Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
89682 Font del camí de Santa Llúcia https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cami-de-santa-llucia-0 XX <p>Font aïllada situada sota del camí que porta a Santa Llúcia, a l'extrem de migdia d'una zona d'esbarjo enjardinada equipada amb taules i bancs de pedra. Està formada per un mur bastit amb pedra de secció trapezoïdal, coronat amb lloses de pedra planes. Compta amb una pica de pedra rectangular amb repises laterals i una aixeta metàl·lica encastada al parament. Damunt seu s'obre una petita fornícula d'arc apuntat, bastida amb pedra disposada a sardinell.</p> 08901-300 Camí de Santa Llúcia - Rupit 42.0241100,2.4687400 456019 4652590 1980 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9584.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9589.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Lúdic 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89681 Font de les Feixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-feixes-1 XIX-XX Mig enrunada i desbordada. <p>Font aïllada situada al marge de llevant del camí de Santa Llúcia, a la banda sud-est del nucli urbà de Rupit. Es tracta d'una deu natural que emergeix de la roca, i que compta amb un mur de pedra sense treballar disposada irregularment, situat damunt seu. Un fragment de teula àrab encastat al marge fa les funcions de broc.</p> 08901-299 Camí de Santa Llúcia - Rupit 42.0219700,2.4693500 456068 4652352 08901 Rupit i Pruit Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9699.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni moble Element urbà Pública Altres 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89680 Col·lecció d'art de la fonda Marsal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-la-fonda-marsal XX <p><span><span><span>Col·lecció d’art situada dins de la fonda Marsal de la vila de Rupit. Està formada per diversos quadres de temàtica paisatgística, amb la tècnica de l'oli sobre tela, que representen principalment espais del nucli urbà, carrers i altres indrets del municipi, com per exemple el molí del Soler o el molí Nou de la Sala. Aquestes obres estan exposades, majoritàriament, en els menjadors de l’establiment, així com a les escales d’accés a les habitacions i en d’altres espais de l’edifici. La majoria de peces que integren aquesta col·lecció daten de mitjans del segle XX i són obra del pintor de Manlleu Josep Mas Pou, de l’Escola Paisatgística d’Olot. Les seves obres es caracteritzen per una pinzellada solta i de traç gruixut, amb els contrastos de llums i ombres accentuats. També s’ubica un paisatge a l’oli de mitjans dels anys 80, obra pel pintor rupitenc Joan Vila Arimany, i un parell d’aquarel·les del dibuixant i pintor Antoni Comerma, format a la Llotja de Barcelona i amb vinculacions familiars amb la vila de Rupit. La col·lecció es completa amb una sèrie de fotografies antigues en blanc i negre de la pròpia fonda Marsal, que està en funcionament des de l’any 1930.</span></span></span></p> 08901-298 Carrer del Manyà, 3 42.0242700,2.4648900 455700 4652609 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9563.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9570.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Ornamental 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89679 Balma del Moner https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moner <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. </span>Valls: Cossetània Edicions, p. 155-156.</span></p> <p><span><span lang='ca-ES'>Balma de grans dimensions situada sota del carrer de la Barbacana i a la banda de llevant del molí d’en Marandes, orientada a la riera de Rupit. Presenta una longitud aproximada d’uns 60 metres i està coberta amb una gran visera formada per la pròpia roca natural del terreny, caracteritzada per la pedra calcària pròpia de la regió. La part inferior de la balma està erosionada per l’acció de l’aigua de la riera.</span></span></p> <p lang='ca-ES'> </p> 08901-297 Carrer de la Barbacana – Rupit <p><span><span lang='ca-ES'>La primera referència documental relacionada amb aquesta balma data de l’any 1598 quan Miquel Soler Moner, moliner de Rupit, estableix l’antic molí de Soler Moner (actualment conegut com el molí d’en Marandes) juntament amb la balma. En un document datat l’any 1623, la balma apareix mencionada com la balma del Moner.</span></span></p> 42.0254500,2.4662900 455817 4652740 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img4789.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89678 Paller del carrer de la Barbacana https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-del-carrer-de-la-barbacana <p><span><span lang='ca-ES'>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 09-06-2021].</span></span></p> XX-XXI <p><span><span lang='ca-ES'>Paller de secció tronco-piramidal, bastit amb un pal de fusta central coronat amb una olla metàl·lica. Del pal central surten diversos pals transversals que formen l’estructura, on s’assenta la palla apilada que forma el paller. Tradicionalment, la palla s’apilava amb forques de fusta de lledoner. </span><span lang='ca-ES'>L’olla del pal central evitava que l’aigua de la pluja es filtrés a l’interior, fent malbé la palla.</span></span></p> <p> </p> 08901-296 Carrer de la Barbacana - Rupit <p><span><span lang='ca-ES'>Aquest paller fou refet en motiu del Pessebre Vivent de Rupit. Antigament, gran part de les cases de la vila de Rupit comptaven amb pallers que estaven destinats al bestiar. De fet, la palla és el teixit vegetal idoni pels remugants. </span></span></p> 42.0256100,2.4662800 455816 4652757 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img4821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img6683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img9503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img9504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img9505.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Lúdic/Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89677 Dovella de ca l'Estrella https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-ca-lestrella <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03.</span></span></span></p> <p lang='ca-ES'><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></p> XVI-XVIII <p><span><span lang='ca-ES'>Dovella clau situada al centre d’un gran portal d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella està gravada amb una creu patent mig esborrada i rematada amb el monograma de Jesucrist “IHS”. A la part superior, emmarcada dins d’una franja horitzontal, hi ha la inscripció “RAVAL DIVÍ” rematada amb una sanefa superior decorada amb ondulacions. Damunt la dovella, i encastat al parament de l’edifici, hi ha un carreu gravat amb una inscripció escrita en català, tot i que amb incorreccions ortogràfiques: “ES UNA PRET SANTE”. La inscripció, probablement reaprofitada, compta amb un emmarcament ondulat que la delimita.</span></span></p> 08901-295 Carrer de l’Església, 2 – Rupit 42.0240100,2.4649600 455706 4652580 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img5387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img4950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img4952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img4953.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 47 1.3 1761 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89676 Can Caiot https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caiot <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></p> <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació N01.</span></span></span></p> XVIII <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb l’any 1798 i decorada amb una creu central damunt del Calvari. Aquesta llinda està semi tapada pel balcó de fusta situat al pis. De la façana nord-est destaca una de les finestres de la planta baixa, amb la llinda decorada amb una creu llatina ornamentada en la seva part inferior. La resta de la construcció es completa amb dos volums de menors dimensions, adossats a la façana principal i posterior. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> 08901-294 Carrer de les Eres, 7 – Rupit <p><span><span lang='ca-ES'>Segons les informacions aportades pel rupitenc Miquel Banús, l’edifici comptava amb una llinda decorada amb una</span><span lang='ca-ES'> bitlla o llançadora per teixir, fent referència al fet que fos la seu d’un paraire (aquest símbol enllaçaria amb </span><span lang='ca-ES'><span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). </span></span><span lang='ca-ES'>Tot i que aquest element no s’ha pogut documentar, és probable que estigués situada a la llinda del portal i, per tant, tapada pel balcó de la primera planta.</span></span></p> 42.0252300,2.4654200 455745 4652716 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9509.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'edifici: can Cayot. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89675 Can Flequer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flequer-0 <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Rupit, pàgines de la seva història</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94.</span></span></p> <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></p> <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03.</span></span></span></p> XVII <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici cantoner de planta rectangular, format per tres volums adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a les façanes principals i ràfecs de llates i bigues de fusta. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes, amb les façanes principals orientades a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres dels pisos superiors tenen els ampits motllurats. Del volum principal, que forma cantonada entre la plaça Major i el carrer de l’Església, destaca el portal d’accés principal, amb la llinda gravada amb l’any 1661 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. També destaca la finestra doble situada al pis i la galeria del nivell superior, bastida amb fusta. L’altre volum destacable està situat a l’extrem de ponent de la construcció, dins d’un petit passatge sense sortida. Destaca el portal d’accés, amb la llinda gravada amb el monograma de Jesucrist i la finestra del primer nivell, gravada amb l’any 1605, una creu grega central i una bitlla o llançadora de teixidor. Els volums de llevant presenten els paraments arrebossats, mentre que el de ponent està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> 08901-293 Plaça Major, 1-Carrer de l’Església, 12 – Rupit <p><span><span lang='ca-ES'>És probable que la bitlla o llançadora per teixir representada a la llinda de la primera planta faci referència al fet que a l’edifici hi hagués hagut un paraire (aquest símbol enllaçaria amb </span><span lang='ca-ES'><span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). Posteriorment, d</span></span><span lang='ca-ES'>urant bona part del segle XX, a l’edifici hi havia hagut el forn de pa del poble. En l’actualitat, la construcció està destinada al sector de la restauració.</span></span></p> 42.0237200,2.4648200 455694 4652548 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3764.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img5031.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89674 Ca l'Estragués https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestragues <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03, F01.</span></span></span></p> <p><span>“<span lang='ca-ES'>Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. </span><span lang='ca-ES'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='ca-ES'>, 1984, any IV, núm. 15, p. 5, 6.</span></span></p> <p><span><span lang='ca-ES'>OLIVELLA I VIGUER, Carles (2000). “En Joan Viguer i Pous, (a) Jan Sabater de Rupit. Un antic guia del Collsacabra”. </span><span lang='ca-ES'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='ca-ES'>, any XXI, núm. 44, p. 17. </span></span></p> <p><span><span lang='ca-ES'>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). </span><span lang='ca-ES'><em>El meu Rupit. Recull de poesies</em></span><span lang='ca-ES'>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 16-18.</span></span></p> <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>VINYETA, Ramon (1998). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Rupit. Guia turística</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 89.</span></span></p> XIX <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres dels pisos centrals tenen els ampits motllurats i estan delimitades amb unes petites baranes de ferro decorades. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb la inscripció “AVE MARIA” i l’any 1805. La M de la inscripció està representada amb el monograma de Maria. La finestra del seu costat, que reforma un antic portal, està gravada amb l’any 1724 i una creu patent central encerclada, disposada damunt del Calvari. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha un plafó rectangular amb la inscripció “CA L’ESTRAGUÉS MENJARS” i una imatge central amb dos personatges asseguts en una taula. Al pis superior hi ha una galeria sostinguda amb pilars de fusta i delimitada amb una barana també de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, amb el parament arrebossat i emblanquinat.</span></span></span></p> 08901-292 Carrer de l’Església, 4 - Rupit <p><span><span lang='ca-ES'>Segons les informacions aportades per l’excursionista i escriptor català Artur Osona, com a mínim des de l’any 1882 l’edifici ja estava destinat a hostal.</span></span></p> 42.0239300,2.4649600 455706 4652572 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4964.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89673 Can Junquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-junquer <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03, F02.</span></span></span></span></span></p> XVII-XVIII <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici cantoner de planta rectangular, assentat damunt del desnivell pronunciat del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en soterrani, planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal compta amb una finestra amb la llinda gravada amb la inscripció “TONI DONADA”, l’any 1674 i una creu llatina central damunt del Calvari. La part més destacable de la construcció és el passatge situat al soterrani i que forma part del camí que enllaça la vila de Rupit amb el salt de Sallent. Es tracta d’un passatge reformat, ja que en orígen comptava amb una volta d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, que encara és perfectament visible. El tram inicial, situat al sud-oest, presenta unes escales de pedra en sentit descendent i està cobert amb el forjat del nivell inferior de l’edifici, bastit amb plaques ceràmiques i sostingut amb una solera de llates de fusta. El tram nord-est, de traçat rectilini damunt la roca natural del terreny, està cobert amb un sostre de plaques ceràmiques i bigues de fusta. L’obertura de sortida és rectangular, amb llinda de fusta i un dels brancals bastit amb carreus de pedra. L’altre brancal està format per la pròpia roca del terreny, i també delimita bona part del passatge per la banda de ponent. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides disposada de manera regular.</span></span></span></span></p> 08901-291 Carrer de l’Església, 9 - Rupit 42.0233900,2.4650400 455712 4652512 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3921.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89668 Retaule de Sant Llorenç Dosmunts https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-llorenc-dosmunts <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). “Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 12.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span lang='CA'>Retaule de composició mixta que consta d’un bancal o predel·la de pedra i una composició superior de fusta estructurada en tres carrers verticals, delimitats amb pilastres arquitectòniques. El coronament està decorat amb volutes disposades a la part superior dels carrers, dues gerres als extrems i una creu grega central profusament decorada. La predel·la està formada per una taula horitzontal sostinguda amb dues columnes d’ordre corinti, amb una creu paleocristiana encerclada amb una guirnalda. El carrer central presenta una fornícula marmolada d’arc de mig punt, emmarcada amb dues pilastres estriades i un entaulament decorat amb motius florals. A l’interior de la fornícula hi ha una imatge de Sant Llorenç amb la graella, símbol del seu martiri. Els carrers laterals, per contra, compten amb uns plafons rectangulars motllurats amb les imatges de Sant Isidre Llaurador i Sant Josep vestit d’escolanet.</span></span></span></span></p> 08901-290 Carretera C-153, km. 27,8 – Pruit <p><span><span><span><span lang='CA'>El retaule fou inaugurat el</span> 10 d’agost de l’any 1886, diada de Sant Llorenç, amb la presència del bisbe Morgades, que va beneïr les imatges, i de mossèn Jacint Verdaguer, que va celebrar la missa cantada.</span></span></span></p> 42.0354600,2.4347800 453216 4653868 1886 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8599.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8603.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89667 Frontal d'altar de Sant Llorenç Dosmunts https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-sant-llorenc-dosmunts <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 466-472.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> XIII <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Frontal d’altar procedent de l’església de Sant Llorenç Dosmunts i custodiat al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 8). És rectangular, amb unes mesures de 138 centímetres de longitud per 89 centímetres d’amplada i està bastit en fusta d’àlber blanc entelada, enguixada i pintada al tremp. Consta d’un espai vertical central de forma ametllada, amb la imatge de la <em>Maiestas Domini</em> envoltada pel Tetramorfos. Aquest espai central està envoltat per dos compartiments narratius disposats a banda i banda, on es mostren escenes de la vida de Sant Llorenç. En el compartiment superior esquerre es representa el papa Sixte II fent a Llorenç dipositari dels tresors de l’Església. Al seu costat, una dona agenollada (Ciriaca) és guarida del mal de cap pel propi Llorenç. En el compartiment inferior esquerre, Llorenç renta els peus a un individu i també guareix un cec identificat com Crescenci. En el compartiment inferior del costat dret, el prefecte Deci interroga a Llorenç sobre els tresors de l’Església. Al seu costat, el mateix Llorenç bateja en nom de Crist a Lúcil, un dels guàrdies que el va empresonar i que s’havia tornat cec de tant plorar. Finalment, en el compartiment superior de la dreta es representa el martiri del sant. El prefecte Deci apareix assegut en un tro zoomòrfic, mentre que Llorenç es representa mig un i està estirat damunt d’una graella. Sota la graella hi ha els servidors que atien el foc. Damunt la graella hi ha un requadre inscrit on Llorenç desafia a Deci a que li doni la volta a la graella, talli un troç de carn i se’l mengi. Tota la peça està delimitada per dues franges horitzontals amb inscripcions i situades a la part superior i inferior. Al mateix temps, un marc decorat amb motius romboïdals en força mal estat de conservació emmarca tot el frontal.</span></span></span></span></span></p> 08901-289 Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic <p><span><span><span>La peça va ingresar al Museu Episcopal de Vic amb anterioritat a l’any 1893. <span lang='ES-TRAD'>Segons les valoracions dels experts, aquest frontal es pot datar als inicis del segle XIII, vers l’any 1200, i ha estat atribuït al taller de Vic.</span></span></span></span></p> 42.0354600,2.4347800 453216 4653868 08901 Rupit i Pruit Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2588.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic/Cultural BCIN 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges han estat extrets de la publicació Catalunya Romànica. 92|85 52 2.2 1760 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89666 Rectoria de Sant Joan de Fàbregues https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-joan-de-fabregues <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 73.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R30.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M53.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402.</span></span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span>Edifici reformat de planta irregular, format per tres volums adossats i assentat damunt del desnivell del terreny. Està situat a la banda de ponent de l’església de Sant Joan de Fàbregues. De fet, entre les dues construccions hi ha un petit pati tancat de planta rectangular que les comunica. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb l’any 1796 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. La façana de ponent també presenta un portal gravat amb una data força degradada, tot i que integrada dins del segle XVIII. A l’interior de la construcció hi ha una antiga cuina amb els fogons de pedra, una pica rectangular també de pedra i l’obertura d’un antic forn datada l’any 1801.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular amb teulada d’un sol vessant, organitzat en dos nivells i sostingut amb pilars bastits amb carreus de pedra. A la planta baixa hi ha un porxo, mentre que al pis hi ha una galeria. Sota el porxo, i oberta al mur de migdia del volum principal, hi ha una finestra amb la llinda gravada amb una gran creu patent encerclada i datada l’any 1727. Adossat a l’extrem sud-est del volum principal hi ha un cos de planta rectangular que tanca el pati per la banda de migdia. Està cobert amb una teulada d’un sol vessant i distribuït en dos nivells. Presenta obertures rectangulars amb les llindes de fusta i una filera de petites finestres quadrades bastides en pedra. Entre l’extrem nord-est d’aquest volum i la cantonada sud-oest de l’església, hi ha un mur de pedra que tanca el pati per la banda llevant. Compta amb un portal d’accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra i lallinda gravada amb una inscripció il·legible. S’hi accedeix mitjançant tres graons de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, la construcció està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></p> 08901-288 Grau de Sant Joan - Rupit <p><span><span><span>Des dels seus origens, l’edifici era la seu de la rectoria de l’església de Sant Joan de Fàbregues. Segons la bibliografia consultada, la construcció també havia estat una cambreria i una hosteria. A finals dels anys 70 del segle XX, l’edifici estava preparat per a destinar-se a hostal i restaurant, tot i que no s’acabà de dur a terme. En l’actualitat, l’edifici funciona com a restaurant i habitatge.</span></span></span></p> 42.0102200,2.4677800 455930 4651048 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img7696.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89661 Mare de Déu de Montdois https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montdois <p><span><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). </span><em><span lang='ES-TRAD'>Rupit, pàgines de la seva història</span></em><span lang='ES-TRAD'>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 79-82.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R34.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M60.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GARGANTÉ LLANES, Maria (2014). “L’activitat constructiva a Vic i comarca durant el segle XVIII: els Morató com a paradigma”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1044.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 120.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484, 486.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL FONT, Antoni pvre. (1973). <em>Història del Santuari de Montdois</em>. Barcelona: Col·lecció de Goigs “Santa Eulàlia”, núm. 81.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 87-89.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1002-1003.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>VERDAGUER I FARRÉS, Josep (2013). “Reflexions sobre Montdois. “La catedral de les Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 35.</span></span></span></span></span></p> XVIII <p>Església de grans dimensions i d'una sola nau, amb un gran creuer transversal coronat amb una cúpula semiesfèrica i un absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó amb llunetes, dividida en tres trams mitjançant arcs torals sostinguts amb unes pilastres amb els basaments i els capitells motllurats. Als murs laterals s'ubiquen les capelles laterals, dues per banda i obertes a la nau mitjançant arcs de mig punt amb les impostes motllurades. La cúpula està sostinguda amb unes grans petxines que descansen damunt d'unes pilastres decorades amb pintures murals de recent factura. L'absis està cobert amb un empostissat de fusta i compta amb un cambril sense accés amb la imatge de la Mare de Déu. A banda i banda de l'altar hi ha dos portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra, que donen accés a la sagristia, una cambra auxiliar i el cambril, tot i que aquest darrer no es va acabar de construïr. De fet, aquestes tres estances es troben innacabades. Als peus del temple hi ha el cor, que ocupa la part superior del pòrtic situat a la façana principal. A nivell decoratiu, una motllura rectilínia dentellada i un sòcol de pedra decorat recorren els murs laterals de l'absis i el creuer. A la nau, aquestes ornamentacions es repeteix en els capitells i els basaments de les pilastres. </p> <p>La façana principal presenta un gran atri porticat obert a l'exterior mitjançant tres arcs de mig punt adovellats i sostinguts amb pilars de pedra. Estan coronats amb una fornícula de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu amb el Nen i emmarcats amb dues orles de pedra. L'espai interior de l'atri està cobert amb un empostissat de fusta, damunt del qual s'ubica el cor. El portal d'accés al temple és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una gran llinda plana monolítica, tot decorat amb una successió de motllures rectilínies. La resta del parament presenta finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Els finestrals que laterals situats damunt les capelles laterals tenen uns grans ampits motllurats.</p> 08901-287 Camps de Montdois - Rupit <p><span><span><span><span>Tenim constància d’un temple relacionat amb la Mare de Déu de Montdois des de l’any 1263, per un establiment on es menciona la capella de Santa Maria de “Mont doys”, situada a la parròquia de Fàbregues. Posteriorment, en un document del bisbat datat l’any 1640, es fa menció de la “Capella de Nostra Senyora de Montdois” (Solà, 2006: 583). Poc després, per dues visites pastorals efectuades els anys 1687 i 1691, sabem que el temple era molt venerat per la gent de la contrada, tenia obrers i ermità i comptava amb un edifici adossat destinat a hostatgeria i casa de l’ermità. Aquesta construcció, que fou enderrocada durant les obres de rehabilitació dutes a terme l’any 2011, comptava amb una llinda gravada amb l’any 1667 i una altra amb la següent inscripció: “CE FEU LA PRESENT/ OBRA ESSENT OBRES/ HIASINTO AULET/ Y GASPAR SOLER. 1683”. També hi havia dues cisternes datades els anys 1673 i 1680. Sabem que l’església actual es començà a construïr amb les aportacions dels feligresos a mitjans del segle XVIII. Tenim constància documental que l’any 1746, en una visita pastoral, el bisbe manà que fessin la teulada per evitar que entrés la humitat. La construcció del temple finalitzà probablement vers l’any 1790, tot i que la seva monumentalitat va fer que quedés pràcticament sense ornamentació. De fet, aquesta mateixa monumentalitat és la que li donà el nom de la “catedral de les Guilleries”. Cal especificar també que, per les seves característiques arquitectòniques, alguns autors han atribuït la seva construcció a Josep Morató Codina o algú del seu entorn.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tenim constància de dues imatges de la Mare de Déu que havien estat al temple. Segons Fortià Solà, la primera era romànica i ingressà al Museu Episcopal de Vic l’any 1915. Fou reemplaçada per una imatge gòtica d’alabastre policromat, datada al segle XV i perduda durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1997, el santuari fou adquirit per l’ajuntament de Rupit i Pruit. El 2009 s’iniciaren les obres de restauració reparant la teulada, que es trobava a punt d’enrunar-se. La rehabilitació del temple fou inaugurada el 30 de maig de l</span>’any 2011 per l’aplec al santuari. En l’actualitat, tant l’aplec del santuari com la cantada de Nadales el 26 desembre són les festes anuals que s’hi celebren.</span></span></span></span></p> 41.9858900,2.4815700 457055 4648340 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7820.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7791.jpg Legal Barroc|Neoclàssic|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Religiós BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Tot i que no s'ha pogut constrastar donat el mal estat de conservació de la pedra, dues obertures de la façana principal presenten les següents inscripcions: '1759 LA CARITAT ME A FETA...' i 'SE FEU LA PRESENT OBRE/ ESSENT OBRES JOSEP AULET/ JOAN SALA Y JAUMA VILA/ ANY 1790'.Altres noms relacionats amb l'edifici: santuari de Montdois, la catedral de les Guilleries. 96|99|119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89656 Camí ral de Vic a Olot https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot-1 <p><span><span><span><span>ALBAREDA, Joaquim; FIGUEROLA, Jordi; MOLIST, Miquel; OLLICH, Imma (1984). <em>Història d’Osona</em>. Col. L’Entorn, 5. Vic: Eumo Editorial, p. 474, 475.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A04.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CROSAS, Jaume (2009). “Mapa del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 18-19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT I GAROLERA, Jaume (2014). “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 948, 950, 956, 958, 961, 962.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLOBET, Salvador (1963). <em>Guilleries, Collsacabra, S. Pere de Casserres, Rupit, El Far, Sant Romà de Sau, Castanyet, Coll de Ravell. Mapa topográfico y notas por el Dr. Salvador Llobet</em>. Granollers: Editorial Alpina, p. 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 142-143, 145.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2009). “Els camins medievals al Collsacabra-II. Tipus de camins que s’estenen per tot el territori”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 10-11.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2010). “Els camins medievals al Collsacabra-III. Relació entre els grans camins i el poblament”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXI, núm. 63, p. 9-10.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SEVILLA, Rafael (2006). “Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 8-11.</span></span></span></p> X-XX <p><span><span><span>El camí ral de Vic a Olot s’endinsa dins del terme municipal de Rupit i Pruit per la banda nord-oest, a través del solell de Comajoan cap al coll sa Cabra (situat damunt de la masia del Colomer). Aquest tram discorre per sota del cingle d’Aiats, ascendint normalment sobre la roca del terreny que aflora en diversos llocs. En altres llocs, el camí no supera l’amplada d’un corriol. El traçat continua carenejant la serra de Mateus, amb el tram empedrat dels Alous, fins al grau Xic. En aquest punt, el camí es desvia en direcció nord a través d’unes petites marrades amb restes de vorals i talussos. En aquest punt, el descens és lleu i s’hi localitza un altre tram de calçada amb un talús de pedra seca, cobert per la vegetació existent, fins a arribar a la masia de la Serra. Després de creuar la finca, passant pel bell mig de les construccions d’aquest mas, el camí travessa la carretera de Falgars d’en Bas cap a l’Hostalot, pasant per davant de la façana principal de la masia (en l’actualitat, aquest tram es desvia per un camí artificial que voreja la casa per la banda de llevant). Des d’aquest punt s’enllaça amb el primer tram empedrat original del camí, just abans d’arribar a la baixada del pont de l’Hostalot. Aquest tram té una amplada d’entre 6 i 7 metres, amb trencaigües i delimitada amb guardarodes monolítics. A la zona central del pont, la calçada s’estreny fins a 1,80 metres. Passat el pont, el camí està empedrat mitjançant llambordes i lloses disposades a plec de llibre, amb grans lloses quadrangulars i els propis afloraments de roca de la zona, arribant fins pràcticament a l’entrada de la finca de l’hostal del Grau. En origen, el camí passava per davant la façana principal de l’edifici, tot i que actualment es desvia per fora de la finca vorejant uns camps fins al costat nord-est de la casa. En aquest punt, el traçat enllaça amb el recorregut original i s’inicia l’abrupte descens de les Marrades del Grau, que salva el desnivell existent entre l’altiplà del Collsacabra i la plana d’en Bas, el denominat grau d’Olot. El tram de les Marrades finalitza a la font de les Marrades, punt des del qual el camí entra dins del terme municipal de la Vall d’en Bas.</span></span></span></p> 08901-286 A la banda de tramuntana del terme municipal - Pruit <p><span><span><span>El camí ral entre Vic i Olot va ser durant molts anys l'única via de comunicació entre les comarques d'Osona i la Garrotxa. Tot i que hi ha constància d’una via romana que de Barcelona pujaria cap al Collsacabra, per després travessar la vall d’en Bas cap al pla d’Olot,no es pot assegurar que seguís el mateix traçat que el camí ral de Vic a Olot. Segons alguns autors, la via que creuava el Collsacabra era la <em>strata francisca</em> o camí de França. Aquesta via, en època medieval, es convertiria en el camí que unia les viles de Vic i Olot. Al segle XII, aquestes vies quedaren sota la jurisdicció del rei, passant a ser conegudes com “camí reial” o la seva contracció “ral”. Durant l'edat mitjana i moderna, el camí va assolir el seu màxim esplendor i va esdevenir una via de comunicació imprescindible per als comerciants i traginers, així com per les relacions socials entre els habitants de les dues zones. Els diferents conflictes bèl·lics ocorreguts entre els segles XVII i XX i el bandolerisme també actuaren damunt de la via. Durant la primera meitat del segle XVIII, el camí ral fou refet, construïnt les Marrades del Grau (1729-1731). Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, amb la construcció de noves carreteres, el camí va caure en desús i es va utilitzar principalment com a camí ramader.</span></span></span></p> 42.0638500,2.4381300 453514 4657018 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img8472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img8338.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Lúdic/Cultural Xarxa natura 2000 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 94|98|119|85 49 1.5 1764 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89652 Col·lecció d'instruments musicals i ceràmica de la Fontana https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dinstruments-musicals-i-ceramica-de-la-fontana <p>PERMANYER, Lluís (2017). <em>Exotismo musical en Rupit</em>. <span lang='CA'><span><span>Consultat 13 novembre 2020, des de http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2017/11/06/pagina-40/137367239/pdf.html?search=Fundaci%C3%B3n%20La%20Fontana</span></span></span></p> XII-XX <p>Col·lecció excepcional d'art privat relacionada amb la etnomusicologia i la ceràmica popular espanyola. El fons relacionat amb la etnomusicologia, conegut com la col·lecció Helena Folch, està format per uns 2000 instruments musicals tradicionals procedents d'Àfrica, Oceania, Asia i Amèrica. Aquests instruments estan datats entre els segles XIX i XX, i destinats a un ús tant religiós com profà. El fons relacionat amb la ceràmica compta amb unes 14000 peces destinades al servei de taula i a la decoració, així com relacionades amb els oficis i les professions. Procedeixen dels principals centres de producció de la península (Andalusia, Aragó, Catalunya, Castella, València i Múrcia) i estan datades entre els segles XII i XIX.</p> 08901-283 La Fontana - Pruit <p>El fons relacionat amb l'etnomusicologia s'inicià l'any 1972 de la mà d'Helena Folch-Rusiñol, mitjançant els viatges que ella i el seu marit feien pels diferents continents no occidentals. L'any 1988 heretà la col·lecció de ceràmica que havia anat recopilant el seu pare, Albert Folch-Rusiñol. Donat el seu extraordinari volum, ambdós fons foren traslladats a la finca de la Fontana, on es construí un edifici projectat per a la seva exposició. La Fundació La Fontana, encarregada de custodiar aquesta col·lecció, fou creada l'any 1992.</p> 42.0343200,2.4718300 456282 4653722 08901 Rupit i Pruit Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-1413371961-albarelofc201402031669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-1413475425-platofc201402211686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-1455636398-tamborfi20160301det22800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-conjuntodecampanasfi201303011178.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges han estat extretes de l'espai web de la Fundació La Fontana. 94|98|119|85 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89650 Àrea d'expectativa arqueològica de Pruit https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-de-pruit <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 63.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 36, 373.</span></span></span></span></span></p> XII-XIX No ha estat mai excavat <p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a l'entrada del nucli urbà de Pruit, damunt d'un monticle situat a la banda de ponent de les cases i al nord-est del cementiri. Tot i que la zona no ha estat mai objecte de cap prospecció ni intervenció arqueològica, segons les informacions orals obtingudes dels veïns de la zona, en aquest punt s'hi van localitzar restes d'ossos. Al seu torn, la bibliografia consultada va identificar aquestes restes amb un possible hipogeu, sense concretar cap datació.</p> 08901-282 Nucli urbà de Pruit <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Antigament, el cementiri de Pruit estava ubicat davant de l’església de Sant Andreu, en l'actual plaça de l'Església, tot i que l’any 1906 fou traslladat a l'entrada del nucli urbà. És probable doncs que les restes aparagudes en el monticle siguin anteriors al primer fossar del nucli de Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 42.0428600,2.4549000 454886 4654679 08901 Rupit i Pruit Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6949.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 94|98|119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89649 La Fàbrega https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega-6 <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 465.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX Els revestiments estan força degradats <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i bigues de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb maons i amb les llindes de fusta. Cal exceptuar el portal d'arc rebaixat de la façana de migdia, bastit amb maons i la finestra balconera del pis. De la façana principal destaca un dels portals de la planta baixa, bastit amb maons disposats a sardinell, i una de les finestres del pis, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit motllurat (tot i que força degradat) i la llinda plana gravada amb l'any 1715 i una creu llatina central. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Els paraments conserven restes dels revestiments arrebossats i emblanquinats que els cobrien.</p> <p>A la banda sud-est de la masia hi ha tres volums adossats, destinats a les tasques agropecuàries originals de la finca. El de l'extrem de ponent és força més petit que la resta. És rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. Els altres dos volums també són rectangulars, tot i que amb teulades de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. En destaca el de l'extrem de llevant, destinat a pallissa. Presenta un sostre embigat de fusta sostingut amb pilars bastits amb maons. Compta amb una gran porta de fusta, petites finestres emmarcades amb maons i està bastit amb pedra de diverses mides disposada de forma regular.</p> 08901-281 Carretera C-153, km. 30 - Pruit <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del <em><span>Faber </span></em>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. La masia es trobava dins la demarcació de l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV passant després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 42.0300600,2.4523000 454662 4653259 08901 Rupit i Pruit Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9433.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-1017397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9444.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89646 Àrea d'expectativa arqueològica del pla de Fàbregues https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-del-pla-de-fabregues <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 226.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 398-</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>402, 487.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 19-24.</span></span></span></span></span></p> VI a.C-X d.C. No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica <p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a la zona de Sant Joan de Fàbregues, entre el pla del Roquer, el de Fàbregues i el pla Xic o de l'Agullola. Durant unes prospeccions arqueològiques realitzades a la zona als anys 90 es van localitzar fragments de ceràmica ibèrica a l'extrem superior del cingle, prop de l'Agullola i a la banda de migdia del mateix. Prop dels límits entre el pla Xic i el de Fàbregues es van localitzar algunes restes d'estructures bastides en pedra atribuïdes a parets de contenció. En aquesta mateixa zona, encerclant el pla Xic i disposat a banda i banda del cingle, es van localitzar les restes d'un mur d'uns 20 metres aproximadament. Al bell mig de l'estructura hi ha una bassa de planta irregular coneguda en l'actualitat com la bassa del Senglar i les restes d'un possible forn de planta circular i fragments de ceràmica fàcilment esmicolable i datada al segle X. A la zona també s'hi documentaren altres restes de murs de menys entitat i fragments de teula àrab.</p> 08901-279 Pla de Fàbregues - Rupit <p>Segons la bibliografia consultada, l'antic castell de Fàbregues (documentat al segle X) estaria situat a l'extrem del pla Xic, prop de l'Agullola, tot i que no n'hi ha cap rastre tangible. Pel que sembla, prop seu hi hauria també les restes d'un poblat d'origen pre-romà o anterior. Al mateix temps, al bell mig de l'extensió que conforma el pla de Fàbregues, és molt probable l'existència de diverses masies depenents dels masos de Fàbregues i del Roquer. L'existència de diversos graus que comunicaven la part superior del cingle amb les fondalades de Susqueda reforça la hipòtesi que aquesta zona hauria estat poblada des de temps antics.</p> 42.0067200,2.4762900 456632 4650655 08901 Rupit i Pruit Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-1017143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7625.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7634.jpg Inexistent Medieval|Popular|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 85|119|81 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89644 Roques de les Baumes https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-les-baumes <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. </span><em><span>Ausa</span></em><span>, XXII, núm. 158, p. 528, 540.</span></span></span></span></p> <p>Conjunt de roques situades a l'extrem de tramuntana d'un petit turonet situat al costat de la masia de les Baumes, sota cingle. Es tracta d'un conjunt de grans dimensions de pedra calcaria, format per dues grans lloses planes i una roca irregular de grans dimensions, disposades formant un petit corredor interior de traçat rectilini. Aquest espai es troba semicobert per una llosa plana i una altra roca de caire més informe.</p> 08901-278 Les Baumes - Rupit <p>Per la seva peculiaritat, aquestes roques servien com a fites de referència dins de la documentació referida a la zona i datada al segle XVI. La primera referència documental que menciona aquest conjunt és de l'any 1597. El seu nom fa referència al fet que hi tocava bastant el sol, mitjançant l'aprofitament dels esqueis de la cinglera que permetien el pas de la llum. La resta de la zona quedava a l'ombra ben aviat, quan el sol es començava a pondre. Hi ha la possibilitat que es tractés d'un dolmen, tot i que caldrà un estudi i una intervenció arqueològica per comprobar-ho.</p> 42.0085600,2.4870100 457521 4650854 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0223.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'element: l'Assolelladora, la Solaiadora. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 2153 5.1 1764 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89643 Roures de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-sala <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Magnífics exemplars de roure situats dins de la finca de la masia de la Sala, al marge del camí que dona accés a la riera de Rupit i a l'era de la Guilla, al costat d'uns camps. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'entre 13 i 18 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-277 Masia de la Sala - Rupit 42.0291400,2.4605100 455341 4653152 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0440.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89642 Roures de Comajoan https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-comajoan <p>Magnífics exemplars de roure situats als voltants de la masia de Comajoan, prop dels camins que li donen accés i dins de la seva finca. Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'uns 18 metres de diàmetre. </p> 08901-276 Plans de Comajoan - Pruit 42.0581600,2.4275400 452633 4656392 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img9071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-img8984.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89642-1017363.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Alguns dels exemplars estan inclosos dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 2153 5.1 1764 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89640 Esquei del Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquei-del-grau <p><span><span><span>BIGAS BAU, Marc (2006). “Trabucaires i lladres de camí ral al Collsacabra”. <em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em>, any XXVII, núm. 56, p. 24-27. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 48.</span></span></span></span></span></p> <p>Massa rocallosa de superfície clivellada i cantelluda, plena de fissures i arestes. Es tracta d'un vessant rocós de fort pendent, on la roca de calcaries gresoses aflora per damunt del traçat del camí ral de Vic a Olot. S'hi accedeix mitjançant un estret corriol que s'inicia a l'extrem de la segona plataforma o rampa empedrada que caracteritza les Marrades del Grau. La zona està coberta per una espessa vegetació ombrívola de faigs i roures. Uns metres més enllà en direcció a llevant, formant part de la mateixa formació rocosa, hi ha la cèlebre mina dels Bandolers. Es tracta d'una gran esquerda rocallosa d'uns 50 metres de llargada, amb una amplada mitjana aproximada d'1,20 metres i uns 4 o 5 metres de fondària, que probablement fou adaptada per facilitar el trànsit de persones. Tant l'arbrat de la zona com el sotabosc la camuflen, restant d'aquesta manera un amagatall que fou utilitzat pel bandolerisme i els lladres del camí ral durant els segles XVIII i XIX.</p> 08901-275 Les Marrades del Grau - Pruit 42.0782100,2.4571300 455096 4658602 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89640-img8444.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 2153 5.1 1764 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89639 Avets del Saltiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-saltiri <p>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 09-06-2021].</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplars de quatre a</span></span></span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>vets blancs (Avies alba) situats en un dels marges que encaixonen el torrent del Saltiri, en una zona obaga. Els exemplars són de grans dimensions, amb una alçada aproximada d'uns 40 metres. Presenten un tronc central a partir del qual neix el brancatge, amb una disposició que li dona una forma piramidal allargassada. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Aquests espècimens són arbres eurosiberians, arribats a la zona mitjançant la serralada Tranversal i, per tant, probablement són espontanis. Dins del terme municipal, els avets creixen en boscos mixtos.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08901-274 Plans de Corriol - Torrent del Saltiri - Pruit 42.0302100,2.4704100 456161 4653266 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89639-img7254.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89638 Bosc de Corriol https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-corriol <p>Magnífica massa boscosa molt significativa pels habitans, sobretot, del nucli urbà de Rupit. Aquest bosc està situat en un dels itineraris de senderisme que neixen al nucli urbà, zona de boletaires i on els canvis estacionals són molt significatius a nivell de paisatgisme. Es tracta d'una formació vegetal dominada per espècies arbòries, amb la presència d'estrats arbustius i herbacis. En concret, aquest bosc està caracteritzat per la presència d'una gran diversitat d'espècies, amb una vegetació força abundant. Entre d'altres s'hi localitzen f<span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>aigs, freixes, teixos, roures, trèmols (Populus tremola), avets, pi roig, bedolls (siberià), pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), avellaners, pieces i alguna alzina de manera més residual. </span></span></span><span><span><span>Alhora també s’hi comptabilitzen aurons, galzerans, esbarsers, lleterasses i ginebrons. </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>En darrer terme, i donada la presència de faigs, també hi ha grevols.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08901-273 Pla de Corriol - Pruit 42.0383800,2.4719200 456292 4654172 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89638-img7237.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89637 Fons documental de can Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-rovira <p><span><span><span><span>TRUJOLS, Antoni; GUTIÉRREZ, Ernest (1998). “La ferreria de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 40, p. 12-13.</span></span></span></span></p> XVIII-XX <p>Fons documental relacionat amb la família Rovira, ferrers de la vila de Rupit, format per documents i fotografies fruit de l’evolució històrica de la família i les activitats que desenvolupaven. Tot i que el fons resta pendent de catalogació i es desconeix l’abast del seu volum, tenim algunes dades prèvies que fan valorar molt positivament el seu contingut. Entre d'altres documents destaca un títol de ferrador d'un dels seus avantpassats datat l'any 1765, una inspecció de la ferreria datada l'any 1768 i, probablement, els plànols de la construcció del pont Penjat.</p> 08901-272 Carrer de la Barbacana, 6-8 <p><span><span><span>Aquest fons està relacionat amb <span>la nissaga de ferrers de la casa de can Rovira, establerts a l’edifici des de l’any 1711 de la mà de Pere Rovira. Els darrers membres que van exercir com a ferrers van ser els germans Pere i Francesc Rovira i Gallifa, que van estar en actiu fins l’any 1973</span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> 42.0244000,2.4652200 455728 4652624 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89637-img9825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89637-img9826.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89636 Col·lecció d'objectes de can Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-can-rovira XX <p>Col·lecció heterogènia d'objectes que formen part de l'habitatge de can Rovira, situat al número 8. El pis presenta diversos espais característics d’una casa i que es troben en l’estat en que els va deixar la darrera propietària. Hi ha la sala, el menjador, la cuina amb el foc a terra i diverses habitacions. Es conserven objectes destinats a diferents usos (un bressol infantil de fusta, un carrilló, màquines de cosir...), mobles de diferents èpoques (calaixeres, armaris, baguls, llits...) i llibres de temàtica religiosa principalment. Destaca una fornícula d'arc de mig punt decorada i situada a la sala de l'habitatge, la qual alberga una imatge de la Mare de Déu amb el Nen. Com a curiositat, es conserven algunes lluminàries amb l’antiga instal·lació de gas que conviuen amb els aparells d’electricitat.</p> 08901-271 Carrer de la Barbacana, 6-8 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La majoria dels objectes que formen part d’aquesta col·lecció són anteriors a mitjans del segle XX.</span></span></span></span></span> La darrera habitant de la casa fou la sra. Rosa Rovira Gallifa, descendent de la nissaga familiar dels Rovira, ferrers establerts a la construcció des de l’any 1711.</span></span></span></p> 42.0244000,2.4652200 455728 4652624 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89636-img9866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89636-img9811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89636-img9874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89636-img9828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89636-img9889.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89635 Col·lecció de la fàbrica d'escuradents de can Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-fabrica-descuradents-de-can-rovira XX <p>Col·lecció relacionada amb una fàbrica d'escuradents situada a la segona planta del número 8. Es tracta d'un espai diàfan en el que hi ha diverses màquines, embarrats de tracció, motors i altres estris i eines relacionats amb la fabricació d'escuradents cilíndrics.</p> 08901-270 Carrer de la Barbacana, 6-8 <p>Durant el segle XX, els propietaris de l'edifici, membres de la nissaga familiar dels Rovira, van fabricar escuradents de la marca “Elefante”, essent segurament els inventors dels escuradents cilíndrics, donat que fins aquell moment es feien plans.</p> 42.0244000,2.4652200 455728 4652624 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89635-img9838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89635-img9791.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89635-img9793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89635-img9779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89635-img9777.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89634 Col·lecció de l'obrador d'embotits de can Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lobrador-dembotits-de-can-rovira XX <p>Col·lecció relacionada amb un obrador d'embotits situat a la primera planta del número 6. Es tracta d'un espai diàfan en el que hi ha diverses superfícies enrajolades, balances, màquines d’embotir, de tallar, perols i altre utillatge per realitzar aquesta feina. A les bigues del sostre hi ha penjats diversos ganxos per penjar els embotits. Al mateix temps, a la segona planta del número 6 i a les golfes, hi ha espais equipats amb grans estants i lleixes de fusta que s’utilitzaven com assecadors de llonganisses. </p> 08901-269 Carrer de la Barbacana, 6-8 <p>Aquest obrador el va posar en marxa en Pere Rovira Gallifa, que va combinar aquesta activitat amb la de ferrer. L'obrador deixà de funcionar a principis de la dècada dels anys 70 del segle XX.</p> 42.0244000,2.4652200 455728 4652624 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89634-img9843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89634-img9854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89634-img9852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89634-img9860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89634-img9863.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89633 Manxa de la Ferreria de can Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/manxa-de-la-ferreria-de-can-rovira <p><span><span><span><span lang='CA'>AMENÓS, Lluïsa (2020). <em>Inventari de la Ferreria i el taller metal·lúrgic de can Rovira (Rupit)</em>. Ajuntament de Rupit i Pruit, Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona [inèdit].</span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Manxa de grans dimensions constituïda per un esquelet o caixa de fusta format per diverses costelles i folrat amb cuir adobat, pintat i clavat amb tatxes. Presenta dues anses cilíndriques laterals i una boca que encara conserva el tub que la connectava amb la tovera. És sostinguda per un sistema de tirants de ferro i s'acciona per mitjà d'una palanca que, subjectada per la cúa, travessa la paret adjacent a la ferreria a través d'un orifici practicat a la part superior del mur. A l'extrem oposat de la palanca hi hi una maneta que permet moure-la des de la fornal. La manxa injectava aire a la primitiva fornal que no es correspon amb l’actual. Ho confirma el fet que es troba encarada a la ferreria i comunicada amb aquesta a través de dos orificis: el corresponent a la boca de la manxa, que connectava amb l'antiga tovera, i el que permet el pas de la palanca d'accionament.</span></span></span></span></span></p> 08901-268 Carrer de la Barbacana, 6-8 <p><span><span><span>Aquest element està relacionat amb la nissaga de ferrers de la casa de can Rovira, establerts a l’edifici des de l’any 1711 de la mà de Pere Rovira. Els darrers membres que van exercir com a ferrers van ser els germans Pere i Francesc Rovira i Gallifa, que van estar en actiu fins l’any 1973.</span></span></span></p> 42.0244000,2.4652200 455728 4652624 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89633-img9769.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89633-img9763.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89633-img9766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89633-img9762.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni moble Objecte Pública Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89632 Encluses de la Ferreria de can Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/encluses-de-la-ferreria-de-can-rovira <p><span><span><span><span lang='CA'>AMENÓS, Lluïsa (2020). <em>Inventari de la Ferreria i el taller metal·lúrgic de can Rovira (Rupit)</em>. Ajuntament de Rupit i Pruit, Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona [inèdit].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, Ramon (2020). “Les encluses baganeses”. <em>L’Erol</em>, núm. 143, p. 46-50.</span></span></span></span></p> XVIII/XIX <p><span><span><span><span>Enclusa situada al costat de la fornal de l’antiga ferreria de can Rovira, damunt del seu cep. Està formada per una <span lang='ES-TRAD'><span>massa de ferro, amb un cos central rectangular i dues punxes o bigòrnies a cada extrem</span></span>. Porta la inscripció “BA [ ] GA / 1710” cisellada al frontal, amb unes sanefes d’emmarcament fetes a base de puntejats i línies en ziga-zaga, i un asterisc o estrella esquematitzada de 6 puntes. S’ha atribuït a les produccions d’encluses baganeses del segle XVIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Al mateix temps, dins del recinte de l'antiga ferreria, hi ha una altra enclusa de Bagà datada amb l'any 1842 gravat al frontal, flanquejant el característic floró de 8 pètals.</span></span></span></span></span></p> 08901-267 Carrer de la Barbacana, 6-8 <p>La família Ripoll de Bagà eren fabricants d’encluses des de principis del segle XVIII i fins a mitjans del XIX. Les seves famoses encluses, bellament decorades amb el nom de Bagà i la data de fabricació gravada en un dels costats, donaren a conèixer el nom de Bagà arreu de Catalunya, arribant a estar presents en gran part de les ferreries avui desaparegudes.</p> <p> </p> 42.0244000,2.4652200 455728 4652624 1710/1842 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89632-img9757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89632-img9761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89632-img9758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89632-img3508.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89631 Col·lecció de la Ferreria de can Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-ferreria-de-can-rovira <p><span><span><span>AMENÓS, Lluïsa (2020). <em>Inventari de la Ferreria i el taller metal·lúrgic de can Rovira (Rupit)</em>. Ajuntament de Rupit i Pruit, Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona [inèdit].</span></span></span></p> <p><span><span><span>TRUJOLS, Antoni; GUTIÉRREZ, Ernest (1998). “La ferreria de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XIX, núm. 40, p. 12-13.</span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span>Col·lecció d’alt valor patrimonial situada a la planta baixa de can Rovira i relacionada amb l’antiga ferreria establerta a la construcció des de principis del segle XVIII. La col·lecció està formada tant pels espais on s’emplaça com pels materials relacionats amb l’activitat d’una ferreria preindustrial, una carbonera i un taller metal·lúrgic corresponent a la primera industrialització. Aquests espais estan emplaçats en dues finques adjacents datades al segle XVII: la ferreria i la carbonera, al núm. 8, i el taller metal·lúrgic, al núm. 6. <span lang='ES-TRAD'>L’espai principal de la ferreria era l’obrador, on es conserva el fornal i les eines. El segon espai era l’antiga carbonera, on es troba la manxa del fornal. El taller metal·lúrgic ocupa un únic espai sense divisions que és accessible des de la ferreria i també des del carrer; conserva tots els elements propis de la primera mecanització de l’ofici: el torn de fressa, el trepant de columna, la mola d’esmolar i polir, la serra de vaivé i el conjunt d’embarrats que proporcionaven la força motriu. </span>La col·lecció compta amb un total de 694 objectes destinats a la producció del ferro (327 elements del fons de la ferreria i 367 del taller metal·lúrgic).</span></span></span></p> 08901-266 Carrer de la Barbacana, 6-8 <p>L'any 1711 es va establir el ferrer Pere Rovira, que va iniciar la nissaga de ferrers de la casa de can Rovira. Els últims que van exercir com a ferrer van ser els germans Pere i Francesc Rovira i Gallifa, el darrer va ser alcalde de Rupit a partir del 1943, i els dos germans van ser els constructors del pont penjat. La ferreria va estar en actiu fins el 1973 i se’n conserven els utensilis originals, així com també la porta exterior on encara es poden veure les marques de les proves que hi feia el ferrer. <span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>El registre i catalogació de tot l’utillatge conservat fou efectuat entre els mesos d’agost i novembre de l'any 2020.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> 42.0244000,2.4652200 455728 4652624 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89631-img3476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89631-img3483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89631-img3490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89631-img3501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89631-img3506.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89630 Taula de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-sant-miquel <p>Font: informació oral dels veïns del municipi.</p> XVI-XVII <p>Taula amb la representació de Sant Miquel, patró de Rupit, situada a l'altar major de l'església. Podria tractar-se d'un dels compartiments d'un possible retaule dedicat a Sant Miquel i atribuït a Joan Gascó, tot i que resta pendent la seva identificació per part dels experts. La taula inclou la representació de Sant Miquel Arcàngel matant el drac i la seva tècnica és pintura sobre fusta, amb l'ús del daurat.</p> 08901-265 Carrer de l'Església, 3 <p>Aquesta taula era propietat d'uns estiuejants del municipi. Fou localitzada cap als anys 50 del segle XX pel propietari, que la tingué a casa seva fins que fou donada al municipi de Rupit i Pruit entre els anys 2018-2020 aproximadament.</p> 42.0237500,2.4651000 455717 4652552 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89630-img6566.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89630-img6569.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89630-img6570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89630-img6571.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni moble Objecte Pública Religiós 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89629 Pedrera de Pruit https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-pruit <p>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 09-06-2021].</p> XVI-XX <p>Antiga pedrera situada a la part superior del carrer i que subministrà bona part de la pedra utilitzada en la construcció de les cases del nucli urbà de Rupit. Geològicament parlant es tracta d'una pedra calcària nummulítica de tonalitat grisenca formada en el Terciari, idònia com a material de construcció per la seva extracció en blocs i carreus perfectament carejables. De fet, la pràctica totalitat del carrer està format per la pròpia pedrera, treballada formant plataformes i graons que permeten la circulació dels vianants. A la part superior de la via s'observen grans talls verticals i algunes marques de les eines utilitzades per a la seva extracció. </p> 08901-264 Carrer de la Pedrera <p>Aquest substrat geològic ha permès que el treball de la pedra i l'ofici de picapedrer i/o paleta fos una de les activitats tradicionals del municipi, amb gran destressa alhora de col·locar aquest material en la construcció dels seus edificis i elements arquitectònics.</p> <p> </p> 42.0260900,2.4671500 455889 4652810 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89629-img7228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89629-img7229.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89629-img7230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89629-img7231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89629-img7233.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89628 Estany del Coll https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-del-coll <p><span><span><span><span lang='CA'>MAS, Guillem; CONILL, Gregori; COLOM MOLAS, Joan (2011). “La restauració de l’estany del Coll o de les Granotes”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p>Estany aïllat de planta irregular més o menys allargassada, situat al bell mig dels camps que caracteritzen la zona. Està delimitat amb una tanca de fusta i envoltat per una vegetació on destaquen les comunitats de macròfits i helòfits. L'estany és el punt de reproducció de fins a 8 espècies d’amfibis: la granota roja (Rana temporaria), la granota verda (Phelophilax perezi), la granoteta de punts (Pelodytes punctatus), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo), la salamandra (Salamandra salamandra), el tritó verd (Triturus marmoratus) i el tritó palmat (Lisotriton helveticus). A més a més, l’ànec collverd (Anas plathyrynchos), el cabusset (Tachybaptus rufficollis) i la polla d’aigua (Gallinula chloropus) són ocells aquàtics que també crien a l’estany. L'estany compta amb un hotel per a insectes. Es tracta d'una estructura similar a un armari sense portes, a les lleixes del qual s’hi col·loquen substrats de diferent naturalesa: troncs, pedres, escorça, etc. La seva funció és servir de refugi i lloc de reproducció a diferents espècies d'insectes, sobretot pel que fa a les abelles solitàries i els abellots.</p> 08901-263 Camí de la Salut - Pruit <p>L'estany és propietat de les finques del Coll, el Torrent i Roca-roja de Pruit. A principis del segle XX, era el punt d'abeurament més important per al bestiar de la zona. Durant la segona meitat del segle XX, l'estany es va anar omplint de sediments, fent impracticable la seva funció original. Fou restaurat l'any 2010 per Paisatges Vius, una entitat dedicada a la conservació de la natura de manera compatible amb les activitats socioeconòmiques del territori. L'hotel d'insectes fou elaborat pels professionals de la construcció de Rupit Joan Pujol (fuster) i el paleta Sellabona, que el van construir seguint l'arquitectura rústica típica del poble: fusta fosca, gruixuda i sostre de teula envellida.</p> 42.0640000,2.4823900 457176 4657012 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89628-img8248.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'element: estany de les Granotes. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 2153 5.1 1764 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89627 Pont del carrer de la Barbacana https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-de-la-barbacana XX <p>Pont aïllat situat a l'entrada del carrer de la Barbacana, al costat de l'oficina de turisme de Rupit. Es tracta d'un petit pont format per un sol arc de mig punt, bastit amb maons disposats en pla i sostingut amb pilars fets de pedra sense treballar disposada en filades regulars i lligada amb abundant morter de calç. L'estructura s'assenta damunt de dues plataformes rectangulars, situades als laterals de la volta i bastides amb ciment. El tauler està conformat amb el mateix asfalt del carrer, delimitat amb una barana intermitent de pedra unida amb barres de fusta.</p> 08901-262 Carrer de la Barbacana - Rupit 42.0260000,2.4652100 455728 4652801 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89627-img5461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89627-img5460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89627-img5462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89627-img9535.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89626 Pont del torrent Mal https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-mal XVIII-XX <p>Pont aïllat situat sota el camí que dóna accés a les masies de Corriol i la Fontana, dins de l'itinerari de les fonts de Rupit. Està format per una obertura rectangular bastida amb lloses de pedra a la banda de ponent, mentre que a la de llevant és lleugerament troncopiramidal. Està assentat damunt la llera de roca del torrent, la qual presenta un canal horitzontal excavat al centre. En general, l'estructura està bastida amb pedra de la zona sense treballar, disposada de forma regular. A la banda de ponent s'observa una filada bastida amb el mateix tipus de pedra, tot i que disposada a sardinell. El tauler està format pel propi asfalt del camí.</p> 08901-261 Torrent Mal - Pruit 42.0338800,2.4679600 455961 4653675 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89626-img5517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89626-img5519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89626-img5525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89626-img5530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89626-img5533.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89625 Pont del torrent de Sabaters https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-sabaters XVII-XIX <p>Petit pont o passera aïllada situada en el corriol que porta al molí del Rodó, damunt del torrent de Sabaters. El tauler està format per una gran llosa de pedra de planta rectangular, disposada de banda a banda del cabal del torrent. En aquesta part, el propi torrent està delimitat amb grans pedres més o menys rectangulars que faciliten la col·locació de la llosa que fa de passera.</p> 08901-260 Torrent de Sabaters - Rupit 42.0195000,2.4665600 455835 4652079 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89625-img6344.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89624 Pont de la Lluca https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-lluca <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 372, 492.</span></span></span></span></span></p> XX <p>Pont aïllat format per dos arcs rebaixats adovellats, amb els brancals bastits amb carreus de pedra de grans dimensions i assentat damunt la llera de roca dl torrent. L'intradós dels arcs està bastit amb maons i els pilars que els sostenen són de pedra sense treballar, disposada regularment. Tant els extrems com els basaments d'aquests pilars són embellits amb carreus de pedra, amb les impostes motllurades. La resta de l'estructura presenta el mateix tipus de pedra que els pilars i els extrems dels arcs compten amb petits contraforts bastits amb carreus. El tauler superior està asfaltat i delimitat amb guardarrails i baranes metàl·lics. </p> 08901-259 Carretera C-153, km. 30,5 - Pruit 42.0325200,2.4553600 454917 4653530 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89624-img9421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89624-img9415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89624-img9422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89624-img9423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89624-img9473.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89623 Pont de Papalló https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-papallo <p><span><span><span><span lang='CA'>BOFILL ANGLADA, Montse (2014). “Rutes viscudes. Voltes per les fagedes i els boscos de bedolls”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 71, p. 38-39.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 384, 492.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 115.</span></span></span></span></span></p> XX <p>Pont aïllat situat en el límit dels termes municipals de Rupit i Pruit i Susqueda, i de les províncies de Barcelona i Girona. Està format per un sol arc de mig punt bastit amb un encofrat de ciment, amb el basament embellit amb un aplacat disposat a mode de carreus de pedra picada. L'estructura està assentada damunt la llera de roca del torrent i compta amb petits contraforts adossats als extrems de l'obertura i bastits en pedra. El tauler està asfaltat i delimitat amb guardarrails metàl·lics.</p> 08901-258 Carretera C-153, km. 35,1 - Pruit 42.0489900,2.4829400 457211 4655345 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89623-img8839.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89623-img8855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89623-img8850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89623-img8846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89623-img8844.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'estructura: pont de Papelló, pont de Províncies. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89622 Pont de les Marrades https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-marrades <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>47, 90-91, 112, 123.</span></span></span></p> XVIII <p>Petit pont aïllat situat en una de les rampes empedrades que caracteritzen les Marrades del Grau, en el tram del camí ral que va de l'hostal del Grau a la font del Grau o de les Marrades. Es tracta d'una petita estructura que travessa el paviment per sota, actuant d'aquesta manera com a canal de desaigüe. Està format per una petita obertura rectangular bastida amb pedra disposada a sardinell i situada a l'extrem del paviment que toca al marge de roca, inserida a l'interior d'un petit canal bastit en pedra. A l'altre extrem del canal compta amb una obertura d'arc rebaixat bastit amb pedra disposada a sardinell, que fa de porta de sortida. En general, l'estructura està bastida amb pedra sense treballar, disposada de forma regular.</p> 08901-257 Camí ral de Vic a Olot - Pruit <p>El pont fou bastit durant la construcció de les Marrades del Grau, entre els anys 1729 i 1731. Servia per desviar l'aigua per sota del paviment, evitant d'aquesta manera que es deteriorés. Durant les tasques de rehabilitació del tram, efectuades entre els anys 2009 i 2010, es va localitzar un obús sense detonador al pont, probablement procedent de la munició republicana.</p> 42.0428500,2.4549100 454887 4654678 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89622-img8359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89622-img8360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89622-img8361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89622-img8362.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 119|94 49 1.5 1761 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89621 Font de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-5 <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. </span><span>Barcelona: Montblanc-Martín, p. 105-106.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 96-99.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 387, 500.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVII <p>Font aïllada situada a l'interior d'un canal obrat que la connecta amb la riera de Rupit. Està formada per un mur bastit en pedra situat en un dels marges del canal. Consta d'una portella rectangular tancada, sota de la qual s'ubica el broc per on raja l'aigua, que també és de metall. La portella està emmarcada amb carreus de pedra i presenta una gran llinda de pedra plana gravada amb la següent inscripció: 'IOANNES SALA PR ET CANONICUS SEDIS VICI ME FECIT'. A la part superior de la inscripció hi ha gravat l'any 1692 i una creu grega central.</p> 08901-256 Riera de Rupit - Era de la Guilla - Rupit 42.0282100,2.4586000 455182 4653050 1692 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89621-img0404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89621-img0407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89621-img0412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89621-img0413.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 47 1.3 1761 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89620 Molí del Rodó https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-rodo <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. </span><span>Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24-25, 96, 100.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>105-106, 114, 382, 394, 461, 475, 493.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). <em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em>. </span><span>Valls: Cossetània Edicions, p. </span><span lang='CA'>144, 145-148, 177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 60-64.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>VINYETA, Ramon (1980). <em>El Collsacabra. Els salts i cascades</em>. </span><span>Torelló: Celblau, p. 24.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX Enrunat i cobert de vegetació. <p>Restes enrunades d'un molí situat sota d'unes roques que formen part de la riba de ponent de la riera. Es conserven les restes del molí pròpiament dit i de la casa del moliner, situades l'una al costat de l'altra. El molí presenta una planta més o menys rectangular, assentada damunt la roca natural de la zona. Compta amb una obertura d'arc rebaixat bastida amb pedra disposada a sardinell i situada al nivell inferior, i una obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra al superior. Al seu costat, a la banda sud-oest, hi ha les restes de la casa del moliner, completament cobertes per la vegetació de ribera i sense coberta. Estava distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis, i s'observen dues obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, la de la planta baixa amb la llinda plana. Ambdues construccions estan bastides amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> <p>A la part superior del salt, situades dins del cabal de la riera, s'observen diverses cunyeres de planta rectangular excavades a la llera, les restes d'una resclosa bastida amb grans pedres i un canal excavat també a la roca, que desviava l'aigua des de la resclosa i cap al molí.</p> 08901-255 Saltants del Rodó - Riera de Rupit - Rupit <p>De les restes situades damunt del salt d'aigua hi ha constància documental l'any 1552 i 1647 (en aquell moment, aquest salt era conegut amb el nom del salt de Miralles). Ambdues referències parlen de la construcció de rescloses.</p> <p>De les restes situades al costat del salt, i segons la bibliografia consultada, hi havia una pedra gravada amb els anys 1722-1895. Documentalment, la primera referència data de l'any 1751 i, posteriorment, es menciona el molí l'any 1815. Tenim notícia que les moles d'aquest molí eren dos curres o cons truncats de pedra que utilitzaven per blanquejar el blat, tot i que inicialment es dedicava a l'escorça. El topònim procedeix de la planta del roldor, que usaven tant les adoberies com les blanqueries en les seves feines, donada la presència de tanins a les seves fulles i baies. Sembla que el molí deixà de funcionar per causa de l'aiguat caigut a la zona l'any 1940, tot i que en una fotografia datada entre els anys 1926 i 1931, el molí ja estava enrunat i abandonat.</p> 42.0203700,2.4671400 455884 4652175 08901 Rupit i Pruit Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img0245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89620-img5954.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altre noms relacionats amb l'edifici: molí del Roldor. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89619 Balma dels Llims https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-llims <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 96.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 4-6.</span></span></span></span></p> <p>Balma de grans dimensions situada a la banda de ponent del nucli urbà de Rupit, en el marge oest de la riera. Es tracta d'un abric rocós de molta alçada, amb una visera d'àmplia volada on s'assenta el mur que delimita i sosté el camí de Sant Joan de Fàbregues. Es troba completament oberta pels costats i s'observen diverses roques amuntegades a la banda de migdia. Alhora, en el sòl rocós de la balma, hi ha uns forats excavats de planta rectangular i de diferents mides que servien per estovar-hi el cànem.</p> <p> </p> <p> </p> 08901-254 Riera de Rupit - Rupit <p>Segons la bibliografia consultada, aquesta balma era utilitzada pels paraires de la vila de Rupit per amarar-hi el cànem entre els segles XVII i XVIII principalment. Pel que sembla, al costat de la balma, hi ha una galeria descendent de quatre metres de fondària que fou explorada l'any 1981 pels membres del GE Mollet.</p> 42.0245600,2.4644100 455661 4652642 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img5326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img5331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89619-img6658.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89618 Font de les Marrades https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-marrades <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 126.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XX <p>Font aïllada situada al marge del camí, sota d'una gran roca o esquei i dins de la fageda que caracteritza la zona. Està situada en el límit dels termes municipals de Rupit i Pruit i la Vall d'en Bas, i també en el límit de les províncies de Barcelona i Girona. Es tracta d'una deu natural que emana de la pròpia roca mitjançant una petita esquerda, al final de la qual hi ha un tub metàl·lic encastat. Al costat de la font hi ha un petit pessebre format dos troncs de fusta treballats, que representen el naixement de Jesús i l'adoració. Sota la font, al costat del camí, hi ha una bassa de planta irregular que recull l'aigua sobrant. Està bastida amb un petit mur de pedra disposada en filades, amb el coronament pla a mode de bancada i una pedra central que fa de desaigüe. L'aigua cau a l'interior d'una canalització que travessa l'empedrat del camí ral fins al marge de tramuntana. Al costat de la bassa hi ha unes escales de pedra que donen accés a la font pròpiament dita i al pessebre.</p> 08901-253 Camí ral de Vic a Olot - Pruit <p>Aquesta font fou reformada l'any 1956 pels veïns de la zona. El tronc que representa el naixement és obra de Jesús Feixes Plana, a iniciativa de la família Plana Casacuberta d'Olot. Data del 4 de desembre de 1994. L'altre tronc, que està encastat en una de les roques de la zona, presenta la data 6-12-2002.</p> 42.0783100,2.4564100 455036 4658614 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89618-img8393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89618-img8422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89618-img8401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89618-img8413.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb la font: font del Grau. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89617 Mirador del Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-soler <p>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 05-05-2021].</p> XX-XXI <p>Esplèndid mirador situat damunt del dipòsit d'aigua de la població i amb unes vistes magnífiques tant de la vila de Rupit com de l'Agullola de Rupit i del pla de Fàbregues. El mirador s'ubica a la part superior del dipòsit, que està empedrada i condicionada amb un banc de fusta per seure. Hi ha un plafó metàl·lic que descriu l'Agullola i la seva llegenda. El dipòsit és de planta circular i està bastit amb pedra de la zona ben desbastada i de diverses mides, disposada en filades regulars. Compta amb obertures espitllerades bastides en pedra, tot i que tapiades. El mirador està delimitat amb una barana bastida amb el mateix tipus de pedra que el dipòsit i presenta un coronament ondulat amb la pedra disposada a sardinell.</p> 08901-252 Camí de Sau a Rupit - Rupit <p>Entre els anys 1986 i 1987, després de diverses pluges molt fortes a la zona, una roca de grans dimensions va caure damunt la carretera d'accés a la vila de Rupit. Per ordre de l'alcalde, el bloc fou retirat de la via i, de mica en mica, s'anava esmicolant. De fet, un dels brigades municipals feia de picapedrer i fou l'encarregat d'anar treballant la pedra d'aquest bloc. Un cop tallada, aquesta pedra es va utilitzar per forrar el dipòsit d'aigua de la vila. Aquesta tasca és un reflex del tradicional i històric del domini del treball de la pedra per part dels picapedrers de la zona de Rupit.</p> 42.0249500,2.4636600 455599 4652686 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89617-img5426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89617-img0130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89617-img0136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89617-img0151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89617-img0269.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89616 Mirador del salt de Sallent https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-salt-de-sallent XX <p>Mirador excepcional situat a l'extrem de migdia del cingle, amb unes vistes excepcionals del salt de Sallent i del cingle de Fàbregues, amb l'Agullola de Rupit. Es tracta d'un espai delimitat amb una barana de ferro assentada damunt la pròpia roca del cingle. De fet, el nivell de circulació del mirador és també la pròpia roca del cingle. Al bell mig de l'espai hi ha una alzina de grans dimensions, amb bona part de les arrels en superfície.</p> 08901-251 Cingle de Pujolràs - Rupit <p>El mirador fou construït l'any 1994 per l'ajuntament de Rupit i Pruit i la Diputació de Barcelona.</p> 42.0148200,2.4752400 456551 4651555 1994 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-1017172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-img6289.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-img6300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89616-img6304.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 119|98 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89615 Roure gros del Colomer https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-colomer <p>Exemplar de roure de grans dimensions (Quercus pubescens) situat al marge del camí, a poca distància al nord de la masia del Colomer. Presenta un tronc central dividit en tres grans brancades i una capçada mitjana d'uns 23 metres.</p> 08901-250 Camí del coll del Bac a Comajoan - Pruit 42.0526300,2.4265800 452550 4655779 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89615-img8968.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89612 Roure del Bac del Collsacabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-bac-del-collsacabra <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Magnífic exemplar de roure (Quercus pubescens) de 18 metres d'alçada, amb 3,45 metres de volta de canó i una capçada mitjana de 27,5 metres. Presenta una capçada de grans dimensions, de forma arrodonida. Fou declarat Arbre Monumental l'any 1988, segons l'Ordre 1988.08.30 (DOGC 1042, 1988.09.12) amb el número 24.903.01.</p> 08901-249 Camí de la Riera - Pruit 42.0439500,2.4347900 453223 4654810 08901 Rupit i Pruit Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89612-10172170.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Cultural BCIL 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'element: roure del pla del Call. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. 2151 5.2 1761 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
89611 Balma de can Pedretes https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-pedretes <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>390, 406, 457, 490.</span></span></span></span></p> XIV-XVIII Hi ha grafits a les parets. <p>Antiga molera situada a l'interior d'una balma, sota de la penya on s'assenta la vila de Rupit i al marge del camí que porta al salt de Sallent, damunt la riera de Rupit. La balma presenta una planta allargassada i està distribuïda en dues cambres. Està coberta amb una visera i compta amb restes de murs bastits en pedra i situats a la part davantera. A l'interior s'observen perfectament les impromptes de les moles extretes, que estan disposades en filades i es situen tant a la paret del fons com al sostre de la balma en sí.</p> 08901-248 Camí de Rupit al salt de Sallent - Rupit <p>Probablement, aquesta molera fou ocupada des de temps immemorials. Apareix mencionada en un capbreu del senyor dels castells de Rupit i Fornils datat l'any 1379 com la 'roca de sa Molera'. Posteriorment, en un altre capbreu datat al segle XVIII, es menciona que estava habitada per uns masovers i que antigament era anomenada com la balma dels Pobres. Des d'aquesta molera s'extreien les moles utilitzades en els molins fariners de la riera de Rupit.</p> 42.0235800,2.4671900 455890 4652532 08901 Rupit i Pruit Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89611-img5932.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Privada Cultural 2021-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres noms relacionats amb l'element: roca de sa Molera, balma dels Pobres, molera de Rupit. 119|94 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-01-13 05:42
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 131,29 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc