Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38120 | Pins Grans del torrent de Vera / Pins de la carretera de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-grans-del-torrent-de-vera-pins-de-la-carretera-de-mataro | <p>- Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Conjunt de cinc pins pinyers (Pinus pinea) que es troben esparsos a la part baixa del torrent de Vera. Quatre d'ells entre el Panxo i la carretera vella d'Argentona a Mataró (C-1415) i l'últim just per sobre la carretera. Les dimensions oscil·len entre els 2,66 i 3,20 m de perímetre i els 0,85 i 1,02 m de DBH.</p> | 08009-127 | Torrent de Vera | 41.5469500,2.4153400 | 451238.05 | 4599641.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38120-foto-08009-127-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Les dimensions dels arbres, són les següents (l'arbre 1 és el que està més cap a la capçalera, mentre que el 5 és el que està més proper a la desembocadura): Arbre 1: Dimensions: Perímetre: 3,20 m, DBH: 1,02 m; Arbre 2: Dimensions: Perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m; Arbre 3: Dimensions: Perímetre: 3,05 m, DBH: 0,97 m; Arbre 4: Dimensions: Perímetre: 2,66 m, DBH: 0,85 m; Arbre 5: Dimensions: Perímetre: 3,2 m, DBH: 1,02 m. Inclosos dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 38121 | Pollancre del mot del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-mot-del-ros | <p>Pollancre (Populus x canadensis) situat a la part baixa del mot del Ros, l'arbre està format per quatre grans branques que se separen del tronc des del nivell de terra. Dimensions de la base: Perímetre: 5,50 m, DBH: 1,80 m. Dimensions mitges de les quatre branques: Perímetre: 2,04 m, DBH: 0,65 m.</p> | 08009-128 | Mot del Ros | 41.5717300,2.3910200 | 449229.07 | 4602406.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38121-foto-08009-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38121-foto-08009-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 38122 | Roure africà de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-africa-de-can-castells | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | Presenta un fullatge poc dens, possiblement degut a l'edat de l'arbre i als forats fets per insectes minadors a les branques. | <p>Roure africà (Quercus canariensis) localitzat al marge dret del torrent de can Martí, uns 30 m aigües amunt del trencant que va a can Castells. Dimensions: Perímetre: 3,76 m, DBH: 1,20 m.</p> | 08009-129 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí | 41.5643900,2.4069800 | 450554.07 | 4601582.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38122-foto-08009-129-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 38123 | Roure de can Quatrecases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-quatrecases | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | Les fulles estan força afectades per negreta o fumagina (Capnodium oleaphillum), fong epífit que creix fent una làmina per sobre les fulles i pot arribar a recobrir tota la superfície foliar deixant-la coberta d'una capa negra, impedint que la llum del sòl arribi correctament a les fulles per realitzar la fotosíntesi. | <p>Roure cerrioide (Quercus x cerrioides) que creix prop de can Quatrecases, a la banda oposada del torrent de Cirés, just al marge de la carretera que va a la font Picant. Dimensions: Perímetre: 2,19 m, DBH: 0,70 m.</p> | 08009-130 | Nucli urbà. Proper a can Quatrecases. | 41.5470400,2.4013600 | 450072.05 | 4599659.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38123-foto-08009-130-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure cerrioide és un híbrid entre el roure martinenc (Quercus humilis) i el roure valencià (Quercus faginea ssp faginea), molt freqüent en aquesta zona. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 38124 | Roure del torrent de Madà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torrent-de-mada | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Roure martinenc (Quercus humilis) localitzat a la mota dreta del torrent de Madà -entre la carretera del Cros i la llera del torrent-, uns 200 m avall de la carretera d'Argentona a Vilassar. Dimensions: Perímetre: 3,14 m, DBH: 1,00 m.</p> | 08009-131 | Torrent de Madà | 41.5383600,2.4110800 | 450876.04 | 4598690.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38124-foto-08009-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38124-foto-08009-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
| 38125 | Roure martinenc del mot del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-martinenc-del-mot-del-ros | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Roure martinenc (Quercus humilis) situat al mot del Ros (part baixa de la riera de Riudameia), uns 200 m cap al W de Can Matavents. Dimensions: Perímetre: 2,67 m, DBH: 0,85 m.</p> | 08009-132 | Mot del Ros | 41.5717100,2.3889100 | 449053.07 | 4602405.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38125-foto-08009-132-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
| 38126 | Roure reboll del mot del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-reboll-del-mot-del-ros | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Roure reboll (Quercus pyrenaica) situat al mot del Ros (part baixa de la riera de Riudameia), uns 200 m cap al W de Can Matavents. Dimensions: Perímetre: 2,33 m, DBH: 0,74 m</p> | 08009-133 | Mot del Ros | 41.5716800,2.3893000 | 449085.07 | 4602402.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38126-foto-08009-133-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure reboll (Quercus pyrenaica) està considerat com a raríssim a nivell dels Països Catalans, localitzant-se només a les serres de Prades. La presència d'aquest individu deu estar lligada a l'home. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 38127 | Roures africans del torrent de can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-africans-del-torrent-de-can-marti | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Grup de roures africans (Quercus canariensis) de gran port que creixen al marge dret del torrent de can Martí, just per sota del trencant que va a can Castells.</p> | 08009-134 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí | 41.5641000,2.4068200 | 450540.07 | 4601550.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38127-foto-08009-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 38128 | Teix de can Puig i Cadafalch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-can-puig-i-cadafalch | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | <p>Teix (Taxus baccata) situat al jardí de can Puig i Cadafalch, a la plaça de Vendre. El teix és un arbre dioic (amb peus masculins i peus femenins), l'exemplar indicat és un peu femení, així a l'estiu es poden veure els fruits rogencs, anomenats arils, que són comestibles però només la part carnosa, la resta és tòxica.</p> | 08009-135 | Nucli urbà. Can Puig i Cadafalch. | 41.5547300,2.4001600 | 449978.06 | 4600513.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38128-foto-08009-135-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 38129 | Alocar de la riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-clara | <p>- BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti), comunitat arbustiva de ribera formada principalment per l'aloc (Vitex agnus-castus), també hi podem trobar l'om (Uimus minor), magraner (Punica granatum) i alzina (Quercus ilex ilex) a l'estrat arbori-arbustiu, barrejats amb espècies al·lòctones com ara la robínia (Robinia pseudoacacia) o la canya (Arundo donax). A l'estrat herbaci trobem vinca (Vinca major), mill gruà (Lithospermum purpuro-coeruleum), sabonera (Saponaria officinalis), etc., amb presència també d'espècies al·lòctones com l'Artemisia verlotiorum ssp verlotiorum o el miraguà de jardí (Araujia sericifera).</p> | 08009-136 | Riera de Clarà | 41.5674600,2.3938800 | 449464.07 | 4601930.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38129-foto-08009-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38129-foto-08009-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). En aquest cas està sotmesa a fortes pressions pel trànsit de vehicles, expansió d'espècies al·lòctones i futures obres del nou cementiri i protecció dels marges de la llera de la riera amb escullera de blocs de granit. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 38130 | Alocar de la riera de Riudameia o de Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-riudameia-o-de-pins | <p>- BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | Comunitat en retrocés degut a l'ofegament per l'alzinar, la canya i la bardissa, també és important l'agressió que suposa l'ús de la llera com a camí i pas de cotxes així com obres que s'han dut a terme prop de la riera. Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti), comunitat arbustiva de ribera formada principalment per l'aloc (Vitex agnus-castus), actualment només trobem retalls fragmentaris del que abans devia haver estat un alocar ben constituït. Així trobem l'alocar barrejat amb alzinar, canyar i espècies al·lòctones com ara els pollancres cultivars, la robínia o l'ailant.</p> | 08009-137 | Veïnat de Pins.Tram baix de la riera de Riudameia | 41.5769100,2.3788600 | 448219.07 | 4602988.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38130-foto-08009-137-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 38131 | Alocar del torrent de Madà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-mada | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Afectat per la proliferació del canyar i l'alzinar i per l'estassada dels marges. Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. | <p>Alocar força fragmentat que ressegueix els dos marges de la part mitja del torrent de Madà, al tram comprès entre la carretera B-502 i can Garí. Trobem peus d'aloc barrejats amb canya, alzines, roures i bardissa.</p> | 08009-138 | Torrent de Madà | 41.5383800,2.4122000 | 450969.04 | 4598691.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38131-foto-08009-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 38132 | Alocar del torrent de Vera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-vera | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) fortament degradat i fragmentat, quedant només peus d'aloc en alguns trams del torrent. Molt afectat per les obres de consolidació dels marges del tram baix, així com l'abocament de residus, per l'ús de la llera com a camí de vehicles i la creació de murs i reixes a les finques adjacents.</p> | 08009-139 | Torrent de Vera | 41.5501700,2.4169900 | 451378.06 | 4599998.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 38133 | Alocar dels torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-dels-torrents-de-can-marti-can-cabanyes-i-de-la-raimina | <p>- DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Afectat per la proliferació del canyar i l'alzinar i per l'ús de la llera com a camí de pas de vehicles. Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>Alocar fragmentari que ressegueix els dos marges de la part baixa dels tres torrents (de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina), barrejat amb canyar, bardissa, pins i alzinar. Es pot trobar exemplars de gran port i en alguns punts formen masses força denses.</p> | 08009-140 | Veïnat de la Pujada. Torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina | 41.5592500,2.4075200 | 450595.06 | 4601011.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38133-foto-08009-140-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 38134 | Bosc de ca l'Altafulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-laltafulla | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | <p>Bosc mixt format principalment per alzina (Quercus ilex ssp ilex) amb pi pinyer (Pinus pinea), destacant la riquesa i frondositat dels fondals on apareixen roure martinenc (Quercus humilis), roure africà (Quercus canariensis) i om (Uimus minor).</p> | 08009-141 | Veínat de Clarà. Ca l'Altafulla | 41.5535400,2.3649800 | 447043.05 | 4600402.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari) i l'Omeda (codi 92AO no prioritari) són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||||
| 38135 | Aqüífer de la riera d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-de-la-riera-dargentona | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Generalitat de Catalunya (1988). DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.</p> | Les principals amenaces són la contaminació, l'excessiva extracció i l'obertura de pous ilegals. | <p>Aqüífer contemplat dins l'annex 1 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.</p> | 08009-142 | Conca de la riera d'Argentona | 41.5554700,2.4003200 | 449992.06 | 4600595.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38135-foto-08009-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38135-foto-08009-142-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'aqüífer de la Riera d'Argentona resta delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: Cruïlla de la línia de la costa amb el límit meridional del terme municipal de Cabrera de Mar (rodalia del quilòmetre 23 de la línia fèrria Renfe). Seguint el dit límit municipal fins a trobar el límit municipal entre Argentona i Cabrils (en el vèrtex Cirera (470 m). Seguint la dita frontera municipal entre els dos termes esmentats de Cabrils i Argentona fins a trobar el que separa el d'Òrrius del de Cabrils. Continuant pel límit occidental d'Òrrius fins a la seva cruïlla amb el d'Argentona, voltant tot el terme municipal d'Òrrius. Continuant pel dit límit municipal d'Argentona per la banda NW d'aquest terme municipal fins a la seva cruïlla amb el de Dosrius. Continuant pel dit límit municipal de Dosrius voltant tot el terme de Dosrius, pel nord i l'est del terme, fins a trobar la seva unió amb el de Mataró (rodalia del vèrtex Geodèsic Tuñi -406 m-, al NE de Mataró). Des d'aquest punt fins a arribar al mar, seguint sempre pel límit municipal entre Mataró i Sant Andreu de Llavaneres. Des de la cruïlla del dit terme municipal amb el mar fins al punt d'inici d'aquesta delimitació seguint per la línia de la costa. Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 393 (37-15) Mataró i 394 (38-15) Calella. Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals. Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació: Cap. Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació: Argentona, Mataró, Cabrera de Mar, Òrrius i Dosrius. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 38136 | Bosc de l'obaga del Cap de la Feu - Turó de Cirés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lobaga-del-cap-de-la-feu-turo-de-cires | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | <p>A l'obaga dels turons del Cap de la Feu i de Cirés, a les muntanyes que hi ha just al darrere del poble d'Argentona, hi ha un clima més humit, frescal i ombrívol que permet el desenvolupament d'un alzinar mixt enriquit amb caducifolis. Trobem alzina (Quercus ilex ssp ilex) amb pi pinyer (Pinus pinea) enriquit amb roure martinenc (Quercus humilis) principalment i algun roure africà (Quercus canariensis), roure cerrioide (Quercus x cerrioides), servera (Sorbus domestica) i arç blanc (Crataegus monogyna).</p> | 08009-143 | Obaga dels turons del Cap de la Feu i de Cirés | 41.5423200,2.3803300 | 448314.04 | 4599147.54 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38136-foto-08009-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38136-foto-08009-143-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari)és un hàbitat natural d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 38137 | Arbreda del mot del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-mot-del-ros | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.</p> | <p>Arbreda constituïda principalment per alzines, roures martinencs i roures rebolls, amb sotabosc típic d'alzinar. El fet d'estar a la mota de la riera de Riudameia, fa que també s'hi trobin espècies arbòries, arbustives i herbàcies més típiques de ribera com ara alocs, pollancres, vinca o l'herba sabonera. Localitzada als últims 300 m de la riera de Riudameia, entre el marge dret i els camps de can Matabens.</p> | 08009-144 | Riera de Riudameia o de Pins | 41.5717600,2.3901100 | 449153.07 | 4602410.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38137-foto-08009-144-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Consolida el marge de la riera alhora que protegeix la finca de can Matabens d'avingudes d'aigua. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 38138 | Arbreda del torrent de can Caramany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-de-can-caramany | <p>- DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Els marges del torrent estan força degradats: obertura de camins amb eliminació de la flora, així com restes de brossa a la llera i als marges. | <p>Arbreda situada a la part baixa del torrent de can Caramany, des de la carretera c-1415 fins la carretera d'accés als polígons i la deixalleria. Formada principalment per alzines i lledoners, tot i que encara s'hi pot trobar algun peu d'aloc a l'estrat arbustiu, senyal inequívoc de l'existència pretèrita d'un alocar en aquest torrent.</p> | 08009-145 | Veïnat de Clarà. Torrent de can Caramany | 41.5633600,2.3916900 | 449278.06 | 4601476.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38138-foto-08009-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Tot i no ser una arbreda massa espectacular, té l'interès paisatgístic d'estar prop del poble i ser una zona freqüentada. Alhora que fa de frontera entre indústries i uns prats, i canalitza l'aigua cap a la riera d'Argentona evitant vessaments cap als laterals i fa de corredor biològic entre la riera d'Argentona i els boscs de can Caramany. A part de la potencialitat per reconstituir un alocar (Comunitat citada a la directriu Hàbitats Europea, codi 92D0 no prioritari). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 38139 | Arbreda del torrent de can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-de-can-marti | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Arbreda en galeria que ressegueix el tram mig del torrent de can Martí, constituïda principalment per pi pinyer, alzina, roures i lledoner, alguns d'ells de grans dimensions. Creen un ambient molt ombrívol i frescal, òptim pel pas de fauna, i ajuden a consolidar i evitar l'erosió dels marges de la riera en èpoques de rierades.</p> | 08009-146 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí | 41.5663700,2.4078000 | 450624.07 | 4601801.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38139-foto-08009-146-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Catalogada per l'Ajuntament d'Argentona com a arbreda del torrent de can Castells, tot i que està situada al torrent de can Martí, per tant, hem adoptat el nom del torrent on està situada l'arbreda. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 38140 | Arbreda monumental de la Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-monumental-de-la-brolla-de-labril-den-ballot-i-den-nadal | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | <p>Bosc més important del municipi d'Argentona, format per un conjunt de comunitats vegetals lligades a la complèxida de l'alzinar (comunitats relacionades dinàmicament, sèries de degradació), així podem trobar des de zones amb alzinar quasi pur, passant per alzinar barrejat amb pins, brolles arbrades i brolles. A l'estrat arbori trobem principalment pi pinyer (Pinus pinea) i alzina (Quercus ilex ssp ilex), amb roure martinenc (Quercus humilis), roure cerrioide (Quercus cerrioides), servera (Sorbus domestica) i arç blanc (Crataegus monogyna) a les zones més obagues i humides. Als llocs més alterats hi domina l'arboç (Arbutus unedo), el bruc boal (Erica arborea), diverses estepes (Cistus albidus, C. monspeliensis) o la gatosa (Ulex parviflorus).</p> | 08009-147 | Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal | 41.5463000,2.3690000 | 447372.05 | 4599596.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38140-foto-08009-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38140-foto-08009-147-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | No ens ha d'estranyar veure el topònim de brolla (que fa referència a bosquina perenifòlia mediterrània formada per arbusts i mates de fulla petita, amb algun arbre espars) on ara trobem una massa forestal densa i rica en espècies, amb zones de brolla força arbrada. Mirant fotografies aèries dels anys 60 es pot veure que en aquelles dates s'explotaven forestalment aquests boscos i per això hi havia aquestes comunitats de degradació de l'alzinar que ara trobem. Tot i això, em cregut pertinent conservar el topònim contradictori, alhora d'històric, de Brolla per referir-nos on hi ha una arbreda. La majoria d'aquesta arbreda està dins el PEIN de la Conreria -Sant Mateu -Céllecs. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari) és un hàbitat natural d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). Propietaris: ACA, Eduard Fortí Güell, Joaquim Gallifa Saborit, Fernando Fortí Güell, Jaume Casanovas Abril, Rosario Carles-Tolrà López-Montenegro, Aigües de Mataró, S.A, Emili Fortí Ros, Josefa Güell Teixidó, Mercè Castella Font, Carme Cabot Carbonell, Enric Mallol Tolrà, Josep Roca Vilaseca, Mª Lluïsa Cunill Puig, Mª Rosa Arbex Sánchez, Pere Cañellas Viñolas, Josep Mª Busca Colell, Josep Lluís Ferrer Amor, Fernando Gallemí Prim, Francisca Mañà Turrell, Josep Mª Gallifa Espinell, Josep Casas Abril, Maria Figueras Figueras, Ramon Moré Barbarà, Jaume Casanovas Rigola, Joan Mauri Planas, Leandro Jover Andreu | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 38141 | Bassa de la font dels Plàtans de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-font-dels-platans-de-can-castells | <p>- DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - VIÑALS, J. & PADRÓS, P. (1982). Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>Bassa creada per la font dels Plàtans de can Castells on hi creix una població molt important de l'alga carofícia asprella (Chara vulgaris), també hi trobem Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats, la bassa també és utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis.</p> | 08009-148 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Comalada | 41.5678100,2.4051400 | 450403.07 | 4601963.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38141-foto-08009-148-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | La vegetació de carofícies del bentos d'aigües dolces (codi 3140) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 38142 | Bosc de l'obaga de can Serra Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lobaga-de-can-serra-llado | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.</p> | <p>Bosc mixte format per alzina (Quercus ilex ssp ilex), pi pinyer (Pinus pinea), surera (Quercus suber) i, d'especial interès per la seva abundància, roure martinenc (Quercus humilis) i roure cerrioide (Quercus x cerrioides), que creix principalment a la zona més encaixonada i frescal de la vall.</p> | 08009-149 | Veïnat de Lladó | 41.5558400,2.4146400 | 451186.06 | 4600628.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38142-foto-08009-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38142-foto-08009-149-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Afectat per l'ampliació d'una urbanització, la freqüentació i l'obertura de pistes i camins. L'alzinar (codi 9340 no prioritari) i les sureres (codi 9330 no prioritari) són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 38143 | Bosc dels veïnats de Traià i la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-veinats-de-traia-i-la-pujada | - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. | Boscos d'especial interès geogràfico-estratègic a l'estar en contacte amb l'espai protegit del Montnegre i el Corredor, del que Argentona no en forma part. Aquests boscos podrien ser una possible via de nexe entre els dos PEIN, el de la Conreria- Sant Mateu -Céllecs i el del Montnegre i el Corredor. | 08009-150 | Veïnats de Traià i la Pujada | 41.5383700,2.4110800 | 450876 | 4598691 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38143-foto-08009-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38143-foto-08009-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||||
| 38144 | Brolla d'Albada del Pujolar i Rocar d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolla-dalbada-del-pujolar-i-rocar-den-serra | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOSA, J.M. (1975). Aspectos de la vegetación del coll de Burriac. Anal. Inst. Bot. 32 (2). - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana.</p> | <p>Brolla d'albada (Anthillido cytisoidis -Cistetum clusii) localitzada des de la muntanya del Pujolar fins al rocar d'en Serra, tot i no formar una massa contínua. Comunitat arbustiva d'ambients secs i assolellats, dominada per l'albada (Anthyllis cytisoides), petit arbust gris blanquinós de flors grogues, acompanyat pel llistó (Brachypodium retusum), l'estepa blanca (Cistus salvifolius), la botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), el garric (Quercus coccifera), la gatosa (Ulex parviflorus) o el romaní (Rosmarinus officinalis) entre d'altres espècies.</p> | 08009-151 | El Pujolar i rocar d'en Serra | 41.5535800,2.3858400 | 448783.05 | 4600394.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38144-foto-08009-151-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | La particularitat d'aquesta comunitat és que aquestes poblacions d'Argentona corresponen gairebé al límit més septentrional de la distribució als Països Catalans, a excepció d'una petita població al cap de Creus i el Rosselló. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 38145 | Carex grioletii | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioletii-0 | <p>- BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. - LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara nº9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral.</p> | <p>Ciperàcia molt rara als Països Catalans on només es troba en petites poblacions de molt pocs individus al Montnegre, al Tibidabo i al Parc de la Serralada Litoral. Al Parc, no havia estat retrobada fins fa pocs anys d'ençà del seu descobriment pel monjo botànic Sennen el 10 d'abril de l'any 1917. Viu a clarianes i zones de mitja ombra a les avellanoses, sobre sòl eutròfic. Argentona és una de les zones amb més poblacions, localitzant-se al torrent de Burriac, torrent de l'Espinal, riera de Clarà i turó de Cirés.</p> | 08009-152 | Torrent de Burriac, torrent de l'Espinal, riera de Clarà i turó de Cirés | 41.5431100,2.3891100 | 449047.05 | 4599230.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38145-foto-08009-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38145-foto-08009-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
| 38146 | Frare cugot (Arisarum vulgare ssp simorrhinum) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frare-cugot-arisarum-vulgare-ssp-simorrhinum | <p>- BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara nº9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral.</p> | Les poblacions es troben en recessió pel creixement de la pedrera de la Feu, pel creixement de l'alzinar i la bardissa (que tapa la llum) i per abocaments de residus | <p>Especie vegetal de distribució relictual a Europa, considerat molt rar a nivell dels Països Catalans, localitzant-se únicament poblacions molt esparses a punts concrets del litoral mediterrani, on viu en espais oberts, més o menys assolellats, sobre sòls sorrencs o pedregosos. A Argentona trobem com a mínim tres poblacions ben constituïdes, una a la pedrera de la Feu, l'altra prop del pont de l'Espinal i la tercera a la Brolla d'en Ballot.</p> | 08009-153 | Pont de l'Espinal, pedrera de la Feu i brolla d'en Ballot | 41.5850700,2.3791800 | 448252.08 | 4603894.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38146-foto-08009-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38146-foto-08009-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Es diferencia de la subespècie 'vulgare', més comuna, per tenir l'apèndix de l'espàdix inflat i no ser exsert. El Parc de la Serralada Litoral està duent a terme accions d'estudi i conservació d'aquesta espècie. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 38147 | La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria-sant-mateu-cellecs-parc-serralada-litoral | <p>- AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> | <p>La Conreria -Sant Mateu -Céllecs és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai. Els límits dins d'Argentona són: des del punt on conflueixen als termes municipals de Dosrius, la Roca del Vallès i d'Argentona, abandona el terme a les Malloles per descendir en carena fins a la carretera B-1415 i la C-60, travessa els vials i envolta els terrenys qualificats com a 7-Zona de valor agrícola- en el planejament municipal. Més al sud s'ajusta al límit dels sòls urbans i urbanitzables d'Argentona fins a trobar la carretera d'Òrrius (BV-5106).Voreja aquesta carretera pel seu marge nord en direcció oest. L'abandona més endavant, coincidint amb el límit nord de la zona 12-Usos compatibles- i arriba al terme d'Òrrius. Des del sector el Morro Negre d'Òrrius, el límit continua al nord pel terme municipal d'Òrrius fins a trobar la divisòria entre les zones 12-Usos compatibles- i 8-Zona d'interès geogràfic i històric-. Continua a l'est per aquesta divisòria fins el límit del sòl urbà. S'ajusta a aquest límit en un petit tram, l'abandona i s'orienta al sud seguint el límit urbanístic de la zona 8. Deixa el límit esmentat quan aquest se separa de la pista que porta al pla dels Matxos. Des d'aquí enllaça seguint un barranc amb la pista que envolta el pla dels Alemanys. Descendeix per aquesta pista fins trobar el límit establert entre les zones 11 i 8 del planejament. Segueix aquest límit en direcció sud-est fins la urbanització de Can Serra Lledó. Així mateix inclou amb el domini públic hidràulic del Torrent de Burriac fins a la seva confluència amb el Torrent de Cirés. A la urbanització de can Serra Lledó, el límit s'ajusta al sòl urbà i continua per la cota 200 fins arribar al terme municipal de Cabrera de Mar.</p> | 08009-154 | Ctra de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar), Seu Institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992.06 | 4600595.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 38148 | Lloreda de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lloreda-de-lespinal | <p>- GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - HERNÁNDEZ, A.M. (1995). Les lloredes del Montnegre i el Corredor, fragments de la laurisilva mediterrània. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | Tot i estar en bon estat, molt a prop hi ha abocaments de residus així com pistes de motos i la urbanització Sant Carles. | <p>Conjunt de llorers (Laurus nobilis) subespontanis més important de la conca de la riera d'Argentona, arribant a tenir zones amb cobertures superiors al 75%. Els trobem barrejats, amb major o menor grau, amb oms (Ulmus minor), plàtans (Platanus x hispanica) i alzines (Quercus ilex ssp ilex). La riera de l'Espinal permet el desenvolupament d'aquesta arbreda ja que aquí troba un ambient ombrívol, amb una humitat freàtica òptima per créixer bé i no ser desplaçats per espècies més higròfiles, i una exposició solar que fa que les temperatures a l'hivern siguin suaus.</p> | 08009-155 | Veïnat de Pins. Riera de l'Espinal | 41.5889500,2.3802900 | 448348.08 | 4604324.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38148-foto-08009-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38148-foto-08009-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El llorer és un arbre més aviat rar als Països Catalans, que creix als boscs humits de la mediterrània. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 38149 | Riera de Riudameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-riudameia | <p>- BASSA, O.; FARELL, D.; PUJOL, J. (1997). Coneguem Argentona. Itineraris de natura, història i paisatge. Ajuntament d'Argentona i Diputació de Barcelona. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - TARRUELLA, X. (1991). Itinerari per la vall de Riudameia. Natura.</p> | Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>La riera de Riudameia, també anomenada riera de Pins o d'Òrrius, discorre per la vall de Riudameia en direcció NW el primer quilòmetre des de la desembocadura, girant a SW fins la capçalera. Es troba encaixonada per la serra d'Ameia (340 m), el puig d'Ameia (425 m), el puig Guinard (410 m), el Turó de Séllecs (534 m) i el Turó de ca l'Amat (425 m) pel N i NW i pel turó d'Aquença (374 m) pel SE. Quant a vegetació, podem fer un recorregut per diverses comunitats vegetals (força degradades però) atenent al grau d'humitat freàtica i a l'alteració antròpica. Així la part baixa de la riera trobem un alocar degradat amb vegetació ruderal i canyar. Aigües amunt, fins a una 3 km, la vegetació que hi ha és una omeda molt degradada amb bardissa i alzinar. Seguidament trobem una verneda molt degradada amb plantacions de caducifolis i bardissa. Finalment, a la capçalera de la riera hi trobem una avellanosa degradada amb plantacions i bardissa.</p> | 08009-156 | Veïnat de Pins. Vall de Riudameia | 41.5554700,2.4003200 | 449992.06 | 4600595.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38149-foto-08009-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Algunes de les comunitats presents a la riera de Riudameia són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE): l'Alocar (codi 92D0) no prioritari, l'Omeda (codi 92AO) no prioritari, i la Verneda (codi 91E0) hàbitat prioritari. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 38150 | Roques de la Barca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-barca | <p>Conjunt de roques de naturalesa granítica de tamany petit i mitjà localitzades als boscos sota el turó dels Oriols, al veïnat de Lladó. Es tracta de nuclis no alterats de granitoides que, segons la forma i tamany, s'anomenen boles aïllades, castells de boles, cebes de granit, pinacles, torres, castells rocosos, caos de boles, etc.</p> | 08009-157 | Veïnat de Lladó | 41.5398600,2.3956400 | 449589.04 | 4598865.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38150-foto-08009-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38150-foto-08009-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'accés fàcil fa que sigui una zona molt freqüentada, tant a peu com amb motos, que creen corriols i esllavissades de marges, així com actes de bandalisme com ara pintades i abocaments de brossa. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
| 38151 | Roques d'en Vivó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-den-vivo | <p>- AA.VV. ()199). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Dept.Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. - CAMPENY, R. (Coord.) (1992). EL Maresme, en viu. Museu Comarcal del Maresme-Mataró. Secció de Ciències Naturals - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.)</p> | <p>Aflorament granític situat entre el coll de Burriac i el turó de Cirés. Concretament, es tracta de leucogranits, granits de color clar formats per abundant feldspat potàssic i quarç, que el fa més resistent a l'erosió que els demés materials de la zona, d'aquesta manera sobresurt formant un turó.</p> | 08009-158 | Roques d'en Vivó | 41.5416300,2.3835600 | 448583.04 | 4599069.54 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38151-foto-08009-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38151-foto-08009-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'aflorament leucogranític de les roques d'en Vivó només la part més NE reta dins del terme municipal d'Argentona, la resta (l major part de l'aflorament) és dins del terme de Cabrera de Mar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 38152 | Verneda de Riudameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-riudameia | <p>- BASSA, O.; FARELL, D.; PUJOL, J. (1997). Coneguem Argentona. Itineraris de natura, història i paisatge. Ajuntament d'Argentona i Diputació de Barcelona. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | <p>Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) força degradada amb plantacions i bardissa, localitzada aigües amunt de can Riudameia. Podem trobar força espècies pròpies de verneda i comunitats de ribera humides com ara el vern (Alnus glutinosa), l'avellaner (Corylus avellana), els penjolls (Carex pendula), el dorònic (Doronicum pardalianches), la consolda (Symphytum tuberosum), la ficària (Ranunculus ficaria) o l'ortiga borda (Lamium flexuosum).</p> | 08009-159 | Veïnat de Pins. Riera de Riudameia | 41.5678300,2.3608000 | 446706.06 | 4601991.56 | 08009 | Argentona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38152-foto-08009-159-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari, inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 38153 | Viola suau (Viola suavis ssp catalonica) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viola-suau-viola-suavis-ssp-catalonica | <p>- BOLÒS, O i VIGO, J. (1990). Flora dels Països Catalans, Volum II. Ed. Barcino. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara nº9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral.</p> | Creix prop de cases d'una urbanització i d'un camí de sorra, s'han observat abocamants de residus prop de l'espècie i l'esbarzer entra en competència per l'espai | <p>Viola de flors blanques considerada molt rara i endemisme dels Països Catalans. Només s'ha trobat un rodal de no més de 4 m2 al torrent de Cirés, prop d'uns habitatges i d'un camí, cosa que agreugen la seva conservació.</p> | 08009-160 | Torrent de Cirés | 41.5475200,2.3960000 | 449625.05 | 4599715.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Caldria emprendre mesures de cara a assegurar la seva conservació. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 38154 | Arbreda de Plàtans del torrent de can Comalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-del-torrent-de-can-comalada | <p>Arbreda de Plàtans (Platanus x hispanica) de grans dimensions situats al llarg del torrent de can Comalada, des de la bassa artificial que hi ha al marge esquerre del torrent fins al camí d'aigües amunt que va de can Comalada a la Caseta, a uns 400 metres cap al NE de can Castells.</p> | 08009-161 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Comalada | 41.5668500,2.4047100 | 450366.07 | 4601857.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||||||
| 38155 | Lledoner del torrent de can Comalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-torrent-de-can-comalada | <p>Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions localitzat al torrent de can Comalada, a l'alçada de la bifurcació dels camins que van a la font dels Plàtans de can Castells i el que va a la Caseta. Presenta dues grans branques principals, una de les quals està morta. No s'ha pogut mesurar-ne les dimensions ja que està envoltat de bardissa.</p> | 08009-162 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Comalada | 41.5657500,2.4043600 | 450336.07 | 4601735.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||||||
| 38166 | Villa Maricel (Ca la Rosa, Cal Ferrero) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-maricel-ca-la-rosa-cal-ferrero | XX | <p>Torre residencial en cantonada, amb petit pati d'accés al davant i gran zona ajardinada al darrera. Casa de planta baixa i pis, amb motius de decoració classicistes. Façanes arrebossades amb un esgrafiat senzill, pedra artificial i balaustrades.</p> | 08009-173 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 1 | 41.5521300,2.3988300 | 449865.05 | 4600226.53 | 1917 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||||
| 38172 | Casa situada al C. Cristòfor Colom, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-situada-al-c-cristofor-colom-9 | XX | <p>Edifici de dos cossos, de planta baixa i pis. Es tracta d'una construcció entre mitgeres, on destaca la decoració classicista, molt sòbria, de la seva façana. Es pot observar en els esgrafiats en franges ornamentals, elements de pedra artificial, i a les reixes de ferro de les obertures i en la balconada.</p> | 08009-179 | Nucli urbà. C. Cristòfor Colom, 9 | 41.5539900,2.3994500 | 449918.06 | 4600432.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||||
| 38173 | Xalets populars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-populars | XX | En general en bon estat, però alguna d'elles necessita un bon manteniment d'elements de façana i de tanca, especialment Villa Olga. | <p>Conjunt de casetes populars de planta baixa, amb jardí anterior i posterior i entre mitgeres. Es poden observar elements decoratius característics de l'arquitectura dels principis de segle XX en façanes i tanques del pati d'accés: rajoles esmaltades, combinació de pedra vista, ferro forjat...etc.</p> | 08009-180 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 3-13 | 41.5519500,2.3987900 | 449861.05 | 4600206.53 | 1910-15 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 38174 | Cases de Can Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-can-quim | XX | <p>Cases populars de planta baixa i pis entre mitgeres. Anomenades barates per l'economia en la seva construcció, feta en bloc, i per les seves petites dimensions. Coberta a dues vessants, pati del davant a nivell del carrer, sense elevar-se com la resta d'edificis senyorials del passeig. Mantenen, dins la seva escassetat de mitjans,els trets característics de l'epoca, diferenciant-se d'altres cases similars de més categoria pels acabats, materials i dimensions.</p> | 08009-181 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 25-41 | 41.5502400,2.3976500 | 449765.05 | 4600016.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És interessant la imatge de continuïtat que donen les tanques a carrer, amb les seves reixes i barris, i el ritme d'obertures en la façana. | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||||
| 38177 | Can Banquelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banquelles | XX | <p>Casa d'estiueig de tipus benestant, de planta baixa i pis. En aquest cas la decoració, un xic austera, és a base d'elements d'inspiració clàssica, amb arrebossat imitant pedra artificial i reixes de fosa i balaustrades en la tanca de carrer. Es manté la tipologia de petit pati d'accés frontal i jardí al darrera.</p> | 08009-184 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 8 | 41.5518200,2.3982100 | 449813.05 | 4600192.53 | 1910 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||||
| 38178 | Can Rectoret Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rectoret-comas | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, que correpon a una tipologia residencial de principis de segle XX. Façana amb organització clàssica; correspondència entre obertures i decoració de l'època, ben conservada: imitació de pedra en l'estucat de façana, combinació d'estils clàsics i elements de fosa en reixes i balcons.</p> | 08009-185 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 38 | 41.5503100,2.3974000 | 449744.05 | 4600024.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||||
| 38191 | Ca la Marí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mari | XIX | Actualment s'està efectuant una rehabilitació integrall que segurament mantindrà la façana actual. | <p>Casa entre mitgeres, de cós, amb planta baixa, dues plantes pis i golfes. Té una dispoció simètrica de les obertures en façana, empetitint-les a mesura que es va pujant. Destaquen els esgrafiats i els elements de pedra artificial que rematen el coronament superior de façana.</p> | 08009-198 | Nucli urbà. C. Gran, 37 | 41.5547300,2.4010200 | 450049.06 | 4600513.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Mestre d'obres Boada | Obra del Mestre d'obres Boada, introductor de la pedra artificial en la comarca. En aquest cas, s'ultitza en profusió en els elements decoratius de la façana principal. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
| 38197 | Villa Josefina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-josefina | XX | Malgrat es troba en un relatiu bon estat, manca el mínim manteniment. | <p>Barri i tanca d'un xalet, actualment desaparegut. Brancals del barri d'obra de fàbrica de maó massís, vist, i barri de dues fulles batents de ferro forjat, d'estil noucentista, de quasi 3 metres d'alçada. La part baixa d'aquest barri es troba en bastant mal estat.</p> | 08009-204 | Nucli urbà. Av. Nostra Senyora de la Salut, 10 | 41.5489900,2.3945100 | 449502.05 | 4599879.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Anònim, probablement disseny d'Adolf Ruiz i Casamitjana, arquitecte | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 38226 | Tapissos de Grau Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapissos-de-grau-garriga | XX | <p>Tres tapissos, situats darrera de l'altar major, realitzats en tècnica mitxta.</p> | 08009-233 | Nucli urbà. Altar Major de Sant Julià | 41.5541600,2.4011200 | 450057.06 | 4600450.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Grau Garriga | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||||
| 38228 | Edifici situat al C. Cristòfor Colom, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-situat-al-c-cristofor-colom-11 | XX | <p>Edifici de cos ample, de planta baixa i pis, amb un pati lateral. Pel que fa a la façana de carrer, presenta una tribuna vidriada, coberta amb una semicúpula de rajoles de color esmaltades; la seva decoració es basa principalment en elements en volum formant frisos i balaustrades; també destquem el fanal de ferro forjat que penja de l'esmentada tribuna. Podem veure la data de 1920 escrita en el medalló. La finca també ocupa un pati adossat, que separa del carrer una tanca d'obra i ferro forjat, amb motius escultòrics coronant les pilastres d'obra.</p> | 08009-235 | Nucli urbà. C. Cristòfor Colom 11 | 41.5539200,2.3992100 | 449898.06 | 4600424.53 | 1920 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | El conjunt format amb la casa del núm. 13 era conegut com les Cases Català-Marfà Muniesa. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 38232 | Casa al carrer Sant Domènech, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-domenech-11 | XX | <p>Petita construcció aïllada, envoltada de pati, de cos més ample de l'habitual, de planta baixa; amb una galeria posterior. Destaca el perfil del remat de coberta, a dues aigües. Ha sofert algunes reformes, però en tot cas conserva l'aire original.</p> | 08009-239 | Nucli urbà. C. Sant Domènec, 11 | 41.5540800,2.3983000 | 449822.06 | 4600442.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||||
| 38233 | Tram del C. Santa Sofia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-santa-sofia | XX | <p>Cases de cos, prototipus de les cases tradicionals. De planta baixa i pis, amb el ritme regular de les façanes i tractament similar del remats superiors.</p> | 08009-240 | Nucli urbà. C. Santa Sofia, 3-13 | 41.5543300,2.3988800 | 449871.06 | 4600470.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||||
| 38234 | Tram del C. Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-sant-domenec | XX | <p>Cases de cos, originalment de planta baixa, construïdes en sèrie. Algunes d'elles han aixecat una planta més, però es manté la línia de ràfec original. La casa de la cantonada pertany a la finca del C. Santa Sofia, 4, amb la mateixa decoració de rajoles vidriades i elements de ferro forjat a les reixes.</p> | 08009-241 | Nucli urbà. C. Sant Domènec, 3-9 | 41.5541800,2.3982000 | 449814.06 | 4600454.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||||
| 38246 | Tram del C. Baró de Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-baro-de-viver | XX | <p>Cases de cós de gran sobrietat. Són de cos ample, de planta baixa i pis, però per la seva configuració de façana, amb les obertures classiques de portal i reixa en planta baixa i balcó i finestra en planta pis, sense cap concessió a la decoració o detalls ornamentals, contrasta fortament amb els xalets d'estiueig de la resta del carrer.</p> | 08009-253 | Pg. Baronia de Viver, 40-42 | 41.5502300,2.3973400 | 449739.05 | 4600015.53 | 1900-20 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 111,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/