Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97550 | El regal i la força de l’equip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-regal-i-la-forca-de-lequip | XXI | <p><span><span><span>Escultura urbana emplaçada a la rotonda del Passeig del Besòs amb la carretera de Caldes, obra de l’artista Llucià González. Consta de dues grans planxes d’acer corten de forma rectangular i corbades. Al davant, vist de la part de ponent, hi ha una placa d’acer corten amb una creu, les quatre barres i, per davant seu, una placa de granit de la qual surt una pilota de futbol de ferro i, a sota, la dedicatòria amb l’escut municipal. El monument, que du per títol “El regal i la força de l’equip”, es va fer l’any 2003, en commemoració de la XVII trobada mundial de penyes barcelonistes (Web Art Urbà de Granollers). </span></span></span></p> | 08096-520 | Rotonda del Passeig de la Conca del Besòs amb la carretera de Caldes | 41.6114200,2.2819000 | 440168 | 4606883 | 2003 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97550-regal-i-la-forca-de-lequip-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97550-regal-i-la-forca-de-lequip-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-06-05 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llucià González | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 97422 | Carrer de Sant Jaume 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-15 | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers, p. 9.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SALVADÓ JAMBRINA, Iván (2003). <em>Intervenció arqueològica al carrer [Sant Jaume], 15</em>. Estrat (treball inèdit).</span></span></span></p> | IIaC-XV | Jaciment destruït amb la construcció del nou edifici | <p><span><span><span>Jaciment situat al carrer de Sant Jaume que va permetre documentar restes escadusseres d’època antiga i posteriors, però que és important perquè és el testimoni més clar fins el moment d’un assentament ibèric anterior a l’establiment de la vil·la romana de Granollers. Això posa de manifest que aquesta gran vil·la, fundada al segle I dC, es va emplaçar en un indret on ja hi havia un assentament anterior. El solar número 15 es troba en ple centre de la ciutat, just on s’emplaçava la pars urbana de la vil·la romana, i cal recordar que en altres jaciments al centre de la ciutat s’han trobat materials fins i tot prehistòrics, de manera molt puntual i testimonial, però suficient per indicar un origen força antic del nucli de Granollers. Els resultats de l’excavació que es va realitzar en aquest solar l’any 2003 van determinar les següents fases d’ocupació:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 1 (ibèrica): Documentada tan sols a través de retalls i estructures negatives, però amb material ceràmic que es situa a la primera meitat del segle II aC; és a dir, en la fase final de la cultura ibèrica, ja en època republicana. Els fragments més característics són ceràmica Campaniana A i àmfora itàlica. El responsable de l’excavació considera que es tractaria d’un petit assentament ibèric de caràcter rural a la plana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 2 (romana o altmedieval): Es va documentar una inhumació que podria estar relacionada amb la necròpolis veïna de can Trullàs (d’època romana) o bé amb la sagrera de l’església (altmedieval).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 3 (època moderna): Es documenten restes escadusseres d’algunes estructures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase 4 (segle XIX): A finals del segle XIX o començaments del XX la l’activitat constructiva va acabar de degradar les restes arqueològiques.</span></span></span></p> | 08096-519 | Carrer Sant Jaume, 15 | <p><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli. Les restes trobades al carrer de Sant Jaume 15 posen de manifest els antecedents ibèrics d’aquest assentament. Al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></p> | 41.6068900,2.2858300 | 440491 | 4606377 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97422-519-sant-jaume-15.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’any 2003, amb motiu de la construcció d’un edifici de nova planta al solar número 15 del carrer de Sant Jaume, es va realitzar una intervenció arqueològica, dirigida per Iván Salvadó. | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 97418 | Bassetes del Casot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassetes-del-casot | <p>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021).</p> <p>SUADES, Ramon i SENYAL, Jordi (2024). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</p> | XVIII-XX | Petit enderroc | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Construcció de pedra seca per a canalitzar l’aigua del torrent del Casot, sector nord del terme municipal de Rellinars. Pocs metres més avall s’hi troba la Barraca 4 del Casot i també la Cisterna del Casot, on suposadament seria el destí final d’aquesta aigua. Es tracta doncs d’un sistema força complet de construccions de pedra seca destinades al conreu de la vinya. Amb el seu abandonament, el pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La llera d’aquest torrent s’envolta d’uns marges obrats amb pedra seca formant dues bassetes on suposadament també l’aigua s’emmagatzemava de forma transitòria i serviria per omplir una mica més avall la cisterna.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Està orientat a oest 270º. Les bassetes mesuren 130 cm de llarg x 70 cm d’ample, aproximadament, i una alçada màxima de 80 cm. La segona basseta fa només 100 cm de llarg, mantenint la resta de dimensions. Aquesta construcció es troba pocs metres més avall d’un mur de pedra seca que delimita la parcel·la o vinya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>) i<em> </em>el llentiscle (Pistacia lentiscus).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-506 | Sector del Casot | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6528900,1.9172800 | 409845 | 4611804 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97418-20240508101457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97418-20240508101535.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97418-20240508101612.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat (Centre Excursionista de Rellinars) | Desconeguda | S’hi accedeix a peu pel corriol que mena cap a les ruïnes del Casot, a mig camí abans d’arribar-hi cal entrar al bosc per la nostra dreta i baixar a buscar el torrent per a localitzar tot aquest sistema de construccions de pedra seca per a conrear la vinya. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||
| 97417 | Avenc de Les Vendranes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-vendranes | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon i SENYAL, Jordi (2024). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Presència de nivells sorrencs | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un petit avenc situat al marge dret de la pista que baixa a la masia de Les Vendranes, des de la carretera B-122 de Rellinars a Terrassa. L’entrada està orientada a sud 160º i pren forma de boca, de 80 cm de llarg per 40 cm d’ample. Té una fondària màxima de 2 m, amb litologia de conglomerat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Per la seva ubicació al mateix marge d’aquesta pista ampla, la seva aproximació és fàcil, tot i que per accedir a l’avenc cal emboscar-se una mica. Cal travessar una codina, entrar al bosc i a pocs metres s’hi troba l’avenc, situat només a 60 m en línia recta de la pista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-505 | Zona Soleia de la Ferreria | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons explica en David Hernández en el seu blog “Amagatalls de Sant Llorenç del Munt i l’Obac” aquest avenc s'anomenava antigament el Forat del camí de les Vendranes. Va ser localitzat per primera vegada per un grup de joves espeleòlegs de la SIS del CET, el diumenge 13 de maig de 1973. Aquell dia els de la SIS van tenir com a guia en Josep Serra, conegut en aquelles dates com el Tòfol de Cal Tòfol de Rellinars, una carnisseria del carrer de Sant Isidre del poble de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6253500,1.9337000 | 411175 | 4608730 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97417-avenc-vendranes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97417-avenc-vendranes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97417-avenc-vendranes-6.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat (Centre Excursionista de Rellinars) | Les parets presenten nivells sorrencs abundants, motiu pel qual hi ha despreniments cap al seu interior. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||
| 97416 | Balmetes de Terra d’Escudelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmetes-de-terra-descudelles | <p>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021).</p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’unes petites balmes que s'han generat en la roca sedimentària que aflora d’una cinglera, per erosió de pluja i vent amb el pas dels anys, creant aquestes cavitats que prenen el color del propi sediment, en aquest cas, sorres i llims molt fins, de color groguenc i grisós. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es troben orientades a nord est de les Serres de Rellinars, i de sud a nord trobem una primera balma de 5,6 m de llarg, 3,0 m de fondària i 1,7 m d’alçada, situada davant una gran Savina (<em>Juniperus Phoenicea</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Resseguint l’aflorament rocós d’aquesta cinglera direcció nord, a 30 m aproximadament de distància i en el mateix nivell d’altitud, trobem un conjunt de petites balmes més gran. Té una llargada aproximada de 25 m, altura màxima de 3,0 m i fondària màxima de 4,0 m a l’extrem nord.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Per la seva ubicació en el carener de les Serres, venint de la pista ampla que puja als dipòsits, cal prendre un corriol que puja a la feixa superior direcció nord fins a trobar l’aflorament rocós.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquest sector de les Serres hi trobem l’esmentada Savina juntament amb el Pi Blanc (<em>Pinus Halepensis</em>), i com espècies arbustives el Marfull (<em>Viburnum Tinus</em>), el Bruc d’Hivern (<em>Erica Multiflora</em>), Estepa Negra (<em>Cistus Monspeliensis</em>) i Llentiscle (<em>Pistacia Lentiscus</em>).</span></span></span></span></p> | 08179-504 | Les Serres de Rellinars | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Testimonis locals assenyalen que era lloc freqüentat per la canalla per jugar i amagar-se. Feien pilotes amb la barreja d’aquesta sorra i aigua que després es llençaven entre ells.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D’aquesta sorra també en diuen “Terra d’Escudelles”, perquè fins el segle passat, s’utilitzaven com abrasiu per a netejar coses greixoses, sobretot atuells de cuina i vaixella.</span></span></span></span></p> | 41.6349500,1.9047000 | 408773 | 4609826 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97416-202403231143571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97416-20240323113520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97416-20240323114529.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat (Centre Excursionista de Rellinars) | Els llims són una fracció mineral composta per partícules de diàmetre inferior a 0,063 mm. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||
| 97414 | Barraca 6 del Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-del-cellers | <p>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021).</p> | XVIII-XX | Enderroc important però es manté la paret circular. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al vessant dret del torrent del Cellers, molt propera a la pista que ve de les Llobatones cap el Mas del Cellers. Sector nord oest del terme municipal de Rellinars. En aquest emplaçament encara es conserven alguns marges de pedra seca construïts per assentar les feixes de vinya, antigament conreades. El pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular aèria aïllada, amb un petit enderroc del sostre, amb falsa cúpula. La porta és de llinda plana i està orientada a sud, té una amplada de 62 cm i alçada de 95 cm. El mur de construcció té un gruix de 60 cm. En el seu interior, el seu diàmetre és de 220 cm i alçada màxima de 184 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), la Farigola (<em>Thymus vulgaris</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-503 | Torrent del Cellers | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6483600,1.8984100 | 408268 | 4611321 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97414-20240320092052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97414-20240320091743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97414-20240320091934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97414-20240320092109.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat (Centre Excursionista de Rellinars) | Desconeguda | L’accés només pot fer-se a peu endinsant-nos del bosc. Cal seguir la pista forestal que mena de les Llobatones cap el Mas del Cellers. Després de creuar el torrent del Cellers, a uns 300 m de distància, en el primer revolt a la nostra dreta cal entrar al bosc i baixar un nivell (feixa) fins a trobar la barraca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||
| 97412 | Barraca 5 del Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-del-cellers | <p>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021).</p> | XVIII-XX | Enderroc important però es manté la paret circular. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al vessant dret del torrent del Cellers, molt propera a la pista que ve de les Llobatones cap el Mas del Cellers. Sector nord oest del terme municipal de Rellinars. En aquest emplaçament encara es conserven alguns marges de pedra seca construïts per assentar les feixes de vinya, antigament conreuades. El pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular aèria aïllada, totalment enderrocada. La porta està orientada a sud est. El mur de construcció té un gruix de 70 cm. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), la Farigola (<em>Thymus vulgaris</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-502 | Torrent del Cellers | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6490700,1.8984100 | 408269 | 4611400 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97412-20240320091302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97412-20240320091258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97412-20240320091113.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat (Centre Excursionista de Rellinars) | Desconeguda | L’accés només pot fer-se a peu endinsant-nos del bosc. Cal seguir la pista forestal que mena de les Llobatones cap el Mas del Cellers. Després de creuar el torrent del Cellers, a uns 300 m de distància, en el primer revolt a la nostra dreta cal entrar al bosc i baixar un nivell (feixa) fins a trobar la barraca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||
| 97411 | Balmeta de Les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmeta-de-les-ferreres | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Àrea de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’una petita balma que s'ha generat en la roca sedimentària que aflora prop de la pista principal, per erosió de pluja i vent amb el pas dels anys, creant aquesta cavitat que pren el color vermellós del propi conglomerat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es troba orientada a sud est 120º, a la llera dreta del torrent de l’Esbarzer, passada la font de l’Esbarzer i dels Bullidors. Mesura 7 metres de llarg, amb 150 cm de fondo i només 140 cm d’alçada màxima. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Al voltant d’aquesta balma hi ha un exemplar de roure (<em>Quercus pubescens</em>) probablement mort, també d’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>). Al sotabosc predomina l’esparreguera (<em>Asparagus acutifolius</em>), arítjol (<em>Smilax aspera</em>), heura (<em>Hedera helix</em>) i llentiscle (<em>Pistacia Lentiscus</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-501 | Sector Les Ferreres | <p><span><span><span><span>Les balmes són formacions naturals creades al llarg de molt anys per erosió de l’aigua sobre superfícies més toves. Les de més grans dimensions sovint s’obraven i eren utilitzades com estances o aixopluc dels pagesos que treballaven la zones pròximes (camp o bosc) o també per a tancar-hi bestiar.</span></span></span></span></p> | 41.6460800,1.9101500 | 409242 | 4611056 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97411-20240403121030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97411-20231209130111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97411-20231209130042.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | El conglomerat és una roca sedimentària formada per còdols arrodonits d’altres roques i units per una mena de ciment. Els seus fragments constitutius són majors que els de la sorra (> 2 mm de gra). | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||
| 97410 | Barraca 4 del Casot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-casot | <p>MALGOSA, Marc; SAMPER, Marc; SOLER, Joan (2021). “<em>Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica</em>. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em> (2021).</p> <p>SUADES, Ramon; i SENYAL, Jordi (2024). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al costat del torrent del Casot, sector nord del terme municipal de Rellinars, pocs metres més avall de les Bassetes del Casot, unes construccions de pedra seca utilitzades per a canalitzar i aprofitar l’aigua d’aquest torrent. En aquest emplaçament s’hi troba un sistema força complet de construccions de pedra seca destinades al conreu de la vinya. Amb el seu abandonament, el pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular aèria aïllada, en força bon estat. La porta està orientada a sud 180º, amb una alçada de 110 cm i suportada per una llinda plana. Ample de mur de 70 cm i coberta de falsa cúpula. El diàmetre aproximat de la barraca seria d’uns 240 cm, igual que la seva alçada màxima interior. A la paret sud presenta un cocó arran de terra i una fornícula en un prestatge superior. També presenta un finestró a la paret oest.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), cirerer d’arboç (<em>Arbutus unedo</em>) i alguna alzina (<em>Quercus ilex</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el càdec (<em>Juniperus oxycedrus</em>), llentiscle (Pistacia lentiscus).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-500 | Sector del Casot | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6529000,1.9170200 | 409824 | 4611806 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97410-20240508102249.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97410-20240508103100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97410-20240508103001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97410-20240508102319.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat (Centre Excursionista de Rellinars) | Desconeguda | S’hi accedeix a peu pel corriol que mena cap a les ruïnes del Casot, a mig camí abans d’arribar-hi cal entrar al bosc per la nostra dreta i baixar a buscar el torrent per a localitzar tot aquest sistema de construccions de pedra seca per a conrear la vinya. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||
| 97409 | Cisterna del Casot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-del-casot | <p>MALGOSA, Marc; SAMPER, Marc; SOLER, Joan (2021). “<em>Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica</em>. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em> (2021).</p> <p>SUADES, Ramon; i SENYAL, Jordi (2024). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Dipòsit o petita bassa rectangular i subterrània excavada al marge dret del torrent que baixa del Casot, i situada dins d’una construcció de pedra seca coberta amb una falsa cúpula. <span>Els murs de contenció estan fets amb pedra seca, bàsicament pedruscall i arrebossats per l'interior amb morter de calç. </span>Té una boca d’entrada feta amb llinda plana i orientada a nord-oest 300º, de cara a la Pòpia. També presenta una altra obertura en el que seria el caramull de la coberta, per on s’ompliria d’aigua. Mesura 200 cm de llargada x 180 cm d’amplada, i l’alçada màxima al seu interior és de 140 cm. Es troba situada en una clariana de l’obaga del Casot, molt propera a la Barraca 4 del Casot i també les Bassetes del Casot, una construcció amb pedra seca per a canalitzar i conduir l’aigua d’aquest mateix torrent. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi accedeix a peu pel corriol que mena cap a les ruïnes del Casot, a mig camí abans d’arribar-hi cal entrar al bosc per la nostra dreta i baixar a buscar el torrent per a localitzar tot aquest sistema de construccions de pedra seca per a conrear la vinya. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta bassa s’omple directament amb aigua de pluja que regalima i es canalitza per un petit torrent i conflueix en aquest dipòsit, però generalment està sec. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'una estructura de planta rectangular excavada parcialment en el terra, amb parets de pedra seca sense arrebossar. Mesura 1,20 m d’ample i 2,50 m de llarg, i la seva fondària màxima és d’un metre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-499 | Sector El Casot | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquest tipus de construccions, són un element destacable en l'aprofitament de l'aigua en zones on és difícil aconseguir-ne. Estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, sovint a partir del desviament mitjançant canals i rasots excavats a la roca o directament al terra, arran de marges. L'aigua servia per tractar les malalties de la vinya i de l'olivera. A mitjans del segle XIX a Europa va aparegué la plaga de l'oïdi o cendrosa, provinent d'Amèrica. També ho va fer el míldiu provinent de França. Aquest fet va motivar la construcció d'estructures d'emmagatzematge d'aigua de pluja per poder fer els tractaments preventius. Per això no és estrany trobar les marques blaves deixades pel sulfat de coure en els arrebossats de les parets.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La seva localització sovint ve donada pel recorregut de les aigües d'escorrentia després de la pluja. La forma que presenta, quadrangular, circular o bé ovalada, acostuma a tenir una profunditat d'un metre a un metre i mig com a molt. Per tal d'evitar que la terra caigués al seu interior l'exterior es protegia amb lloses de pedra, arran de boca. D'altres més complexes es podien cobrir amb pedra seca emprant el sistema de la falsa volta i deixant una obertura a la part davantera que permetia agafar aigua amb una galleda o altre recipient. Si l'aigua era neta també facilitava la tasca d'abeurar el bestiar de càrrega o els animals de companyia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6530300,1.9164600 | 409777 | 4611821 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97409-20240508103351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97409-20240508103911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97409-20240508103415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97409-20240508103454.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | Desconeguda | Al voltant del dipòsit trobem exemplars de Pi Blanc (Pinus halepensis) i vegetació arbustiva dominada pel Llentiscle (Pistacia lentiscus), romaní (Salvia rosmarinus), bruc d’hivern (Erica multiflora) i càdec (Juniperus oxycedrus) vegetació espontània que ha anat creixent en els marges antigament conreats. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||
| 97408 | Barraca 10 de l’Obaga de la font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10-de-lobaga-de-la-font-del-bosc | <p>MALGOSA, Marc; SAMPER, Marc; SOLER, Joan (2021). “<em>Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica</em>. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em> (2021).</p> <p>SUADES, Ramon; i SENYAL, Jordi (2024). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada a l’oest del torrent de la Font del Bosc (llera dreta), en sector nord del terme municipal de Rellinars. En aquest emplaçament s’hi troba una col·lecció força ampla de barraques i feixes, algunes encara amb marges de pedra seca, construïts per assentar les feixes de vinya, antigament conreades. El pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular aèria aïllada, força gran, amb coberta de falsa cúpula. La porta està orientada a sud-oest 228º, amb llinda plana damunt l’entrada, que té una alçada de 130 cm, una amplada de 60 cm i també el mateix gruix de mur. El diàmetre aproximat de la barraca seria d’uns 220 cm i el diàmetre també de 220 cm. Té un cocó i un espiell. Conserva gran part del ràfec de lloses volades. Al costat de la boca d’entrada hi ha un gros i vertical pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) i cirerer (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el càdec (<em>Juniperus oxycedrus</em>) i el llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-498 | Torrent de la font del Bosc | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6537800,1.9155500 | 409703 | 4611905 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97408-20240508110505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97408-20240508110520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97408-20240508110832.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | Desconeguda | L’accés només pot fer-se a peu. Pujant per la pista que ve de Les Ferreres, ens desviem a l’esquerra cap a la casa del Racó, seguint el torrent de la font del Bosc per la seva llera dreta. Abans de la casa hi ha un desviament a la dreta on surt el corriol que puja fins a Coll de Gipó direcció nord. Prenem aquest corriol i al cap d’uns 50 m entrem al bosc a la nostra dreta. De seguida toparem amb la Barraca 10 de l’Obaga de la font del Bosc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||
| 97407 | Barraca 9 de l’Obaga de la font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9-de-lobaga-de-la-font-del-bosc | <p>MALGOSA, Marc; SAMPER, Marc; SOLER, Joan (2021). “<em>Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica</em>. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em> (2021).</p> <p>SUADES, Ramon; i SENYAL, Jordi (2024). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</p> | XVIII-XX | Enderroc important però es manté la paret circular. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada a l’oest del torrent de la Font del Bosc (llera dreta), en sector nord del terme municipal de Rellinars. En aquest emplaçament s’hi troba una col·lecció força ampla de barraques i feixes, algunes encara amb marges de pedra seca, construïts per assentar les feixes de vinya, antigament conreades. El pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular aèria aïllada, adossada al marge, que presenta un petit enderroc de la falsa cúpula, la resta es manté dempeus. La porta està orientada a sud-oest 215º, amb llinda plana damunt la petita entrada: només 80 cm d’alçada té la porta, amb la mateixa amplada, i també el mateix gruix de mur. El diàmetre aproximat de la barraca seria d’uns 160 cm i el diàmetre 190 cm. Té dos cocons i una fornícula, un finestró a l'est i un altre al nord, la coberta està rematada amb un voladís molt trencat. També li falten algunes lloses a la cúpula.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) i cirerer (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>) i el bruc d’hivern (<em>Erica multiflora</em>).</span></span></span></span></span></p> | 08179-497 | Torrent de la font del Bosc | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6558600,1.9158200 | 409728 | 4612136 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97407-20240508114223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97407-20240508113535.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97407-20240508113933.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | Desconeguda | L’accés només pot fer-se a peu. Pujant per la pista que ve de Les Ferreres, ens desviem a l’esquerra cap a la casa del Racó, seguint el torrent de la font del Bosc per la seva llera dreta. Abans de la casa hi ha un desviament a la dreta on surt el corriol que puja fins a Coll de Gipó direcció N. Prenem aquest corriol i al cap d’uns 350 m entrem al bosc a la nostra esquerra per pujar poc desnivell, direcció oest. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||
| 97406 | Barraca 8 de l’Obaga de la font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-de-lobaga-de-la-font-del-bosc | <p>MALGOSA, Marc; SAMPER, Marc; SOLER, Joan (2021). “<em>Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica</em>. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em> (2021).</p> <p>SUADES, Ramon; i SENYAL, Jordi (2024). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</p> | XVIII-XIX | Enderroc important però es manté la paret circular. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada sobre el torrent de la Font del Bosc (llera esquerra), en sector nord del terme municipal de Rellinars. En aquest emplaçament s’hi troba una col·lecció força ampla de barraques i feixes, algunes encara amb marges de pedra seca, construïts per assentar les feixes de vinya, antigament conreades. El pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular aèria aïllada, que presenta un enderroc molt important, solament quedant dempeus una paret lateral. La porta està orientada a sud 180º, la llinda també ha caigut i l’amplada del mur de construcció és de 60 cm. El diàmetre aproximat de la barraca seria d’uns 220 cm. No s’observa cap finestró al mur que queda dempeus.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el càdec (<em>Juniperus oxycedrus</em>), llentiscle (Pistacia lentiscus).</span></span></span></span></span></p> | 08179-496 | Torrent de la font del Bosc | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6547400,1.9165500 | 409787 | 4612011 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97406-20240508111953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97406-20240508112144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97406-20240508112140.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | Desconeguda | L’accés només pot fer-se a peu. Pujant per la pista que ve de Les Ferreres, ens desviem a l’esquerra cap a la casa del Racó, seguint el torrent de la font del Bosc per la seva llera dreta. Abans de la casa hi ha un desviament a la dreta on surt el corriol que puja fins a Coll de Gipó direcció nord. Prenem aquest corriol i al cap d’uns 50 m entrem al bosc a la nostra dreta. Primer toparem amb la Barraca 10 de l’Obaga de la font del Bosc. Seguirem en la mateixa direcció per baixar al torrent i tornar a remuntar-lo uns 30 m de desnivell per trobar la Barraca 8 de l’Obaga de la font del Bosc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||
| 97405 | Barraca 7 de l’Obaga de la font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-lobaga-de-la-font-del-bosc | <p>MALGOSA, Marc; SAMPER, Marc; SOLER, Joan (2021). “<em>Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica</em>. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em> (2021).</p> <p>SUADES, Ramon; i SENYAL, Jordi (2024). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</p> | XVIII-XIX | Enderroc important però es manté la paret circular. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al marge esquerra (est) de la feixa per on transcorre el corriol que segueix l’Obaga de la font del Bosc, de nord a sud paral·lel al torrent del mateix nom. Situada al sector nord del terme municipal de Rellinars. En aquest emplaçament s’hi troba una col·lecció força ampla de barraques i feixes, algunes encara amb marges de pedra seca, construïts per assentar les feixes de vinya, antigament conreades. El pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una petita construcció de planta circular aèria aïllada, que presenta un enderroc important. La porta està orientada a sud 180º, la llinda també ha caigut i la seva amplada és només de 40 cm. El mur de construcció té un gruix de 50 cm. i la paret dempeus més alta mesura 120 cm. No s’observa cap finestró paret ni altres prestatges al seu interior. El seu diàmetre aproximat és de 180 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), cirerer d’arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el càdec (<em>Juniperus oxycedrus</em>), llentiscle (Pistacia lentiscus).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-495 | Torrent de la font del Bosc | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6560500,1.9187400 | 409971 | 4612154 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97405-20240403113158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97405-20240403113650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97405-20240403113257.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | Desconeguda | L’accés només pot fer-se a peu. Des del revolt on acaba el corriol que segueix l’Obaga de la font del Bosc, cal caminar uns 100 mt direcció N i trobarem la barraca de l’Obaga de la font del Bosc. En aquesta barraca entrem al bosc direcció O uns 70 mt i sense perdre gaire altitud trobarem aquesta barraca 7 de l’Obaga de la font del Bosc.La pista és la que puja des de les Ferreres per sota el Gibert de Dalt, i entra cap a la font del bosc | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||
| 97404 | Barraca 6 de l’Obaga de la font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-lobaga-de-la-font-del-bosc | <p>MALGOSA, Marc; SAMPER, Marc; SOLER, Joan (2021). “<em>Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica</em>. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em> (2021).</p> <p>SUADES, Ramon; i SENYAL, Jordi (2024). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</p> | XVIII-XIX | Enderroc important però es manté la paret circular. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al marge dret (oest) de la pista on conflueix el corriol que segueix l’Obaga de la font del Bosc, de nord a sud paral·lel al torrent del mateix nom. Situada al sector nord del terme municipal de Rellinars. En aquest emplaçament s’hi troba una col·lecció força ampla de barraques i feixes, algunes encara amb marges de pedra seca, construïts per assentar les feixes de vinya, antigament conreades. El pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular aèria aïllada, que presenta un enderroc important. La porta està orientada a oest 255º, té una amplada de 60 cm, la llinda de la porta també ha caigut. El mur de construcció té un gruix, una alçada de 105 cm i amplada de 55 cm. El mur de construcció té un gruix aproximat de 70 cm, i la paret dempeus més alta mesura 170 cm. No s’observa cap finestró paret ni altres prestatges al seu interior. El seu diàmetre aproximat és de 200 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), cirerer d’arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el càdec (<em>Juniperus oxycedrus</em>), llentiscle (Pistacia lentiscus).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-494 | Torrent de la font del Bosc | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6552400,1.9189700 | 409989 | 4612063 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97404-20240403114619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97404-20240403114552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97404-20240403114604.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | Desconeguda | L’accés només pot fer-se a peu des de la pista, entrant al bosc direcció N des de la mateixa cota d’altitud i en línia recta uns 80 mt.La pista és la que puja des de les Ferreres per sota el Gibert de Dalt, i entra cap a la font del bosc | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||
| 97403 | Barraca 5 de l’Obaga de la font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-lobaga-de-la-font-del-bosc | <p>MALGOSA, Marc; SAMPER, Marc; SOLER, Joan (2021). “<em>Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica</em>. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em> (2021).</p> <p>SUADES, Ramon; i SENYAL, Jordi (2024). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</p> | XVIII-XIX | Enderroc important però es manté la paret circular. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al marge esquerra de la feixa per on transcorre el corriol que segueix l’Obaga de la font del Bosc, de nord a sud paral·lel al torrent del mateix nom. Situada al sector nord del terme municipal de Rellinars. En aquest emplaçament s’hi troba una col·lecció força ampla de barraques i feixes, algunes encara amb marges de pedra seca, construïts per assentar les feixes de vinya, antigament conreades. El pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular aèria aïllada, coberta amb falsa cúpula i en bon estat de conservació. La porta està orientada a sud-oest 210º, amb llinda plana, una alçada de 105 cm i amplada de 55 cm. El mur de construcció té un gruix aproximat de 50 cm, amb un finestró paret oest i dos cocons al seu interior. La barraca té una altura màxima de 200 cm al centre de la construcció, i un diàmetre de la mateixa mida.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: cirerer d’arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el càdec (<em>Juniperus oxycedrus</em>), llentiscle (Pistacia lentiscus).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-493 | Torrent de la font del Bosc | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6605700,1.9192700 | 410022 | 4612655 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97403-20240403100849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97403-20240403101101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97403-20240403101510.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | Desconeguda | L’accés només pot fer-se a peu resseguint el corriol de l’Obaga de la font del Bosc paral·lel al torrent del mateix nom, si el prenem de nord a sud ens la trobem al marge esquerra del camí, després de caminar uns cent cinquanta metres en el primer revolt a la dreta, entrem a l’esquerra del camí per salvar solament vint metres de desnivell. L’accés fins la barraca està senyalitzat amb fites.Aquest corriol pot agafar-se venint pel camí que puja del Racó cap a Coll Gipó. Just sota la Balma del Racó comença aquest corriol a la nostra dreta, i segueix planejant per tota la feixa fins a trobar la pista de la font del Bosc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||
| 97402 | Barraca 4 de l’Obaga de la font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-lobaga-de-la-font-del-bosc | <p>MALGOSA, Marc; SAMPER, Marc; SOLER, Joan (2021). “<em>Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica</em>. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em> (2021).</p> <p>SUADES, Ramon; i SENYAL, Jordi (2024). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</p> | Enderroc important però es manté la paret circular. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al marge esquerra de la feixa per on transcorre el corriol que segueix l’Obaga de la font del Bosc, de nord a sud paral·lel al torrent del mateix nom. Situada al sector nord del terme municipal de Rellinars. En aquest emplaçament s’hi troba una col·lecció força ampla de barraques i feixes, algunes encara amb marges de pedra seca, construïts per assentar les feixes de vinya, antigament conreades. El pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular aèria aïllada en bon estat de conservació. La porta està orientada a sudoest 210º, amb llinda plana. El mur de construcció té un gruix aproximat de 60 cm, amb un finestró a la paret est i un cocó a la paret oest. La barraca té una altura màxima de 200 cm al centre de la construcció, i un diàmetre de la mateixa mida.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: cirerer d’arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el càdec (<em>Juniperus oxycedrus</em>), bruc d’hivern (<em>Erica multiflora</em>) i la gatosa (<em>Ulex europaeus</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-492 | Torrent de la font del Bosc | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6563700,1.9205000 | 410118 | 4612187 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97402-20240403111708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97402-20240403111754.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | L’accés només pot fer-se a peu resseguint el corriol de l’Obaga de la font del Bosc paral·lel al torrent del mateix nom, si el prenem de nord a sud ens la trobem al marge esquerra del camí, després de caminar uns cinc-cents metres trobarem al marge esquerra la Barraca de l’Obaga de la font del Bosc. En aquest punt, a uns 75 m de distància en línia recta direcció est i 20 m de cota superior, entrem al bosc i trobarem la Barraca 4 de l’Obaga de la font del Bosc. Aquest corriol pot agafar-se venint pel camí que puja del Racó cap a Coll Gipó. Just sota la Balma del Racó comença aquest corriol a la nostra dreta, i segueix planejant per tota la feixa fins a trobar la pista de la font del Bosc. | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||
| 97401 | Barraca 3 de l’Obaga de la font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-lobaga-de-la-font-del-bosc | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA, Marc; SAMPER, Marc; SOLER, Joan (2021). “<em>Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica</em>. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em> (2021).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; i SENYAL, Jordi (2024). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Enderroc important, però es manté la paret circular. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al marge esquerra de la feixa per on transcorre el corriol que segueix l’Obaga de la font del Bosc, de nord a sud paral·lel al torrent del mateix nom. Situada al sector nord del terme municipal de Rellinars. En aquest emplaçament s’hi troba una col·lecció força ampla de barraques i feixes, algunes encara amb marges de pedra seca, construïts per assentar les feixes de vinya, antigament conreades. El pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular aèria aïllada, en bon estat, tot i tenir la llinda trencada. La porta està orientada a sud 190º. El mur de construcció té un gruix aproximat de 80 cm, no presenta cap finestró, i una altura màxima de 270 cm al centre de la construcció.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: cirerer d’arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el càdec (<em>Juniperus oxycedrus</em>), i llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-491 | Torrent de la font del Bosc | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6581600,1.9209200 | 410156 | 4612386 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97401-20240403105655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97401-20240403105836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97401-20240403105841.jpg | Inexistent | Pop Art|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | Desconeguda | L’accés només pot fer-se a peu resseguint el corriol de l’Obaga de la font del Bosc paral·lel al torrent del mateix nom, si el prenem de nord a sud ens la trobem al marge esquerra del camí, a uns 80mt de distància i 30mt de cota superior. Aquest corriol pot agafar-se venint pel camí que puja del Racó cap a Coll Gipó. Just sota la Balma del Racó comença aquest corriol a la nostra dreta, i segueix planejant per tota la feixa fins a trobar la pista de la font del Bosc. Aquesta barraca es troba a uns dos-cents metres més avall de la Barraca 2 de l’Obaga de la font del Bosc, que trobarem adossada al marge dret. | 117|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||
| 97400 | Barraca 2 de l’Obaga de la font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-lobaga-de-la-font-del-bosc | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA, Marc; SAMPER, Marc; SOLER, Joan (2021). “<em>Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica</em>. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em> (2021).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon i SENYAL, Jordi. Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt, 2024.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Enderroc important, però es manté la paret circular. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al marge de la feixa per on transcorre el corriol que segueix l’Obaga de la font del Bosc, de nord a sud paral·lel al torrent del mateix nom. Situada al sector nord del terme municipal de Rellinars. En aquest emplaçament s’hi troba una col·lecció força ampla de barraques i feixes, algunes encara amb marges de pedra seca, construïts per assentar les feixes de vinya, antigament conreades. El pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular aèria aïllada, adossada al marge d’aquesta feixa, i que presenta un enderroc important. La porta està orientada a sud est 150º. El mur de construcció té un gruix aproximat de 70 cm, on encara s’hi conserven dos finestrons, i una altura màxima de 150 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb algun cirerer d’arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el càdec (<em>Juniperus oxycedrus</em>), llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>) i roldor (<em>Coriaria myrtifolia</em>).</span></span></span></span></span></p> | 08179-490 | Torrent de la font del Bosc | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6591900,1.9187100 | 409973 | 4612502 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97400-20240403102146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97400-20231123103336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97400-20240403102611.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | Desconeguda | L’accés només pot fer-se a peu resseguint el corriol de l’Obaga de la font del Bosc paral·lel al torrent del mateix nom, si el prenem de nord a sud ens la trobem al marge dret del camí. Aquest corriol pot agafar-se venint pel camí que puja del Racó cap a Coll Gipó. Just sota la Balma del Racó comença aquest corriol a la nostra dreta, i segueix planejant per tota la feixa fins a trobar la pista de la font del Bosc. Aquesta barraca es troba a uns tres-cents metres de l’inici del corriol, adossada al marge dret. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||
| 97399 | Fita 1 Els tres termenals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-1-els-tres-termenals | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon i SENYAL, Jordi - <em>Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt, </em>2016.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Replantejament de la línia de delimitació entre els termes municipals de Rellinars i Vacarisses - Departament Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya - 2010 (Fita 1).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta de la fita 1 de delimitació municipal de Rellinars. Delimita els tres termes de Rellinars al sud-oest, Vacarisses al sud-est i Mura al nord. Malgrat en el mapa de Sant Llorenç del Munt (Editorial Alpina) apareix sota el topònim dels “Quatre termenals”, aquesta fita solament en delimita tres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La fita 1 consta de dues lloses de pedra clavades verticalment al terra, que sobresurten uns quaranta centímetres d’alçada. Sembla ser que antigament n’hi hauria tres de lloses.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es troben a la divisòria del torrent de la Cansalada, entre la Gavarra i la Rauriga, a uns 10 m de la llera del torrent, on s’hi aprecien fins a quatre cocons habitualment plens d’aigua. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Des de Rellinars, s’hi pot accedir a peu baixant des del Coll de Daví o del Correu direcció nord-est i seguir paral·lel al torrent direcció est uns 700 m. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector està força tupid, dominat per les Alzines (<em>Quercus ilex</em>) i algun exemplar de pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) i cirerer d’arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem el marfull (Viburnum tinus), el romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>).</span></span></span></span></span></p> | 08179-489 | Sot de la Gavarra, Serra de l’Obac | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Al darrer replantejament de delimitació municipal entre Rellinars i Vacarisses fet el 2010, es van utilitzar les fites del quadern de treballs topogràfics del Instituto Geográfico y Estadístico de l’any 1921, alhora basats en les Actes de “deslinde y amojonamiento del término de Rellinás” del 4 de novembre de 1889. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>En aquesta Acta hi podem llegir: “<em>un mojón de piedra dura sin labrar de cincuenta centímetros de altura por treinta de ancho igual en las dos caras, renovado, en el punto más accesible del terreno que es escabroso y bosque en la confluencia del Barranco del Ubach o Sal de la Gabarra y del torrente donde termina el término de Vacarisas y principia el de Mura; sobresaliendo dicho mojón cincuenta centímetros llevando grabadas en las dos caras visibles las iniciales siguientes: R/1 en la cara que mira al término de Rellinás que aquella indica y en la cual se encuentra en la parte sud; M/8 en la cara que mira al término de Mura en que estas se hallan y al que representan en la parte noroeste, significando dichos números en cifra el de orden de los mojones de los términos respectivos; las cifras del año 1889 en ambas caras y en la parte superior una recta que indica la divisoria de este término con Mura hacia el sudoeste y a mil doscientos metros barranco abajo donde varía la divisoria se encuentra otro mojón</em>”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6465100,1.9574800 | 413184 | 4611055 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97399-20230805093502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/97399-20230805093452.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | Desconeguda | Segons el cadastre, aquest element es troba dins del límit de la propietat de Matarrodona, polígon 6 parcel·la 4. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||
| 97388 | Serra de Llevant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-llevant | LaC-VdC | Diversos jaciments en un estat de conservació desigual, en general força arrasats | <p> </p> <p><span><span><span><span>La Serra de Llevant és una àrea d’expectativa arqueològica d’alt interès per la quantitat de notícies existents i per les característiques dels materials documentats. Si bé ja han estat descrits en les respectives fitxes tot seguit n’oferim un resum:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons J. Estrada (1993:75) prop de la casa del cal Jardiner, concretament “als terrenys del forn, s’hi recull ceràmica republicana romana, amb fragments de ceràmica campaniana, de vernís negre. Entre altres formes, es troben nanses d’àmfora, fragments de terrissa de tres capes –de cuita ibèrica, vores de gerra, etc”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cal Jardiner I: l’excavació efectuada el 1993 va permetre documentar tres estructures prehistòriques molt arrasades. Pel que fa a la seva morfologia constructiva, presentaven una planta circular i parets divergents i bases còncaves. Al seu interior s’hi va documentar, de forma majoritària, fragments ceràmics, pedres, carbons i fragments de molí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cal Jardiner II: amb motiu de les obres de construcció de la carretera B-40 va efectuar-se diverses excavacions que van permetre documentar una fossa excavada que es pot situar al període del neolític final/calcolític.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Carena de cal Jardiner. A la prospecció efectuada el 15 de maig de 1947 Estrada especifica que va recollir ceràmica grollers preibèrica i escòries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forn d’en Colomer: Segons Estrada, aquest forn era prop de la casa de cal Jardiner. A la zona hi va recollir ceràmica romana d’època republicana, amb fragments de ceràmica campaniana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En altres prospeccions efectuades per Estrada a la zona va recuperar restes diverses de materials arqueològics també d’època romana republicana. L’any 1961 Vicenç Garriga va lliurar-li fragments de vasos de ceràmica ibèrica feta a mà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Camí d’En Pep Julià: al llarg d’aquest camí Estrada va poder veure restes ceràmiques de diverses cronologies, com ara comuna oxidada romana, sigil·lada africana i ceràmica vidriada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Degut a les similituds de materials arqueològics i a la seva proximitat, és possibles que els jaciments anomenats Bòbila l’Estrella, Forn d’en Colomer, d’en Ribes o de cal Jardiner corresponguin a un mateix jaciment. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'altra banda, Josep Estrada també esmenta diverses troballes més o menys en aquesta zona: </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>15 de maig de 1947: esmenta la troballa de dues monedes, ceràmica campaniana, comuna ibèrica, vores de gerra, etc. Concretament, les monedes es van trobar al </span><span><span><span><span><span>costat de la bòbila d'en Guix, al començar la pujada de la Torreta. Són una moneda ibèrica d’Iltirkesken (Lleida) i l'altra d'Eusti (Caldes de Montbuí).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del 20 de febrer de 1948 esmenta la troballa d'un fragment de ceràmica ibèrica pintada i comuna de cuina.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del 21 de gener de 1951: esmenta la troballa d'un forn de perfil acampanat i d'uns 3 metres de diàmetre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També s'esmenta l'aparició de parets, teules i alguns fragments de terrissa. En destaca ceràmica pintada ibèrica. </span></span></span></span></p> | 08096-518 | Sector est del terme municipal. Entorn de la casa de Jardiner | 41.5942600,2.2936900 | 441135 | 4604970 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97388-serra-llevant-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97388-97-cal-jardiner-ii-a.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 97386 | Carrer Santa Anna 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-anna-23 | I-VdC | Jaciment destruït | <p><span><span><span>Segons informació proporcionada per l’arqueòleg Jordi Pardo, l’any 2000 fou enderrocada la casa existent al carrer de Santa Anna, número 23, per construir-hi un nou edifici. Entre les terres que les màquines extragueren s’hi van observar restes de paviment d’opus signinum, fragments de marbre de Carrara, ceràmica comuna romana, sigil·lada sudgàl·lica, fragments de teula, de pissarra negra, ossos, pedra arenisca i fragments d’àmfora de la tarraconense.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest jaciment estaria relacionat amb les restes que es van documentar a partir de l’any 1947 i que, en conjunt, s’han denominat Antiga Presó. Es tracta de la pars urbana de la vil·la romana de Granollers (fitxa PEPPA d’arqueologia núm. 47).</span></span></span></p> | 08096-517 | Carrer de Santa Anna, 23 | 41.6086600,2.2862500 | 440528 | 4606574 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-05 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 97385 | Carrer del Portalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-portalet-0 | XIV | Restes probablement força arrasades | <p><span><span><span>Jaciment fruit de diverses intervencions de seguiment i control arqueològic que han permès documentar restes molt escadusseres de la muralla medieval de Granollers (segle XIV).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En unes obres realitzades el 1975 al carrer del Portalet, concretament entre els corredor de Sant Cristòfol i el carrer Nou, l’estudiós Eustaqui Casals hi va identificar unes parets. Segons Casals, en destacava un mur molt ample que anava en direcció est-oest fins a introduir-se per sota de l’edifici existent. Aquest mur podria correspondre a la muralla medieval. A l’extrem sud del sector hi va aparèixer un altre mur que també anava en direcció est-oest i que presentava continuïtat amb la casa de can Ripoll. En aquest tram hi va recollir algun fragment de teula romana (tegulae).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra intervenció arqueològica a la zona realitzada l’any 2008 va permetre documentar en diversos sondejos d’aquest sector la fonamentació de la muralla del segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I encara, en una intervenció realitzada el 2013 es va documentar tan sols un fonament petit de la muralla del segle XIV. Es creu que en aquesta plaça hi havia situada una torre quadrada de la muralla, però en aquesta intervenció no es va poder localitzar.</span></span></span></p> | 08096-516 | Carrer del Portalet - cruïlla amb el corredor de Sant Cristòfol | 41.6073600,2.2874900 | 440630 | 4606428 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’any 1975, amb motiu d’unes obres per a la instal·lació d’un cable elèctric, Eustaqui Casals va documentar restes molt malmeses de la muralla.L’any 2008 s’hi va portar a terme una intervenció preventiva: Carrer del Portalet 13-15, cantonada corredor de Sant Cristòfol (CCAA 20780).L’any 2013, amb motiu d’unes obres per al soterrament de la línia elèctrica, es va realitzar una petita intervenció arqueològica preventiva, sota la direcció de Damià Griñó: carrer del Portalet (CCAA 21199). | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 97384 | Muralla Carlina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-carlina | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 7, p. 129-133.</span></span></span></span></p> | XIX | Restes ja destruïdes | <p><span><span><span>Petit tram de l’anomenada Muralla Carlina, construïda amb motiu de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que es va poder documentar durant unes obres en un tram del carrer Muralla. És una de les poques restes documentades d’aquesta muralla, però actualment ja no es conserva.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Concretament, en el seguiment que es va fer en aquest sector l’any 1982 es va poder documentar per sota del paviment de l’edifici existent fins aquell moment un tram de la muralla carlina, d’uns 50 cm d’alçada. El parament era fet de còdols, amb presència de material constructiu, lligat amb morter de calç i sorra. Segons es va poder observar, la muralla ja havia estat seccionada feia molts anys.</span></span></span></p> | 08096-515 | Carrer Muralla, 1-17 | <p><span><span><span>Al segle XIX la muralla medieval de Granollers va ser reforçada i ampliada amb motiu de les Guerres Carlines i, paradoxalment, també enderrocada en els períodes sense conflicte bèl·lic per facilitar el creixement urbanístic de la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1836) un informe especifica els treballs que calia fer per reforçar novament la muralla. S’aconsellava edificar uns tambors i altres elements de fortificació, així com tancar les portes i finestres que donaven a la muralla i col·locar espitlleres als merlets. Tanmateix, aquesta guerra va afectar poc Granollers. La muralla es devia reparar i reforçar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop finalitzada la segona guerra carlina, a partir de mitjan segle XIX, Granollers, igual que moltes altres poblacions, va començar un procés d’enderroc generalitzat de la muralla. Es van enderroca els portals per tal d’eixamplar els carrers, i també es van desmuntar alguns trams de la muralla. Així, el 1854 es va enderrocar el portal de Sant Cristòfol, al carrer Barcelona. El 10 d’abril de 1852 es va desmuntar part del tram de ponent de la muralla i el portal de Caldes, amb motiu de la construcció d’una nova caserna, a l’indret on avui es troba el mercat de sant Carles. D’altra banda, l’any 1859 es va enderrocar el portal de sant Roc i un dels portals del carrer del Corró; el 1862 la torrassa de santa Esperança i, finalment, l’any 1882 es va demolir la torre de fortificació del carrer del Rec (Pancorbo et alii, 2006: 269-282). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, a finals del segle XIX la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) sí que va afectar de manera important la ciutat, cosa que va obligar a refer de nou les muralles i ampliar-les, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte, el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers va patir l’assalt de tres mil carlins, que van matar alguns habitants i van fer un segrest massiu, incloent-hi l’alcalde, fins que la ciutat en va pagar el rescat.</span></span></span></p> | 41.6096500,2.2864700 | 440547 | 4606683 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97384-515-muralla-carlina-b.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’any 1982 l’arqueòleg Jordi Pardo, amb altres membres de l’Àrea d’Arqueologia del Museu de Granollers, va efectuar un seguiment de les obres que es van portar a terme al carrer de la Muralla, entre els números 1 i 17. | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 97381 | Estructures del Carrer Museu i Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-del-carrer-museu-i-barcelona | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers.</span></span></span></span></p> | IdC-XIV | Restes cobertes i probablement destruïdes | <p><span><span><span>Jaciment arqueològic que ha proporcionat restes de diferents èpoques: uns forns d’època romana i un possible pont associat a la muralla medieval. <span>Pel que fa als forns, formarien part </span>de la vil·la romana de Granollers, concretament de la part fructuaria de la vil·la (on tenien lloc processos productius relacionats amb l’explotació agropecuària, com ara l’elaboració d’àmfores per contenir oli o vi). Hi ha documentada una àrea amb forns entorn dels carrers de Barcelona i de Sant Jaume. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En efecte, en aquesta zona ja es tenia notícia de l’existència de diferents forns romans. Durant l’excavació del 2009 a la cruïlla entre els carrers Museu i Barcelona, i al carrer Museu, a l'alçada del número 5, s’hi va documentar restes de terra rubefacta en dos punts. Possiblement es tractaria de dos forns. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En segon lloc, en el tram entre carrer Museu i Sant Cristòfol s’hi van documentar tres forns excavats directament en el sòl geològic, amb les parets rubefactades, que en la majoria de casos es van conservar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que en cap dels casos no es va trobar material que aportés una cronologia, existeixen notícies de Josep Estrada (1955) que parla de forns d'època romana en aquesta zona. Tal com hem dit, entre els carrers Barcelona i Sant Jaume.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D'altra banda, a la zona també es va localitzar un mur amb dues arcades, fets amb carreus de granit, i dues pilastres adossades. Els responsables de l’excavació consideren que es podria tractar d’un dels ponts per creuar el fossat de la muralla i poder accedir a l’interior del recinte per un dels portals en època medieval. El lloc es troba molt proper al portal de Sant Cristòfol, del qual sortia el Camí ral que es dirigia cap a Barcelona.</span></span></span></p> <p> </p> | 08096-514 | Carrer del Museu cruïlla amb carrer de Barcelona; carrer de Barcelona, 5; tram carrer del Museu i carrer de Sant Cristòfol | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època medieval l’actual carrer del Museu i carrer Nou quedaven just fora del recinte murallat. El portal de Sant Cristòfol es trobava uns metres al nord, a la cruïlla entre el corredor de Sant Cristòfol i el carrer de Barcelona. D’aquí en sortia el camí ral que anava cap a Barcelona. Al llarg del camí s’hi formà un raval fora muralles, sobretot a partir del segle XVI.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6071200,2.2869900 | 440588 | 4606402 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97381-514-barcelona-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97381-514-cruilla-barcelona-museu-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-06-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’any 2009, quan es va convertir aquesta zona en peatonal s’hi van fer obres per instal·lar-hi nous serveis i repavimentar els carrers. Aleshores es van realitzar dues intervencions arqueològiques preventives, dirigides per Sabina Ballbé i Pau Calvet respectivament. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 97348 | Carrer Barcelona 3-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-barcelona-3-5 | <p><span><span><span>VILARDELL, Adriana; SALVADÓ, Iván (2009<em>). Intervenció arqueològica i estudi arqueoconstructiu al carrer de Barcelona, nº 3 i 5</em>. Estrats (treball inèdit).</span></span></span></p> | IdC-XX | Restes arqueològiques tapades o destruïdes | <p><span><span><span><span>Jaciment conegut per una intervenció arqueològica realitzada els anys 2007-2008 amb motiu d’unes obres als edificis número 3-5 del carrer Barcelona. Va posar de manifest diverses sitges d’època romana i va permetre documentar les construccions d’època medieval i moderna que van precedir les cases actuals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van realitzar un total de 26 sondejos, repartits en les dues finques. L’evolució del conjunt es va determinar en les següents fases:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fase romana-medieval (segles I-XII): En ambdues finques es localitzen restes de sitges. Es van documentar fragments de ceràmica comuna oxidada i reduïda, així com uns pocs fragments de Terra Sigi·lada africana A i àmfora bètica. Les sitges formarien part de la vil·la romana de Granollers, concretament d’un dels sectors de la pars fructuaria o d’emmagatzematge, en aquest cas situada al sud del nucli residencial principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fase medieval (segles XIII-XV): Es detecten les primeres construccions (part del casal de Vilatorta) amb planta baixa i dos pisos. D'aquesta etapa es localitzen restes de sitges de planta circular i secció globular, forats de pal i encaixos amb materials del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fase moderna (segles XV - XVII): Es detecten restes de la xarxa de clavegueram, murs, nivells d'ús i paviments de morter de calç, de rajoles en forma de mosaic i una fresquera (amortitzada entre els segles XVII-XVIII). En aquest moment els grans casals s'havien compartimentat en diversos habitatges. Aquesta dinàmica va canviar durant el segle XVII, quan totes les petites propietats van tornar a quedar sota un mateix propietari que va unificar les construccions. Entre </span>1592 i 1595) s’anul·la un carreró que amb anterioritat comunicava la plaça del doctor Guillamet amb el carrer Portalet. Es tractaria d’un carrer que podria tenir els baixos de les cases porticats, tal com suggereix l’arc que es conserva a la part posterior. Aquests porxos es trobaven també en diverses places de Granollers que tenen relació amb el mercat. En aquest moment es construeix l’actual casa número 5, de dues plantes, que ocupa l’espai de l’antic carreró. Tal com indica la inscripció, és la casa de Francesc Mas. La parcel·la apareix citada en un document el dos de juny de 1595, en el qual Francesc Mas, calceter de Granollers, reconeix tenir pel rector del Col·legi dels Jesuïtes de Betlem de Barcelona diverses cases al carrer Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fase Contemporània (segles XIX - XX): Diversos paviments de rajola, així com l'estrat d'amortització que anivellaria l'espai per poder construir nivells de circulació. També restes d'una claveguera.</span></span></span></span></p> | 08096-513 | Carrer Barcelona, 3-5 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En època medieval les cases del carrer de Barcelona número 3-5 quedaven a l’interior del recinte murallat, al límit sud, d’on sortia el camí ral que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona). Al llarg del camí s’hi formà un raval fora muralles, sobretot a partir del segle XVI.</span></span></span></p> | 41.6076862,2.2871073 | 440599 | 4606465 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97348-514-barcelona-5.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’any 2007 i 2008, amb motiu d’unes obres als edificis número 3 i 5 del carrer, es va realitzar una intervenció preventiva en dues fases, sota la direcció d’Adriana Vilardell, de l’empresa Estrats. En la primera fase es va realitzar un estudi arqueo-constructiu dels edificis per tal d'identificar i documentar tots aquells elements rellevants. La segona fase va consistir una excavació arqueològica del subsòl. | 83|85|94|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 97343 | Carrer Travesseres, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-travesseres-32 | VI-VIII | Les restes es trobaven en un estat regular, i foren destruïdes en la construcció de l'edifici | <p><span><span><span>Part d’una necròpolis d’època visigoda (entre els segles VI i VIII) que es va documentar en una excavació feta l’any 2008 al solar de la casa número 32 del carrer Travesseres. Es troba en un entorn on ja hi ha documentats un bon nombre d’enterraments que tenen una cronologia imprecisa, tal vegada d’època tardoromana o visigoda. És l’anomenada Necròpolis Nord, situada entorn de la via romana que anava cap a Ausa (Vic) i que transcorria per l’actual carrer de Catalunya. Les sepultures excavades en aquest jaciment són de fosa simple o en cista. Es creu que es tractaria d’una àrea d’enterrament d’una població rural i poc cristianitzada, que encara mantindria rituals pagans. La pobresa dels aixovars trobats i l'absència de materials ceràmics fan pensar que es tractaria d'una població de majoria indígena hispanoromana barrejada amb elements de població visigoda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’excavació va consistir en la realització de diversos sondejos. En el sondeig número 4 es van evidenciar dues tombes afectades per construccions posteriors. No es van excavar, però es tractava de dues fosses simples. També es va documentar una possible sitja amb material ceràmic dels segles I-III dC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el sondeig número 8 es van trobar tres estructures funeràries. La unitat funerària número 3 constava d'una caixa del tipus cista elaborada a base de pedres i fragments de maons i teules. La fossa era de planta rectangular. Contenia les restes en mal estat d’un infant (10-12 anys) i s’hi va trobar una sivella de cinturó de bronze. L'enterrament número 4 era una fossa simple de planta ovalada, parets rectes i fons còncau. Hi havia enterrat un infant entre 6 i 8 anys. La Unitat funerària 5 estava formada per una fossa de planta rectangular, secció cúbica i fons pla sobre la qual es construí una caixa amb material constructiu. Hi havia les restes d'un infant d'entre 5 i 6 anys.</span></span></span></p> | 08096-512 | Carrer de les Travesseres, 32 | 41.6092184,2.2866312 | 440560 | 4606636 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97343-512-travesseres-32-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97343-512-travesseres-32-b.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-06-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’any 2008 es va portar a terme una intervenció arqueològica preventiva sota la direcció d’Esther Medina Guerrero, de l’empresa Àtics. Va ser motivada per unes obres de reforma de la finca que ocupa el número 32 del carrer Travesseres. Al costat de la finca hi ha els límits de la vil·la romana de Granollers. Així mateix, el jaciment es troba en una àrea d’enterraments que s’ha qualificat com a Necròpolis Nord. | 87|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 97339 | Carrer de Santa Elisabet, números 3-5 i 7-9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-elisabet-numeros-3-5-i-7-9 | IdC-XX | Restes arqueològiques destruïdes després de les obres | <p><span><span><span>Jaciment que es coneix fruit de les excavacions realitzades els anys 1999 i 2003, motivades per obres en les respectives cases, que són adjacents, les qual van permetre documentar restes escadusseres d’època romana, estructures diverses d’època medieval i cases d’època moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’excavació realitzada l’any 1999 a la casa número 7-9 partia de la identificació de diverses sitges que havien quedat visibles al solar. Tres es trobaren gairebé buides, amb un reompliment modern a la base, i les altres tres estaven plenes de runa moderna. Totes presentaven les mateixes característiques tipològiques: excavades al sòl natural d'argiles, amb una boca d'uns 40 cm d'ampla i uns 40 cm de coll. Algunes de les sitges estaven comunicades entre si. La responsable de l’excavació les atribueix a l’època romana. Es tractaria d’una zona d’emmagatzematge que formaria part de la vil·la romana de Granollers; concretament de la pars fructuaria de la vil·la, igual com d’altres zones amb sitges que s’han trobat entorn del nucli central de la vil·la, que es troba a la zona de l’església parroquial. Cal recordar que en època romana per aquesta zona hi passava una via romana que anava cap a Vic. És el posterior Camí ral, el qual originàriament sembla que discorria més aviat pel carrer Catalunya; és a dir, una mica més a l’oest que l’eix format pels carrers de Santa Elisabet i Corró.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2003 es va realitzar una excavació a la casa veïna, número 3-5 (llibreria la Gralla) que s’acabà estenent a tot el solar. S’hi van documentar les següents fases:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Època romana: no se’n van trobar restes estructurals, però sí algun fragment de ceràmica (Africana de cuina i àmfores indeterminades) que es trobava com a element residual a l’interior de sitges altmedievals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Època altmedieval (segles IX - XI): Es van localitzar un seguit de forats de pal coberts per una capa rubefactada i sitges d'emmagatzematge, associades a fragments ceràmics grollers amb total absència de ceràmica vidrada i, tal com hem dit, amb algun fragment esporàdic i molt rodat de ceràmica romana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Època medieval i indeterminada (aproximadament entre els segles IX-XVII): Estructures de fonamentació difícils de definir, disperses i sense contacte entre si. Associats a aquestes estructures de fonamentació s’hi van localitzar un seguit de forats de pal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Època baixmedieval (segles XIV - XV): Van aparèixer un seguit d'estructures situades a la banda est del solar; un dels murs (la façana nord-est al carrer Santa Elisabet) de pedres i morter de calç, va estar en funcionament fins al moment de l'enderroc previ a la intervenció arqueològica. Continua en ús uns metres més al nord, com a façana de l'immoble número 7 del carrer de Santa Elisabet. L'època baixmedieval és un moment d'intensa activitat constructiva i es va caracteritzar per una ràpida amortització d'estructures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Època moderna: Conjunt d’estructures del segle XVII que presenten un bon estat de conservació. Corresponen a un espai domèstic, amb les seves diferents funcions: zona d'evacuació amb latrines i fossa sèptica, zona d'accés al pis superior, passadís que connecta la cuina amb el porxo, etc. Cal destacar que el sistema de clavegueram s'organitza entorn de fosses sèptiques i pous morts interiors, ja que no existia un sistema públic d’evacuació d’aigües.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Època contemporània: Es reutilitzen i s’adeqüen les construccions anteriors.</span></span></span></p> | 08096-511 | Carrer de Santa Elisabet, 3-5 i 7-9 | 41.6087622,2.2877336 | 440651 | 4606584 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97339-511-sta-elisabet-3-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97339-511-santa-elisabet.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 1999 es va realitzar una intervenció preventiva a la finca del carrer Santa Elisabet, números 7-9, a causa de les obres d'enderrocament dels edificis situats en aquest solar on, després de l’enderrocament, s’hi veien unes sitges. La intervenció va anar a càrrec de membres del Museu de Granollers, sota la direcció de Carme Subiranas.L‘any 2003, amb motiu de les obres d'ampliació de la llibreria La Gralla (números 3-5 del carrer) es va fer una intervenció arqueològica preventiva, ja que les obres comportaven rebaixos de terres. Es va fer en dues fases, i la direcció va anar a càrrec de Daniel Giner. | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 97304 | Carrer de Barcelona, solar B1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-barcelona-solar-b1 | I-XX | Jaciment destruït en edificar-se els edificis actuals | <p><span><span><span>Jaciment emplaçat en una illa de cases de recent construcció a l’inici del carrer de Barcelona on s’hi va fer una excavació que va permetre documentar en el solar diferents fases d’ocupació, des d’època romana fins a l’actualitat. Són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase romana: d’aquesta època no s’han trobat estructures però sí uns grans retalls del subsòl que evidencien un nivell d'ocupació. El primer rebaix es va localitzar en l'extrem oest del solar i contenia una gran quantitat de ceràmica romana, des de restes de sigil·lada sud-gàl·lica fins a produccions africanes de diversos tipus. Van aportar una cronologia que va des de finals del segle II a la primera meitat del segle III dC. Un altre retall ocupava la meitat est de l'extrem nord, prop de l'antic carrer del doctor Guillamet, i el tercer retall, de menors dimensions, era emplaçat en l'extrem sud-est del solar. Aquests elements pertanyen a la vil·la romana de Granollers. Possiblement a la pars rustica d’aquesta vil·la, que és la que es troba a la zona sud de la Plaça de l’Església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cementiri altmedieval: Es concentra a l'extrem est del solar. Les troballes consten de set inhumacions amb esquelet en posició decúbit supí, les cames i els braços estirats i el cap orientat a l'oest. Cap d'elles tenia aixovar funerari i només en una s'ha pogut identificar la forma antropomorfa de la fossa. La seva cronologia no ha quedat precisada, però per comparació tipològica amb les tombes properes de Granollers més ben conegudes (el solar de Càrites i la plaça de l'església) es podrien atribuir als segles IX - XI. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase baixmedieval: L’espai és utilitzat com a lloc d'emmagatzematge de gra. Així ho evidencien set sitges. Les més modernes s'amortitzen a finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV, però d'altres presenten únicament ceràmiques en verd i manganès, que indiquen una datació del segle XIII-XIV. Aquesta fase s'ha de relacionar amb altres sitges que s'han localitzat a l'entorn de l'església de Sant Esteve.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fase d'urbanització: A finals de segle XIII i principis del XIV s'inicia la urbanització de la zona, com a raval al carrer Barcelona i constituint-se el carrer Guillamet. La casa més antiga s'ubicà a l'extrem oest i un fragment de mur constata una de posterior al sector nord-est coneguda com la casa del vi pel fet d’haver acollit una taberna. La segona gran fase constructiva es desenvolupa al voltant del segle XVII. Diverses estructures, murs, paviments, dipòsits, canalitzacions i pous així ho testifiquen. Aquestes cases es mantenen en peu fins a principis del segle XXI, quan es van enderrocar per construir-hi nous edificis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fàbrica de gel dels anys 1940 (solar B2): en l’excavació qualificada com a Solar B2 es va documentar aquesta fàbrica de gel, construïda durant els anys 1940 i enderrocada el 1991.<br /> El febrer de 2006 es va dur a terme la intervenció al solar B2 amb l'objectiu de realitzar el desmuntatge d'aquestes estructures i procedir a l'excavació dels nivells arqueològics que encara no s'havien excavat.</span></span></span></p> | 08096-510 | Carrer Barcelona, 10. Illa de cases entre el corredor de Sant Cristòfor i l'antiga plaça del doctor Guillamet | 41.6075000,2.2868400 | 440576 | 4606444 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97304-placa-guillamet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97304-placa-guillamet-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’any 2005, amb motiu de la construcció d’un nou edifici amb aparcament subterrani, es van realitzar diverses intervencions arqueològiques preventives i finalment l’eliminació de les restes d'època romana, baix medieval, moderna i contemporània. L’any 2006 es va dur a terme una altra intervenció al solar B2 amb l'objectiu de realitzar el desmuntatge de la fàbrica de gel i procedir a l'excavació dels nivells arqueològics que encara no s'havien excavat.En aquesta fitxa hem ajuntat els dos jaciments, que consten per separat a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (CCAA 14286 i CCAA 14905), ja que es tracta del mateix solar i els resultats són pràcticament idèntics. | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 97276 | Pati de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-la-rectoria | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></p> | I-XX | <p><span><span><span>Jaciment emplaçat a l’actual Rectoria de l’església parroquial de Sant Esteve que abasta restes de diferents èpoques, sobretot romana i medieval. Les primeres formen part de la vil·la romana de Granollers i corresponen a la seva pars urbana, concretament a la zona del peristil. Les segones corresponen bàsicament a la muralla del segle XIV. Actualment les restes al subsòl són visibles en una sala de la Rectoria, protegides sota una superfície de vidre, i un bon tram de muralla queda al descobert en una paret del vestíbul de l’edifici. Cal ressaltar que són les restes arqueològiques més ben conservades i adequades de Granollers, a par de les que es troben a l’adoberia de can Ginebreda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’excavació que s’hi va portar a terme els anys 2000 i 2001 l’àrea va ser dividida en dos sectors, separats per la presència de la muralla: el sector 1 (o zona intramurs) i el sector 2 (o zona extra murs). Al sector intramurs la seqüència estratigràfica era d’una potència de dos metres fins al sòl geològic. S’hi van documentar diferents estructures i àmbits d’habitació que corresponen a diferents cronologies, des d’època romana fins a la contemporània, les qual es troben entrellaçades amb una certa complexitat. Son les següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una galeria subterrània d’època contemporània que estava relacionada amb l’última ocupació de la caserna militar de Sant Carles. Aquesta caserna se situava dins l’espai que actualment ocupa el mercat de Sant Carles. Fou construïda a mitjan segle XIX i utilitzada fins a l’any 1968.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes instal·lacions hidràuliques a partir de les quals es va poder establir l’hipotètic traçat d’una via medieval. Les canalitzacions documentades pertanyen a diversos moments cronològics, des d’època romana fins a la contemporània. Presenten una complicada interpretació a causa dels successius reaprofitaments de la xarxa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una bestorre d’època baixmedieval situada a l’extrem nord-oest del sector. A diferència d’altres bestorres localitzades a Granollers, aquesta no era quadrada sinó que presentava el mur de tancament nord amb una longitud major, ja que la muralla en aquest sector es desviava en direcció nord-est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Enterraments d’inhumació corresponents a l’època tardoantiga o a l’altmedieval. Són inhumacions en fossa simple. L’absència d’aixovar impedeix una adscripció cronològica més acurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Diverses estructures murals, instal·lacions hidràuliques i d’emmagatzematge d’època romana. Dins les estructures construïdes destaca l’existència d’uns basaments de planta quadrangular identificats amb una estructura porticada. Formarien part de l’anomenat pòrtic nord, que correspon al peristil de la vil·la romana. Pel que fa a la zona d’emmagatzematge, cal destacar que algunes de les sitges estaven farcides per materials d’època altimperial, per això es van situar, preliminarment, dins d’aquest període. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el sector 2 (extramurs) l’objectiu era documentar l’existència del fossat o vall de la muralla baixmedieval. La intervenció es va plantejar a partir de cinc sondeigs, que van donar com a resultat preliminar l’existència d’una llarga i complicada estratigrafia que incloïa els següents elements:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Estructures pertanyents a l’antiga caserna militar de Sant Carles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un estrat d’anivellació datable entorn del segle XVIII i que presentava nombroses intrusions contemporànies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fossat de la muralla baixmedieval, localitzada al sondeig núm. 5. Estava reblert per un estrat format entorn del segle XVII, moment, doncs, en què el fossat es va amortizar. El fossat estava excavat al terreny natural i presentava unes dimensions d’uns 7 m d’amplada per 2,50-3 m de fondària. El seu traçat és força paral·lel al de la muralla. La seva tipologia correspon a un fossat amb secció en forma de U, amb un vessant més elevat que correspon al costat més pròxim a la muralla (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></p> | 08096-509 | Rectoria de l'església parroquial de Sant Esteve de Granollers. Plaça de l'Església | <p><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></p> | 41.6080600,2.2858700 | 440496 | 4606507 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97276-sector-rectoria-arqueologia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97276-sector-rectoria-arqueologia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97276-sector-rectoria-arqueologia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97276-sector-rectoria-arqueologia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97276-sector-rectoria-muralla-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97276-sector-rectoria-muralla-1.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-06-05 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Les troballes de la Rectoria es van començar a documentar l'any 1959, durant l'edificació de l'actual rectoria. Llavors ja es van documentar diversos murs i paviments romans, així com una base de columna feta amb gres.Amb motiu de la construcció d’un nou edifici parroquial, es va fer un seguiment de les obres al solar. L’aparició de nombroses estructures arquitectòniques va obligar a fer una excavació en extensió, que es va portar a terme en diverses fases, entre els anys 2000 i 2001. La direcció de les excavacions va anar a càrrec de J. A. Cantos (primera fase ) i Albert Martín (segona a setena fase). L’any 2003 se’n va fer la consolidació. | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 97273 | Solar dels Lledoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solar-dels-lledoners | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nártex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span><span>Jaciment on es conserva un bon tram de la muralla medieval, en un espai de lliure accés als baixos d’un edifici de recent construcció. S’hi pot veure un llenç d’uns 15 metres de llarg per 1,2 de gruix, amb dues espitlleres. Així mateix, a la planta soterrània de la cafeteria adjacent s’hi pot veure el fonament de la muralla per la seva part externa. En aquest punt el terreny feia un desnivell important, de manera que el mur ateny una alçada considerable. La muralla travessava l’actual plaça de l’Església i se’n pot veure la continuació a l’interior de la Rectoria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la intervenció arqueològica que s’hi portar a terme l’any 2000, en el moment que s’havia de construir el nou edifici, s’hi van realitzar tres sondejos. Els resultats van ser els següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a la muralla medieval, es va poder comprovar la seva fonamentació, que tenia una potència de dos metres. La muralla s’assentava sobre les argiles naturals, fins arribar al turturà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fossat va ser documentat, però de forma parcial, a causa dels problemes de seguretat que comportava una excavació a tanta profunditat. Es va comprovar que la vall estava excavada al terreny geològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al tercer sondeig es va descobrir l’accés a un refugi antiaeri de la Guerra Civil que travessava la muralla fins arribar al solar veí.</span></span></span></p> | 08096-508 | Carrer de Sant Jaume, 5 | 41.6075600,2.2858500 | 440494 | 4606452 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97273-sector-prop-adoberia-ginebreda-muralla-cap-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97273-solar-lledoners-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97273-solar-lledoners-e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97273-solar-lledoners-f.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-05 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fins a la Guerra Civil de 1936 aquest solar havia format part del pati d’unes escoles religioses. Durant la Guerra Civil s’hi va construir un refugi antiaeri a l’extrem nord, sota el marxapeu d’unes escales. Era del tipus galeria i comunicava amb el carrer Barcelona. L’any 2000, prèviament a la construcció d’un nou edifici amb garatge subterrani, s’hi va portar a terme una intervenció arqueològica que va consistir en la realització de tres sondejos a la zona que abans corresponia al pati de les Escoles Cristianes (solar dels Lledoners). La direcció va anar a càrrec de Lluís Vila Bonamusa, de l’empresa Estrat.Aquest jaciment té continuïtat a l’est amb el del Solar de Càritas, i al sudest de l’illa de cases amb el del Solar del CAP. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 97271 | Solar del CAP | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solar-del-cap | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). <em>Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers</em>. Nártex Barcelona (treball inèdit).</span></span></span></span></p> | I-XX | <p><span><span><span><span>Jaciment on es conserva un bon tram de la muralla medieval, en un espai de lliure accés als baixos d’un edifici de recent construcció. La muralla es troba a l’extrem est de l’edifici, i és accessible des del carrer Ricomà. S’hi pot veure un llenç d’uns 9 metres de llarg amb tres espitlleres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la intervenció arqueològica que s’hi portar a terme l’any 2000 es van realitzar dos sondejos perpendiculars al traçat de la muralla amb l’objectiu de definir les característiques del fossat. Les estructures documentades a l’excavació van ser les següents:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una bestorre de la muralla, que es va localitzar al primer sondeig, sota els nivells d’enderroc de l’antiga escola. Només es va posar al descobert el mur occidental que tenia una alçada màxima d’1,10 m. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fossat de la muralla, que es va trobar al segon sondeig. Devia tenir uns 8 metres d’amplada i estava reblert amb materials datats a partir de la segona meitat del segle XVII. L’excavació no va arribar al fons del fossat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una claveguera, situada a uns 8 m de la muralla i en paral·lel, posterior al rebliment del fossat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una sitja just al límit sud del fossat que estava reomplerta amb material romà (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos). </span></span></span></span></p> | 08096-507 | Carrer Museu, 16-18; cantonada amb el carrer Ricomà | 41.6073500,2.2861300 | 440517 | 4606428 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97271-sector-prop-adoberia-ginebreda-muralla-cap-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97271-sector-prop-adoberia-ginebreda-muralla-cap-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97271-solar-cap-b.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-05 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fins a la Guerra Civil de 1936 aquest solar havia format part del pati d’unes escoles religioses. L’any 2000, amb motiu de la construcció d’un edifici de nova planta amb aparcament subterrani, s’hi va portar a terme una excavació, sota la direcció de Lluís Vila Bonamusa, de l’empresa Estrat.Aquest jaciment té continuïtat al nord amb el del Solar de Càritas, i al nordoest de l’illa de cases amb el del Solar dels Lledoners. | 83|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 97259 | Solar de Càritas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solar-de-caritas | <p><span><span><span>Amb motiu de la segona fase de reurbanització del sector de la Plaça de l’Església l’any 2002 es va realitzar una excavació arqueològica al solar de Càritas, prèvia a la construcció d’un nou edifici amb aparcament subterrani. El treball va estar dirigit per Marc Jiménez. </span></span></span></p> | IdC-XX | Jaciment ja destruït | <p><span><span><span><span>Jaciment arqueològic que inclou restes de diferents èpoques. La més antiga és romana i correspon a edificacions de la vil·la romana de Granollers, concretament de la pars rustica d’aquesta vil·la, que es trobava precisament en aquest indret, al sud de la Rectoria. Les dependències de la pars rustica s’estenien entorn d’un pati porticat, del qual se n’han trobat evidències en aquest jaciment i també al de la Plaça de l’Església. En aquest indret s’hi documenten també enterraments altmedievals i restes constructives de la vila medieval (incloent-li la muralla) i posteriors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Prèviament en aquest indret hi havia l’edifici de Càritas, a un costat de la plaça de l’Església. L’excavació arqueològica que s’hi va fer l’any 2002, i que es va acabar estenent a tot el solar, va posar al descobert diferents estructures. Les més antigues són d'època romana alt-imperial (s.II dC), i corresponen a murs, sistemes de clavegueram i dipòsits hidràulics que possiblement formaven part d’un mateix edifici de dimensions força grans. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cal ressaltar que a l’extrem nord van aparèixer un seguit de basaments quadrangulars, tots construïts amb opus caementicium, lligat amb morter de calç de color rosat. Aquesta estructura formaria part de l’anomenat pati porticat sud. Per tant, en època alt-imperial en aquest sector hi havia les dependències rústiques de la vil·la. D’època baix-imperial van aparèixer uns pocs murs. D’època romana són també un bon nombre de sitges que van sorgir (més de 40). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De l'Alta Edat Mitjana (segles IX-XII) es van documentar un seguit d’enterraments de tres models: tombes amb encaix i fosa d'enterrament, tomba amb encaix i fosa (reaprofitada com a murs i clavegueres) i tomba sense encaix, amb fosa simple i cista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Corresponent a la Baixa Edat Mitjana es va documentar part de l'entramat urbanístic dels segles XIV-XV, edificat o modificat a partir de l'emmurallament de la ciutat. Es va posar al descobert la muralla, conservada parcialment als límits sud i oest del solar, tot llindant amb els jaciment del CAP i dels Lledoners.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'època moderna es van documentar dos forns construïts amb totxos. D'èpoques posteriors es van localitzar dos edificis. Un datat entre els segles XVIII i mitjans segle XIX. Posteriorment s’hi van construir les Escoles Cristianes (segona meitat del segle XIX), que foren enderrocades durant la Guerra Civil, a causa del bombardeig de 1938. A la dècada de 1950 es va construir l’edifici de Càritas. Una part del solar fou utilitzada com a jardí, i a la resta s’aprofitaren murs anteriors existents.</span></span></span></span></p> | 08096-506 | Plaça de l'Església, 4 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardoromana. </span></span></span></span></p> | 41.6075800,2.2860000 | 440506 | 4606454 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97259-placa-esglesia-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Amb motiu de la segona fase de reurbanització del sector de la Plaça de l’Església l’any 2002 es va realitzar una excavació arqueològica al solar de Càritas, prèvia a la construcció d’un nou edifici amb aparcament subterrani. El treball va estar dirigit per Marc Jiménez. | 83|85|94|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 97255 | Ca la Quima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-quima-0 | Primer quart del segle XX | <p>Ca la Quima és un dels habitatges de les Casetes d'en Raspall, un veïnat format per una quarantena de cases que es consideren un bon exemple d'arquitectura popular d'entre la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX a la zona.</p> <p>És un edifici de dues plantes amb els murs arrebossats i pintats de color cru. A la façana principal les obertures s'han disposat de manera simètrica. La planta baixa està centrada per un portal d'arc rebaixat, emmarcat amb maó, amb una porta de doble fulla de fusta i vidre. A banda i banda, s'hi obren dues finestres quadrangulars. Al centre del segon pis hi ha una obertura quadrangular que té una finestra amb balcó a cada costat. La façana està coronada per una cornisa de maó que es creu que seria coetània al moment de construcció de la casa, l'any 1912.</p> <p>Aquesta façana principal dona al pati davanter, envoltat per una tanca, on es conserva un pou de secció circular amb una politja.</p> <p>La vinculació de la zona de Font-rubí amb el cultiu vitivinícola es fa visible amb la premsa de gàbia que es preserva a ca la Quima i que manté la cubella i el paviment de rajol originals. Segons indica la placa de la premsa, el fabricant hauria estat Eudald Sabater i fill, i el model seria el n. 754. Tot i que l'any de fabricació és incert, sembla que la premsa hauria estat comprada pels propietaris de la casa l'any 1931. Per altra banda, s'ha d'esmentar també la parra centenària que s'hi conserva. Es tracta d'un cep de la varietat Sant Jaume, empeltat del peu o cep americà de la varietat Lot.</p> | 08085-492 | Carrer de les Casetes d’en Raspall, núm. 2. | 41.4300700,1.6772600 | 389481 | 4587345 | ca. 1912 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/97255-ca-la-quima-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/97255-ca-la-quima-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/97255-ca-la-quima-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/97255-ca-la-quima-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/97255-font-rubi.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-31 00:00:00 | Oficina de Patrimoni Cultural | Informacions sobre ca la Quima facilitades per Aleix Saumell. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 97128 | Carrer Santa Esperança 16 / Corredor Santa Esperança i Corredor Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-esperanca-16-corredor-santa-esperanca-i-corredor-sant-cristofol | IIaC-VdC; XIX | Jaciment destruït | <p><span><span><span>Restes d’un petit forn romà, juntament amb altes que pertanyen ja al segle XIX, que van aparèixer durant una excavació arqueològica preventiva l’any 2007 en un solar al carrer de Santa Esperança, número 16. Posteriorment foren eliminades i soterrades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la intervenció es va fer tres sondejos. En la rasa 1 s’hi va localitzar un petit un petit forn amb part de la graella, la cambra de foc i el praefurnuim. Era de petites dimensions i per això se suposa que era d’ús domèstic. Ja pertanyents al segle XIX van aparèixer una claveguera (tallada per un dipòsit) i un mur. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la rasa 2 s’hi van localitzar tres murs, part d'una claveguera i un dipòsit de l'antiga casa del segle XIX. I a la rasa 3, també dos murs del segle XIX.</span></span></span></p> | 08096-505 | Carrer de Santa Esperança, 16 | 41.6075000,2.2884100 | 440707 | 4606443 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97128-505-sta-esperanca-16-a.jpg | Inexistent | Romà|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Intervencions arqueològiques preventives els anys 2007 i 2008 sota la direcció d’Albert Velasco | 83|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 97121 | Carrer travesseres, 34 / Carrer Muralla, 5 (Necròpolis Nord) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-travesseres-34-carrer-muralla-5-necropolis-nord | ÌIIdC-VdC | Jaciment destruït | <p><span><span><span><span>Conjunt de 13 sepultures que formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, entorn de l'antic camí cap a Vic, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu de les obres de construcció d'un edifici plurifamiliar situat entre mitgeres al carrer Travesseres número 34 i el carrer Muralla número 5, l’any 2005 es va dur a terme una intervenció de control arqueològic que va permetre documentar diverses tombes tardoromanes, així com restes d'època moderna i contemporània.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es van localitzar un total de 13 inhumacions. De quatre només se’n va poder documentar la fossa, ja que quedaven ubicades sota d’edificis adjacents. L'orientació de les tombes era oest-est, i en tots els casos el cos estava disposat en decúbit supí, amb els braços a banda i banda del cos. Totes les inhumacions eren d’individus adults, excepte una que podria correspondre a un jove o infant. Dues tombes estaven buides. Tan sols una va presentar aixovar funerari, consistent en una sivella de bronze datada del segle VI d.C. Aquesta tomba, una mica més elaborada, consistia en una cista de pedres de mida mitjana i algunes tegulae.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes d'època moderna són una possible estructura de combustió semicircular, una claveguera, quatre pous, cisternes o dipòsits.</span></span></span></p> | 08096-504 | Carrer Travesseres, 34; carrer Muralla, 5 | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers va sorgir en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que probablement en època romana es coneixia com a Semproniana. Ocuparia la zona on actualment hi ha la Plaça de l’Església i el seu entorn. Als afores hi havia diverses àrees d’enterraments. A redós del camí cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la denominada Necròpolis nord), entorn del Convent de les Josefines hi havia la Necròpolis Oest. També hi havia una necròpolis sud-oest i sud. Així mateix, entorn del camí que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona) hi havia una àrea de producció de ceràmica, ja que s’hi han trobat diversos forns d’època romana.</span></span></span></span></p> | 41.6093000,2.2865800 | 440556 | 4606644 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97121-504-travesseres-34.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La intervenció arqueològica es va dur a terme el 2005, dirigida per Míriam Esqué, de l’empresa Àtics. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 97104 | Mural amb la representació de l'aparició de la Mare de Déu de Montserrat als pastors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-amb-la-representacio-de-laparicio-de-la-mare-de-deu-de-montserrat-als-pastors | <p>Molas i Rifà, Jordi (2001). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors.</p> | XX | S'observa pèrdua de la superfície pictòrica. | <p>Pintura mural que es conserva l'interior de l'edifici de l'Ajuntament, al vestíbul de la planta baixa. S'hi representa l'aparició de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat als pastors, segons relata la llegenda. </p> <p>Al centre de la composició hi ha la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que irradia llum. A banda i banda de la imatge, hi ha representades les figures dels pastors. Tres a la dreta i dos a l'esquerra, que van abillats de manera tradicional (barretines, sarrons, bastons, esclops...). Hi observem també diverses ovelles i un gos al centre. Al fons s'hi representa la muntanya de Montserrat i un cel estrellat. Cinc orenetes es dirigeixen tot volant cap a la imatge de la Mare de Déu. Les arquitectures representades al fons podrien fer referència a elements de la vila de Monistrol de Montserrat (es podria tractar de l'església parroquial de Sant Pere i del pont sobre el riu Llobregat).</p> | 08127-164 | Plaça de la Font Gran. | <p>En conjunt, aquesta representació faria referència a la troballa de la Mare de Déu de Montserrat. Segons narra la llegenda, un vespre de cap a l'any 880 uns pastors van veure com una gran llum baixava del cel fins a mitja muntanya. Visió que se'ls va repetir altres dies fins que finalment el bisbe de Manresa va trobar la Mare de Déu en una cova. Tot i voler-la traslladar a Manresa, no la van poder moure de tan feixuga que era. Aquest seria l'origen que la imatge de la Mare de Déu es veneri a la muntanya de Montserrat.</p> | 41.6098500,1.8427100 | 403572 | 4607107 | 1968 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-05-23 00:00:00 | Oficina de Patrimoni Cultural | Cervelló (atribuïda, font: Ajuntament de Monistrol de Montserrat) | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 97021 | Adoberia de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/adoberia-de-can-ginebreda | I-XVIII | <p><span><span><span>Ruïnes arqueològiques d’una antiga adoberia situades en ple centre de Granollers, actualment museïtzades i visitables. El jaciment inclou, a més de l’adoberia, vestigis de la muralla i restes de dues torres. Tot plegat forma part del Centre d’Interpretació històrica del Granollers medieval, un espai que permet conèixer la transformació de Granollers, des de l’origen romà i medieval fins a l’edat moderna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’adoberia, que és l’única que s’ha conservat de la mitja dotzena que es té constància que existien a la ciutat, n’ha quedat visible la part baixa del complex, coneguda com la ribera. És on tenia lloc la part del procés relacionat amb l’aigua. L’edifici de l’adoberia el formen dos cossos: un de principal, format per una sala amb un pilar central, i un altre d’adossat, més petit, on es situen les basses. Entre les restes s’hi pot veure un pou, un fogó (que servia per esclafar aigua i accelerar així el procés d’adobatge) i els característics clots i basses que servien per als treballs de remull, blanqueig i assaonat de la pell. L’excavació també va permetre documentar el sistema d’evacuació d’aigües residuals mitjançant una claveguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment és un dels pocs exemples d’arqueologia industrial excavat a Granollers i una de les adoberies més ben conservades de Catalunya.</span></span></span></p> | 08096-503 | Plaça de l'Església, 7 | <p><span><span><span>Les excavacions han permès documentar en aquest indret restes anteriors a l’adoberia, d’època romana i també altmedieval. S’hi van trobar restes d’enterraments (segles IX-XI) que estarien relacionats amb l’església, situada a pocs metres), els quals al segle XIV es van veure afectats per la construcció de la muralla. De la muralla se’n conserva un tram important en aquest sector. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’adoberia de can Ginebreda se’n coneixen referències documentals ja de l’any 1583. Les restes conservades, però, corresponen a finals del segle XVIII i XIX, coincidint amb la darrera etapa d’ús d’aquest complex. És un moment en què comença la centralització de les produccions adoberes en zones com Vic o Igualada. Can Ginebreda és un exemple de petita adoberia de tradició medieval dedicada a la producció i el comerç local, com era el cas de moltes d’altres existents a ciutats medievals com Granollers. Un cop l’adoberia s’abandonà definitivament l’edifici de can Ginebreda va tenir diferents usos. Es va compartimentar i durant molts anys va acollir habitatges, magatzems i establiments.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu moment l’adoberia devia formar part d’un edifici de dues plantes, un fet habitual en aquest tipus d’indústria. A la planta baixa s’hi emplaçava la part de ribera, on es portaven a terme tots els processos de neteja, descarnat i adobatge, que tenien l’aigua com a element principal. Aquesta zona solia ser fosca, càlida i humida, amb clots plens d’aigua, calç o excrements d’animals. L’ambient era força incòmode i perillós per treballar-hi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’excavació arqueològica de l’Adoberia de Can Ginebreda va començar a finals de gener de 2005 en el transcurs de les obres de construcció de l’equipament juvenil del Gra, però la importància de les restes documentades va motivar que es canviés el projecte per poder acollir el centre d’interpretació i fer el jaciment visitable. L’Adoberia és un espai museogràfic vinculat al Museu de Granollers, obert a finals de l’any 2009 i que va merèixer el Premi Especial Bonaplata de Patrimoni l’any 2010. Avui forma part de la Xarxa d’Adoberies Històriques de Catalunya (informació extreta de la Web del Museu de Granollers).</span></span></span></p> | 41.6074600,2.2864800 | 440546 | 4606440 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-muralla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97021-adoberia-ginebreda-muralla-5.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En aquest jaciment s’hi han realitzats diverses campanyes d’excavació arqueològica els anys 2005, 2006, 2007 i 2011.El 2006 es van dur a terme tasques de rebaix del sector intervingut el 2005.El 2006 es va realitzar el desmuntatge d'algunes estructures del jaciment per tal de situar els pilars de fonamentació de micropilotatge del nou edifici que s’hi construïa. S’hi van localitzar nivells datats del segle IV-V dC. Es va poder datar el moment de construcció del forn al segle XV. També va aparèixer material d’època romana de finals del I a II dC. El 2007 es van excavar sectors pendents, on es van identificar fases des d’època romana fins a l’actualitat. Concretament, 14 fases, incloent-hi una necròpolis dels segles IX-XI i restes de la muralla del segle XIV. | 83|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 97019 | Torre Rodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-rodona | XIV-XVI | <p><span><span><span>Vestigis d’una torre circular que estava situada a l’angle nordest del recinte murallat medieval. Originàriament en aquest indret hi havia una de les torres quadrades de la muralla del segle XIV. Aquesta torre va ser refeta en algun moment entre el final del segle XIV i primer terç del XVI, i aleshores es transformà en rodona. Es desconeix el motiu d’aquesta reforma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre que avui es pot veure té una base atalussada. Al seu interior hi ha part del mur nord de l’anterior torre quadrada. Els altres dos murs es conserven en part. Mentre que el de l’est estava al nivell de les primeres files de fonamentació, el sud estava parcialment enderrocat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de torre rodona té paral·lelismes a Sant Celoni i a Hostalric. </span></span></span></p> | 08096-502 | Plaça de Maluquer i Salvador | <p><span><span><span><span>Les primeres referències d’un recinte murallat a Granollers es remunten a l’any 1291, quan Pere Marquès, senyor del castell de la Roca, va comprar el senyoriu de la vila i va concedir a la Universitat de Granollers de la quantitat de 10.000 sous per construir murs en defensa de la població. Anteriorment, no es pot parlar de cap muralla pròpiament dita, més enllà de la simple barrera de protecció que oferien les façanes posteriors de les cases a la zona de la sagrera. Cal dir que la vila medieval de Granollers s’originà a partir de dos pols de creixement urbanístic: d’una banda la sagrera nascuda al voltant de l’església parroquial i, de l’altra, la zona del mercat, situat on actualment hi ha la plaça Porxada. Aquest primer recinte murallat del segle XIII es fa difícil precisar quin perímetre tenia. Almenys disposava de tres portals: el de Barcelona, el de Caldes i el de les Hortes. Sembla probable, però, que el traçat d’aquesta primera muralla abastés a més de la sagrera també la zona del mercat. I podria ser que ja tingués cinc o sis portals, un per a cada camí de sortida, més possiblement també el portal de les Hortes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època baixmedieval es va configurar un nou recinte murallat, que és el que ha perdurat en bona part fins a l’actualitat, fossilitzat en la trama urbana de Granollers. En aquest nou recinte la centralitat de la població correspon no ja a l’església i la sagrera, sinó al mercat. Aquest nou recinte va ser bastit a partir de l’any 1366, moment en el qual l’Infant Joan, Governador General de Catalunya, va concedir un privilegi que permetia i fomentava la construcció dels murs, valls, corredors i torres de fortificació que havien de protegir la vila de Granollers. L’allargament de les obres va fer que el 1373 Pere III el Cerimoniós confirmés i ampliés el privilegi atorgat amb anterioritat, amb la finalitat de poder acabar les obres, que es van perllongar fins a l’any 1376.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sembla, doncs, que la muralla baixmedieval coincidiria en bona part amb la muralla del segle XIII. L’única diferència significativa entre els dos recintes es trobaria a la banda oriental, on podria ser que la nova muralla s’hagués ampliat per incloure els burgs que haguessin sorgit al voltant dels camins que comunicaven Granollers amb Mataró i Girona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior el nucli urbà quedava vertebrat per dos eixos principals. Un en sentit est-oest, conformat pels carrer de Caldes i de Sant Roc. En el seu tram central era una zona de gran activitat comercial, corresponent a les places de les Olles, dels Cabrits, de l’Oli i del Blat. Un segon eix, en sentit nord-sud, era conformat pels carrers de Barcelona i Corró, i tenia com a centre la plaça Porxada. Al segle XVI amb la construcció d’un nou portal més directe, el Portalet, aquest eix per on entrava el Camí ral quedaria reforçat. La muralla baixmedieval estava protegida per almenys tretze torres quadrades (probablement algunes més), que eren administrades pel Consell de la Ciutat i, a partir del segle XVI, arrendades a particulars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI Granollers va créixer considerablement i van aparèixer ravals fora muralles, sobretot al carrer de Barcelona i al carrer del Corró. Es va construir un nou portal, anomenat Portalet, que permetia una comunicació més directe amb el Camí Ral que venia de Barcelona. També es van construir també les diferents capelletes associades a cada portal. Durant aquest segle el fossat de la muralla encara mantenia la seva funció, i s’utilitzava també com a zona de circulació i evacuació de les aigües brutes de la ciutat mitjançant una claveguera o canal de desguàs. Davant del fossat hi havia encara un segon vall més petit o contravall. Sembla que el contravall va ser un dels primers espais defensius que es van començar a reblir, al final del segle XV i primera meitat del XVI. A partir de les primeres dècades del segle XVII aquest procés va anar un pas més enllà quan el vall pròpiament es va ocupar de manera massiva, després d’haver-se reblert. Aquest procés està més ben documentat al sector nord, ja que durant el segle XVI el govern municipal va impulsar la construcció de cases fora del recinte murat, especialment a la zona de l’Hospital dels pobres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans segle XVII es va refer per complet l’extrem sud del llenç occidental de la muralla i, de fet, és possibles que amb motiu de la Guerra dels Segadors es dugués a terme una reforma força generalitzada del perímetre emmurallat. La zona del Vallès i Granollers van patir amb molta força els efectes d’aquesta guerra i són nombroses les notícies sobre saquejos a les cases de la vila. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XIX, amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1836) un informe especifica els treballs que calia fer per reforçar novament la muralla. S’aconsellava edificar uns tambors i altres elements de fortificació, així com tancar les portes i finestres que donaven a la muralla i col·locar espitlleres als merlets. Tanmateix, aquesta guerra va afectar poc Granollers. La muralla es devia reparar i reforçar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop finalitzada la segona guerra carlina, a partir de mitjan segle XIX, Granollers, igual que moltes altres poblacions, va començar un procés d’enderroc generalitzat de la muralla. Es van enderroca els portals per tal d’eixamplar els carrers, i també es van desmuntar alguns trams de la muralla. Així, el 1854 es va enderrocar el portal de Sant Cristòfol, al carrer Barcelona. El 10 d’abril de 1852 es va desmuntar part del tram de ponent de la muralla i el portal de Caldes, amb motiu de la construcció d’una nova caserna, a l’indret on avui es troba el mercat de sant Carles. D’altra banda, l’any 1859 es va enderrocar el portal de sant Roc i un dels portals del carrer del Corró; el 1862 la torrassa de santa Esperança i, finalment, l’any 1882 es va demolir la torre de fortificació del carrer del Rec (Pancorbo et alii, 2006: 269-282). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, a finals del segle XIX la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) sí que va afectar de manera important la ciutat, cosa que va obligar a refer de nou les muralles i ampliar-les, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers va patir l’assalt de tres mil carlins, que van matar alguns habitants i van fer un segrest massiu, incloent-hi l’alcalde, fins que la ciutat en va pagar el rescat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta torre rodona, va estar dempeus fins a mitjan segle XIX, ja que el 1859 se n’esmenta l’enderroc per tal d’ampliar la que aleshores s’anomenava plaça del Bestiar, que s’havia reduït, a partir de 1851, pel pas de la carretera. Aquesta torre consta en diversos plànols de mitjans del segle XIX, i també en un dibuix d’aquesta època.</span></span></span></p> | 41.6087300,2.2888400 | 440744 | 4606580 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97019-torre-rodona-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97019-torre-rodona-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97019-torre-rodona-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97019-torre-rodona-5.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta torre fou descoberta l’octubre de 2009 durant les obres de remodelació de la plaça de Maluquer i Salvador. Aleshores els fonaments de la torre conservats es van deixar al descobert, enmig de la nova pavimentació de la plaça, envoltats per una tanca i bancs, i amb la cobertura d’una plataforma circular. El traçat de la muralla a la plaça és indicat al paviment.Consta de dos plafons informatius. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 97011 | Refugi antiaeri de l’Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-de-lajuntament | <p><span><span><span><span>CANTARELL, C., GARRIGA, J., GESALÍ, D. I CORNELLAS, P. (2008): Refugi de Refugis. Ajuntament de Granollers, Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CANTARELL, C. I BARBANY, C. (2010): Granollers, vila oberta a la pau. Exposició de Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; GUÀRDIA LLORENS, Marc (2022). “Objectes que reté aquest museu com a salvaguarda. Fonts per a un exercici de reconstrucció documental i objectual: el cas de Granollers”, <em>El patrimoni artístic català durant la Guerra Civil Espanyola. Itineràncies, destruccions, salvaments.</em> Actes del simposi Destrucció, salvament i itinerància de l’art a Catalunya (1936-1939), celebrat a Barcelona el 14 de febrer de 2022. Generalitat de Catalunya; Memorial Democràtic, p. 273-311.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CANTARELL, C., GUÀRDIA, M., BARBANY, C., CRUZ, P. i NOGUÉS, M. (en premsa): 'S’han demanat pics i pales. La construcció dels refugis antiaeris de Granollers', Actes de les Jornades Internacionals 'Refugis. Ciutadania, memòria i subsol a Europa', Barcelona, 16-17 març de 2023.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA I ANDREU, Joan et al. (1986) 'La Guerra Civil (1936-1939). Aspectes parcials', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, p. 77-82, Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Refugi antiaeri de la Guerra Civil emplaçat al subsòl de la plaça Porxada, vora l’Ajuntament. Igual que la majoria dels que hi ha a Granollers, es tracta d’un refugi del tipus anomenat de mina-galeria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està format per diverses galeries subterrànies, revestides amb totxo, estretes i cobertes amb volta. S’hi accedeix des de l’interior de l’edifici de l’Ajuntament per unes escales que arrenquen de darrera la gran escalinata. La galeria descendeix en forma de ziga-zaga en direcció a la Pedra de l’Encant, al costat de la Porxada. Tenia una altra entrada al costat de la Porxada per facilitar l’accés des del mercat municipal. No es va poder acabar i només la meitat del túnel està revestit.</span></span></span></p> | 08096-501 | Plaça Porxada | <p><span><span><span><span>Tot just començada la Guerra Civil, ja a la tardor de 1936, les autoritats de Granollers van plantejar la conveniència de construir tres grans refugis: al nord, al centre i al sud de la ciutat. Tanmateix les dificultats econòmiques no van permetre que el projecte tirés endavant, i s’optà per buscar alternatives menys costoses i més ràpides, com la utilització de soterranis de cases particulars i de fàbriques per habilitar-hi refugis. L’octubre de 1937 es va constituir la Junta de Defensa Passiva Local. El 31 de maig de 1938 Granollers va patir el primer dels bombardejos, i el més greu, quan pràcticament no s’havien habilitat refugis públics. Sembla que només era útil del carrer València.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El dimarts 31 de maig de 1938, a les 9.05 hores del matí, durant un minut cinc avions italians Savoia-S 79, amb base a l’illa de Mallorca i a les ordres de l’Exèrcit franquista, van atacar Granollers. Els avions van descarregar un total de 60 explosius i 750 quilos de metralla. Els objectius del bombardeig eren punts estratègics de comunicació, com l’estació de ferrocarril de la línia del Nord, el pont sobre el riu Congost i el camp d’aviació de Llerona-la Garriga. També els tallers de muntatge i reparació d’avions, així com les centrals elèctriques situades al carrer del Rec. Cap d’aquests objectius va ser afectat, i les bombes van caure al centre de la població. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La Plaça Major va ser el lloc on es van causar més morts, ja que en aquell moment moltes persones s’abastien d’aliments racionats al mercat municipal situat dins de la Porxada. Les bombes van afectar bàsicament dones i criatures. L’edifici de la Porxada va patir desperfectes, ja que se’n va desplomar part de la coberta. El balanç general van ser centenars de morts (amb les dades que actualment es coneixen n’hi ha registrats 226). La xifra de ferits greus va ser de 165. Els edificis sinistrats van ser més d’un centenar. Les imatges del bombardeig de Granollers van ser notícia internacional i van provocar nombroses protestes i mostres de solidaritat, així com la condemna de la premsa internacional. Els bombardejos indiscriminats contra la població civil perpetrats per l’exèrcit franquista representaven un salt qualitatiu en la manera de fer la guerra, mai vist fins aleshores.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir d’aleshores es va intensificar la construcció de refugis. Els treballs es van concentrar bàsicament entre juliol de 1938 i gener de 1939, un moment en què la guerra ja estava a punt d’arribar al seu final. La majoria de refugis van restar inacabats. Tot i això, es té coneixement d’una quarentena de refugis antiaeris a Granollers, alguns dels quals ja han desaparegut. La majoria són de tipus galeria, excepte el que hi h a la plaça Maluquer i Salvador, que és de tipus cel·lular o de sala. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una segona tanda de bombardeigs va tenir lloc la nit del 23 al 24 de gener i els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939. L’aviació italiana, la legió Còndor alemanya i l’aviació Hispana van tornar a bombardejar la ciutat i van provocar desenes de morts, ferits i molts desperfectes en cases i indústries, així com a l’Hospital Asil. En aquest nou episodi molta gent va passar uns quants dies tancada als refugis. Al cap de poc, el 28 de gener de 1939, les tropes de Franco entraven a Granollers</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els bombardejos de la Guerra Civil van causar un fort impacte a la ciutat i han quedat ben presents en la memòria popular dels granollerins. Amb l’arribada de la democràcia la fossa comuna on van ser enterrades moltes de les víctimes es convertí en un espai d’homenatge. El 1988 es va commemorar de manera significativa el cinquantè aniversari dels bombardeigs. L’any 2008, coincidint amb els 70 anys, es va inaugurar el Centre de Cultura per la Pau can Jonch, on s’hi pot veure un petit muntatge expositiu sobre aquests fets. Un dels propòsits del centre ha estat recuperar la memòria de la Guerra Civil i dels bombardejos, i donar-los a conèixer a la ciutadania mitjançant una diversitat d’actuacions. Entre d’altres, s’ha adequat un itinerari sobre els bombardejos a la ciutat, s’han col·locat unes rajoles que fan memòria dels indrets bombardejats, s’ha creat el Bosc de la Pau: un espai amb arbres dedicats a la memòria de les víctimes dels bombardejos. També s’ha impulsat el Manifest “Granollers Ciutats obertes a la pau”. Aquestes iniciatives formen part del projecte Memorial Democràtic.</span></span></span></span></p> | 41.6081400,2.2874200 | 440625 | 4606515 | 1938-1939 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/97011-refugi-ajuntament-2-segon-tramperecor.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest refugi és visitable, però només s’obre un cop a l’any. Autor de les fotografies: Pere ComellasUn itinerari urbà senyalitzat recorre els espais afectats pel bombardeig de 1938. Es pot seguir a través de diversos plafons informatius i de rajoles que porten inscrites la data del bombardeig. Les rajoles de color vermellós indiquen els llocs bombardejats el 1938. N’hi ha al Carrer Josep Anselm Clavé, Plaça Barangé, Plaça Maluquer i Salvador, Carrer Espí i Grau, Carrer Santa Elisabet, Carrer Sant Roc, La Porxada, Plaça de les Olles, Plaça del Cabrits, Carrer Sastre, Carrer Nou, Carrer Corró, Carrer Sol, Carrer Travesseres, Carrer Torras i Bages i Carrer Catalunya.Les rajoles de diversos colors indiquen els llocs bombardejats el 1939. N’hi ha al Carrer Aníbal, Corredor, Sant Cristòfol, Francesc Ribas, Josep Umbert, Passeig de la Muntaña, Rec, Ricomà, Sant Jaume, Torreta i Travesseres.A Granollers es té coneixement de 41 refugis antiaeris: 31 refugis d’obra nova o registrats documentalment i deu més dels que se’n té constància oral. D’aquests només dos són més o menys visitables; d’altres ja han desaparegut o són de difícil accés. La majoria són de tipus mina-galeria, excepte el que hi h a la plaça Maluquer i Salvador, que és de tipus cel·lular o de sala. Aquest és el llistat dels refugis: Plaça Josep Maluquer i Salvador / Pl. del Bestiar (Escola Pereanton / Lluís Castellà, C/ Corró)Ajuntament / Plaça Porxada (Antiga Plaça de la República, Llotja)Escola Pia al C/ Guayaquil, C/ Alba (Antiga escola Ferrer i Guàrdia al C/ de Wilson)Escola Pia de l’avinguda Sant Esteve, St Josep cantonada Conestable de Portugal Inst. de Segon Ensenyament, antic C/ LletjósSeu de la Unió Liberal (actual Museu de Granollers) (Cantina escolar, C/ Anselm Clavé)C/ de Josep Irla / Joan Prim (Antigues Oficines de la Llum i Força)C/ del Rec, núm. 26 (Companyia Elèctrica Estabanell i Pahissa) C/ València, entre carrers Corró i Ponent (Antic C/ de les Minetes)C/ de Josep Umbert, núm. 52 (Anomenat Refugi dels Pintors)C/ Girona, núm. 70 (Antic C/ Santiago Rusiñol. Casas Baratas)Plaça del Dr. Guillamet - Plaça de l’Església, amb entrades al C/ Barcelona i al C/ Sant Jaume (Antic C/ Joan Montañà)Refugi de Palou (Aeròdrom de Montmeló i Montornès) (Actual Consorci Residus V. Or.)Fàbrica de la Font de l’Escot, al C/ de Corró amb C/ Font de l’Escot i Ramon Llull (Centre d’aquarterament núm. 13)C/ de Francesc Macià 90 amb C/ Mallorca (Finca privada, Can Ripoll)Antiga Caserna (Actual mercat Sant Carles)Plaça de J. Maluquer, núm. 27. Servei de Proveïments (amb sortida a Marià Sans, La Sila. Accés des de la Fonda Europa). El 2008 va ser objecte d’excavació arqueològica.Plaça de Josep Barangé / Parc (Antic Parc de l’Estació)C/ d’Alfons IV, núm. 65 (Durant la guerra C/ Durruti )C/ de Santa Anna, núm. 4 / Abastos (Antic núm. 6 del mateix carrer. Casa Baldiri)C/ Josep Torras i Bages, Cantonada Carrer CorróAdaptació de la col·lectora de la xarxa de sanejament, avui dia carrer de Lluís Companys, paral·lel a la fàbrica Roca Umbert Magatzem soterrat de les Destil·leries Montañà C/ Molí, Molí Vell, Anisats (Actual C/ Anníbal, 14)Metal·lúrgica Trullàs (Antic C/ Joan Montañà, 52) – Pl. Can TrullàsBarriada Font Verda (entre Pg. Muntanya i C/ Torreta)Actual C/ Joan Vidal i Jumbert i C/ Riera (Fàbrica de motors aviació, SAF-28)Fàbrica Can Botey (material de guerra) (C/ Espanya, 15)Fàbrica EGA (material de guerra) (C/ Ricomà)C/ Tarragona (C/ Francesc Ribas i Carretera Cardedeu)entre Can Mainou i Can CistellerFàbrica La Tela (Actual Museu de Ciències Naturals)Aigües Serra (Nord) - Can Pagès de les Basses (a prop riera Carbonell, al barri del Lledoner)Terraplens línia fèrria BCN-Portbou (a prop C/ Quevedo i C/ Llevant)Fàbrica Can Comas (c/ Sant Jaume)Fàbrica Pinyol. Ocupada per militars, secció automòbil (C/ Enginyer)C/ Príncep de Viana (entre plaça Corona i C/ Guayaquil, particular)Bòbila d’en Sidro Genevat (Entre C/ Enginyer i Tetuàn)Serradora Gibert (entre els carrers Bruniquer i Tetuàn)Barriada Muntanya – Font Verda (Entre el C/ Camprodon i C/ Lleida)Refugi Casa Fabregat (sense localitzar ubicació)Plaça de la Corona, amb C/ Castella i C/ GuayaquilForces Blindades núm. 2 (sense localitzar ubicació)Col·lectivitat del Calçat/Sabaters C/ Prim, 44El refugi núm. 16 (conegut com ca la Sila), emplaçat als carrers Agustí Vinyamata 9-11 i Marià Sans 1, l’any 2008 va ser objecte d’una intervenció arqueològica preventiva motivada per la construcció d’un nou edifici. El refugi era del tipus galeria, format per un túnel d’uns 142 m de llargada. Les obres del nou edifici van comportar la seva destrucció (fitxa de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, núm. 20774). | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 96989 | Ginkgo de can Jonch descendent d’Hiroshima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginkgo-de-can-jonch-descendent-dhiroshima | <p><span><span><span>Arbre exemplar de ginkgo (Gingko viloba) que està plantat al jardí de can Jonch (seu del Centre de Cultura per la pau) i que és descendent de l’arbre d’aquesta mateixa espècie que va sobreviure al llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima (Japó). Va ser plantat l’any 2010 i encara és un exemplar jove, que es troba emplaçat en un parterre a la part davantera del jardí.</span></span></span></p> | 08096-500 | Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau. Carrer del Rec, 19 | <p><span><span><span>El ginkgo del qual prové aquest exemplar fou dels pocs que va sobreviure al llançament de la bomba atòmica sobre la ciutat d’Hiroshima l’any 1945. Cal dir que el Ginkgo és una espècie d’arbre arcaica i molt resilient. Considerat un “fòssil vivent” <span><span><span><span><span>d'una branca evolutiva que es va separar de la resta de plantes fa com a mínim uns 270 milions d'anys.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1982 l’alcalde d’Hiroshima Takeshi Araki va impulsar la creació del programa Mayors for Peace (Alcaldes per la Pau), una Organització no Governamental de caràcter consultiu associada al Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides. En l’actualitat la conformen més 8.000 ciutats de 165 països diferents. En l’àmbit català l’any 2014 es va crear la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya, amb el suport de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona. L’aleshores alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va liderar aquesta iniciativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Gingko de can Jonch es va plantar l’any 2010. En aquest moment es van fer contactes amb Hiroshima i es van obtenir llavors que foren plantades al viver de Bell-lloc. Els arbres resultants foren replantats en diferents poblacions de Catalunya. </span></span></span></p> <p> </p> | 41.6094300,2.2850800 | 440431 | 4606660 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2024-05-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||||
| 96988 | Roure de can Jonch descendent de Gernika | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-jonch-descendent-de-gernika | <p><span><span><span>Exemplar de roure pènol (Quercus robur) que està plantat al jardí de can Jonch (seu del Centre de Cultura per la pau) i que és descendent de l’arbre de Gernika. Hi va ser plantat l’any 2008, el mateix any que es va inaugurar aquest centre dedicat a fomentar la cultura de la pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’arbre de Gernika se’n van obtenir diversos plançons que es van distribuir en indrets significatius. Aquest exemplar es troba a la part posterior del jardí, junt a un mural realitzat per l’artista Roc Blackblock que commemora els bombardejos de la Guerra Civil de 1936.</span></span></span></p> | 08096-499 | Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau. Carrer del Rec, 19 | <p><span><span><span>El Centre de Cultura per la Pau can Jonch es va inaugurar el 24 de maig de 2008. Es commemoraven els 70 anys del bombardeig de Granollers, el dia 31 de maig de 1938. El centre és seu per a entitats de cooperació i acull també espai d'exposicions, aules de formació, centre de recursos i d'informació sobre pau, cooperació i drets humans. També és la seu del Consell municipal de cooperació i solidaritat. El dia de la inauguració es va plantar al jardí un plançó del roure de Gernika. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 31 de maig de 1938, en plena Guerra Civil, Granollers va patir un bombardeig devastador perpetrat per avions italians sota les ordres de l’exèrcit franquista. Tot i que els objectius havien de ser estratègics a la pràctica les bombes i la metralla van afectar un gran nombre d’edificis del centre de la ciutat, sobretot a la plaça Porxada, on en aquell moment una munió de gent feia cua per abastir-se al mercat. El balanç fou de centenars de morts (amb les dades que actualment es coneixen van ser almenys 226) i uns 165 ferits greus. Una segona tanda de bombardeigs va tenir lloc el gener de l’any següent, en aquest cas amb desenes de morts. L’episodi va causar un fort impacte a la ciutat i ha estat ben present en la memòria popular dels granollerins.</span></span></span></p> | 41.6093600,2.2846700 | 440397 | 4606652 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96988-casa-adela-arbre-guernika-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-06-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 96987 | Educar en la memòria, educar per la Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/educar-en-la-memoria-educar-per-la-pau | XXI | <p><span><span><span>Mural grafit emplaçat en una façana del jardí de can Jonch (seu del Centre de Cultura per la Pau) dedicat a la memòria dels bombardeigs durant la Guerra Civil de 1936, tant el de Gernika com els que va patir Granollers en aquesta mateixa contesa. És obra de l’artista Roc BlackBlock i s’inspira en una foto icònica del bombardeig de Bilbao de Robert Capa, així com en altres imatges de l’època, com una escola de la República o un cartell de l’Ajuntament de Granollers per alertar la població. El mural adopta uns tons sèpia que recorden les fotografies originals, amb la representació principal d’una dona i una nena que fugen del perill (recreació de la foto de Capa). En un dels extrems es poden llegir algunes frases o paraules: “Granollers, vila oberta a la pau”, “Pau, diàleg, educació”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mural es troba al costat d’un roure que és descendent de l’arbre de Gernika, el qual hi va ser plantat el 2008, el mateix any que es va inaugurar aquest centre dedicat a fomentar la cultura de la pau.</span></span></span></p> | 08096-498 | Carrer del Rec, 19 | <p><span><span><span>El Centre de Cultura per la Pau can Jonch es va inaugurar el 24 de maig de 2008. Es commemoraven els 70 anys del bombardeig de Granollers, el dia 31 de maig de 1938. El centre és seu per a entitats de cooperació i acull també espai d'exposicions, aules de formació, centre de recursos i d'informació sobre pau, cooperació i drets humans. També és la seu del Consell municipal de cooperació i solidaritat. El dia de la inauguració es va plantar al jardí un plançó del roure de Gernika. De l’arbre de Gernika se’n van obtenir diversos plançons que es van distribuir en indrets significatius. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mural es va realitzar l’any 2018, coincidint amb els 10 anys de l’obertura del centre de can Jonch. És obra de l’artista Roc Blackblock, i s’inscriu dins del projecte d’art urbà impulsat per l’Ajuntament de Granollers sota la denominació Murs que parlen. Es va iniciar l’any 2006 amb el propòsit de millorar el paisatge urbà a partir de la intervenció artística. Consisteix en la promoció d’intervencions muralistes en parets mitgeres de la ciutat per artistes d’abast internacional (Web Ajuntament de Granollers). Aquest mural, titulat “Educar en la memòria, educar per la Pau” es va inaugurar el 24 de novembre de 2018, el mateix dia que el mural “Refugi”, de Cinta Vidal, que s’inspira en els refugis antiaeris i que està situat a la cruïlla entre els carrers Muralla i Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Roc Blackblock ha estudiat disseny gràfic a l'Escola Elisava de Barcelona, i il·lustració a l'Escola d'Art Serra i Abella, a l'Hospitalet de Llobregat. Es defineix com a il·lustrador 'tot terreny': murs, pell, paper, llenç, formats digitals... És en l'art urbà on ha concentrat i consolidat el seu bagatge per les diferents disciplines gràfiques. El seu treball està estretament lligat als moviments socials i a noves formes d'entendre la ciutat i l'espai públic. Algunes de les seves intervencions més destacades són les façanes de la Biblioteca Mercè Rodoreda, d'Horta Guinardó; del Casal de Joves de Roquetes; del Centre Social Can Vies o del Casal de Joves de Ripollet.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.6094400,2.2847700 | 440405 | 4606661 | 2018 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96987-casa-adela-mural-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96987-casa-adela-mural-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Roc BlackBlock | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96963 | Església de Nostra Senyora de Fàtima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-nostra-senyora-de-fatima | XX | <p><span><span><span>Església parroquial, construïda a la dècada de 1960 i d’estètica contemporània, que dona servei als barris de la zona nord de Granollers i dels entorns del riu Congost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És formada per un cos truncat de planta el·líptica o parabòlica, més un tercer cos situat al sudoest en el qual s’hi aixeca un alt i esvelt campanar. La façana principal, que dona a un espai enjardinat, es caracteritza per una gran vidriera distribuïda en set franges verticals. S’hi representa la l’aparició de la Verge de Fàtima sobre una alzina. La resta de façanes són llises. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És remarcable el campanar, obra de Vicenç Oliveras de l'any 1983. Consta d’una estructura metàl·lica de forma poligonal que sobresurt d’un cos semicircular més ample i que conté al seu interior una escala de cargol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la façana de la vidriera és del mateix color del ciment, mentre que el sostre està decorat amb motius geomètrics de ferro. Les vidrieres són obra de la 'Unión de artistas vidrieros', d’Irún. Són els mateixos que van intervenir a la capella del Santíssim de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers.</span></span></span></p> | 08096-497 | Carretera de Caldes, 1 | <p><span><span><span>La construcció d’aquesta nova església fou impulsada per un grup de feligresos liderats per Maria Palau i Pros, que té un bust dedicat davant de la façana. L’any 1961 es beneí la primera pedra de l’obra, duta expressament del Santuari de Fàtima de Portugal. És del mateix santuari la imatge que es venera actualment a l'altar central. El 15 d'agost del 1963 l'arquebisbe Gregori Modrego beneí i inaugurà solemnement aquest nou temple parroquial, obra de Josep M. Palau. El 1983 es construí el campanar, obra de Vicenç Oliveras, que fou reformat el 2014.</span></span></span></p> | 41.6122500,2.2795900 | 439976 | 4606977 | 1961-1963 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96963-esglesia-fatima-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96963-esglesia-fatima-7.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-05-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Palau | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96961 | Dues cases aparellades al Passeig de la Muntanya 26-28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-cases-aparellades-al-passeig-de-la-muntanya-26-28 | XX | <p><span><span><span>Conjunt de dues cases aparellades, emplaçades al Passeig de la Muntanya, que es poden considerar representatives d’un tipus de modernisme popular, de característiques molt senzilles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cada casa consta tan sols de planta baixa. Les dues façanes, idèntiques, estan formades per una finestra i una porta d’entrada, emmarcades amb motllures d’influència modernista. Les reixes són amb cintes cargolades. A la part superior les dues cases queden unides per un capcer travessat per dos estrets frisos de ceràmica. En aquest espai s’hi incorporen també les obertures de ventilació.</span></span></span></p> | 08096-496 | Passeig de la Muntanya, 26-28 | <p><span><span><span>Antigament la zona on ara hi ha el Passeig de la muntanya era un gran terreny propietat de Mariano Fortuny. L'any 1894 començà la seva urbanització, segons consta en l'arxiu de l'Ajuntament de Granollers. Segons dades del cadastre (no sempre del tot fiable) la casa número 26 hauria estat construïda l’any 1925.</span></span></span></p> | 41.6049000,2.2931400 | 441099 | 4606151 | Possiblement 1925 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96961-cases-passeig-muntanya-26-28-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96961-cases-passeig-muntanya-26-28-b.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-06 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 96960 | Casa del Carrer Barcelona 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-24 | <p><span><span><span><span>CUSPINERA, Lluís; OLIVERAS, Vicenç; VALLS, Joan; VILA; Lluís ( 2003). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers. Ajuntament de Granollers. Fitxa R.014.</span></span></span></span></p> | XIX | Necessitaria actuacions de millora i restauració | <p><span><span><span>Casa d’habitatges entre mitgeres d’un estil popular/eclèctic propi de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana és plana, coronada per una cornisa i barana. L’element que caracteritza la façana són les franges horitzontals d’esgrafiats. Consta d’un sol eix d’obertures, amb buits de proporcions verticals tancats amb persiana de llibret mòbil i balcó amb barana de ferro de barrots i dibuixos.</span></span></span></p> <p> </p> | 08096-495 | Carrer de Barcelona, 24 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre (no sempre del tot fiable) aquest edifici s’hauria construït el 1869.</span></span></span></p> | 41.6072099,2.2869160 | 440582 | 4606412 | Possiblement 1869 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96960-casa-carrer-barcelona-24-c.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-05-06 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 96899 | Teatre Auditori de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-auditori-de-granollers | XXI | <p><span><span><span>Edifici d’estètica contemporània, de grans dimensions, destinat a teatre i auditori municipal de Granollers, obra de l’arquitecte Josep M. Botey i emplaçat al cèntric carrer de Torras i Bages. Des de la seva creació, l’any 2002, ha esdevingut un dels equipaments escènics i musicals de referència a nivell local i nacional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici, que ocupa un ampli espai de mitja illa, és de planta més o menys quadrada, trencada als dos angles davanters de la façana principal. Destaca per un disseny que combina l’ús del formigó, el morter, la pedra, el vidre, el coure i el ferro. En la façana principal es configuren dos grans llenços laterals de formigó, de traçat sinuós i sostinguts sobre columnes, que amaguen les vidrieres on hi ha els accessos a l’interior. L’entrada està pensada com a continuació del carrer, com si fos una part més de la ciutat, i això explica el tipus de paviment del hall, amb pissarra de la Xina. Al seu torn, les dues façanes laterals es resolen mitjançant grans llenços inclinats de coure. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’equipament compta amb dues sales: la sala Gran amb capacitat per a 728 espectadors, i la sala Petita per a 225. Disposa també d’una sala polivalent (la Sala Oberta), el vestíbul i, a la part de dalt, les oficines i l’espai per a reunions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici inclou una intervenció pictòrica de Josep Uclés als vidres de la façana. L’arquitecte Josep M. Botey l’ha definit com “un gran mirall trencat i pintat amb sentiments contradictoris, màscares i canvis de personalitat...” Així mateix, a les dues baranes de les escales per accedir al primer pis s’hi pot veure una escultura de ferro de Josep Plandiura que representa una serp. </span></span></span></p> | 08096-494 | Carrer de Josep Torras i Bages, 50 | <p><span><span><span>En aquest indret hi havia l’escorxador municipal, que va deixar de funcionar l’any 1987. L’Ajuntament va aprofitar aquesta circumstància per crear un nou i ambiciós equipament que permetés incrementar les programacions d’arts escèniques de qualitat que ja es feien a Granollers. El projecte es va encarregar a l’arquitecte granollerí Josep Maria Botey. L’equip d’arquitectes Bosch-Botey-Cuspinera ja havia fet diverses intervencions destacades a la ciutat, com el nou edifici del Museu de Granollers (1976) o la reforma del Museu de Ciències Naturals - La Tela (1986). El nou Teatre Auditori fou inaugurat el 15 de febrer de 2002. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’equipament és gestionat per Granollers Escena SL, una empresa pública de l’Ajuntament. Al Teatre Auditori hi té la seva seu l’Orquestra de Cambra de Granollers, que promou una intensa activitat musical.<span> U</span>na part de l’edifici acull també l’Escola Municipal de Música Josep Maria Ruera des de l’any 2005, centre municipal de formació musical i conservatori de grau mitjà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La ciutat disposa d’altres equipaments on també es programa teatre: Llevant Teatre, Casa de Cultura Sant Francesc, Cinema Edison i Sala de concerts Nau B1- Roca Umbert Fàbrica de les Arts. Per això l’any 2013 va néixer Escena grAn, un ens que coordina en una única cartellera les programacions del Teatre Auditori de Granollers i aquests altres espais escènics i d’espectacles.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.6109400,2.2867800 | 440574 | 4606826 | 2002 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-teatre-auditori-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-teatre-auditori-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-teatre-auditori-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-teatre-auditori-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-auditori-int-vitralls-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-auditori-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-auditori-interior-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-auditori-int-escala-oest-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-31 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Botey (arquitecte9 | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 96864 | Casa de l’Avinguda Estació del Nord 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-estacio-del-nord-2 | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar amb jardí, d’estil modernista, emplaçada al barri de l’Estació del Nord en una zona on trobem també altres habitatges modernistes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació aïllada, que consta de tan sols de planta baixa, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana principal té una composició simètrica en base a tres obertures de proporcions verticals, amb tancaments de persiana de llibret. Una imposta de perfil trencat emmarca per la part superior les obertures, contrastant amb un color vermellós respecte a la tonalitat clara del mur arrebossat. El mateix esquema estilístic el trobem a la façana de llevant de la casa, que dóna al carrer de Maria de Palau. Aquí una de les finestres ha estat tapiada. La part més genuïnament modernista es troba en un acroteri de perfil sinuós amb merlets a les cantonades, recolzat en una treballada cornisa de totxo.</span></span></span></p> | 08096-493 | Avinguda de l'Estació del Nord, 2 | <p><span><span><span>El barri de l’Estació del Nord es va veure afavorit pel desenvolupament de les instal·lacions ferroviàries de la línia carbonera que comunicava amb les mines de Sant Joan de les Abadesses. L’Estació del Nord es va inaugurar el 1886. Molt a prop també hi passaven les carreteres de Caldes i de Barcelona. I l’actual carrer Joanot Martorell abans era la carretera de Ribas. Així doncs, a principis de segle XX aquest sector quedava al límit del nucli urbà. S’hi van instal·lar diverses indústries, però també un seguit de cases burgeses d’estil modernista, algunes de les quals no eren especialment ostentoses, sinó d’un caire més aviat popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons dades del cadastre (no sempre del tot fiable) hauria estat construïda l’any 1920, seguint l’estil modernista.</span></span></span></p> | 41.6122700,2.2785400 | 439889 | 4606980 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96864-casa-avinguda-estacio-nord-2-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96864-casa-avinguda-estacio-nord-2-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96864-casa-avinguda-estacio-nord-c.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | EPA | 2024-04-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 45 | 1.1 | 1763 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 96844 | Pavelló Municipal d’Esports | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-municipal-desports-0 | <p><span><span><span>BARANGUÉ TUSQUETS, Joan (2010). “Pavelló Municipal d’Esports”. Fitxa de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic (IPA). Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pavelló poliesportiu, inaugurat l’any 1960, que fou una instal·lació pionera en la seva època. Destacava per la seva arquitectura moderna, i fou el tercer pavelló d’esports en tot l'estat que va tenir una coberta, després dels de Barcelona i Alacant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es caracteritza per una coberta arrodonida suportada per una estructura de formigó de 10 arcs que continuen a l’exterior per ambdós costats, com una mena de contraforts exempts en forma de costellam. Als laterals té uns grans finestrals de vidre armat que proporcionen llum interior i separen l’obra vista de les parets i el sostre. L’entrada queda ressaltada per un frontó que sobresurt, recobert de ceràmica vitrificada o gresite. El pavelló comptava amb un sistema de ventilació i renovació d'aire condicionat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, la pista era inicialment de dues capes de formigó amb un forjat de ferro entre ambdues. Força anys més tard, fou recoberta amb parquet, cosa que li va donar el nom popular amb què se'l coneix actualment: 'el parquet'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'actualitat funciona com un espai poliesportiu adequat per a la pràctica de l'handbol, futbol sala, basquet, hoquei patí, patinatge artístic, voleibol i altres esports. També ha acollit competicions d’altres esports i un bon nombre de concerts i actes socials (fitxa IPA). </span></span></span></p> | 08096-492 | Carrer de Lluís Companys, 2 | <p><span><span><span>El pavelló es va inaugurar el dia 23 de maig de 1960, durant les fires i festes de l'Ascensió.<br /> El projecte fou obra de l'arquitecte municipal Joan Barangué Tusquets, i era la primera peça d'un complex esportiu que, amb el nom de Parc Municipal d'Esports Amateurs, s'havia d'estendre entre la fàbrica Roca Umbert i el riu Congost. Inicialment havia de comptar amb un gimnàs i unes pistes d'atletisme. Els terrenys foren una donació feta l'any 1956 per la fàbrica Roca Umbert, i la resta adquirits a la senyora Antònia Moncau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres van iniciar-se el febrer de 1959, a càrrec de l'empresa dels senyors Massana i Folch, Materiales y Obras, SA. L'aparellador fou Jaime Agustí Martí. El projecte inicial preveia també un gimnàs, per al qual es comptava amb una subvenció de la Diputació de Barcelona. Posteriorment, el projecte es va ampliar fent l’edificació una mica més llarga, amb una arcada més. La galeria es preveia que tingués una cabuda per a unes 2.000 persones (800 assegudes i 1.200 dempeus). Això va ser possible també per la intervenció de Joan Antoni Samaranch, que presidia la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes. La construcció va durar poc més d'un any, i el condicionament dels jardins al voltant d'uns tres mesos. Des del 2002 el jardí porta el nom de Lluís Companys, i compta amb un bust dedicat a qui fou president de la Generalitat republicana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la memòria dels granollerins 'el parquet' (com es coneix popularment el pavelló) s’associa a la trajectòria del Club Balonmano Granollers, que durant la dècada de 1960 va consolidar-se com a club de referència en la història d'aquest esport. També va ser plató d'un programa de la televisió estatal de gran audiència, i d'un espot publicitari. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l'any 2000 s’hi van fer treballs de rehabilitació de vestidors i altres dependències, amb la instal·lació d'un sistema de plaques de captació solar per a l'escalfament d'aigua, i posteriorment es va impermeabilitzar la coberta (fitxa IPA).</span></span></span><br /> </p> | 41.6018500,2.2821500 | 440180 | 4605820 | 1959-1060 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96844-pavello-esports-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96844-pavello-esports-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2024-06-05 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Barangué Tusquets (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 96673 | Gegants, gegantons, capgrossos i imatgeria de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-gegantons-capgrossos-i-imatgeria-de-granollers | XX | 08096-491 | Roca Umbert, Fàbrica de les Arts (al local del bar d'aquest recinte). Avinguda Prat de la Riba, 75. | 41.6024300,2.2836800 | 440308 | 4605884 | 08096 | Granollers | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blaus-retallat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blancs-retallats.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-7.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-04-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc