Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 28995 | Cal Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caselles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Recentment reformat | Edifici de planta quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta de dues vessants. L'aparell és de pedra vista rejuntada, tot i que es poden veure restes de l'arrebossat que devia cobrir tota la façana llevat dels carreus ben tallats de les obertures i les cantonades. Alguns dels cossos annexes (coberts) i la pallissa situada uns metres al sud del conjunt, han estat reformats recentment. | 08002-63 | A la franja de llevant del terme, entre el puig de Caselles i la Riera de Grevalosa | Al segle XVI era conegut com a Mas de la Vall Sobirana. L'establiment de la família dels Caselles va fer que n'acabés prenent el nom. Apareix citat al cadastre de 1716. | 41.7117300,1.6427300 | 387087 | 4618661 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 28996 | Camí de les serres de Cal Palomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-serres-de-cal-palomes | Camí de traçat nord-sud (amb 1,8 km de recorregut) a la zona est del terme municipal d'Aguilar de Segarra. Comença al costat del mas dels Plans (a una cota de 527 m snm) i inicia un primer tram recte, entre camps de conreu i algun petit bosquet, en direcció sud-oest. Un cop superades les Serres de Cal Palomes, el camí comença un descens travessant els vessants erms que davallen cap a la Riera de Rajadell. El traçat en aquest tram és en direcció sud-est, tot i que descriu constants ziga-zagues per tal d'entomar la forta pendent. El camí supera en aquest tram la via del ferrocarril passant per sobre del túnel, i va a morir just arran de la carretera C-25, on hi ha la casa de Cal Ferran, a 410 m snm. | 08002-64 | Vessant sud de les serres de Cal Palomes | 41.7362800,1.6421000 | 387078 | 4621387 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28996-foto-08002-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28996-foto-08002-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28996-foto-08002-64-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 28997 | Roca del Forn, Cal Damià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-forn-cal-damia | ENRICH, J.; ENRICH, J. (1999): 'El fenòmen eremític rupestre a la Catalunya Central', a MIQUEL, M.; SALA, M.: Temps de monestirs. Els monestirs catalans de l'any mil. Barcelona, Generalitat de Catalunya. ENRICH, J.; ENRICH, J.; SALES, J. (2000): 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural.', a I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. | Un bloc de roca que formava part de l'ornacina se n'ha després (probablement fa molt temps), caldria valorar l'estabilitat del cingle. | Assentament eremític format per una balma amb orificis artificials. La part superior de l'aflorament rocós és plana, i té una petita visera per evitar l'esllavissament d'aigua cap a la part frontal. La part frontal d'aquest aflorament està orientada al sud-est. Fa 4 m d'alçada, i és pràcticament vertical, tot i que a la part inferior forma una balma. S'hi excavà una fornícula de 0,60 m d'alt per 1,30 d'amplada màxima. Al costat hi ha diversos encaixos o caps de biga per disposar-hi un sostre que servís d'aixopluc. La interpretació d'aquest jaciment és que l'ornacina hauria servit de lloc de meditació i pregària d'un eremita, mentre que la balma amb l'afegit d'un sostre artificial en serien l'habitatge. | 08002-65 | A l'oest del terme d'Aguilar de Segarra, a tocar de la partió amb Sant Pere Sallavinera | 41.7349600,1.5844100 | 382278 | 4621318 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28997-foto-08002-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28997-foto-08002-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28997-foto-08002-65-3.jpg | Inexistent | Medieval|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP. | 85|84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 28999 | Camí de la plana de Cal Camps a la pallissa de Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-plana-de-cal-camps-a-la-pallissa-de-serragallarda | Camí de traçat nord-sud a l'extrem nord-oest del terme municipal d'Aguilar de Segarra. De fet, comença en una cruïlla amb el Camí de Cal Pallarès nou al Molí de Boixadors, que en aquest punt fa de límit amb el terme municipal de Sant Mateu de Bages. Des d'aquí, a 675 m snm, el seu trajecte (de 2,6 km) és sempre descendent, fins arribar a la cota 563 al seu punt final. entre camps de conreu. Des de la Plana de Cal Camps, ocupada per camps de conreu i petites llengües de bosc, el camí s'adreça cal a la casa de Vila-seca i travessa una costa boscosa fins situar-se en paral·lel del torrent anomenat Clot de la Font. Finalment, arriba al mas de Serragallarda. | 08002-67 | A l'extrem nord-oest del terme municipal d'Aguilar de Segarra | 41.7558300,1.5995200 | 383572 | 4623615 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28999-foto-08002-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28999-foto-08002-67-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 29000 | Barri de l'estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lestacio | XX | Estació reformada el 2007 | És un dels barris que componen el nucli d'Aguilar, El nom i origen del conjunt veïnal està en relació amb l'arribada del ferrocarril al municipi i la construcció de l'estació. Les obres de la via van portar gent al municipi, que al 1860 comptava amb més de 600 habitants, i fins i tot sembla que va influir en un augment de la natalitat (PARCERISAS 2000: 190). La inauguració de l'estació l'any 1913 determinà la sorgència del barri. Pel que fa al conjunt veïnal és molt petit, està format per una desena de cases, la majoria de dues plantes, arrebossades a l'exterior i pintades amb tons groguencs i ocres, de la mateixa tonalitat que l'edifici de l'estació. Aquest grup de cases es troba al nord de l'edifici de l'estació, entre aquest i una petita placeta enjardinada, la plaça de l'estació. Un dels edificis, l'oficina de correus, conserva a la façana dues plaques de la beguda Canada dry fábula, una marca de refresc que es va popularitzar entre els anys '60 i '80 del segle XX. L'estació és propietat d'Adif, i pertany a la línia Barcelona-Manresa-Lleida. L'edifici de viatgers és de dues plantes i es troba a la dreta de les vies i andanes, mirant sentit Lleida. És només un baixador i roman sempre tancat. En la seva façana, fet amb rajols hi ha el rètol on es pot llegir Aguilar de Segarra. L'estació està situada entre les de Rajadell i Seguers - Sant Pere Sallavinera al punt quilomètric 282. | 08002-68 | Plaça de l'estació | El 30 de maig de 1860 es posà en marxa el servei del tram de Manresa a Lleida de la línia ferroviària. El 1878 passà a formar part de la -Compañía de los Caminos de Hierro del Norte- i el 1941 de RENFE. L'estació d'Aguilar es va inaugurar el 15 de desembre de 1913 amb una gran festa. (PARCERISAS 2000:224). A l'entorn de l'estació i durant la segona dècada del segle XX hi va créixer un barri nou, amb cases al voltant i botigues per aprofitar el tràfic de mercaderies. Els Ferrer Nou de Castellar, que tenien diferents negocis, finalment es van traslladar a l'estació on hi van posar botiga, cafè I sala de ball amb piano. En aquesta sala, hi havia la seu d'una entitat cultural anomenada 'La Flor de Maig' dedicada a organitzar festes i altres actes d'esplai, que es va crear el 1 de Gener de 1919. A banda de les botigues dels Ferrer Nou també es va obrir la botiga de Ca l'Esteve, i més tard la de Ca la Rossita, acabada el 1931 amb magatzem, botiga i cafè. A més a més s'hi feia un mercat setmanal., hi havia una serradora i una fabrica de teixits. Al barri també s'hi van instal·lar molts ferroviaris que treballaven al ferrocarril i que vivien en Casillas de la companyia o bé en pisos. (PARCERISAS 2000: 226) El 1980 s'electrifica la línia Manresa-Lleida. Pels volts de l'any 2002 s'eliminà la via desviada propera a l'edifici de viatgers, suprimint els canvis d'agulles als extrems i aixecant parcialment la via. El 2005 l'estació passà a formar part d'adif. L'any 2007 es fa una rehabilitació integral de l'estació, impermeabilització, rehabilitació de la façana, nova teulada, renovació de l'enllumenat, etc. Entre abril de 2009 i maig de 2011 la línia es talla entre Manresa i Calaf per renovar la via i finalment també la catenària, moment en què l'antiga via desviada passa a ser la general mitjançant una nova connexió i es renova l'andana ubicada al costat edifici de viatgers i la població. | 41.7390400,1.6233200 | 385521 | 4621719 | 1913 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29000-foto-08002-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29000-foto-08002-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29000-foto-08002-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 29001 | Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-valenti | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII-XIV | Reformada el 1979 | Petit temple de planta rectangular sense absis i construït sobre una penya rocosa. L'edifici és d'estil gòtic i fou aixecat entre finals del segle XIII inicis del XIV, però encara manté clares reminiscències romàniques. En línies generals correspon a una construcció feta amb pedres perfectament escairades i disposades unes al costat de les altres definint filades regulars, tot lligat amb un morter de calç i arena. En totes les parets de l'edifici, s'observen els forats on es va encaixar la bastida durant la seva construcció i/o reforma. La façana de llevant, correspon a un mur de perfil circular d'una alçada lleugerament superior que els murs de la nau. En aquesta paret, hi ha una petita finestra amb esplandit rematada amb arc de mig punt i una creu de ferro forjat al capdamunt. A la façana de ponent, de perfil quadrangular i també de més alçada que la nau, hi ha el campanar d'espadanya on penja la campana amb una inscripció que diu - San Valentín, Castellar de Segarra i una última frase que s'ha pogut determinar -. Aquí trobem l'actual porta d'entrada de l'edifici, delimitada per pedres perfectament escairades i amb una llinda rectangular on es pot llegir 1630, data que correspon a una de les reformes del temple. També hi ha un banc de pedra. Cal destacar però la façana sud, on es trobava la porta original d'accés, actualment tapiada. Estava definida per un arc de mig de punt, perfectament delimitat per dovelles. Per sobre aquesta porta, hi ha una espècie de mènsula que representa el cap d'una figura humana, però no sembla estar in situ. Pel que fa a la coberta de l'estructura és a dues aigües i està completament reformada. Tot i això encara es conserva el ràfec fet amb lloses de pedra plana, que sobresurten uns 0.10 m de la línia de paret. La nau està coberta amb volta de canó. Un detall singular és que en tres de les quatre façanes, hi ha uns curiosos treballs de forja, unes anelles força grosses que representen diferents figures humanes, tant masculines com femenines. A l'argolla, algunes porten una inscripció en llatí a la part davantera on es pot llegir - A peste fame et bello et morte libera hos domine - Per la part de darrere, es llegeix el nom de l'autor, Paolo Flor i la data MXCLXXVIII. Aquesta data es correspon amb l'última reforma del temple. L'interior està totalment reformat, amb totes les seves parets pintades. A l'altar segurament amb imatges de Sant Valentí, i el sostre simulant el cel. | 08002-69 | Bifurcació del camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar, a través de Cal Vermell. | Construïda segurament a finals del segle XIII segons es desprèn d'un testament del 1285 on s'hi fa una deixa. L'any 1630 es remodelà l'edifici, tal com indica la llinda de l'actual porta d'entrada. L'any 1978 fou restaurada pel seu propietari, l'amo de Cal Tinet i consagrada novament pel Bisbe de Vic, Ramon Masnou i Buixeda. Per la seva proximitat al Camí Ral, antigament es coneixia com a Sant Valentí de la calçada. Les argolles de forja a les seves façanes podrien commemorar una antiga fira que s'hi feia el dia de Sant Valentí, i servirien per lligar els animals. La fira sembla que es deixà fer pel mal estat de la capella. (PARCERISAS 2000: 48) | 41.7202100,1.6285800 | 385925 | 4619621 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Treballs de forja del mateix artista a Santa Maria del Grauet.També coneguda com Sant Valentí de Cal Tinet o Sant Valentí de la Calçada.S'hi fa missa el dia del Sant. Té un petit cartell informatiu. | 93|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 29002 | Sant Andreu d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | Edifici de planta rectangular amb absis de planta rectangular i dues capelles laterals per banda. El conjunt està fet amb pedres lleugerament escairades col·locades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter de calç i arena. Sembla que bona part de les pedres foren portades de l'antiga parròquia, situada a tocar del Castell, ara en ruïnes. Les cantonades estan definides per pedres rectangulars ben treballades, igual que totes les finestres de l'edifici, que són rectangulars i estan coronades per un arc de mig punt fet amb dovelles. La torre del campanar, de planta quadrada es troba a la banda N de l'església i té una coberta de pavelló rematada amb un parallamps. La part superior és semi oberta, ja que hi ha una galeria d'arcs de mig punt, en dos dels quals hi penja una campana. A la façana principal, situada a l'est trobem la porta d'entrada al temple, a la que s'accedeix per una petita escala de pedra, de planta semicircular i tres graons, amb una barana de ferro forjat a banda i banda adossada a la paret. La porta, de fusta i doble fulla, està encaixada en una obertura feta amb volta rebaixada definida per blocs de pedra motllurats. A sobre, i encastat a la paret, hi ha un petit nínxol delimitat per dos pilars i una volta de canó en arc de mig punt, a l'interior del qual hi ha una escultura. Aquesta és de marbre i cal pensar que representa a Sant Andreu, amb el llibre i la creu, tot i que d'aquesta última només es conserva el fust on se subjectava. Una mica més amunt i per sobre aquest nínxol i ha un òcul definit per carreus de pedra motllurats. En aquesta mateixa façana, a tocar de la porta d'entrada hi ha una placa de marbre commemorativa on es pot llegir 'En record dels veïns de la parròquia que van participar en la construcció d'aquesta església sota la direcció dels arquitectes Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol i realitzada pel mestre d'obres Joan Muns i Soler. En el 60è aniversari de la seva inauguració (1949-2009) Aguilar de Segarra, 24 de Maig del 2009' Totes les cobertes de l'edifici són a doble vessant amb un ràfec de pedra motllurada. A la coberta de la nau, en l'extrem que dóna a la façana principal hi ha tres creus de pedra coronant la coberta, una a cada extrem i l'altre a l'espina central. | 08002-70 | Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació. | L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en un estat ruïnós enderrocada pels propis parroquians en un tumult, i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar fou aixecada un cop acabada la guerra , entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. La primera pedra es posà el 14 de Febrer de 1943 i fou un dia molt important pel poble amb diverses celebracions (PARCERISAS 2000: 249) L'edifici es va inaugurar l'abril de 1949 any en que va ser consgrada. | 41.7424800,1.6208300 | 385320 | 4622104 | 1943-49 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29002-foto-08002-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29002-foto-08002-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol | Té cartells informatius. Hi ha una zona enjardinada amb bancs a l'exterior. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 29003 | Rectoria de Sant Andreu d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. Adossat a l'església de Sant Andreu d'Aguilar, és una construcció de pedra vista amb carreus escairats col·locats uns al costat dels altres formant filades regulars rejuntats amb morter de calç. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb pedres ben treballades. La façana principal està situada a l'est, i allà s'hi troba la porta d'accés. Quasi totes les obertures de l'edifici són rectangulars, definides per carreus perfectament escairats, amb l'ampit fet amb un gran bloc de pedra rectangular, en algun cas motllurada, que sobresurt de la línia de paret. Les finestres de la paret nord, a diferència de la resta tenen els bastiments laterals fets amb maons col·locats a trencajunts. També destaquen tres obertures del primer pis, una doble geminada amb columneta central i una simple, totes fetes en arc de mig punt, que delimiten una petita galeria a la cantonada de l'edifici. Per últim a les golfes hi ha una finestra triforada també amb arcs de mig punt delimitats per dovelles i carreus ben treballats. La coberta de l'edifici, és a doble vessant amb teules de ceràmica | 08002-71 | Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació. | L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en estat ruïnós i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar i la seva rectoria, fou aixecada un cop acabada la guerra civil, entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. | 41.7423500,1.6207800 | 385315 | 4622089 | 1947-49 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29003-foto-08002-71-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Lluís Bonet i Garí | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 29004 | Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-padua | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | No contrastable | Can Vila és un conjunt totalment restaurat, format per un volum principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes, envoltat per tot un seguit de volums secundaris i annexos. Totes les edificacions estan fetes amb pedres disposades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les obertures i les cantonades estan delimitades per pedres escairades i les cobertes són a una o dues vessants amb teula ceràmica. Dins el recinte, oberta vers l'era, hi ha una petita capella tradicional amb advocació a Sant Antoni de Pàdua, datada de l'any 1707, on no es fa culte. A la porta hi ha la següent inscripció: 'FRANCISCO IHS (creu a dalt) DVACASTELLA ME FESIT A ONRA DEL GLORIÓS SANT ANTONI DE PADVA 1707' | 08002-72 | Al nucli d'Aguilar, barri de l'estació | No Apareix documentada abans del segle XVIII (1707). El 1742 el bisbe Marimon visitava capella, el 1744 Jaume Ferrerich, degà de Prats de Rei i fa un altre visita. Pel Gener de 1844 s'hi celebren funcions per la mestressa de Can Vila, Antonia Duocastells i Serra, morta pocs dies abans. (PARCERISAS 2000: 41) Té uns goigs dedicats. | 41.7404500,1.6219000 | 385405 | 4621877 | 1707 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Conegut també com Sant Antoni de Pàdua de Can Vila. L'accés a la propietat és restringit, i no es va poder accedir a la capella. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 29005 | Menhir de Cal Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-cal-giralt | DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). Record i homenatge a Mn. Valentí Santamaria i Clapers. Manresa: Comissió d'homenatge, 1988. | Erosionat pel pas del temps | Menhir d'uns 3 m d'alçada de secció aplanada i punta lleugerament piramidal, erigit al mig d'un camp de cultiu. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció arqueològica acurada al voltant encara dificulta més la seva datació. A grans trets, un ventall cronològic ampli seria entre el neolític final/calcolític i el bronze antic. En el mateix indret hi ha l'existència d'un sepulcre neolític, del que també es tenen pocs detalls, però sembla que no estaria relacionat amb el menhir. | 08002-73 | Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa. | Segons la informació oral, el menhir estava erigit en aquest lloc fins que una actuació d'aficionats i clandestins, que van realitzar un sondeig a un dels costats per comprovar-ne la profunditat, els va caure. Després d'això el 1958, el mossèn Valentí Santamaria, que aleshores ocupava el càrrec de director del Museu de Manresa, el tornà a erigir. No foren trobats materials arqueològics en cap d'aquestes actuacions ni tampoc material en superfície quan es va realitzar la revisió de la carta arqueològica l'any 2010. Mn. Ramon Corbella, el secretari que acompanya el Bisbe de Vic a fer la Visita Pastoral a començaments de segle, en les seves obres inèdites per una guia del Bisbat de Vic parla del menhir. La Pedra ha donat lloc a tota mena de llegendes i contalles que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18) | 41.7432100,1.6135200 | 384713 | 4622195 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i que no s'observen problemes greus de conservació, i que les tasques agrícoles tenen cura de mantenir un tros al voltant sense conrear per mantenir-ho dret, estaria bé traslladar el pal elèctric col·locat just rere el menhir.També coneguda com la pedra dreta. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 29006 | Sepultura d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-daguilar | DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). | Completament desapareguda, | Sepulcre de fossa neolític del que es tenen molt poques dades. Només se'n coneix la zona on es va realitzar la troballa, i el material que es va recuperar. Aquest era part de l'aixovar, en concret dues peces ceràmiques senceres. La més gran tenia forma ovoïdal amb dues nanses de tipus cinta i 38,5 cm d'alçada. La segona, més petita és troncocònica en la meitat superior i semiesfèrica a la inferior. Fa uns 8,2 cm d'alçada i sota la carena central també té dues nanses de cinta. Per les característiques d'aquests materials, es podria adscriure a la cultura dels sepulcres de fossa del neolític mitjà-recent. Després de la seva excavació, el sepulcre fou destruït per les tasques agrícoles, i fins al moment no hi ha constància de noves troballes a l'entorn. Aquest tipus d'enterraments sovint s'agrupen en petites necròpolis, per tant no es descarta que sota els nivells d'afectació de les tasques agrícoles se'n puguin localitzar més. Tot i això també és molt plausible que aquestes mateixes tasques hagin destruït les possibles restes existents | 08002-74 | Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa. | Excavat en un moment incert a la dècada dels '50 del segle XX, per mossèn Valentí Santamaria, director del Museu de Manresa. Durant les tasques de revisió de la Carta arqueològica el 2010, es prospectà el camp però no es van trobar restes visibles de cultura material en superfície, ni tampoc durant la visita per a realitzar aquesta fitxa. | 41.7406000,1.6134000 | 384699 | 4621905 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 29007 | Barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-pujant-al-puig-pedros | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Parcialment ensorrada a la banda est | Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escupidor) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, i té una petita obertura a la banda posterior. La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Actualment bona part de la seva banda nord es troba ensorrada. | 08002-75 | A tocar del camí de les Fosses que puja al Puig Pedrós.. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7487700,1.6187100 | 385155 | 4622805 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5951 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 29008 | Barraca de pedra seca de la Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-boiga | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0.90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, una finestra a la banda posterior i un nínxol interior. La seva coberta, falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció. Igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Situada al mig de camps de colza, just davant un gran pi i relativament a prop d'un de la barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós. | 08002-76 | A l'oest del Mas Riera | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7505300,1.6185900 | 385148 | 4623001 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5952 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 29009 | Camí de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-fosses | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | Des de la carreta BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta hi ha un trencall que dóna accés al Camí de les Fosses. Des d'aquest punt té un recorregut d'uns 3 km i 17 m de desnivell i uneix Cal Giralt amb el Puig Pedrós, per la zona nord-oest del terme. Es troba en força bon estat amb el ferm de terra compactada. Al llarg del trajecte, el camí voreja la Serra de la Riera i el Puig Pedrós, situat a la banda sud del camí. Des d'aquí ja comença a baixar travessant els camps de Les Valls i l'Obaga de la Riera, passa a prop de Cal Carner, deixant a l'est la Solana dels Caus per ja enfilar la última part del camí. Aquest últim tram, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca. De fet el camí acaba en la propietat de Cal Giralt, passant a tocar del camp de la Pedra dreta, on es troba el Menhir del Giralt i el Sepulcre d'Aguilar. En aquest punt connecta novament amb la BV-3008, quasi al seu inici. El camí a banda dels usos com a via de comunicació per diversos masos i camps de cultiu, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. | 08002-77 | BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta | 41.7413000,1.6140400 | 384753 | 4621982 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29009-foto-08002-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29009-foto-08002-77-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | L'ultim tram del camí, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 29010 | Conjunt medieval del Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-medieval-del-puig-pedros | ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan. Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona). Empúries 48-50, (1993), p. 300-310. | IX-X | Hi ha força vegetació que cobreix bona part de les estructures, algunes de les quals no són visibles. | Conjunt format per quatre penyes rocoses que a les seves cares interiors tenen diversos encaixos i forats fets per encaixar-hi bigues o elements de fusta. També es conserven algunes restes de parets, que unirien aquests grans blocs de pedra definint diversos espais. A l'indret no s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica que pugui aportar informació i datacions acurades sobre el conjunt. Tanmateix un estudi realitzat pels germans Enrich, els anys '90 del segle XX en fa una primera aproximació de les característiques. Segons es desprèn d'aquest estudi, tres dels blocs rocosos configurarien un clos amb uns coberts adossats a les que roques definint un recinte interior d'habitacle amb un espai central més o menys obert. Al cim de la roca A (seguint la nomenclatura de l'estudi), se suggereix que hi podrien haver restes d'una torre i un dipòsit. A la torre C, també s'observen evidències d'una possible torre, i a la D d'un altre dipòsit. A la roca E es distingeix una zona per la premuda i premsatge del raïm. Fins i tot i localitzen les restes del que poden ser dos enterraments associats al lloc d'habitatge i que per tipologia daten al segle XI. En línies generals atribueixen aquestes restes a un hàbitat rural dispers vinculat a nuclis familiars reduïts assentats a indrets apartats de les rutes importants i en zones boscoses. Durant la visita realitzada bona part dels forats a les roques encara eren visibles, però les estructures muraries no s'han observat. | 08002-78 | Nucli d'Aguilar a l'oest del Mas de la Riera | 41.7499700,1.6137300 | 384743 | 4622945 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic de la Generalitat. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 29011 | Festa Major de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-coromines | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A les Coromines, la Festa Major és el segon cap de setmana d'agost, en honor a la Mare de Déu de les Candeleres. | 08002-79 | Plaça de les Coromines | La festa major de les Coromines, se celebrava el dia 2 de febrer, dia de la Candelera i havia tingut una gran tradició. Anys més tard es va canviar al segon diumenge de maig, i finalment al segon diumenge d'agost, que es quan es celebra actualment. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
| 29012 | Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescuder | XIV | Molt modificat i degradat, | Masia de tres volums edificats i divisos annexos, molt modificada que va ser utilitzada fins fa molt poc per a guardar-hi bestiar, actualment sembla que està en desús. L'edifici que sembla més antic, és el situat al centre del conjunt, amb planta baixa i primer pis. Està fet amb pedres de mides diverses, lleugerament escairades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter, tot i que s'observa un rejuntament modern. La porta d'entrada és rectangular, definida per brancals de pedra i llinda de fusta. A sobre hi ha un petit nínxol triangular fet de lloses de pedra plana. A l'oest de la porta s'observa una finestreta quadrangular. En el primer pis, les dues finestres, molt properes una a l'altra, estan definides per carreus, i tenen ampits de pedra clarament més antics que els dels edificis annexos, que semblen peces seriades. La coberta és un terrat aixecat a posteriori del que és visible la barana de ferro subjectada per pilars de maons. Adossat al volum principal per la banda oest, hi ha un cos de planta quadrangular format per planta baixa i primer pis. És fet amb pedres lleugerament treballades, i sembla una ampliació de l'edifici principal. En aquest, a la façana sud s'observen diferents obertures, entre elles la porta principal i dues finestres rectangulars i relativament petites de la planta baixa. En un dels brancals de la finestra hi ha una inscripció, que tant podria ser un 3 girat, com la marca del picapedrer. A la primera planta, per sobre la porta, hi ha una finestra amb arc de mig punt tapiada parcialment a la part inferior, i dues finestres rectangulars a banda i banda. Tant els muntants com l'arc de mig punt estan fets amb maons, evidenciant que són obertures reformades posteriorment. De fet, es conserva la llinda original d'ambdues finestres una mica més amunt. Els ampits d'aquestes obertures estan fets de pedra motllurada. La coberta és a dues aigües amb teules de ceràmica. Adossat a aquest volum per la cara nord, hi ha un cos secundari de dues plantes amb planta baixa preexistent de pedra i la planta afegida feta de maons. Al nord de l'edifici principal hi ha una piscina. Per últim, encara es detecta una tercera ampliació, ja en època molt més recent, a l'est del cos central, un porxo amb terrassa a la part superior. Al sud de l'edifici principal hi ha un volum independent de planta baixa i primer pis, també recrescut amb maons ja en època moderna. Aquest edifici és un annex vinculat a les tasques agrícoles, en concret per arrecerar el bestiar. A tocar d'aquest edifici hi ha una bassa. En síntesi, ll'edifici creix longitudinalment (com Ca l'Oller), perquè aprofita la situació cara sud pròpia de la Vall d'Amunt. | 08002-80 | Carretera BV-3008, en un accés al km 18.50 en direcció Fonollosa | Hi ha referencies històriques des del segle XIV, dit Mas Scuder. L'amo del mas Scuder és en Vicenç Escuder i a més d'aqueta heretat té la Riera que havia quedat rònec. A finals del segle XVII encara son els Escuder els amos del mas (PARCERISAS 2000: 67; 70) Apareix també al Capbreu de 1649, al cens de 1857 propietat de Francisco Escuder i Giralt. | 41.7597700,1.6261000 | 385789 | 4624016 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 3 del Catàleg de Masies | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 29013 | Ca l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Excepte l'edifici original que està deshabitat. S'hi han fet reformes recentment. | Gran casa de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos amb teula ceràmica i definida per tres volums, els quals han anat creixent progressivament vers a l'est. El volum més antic, està deshabitat i ha patit diverses modificacions. Compost per planta baixa, primer pis i golfes està feta amb pedres més o menys treballades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars rejuntades amb morter. Les cantonades i les obertures estan definides per pedres ben treballades. Les portes i finestres són rectangulars, però destaca una finestra petita a l'alçada del primer pis de la façana oest, feta en arc de mig punt en un bloc de pedra. Sobre aquesta façana oest, s'adossa un gran dipòsit d'aigua. A aquest volum primigeni, també s'hi va afegir una ampliació recentment (abans del 1956), un nou edifici destinat a habitatge a la façana de migdia. Adossat al volum principal, pel seu cantó oest, hi hauria la torre de planta rectangular, que defineix el segon volum. La tècnica constructiva és similar, és a dir una construcció de pedra vista, amb pedres escairades a les cantonades i a les obertures. Les finestres també són rectangulars, definides per llindes i muntants de pedra ben treballada amb algun ampit de pedra motllurada. A la façana nord d'aquest segon cos s'intueix que les finestres han estat reformades. Per últim destaca el tercer volum on la façana de migdia és el més destacable. Està lleugerament atalussada, amb una galeria formada per tres arcs de mig punt i una golfa que segueix la mateixa arcuació. Aquesta façana també està feta de pedra vista amb pedres rejuntades, amb les obertures definides per pedres ben treballades. A l'oest d'aquesta façana, hi ha un balcó a l'alçada de la galeria i una finestra petita a l'alçada de les golfes. A la planta baixa, també hi ha dues portes fetes amb arcs rebaixats de pedra i un parell de finestres. A la façana nord hi ha una porta d'accés i quatre finestres, dues al primer pis i dues a les golfes, la mateixa distribució que segueix la façana de llevant. Aquí la porta té un arc rebaixat de pedra i per sota hi ha la llinda amb perfil circular a la part superior. Adossat a aquesta façana hi ha un petit cobert. La coberta d'aquest tercer volum és a dues aigües, i en destaca el remat del carener en la façana est, definint una espècie de boca oberta feta amb peces ceràmiques corbes amb forma dentada i el que podria representar una llengua a centre. Per últim, al nord de l'edificació principal i al costat de la capella de Santa Anna, hi ha dos coberts antics ampliats mitjançant porxos de nova construcció. La capella de Santa Anna, es troba en un edifici actualment utilitzat com a graner a l'est de les edificacions principals. | 08002-81 | Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa | Els seus orígens es remunten al segle XIII però les parts més antigues conservades (torre i nucli antic) ja són del segle XVI. Els dominis de Ca l'Oller sembla que foren importants durant l'edat mitjana. El 1399 trobem el mas de Puigjordans en una sentència arbitral. Aquest mas és de Francina Berardes del mas de Berardes, una pubilla, vídua d'en Vicenç Junyent. Tanmateix sembla que al segle XV aquest mas ja és derruït, tal com apareix al capbreu de 1649. És possible que el mas Súria, que també apareix com derruït al capbreu 1649 estigués dins els dominis i propietats de Ca l'Oller. En aquest mateix capbreu i com a propietari de Ca l'Oller apareix Mateu Oller. Al cens de 1857 hi consta Josep Oller i Satorra. Dels Oller hi ha per tant referències constants des del 1496. És l'antic mas Berardes, més tard es van dir Junyent i a parir del segle XVI es diran Oller. La propietat de Ca l'Oller era força productiva i entre els segles XVIII-XIX va viure una època de prosperitat que és reflectí a l'arquitectura del mas. El conflicte hereditari de finals del segle XX, entre la Rita Vall de Ca l'Oller i el seu nebot Ramon Oller com a protagonistes quedà gravat a la memòria de la gent. De fet, fruit de tot això Rita Vall va fer grans donacions a l'església que van permetre fer el tancat del cementiri Vell d'Aguilar i la capella de Santa Rita a dins de la qual està enterrada. (PARCERISAS 2000:213) Finalment Ramon Oller i Centelles, fill del Ramon Oller, va vendre la masia a uns alemanys als anys '50 finalitzant així la nissaga familiar. | 41.7599600,1.6236800 | 385588 | 4624041 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 81 del Catàleg de Masies | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 29014 | Barraca i tina de pedra seca de La Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-tina-de-pedra-seca-de-la-perera | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Bibliotecqa de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Reformada al 2005 | Conjunt format per barraca de vinya i tina, orientades a l'est i construïdes a diferent nivell. La barraca, situada a la part baixa, té planta quadrangular feta amb pedra seca, de llinda única i muntants verticals. La pedra de la llinda, és força gran i té forma de mitja circumferència. La coberta és de falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. Es conserva la sortida de fums, definida per una pedra clavada verticalment i coberta per una llosa inclinada. El mur de façana principal, on es troba la porta, està construït de manera atalussada. Per davant seu, a uns metres hi ha un marge/escullera de pedra seca amb grans blocs de pedra rectangulars, que actua com a límit i mur de contenció del conjunt. La barraca es construí per preservar la boixa de la tina, guardar les eines i servir d'aixopluc. La tina està aixecada sobre un petit monticle, el que garantia que s'hi pogués accedir a peu pla, i al mateix temps, que es pogués recollir el most des de la barraca. Té una planta circular i també està feta amb la tècnica de la pedra seca. La part superior, tenia una obertura, per on s'abocava el raïm, definida per una única llinda acabada amb aboxardat i muntants rectangulars. La coberta també és de falsa cúpula, rematada amb pedruscall i un ràfec (escopidora) de pedres planes volades que sobresurten de la línia de paret. En l'obertura de la cúpula, encara es conserva una biga de fusta. La part soterrada, on s'emmagatzemava el most, estava feta amb morter de calç i pedra i folrada per cairons quadrants de rajola vidrada de color marró, que feia impermeable l'estructura. Per sobre d'aquests cairons se situaria el brescat de fusta on es trepitjava el raïm, que no es conserva. El conjunt està en força bon estat de conservació, tot i això, la part superior d'aquesta tina, apareix relligada amb una espècie de brides fetes de filferro. Sembla que al voltant del 2005 s'hi va fer una restauració integral, que va modificar la fisonomia de l'estructura, sobretot de la porta d'entrada i del mur de la façana principal. | 08002-82 | Entre el Torrent bo i la riera del casalot, a l'est del bosc de les fosses. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX amb la proliferació de la vinya. | 41.7549300,1.6138300 | 384760 | 4623495 | 2005 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5953 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 29015 | Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarés Nou 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Rejuntat amb ciment | Construcció original de pedra seca, que actualment presenta les pedres rejuntades amb morter. Està orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada, amb llinda única i muntants verticals i un petit nínxol a l'interior. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu. | 08002-83 | Al sud del tros del Canonge i del camí de cal Pallares Nou. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7662500,1.6214200 | 385411 | 4624742 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29015-foto-08002-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29015-foto-08002-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5954 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 29016 | Dipòsits de Cal Canonge, Cal Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-de-cal-canonge-cal-pallares | DAURA, A.; GALOBART, J. 'Tombes de cal Pallarès'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.94. DAURA, A.; GALOBART, J. L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.78. | XV | S'obseven algunes esquerdes, erosionat pel temps | Gran bloc de pedra de gres, desplaçat de la seva posició original i inclinat en direcció nord-oest sud-oest, amb dues cavitats excavades. Una, la de majors dimensions, té planta rectangular d'uns 2.50 m de llarg per uns 0,90 m d'amplada. L'altra té una planta quadrangular de 0,90 m de llarg per uns 1,40 m d'amplada. Ambdues estan comunicades per un regueró excavat a la roca i s'han interpretat com a cubetes o dipòsits. Sembla clar que aquest bloc de pedra es va desprendre de l'aflorament rocós principal situat a l'est, força a prop del jaciment. Tanmateix tot i no trobar-se in situ, sembla versemblant que els dipòsits no eren de decantació, ja que si col·loquéssim la pedra en la seva posició original, no presentarien cap mena d'inclinació. Al voltant del bloc en l'aflorament principal, l'any 2010 es van observar cavitats excavades a la roca que podrien correspondre a encaixos d'elements de caràcter perible, i en aquell moment, igual que ara, no s'observaren materials en superfície. Amb les evidències documentades es podria pensar que el conjunt estava relacionat amb el processament agrícola, probablement amb la producció del vi. | 08002-84 | Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50 en un revolt a la dreta. | Anteriorment i durant els anys '80 del segle XX aquestes cavitats s'havien interpretat com a tombes, d'aquí el nom de tombes de Can Pallarès. La morfologia, les mesures i sobretot el fet que estiguin interconnectades fan descartar totalment aquesta hipòtesi, una dada que ja es va constatar en la revisió de la carta arqueològica realitzada el 2010. En aquella revisió, s'apuntà que possiblement la causa del despreniment d'aquest bloc de pedra de l'aflorament original, podria haver estat motivat per un terratrèmol. Si s'accepta com a versemblant aquesta possibilitat, i tenint presents les característiques de l'estructura, aquesta es podria situar en algun moment anterior al segle XV quan van tenir lloc els grans terratrèmols a Catalunya, en concret els anys 1428 i 1448. És possible que el jaciment hagi estat afectat per la construcció de la carretera BV-3008, així com per l'activitat agrícola de la masia de Cal Canonge. Tot i això només una intervenció arqueològica en extensió ho podrà determinar. | 41.7601200,1.6266700 | 385837 | 4624055 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També conegut com tombes de Cal Pallarès | 119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 29017 | Cal Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queralt | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Totalment reformada el 1989 | Edifici format per un únic volum de planta rectangular i una coberta a doble vessant amb teula i ràfec de ceràmica. L'edifici està compost per planta baixa i primer pis, fet amb pedres diverses sense escairar rejuntades amb morter, amb blocs ben treballats a les cantonades Les obertures són rectangulars, definides per muntants i llindes de pedra treballada, i totes les finestres tenen ampits de pedra. El cos principal de l'edifici té adossat a ponent un petit annex de planta baixa. A més a més al voltant de la masia, a la banda de migdia, hi ha tres cobert d'ús agropecuari. Al costat de Cal Queralt existeix una altra casa anomenada Cal Ramonet, una antiga Pallissa reformada, amb usos d'habitatge rural. | 08002-85 | Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50, a l'esquerra | Cal Ramonet apareix al cens de 1857 on Antoni Casasantpere és el propietari. | 41.7610100,1.6235900 | 385582 | 4624157 | 1989 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29017-foto-08002-85-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 48 del Catàleg de Masies | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 29018 | Barraca de pedra seca del Pedregar 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pedregar-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció original de pedra seca, orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. Fa uns 2 m de diàmetre i uns 2 m d'alçada, la porta d'uns 0,90 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals. La seva coberta, de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció que servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca del Pedregar 2, | 08002-86 | Entre el Pedregar i el Clot del pou | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7679600,1.6152000 | 384897 | 4624940 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29018-foto-08002-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29018-foto-08002-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 10589 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 29019 | Barraca de pedra seca del Pedegar 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pedegar-2 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció original de pedra seca orientada a l'est i adossada a un marge pel cantó nord-oest. Té planta quadrangular d'uns 2,75 x 3 m amb parets d'uns 0,60 m de gruix i coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. La porta d'uns 0,80 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals, i a la façana principal també té una petita finestra d'uns 0,30 x 0,25 m. A l'interior hi ha una petita obertura o nínxol. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca El Pedregar 1. | 08002-87 | Al límit nord del terme, al sud del camí travesser | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7686200,1.6150500 | 384886 | 4625014 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 10587 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 29020 | Camí del Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torrent-bo | <p>http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural</p> | <p>Al camí s'hi accedeix des de l'entorn de la Riera (mas que rep el nom del mateix Torrent Bo), en concret en un trencall a l'esquerra, abans d'arribar al km 20 de la carretera BV-3008. A partir d'aquí s'enfila un camí força pronunciat, d'uns 2,80 km de llarg i uns 128 m de desnivell, que voreja per l'est el Torrent Bo. El ferm, de terra piconada està en força bon estat. Durant el seu recorregut, en el tram inicial el camí passa a l'oest del Hort del Oller i la Obaga del Torrent Bo. A poc a poc es va enfilant per una zona boscosa, passant a l'est de Can Trullàs, Cal Mestre fins al Pou d'Aguilar i Cal Llobet. Passat aquest mas, travessa el Camí de Cal Pallarès al Molí de Boixadors que transcorre perpendicularment en sentit est-oest. Passada la intersecció el desnivell es va fent més acusat vorejant el Pedregar a l'est i l'Obaga del Botines a l'oest. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació entre masos i camps de conreu, és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, al sud-oest del Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais forestals molt abundants en tot el recorregut, a banda de la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe.</p> | 08002-88 | Nord est del Terme, vorejant el Torrent Bo | 41.7536400,1.6209800 | 385352 | 4623343 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-06-16 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | En algun tram està senyalitzat. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 29021 | Cami de la Carena de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-carena-de-lestrada | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | Al camí s'accedeix agafant un trencall a l'esquerra en el camí d'Aguilar de Segarra, direcció La Llavinera. El trencall és al sud de la vinya del Conco, passat el Revolt de la Perdiguera. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 3,15 km de llargada i uns 200 m de desnivell que voreja tota l'obaga de l'Estrada pel sud. El ferm, de terra piconada es troba en força bon estat. Durant tot el trajecte es va travessant zona boscosa, primer el bosc de la Font i després el Bosc de l'Obaga de l'Estrada. A mesura que es va avançant direcció sud-oest, es travessa pel nord el Pla nou de Bolederes, fins a passar pel nord del Dolmen de la Carena del Biel i al sud dels Camps de Ca l'Andreu on acaba el camí. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. En aquest cas, el seu interès principal està en les frondoses zones boscoses que travessa i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. A més a més en el tram inicial aquest camí és creuat per l'etapa 11 del GR-7, un dels senders de gran recorregut de Catalunya, i que passa pel municipi. | 08002-89 | Al sud del terme municipal, al sud del Torrent de l'Obaga de l'Estrada. | 41.7161200,1.6108100 | 384439 | 4619190 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29021-foto-08002-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29021-foto-08002-89-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | El algún tram està senyalitzat.Referència cadastral- Via de domoni públic - 08002A005090100000UX | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 29022 | Mare de Déu del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grauet | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XII-XIII | Restaurat el 1979 | Capella de planta rectangular d'una sola nau i mides estretes amb coberta a doble vessant amb teules de ceràmica. L'edifici tot i que té un origen romànic, al segle XI, les restes actuals s'han de situar entre els segles XII i XIII. Ha estat molt modificat, sobretot al llarg del segle XVI i durant l'última restauració el 1979, quan es van eliminar les restes de l'absis romànic circular amb arcuacions llombardes. És una edificació feta amb pedres lleugerament escairades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars relligades amb morter. Els blocs més grans i ben treballats es troben a les cantonades de l'edifici i a les obertures. A la façana de ponent hi ha el campanar d'espadanya doble, en el que es conserven dues campanes, una de gran i un altre de més petita. En aquesta façana també hi ha una petita finestra per sobre el campanar, i es pot intuir com s'ha recrescut la paret. En aquest mateix punt també és visible una obertura, segurament on hi havia l'arc triomfant, actualment tapiada i força integrada en el parament del mur. A la façana de migdia, hi ha la porta d'entrada i una espitllera, ambdues delimitades per pedres perfectament escairades i un parell de contraforts. En aquesta mateixa façana hi ha un detall singular, dues anelles de forja força grosses que representen una figura humana i un possible animal. Estan fetes per Paolo Flor el mateix artista que va fer les anelles de forja per la Capella de Sant Valentí l'any 1979 quan ambdues van ser restaurades. | 08002-90 | Nucli de Castellar, al sud est del terme, camps del Grauet | Les restes conservades de l'absis primigeni, de planta circular i decorat amb arcuacions llombardes, evidenciava que l'estructura era una construcció romànica del segle XI, dada confiada per la primera evidencia documental que data del 1058. El 1360 ja és parròquia i més tard va ser sufragània de Sant Martí de Maçana i a partir de 1868 quedà com a capella rural. L'edifici fou modificat entre el 1540 i 1550 i segurament es va suprimir parcialment l'absis semicircular. A principis del segle XVIII es va fer una volta barroca que es va consolidar en l'ultima restauració el 1979. En aquest moment es van eliminar les ultimes restes visibles de l'absis original del quan nomes en queda l'arc presbiteral completament tapiat. (PARCERISES 2000: 52) | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També coneguda com a Santa Maria del Grau de Maçana; o Santa Maria del Grauet.Les decoracions en forja són del mateix artista que a la Capella de Sant Valentí.El manteniment està a càrrec de propietari de Comanroca. Recinte vigilat.L'edifici es troba a 70 m a l'est del GR-7, en la seva etapa 11. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 29023 | El Soler de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-macana | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Abandonat i parcialment ensulsit, cobert de vegetació. | Situat a la Maçana Jussana o baixa, es tracta d'un edifici de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues edificacions auxiliars una adossada a l'altra. En línies generals el conjunt és fet amb pedres lleugerament treballades col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars, unides amb morter de calç. En alguns casos cal destacar que els carreus eren de grans dimensions, sovint col·locats a la part baixa de la construcció. Les pedres més ben treballades es troben a les cantonades i a les obertures. En alguns casos també s'observen restes de construccions en tàpia. Les cobertes, que ja no es conserven, eren a doble vessant amb teules de ceràmica i ràfec d'aquest mateix material. En els coberts o pallisses eren a un vessant. La façana principal estava a l'est i encara és visible la porta feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles. En aquesta mateixa façana s'observen diferents finestres rectangulars, amb ampit, brancals i llinda de pedra, en una de les quals, que a més està motllurada, hi ha inscrita la data 1659 i una creu a sobre. A la façana oest també s'observen diverses obertures delimitades en pedra i una porta d'accés amb arc rebaixat fet amb maons, que segur que correspon a una reforma. En aquesta façana a l'alçada del primer pis hi ha un bloc de pedra amb una creu gravada, que no està in situ i sembla reaprofitat. Entre les construccions annexes destaquen dos cups, un a la banda sud i un altre a la banda est amb l'interior revestit de cairons de ceràmica. En una de les pallisses annexes, hi ha unes menjadores o abeuradors distribuïdors de cereal. | 08002-91 | Camí de Can Benet a Maçana, al costat del camí Km 2.2 | Sembla que l'edifici fou construït o com a mínim reformat a finals del segle XVII, tal i com consta a la llinda de la porta d'entrada, però hi ha testimonis de la masia des de 1414, gràcies a un document de deute d'un tal Bernat Soler que deu una mula. Apareix esmentat en el cens del cadastre de Castellar de 1716, on hi consta com a propietari Josep Soler. Al cens de 1857 també hi consta i els propietari en aquest moment és Josep Junyent i Malagarriga. | 41.7053800,1.6151500 | 384781 | 4617992 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, IPAT Serveis Culturals | Fitxa 47 del Catàleg de Masies | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 29024 | Les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caramelles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/les-caramelles-daguilar-de-segarra/video/5757396/ | Al municipi la celebració de la Pasqua es fa amb la cantada i ballada de Caramelles. Aquesta tradició no s'ha perdut mai al poble, ha passat de generació en generació i actualment durant els actes es visiten les més de 40 masies disperses que formen el terme municipal. Les caramelles a Aguilar són a més a més un punt de trobada entre els veïns del poble, pocs més de 200 habitants. La cantada de caramelles la fan pujats a un tractor amb remolc, tot engalanat amb boix i flors, que porta als caramellaires per les masies del municipi. Els caramellaires van vestits amb la roba tradicional, els homes amb barretina, camisa blanca, espardenyes i faixa, i les dones vestides amb davantal faldilla de flors, gandalla al cap, mitenes i enagos. Un cop arriben a cada mas, els dos abanderats saluden al propietari i comencen els balls i les cançons. Al passat, les cançons eren de caràcter religiós o sardanes però ara estan adaptades pels mateixos caramellaires, i parlen d'ells mateixos, de l'actualitat, de les cases que han de visitar, etc. Un cop acabats els balls i les cançons, els propietaris del mas donen diners i menjar als caramellaires. La cantada té lloc entre dissabte i diumenge de Pasqua i la festa acaba el diumenge al vespre al local social del poble, on s'ofereixen tots els balls en un acte que aplega més d'un centenar de persones. | 08002-92 | Tot el municipi | Les Caramelles d'Aguilar de Segarra es conserven des de fa dècades. Anys enrere, només eren els homes els qui recorrien les masies per cantar i ballar, i precisament Aguilar va ser un dels primers pobles de Catalunya on el mossèn va acceptar que les dones també poguessin cantar caramelles. Llavors, els caramellaires recorrien les masies a peu, ara però ho fan amb un tractor que porta la música i el so del seu tambor arreu del poble. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, en origen cantades per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o caramellaires són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, El costum presenta nombroses variants segons les zones. Fragment de les caramelles de Mn. Gaspar Verdaguer, inicis del segle XX: (PARCERISAS 2000: 205) 'Som jovent de molta gresca, som la flor de Castellar, Sortiu doncs, preneu la fresca, que us volem felicitar. Ninetes d'amor ferides, escolteu nostres cantades i sortiu a les entrades amb cistelles proveïdes' | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
| 29025 | Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Actualment s'utilitza com a graner | Edifici de planta rectangular sense absis i amb coberta a doble vessant. Està fet amb pedres col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les de majors dimensions estan a la part baixa, mentre que a la part superior la pedra és molt més petita, quasi pedruscall. El conjunt està lligat amb morter i en alguns punts s'observen restes del que podria haver estat un arrebossat exterior. Les quatre cantonades de l'edificació estan definides per pedres ben treballades així com la porta d'entrada. Aquesta és rectangular, amb brancals de pedra i una gran llinda rectangular amb una inscripció on es llegeix 1757 amb una creu al centre. Per sobre la llinda hi ha un òcul, fet amb un bloc de pedra quadrangular amb una obertura rodona al centre. Per sobre d'aquesta obertura, clavat a la paret hi ha un element de ferro que podria estar relacionat amb les tasques agrícoles. L'edifici també té una petita finestra rectangular a la façana oest, just per sota la coberta, i unes escales de pedra a la banda posterior. En origen la Capella tenia advocació a Santa Anna. | 08002-93 | Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa | Surt documentada el 1604 amb el casament de Mateu Figueras i Jerònima Torres, pubilla del mas de les Torres. Possiblement al segle XVI doncs la capella ja existís. El 1693 el Bisbe Antoni Pasqual fa unes recomanacions a Joan Oller, el propietari, per tal de mantenir aquesta capella rural. (PARCERISAS 2000: 41) | 41.7582300,1.6231400 | 385540 | 4623849 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals | També conegut com Santa Anna del Mas de l'Oller. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 29026 | Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-1 | Barraca de pedra de planta circular, alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La coberta està formada exteriorment per lloses planes disposades radialment. La porta, única obertura, està orientada a migdia i té adossat al seu flanc oest un muret, probablement per arrecerar-se dels vents. | 08002-94 | A l'extrem sud-est del terme | 41.7214900,1.6610300 | 388626 | 4619720 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 12320 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 29027 | Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-2 | Només se'n conserva la base, mentre que la part superior de l'alçat i la coberta estan ensorrats. | Barraca de pedra de planta rectangular (2 x 4 m), amb l'obertura orientada al sud-est, de la qual se'n conserven 50 cm d'alçada. La resta del parament (amb la tècnica de pedra seca, amb blocs ben treballats als angles) i la coberta estan ensorrats. | 08002-95 | A l'extrem sud-est del terme | 41.7218600,1.6594900 | 388499 | 4619764 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29027-foto-08002-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29027-foto-08002-95-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 12319 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 29028 | La Masia de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Edifici de planta rectangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades que s'hi ha anat afegint al llarg del temps. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa i primer pis. De la planta baixa cal destacar el gran portal adintellat, a la llinda del qual hi ha gravada la data de 1880. La resta d'obertures d'aquesta planta baixa i el primer pis formen part, per la seva grandària i fesomia, de les reformes que s'hi van dur a terme a la dècada de 1970. Tot i això, allò que més altera l'aparença de la façana és l'edifici annexat perpendicularment a ella. La coberta del cos principal és a dues aigües, L'aparell és de blocs desbastats lligats amb morter, avui a la vista però probablement arrebossats en el seu moment. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, l'altre element d'interès del conjunt. | 08002-96 | A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar | L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de la Calçada, documentat al segle XIV. Al cadastre de 1716 ja constava com a Masia de Castellar, que hauria estat notablement reconstruïda a mitjan segle XIX. | 41.7286900,1.6368400 | 386627 | 4620551 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29028-foto-08002-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29028-foto-08002-96-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 29029 | Colomer de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomer-de-la-masia | XIV-XV | Construcció destinada a la creació de petits cubicles artificials per a la instal·lació i cria de coloms. L'estructura, de 8 m de llargada i orientada a nord-oest, consta d'un doble mur: el davanter, d'1 m d'alçada i 0,40 de gruix, sembla haver actuat com a impediment de l'accés per part de depredadors; el segon, de 3 m d'alçada i 0,70 de gruix, és el colomer pròpiament dit. Aquest segon mur, construït en pedra seca com l'altre, combina en canvi filades contínues de blocs desbastats amb filades en les quals entre bloc i bloc hi ha un espai. És en aquests buits deixats on els coloms hi farien niu. | 08002-97 | A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar | 41.7288200,1.6381600 | 386737 | 4620564 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29029-foto-08002-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29029-foto-08002-97-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 29030 | Barraca de pedra seca de Cal Semís. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-cal-semis | La coberta està força malmesa, així com part de l'alçat. | Barraca de pedra de planta circular (2,8 m de diàmetre extern), alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La porta, única obertura, està orientada a migdia. | 08002-98 | Entre la Solana de Cal Semís i el Pla Gran | 41.7281500,1.6278200 | 385876 | 4620503 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29030-foto-08002-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29030-foto-08002-98-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 13156 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 29031 | Barraca de pedra seca del Pla Gran. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pla-gran | El lateral oest pateix pèrdues de pedra notables. | Barraca de pedra de planta circular (3,25 m de diàmetre extern), alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La porta, única obertura, està orientada a migdia. El lateral oest pateix pèrdues de pedra notables. Cal destacar-ne un encaix practicat en un dels brancals de la porta, que sembla fet per tal de passar-hi una barra per tancar. En especial, però, cal fer esment de dues pedres del parament interior amb un nombre elevat d'esgrafiats lineals, que semblen fets per comptar coses (com, tal vegada, el pas dels dies). | 08002-99 | Entre la Solana de Cal Semís i el Pla Gran | 41.7283800,1.6301500 | 386070 | 4620526 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29031-foto-08002-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29031-foto-08002-99-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 13157 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 29032 | Santa Margarida de Cal Vendrell, Santa Margarida de Comallonga, Santa Maria de Mallancosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-cal-vendrell-santa-margarida-de-comallonga-santa-maria-de-mallancosa | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Església de planta rectangular (5 x 10 m), sense absis diferenciat, orientada a llevant. L'aparell, de blocs desbastats (més grans i més polits als angles i a la porta) units amb morter, deixa al descobert al lateral nord unes filades irregulars que poden correspondre bé a un edifici anterior recrescut, bé als fonaments exposats rere algun rebaixament del terreny. A la façana oest hi ha la porta, adintellada, a la llinda de la qual hi ha la data de 1646. Al llarg d'aquesta façana hi ha una banqueta adossada, a més d'uns graons per donar accés a la porta. Per sobre de la porta, gairebé arran del vèrtex format per la coberta a dues aigües, hi ha un petit òcul circular per a l'entrada de llum. Just a sobre, on hom esperaria la unió de les línies inclinades dels dos aiguavessos, està rematat de forma plana, el que fa pensar que hi podia haver hagut un petit campanar d'espadanya. | 08002-100 | Al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell | L'església de Santa Margarida de Comallonga no apareix documentada com a tal fins el segle XVII, condicionat pel fet que va ser l'any 1677 quan la família Comallonga s'instal·là al mas i li donà nom. Prèviament a aquesta data, el mas era conegut amb el nom de Mallancosa, de manera que es pot inferir que la Santa Maria de Mallancosa documentada des de l'edat mitjana és la mateixa església. El primer esment és de l'any 1078, quan forma part d'una donació a Sant Benet de Bages. Abans de 1154 ja actuava com a parròquia, el que concorda amb el fet que tingui una sagrera definida. | 41.7334500,1.6292000 | 386000 | 4621090 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29032-foto-08002-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29032-foto-08002-100-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 29033 | Alzina mil·lenària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-millenaria | XIX-XX | <p>Alzina de grans dimensions, amb un tronc de 0,7 m de diàmetre, capçada de gairebé 15 m de diàmetre i uns 10 m d'alçada. Aquest espècimen és possiblement el testimoni d'un alzinar que hauria ocupat aquest espai. En ésser talats la resta d'arbres per roturar el terreny, aquest es beneficià de la manca de limitacions d'espai i de competència pels recursos.</p> | 08002-101 | Al Pla de l'Alzina, al qual dóna nom | 41.7346900,1.6302100 | 386086 | 4621226 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29033-foto-08002-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29033-foto-08002-101-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 29034 | Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet | XVIII | Gran casal d'època moderna i contemporània, amb la façana orientada a sud, que des de l'edifici original ha anat creixent vers l'oest mitjançant l'afegit de nous cossos. L'edifici resultant té una planta rectangular i, a més, compta amb diverses edificacions auxiliars segregades. La façana principal de l'edifici originari té un volum de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues obertures (sempre centrades i alineades entre elles) per nivell. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt dovellat, en el que destaca la clau, amb l'alt relleu d'un cap masculí barbat amb el que sembla un escut a sobre. A l'esquerra del portal hi ha una finestra que sembla fruit d'una reforma recent. Al primer pis hi ha dos balcons, sobre els quals hi ha les dues petites finestres quadrades de les golfes. La coberta és a dos aiguavessos, a est i oest. El primer cos que s'adossà a l'oest de l'anterior és un volum de planta baixa i primer pis. A la planta baixa hi destaca un gran portal amb arc de mig punt dovellat, i al primer pis hi ha una obertura a la qual s'hi arriba mitjançant una escala adossada exteriorment, un balcó i una galeria tancada amb una estructura de fusta i vidre. En aquest cas, els dos aiguavessos desguassen vers nord i sud. Finalment, el tercer i darrer cos consecutiu és un cobert en el qual destaquen un portal amb arc de mig punt molt alt i ample (apte per a l'entrada de carruatges), sobre el qual hi ha una pedra amb la data de 1758 gravada. La coberta, novament de dos aiguavessos, decanta vers est i oest, i forma un ràfec notable sobre el portal. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, per sobre de la llinda de la qual hi ha la inscripció 'JOSEP / ESQUIUS / 1942'. L'altre element d'interès del conjunt, encara un xic més al sud, és un forn semisoterrani, a la boca d'entrada del qual hi ha la inscripció 'JOSEP / ESQUIUS / ANY 1933'. | 08002-102 | Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada | L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de Viladefels, documentat l'any 1414. Al cadastre de 1716 ja constava com a Cal Benet. | 41.7185000,1.6199400 | 385203 | 4619443 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 29035 | Barraca pou de Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-pou-de-cal-benet | Construcció en pedra seca de planta circular. Tot i que exteriorment recorda el format d'una barraca de pedra seca, se'n diferencia per diversos elements. En promer lloc, l'obertura (orientada a migdia) no és una porta, ja que consta d'un ampit. Així mateix, està mancada de coberta (tot i que potser originàriament n'havia tingut), de manera que és visible una travessa de fusta de la qual penja la corriola per fer baixar la galleda. Finalment, a l'interior hi ha el pou de cos cilíndric que baixa fins la capa freàtica. A la part superior, en un dels costats interns, hi ha una petita pica encastada al mur per desar-hi la galleda. | 08002-103 | Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada | 41.7174900,1.6185200 | 385083 | 4619332 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29035-foto-08002-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29035-foto-08002-103-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 29036 | Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-solella-de-cal-benet-a-santa-magdalena-de-codol-rodon | Camí situat al bell mig del terme municipal, de traçat sud-est/nord-oest, que uneix Cal Benet amb el mas de Còdol-rodon. El punt exacte de partida és la cruïlla amb el Camí d'Aguilar de Segarra, just allà on descriu una corba uns pocs metres al nord-est de Cal Benet. Des d'aquest indret, situat a 529 m snm, el camí guanya de seguida cota enfilant-se pels vessants boscosos denominats Solella de Can Benet i Solana de Cal Tinet. També perfila, però camps de conreu com els del Pla de Cal Ton Mates, on recorre un tram pràcticament pla per després reprendre la pujada fins la cota màxima 700 m on es troba el punt de destinació, Can Còdol-rodon. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada. | 08002-104 | Vessants entre la Serra de Còdol-rodon i el Torrent de l'Obaga de l'Estrada | 41.7247400,1.6209100 | 385295 | 4620134 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29036-foto-08002-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29036-foto-08002-104-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 29037 | Santa Magdalena de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-codol-rodon | LUS i BONET, A (2012) Recull de poemes. Publicacions Abadia de Montserrat. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII-XIV | S'ha reformat diverses vegades: 1805, 1864, 1953 | Edifici d'una sola nau de planta rectangular sense absis fet amb carreus rectangulars de mida petita perfectament escairats col·locats uns al costat dels altres definint filades regulars i tot rejuntat amb morter. S'observa clarament com l'edifici va ser recrescut quasi un metre, segurament per donar-li alçada i substituir la teulada. Aquesta reforma està feta amb pedres de mides diverses, algunes sense treballar. La coberta és a dues aigües amb ràfec de teules i llosetes i té un campanar d'espadanya, sense campana, fet amb dues columnetes que subjecten un arc de mig punt, tot de pedra. L'edifici orientat est-oest té l'entrada i la façana principal a ponent i és d'estil gòtic arcaic. La porta està feta amb arquivolta ogival que descansa sobre dues columnes amb impostes i capitells decorats amb motius florals. Les dovelles estan emmarcades per un guardapols que tanca les impostes. En una de les reformes posteriors, la porta es va tapiar parcialment per sota l'arcada col·locant una gran llinda de pedra que descansa sobre els capitells. La porta de doble fulla està pintada de verd i unes escales amb tres graons hi donen accés. En aquesta mateixa façana per sobre la porta hi ha un òcul de pedra amb la data 1803. A la façana nord hi ha una petita obertura, i a la façana est una finestra amb intradós i arc de mig punt. L'edifici, construït sobre un aflorament rocós, ha patit diverses modificacions i ha quedat integrat dins el mas de Còdol Rodon, de fet diverses construccions se li adossen per la banda sud, tapant complement aquesta façana. La façana principal també s'ha vist afectada per les obres d'ampliació del mas, ja que se li adossa a la banda sud una escalinata de pedra que dóna accés a un dels edificis. | 08002-105 | Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena del Còdol-rodon | El lloc de Còdol Rodon segurament rebé el nom per la pedra que hi ha a tocar de la casa, i el recinte esta documentat des el 1285 com a hospital. Per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa als Prats de Rei i el 1292 ja hi apareix documentada una església amb advocació a Santa Maria de Càtulo Rotundo, que juntament amb l'hospital rep diverses donacions. Per tant sembla evident que la seva construcció es pot situar abans del segle XIII, tot i això el gruix de les restes visibles actualment s'han de situar entre els segles XIII i XIV. De fet hi ha notícies del 1377 que parlen d'una gran reforma a l'edifici, que quasi el va renovar totalment. A més a més a partir d'aquesta època es deixa de trobar documentació sobre l'hospital. Al 1612 la capella esta vinculada al mas de Monconill de Codol-Rodon, just al costat, i en la visita pastoral del bisbe Antoni Pascual l'any 1685, encara s'anomena Santa Maria de Còdol Rodon, advocació que més tard es degué canviar per Magdalena. Per altra banda, i des del segle XIX la capella ha estat restaurada i modificada en diverses ocasions per la família Montconill, entre d'altres als anys 1805 quan va ser ampliada i es feu una volta nova i el 1864 quan es va decorar interiorment. També es té constància de reformes el 1953, després que fos profanada durant la guerra civil. Tot i que l'accés a la capella és fàcil, l'entrada és restringida, ja que la porta està tancada amb clau. No se celebra culte, però hi ha notícies de cerimònies religioses al segle XX, com ho evidencia un poema dedicat a una tal Cèlia per la seva primera comunió, que va tenir lloc el 27 de maig de 1995 a la capella ( LUS 2012: 287) | 41.7300800,1.6084900 | 384271 | 4620744 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-3.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 29038 | Mas de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-codol-rodon | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII-XVIII | Alguns edificis força deteriorats | El mas de Còdol Rodon és una edificació composta per diversos volums, tots ells de pedra i aixecats al costat d'una capella amb advocació a Santa Magdalena. En línies generals el conjunt està fet amb pedres sense escairar col·locades unes al costat de les altres lligades amb morter. En alguns punts es conserven restes de l'arrebossat que cobria les parets així com petites espitlleres que podrien suggerir que en algun moment va tenir funcions de caràcter defensiu. Tot i que el conjunt sembla tenir un origen en època medieval, les restes visibles actualment s'han d'associar a l'època moderna tal com s'observa en les llindes de les finestres, bona part de les quals conserven la data. El complex està compost per diversos volums que ha anat creixent en sentit est i sud fins a configurar la fisonomia actual. Arribant al mas per l'est, trobem l'era i un primer volum adossat a la capella amb planta baixa, primer pis i golfes. Aquest és de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teules ceràmiques i ràfec d'aquest mateix material. A la façana té una porta d'entrada rectangular, a la que s'hi accedeix per una escala de pedra de 5 graons. La porta té brancals, marxapeu i llinda de pedra. En un dels brancals s'observen marques de picapedrer, un triangle invertit, i al llindar de la porta hi ha esculpida una espècie de roseta lobulada on es pot llegir any 1800 Josep Montconill (el nom i la data dividits en dues meitats al centre de les quals hi ha una creu). Les finestres són rectangulars n'hi ha una a la planta baixa, al costat de la porta amb llinda i brancals de pedra, i un altre de petita a les golfes amb ampit de pedra. Al primer pis hi ha una finestra a la llinda de la qual es pot llegir 1747 i una creu al centre. Per últim al balcó la llinda té una inscripció emmarcada en un requadre amb els extrems estirats on diu J.M 1916. Adossat a aquest primer volum i per la banda sud, hi ha un cobert de pedra, de planta rectangular, utilitzat per emmagatzemar elements agrícoles. Aquest primer volum està enganxat a un altre, per la seva banda oest i ambdós conformen el nucli principal del conjunt. El segon volum té planta quadrangular amb coberta a dues aigües amb un ràfec doble de teules. La façana nord té una porta d'accés feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles, així com una petita finestra a la seva dreta. Al primer pis hi ha dues finestres rectangulars, la que hi ha per sobre la porta té una inscripció on es llegeix en una primera línia 1799 (dividit en dos i amb una creu al centre) i per sota, Josep Montconill i finalment en una tercera línia on posa Còdol Rodon. Aquesta façana apareix completament arrebossada i en ella hi ha diferents rètols conservats. D'una banda, el numero 19 pintat en una rajola de ceràmica i col·locat just al centre de la clau de l'arc de mig punt. Per sobre i collat a la paret hi ha una placa de ferro triangular amb una inscripció il·legible. L'últim element situat a la dreta de la porta està fet amb dos peces ceràmiques unides pel centre amb la següent llegenda pintada: Pueblo de Aguilar de Segarra, partido de Manresa província de Barcelona. En aquesta mateixa façana hi ha adossat un banc corregut al costat de la porta, i una espècie de dipòsit de pedra a llevant. També davant de la porta hi ha restes d'un paviment de pedra fet amb lloses planes. Finalment i adossat a ponent hi ha un petit edifici rectangular, que tapa parcialment l'arcada de la porta, per tant posterior a 1799 i al que s'accedeix per unes escales de pedra que s'adossen a la capella, construïdes posteriorment. | 08002-106 | Nucli de les Coromines, a l'oest del terme, a la serra del Còdol-rodon. | El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital. La documentació de l'església de Santa Maria de Càtulo Rotundo el 1292 al lloc també acreditaria aquesta ocupació a finals de l'època alt medieval. Així mateix les edificacions del mas actual s'han de situar entre els segles XVII i sobretot el segle XVIII tal com es desprèn de les llindes de portes i finestres. Aquest conjunt de transformacions foren fetes per la família Montconill, propietaris des de 1605 i el nom del quals apareix també en diverses d'aquestes inscripcions. Al segle XVII eren unes de les famílies benestants de Castellar, com indica la presència del senyor de Castellar com a padrí en el bateig d'una nena, Caterina, el 1629.( PARCERISAS 2000: 108) En el cadastre de 1716 apareix com a propietari del mas en Tomas Montconill i al cens de 1857 ho és Josep Montconill i Semís. | 41.7298300,1.6084200 | 384265 | 4620716 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També conegut com Mas de MontconillFitxa 17 del Catàleg de Masies·Cont. Descripció: Aquest mateix volum, però en la seva façana sud està fet amb pedra vista amb blocs ben treballats a les cantonades i finestres, totes elles rectangulars i amb inscripcions a les llindes. Es poden llegir a les del pis superior els anys 1615 i 1746. A aquesta façana hi ha annexat un cobert a la part baixa i el que podria ser una latrina a l'alçada del primer pis, feta de maons. Al seu extrem oest, també hi ha adossada una construcció rectangular, que al pis superior té una galeria amb arcs de mig punt.Al voltant d'aquest conjunt principal s'aixequen diversos cossos auxiliars dedicats a l'activitat agrícola. Entre aquests destaca una gran pallissa, feta de pedra al nord de l'era i a l'est del primer volum, que té un gran arc de mig punt a la façana sud, sobre el qual hi ha les restes d'un antic rellotge de sol. A llevant d'aquest paller hi ha una petita construcció rectangular de dues plantes, amb porta d'accés a la façana sud. | 119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 29039 | Rellotge de sol de Còdol Rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-codol-rodon | http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 | XIX-XX | Quasi desaparegut | Rellotge de sol vertical ubicat a la façana sud d'un paller. De planta quadrangular, està molt malmès, només es conserva la meitat est del seu lliscat de base, que sembla fet amb morter. També s'intueix que podria tenir un regruix exterior, una espècie de marc, possiblement pintat de blanc. No hi ha restes de pintura ni de números, es conserva però el gnòmon de vareta. | 08002-107 | Cal Còdol Rodon | Pertany al Mas de Can Codol-Rodón, edifici datat des del segles XVII-XVIII | 41.7323300,1.6592400 | 388496 | 4620926 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29039-foto-08002-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29039-foto-08002-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29039-foto-08002-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Referència 5568 del Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 29040 | Còdol Rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codol-rodon | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII | S'observen algunes esquerdes. | Sobre un aflorament rocós al nord del mas hi ha un gran còdol de pedra que té una petita creu de ferro al capdamunt. Aquest gran bloc de pedra, possiblement amb l'objectiu de mantenir-ne l'estabilitat, està fixat per la base a l'aforament rocós mitjançan blocs de pedra i restes d'altre material constructiu. | 08002-108 | Mas del Còdol Rodon | No és inversemblant pensar que aquest gran còdol sigui el que hagi donat nom tant a la capella com al mas i a la toponímia de l'indret. El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vagueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital, per tant podria correspondre a una fita que delimitaria el lloc o bé marcaria el recorregut del camí. El Còdol Rodon ha donat lloc a tota mena de llegendes que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18) | 41.7301300,1.6087100 | 384290 | 4620749 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 29041 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral | PARCERISAS, R (1999) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble: La Guerra Gran: Castellar i Aguilar; La Guerra del Francès: Castellar i Aguilar. Revista Dovella, tardor 1999. Pàg. 7-17 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. https://hostals.blogspot.no/2009/12/hostal-cal-teixidor-aguilar-de-segarra.html | XII-XIII | Les restes són molt poc visibles bé perquè estan totalment cobertes per noves pavimentacions, bé perquè s'han perdut. | Camí històric del qual se'n coneix el traçat però del que en queden poques restes visibles. Durant la visita que motiva aquesta fitxa, es van observar unes roderes de carro sobre la roca en el tram del camí a l'oest del mas de Cal Còdol-rodon. En concret eren visibles als voltants de Cal Butó, però només es veuen parcialment perquè el camí està pavimentat. | 08002-109 | Vall de la Riera de Rajadell a prop del mas de Còdol Rodon | El camí ral era el nom que reben els antics camins públics principals. Pel terme d'Aguilar passava el que anava de Manresa a Calaf. El camí sortia de Manresa per l'actual carrer del Cós i anava cap a Monistrolet i Rajadell i d'aquí cap a Castellar on seguia mes o menys el traçat de l'actual carretera comarcal i passava entre Cal Teixidor i Cal Palà. Després pujava cap el Mas de la Calçada i seguia cap a Can Vendrell i Còdol-rodon, on hi havia un Hospital. Per la proximitat d'aquesta via de comunicació també se'n beneficiaven els masos del nucli de Can Maçana, Cal Ferrer Gros, Cal Massana i Cal Calsina. Al nucli de Sant Esteve (originat en el si d'una sagrera) s'hi carregaven i descarregaven les mercaderies, i es canviaven les cavalleries si convenia. Hi havia magatzems on es guardava gra, oli, vi, llana, draps de llana i safrà. En un document de 1312 es denuncia el robatori d'aquests productes durant un atac. Al 1326 hi ha documentació que evidencia que es trobava en mal estat i el veguer de Manresa encarrega a Arnau del Soler, un mestre de pedra, que l'arregli. (PARCERISAS 2013: 63) El camí ral, a banda de la seva importància com a via de comunicació i motor econòmic en el territori (que va beneficiar els masos que s'hi alçaren a partir del segle XVI), va tenir un paper important en la incidència tant de la Guerra Gran, com la Guerra del Francès al municipi entre altres. | 41.7311500,1.6007300 | 383628 | 4620873 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29041-foto-08002-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29041-foto-08002-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 29042 | Camí del Torrent de l'Obaga de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torrent-de-lobaga-de-lestrada | <p>http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural</p> | <p>Al camí accedeix agafant un trencall a l'esquerra en el camí d'Aguilar de Segarra, direcció a La Llavinera. El trencall és al sud de la vinya del Conco, uns metres més endavant que l'accés al camí de la Carena de l'Estrada. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 3.30 km de llargada i uns 159 m de desnivell que voreja tot el Torrent de l'Obaga de l'Estrada. El ferm està en bones condicions, fet de terra compactada. La primera edificació que ens trobem a l'inici del trajecte és Cal Mosset, a partir d'aquí es va descendint poc a poc per la banda nord del torrent, travessant pel nord la Solana del Ribera, i al sud l'obaga de l'Estrada. Durant el recorregut també es travessa l'Obaga de Ca l'Andreu, de Cal Jaume i del Puig-Altet, totes elles al sud del camí. Finalment, als terrenys de Cal Maset, al nord del Coll del Pollancre finalitza el camí. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació entre masos i camps de cultiu, és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. A banda d'això també són d'interès els espais forestals molt abundants en tot el recorregut, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. A més a més aquest camí passa molt a prop de l'etapa 11 del GR-7, un dels senders de gran recorregut de Catalunya, i que travessa el municipi.</p> | 08002-110 | Al sud del terme municipal, vorejant el Torrent de l'Obaga de l'Estrada. | 41.7072638,1.6025818 | 383739 | 4618218 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29042-foto-08002-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29042-foto-08002-110-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-06-16 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | En algun tram està senyalitzat. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 29043 | Bosc de l'Obaga de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lobaga-de-lestrada | Ortega y Espinós, Jose. Historia de las Escuadras de Cataluña: su orígen, sus proezas, sus vicisitudes, intercalada con la vida y hechos de los mas célebres ladrones y bandoleros. Barcelona, 1876 | Aguilar de Segarra té una superfície forestal de 2.763 ha aproximadament, que representen un 64.2% de la superfície total del municipi. El Bosc de l'obaga de l'Estrada s'estén al sud del municipi al llarg d'uns 3 km en direcció nord-est sud-oest i té una amplada aproximada d'uns 400 m. Per la banda nord està vorejat pel Torrent de l'Obaga de l'Estrada i al sud per la Carena de l'Estrada. En ambdós extrems hi ha un camí rural que permet resseguir el perímetre de l'arbreda. La vegetació natural del bosc és els pins i roures amb presència d'alzines en alguns indrets, que defineixen un bosc espès de pinassa i roure amb sotabosc de boixedes. És una de les àrees boscoses de més extensió del municipi, i a banda del seu valor paisatgístic, també té el seu valor ecològic, ja que representa un ecosistema complex, hàbitat d'animals, modulador de fluxos hidrològics i conservador del sòl. | 08002-111 | Entre la carena i el torrent de l'obaga de l'Estrada | Aquest bosc s'anomenava antigament el Ginebral, pertanyia a Can Ribera i pagava un cens especial a l'església de Puigfarner. Al segle XIX va ser un lloc de refugi i amagatall de les partides carlines. Als anys 40 del segle XX hi feien estada els maquis. | 41.7088900,1.6024500 | 383731 | 4618399 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Es vorejat pel GR-7 (etapa 11) per la seva banda sud i nord est. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 29044 | Cal Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ribera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | El conjunt es troba molt degradat, ensorrat i cobert per la vegetació, | Masia fortificada amb torre de vigilància ubicada dalt del turó del mateix nom, amb una edificació auxiliar a llevant, que podria ser una pallissa o zona d'habitatge. La construcció avui parcialment enrunada, estava composta per un volum de tres crugies escalonades seguint l'orografia del terreny en direcció nord-sud. A la part inferior s'observen diversos contraforts amb les parets atalussades i la restes de la torre de vigilància. El volum principal constava de planta baixa primer pis i golfes i nombrosos annexos adossats. En línies generals l'edifici estava fet amb pedres de mides diverses algunes escairades, col·locades unes al costat de les alteres definint filades regulars tot lligat amb morter de calç. En alguns punts hi ha evidències que algunes parets havien estat arrebossades. Tot i que s'han perdut les cobertes i embigats de l'edifici, cal pensar per l'abundant presència de teules corbes a la zona, que aquest era el material usat en les cobertes. Algunes de les parets conserven alçades superiors a dos metres, també s'ha identificat la porta principal, feta amb arc de mig punt definida per dovelles. En aquesta mateixa façana hi ha dues finestres delimitades per pedres ben treballades als brancals, llinda i ampit. | 08002-112 | Barri de les Coromines, Accés des del camí de les Coromines a Cal Ribera, Km 1,85 | Actuava com a punt intermig per comunicar visualment les torres del Seguer i les Coromines amb el Castell de Castellar, essent a la Quadra i demarcació de Puigfarner. Apareix esmentat com a mas fortificat de la Guardiola l'any 1582, propietat de Pere Ribera, de la família del qual n'adquirí el nom. També apareix inclòs en el cens d'habitatges del cadastre de Castellar el 1716 on consta com a propietari Joan Centelles i està habitada pel masover. Al cens de 1857 el propietari es Ignasi Oliva. Segons la informació oral recuperada per Parcerisas durant la Guerra Civil va servir de refugi per una colla homes. A més a més la Teresa Selva de Cal Pepa recorda haver-hi anat a jugar de petita, per tant sembla clar que va estar habitat ben bé fins a mitjans del segle XX. (PARCERISAS 2013: 156). | 41.7135700,1.5975300 | 383330 | 4618925 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29044-foto-08002-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29044-foto-08002-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29044-foto-08002-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 54 del Catàleg de MasiesAntic mas de la Guardiola | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 29045 | Comanroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanroca | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVI | Restaurada recentment, | Correspon a un edifici de planta rectangular fet de pedra vista treballada rejuntada amb morter, amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tradicional. L'edifici principal consta de planta baixa i primer pis i està destintat a habitatge. Té un cos afegit, només de planta baixa i un volum secundari independent que correspon a un antic cobert situat a migdia del mas. Aquestes edificacions delimiten un petit pati davant de la casa. L'edifici ha estat restaurat recentment. Propietat amb accés restringit, i per tant no s'hi ha pogut accedir durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni, pel que no s'han pogut detallar les seves característiques. | 08002-113 | Camí de Castellar a Maçana i Camí de Cal Benet a Comanroca | Apareix tant en el capbreu de 1703 i 1708 fet per Francesc d'Amat, Francisco Argulloll consta com a propietari, que en cara en té la propietat en el cadastre de 1716, però hi consta que el mas es habitat per Valentí Abadal. En el cens de 1857, Pau Ferrer i Viadiu n'era el masover. | 41.7122600,1.6283500 | 385892 | 4618739 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29045-foto-08002-113-1.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També anomenat Cal Coma Roca.Fitxa 79 del Catàleg de Masies | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.