest. Les restes òssies corresponen a un sol individu i es trobaven en mal estat de conservació. | 08026-130 | Brull, el | 41.8256100,2.2950800 | 441461 | 4630654 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment l'àrea on es va trobar l'enterrament està colgada per les aigües d'un petit embassament, el pantà de la Casa Nova. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 41671 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | La font del Roure és una font natural situada prop del naixement del sot del Cafè. Es troba a uns 170 m a l'est de les runes del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l'home, senzillament el terreny fa un petit clot on l'aigua hi queda acumulada. | 08026-141 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7758700,2.3311300 | 444412 | 4625108 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41672 | Font del Gamarús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gamarus | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | La font del Gamarús és una font natural situada al sot de l'Obi, que va a parar al sot del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l'home, és el terreny pedregós que fa un sot on l'aigua hi queda emmagatzemada. | 08026-142 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7734600,2.3341200 | 444658 | 4624838 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41675 | Bassa (El Grau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-el-grau | Bassa natural situada al sud del mas del Grau i al sud-est de l'església de Sant Jaume de Viladrover. Aquesta bassa es troba al marge d'un camp de conreu i s'hi acumula l'aigua de forma natural. La seva superfície és d'uns 200 m², tot i que aquesta dada és molt variable depenent de l'època de l'any i de les condicions climatològiques, i és d'escassa profunditat. | 08026-145 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8260900,2.2552300 | 438152 | 4630736 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota aquesta zona humida està densament poblada de vegetació. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 41676 | Aplec de Matagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-matagalls | <p>Diversos autors (1950, -). 'Àlbum / Amics Aplec de Matagalls'. Associació Amics Aplec de Matagalls.</p> | XX | <p>L'Aplec de Matagalls és una trobada anual que té lloc al cim d'aquest emblemàtic cim cada segon diumenge de juliol. És organitzat per l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls i cada any i assisteixen més de 800 persones (o romeus). El principal motiu de l'aplec és el de retre homenatge a Sant Antoni Maria Claret i a mossèn Cinto Verdaguer. En aquest aplec, que comença al peu de la Creu del Matagalls, s'hi duen a terme diverses activitats. Entre d'altres actes simbòlics s'hissa una senyera, s'atorguen medalles als romeus més veterans i s'hi celebra una missa presidida pel bisbe de Vic. Posteriorment aquesta associació acostuma a recuperar i beneir alguna font del Montseny dedicada a personatges, efemèrides, etc. de Catalunya. L'aplec finalitza amb una ballada de sardanes al poble de Viladrau.</p> | 08026-146 | El Brull, Viladrau i Montseny. | <p>L'aplec va començar el 1950, de la mà dels claretians de Barcelona, amb ganes de refer el camí del seu fundador, Sant Antoni Maria Claret. Algunes persones li atribueixen l'autoria d'haver plantat la creu al cim del Matagalls per bé que aquesta ja apareix documentada des del 1614. El mossèn i poeta Jacint Verdaguer va ser el gran cantor d'aquesta creu, la Creu de Catalunya, motiu pel qual l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls també li dedica la trobada. Antigament l'aplec durava tot el cap de setmana, ja que la pujada es feia el dissabte a la tarda, s'acampava al ras i, l'endemà, s'assistia a la missa.</p> | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-18 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Cada any és editat un llibret o àlbum amb temes culturals, memòria de l'aplec de l'any anterior. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 41677 | Cap de Setmana Ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-setmana-iberic | XX | <p>El primer cap de setmana del mes d'octubre es celebra el Cap de Setmana Ibèric, que forma part de les jornades de portes obertes de la Ruta dels Íbers. Aquesta ruta és un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d'Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del nostre país, així com els pobles que els habitaven. La ruta està formada per 17 jaciments ibèrics estructurats en 7 itineraris que mostren els escenaris propis de cadascuna d'aquests pobles. Un d'aquests jaciments són les muralles del Montgròs, al Brull. Cada any es selecciona un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen tot un seguit d'activitats. Entre les més habituals hi ha les visites guiades al jaciment i els tallers artesanals.</p> | 08026-147 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-18 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'organització del Cap de Setmana Ibèric és fruit de la col·laboració entre el Museu d'Arqueologia de Catalunya i els ens gestors de cadascun dels jaciments que integren la Ruta dels Íbers. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 41678 | Gran Festa del Parc: festival de pallassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-festa-del-parc-festival-de-pallassos | XX | El nucli del Brull acull cada tercer diumenge de setembre la Gran Festa del Parc dedicada al món dels pallassos, del circ i dels estels. En aquest festival de pallassos hi han passat grans artistes de la talla de Tortell Poltrona o Marcel Gros. No hi falta tampoc la tradicional enlairada d'estels i també es fa un dinar popular. | 08026-148 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta celebració està inclosa dins de la campanya Viu el Parc que organitza el Parc Natural del Montseny. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 41680 | Poua de la Collada Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-collada-fonda | És una bassa natural que es troba a la vora de l'antiga carretera que va del Brull a Aiguafreda, a la banda est, a la collada fonda. Està entre la carretera i un camí que enfila cap a la serra de l'Arca en direcció sud. És un clot poc profund, de forma una mica ovalada amb una de les bandes més pronunciada. La part més ampla fa uns 4 metres i la part estreta uns 2,5 m. Hi ha molta vegetació, amb clar predomini de les rosàcies, per tota la zona. | 08026-150 | Brull, el | 41.8065200,2.2935200 | 441314 | 4628536 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41680-foto-08026-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41680-foto-08026-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta poua conté aigua gairebé durant tot l'any. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 41687 | Castanyer de setze plançons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-setze-plancons | El seu estat de salut no és gaire bo. | El castanyer de setze plançons és un gran exemplar d'aquesta espècie (Castanea sativa) ubicat a la Castanya, a tocar dels masos de la Cortada i les Mirones. És un gran espècimen que es troba aïllat, a la vora d'uns camps de conreu. La seva alçada és d'uns 25 metres. La seva principal característica és que de la seva soca en surten setze branques que s'enlairen vigorosament en forma de canelobre. Algunes d'elles fan més d'un metre de perímetre. | 08026-157 | La Castanya | 41.7856700,2.3486700 | 445878 | 4626185 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41687-foto-08026-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41687-foto-08026-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | No està del tot clar si té quinze o setze branques, per això també se'l coneix com el castanyer de les quinze branques. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 149,78 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml