Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40229 | Arxiu municipal de l'Ametlla del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-lametlla-del-valles | http://www.ametlla.org/arxiu_historic/index.php | XIX-XX | Es tracta d'un conjunt documental amb gairebé 500 ml de documentació en suport paper. A més, inclou també fotografies i documents audiovisuals. Disposa d'un quadre de classificació extret del normatiu d'arxius administratius però lleugerament adaptat. El quadre de classificació permet consultar les sèries documentals que integren el fons i que són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Medi ambient, Col·leccions factícies. La documentació està físicament distribuïda en 4 espais: a l'arxiu de l'edifici de l'ajuntament, a l'arxiu de l'edifici de Serveis Territorials, a l'arxiu de la Biblioteca Municipal i a l'arxiu de la masia de can Camp. El fons municipal de l'Ametlla està constituït per: - Arxiu històric municipal (1816-1986): Bàsicament és documentació en suport paper. També hi ha negatius de fotografies, així com una col·lecció de gairebé 1500 fotografies antigues en suport digital que fan referència al poble (paisatges, carrers, arquitectura, festivitats, retrats personals i col·lectius) amb unes dates que van de finals del segle XIX fins el 1969. Dins de l'arxiu històric s'inclouen també 180 hores de gravacions audiovisuals fetes recentment a gent gran del poble que tracten de l'època de la Segona República i el franquisme a l'Ametlla del Vallès. - Arxiu administratiu municipal (1987-2009): Documentació fonamentalment en paper però també en suport digital. - Arxiu Municipal Josep Badia i Moret: Documentació en suport paper i negatius de fotografies. El fons va ser creat i estructurat per Josep Badia en les sèries següents: 1.Baronia de Montbui 2.Parròquia de Sant Genís 3.Germandat de Sant Sebastià 4.Coral lo Lliri 5.Associació Amics del Llibre 6.Les Festes Majors 7.Club de Futbol l'Ametlla 8.El Teatre 9.Homenatge a la vellesa 10.Santuari de Puiggraciós 11.Sala de cinema 12.Programes i fullets d'eleccions municipals 13.Ajuntament 14.Galeria de personatges 15.F.E.T. y de las J.O.N.S. a l'Ametlla 16.Revistes informatives 17.Associacions de veïns 18.Altres associacions i agrupacions lúdiques o culturals 19.Actes culturals 20.Retalls de premsa 21.Ametlla-Films 22.Urbanisme: Història i evolució 23.Àlbums de fotografies 24.Germandat Nostra Senyora de les Neus 25.Sindicat Agrícola i Cooperatiu | 08005-360 | Ajuntament de l'Ametlla del Vallès | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | Ajuntament de l'Ametlla del Vallès | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 40232 | Fons parroquial de l'església de Sant Genís de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-lesglesia-de-sant-genis-de-lametlla | XVI - XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva la immensa part de l'arxiu parroquial de l'Ametlla del Vallès (1513-1971). Es tracta fonamentalment de: - Llibres sacramentals: baptismes, confirmacions, desposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual. - Testaments. - Fundacions - Administració: capbreus, censals, delmes, sentències, vendes, donacions, fundacions. - Cofradies: Cofradia de Ntra. Sra. del Roser.</p> | 08005-363 | Arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona. C/ del Bisbe, 5 (Barcelona). | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | Parròquia de Sant Genís de l'Ametlla del Vallès | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 40233 | Fons Eugeni Xammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-eugeni-xammar | XX | El fons documental Eugeni Xammar va ingressar l'any 1998 a l'Arxiu Nacional de Catalunya i aplega documentació varia relativa al periodista i traductor de l'Ametlla del Vallès. Es tracta bàsicament de documents textuals en suport paper d'entre els anys 1916 i 1991, encara que també hi ha fotografies, fotogravats i algun document sonor. El fons s'organitza en les sèries següents: Obra original, correspondència, escrits sobre Eugeni Xammar, Biblioteca i hemeroteca. | 08005-364 | Arxiu Nacional de Catalunya | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||||
| 40273 | La Creu Major parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-major-parroquial | <p>Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès. Bellavista, Joan (2001). La Creu Major parroquial de L'Ametlla. Dins d' AMINDOLA, n.43. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. L'Ametlla del Vallès. Bellavista, Joan (2002). Una peça de l'orfebreria de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.</p> | XVI | <p>Creu gòtica creada l'any 1593 per Andreu Tamarit, joier barceloní. És de plata repujada i enriquida notablement amb dosserets i imatgeria. Té una d'alçada de 121 cm per 55 cm d'amplada. Al centre de la creu hi ha un crucifix, amb cert relleu. En un extrem es situa la figuració de Sant Joan i a l'altre costat la de la Mare de Déu. Al cim travesser vertical hi ha un pelicà com a símbol de la immortalitat, i al cap d'avall, el Ressuscitat sortint del sepulcre. A la cara posterior, al centre, hi ha la Mare de Déu, i als extrems els quatre evangelistes: a dalt Sant Joan, a baix Sant Mateu, al costat dret Sant Marc i al costat esquerre Sant Lluc. El nus de la creu és de forma hexagonal, simulant un edifici gòtic, formant capelletes separades per pinacles que allotgen petites escultures de sants i santes. Els capçals dels dos travessers són en forma de flor de lis. Hi ha petites floritures que ornamenten tot el voltant de la creu. Els encaixos pels medallons circulars, a banda i banda de la creu, amb les figuracions, són lleugerament quatrilobulats. El reposat que omple decorativament els espais correspon a un dibuix geomètric ondulat.</p> | 08005-404 | Església de Sant Genís | <p>Durant la guerra civil, la part inferior de la Creu va ser amagada per uns feligresos per tal de protegir-la del possible saqueig a l'església. La resta de la creu va romandre desapareguda fins que el rector mossèn Valentí Ganduxé, trobà les làmines restants i l'any 2000 va ser objecte d'una acurada restauració.</p> | 41.6739600,2.2600500 | 438407 | 4613842 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40273-foto-08005-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40273-foto-08005-404-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Andreu Tamarit | 93|85 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 40274 | La Custòdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-custodia | <p>Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>La Custòdia de l'Ametlla és obra de l'orfebre De Ros l'any 1850. Segueix el model sorgit a l'entorn del segle XVII, on l'ostensori pren forma radiant. Al mig dels raigs es defineix un espai rodó pel viril, i hi ha dos caps d'àngels a la part superior i dos a la part inferior. La tija està formada per una bola sobre la qual hi ha un àngel dret que té els braços oberts enlaire els quals fan de suport, juntament amb el seu cap, al que és pròpiament l'ostensori. A Ambdós costats de la bola hi ha un braç decorat amb fullatge, que acaba amb dues espigues entre pàmpols i raïms. El conjunt descansa sobre un peu de planta ovalada, decorat amb motius vegetals i geomètrics, amb l'Anyell que aguanta l'estendard de la creu al centre. Al peu de la custòdia hi ha la marca de l'orfebre, De Ros, i la data d'acabament, l'any 1850.</p> | 08005-405 | Església de Sant Genís | <p>Va existir una custòdia anterior, encarregada per mossèn Bartomeu Viver de la Plaça a l'argenter de Barcelona Guillem Canas, en el període comprès entre el 1620 i el 1640.</p> | 41.6739600,2.2600500 | 438407 | 4613842 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40274-foto-08005-405-1.jpg | Física | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | De Ros | 99 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 93184 | Clau de volta de la capella de sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-volta-de-la-capella-de-sant-elm | <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> | XVI | <p>Clau de volta amb la figura de Sant Elm, protector dels mariners, amb un vaixell a la mà dreta. Es troba encastada a la paret de la casa del número 50 del carrer de la Torre. Segurament pertanyia a l'antiga capella que, sota l'advocació del sant, hi havia a la zona de l'actual església de Santa Maria d'Arenys.</p> | 08006-72 | Carrer de La Torre, núm. 50 | <p><span><span><span>El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> | 41.5815624,2.5472738 | 462261 | 4603418 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-01dsc0020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-02dsc0021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-03p1560345.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94|93 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 93489 | Pica baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-8 | <p>GARRIGA RIERA, Joaquim (2004). L'edifici de Santa Maria d'Arenys; dins Pilar VELEZ (coord.) <em>L'esplendor de Santa Maria d'Arenys de Mar</em>. Barcelona: Pòrtic, pp. 16-17.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720). Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></p> | XVI | <p>Pica baptismal de forma octogonal feta en pedra de Girona. Procedeix de la primera església d'Arenys de Mar (segle XVI). Tal i com diu Joaquim Garriga (2004), la pica baptismal de l'església de Santa Maria d'Arenys és 'un objecte-document fundacional de pregones implicacions simbòliques [...]. esdevé un testimoni formidable de la celebració natalícia de l'Arenys mariner'. S'hi pot llegir, gravat als costats de la pica: 'SABASTIA DOY i MIQUEL RIERA SENDICHS A [N]Y 1575'. Són els noms dels síndics elegits l'11 de juliol de 1574.</p> | 08006-148 | Plaça de l'Església s/n | <p>No en sabem res d'aquesta primera església, que havia substituït la dedicació de Sant Elm per la de Santa Maria. Juntament amb la capella hi havia el cementiri. Es calcula que degué ocupar la part frontal de l'església actual, però es desconeix el lloc precís.</p> | 41.5804037,2.5495778 | 462453 | 4603288 | 1575 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93489-02p1560016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93489-03p1570685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93489-04p1570686.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El baptisteri, on hi ha ubicada la pica baptismal, es troba a l'entrada a mà dreta i està decorat amb unes pintures de Josep Obiols i Palau (1894-1967), que en va fer els esbossos, i executades per Francesc Vidal i Gomà, l'any 1967. | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||
| 93881 | Crist del Mont Calvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-del-mont-calvari | <p><span><span><span>ESPRIU MALAGELADA, Agustí; PONS i RECOLONS, Maria Assumpció de; NOGUERAS i BARÓ, Núria (1983). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Editorial Curial. Barcelona.</span></span></span></p> | XVII | <p>Talla d'un Crist agònic a la creu que procedeix de l'ermita del Mont Calvari, al port d'Arenys de Mar. <span><span><span>Es tracta d’una talla del segle XVII. El retaule que l’emmarca és barroc (segle XVI) obra de Salvador Nogueras.</span></span></span></p> | 08006-308 | Carrer de l'Església, núm. 24 | 41.5806465,2.5493753 | 462437 | 4603316 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93881-02p1570700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93881-03p1570701.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 93883 | Mausoleu Xifré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-xifre | <p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> | XIX | <p>Panteó amb les restes del fundador de l'Hospital Xifré, Josep Xifré i Casas, obra de l'escultor francès Charles Alphonse Gumery, per encàrrec del fill, Josep Xifré Downing. Està tot fet de marbre, és de tipus arcosoli pla, integrat a la paret. La figura central és la representació del difunt Xifré, jacent, damunt un sarcòfag, emmarcat per dues figures femenines. La figura jacent porta un vestit amb un hàbit llarg que li cobreix fins els peus i que penja simètricament sobre els costats del sarcòfag. Jeu amb les mans creuades sobre el pit i recolza el cap sobre un coixí.</p> <p>A la dreta de la tomba, trobem una de les figures de dona, que emmarca el sarcòfag. Porta la inscripció en llatí 'PERSEVERANTIA' a la part frontal del pedestal, significat de l'estàtua. A l'altre costat es troba l'altra figura femenina amb un nen amb el cap recolzat a la falda. Als seus peus, es pot llegir la inscripció en llatí 'BENEFICIENTIA' a la qual representa el conjunt.</p> <p>Presideix l'obra, l'escut de família en baix relleu, amb dos àngels laterals i un epitafi que diu: 'JOSEPHO XIFREY CASAS QUI DOMUM HANC AEGRIS CURANDIS AERE SUO FUNDAVIT' que vol dir Josep Xifré i Casas, qui del seu patrimoni fundà aquesta casa per la cura de malalts.</p> <p>El sarcòfag se situa damunt una base on es pot llegir en el frontal la data de la seva mort (7 d'agost de 1856): 'OBIIT ANNO DOM MDCCCLVI SEPTIMA DIE AUG'</p> | 08006-310 | Carrer d'Auterive, s/n | <p>L´Hospital Xifré fou construït entre 1844 i 1848 per Francesc Vila i Josep Boixareu, seguint les indicacions del propi Josep Xifré, promotor de l'obra, amb la voluntat de fer un hospital seguint els corrents higienistes de l'època, amb aigua corrent, ventilació a les habitacions i envoltat per horts (per assegurar l'abastiment de fruites i hortalisses) i jardins. </p> <p>Josep Xifré i Casas, nascut a Arenys de Mar el 1777, va marxar amb 21 anys amb destinació a Cuba on va desenvolupar diversos oficis i negocis, fins que fixa la seva residència a Nova York, l'any 1823, on va crear diverses empreses i institucions bancàries de manera que va reunir una fortuna considerable. Al marge de finançar algunes construccions de tipus cultural, com un teatre per a Arenys, Xifré, ben aviat, emprengué una tasca de potenciació arquitectònica de la qual n'és resultat el que coneixem com Cases d´en Xifré (1836-1840) a la façana marítima de Barcelona, de caire neoclàssic.</p> | 41.5831855,2.5462049 | 462173 | 4603599 | 1856 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-02dsc11830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-03dsc11870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-04dsc11850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-05dsc11900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-06p15705910.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Charles Alphonse Gumery. | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||
| 93916 | Col·lecció de minerologia del Museu d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-minerologia-del-museu-darenys-de-mar | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p>RIBES SAN EMETERIO, Neus (coord.) (2010). <em>Minerals de Catalunya del Museu Mollfulleda de Minerologia d'Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de Mar.</p> | XX | <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. </p> <p>El Museu Mollfulleda aplega una de les col·leccions de minerologia de caràcter científic més importants de Catalunya. A la primera sala del Museu es pot trobar un espai per introduir-nos a la mineralogia: Què són els minerals? Per què serveixen? On s'obtenen? Informacions sobre els minerals i les aplicacions: el magnetisme, la duresa, els minerals que necessitem per construir un mòbil o un cotxe; i es pot contemplar una de les característiques més curioses d'alguns minerals: la fluorescència. </p> <p>La segona sala aplega un conjunt de minerals excepcionals distribuïts segons la classificació establerta per <span><span><span>Dana i Nickel-Strunz que divideixen els minerals segons la seva composició química i la seva estructura.</span></span></span> En aquest espai es poden trobar exemplars de gran valor com el bismut de Villanueva de Córdoba, amb un excepcional cristall esquelètic de 3 cm d’aresta, o la malaquita de Katanga, amb un joc de coloracions i formes de fantasia que fan que sigui una peça remarcable.</p> <p>La planta superior està dedicada a la mineralogia de Catalunya i és un espai únic per estudiar l’evolució de la mineria catalana on es poden contemplar exemplars de les diferents explotacions mineres del país i dels afloraments naturals: exemplars de les mines de sal de Cardona, les fluorites del Papiol, magnífics exemplars d’aragonita, o la diversitat de minerals de la zona del Priorat.</p> <p>El Museu també disposa d’un mòdul adreçat als invidents i les persones amb dificultats visuals, la mirada tàctil, amb exemplars que es poden manipular i amb textos en Braille.</p> | 08006-342 | Carrer de l'Església, núm. 37-39 | <p><span><span>Es crea l’any 1988, gràcies a la donació de Joaquim Mollfulleda Borrell fa de la seva col·lecció de minerals a la població d’Arenys de Mar. El primer “museu” estava ubicat a Can Colomer, masia d’Arenys de Munt propietat de Joaquim Mollfulleda, des de l'any 1974.</span></span></p> <p><span><span>Mollfulleda era un aficionat a la minerologia que es va trobar amb aquesta afició per casualitat, ja que a ell li agradava la fotografia i la muntanya. Es va introduir en aquest món quan l’Institut Químic de Sarrià va demanar col·laboració als exalumnes per refer la col·lecció de minerals destruïda durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Així, va començar a col·leccionar minerals i a partir d’aquí, li arribaven mostres per vies ben diferents i curioses: donacions, intercanvi, compra, o regals d’amics seus quan feien algun viatge. Un dels seus donants era el minerologista barceloní Joaquim Folch.</span></span></p> <p><span><span>En una entrevista realitzada el 22 de febrer de 1994, Mollfulleda explica la decisió de fer-ne donació a Arenys de Mar perquè no volia que la seva col·lecció es dispersés, amb la condició que instal·lessin les col·leccions adequadament i amb la garantia que existia, en aquell moment, un Patronat de Museus, la qual cosa representava una seguretat en la protecció i en la continuïtat. (Montlló, 1998).</span></span></p> <p><span><span>Des de l'any 2021, el Museu Mollfulleda de Mineralogia forma part de la Xarxa de Museus de Ciències de Catalunya.</span></span></p> | 41.5816386,2.5483131 | 462348 | 4603426 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-025269-fluorita-3511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-035323-halita.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-058380-bismut-cordova.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 93917 | Col·lecció de nàutica del Museu d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-nautica-del-museu-darenys-de-mar | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p> </p> | XVIII-XX | <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Mineralogia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la de nàutica.</p> <p>La col·lecció de nàutica procedeix principalment de l’antic Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i està formada per eines de mestre d’aixa, instrumental per a la navegació, caixes de mariner, maquetes de vaixells. Els objectes fan referència al passat mariner d’Arenys de Mar caracteritzat per la importància del comerç amb Amèrica a finals del XVIII i segle XIX, la construcció de vaixells des del segle XVI i l’existència d’una de les principals Escoles de Nàutica d’Espanya del segle XIX. </p> <p><span><span><span>Cronològicament se situa des de finals del segle XVIII i fins el primer quart del segle XX.</span></span></span></p> | 08006-343 | Carrer de l'Església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> <p>El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat. Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p> | 41.5817520,2.5482555 | 462344 | 4603439 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-011463-foto-joan-torrento.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2335a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-3675.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 93918 | Col·lecció d'exvots del Montcalvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dexvots-del-montcalvari | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable : </span></span></span></span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar'>PUBLICACIÓ D'EXPOSICIONS: Arenys de Mar. Una llarga relació amb la mar. | Museu d'Arenys de Mar</a></p> <p>SOLÉ, Tiona (2006).<em>Mont Calvari. Història i llegendes</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p> </p> <p> </p> | XVIII-XX | <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la d'exvots.</p> <p><span><span><span>Aquesta col·lecció està formada pels exvots que es trobaven a l’ermita del Montcalvari, situada en una penya davant el mar. A l’ermita de devoció marinera es trobaven diversos exvots que van ingressar a les col·leccions de l’antic Museu Municipal Fidel Fita. Es tracta de dos tipus d’exvots: maquetes de vaixells i pintures a l’oli sobre fusta on es descriuen els fets pels quals es va demanar l’ajut del Crist del Montcalvari.</span></span></span></p> <p>L'ermita del Montcalvari d'Arenys de Mar està amagada dins l'edifici del mateix nom que es troba davant el port esportiu. Aquesta ermita és una de les més antigues d'Arenys de Mar. Segons la llegenda va ser erigida per Hipòlit Doy l'any 1585 per expiat el seu pecat per haver assassinat la seva dona. A l'ermita es va instal·lar la figura del Crist del Montcalvari venerat especialment pels navegants, actualment ubicada a l'església de santa Maria. El Museu conserva la col·lecció d'exvots que es van trobar en l'ermita.</p> | 08006-344 | Carrer de l'Església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> | 41.5817269,2.5482112 | 462340 | 4603436 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-24471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2476-restaurat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2479foto-toni-pou.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-arenys5ev2475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2327.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'ermita de Mont Calvari va ser fundada en una data desconeguda del segle XVI. Segons la tradició, va ser fundada per Hipòlit Doy, el qual, després d'haver matat la seva esposa en un atac de gelosia, va viatjar penedit a Roma i el papa li va fer construir la capella i la via donar el Sant Crist que la presidia. Durant molts anys va ser un lloc emblemàtic pels pescadors arenyencs, i solia ser l'últim lloc de terra que trepitjaven abans de fer-se a mar i el primer un cop tornaven. S'hi accedia mitjançant un pont que travessava la via del tren. Al costat de la capella hi havia adossada la casa del ermità. L'any 1892 va ser adquirida per l'arenyenc Narcís Serra, que hi va construir un balneari. L'any 1906 va ser traspassat a Enric Nel·lo, que el va transformar en un hotel de 50 habitacions, i deu anys després va passar a mans de Joan Artigas Alart i, posteriorment, a altres propietaris. L'any 1948 es va remodelar per convertir-se en habitatges i adquirir el seu aspecte actual, amb l'ermita integrada i gairebé engolida dins el complex arquitectònic. | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 93919 | Col·lecció d'història i etnogràfica del Museu d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dhistoria-i-etnografica-del-museu-darenys-de-mar | <p><span><span><span>AA.VV (2018). Posem fil a l’agulla. La indústria del gènere de punt a Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Ana; LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel (2010). Cèsar Cabanes Badosa. Retorn a casa. Museu d'Arenys de Mar; consultable a: </span></span></span><span><span><span>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-c%C3%A8sar-cabanes-badosa-retorn-casa</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable a: https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar</span></span></span></span></p> <p> </p> | XVI-XXI | <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.<span><span><span>.</span></span></span></p> | 08006-345 | Carrer de l'Església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> | 41.5817600,2.5482488 | 462343 | 4603440 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2656foto-toni-pou.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-11567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-dscn6775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-el-miracle-de-laigua.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 93920 | Col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darenys-de-mar | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span>RIBES, Neus et alii (2013). Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats. Col·lecció del Museu d'Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de mar, consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del</a></span></span></span></p> | VI aC- III dC | <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys sota la denominació Fons Josep Maria Pons i Guri, com la col·lecció arqueològica.</p> <p><span><span><span>Les peces d'aquesta col·lecció procedeixen principalment de dos jaciments: El poblat ibèric del Puig de Castellar (darreries del segle V aC. - segle I aC.) situat a la Torre dels Encantats, que va ser excavat per Josep Maria Pons i Guri, entre 1949 i 1950; i entre 1956 i 1957, amb peces de ceràmica, farga i forneria. El segon jaciment és la vil·la romana de Valldemaria, datat entre mitjan segle I aC i segle I dC, excavat principalment entre 1987-1988.</span></span></span></p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p> | 08006-346 | Carrer de l'Església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> | 41.5817259,2.5482166 | 462341 | 4603436 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3710foto-david.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9407.jpg | Física | Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 93921 | Col·lecció de puntes de coixí del Museu d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-puntes-de-coixi-del-museu-darenys-de-mar | <p><span><span><span>AA.VV (2010). Estudi del fons industrial tèxtil de Catalunya. Mostraris de teixits del CDMT de Terrassa i mostraris de punta del Museu d’Arenys de Mar. Centre de Documentació Tèxtil de Terrassa i Museu d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya</a>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV (2016). Vestits per a l'ocasió. La indumentària en els ritus de pas. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV (2020). Un mar de tul. El ret fi, una punta d'Arenys. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys</a>. </span></span></span></p> <p><span><span>GILBERT F, Quim (1983) <em>El President visità Arenys</em>. La Veu del Maresme, 18 de març de 1983, pp. 9 i 10. Mataró.</span></span></p> <p><span><span>GILBERT </span></span><span><span>F, Quim. (1983b) <em>El Museu de Puntes s’inaugurarà el 13 de març</em>. La Veu del Maresme, 11 de febrer de 1983, pp. 21. Mataró.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel, coord. (2007). Els Castells, uns randers modernistes. Museu d’Arenys de mar, consultable a:</span></span></span><span><span><span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes</a>.</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span>PONS i GURI, Josep Maria (1985). <em>Museu Marès de la Punta</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar i Museu Marés de la Punta.</span></span></p> | XVII-XX | <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. </p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVII i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu podreu contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, xals. <span><span><span>El fons el constitueixen també utensilis: coixins, estris per fer puntes... disseny i patrons. Integrada per diverses col·leccions, la inicial de Frederic Marès i Deulevol, la de Carmen Tórtola Valencia, Carmen Delgado, Francesca Bonnemaison... Destaca els fons de dissenys, patrons, llibres de mostraris i peces de la Casa Castells empresa de puntes artesanes d’Arenys de Mar (1862-1962).</span></span></span></p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes (actualment Bèlgica). França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> | 08006-347 | Carrer de l'església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> | 41.5817450,2.5482421 | 462342 | 4603438 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-972foto-enric-pera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-357baixa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-1500-sn.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-2552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-11617.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 93967 | Marinarenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marinarenys | <p>FUENTE BÉRMUDEZ, Vicente de la (nn.cc). <em>Marinarenys, mosaic d'Armand Olivé Milián</em> (inèdit).</p> | XX | El mateix autor en va fer una restauració | <p>Mosaic realitzat per Armand Olivé Milian amb peces ceràmiques retallades que evoca motius mariners com els peixos, la barca de rems, les aus, el mar i el sol. Es va instal·lar en origen a l'oficina de Caixa de Pensions, a la Riera, però e<span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>s va traslladar al pati del Museu Mollfulleda, on sota una carpa i durant un dies va ser restaurat pel propi Armand </span></span></span><span lang='DA'><span><span>Oliv</span></span></span><span lang='FR'><span><span>é</span></span></span> <span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n. Es van substituir algunes peces </span></span></span><span lang='FR'><span><span>trencades</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span> durant l’operació. </span></span></span><span lang='DA'><span><span>Oliv</span></span></span><span lang='FR'><span><span>é</span></span></span> <span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n va utilitzar peces originals de la dècada de 1970 que encara conserva al seu taller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Com d’altres dels molts mosaics que va realitzar Armand Olivé Milian, aquest no estava signat. Amb la restauració s’ha afegit una petita peça de ceràmica amb el nom d’Olivé </span></span></span><span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n </span></span></span><span lang='IT'><span><span>serigrafiada </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>i amb la data de l'any al qual el va realitzar, 1975. Tampoc tenia un títol concret i a la pregunta de quin nom li donaria l’Olivé </span></span></span><span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n va respondre sense dubtar, “Marinarenys”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Com diu l'historiador de l'art, Vicente de la Fuente, es tracta d'u<span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n art quotidià que al segle XXI va començar a desaparèixer. La destrucció d’algunes d’aquestes decoracions i la seva </span></span></span><span lang='IT'><span><span>repercussi</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>ó mediàtica van cridar l’atenció sobre unes peces i uns artistes fins ara oblidats i que, darrerament, estan recobrant el prestigi.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-373 | Carrer de l'Església, núm. 37-39 | <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Al setembre de l’any 2022 </span></span></span><span lang='IT'><span><span>ingressa</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span> al Museu d’Arenys de Mar, procedent d’una antiga oficina de la Caixa de Pensions (actualment Caixabank) situada a la Riera del Bisbe Pol. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>El tancament de l’oficina bancària on estava emplaçat i la seva transformació en habitatges, amenaçava la seva pervivència. Un acord amb els propietaris va permetre el seu ingrés al Museu i la seva instal·lació definitiva al pati del Museu Mollfulleda. L’arrancament de l’obra de la seva localització originària va permetre el seu estudi i atribuir-li una autoria. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>No és l’única peça decorativa ceràmica que es conserva a Arenys d’aquest </span></span></span><span lang='IT'><span><span>per</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>íode tan ric i creatiu. Obra dels principals artistes, ceramistes i tallers es pot gaudir a diversos indrets d’Arenys amb signatures com les de Julio Bono, Vila Grau, Jordi Aguadé, Joan Rifà o el cas que ens ocupa, Olivé </span></span></span><span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5815995,2.5481509 | 462335 | 4603422 | 1975 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93967-02p1580347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93967-03p1580348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93967-04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Armand Olivé Milian | Vicente de la Fuente, en un text inèdit facilitat pel Museu d'Arenys contextualitza l'obra d'Armand Olivé. Explica que és dins el panorama de les dècades de 1960 a 1980 on s’integra la producció d’Armand Olivé Milian, artista que es pot considerar autodidacta. Estudia comerç, però de jove entra com aprenent al taller de Ramon Carrera Morales. Carrera (1924-2018) va ser un decorador, dissenyador i mosaïcista de reconegut prestigi a la seva època. La seva obra més coneguda és a l’església de Santa Agnès. Construïda com capella d’un convent per l’arquitecte Francesc de Paula i Villar, al carrer Sant Elies de Barcelona. L'any 1936, a l’inici de la Guerra Civil, la FAI va establir una txeca, on va ser assassinat el bisbe Irurita. L'any 1958 l’església conventual es va transformar en parròquia per l’arquitecte Leopoldo Gil Nebot, reforma que va incloure el mosaic de Carrera.Després entra com a dibuixant a ACMA, Cristalería Barcelonesa SA, que fabricaven el PLAVIT, petites tessel·les que recobrien moltes façanes i interiors als anys 60 del passat segle XX. És molt similar al Gresite, de fabricació italiana, però en aquest cas les tessel·les són de ceràmica.D’aquesta època és el mosaic més antic, fins ara, localitzat a Arenys de Mar d'Armand Olivé Milian. Es tracta de la rosa dels vents al paviment del pati del Club Nàutic d’Arenys de Mar. La reforma dels espais socials del Club Nàutic van ser encarregades al 1966 a l’arquitecte Manel Valls i Verges (1912-2000). Nascut a Barcelona va desenvolupar una part de la seva obra a Arenys, on va ser arquitecte municipal. Titulat al 1940 va formar part del Grup R, tenint despatx juntament amb Josep Antoni Coderch fins inicis de la dècada de 1960. Segons consta a la documentació conservada, respecte a les obres d’ampliació del Club Nàutic, la decoració del edifici, mobles, plafons ceràmics, terres, rajoles, mobiliari de jardí; va ser responsabilitat de l’empresa de Barcelona Nicolau & Perelló. Segons consta en la factura conservada, el mosaic va tenir un preu final de 20.026,25 ptes, tot sent instal·lat definitivament al juliol del 1969. A l’agost i a l’octubre de l’any 1969 i, novament, al 1972, el mosaic es va restaurar, ja que algunes tessel·les s’havien després. És una època de grans encàrrecs i boom immobiliari. Però a Olivé no li agrada el material, segons paraules seves, el format de la rajoleta PLAVIT, de mida 1 x 1 cm, no li donava prou possibilitats d'expressió. Una necessitat creativa que el porta a experimentar en altres terrenys, com en el disseny de portades de llibre. Durant anys va ser un dels encarregats de les portades de les edicions dels guanyadors del Premi Planeta.S’estableix pel seu compte després de fer el servei militar l'any 1965, primer en un taller a Sant Boi i finalment a Vilassar de Dalt. Treballa amb ceràmica reciclada. No encarrega peces. Només quan busca un color determinat una empresa de Vilassar li feia la peça amb el color serigrafiat i amb vernissos s’aconseguia el to desitjat. Treballa amb plafons decoratius per edificis d'habitatges, restaurants, esglésies o piscines. Són mosaics amb dissenys propis o a demanda del client. Però també va col·laborar amb diversos pintors realitzant el seus projectes decoratius en mosaic. Aquesta producció pot estar signada només amb el nom del pintor que proporcionava el cartó per fer el mosaic. Dibuixants com Francesc Fornells-Pla (1921-1999) pintor i vitraller (obra seva és la decoració de la Pista de Gel del Barça, de les Piscines Picornell i molts vitralls en ciment); Pau Macià Pons (1917-1980), muralista, cartellista i il·lustrador o Jordi Vila Rufas (1924-2011), pintor i retaulista (com els retaules de Sant Joan de Vilassar de Dalt). Amb aquest últim va fer un mosaic per la façana de la Passió, a la Sagrada Família, al 1968-9, que després Subirachs va semi ocultar amb les seves escultures. A la dècada de 1980 treballa a Girona amb el pintor Lluís Roure (1945).Moltes de les seves obres es troben en edificis privats però en espais públics, com porteries, façanes d’edificis o oficines bancaries. Això li ha donat molta visibilitat, però, fins ara, poc reconeixement de la seva autoria, un fet que ve donat perquè la majoria dels mosaics no els signava. Al principi de la seva carrera alguns van signats com Armand, però la signatura més coneguda és la d’Olivé Milian. Els encàrrecs venien directament dels arquitectes responsables de l’edifici. El cas de les decoracions de les oficines de La Caixa és diferent. La dècada de 1970 és un moment d’expansió de les sucursals bancàries, en baixos comercials, per apropar-se a una potencial clientela que anava en augment. En un moment de prestigi de la ceràmica, s’opta per singularitzar les oficines amb obres d’art amb un material que la població percep com propi, popular i ben considerat. Aquesta política va ser seguida per altres bancs, caixes d’estalvis o serveis com el metro i ferrocarrils al mateix període. A localitats on la terrisseria és important, s’encarreguen les decoracions a artistes terrissers locals, com a Esparreguera, on les decoracions de La Caixa i el Banc de Sabadell són obra del terrisser Ivan Marín. Evidentment Olivé Milian no va ser l’únic artista en rebre encàrrecs per decorar oficines de La Caixa, l’entitat va recórrer a d’altres ceramistes, com Julia Lahiguera.En el cas de l’oficina de de La Caixa a la Riera d’Arenys la decoració va ser inaugurada al 1975, donant-se total llibertat a Olivé Milián en l’elecció del tema a representar. A inicis de la dècada del 2020, la fusió i reconversió de caixes i bancs en negocis digitals va comportar el tancament de nombroses de les antigues oficines d’atenció al públic. Una de les quals va ser la sucursal de la Caixa, a la Riera d’Arenys. L’edifici va ser enderrocat per construir-ne un de nou, però gràcies a un acord amb els nous propietaris el mosaic va poder ser arrancat de la paret. Aquesta complexa operació va donar l’oportunitat de descobrir com s’havia realitzat. El mosaic de més de 300 kg, s’havia dividit en tres grans fragments per la seva realització. Cada part estava composta per un suport de fibrociment, sobre el qual s’havien adherit les peces que conformen el dibuix. Després, amb cargols, cadascun dels tres fragments van ser emplaçats sobre la superfície sobre el mur [informació de Manel Picas, responsable del trasllat del mosaic]. Estem en un moment on els autors d’aquestes decoracions murals estan desapareixent, igual que les seves obres. L’acord al qual s’ha arribat entre particulars i l’administració pública, respecte a aquest mosaic, és un exemple de sensibilitat envers el nostre patrimoni històric més recent; aquell que veiem cada dia als carrers, a les nostres cases, als negocis que visitem i que no sempre valorem. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||
| 93970 | Fons documental de l'Arxiu històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-fidel-fita | <p>PONS i GURI, Josep M. (1982). <em>Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar</em>; dins: <em>Guies dels Arxius Històrics de Catalunya, 1</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pp. 7-34.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1984). <em>Inventari dels pergamins de l’Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. i PALOU i MIQUEL, Hug (1992). <em>Catàleg de l’Arxiu Històric Notarial d’Arenys de Mar</em>. Barcelona: Fundació Noguera (Arxius Notarials de Catalunya, 14).</p> | <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es troba instal·lat a l’edifici consistorial. La seu principal té l’accés pel número 10 de la Riera del Bisbe Pol, en una part de l’immoble del segle XVII que havia estat forn de puja, caserna de la Guàrdia Civil i jutjats. En aquesta zona hi ha la sala de consultes, amb sis punts de lectura. La resta de l’equipament, format per zona de treball i dipòsits, té l’accés per Bisbe Pol 8 o Plaça de la Vila número 1, immoble del segle XVII que havia fet d’hostal abans de convertir-se en ajuntament en el darrer quart del segle XVIII. La superfície total de l’equipament és de 217m2 i el conjunt dels set dipòsits documentals existents, que es reparteixen entre les dues adreces, sumen una capacitat total de 1.100 m/l de prestatgeria.</p> <p>L’AHFF neix per la necessitat d’adoptar mesures urgents per a posar remei al deplorable estat de conservació en què es trobava el fons documental antic de l’arxiu municipal, a les golfes de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, i el risc de destrucció o desaparició de documents d’arxiu que aquella situació comportava. L’avinentesa d’haver de cedir un local per a instal·lar l’Arxiu Històric de Protocols del Districte, d’acord amb el Decret de 7 de novembre de 1921 del “Reglamento de la organización y régimen del notariado”, i el recent Decret de 12 de novembre de 1931, que caracteritzava els protocols notarials de més de cent anys com a històrics, amb la qual cosa la seva gestió havia de recaure en facultatius d’arxius, configurarien els fons inicials amb els quals l’AHFF iniciava el seu servei. Aquests fons inicials es van completar amb els llibres de la Comptadoria d’Hipoteques que es conservaven al jutjat de 1ª Instància d’Arenys de Mar. Aquests diversos fons documentals són els que configuren l’abast geogràfic de l’AHFF, afectant municipis de les comarques del Maresme (Alt Maresme), Vallès Oriental i la Selva. Els fons que d’ençà aleshores s’han anat afegint a aquests inicials es mantenen, majoritàriament, dins dels mateixos territoris.</p> <p>És el servei administratiu tècnic responsable de la definició, implantació i manteniment d’un sistema de gestió de la documentació administrativa i de la conservació i gestió dels documents d’arxiu de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, d’acord amb allò que la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents, li reconeix en l’article 32.</p> <p>En tant que arxiu municipal, l’AHFF té el deure de vetllar per la protecció del patrimoni documental en el terme municipal d’Arenys de Mar, tant pel que fa a documents de persones físiques com jurídiques, donat l’interès històric i cultural que pot arribar tenir per a la localitat.</p> <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita forma part del Sistema d’Arxius de Catalunya d’acord amb l’article 21.1.c de l’esmentada Llei 10/2001. Això confereix una sèries de responsabilitats a l’administració pública de la qual depèn, contingudes al Decret 190/2009, de 9 de desembre, dels requisits dels arxius del Sistema d'Arxius de Catalunya, del procediment d'integració i del Registre d'Arxius de Catalunya.</p> <p>Concebut inicialment per a conservar i gestionar la documentació inactiva amb valor històric i cultural, l’Arxiu Històric Fidel Fita assumeix la gestió de la documentació semi-activa a partir de 2007 i a intervenir en la gestió de la documentació activa a partir de 2011.</p> | 08006-376 | Riera del Bisbe Pol, núm. 8-10 | <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es crea, com a servei públic, per acord de l’Ajuntament d’Arenys de Mar de 5 de maig de 1934, a partir d’una proposta del regidor de Cultura i Assistència Social, Josep M. Pons i Guri. L’11 de juliol de 1935, en el context de la Festa Major d’aquell any, obre les portes.</p> <p>Un Patronat rector, el funcionament del qual venia regulat per uns Estatuts aprovats el 5 de gener de 1935, havia de garantir la independència de l’arxiu dels vaivens de la política. Paradoxalment, a partir de 1979, amb l’adaptació dels Estatuts i del Patronat a la nova situació de representativitat social i política sorgida amb els anomenats ajuntaments democràtics, es va anar deixant el Patronat sense l’assignació econòmica que garantia el funcionament de l’arxiu, les seves reunions s’anaren espaiant i el 27 de desembre de 2007 el ple de l’ajuntament acordava la seva extinció.</p> <p>Creat originàriament amb el nom d’Arxiu Històric Municipal i Notarial d’Arenys de Mar, a l’any 1957 pren el nom d’Arxiu Històric Fidel Fita en homenatge a l’insigne pare jesuïta, fill d’Arenys de Mar, director de la Real Academia de la Historia entre 1912 i 1918.</p> | 41.5794732,2.5514044 | 462604 | 4603184 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-01dsc8173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-02p1570942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-03p1570943.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'AHFF es troba integrat orgànicament a l'Àrea de Serveis Generals. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 93971 | Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-darenys | <p>L'Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar es troba en procés re organització. Manté els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits) des del segle XVI, ja que durant la Guerra civil espanyola foren custodiats per la municipalitat. L'Arxiu Diocesà disposa de còpies.També preserva altres llibres de confraries, comptes / claveria.</p> <p>Part dels documents, sobretot els relacionats mb la comunitat de preveres, es conserven a l'Arxiu històric Fidel Fita, gràcies a una intervenció de salvament del senyor Pons i Guri.</p> | 08006-377 | <p>Santa Maria d'Arenys de Mar és una parròquia segregada l'any 1555 d’Arenys de Munt, si bé tingué la condició de sufragània d’aquesta fins al 1779. Temple bastit de 1575 a 1628 i allargat per la banda de la façana principal el 1755. Té un important retaule major barroc, obrat per Pau Costa el 1706. Durant els anys 1958-1977 va pertànyer al bisbat de Barcelona.</p> | 41.5805793,2.5493672 | 462436 | 4603308 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93971-01.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els arxius parroquials de més de 100 anys es conserven en l’Arxiu diocesà. Les disposicions diocesanes del Bisbat de Girona, des de fa anys, han previst la conservació de la documentació dels arxius parroquials en l’Arxiu diocesà, seguint les orientacions de la Santa Seu i de la Conferència episcopal espanyola. Així el Decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’Arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.De la documentació dels arxius parroquials, els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI, i també els llibres de testaments, tenen un gran interès per a les recerques genealògiques. Per això fa anys foren fotografiats i actualment es poden consultar a través del web de l’Arxiu diocesà. Aquesta consulta es fa sempre a partir de les dades de més de 100 anys per assegurar-ne la seva privacitat d’acord amb les lleis vigents.També molts dels arxius parroquials dipositats a l’Arxiu diocesà contenen documentació d’altres activitats o realitats de la parròquia. Aquesta documentació ha estat inventariada i es troba a disposició de la consulta dels investigadors que volen estudiar alguna parròquia. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 93972 | Fons documental de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-lateneu-arenyenc | <p>BARCELÓ, Carles; MONTMANY, Lluís i TORRUS, Joan (2006). Un viatge per la història de l'Ateneu Arenyenc. Arenys de Mar.</p> | XIX-XX | <p>El fons de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc conserva documentació de tipologia variada vinculada a l'exercici de les activitats i les funcions que li són pròpies de l'entitat: organització general (marc jurídic, organització interna, govern i recursos humans); gestió econòmica (patrimoni i comptabilitat), vida associativa, hemeroteca i biblioteca auxiliars. En total uns trenta metres lineals.</p> | 08006-378 | Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 22 | <p>L'Ateneu Arenyenc és una societat sense afany de lucre, reconeguda d'utilitat pública des de l'any 2012. A mitjans de setembre de l'any 1884, un grup d'amics, que habitualment es reunien al cafè d'en Flos, van decidir fundar un ateneu. Començaren amb vetllades literàries, artístiques i científiques. L'any 1885, celebraren el primer certamen literari.</p> <p>El 1886, la seu social es traslladà a una casa de lloguer al carrer d’Avall, i a la planta baixa s’obri la biblioteca i es començà a impartir<strong> </strong>formació per a obrers. En poc temps, el local va fer-se petit i es comprà un casal del carrer Ample [actual carrer d'Anselm Clavé], que tenia un pati que donava al passeig Xifré.</p> <p>L'Ateneu organitza moltíssimes activitats culturals, esportives, socials, d'excursionisme amb la voluntat de reafirmar els principis ateneístics de treballar per una societat plural, moderna i oberta que vol crear, acollir i difondre la cultura.</p> | 41.5795139,2.5524263 | 462690 | 4603188 | 1884-2023 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Administratiu | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 93973 | Fons referent a la figura de salvador Espriu del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-figura-de-salvador-espriu-del-centre-de-documentacio-i-estudi-salvador | XX | <p><span><span><span>Tal com s’expressa en l’estatut de constitució de l’Organisme Autònom Local Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu (d’ara endavant, OAL Centre Espriu), l’objectiu és el de confegir un fons documental el més exhaustiu possible entorn de l’obra i de la personalitat de Salvador Espriu. La intenció és, doncs, esdevenir el principal punt de referència per a tots aquells que estiguin interessats en aquest escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un centre especialitzat en la figura i l’obra de Salvador Espriu i, com a tal, té un tractament diferenciat del que pugui tenir una biblioteca generalista. Pràcticament, tot el que s’hi troba dipositat hi és perquè té alguna connexió amb l’escriptor, la seva obra, el seu entorn, el moment històric, les relacions personals, els nexes amb altres disciplines artístiques i els seus creadors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És important, i necessari, assenyalar diversos aspectes en relació a la creació i construcció de les diverses seccions que integren els fons del Centre Espriu, ja que aquest organisme neix sense cap aportació de fons significatius, llevat del que hi diposita el Sr. Josep M. Ainaud de Lasarte, uns quants llibres de Salvador Espriu (alguns primeres edicions) i dues carpetes, una amb retalls de premsa i l’altra amb impresos diversos com díptics, programes de mà, o invitacions d’activitats relacionades amb l’escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pràcticament la totalitat del fons que acull el Centre Espriu s’ha anat confegint de diverses maneres al llarg de tots aquests anys que han passat d’ençà de la seva creació. Gran part de les col<span>·</span>leccions han estat adquirides pel Centre Espriu. També s’han rebut i admès diverses donacions, entre les quals destaca la procedent de la pròpia família de Salvador Espriu. </span></span></span></p> <p>El fons principal és el bibliogràfic i e<span><span><span>stà constituït per llibres de diversa tipologia, encapçalats per les obres de Salvador Espriu en les seves diverses edicions i tipus d’edicions, antologies i reculls, com també traduccions a moltes altres llengües. </span></span></span>La resta del fons està format per antologies, estudis i crítica literària, obres biogràfiques, llibres d’entrevistes, epistolaris i memòries, actes de congressos, col·loquis o simposis, reculls d’homenatge, llibres d’artistes, d’arts escèniques, música i cançó, ensenyament, obres generals de llengua i literatura catalanes, diccionaris, etc. En total, estaríem parlant d’uns 25 o 30 metres lineals.</p> <p><span><span><span>A més del fons bibliogràfic que s’ha anat confegint, el Centre acull la biblioteca personal de la Sra. Amàlia Tineo Gil<strong>,</strong> cedida pels seus hereus amb motiu del seu traspàs. Amàlia Tineo formava part del més íntim cercle d’amics d’Espriu del temps de la universitat, juntament amb Tomeu Rosselló-Pòrcel, Mercè Muntañola i Lola Solà. Aquesta és una biblioteca de tota una vida, un conjunt de llibres important –més de 80 metres lineals— on destaquen temàtiques com la filosofia, l’ètica, la sociologia, la literatura i la història, l’art. La raó per la qual es troba al Centre Espriu és perquè inclou llibres que pertanyien a Salvador Espriu, és a dir, que formarien part de la “biblioteca personal” de l’escriptor. En algun moment determinat de la seva vida, Espriu es va quedar només amb uns quants llibres de capçalera i la resta els va traspassar a alguns amics, sobretot a l’Amàlia Tineo, que els “incorporava” a la seva pròpia biblioteca. Espriu va fer el mateix amb la seva germana Maria Lluïsa, molt conscient que ella també els conservaria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, hi ha una part d'hemeroteca. Molt important, també, perquè al llarg de la seva vida, sobretot a partir de final de la dècada dels 50 del segle passat, Espriu tenia una presència molt notòria en la premsa, a les publicacions periòdiques i altres publicacions d’àmbit privat. També hi ha publicacions estrangeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Trobem una secció d'impresos molt diversificada que inclou tot allò que no són llibres, ni publicacions periòdiques o catàlegs, per exemple. Ens referim a cartells (de diverses mides i formats), o programes de mà (fullets, díptics, desplegables, invitacions, recordatoris, publicitat).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi trobem una secció epistolar i de manuscrits, </span></span></span><span><span><span>cartes escrites per Espriu, algunes originals, altres en còpia, que han aportat els receptors de les cartes. Cal dir que Espriu no va conservar la correspondència que rebia, per tant és molt difícil poder confegir una “relació epistolar” completa amb gairebé cap dels seus corresponsals. </span></span></span><span><span><span>Pel que fa a manuscrits de les obres, Espriu tampoc els va conservar. Es disposa només d’algunes pàgines d’un quadern i poca cosa més, excepte un fitxer de lectura que es pot visionar complet al Corpus Literari Català, de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Caldria distingir una sèrie de fotografies de la part específicament relacionada amb la persona de Salvador Espriu, la seva família, la casa familiars, de la resta de fotografies que apleguem i que es corresponen a altres àmbits com la vila d’Arenys de Mar i els seus entorns, el cementiri. I, també, relacionades amb activitats que s’han fet i s’han documentat. Així com enregistraments sonors i videogràfics. </span></span></span><span><span><span>Programes televisats, alguna representació teatral, música (sobretot), La pel<span>·</span>lícula <em>Laia </em>en dues versions; o les intervencions al I Simposi Internacional Salvador Espriu (2003).</span></span></span></p> <p>També s'hi poden trobar t<span><span><span>esis doctorals i de llicenciatura, treballs finals de màster, treballs de recerca, treballs escolars. </span></span></span><span><span><span>Espriu i la seva obra han estat, i són, motiu de diversos treballs d’investigació de tot tipus, des del darrer terç del segle XX. Es conserven i estan a disposició dels investigadors tots aquells que s’han dipositat al Centre. </span></span></span><span><span><span>Actualment, les tesis i treballs finals solen estar disponibles online, la qual cosa facilitat la recerca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha obra plàstica de diversos autors: g</span></span></span><span><span><span>ravats, litografies, aquarel<span>·</span>les<span>, </span>dibuixos/il<span>·l</span>ustracions originals, retrat a l’oli, petites escultures; documentació personal i alguns objectes.</span></span></span></p> | 08006-379 | Pavelló Sert. Can Nadal, s/n | <p><span><span><span>El Centre Espriu va ser constituït per l’Ajuntament d’Arenys de Mar en sessió plenària de 25 de març de 1987, i extingit per l’acord adoptat pel Ple en data de 27 de desembre de 2007, amb efecte a data d’1 de gener de 2008. L’Ajuntament esdevé el successor universalment de l’OAL Centre Espriu en els seus béns, drets i obligacions.</span></span></span></p> | 41.5833844,2.5452893 | 462097 | 4603621 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-02p1580356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-03p1580361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-04p1580357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-05p1580362.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es tracta d’un fons estàtic i/o tancat, sinó dinàmic i que s’enriqueix constantment, bé a través de donacions o de l’adquisició d’elements o materials no localitzats fins a la data, bé a la constant incorporació de novetats editorials o d’altres tipus de materials. Salvador Espriu és un clàssic, un escriptor cabdal de les lletres catalanes de tots els temps, que segueix interessant als lectors, que se segueix traduint i que segueix sent objectiu de recerca d’alt nivell. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 93974 | Fons referent a la parròquia de Santa Maria de l'Arxiu Diocesà de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-de-santa-maria-de-larxiu-diocesa-de-girona | XVI-XX | <p><span><span><span><span>L’Arxiu diocesà de Girona, preserva més de dos-cents documents relacionats amb les dispenses matrimonials, processos de la Cúria, beneficis, expedients matrimonials, des del 1500. També custodia aquella documentació procedent de l’església de Santa Maria d’Arenys amb més de cent anys d’antiguitat, com són, els Llibres de baptisme, de matrimoni, d'òbits i els registres d’albats des de la segona meitat del 1500. Una part d’aquesta documentació està digitalitzada i es pot consultar via on-line a la pàgina web de l’Arxiu diocesà de Girona. La resta està inventariada amb un petit regest que permet sol·licitar-la en cas de treball d’investigació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3625</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Agustí Clausell i Puig i Ignàsia Rossell i Puig, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1790)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3655</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguinitat entre Benet Gotall i Colombí de Tossa i Caterina Fàbregues i Vila, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3658a</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus d'afinitat entre Jaume Catà i Riera i Maria Teresa Gualba i Dorca, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3658b</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart i cinquè graus d'afinitat entre Antic Catà i Nonó i Isabel Clausell i Gualba, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3686</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Pere Castelló i Serra, mestre d'aixa i Maria Ignàsia Cabrisses i Serra, solters d'Arenys de Mar (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3724</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Esteve Pasqual i Catà, jornaler i Esperança Riera i Ferran, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1794)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3742</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Nicolau Barraquer i Simon, timoner i Damiana Pruna i Torras, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1794)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3752</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per primer i segon graus de consanguinitat entre Francesc Segalà i Parelló, vidu cap de rendes i Antònia Rossich i Segalà, soltera, naturals de La Nou de Gaià (Tarragona) i veïns d'Arenys de Mar (1794 - 1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3768</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Bonaventura Barrera i Puigener, mariner i Teresa Cassola i Barrera, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3869</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per pública honestedat entre Josep Font i Vilamitjana, mestre d'aixa, natural de Vic i veí d'Arenys de Mar i Caterina Antònia Julià i Mundo, natural i veïna d'Arenys de Mar, solters (1797)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3891</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Jaume Vila i Ciutat, comerciant i Narcisa Fàbrega i Pruna, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1797 - 1798)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3899</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Pau Espriu i Llobet i Josepa Gallart i Pullés, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1797 - 1798)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3929</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Marià Casacoberta i Barrera, mestre d'aixa i Magdalena Montalt i Vila, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1798 - 1799)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4004</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Francesc Bou i Roget, pilot mariner i Anna Maria Moles i Costa, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1798 - 1800)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4057</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Miquel Torres i Ferrer, comerciant i Lucrècia Pica i Ferrer, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1801 - 1802)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4165</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Joan Roure i Casanoves, pilot mariner i Maria Compte i Baralt, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1806 - 1807)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4211</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Andreu Pere Pruna i Fontanals, pilot mariner i Maria Josepa Clairà i Roure, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1805 - 1806)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4247</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguitat entre Salvador Majó i València, bracer i Maria Francesca Coll i Mas, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1806 agost 12 - 1807 març 23)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4279</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguitat entre Salvador Barrera i Moles, mitger i Caterina Barrera i Llúria, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1810 - 1810 juliol 27)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4280</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguitat entre Joan Gelpí i Boix, pilot mariner i Josepa Fàbregues i Pruna, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1810 - 1810 maig 08)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4375</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer amb quart graus de consanguinitat entre Miquel Travessa i Casamitjana, natural i veí de Barcelona i Teresa Sagrera i Rifà, natural d'Arenys de Mar, solters (1811 - 1811 juny 19)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4416</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau d'afinitat entre Domènec Botet i Darder, cirurgià, natural i veí de Palamós i Maria Rita Forn i Fina, natural de Palamós i veïna d'Arenys de Mar (1812 - 1813 abril 23)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4450</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguitat entre Josep Puig i Auladell, sastre, natural de Sant Esteve de la Costa (fogars de Montclús) i veí d'Arenys de Mar i Josepa Vilardell i Corney, natural i veïna d'Arenys de Mar, solters (1813 - 1813 juny 25)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4465</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart i cinquè graus de consanguitat entre Nicolau Esther i Romaní, comerciant, natural d'Arenys de Mar i veí de Blanes i Anna Maria Gallart i Caselles, natural i veïns de Blanes, solters (1814 abril - 1814 maig 07)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4482</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per segon i tercer graus d'afinitat entre Antoni Roure i Bonafè, comerciant, vidu de Francesca Gualba i Borrell i Josepa Casanoves i Mates, soltera, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1814 gener - 1814 gener 26)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4577</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Jaume Pica i Preses i Ignàsia Vilar i Fita, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1815 març - 1816 gener 9)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 564</strong> Agustí Ferran i Batlle, prevere de Llavaneres contra Miquel Vila, rector de Pineda, pel Benefici de la Concepció i Sant Elm d’Arenys de Mar (1761)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 596</strong> Josep Cabirol, mercader de Barcelona i administrador de la Causa pia Fornaguera d’Arenys de Mar contra Maria Pujades i Batlle, d’Arenys, per deutes de pensió de censal (1695)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 684</strong> Francesc i Margarida Ros, germans residents a Puerto de Santa Maria, contra Marian Fontanals, d’Arenys de Mar, sobre dret a administrar la Causa pia Fornaguera (1764)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 741</strong> Isidre Pijoan, beneficiat d’Arenys de Mar, marmessor de Feliu Ros, prevere, contra Josep Forn, jornaler d’Arenys, sobre nul·litat de venda (1766)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 787</strong> El rector i la Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar contra Jaume Prat, hortolà d’aquesta vila, per deutes de pensió de censal (1760)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 980</strong> Els protectors de les fundacions d’Arenys de Mar contra Jaume i Teresa Pons Prat i Galvany, del lloc, per deutes de pensió de censal (1767)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1005</strong> Josep Coma, rector d’Arenys de Munt, contra l’ajuntament d’Arenys de Mar, per no haver ofert aquest al seu bací (1766)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1047</strong> La Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar contra Francesca i Teresa Morelló, de Barcelona, per deutes de pensió de censal (1760)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1065</strong> L’ajuntament d’Arenys de Munt contra l’ajuntament d’Arenys de Mar, sobre la necessitat de dividir les dues rectories (1779)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1084</strong> Antoni Roure i Portals, mariner d’Arenys de Mar contra els aniversaris d’aquesta parroquial, sobre deute de pensió de censal (1786)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1220</strong> Els marmessors de Pere Bonosi Coll, rector d’Arenys de Mar, contra la Comunitat de Preveres d’aquest lloc, per deutes (1818)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1320</strong> Francesc Alzina Coderch i Rifà, estudiant d’Arenys de Mar contra Gaspar Serratosa i Masvidal i Salvador Bernadet, diaca de Barcelona, pel Benefici de Sant Miquel de Tordera (1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1321</strong> Josep Antoni Miralbell, prevere tresident a Blanes, contra Josep Vieta i Burset, estudiant, pel Benefici del Roser i Sant Miquel de Blanes, unit a Carles Aigüesvives, prevere resident a Arenys de Mar contra Benet Pla, de Blanes (1733, actuari Ramon Soler) (1733 - 1803)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1343</strong> Antoni de Batlle i Cerdà, de Banyoles, contra Narcís de Balle i Milans del Bosch, clergue d’Arenys de Mar, pel Benefici de Santa Maria del claustre de la Seu (1791), unit a Narcís de Batlle i Sala i Josep Rotllant, estudiant d’Arenys de Mar, contra Antoni de Batlle i Cerdà (1786, actuari Burch Surís) (1786 - 1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1358</strong> Antoni Puig Guilló i Saris, pagès de Canapost i Pere Salelles i Barceló, estudiant de Sant Sadurní contra Floris Canyà, prevere de la Bisbal, pel Benefici de Sant Julià i Santa Basilissa de la Seu (1781), unit a Pere Canyà, estudiant de la Bisbal contra Ramon Pujol i Mir, prevere d’Arenys de Mar (1761, actuari Burch Surís); Jaume Canyà contra Jaume Vilarrúbia, prevere de Vic (1706, actuari Vilalba); Jaume Hereu i Riquer, estudiant de Vilobí i Pere Canyà, estudiant de Girona contra Ramon Pujol i Mir, prevere (1761, actuari Burch Surís) i Pau Salelles contra Floris Canyà (1706 - 1789)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1399</strong> Jaume Finet i Bataller, clergue d’Arenys de Mar contra Bonaventura Torres, estudiant de Castell d’Aro, pel Benefici de Santa Elena de la Seu (1759), unit a Joan Pons, rector de Fornells, contra Josep Guinart, clergue de Girona, (1734, actuari Ramon Soler) i a Gaspar Sala i Maig, de Lloret, contra Jaume Finet i Bataller (1758) (1734 - 1759)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1401</strong> Josep Figuerola i Torres, d’Arenys de Mar, contra Josep Guitart, prevere, pel Benefici de Sant Roc i Sant Miquel d’Arenys de Mar (1768), unit a Francesc Torres, clergue d’Arenys, contra Joan Baptista Pla (1722, actuari Francesc Lagrifa) (1722 - 1768)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1409</strong> Francesc Arnau, prevere d’Arenys de Mar, contra Josep Ortiz, estudiant, pel Benefici del Roser d’Arenys de Mar (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1421</strong> Miquel Illa, rector d’Orcau (Isona, bisbat d’Urgell), contra Antoni de Domènech, de Sant Feliu de Girona, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua, d’Arenys de Mar (1763)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1438</strong> Bonaventura Barrera i Moles, d’Arenys de Mar, contra Marian Roig i Sala, estudiant de Barcelona, pel Benefici de Sant Antoni d’Arenys de Mar (1800)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1442</strong> Teodor Jaurés, prevere d’Arenys de Mar contra Segimon Llunell, clergue de la mateixa vila. MANCA (s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1488</strong> Teodor Jaurés, beneficiat i mestre de primeres lletres d’Arenys de Mar contra Segimon Llunells, clergue de la mateixa vila, pel Benefici del Roser d’Arenys (1808)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1503</strong> L’Ajuntament d’Arenys de Mar contra Llorenç Sànies, beneficiat de la vila, sobre compliment de decret episcopal (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1552</strong> Feliu Grau i Compte, mariner d’Arenys de Mar contra diversos creditors de Fidel Grau, beneficiat de la vila, en causa de graduació (1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1703</strong> Els regidors d’Arenys de Mar i els obrers de la parròquia, contra Josep Pujades i Vilarrasa, de la mateixa vila, sobre possessió d’una casa (1745)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2139</strong> Joan Figuerola, d’Arenys de Mar contra Fidel Grau, clergue de la vila. MANCA (s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2184</strong> Bernat de Méndez i Morell, de Barcelona i Joan Baptista Morell, notari de Figueres contra Josep Cabirol, prevere de Tarragona, pel Benefici de la Mare de Déu de la Pietat d’Arenys de Mar (1759)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2228</strong> Jaume Finet, mariner d’Arenys de Mar contra Antònia Anglada, per empara de llicència matrimonial (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2257</strong> Antoni Ferrer, mariner d’Arenys de Mar, contra els administradors de la Confraria de Sant Roc i els jurats de la vila, sobre construcció de capella al temple de Santa Maria. Deposicions testificals (1618)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2293</strong> Benet Buscastell, rector de Caldes d’Estrac, bisbat de Barcelona contra Jaume Tries, d’Arenys de Mar. Deposicions testificals (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2368</strong> Josep Fontanals, prevere d’Arenys de Mar contra Margarida i Manel d’Avinyó, de Peralada, per deutes de pensió de censal (1729)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2422</strong> Execució sobre els béns de Josep Lleu, beneficiat d’Arenys de Mar (1722)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2617</strong> Caterina Victòria Marimon, de Malgrat contra Gabriel Roig, d’Arenys de Mar. </span></span><span lang='ES'><span>MANCA (s. XVII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2675</strong> Antoni Ros, clergue de Lloret, resident a Roma contra Francesc Ferrer, clergue de Mataró, pel Benefici del Roser d’Arenys de Mar (1647)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2693</strong> Joan Petxodral, prevere d’Arenys de Mar contra Antic Ferrer, rector de Pineda, sobre satisfacció de deute (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2701</strong> La universitat de la vila d’Arenys de Mar, contra Joan Pibernat i altres obrers de la parròquia, sobre dret a llogar organista (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3562</strong> Jaume Vilar, rector d’Arenys de Mar, contra els preveres de la mateixa església, sobre dret a admetre preveres a les celebracions funeràries (1630)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3655</strong> Josep Baguer, prevere de Sant Pere de Galligants contra Maria Pibernat, vídua d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1700)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3695</strong> Montserrat Lleu, clergue d’Arenys de Mar contra Miquel Ortiz, clergue de la mateixa vila, pel Benefici de Sant Roc d’Arenys (1710)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3931</strong> Andreu Mandri i Carcasés, natural de Sant Andreu de Llavaneres contra Bonaventura Vila, d’Arenys de Mar i Francesc Pagès i Simon, de Barcelona, tots clergues, pel Benefici de la Concepció i Sant Elm d’Arenys de Mar (1718)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3938</strong> Bonaventura Pararols rector de Sant Feliu de Pallerols, contra Ignasi Ballester, rector d’Arenys de Mar, sobre permuta de beneficis (1728)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3988</strong> Margarida Lladó, vídua d’Arenys de Mar, contra el rector de la parròquia, sobre restitució del dot, que inclou un censal que dota un benefici (1689)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4039</strong> L’administrador de la Causa pia de Sala contra Josep Deu, beneficiat d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1702)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4200</strong> Josep Abras, causídic de Girona contra Josep Lleu, beneficiat d’Arenys de Mar, sobre satisfacció de serveis jurídics (1716)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4420</strong> Francesca Ros i Cassà, soltera d’Arenys de Mar, contra Josep Berenguer, fuster d’aquesta vila, sobre promesa de casament (1758)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4503</strong> Francesc Fornaguera, pagès d’Arenys de Mar contra l’administrador de la Causa pia Fornaguera, sobre rendició de comptes de la mateixa Causa pia (1752)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4585</strong> L’administrador de la Causa pia de Jaume Avellà, beneficiat que fou d'Arenys de Mar contra Miquel Pujol i Auladell, també pagès d’Arenys, sobre venda a carta de gràcia (1756)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4627</strong> L’administrador de la Causa pia Avellà, d’Arenys de Mar contra Francesc Pibernat, del mateix lloc, per deutes de pensió de censal (1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4659</strong> L’administrador de la Causa pia de Jaume Avellà, d’Arenys de Mar contra Josep Oms i Sibina, pagès del mateix lloc. Deposicions testificals (1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4823</strong> Tomàs Joana i Vidal i Jaume Vidal i Rissech, naturals de Tossa, contra Jacint Vidal i Tries, estudiant d’Arenys de Mar, pels beneficis fundats a Tossa per Grau Vidal i Ferro, de la mateixa vila, com a marmessor de Tomàs Vidal i Rei (1772)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4852</strong> La Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar, contra Gerard Gelpí rector de la parròquia, sobre participació en distribucions (1785)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4854</strong> Marc Milans i altres beneficiats d’Arenys de Mar contra Francesc Serra, organista de la mateixa església, per difamació (1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4883</strong> Francesca Vila, d’Arenys de Mar contra Josep Planes, jornaler del mateix lloc. MANCA (Finals s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 5132</strong> Pere Màrtir Font, clergue de Mataró, contra Pere Joan Teixidor, clergue d’Arenys de Mar, pel Benefici del Roser d’Arenys (1639)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6096</strong> L’administrador de la Causa pia de Miquel Adroher contra Josep Pla, negociant d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1723)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6218</strong> Francesc Boy, teixidor d’Arenys de Mar contra Maria Blasi, donzella de la mateixa vila. MANCA (s. XVII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6371</strong> Josep Llens, prevere de Sant Celoni contra Josep Ramis i de Milans, de la mateixa vila, sobre dret de presentació del Benefici de Sant Antoni, d’Arenys de Mar (1746)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6508</strong> Josep Coma, rector d’Arenys de Mar, com a marmessor de Tomàs Corriol, prevere, contra Baltasar Mir, rector d’Hostalric. </span></span><span lang='EN-US'><span>Deposicions testificals (1773)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6588</strong> Cristòfol Arqués i Ruyra, Ciutadà Honrat de Barcelona i altres obrers d’Arenys de Mar, contra l’ajuntament d’aquesta vila, sobre drets dels obrers de la parròquia (1781)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6746</strong> L’ajuntament d’Arenys de Mar contra el rector, síndic i diaconil de Santa Maria d’Arenys, sobre obligacions i dret de presentació del diaconil (1777)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6762</strong> Joan Baptista Clavell, d’Arenys de Mar contra Maria Puig, del lloc, sobre empara de llicència matrimonial (1751)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6799</strong> Magdalena Guilló, vídua de Bellcaire contra Joan Cruanyes, ferrer d’Arenys de Mar, sobre empara de llicència matrimonial (1786)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7006</strong> Josep Clavell, prevere de Barcelona, contra Tomàs Montferrer, estudiant de Barcelona, pel Benefici de Santa Caterina d’Arenys de Mar (1754)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7109</strong> Josep Llorens, rector d’Arenys de Munt contra Marc, Casalins, Joan Guilla, Jaume Lladó, Maties Torres i Josep Salis, preveres i Agustí Alegre, Josep Gualba, Ignasi Cabirol i Josep Lleu, clergues, tots beneficiats d’Arenys de Mar, sobre el dret d'aquests a actuar com a Comunitat de Preveres (1699)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7322</strong> Joan Massip, rector de Canet de Mar, contra Isidre Caminal, d’Arenys de Mar, en causa incidental de contumàcia (1686)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7361</strong> Joan Guilla, beneficiat d’Arenys de Mar contra Antoni Serra, rector de la parròquia, per impedir-li la residència (1688)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7404</strong> Martí Rich, rector d’Arenys de Mar, contra Francesc Torra, prevere d’aquesta vila, sobre el servei de la sagristia (1670)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7474</strong> Jaume Arquer, notari d’Arenys de Mar, contra Miquel Riera, marmessor de Segimon Valls, pagès, administrador de la Causa pia de la Cera del Viàtic d’Hostalric, sobre satisfacció de serveis notarials (1701)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7497</strong> Enquesta del fiscal contra Jacint Medina, prevere d’Arenys de Mar, sobre rebre confessions a casa seva (1679)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7685</strong> Joan Socarrats, prevere resident a Girona i antic rector de Llambilles contra Caterina Navarro, vídua de Pere Bonafe, que fou metge d'Arenys de Mar, el seu fill, Joan Carles Bonafe i Navarro, notari i Salvador Forn i Teresa Balis del mateix lloc, per deutes de pensió de censal (1738)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7692</strong> Joan Baptista Pastor i de Sentís, Ciutadà Honrat de Barcelona d’Arenys de Mar contra els obrers d’Arenys i Feliu Xapús, obtentor del Benefici de Santa Caterina, sobre dret a banc a l’església (1724)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7924</strong> Francesc Mont i Casalins, clergue de Calella contra Joan Carles Bonafè, escrivent d’Arenys de Mar, per deute de blat (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8254</strong> El fiscal contra Miquel Lligada, clergue d’Arenys de Mar, per mort de Pere Galceran, adroguer de la vila (1677)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8443</strong> Pere Grau, fiscal contra Andreu Basies, prevere francès, servidor de l'església d'Arenys de Mar, per tractes deshonestos amb Paula Misser (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8481</strong> Procés contra Montserrat Creixell, beneficiat d'Arenys de Mar, per escàndols (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8719</strong> Conra Pau Lladó, prevere d'Arenys de Mar, per desacreditar la justícia eclesiàstica (1678)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8797</strong> Procés contra els preveres d'Arenys de Mar, per actuar com a pretesa Comunitat de preveres (1699)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9003</strong> Expedient a instància de l'Ajuntament, els obrers i Tomàs Simon, sagristà, tots d'Arenys de Mar, sobre la casa de l'escolà (1832)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9028</strong> Salvi Carbó, rector d'Arenys de Mar contra Miquel Joher, rector d'Arenys de Munt, sobre delmes anomenats d'alous (1835)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9068</strong> Procés contra Joan Baptista Pruna, caputxí exclaustrat, sobre excessos verbals en un sermó predicat a Arenys de Mar (1846)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9140</strong> Joan Arimon, veí del Masnou, contra Francesc Torrent, beneficiat d'Arenys de Mar, sobre cobrament d'un pagaré (1868)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9308</strong> Josep i Maria Capdevila i Arabia, esposos, negociants d'Arenys de Mar, contra Francesc Bonafè, beneficiat de la mateixa vila, sobre devolució de diners (1804)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9313</strong> Salvador Teixonera del Bosch, contra Vicenç Passart, clergue d'Arenys de Mar, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua del lloc (1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9362</strong> La Congregació dels Dolors d'Arenys de Mar contra Martí Vinyals i Colomer, prevere corrector, per no acceptar una elecció de junta (1909)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9519</strong> Informació sobre admissió del patrimoni de Bernat Surís, clergue d'Arenys de Mar (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9683</strong> Procés de col·lació del Benefici del Roser d'Arenys de Mar a favor de Miquel Petxodral, clergue de Barcelona (1645)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9931</strong> Procés informatiu sobre escarnis d'actes religiosos fets a Arenys de Mar durant el Carnestoltes (1831)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9990</strong> Procés d'execució de dispensa de residència a favor de Joan Guilla, beneficiat d'Arenys de Mar (1717)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10039</strong> Informació sobre la malaltia d'Agustina Forns, d'Arenys de Mar, a fi d'excloure'n la possessió diabòlica (1846)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10159</strong> Josep Buscastell, canonge de Vilabertran contra Baltasar Riera, d'Arenys de Mar, sobre deute de pensió de censal (1691)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10199</strong> Els jurats i obrers de Llagostera, contra en Roqueta, clergue d'Arenys de Mar, per no complir les càrregues del benefici dels Sant Abdó i Sant Senèn de Llagostera que obté (1681)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10316</strong> Procés informatiu sobre la coadjutoria de la canongia de la Seu que posseeix Jaume Nicolau, a instància de Josep Nicolau, clergue d'Arenys de Mar (1739)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10338</strong> Procés informatiu sobre la coadjutoria de la canongia de Vilabertran que posseeix Pere Rabassa, a instància de Francesc Borrell, clergue d'Arenys de Mar (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10460</strong> Salvador Teixonera del Bosc, com a pare i administrador del doctor Josep Teixonera i Saurí, contra Vicenç Passant, clergue d'Arenys de Mar, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua d'Arenys de Munt (1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10461</strong> Segimon Llunell, clergue resident a Tarragona, contra Pere Bonosi i Coll, rector d'Arenys de Mar, en pretensió d'obtenir el càrrec de sagristà (1806)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10594</strong> Ramon Llirós, metge d'Arenys de Mar, contra Josep Frigola, rector de Canet de Verges i marmessor de Francesc Frigola i Verdaguer, domer que fou de Torroella de Montgrí, per deute de serveis mèdics (1816)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10634</strong> Josep Roget, d'Arenys de Mar, contra Clara, muller seva, sobre deure de cohabitar (1822)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10651</strong> Vicenç Pujol, d'Arenys de Mar, contra Francesc Bonafè, beneficiat de la parròquia, sobre continuació de causa (1816)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10851</strong> Els protectors dels aniversaris de la parroquial d'Arenys de Mar, contra el rector, sobre participació d'aquest al rosari mensual cantat que hi ha fundat (1808)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11129</strong> Expedient sobre validesa del matrimoni contret entre Mateu Rius, de Palafrugell i Anna Bohera, d'Arenys de Mar (1870)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11334</strong> Pau Garriga i Rossell, d'Arenys de Mar contra Dolors Bas, de Tossa, sobre promesa de matrimoni (1864)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11427</strong> Expedient de solteria de Benet Comes i Mundet, taper de Sant Feliu de Guíxols, pel temps que visqué a França, en vista al matrimoni que té projectat amb Josepa Xena i Romaguera, natural d'Arenys de Mar i veïna de Blanes (1865)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11586</strong> Francesc Escarraguell, confiter d'Arenys de Mar contra la seva muller Maria Roure, en causa de separació per abandonament del domicili conjugal (1857)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11604</strong> Maria Concepció Guix, de Barcelona contra el seu marit, Ramon Teixidor i de Pol, advocat, veí d'Arenys de Mar, en causa de separació per sevícia (1871)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11833</strong> Procés d'execució contra Pere Sauleda, de Sant Pol, a instància de Josep Sala, clergue d'Arenys de Mar (1665)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11897</strong> Informació sobre el valor del benefici del Roser d'Arenys de Mar, a instància d'Isidre Fontanals (1692)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12141</strong> Angela Cortina i Auguet, d'Arenys de Mar contra el seu marit Jaume Vallvé i Martí, natural de Valls, en causa de separació (1911)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12229</strong> Rosa Julià i Prat, d'Arenys de Mar contra el seu marit Antoni Tosquella i Vidal, en causa de separació (1924)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12249</strong> Manuel Ferrer i Vergés contra la seva muller Concepció Rossell i Graupera, d'Arenys de Mar, en causa de separació (1928)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12266</strong> Maria Colomer i Valls, d'Arenys de Munt, contra el seu marit, Benet Fors i Roca, d'Arenys de Mar (1930)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3030-2</strong> Absolució de jurament a favor d'Elisabet, vídua d'Esteve Ferrer, pel debitori a Gabriel Lleu, mariners d'Arenys de Mar (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7524-40</strong> Isidre Coromina, d'Arenys de Munt, contra el doctor Joan Massip, rector de Canet de Mar i marmessor de Martí Rich, rector que fou d'Arenys de Mar, per contumàcia (1686)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B1-2</strong> Llibre de Baptismes I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1576 - 1643)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B3</strong> Llibre de Baptismes III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1644 - 1682)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B4-5</strong> Llibre de Baptismes IV-V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1682 - 1737)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B6</strong> Llibre de Baptismes VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1738 - 1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B7</strong> Llibre de Baptismes VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1762 - 1780)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B8-9</strong> Llibre de Baptismes VIII-IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1781 - 1797)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B10</strong> Llibre de Baptismes X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1798 - 1814)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B11</strong> Llibre de Baptismes XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1815 - 1832)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B12</strong> Llibre de Baptismes XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1832 - 1843)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B13</strong> Llibre de Baptismes XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1844 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B14</strong> Llibre de Baptismes XIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1859)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B15</strong> Llibre de Baptismes XV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de M</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B16</strong> Llibre de Baptismes XVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1869 - 1877)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B17</strong> Llibre de Baptismes XVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1877 - 1890)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B18</strong> Llibre de Baptismes XVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1890 - 1907)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C1</strong> Llibre de Confirmacions I de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1647 - 1829)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C2</strong> Llibre de Confirmacions II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1848)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C3</strong> Llibre de Confirmacions III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1857 - 1960)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M1-2</strong> Llibre de Matrimonis I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1585 - 1709)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M3-5</strong> Llibre de Matrimonis III-V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1709 - 1782)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M6</strong> Llibre de Matrimonis VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1783 - 1813)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M7-8</strong> Llibre de Matrimonis VII-VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1814 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M9</strong> Llibre de Matrimonis IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1867)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M10-11</strong> Llibre de Matrimonis X-XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1867 - 1901)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 1</strong> Expedients Matrimonials I de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1940 - 1942)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 2</strong> Expedients Matrimonials II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1943 - 1944)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 3</strong> Expedients Matrimonials III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1945)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 4</strong> Expedients Matrimonials IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1946)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 5</strong> Expedients Matrimonials V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1947)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 6</strong> Expedients Matrimonials VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1948)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 7</strong> Expedients Matrimonials VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1949 - 1950)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 8</strong> Expedients Matrimonials VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1951)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 9</strong> Expedients Matrimonials IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1952 - 1953)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 10</strong> Expedients Matrimonials X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1954 - 1955)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 11</strong> Expedients Matrimonials XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1956)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 12</strong> Expedients Matrimonials XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1957)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 13</strong> Expedients Matrimonials XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1958)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 14</strong> Expedients Matrimonials XIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1959 - 1960)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 15</strong> Expedients Matrimonials XV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1961 - 1962)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 16</strong> Expedients Matrimonials XVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1963 - 1964)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 17</strong> Expedients Matrimonials XVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1965 - 1966)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 18</strong> Expedients Matrimonials XVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1967 - 1969)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 19</strong> Expedients Matrimonials XIX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1970 - 1971)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 20</strong> Expedients Matrimonials XX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1972)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 21</strong> Expedients Matrimonials XXI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1973)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 22</strong> Expedients Matrimonials XXII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1974)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 23</strong> Expedients Matrimonials XXIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1975 - 1976)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 24</strong> Expedients Matrimonials XXIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1977 - 1978)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 25</strong> Expedients Matrimonials XXV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1979 - 1980)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 26</strong> Expedients Matrimonials XXVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1981 - 1983)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 27</strong> Expedients Matrimonials XXVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1984 - 1986)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 28</strong> Expedients Matrimonials XXVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1987 - 1988)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 29</strong> Expedients Matrimonials XXIX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1989 - 1990)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 30</strong> Expedients Matrimonials XXX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1991 - 1992)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 31</strong> Expedients Matrimonials XXXI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1993 - 1996)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 32</strong> Expedients Matrimonials XXXII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1997 - 1999)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O1-3</strong> Llibre d'Òbits I-II-III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1576 - 1684)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O4</strong> Llibre d'Òbits IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1685 - 1718)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O5-7</strong> Llibre d'Òbits V-VI-VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1719 - 1788)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O8</strong> Llibre de d'Òbits VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1789 - 1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O9</strong> Llibre d'Òbits IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1812 - 1840)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O10</strong> Llibre d'Òbits X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (18</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O11</strong> Llibre d'Òbits XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1864)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O12</strong> Llibre d'Òbits XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1865 - 1886)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O13</strong> Llibre d'Òbits XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1887 - 1908)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP1-2</strong> Llibre d'Òbits d'Albats I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1659 - 1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP3</strong> Llibre d'Òbits d'Albats III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1784 - 1830)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP4</strong> Llibre d'Òbits d'Albats IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1830 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP5</strong> Llibre d'Òbits d'Albats V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1872)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP6</strong> Llibre d'Òbits d'Albats VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1873 - 1909)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP7</strong> Llibre d'Òbits d'Albats VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1910 - 1965)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/12 1 1 1 <strong>B6</strong> Libre de Batismes de la Iglésia Parrochial de Sant Martí de Arenys de Mar del present Bisbat de Girona, terme de Montpalau (1681 - 1698)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/12 1 4 1 <strong>O6</strong> Llibre de Òbits de la Iglésia parroquial de Sant Martí de Arenys de Mar (1786 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-380 | Pujada de Sant Martí, número 15 - 17004 Girona. | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu diocesà de Girona conserva la documentació de la diòcesi de Girona des del segle IX fins als nostres dies. Inclou 1.500 metres lineals, amb més de 32.000 pergamins. Destaquen els propis del Bisbe (Mitra, visites pastorals, lletres, ordenacions), de la Cúria (notaria, beneficis, dispenses matrimonials, testaments), de la Secretaria de Cambra (correspondència, personal, immobles i institucions), els fons incorporats (Sant Feliu de Girona, altres canòniques, monestirs, comunitats de preveres, Pies almoines, Seminari, fons patrimonials o personals) i també conserva els fons dels arxius parroquials d’una antiguitat superior als cent anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, és el testimoni documental de l’administració del patrimoni i del culte de la Catedral de Girona, des del segle IX fins a l’actualitat. Inclou 400 metres lineals a més de 14.000 pergamins. Està format, a més del fons principal del Capítol, pel fons de la comunitat dels beneficiats, el de l’administració de l’església de sant Lluc, fons de confraries de la Catedral, Col·legi de dignitats, causes pies, un apart dels fons de les Pies almoines i el de la col·lectoria dels subsidis que s’havien de pagar a la Corona. També té un fons d’arxiu musical i 160 manuscrits. El seu fons bibliogràfic imprès s’ha incorporat a la Biblioteca diocesana. Des de l’any 2014 la seva gestió està unida a la de l’Arxiu diocesà i la Biblioteca diocesana en l’edifici del Seminari.</span></span></span></span></span></p> | 41.5805492,2.5494323 | 462441 | 4603305 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93974-catadg1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93974-catadg3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Als primitius registres, els bisbes hi feien prendre còpia de totes les lletres oficials. Des del segle XVI s’hi troben lletres possessòries beneficials i també lletres d’erecció de confraries, permisos de sepultura als temples, concessions d’indulgència i tota mena de llicències i autoritzacions. També hi ha un seguit de protocols degut que el 1619 s’abandona la transcripció en registres en foli de les lletres. Per tant, resten els registres en mig foli vertical que es conserven des de 1586, anomenats Protocols pel seu caràcter d’eina a ús dels notaris de la cúria. Els cinc primers llibres de l’Arxiu diocesà estan buidats exhaustivament. La resta de manera selectiva, però on s’hi han localitzat alguns documents relacionats amb Arenys de Mar, com per exemple:Jubileu a Sant Esteve de Guialbes, 20 desembre 1693; semblant al Monticalvari d'Arenys, f 272. U-269 f.. 267v.Llicència a Jaume Bas, pagès, de tenir sepultura a l'església de Fenals, 15 octubre 1693; semblant a Josep Simon, mariner d'Arenys de Mar, f 260. U-269 f.. 257v.Normativa pels combregars generals on participa la confraria de Sant Elm d'Arenys de Mar, 6 novembre 1702.Altar privilegiat al dels Desemparats d'Arenys de Mar, 9 setembre 1706.Llicència a Francesc Ciutat, negociant, de tenir tomba a la parroquial d'Arenys de Mar, 21 gener 1710. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 93975 | Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Comarcal del Maresme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-comarcal-del-maresme | <p><span><span><span><span><span><span><span>COLOMINES, J. i JOANIQUET, A. (2002). <em>50 años, Club Nàutic d'Arenys de Mar</em>. Barcelona: Sinergia Editorial i Editorial Noray. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme preserva el fons judicial del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 1 d’Arenys de Mar, des de l’any 1916 fins l’any 1996 (FONS ACM70-16). Aquests documents textuals, es subdivideixen alhora en processos civils (conciliacions, desconeixements i verbals) i en processos penals i de jurisdicció voluntària (judicis de faltes, diligències prèvies i diligències indeterminades).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També preserva el fons judicial de Primera Instància i Instrucció 3 d’Arenys de Mar (FONS ACM70-17) des de l’any 1936 fins l’any 1983. Aquests documents textuals, es subdivideixen alhora en processos civils (conciliacions, desconeixements i verbals) i en processos penals i de jurisdicció voluntària (judicis de faltes, diligències prèvies i diligències indeterminades).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En tercer lloc, custòdia el fons del Club Nàutic d’Arenys de Mar entre els anys, 1951 i 2020 (FONS ACM70-366). Aquest consta de 1.326 unitats documentals contínues en 267 capses, 131 documents de gran format; i 3.128 fotografies, entre positius i negatius, contínues en 12 capses de les instal·lacions del port d’Arenys i esdeveniments organitzats per l’associació i competicions on hi participà. Els fons fou traslladat des de les instal·lacions del Club Nàutic fins a uns tinglats del port d'Arenys separat d'aquestes. Inclou 127 cartes nàutiques i un catàleg. El 16 de abril de 2021 es produeix l'acord de comodat pel qual el Club Nàutic lliura la documentació a la Generalitat de Catalunya per la seva conservació a l'Arxiu Comarcal del Maresme. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En quart lloc, destaca la Col·lecció patrimonial i familiar de la famílies Cortils i Draper d’Arenys de Mar (FONS ACM70-148). Consta d’un lligall d’escriptures (64 unitats documentals) patrimonials des de l’any 1690 fins l’any 1930. Els documents a què fa referència aquest lligall es remunten al segle XVII on trobem els avantpassats de la família al terme municipal de Tossa de Mar, d’on prové la documentació escrita. La Generalitat de Catalunya adquirí al mercat de vell el lligall i el va dipositar a l’Arxiu Comarcal del Maresme. Els documents són bàsicament certificats de matrimoni i de baptisme i documents de tipus notarial com còpies de testaments, sentències judicials, escriptures, cessions i actes d’emancipació. També s’hi localitza la refuta de pagament, comptes de curatela, diplomes i oficis. La documentació abraça des del segle XVII fins a inicis del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També disposa d’un important fons i col·leccions fotogràfiques i audiovisuals, on poden aparèixer fotografies de diferents èpoques del municipi com són les incorporades recentment de tipologia turística del Maresme de Xavier Nubiola i Castellarnau, entre 1950 i 2010 o la col·lecció d’impresos com els programes de Festa Major dels pobles del Maresme (segles XX-XXI), Col·lecció de retalls de premsa del Maresme (1981-2008).</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-381 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>El 31 de gener de l’any 1984 se signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Custodia més de 3.510’83 metres lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5793735,2.5515425 | 462616 | 4603173 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-02acm-club-nautic-darenys-de-mar-llibre-actes-0700366200001540005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-03acm-colleccio-pergamins-esparcos-0700190200000040001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-04acm-tasques-de-manteniments-i-primers-tractaments-de-la-documentacio.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-05acm-jutjats-de-1r-instancia-i-instruccio-num-1-darenys-de-mar.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-01-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la col·lecció d’hemeroteca de premsa clandestina, premsa comarcal, i les publicacions periòdiques d’institucions i entitats, que està digitalitzada.A més dels fons, també cal tenir present la Biblioteca Auxiliar, que comprèn diverses monografies dels pobles del Maresme i també sobre la comarca del Maresme.Destaca el Fons de complement de l’Arxiu Comarcal del Maresme amb documentació sobre l’Ateneu Arenyenc (1884-2022). Amb el codi de referència ACM71-33-T2-2 es preserva el Segon Certamen Literari de l’Ateneu Arenyenc celebrat el 10 de juliol de 1886 a Arenys de Mar, de 318 pàgines. Amb el codi de referència ACM71-33-T2-1 es localitza el Primer Certamen Literari de l’Arenyenc del 10 de juliol de 1885, de 144 pàgines. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 93992 | Fons d'imatges referents a Arenys de Mar del centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-arenys-de-mar-del-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, que fa referència al municipi d’Arenys de Mar, es compon d’un total de 99 imatges realitzades per autors diversos que s’agrupen en tres col·leccions: l’arxiu fotogràfic-estudi de la masia catalana, l’arxiu fotogràfic-col·leccions fotogràfiques i finalment, l’arxiu fotogràfic-fons personals:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BLASI i Vallespinosa, Francesc (1872-1951), amb 10 fotografies (afcecag_33172; afcecag_33193; afcecag_33409; afceccf_19507; afceccf_19657; afceccf_19734; afceccf_21072; afceccf_22097; afceccf_22120; afceccf_22156).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>IZARD Llonch, Arnau (1897-1993) amb 19 fotografies (afceccf_23088; afceccf_23122; afceccf_23260; afceccf_23283; afceccf_23312; afceccf_23485; afceccf_23488; afceccf_23581; afceccf_23636; afceccf_23653; afceccf_23755; afceccf_24910; afceccf_25132; afceccf_25258; afceccf_25317; afceccf_25360; afceccf_25365; afceccf_25457; afceccf_25519). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>FARGAS i Bonell, Carles (1883-1942) amb 12 fotografies (afcecag_48466; afcecag_48608; afcecag_48693; afcecag_48745; afcecag_48811; afcecag_48906; afcecag_49084; afcecag_49138; afcecag_49216; afcecag_49291; afcecag_49309).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>CO i de Triola, Josep Maria (1884-1965) amb 20 fotografies (afcecag_13921; afcecag_14108; afcecag_14132; afcecag_14179; afcecag_14198; afcecag_14253; afcecag_14283; afcecag_14350; afcecag_14422; afcecag_14534; afcecag_14611; afcecag_14640; afcecag_14656; afcecag_14785; afcecag_14819; afcecag_14827; afcecag_14859; afcecag_14900; afcecag_15896; afcecag_15897; afcecag_15898).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BORRÀS amb 5 fotografies (afcecag_7486; afcecag_7489; afcecag_7546; afcecag_7657; afcecag_7730; afcecag_7798). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>FLAQUER i Barrera, Rossend (1873-1947), amb 7 fotografies (afcecag_5271;</span></span></span> <span lang='ES'><span><span>afcecag_5298; afcecag_5481; afcecag_5665; afcecag_5701; afcecag_5773_platja; afcecag_5806).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>DANÉS i Torras, Josep (1891-1955), amb 11 fotografies (afcecemc_5632; afcecemc_6402; afcecemc_6530; afcecemc_6826; afcecemc_7355; afcecemc_7725; afcecemc_7790; afcecemc_7921; afcecemc_8262; afcecemc_8370; afcecemc_8447).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BONET i Garí, Lluís (1893-1993), amb 3 fotografies (afcecemc_5383; afcecemc_7947; afcecemc_8101).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>GARCIA Fernandez, Germà (1942), amb 4 fotografies (afceccf_1587; afceccf_1751; afceccf_1783; afceccf_1846).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BARTOMEUS i Casanovas, Antoni (1856-1935) amb 1 fotografia (afceccf_35818).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>ARMENGOL Bas, Josep Maria, amb 4 fotografies (afcecemc_5386; afcecemc_6590; afcecemc_7554; afcecemc_7752).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>GAUSACHS i Gausachs, Marcel·lí, amb 1 fotografia (afcecemc_5900).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Autor desconegut i segons CEC, facilitada per Arxiu Mas el 1918 (afcecemc_8415).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des del darrer quart del segle XIX fins a finals del segle XX. La temàtica és bàsicament paisatgística i d’oci (Riera d’Arenys, platges, camps de conreu); d’arquitectura religiosa (interior de l’església de Santa Maria d’Arenys, retaules); d’arquitectura relacionada amb els estudis de la Masia Catalana (Torre dels Encantats, masos amb terres de conreu); obra civil (línia ferroviària); etnografia (pagès amb barretina, pesca, escenes costumistes) i arqueologia.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-382 | Carrer del Paradís, número 10 (08002 - Barcelona) | <p>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923, l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</p> | 41.5793875,2.5515439 | 462616 | 4603175 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93992-02afcecemc7355torre-de-guaita-rodona-del-carrer-davalldanes00-08-1929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93992-03afceccf25317platjaizard10-08-1919.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 93994 | Fons Fèlix Cucurull i Tey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-felix-cucurull-i-tey | <p>CUCURULL, Fèlix (1970). Orígens i evolució del federalisme català. Edicions Salvà.</p> <p>CUCURULL, Fèlix (1975). Panoràmica del nacionalisme català. Edicions catalanes de París.</p> | XX | Hi ha documents fràgils | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el fons Fèlix Cucurull, format per 4314 llibres i 4000 documents i que fou donat per la seva família. Consta de nombrosa correspondència amb escriptors contemporanis seus. Cal destacar la que mantingué amb els escriptors i personatges del món cultural portuguès dels anys 60 del segle XX. Sense oblidar la correspondència amb els escriptors catalans, com Miquel Arimany, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Lluís Ferran de Pol i altres. La seva correspondència ofereix una visió àmplia dels moviments culturals i polítics de l'època (Assemblea d´Intel·lectuals Catalans, Associació d´Escriptors en Llengua Catalana (A.E.L.C.), premi Lletra d´Or, Lo Fellibrige, etc.). És important el recull d´articles periodístics que va escriure en diversos diaris de l'època, principalment a l'Avui. Contribuí a posar les bases per a una historiografia catalana rigorosa.</p> <p>Pel que fa a Arenys, és important la documentació sobre el Premi Internacional de Novel·la Ateneu Arenyenc, que Fèlix Cucurull va fundar, l´any 1960, i la que fa referència a la vida sociopolítica del moment. Forma part del llegat la biblioteca personal de Fèlix Cucurull que està incorporada al fons general de la Biblioteca. Hi ha una representació molt important d'autors portuguesos que ell va conèixer personalment, amb alguns exemplars dedicats. Recentment, s'ha creat una base de dades que comprèn tots els documents registrats del seu arxiu personal. </p> | 08006-383 | Carrer de Bonaire, núm. 2 | <p>Fèlix Cucurull i Tey neix a Arenys de Mar, l´any 1919, en un entorn familiar d´un bagatge cultural i polític elevat, que fa que visqui de prop l'interès per la cosa pública, la vida del poble, el sentit de país. El seu interès intel·lectual el porta a escriure ben aviat. Als quinze anys guanya un accèssit als Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc i als disset guanya la Flor Natural dels I Jocs Escolars de Mataró amb <em>Glòria</em>. Va ser precoç en política: als dotze anys funda, juntament amb altres amics de la vila d'Arenys, la Joventut Catalanista d´Arenys de Mar. Va ser una persona amb un gran interès per la cultura catalana i la lluita política. Escriptor, poeta, militant polític; tres vessants de la personalitat de Fèlix Cucurull, viscudes amb profunditat i amb honestedat. Vessants reflectides clarament en la seva obra escrita i en la seva correspondència.</p> <p>Va ser becari de la Fundació Gulbenkian de Portugal, el que li va permetre conèixer a fons la cultura portuguesa i participar activament amb la ideologia del iberisme. Va morir l'any 1996, a la seva vila natal d´Arenys de Mar.</p> | 41.5801620,2.5490762 | 462411 | 4603262 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-02-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 93995 | Fons Ferran de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-ferran-de-pol | XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el Fons Ferran de Pol, important per l´estudi de la nostra cultura i molt valuós per entendre què va representar per a molts catalans, l'exili i el seu pas pels camps de concentració.</p> <p>Conté escrits originals de Ferran de Pol així com articles periodístics publicats a Mèxic (<em>El Nacional</em>) i Catalunya (Tele-Exprés, La Vanguardia, Diari de Barcelona, El Maresme, Tele-Estel,...), fotografies personals, correspondència amb alguns dels escriptors més coneguts contemporanis seus (interessant la mantinguda amb Xavier Benguerel, Salvador Espriu, Joan Oliver o Joan Triadú, entre d'altres) i també ressenyes i comentaris crítics sobre la vida i l'obra de Lluís Ferran de Pol. Forma part d'aquest fons la revista <em>Quaderns de l´exili </em>que ell va fundar juntament amb Joan Sales. Es troba en aquest fons documentació escrita de la seva esposa Esyllt T. Lawrence. Interessant la documentació de la seva col·laboració a la revista arenyenca <em>Vida Parroquial</em>, amb una secció per als infants.</p> <p>Forma part del llegat la biblioteca personal de Lluís Ferran de Pol i de la seva esposa Esyllt T. Lawrence, una biblioteca de contingut literari i polític i amb un bon nombre de llibres gal·lesos que està incorporada al fons general de la Biblioteca.</p> | 08006-384 | Carrer de Bonaire, núm. 2 | <p>Lluís Ferran de Pol neix a Arenys de Mar el 17 de gener del 1911. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona. Escriptor autodidacte, amb l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 s'allista a l'exèrcit republicà i marxa cap el front d'Aragó. L’any 1937 el seu llibre <em>Tríptic</em> obté el premi Narcís Oller de contes, obra que resta inèdita fins a l'any 1964. La derrota republicana motiva la seva marxa. És internat durant cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià, ho explica en el llibre <em>Campo de concentración</em> (2003). Ferran de Pol embarca a Seta rumb a Veracruz. A Mèxic participa en la creació de dues revistes catalanoamericanes: <em>Full Català</em> i <em>Quaderns de l'Exil</em>. Dirigeix la secció d'art del diari <em>El Naciona</em>l i col·laborà a la <em>Revista de Filosofía y Letras </em>de la Universitat de Mèxic. L'any 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres.</p> <p>L’any 1949 torna de l'exili i compagina, a Arenys de Mar, la seva feina d’advocat amb la creació literària i les col·laboracions periodístiques. Publica: <em>Abans de l'alba</em> (1954); <em>La Ciutat i el tròpic</em> (1956), que rep el Premi Víctor Català de l’any 1955; <em>Érem quatre</em> (1960); <em>Miralls tèrbols</em> (1966); <em>De lluny i de prop</em> (1973); els contes infantils <em>Sedna</em> (1980) i <em>Entre tots ho farem tot</em> (1982). El 1987 queda finalista del Premi Sant Jordi amb la novel·la <em>Jo, ella i el càntic</em> (1987), obra inèdita. Tradueix l’obra <em>El Vell i el mar </em>de Hemingway. L’11 de novembre del 1986 rep la Creu de Sant Jordi.</p> <p>Mor a Arenys de Mar l'any 1995 a l'edat de 84 anys.</p> | 41.5801329,2.5490963 | 462413 | 4603258 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 93997 | Fons referent a Arenys de Mar de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La cartoteca digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hostatja un fons de 222 elements relacionats amb Arenys de Mar. Destaquen els mapes topogràfics de vàries èpoques i de diferent procedència. Alguns, estan editats pel propi Institut, com per exemple, el </span></span></span></span></span>Mapa topogràfic de Catalunya editat per l’ICG a escala 1:10 000 de data de vol juny de 2009 (núm. de full 149-059. De projecció Universal Transversa Mercator (UTM), fus, 31, sobre el·lipsoide internacional i datum europeu. D’altres han passat a formar part de la cartoteca, des del servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, com per exemple, els mapes topogràfics de la Província de Barcelona, (85 x 60 cm) en paper polièster, escala 1:2.000, de diversos anys (1966, 1980 i anys 1990), fulls 394-166 i d’altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els mapes, destaquen les còpies manuscrites del Mapa planimètric i el topogràfic a escala 1:25.000 del municipi de l’any 1914, <span><span><span><span><span>corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000 (Registres, RM.118487 i RM.118488)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre mapa molt interessant és el que porta per títol, “Partit judicial d’Arenys de Mar”. La data estimada de publicació de la Geografia general és entre els anys 1908 i el 1918, registre, RL.23361_099. Pertany a la Geografia general de Catalunya, volum II, que correspon a la província de Barcelona, editat per Martín Albert, obra de Francesc Carreras i Candi. Del mateix autor, amb la referència <span><span><span><span><span>RL.23361_107: Vila d’Arenys de Mar (Barcelona).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>També es pot consultar la <em>“Guia itinerària de las montanyas de la regió del Montseny; ab totes sas derivacions, inclús las Guillerias: ó sia del Ter fins al Congost, Mogent y Tordera, dividida en 144 itineraris”</em>, d’Artur Osona, editat pel Centre Excursionista de Catalunya; Estampa de F. Altés y Alabart, l’any 1893. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Hi ha diverses imatges panoràmiques realitzada pels Serveis Aeris Comercials Espanyols (SACE), l’any 1960 i 1985, per Carlos Rodríguez Escalona (RFSACE.42) en blanc i negre i d’altres en color, realitzades pel mateix autor, el 13 de maig de 1979 i en vols posteriors. Aquestes imatges testimonien del creixement urbanístic de finals del segle XX i inicis del XXI.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons Pau Vila (1920-1970), es preserva una fotografia en carta postal titulada “Banys a la platja”, de 9 x 14cm. Està realitzada per C. Solà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons família Cuyàs (1905-1980) es conserven vàries fotografies panoràmiques amb les referències (RF.4037; RF.4045; RF.4053; RF.4038; RF.4046; RF.4054; RF.4039; RF.4048; RF.4055; RF.4056; RF.4043; RF.4044; RF.4042; RF.4047; )</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-385 | Parc de Montjuïc s/n – 08038 Barcelona | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Des de la seva creació, l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La Cartoteca de Catalunya aplega documentació cartogràfica antiga i moderna de tot el món. Fou creada l’any 1985 i està integrada dins l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Posa a disposició dels investigadors mapes, llibres, fotografies i fons documentals relacionats amb el territori. Des de l’any 2007 és consultable al catàleg digital que permet la visualització en línia i la descàrrega en alta resolució de la documentació cartogràfica a mida que es va digitalitzant. La cartografia i les imatges es complementen amb col·leccions que es denominen singulars com ara la d’instruments antics relacionats amb la confecció de mapes, o un seguit de fons documentals de persones i institucions tots ells relacionats amb la cartografia, geografia o gestió del territori. Cada imatge té un camp de drets on s’especifica el seu tipus de copyright. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5795219,2.5515613 | 462618 | 4603190 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-02partit-judicial-darenys-de-mar-rm23361099icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-03la-danca-darenys-rf4046fons-familia-cuyas-1957-icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-04astilleros-gallartrfsace2119icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-05banys-a-la-platja-fons-plau-vila-csola-rf47450icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-06port-darenys-de-mar-scfdiputacio-de-barcelona-1966-full-394-205-icgc.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 94053 | Fons gràfic referent a Arenys de Mar de la Fundació Institut Ametller d'Art Hispànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-referent-a-arenys-de-mar-de-la-fundacio-institut-ametller-dart-hispanic | XX | <p><span><span><span>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva un conjunt de setanta imatges d’Arenys de Mar produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els subjectes documentats hi apareixen vistes generals de carrers, preses del taller de Can Castells, de l’església de Santa Maria i del retaule Major, de la llotja i dels pescadors, d’obres d’art pertanyents a col·leccions particulars.</span></span></span></p> | 08006-389 | Passeig de Gràcia, núm. 41 | <p><span><span><span><span><span><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies produïdes per diferents autors al llarg del segle XX. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.5795019,2.5514540 | 462609 | 4603187 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94053-0205231015.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Autors diversos. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 94065 | Gegants i figures festives d'Arenys de mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-figures-festives-darenys-de-mar | XX-XXI | <p>En aquesta fitxa, agrupem el conjunt de figures festives d'Arenys de Mar: els gegants, els capgrossos i el drac Arenyot, que formen part de totes les grans festes del calendari del municipi. Hi ha quatre parelles de gegants: en Tallaferro i la Flor d'Alba; en Roc i la Maria; l'Elm i la Carmeta; la parella de gegantons d'en Xavier i la Laia Cartulinus i el gegantó Zenon.</p> <p>En Tallaferro, rep el seu nom de la figura mítica del comte Tallaferro, creat per Jacint Verdaguer a la seva obra èpica Canigó, que data de 1886. Verdaguer es va inspirar en el comandant Bernat I de Besalú, conegut també sota el nom de Bernat Tallaferro que va viure durant el segle X. Aquest sobrenom li ve per ser un governant enèrgic i un gran guerrer. És obra de Domènec Umbert que s'inspirà en l'actor Corner Wilder per modelar el rostre. Té un pes de 75 kg i una alçada de 385 cm.</p> <p>El nom de Flor d'Alba, també està inspirat en l'obra Canigó (1886) de Jacint Verdaguer. En aquest cas però, amb una modificació. En el poema original, el personatge que sedueix al comte Tallaferro és la reina de les fades, que porta per nom Flordeneu. Com que a Arenys poca neu s'hi veu, es va optar per canviar 'neu' per 'alba' i d'aquí li ve el nom a la nostra geganta. També és obra de Domènec Umbert que s'inspirà en l'actriu Joan Fontaine per modelar el rostre. Té un pes de 72 kg i una alçada de 382 cm.</p> <p>Els padrins d'en Tallaferro i na Flor d'Alba són els gegants de la família Robafaves de Mataró i els gegants del Barri dels Abells de Canet de Mar, en <em>Petrus</em> i la <em>Carlota</em>, gegants que van estar al bateig i presentació de la parella. I ells són padrins dels gegants de Vallgorguina, en <em>Bernat</em> i l'<em>Elionor</em>; dels gegants vells d'Arenys de Munt, en <em>Martí</em> i la <em>Remei</em>; dels de Canet de Mar, en <em>Guillem-Bernat de Montferrer</em> i l'<em>Agnès de l'Aubó</em> i també ho són dels gegants <em>Roc</em> i <em>Maria</em> i <em>Elm</em> i <em>Carmeta</em>.</p> <p>En Roc i la Maria són la representació de la parella de nuvis que balla la dansa d'Arenys. Aquest ball es fa a la sortida de l'ofici de Sant Roc i justament la primera aparició en públic d'en Roc i la Maria va ser per Sant Roc, el 16 d'agost, de l'any 1980. En Roc pesa 35 kg i té una alçada de 325 cm i la Maria pesa 32'5 kg i té una alçada de 324 cm.</p> <p>Es construeixen l'any 1980 per Josep Cardona, de la casa Ingenio de Barcelona. Els van finançar un grup anònim de ciutadans, que van cedir la parella a la vila d'Arenys de Mar. El seu creador no es va inspirar en ningú d'Arenys per modelar les cares dels dos gegants, malgrat comentaris que sovint ha creat la semblança, sobretot de la Maria, amb alguna dona de la vila. Van ser apadrinats per en Tallaferro i na Flor d'Alba i els noms són donats en honor a Sant Roc i en record de la titular de la parròquia del poble. També són els padrins d'Elm i Carmeta.</p> <p>L'Elm i la Carmeta arriben l'estiu de 1997, donats per l'Esplai de la Gent Gran i la Confraria de Pescadors de Sant Elm. Els va crear l'artista arenyenc Martí Doy, els va vestir el sastre Francesc Calopa. Representen un pescador i una peixatera, ofici molt arrelat a la nostra vila. L'Elm és un autèntic llop de Mar, i la veu popular li ha trobat semblances amb l'avi 'Tautau'. La Carmeta és molt estimada pels arenyencs i són molts, i de diverses generacions, els que li troben similitud amb la seva pròpia àvia. Ambdós pesen<em> </em>uns 20 Kg i mesuren uns 280 cms d'alçada.</p> <p>La creació d'una tercera parella de gegants sorgeix de l'Esplai de la Gent Gran, abanderats per l'Alfons Alcaraz. L'Ajuntament, la Confraria de pescadors i el mateix Esplai van pagar la seva construcció. La festa de presentació es va fer al port d'Arenys, el 15 d'agost de 1997. Els dos gegants van arribar en barca. Al moll els esperaven els Gegants d'Arenys i més de quatre mil persones. El bateig es va celebrar l'endemà, 16 d'agost, diada de Sant Roc, a l'església de Santa Maria, després de l'ofici. Els padrins van ser en Tallaferro i na Flor d'Alba i en Roc i la Maria. Mossèn Martí Amagat, rector d'Arenys, va oficiar la cerimònia, en llatí, fent servir una fórmula del segle XIX.</p> <p>En Xavier i la Laia Cartulinus són dos gegantons fets per en Lluís Macià i representen un hereu i una pubilla. Sorgeixen a partir de la necessitat de fer uns gegantons pels nens, ja que a la colla, molts dels fills d'aquests començaven a fer-se grans i a voler dur gegants. Estan fets de materials lleugers, perquè estan pensats, sobretot, per ser portats per infants d'entre 5 i 10 anys. </p> <p>En Zenon és un gegantó que neix l'any 2010, de les mans de la Tatiana Albert. És el cosí de la Laia i en Xavier que es va quedar amb la colla després de visitar el poble i les festes de Sant Zenon i Sant Roc. Porta el mateix nom del patró d'Arenys, però va vestit de captador dels macips. La seva presentació fou el 9 de juliol del 2010, tot i que es va estar fent des del desembre de 2009. </p> <p>Als gegants els acompanyen els capgrossos i un drac. L'any 1919, Jaume Gras Janer va donar els quatre primers capgrossos que va tenir la vila, però aquests ja no existeixen. Va ser l'any 1954 quan Joaquim Mollfulleda, donà uns capgrossos que van servir com a acompanyants als gegants d'Arenys. Posteriorment, Manuel Romans va donar una munió de capgrossos que encara es conserven. </p> <p>El Drac Arenyot va ser un regal fet per la família Regàs. El pots trobar recorrent els carrers de la vila per dies senyalats com Sant Jordi, Sant Zenon i durant la Nocturna de Sant Roc. El nom s'escollí per votació popular i conservat en una faixa que sempre du al coll simbolitzant el seu lligam amb els gegants i els geganters de la vila. Fet al Magic World d'Arenys de Munt, el drac es desplaça sobre rodes empès per una sola persona des de dins, la seva boca és mòbil.</p> | 08006-401 | Arenys de Mar | <p>En Tallaferro i na Flor d'Alba són la representació mítica de l'antiga monarquia catalana, són el rei i la reina que acostumaven a ser els personatges centrals dels contes de principis de segle. Van ser creats l'any 1955 per Domènec Umbert. La seva primera aparició va ser per l'enramada de la plaça d'Arenys de Munt i el 8 de juliol de l'any 1955, vigília de Sant Zenon, oficialment per Sant Zenon. La parella de gegants la va costejar Josep Pons i Vila. Qui els va cedir a la vila d'Arenys de Mar.</p> <p>El primer vestuari que van portar els gegants va ser dissenyat i confeccionat per Miquel Guri. Als anys vuitanta, el sastre arenyenc Francesc Calopa, cenyint-se als models originals, va adaptar i confeccionar un nou vestuari del qual en va ser característic el vol de les faldilles. Aquest segon vestuari fou renovat, per l'actual, el Sant Zenon del 2015 amb motiu del 60è aniversari dels gegants mantenint la inspiració en el model original.</p> <p>Aquests gegants no són únics, ja que el motlle no va ser destruït, tal com s'havia pactat amb l'autor. Per això, es poden trobar gegants exactes com és el cas dels de Premià de Mar. L'únic que canvia, respecte a en Tallaferro i na Flor d'Alba és el vestuari i alguns detalls.</p> | 41.5827401,2.5478625 | 462311 | 4603549 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-02image.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-031523316481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-04image.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-05image.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els gegants, capgrossos i bestiari festiu són elements vius, dinàmics i protagonistes de festes populars dels municipis catalans. No tindrien sentit o restarien fossilitzats i oblidats si no fos per tota una colla de persones i una colla de músics que els fan ballar. Gent que treballa per difondre el patrimoni cultural immaterial a través de la diversió, la festa i l'alegria. Surten en dies de festa Major i festes com la Marededéu del Carme, Sant Roc, o Sant Zenon. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 94120 | Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-nacional-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya preserva una gran quantitat de pergamins de Sant Martí d’Arenys, però concretament d’Arenys de Mar, destaquen dos documents gràfics. El primer document és una aquarel·la d’Emile Boisselier, pintor i oficial francès de finals del segle XIX. Es tracta de l’Hospital Xifré, casa de beneficència per a pobres malalts d’Arenys de Mar, datada del 18 d’octubre de 1890 (codi ANC1-1092-N-62).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Forma part de l’àlbum <em>Souvenirs d’Espagne (Catalogne)</em> 1864, que consta de 106 làmines pintades anys més tard, a partir de notes preses durant el viatge que Boisselier féu a Catalunya en la dècada del 1860.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La imatge representa una vista de la façana principal amb quatre monges, dues a l’interior del jardí, i dues a la riera, que rep en nom de Rambla del Pare Fidel Fita. Aquest edifici fou construït per iniciativa de l’indià, Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar, 1777 – Barcelona, 1856). Segons una nota manuscrita a la mateixa làmina, estava regit per una comunitat de monges de la congregació francesa de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i la superiora de la congregació, Sor Maria Cuson, era cosina de l’artista.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici s’atribueix als arquitectes Josep Buixareu Gallart i Francesc Vila. L’edifici és d’estil neoclàssic, de planta rectangular (53 x 14m) amb dos cossos que sobresurten als extrems per la part posterior. Totes les obertures estan decorades amb pilastres adossades, planes i estriades. S’hi observen uns grups escultòrics i un fris de terracota, desapareguts en l’actualitat que coronaven l’edifici.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El segon document gràfic és una fotografia en blanc i negre (Fons ANC1-1-N5616/ Generalitat de Catalunya – Segona República) de la vista de la façana principal de l’edifici del Preventori-Escola d’Arenys, depenent del Segell Pro Infància del departament de Governació i Assistència Social (1937-1939). I un document de la Comissió liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya. Manaments de pagament: Exercici: 1924-1925. Lliurament 3605. Beneficència. Establiments. Hospital Xifré del 13 d’agost de 1925 (ANC1-449-T-1374)</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-409 | Carrer de Jaume I, núm. 33 – 08195 Sant Cugat del Vallès | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric. Està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultura i integrat al Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a arxiu històric, recupera tota la informació de caràcter privat que, pel seu valor testimonial i referencial, té una rellevància per al coneixement de la història nacional. Mentre que, com a arxiu general de l’administració ingressa, recupera i gestiona aquella documentació generada per l’acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’antecedent més antic d’aquesta institució és de l’any 1412, quan les Corts de Barcelona acorden la creació d’un arxiu propi per a la Generalitat històrica o Diputació del General. L’any 1936 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya crea l’Arxiu General de Catalunya, però amb l’esclat de la Guerra Civil al 1936 aquest arxiu és l’encarregat d’aplegar als seus dipòsits tota la documentació per tal de protegir-la dels efectes nefasts de la guerra. L’entrada de les tropes franquistes i la dictadura, suposa la supressió de l’arxiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la restitució de la Generalitat, el 28 de novembre de 1980, el govern català crea l’Arxiu Nacional de Catalunya amb la missió de protegir el patrimoni documental català, garantint l’accés per part de tota la ciutadania. Des de l’any 1995 la seu és a Sant Cugat del Vallès i disposa d’una superfície de 12.625 metres quadrats i fins a 62 quilòmetres de prestatgeries amb documents.</span></span></span></span></span></p> | 41.5833059,2.5460654 | 462162 | 4603613 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94120-02fons-anc1-1-n5616-generalitat-de-catalunya-segona-republica.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 94254 | Fons Elvira Elias i Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-elvira-elias-i-cornet | <p>AJUNTAMENT D'ARENYS DE MAR (2009)<em>. Guia d'escriptores i il·lustradores d'Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p>LLODRÀ, Joan Miquel (2012). Elias, Elvira. <em>Una senyora de Barcelona</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat; Arenys de Mar : Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells és dipositària del fons personal d'Elvira Elias Cornet (Barcelona, 1917 – Arenys de Mar, 2016), un referent de la història de la il·lustració infantil catalana.</p> <p>Aquest fons està format per una interessant col·lecció de llibres d’art on destaquen les especialitats de pintura, escultura i arquitectura d’arreu del món. També hi trobem una gran quantitat de material i informació referent al seu pare, Feliu Elias, gran dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d’art, el qual signava sota el pseudònim d’”Apa”, tal com correspondència o manuscrits originals. Novel·les i publicacions periòdiques completen el seu llegat, amb més de 220 documents en procés de catalogació i d’incorporació al catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> <p>El Museu d'Arenys de Mar conserva les serigrafies que Elvira Elias va fer els anys 70-80 i que va donar a l'Ajuntament l'any 2004.</p> | 08006-441 | Carrer de Bonaire, núm. 2 | 41.5801379,2.5490896 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La trajectòria estilística de la carrera d'Elvira Elias no és constant ni uniforme. L'autora es va veure fortament influïda durant els seus inicis per l'estil del seu pare. Més endavant va veure com els editors li demanaven formes més endolcides i properes a l'estil de Mercè Llimona, que tant agradaven al públic i al qual es va adaptar perfectament. Elias va rebre també una forta influència de clàssics com Rembrandt o Botticelli, així com de l'estil noucentista i barroc, que es pot observar en les il·lustracions de Tirant el blanc. Durant els anys seixanta va ser capaç d'adaptar-se als nous corrents artístics, deixant de banda les perspectives picades i encarant els dibuixos de manera frontal. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 94255 | Fons Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-salvador-espriu | XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells dos fons de Salvador Espriu: Fons Salvador Espriu - escriptor i Fons Salvador Espriu-Lola Solà.</p> <p>El primer és un dels fons destacables de la Col·lecció Local de la Biblioteca. És també un material on els investigadors o interessats en conèixer la figura de l'escriptor hi poden trobar recursos de gran utilitat. El fons disposa de les obres de l'autor per a consulta o préstec, on hi destaca un exemplar d'<em>Israel</em>, la primera obra que va publicar de ben jove en castellà, amb dues dedicatòries escrites en èpoques diferents i molt curioses. També s'hi poden trobar totes les obres escrites sobre la seva figura, així com un recull d'articles i retalls de premsa on es fa referència a l'autor. La Biblioteca disposa també d'un material audiovisual divers que completa el fons.</p> <p>Cal destacar altres tipus de documents relacionats amb Salvador Espriu com és el manuscrit de l'obra <em>Cementiri de Sinera</em> que va dedicar a Esyllt T. Lawrence, que forma part del fons Ferran de Pol. A més en el dietari de la Biblioteca s'hi recull el procés i l'estada que l'escriptor va fer a la biblioteca l'any 1965, on hi va fer una lectura de l'obra <em>Llibre de Sinera, </em>i el llibre d'honor de l'equipament, on l'autor i va escriure una dedicatòria firmada.</p> <p>Finalment també s'ha de tenir en compte la correspondència que Salvador Espriu va creuar amb els dos autors arenyencs Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol, on aquests comenten fets relacionats amb les seves obres, actes socials i literaris de l'època i relacions familiars, en el cas de Ferran de Pol, emmarcades dins dels fons personals que els familiars d'ambdós escriptors van cedir després de la seva mort a la Biblioteca.</p> <p>En resum, 250 llibres més 41 dossiers de premsa. Tot catalogat i incorporat al catàleg.</p> <p>El Fons Salvador Espriu - Lola Solà, recull la documentació que mostra la relació entre Salvador Espriu i Lola Solà, una de les seves grans amigues de la Universitat, amb qui l'escriptor va mantenir relació fins a la seva mort. El fons, tot i no ser gaire extens, conté documents d'un gran valor que permeten conèixer la relació íntima entre aquest dos personatges i mostra una cara menys acadèmica de l'autor a la que tant ens té avesats. Entre ells hi podrem trobar dedicatòries molt personals i divertides, algunes amb un llenguatge utilitzat en clau íntima, que demostren una bona complicitat entre ambdós.</p> <p>A més d'aquest fons de llibres dedicats hi trobem una col·lecció d'obres d'Espriu, estudis sobre l'escriptor, llibres de diversos autors sobre ell i retalls de diaris i revistes que parlen o citen Salvador Espriu i que Lola Solà va anar guardant. També hi trobem invitacions, programes d'actes o d'estrenes teatrals, conferències, homenatges i unes poques cartes i targetes, que són una petita mostra de la correspondència que varen mantenir al llarg de la seva vida.</p> | 08006-442 | Carrer Bonaire, núm. 2 | 41.5801539,2.5490836 | 462411 | 4603261 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lola Solà va estudiar Filosofia i va estar lligada a Salvador Espriu per una gran amistat que va néixer de l'època que ambdós van compartir, juntament amb altres intel·lectuals com Amàlia Tineo, Mercè Muntañola o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a la Universitat de Barcelona. Solà també va participar al Creuer Universitari pel Mediterrani d'estudiants de Madrid i Barcelona, entre ells Espriu, el 1933 a bord del vaixell Ciudad de Cádiz. L'experiència va servir als participants per familiaritzar-se amb el món clàssic i convertir les llargues estades a bord en àgores literàries.La mort d'Espriu, el 22 de febrer de 1985, va colpir durament Lola Solà, que segons Isabel Bonet, neboda de l'escriptor, va lamentar amb un sentit 'I ara amb qui riuré jo?'. El fons que conserva la Biblioteca P. Fidel Fita obre la porta a conèixer aquesta llarga, bonica, i alhora enigmàtica, relació entre els dos personatges. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 94259 | Fons Esyllt T. Lawrence | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-esyllt-t-lawrence | XX | En termes generals manté un bon estat de conservació tot i que alguns documents són més fràgils. | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Esyllt T. Lawrence, escriptora i esposa de Lluís Ferran de Pol.</p> <p>El fons conté escrits originals, traduccions de l'obra de Lluís Ferran de Pol, informes literaris per editorials catalanes, bibliografia i documentació sobre el moviment independentista gal·lès i documentació personal. Així com un recull de premsa sobre l'autora. En total vuit arxivadors amb els dossiers corresponents.</p> | 08006-443 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Esyllt T. Lawrence neix, l'any 1917, a Morriston (Swansea), població del sud del País de Gal·les, en una zona en un avançat procés d'anglicització. Les excel·lents qualificacions acadèmiques van facilitar-li l'obtenció d'una beca a la Universitat de Cambridge, el 1937, on roman fins al 1940, en què va llicenciar-se al <em>Newnham College</em> en llengües modernes (alemany i francès).</p> <p>L'any 1941 obté el <em>Master of Arts de la Universita</em>t de Cambridge. El mateix any contrau matrimoni civil amb el diplomàtic Derek Michael Poole. L'any 1943 es traslladen a Mèxic, on aviat se separarien. El 1944 es doctora en lletres amb una tesi sobre García Lorca (un dels primers estudis de conjunt sobre l'obra del poeta). Col·labora al periòdic <em>El Nacional</em> amb articles i ressenyes de llibres publicats en anglès. A la Universitat de Mèxic, coneix l'escriptor Lluís Ferran de Pol, quan aquest estava exiliat. El 27 d'agost de 1947 es casen pel civil i el 3 de juliol de 1948 ho fan per l'Església per establir-se a l'Espanya franquista que no hauria reconegut el seu matrimoni civil mexicà.</p> <p>El juliol de 1948 Esyllt Lawrence, s' instal·la a Arenys de Mar, tota sola i a punt de tenir un fill; el seu marit va haver d'esperar tres mesos a França abans de tenir permís per entrar a Catalunya. Aviat deixen Arenys de Mar per traslladar-se, amb la filla, Maria Elvina, a un mas d'Arenys de Munt. S'hi estan fins l'any 1974, en què de nou tornen a Arenys de Mar. A més de la seva tasca de traductora, i autora d'articles, Esyllt Lawrence treballa com a lectora i consellera de l'Editorial Vergara i el seu marit, com a advocat.</p> <p>Després de la jubilació de Ferran de Pol, el 1989, viuen de maig a octubre a Y Bont Faen (Cowbridge en anglès), un poble gal·lès on ella tenia una casa (<em>Llyswen</em>, el Mas Blanc) rebuda en herència. El seu compromís amb el País de Gal·les la fa participar en política i el 1991 és elegida regidora d'Y Bont Faen en representació del Partit Nacionalista Gal·lès, Plaid Cymru.</p> <p>Esyllt Thomas Lawrence mor el 4 d'abril de 1995 a l'Hospital Princesa de Gal·les de Pen-y-bont ar Ogwr (Bridgend, en anglès). Uns mesos més tard moriria el seu marit.</p> | 41.5801269,2.5490937 | 462412 | 4603258 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-02-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És important per veure les tendències literàries en les editorials catalanes, la relació entre la cultura catalana i la gal·lesa, així com per la informació sobre el partit nacionalista gal·lès Plaid Cymru.Aquest fons està integrat dins del fons Lluís Ferran de Pol. Tot i que es descriu a part per la seva importància documental. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 94261 | Fons Antoni Miquel i Mayola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-antoni-miquel-i-mayola | XIX-XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Antoni Miquel i Mayola (Arenys de Mar, 26 de desembre de1926- 4 de març de 2001) que conté documentació sobre l'Ateneu Arenyenc, política local i els partits polítics amb seu a Arenys de Mar, sobre l'Ajuntament i les seves activitats, així com entitats i associacions esportives i culturals (Coral l'Esperança, Teatre Principal, Joventut Seràfica, ...). També conté documentació sobre cinema i la Sala Mercè; un fons d'hemeroteca i fotografies d'Arenys de Mar; documentació sobre els pendonistes de Sant Zenon, programes de festes, teatre, cinema, carnestoltes, etc. Era Director-gerent del Club Nàutic.</p> | 08006-444 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Recull iniciat a finals del segle XIX per Pere Màrtir Puig i Estapé; prohom arenyenc (1875-1936) i continuat per l'Antoni Miquel.</p> | 41.5801881,2.5490762 | 462411 | 4603265 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 94264 | Fons Enric Maass | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-enric-maass | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells, el Fons Enric Maass (Stuttgart, 1942 - Arenys de Mar, 2013). En realitat es tracta d'una col·lecció de 19 làmines: 9 dibuixos per il·lustrar el conte<em> El gegant i el rabadà</em>, de Lluís Ferran de Pol i 10 esbossos a l'aiguatinta de la cara de Lluís Ferran de Pol.</p> | 08006-445 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Enric Maass (Stuttgart, 1942 – Arenys de Mar, 2013). Fill d’antiquari i descendent de la il·lustre casa fotogràfica Napoleon, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. La seva primera obra pictòrica s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i és amb aquest estil que participa l’any 1962 al Primer <em>Ciclo de Arte de Hoy</em>, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc. És, sobretot, a partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran, que la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i d’una gran qualitat tècnica.</p> <p>La historiadora i crítica d’art Llum Torrents (<a href='https://arenysdemar.cat/document.php?id=25671'>https://arenysdemar.cat/document.php?id=25671</a>) ha escrit: “L’art d’Enric Maass és figuratiu. Tot i això, els procediments i la matèria, gratada, incisa, colpejada o acaronada en cada llenç, s’imposen amb un valor propi. La bellesa i la ironia de les formes i la significació explícita de les textures palesen la modernitat d’aquest artista. L’obra i la vida d’Enric Maass s’erigeixen com a exemple de compromís ètic, exemple de lluita per la defensa dels drets culturals com a drets fonamentals de les persones.” </p> <p>Va exposar a Barcelona, Madrid, Palma i Girona. Havia exposat a Vilassar de Mar (Museu de la Marina, 2008 i Museu Monjo, 2010) i a Arenys de Mar (Centre Cultural Calisay, 2005; Espai Local - Taller Massimo Cova, 2008, i Club del Cep, 2012). Les seves il·lustracions han estat publicades a la revista Rels. Revista d’idees i cultura (núm. 8, Tortosa, 2006) i al recull de poesia Versos de vi novell, de Teresa d’Arenys (Tarragona: Arola, 2009). Quant a la producció escultòrica, destaca el monument dedicat a Mossèn Pere Ribot per a la plaça de l’Església de Vilassar de Mar.</p> | 41.5801228,2.5491057 | 462414 | 4603257 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-02-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un material inèdit molt valuós segons els crítics d'art. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 94265 | Fons Tiona Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-tiona-sole | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Tiona Solé (1946-2010), escriptora arenyenca. El Fons conté articles, poemes i contes de l'autora en diverses publicacions i mitjans de la vila; documentació i fotografies sobre tradicions arenyenques com Sant Roc, o els macips.</p> <p>També inclou vestuari relacionat amb la dansa d'Arenys, programes de Ràdio Arenys escrits, dirigits i presentats per ella; i Cd's sobre la història d'Arenys i poemes, narracions i altres textos.</p> | 08006-446 | Carrer Bonaire, núm. 2 | 41.5801394,2.5490917 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||||
| 94266 | Fons Núria Nogueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-nuria-nogueras | <p><span><span><span>ESPRIU MALAGELADA, Agustí; PONS i RECOLONS, Maria Assumpció de; NOGUERAS i BARÓ, Núria (1983). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Editorial Curial. Barcelona.</span></span></span></p> | XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Núria Nogueras (1956-2000), periodista i impulsora de la iniciativa de l'ús terapèutic del cannabis, juntament amb el grup Àgata, associació de dones afectades pel càncer de mama.</p> <p>El Fons conté diversos programes de Televisió Espanyola (TVE), on va realitzar reportatges d'actualitat; uns 19 vídeos emesos durant els anys 1983, 1987 i 1988.</p> | 08006-447 | Carrer Bonaire, núm. 2 | 41.5801419,2.5490910 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Grup Àgata fou el responsable de la campanya amb el nom 'Projecte Núria Nogueras' en homenatge a la periodista arenyenca. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 94267 | Fons del Centre d'Estudis Josep Baralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-destudis-josep-baralt | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons del centre d'Estudis Josep Baralt. Aquest fons conté la documentació del centre, les seves publicacions, cartells i invitacions de les activitats realitzades, projectes, memòries, documentació referent a seminaris, cursos i beques que oferia l'associació.</p> | 08006-448 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>El Centre d'Estudis Josep Baralt editava la revista Salobre (segona època)i es va dissoldre el novembre de l'any 2011, després de més de vint anys d'activisme cultural.</p> | 41.5801434,2.5490910 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Centre d'Estudis Josep Baralt és una associació extinta que cedí el seu fons documental a la biblioteca P. Fidel Fita. Amb aquest fons es pot seguir la història de l'entitat, la seva àrea d'influència i la relació amb d'altres agents culturals de la vila. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 94270 | Fons Lluís Montmany i Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-lluis-montmany-i-vidal | XX | <p>La Biblioteca P. Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Recentment ha rebut la donació del Fons fotogràfic Lluís Montmany, compost per més de quatre mil sis-centes fotografies en blanc i negre, algunes en color, ordenades temàticament.</p> <p>Lluís Montmany havia fet algunes exposicions fotogràfiques sobre festes i tradicions locals d’Arenys. Tot i així, li agradava combinar la fotografia tant en l’àmbit públic com en l'íntim. En aquest arxiu, s’hi poden veure fotografies amb un contingut ben divers de persones i paisatges d’Arenys del segle XX.</p> | 08006-449 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Lluís Montmany i Vidal neix a Arenys de Mar el 26 de juliol de 1913 i mor el 7 de desembre del 2006. Tenia una fàbrica tèxtil, però la seva rellevància li ve de la seva afició a la fotografia. Fou un fotògraf autodidacte que treballava tot el procés fotogràfic: realització i revelat. L'interessava especialment el treball de la fotografia en blanc i negre.</p> | 41.5801529,2.5490910 | 462412 | 4603261 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2024-02-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troben en procés de catalogació. | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 94272 | Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1991) Inventari d'esglésies. Maresme. Vol. 24. Barcelona: editorial Pòrtic.</p> | XX | <p>El fons referent a Arenys de Mar que es pot trobar a l'Arxiu Gavín està integrat per una col·lecció de 102 fotografies de l'inventari d'esglésies, en blanc i negre fetes entre els anys 1900 i 1985 que corresponen a 29 edificis religiosos. Més unes 500 fotografies i postals externes. També disposa d'una petita mostra de trenta goigs d'advocacions diverses; uns 300 articles de premsa i fulletons i quatre monografies locals.</p> | 08006-451 | Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer) | <p>L'Arxiu Gavín és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes dels Pares Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre Guiness. A inicis del anys vuitanta Gavín fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavín es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</p> | 41.5795006,2.5515549 | 462617 | 4603187 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya, incloent-hi la Catalunya nord, Andorra, i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 95158 | Rinoceront llanut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rinoceront-llanut | <p><span><span><span lang='CA'>Crani i maxil·lar complet d’un rinoceront llanut (<em>Coelodonta antiquitatis</em>) trobat a Arenys de Mar el 1914. Es tracta del primer exemplar de <em>Coelodonta antiquitatis </em>trobat a Catalunya. Pertany al Plistocè superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Trobat a l'extrem alt del carrer de Sant Antoni.</span></span></span></p> | 08006-497 | Plaça Leonardo Da Vinci, núms. 4-5, (08019 Barcelona) | <p><span><span><span><span><span><span>El 30 de juny de 1914 una notícia del diari La Vanguardia ens parla de la localització d’un crani d’un animal molt gran trobat a la zona del Bareu d’Arenys de Mar. El 2 de juliol la notícia ja especifica que es tracta d’una espècie extingida de rinoceront. Anys després, el 1919, aquestes restes de rinoceront llanut, <em>Coelodonta antiquitatis (Blumenbach, 1803)</em>, van passar a formar part del Museu Martorell, integrat actualment dins el Museu de Ciències Naturals de Barcelona del Parc de la Ciutadella. La Junta de Ciències Naturals de Barcelona va adquirir el crani a la casa Can Soler per 375 pessetes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El director de l’Arxiu Municipal d’Arenys de Mar, consultant els padrons de l’època (1925), ha pogut situar la família Soler que vivien en el número 16 del carrer Bareu. Es tracta de Joan Soler i Ribas, carnisser, que vivia juntament amb la seva dona Josepa Radó i els seus fills Francesc i Isabel. Molt probablement seria aquesta família Soler qui va trobar el crani del rinoceront i qui el va vendre a la Junta de Ciències Naturals, ja que en aquella època la zona al davant d’aquestes cases només hi havia horts. Aquesta informació coincideix amb la notícia de la troballa que diu que el crani es va trobar en un marge d’un camí, a la zona que llavors es denominava Bareu. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El crani que avui forma part de l’exposició permanent del Museu de Ciències Naturals de Barcelona és de gran importància perquè van ser les primeres restes de rinoceront llanut que es van trobar a Catalunya. Aquestes no són les úniques restes paleontològiques d’Arenys de Mar, al Museu de Ciències Naturals també s’hi conserven unes restes d’ullal de mamut, tot i que no tenen la importància de la troballa de l’any 1914.</span></span></span></span></span></p> | 41.5812334,2.5523552 | 462685 | 4603379 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95158-02mgb-33181.jpg | Física | Cenozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquestes restes s'exposen al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb el número de referència MGB 33181. | 123 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 37777 | Capelleta de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-marti | XVIII-XIX | Capelleta dedicada a Sant Martí, patró d'Arenys de Munt, ubicada a la façana d'una casa de cos de la riera d'Arenys de Munt, davant mateix l'església. Es troba a l'alçada del primer pis. La imatge està dins una fornícula tancada per una porta de vidre amb el marc de fusta, damunt un petit ampit d'obra motllurat. | 08007-92 | Rambla de Sant Martí, 32 | 41.6090200,2.5407100 | 461731 | 4606470 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37777-foto-08007-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37777-foto-08007-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37777-foto-08007-92-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està a Ca l'Alsina o Rebost de l'àvia. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 37853 | Rellotges de sala o paret fets per la nissaga Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sala-o-paret-fets-per-la-nissaga-roca | PONS i GURI Josep Maria i RODRÍGUEZ FITA, Montserrat (2002). Una antiga rellotgeria arenyenca Arenys d'Amunt 1742-1837, Arenys de Mar, 1799-1837. Arenys de Mar. TUDURÍ VALLS, Isabel (1986). La indústria rellotgera a Arenys de Munt. A Arennios, núm. 2, desembre de 1986. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13 i 14. | XVIII, XX | Tres exemplars de rellotges domèstics d'estil català, fabricats a Arenys a la segona meitat del segle XVIII per Francesc Roca i Tolrà, Feliu Roca i Catà i Genís Pou. Comprats per l'Ajuntament d'Arenys de Munt. Pons i Guri (2002) va estudiar i publicar un treball sobre els rellotges d'Arenys molt acurat. Ell ens explica les característiques. Els rellotges d'Arenys del segle XVIII i primer quart del XIX es presenten com uns rellotges de paret o sala. La decoració de l'esfera amb motllures cantoneres de metall, recorden els d'estil anglès. Respon al prototipus de rellotge de paret amb pèndol i corda de pesos per un dia (en realitat 30 hores). Rematen la peça dues campanes per tocar hores, quarts i despertador per mitjà de martellets de caputxina, és a dir amb peça separada de l'eix, on entra a pressió. La mida no es homogènia, aproximadament són de 30 x 21 x 18 cm, amb la gàbia de ferro, pilastres quadrades i un únic pont-platina al centre. Funcionen amb força de tres peces, pèndol, àncora i la roda de fuga, que actualment es coneix per escapament català. Al frontís dos cercles concèntrics en un àrum de zenc, l'un interior, que en els rellotges més corrents -els que tenen una busca curta horària i una de més llarga pels minuts- el cercle interior té incises les hores en xifres romanes i l'extrem els minuts en xifres aràbigues. En els escassos rellotges d'una sola busca, tant per assenyalar hores com minuts, el disseny és sense numerar al cercle interior, mentre que les hores figuren a l'exterior. Els cercles són fets a compàs i les incisions i xifres executades a pols sobre el zenc. Les busques generalment són de ferro i de disseny molt simple, amb la punta de fletxa amb una esquemàtica ornamentació que recorda la del N de la cartografia. Algun exemplar d'etapa més avançada, es mostra amb menys austeritat i a voltes en llautó o coure. Al cimal del mateix frontís, en un frontó arrodonit, hi ha clavat un disc també de zenc on, per incisió manual de punxó hi figuren, l'any de confecció, el seu origen de Catalunya o Cataluña, la localitat amb el nom d'Arenys, Arenÿs o bé Areñs i sovint el nom i el cognom del rellotger constructor. Són lletres fetes amb menys pulcritud que en l'esfera. No presenta número d'ordre de producció. En la trentena de rellotges fets a Arenys -excepte tres- hi llueix en la retolació del disc l'esment de ser fets a Catalunya o Cataluña, peculiaritat que no trobem en cap dels altres 118 exemplars catalans fins ara localitzats. En algun exemplar tardà, l'esfera és de porcellana blanca. En altres es conserva un dispositiu circular de llautó a l'entorn de l'eix de les busques per graduar el despertador. Difícilment hom trobarà aquest tipus rellotges en la seva integritat originària, tant per les renovacions de peces i reparacions, com per alguna restauració, i encara més per l'abandó sofert. La valoració d'aquests rellotges és relativament recent. El pèndol és una de les parts menys conservades dels rellotges catalans del s.XVIII, només coneixem un dels del Museu d'Arenys de Mar. La part ornamental és a base de peces de fosa de llautó, d'estil barroc. A l'entorn de l'esfera horària, quatre peces idèntiques repartides a les cantonades de la cara davantera. A cada costat del disc del frontó, hi ha dues altres peces de fosa de llautó, ben iguals en gairebé tots els rellotges fets a Arenys, a base de motius vegetals; i en l'angle de cada una de les quatre peces que fan cantó a l'esfera hi figura una testa humana de caient mitològic. Aquesta uniformitat es trenca només en un dels exemplars conservats. Sembla que aquestes peces de fosa no eren produïdes al taller del rellotger, sinó comprades a fora, ja que algun exemplar de rellotge d'altres localitats també fa ús d'idèntiques peces ornamentals. En algun exemplar es pot veure el rastre d'un disseny previ dels engranatges fet amb compàs i punxó sobre planxes metàl·liques per a la confecció d'unes peces que serien produïdes manualment amb treball de llima. | 08007-168 | Ajuntament d'Arenys de Munt , Rambla Francesc Macià, 59 | Informació de l'estudi de Pons i Guri (2002) sobre la nissaga dels Roca: La família dels Roca, és originària de Juneda (les Garrigues), i es va establir a Arenys d'Amunt a l'inici del s. XVIII. JOSEP ROCA I SANTANDREU (Juneda -1690 / Arenys d'Amunt- 1774). És el primer de la nissaga que radica a Arenys d'Amunt. El 1715 es casà amb Teresa, filla de Bernat Catà, arrelant definitivament a Arenys. En les capitulacions matrimonials consta d'ofici serraller, en documents del 1719 en endavant com a rellotger, i a vegades, serraller i rellotger. S'esmenta com a encarregat del rellotge públic de la vila, ja abans del 1742. Com a rellotger figura inscrit en la confraria gremial dels menestrals d'Arenys d'Amunt sota l'advocació de sant Joan. Tingué dos fills, Feliu i Francesc, i dues filles. Feliu, fou heretat pel pare l'any 1745 en els seus capítols matrimonials. Francesc, es casà el 1750 amb Antònia Novell, donzella de Santa Maria de Palautordera, on exercí de rellotger. Josep Roca i Santandreu morí a Arenys de Munt el 8 d'octubre de 1774. No podem atribuir-li cap dels rellotges conservats i identificats com del taller dels Roca, el més antic és datat de l'any 1775. I tampoc l'autoria dels quatre exemplars que es conserven i no porten firma ni data de fabricació. El 1752, en la plenitud de Josep Roca, trobem el seu fill Feliu, amb 32 anys, obrant com a mestre d'un rellotge dels anomenats de paret o de sala. FELIU ROCA I CATÀ (Arenys d'Amunt 1720-1792). Hereu de l'anterior. Es casà el 1745 amb Esperança Tolrà i Lledó de Vilassar de Dalt. Pertany a la confraria dels menestrals de sant Joan, tingué el càrrec de clavari. És el primer que deixa rastre documentat de la construcció de rellotges de sala, com a mínim des de 1752, quan fa lliurament de l'obra acabada a l'hisendat Bellsolell qui el qualifica de mestre. Però no podem atribuir-li l'autoria dels cinc rellotges que llueixen el nom de Feliu Roca. El cap de la família i dels negocis seguia essent el vell Josep Roca i, oficialment, Feliu Roca durant la vida del pare no prengué la categoria de mestre en la confraria i esperà el seu ascens fins a l'any 1783. Feliu va incrementar el patrimoni dels Roca i la seva participació en la vida social de la localitat. En el règim autoritari d'aleshores, hi havia dissensions i grupets que malden pel govern local. Feliu es mou en el sector que compta amb el noble i batlle natural de les viles d'Arenys d'Amunt i d'Avall, Bonaventura de Jalpí i de Vilalba i altres hisendats com els Bellsolell i els Borrell. L'any 1777, Bonaventura de Jalpí nomenà batlle d'Arenys d'Amunt Feliu Roca i el duc de Medinaceli, com a baró jurisdiccional, va confirmar el nomenament. Això portà llargs conflictes amb els regidors de l'Ajuntament que eren del grup oposat. L'any 1748 va néixer Francesc, l'hereu. Tingué dos altres fills, Josep i Feliu. El 1768, Francesc, l'hereu, va contraure matrimoni amb Teresa Fontrodona (de Caldes d'Estrac) i fou instituït hereu pel seu pare. En les capitulacions matrimonials hi fou present el vell Josep Roca per donar la seva conformitat a l'heretament. Feliu Roca, igualment, es preocupar de dotar les seves filles casadores, i de situar, els altres dos fills. Feliu fou apotecari, i li pagà el viatge i les despeses d'establir-se a Còrdova de Tocuman, a Buenos Aires. A Josep, li féu aprendre l'ofici de tirador d'or i l'establí a Barcelona. Feliu Roca i Catà, morí a Arenys d'Amunt el 2 de novembre de 1792, i el succeí el seu fill Francesc. FRANCESC ROCA I TOLRÀ (Arenys d'Amunt 1748-1807). El 1768 es casà amb Teresa Fontrodona i Ribas de Caldes d'Estrac. Van tenir quatre fills, Feliu era l'hereu, i els altres, Josep, Pere i Martí. Participa en la vida pública local i és regidor a l'Ajuntament l'any 1797. Figuren al seu nom la major part de rellotges del taller dels Roca avui coneguts, amb dotze exemplars datats que van des de l'any 1775 al 1800, i un tretzè sense data. (Continua a observacions) | 41.6113600,2.5394800 | 461630 | 4606730 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Roca, Feliu Roca i Genís Pou | (Continuació història) Al disc del frontó dels que figuren al seu nom, els anys 1775, 1777 i 1782 i en un de no datat hi posa 'Franch. Roca', en dos del 1777 'Frch. Roca' i en sis altres, datats del 1775 al 1800, 'Franch. Roca' el seu ofici 'regr.' abreviació de re[llot]g[e]r. A finals del s. XVIII, el diner aflueix a Arenys d'Avall o de Mar, arran de les travessies atlàntiques. La vila creix a llevant de la Riera, al lloc conegut per La Bomba; el 1791, Francesc hi va comprar un cós i mig de terra. S'inicia l'expansió de les activitats industrials dels Roca a Arenys de Mar. El 1800 instal·la a la casa de la Bomba d'Arenys de Mar el fill Josep, que tenia 18 anys i figura en les matrícules industrials, però en els cadastres consta l'immoble a nom de Francesc. L'hereu, el segon Feliu, segueix al capdavant del negoci a Arenys d'Amunt. L'establiment d'Arenys de Mar, fou una activitat industrial complementària de la d'Arenys d'Amunt i tant Francesc com els seus fills Feliu i Josep seguiren vivint a la vila d'origen. Francesc Roca morí a Arenys d'Amunt el 14 de gener de 1807, deixant per hereu a Feliu, qui ho era per les capitulacions matrimonials.FELIU ROCA I FONTRODONA (Arenys d'Amunt 1772- 1867). Batejat amb els noms de Francesc, Feliu i Josep, noms del seu pare, avi i besavi. Però adoptà i figurà sempre amb el de Feliu. El 1800 es casà amb Antònia, filla de Sebastià Cabot de la Creu, de Llavaneres, i seguí treballant al costat del seu pare en la rellotgeria d'Arenys d'Amunt, mentre que Josep romania en la d'Arenys de Mar. En política es situa al costat absolutista, com els més importants terratinents d'Arenys d'Amunt. El 1872 és designat batlle reial i, després de fer el jurament de fidelitat a Ferran VII i possessionar-se del càrrec, posa per secretari de l'Ajuntament el seu company de causa Ramon Bellsolell. A la caiguda del sistema anterior, compromès en conspiracions carlistes, l'any 1834, va ser represaliat pel govern liberal. D'aquest Feliu Roca, coneixem un sol rellotge de sala, datat el 1814, i localitzat al casal Ramis-Milans d'Arenys de Mar i al qual potser no fou aliè el seu germà Josep, que seguia amb la rellotgeria del carrer de la Bomba. La manca d'altres exemplars atribuïbles a aquesta darrera etapa fa pensar en una notable minva de la producció de rellotges dels Roca i potser amb una posterior extinció de l'activitat al tombar el primer quart del s.XIX. La manca de documentació a l'Arxiu Municipal d'Arenys d'Amunt, la pèrdua de la família Roca i la destrucció de protocols notarials del s. XIX a Arenys de Mar a l'estiu de 1936, no permeten aclarir les coses. La presència de Josep Roca i Fontrodona a la rellotgeria de la Bomba d'Arenys de Mar, acaba l'any 1819, i el seu lloc, el pren Feliu, que també és el titular cadastral de l'immoble. Del 1824 a 1887, Feliu Roca és propietari de quatre cases a Llevant de la Riera d'Arenys de Mar i no figura a la casa de la Bomba. Segueix tributant com a rellotger a Arenys de Mar fins el 1837. Després no figura en els padrons i llistats impositius. Feliu Roca Fontrodona, conservà i augmentà el patrimoni familiar amb nombroses propietats a Arenys d'Amunt, on morí com un veritable hisendat, més que no pas un industrial. Morí el 15 de febrer del 1867, amb 94 anys, deixant tres fills: Josep, Maria-Ventura i Teresa. L'hereu, Josep Roca i Cabot, que fou el darrer rellotger de la nissaga, es casà amb Antònia Bellsolell, morí l'any 1878, i va deixar un fill, Josep, que ja no fou rellotger i que, mort sense descendència, s'extingia la dinastia dels Roca.Pons i Guri (2002) ha fet una recerca sobre el tal Genis Pou, que signa un dels tres rellotges d'aquesta fitxa. Les seves conclusions són que es tracta d'un Genís Pou no era d'Arenys, ni del d'amunt ni del d'avall. Jaume Xarrié dóna a conèixer, d'aquells temps, un Miquel Pou que firma un rellotge a Terrassa. Tal volta, Genís pot pertànyer a la família del rellotger egarenc i estigués amb els Roca per treballar o per aprendre l'ofici. | 98|94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 37864 | Arxiu històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic | XVIII-XX | El gruix de la documentació que es conserva és d'àmbit municipal i segueix els mateixos criteris classificatoris que un arxiu municipal. No hi ha, però, cap criteri o protocol establert pel traspàs de la documentació de l'arxiu administratiu a l'arxiu històric. Destaquen els llibres d'actes fins l'any 1973. Els més antics conservats són de 1770 i 1823. També hi ha un fons del Jutjat de Pau entre l'any 1930 i 1960; un fons de l'antiga biblioteca de la República; l'arxiu de la Falange; fons d'entitats i associacions d'entre les que destaca la Cooperativa La Econòmica (anys 20 i 30); un petit fons notarial; el fons de la Cambra Agrària Local (1940-63); diversos llegats patrimonials (Pere Salvat i Agustí Barrera); el fons Corbera (1840-1930) amb una petita part notarial que va des de l'any 1760; també es conserva un fons gràfic compost de fotografies en blanc i negre i en color; de temàtica local, sobretot a partir dels anys 40, amb una petita mostra d'un reportatge de l'escola republicana. | 08007-179 | Can Borrell | L'arxiu es crea l'any 2001 i es troba en procés d'inventari i catalogació. Aquesta feina la fa el senyor Francesc Forn els dijous i dissabtes de 18 a 20 hores. No hi ha establerts protocols de traspàs de la documentació de l'arxiu administratiu a l'arxiu històric. | 41.6097300,2.5384900 | 461546 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37864-foto-08007-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37864-foto-08007-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37864-foto-08007-179-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada pel Sr. Francesc Forn. | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 37865 | Fons documental d'Arenys de Munt de l'Arxiu Diocesà de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-darenys-de-munt-de-larxiu-diocesa-de-girona | XIII-XX | <p>El territori de la diòcesi és diferent a la província civil: la diòcesi arriba fins a Arenys de Mar i té límits fixats des del segle IX; en canvi, la província acaba per la costa a Blanes, i s'estén per la muntanya fins a Puigcerdà. De la recerca efectuada a la Diòcesi de Girona s'han trobat dades sobre la parròquia Santa Maria d'Arenys de Mar, que ens diu que fou segregada el 1555 d'Arenys de Munt, si bé tingué la condició de sufragània d'aquesta fins al 1779. El temple es bastí de 1575 a 1628 i fou allargat el 1755; té un important retaule major barroc, obrat per Pau Costa el 1706. Durant els anys 1958-1977 pretengué al bisbat de Barcelona. Pel que fa a la parròquia de Sant Martí d'Arenys de Munt, sabem que aquesta existeix probablement el 878 i cit. amb certesa el 998. El Temple fou construït els anys 1514-1540. Hom segregà del seu terme el 1575, la parròquia d'Arenys de Mar, i el 1963, la de Santa Cecília a Torrentbó, erigida el 1963 en territori segregat d'Arenys de Munt, en una capella existent el 1287. Té dins del seu territori l'ermita del Remei, cit. El 1741. Té dins de la seva demarcació el santuari de la Mare de Déu de Lourdes, de l'any 1924. Dels repertoris antics i actes episcopals s'han trobat 78 documents: 74 Lletres ref. 1294/1913: D'entre ells destaquen la Llicència d'erigir confraria del Roser a Arenys de Munt, 16 novembre 1757 (llibre U-281/full281), la Llicència de transferir des d'Arenys de Munt a Arenys de Mar la confraria de Sant Joan, dels mestres d'aixa, i la de Sant Roc, 1576 (llibre U-207/full274), la Llicència a Antoni Bellsolell, pagès d'Arenys de Munt, de fer beneir la capella dels Sants Antoni i Pau, situada prop de casa seva, 28 gener 1593 (U-213/full144v), o encara, la Comissió per beneir la capella construïda per Francesc Sala, donzell d'Arenys de Munt, al costat de la seva casa, 3 desembre 1639 (llibre U-245/full109), o la Comissió per visitar la capella construïda al terme d'Arenys de Munt per Bernat Sala dins de casa seva, 3 desembre 1612 (=U-221, f 103) (llibre U-317/full 111v). 1 Llicència per demanar caritat sobre la Capella de Sant Miquel (1393) (llibre Q-2-1388-1410- full 17v). 3 Registres itineris, d'on cal destacar l'executòria en la causa entre Pere Cebrià, clergue de Barcelona, i Jaume Planti, prevere de Girona sobre el benefici dels sants Pere i Joan d'Arenys de Munt, Barcelona, 9 octubre 1478. Dels Cúria i Vicariat General : Destaquen els manuals de Col·lacions i Beneficis on s'han trobat 11 documents sobre dotalies de beneficis destacant la de Miquel Colomer, d'Arenys de Munt, funda el benefici de Sant Miquel a la capella de Sant Miquel del mas Colomer, dotat amb casa, terra i 3.250 lliures en censos, 1798 (llibre D-30/full 179). Dels Manuals de Col·lacions de Beneficis | Processos sobre Dret de Patronat, s'han trobat 29 documents. Com a exemple es pot citar, Jaume i Sebastià. Josep Bellsolell, prevere d'Arenys, presentat per Francesc Bellsolell. 1728 (llibre A-55/full 130). Dels Notaria / Notularum 1294 - 1947 i resta s'han trobat 60 documents, d'entre ells el de Francesc Sala, senyor del mas Sala d'Arenys de Munt, presentant Jaume Sala, clergue, per al benefici de Santa Maria, vacant per òbit de Joan Casals, rector de Vilassar, 4 novembre 1620; la col·lació, 122. (Llibre G-117/ full 99), o l' Indult d'oratori privat a favor de Ferran de Delàs i de Jalpí, de Barcelona, per Arenys de Munt, 1892. Dels Notaria / Deposita es troba un document (llibre U-324/ full 40). Dels Notaria / Liber denuntiatonum es troben 4 documents sobre el benefici fundat per F. Sabert (foli 692), l'obra (f.667), rectoria (f. 854) i Santa Maria (f. 660).</p> | 08007-180 | Pujada Sant Martí, 12. 3a Planta - 17004 GIRONA | <p>L'Arxiu Diocesà de Girona va néixer de l'activitat de govern del bisbe envers la diòcesi. Des de principis del segle XIV hom prengué acta de les visites pastorals efectuades a les parròquies. S'enregistraren les lletres amb les quals es donava resposta a peticions de capellans i fidels. Es prengué acta a través d'un notari de decisions com els nomenaments de persones a un càrrec o les aprovacions de comptes. Igualment es conservaren escriptures procedents de notaries diverses, com títols de propietat, testaments i similars. Es deixà constància de processos i de les corresponents sentències. Tal és el contingut bàsic de l'Arxiu Diocesà. Moltes informacions que una visió centralitzada de l'Església hi esperaria, restaren a les parròquies i altres organitzacions que es beneficiaven d'una gran autonomia. En els dos darrers segles l'Arxiu Diocesà ha acumulat documentació de caire divers. D'una banda, hi foren traslladats fons d'institucions religioses extingides i monestirs desamortitzats (que nosaltres anomenem arxius incorporats) i de parròquies actives però que troben ací mitjans millors de conservació i de permetre la consulta dels seus registres (arxius dipositats). D'altra, des de 1918, una còpia de les partides de baptisme, matrimoni i enterrament de cada parròquia és transmesa a l'Arxiu Diocesà; així es van poder reconstruir pels anys 1918-1936 els arxius parroquials cremats el referit 1936. Des de l'any 1980, l'arxiver actual va considerar des del principi de la seva activitat (1980) que calia donar prioritat al servei del públic. Durant aquests anys s'han transcrit 3.190 escriptures medievals, s'han resumit prop de 17.000 pergamins, i s'han extractat cap a 100.000 actes que han estat considerats d'interès de 1.354 volums diferents. Aquest arxiu va ser un dels primers que elaborà fitxes de processos (uns 12.000). Pere Trijueque s'incorporà des de 1985 a la feina de dotar els repertoris d'índexs, elaborats informàticament. Particular interès presenten les dispenses matrimonials. De vegades es demanà al bisbe que dispensés d'impediments de parentiu, cosa que implicava la presentació a la seva autoritat de dades genealògiques (dispenses de parentiu). Més sovint encara, se li demanà que dispensés de l'anunci públic del matrimoni (dispenses de proclames o d'amonestació); en la petició s'indicava el nom dels contraents i el dels seus pares. Per a moltes parròquies, els llibres de les quals se n'anaren en fum el 1936, aquest és l'únic mitjà de documentar la celebració d'uns matrimonis. Inicià la confecció d'un repertori de dispenses matrimonials el difunt Josep Tremoleda i Roca, que resumí les més primitives entre les de parentiu. L'interès que suscità aquesta eina entre els usuaris de l'arxiu estimulà l'arxiver a dedicar-hi dies i nits, completant les referides de parentiu i escometent les de proclames, fins a documentar-ne 211.129. Pere Trijueque i Fonalleras, unificà les dades en un únic instrument electrònic, que fou presentat al públic a la Fontana d'Or de Girona el 1999. La unió entre el bisbe Jaume Camprodon i el president de la Diputació, Carles Páramo, permeté de finançar i realitzar el 2002 un CD Rom que incloïa aproximadament la meitat de la informació que l'ADG posa avui a disposició del públic.</p> | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció) Obres i professions: Capellans: Es troben 28 documents amb les dades de naixement , el nom, d'on era natural, l'ordenació, data d'òbit i altres dades importants. Per exemple, Alsina i Coderch, Francesc Natural d'Arenys de Munt, Altres Tonsura: 1788 agost 17. Fill de Joan i Caterina. O bé, Martí Xicoy i Sagrera, natural d'Arenys de Munt, nascut el 1836, ordenat el 25 de maig de 1861 i data d'òbit el 1908. Monges: S'han trobat 14 documents. Entre ells, amb el nom de Mercè Baró i Tintó, natural d'Arenys de Munt, nascuda el 23 de novembre de 1909. congregada al Sagrat Cor de Banyoles. Testaments, Definicions i Resolucions: s'han trobat 6 documents, entre ells 6 testaments com el núm. 24. del Dr. Ignasi Ballester, rector d'Arenys de Munt, que funda una causa pia a favor de la família Ballester de Barcelona i mana lluir censals que li vengué la seva família a fi de permutar la rectoria, 1723, f 124-129, amb codicil, 1739, f 129-130v. Definició: Def 1741, f 251. Ing.: 1.674 ll. Desp.: 1.334. Saldo: 340 ll. Segona definició: Def 1744/1, f 208. Ing.: 374 ll. Desp.: 374 ll. També s'han trobat 3 Definicions, 14 Resolucions de marmessories, i 4 Institucions de Causes Pies com la 1.101. de Jaume Avellà, prevere d'Arenys de Munt, funda una causa pia per a donzelles descendents de Maria Botey, de Premià, Maria Vilar, de Vilassar, i dels masos Canals de Llinars i Terra d'Arenys de Munt, dotada amb 570 lliures i una terra, 1718. L. 12, f 155. Processos :Moderns (1585 - 1864) s'han trobat 18 documents, entre ells, el de Josep Bellsolell, beneficiat d'Arenys de Munt, contra Josep Rifà, diaca, i Joan Vilaseca, vicari, sobre residència, 1756 (llibre Domènic Buixons, núm. 347). Arxius Incorporats Sobre Pergamins de la Cúria i diversos s'han trobat 2 documents. Un d'ells és el Testament d'Alamanda, viuda de Ramon d'Escala, cavaller, que pren per marmessors Jaume Sala, gendre seu d'Arenys de Munt, Guillem de Palau, canonge de l'Estany i Jaume Tomàs, clergue del Castellar i sagristà de sant Mateu de Montnegre; elegeix sepultura a Sant Mateu, on funda un aniversari; institueix hereu el fill Francesc, al que substitueix la filla Alamanda, amb data de 15 de juny de 1348. El Notari fou en Ferrer Moner, sagristà de Sant Mateu de Montnegre. Sobre Pia Almoina hi ha 1 document datat del 18 de febrer de 1372 a les Corts, sobre Guillem de Palol d'Arenys, veí de Palol de Revardit, procurador de Dalmau de Palol, canonge de Tarragona, com a tutor de Felipa, filla de Ramon de Santjulià, enfranqueix Guillema, viuda de Bernat Vinyals de Munt, de Palol, que casa en segones núpcies amb Ramon Besard, de Santa Maria de Camós, per 110 sous. Dels Pergamins de Sant Feliu de Girona s'han trobat 3 documents. El primer d'ells, datat del 26 de febrer de 1353, a Hostalric. Parla de que Guillem Sala, d'Arenys de Munt, atès que Guillema, filla de Guillem Ramon de Lladó de Tordera, esposa de Pere Donadeu, de Sant Pere de Riu, ha esdevingut dona pròpia seva, l'enfranqueix per 10 sous. El Notari fou Guillem Llobet, d'Hostalric. A més de la recerca analítica també s'han pogut trobar a l'índex general 371 documents. Horari de dilluns a divendres: 10 a 13 i de 17 a 21; dissabtes: 10 a 13 Telèfon: 972 20 04 62 E-mail: bsg@telefonica.net info@arxiuadg.org Director: Dr. Josep Maria Marquès Oficial: Sr Albert Serrat | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 37868 | Fons referent a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-munt-de-larxiu-historic-fidel-fita | PONS i GURI, Josep Maria (1984). Inventari dels pergamins de l'arxiu històric Fidel Fita d'Arenys de Mar. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. PONS i GURI, Josep Maria i PALOU, Hug (1992). Catàleg de l'arxiu històric notarial d'Arenys de Mar. Inventari d'Arxius Notarials de Catalunya, 14. Fundació Noguera. Barcelona. | XII-XIX | La documentació d'aquest arxiu és molt variada i no està classificada per municipis, per tant, resulta saber amb precisió quina documentació fa referència a Arenys de Munt sense fer-ne un inventari detallat. De totes maneres, s'han pogut identificar, gràcies als índexs creats pels arxivers (veure bibliografia) una sèrie de documents que relacionem tot seguit: - Pergamins relacionats amb la jurisdicció del Castell de Montpalau: donacions, apoques, testaments, capitulacions, plets, etc. Cronològicament des del segle XII fins el XVII. Hi ha més de 400 pergamins, només buscant entrades de Sant Martí d'Arenys, Arenys de Sobirans i algú nom de família. - Documentació procedent de l'arxiu històric notarial d'Arenys de Mar. - Comptadoria d'hipoteques, dels segles XVIII i XIX, anterior al registre de la propietat. - Documentació vària no indexada. | 08007-183 | Riera Bisbe Pol, 10 d'Arenys de Mar (08350) | El patrimoni documental que integra l'Arxiu Municipal Fidel Fita té la condició de bé o domini públic que, a efectes de titularitat i de gestió, és propietat de l´Ajuntament d´Arenys de Mar, llevat d´aquelles sèries documentals custodiades i gestionades per l´Arxiu Municipal fruit de contractes de dipòsit efectuats amb institucions (Col·legi de Notaris de Barcelona, Ministeri de Justícia, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Sant Celoni), entitats (Associació Cultural de Sant Pol) o bé particulars. L'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar s'organitza actualment, en dos serveis separats; un de corresponent a la documentació històrica, conservant el nom d'Arxiu Històric Fidel Fita (regit per un Patronat Municipal) i l'altre on s'aplega la documentació contemporània de menys de trenta anys d´antiguitat. Fons documentals: El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar està integrat bàsicament pels següents fons principals ordenats cronològicament: fons factici en pergamí: segles X-XVIII. fons històric notarial: segles XIII-XIX. fons de la batllia jurisdiccional: segles XIV-XIX. fons municipal històric: segles XVI-XX. fons d´impresos: segles XVI-XX. fons de la comunitat de preveres: segles XVII-XIX. fons de la comptadoria d´hipoteques: segles XVIII-XIX. fons cartogràfic i cartogràfic factici: segles XVIII-XX. fons d´imatges: segles XIX-XX. fons municipal administratiu: segle XX. A aquests fons, s'hi afegeixen els corresponents dipòsits particulars, d´entitats i d´institucions, documentació de personatges, fons musicals, reprogràfics, videogràfics, fins a sumar aproximadament 1000 m/l de documentació. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37868-foto-08007-183-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El responsable de l'arxiu és Hug Palou i l'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 i dimarts i dijous: de 16.00 a 19.00. Els dissabtes matí: hores convingudes.Telèfon: 93 795 95 19 Fax: 93 795 70 31 | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 37869 | Fons d'imatges referents a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-arenys-de-munt-de-larxiu-historic-fidel-fita | XX | Fotografies en blanc i negre d'Arenys de Munt. La majoria fetes pel propi senyor Josep Maria Pons i Guri, arxiver. D'altres fruit de donacions particulars. Segons Hug Palou responsable de l'arxiu, hi ha unes 500 fotografies. També hi ha algun clixé de vidre fets per Joaquim Castells, rander d'Arenys de Mar, amb temàtica de puntes de boixet. | 08007-184 | Riera Bisbe Pol, 10 d'Arenys de Mar (08350) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El responsable de l'arxiu és Hug Palou i l'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 i dimarts i dijous: de 16.00 a 19.00. Els dissabtes matí: hores convingudes.Telèfon: 93 795 95 19 Fax: 93 795 70 31 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 37870 | Fons referent a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Municipal de Calella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-munt-de-larxiu-historic-municipal-de-calella | PONS i GURI, Josep Maria i RODRÍGUEZ, Jesús (1990). Inventari dels pergamins de l'Arxiu Històric Municipal de Calella. Fundació Noguera. Barcelona. | XIV-XIX | Pergamins referents a masos i cases familiars de Sant Martí d'Arenys, com els Bellsolell, els Catà. L'índex està organitzat per noms i caldria extreure'n els relacionats amb Arenys de Munt per saber-ne amb precisió la quantitat exacta. | 08007-185 | C. De les Escoles Pies, 36 (Calella) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'horari d'atenció al públic és de dimarts a dissabte de 17.00 a 20.00 i dimarts i dijous: de 16.00 a 19.00 i diumenges i festius de 12 a 14. Aquest horari és del museu - arxiu. Per consultar a l'arxiu s'ha de fer prèvia consulta telefònica. El responsable és el senyor Jesús Rodríguez i el telèfon és 93 769 51 02. | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 37929 | Col·lecció del Museu Arxiu d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arxiu-darenys-de-munt | <p>BARRERA, Agustí (1996). 10 anys d'Arennios, 11 anys de Col·lectiu, 15 anys de defensa del nostre patrimoni històric, cultural i natural. A Arennios, núm. 35, setembre de 1996. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15. VIADER, Montserrat i FORN, Francesc (1986). Les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.9 i 10.</p> | I-XIX | Objectes que no tenen les mesures preventives de conservació necessàries. | <p>Col·leccions variades referents a la història local d'Arenys de Munt. Una part de la col·lecció és arqueològica, dels jaciments romans de Can Jalpí i Can Bellsolell. També hi ha documentació i objectes diversos. Destaca una talla policroma del segle XVII de la Mare de Déu del Roser. No es coneix l'origen d'aquesta talla, però era d'una família d'Arenys que se la volien vendre a un antiquari. La gent del Col·lectiu va aconseguir comprar-la al mateix preu (75.000 ptes de l'any 1987) gràcies a un donatiu particular. També és remarcable les pedres corresponents a l'altar major de l'església fet per Jaume Safont, que a l'any 1936 es va desmuntar i s'utilitzaren per fer un mur. No s'han pogut recuperar totes, només una petita part. Entre els objectes també hi ha un alambí, ampolletes i cartells pulicitaris provinents de Licors Lladó; una ventadora, arades i altra maquinària, eines agrícoles, i ceràmica popular. Hi ha una considerable quantitat de documentació, alguna fotocopiada, i separada de l'arxiu històric. Destaca un conjunt de cartes (fotocòpies) entre Joaquín de Arquer i Joan de Borbó; fons de l'empresa tèxtil Can Borés; programes de Festa Major i Bredes; documentació de les eleccions municipals des de 1987; fons de la Germandat del Remei (1899-1959); fotocòpies d'un centenar de pergamins de Ca l'Arquer des dels segles XIII a XVIII (els originals estan a l'Arxiu Nacional de Catalunya). També conserven tres o quatre centenars de fotografies de tema local: masies, fets i esdeveniments socials i culturals, etc.</p> | 08007-244 | Can Borrell | <p>El grup del Col·lectiu es comença a formar arrel de la primera exposició d'eines i objectes locals que es va fer l'any 1981. Aquest procés culminà l'any 1985 amb la creació del Col·lectiu pel Museu-arxiu d'Arenys de Munt, i l'any 1986 amb el primer número de la revista Arennios. Pel que fa a les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí, van restar entaforades durant més de 50 anys en el mur de contenció del pati de les escoles. Els treballs per extreure-les van començar el setembre de l'any 1980 i es van allargar fins el desembre. Es van recuperar uns 26 fragments en relleu i els que participaren d'aquesta tasca diuen que una altra vintena van quedar per sempre més sota una capa de formigó a causa de les obres que s'estaven realitzant en aquells moments.</p> | 41.6097300,2.5384900 | 461546 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-3.jpg | Física | Romà|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|94|98|80 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 37953 | Fons del Museu d'Arenys de Mar referent a Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darenys-de-mar-referent-a-arenys-de-munt | XVI | Es tracta de peces procedents del municipi d'Arenys de Munt que es troben en el Museu d'Arenys de Mar. En concret són dues peces procedents de l'antiga església: - Clau de volta de la capella lateral de l'Església de Sant Martí que representa a Sant Pere i Sant Pau. L'autor és l'escultor Jaume Safont. - Escultura en forma de cap de vedell en pedra de color gris, enganxada en un suport de fusta (número 3805 de l'inventari del Museu d'Arenys de Mar). És obra de Jaume Safont i fa 21 x 14'5 cm i és del segon quart segle XVI. - Grup de rajoles procedents del Mas Pascual d'Arenys de Munt. Segons Pons i Guri són de finals del segle XVI. | 08007-268 | Carrer de l'Església, 43 | Segons testimoni del senyor Josep M. Pons i Guri, la clau de volta i l'escultura amb cap de vedell, les va treure de les escombraries d'unes obres que es van realitzar. La clau de volta i les rajoles del Mas Pascual estan encastades a la paret del vestíbul de l'Ajuntament, que abans era la seu de l'antic Museu d'Arenys de Mar. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Safont (clau de volta i escultura) | 94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 37971 | Fons de la família Arquer de Goscons de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-familia-arquer-de-goscons-de-larxiu-nacional-de-catalunya | XIII-XVIII | Fons corresponent a la família Arquer de Goscons d'Arenys de Munt. Es tracta d'un centenar de pergamins des dels segles XIII a XVIII entre testaments, censos, plets, donacions o apoques. Les fotocòpies d'aquests documents es troben en el fons del Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt. L'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa i custodia fons d'orígens molts diversos, pel que fa a la seva procedència, titularitat i règim jurídic, suport i format. El centre conserva més de 500 fons i col·leccions. També aplega més d'un milió i mig d'imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.La classificació dels fons és la següent: Fons de la Generalitat de Catalunya: comprèn 3 etapes cronològiques: la primera correspon a la documentació generada per la Generalitat durant la II República, des del 14 d'abril de 1931 fins el 1639. La segona inclou la documentació produïda a l'exili durant la dictadura franquista, de 1939 a 1977; la tercera s'inicia l'any 1977 amb el restabliment de la Generalitat. Fons de l'Administració local: en aquest grup de fons s'inclou la documentació vinculada a la institució que es considera el precedent contemporani de la Generalitat de Catalunya. Fons de l'Administració perifèrica de l'Estat: documentació generada a Catalunya durant els anys del franquisme i transferida a la Generalitat amb els traspassos de competències. Fons de l'Administració Reial i Senyorial: més de 3.000 plets de la sèrie processos civils procedents de la Reial Audiència de Catalunya, des de finals del segle XVI fins al XIX. Fons judicials: documentació dels diferents òrgans judicials radicats a Catalunya al llarg del segle XX: Jutjats Municipals, Jutjats de Districte, Jutjats de Primera Instància, Jutjats d'Instrucció i Jutjats de Primera Instrucció de Barcelona i les Magistratures de treball de Barcelona. Fons registrals: aquest fons està constituït per 2.507 llibres-registre dels Corredors Reials de Canvi de Barcelona (1780 - 1956 a més d' una col·lecció de les cotitzacions de la borsa de Barcelona i de llibres de reclamacions de valors. Fons d'institucions: fons d'organismes creats per a una funció molt específica, de servei o interès públic, vinculats en major o menor grau a la Generalitat de Catalunya. Fons d'associacions i fundacions: inclouen els arxius d'associacions i entitats, d'organitzacions sindicals, i de partits i associacions polítiques que han tingut una importància cabdal en la història contemporània de Catalunya. Fons d'empreses: integrat per unes 100 empreses de diferents sectors, a partir del segle XVIII, entre els quals sobresurt el tèxtil, el metal·lúrgic, el comercial, el químic i l'editorial. Dins d'aquest apartat destaquen grans empreses nacionals i multinacionals, com La España Industrial S.A., Manufacturas Sedó S.A., Tecla Sala, La Maquinista Terrestre y Marítima S.A., Macosa, Siemens, Castañer, La Compañía General de Tabacos de Filipinas, S.A., Cros i S.E. de Carburos Metálicos, S.A. Fons patrimonials: destaquen per la seva importància els nobiliaris: el llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius; els Güell-López, comtes de Güell i marquesos de Comillas; el llinatge Moixó, marquesos de Sant Mori, el llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès, els Blanes-Centelles, comtes del castell de Centelles, el llinatge Despujol, marquesos de Palmerola, la baronia de l'Albi i la baronia de Ribelles, que inclouen documentació a partir del segle XII. L'ANC conserva també fons patrimonials de llinatges de la noblesa no titulada (Espona, Arquer, Milans, Rialp) i de moltes altres famílies catalanes rurals i urbanes. El conjunt d'aquests fons apleguen una col·lecció de pergamins que arriba a les 7.000 unitats. | 08007-286 | Arxiu Nacional de Catalunya (C. Jaume I, 33-5 /108195 Sant Cugat del Vallès) | Es a crear l'any 1980, adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, l'Arxiu Nacional de Catalunya s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Com a arxiu general de l'Administració, l'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat, d'acord amb el que defineix el Decret 76/1996, de 5 de març, que regula els sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L'Àrea dels Fons de l'Administració realitza els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals que, especialment al llarg del segle XX, ha produït l'Administració pública a Catalunya. En la seva condició d'arxiu històric, l'Arxiu Nacional de Catalunya recupera tota aquella altra documentació que, d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la nostra història nacional. Una faceta important d'aquesta activitat, que desenvolupa l'Àrea dels Fons Històrics, és l'ingrés d'aquells fons de propietat privada que li són donats o dipositats pels seus propietaris o posseïdors. L'Àrea dels fons d'Imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic en funció del suport als documents i arxius d'imatge i so. Aquests han adquirit una importància creixent en el conjunt del patrimoni documental i requereixen unes condicions de conservació i descripció específiques. Aquesta àrea vetlla també per la recuperació dels fons d'aquestes característiques i pel seu ingrés a l'Arxiu Nacional. A més de les tres àrees anteriorment esmentades, i amb l'objectiu de donar resposta a la diversitat de fons i de serveis, l'ANC ha creat les àrees següents : L'Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies, és l'encarregada de realitzar els programes de reproducció dels fons en funció de les necessitats internes i externes del centre. També té com a funció fer el seguiment de les innovacions tecnològiques en el camp de la informació i el tractament documental i elaborar programes per a la seva implementació a l'Arxiu Nacional. El Laboratori de Restauració, que fa els treballs de conservació i de consolidació dels documents i que destina una part dels seus esforços a programes de col·laboració amb institucions públiques i privades. La Biblioteca de l'Arxiu Nacional de Catalunya, integrada per la biblioteca auxiliar i els fons de reserva, que està al servei dels usuaris de l'Arxiu i en particular dels investigadors.Les diferents àrees de l'arxiu desenvolupen programes de reproducció de fons que tenen interès per al coneixement de la història de Catalunya i que, per diverses circumstàncies, no són accessibles per a la seva consulta o es troben en centres i institucions públiques i privades fora de Catalunya. El conjunt de fons i documents reproduïts, ja siguin en suport digital o en microfilm, formen l'Arxiu de Complement, que té l'objectiu fonamental d'apropar l'investigador de Catalunya a aquella part del patrimoni documental que reuneix les condicions anteriors.Un objectiu bàsic, que la legislació encomana a l'Arxiu Nacional de Catalunya, fa referència a la recuperació, en original o en còpia, de la documentació de la Generalitat de Catalunya i de les seves institucions que per diverses circumstàncies no es troba en el nostre país o no és accessible en condicions acceptables.L'Arxiu Nacional de Catalunya és, com a institució gestora d'una part del patrimoni cultural, un centre que desenvolupa la seva pròpia funció cultural transmetent i divulgant a la societat els continguts que s'hi conserven a partir d'activitats de difusió que organitza regularment. L'Àrea de Difusió i Comunicació s'encarrega de materialitzar aquesta vessant fonamental del centre. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | (Continuació descripció) Fons personals: fons de personalitats representatives de la societat catalana dels segles XIX i XX d'àmbits molt diversos. S'hi troben polítics (Francesc Macià, Prat de la Riba, Ventura Gassol, Jaume Aiguader, Josep Maria de Porcioles i Ramon Trias Fargas, entre d'altres); pensadors i pedagogs (Eugeni d'Ors i Alexandre Galí); intel·lectuals (Carles Riba, Octavi Saltor, Maurici Serrahima i Ferran Soldevila, ) i artistes (Josep Mainar, Joaquim Renart). Inclouen documentació fotogràfica.Col·leccions: provinents de recuperacions, donacions i compres, l'Arxiu Nacional de Catalunya aplega col·leccions factícies força interessants.Hi ha fotocòpies a l'arxiu del Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt.Horari d' hivern: dilluns a divendres, 9-21h ; dissabtes, 9-14hHorari d'estiu: Mes d'agost, 9-15hTel. 93 589 77 88 Fax 93 589 80 35Mail: anc.cultura@gencat.netWeb: cultura.gencat.net/anc/ | 94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 133,10 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.