Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42165 | Pi de l'avinguda de la Llobatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lavinguda-de-la-llobatera | <p>Pi blanc (Pinus halepensis) situat a l'avinguda de la Llobatera, aproximadament a l'alçada de l'aiguabarreig de la riera de Cabrils amb la de can Mastruc. El pi blanc té una capçada cònica i relativament poc densa, l'escorça és de color gris clar (que pot semblar blanquinós quan li toca directament el sol). Les pinyes són fusiformes, còniques i allargades, amb les esquames planes, i estan unides al tronc mitjançant un peduncle corbat. Dimensions: perímetre: 2,43 m, DBH: 0,78 m.</p> | 08030-238 | Av. Llobatera cruïlla Camí del Coll del Port | 41.5289200,2.3619500 | 446770 | 4597671 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42165-foto-08030-238-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42165-41394-foto-08023-348-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||||
| 42166 | Xarxa fluvial de la riera de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-fluvial-de-la-riera-de-cabrils | Generalitat de Catalunya (1988). DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. | Les principals amenaces són la contaminació de les aigües, l'extracció d'aigua, l'obertura de pous il·legals i la urbanització de certs trams. | La conca de la riera de Cabrils està formada per un entramat de rieres i torrents que drenen els principals cims: turó de Montcabrer, turó de l'Infern, turó d'en Cirers, turó d'en Torres i turó d'en Banús. Aquest sistema, superficialment només porta aigua en èpoques de pluges, i permet que en èpoques de revingudes l'aigua es canalitzi cap a la riera de Cabrils i d'aquí al mar. L'aigua que circula per aquestes rieres i torrents, a banda de portar l'aigua al mar, també alimenta el freàtic de l'Aqüífer del Baix Maresme, aquest està contemplat dins l'annex 1 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner. | 08030-239 | Cabrils | 41.5293400,2.3612600 | 446713 | 4597718 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42166-foto-08030-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42166-foto-08030-239-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Els hàbitats fluvials són un dels més amenaçats del planeta i l'aigua és cada cop un recurs més escàs. La conservació de les rieres i torrents de la conca de la riera de Cabrils garantiria un correcte funcionament del sistema hídric en èpoques de revingudes, impedint problemes de riuades i revingudes, a banda que garantitza una correcta recàrrega dels aqüífers i, per tant, una reserva d'aigua per a ús agrícola o de reg. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 42167 | La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria-sant-mateu-cellecs-parc-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (text provisional). Inèdit. AA.VV (2004). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La Conreria - Sant Mateu - Céllecs és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai. Els límits dins de Cabrils són els següents: al vessant oest de Montcabrer, el límit inclou els terrenys adjacents a la carena qualificats com a Sistema d'espais lliures en el planejament (claus 6 i 4). Un cop passada la urbanització La Llobera el límit s'ajusta al sòl urbà. Abandona aquest en arribar als terrenys de la Mútua Metal·lúrgica i continua al sud-oest per la cota 300 fins a arribar al terme de Vilassar de Dalt. El municipi de Cabrils té 150,2 ha incloses al PEIN, el que representa un 21,5% de la superfície del municipi i un 3,2% de la superfície del PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> | 08030-240 | Ctra. de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar), Seu Institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5378000,2.3498500 | 445768 | 4598665 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||
| 42168 | Castanyer d'Índies de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-dindies-de-cabrils | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Castanyer d´índies (Aesculus hippocastanum) situat als jardins de la finca del carrer Domènec Carles número 5, al costat de l'Ajuntament de Cabrils. Tot i no tenir un tronc massa gruixut (2,60 m de perímetre), la capçada té unes dimensions força notables i sobrepassa els 15 m d'alçada. | 08030-241 | Carrer Domènech Carles, 9 | 41.5264000,2.3671900 | 447205 | 4597388 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42168-foto-08030-241-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 42169 | Alocar del torrent de can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-can-mastruc | <p>Projecte Alocs (2005): Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. En molts trams els alocs estan fortament colonitzat per una enfiladissa al·lòctona molt invasiva (del gènere Ipomoea) i n'afecten greument la seva supervivència. Caldria emprendre mesures per a restaurar-lo i eradicar l'enfiladissa. | <p>Alocar fragmentari situat a la part baixa del torrent de can Mastruc, a l'alçada del polígon industrial la Baileta can Xinxa. Alguns dels peus d'aloc tenen unes dimensions notables. Aquest alocar té un cartell informatiu de l'Ajuntament de Cabrils. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-242 | Torrent de can Mastruc | 41.5335900,2.3606800 | 446668 | 4598191 | 08030 | Cabrils | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar del torrent de can Mastruc està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||
| 42170 | Vegetació de la Bassa de Can Jaumar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-la-bassa-de-can-jaumar | DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. | Aquestes comunitats d'algues són molt sensibles a la contaminació de les aigües i al dessecament, per tant s'hauria de vetllar perquè l'aigua hi arribi sempre i de qualitat. | Bassa situada als jardins de can Jaumar on hi creix una població molt important d'asparelles (Chara vulgaris) que són unes algues carofícies, també hi trobem Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats, la bassa també deu ser utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis. | 08030-243 | Castell de Can Jaumar (al darrera) | 41.5270900,2.3703000 | 447465 | 4597463 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42170-foto-08030-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42170-foto-08030-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La vegetació de carofícies del bentos d'aigües dolces és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). Aquest hàbitat és molt rar tant a nivell català com europeu, sempre ocupa petites extensions i a Catalunya es considera que té el màxim grau d'amenaça de desaparició.Té l'interès que aquestes poblacions d'asprelles retenen els sediments i n'eviten la resuspensió, produeixen oxigen al fons de les basses de tal manera que mantenen ben oxigenades les capes d'aigua profunda on arriba la llum, i també són utilitzades per alguns animals per a protegir-se dels depredadors i per a fer-hi la posta. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 42173 | Fons Moja referit a Cabrils procedent de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-moja-referit-a-cabrils-procedent-de-la-biblioteca-de-catalunya | BENITO i MONCLÚS, Pere (1998). Catàleg de la documentació en pergamí de l'antic Arxiu del Marquesat de Moja conservada a la Biblioteca de Catalunya referent a les senyories de Sant Vicenç i Vilassar. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, octubre de 1998. Inèdit. BENITO i MONCLÚS, Pere (2001). Catàleg de la documentació en paper del fons del Marquesat de Moja de la Biblioteca de Catalunya referent als castells i jurisdiccions de Vilassar i Sant Vicenç. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, març de 2001. Inèdit. | XIII-XIX | 400 lligalls referents a l'antic Arxiu del Marquesat de Moja conservats a la Biblioteca de Catalunya que fan referència a les senyories de Sant Vicenç i Vilassar, procedent de l'arxiu del Castell de Vilassar i que va formar part d'un intercanvi de documentació amb una institució valenciana. Foren localitzats per Pere Benito. | 08030-246 | C. Carme, 57 de Barcelona | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | D'aquest mateix fons, podem trobar documentació a Mataró, Argentona i a la Universitat de Barcelona | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 42239 | El Sillín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sillin | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 46-47. | XX | Es troba desmuntada al magatzem municipal. | Escultura realitzada en ferro, recorda els sellons dels antics tricicles. | 08031-65 | C/ Thomas Edison, parcel·la 8 i 9. | Escultura participant a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). Anteriorment va estar situada a la Plaça dels Arbres. La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7323600,1.5246200 | 377300 | 4621113 | 1993 | 08031 | Calaf | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Àlex Soler Fumanal | Actualment és troba en un magatzem municipal. | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 42241 | Mirada a través | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirada-a-traves | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 54-55. | XX | Es troba desmuntada al magatzem. | Escultura realitzada en ferro, formada per una planxa metàl·lica rectangular amb un quadrat a la part inferior, sostinguda a dues barres verticals mitjançant cadenes, recordant un pont llevadís. | 08031-67 | C/ Thomas Edison, parcel·la 8 i 9. | Escultura guanyadora del 2n premi compartit a la 2a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1994). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7323600,1.5246200 | 377300 | 4621113 | 1994 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Olga Antón Escudero | Actualment és troba en un magatzem municipal. | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 42242 | Esquelets de les crisàlides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquelets-de-les-crisalides | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 58-59 | XX | Escultura formada per set estructures allargades amb forma d'eruga, fetes d'una fina estructura de ferro que disminueix d'amplada a mesura que descendeix, emulant un esquelet. | 08031-68 | Carretera Llarga | Escultura guanyadora del 1r premi a la 2a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1994). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7321500,1.5101000 | 376092 | 4621110 | 1994 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Albert Casañé | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 42250 | Sot argilós o temple d'estar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-argilos-o-temple-destar | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 84-85. | XX | L'espai que ocupava a l'entorn de la depuradora, ha estat absorbit per la vegetació, | Es tracta d'una intervenció en l'espai natural, una concavitat excavada al terra, recoberta de maons de terra cuita, col·locats descrivint una espiral i compactats a manera d'empedrat. Aquesta intervenció té un significat ritual i alhora un sentit de recuperació d'un espai. | 08031-76 | Depuradora de Calaf | Escultura guanyadora del 1r premi compartit a la 3a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1995). En un principi, havia d'anar situada a dalt d'un turó però en el moment de la seva realització tan sols fou disponible el terreny adjunt de la depuradora d'aigües. La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7246200,1.5218100 | 377052 | 4620258 | 1995 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Núria Manso i Roser Garriga | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 42257 | Sense títol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sense-titol | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 34-35. | XX | Es troba desmuntada al magatzem municipal. | Estructura metàl·lica pintada, feta a partir del perfil quadrat amb referència iconogràfica de la cadira. El protagonista és l'espai en el qual se circumscriu el referent iconogràfic. L'objectiu és desenvolupar el sentit d'apropiació territorial que envolta aquest enginy anomenat cadira, desenvolupant el concepte d'intimitat, espai públic-espai privat, posicionament i jerarquia. | 08031-83 | C/ Thomas Edison, parcel·la 8 i 9. | Escultura participant a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7333600,1.5123300 | 376280 | 4621241 | 1993 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Joan Canals i Carreras | Es troba al magatzem municipal. | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 42266 | Ball dels Gemec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-gemec | Amades, J.; Pujol, F. (1936). Diccionari de la dansa, els entremesos i dels instruments de música i sonadors. Col·lecció Cançoner Popular de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. | XVII | Després de quasi 30 anys sense fer-se, s'ha tornat a recuperar el 2016. | Ball propi de la celebració del carnaval, executat al so de la cornamusa o sac de gemecs (antic instrument de vent), que era tocat de tal manera que semblava que gemegués i plorés. Es realitzava per carnestoltes. | 08031-92 | Plaça Gran | És un ball que ve d'antic, tot i que no tenim molta informació al respecte, la primera referència és en un document manuscrit conservat a l'Arxiu Històric de Tarragona, procedent de l'arxiu municipal de la ciutat i titulat 'Memorials de Las coblas y Ballas de Santa Tecla el añi 1687', es detallen les cobles, balls i músics que participaren en les festes de Santa Tecla d'aquell any. S'hi esmenta la participació de nombroses cobles de ministrils, procedents de Reus, Juneda, Riudecanyes, Vilanova de Cubelles, Ginestà, Guissona, Pons, Martorell, St. Llorenç dels Murulls, Guimerà, Agramunt, Solsona, Valls, Sarreal, la Selva, Corrins, Cubelles (mitja cobla), Olot (tres músics), Bellpuig, Calaf, Sarreal (una altra), la Mora, Cervera ('cobla entera'). Es va deixar de ballar el 1987, i al 2016 es va tornar a recuperar. | 41.7340600,1.5108800 | 376161 | 4621321 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 42275 | Document del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-del-millenari | <p>Catalunya Romànica : XIX : El Penedès : L'Anoia (1992). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XI | <p>Document de 56x41 cm., signat el 30 d'abril de l'any 1015. Es tracta del primer document conegut on apareix el topònim Calaf (Kalafum). En ell, el bisbe d'Osona, Borrell, donà al levita Guillem de Mediona (també conegut com a Guillem d'Oló) una gran extensió de terra erma perquè la repoblés i la defensés, i en tingués la potestat, construint-hi fortificacions i portant-hi agricultors que hi habitessin i en conreessin la terra. El text descriu el terreny que s'inclou en la donació així com els territoris amb els quals termeneja. A més, el bisbe concedia que un successor designat per Guillem pogués tenir el lloc mentre visqués, però que després de la seva mort, aquest passés a l'església osonenca. És per aquest document que Guillem de Mediona és considerat el fundador de Calaf.</p> | 08031-101 | Arxiu i Blioteca Espicopal de Vic | <p>Segons l'historiador Antoni Pladevall, aquest document suposa una legalització de les actuacions que ja s'estaven fent perquè el Bisbe Borrell parla d'unes despeses ja fetes al territori i d'enfrontaments amb senyors del veïnatge; també ho suposaria del conflicte amb el vescomte d'Osona-Cardona, que també havia estat afavorit pels comtes Ramon Borell i Ermessenda amb la donació del mateix territori. Aquest enfrontament es va revifar amb la mort de Guillem de Mediona (1034) i no va ser resolt fins l'any 1038, acabant amb la renúncia del Bisbe Oliba, que reconeix el dret dels Cardona. Aquest, per la seva banda i en agraïment, fan donació del castell i les terres de Calaf a l'església osonenca, reservant-se la possessió del terme sota el patrocini de la seu de Vic.</p> | 41.7337500,1.5115000 | 376212 | 4621286 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Es troba a l'Arxiu Capitular de Vic: cal. 9, episc. II, núm. 16 (abans cal. 6, núm. 39) | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 42286 | Cedre del Líban | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-del-liban | Es troba al costat de la Masia Cortadelles. Es tracta d'un Cedre del gènere Cedrus i espècie libani. És una conífera de fulla persistent, amb una alçada d'uns 12 metres, un volta de canó de 2, 50 metres i un volt de soca de 3 metres aproximadament. Presenta un tronc rectilini. El creuer es troba a quatre metres d'alçada, del qual neixen diferents branques, que donen tota la potència a la capçada, de forma tabular. Les fulles són acidulars i mesuren uns 25 mm. El seu fruit és una pinya de forma ovoide i dreta, que pot arribar a mesurar entre 8 i 12 cm de llarg. | 08031-112 | Masia Cortadelles | Els propietaris de la masia, els Satorres, varen crear un petit jardí botànic amb espècimens de tot el món, però entre l'abandó que va patir aquest espai, i la pèrdua de part d'aquest per als cultius, han provocat que sols es conservi aquest espècimen. | 41.7163600,1.5093600 | 376000 | 4619358 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42286-foto-08031-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42286-foto-08031-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 42304 | Gegants de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-calaf | XX | <p>El constructor, Manel Casserras i Boix, de Solsona, els va fer amb unes mides i pes de 3'75 metres d'alçada i 55 kilograms (Jaume) i 3'60 metres i 50 quilograms (Calamanda). Els Gegants tenen un ball propi, amb música de Jordi Fàbregas i la coreografia de Jordi Vilaseca. Els gegants calafins porten els noms dels patrons de la ciutat, Sant Jaume i Santa Calamanda. Representen dos mercaders que van a comprar al Mercat de Calaf.</p> | 08031-130 | Carrer de Xuriguera 13. 08280 Calaf | <p>Els gegants Jaume i Calamanda de Calaf van ser batejats el dia 4 de setembre de 1994. Els seus padrins van ser els gegants d'Igualada i els de Sant Martí de Sesgueioles.</p> | 41.7333800,1.5098900 | 376077 | 4621247 | 1994 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Manel Casserras i Boix | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 42310 | Auca del Mercat de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-del-mercat-de-calaf | XX | Auca amb 20 petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda escrita en vers fent un rodolí, disposades en un full de cartolina DINA3, que fan referència a la llegenda del mercat de Calaf. A les estampetes hi diu el següent: Catalunya terra endins al bell mig hi ha calafins/ Calaf en l'Alta Segarra sobre un tossal s'emparra /Dominant tanta extensió que corprèn d'admiració/ A Calaf matem microbis amb un fred de mil dimonis/ Un senyor de Barcelona un hivern vingué una estona/ Apel·les Mestres es deia i escrivia amb gran taleia/ Va veure la meravella d'una gebrada molt bella/ Però es refredà tant i tant que febre agafà a l'instant/ I així bo i enfredat va escriure un conte encertat/ Va rumiar que uns freds molt forts glaçarien tots els mots/ I que això havia passat en un dia de mercat/ Per molt que la gent cridés ningú no sentia res/ Així que s'obria el pap l'alè quedava glaçat/ La xerrameca quedava en l'aire que la gelava/ Però en sortir el sol al barri es produí el gran xivarri/ Tot quant s'havia parlat de cop va ser desglaçat/ I s'armà un tal guirigall que ni cent ferrers de tall/ Ve't aquí com de no oïr mot es passà a sentir-ho tot/ Calaf de llavors envant tingué mercat eixordant/ Tan famós arreu del mon que ens prenen pel que no som: cridaires però no pas tant! | 08031-136 | Ajuntament de Calaf. Plaça Gran nº 2. 08280 Calaf. | Fou escrita i il·lustrada pel calafí Ramon Sala Coy (1854-1936). Era escriptor, poeta, dibuixant satíric i il·lustrador, entre altres disciplines. S'inspirà en la llegenda popularitzada per Apel·les Mestres dins el volum 'Tradicions' i, en el número 101, on hi apareix 'El Mercat de Calaf'. | 41.7340600,1.5111800 | 376186 | 4621321 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 42318 | Fossa comuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna | SOLÉ I BARJAU, Queralt (2009): 'Les fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia', a Revista d'Igualada núm. 31. Igualada. | XX | Es troba ubicada a l'interior del cementiri de Calaf. Possiblement hi ha una quinzena de soldats enterrats, tots del bàndol rebel. Els soldats foren inhumats al cementiri i es va fer un croquis del lloc d'inhumació i un llistat dels soldats morts. | 08031-144 | Cementiri de Calaf | Es coneix l'existència d'una fossa comuna al cementiri gràcies a la documentació conservada a l'Arxiu Municipal del poble, on de forma manuscrita es custodia un llistat amb els noms dels soldats rebels morts en la lluita per l'ocupació de la població. El 20 de gener de 1939, Calaf era ocupada per les tropes franquistes, però aquestes van patir diverses baixes, totes elles pertanyents a la 1ª Divisió de Navarra.15 Els soldats van ser inhumats al cementiri i es va fer un croquis del lloc d'inhumació i un llistat dels soldats morts. En aquest cas, s'ha de tenir en compte que, si hi va haver morts per part de l'exèrcit rebel, és més que possible que també n'hi hagués del republicà, tot i que també és probable que aquest no fossin portats al cementiri per ser-hi inhumats. | 41.7338100,1.5055600 | 375718 | 4621301 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 42356 | Llegenda de la dona d'aigua i les termes de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-dona-daigua-i-les-termes-de-caldes | <p>MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XIX | <p>Llegenda que explica que la gent de Caldes responsabilitzava a una dona que vivia a la Torre dels Encantats de la sequera que vivia la població. La dona d'aigua va fer brollar aigua calenta, sent aquest l'origen de les aigües termals de Caldes d'Estrac.</p> | 08032-38 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Aquesta llegenda lliga dos emblemes històrics de la vila: la Torre dels Encantats i el termalisme.</p> | 41.5721000,2.5279300 | 460643 | 4602376 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Llegenda recollida per Víctor Balaguer (1857). | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 42385 | Trobada de Creadors Locals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-creadors-locals | XXI | <p>La Trobada de Creadors Locals se celebra cada tardor des de l'any 2000. La Trobada es porta a terme gràcies al patrocini municipal. Consisteix en un aplec d'artistes locals (majoritàriament) que presenten les seves creacions. L'any 2005 s'ha celebrat la sisena edició; s'inaugurà el dia 15 de novembre i es va allargar fins el 29 del mateix mes de novembre. Al llarg d'aquestes dues setmanes les activitats que s'han pogut veure han estat ben variades: la presentació de l'edició completa de Josep Palau Fabre, així com la inauguració a la pròpia seu de la Fundació de l'exposició 'L'Obra de Josep Palau i Fabre, passió i llibertat'. També s'hi pot veure vàries actuacions de la Colla de Diables fent forts espetecs de trons a cada espai que acollia actes de la Trobada, com ara la plaça de la Vila, a l'acte de cloenda, on combinaren un espectacle de llum, foc i música. I podem esmentar també la presència de la Colla de Gegants de Caldes. A la Sala Cultural de l'Ajuntament, l'activitat ha estat ben variada: des d'exposicions fotogràfiques, creacions audiovisuals poètiques, vetllades líriques, fins a actuacions musicals de diferents estils: piano, acordió, música electrònica, etc. A la Sala d'Equipaments de Promoció Econòmica i Cultural (al carrer de La Riera) es dugueren a terme exposicions de pintura, escultura, ceràmica, forja, bonzais (cal recordar que a Caldes hi ha una Associació d'Amics del Bonzai, amb seu a l'antiga casa dels masovers de Can Muntanyà), puntes de coixí i altres arts ornamentals. Finalment podem citar la creació de grafits per part del Casal de Joves a l'aparcament de la carretera N-II.</p> | 08032-67 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 2000 l'Ajuntament de Caldes d'Estrac va posar en marxa la primera Trobada de Creadors Locals. L'any 2004, a la trobada hi van participar una cinquantena d'artistes de la localitat de Castelfranco di Sopra, a la Toscana, agermanada amb Caldes. L'any 2005, ja en la seva sisena edició, també hi va participar en qualitat de població convidada la veïna Arenys de Munt.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2000 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La Trobada dels Creadors Locals també se la coneix amb el nom de Festa de les Arts. Hi ha la intenció per part del consistori municipal de repetir l'experiència de convidar una població a participar en aquesta trobada artística, com a manera d'estrènyer els lligams entre localitats veïnes. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 42386 | Turó de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-caldes | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | Amb el bosc cal sempre mantenir l'estat d'alerta, amb neteja periòdica del terreny per evitar l'acumulació de brossa i possibles incendis. | <p>Entenem per Turó de Caldes el conjunt de bosc i jardins compresos entre la carretera de Sant Vicenç i les urbanitzacions de la Torrevella i la Torrenova. La superfície sense edificar arriba als 11.000 metres quadrats. A ponent del terme municipal, direcció Barcelona, trobem aquest autèntic pulmó verd. Aquesta zona de bosc és un terreny escabrós i de difícil accés, ple de torrents, que està parcel·lat en part per grans finques. Hi podem trobar una gran varietat de vegetació, sobretot els pins i tot tipus de cactus, així com també gran varietat de flora als jardins. Podem incloure les finques de Can Soler, La Marañosa i Can Marcelí Coll dins d'aquest Turó de Caldes.</p> | 08032-68 | Turó de Caldes (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Fins a principis del segle XXI, bona part dels carrers de la zona de Torrenova i Torrevella eren camins de terra, sense asfaltar, sense clavegueram, ni enllumenat. Com a curiositat podríem dir que quan es feien festes en alguns dels xalets de la zona, es posaven torxes a banda i banda dels camins per indicar com arribar fins a la finca.</p> | 41.5709300,2.5211700 | 460079 | 4602250 | 08032 | Caldes d'Estrac | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42386-foto-08032-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42386-foto-08032-68-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Part d'aquesta zona té la categoria d'equipaments per l'Ajuntament. Hi ha un pla per a la construcció d'una carretera a l'alçada de l'Escola de la Sagrada Família, a la Carretera de Sant Vicenç. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 42396 | Llegenda de la Fàtima i el Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-fatima-i-el-busquets | <p>MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XIX | <p>La musulmana Fàtima sent a parlar la Leonor, esclava cristiana provinent de Caldes d'Estrac que havia estat segrestada en una de les habituals ràtzies que els pirates sarraïns feien a la costa catalana, dels efectes guaridors dels banys termals de la seva població i decideix anar-hi d'incògnit a provar-los ja que està malalta. De dia s'amagava a la Torre dels Encantats, que segons hom diu vindria d'aquí el seu nom, i de nit sortia a prendre les aigües, seguint una rua misteriosa fins a la font d'aigua guaridora. La Fàtima es curà i, a més, s'enamorà del caldenc Busquets. La unió dels dos personatges és celebrada simbòlicament plantant una olivera al capdamunt de la Torre de Can Busquets. Símbol de pau entre les religions cristiana i musulmana en aquella torre que durant tants anys havia servit per avisar als caldencs dels atacs sarraïns.</p> | 08032-78 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Aquesta llegenda ja va ser documentada per Víctor Balaguer el 1857.</p> | 41.5719600,2.5261500 | 460495 | 4602362 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Aigües clorurades sòdiques lleugerament termals (38,8ºC), indicades contra el reumatisme muscular i nerviós, neuràlgies, problemes d'articulacions. La llegenda ha inspirat la creació de gegants amb el nom de la Fàtima i el Busquets; l'any 1997 per celebrar el 10è aniversari de la Colla de Geganters es va celebrar el 'casament' d'aquests dos personatges. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 42397 | Llegendes de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-del-remei | <p>LLANAS, M. ROIG, B. (2004). La Mare de Déu del Remei de Caldes d'Estrac. Caldae Aquae Núm. 1. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona. PONS I GURI, J. M. (1990). La Mare de Déu del Remei de Caldes. Arennios (Arenys de Mar), núm. 10 (juliol 1990), pàg. 15-18.</p> | XIX | <p>La llegenda de la Mare de Déu del Remei comença amb la troballa accidental d'aquesta per part d'un pagès de Can Simó (actualment Can Busquets) que estava llaurant la seva terra amb un parell de bous. Segons la tradició, la Capella de la Cova del carrer de l'Església, marca el lloc exacte on va ser trobada la imatge religiosa. Però el cert és que sembla ser que la Mare de Déu no volia quedar-se a la cova i miraculosament es traslladà a l'altar major de l'església parroquial, d'on ja no es mouria, tot i l'intent que patí uns segles més tard, quan uns pirates sarraïns que assaltaren la vila se la volgueren emportar. Però la imatge es va fer tan pesada, que els lladres van haver d'abandonar la idea. Quan ja els sarraïns hagueren marxat, una mica espantats per aquell fet miraculós, un caldenc anomenat Montserrat Pi restaurà els danys que la imatge sofrí, ja que li havien trencat un dit. En agraïment, la Mare de Déu li va donar el do, a ell i als seus descendents, de poder guarir les extremitats malmeses dels seus conciutadans.</p> | 08032-79 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Llegenda recollida per Víctor Balaguer a mitjan segle XIX.</p> | 41.5721900,2.5262700 | 460505 | 4602387 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La devoció per la Mare de Déu del Remei, patrona de Caldes d'Estrac, té relació directa amb l'existència d'una deu d'aigua calenta, REMEI de moltes malalties. Dites relacionades amb la darrera d'aquestes llegendes: 'Pi ets, Pi seràs, tu i la teva descendència ossos trencats curaràs', i 'Això va de pares a fills, com a Can Pi de curar ossos'. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 42398 | Correfoc de Caldes d'Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc-de-caldes-destrac | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Espectacle piromusical de diables que tradicionalment se celebra com a cloenda de la Festa Major, tant la d'estiu com la d'hivern. Amb el temps ha esdevingut, juntament amb la Trobada de Gegants, un dels actes més esperats i participatius. Les colles de diables que participen al correfoc, no només és la de Caldes d'Estrac, sinó que, responent a l'intercanvi de visites entre agrupacions, vénen colles de diferents llocs de Catalunya. El correfoc segueix una rua pels carrer de la vila, i tradicionalment surt de la plaça de Sant Antoni, baixa pels carrers Major, Mercè, i Nou, per acabar a la Plaça de la Vila amb una sorollosa traca de trons que dóna per acabada la Festa Major. Durant una bona estona, l'olor a pólvora omple el nucli antic de Caldes.</p> | 08032-80 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 1990 es va crear el drac de foc Astharoth. L'any 1996 es va fundar la Colla de Diables de Caldes d'Estrac; en un primer moment el nom de la Colla era Astharoth, però al haver-hi coincidència amb una altra agrupació que es deia de la mateixa manera es va decidir posar el nom de la vila.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La Colla de diables de Caldes d'Estrac va ser fundada el 1996, i és formada també per un grup de tabalers, és a dir, els que fan música amb timbals. La figura més emblemàtica de la Colla és el drac Astharoth, creat el 1990. La Colla participa a les grans festes de la vila: festa major d'estiu i d'hivern, carnaval, etc., fent una rua pels principals carrers de Caldes. La Colla de diables i tabalers de Caldes tenen la seu a l'Ajuntament, allà és on també es guarda el drac Astharot. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 42404 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-3 | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XIX | <p>El començament de festa és el dia 8 de setembre, diada de la Mare de Déu del Remei, patrona de la vila, i per a celebrar-ho es fa una gran repicada de campanes. No hi ha el costum de fer cap pregó d''nici de festa major, però sí que des de fa uns anys es fa un brindis popular a la baixada del carrer del Carme amb el de Sant Pere; a prop de l'església de la Mare del Déu del Carme. Per la festa major no se celebra cap gran concert ni es munta cap envelat, però sí que es fan actes lúdics i gratuïts, la majoria a l'aire lliure, per a cercar la participació ciutadana. L'esplanada de Can Muntanyà es converteix en un dels centres neuràlgics de les activitats amb tallers i jocs infantils, un ball popular, una ballada de sardanes i una tradicional cantada d'havaneres com correspon a un poble mariner. També es fa una important trobada gegantera a la qual participa la Colla de Caldes i també d'altres de fora de la vila. La plantada gegantera (nom aquest de la plantada que evoca a la perfecció l'acció de bastir els gegants) a l'esplanada de Can Muntanyà, serveix per iniciar la cercavila, que segueix el recorregut habitual de La Riera, Carreró, Camí Ral, Carrers de Sant Josep i de Santa Teresa, per arribar finalment a la Plaça de les Barques. Aquell mateix dia es fa l'escumada-xeringada, activitat especialment adreçada als més joves, en la que es fa una mena de batalla d'escuma, llançada sobre els participants amb una mena de xeringa gegant. A la Sala Cultural de l'Ajuntament es fa una trobada de puntaires, que mostren les seves obres artesanals. Cal no oblidar que a Caldes funciona des de fa anys una associació de puntaires que porta el nom de Gramanets, i que tenen la seu a la mateixa Casa de la Vila. També a la Sala Cultural, aquest darrer any, es va fer una exposició fotogràfica. Al complex esportiu municipal es fan activitats de caire esportiu adreçats a petits i grans. La Festa Major s'acostuma a cloure el dia de la Diada Nacional de Catalunya amb un correfoc de la Colla de Diables de Caldes, que muntant un espectacle de llum i foc recorren el nucli antic de la vila. Normalment surten de la Plaça de Sant Antoni, per seguir després pels carrers Major, Mercè, Nou, La Riera i acabar a la Plaça de la Vila. Tots els actes són organitzats per l'Ajuntament i les entitats culturals de la vila.</p> | 08032-86 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El 1977 es crea l'Associació de Veïns de Caldes d'Estrac amb l'objectiu de popularitzar les festes i activitats locals.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Es fa del 8 de setembre (dia de la Mare de Déu del Remei, patrona de Caldes d'Estrac) fins a l'11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya). | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 42406 | Carnaval de Caldes d'Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval-de-caldes-destrac | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>El Carnaval és un dels actes més esperats a Caldes d'Estrac, sobretot per la canalla de la vila ja que bona part de les actuacions que es fan van adreçades a ells. Aquest any 2006 les activitats s'iniciaren el dilluns 20 de febrer amb la celebració del Carnaval a l'escola, amb l'arribada de sa Majestat Carnestoltes i la lectura del pregó. El dia 23, Dijous Gras, els nens i nenes de l'Escola Sagrada Família celebraren aquest dia menjant la tradicional truita. L'endemà, 24 de febrer, començaren ja els actes adreçats a petits i grans. Primer, al matí els nens i les nenes de l'escola portaren a terme tallers relacionats amb el Carnaval, per iniciar-se a partir de mitja tarda la rua infantil que aplegà les comparses escolars i que va recórrer el municipi: sortint de l'Escola, i passant pels carrers Major, Mercè i de La Riera, per arribar finalment a l'esplanada de Can Muntanyà, on es feren espectacles d'animació i ball infantil, acabant la jornada amb un berenar per a tots els nens i nenes de Caldes. Al vespre, a la Plaça de la Vila, es produí l'Arribo de Sa Majestat Carnestoltes que, amb el seu pregó carregat d'ironia, convidà tothom a participar de la festa. Com de costum, molts vilatans donaren la benvinguda al rei Carnestoltes disfressats. El dia següent, dissabte 25, a partir de les deu de la nit s'inicià la rua de les comparses amb coreografies especials per a l'ocasió. Aquesta rua va seguir un camí diferent que la del dia anterior: passant per la Baixada de l'Estació, el carrer Callao, La Riera i finalitzant al davant de la Casa de la Vila. En arribar-hi, cada comparsa inscrita realitzà el seu ball, i tot seguit es va fer la tria de la disfressa o comparsa més original. Finalitzada l'entrega de premis, començà el ball de carnaval a l'esplanada de Can Muntanyà. El dia següent, diumenge, a les sis de la tarda, a la Sala Cultural de l'Ajuntament, es va fer ball i sarau per a la quitxalla disfressada. Després d'un parell de dies de calma, el dimecres 29 de febrer, es portà a terme una nova activitat a l'Escola consistent en el judici al senyor Carnestoltes. A partir de les vuit del vespre, i amb rigorós dol, s'inicià el seguici mortuori d'en Carnestoltes fins a l'esplanada de Can Muntanyà, on després de llegir el testament del rei del Carnaval i cremar-ne la seva figura, es va fer una sardinada popular amb la que es posà punt final al carnaval per aquest any.</p> | 08032-88 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Des del seus orígens, el Carnaval de Caldes està adreçat sobretot a cercar la participació de la canalla de la vila.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El Carnaval de l'any 2006 ha tingut com a lema festiu: Que la disbauxa sigui amb vosaltres... Les activitats del Carnaval són organitzades per l'Ajuntament, la Comissió Carnestoltes i l'Escola Sagrada Família. Cal destacar que a diferència d'altres poblacions, el Carnaval a Caldes d'Estrac encara conserva un sentit força familiar, en gran part degut a que bona part de les activitats organitzades són dirigides als infants, tal i com hem pogut observar al programa de festes. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 42408 | Festa de Santa Llúcia (d'hivern o petita) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-llucia-dhivern-o-petita | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XX | <p>La Festa Major d'Hivern de l'any 2005 va començar el dia 8 de desembre amb un torneig de petanca organitzat pel Club de Petanca de Caldes d'Estrac. El dia 10 es feren jocs infantils a l'esplanada de Can Muntanyà, on s'hi havia instal·lat un gegant inflable cedit per l'Agència de Residus de Catalunya per tal d'animar a petits i grans a participar a la recollida selectiva de residus. Més tard es feren tallers infantils i una xocolatada. El mateix dia, al complex esportiu municipal, es va celebrar la primera Festa de l'Esport, amb activitat esportives. De mentre, al Centre d'Equipaments, a La Riera, es va inaugurar l'exposició 'Caldetes, 100 anys', amb plànols, croquis, fotografies i dibuixos del fons Jaume Comas Solà, que s'ha incorporat recentment a la Biblioteca Milans, tot i estar encara pendent de catalogació. Per la nit es va fer el petit correfoc d'hivern amb la Colla de Diables de Caldes amb el següent recorregut: plaça de Sant Antoni, carrers Major, Mercè, Nou, i finalment arribada a la Plaça de la Vila. Tot seguit se celebrà un ball popular a la Sala Cultural de l'Ajuntament. El dia 11 començà amb una plantada de gegants al migdia a l'esplanada de Can Muntanyà, per fer seguidament una cercavila amb el següent recorregut: carrers de La Riera, Carreró, Sant Josep i tornant a La Riera. Més tard se celebrà el XIII Recital Poètic sota el nom de 'Caldes, perspectiva poètica', a la Sala Cultural, amb la lectura de poemes per part d'autors locals. L'endemà, dia 12, es va realitzar una lectura de contes per a infants a la Biblioteca de Can Milans. El dia 13 de desembre, diada de Santa Llúcia, va ser el darrer dia de Festa Major d'Hivern, i va iniciar-se amb una repicada de campanes en honor de la Santa. A més, aquest any va coincidir amb l'inici de les obres de restauració de les façanes i cobertes del temple parroquial. Es va celebrar una missa en primer lloc, per fer tot seguit un aperitiu a l'esplanada, i acabar el dia amb un espectacle i berenar infantil al Casal de Joves. Tots els actes són organitzats per l'Ajuntament i les entitats culturals de la vila.</p> | 08032-90 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El 1977 es creà l'Associació de Veïns de Caldes d'Estrac amb l'objectiu de popularitzar les festes i activitats locals, entre elles la Festa de Santa Llúcia.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'any 2005 la Festa Major d'hivern s'ha celebrat del 8 al 13 de desembre (és a dir, acabant per la diada de Santa Llúcia que dóna nom a la Festa). En els darrers anys ha adquirit un caire més cultural i menys lúdic que no pas la Festa Major d'Estiu. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 42415 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-6 | <p>Les característiques físiques de l'Arxiu Municipal són: 200 metres lineals de prestatgeria física, 1264 unitats d'instal·lació normalitzada i 40 unitats d'instal·lació de formes especials. A més dels documents produïts per l'Ajuntament, l'Arxiu Municipal està configurat pels fons d'àmbit local següents: Jutjat de Pau (1870-1960), Junta Patriòtica de Fomento (1898-1909), Unió Espiritista Kardeciana Española (1901-1909), Esquadres de Catalunya (1905-1939), Caps de Família (1933-1936), Col·lectivitat Sembra del Blat (1937-1938), Centre Català Republicà (1938-1939), Sindicat Agrícola (1939-1952), Delegación local de la CNS (1939-1971), Delegación local de la FET/JONS i Movimiento (1939-1975), Club bàsquet Caldetes (1952-1960) i Grup Caldetes de Educación y Descanso O.J. (1954-1960).</p> | 08032-97 | (08393 Caldes d'Estrac) | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | L'Axiu Municipal es troba ubicat a la planta baixa de l'edifici central de l'Ajuntament amb un total de 50 metres quadrats de superfície, en un local condicionat climàticament, especialment pel que fa al control de la humitat. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||||
| 42416 | Centre de documentació i Arxiu Picassià de la Fundació Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-documentacio-i-arxiu-picassia-de-la-fundacio-palau | <p>El Centre de documentació i Arxiu Picassià conté el fons documental i bibliogràfic de Josep Palau i Fabre. El Centre de Documentació i Arxiu Picassià juntament amb la biblioteca que en forma part és, en realitat, la concreció física d'una feina que Josep Palau i Fabre va fer durant anys, amb una minuciosa recopilació de llibres, catàlegs, fotografies, documentació vària que ha servit d'eina per bastir tota la seva producció bibliogràfica sobre Picasso. Aquest fons l'integra una excepcional biblioteca picassiana amb centenars de llibres, així com un important fons documental sobre Picasso. Més de vint llibres i incomptables articles i conferències durant uns seixanta anys avalen l'autoritat de Josep Palau sobre el tema, no només des d'un punt assagístic sinó també en els camps de la poesia i el teatre. El Centre de Documentació i Arxiu Picassià està dirigit principalment als especialistes en l'obra de Picasso, tant nacionals com internacionals, i té com a objectiu fer un seguiment exhaustiu de tots aquells esdeveniments que girin al voltant de la figura de Picasso, siguin exposicions, conferències, documentals... ni més ni menys la mateixa feina que ha fet Palau i Fabre durant anys. (www.fundaciopalau.com).</p> | 08032-98 | Carrer de La Riera, 54 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Fundació Palau va posar-se en marxa el mes de maig de l'any 2003. Entre les personalitats que l'han visitada hi ha Maya Picasso, filla de l'artista i amiga personal de Josep Palau Fabre, i el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que al llibre de signatures d'honor va escriure, referint-se a Palau Fabre: 'És una de les persones més cultes, curioses i joves de Catalunya'.</p> | 41.5711400,2.5276900 | 460623 | 4602270 | 08032 | Caldes d'Estrac | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Josep Palau i Fabre és, possiblement, el més gran especialista mundial sobre l'obra de Picasso, i sens dubte, l'autor que més obra ha produït al voltant de la figura de Picasso. Parlant de si mateix, va dir Josep Palau: 'Si no he estat un assassí, un demagog o un incendiari -ha anat d'un pèl- és perquè sóc poeta, dramaturg i assagista'. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 42419 | Lliure Albir per a Caldes d'Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lliure-albir-per-a-caldes-destrac | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Coreografia dels gegants de Caldes. Aquesta peça que va ser composada per Jordi Lluch i Arenas, director del Cor de Joves de l'Escola de Música d'Arenys i en aquell moment membre del grup de grallers de la Colla, va suposar el primer ball de la colla amb coreografia pròpia. La coreografia es creà entre alguns membres de la colla de geganters de Caldes d'Estrac, la música va anar a càrrec dels grallers de la colla. La peça s'interpreta amb música de gralles, caixa i tabal.</p> | 08032-101 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La peça musical Lliure Albir per a Caldes d'Estrac va ser creada per Jordi Lluch Arenas, i presentada en públic el 7 de setembre de 1991.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1991 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Jordi Lluch Arenas | Segons informa el mateix cap de la colla de geganters, aquesta peça no s'ha tornat a interpretar des de la seva presentació, a la Festa Major de l'any 1991, ja que és de difícil representació. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 42420 | El Nano de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nano-de-caldes | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Coreografia dels gegants de Caldes. La lletra d'aquesta peça és obra de Jaume Baulenas, i diu: Jo sóc el 'Nano' de Caldes, de la mar el millor, quan varo la meva barca, i surto a pescar, tan agafo les sardines, i més el calamar, i moltes de les llagostes, amb profunditats, tan si és l'hivern com és l'estiu, jo pesco i repesco el peix que és tant, tan si fa més fred com si fa calor viu, jo sempre seré de la mar el millor, i quan és l'hora tan bona, d'anar al ball, i dono voltes i passos, que em volen imitar, i quan és l'hora més bona, d'anar a la mar, i canto i pesco vogant, i em diuen el salat. L'autor de la música que acompanya la lletra és Carles Reixach i Comas. S'interpreta amb el to baix d'una gralla seca. L'any de creació és el 1994. La coreografia del Nano de Caldes es representa a les festes majors d'estiu i d'hivern, i a les trobades de gegants que es fan a la vila.</p> | 08032-102 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La peça musical El Nano de Caldes va ser creada per Jaume Baulenas, i presentada en públic l'11 de desembre de 1994.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1994 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Jaume Baulenas | Jaume Baulenas és un personatge polifacètic de temes culturals maresmencs. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 42423 | Estiueig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estiueig | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LLANAS, M. SOLDEVILA, L. (2002). Verdaguer i el Maresme. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | <p>Caldes d'Estrac s'autoconsidera la vila on va néixer l'estiueig a Catalunya a finals del segle XIX. Entenem per estiueig el fet de passar el temps d'oci en alguna altra població que no sigui la de la residència habitual. Aquest estiueig pot ser a una nova casa, que serà una segona residència, passant una temporada a un hotel o a un apartament llogat per exemple, o amb una visita breu d'un o pocs dies. Caldes d'Estrac gaudeix d'aquests tres tipus de visitants des de fa dècades. Què és el que fa tan atractiva aquesta població? Doncs el fet de poder gaudir d'aigües termals, de sol i platja, d'un paisatge excel·lent, d'oferta cultural... i en altres temps també hi hauríem de sumar el joc, ja que eren molts els individus de classe alta que es desplaçaven al Casino Colón a gastar-se els seus diners a la ruleta. Un altre element clau per desenvolupar el sector turístic ha estat la facilitat d'accés a la població: des de mitjan segle XIX el ferrocarril, després la xarxa de carreteres per fer arribar tot tipus de vehicles, i fins i tot durant uns anys un aeròdrom situat al Parc de les Ànimes. L'oferta hotelera també ha estat decisiva per a respondre a la demanda existent: a principis de segle XX ja existien fins a cinc fondes, i més tard el lloguer de cases, apartaments i l'existència de grans hotels. L'estiueig ha estat un enriquiment mutu entre la població autòctona i la forastera, a tots els nivells: personal, cultural, econòmic, etc.</p> | 08032-105 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Caldes d'Estrac és considerada una de les primeres viles catalanes on va néixer l'estiueig. Varis són els elements que propiciaren el naixement d'aquest moviment social: el gaudi de les aigües termals, la platja, un clima agradable i la comunicació amb Barcelona per tren des de mitjan segle XIX, que simbolitzava el progrés de tota una època. El Colón ha de ser considerat el buc insígnia de l'estiueig a Caldes, no només per haver estar la primera construcció (1881) orientada a aquesta finalitat, sinó també perquè al llarg dels anys ha marcat la direcció en que s'ha mogut l'estiueig a la vila. La primera onada d'estiuejants s'estableix als carrers de Callao i de Santa Teresa, a prop de la façana marítima, a finals del segle XIX, coexistint les cases dels pescadors amb les dels estiuejants. La segona onada es fa seu el Passeig dels Anglesos que, en un primer moment, no és més que el lloc on s'estableixen els pavellons de mar (és a dir, la part posterior del carrer de la Ciutat de La Paz), però que aviat agafa personalitat pròpia. Símbol d'això és el canvi d'orientació dels Banys Colón, que trasllada la seva façana principal de cara a la mar per a posar-se en paral·lel al nou Passeig. Ja en aquell moment la capella de la Mare de Déu del Carme, situada davant de l'estació de tren, s'ha convertit en l'església dels estiuejants, en contraposició del temple parroquial del nucli antic. Si els primers forasters eren exclusivament de Barcelona, la segona onada porta també fabricants tèxtils de comarques enriquits gràcies a la Primera Guerra Mundial. Es crea la Sociedad Playas de Cataluña, S.A. amb l'objectiu de promocionar la vinguda de forasters a la vila. És el moment del Flecha de Oro, tren directe que unia directament Barcelona amb Caldes d'Estrac; de la construcció de les grans residències; del Country-Club, parc d'esports amb tennis, criquet i tir; i de, fins i tot, l'existència d'un aeròdrom a la Pineda de les Ànimes. És, en definitiva, el moment del Colón, convertit en casino, que es nodreix de l'estil ociós de viure de la classe adinerada del moment. A part del Colón, a Caldes hi ha quatre fondes o hostals més: Can Vidal, la Fonda Borràs, l'Hostal Hispano-Alemán (actual Caldes d'Estrac) i el Restaurant Providència. La dictadura del general Primo de Rivera prohibeix el joc, però el prestigi de Caldes com a lloc d'estiueig i el prestigi social està ja consolidat. La vila s'ha convertit en un municipi receptor d'un tipus de gent àvid de mostrar en públic signes externs d'ostentació econòmica; es tracta del nou ric delerós d'exhibir-se. Alhora, els caldencs es converteixen en els seus servidors, treballant com a masovers i jardiners. Casar-se amb un foraster és inversemblant, el màxim que pot aspirar un caldenc és casar-se amb la minyona o el xofer dels estiuejants. Jaime Gil de Biedma defineix aquesta època, que durarà des de 1924 a 1950, com la 'edad de la pérgola y el tenis', i també de la consolidació dels banys de mar i prendre el sol des de que Coco Chanel posà de moda lluir la pell bruna. El període de la guerra civil (1936-1939), si bé significà un parèntesi en la presència d'estiuejants a Caldes, no significà un decaïment total. Així doncs, no deixa de ser simptomàtic que fos el municipi escollit per instal·lar les delegacions internacionals que fugien dels bombardejos que patia Barcelona. Les grans residències havien quedat buides, per la por que tenien els seus propietaris de patir atacs per part de grups incontrolats. Lluís Grau Molist fa una interessant comparació entre Caldes d'Estrac i Vichy, dues localitats termals que en temps de guerra van haver de jugar un important paper polític. Després del conflicte, els propietaris tornaren a casa seva i recuperaren la seva vida habitual. Els forts temporals de la dècada dels quaranta provocaren la construcció d'espigons, que canviaren durant anys la fesomia de la platja.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Entre els molts personatges cèlebres que han estiuejat a Caldes d'Estrac cal destacar al segon marquès de Comillas Claudi López Brú, els poetes mossèn Jacint Verdaguer i Joan Maragall, els cronistes Joaquim Maria de Nadal i Joaquim Salarich, el literat Apel·les Mestres, el president de la II República Manuel Azaña, el polític Alejandro Lerroux, els pintors Joan Vila-Puig i Domènec Carles, el fundador del PSOE Pablo Iglesias, l'alcalde de Barcelona Joan Pich i Pon, el president basc José Antonio de Aguirre, etc. (Continuació història) A la dècada dels cinquanta apareixen nous elements que modificaran l'estiueig a la vila. Per un costat, l'arribada de nous rics que urbanitzaran Torrenova amb xalets unifamiliars; volien gaudir del magnífic paisatge, però sense fer-ne ostentació, i mantenir la privacitat, per això es traslladen al Turó de Caldes. Per l'altre costat, a finals dels anys cinquanta arriba el turista nacional i també, cada cop més, l'estranger que, a diferència de l'estiuejant tradicional, és una figura dinàmica, d'espai públic, amant del sol i platja, i que no pensa bastir-se una casa a Caldes perquè potser la temporada vinent estarà a un altre lloc. El Colón, baròmetre dels canvis, és remodelat i passa a ser hotel, categoria que ja no perdrà fins els nostres dies, tot i alguns alts i baixos. A Espanya encara li resten uns quants anys de dictadura, però socialment es tendeix a la democratització social: els caldencs i els forasters ja es poden tractar d'igual a igual, compartint l'espai de lleure i d'habitatge, i fins i tot és habitual el casament entre autòctons i estiuejants. També hi ha algun però, és clar, la urbanització despietada d'alguns espais o el perill de desfiguració d'altres, com el Passeig dels Anglesos, degut a que molts propietaris no poden fer front a les despeses econòmiques d'unes residències grandioses i prefereixen vendre-les o enderrocar-les per a edificar-hi apartaments sense més preocupació que la rendibilitat de l'operació. A la dècada dels noranta del segle XX es reforma el front marítim, fent desaparèixer els espigons i recuperant la tradicional platja de Caldes, llarga i ample, que estiu rera estiu se segueix omplint d'estiuejants. En aquest principi de segle hi ha dues inauguracions: la de l'Hotel Colón com a centre de termalisme i el de la Fundació Josep Palau Fabre com a centre d'art. Aquests centres poden ajudar a mantenir Caldes d'Estrac com un important centre d'atracció turística. | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 42424 | Dormida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dormida | XX | <p>Es tracta d'una de les activitats festives més originals i més esperades de la Festa Major d'estiu de Caldes d'Estrac. Des de l'any 1998 la Colla de Diables proposa passar una nit a la platja. Tot i que el nom de la festa sigui la Dormida, el cert és que es tracta de no dormir en tota la nit, i per això se celebren un seguit d'activitats amb la voluntat d'entretenir petis i grans: música en directe, ball, actuació de pallassos, etc. La presència de la Colla gegantera amb els gegants Fàtima i Busquets vestits per a l'ocasió amb roba de dormir li afegeix una simpàtica nota de color.</p> | 08032-106 | Platja de Caldes d'Estrac (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Dormida es va crear l'any 1998 per iniciativa de la Colla de Diables de Caldes d'Estrac.</p> | 41.5678400,2.5280800 | 460653 | 4601903 | 1998 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Malgrat el caràcter popular de la Dormida, el cert és que hi ha hagut problemes amb les autoritats governatives que, en aplicació de la Llei de Costes, no permeten l'ocupació nocturna de les platges. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 42426 | Botifarrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botifarrada | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>La Botifarrada gegantera se celebra el darrer dissabte de juliol a l'esplanada de la Plaça Muntanyà. Aquest any 2006 es celebrarà l'11a edició. S'encarreguen d'organitzar-la els cinquanta-dos geganters i una vintena de voluntaris. L'afluència de públic és molt gran, arriba a les sis-centes persones, ja que està oberta a tothom que hi vulgui participar, fins i tot a persones d'altres poblacions; s'arriben a preparar autocars provinents d'altres municipis, com el que l'edició passada vingué d'Arenys de Mar. Per portar a terme la botifarrada s'utilitzen quatre fogons, i es preparen més de dues-centes botifarres. Els guanys que s'obtenen són íntegrament per a la Colla, i s'usen al llarg de l'any per a costejar-se els desplaçament que acostumen a fer per a participar a les trobades geganteres arreu de Catalunya i a vegades, fins i tot, fora del nostre país. L'any 2005 el tiquet valia 16 euros i, segons comenta la gent de la Colla, s'acostuma a apujar un euro cada any. A part de la botifarrada, se celebra entre els assistents una rifa. L'Ajuntament col·labora amb la cessió de l'espai i les cadires.</p> | 08032-108 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Botifarrada es va crear l'any 1996 per iniciativa de la Colla de Geganters i Tabalers de Caldes d'Estrac.</p> | 41.5712600,2.5270900 | 460573 | 4602283 | 1996 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Anteriorment a la botifarrada gegantera es feia un sopar popular organitzat per l'Ajuntament a la mateixa plaça Muntanyà. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 42428 | Termalisme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/termalisme | <p>AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LUQUE I DÍAZ, J. E. (1966). Estudio jurídico y dictamen sobre la propiedad del establecimiento de aguas termo-medicinales llamado Baños Nuevos de Caldetas. Barcelona. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | <p>El termalisme és un dels bucs insígnies de la personalitat de Caldes d'Estrac. Entenem per termalisme el gaudi de les termes, és a dir, de les aigües que per causa natural brollen d'una font a temperatura superior almenys en 5ºC a la mitjana anual del medi ambient on és localitzada la font. Com a curiositat direm que la paraula termal prové de la grega thermós, que vol dir calent. Per tant, estem parlant de que Caldes d'Estrac gaudeix d'aigües naturals calentes, a 38,5ºC en el moment de sortir de la font. No és evidentment un cas únic a Catalunya, però sí que és una de les poblacions que des de més antic està documentat l'ús d'aquestes aigües calentes.</p> | 08032-110 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Hom creu que ja els romans gaudiren del termalisme, però no és fins segles més tard, en època medieval, que es comença a documentar l'ús de les aigües de Caldes d'Estrac per a fins terapèutics. La construcció d'un hospital al segle XIII va tenir la seva raó de ser en les aigües calentes de Caldes. Al segle XVIII comença un estira i arronsa entre Església i Ajuntament sobre qui tenia la propietat de l'aigua i el repartiment que se n'havia de fer. Finalment es signà un document que, entre d'altres coses, garantia que els caldencs podien gaudir gratuïtament de l'aigua. És a partir del segle XIX, amb la propietat municipal, quan es comença a popularitzar l'aigua termal fora de la vila. La urbanització de la Santema, creada pel fondista Francesc Riera, a imitació de l'anglesa Bath, per als clients dels balnearis, n'és un bon exemple. El 1818 l'arquitecte Francesc Milans és l'encarregat de bastir uns nous banys.</p> | 41.5721000,2.5279300 | 460643 | 4602376 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | La descripció que va fer el Dr. Maggioni l'any 1952 de les aigües termals de Caldes és la següent (traduït al català): 'són aigües, incolores i inodores, amb el sabor de potables quan estan refredades. Al sortir de la font són calentes (38,5ºC), toves, que desprenen nombroses bombolles de gas nitrogen fins i tot quan fa hores que es troben refredades. Són olioses al tacte, dissolen bé el sabó i couen bé els llegums. El volum per minut és de 150 litres. El principi químic que es presenta en major quantitat és el clorur sòdic, trobant-se també: bicarbonat ferrós, fosfat sòdic (3cg) i varis bicarbonats (0,50cg). La suma total de components minerals puja a 70mg per litre, per la qual cosa ha de ser classificada com oligo-metàl·lica-termal-azoada. L'ús principal que s'ha fet de les aigües és en forma de banys, però també s'usen en begudes i segons sigui la malaltia tindrà una o altra indicació, o vàries a la vegada. Usades en begudes, convé començar per terços de got repetits tantes vegades com sigui necessari, produeix eructes insípids, acceleració de la digestió, retard de l'exoneració de ventre en els sans, i faciliten l'evacuació en els malalts si es prenen a partir de dos gots en endavant, sent digne d'observar que els naturals del país prenen varis gots de cop quan volen purgar-se. Faciliten els canvis secretoris i excretoris, augmenten la son, donen vigor corporal, ocasionen un millorament de totes les energies vitals orgàniques i suavitzen la pell a causa de la seva qualitat oliosa. Respecte a l'aparell respiratori, calmen els espasmes bronquials, faciliten l'expectoració i, diuen els naturals, que si durant la tardor beuen una novena de dies aigua, no pateixen de dolor de pit durant l'hivern. A l'estómac el seu efecte és antiespasmòdic, eupèptic. El suc gàstric descompon els bicarbonats originant clorur sòdic i anhídrid carbònic, que augmenten la capacitat digestiva, facilitant la gana i vigoritzant les energies nervioses. Hi ha encara un parell més d'aplicacions d'aquestes aigües termals, vulgaríssimes però molt útils: la de la neteja personal i la que una i mil vegades han de beneir les dones de la localitat, sobretot a l'hivern, quan al safareig municipal poden netejar les seves robes sense que les seves mans pateixin les famosos nafres que, per tocar l'aigua freda, en altres poblacions s'observen'. (Batlle, 1985:92). | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 42438 | Tradició de puntes (Els Gramenets) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-puntes-els-gramenets | <p>AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | <p>La punta és un tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn. Pot ser de diferents materials: fil, cotó, llana, seda i fils d'or i argent. Els principals tipus de puntes són a l'agulla i al coixí. La punta al coixí, tal i com indica el seu nom, és treballada en un coixí, generalment cilíndric, damunt el qual hom subjecta un patró de paper on hi ha el dibuix que la puntaire ha de realitzar. Té origen en el treball de teixir. Era menys costosa que la punta a l'agulla i tingué una difusió molt ràpida. Varietats de la punta al coixí són la blonda, el guipur i les puntes de Manila.</p> | 08032-120 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Històricament això de fer puntes de coixí (o al coixí) era una tradició ben arrelada no només a Caldes, sinó a tota la comarca del Maresme. Normalment les dones dels pescadors es dedicaven a aquesta ocupació aprofitant la puixança tèxtil que es vivia a tot el país. La tradició de fer puntes s'ha mantingut al llarg del temps. L'església va donar un gran impuls a l'artesania de les puntes i molts dels dissenys que s'utilitzen fan referència a la litúrgia.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1990 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Els Gramanets són l'agrupació de puntes de coixí de Caldes d'Estrac que funciona des de l'any 1990, tenen la seva seu a les dependències municipals i tenen vocació d'escola recuperant i donant a conèixer aquesta tècnica tradicional. És un col·lectiu capaç d'aplegar 500 puntaires en una trobada. Fan jocs de taula, mocadors, cortines, jocs de llit, tovalloles, tapets, flors, escuts, safates, camises de dormir, guants, complements per a nadons i altres peces. Obres que llueixen tant a les exposicions de Caldes com a les trobades de puntaires d'arreu del nostre país on participen. La patrona de les puntaires és Santa Úrsula, festivitat que celebren el 21 d'octubre. | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 42440 | Processó del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-carme | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | <p>La Processó dels Pescadors consisteix en un homenatge a la gent del mar en el dia de la seva patrona, la Mare de Déu del Carme. Tradicionalment davant de l'església del Carme el capellà del poble feia una benedicció, a continuació una orquestra interpretava unes peces, i després es procedia a realitzar pròpiament la processó per mitjà de les barques dels pescadors. Les barques feien el recorregut per dins el mar.</p> | 08032-122 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Després de molts anys de celebrar-se la processó, l'any 1995 amb la regeneració de les platges de Caldes d'Estrac i el desmuntament dels espigons de la franja marítima, el recorregut de la processó del Carme es va haver de canviar i va perdre la seva espectacularitat. En l'actualitat (any 2006) es porten a terme unes obres per tal de que el municipi caldenc pugui tornar a tenir varador de barques, i entre d'altres coses es recuperi la brillantor d'aquesta festa.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Com a curiositat direm que la imatge religiosa la deixava una senyora que es deia Pilar, que vivia sobre la plaça, i la barca que duia la Mare de Déu es deia Misericòrdia. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 42441 | Jornades del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jornades-del-bolet | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XXI | <p>Les Jornades del Bolet són unes jornades gastronòmiques de caràcter popular que tenen el bolet com a protagonista. Es celebren a la tardor. En aquestes jornades es fan sortides, xerrades i conferències, receptes, i un tast obert a tothom que se celebra a l'esplanada Muntanyà.</p> | 08032-123 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Les Jornades del Bolet van iniciar-se l'any 2000, i aquest any 2006 s'ha arribat a la seva setena edició</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2000 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Aprofitant les jornades del bolet també els restauradors del municipi també ofereixen menús basats en els bolets. Juntament amb la pesolada i la mongetada són les tres grans cites gastronòmiques de la vila. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 42619 | Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lleo | AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona AMADES, J. (1979). Mitologia. Llibre dels somnis. Geografia fabulosa. AMADES, J. (1986). Les millors llegendes populars. Editorial Selecta, S.A. Barcelona. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. Varis autors (1994). Els gegants de Caldes de Montbui. 30è aniversari. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. | XX | Figura d'una carcassa zoomòrfica portada per dues persones que representa un lleó coronat inspirat en els que apareixen en les iconografies antigues de les processons urbanes del Corpus, com les de Barcelona i València. A Caldes de Montbui, està estretament lligat a la font del Lleó. | 08033-178 | Carrer de Buenos Aires, núm. 16-18 | L'any 1994, pel 30`è aniversari d'en Farellàs i la Guisla, gegants de Caldes de Montbui, la colla gegantera, va començar a fer gestions per celebrar la festa. Es van iniciar converses amb el Setmanari Montbui perquè reprengués la iniciativa que havia tingut trenta anys abans quan va encapçalar la seva realització. Van organitzar una segona col·lecta popular per poder fer un nou personatge: el Lleó de Caldes de Montbui. Aquest fou fabricat per Ramon Aumedes (Fàbrica de les Arts, Roca Umbert C/ Mare de Deu de Montserrat, 36 de Granollers). En els bestiaris medievals, es presenta la figura del lleó com una figura solemne, com el rei dels animals terrestres. La figura del lleó va desaparèixer al segle XIX i recuperada per Barcelona i Tarragona l'any 1993. I després amb la vila de Caldes, que estaria estretament lligat al cap de lleó, que decora la font del mateix nom que porta la Plaça de la població. El Lleó de Caldes és la plasmació festiva del Lleó de la font de la qual surt aigua calenta i que és un dels elements més identificatius de Caldes. | 41.6337300,2.1644600 | 430407 | 4609448 | 1994 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 42623 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-4 | (VARIS AUTORS). 2008. Setmanari Montbui. Festa Major 2008. III època. Any XXX. Núm. 1.402. Ed. Associació de Promoció Informativa Cultural. | Setmana festiva que s'inicia la segona setmana del mes d'octubre aproximadament (10 d'octubre per l'any 2008) i finalitza amb l'Aplec del Remei, conegut també com la Capvuitada (tercera setmana del mes d'octubre, aquest any el dia 19). Durant els actes de la Festa Major, es fan les activitats usuals d'aquestes ocasions: manifestacions de caràcter tradicional com el correfoc, els gegants o timbalers; esportives; festes infantils; teatre; ball, trobades de cotxes, encesa del campanar i castells de focs,etc. Un vell costum arrelat a Caldes és la celebració de l'Aplec del Remei amb una missa a l'ermita del Remei, seguit de la trobada de carros i pujada al santuari, la trobada de puntaires, una segona missa seguida de la cercavila de Capvuitada on hi participen els gegants, castellers, agrupacions sardanistes i de bastoners. Aquesta s'inicia cada any a la Plaça de la Font del Lleó i finalitza al Santuari del Remei. També hi ha una ballada de sardanes. Quan acaba el dia, i coincidint amb la finalització de la Festa Major, hi ha un concert anomenat 'de Capvuitada', a l'església de Santa Maria. | 08033-182 | Pels carrers del nucli urbà de Caldes | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||||
| 42630 | Llegenda de La Torre Roja o les lligacames de les sis donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-torre-roja-o-les-lligacames-de-les-sis-donzelles | HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. | publicada | Llegenda que relata com un capità anomenat Guillem de Zaportella, valent de mena, un dia va ser recompensat. Guifré el Pelós, li va dir que triés una de les tres coses que li oferia en recompensa a la seva lleialtat: en primer lloc li oferia cinquanta almogàvers; en segon lloc, podia fer-lo senyor d'un castell, i per últim, li oferia l'oportunitat d'escollir entre els seus familiars, els sis més intrèpids, als quals Guifré els nomenaria cavallers amb la condició de que servissin al capità de Zaportella. Aquest últim tria la tercera opció. En arribar el dia de ser nomenats cavallers, el comte els feu jurar protecció als dèbils, orfes, i obediència al seu capità. Un cop acabada la cerimònia marxaren cap al seu campament, i abans d'arribar-hi es van topar amb uns nuvis. La núvia anava acompanyada de cinc donzelles. El capità va oferir a la núvia va oferir-li protecció i en regal de noses li donà una cinta d'or. Evidentment els cinc cavallers van fer el mateix amb les donzelles que acompanyaven a la núvia. En arribar el vespre, els cavallers, oblidant el jurament van anar al poble i varen agafar les donzelles i la núvia i les dugueren cap a una Torre damunt d'un turó de Caldes. El marit desesperat que tenia coneixement de la cinta d'or va córrer fins al capità Zaportella explicant-li el que havia passat. El capità aparegué en primer lloc, seguit del marit, el pare de la núvia i altres familiars de les donzelles. En entrar a la torre, va fer deslligar a les donzelles i ordenà que posessin sis ganxos al sostre amb sis cordes. Després demanà a les donzelles les lligacames per fer-ne sis nusos corredissos per penjar els sis cavallers. Malgrat la por, les donzelles van demanar al capità que els perdonés la vida. Guillem però no les va voler escoltar i preparà la sentencieu-ne dels cavallers demanà al capità que els permetés clavar-se una espasa al pit per no ser penjats com uns vulgars malfactors. El capità acceptà la súplica. Un cop morts, el terra de la torre, quedà banyada per la sang. A partir d'aquell moment la torre s'anomenà Torre Roja. | 08033-189 | Carretera de Caldes a Sentmenat. Cim del turó de la Torre Roja, al costat del poblat ibèric. | 41.6337600,2.1410300 | 428455 | 4609471 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42630-foto-08033-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42630-foto-08033-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Segons explica en Pepet de la Rectoria, de Sant Sebastià de Montmajor, hi ha alguna altra versió, però no la recorda amb exactitud. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 42631 | Llegenda de La Fada del Campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-fada-del-campanar | HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | publicat | Llegenda que relata que al campanar de l'església de Santa Maria fa molts i molts anys hi vivia una fada a la qual li agradava molt fer entremaliadures. Tan podia tocar a somatent, i riure en veure els homes del poble sortir de casa en plena nit i empipats tornar a dormir en veure que no passava res, com fer-les tocar just abans que sortís el sol, despertant a tothom. Està clar que pagesos, i altra gent del poble, s'enfadaven d'allò més amb el campaner del poble pensant que era ell. El campaner callava, resignat; ell coneixia l'existència de la fada, però en tota la tradició de campaners de la seva família, ningú mai havia parlat de l'existència de la fada. Sort que quan s'apropaven tempestes, la fada feia repicar les campanes tan i tan fort que els núvols fugien, i llavors els vilatans felicitaven el campaner, que prou sabia que havia estat obra de la fada. Un dia, en Pere, un noi de dinou anys, fill del campaner, i que encara no s'havia iniciat en l'ofici, desconeixedor de l'existència de la fada i cansat de les bromes pesades dels companys, va decidir esbrinar que li passava al seu pare. Un dia a la nit, va pujar dalt del campanar i s'amagava, a l'espera de veure el seu pare; sense resultat tornà a provar-ho dia rera dia. Una nit, la fada, que només pot ser vista si un raig de lluna la travessa, es va compadir d'en Pere i es deixà travessar per un raig de lluna. En veure-la va voler agafar-la, però amb tanta mala sort que va caure al terra i perdé el coneixment. En Pere, continuava anant nit rera nit per veure la fada, sense cap resultat, i entre les seves penes recordà una història que li havia explicat el seu avi quan era petit que deia que les fades eren uns éssers que només es podien veure si les travessava un raig de lluna plena. També li havia explicat que la nit de Sant Joan, aquestes anaven al gorg d'en Pèlags i allí es podien veure perquè era una nit especial, però tot això s'havia de fer tenint cura de no ser vist, ja que els càstigs eren terribles. Així que va decidir esperar la nit de Sant Joan i amagar-se darrera una pedra del gorg. De cop i volta les fades apareixeren una darrera l'altra, fins que la del campanar va arribar. En Pere, oblidant les paraules del seu avi es deixà veure i les fades van decidir castigar-lo severament convertint-lo en roc per sempre més. La fada del campanar acceptà el càstig però demanà que la nit de Sant Joan pogués tornar-la a veure i així acabà. Mai més ningú tornà a veure en Pere, tan sols, la fada del campanar la nit de Sant Joan. | 08033-190 | Església de Santa Maria | 41.6323600,2.1625800 | 430249 | 4609298 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42631-foto-08033-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42631-foto-08033-190-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 42635 | L'anís de Taronja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lanis-de-taronja | CANALS, A. (1977): Calderins honorables. Josep Fontcuberta Rogés (1890-1977). La Tortuga, 13. Caldes de Montbui. CANYAMERES, M. (1997): Caldes cara a cara. A l'encontre de tot un poble, Caldes de Montbui, pàg. 126-128. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L. | XX | Licor, obtingut de la destil·lació de la pell de la taronja amb la grana de matafaluga com a elements bàsics. D'un sabor molt especial es pot beure sol, amb glaçons o combinat amb el cafè. | 08033-194 | Carrer Pi i Margall, 15 | L'anís de taronja s'elabora a la Destil·leria la Vallesana , i és comercialitzat especialment pel celler 'La Vallesana vins i licors'. La petita empresa que Josep Fontcuberta i Rogés va fundar l'any 1918 amb el nom de Destil·leria La Vallesana segueix avui en la seva tercera generació treballant amb la mateixa il·lusió. El celler La Vallesana vins i licors, segueix un camí paral·lel a la Destil·leria però com a celler especialitzat. Josep Fontcuberta i Rogés, era pagès i fabricant de licors. Fill d'una família pagesa, l'any 1919 establí una destil·leria de licors (La Vallesana) i començà a elaborar-ne artesanalment i també a vendre'n en una botiga de la qual s'ocupava la seva dona. El primer licor elaborat amb una recepta específicament pròpia fou l'Anís de Taronja, amb el qual inicià la tasca de sortir a vendre per la rodalia de Caldes i anà eixamplant els seus recorreguts per moltes comarques de Catalunya; però la recepta més emblemàtica de la casa és el licor Flors del Remei, una combinació de 31 plantes diferents que encara avui comercialitzen els seus descendents. El contacte amb el món agrícola local el portà a ser un dels fundadors, i secretari durant 22 anys, del Sindicat Agrícola de Caldes, i va ser considerat per alguns com la veritable 'ànima del Sindicat'. Molt afeccionat a l'escriptura, la qual va practicar amb caràcter particular i en publicacions locals, fou membre de la societat L'Avenç, d'esperit catalanista, i més tard del Círcol Instructiu i Recreatiu, entitat que promovia activitats culturals i, molt especialment el teatre. Va posar en marxa un grup d'afeccionats que portaren a Caldes les millors obres teatrals dels escriptors catalans. Membre del Centre Democràtic i Progressista, que amb l'adveniment de la Segona República va presentar una candidatura d'esquerres, fou regidor de Cultura i després alcalde del 14 de febrer fins al 16 d'octubre de 1934 (va ser suspès del càrrec, juntament amb tots els regidors, per ordre militar després dels fets d'octubre) i del 18 de febrer fins al 13 d'octubre de 1936 (l'esclat de la Guerra Civil el va sorprendre en el càrrec). Amb l'arribada de l'exèrcit franquista fou processat amb confiscació de béns, però ell i el seu fill ja havien passat la frontera i s'havien instal·lat a Perpinyà, on feren de pagès. Va tornar a Caldes l'any 1946 i va reprendre la feina a la fàbrica de licors, la qual havia pogut tornar a l'activitat l'any 1940. Del seu pas pel consistori cal destacar l'organització de l'Escola de Segona Ensenyança, el 1932, quan era regidor de Cultura, i de la Fira de Mostres de Caldes, que s'instituí l'any 1933 i de la qual fou president de la comissió i màxim promotor. Actualment, una avinguda de Caldes porta el seu nom. Els licors són begudes alcohòliques aromatitzades que s'obtenen per maceració, infusió o destil·lació de diverses substàncies vegetals naturals, amb alcohols aromatitzats o bé per addició en aquests alcohols d'extractes aromàtics, essències o aromes autoritzats, acolorits o no, i amb un contingut alcohòlic superior als 30º. La principal diferència amb els aiguardents és que els licors contenen una quantitat proporcional de sucre, i segons la proporció d'alcohol i sucre podem diferenciar els licors en: SUPERFINS......... 35º-40º D'ALCOHOL....... 40-60% DE SUCRE FINS..................... 30º-35º D'ALCOHOL....... 40-60% DE SUCRE SEMIFINS............ 25º-30º D'ALCOHOL....... 22-30% DE SUCRE ORDINARIS........ 20º-25º D'ALCOHOL....... 12-20% DE SUCRE També podem classificar els licors segons el nombre de substàncies que intervenen en la seva elaboració: simples, és a dir, fets base d'una sola substància principal i mixtos, és a dir, que porten diversos ingredients en diferents proporcions. | 41.6319500,2.1641500 | 430379 | 4609251 | 1918 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Josep Fontcuberta i Rogés. Destil·leria La Vallesana | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 42636 | Flors del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flors-del-remei | CANALS, A. (1977): Calderins honorables. Josep Fontcuberta Rogés (1890-1977). La Tortuga, 13. Caldes de Montbui. CANYAMERES, M. (1997): Caldes cara a cara. A l'encontre de tot un poble, Caldes de Montbui, pàg. 126-128. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L. | XX | Licor fruit d'un delicat procés d'elaboració basat en la destil·lació ,en uns alambins especials ,d'una varietat de productes vegetals, fulles, arrels, llavors; alguns de Catalunya, d'altres de països diversos, que han de ser recol·lectades i seleccionades perquè és indispensable que siguin collides en els períodes més adequats i conservades de la manera més adient. És un licor de 34º alcohòlics, graduació que permet aconseguir un gust intens que omple la boca de sensacions. És per això que una de les maneres més usuals per assaborir-lo és barrejat amb glaçons. | 08033-195 | Carrer Pi i Margall, 15 | Amb aquest nom es coneix un licor creat el 1919 per Josep Fontcuberta i Rogés i que ha esdevingut amb el temps tot un referent per al poble de Caldes de Montbui i les comarques veïnes. L'afegit de ' licor de Caldes ' ha estat introduït a través dels anys per la gent de la vila , que l'ofereix als amics. Josep Fontcuberta i Rogés, era pagès i fabricant de licors. Fill d'una família pagesa, l'any 1919 establí una destil·leria de licors (La Vallesana) i començà a elaborar-ne artesanalment i també a vendre'n en una botiga de la qual s'ocupava la seva dona. El primer licor elaborat amb una recepta específicament pròpia fou l'Anís de Taronja, amb el qual inicià la tasca de sortir a vendre per la rodalia de Caldes i anà eixamplant els seus recorreguts per moltes comarques de Catalunya; però la recepta més emblemàtica de la casa és el licor Flors del Remei, una combinació de 31 plantes diferents que encara avui comercialitzen els seus descendents. El contacte amb el món agrícola local el portà a ser un dels fundadors, i secretari durant 22 anys, del Sindicat Agrícola de Caldes, i va ser considerat per alguns com la veritable 'ànima del Sindicat'. Molt afeccionat a l'escriptura, la qual va practicar amb caràcter particular i en publicacions locals, fou membre de la societat L'Avenç, d'esperit catalanista, i més tard del Círcol Instructiu i Recreatiu, entitat que promovia activitats culturals i, molt especialment el teatre. Va posar en marxa un grup d'afeccionats que portaren a Caldes les millors obres teatrals dels escriptors catalans. Membre del Centre Democràtic i Progressista, que amb l'adveniment de la Segona República va presentar una candidatura d'esquerres, fou regidor de Cultura i després alcalde del 14 de febrer fins al 16 d'octubre de 1934 (va ser suspès del càrrec, juntament amb tots els regidors, per ordre militar després dels fets d'octubre) i del 18 de febrer fins al 13 d'octubre de 1936 (l'esclat de la Guerra Civil el va sorprendre en el càrrec). Amb l'arribada de l'exèrcit franquista fou processat amb confiscació de béns, però ell i el seu fill ja havien passat la frontera i s'havien instal·lat a Perpinyà, on feren de pagès. Va tornar a Caldes l'any 1946 i va reprendre la feina a la fàbrica de licors, la qual havia pogut tornar a l'activitat l'any 1940. Del seu pas pel consistori cal destacar l'organització de l'Escola de Segona Ensenyança, el 1932, quan era regidor de Cultura, i de la Fira de Mostres de Caldes, que s'instituí l'any 1933 i de la qual fou president de la comissió i màxim promotor. Actualment, una avinguda de Caldes porta el seu nom. Els licors són begudes alcohòliques aromatitzades que s'obtenen per maceració, infusió o destil·lació de diverses substàncies vegetals naturals, amb alcohols aromatitzats o bé per addició en aquests alcohols d'extractes aromàtics, essències o aromes autoritzats, acolorits o no, i amb un contingut alcohòlic superior als 30º. La principal diferència amb els aiguardents és que els licors contenen una quantitat proporcional de sucre, i segons la proporció d'alcohol i sucre podem diferenciar els licors en: SUPERFINS......... 35º-40º D'ALCOHOL....... 40-60% DE SUCRE FINS..................... 30º-35º D'ALCOHOL....... 40-60% DE SUCRE SEMIFINS............ 25º-30º D'ALCOHOL....... 22-30% DE SUCRE ORDINARIS........ 20º-25º D'ALCOHOL....... 12-20% DE SUCRE També podem classificar els licors segons el nombre de substàncies que intervenen en la seva elaboració: simples, és a dir, fets base d'una sola substància principal i mixtos, és a dir, que porten diversos ingredients en diferents proporcions. | 41.6319500,2.1641500 | 430379 | 4609251 | 1918 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Josep Fontcuberta i Rogés. Destil·leria La Vallesana | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 42639 | Llegenda del gegant Farellàs - el Gegant del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gegant-farellas-el-gegant-del-pi | AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona AMADES, J. (1979). Mitologia. Llibre dels somnis. Geografia fabulosa. AMADES, J. (1986). Les millors llegendes populars. Editorial Selecta, S.A. Barcelona. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. Varis autors (1994). Els gegants de Caldes de Montbui. 30è aniversari. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. | publicada | Llegenda que narra la gesta del gegant del Pi. Segons sembla, a Caldes, fa molts i molts anys vivia un home de gran corpulència i amb una força extraordinària, i el cor a la mà. Tots els calderins el coneixien amb el nom del Farellàs. Un dia, va haver de marxar de casa cap a Barcelona. En arribar a les portes, els burots el van aturar i li van demanar que per entrar havia de pagar el dret de passar la llenya de portava. El Farellàs, estranyat els explicà que allò que duia era el bastó per caminar. El que no sabien els burots és que com el Farellàs era tan gran, no en tenia prou amb un bastó, sinó que duia una branca de pi. Davant de la discussió establerta, en Farellàs es cansà i llença el seu bastó per dalt de les muralles de la ciutat. Els burots van establir una baralla amb en Farellàs, fins que davant de l'escàndol la guàrdia se l'endugué davant del governador de Barcelona, que per riure una estoneta li va proposar un tracte dient-li que si aconseguia guanyar a un criat seu el deixaria marxar tranquil·lament. En Farellàs acceptà el repte i es posà a menjar. Amb aquestes que el criat sarraí, en veure'l es posà a riure dient-li: ves menjant, ves, que d'aquí ja no tornaràs a sortir mai més. En voler atacar-lo, en Farellàs va agafar al sarraí, el va fer voltar enlaire i el llençà igual que ho havia fet amb el bastó fins els terrats de les cases. La gent, en veure això comença a cantar: “El gegant del Pi, ara balla ara balla, el gegant del Pi, ara balla pel camí. El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat, ara balla pel terrat”. Un cop això acabat i davant les exclamacions de la gent que havia vist aquesta gesta, el gegant marxà cap a Caldes, on arribà tant cansat que s'estirà per descansar una mica. El seu cos es convertí amb el pas del temps en la muntanya del Farell. En una segona versió, es narra que al Mas del Farell, va néixer un gegant al qual posaren el nom de Fort, ja que tenia molta força. En fer-se gran, treballava la terra del mas, i un dia, mentre llaurava amb els bous, passà un gegant que anava a Barcelona, i que en veure'l va fer una fanfarronada en demostració de la força que tenia. En Fort, sense immutar-se tot aixecant els bous amb els que estava llaurant, va indicar-li el camí a seguir. El primer gegant, bocabadat, va demanar-li que l'acompanyés a Barcelona, ja que allí hi havia un moro que reptava a tots els forçuts i valents per lluitar contra ell, i així ho va fer. En arribar al portal de Barcelona, la guàrdia del portal demanaren un tribut per la llenya que duia. En Fort els va explicar que allò era el seu bastó i no un feix de llenya. Com que no s'entenien, en Fort va agafar el bastó i el va llençar més enllà de les muralles. El moro, assabentat va voler lluitar contra ell i així ho feren. En Fort va agafar el moro, que no va poder fer res i va sortir volant per damunt de les muralles, més enllà de les cases i terrats. La gent en veure'l, van començar a cantar amb alegria per haver-los desempallegat d'aquell ser per sempre més, la cançó del Gegant del Pi: “El gegant del Pi, ara balla ara balla, el gegant del Pi, ara balla pel camí. El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat, ara balla pel terrat”. | 08033-198 | Muntanya dell Farell | Sobre la gesta del 'Fort Farell de la Muntanya' hi ha diferents versions. Els calderins l'any 1964 ja van triar el personatge del Farellàs, com a gegant de la vila, en record de l'hereu de Can Farell, masia que es troba damunt del turó del Farell, tot i que hi ha una versió que explica que tot el pujol és el cos petrificat del gran gegant català, que jeu estirat i que la muntanya s'anomena Farell. Joan Amades (1987), en el seu apartat titulat 'Gegants nans i altres entremesos', fa referència a la controvèrsia existent sobre l'origen del Gegant del Pi ja que durant molt de temps s'havia cregut que aquest personatge era propi de Barcelona concretament de la parròquia del pi. Amades explica com la tonada popular sobre el gegant del Pi va néixer d'una llegenda on s'expressa perfectament com el seu origen prové de Caldes de Montbui. Amades afegeix que la llegenda no és del tot imaginària, perquè es té coneixement que 'al poble de Caldes hi havia viscut una família els membres de la qual eren exageradament alts d'estatura i entre ells n'hi devia haver un de talla encara més elevada, que ha envoltat el poble de la llegenda'. | 41.6611700,2.1312200 | 427669 | 4612522 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42639-foto-08033-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42639-foto-08033-198-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 42640 | Fraret (Arisarum vulgare ssp. simorrhinum) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fraret-arisarum-vulgare-ssp-simorrhinum | RODRÍGUEZ, R; GUARDIOLA, M et aliï. (2005). El futur dels frarets, a les nostres mans? Pàg. 12-13. Revista Alocs. Projecte d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Anuari 2005. | Espècie geòfita amb un tubercle sota terra que no té un tronc principal sinó que les fulles surten amb un llarg pecíol (de 10 a 30 cm) directament del tubercle de sota terra. Aquest pecíol està tacat de color marró porpra. Les fulles tenen forma entre hastada (forma de punta de fletxa) i cordiforme (en forma de cor), són de color verd setinat i fan entre 6 i 15 cm, tot i que poden arribar als 50 cm. La peça floral dels frarets, que fa entre 3 i 5 cm, és força sorprenent, ja que té forma cilíndrica i està oberta per la part superior en forma de visera amb aspecte de caputxa de frare o de gerra. La part inferior és de color blanc i la superior (la caputxa) és de color marró porpra, i tota la peça floral té ratlles blanques o verdes i taques marró porpra. A l'interior d'aquesta gerra anomenada espata s'hi troben les flors masculines i femenines agrupades en una estructura anomenada espàdix. Aquesta consta d'un eix cilíndric a la part inferior del qual es disposen les flors, les femenines a sota i les masculines per sobre d'aquestes mentre que la part superior, l'espàdix no porta flors. Les inflorescències surten a finals de la tardor i durant tot l'hivern. A la primavera maduren els fruits que són unes petites baies de color verd; a l'estiu queda inactiu en forma e bulb i a la tardor següent torna treure fulles. El tipus de reproducció més freqüent dels frarets és d'asexual mitjançant creixement clonal. | 08033-199 | Riera de Caldes i pedrera del Foment | Anomenat també frare cugot, apagallums o gresolet, és una planta d'aspecte força curiós que es troba disseminada al llarg de la costa mediterrània, pel sud d'Europa i el nord d'Àfrica. Als Països Catalans es poden diferenciar en dues subespècies: l'Arisarum vulgare ssp.vulgare que és la més freqüent i l' Arisarum vulgare ssp. simorrhinum que és molt rara. L'epítet simorrhinum prové del grec i vol dir morro (rhinos) de simi (simios), per la semblança que té la peça floral amb l'apèndix nassal d'alguns simis. | 41.6535300,2.1522900 | 429415 | 4611656 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42640-foto-08033-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42640-foto-08033-199-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Cal preservar l'espai de la riera de Caldes. Moltes d'aquestes poblacions han desaparegut o estan força amenaçades en comarques com el Maresme degut a un seguit de factors d'origen humà que degraden, modifiquen o destrueixen el seu hàbitat. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 42643 | Pedrera del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-remei | BIRDLIFE INTERNATIONAL. (2004). Phalacrocorax carbo. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. LlORENTE, GUSTAVO (1988). Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 80. Barcelona. VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient. | Pedrera que actualment s'utilitza com a embassament d'aigua potable per l'abastiment de la vila de Caldes de Montbui. La seva profunditat màxima és de 22 metres. L'aigua prové bàsicament de la capa freàtica que quedà al descobert durant l'extracció de pedra, i de la riera de Caldes. Aquesta última arriba aquí per una xarxa, controlada per l'empresa GMSSA. L'interès d'aquest lloc, radica en que des de que s'utilitza com a embassament s'hi han instal·lat diverses espècies d'ocells, alguns d'ells hi passen fins i tot l'hivern: S'ha pogut observar la presència del bernat pescaire (Ardea cinerea). Poden arribar al metre d'alçada i presenten un plomatge grisós que esdevé més lluent durant l'època reproductiva. La seva alimentació es principalment de peixos, granotes i insectes, però també poden capturar petits mamífers i ocells. També es pot veure el corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Són de mida gran (91 cm), amb el plomatge negre tret dels laterals de la cara i sota el bec, on apareix un gran floc blanc; els joves són més terrosos, amb parts inferiors clares. S'alimenta exclusivament de peixos que han estat introduïts pels pescadors (barb i la carpa bàsicament). Acostumen a reposar dalt d'un lloc rocós, en un racó tranquil, que utilitzen per dipositar-hi els excrements, els quals s'identifiquen per la seva blancor. També se'l pot observar posat a la vora de l'aigua o damunt de la plataforma que es troba al mig de l'embassament, amb les ales esteses per eixugar-les al sol. Finalment, destaca d'entre d'altres espècies, l'ànec collverd o ànec de bosc (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i estanys. | 08033-202 | Al nord del terme municipal | 41.6453800,2.1591600 | 429978 | 4610746 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42643-foto-08033-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42643-foto-08033-202-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 42645 | Riera de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-caldes | JACINTE, Elies. (1921). Alçament de la serralada pirenenca i l'enfondrament del Vallès. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Vol. 21, núm. 2. VARIS AUTORS. (1998). Diccionari de Geologia. Institut d'Estudis Catalans. VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient. | La riera de Caldes és un curs d'aigua vallesà afluent del Besòs de 22 km de llargària. Neix vora Gallifa, a 390 metres d'altitud, al peu dels cingles de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Després d'atravessar l'estret de les Elies entra a la plana del Vallès i passa per les poblacions de Caldes de Montbui, Palau-solità, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs entre Mollet i la Llagosta. Afluents per la dreta: Riera de Gallifa, Riera de Sant Sebastià, Riera de Codonys, Torrent d'en Baell, Riera de Setmenat i Torrent de ca n'Oller. Afluents per l'esquerra: Riera de la Roca, Torrent del Prat de Baix, Torrent de Can Camp, i Torrent Sec de les Arenes. La part superior de la riera és de relleu més accidentat i complex on es pot veure una vall molt encaixada. L'àrea propera al Palau de Plegamans el relleu va esdevenint cada vegada més pla i els camps predominen sobre les masses de vegetació. S'aprecia també una vall oberta i transformada, en ocupar les granges les zones sedimentàries planes. La llera de la riera de Caldes en el seu pas pel municipi, presenta un elevat nivell d'usos antròpics: urbà inacabat, horts, equipaments i usos industrials; essent un tram força malmès per l'activitat humana. La vegetació en la part altra de la riera, és del tipus mediterrani, però la moderada altitud del municipi fa que, als obacs de les seves muntanyes hi hagi elements del tipus euro-siberià. La gran varietat de substrats litològics, que van des de les pissarres a les calcàries aporta una gran quantitat de comunitats vegetals. Aquesta vall ha estat des de temps antics condicionada per les activitats humanes. Mentre una part important del terme ha estat i continua estant conreat, i per tant dominat per comunitats arvenses i ruderals, una altre gran part està recoberta per una important massa forestal conseqüència del progressiu abandonament de l'espai agrícola i ramader des de finals del s.XIX. Aquesta vall, antigament hi havien hagut camps de conreu, cultiu de l'olivera, ramaderia, el cultiu de la vinya: Una gran part d'aquesta zona muntanyosa està actualment recoberta per pinedes i brolles secundàries, barrejades amb espècies pròpies dels alzinars. La vegetació de ribera, amb els elements arquitectònics propis com els molins, les rescloses, pous, mines, barraques de vinya, de pastor, etc s'ha anat abandonant de mica en mica. A la vall hi trobem representats els boscos formats per l'alzinar litoral, la brolla de romaní i el bruc d'hivern, les pinedes secundàries de pi blanc i pi pinyoner, el bosc de ribera i els conreus. Els espais agrícoles serveixen de refugi i lloc d'alimentació a moltes espècies importants per al manteniment dels ecosistemes mediterranis. Les clapes d'alzinar més ben conservades es troben en el vessant de la Serra Llisa, en direcció a Sant Sebastià de Montmajor, coincidint amb una zona ombrívola i humida. La brolla típica i la brolla arbrada ocupen un elevat percentatge de la superfície. La pineda secundària ha envaït qüasi bé tota superfície de conreu abandonada. El bosc de ribera d'omedes i alberedes creix arran mateix dels torrents i rieres de la vall. L'omeda, resta entre l'alzinar o la pineda una comunitat lligada als cursos fluvials. Alguns dels arbres i arbusts més destacats com a vegetació potencial de la Vall de Les Elies són l'alzina (Quercus ilex), el marfull (Viburnum tinus), l'aladern falç (Rhamnus alaternus), el llentiscle o mata (Pistacia lentiscus), l'arboç (Arbustus unedo), el galzeran (Ruscus aculeatus), l'esparreguera (Asparagus amtifolius), o la roja (Rubia peregrina), l'arítjol (Smilax aspera), i el lligabosc (Lonicera implexa). L'estrat herbaci hi és poc desenvolupat, sovint dominat per l'heura (Hedera helix); en els llocs més obacs el roure cerrioide (Quercus cerrioides), l'auró negre (Hacer monspessulanum), el lligabosc etrusc (Lonicera etrusca), la servera (Sorbus domestica) o el sanguinyol (Cornus sanguinea). | 08033-204 | Al peu dels cingles de Sant Sadurní, fins un cop passat Caldes de Montbui | Caldes de Montbui es troba entre dues unitats geològiques estructurals: la Serralada Pre-Litoral Catalana (amb materials que van del Paleozoic al Trias) i la Depressió del Vallès-Penedès (Miocè). L'origen dels materials de les dues unitats, cal cercar-lo en els processos tectònics i d'erosió, transport i sedimentació. Des del punt de vista tectònic, el Vallès-Penedès constitueix una depressió formada en la fase de distensió dels processos compressius a la que va estar sotmesa la Cadena costanera Catalana durant l'orogènia alpina. La falla que limita la unitat del Vallès-Penedès de la serralada Pre-Litoral passa, precisament per Caldes de Montbui, i probablement es va constituir per primera vegada durant el Miocè. Si l'orogènia alpina donà lloc a les formes actuals del relleu, de l'orogènia anterior, l'hercinià, no en queden restes. Després, tingué lloc una fase de desmantellament del relleu a través de l'erosió i la formació d'una plana on començaria la sedimentació mesozoica. Sobre aquests sediments operà l'orogènia alpina, donant lloc a les serralades i depressions actuals. Els materials litològics que es poden trobar al municipi de Caldes de Montbui són molt diversos i pertanyen a totes les eres geològiques. Els materials més antics són les pissarres paleozoiques, tracatant-se bàsicament de cloroesquists amb quars i albita, de textura granolepidoblàstica porfídica. El batòlit format per una granodiorita aflora a la zona central del terme. Entre els minerals accessoris hi trobem l'apatita, l'hornblenda i la moscovita. Ja dins dels sediments mesozoics trobem uns primers estrats de característic color vermell que corresponen al buntsandstein, de potència fins a 250 metres. Es tracta de gresos amb ciment silícis que contenen pirita i mineral de ferro com elements accessoris. Les argiles que hi ha dins la matriu d'aquests gresos solen contenir abundants miques i per contra, poc quars. Ocasionalment es pot trobar guix i com a minerals accessoris hi ha l'òxid de ferro i pirita. La matèria orgànica i la pirita són elements accessoris. Al sector nord del municipi hi ha materials eocènics, a base d'argiles i gresos vermells amb ciment esparític. Poden contentir feldspats i com element generalitzat l'òxid de ferro. Finalment trobem els materials quaternaris, que queden reduïts a dipòsits i terrasses fluvials, llims argilosos i derrubis pendents. La xarxa hidrogràfica superficial de Caldes va estretament lligada a la posició geogràfica del municipi a cavall de la Conca del Vallès i la serralada Pre-Litoral. El curs fluvial pel que vertebra la major part de les aigües del municipi és la riera de Caldes, que travessa de nord a sud el terme; és tributària del Besòs. Al seu pas per Caldes, la riera no disposa de cap estació d'aflorament. La riera de Caldes sol portar aigua fins i tot durant l'estiu però és de règim molt variable. Rep un bon nombre de rieres i torrents originats en els turons i colls de la Serralada Pre-litoral, els més importants són la riera de Codonys, la riera de Sant Sebastià, el Torrent de Coscurell, el torrent del prat de Baix, el Torrent de Can Camps, el torrent sec de les Arenes. Mostren un règim pluvial, i atès el pendent del relleu per on circulen en èpoques de fortes pluges són altament dinàmics, mentre que sovint s'assequen durant els períodes eixuts. En aquesta vall també tenim les aigües subterrànies: surgències i aqüífers ordinaris. L'origen de les surgències es troba en la infiltració de l'aigua de la pluja que després d'un període de resistència dins l'aqüífer profund de més de mil anys, acaba sortint a la superfície. Dins l'aqüífer, l'aigua s'escalfa degut a la profunditat. A la superfície brolla a una temperatura de 74ºC. Són aigües de clorurat-sódic degut a la dissolució que l'aigua calenta fa dels minerals de les granodiorites que travessa. La porositat dels materials que conformen l'estratigrafia facilita la infiltració de part de les aigües superficials vers el substrat litològic. | 41.6742400,2.1344300 | 427951 | 4613970 | 08033 | Caldes de Montbui | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42645-foto-08033-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42645-foto-08033-204-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | (Continuació descripció) Al substrat herbaci hi ha mill gruà (Lithospermum purpureo-coeruleum), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) o el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum). També es pot observar plàtan (Platanus x hibrida) i robínia (Robinia pseudo-acacia). En altres llocs hi podem observar alberedes, alternant freixe (Fraxinus angustifolia) i de vegades, el pollancre (Populus nigra). L'estrat arbustiu i herbaci són bastant similars al de l'omeda, on es pot afegir la vinca (Vinca diformis) i la sarriassa (Arum italicum). La vegetació que creix prop de basses i de les rescloses o estanys d'aigua com el Gorg de Les Elies, es tracta de les jonqueres (molinio-Holoschoenion), com el jonc boval (Scirpus holoschoenus).La superfície agrícola de la vall està ocupada bàsicament pels cereals i farratges, i per espècies ruderals, enmig dels camps i arvenses als seus marges. La comunitat més extensa és la ravenissa blanca, la calcida, el gram (Cynodon dactylon), els lletsons, el boixac de camp (Calendula arvensis) o la verònica (Veronica persica). En les vores de camins agrícoles s'observa el card, la borratja, el cardó, etc. En els erms també hi ha olivarda, calcida blanca i diversos trèvols. I a les feixes abandonades gramínies com els fenassars, acompanyats de fonoll, pimpinella, i la bardissa amb roldor, l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogym), els rosers (Rosa Canina) i l'aranyoner (Prunus spinosa).Amunt de la riera, en zones més obagues, trobem una espècie vegetal protegida a Catalunya: el boix grèvol (Ilex aquifolium).Entre la comunitat faunística trobem un seguit de rosegadors (ratolí de bosc (Apodemus Ssylvaticus, el ratolí mediterrani (Mus spretus), a més de la musaranya comuna, els esquirols, la rata cellarda, el porc senglar, el toixó (Meles meles), la guineu (Vulpes vulpes), la mostela (Mustela nivalis), la fagina (Martes foina) i la geneta o gat mesquer (Genetta genetta). Del grup dels ocells, rapinyaires diürns com l'astor (Accipiter gentilis), l'esparver vulgar (Accipiter nisus) o l'aligot (Buteo buteo), o rapinyaries nocturns com el gamarús (Strix aluco). A més de gaig, tudó, tórtora, cucut, picot verd, picot garser, el cargolet, o varis sílvids que nidifiquen durant l'estiu, i gran varietat de fringíl·lids. Als boscos propers als conreus hi nidifiquen el gafarró, la cadernera i el verdum. També, es pot veure el faisà, tot i que introduït periòdicament pels caçadors.Entre els rèptils es pot citar el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), la sargantana cendrosa (Psammodromus hispanicus), el vidriol (Anguis fragilis), la serp blanca (Elaphe scalaris), la serp verda (Malpolon monspessulanus), la colobra llisa meridional (Coronell girondica). En els ambients oberts, bàsicament a conreus extensius d'herbacis i en alguns punts on encara hi ha conreu d'oliveres i fruiters diversos, zones d'horta familiar, o zones no treballades, es pot trobar el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i el ratolí mediterrani (Mus spretus), l'eriçó africà (Erinaceus algirus), el conill (Oryctolagus cuniculus). Destaca l'aligot, que nidifica als boscos, o el xoriguer que fa el niu sobre penya-segats o bé en edificacions, principalment abandonades. Entre els rapinyaries nocturns cal citar el xot, l'òliba i el mussol.En els indrets on l'aigua de pluja o dels recs s'estanca, temporal o permanentment, són ocupats per comunitats d'amfibis, com la salamandra (Salamandra salamandra), la granota verda (Rana perezí), reineta comú (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo), el tòtil (Alytes obstetricans), i el gripau corredor (Bufo calamita). Al tram alt de la riera de Caldes, hi ha presència de rèptils com la colobra de collar (Natrix natrix), la serp d'aigua (natrix maura). Entre el peixos destaca el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i una d'introduïda, la carpa (Cyprinus carpio). Una altra espècie introduïda ha estat el cranc americà (Procambarus clarki). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 42646 | Cingles del Morro del Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-morro-del-porc | VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient. | Cinglera, que presenta una vegetació mediterrània i rupícola, amb comunitats de pi blanc, que pengen del cingle sorgint sobtadament de la mateixa roca, amb esquerdes, petites coves i puntes de roca on s'hi aturen i nidifiquen vàries classes d'ocells, destacant, els rapinyaires. Els rèptils més interessants són el lluert (Lacerta bilineata) i la sargantana de paret (Podarcis muralis). Podem veure algun exemplar de serp blanca (Elaphe scalaris), i en els indrets més humits i ombrívols, la serp d'Esculapi (Elaphe longissima). Els ocells de cingle són els més ben representats en aquest indret: roquerol (Ptyonoprogne rupestris), ballester (Tachymarptis melba), falcó peregrí (Falco peregrinus), pelaroques (Tichodroma muraria), xixella (Columba oenas) i aufrany (Neophron percnopterus). Quant a mamífers, la geneta (Genetta genetta) que viu a les cingleres, i algun ratpenat. La nidificació del xoriguer (Falco tinnunculus) o de l'esparver (Accipiter nisus), entre altres, en aquest indret és força probable i la potencialitat del lloc podria permetre la nidificació d'altres espècies rupícoles. | 08033-205 | Riera de Caldes, passat les pedreres del Foment | 41.6559800,2.1509900 | 429309 | 4611929 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42646-foto-08033-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42646-foto-08033-205-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 42657 | Alzina de l'Abei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-labei | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba prop d'un revolt de la carretera que va a Sant Sebastià de Montmajor, en una zona de bosc mixt humit i obac. Es troba aïllada de la resta de vegetació; La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura 15 m d'alçada total x 3,45 m de volt de canó x 6,65 m de volt de la soca. | 08033-216 | Muntanya del Farell | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria . Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 41.6497700,2.1357200 | 428031 | 4611253 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42657-foto-08033-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42657-foto-08033-216-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de cent anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada hauria de ser autoritzada prèviament. S'hauria de dur a terme un pla director de gestió i fer un seguiment periòdic (dues vegades a l'any) de l'estat de salut d'aquest espècimen. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 149,78 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc