Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
38683 CARAMELLES D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-davia AYMERICH, R. (1999). Les caramelles. Resò de Ressò nº 33. RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà. iu (1998). Les Caramelles. Història i tradició. Ressò de Ressò nº 31. XX Les Caramelles és una de les tradicions més arrelades del poble d'Avià i en la que participen o han participat molts dels seus habitants ja que són obertes a tothom. És una festa d'origen religiós, tot i que les motivacions han anat evolucionant cap a motius més profans. És un grup de persones que recorren els carreres i les cases de pagès durant els dies de Pasqua a canvi d'una recompensa que en principi era en forma d'ous o llonganissa i que actualment és en diners. Les caramelles es canten el diumenge i el dilluns de Pasqua, de les 8 del matí fins a les 2 o les 3 de la tarda, quan s'acaba el recorregut. El diumenge es fa el recorregut pels carrers del poble, participant a la missa de les 12 i continuant després fins acabar a l'era de cal Mas on es fa l'última cantada del dia i els Mas conviden a un aperitiu a tot el grup. El dilluns es fa el recorregut per les cases de pagès i cada any es varia per tal d'arribar al màxim nombre de cases. Per tal de facilitar els trasllats dels caramellaires es compta amb el suport de vàries furgonetes que porten els mateixos caramellaires. Alguns fan el recorregut caminant, altres en bicicleta i fa dos anys que algunes persones ho fan a cavall. S'organitza un grup de nens i nenes que realitzen ballades a diferents llocs establerts per acompanyar els cants. El diumenge següent de Pasqua es fa la festa de la xocolatada, convidant a tot el poble, amb els diners recaptats durant les cantades. 08011-159 Les cantades de caramelles van iniciar-se a Catalunya al segle XVI. Segons Joan Amades al Berguedà era costum acompanyar les caramelles amb un terrabastall de petards o trets d'escopetes, i tant sols cantaven els homes. Gràcies a les fotografies de Ramon Mas Vilella sabem que ja es cantaven caramelles a Avià a inicis del segle XX, tot i que ben segur que ja es feia anteriorment. En aquestes fotografies veiem que els caramellaires eren nois, acompanyats per músics i per un ruc que arrossegava un carro molt engalanat per carregar el que els donaven les cases. L'any 1924 van començar a cantar caramelles un grup de nenes de deu o dotze anys dirigides per Justina Pellicer, però algunes persones s'ho van prendre malament ja que era costum d'homes i no les van deixar cantar a algunes cases. Fins els anys trenta no es van tornar a cantar les caramelles, un grup dirigit pel mestre Francisco López, 'senyor Francisco', que va organitzar un cor de nens. Des d'aquest moment ja mai es va interrompre el costum de cantar caramelles. L'any 1943, quan va marxar el senyor Francisco, va dirigir el grup el Tinet de la Farga de Cal Rosal. Als anys cinquanta va ser el mestre Farguell l'encarregat d'ensenyar les cançons als nens i es van anar fent càrrec els successius vicaris del poble: mossèn Josep Costa, mossèn Santamaria. De 1958 al 1963 va ser el mestre del poble Joan Algué el director i organitzador, aconseguint un grup de caramellaires força nombrós. Des d'aquella època els distintius dels caramellaires d'Avià són la camisa blanca, faixa i barretina vermelles, espardenyes de vetes i un mocador de colors al coll que ara s'ha substituït per una cinta de Senyera. L'any 1965 mossèn Viladés, nou rector del poble, va prendre la batuta i va donar impuls al grup integrant a les noies. El seu successor, Mn. Josep Codina va seguir al front dels caramellaires fins al 1976, any en que es va reorganitzar la colla de caramellaires de la mà de Vicenç Casafont i dirigides per Josep Esquerra, que poc després va esdevenir director de la Coral Santa Maria d'Avià. La direcció de Josep Esquerra es va mantenir fins al 1999 en que la va prendre l'actual director Xavier Llobet. 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2021-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
38685 LA SARDANA D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana-davia RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L'Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà. XX La 'Sardana d'Avià' descriu de manera senzilla i poètica els trets més característics del poble d'Avià. La sardana parla de la situació geogràfica d'Avià (entre el pla i la muntanya), de les persones que hi viuen (pagesos, minaires, teixidors,...), de les joies històriques del poble (l'església romànica de Santa Maria i la parròquia de Sant Martí), d'alguns paratges dels voltants (el Pla de la Parera, l'ermita del Remei, la font d'Avià, la de les Boixes,...) Surten també algunes entitats i activitats culturals i religioses que es duen a terme al poble: el teatre, el concurs de pessebres, la romeria anual de la parròquia al santuari de Queralt... 08011-161 Aquesta sardana va ser un encàrrec del grup de caramellaires d'Avià al músic Josep Vila i a la poetessa Neus Ballarà, aquesta havia estat mestra del poble durant els anys quaranta i va saber expressar bellament els trets característics del poble. Els arranjaments musicals els va fer Josep Serra, que més tard va composar el vals d'Avià. La Sardana d'Avià va ser estrenada per Pasqua de l'any 1978, després de la iniciativa del Grup de Caramelles per realitzar-la, aquest grup des del 1976 i sota la direcció de Josep Esquerra recorria els carrers i cases de pagès del poble el diumenge i el dilluns de Pasqua, activitat que actualment encara es manté. Principalment impulsats per la iniciativa d'Anselm Pellicer i Ramon Pagerols, els caramellaires avianesos van decidir encarregar una sardana que fos símbol del poble per poder-la cantar per Pasqua. Es tracta d'una de les dues peces musicals avianeses, i aquesta defineix molt bé l'essència del poble. La Sardana va tenir tant ressò que fins i tot un carrer del poble porta el nom de Flor de la Muntanya per votació popular. 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 1978 08011 Avià Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Josep Vila i Neus Ballarà Flor de la muntanya,/ poble alegre d'Avià,/ amb tu l'ull s'enganya/ i et pren per joiell del pla. / Vora teu Santa Maria/ i, prop d'ella, Sant Martí:/ amorosa companyia/ que il·lumina el bon camí./ Pla de la Parera,/ ets com un coixí d'herbei./ I ets sempre encisera/ dolça ermita del Remei./ Braços que guien la rella,/ braços de minaire i teixidor,/ ben units, formem l'anella/ a la plaça del Padró./ Si per Nadal ens visiteu amb afany noble,/ un món petit trobareu en moltes llars,/ un món petit fet amb bocins de cor d'un poble,/ gelós custodi dels seus records més cars./ Si aneu cercant, guiats per la llum de l'altura,/ l'humil pessebre, no cal tirar endavant;/ mireu-lo ací, mireu-lo ací en miniatura,/ malgrat l'Infant que hi veieu sigui un Déu gran./ Si és a l'estiu que ens visiteu,/ us convidem a anar a la font,/ si ens visiteu,/ a anar a la font us convidem./ Cap a la font!/ Font d'Avià,/ font de les Boixes,/ totes són ben fresques,/ tra, la, la/ Cap a la font!/ Fonta d'Avià,/ font de les Boixes,/ totes són de bon trobar./ Devotament pugem cada any en romeria/ a venerar la Mare Verge de Queralt./ Estimem l'art i a tot devot que té Talia/ acull de grat la porta oberta del Casal./ El nostre poble cantarà aquesta sardana/ fent-se ressò del seu aire i dels seus mots,/ l'escamparem com benefactora tramuntana/ fins que s'hi trobin les veus de tots./ Si és a l'estiu.....'(es repeteix). 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
38686 EL VALS D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vals-davia RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L'Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà. XX Cançó amb tonada de vals que parla de la festa Major d'Avià, del municipi i dels habitants. 08011-162 El vals 'La Festa Major d'Avià' va ser compost per Antoni Serra especialment per a la Coral Santa Maria d'Avià i es va estrenar el dia de la presentació oficial de la Coral, el 27 d'agost de 1982 en una vetllada que es va celebrar durant la Festa Major al Local Avianès. En aquesta època el director de la coral era Josep Esquerra. Es tracta d'una de les dues peces musicals d'essència avianesa. 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 1982 08011 Avià Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Antoni Serra i Oribe 'Ben abrigat per Queralt i en mig del Berguedà, s'alce, joiós i flairant, el bell poble d'Avià. De tot arreu hi va gent; el jovent, ni pot dormir tot pensant, que arriba la festa, festa que es fa sentir. Tots els carrers amb garlandes, gallardets i banderetes; quina il·lusió per a xics i grans, es que és la Feta Major i a missa hi van tots, tot seien als bancs que el mossèn vol fer llarg el sermó. S'acabat l'acte de la litúrgia. A la plaça del Padró hi ha sardanes!!. Fem rotllanes, donem-nos les mans!!, donem-nos les mans!!. Els xicots porten calces de pana perquè així semblen més escaients, els vells porten barretina i les noies s'han fet la permanent; no falta ningú a la gresca, ni l'alcalde ni el vell caporal, el mossèn també va a la festa i aquell prim xar-xot, què no té mai un ral. De les festes d'agost que molt valen, no hi ha d'altre que sigui millor, d'Avià a les contrades s'en parla, fins i tot arreu del Roselló. Visca, visca sempre Avià el nostre poble, i visca la Festa Major!.' 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
38689 CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE SERRAPINYANA https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-serrapinyana-0 COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. X-XII Aquest contrapès de premsa traslladable va ser aprofitada com a element per fer la paret d'un safareig que es troba a uns 200 m de la Casanova de Serrapinyana costa amunt. Es troba en bon estat de conservació i semi-soterrada. Té l'encaix allargat i eixamplat al centre seguint les característiques d'aquests contrapesos. Les mides aproximades són: 65x60x30 cm i un pes aproximat de 400 kg. 08011-165 Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ Veure la fitxa 137. 42.0753600,1.8047000 401124 4658835 08011 Avià Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Al costat del safareig que es troba a 200 m de la casa, i que era regat per la font de Serrapinyana, hi ha una roca que forma una petita balma elevada amb la boca ovalada i que té un regatell excavat a la roca per la part superior per tal de desviar l'aigua i que no entrés a la balma. Medeix aproximadament 1'80 m d'alçada i 1'50 m de fons, de manera que hi cap una persona. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
38690 CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE SERRAPINYANA https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-serrapinyana-1 COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. X-XII Es troba en mal estat, ja que està molt desgastada. Aquesta base de premsa de biga es troba al bosc, a prop de la font. És feta en un bloc de pedra d'aglomerat i es troba semi-soterrada al terreny de manera que tan sols es veu una part de la cara superior. En aquesta cara visible hi ha l'encaix de forma ovalada amb el centre més ample. 08011-166 Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ Veure la fitxa 137. 42.0755300,1.8052600 401171 4658853 08011 Avià Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
38700 Arxiu parroquial de Sant Vicenç d'Obiols https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-dobiols XIX <p>Els llibres parroquials de l'església de Sant Vicenç d'Obiols es conserven a la parròquia de Gironella, ja que el capellà actual és el de Viladomiu Vell que depèn de Gironella. Tan sols es conserven llibres de la segona meitat del segle XIX, ja que els més antics van desaparèixer durant les guerres carlines i perquè actualment els actes que es fan s'inscriuen a Gironella. Es conserven: un llibre d'obits de 1852 a 1931, un llibre de matrimonis de 1852 a 1913 i un llibre de baptismes de 1852 a 1906.</p> 08011-176 Església de Santa Eulàlia de Gironella, Plaça Església, 08680 GIRONELLA <p>Tot i que es té constància de l'existència d'arxiu a Sant Vicenç d'Obiols, tots els llibres sacramentals van desaparèixer abans d'iniciar-se el segle XX. La data d'inici dels llibres que es conserven a la parròquia de Gironella coincideix amb el concordat entre la Santa Seu i Espanya pel qual es fan els llibres nous a totes les parròquies d'Espanya i es posa com a condició que siguin escrits en castellà, encara que a moltes parròquies no canvien l'idioma. La parròquia d'Obiols que pertanyia des dels seus inicis al monestir de Ripoll (Bisbat de Vic), passa l'any 1874 a dependre del Bisbat de Solsona. Hi ha una nota als llibres feta pel capellà d'Obiols, Ginés Molist, explicant aquest canvi i signada el 4 de juny de 1874. Hi ha una altra nota amb la mateixa data explicant que 'des del 3 de maig de 1873 fins al 4 de juny de 1874 la parròquia va estar sense capellà perquè el que hi havia va fugir per lliurar-se de la mort i que els feligresos havien d'acudir als veïns en les necessitats, on es van trobar els documents que falten'. Aquests documents als que feia esment no s'han trobat i no es té constància de que existeixin. A l'arxiu de Ripoll, degut a la crema de l'edifici durant les guerres carlines primer, i durant la Guerra Civil desprès, no es conserven documents referents a Obiols.</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Els preveres de la parròquia en cada època. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
38702 JACIMENT CARRER VELL https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-carrer-vell Darrera del bloc de pisos anomenat Carrer Vell que es troba a Graugés, hi ha una elevació del terreny formant un turó. En aquest turó i als seus voltants s'han fet troballes en superfície de material d'època ibèrica, principalment restes de ceràmica. 08011-178 Graugés. Carrer Vell La manca d'excavació o de prospecció en aquest jaciment no ens permeten saber la seva magnitud ni l'època exacta d'ocupació. Tot i així es documenta per garantir la seva protecció futura. Constitueix un altre vestigi d'època ibèrica a la zona, junt amb el jaciment dels Serrat dels Tres Hereus i els jaciments de la Serra de Noet. 42.0692000,1.8486700 404752 4658101 08011 Avià Obert Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La informació d'aquest jaciment ha estat facilitada per l'arqueòleg Jaume Bernades Postils de Casserres, Director del Museu Diocesà de Solsona i membre de l'Associació d'Arqueòlegs del Berguedà, que va fer les troballes en superfície. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
38706 Aqüeducte del Molí del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-del-castell <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> XX <p>A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra i pedra. Està format per tres arcs de mig punt, el central més ample i sobre la riera Font Caldes, i un a cada costat més estrets també de mig punt. Per la part superior passava un canal que actualment es troba mig colgat de vegetació. La seva funció era portar aigua cap a la Farinera salvant el desnivell del terreny que forma la riera. Actualment no s'utilitza i es troba parcialment cobert de vegetació.</p> 08011-182 Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. Es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. L'aqüeducte seria construït pels Rosal després d'adquirir part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són habitatges de particulars.</p> 42.0845400,1.8303500 403260 4659825 1905 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
38720 Abeurador de Cal Ramonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-cal-ramonet XIX-XX <p>Abeurador situat a l'exterior de la casa cal Ramonet. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià una mica més avall.</p> 08011-196 Cal Ramonet <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L'abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d'aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.</p> 42.0715700,1.8179900 402218 4658398 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
38723 NECRÒPOLIS DE SANTA MARIA https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria AAVV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994. Pàg.236-238. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquebisbal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a 'Les parròquies del Bisbat de Solsona abans de la seva creació', , Erol nº 41, pag. 18. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona. RAFART, B. (1984). Notes sobre la data de consagració de l'església de Santa Maria. Ressò, núm. 3. Ajuntament d'Avià. Pàg. 7. XII A l'era de la casa Santamaria i no visibles ja que estan tapats per una pila de llenya, hi ha algunes sepultures antropomòrfiques excavades a la roca i què, segons expliquen fonts orals, una d'elles va ser excavada fa uns quaranta anys per Manuel Riu. Aquest fet fa pensar que l'església primigènia es trobaria més a prop de la necròpolis i possiblement al lloc ocupat actualment pels coberts. Probablement són molt similars a les d'Obiols. 08011-199 Mas Santamaría El primer document en que es nomena l'església de Santa Maria és a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 21 de novembre del 983, en que el comte Oliba iba de Cerdanya-Besalú i la seva muller rmegarda feren algunes donacions entre les que es trobava l'església de Sta. Maria amb cinc masos, terres, delmes i primícies, i un mas a Clarà: 'Et in Avizano ecclesiam sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias L'església per tant es trobava dins els límits de l'antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell, depenent del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà. El 1003 el Comte Oliba Cabreta la cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix (que depenia de Sant Llorenç prop Bagà). Al segle X al bisbat d'Urgell les comunitats religioses es convertiran a la regla de Sant Benet, tenint cura aquests monestirs benedictins de les parròquies dependents, és per això que alguns historiadors opinen que la casa Santamaria, al costat de l'església, podia haver estat la seu d'un monestir femení que tenia cura del culte a la Mare de Déu. L'any 1312 mantenia la categoria de parròquia segons confirma la visita al deganat de Berga. Actualment depèn de la parròquia de St. Martí amb caràcter de sufragania. Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va abandonar el culte i va ser convertida en magatzem fins que el 1970 el Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona va realitzar importants treballs de restauració, retornant el culte el 14 de maig de 1973. De l'interior de l'església procedeix el frontal d'altar de Santa Maria atribuït al Mestre d'Avià, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya i del que s'exposa una còpia a l'interior de l'església. A la Gran Geografia Comarcal de Catalunya es fa esment de l'existència d'aquestes tombes antropomòrfiques a l'era de la casa basant-se en l'estudi que va fer Manel Riu. 42.0720800,1.8345100 403585 4658436 08011 Avià Restringit Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
38726 Escultura Aborigen https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-aborigen XXI Escultura situada en una rotonda a l'entrada d'Avià. La peça és un cèrcol de ferro disposat vertical i dividit en dues meitats, un costat està omplert amb seccions circulars de troncs d'arbre, i l'altre amb maons d'argila disposats formant un mur. La part de fusta vol recordar els boscos de pi de la comarca, mentre que la part de rajols vol recordar el color de la terra, relacionant-la amb l'entorn natural d'Avià. El cercle de ferro que lliga la peça simbolitza l'energia, la simbiosi entre les dues parts, la persona i la terra, la persona que la cuida amb estima i respecte cap a la naturalesa. La intenció de l'artista és fer homenatge a tota la gent que ha dedicat la seva vida a treballar amb les mans. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Persona que ha sabut veure que es viu girant al revés'. 08011-202 Avinguda Francesc Macià / carrer del Roure El seu creador és l'artista basc resident al Berguedà Javier Olaizola, natural d'Errenteria (1961), picapedrer de professió, en l'àmbit de l'escultura. Aborigen és una escultura que vincula l'entorn i la terra, inspirada en els colors de l'entorn. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. 42.0784100,1.8178800 402219 4659158 2017 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Javier Olaizola 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
38727 Mapa mosaïc d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-mosaic-davia XXI Plafó de rajoles ceràmiques que és el plànol del poble d'Avià situat a la façana de l'Ajuntament i edifici de l'Ateneu d'Avià. El plafó recull el plano esquemàtic de tot el municipi, remarcant els nuclis, carreteres i camins, rius i masies. El mosaic presenta elements paisatgístics i faunístics integrats en el plànol i amb els dibuixos d'alguns dels elements més emblemàtics del poble. Aquest plafó substitueix a un anterior que era de metracrilat i que reproduïa el mateix plano del municipi ubicat al mateix lloc des de l'any 1993. 08011-203 Ajuntament d'Avià. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 22. 08610. AVIÀ El projecte i dibuix és obra de la veïna d'Avià i il·lustradora Susanna Campillo, guanyadora del concurs organitzat pel consistori dins el projecte AviArt impulsat per l'Ajuntament i amb finançament de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. 42.0772300,1.8227500 402620 4659022 2017 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Sussana Campillo Besses 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
94174 Dansa del segar i el batre d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-segar-i-el-batre-davia <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, documental i coreogràfic. Berguedana de Folklore Total. P. 87-90.</p> <p><span><span><span>Aquesta dansa es balla durant la Festa del Segar i el Batre d’Avià, el segon diumenge de juliol, a l’era de Santa Maria d’Avià, després de l’esmorzar dels segadors. La dansa, la música i la cançó van ser un encàrrec de la comissió de la festa del Segar i el Batre i és obra de Pep Lizandra i Xixu Oscat (Narcís Mellado). Es va començar a ballar a la festa de l’any 2015 i s’ha convertit en un element característic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa de parelles i els balladors han de ser múltiples de quatre. Recorda les feines que es feien al camp durant la sega, la batuda i quan aixecaven el paller, així com les celebracions posteriors a la collita. És una dansa cantada.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lletra de la cançó</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Crida)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segadors a segar a segar, que ja comença a clarejar.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Segar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sega, sega, sega ben arran</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que la palla va cara i esmola el volant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>l’esclopet com a empara és molt important,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>és molt important.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La mainada ja va arribant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb la cistella plena de teca abundant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les mestresses a casa ho han “nat” preparant,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ho han “nat” preparant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Lligar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les espigues fent bones garbes,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>perquè no tenim pas cordills</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(BIS)</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Batre)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era ja està a punt per començar amb la batuda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb l’ajut del bestiar el gra de la palla es separarà</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BIS</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que caigui el gra que és ben madur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que el feinejar és molt dur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era hem ben escombrat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ara el gra ja és a dins les saques</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb la palla restant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>aixecarem un paller ben gran.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Coreografia</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es diferencien tres parts: el passeig d’inici i la crida; la primera part que alterna segar i lligar; i la segona part que representa la batuda i fer el paller amb l’aixecament final de les balladores en un salt de quatre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Inici: </span></span></strong><span><span>Passeig: els balladors circulen sense ordre, parlant els uns amb els altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Crida: </span></span></strong><span><span>quan es fa la crida els balladors es posen al seu lloc per iniciar la dansa. La posició d’inici és un cercle de parelles que queden encarades de dues en dues formant grups de quatre, les dones a la dreta de la seva parella (fig. 1).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Primera part: </span></span></strong><span><span>S’alterna el segar i el lligar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segar: </span></span></strong><span><span>es fa la simulació de la sega del blat amb el volant, que és com s’anomena la falç al Berguedà. Les parelles avancen seguint el cercle en el sentit cap a on estan mirant, sense agafar-se de les mans. Fan dues passes per creuar-se amb la parella que tenien davant i superar-la (sempre creuant-se per les espatlles dretes, de Forma que els nois passen pels extrems del grup i el noies pel mig) (fig. 2) i s’aturen davant la parella següent que es troben de cara. Llavors les dones piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de mans dos cops i els homes fan el gest de segar amb la mà dreta ajupint-se una mica; segueixen avançant de la mateixa forma fins a la següent parella que troben</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de cara i repeteixen el mateix; a la tercera vegada que avancen i es troben amb la següent parella primer fan un gir sencer sobre si mateixos, després piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb una mà amb la contra parella que han trobat davant i finalment pica cada un amb les pròpies mans (fig. 3). Es repeteix tot.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lligar: </span></span></strong><span><span>simula el lligat de les garbes de blat. La dansa segueix amb les parelles en grups de quatre encarades com a l’inici, però fent quadrilla amb les contraparelles que han trobat en acabar el segar. Les parelles s’agafen de la mà i avancen amb pas saltat en el sentit en què es troben disposades. Les parelles que avancen en sentit antihorari fan un pont aixecant les mans per sota del qual passa la contraparella</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que tenien davant i que avança en sentit horari (fig. 4). Aquest moviment s’alterna a mida que es troben altres parelles: primer fent pont i després passant per sota. Així es fan quatre passades i en acabar fan mig gir sobre ells mateixos per canviar de direcció i retornar pel mateix camí repetint els mateixos passos però ara les parelles que han acabat la tirada anterior fent pont l’inicien passant per sota, i a l’inrevés. Aquests dos moviments, segar i lligar, es fan en total dues vegades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segona part</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Batre: </span></span></strong><span><span>amb la música de preparació les parelles es posen en grups de dues parelles formant una rotllana agafats de les mans (fig. 5); si es balla amb volants es deixen a terra, al centre. Seguint el ritme de la música es comença a girar cap a la dreta amb pas saltat de costat, 8 compassos, i a la repetició de la melodia es fan 8 compassos cap a l’esquerra. Seguidament els balladors, amb el mateix pas saltat de costat, fan 4 compassos girant cap a la dreta, avançant i aixecant els braços cap al mig i amunt</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>cada vegada que es canta “a batre, a batre”; en la repetició de la melodia volten cap a l’esquerra fent el mateix moviment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Fer paller: </span></span></strong><span><span>Tot seguit s’agafen de les espatlles (“l’era hem ben escombrat”) i giren 4 compassos cap a la dreta i 4 compassos cap a l’esquerra (“i amb la palla”) (fig. 6). Els balladors s’aturen quan diuen “aixecarem un paller....” es fa l’aixecament de les noies o </span></span><strong><span><span>salt de quatre</span></span></strong><span><span>. Les noies es recolzen en les espatlles dels nois mentre ells les aixequen per sota les aixelles (fig. 7), aguantant així fins que els músics acaben de tocar o cauen les balladores.</span></span></span></span></span></span></p> 08011-208 42.0735359,1.8350077 403629 4658598 2011 08011 Avià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122911.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-0e3a41e2-4c1c-42a7-926c-60330df2592fsource-aspect-ratiodefault0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-f3bf78de-9c92-4826-b133-5d23a0a72415source-aspect-ratiodefault0.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-05-16 00:00:00 María del Agua Cortés Elía. OPC Narcís Mellado i Pep Lizandra 62 4.4 2484 14 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39249 Tomba de Josefina Vilaseca https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-josefina-vilaseca - DE BERNARDO, Alberto M (1955). Josefina Vilaseca. Su vida y martirio, Vizcaya, Ediciones Paulinas. - PADRÓS, Ginés (rvd.) (1953). Josefina Vilaseva. Su vida y sacrificio (Biografía básica que ha servido de punto de partida a todas las demás), Madrid, Consejo Superior de las Jovenes de Acción Católica. XX La tomba és de caràcter auster i a la làpida del terra no s'hi llegeix cap escrit ni símbol. La funció de làpida informativa l'exerceix una làpida situada a la paret de l'església i feta de marbre on es pot apreciar el nom de la difunta: Josefina Vilaseca Alsina; al igual que la data de naixement i la de la mort: 9/3/1940 i 25/12/1952 respectivament. A dalt de la làpida hi ha el símbol de Déu. La importància de Josefina Vilaseca és no sols d'abast local sinó a nivell comarcal, català i espanyol ja que als anys 50 va ser utilitzada la seva història pel règim de Franco per elevar la puresa de les nenes. Així, va esdevenir 'la màrtir de la puresa'. Actualment la figura de Josefina Vilaseca està en un procés de canonització dut a terme pel Vaticà. 08012-11 Horta d'Avinyó Josefina Vilaseca Alsina era una nena de 12 anys d'Horta d'Avinyó que va morir el dia de Nadal de 1952, després d'estar 21 dies hospitalitzada a la Clínica Sant Josep de Manresa, a causa de les ferides que va rebre de Josep Maria Garriga Junyet quan va intentar violar-la a la masia de Salabernada, mentre ella feia de minyona de la casa. Al cap d'un mes, l'Església ja l'aclamava màrtir de la puresa i la nova Goretti; de seguida es va iniciar el procés de beatificació. 41.8255100,1.9683800 414330 4630917 1952 08012 Avinyó Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39253 Noms de les Cases d'Avinyó https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-de-les-cases-davinyo - BONET FARRÀS, Ramon (1982). 'Toponímia d'Avinyó' a Aplec de Treballs. Amics de la Història i l'Arqueologia, Manresa, Institut Lluís de Peguera. XIX-XX Hi ha diversos noms populars donats a les cases, aquí només els enumerem tot i que l'article de Ramon Bonet és més complet. Les cases són: La Casilla, Cal Vinyés, Cal Tonico, Cal Not (o Ca la Sensia), Cal Matalasser, Cal Sucarrats, Cal Puça, Cal Sociats, Ca la Maria Tartranera, Cal Músic, Cal Llobet, Cal Nanjó (o Cal Leonci), Cal Sagalet, Cal Posa, Cal Punsicó, Cal Marc (o Cal Fideuet), Cal Mateu (o Cal Paradell), La Verdegueria, Ca les Monges, Cal Verdaguer, El Molí, Cal Peret Roca, Cal Pinsos, Cal Ferrer, Cal Ferrer Llogari, Cal Mujal, Ca la Papeta, Cal Coix, Cal Pastoret, Cal Torisec, Cal Mones, Cal Viladric, Cal Sagal, Cal Pintor (o Cal Cubano), Cal Vilaseca, Ca La Rosita, Ca La Julita, Cal Queixac (o Cal Trencat), La Fusteria Iglesias, Ca l'Indaleci, Ca la Maria Cristina, Ca la Llúcia, Cal Rei, Cal Colomet, Cal Relat, Cal Bussé, Cal Pau Relat, Ca la Marcel·lina, Cal Roqueta, Cal Roig, Cal Cinto, Cal Planes, Can Feliu, Cal L'Argemí, Cal Nanjó, Cal Muntada, Cal Ció, Cal Jaume de la Vall, Cal Pere Siller, Cal Sabater Coix, Cal Giralt, Cal Peixater, Cal Mitja, Cal Taupa, Cal Casimiro, Cal Puès, Cal Peret Jordi, Cal Miró... I fins a uns cent-cinquanta noms de cases. 08012-15 Avinyó La majoria de noms encara es mantenen avui dia tot i que alguns d'ells ja s'han anat perdent. 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39254 Llegenda dels Set Turons https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-set-turons font: Josep Vilarasau (agutzil) Aquesta llegenda està relacionada amb el serrat de Puigdases. Es diu que en el Combat d'Avinyó entre les diverses faccions carlines i isabelines, uns soldats hagueren de fugir. Els soldats tenien amb ells tot de monedes i altres objectes de valor a mode de tresor. Com que la càrrega era molt feixuga per poder-se escapar, van trobar la solució en una pell de burro (hi ha versions que diuen que la pell era de vaca). Agafaren la pell de l'animal i hi dipositaren el tresor a dins. Per trobar-lo més tard, decidiren enterrar la pell en l'únic lloc del serrat de Puigdases des d'on es poden veure set campanars. Hem de pensar que avui dia molts d'aquells campanars ja no existeixen i el tresor no ha estat mai trobat. 08012-16 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39255 Jaciment paleontològic d'Avinyó 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-davinyo-1 <p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> <p>Jaciment continental datat en el Terciari, Eocè, Priabonià Superior. Està dins de la formació d'Artés, i format per margues i limolitas predominantment marró groguenques i gresos, eventualment microconglomerats. Aflora en els dipòsits propers a ambdues riberes del riu Llobregat.</p> 08012-17 Avinyó <p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.</p> 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Bo Legal Patrimoni natural Jaciment paleontològic Pública Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell. 1792 5.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39256 Jaciment paleontològic d'Avinyó 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-davinyo-2 <p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> <p>Jaciment d'origen marí, del Terciari superior (Bartonià). És resultat de la sedimentació en un ambient marí somer. No aflora en cap punt conegut del municipi, sinó que es troba sota els materials terciaris. Està format per margues blaves amb alt contingut en fòssils de equinoïdeus, bivalves, gasteròpodes i crustacis.</p> 08012-18 Avinyó <p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.</p> 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Bo Legal Patrimoni natural Jaciment paleontològic Pública Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell. 1792 5.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39272 Barraca de Cal Papa 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-papa-3 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Està en ruïnes Barraca de vinya en estat ruïnós, d'una superfície aproximada de 10 m2. Conserva les dues parets laterals i la posterior, no sabem quin tipus de sostre tenia, i s'ha perdut igualment la paret on hi hauria la porta d'accés. Les restes ens mostren parets fetes amb carreus irregulars de pedra, disposats en sec. 08012-34 Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8652600,1.9863700 415876 4635313 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39272-foto-08012-34-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Actualment està molt malmesa degut a la gran quantitat de vegetació que hi ha tan a dins com a fóra de la barraca, que en fa molt difícil àdhuc de fer-ne alguna fotografia. 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39324 Necròpolis de Sant Marçal de Relat https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-marcal-de-relat - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1983). L'arqueologia al Bages (II), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 6, Manresa. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 209-210. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - VV. AA. (1984) Catalunya Romànica, vol. IX (El Bages), Barcelona, pàg. 113-115. XII Ja no existeix Necròpolis medieval situada al nord-est de l'església de Sant Marçal de relat i amb importants troballes ceràmiques dipositades al Museu Comarcal de Manresa. L'any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya iniciaren una campanya d'excavacions que donaren com a resultat la descoberta d'un gran nombre de tombes alineades, cadascuna amb una olla de terrissa a sobre com a ofrena. Es tractaria de tombes datables del segle XII. 08012-96 Sant Marçal de Relat Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. 41.9138600,1.9972000 416838 4640698 08012 Avinyó Obert Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39326 Plàtans d'Avinyó https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-davinyo - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Conjunt de plàtans que es situen a l'interior del poble, disposats en dos nuclis principals: el passeig i just a llevant del Pont Nou. Tan en un com en altre cas, aquests plàtans fa uns setanta anys que es varen plantar, d'una manera ordenada i tenen una alçada aproximada d'uns 15-20 metres. 08012-98 Avinyó 41.8650600,1.9707700 414581 4635306 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39326-foto-08012-98-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39327 Plàtans de la font de l'Abadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-de-labadal - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Conjunt de plàtans que estan situats entre la riera d'Oló i la font de l'Abadal, donant un espai de vegetació frondosa. Aquests exemplars, de manera diferent de com es va fer a l'interior d'Avinyó, estan disposats de manera aleatòria i no tenen cap tipus d'ordre. Tenen una alçada força considerable, d'uns 20 metres, i estan situats en una àrea d'uns 100 m2, just al davant de la font de l'Abadal. 08012-99 Horta d'Avinyó 41.8336800,1.9674800 414266 4631825 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39327-foto-08012-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39327-foto-08012-99-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39329 Riera Gavarresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-1 - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. És un curs fluvial nascut prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens (Osona), a uns 900 m d'altitud. Travessa amb una direcció nord-est sud-est la subcomarca del Lluçanès, entra al Bages pel nord-est de la subcomarca del Moianès, passa per Avinyó i desguassa a uns 240 m d'altitud per l'esquerra del Llobregat aigua amunt del pont de Cabrianes, dins el terme municipal d'Artés. El curs que realitza dins del terme d'Avinyó és aproximadament de 8 quilòmetres. És remarcable els espais d'horta que ha anat generant la riera, sobretot properes a Cal Tonimàs i al Tint, possiblement sigui aquest el punt més destacable de la riera. Al voltant, doncs, hi trobem hortes i canyissars. 08012-101 Avinyó 41.8692000,1.9958400 416667 4635741 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39329-foto-08012-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39329-foto-08012-101-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39341 Pont del Relat 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-relat-3 - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XX Pont d'un sol ull en forma d'una circumferència oberta donant lloc a un el·lipse aixafat, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 18 m de longitud a l'igual que a la cara sud-oest. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 8-9 m ja que ens és impossible d'apreciar degut a la gran vegetació que hi ha que ens en dificulta fins i tot la fotografia. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment. 08012-113 Sta. Eugènia de Relat Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. 41.8787200,1.9796100 415333 4636814 1940-50 08012 Avinyó Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla En aquest cas concret, hi ha un excés preocupant de la vegetació degut a l'entorn de bosc on es troba, sense posar en perill el pont degut a la seva gran obertura però que, visualment no permet fer-se una idea massa aproximada del pont. 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39345 Aqüeducte del rec del Rial https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-del-rial - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. XVIII-XIX En el moment de fer la fitxa hi havia una fuita d'aigua al pont que rajava amb força potència per entre les pedres, posant en estat crític la supervivència de l'estructura. Aqüeducte d'un sol ull en forma de mitja circumferència, que sosté el rec del Rial, fet amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. L'estructura fa 3,5 m de longitud, uns 40 cm d'amplada i 3,5 m d'alçada. Dalt de la pedra trobem un reforç posterior fet de totxanes per tal de protegir el rec. La volta està feta amb superposició de còdols de pedra. 08012-117 Horta d'Avinyó Aquest petit aqüeducte portava l'aigua de la Gavarresa a molts dels horts d'Horta d'Avinyó i la seva creació coincideix amb l'apogeu de la vinya a la zona. 41.8228500,1.9654100 414080 4630625 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Hi ha gran vegetació tan a dins del rec com a les parets de l'aqüeducte 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39354 Pica de pedra de Les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-pedra-de-les-planes XVIII Pica per rentar-se les mans, feta de pedra i adossada a la paret d'una de les habitacions. Es tracta d'un sol bloc de pedra tallat en forma arrodonida i a la part de dalt presenta una vora del mateix carreu per contenir l'aigua. Té un desguàs en forma de petita canonada de plom, a tocar de la paret. 08012-126 Sta. Eugènia de Relat 41.9056100,1.9855600 415862 4639794 08012 Avinyó Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39379 Creu funerària de Santa Eugènia de Relat https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-funeraria-de-santa-eugenia-de-relat XX Comença a haver-hi presència de líquens i altres fongs. Creu feta de pedra, situada a 20 m al nord-est de l'església, que funcionaria com a element funerari, no sabem si com a una sola tomba o indicant on hi hauria l'antic cementiri. La creu és feta de varis elements: una base feta amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment, d'uns 50 cm d'alt; sobre de la base ja hi ha la creu que fa 1,20 m d'alt. 08012-151 Sta. Eugènia de Relat 41.8849400,1.9805700 415421 4637504 1940-50 08012 Avinyó Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39393 Torrent d'Oló https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dolo - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Riera que neix a l'est de Santa Maria d'Oló i que porta la seva aigua fins a la Gavarresa, a l'alçada de l'Abadal. El tram del seu curs que es troba dins del terme municipal d'Avinyó és d'uns 1000 metres, amb un cabal mitjà. El curs del torrent passa vora de camps, donant petits balços. Hi ha força presència de canyissars al llarg del recorregut, força serpentejant. 08012-165 Horta d'Avinyó 41.8339100,1.9672600 414248 4631851 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39393-foto-08012-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39393-foto-08012-165-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39394 Torrent de La Portella https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-portella - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Torrent que neix a l'alçada de la masia de La Portella i va a desembocar a la riera de Relat a l'alçada de Can Moratones. El seu curs té una llargària total aproximada d'uns 2 quilòmetres, íntegrament dins del terme municipal d'Avinyó. Poca molt poc cabdal i està envoltat de camps per la seva vessant meridional i de la carretera d'Avinyó a Balsareny, per la seva vessant septentrional. 08012-166 Avinyó 41.8781300,1.9615500 413834 4636767 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39394-foto-08012-166-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39395 Riera de Relat https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-relat - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. La riera de Relat és un curs d'aigua afluent per la dreta a la riera Gavarresa, que neix al Serrat dels Morts, al Lluçanès. Travessa els termes d'Oristà, Sant Feliu Sasserra, passa per Sant Marçal de Relat i Santa Eugènia de Relat i desguaça a prop d'Avinyó, a l'alçada del Pla de la Coromina. El seu curs total dins del terme d'Avinyó és de 7 quilòmetres aproximats. El seu curs no és massa serpentejant i està envoltada de camps a banda i banda, tot i que la carretera d'Avinyó a Prats passa constantment pel lateral o per sobre de la riera, donant lloc a gran quantitat de ponts. 08012-167 Sta. Eugènia de Relat 41.8796900,1.9820300 415535 4636919 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39395-foto-08012-167-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39396 Torrent del Riu Sec https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-riu-sec - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Torrent afluent de la riera Gavarresa, que neix prop del Collet de la Bassa (Sta. Maria d'Oló) i desemboca a la Gavarresa a l'alçada de l'eix al terme d'Artés. Passa a l'est de La Travera i el Pla i el seu curs pel terme d'Avinyó fa un total aproximat de 3 quilòmetres. El riu sec dóna zones riques en guix i ha creat igualment grans balços, del que en destaquem el de La Travera. Actualment, el poc cabdal que hi ha a fet sorgir grans extensions de canyissar. 08012-168 Horta d'Avinyó 41.8098200,1.9982600 416791 4629146 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39396-foto-08012-168-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39461 Roures de La Vall de la Gavarresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-vall-de-la-gavarresa - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Conjunt de roures centenaris situats a l'entrada de la masia de La Vall de la Gavarresa, al sud-est d'aquesta. Es troben als marges de la riera Gavarresa. Tenen una alçada aproximada d'uns 20 metres, amb gran quantitat de fullam. Se situen tots en una zona d'uns 100 m2 aproximadament. 08012-233 Avinyó 41.8803200,2.0004100 417061 4636971 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39461-foto-08012-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39461-foto-08012-233-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39475 El tocar dels rossinyols davant la Processó de Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tocar-dels-rossinyols-davant-la-processo-de-corpus - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es conserva Costum que tenia Avinyó on un grup de nois que anava davant la processó de Corpus tocava uns rossinyols fets de canya. El rossinyol era un canó de canya gros tapat pels dos caps i ple d'aigua, amb dos forats petits a la part superior on a cada forat s'hi col·locava un canonet de canya, un dels canonets portava llengüeta i sonava com un xiulet, imitant el rossinyol. El rossinyol anava adornat amb un ram de flors. Com que l'instrument anava ple d'aigua, algunes cases tenien durant la processó portadores plenes d'aigua al portal per tal que els nois poguessin proveir-ne l'instrument. El costum s'acabà el 1913 quan el capellà del poble, Mn. Josep Palou, prohibí que els rossinyols toquessin. 08012-516 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms No se sap quan es començà a fer, però s'acabà el 1913 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39487 Gorg del Relat https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-relat - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Gorg on va a parar l'aigua del riu Relat, situat a 300 m al sud-est del Mas Relat. Subministra l'aigua d'aquesta masia i dels camps de conreu del voltant del gorg. 08012-238 Sta. Eugènia de Relat 41.8769400,1.9785200 415240 4636618 08012 Avinyó Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39487-foto-08012-238-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Hi ha força brossa vegetal a les vores i a l'interior. àdhuc hi ha arbres sencers enmig del gorg, fet que propicia un possible embussament en cas d'aigüat. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39494 Torrent Salat d'Avinyó https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-salat-davinyo - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Torrent que neix prop de Sant Sadurní del Pla i desemboca a la riera Gavarresa, a l'alçada de l'Abadal. La surgència d'aigua salada diposita òxid de ferro oferint un cromatisme particular en les seves aigües. Trobem una vegetació ben adaptada als entorns salats o halòfils com: Juncus maritimus (jonc) i una alga resistent del gènere Cladophora. La sal prové del subsól de la formació geològica de Cardona, rica en sal gemma. El torrent salat es situa enmig del bosc de pinassa que hi ha al nord-oest de Ca l'Abadal. 08012-245 Horta d'Avinyó 41.8365200,1.9489800 412734 4632159 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39494-foto-08012-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39494-foto-08012-245-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39507 Vinyes d'Horta https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-dhorta - FERRER i ALÒS, Llorenç (1998). La Vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi, Centre d'Estudis Bagencs, Manresa. Vinyes que conformen l'actual paisatge de gran part d'Horta i que, antigament era estès a la majoria del territori del municipi, per tant és una zona d'interès natural degut a la importància social que ha tingut la vinya a Avinyó des de fa molts segles. Es tracta de grans extensions de ceps, lligats i alineats entre ells per tal de donar una millor producció de raïm. 08012-258 Horta d'Avinyó Antigament les vinyes eren exteses arreu del terme d'Avinyó, incloent-hi molts dels espais que ara ocupen alguns boscos. Amb la fil·loxera, però, la immensa majoris de ceps van desaparéixer del paisatge avinyonenc. Alguns segles més tard, el nou impuls de diverses famílies d'Horta, en especial les famílies Roqueta i Solergibert, va aconseguir impulsar novament aquest tipus de cultiu i extreure'n els seus fruits. 41.8164900,1.9835500 415578 4629901 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39507-foto-08012-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39507-foto-08012-258-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39552 Gorg de Torregassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-torregassa - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Gorg amb gran capacitat d'aigua, que subministra aigua pels camps que hi ha al voltant. Es situa a prop de l'antiga masia enrunada de L'Abejaró. 08012-313 Avinyó 41.8917900,1.9623900 413922 4638282 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39552-foto-08012-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39552-foto-08012-313-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39553 Gorg de L'Oliva https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-loliva - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Gorg per contenir l'aigua i utilitzar-la així com a recurs aqüífer per poder donar aigua als camps de conreu del voltant. Es troba situada molt propera a la carretera d'Avinyó a St. Feliu Sasserra, a l'alçada de Sta. Eugènia de Relat. El riu que subministra l'aigua és el Relat. 08012-314 Sta. Eugènia de Relat 41.8823600,1.9833400 415647 4637215 08012 Avinyó Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39553-foto-08012-314-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla En el moment de fer la foto es pot comprovar com el riu baixava molt poc, després d'uns mesos de sequera, amb la qual cosa el gorg era pràcticament buit. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39554 Alzina de Les Oliveres https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-oliveres - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Alzina centenària que es troba a 30 m a l'oest del Mas de Les Oliveres, just en front a la porta principal d'accés. Es tracta d'un arbre monumental en proporció i amb importància patrimonial, tan pel propietari com pel mateix entorn on està situada. 08012-315 Horta d'Avinyó 41.8197000,1.9936400 416420 4630247 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39554-foto-08012-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39554-foto-08012-315-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39677 Torrent de Vilanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-vilanova - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Torrent situat a prop del mas Vilanova de Santa Eugènia de Relat, neix proper al Coll de Comadoms i va a desembocar a la riera de Relat a l'alçada del pont de Rosses. El cabal és normalment molt poc quantiós. El seu curs passa íntegrament pel terme municipal d'Avinyó. Està envoltat sobretot de camps i petits espais on actualment hi ha arbredes de pinassa. 08012-438 Sta. Eugènia de Relat 41.8999900,1.9807400 415455 4639175 08012 Avinyó Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39677-foto-08012-438-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39678 Torrent del Roqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-roqueta - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Torrent que neix prop del carrer Turcó i passa a l'oest del Mas Roqueta fins a desembocar a la riera Gavarresa, a l'alçada de l'eix transversal. Té una llargària aproximada de 3,5 quilòmetres, i té un cabal força reduït. El seu curs passa íntegrament pel terme municipal d'Avinyó. El torrent dóna lloc a petits canyissars, i té un recorregut sense masses giravolts. 08012-439 Horta d'Avinyó 41.8199200,1.9805000 415329 4630285 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39678-foto-08012-439-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39696 Pantà de Vilagonella https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-vilagonella - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Pantà situat al sud-oest del mas de Vilagonella. Està ubicat en un paratge envoltat de bosc. En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l'any 1980 per Jaume Gibert. Té gran quantitat d'aigua. 08012-457 Horta d'Avinyó 41.8098700,2.0266800 419152 4629124 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39696-foto-08012-457-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39696-foto-08012-457-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39714 Font del Duc https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-duc - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Es tracta d'una font de bassal, i l'aigua surt de sota d'una balma de 3-4 metres d'alçada. El desguàs que surt de la basseta alimenta el torrentet que dóna aigua sobretot a La Rovira. 08012-475 Santa Eugènia de Relat 41.9181700,1.9862400 415935 4641188 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39714-foto-08012-475-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39715 Font de la Coma de l'Om https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-coma-de-lom - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Està situada a sota d'una balma, i goteja per tota la paret. En el punt de la font la pedra fa un petit bassal que recull l'aigua 08012-476 Santa Eugènia de Relat 41.9042400,1.9714000 414686 4639656 08012 Avinyó Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39715-foto-08012-476-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39716 Font de La Verge Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-verge-maria - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. XIX-XX La font es situa a sota d'una paret feta de carreus regulars de pedra lligats amb ciment d'uns 50 cm d'alçada. L'aigua surt per un broc metàl·lic. El desguàs fa un petit rec fins a una bassa propera. 08012-477 Santa Eugènia de Relat 41.8916700,1.9784600 415255 4638253 08012 Avinyó Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39717 Font del Francisquet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-francisquet - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. La font està força amagada. Al broc que en surt s'hi ha col·locat un tub per portar l'aigua fins a un dipòsit. 08012-478 Santa Eugènia de Relat 41.8753700,1.9761800 415044 4636446 08012 Avinyó Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39717-foto-08012-478-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39723 Font de Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-serra - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. XIX-XX Font que resta amagada sota d'una figuera. Hi ha un dipòsit de pedra lligat amb gran quantitat de ciment. Hi ha un forat per on surt l'aigua sense cap broc. 08012-484 Avinyó 41.8705900,1.9704500 414562 4635921 08012 Avinyó Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39727 Font del Mal Pas https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mal-pas - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. La font està a un marge de terra rodejada d'heura. L'aigua surt d'un forat de la paret de roca, es canalitza per una teula ceràmica i salta a una petita bassa a terra. L'aigua d'aquesta bassa passa a un petit gorg que està tres metres més al sud. 08012-488 Avinyó 41.8510300,1.9558000 413320 4633763 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39727-foto-08012-488-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39729 Font de Can Tonimàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-tonimas - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. Font ubicada al marge de la riera Gavarresa, i que consta d'un forat fet a una roca envoltada d'arbres. No hi ha cap mena de broc. L'aigua es diposita en una canal que va a parar a un dipòsit proper a la masia de Can Tonimàs. 08012-490 Avinyó 41.8656500,1.9923400 416372 4635350 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39729-foto-08012-490-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
39850 Font de Cabrassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabrassa - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. La font es troba molt tapada per la vegetació. Hi ha la roca natural on surt un forat amb l'aigua, a partir d'un tall vertical a la roca que permet que l'aigua flueixi cap a un petit dipòsit circular fet de pedra. La seva aigua va a parar al pantà de Vilagonella. 08012-622 Horta d'Avinyó 41.8083300,2.0343400 419786 4628946 08012 Avinyó Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39850-foto-08012-622-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-28 08:27
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc