Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73716 | Retaule de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-purissima-0 | <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, p. 42.</p> | XVIII | <p>Pertanyent a l'estil barroc, està format per un tríptic, el marc arquitectònic del qual està compost per tres nínxols rematats amb pinacles d'estil gotitzant. Al nínxol central podem veure la imatge de la Immaculada Concepció, acompanyada als costat de dos sants. El retaule i les figures són de fusta policromada.</p> | 08001-64 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p>Acabada la Guerra Civil, entre el 1939 i el 1944, el nou rector de l'església va enguixar de bell nou el temple, va reparar els danys soferts a la sagristia i va reemplaçar els bancs i els retaules que s'havien cremat. El foc havia destruït el retaule de l'altar major i el de la Puríssima. La restitució d'aquest darrer va córrer a càrrec del monestir de Montserrat, el qual va fer donació de l'altar de la Verge que encara avui podem observar a l'interior de la capella que porta aquest nom.</p> | 41.5178600,1.9019600 | 408379 | 4596829 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73716-foto-08001-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73716-foto-08001-64-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 96|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 73717 | Tina de les Carpes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-les-carpes | FERRER, Llorenç (2003): 'Tines a casa, tines al mas, tines enmig de les vinyes a la Catalunya central', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.147-155. | XIX | Recentment una part de la boca ha estat trencada. A més es fa servir d'abocador per tot tipus de deixalles. | Estructura de planta i boca circular feta de maons lligats amb morter de calç. Està quasi totalment enterrada, sobresortint tan sols la boca. Té una fondària visible d'uns 10-15 m i està arrebossada interiorment. Es localitza en una zona en què al llarg del segle XIX es va conrear vinya, cultiu al qual podria estar associada la seva funcionalitat, ara per ara desconeguda. | 08001-65 | Camí del Suro - 08630 Abrera. | Se'n desconeix el seu origen i funcionalitat originària, però per la seva situació en una zona on antigament es conreava vinya podria tractar-se del que es coneix com a tina en el repertori tradicional de construccions relacionades amb l'elaboració del vi. A la zona del Bages s'han documentat tines isolades construïdes a la mateixa vinya per tal d'elaborar el vi allà mateix, tot i que en aquests casos la tina apareixia associada a una cabana de pedra seca (FERRER, 2003: 153). Una altra possibilitat és que es tractés d'un dipòsit o cisterna per emmagatzematge de vi, gra, farratges, oli, etc., que imità el tipus d'origen romà conegut com a 'dolia'. Les 'dolia' eren grans recipients ceràmics de forma esfèrica i boca circular destinats a l'emmagatzematge dels productes del camp i que s'enterraven pel seu gran volum i per tal de mantenir en òptimes condicions de conservació les collites. | 41.5081100,1.9315500 | 410835 | 4595716 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73717-foto-08001-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73717-foto-08001-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73717-foto-08001-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 73718 | Font de Can Morral del riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-morral-del-riu | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XIX-XX | Envoltada de quatre grans plataners i una filera de lledoners, la font presenta un petit túnel tancat amb una reixa on es troba la mina. L'aigua, no potable, surt per un canaló a una cubeta de petites dimensions des d'on desguassa per una canonada per sota del camí d'accés. La font està emmarcada per una estructura feta de maó i pedra que cobreix la sorgència en forma d'arc de mig punt, que es perllonga cap als costats en forma d'una doble filera de bancs. La paret inscrita dins de l'arc està enrajolada. La sorgència és permanent, conduint-se l'aigua a la bassa de rec dels horts de la masia de Can Morral del Riu. | 08001-66 | Can Morral del Riu - 08630 Abrera. | La masia de Can Morral del Riu és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra 'calaix de sastre', escrita a la segona meitat del segle XVIII, com la casa 'd'en Murral'. | 41.5261300,1.9082300 | 408914 | 4597741 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73718-foto-08001-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73718-foto-08001-66-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 73719 | Font de la Gaià o de Can Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-gaia-o-de-can-vilalba | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | Mina formada per una gran cisterna d'uns 3 m d'ample per 8 m de fondària i 2,5 m d'alçada. Presenta un sostre arquejat construït amb morter de calç. La porta queda a 1,5 m d'alçada del fons de la mina i està tapiada i reforçada amb maons. Presenta un canal de sortida amb una canonada de ceràmica associada. La cisterna està completament coberta d'esbarzers i el tapiat de la porta està guixat amb diversos grafits. | 08001-67 | Av. de Circumval·lació - 08630 Abrera. | Font que abastia aigua a la casa del germà del virrei Amat mitjançant una conducció de ceràmica. La font és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra 'calaix de sastre', l'any 1789. | 41.5203400,1.9201600 | 409901 | 4597085 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73719-foto-08001-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73719-foto-08001-67-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | Arqueocat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 73720 | Font d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dabrera | <p>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit.</p> <p>'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XIX | <p>La font està integrada en el conjunt dels safareigs del carrer de la Font. La deu de la font se situa a pocs metres del brollador. L'estructura actual resta molt modificada a causa de les successives agressions que ha rebut. L'aigua surt a través d'un mecanisme de metall situat a l'interior d'una estructura de maons que sobresurt de la paret i forma una espècie d'arc de mig punt.</p> | 08001-68 | Carrer de la Font - 08630 Abrera. | <p><span lang='CA'><span><span>Aquesta font, de bona aigua, ha estat sempre molt important per al proveïment de la població. </span></span></span>La font com a sorgència, ja surt mencionada al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, l'any 1630, com la font del camp d'en Bassa, propietari al segle XVII dels terrenys on avui dia està el carrer de la Font i els safareigs. Sembla, però, que la construcció de la font és contemporània al bastiment dels safareigs i de les cases del carrer de la Font, al segle XIX. Junt amb els safareigs del carrer de la font, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’aigua de la deu era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada. La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure. Ara se la coneix com la bassa dels Peixos. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa. </span></span></span></p> | 41.5139400,1.9033000 | 408485 | 4596392 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73720-foto-08001-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73720-foto-08001-68-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-02-15 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 73721 | Font del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-maset-0 | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. | Enmig d'un canyissar i bardisses trobem una mina profunda, de més de 10 m de llargària, des d'on es canalitza l'aigua fins a un safareig. La mina, d'un metre d'alçada, està reforçada amb maons. A la sortida, hi ha un mur antic (possible origen romà?) que podria correspondre a una canalització. S'utilitza per regar els camps del Maset del Noguera i quan sobresurt el canal, l'aigua omple una bassa amb peixos exòtics. | 08001-69 | Can Torres - 08630 Abrera. | 41.5157400,1.9084500 | 408918 | 4596587 | 08001 | Abrera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73721-foto-08001-69-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 73722 | Ametller escola Francesc Platón - Torrent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-escola-francesc-platon-torrent-gran | <p><span><span><span>Exemplar d’ametller (Prunus dulcis) d’uns 8 metres d’alçada aproximadament, ubicat al límit de l’espai urbanitzat del poble d’Abrera, tocant al Torrent Gran.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m. El tronc és clivellat i la capçada poc densa. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda . Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, alguns exemplars fan la florida al gener. Les flors són blanques i bastant grans amb un calze curt i ample que presenta de 15 a 30 estams. Les flors apareixen abans que les fulles. El seu fruit fruit és l'ametlla. L’arbre és cultivat i a vegades apareix espontani.</span></span></span></p> | 08001-70 | carrer Martorell - 08630 Abrera. | 41.5138244,1.9005237 | 408253 | 4596382 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73722-p10706130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73722-p10706170.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||||
| 73723 | Font de Ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-namat | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. | XX | S'hi ha construït de manera il·legal una bomba de formigó. Té una esquerda al costat dret per on s'escapa l'aigua. | Font situada a la part baixa d'un talús que aboca les aigües per un canaló des de la paret que reforça el talús. El canaló es troba tapat, sortint l'aigua per una esquerda al costat dret de la paret. Una bassa gran recull les aigües. Està envoltada per pins, plàtans i pollancres. | 08001-71 | Ca n'Amat - 08630 Abrera. | 41.5079500,1.8811000 | 406624 | 4595751 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73723-foto-08001-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73723-foto-08001-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 73724 | Font de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torres | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | Mina amb un gran frontal de pedra, de construcció possiblement molt antiga, que presenta una obertura d'uns 0,80 m d'alçada a la part inferior dreta. Al peu del frontal hi ha una bassa de construcció actual. Està situada dins d'un hort envoltat de canyissar, a prop de la masia del mateix nom. | 08001-72 | Carrer de l'estrella, Les Carpes - 08630 Abrera. | L'any 1626 la masia de Can Torres és esmentada al capbreu de Josep Despalau de Relat. Surt també mencionada l'any 1751 al capbreu del Marquès de Vilafranca. Salvador Torras, d'Abrera, confessava la 'domum vocata la Casa den Torras', també dita la Masoveria. | 41.5064500,1.9275300 | 410497 | 4595535 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73724-foto-08001-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73724-foto-08001-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73724-foto-08001-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 73725 | Font de la riera del Morral del molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-riera-del-morral-del-moli | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. | XIX-XX | Bruta i coberta de vegetació. Falta la cubeta que sembla haver estat trencada. | Font amb un frontal gran que podria recollir les aigües d'una mina excavada a la pedra. La sorgència d'aigua era mitjançant una canaló que deuria abocar les aigües a una cubeta ara desapareguda. Una canal conduïa l'aigua cap a un lloc indeterminat. Està enmig d'un alzinar amb espècies de ribera. | 08001-73 | Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera. | 41.5124000,1.9376300 | 411348 | 4596186 | 08001 | Abrera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73725-foto-08001-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73725-foto-08001-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 73726 | Col·lecció de rotllos per pianola de Can Sucarrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-rotllos-per-pianola-de-can-sucarrats | http://www.pianola.org/index.cfm | XIX-XX | Col·lecció d'una centena de rotllos per pianola que s'han recuperat, en molt bon estat, d'un armari de l'avui deshabitada masia de Can Sucarrats. Segons el testimoni oral de Valentí Sucarrats, aquests rotllos es posaven a una pianola que es feia sonar a la casa a principis del segle XX, per tal de mantenir entretinguda a la Ignasia, membre de la família que gaudia especialment amb la música. El repertori musical recuperat abarca des del gènere clàssic (Mozart, Beethoven, Scarlatti, etc.), passant per la música popular i tradicional (caramelles per J. A. Clavé), fins al jazz, el charleston i altres gèneres musicals importats d'Estats Units. De la pianola que feia sonar aquests rotllos no n'ha quedat cap rastre. El mecanisme d'aquests instruments funciona a través de la succió generada pel pedaleig del pianolista (persona que pedaleja i acciona els controls manuals per donar matissos a la interpretació musical d'acord amb el seu criteri), reproduint el so d'acord a les perforacions del rotllo musical. La gran majoria d'aquests rotllos per pianola no van ser gravats sobre teclats, simplement van ser perforats per tècnics després de marcar amb llapis la referència segons la partitura de música original. Els primers sistemes utilitzaren diferents tipus de rotllos, el més comú a l'inici fou de 65 notes; altres sistemes de curta vida van ser els de 58, 70, 73 i 82 notes, finalment el més difós fou el de 88 notes (estàndard), que és el que s'utilitzava a Can Sucarrats. La major part dels rotllos fabricats (perforats) amb anterioritat a 1912 van ser picats a mà, és a dir, que no eren gravacions realitzades per pianistes, donat que la invenció del procés de gravació directa de l'intèrpret era explotat comercialment de forma exclusiva per la firma Welte a partir d'aquell any. La perforació fins llavors es realitzava utilitzant una escala i una regla, prenent com a base la partitura original, i es picaven les perforacions i després de la correcció es confeccionava una matriu, de la qual s'obtenien les copies del rotllo. La longitud del paper dels rotllos varia des dels 4 m els temes populars, fins a 26 m les obres clàssiques completes. D'entre les diferents marques dels rotllos de Can Sucarrats destaquen els de la casa Victoria, originària de Barcelona, i els de l'Aeolian Company, d'Estats Units. El propietari de la fàbrica dels rotllos Victoria, català, es deia Joan Baptista Blancafort, i fundà l'empresa l'any 1905. | 08001-74 | Camí de Can Sucarrats - 08630 ABRERA. | L'any 1863 un francès de cognom Forneaux patentà el que aparentment seria la primera pianola amb sistema pneumàtic. Aquest instrument rebé el nom de 'Pianista' i fou la base per als posteriors descobriments. La primera pianola fou construïda por Edwin S. Votey, en un taller domèstic a Detroit durant la primavera i estiu de 1895. Votey s'associà amb la companyia Aeolian, qui posà l'instrument a la venda als Estats Units l'any 1897 i a Europa el 1899. L'any 1904 la firma Welte de Friburg inventà un nou tipus de pianola, conegut originalment com Welte-Mignon. El mateix any la fàbrica de pianos Dea, treu el seu model a Leipzig. Aquests dos instruments i els seus competidors van ser coneguts al llarg dels anys com a pianos 'Reproductors'; altres principals sistemes d'aquest tipus són Duo-Art i Ampico. El terme 'pianola' correspon a una marca registrada originalment per la Aeolian Company fa uns cent anys, que amb el temps s'utilitzà per a referir-se als pianos d'execució autòmata. Els pianos 'reproductors' reproduïen rotllos de forma automàtica, i la força de succió es realitzava a través d'un motor elèctric. L'únic que s'havia de fer era simplement col·locar un rotllo i encendre la pianola; durant l'apogeu d'aquest instruments, aquesta fou per a la majoria de la gent la millor manera d'escoltar música. Molts dels grans pianistes d'inicis del segle XX van gravar rotllos per als pianos reproductors, i aquestes gravacions són un important llegat de la interpretació de la música clàssica romàntica, del jazz i del ragtime. Durant l'època d'esplendor d'aquests instruments existiren més de 800 marques diferents, entre 1910 i 1930 es fabricaren uns dos milions i mig de pianoles. L'era de les pianoles finalitzà durant els primers anys de la dècada del 30 (anys de forta depressió econòmica a Estats Units); les vendes van caure durant aquesta recessió i van cessar amb la II Guerra Mundial. La major popularitat de les pianoles s'estengué entre els anys 1900 i 1930, després el gramòfon, que era bastant més econòmic, es convertí en l'element musical més popular a la llar. | 41.5152000,1.9243400 | 410243 | 4596510 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73726-foto-08001-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73726-foto-08001-74-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 73727 | Conjunt de cases del carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-pere | 'Conjunt d'habitatges al carrer Sant Pere', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | XIX | Sèrie de tres edificis units entre mitgeres. Estan estructurats en planta baixa i dos pisos superiors. La façana està arrebossada, a excepció del costat exempt de la última casa, on es veu el mur amb aparell de maçoneria. Als dos pisos s'alternen balcó i finestra; hi ha algunes obertures tapiades però les parts més modificades són les inferiors. Les construccions estan rematades per una cornisa motllurada amb una sanefa a la zona més baixa. Les cobertes són a dues aigües de teula àrab. Hi ha una inscripció sota el balcó de l'habitatge núm. 10 on es pot llegir 'RTS 1885'. | 08001-75 | Carrer Sant Pere, 10-14 - 08630 Abrera. | 41.5140000,1.9025600 | 408424 | 4596400 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73727-foto-08001-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73727-foto-08001-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73727-foto-08001-75-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 102|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 73728 | Cal Santugeni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santugeni | 'Casa al carrer Major, 47', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XX | Edifici de planta baixa i tres pisos, de planta quasi quadrada, que ens recorda l'estructura d'una torre. A causa de la seva estretor, tan sols té una obertura en forma de balcó per planta. Sota els balcons dels últims dos pisos i a la cornisa s'aprecien unes petites mènsules. La façana està arrebossada i pintada en groc i blanc. La construcció està rematada per un balcó balustrat. | 08001-76 | Carrer Major, 47 - 08630 Abrera. | Al seu lloc existia en època moderna el Mas Castellbisbal, de Miquel Sucarrats. | 41.5149300,1.9026800 | 408435 | 4596503 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73728-foto-08001-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73728-foto-08001-76-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 73729 | Llegenda del bandoler Rebató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bandoler-rebato | BERTRAN Y BROS, Pau (1885): Cansons y follíes populars (inèdites) recullides al peu de Montserrat. Llibrería d'A. Verdaguer, Barcelona. GIBERT, Joan (1948): Aplec de cançons de bandolers i de lladres de camí ral. Ed. Estel d'Argent, Barcelona, p. 133-134. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.121. | XVIII | Llegenda basada en un fet històric que donà nom al barri del Rebato d'Abrera. El nom primigeni, Rebató o Cap del Rebató, té el seu origen a finals del segle XVIII, en la figura d'un bandoler que va assassinar una noia l'any 1788, el cap del qual, després d'ésser executat a Barcelona l'any 1791, fou col·locat dins d'una gàbia penjat d'una olivera a la vinya de Ca l'Estruch (actual aparcament de l'antic Tres Porrons). La barriada formada en aquest lloc recorda pel seu nom aquest fet, encara que per deformació lingüística s'ha suprimit l'accent i s'ha quedat en Rebato. | 08001-77 | Barri del Rebato - 08630 Abrera. | Al registre d'òbits de l'arxiu parroquial es conserva el document amb data de 3 de juliol de 1788 que explica el fet de la noia assassinada pel Rebato. Aquest fet també és recollit per Pau Bertran i Bros a partir d'un manuscrit del seu besavi que explica com en Rebato atropellà bestialment una noieta, la qual morí de resultes de la salvatjada. Afegeix que l'any 1791, en el mateix lloc del crim, fou clavat el cap del bandit, el qual va ser sentenciat i esquarterat a Barcelona. Aquest mateix autor recull una cançó originària de les terres de Montserrat on es menciona a en Rebató formant part d'una quadrilla de lladres que actuaven a les rodalies del Camí Ral. La cançó es diu 'Lo Regiment de Collbató' i és una humorada escrita en romanç assonantat. | 41.5214200,1.8945800 | 407768 | 4597232 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73729-foto-08001-77-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 94 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 73730 | Memorial d'afusellats de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-dafusellats-de-la-guerra-civil | FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 49-51. | XX | Làpida instal·lada l'any 1995 al Cementiri Vell d'Abrera per recordar l'afusellament en aquest indret d'una sèrie de persones de la vila d'Olesa de Montserrat durant la Guerra Civil, concretament el dia 19 del mes de febrer de l'any 1939. Aquelles persones van ser enterrades en aquest mateix cementiri i la llista de noms que hi figuren són els següents: F. Figueras Aragall, J. Jané Casajoana, J. Bayona Vidal, J. Heredia Martínez, J. Picas Vila, M. Lahosa Queral, J. Font Cugat, T. Matas Campaña, L. Xifré Morros, M. Hinojosa Izquierdo, J. Martí Pons, R. Badia Blasi. | 08001-78 | Passeig de l'església, cementiri vell - 08630 Abrera. | La causa de l'assassinat d'aquestes persones d'Olesa de Montserrat sembla que es degué al seu passat republicà i algunes d'elles per haver ostentat càrrecs en la política local. Aquest episodi quedà reflectit en el tràgic testimoni d'un soldat que va intervenir en l'execució, de nom Manuel Pedro Chao. Montserrat Fosalba transcriu el seu testimoni al seu llibre sobre la Guerra Civil a Abrera (FOSALBA, 2001: 49-50). Les persones que foren assassinades estan registrades, algunes d'elles, en dates molt diferents. S'han trobat registrats alguns noms com són: Tomás Matas Campaña de 53 anys, natural d'Olesa de Montserrat, de professió pagès i inscrit el dia 27 de febrer; Fèlix Figueras Aragay de 44 anys, nascut també a Olesa, xofer i inscrit el 19 d'octubre de 1939. Aquest havia estat alcalde del poble en època de guerra; Josep Font Cugat de 26 anys, oficinista i inscrit el 31 de juliol de 1940; Jaume Picas Vila de 36 anys, natural de Manresa, de professió jornaler i registrat el 10 de març de 1942 i Ramon Badia Blasi de 36 anys, nat a Abrera, obrer i que no fou registrat fins a l'any 1951. Un fet que no acaba de concordar és que, segons el testimoni d'aquest soldat, ell i els seus companys van ser els qui enterraren els cadàvers, però un altre testimoni d'Abrera afirma que l'enterrament d'aquestes persones el portaren a terme ells i tres persones més del poble. | 41.5195300,1.9042600 | 408573 | 4597012 | 1995 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73730-foto-08001-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 73731 | Pou de glaç del Torrent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-torrent-gran | <p>HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 202.</p> <p><span><span><span>MATA, Victor (2018): Estudi de l’element patrimonial del pou de glaç d’en Margarit. Ajuntament d’Abrera. Informe inèdit</span></span></span></p> <p>PERARNAU, Jaume (1992): Els pous de glaç de la comarca del Bages, Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 5.</p> <p>VIVES, Miquel (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Ubicat al torrent Gran, en un indret on l’aigua ha excavat una gran rasa, cosa que dificulta la insolació i permet mantenir una temperatura més baixa. Si es considera el fet que el flux d’aigua gairebé permanent del torrent Gran, les abundants glaçades que es produïen a l’indret i la proximitat del camí Ral, que permetia transportar ràpidament el gel, es constata que aquest paratge era un lloc ideal per construir-hi un pou de glaç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Estructura de planta circular, en part excavada sota terra i feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç. La part superior, que es veu des de l'exterior, està tancada amb una volta semiesfèrica feta amb el mateix material i que presenta al seu punt central una obertura rectangular de petites dimensions, que servia per pouar i desempouar el gel, possiblement amb una politja. <span>Té un altre accés obert a la seva part inferior (al costat oest) de dimensions més grans,</span> <span lang='CA'>una portella que facilitava l’accés als treballadors, l’entrada d’eines i la introducció de palla i boll per cobrir i separar els trossos de gel</span><span lang='ES'>.</span> El pou va ser reomplert amb terra quan es va habilitar la zona pel conreu, motiu pel qual la fondària visible, que no real; és aproximadament d'uns 10-15m. El sistema de desguàs del pou deu estar colgat de terra. <span>Les proporcions d’aquest element arquitectònic són petites per comparació a altres pous que existeixen a Catalunya. Fa 5 metres de diàmetre interior i 7 d’exterior</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pou de glaç d’en Margarit, conegut actualment com a pou de glaç del torrent Gran, constitueix una de les poques arquitectures d’emmagatzematge de gel que queden a la comarca del Baix Llobregat.</span></span></span></span></p> | 08001-79 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es va construir en una data indeterminada, entre els segles XVII i mitjan segle XVIII, i, com la majoria de pous, va estar en actiu fins a finals del segle XIX</span>. La menció documental més antiga que ens consta del Pou de Glaç del Torrent Gran està inclosa al Capbreu del Marquès de Vilafranca de l'any 1751 on es diu que 'Antoni Prats confessava una peça de terra vocata la Pesa del Pou de Glas d'en Margarit que afrontava al sud amb el Torrent de Riutort' (antic nom del Torrent Gran). <span>Així, Antoni Prats, pagès d’Esparreguera, i la seva esposa, Maria Estruch, reconeixen al marquès de Vilafranca i de los Vélez, duc de Montalto i senyor jurisdiccional de Martorell, Castellví de Rosanes, Molins de Rei, Abrera i altres llocs del Llobregat, que tenen per a ell una vinya a Abrera que és pertinença d’una propietat més gran.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En aquella època, la família Margarit era una nissaga important d’Abrera, propietària del mas de l’Espluga. El pou de glaç el devien explotar directament o l’arrendaven a qui feia el comerç del gel.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El glaç i la neu de l'hivern s'utilitzaven per refrescar begudes i conservar aliments, o bé com a remei sanitari en el tractament de cops, infeccions, febrades, etc. Tot i que ja s'empraven des de temps anteriors als romans, a Catalunya i a la resta de l'Europa mediterrània, la gran època de consum de neu i glaç natural es donà des del segle XVII fins a finals del segle XIX<span>, fet que va generar un comerç destacat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els pous de glaç van proliferar a costa d’un període de baixes temperatures conegut com “la petita edat del glaç”, que va afectar el clima de tot Europa des del segle XV fins a mitjan segle XIX. </span>En acabar el segle XIX, l'aparició de sistemes mecànics per fabricar gel artificial fou la causa que en molt pocs anys desaparegués una activitat comercial que havia arribat a tenir un considerable pes en l'economia de moltes famílies d'àmbit rural. A Catalunya, el sistema més usual per conservar el gel havia estat el dels pous de glaç. Aquests pous eren unes construccions cilíndriques fetes sota terra on es guardava el gel que es formava en uns canals o en unes basses properes. Dins del pou, s'intercalaven successives capes de palla i de gel, el qual, d'aquesta manera, es podia arribar a conservar fins l'estiu. A la nit, el gel es carregava als animals de bast ben protegit amb draps i palla i, de bon matí, arribava a les ciutats per poder ésser venut.</span></span></span></p> | 41.5146400,1.8899100 | 407369 | 4596484 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73731-foto-08001-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73731-foto-08001-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73731-foto-08001-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2021-01-26 00:00:00 | -ArqueoCat - Natàlia Salazar | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 73732 | Hipogeu de Can Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-can-vilalba | CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340. GUIX, Joan Carles (2007): Informe del tècnic de Medi Ambient núm. 070412-01 de 12-04-2007, sobre dos hipogeus singulars del terme municipal d'Abrera. Inèdit. Ajuntament d'Abrera. PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322. PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.168. SALES, Jordina (e. p.): 'L'hipogeu de Can Torrents i els hipogeus de Sant Boi de Llobregat, dins de les Actes de les II Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Sant Boi de Llobregat. | XVIII | Actualment està tapat i colmat de terra; alguna arcada està trencada, presentant alguna esquerda. | Segons l'informe del tècnic de medi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, Joan Carles Guix, la tarda del dia 8 d'octubre de 2004, durant uns treballs d'excavació d'una trinxera aproximadament a 12 m de distància del Casal Social de Can Vilalba, antigues quadres de la casa del mateix nom, es va trobar un arc fet de maons antics a 4 m de profunditat del camí principal d'accés al casal. Es va poder comprovar que aquest arc és l'entrada d'un túnel, de cronologia indeterminada, que penetra en el sentit sud-nord, perpendicularment al camí principal. L'existència d'aquest arc ja era coneguda per alguns veïns de Can Vilalba. De fet, durant la dècada de 1990, quan es va condicionar el camí principal d'accés al Casal Social, una excavadora que treballava en el terreny va destapar, de forma casual, l'arc de 0,80 m de diàmetre intern. Al costat dret d'aquest arc que donava entrada al túnel es va trobar una paret de pedra que estava escapçada d'antic. En els primers 3 m de secció del túnel es van trobar parets laterals i tres arcs més de sustentació del sostre fets amb maons antics i pedra. Al final d'aquesta secció es va trobar un enderroc de pedra que bloquejava el túnel, però, per un petit forat es va poder observar que aquell continuava uns 3 m més fins arribar a una paret. La boca del túnel es va tapar amb una planxa de ferro, per tal de marcar el lloc exacte de la seva entrada, i es va tornar a tapar amb terra. Es desconeix, de moment, la funció d'aquest hipogeu. Tant podria ser una fresquera per desar-hi aliments, com un celler subterrani o, fins i tot, un refugi o túnel d'evasió. Per tal d'esbrinar-ho caldria excavar-ho amb criteris arqueològics. S'ha de considerar, en tot cas, que aquest hipogeu es troba, d'una banda, a prop de l'emplaçament on estan les restes del castell de Voltrera, i de l'altra, a tocar al lloc on fins a la dècada de 1980 s'aixecava la casa de Can Vilalba. | 08001-80 | Av. De Circumval·lació, 3 - 08630 Abrera. | De manera genèrica es denomina 'hipogeu' (que deriva del grec 'hupogeion'), independentment de la seva funció (ja sigui fresquera, refugi, etc.), a qualsevol estructura excavada per l'home sota (hipo) terra (gea). S'han documentat paral·lels d'aquestes estructures a Sant Boi de Llobregat amb funcionalitat diversa. A Abrera coneixem dos exemples més: el de la masia de Can Pous, al qual es pot accedir sense dificultats, ja que es conserva en perfectes condicions, i que feia funcions d'amagatall i de fresquera; i un altre, ja desaparegut, que va ser documentat durant l'enderrocament d'una casa al carrer Major de nom Cal Iaio. Can Vilalba pertanyia als senyors del castell de Voltrera, que al segle XVI eren els Despalau. A la primera meitat del segle XVII s'uniren amb els Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell i el Vilar. La construcció de Can Vilalba, als peus del castell, fou obra del virrei del Perú, Manuel d'Amat i Junyent, que, des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, abans d'anar a Montserrat, s'adreçà a Can Vilalba, el casal i la capella ja devien estar construïts. Més tard, passà a ésser la casa de la Marquesa de Vilalba. | 41.5230500,1.9218900 | 410049 | 4597384 | 08001 | Abrera | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 73733 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most-1 | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. IV. Salvat Editores, Barcelona, p. 1037. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: Fons Joan Bial i Serra: 'Ball del Most. Abrera'.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra ni es balla. | <p>Als voltants dels anys cinquanta-seixanta a Abrera se celebraven festes que el temps, el canvi socioeconòmic i, especialment, la implantació de la indústria, han fet que desapareguin. És el cas del ball es celebrava pel mes d'octubre quan s'acabava la verema. Les cases es decoraven i es ballava tarda i nit amb orquestra a la Sala Municipal d'Abrera.</p> | 08001-81 | Sala Municipal al carrer Major - 08630 Abrera. | <p>Pel que fa als balls celebrats en poblacions vinateres a l'acabar les veremes, Joan Amades diu: 'quant al ball, sobretot els anys que la collita ha estat abundosa, finida la feina de la verema, el jovent lloga una orquestra i fa un dia de ball de sala, qualificat de 'ball del vi o del most'. Arreu, avui, és un ball com un altre; es fa en un local tancat, i es ballen balls moderns, d'importació forana. Temps era temps, degué ésser una dansa especial, amb tota probabilitat dedicada a festivar la divinitat de la vinya, en acció de gràcia pels fruits atorgats.'</p> | 41.5156200,1.9024200 | 408414 | 4596580 | 08001 | Abrera | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73733-foto-08001-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-07-14 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 73734 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-5 | AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476 i 492. BADA, Joan (1970): 'Antoni, dit el Gran' GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Vol. 2, pp. 254-255. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | Cada 17 de gener, dia de la festivitat de Sant Antoni Abat, es celebrava la festa en honor als animals, tant domèstics com aquells que ajudaven a fer la feina del camp. El dia començava amb una cercavila amenitzada per una orquestra que es dirigia a casa de l'abanderat, qui encapçalarà els Tres Tombs portant la bandera. Aquest era nomenat juntament amb els cordonistes per la comissió organitzadora. Seguidament s'anava a l'Església de Sant Pere d'Abrera per celebrar missa. Després de la benedicció dels animals per part del rector es donaven els Tres Tombs passant per la Plaça de la Creu, l'església i pel Barri del Rebato. Les postres típiques de la diada eren els tortells de Sant Antoni. Joan Amades explica que aquest dia 'A Abrera feien un ball anomenat del 'tortell beneït', pastís que, en tal dia com avui, era de rigor menjar per llevant de taula en totes les llars que tenien bestiar de ferradura, puix que era considerat com una mena de complement de la festa religiosa.' | 08001-82 | Plaça de la Creu - 08630 Abrera. | Sant Antoni o Antoni d'Egipte, anomenat també l'Abat, l' Ermità o el Gran (Heraclea, Egipte, 251-Colzim, Egipte, 356) fou un monjo cristià o anacoreta que es retirà al desert de Nítria vers el 270. La seva fama d'home de pregària, lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, establint-se així els primers grups d'eremites. La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, fou escrita per Atanasi vers l'any 360, contribuint a l'expansió del monacat. Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant, i la seva festa se celebra el 17 de gener amb el nom de Sant Antoni Abat. En alguns indrets és el patró dels pagesos; amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de tragines i carreters el tingueren com a patró des de l'Edat Mitjana i en celebraven la festa amb els Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb les qualificacions de 'San Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels Ases'. Joan Amades fa constar al 'Costumari Català' una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, segons la qual el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més, seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar en aquesta festivitat, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera. | 41.5156200,1.9024200 | 408414 | 4596580 | 08001 | Abrera | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73734-foto-08001-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73734-foto-08001-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 73735 | Venda de Sendred a Unifred Amat del campo de Breda (951) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/venda-de-sendred-a-unifred-amat-del-campo-de-breda-951 | BENET, Albert (1983): 'L'origen de les famílies Cervelló, Castellvell i Castellet', dins de Acta Historica et Archaelogica Medieaevalia, 4. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp. 67-85. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera. | X | El document més antic que parla d'Abrera es conserva, segons Albert Benet mal datat i mal arxivat (BENET, 1983: 67-68)., a l'Arxiu de la Corona d'Aragó sota les següents coordenades: ACA. Cancelleria. Pergamins. Ramon Berenguer III, n. 253 . Sembla ser que el notari no havia posat la fórmula acostumada en la datació del document, això portà que en fer-se la restructuració de les escriptures de l'Arxiu Comtal en el segle passat es datés erròniament el documenta al segle XII. L'onomàstica, diversos personatges, la lletra, les clàusules, la redacció, les arcaïsmes, etc., tot fa que s'hagi de considerar com un document del segle X. Es tracta, per tant, d'un pergamí amb data de 31 de maig de l'any 951 on es relata una venda de terres de pare a fill on consta que el vicari comtal Sendred vengué al seu fill Unifred Amat el camp d'Abrera ('campo de Breda'), amb les seves cases i horts, prats i recs que tenia en propietat com a conseqüència d'una compra feta anteriorment. Per tal de designar amb més precisió els objectes de la venda, el subjecte de la mateixa descriu, un a un, els seus límits: 'El camp d'Abrera i els horts esmentats anteriorment afronten per la part oriental amb el riu Llobregat; per la de migdia amb l'Anoia i amb la terra de Galindo; per l'occidental amb el torrent de Llops, amb la terra d'Eldovino, amb la terra d'Eldemondo, amb la terra de Dodat, dona, amb la terra de Roderigo, amb la terra d'Adovora, dona, i dels seus hereus; i per l'altra part amb la terra de Galindo a qui anomenen Mothone'. | 08001-83 | Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona | Es tracta del document més antic que ens parla del terme d'Abrera. La situació del 'campo de Breda' que apareix al document (antic topònim d'Abrera) no difereix excessivament del que avui coneixem com a tal. El document es refereix a un vast territori establert en funció del riu Llobregat, el qual el limita i li és font de riquesa. A meitat del segle X, per tant, sota el topònim 'Breda' s'amaga una àmplia franja de terreny formada pel mosaic de propietats citades al document. Hi ha autors que estableixen l'origen del dit topònim en una paraula àrab que significa 'la riberenca' o 'vora el riu', fet que evidencia que la influència sarraïna podria haver estat força important a la zona. Altres autors com Corominas fan derivar el topònim 'Breda' del mot germànic 'braida' que vol dir 'planura' o del cèltic 'eporeda' que significa 'lloc que s'hi viatja a cavall'. Aquesta hipòtesi s'adiu força amb la privilegiada ubicació d'Abrera, en el si de les xarxes de comunicació ja des d'èpoques antigues (SOLER, 2000a: 20-23). Respecte al protagonista de la venda sembla ser que Sendred hauria estat un dels vicaris que els comtes posaven al front dels castells que anaven creant en el transcurs de la repoblació. Aquest tingué un lloc important en la cort del comte de Barcelona i fou l'iniciador de tres famílies nobiliàries catalanes: els Castellví, els Castellet i els Cervelló (BENET, 1983: 69 i 81). | 41.5164100,1.9018000 | 408364 | 4596668 | 951 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73735-foto-08001-83-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | - ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 73736 | Memòria oral de la II República a la postguerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memoria-oral-de-la-ii-republica-a-la-postguerra | <p>FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.</p> | XX | <p>Està basada en una sèrie de vuit testimonis orals que parlen d'un període de gran importància històrica a Abrera, el que va de la República a la postguerra. El recull d'aquests testimonis ha quedat materialitzat en un documental, de pròxima edició sota el títol 'Abrera de la República a la postguerra. Vuit testimonis parlen d'un període crucial', que s'emmarca en un projecte sobre la Recuperació de la Memòria Històrica, que va ser enviat al Memorial Democràtic, d'on es va rebre una subvenció per poder realitzar-se. Aquest projecte té com a finalitat la recollida de fonts orals sobre el període esmentat, i l'entitat que l'ha portat a terme ha estat l'entitat local Brea, Grup d'Opinió i Recerca, amb el suport de l'Ajuntament d'Abrera. La major part de les persones entrevistades és d'edat avançada, algunes d'elles de més de vuitanta anys, de manera que el seu testimoniatge ens aporta una informació molt valuosa sobre diferents aspectes de la vida quotidiana del poble durant el període que abarca des de la República passant per la Guerra Civil i els primers anys de postguerra. Les persones entrevistades són vuit i concretament hi ha quatre dones i quatre homes. A continuació es detallaran els seus noms i any de naixement: Aurora Moragas (1926), Jaume Vallès (1921), Rafael Ollé (1920), Martí Sucarrats Amat (1922), Rosa Amat Amorós( ?); Florentina Altimira (1928); Paulina Bonastre (1924) i Isidre Alert (1923).</p> | 08001-84 | <p>Durant la Segona República, els successius canvis de color polític al govern del país es van notar també a l'Ajuntament d'Abrera, especialment l'octubre de 1934, quan la minoria dretana, el Front d'Ordre, va ser encarregada de gestionar l'alcaldia, i el febrer de 1936, quan la majoria d'esquerres, el Front Popular, va recuperar el protagonisme que li havien donat els vots. Després vindrà la Guerra Civil (1936-1939), que suposà, entre altres mals, la destrucció de l'Església de Sant Pere. L'Arxiu Parroquial, en canvi, es va salvar de la crema, fet que va permetre conservar una part important del nostre llegat històric. També es va enderrocar la Creu de Terme del carrer Major, que seria reconstruïda més tard. Com a tot arreu, a Abrera també es van produir persecucions i, en canvi, algun capellà va trobar refugi clandestinament en cases del veïnat, mentre que els refugiats procedents d'altres llocs de la zona republicana eren acollits públicament per l'Ajuntament. La postguerra comportà tot un seguit de fets negatius: represàlies per part del règim franquista, depressió econòmica, politització de la religió i de la vida social, caciquisme, etc. Se sap que una bomba abandonada a la riera de Magarola va esclatar a les mans d'un grup de nens que hi jugaven, produint una gran tragèdia, i avui una làpida col·lectiva s'erigeix al Cementiri Vell en record de catorze olesans assassinats allà mateix per la seva militància marxista. L'Església de Sant Pere va ser restaurada entre els 1956-1961 i la cultura popular va donar lloc a l'Agrupació Artística d'Abrera, creada l'any 1945 i l'activitat principal de la qual era el teatre amateur.</p> | 41.5195300,1.9042600 | 408573 | 4597012 | 08001 | Abrera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2021-01-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 73737 | Conjunt troglodític de Sant Ermengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-trogloditic-de-sant-ermengol | BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): 'La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. SALES, Jordina (e. p.): 'Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración', dins de I Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia. | Conjunt de tres coves de petites dimensions (per una persona), que van ser excavades artificialment en unes afloracions rocoses, de difícil accés, molt a prop del turó on està situada l'ermita de Sant Ermengol. Una d'elles es veu des del camí que baixa de l'ermita cap a la riera de Magarola, i les altres dues estan al peu del Torrent de la Bardissa. La coveta de la riera Magarola és de planta ovalada i la coberta ha estat excavada en forma de volta de mig punt. L'accés es fa a través d'una porta en forma d'arc rebaixat i al bell mig de la paret del fondo hi ha una fornícula excavada. La primera cova del Torrent de la Bardissa també és de planta ovalada i se li va fer, igualment, la coberta en forma de volta. L'entrada té la forma d'un arc de mig punt i destaca un banc corregut que ha estat excavat a poca alçada del terra seguint tota la paret de la cova. La segona cova del dit torrent mostra una planta més complexa en forma de creu que marca, en vertical, tres receptacles de forma rectangular recordant l'absis trilobulat d'una església. La porta, segurament ha estat remodelada en èpoques modernes, ja que ha estat reforçada amb pedres i argamassa, afegint-li una llinda en forma de biga de fusta. La coberta també te forma de volta de mig punt. Totes tres coves presenten les característiques més comunes que defineixen el que es coneix en el món de l'arqueologia del cristianisme com eremitori: són coves fetes per la mà del home en afloracions rocoses de proporcions mitjanes; estan en contrades isolades, apartades de nuclis de població, i ubicades en llocs alts, de difícil accés; solen estar orientats cap al sud o cap a sol ixent; estan excavats en una roca de tipus arenós amb presència d'uns estrats de poc gruix integrats per conglomerats de mòdul petit; els habitacles o fornícules són de caràcter individual i presenten una certa complexitat arquitectònica; estan situats a prop de fonts d'aigua, com són els rius, les rieres, torrents, sorgències naturals, etc. | 08001-85 | Camí de l'ermita de Sant Ermengol - 08630 Abrera. | El moviment eremític té els seus orígens a Orient (Egipte i Síria) cap al segle III d.C., seguint l'exemple de Sant Antoni. A Hispània es té constància d'aquesta pràctica des de l'any 380. Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. La terra de frontera facilitava als eremites apartar-se dels espais poblats i dels poders civils i religiosos, i encarar així l'acció evangelitzadora/repobladora del medi rural. On quasi exclusivament els terratinents i les classes aristocràtiques s'havien convertit a la nova religió, i on la gran majoria de la població camperola continuava adorant vells ídols pagans. Dins del marc de la invasió musulmana, existiria una primera etapa on els eremitoris i les petites esglésies rurals jugarien un paper fonamental en la cristianització del camp, amb la conversió al cristianisme dels jerarques locals. En un segon moment, després de la invasió musulmana, l'eremitisme contribuiria a corregir la desarticulació territorial causada, facilitant una remarcable acció fundacional d'esglésies i monestirs. En aquest sentit, els eremitoris de Sant Ermengol podrien ser la clau del origen de l'ermita del mateix nom. Potser, a l'emplaçament d'aquesta ja existia una ermita anterior, de cronologia medieval. A la Península Ibèrica l'eremitisme rupestre gaudeix d'una gran difusió, i el seu estudi s'està portant a terme, de forma sistemàtica, per historiadors i arqueòlegs, des de fa mig segle. S'han documentat eremitoris rupestres d'Andalusia al Llevant, d'un a l'altre extrem del país, destacant especialment tota la conca del riu Ebre, on s'incrementa la seva densitat a mesura que remuntem el seu curs cap a les terres del nord: a la Rioja, Burgos, sud de Santander i nord de Palència. Sense anar més lluny, a Catalunya, i bastant a prop d'Abrera, al mateix Baix Llobregat (Sant Boi, Castellbisbal, Sant Esteve Sesrovires) i a la comarca de l'Anoia es coneixen molts paral·lels d'eremitoris rupestres. | 41.5183300,1.8671200 | 405473 | 4596919 | 08001 | Abrera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 73738 | Llentiscle del carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llentiscle-del-carrer-de-la-font | <p><span><span><span>Arbre conegut amb el nom de llentiscle (Pistacia lentiscus) situat al marge del Torrent Gran, queda just fora del límit urbanitzat de l’històric carrer de la Font del centre d’Abrera. L’exemplar, situat en una línia de pendent, està parcialment colgat de terra, però s’observen diferents soques de mides considerables , que el converteixen en un arbre molt destacat per la seva magnitud si tenim en compte que aquesta espècie normalment es presenta en forma arbustiva. El llentiscle acostuma a ser és un arbust de fulles compostes, força comú al sotabosc de les pinedes i l’alzinar. És una planta de la família Anacardiàcia, perenne, que dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. El llentiscle en forma arbustiva arriba a fer entre 2 i 3 metres d’alçada, però es tracta d’un arbre que pot superar els 6 metres. Floreix de març a maig. El fruit és una petita drupa arrodonida d'un 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig, a mida que va madurant es torna negra. </span></span></span></p> | 08001-86 | Carrer de la Font - 08630 Abrera. | 41.5134334,1.9028462 | 408447 | 4596336 | 08001 | Abrera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73738-p1070603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73738-p1070605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73738-p1070602.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | La seva ubicació al límit urbanitzat i en pendent, no permet la visualització complerta de l'individu, les branques del quals han de ser podades perquè no sobresurtin al carrer, on hi ha un àrea d'estacionament de vehicles. | 98|119|94 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 73739 | Barraca de Can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-garrigosa | XX | Ha perdut part de l'arrebossat, la teulada i el paviment. | Barraca de vinya de planta rectangular i bastida amb parets de pedra lligada amb argamassa i arrebossades. Les cantonades i la llinda de la porta, d'obertura rectangular, estan reforçades amb maó. La teulada, d'un sol vessant, és plana i està bastida amb maons i reforçada interiorment amb bigues de fusta. Als murs laterals presenta una petita espitllera a cada banda. Sobre la llinda de la porta hi ha gravada a l'arrebossat la data de 1918. La barraca està orientada a llevant. Presenta un detall curiós a la façana de llevant: a la paret hi ha adossat un ferro que, segons els pagesos de la zona, serveix per posar-hi coets contra les pedregades. | 08001-87 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | 41.5143200,1.8660800 | 405380 | 4596475 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73739-foto-08001-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73739-foto-08001-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 73740 | Barraca del Garrigosa del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-garrigosa-del-rebato | XIX | Barraca de vinya de planta rectangular i bastida amb parets de pedra lligada amb argamassa i arrebossades. Les cantonades i la llinda de la porta, d'obertura rectangular, estan reforçades amb maó. La teulada, d'un sol vessant, és plana i està bastida amb maons i reforçada interiorment amb bigues de fusta. Als murs laterals presenten una petita espitllera a cada banda. La barraca està orientada a llevant i recentment s'ha habilitat un foc a terra a l'interior. Aquest tipus de barraca, seguint el model dels seus antecedents -les barraques de pedra seca-, també estava associada a una cisterna rodona que, connectada mitjançant una canalització a la teulada, recollia l'aigua de pluja. | 08001-88 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, després de la barraca de l'olivada de Matadormins, la barraca del Garrigosa, és de les més antigues de la zona, remuntant-se a la segona meitat del segle XIX. | 41.5132000,1.8723200 | 405899 | 4596343 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73740-foto-08001-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73740-foto-08001-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 73741 | Barraca del Morro blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-morro-blanc | XVI-XVIII | Ha perdut part del pis superior i la coberta. Part de l'enderroc i l'abundant vegetació han envaït el seu interior, fent difícil l'accés. | Petita estructura de planta quadrangular de dos pisos. La planta baixa està feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç; presenta una porta d'arc rebaixat adovellat amb blocs de pedra treballats. El pis superior està fet de tàpia i també presenta una obertura mig enrunada. Està mig enrunada i coberta per esbarzers; al costat té una gran cisterna rodona per emmagatzemar aigua. Està en una zona obaga i humida, molt a prop de la llera del Torrent Gran. Els pagesos de la contrada li donen el nom de barraca, però podria tractar-se, donada la seva ubicació i dimensions, d'un pou de glaç semblant al documentat més amunt, també a la vora del Torrent Gran. La tècnica constructiva utilitzada és molt semblant a la utilitzada a la propera ermita de Sant Ermengol; podria tractar-se, per tant, d'una construcció contemporània a l'ermita. | 08001-89 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | 41.5146200,1.8774800 | 406332 | 4596496 | 08001 | Abrera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 73742 | Pou del Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-garrigosa | XIX | Pou fet de maons i argamassa amb una boca d'1, 5-2 m. De fondària desconeguda, se li va afegir fa uns anys una barana de protecció de totxana i un travesser de ferro amb una corriola per facilitar l'extracció de l'aigua. Segons el propietari, originàriament hi havia una sínia muntada al pou, que es va vendre per fer rovell. | 08001-90 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, data del segle XIX. | 41.5134800,1.8760900 | 406214 | 4596370 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73742-foto-08001-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 73743 | Carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-font-1 | <p>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</p> <p>MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.</p> <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XIX | <p>Carrer urbanitzat al segle XIX amb divisions de parcel·les de 5 m d'amplada <span><span><span><span lang='CA'>(que era el que donava la longitud de les bigues), o</span></span></span></span>n es van edificar cases típiques de poble, bastides amb pedra i amb teulada a doble vessant. <span><span><span><span lang='CA'>Totes les cases van ser construïdes seguint un mateix model, els anomenats casals. </span></span></span></span>El més característic d'aquest tipus d'immoble és que es tracta d'edificacions molt estretes i allargassades, de dos pisos, golfes i eixida i pati a la part del darrere, <span><span><span><span lang='CA'>destinada a les feines agrícoles i a tenir-hi animals domèstics. El carrer de la Font era un carrer dels anomenats 'de mitja galta', edificat només a la banda oposada al torrent Gran i amb horts a les parcel·les del davant de cada casa. La formació d'aquest carrer </span></span></span></span>comportà l'habilitació de la zona dels safareigs, del pou i de la Font, ara anomenada 'dels peixos'.<span><span><span><span lang='CA'> A l’entrada del carrer, per la part baixa, un caminet portava a la font Gran, dita també la font d’Abrera o, simplement la Font. Era la surgència d’una deu d’aigua, molt abundant, que també alimentava la bassa i els safareigs públics.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08001-91 | Carrer de la font - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Com una gran part del carrer Nou, també els de la Font i de Sant Pere es van formar en terres de la família Mallau (després Cervera) quan, durant el segle XIX, va anar cedint els terrenys a diferents famílies per edificar-hi en la forma tradicional de censos emfitèutics. Un cens d’aquest tipus consistia en la cessió del dret a edificar a canvi d’un pagament anual inamovible. E</span></span></span></span>l camp de la Font ja sortia mencionat el 1613 al Capbreu de Mencia de Requesens, fet que indica que la sorgència de la font es coneix d'antic.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tant a un cap del carrer com a l’altre, hi havia hagut una era, ambdós llocs ara edificats. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>La més propera a la Creu era la del Solei, més coneguda com l’Envelat, ja que era aquí on s’aixecava cada any per la Festa Major. La de l’altra banda, més alta i ventilada, era anomenada l’era del Turó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La periodista i escriptora Maruja Torres (1943) va fer estades en aquest barri durant la seva infantesa, fet que recrea a la seva obra <em>Un calor tan cercano.</em></span></span></span></span></p> | 41.5137900,1.9030400 | 408463 | 4596376 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73743-foto-08001-91-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 73744 | Goigs a Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-pere | MASSOT, Josep (1975): 'Goig', dins de Gran Enciclopèdia Catalana Vol. 8, Barcelona, pp.155-156. | XX | El dia de Sant Pere, cada 29 de juny, és festa major a Abrera. Entre els múltiples actes convocats per celebrar i donar gràcies al patró, destaca la santa missa que s'oficia a l'Església parroquial de Sant Pere d'Abrera. Al final de la cerimònia es canten els Goigs a Sant Pere. La lletra, segons l'actual rector de la parròquia, va ser composta pel Rvnd. P. Hilari d'Arenys de Mar i la música pel Rvnd. P. Dom Angel Mª Rodamilans a la primera meitat del segle XX. | 08001-92 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat és donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven; i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi, o hagi disposat fins a temps recents, de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa major. Aquesta florida de fulls de goigs ha donat peu, ja des de la Renaixença, al seu col·leccionisme i al seu estudi. Algunes biblioteques posseeixen àmplies col·leccions de goigs, com la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat i l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. També hi ha associacions de col·leccionistes, que fomenten el coneixement dels goigs i la seva popularització. Destaca els Amics dels Goigs, fundada el 1922 per Mn. Francesc de P. Baldelló, que publica un butlletí trimestral i compta amb una important col·lecció de goigs impresos. En la seva forma més habitual, els goigs es presenten en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes (al voltant de sis o vuit) solen tenir sis versos. Aquesta forma poètica dels goigs prové de les cançons de dansa de la poètica trobadoresca: la dansa i la balada, que a Catalunya era coneguda com a ball rodó. (Al Llibre vermell de Montserrat, del segle XIV, es troba la Balada dels goigs de Nostra Dona en vulgar catalan a ball redon.) La dansa repetia la tornada a la fi de cada estrofa, tal com ho fan encara avui en dia els goigs. Pel que fa al contingut poètic, els goigs primitius commemoraven les set alegries o goigs més importants que tingué la Mare de Déu (l'Anunciació, el Naixement de Crist, l'Adoració dels Reis, la Resurrecció, l'Ascensió, la Vinguda de l'Esperit Sant i l'Assumpció). Aviat va eixamplar-se la temàtica i les advocacions a què es dedicaven: els sants i Crist també són objecte dels goigs. Els goigs dedicats a sants solen descriure'n la vida, el martiri i els seus miracles, i en demanen la protecció per a una localitat, una professió, o contra una malaltia concreta. Entre les advocacions amb més popularitat trobem sant Roc i sant Sebastià, contra la pesta; santa Llúcia, per la vista, o sant Blai pel mal de coll. Pel que fa a les advocacions patrones de gremis o professions, consta sant Eloi dels ferrers i joiers, sant Isidre dels pagesos, o sant Benet dels bibliotecaris. La gran majoria de goigs ens han arribat de manera anònima, i probablement són obra d'autors populars o poc rellevants. Però també hi ha hagut poetes d'anomenada que han conreat aquest gènere: Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona), Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Mn. Pere Ribot, Osvald Cardona, etc. Una cosa semblant ha passat amb la música: la majoria és d'origen popular, anònima. I molta s'ha perdut, perquè no es feia constar en els fulls impresos. Per això hi ha goigs diversos que es canten amb la mateixa música. Les melodies són senzilles, amb pocs elements, i acostumen a tenir un aire repetitiu però àgil alhora. Tanmateix, també hi ha hagut músics cultes que han creat belles músiques de goigs: Mn. Francesc Baldelló, Joan Llongueras, Mn. Josep Maideu, Lluís Millet, Joan M. Aragonès. | 41.5177900,1.9018300 | 408368 | 4596821 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Els goigs són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text. El boix o xilografia ha estat la manera tradicional com s'ha reproduït la imatge. Quan la tècnica ho ha permès, també s'ha usat la calcografia, la fotografia, el dibuix, etc. Entre els artistes contemporanis que han excel·lit a donar imatges als goigs podem esmentar Enric C. Ricart, Josep Obiols, Antoni Gelabert, Antoni Ollé Pinell, Josep M. Subirachs. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 73745 | Alzines de Can Morral del riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-morral-del-riu | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Es tracta de dues alzines (Quercus ilex) de la família de les Fagàcies situades a la zona d'horts de la Masia de Can Morral del Riu. Destaquen al municipi per les seves grans dimensions: una de 15 m d'alçada i 2, 03 m de perímetre; l'altra de 12 m d'alçada i 2,07 de perímetre. | 08001-93 | Can Morral del Riu - 08630 Abrera. | 41.5250900,1.9088100 | 408961 | 4597624 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73745-foto-08001-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 73746 | Pi del carrer Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-carrer-tarragona | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Es tracta d'un pi pinyer (Pinus pinea) de la família de les Pinàcies, situada al barri de Sant Hilari. Destaca al municipi per les seves grans dimensions: 12 m d'alçada i 2, 42 m de perímetre. | 08001-94 | Carrer Tarragona - 08630 Abrera. | 41.5225400,1.9101000 | 409065 | 4597340 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||||
| 73747 | Roures del carrer Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-carrer-balaguer | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Es tracta de dos roures cerrioides (Quercus cerrioides) de la família de les Fagàcies situats al barri de Sant Hilari. Destaquen al municipi per les seves grans dimensions: un de 16 m d'alçada i 2 m de perímetre; l'altra de 16 m d'alçada i 1,91m de perímetre. | 08001-95 | Carrer Balaguer - 08630 Abrera. | 41.5215800,1.9095300 | 409016 | 4597234 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73747-foto-08001-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 73748 | Roureda de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-sant-hilari | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Petita roureda formada per un conjunt d'uns 16 roures (Quercus cerrioides) de dimensions variades situats entre el final del carrer Balaguer i el final del carrer Polinyà, al barri de Sant Hilari. Ocupen una superfície de 0,4 ha i es troben a l'inici d'una petita torrentera que baixa cap el riu Llobregat. El seu interès radica en el conjunt que formen, que probablement representa les restes del bosc autòcton que hi deuria haver a la zona. | 08001-96 | Carrer Polinyà - 08630 Abrera. | 41.5215900,1.9097600 | 409035 | 4597235 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||||
| 73749 | Alzinar de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-sant-hilari | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Petita representació d'alzinar amb roures situada damunt la terrassa fluvial del Llobregat. Localitzada al final del carrer Tarragona, a la part posterior dels habitatges del carrer Polinyà, presenta diversos exemplars d'alzines (Quercus ilex) i roures (Quercus cerrioides) de dimensions variades i una mostra del sotabosc de l'alzinar. Amb una superfície de 0,5 ha, presenta l'interès de marcar el límit natural del bosc amb l'àmbit d'influència del riu Llobregat. | 08001-97 | Carrer Tarragona - 08630 Abrera. | 41.5223400,1.9101400 | 409068 | 4597318 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||||
| 73750 | Tamarius de la riba del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tamarius-de-la-riba-del-llobregat | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Conjunt de tamarius (Tamarix sp.) situats a la riba dreta del riu Llobregat i a les illes fluvials. Ocupen una superfície indeterminada, però sempre inferior a 0,3 ha. Presenten l'interès de ser una espècie originària de zones estèpiques adaptada a sòls salabrosos, per la qual cosa es suposa la seva presència al relativament alt contingut de sals del riu Llobregat. La seva presència al municipi es pot considerar com a destacada. | 08001-98 | Riu Llobregat - 08630 Abrera. | 41.5223400,1.9142300 | 409409 | 4597313 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||||
| 73751 | Pollancreda de la riba esquerra del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-la-riba-esquerra-del-llobregat | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Situada al marge esquerre del riu Llobregat, està formada per grans exemplars de carolina (Populus deltoides) i pollancre del Canadà (Populus canadensis), probablement originaris de plantacions, es barreja amb arbres autòctons com saücs (Sambucus nigra), freixes (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus cf minor). També amb una extensió d'unes 2,1 ha, però disposada en línia respecte el curs del riu, és de gran interès per la regulació de les inundacions de les terrasses fluvials del Llobregat i com a refugi de fauna. | 08001-99 | Riu Llobregat - 08630 Abrera. | 41.5230000,1.9152000 | 409491 | 4597386 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||||
| 73752 | Casa a la Plaça de l'església, 3 de Santa Maria de Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-placa-de-lesglesia-3-de-santa-maria-de-vilalba | 'Casa a la Plaça de l'església 3', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera. | XIX | Casa de planta rectangular, de dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La façana és de maçoneria vista i les totes les obertures, finestres i portes estan reforçades amb maó vist. En l'eix central, al primer pis, hi ha un balcó i al segon una galeria de tres arcades de mig punt. Sobre aquestes hi ha un rectangle de guix amb la data inscrita '1828'. | 08001-100 | Plaça de l'església, 3- Santa Maria de Vilalba, 08630 Abrera. | L'origen del nucli en la voluntat de la marquesa de Castellbell de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere d'Abrera. L'any 1868 s'instituí la nova parròquia de Santa Maria de Vilalba, que va donar nom al poble on es troba l'actual església i al costat la casa descrita. | 41.5114600,1.9317600 | 410857 | 4596087 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 73753 | Can Costa Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-vell | XIII-XVIII | La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació | Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs de tàpia bastits sobre sòcols de pedra, els quals presenten un parament de maçoneria de morter de calç. Tanmateix, la majoria d'estructures s'aprecien difícilment entre la vegetació i es conserven a nivell de planta. Encara es pot veure dempeus algun contrafort isolat, construït amb el mateix tipus de maçoneria. | 08001-101 | Camí de Can Costa- 08231 Ullastrell | Els seus propietaris conserven documentació del segle XIII que en fa referència. Les estructures que es conserven, però, des d'un punt de vista arquitectònic, són d'època moderna. | 41.5224000,1.9419000 | 411718 | 4597291 | 08001 | Abrera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 87683 | Les campanes de Sant Pere d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-campanes-de-sant-pere-dabrera | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar de l’església de Sant Pere d’Abrera té a l’actualitat quatre campanes distribuïdes en els tres pisos del campanar:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La campana més voluminosa es localitza al primer pis, pesa 333 kg. Una creu decorada amb elements geomètrics destaca enmig de la cintura, sota i en català, apareix la informació que la campana va ser refosa l’any 1959 i el seu nom, “Joana”. A la part superior, el cap, destaquen dues inscripcions en llatí. La campana original datava de 1222. El seu nom és en homenatge al Papa del moment en que es va refondre i beneir la campana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La campana del segon pis pesa 170 kg. i es diu “Gregòria”, en homenatge a l’arquebisbe Dr. Gregori Modrego Casaus, Bisbe de Barcelona. Sobre del nom apareix una imatge motllurada i a la part posterior, enmig de la cintura, una creu decorada amb elements geomètrics. En les dues bandes restants apareix una creu encerclada i la senyera. Al cap dues frases expliquen en català, que es tracta d’un donatiu dels feligresos amb motiu de la restauració de l’església i el campanar l’any 1959. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al tercer i últim pis del campanar hi ha dues campanes de mides més modestes. Destaca una pel seu símbol, ja que es tracta de l’antiga campana de l’ermita de Sant Ermengol (de 1612), que va ser refosa en aquesta, tal com explica la frase en català escrita a la part superior de la peça. Es diu “Teresa”, en homenatge a la persona que la va pagar, la senyora Teresa Verdaguer, vídua de Francesc Platón Sartí. A sobre del nom hi ha una creu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al costat hi ha la l’última campana, la “Miraculosa”, dedicada a la Sagrada Família amb inscripció en llatí i datada del 1891en record de l’original, ja que aquesta, com la resta, va ser refosa l’any 1959. Hi ha una inscripció al peu de la peça, mentre que el cap és decorat amb motius vegetals i geomètrics. Destaca el segell de la fàbrica que va fer l’original l’any 1891, amb la bandera de Barcelona i el nom del propietari, el fonedor Buenaventura Pallés i Armengol. A la part oposada apareix una figura motllurada. Les dues campanes petites pesen 50 kg cadascuna.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El sistema actual per tocar les campanes és automàtic, les campanes estan fixades en estructures metàl·liques per la part del coll i són colpejades exteriorment per un martell electromecànic.</span></span></span></span></p> | 08001-111 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les campanes de Sant Pere d’Abrera es van col·locar i beneir el març de 1960.</span></span></span></span></span></p> | 41.5178537,1.9020153 | 408384 | 4596828 | 1959 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87683-p1070533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87683-p1070537.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2021-02-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 87696 | Fons documental amb informació d'Abrera del 'Archivo Histórico Nacional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-del-archivo-historico-nacional | XVI - XIX | <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta de l’expedient d’Abrera de l’anomenada “Causa General”, generat per la Fiscalia del tribunal suprem entre 1940 i 1945, que conté oficis, decrets, diligències, certificacions i relacions de persones mortes violentament i actes violents esdevinguts abans de l’ocupació de les tropes rebels del municipi durant la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen a més els següents documents:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Anys 1590-1591: “Proceso criminal de Juan Planes</span></span></span></span></span>”. Generat per la Inquisició. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Any 1770: “Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Villafranca del Panadés (sic) junto con los pueblos de su partido remitida por el alcalde mayor, José Ignacio de Castelloi”, on es recull les cofraries i germandats d’</span></span></span></span></span>Abrera (Barcelona)</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>1810-12: “Proclamas, impresos y bandos del gobierno español y del gobierno intruso</span></span></span></span></span>”. De l’estat espanyol, on es dona informació de la victoria sobre els tropes franceses a Abrera. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>1878: Segells d’Alcaldia de l’Ajuntament Constitucional i del Jutjat de Pau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08001-115 | Archivo Histórico Nacional. Calle de Serrano, 115, 28006 Madrid | 41.5163981,1.9014720 | 408336 | 4596667 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87696-proclamas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87696-segells.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-02-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 87697 | Fons documental amb informació d’Abrera al “Centre Documental de la Memoria Histórica” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-al-centre-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta d’expedients relacionats amb tot el procés de confiscacions de béns que es va donar per part de l’administració durant el període dels anys 1936-1939.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936 -1939 Documentació varia relativa a confiscacions fetes a la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Castellví de Rosanes. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1937 Expedient d’ingrés del Sindicat de Treballadors de la Terra i Oficis Varis de Abrera (Barcelona).</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936-1937 Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Cervelló. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936-1938 Expedientes de responsabilidades e incautación de bienes de la Ex-Baronesa de Maldà. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1937-1938 Oficios relativos a la investigación de recursos económicos de refugiados en la I Vegueria. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | 08001-116 | Centre Documental de la Memoria Histórica. Carrer Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | 41.5163871,1.9014573 | 408335 | 4596666 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87697-confiscacions.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87697-constitucio-alcaldia.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-02-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 28933 | Ca l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada | TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf | XVIII | Restaurada l'any 1950. | Conjunt format per un edifici residencial i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular, orientat pràcticament coincidint amb els punts cardinals i amb la façana principal (en un dels costats llargs) a llevant. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes sota coberta. La façana principal, a llevant, disposa d'una porxada amb tres arcs sostinguts sobre pilars quadrats, que donen pas a un espai cobert per volta d'aresta. En aquest espai, a l'esquerra, hi ha l'entrada principal, un gran portal de doble batent amb arc rebaixat a la clau del qual hi ha inscrita la data de 1799. A la dreta d'aquest portal hi ha part del que havien estat dues premses de biga. La porxada descrita no està centrada dins la façana, i té dues petites obertures a la seva esquerra. El primer i segon pis tenen una ordenació idèntica, seguint, ara sí, simetria: en cadascuna d'elles hi ha cinc obertures, amb tres balcons a la part central rematats amb arcs rebaixats i amb barana de forja i una petita finestra a prop de cada angle. Finalment, sota el ràfec de la coberta, coincidint en la vertical amb les cinc obertures descrites de la primera i segona planta, hi ha cinc obertures circulars que delaten l'existència d'unes golfes. La façana de migdia, molt més alta (ja que el desnivell li fa guanyar uns metres) té obertures a la primera i segona planta, configurant dues galeries superposades de tres arcs (rebaixats, com la resta) superposats. A l'esquerra d'aquestes galeries, hi ha una finestra a cada nivell. Finalment, igual que a la façana de llevant, sota el ràfec hi ha obertures circulars que coincideixen en la vertical amb les obertures dels pisos inferiors; en aquest cas, doncs, quatre. La façana nord, més simple, es resol amb dos balcons a la primera i a la segona planta i dues obertures circulars sota el ràfec. Aquestes tres façanes, resoltes amb un parament de grans blocs desbastats (que probablement anaven arremolinats) i pedres ben treballades als angles i als elements arquitectònics (obertures i pilars), contrasten amb la façana de ponent. En ella tan sols hi ha dues petites obertures, desordenades i probablement obertes a posteriori. Té doncs, clarament, la condició d'esquena de l'edifici. Això, però, no sembla casual: la coberta d'aquest gran casal és a tres aigües, i no a quatre. Això fa pensar que les construccions menors (principalment un edifici rectangular amb coberta a dues aigües) que s'agrupen davant d'aquesta façana nord no hi estan annexades, ans al contrari: són preexistents a la construcció del gran casal. En aquest lateral nord hi comptem tres volums que lliguen entre ells, als que hem d'afegir un cobert annexat a la façana sud (aquest sí, posterior al casal). Exempts de l'edifici principal, flanquejant el camí d'accés per llevant, hi trobem un petit cobert a dos nivells (possiblement per bestiar), una bassa i una pallissa coberta a dues aigües. | 08002-1 | Prop del turó del Puig Farner, a l'oest del terme, molt a prop del límit amb els Prats de Rei. | El mas surt esmentat al fogatgede 1365, amb la denominació de 'Lo Mas de Pui dodena `[Puig d'Òdena]'. Durant el segle XVI fou propietat dels Grevalosa de Castellar. Al segle XVII l'adquirí la família Estrada, que li canvià el nom. La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. Ca l'Estrada (sota la denominació errònia de 'la Calsina') és indicada als plànols sobre la batalla (TINDAL, 1733) com a posició dels borbònics, que hi tenien 300 granaders, oposats a la guarnició austriacista de les proximitats del Puig Farner. | 41.7109400,1.5553000 | 379812 | 4618691 | 1799 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Ca l'Estrada forma part de la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei. A peu de camí hi ha un rètol que en descriu els fets principals. | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 28936 | Cups a la vora del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-a-la-vora-del-maset | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Jaciment sense restes evidents, probablement malmès per l'erosió. | Segons referències orals i escrites, en aquest punt s'hi han trobat restes d'un hàbitat d'època tardoromana amb estructures excavades a la roca. El punt indicat, que es troba a escassos 170 m al nord de la casa del Maset, està format per un aflorament de roca on s'hi haurien documentat les estructures i estratigrafia. En el moment de la visita, però, no s'hi identificaren ni les estructures ni restes de materials arqueològics en superfície, possiblement a causa de l'erosió. | 08002-4 | A les proximitats del Maset, situat al sud-oest del terme | 41.7038000,1.5781400 | 381699 | 4617867 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28936-foto-08002-4-2.jpg | Legal | Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 28937 | Cal Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boladeres | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XV | Reformada al segle XVII i XX. | Mas fortificat (o casa forta) situat sobre un promontori rocós, amb una clara intencionalitat d'agrupar els volums i guanyar espai no per dispersió en superfície sinó per increment de la verticalitat. El caire defensiu es veu emfatitzat per lloc on s'ubica, sobre un aflorament rocós davant d'un meandre de la Riera de Maçana. L'accés es realitza mitjançant una rampa esgraonada que dóna a una porta (a la llinda de la qual hi ha gravat el monograma IHS), passada la qual s'accedeix a un pati distribuïdor. El cos principal es troba a la part oest, i consta de planta baixa, primer pis i golfes sota coberta de doble vessant. Els volums adossats a la seva cara de llevant, en planta baixa, corresponen a afegits del segle XX. La façana nord del cos principal presenta un notable atalussat que ocupa tota la planta baixa. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; a la llinda de la situada més cap a l'oest s'hi pot llegir la inscripció '16[IHS]82 / March Sostras'. L'aparell de l'edifici principal és fet de blocs calcaris desbastats de mida mitjana i gran, lligats amb morter de calç i originàriament arremolinats. Les cantonades i les obertures estan fetes amb pedra ben tallada. Separats de l'edifici, pocs metres al nord, hi ha dos coberts en avançat estat de degradació. | 08002-5 | A la plana de Cal Boladeres, a l'extrem sud del terme | El seu origen es remunta, almenys, al segle XV. Surt esmentada al cadastre d'Aguilar de 1716 (PARCERISAS, 2000: 119). | 41.6991900,1.6105000 | 384383 | 4617311 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 28938 | Molí de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-castellar | PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XIV | Reformat al segle XVIII | Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L'edifici originari era l'anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l'edifici) on hi ha els molins. Al segle XIX s'hi afegí la part davantera (que ofereix actualment la façana vers l'exterior), anomenada Cal Pepó. Entre les diferents instal·lacions visibles s'observen conilleres, galliners, un forn amb volta i un pou (al davant) datat el 1749), vinculades segurament als últims usos de l'edifici. L'entrada principal és a l'est, i encara són visibles restes de la porta dovellada en arc de mig punt original. Tanmateix una reforma posterior en tapià una part, i ara hi ha una porta rectangular definida amb brancals i llindes de pedra perfectament escairats. Segurament i en relació a aquesta reforma, s'ha de relacionar el balcó del primer pis, delimitat amb la mateixa tipologia de pedra, i on hi ha una llinda amb la data 1881. Al sud del conjunt, per unes escales exteriors, de construcció o reforma força recent, s'accedeix a la bassa. Aquesta, té planta semi rectangular amb extrems arrodonits i més de 60 m de llargada, és plena d'aigua i encara és visible el seu cacau rodó. El rec que l'omple agafa l'aigua prop de la confluència de la riera de Maçana amb la de Rajadell. Des d'aquesta zona més elevada, també es té accés al segon pis del molí. La construcció feta amb pedres escairades lligades amb argamassa, és evident que ha patit diverses reformes al llarg dels segles, i fou adaptada com habitatge. Poca a poc si han anat adossant diferents edificacions, el que en fa difícil definir el perímetre del molí i de les estructures vinculades, com les dependències dels moliners. Actualment hi ha tres edificis annexats, Cal Fuster (casa sobre el molí), Cal Papó i Cal Molí (cases adossades al molí), que podrien tenir relació amb el conjunt. Tot i que no hem pogut accedir a l'interior, sembla que es conserva part de l'aparell propi d'una instal·lació d'aquestes característiques, així com una sala amb arcades de pedra. Segons es desprèn d'un petit rètol informatiu a tocar de la porta, la casa del molí (Cal Molí) al costat, es va refer completament al segle XVIII. A més a més aquest mateix rètol apunta que antigament hi havia hagut dos molins i una ferreria. | 08002-6 | A la Plaça de Castellar, al Nucli de Castellar | Molí fariner d'origen feudal, que sempre va estar sota la propietat del senyor del Castell de Castellar. Les primeres referències documentals daten del segle XIV en relació a un servei al qual estaven obligats a acudir tots els pagesos del terme. El molí restà actiu fins a la dècada dels '70 del segle XX i habitat fins fa poc per la darrera molinera de Castellar, Rosa Cots i Closa, coneguda com la Rosita, vídua de Miquel Clotet, (PARCERISAS 2013: 165). El 2013 el comte de Sant Miquel de Castellar feu donació de l'edifici del molí a l'Ajuntament d'Aguilar de Segarra, i també se'n preveu la restauració. | 41.7288000,1.6538200 | 388039 | 4620541 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28938-foto-08002-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28938-foto-08002-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28938-foto-08002-6-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 28939 | Font de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-castellar | XX | Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig. Al centre de la roda s'hi ha posat l'aixeta. El receptable on es recull l'aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d'obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana. | 08002-7 | A la Plaça de Castellar | La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l'arribada d'aigua al municipi l'any 1983, | 41.7287400,1.6540200 | 388056 | 4620535 | 1983 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 28940 | Can Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pala | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XIV | Reformat al segle XX | Esplèndida mostra d'arquitectura rural fruit de la seva importància als segles XVII-XVIII. Casa de planta allargassada amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dues aigües i un ràfec fet amb dues línies de teules i rajols. En el seu extrem est hi ha una galeria coberta al primer pis, que s'adossa a una torre. Aquesta torre té planta quadrangular i és un pis d'alçada més alta que la resta de construccions de l'edifici. Coberta a quatre aigües, a sobre hi ha un parallamps. L'accés principal a l'edifici és per la banda sud, a tocar de la carretera, on hi ha la porta principal feta amb arc de mig punt definit per dovelles de pedra ben treballades, sobre una de les quals hi ha pintat el numero 62. A l'esquerra d'aquesta porta, el mur del cos oest, està construït de forma atalussada. Pel que fa a la resta d'obertures de l'edifici, estan definides per pedres ben treballades i sembla que conserven restes d'haver estat pintades amb 'blauet'. L'edifici està fet amb pedres sense treballar col·locades unes al costat de les altres definint filades més o menys regulars. Les pedres treballades es troben delimitant les obertures o les cantonades de cada un dels cossos que componen l'edifici. És evident que la construcció ha estat reformada i ampliada progressivament al llarg dels segles, i sembla clar que durant el segle XX o inicis del XXI s'hi ha fet una reforma important, rejuntant moltes de les pedres de l'edifici. Tanmateix sembla que a la torre escara es conserven restes visibles del morter original. Al voltant de la casa principal hi ha diversos coberts i annexos. En un d'ells situat a l'extrem oest, hi ha un rellotge de sol pintat a la façana, en força mal estat de conservació. | 08002-8 | Al nord del nucli de Castellar. | Apareix al fogatge de 1365 com Mas Ça Baça. Na Dolça, muller d'en Pere Ça Baça, propietaris. El 1647 mor Magí Palà, Batlle de Castellar i en el seu testament hi ha una gran quantitat de deixes i llegats. Els Palà en aquest moment són molt rics i influents tal com denoten les seves amistats i com s'observa al capbreu de 1669 que a banda del mas de la Bassa tenen el mas de Tornamira, el de Beneteres (actualment Tinet), el mas de la Calçada (actualment Masia) i el de Semís. (PARCERISAS 2000: 108). Can Palà també apareix al capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, el propietari és Magí Palà. També surt en el cens de 1857, on Anna Mª Palà és la pubilla, néta d'en Magí. La família Palà ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat. (PARCERISAS 2013: 80, 139). Els Palà que al segle XVI són rics, al XVII es mantenen i en arribar al segle XIX entren en crisi. Anna Mª va ser la darrera hereva amb el cognom Palà, es coneix el patrimoni de la pubilla, gràcies a l'inventari aixecat pel seu oncle Ramon Domènec de l'Azina de Calonge. (PARCERISAS 2000: 156) El camí Ral passava just per davant de l'edifici, entre aquest i Can Teixidor, seguint el traçat de l'actual N-141g. | 41.7297000,1.6555500 | 388185 | 4620639 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té un rellotge de sol.Antigament conegut com Mas Bassa o Baça, | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 28941 | Cal Ferrer, Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-cal-ferrer-gros | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVI | Reformada al segle XVIII | Primer edifici que es veu en entrar a la sagrera de Sant Esteve. Gran casal fet totalment amb pedra, bona part d'ella sense treballar. Les pedres estan disposades unes al costat de les altres lligades amb morter definint filades més o menys regulars. Les pedres ben treballades i escairades estan col·locades a les cantonades de cada un dels cossos o bé en les obertures, a manera de brancals o llindes. L'edifici primitiu, seria de planta rectangular, amb coberta a dos aiguavessos i a ell s'han anat afegint altres cossos i annexos de caràcter auxiliar. Entre ells destaca una galeria al costat dret de la façana principal, aprofitant el teulat d'un edifici auxiliar. La porta d'entrada principal està feta amb arc de mig punt amb dovelles de pedra ben treballada. Entre les altres obertures, destaquen dues llindes de finestra, una amb la data 1730, utilitzant un quadrat barrat en lloc del zero, i un altre en la que sembla llegir-se 1758. Ambdues dates evidencien per tant que la construcció va patir una reforma important durant el segle XVIII. A banda d'aquests elements és clar que l'edifici amb el pas dels anys va anar creixent i modificant la seva planta original i accessos. En el mur de façana est és encara visible un arc possiblement d'una antiga porta, actualment tapiada i on s'ha obert una porta rectangular de menors dimensions. L'edifici també conserva un rellotge de sol, en un estat de conservació força bo, en la seva façana sud. El conjunt es troba totalment tancat tant pels murs dels mateixos edificis annexes com per una porta metàl·lica, al costat de la qual hi ha un rètol fet amb ceràmica on es pot llegir: Cal Ferrer Gros. | 08002-9 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | Apareix a capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, on Francisco Ferrer consta com a propietari. La família Ferrer ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat, el primer Ferrer documentat és Valentí Ferrer, casat amb una dona de Cal Palà i pares de Gaspar Ferrer hereu al capbreu de 1579 (PARCERISAS 2013: 79, 139) | 41.7315600,1.6567800 | 388290 | 4620844 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té un rellotge de sol a a façana sud,Conegut antigament com La Pobla. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 28942 | Rellotge de sol de Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-ferrer-gros | XX | Rellotge de sol ubicat a la façana sud de l'edificació de Cal Ferrer Gros. De planta quadrangular i coronament en forma triangular, té definit el seu perímetre per petits blocs de pedra treballada i motllurada. L'interior està pintat de blanc, en ell es conserva sencer el gnòmon de vareta i es pot llegir el següent missatge 'Yo sensa sol i tu sensa fé no som ré'. La línia horària és de 8 a 4 i assenyala la mitja hora, números romans. | 08002-10 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | 41.7323300,1.6592400 | 388496 | 4620926 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 28943 | Rellotge de sol de Can Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pala | XX | Molt deteriorat fruit de la manca de manteniment i les inclemències meteorològiques. | Rellotge de sol ubicat a la façana sud d'uns dels annexos aixecats a l'oest de l'edifici principal de Can Palà. De planta quadrangular, es conserva tota la superfície del lliscat base, i es pot intuir que tenia planta quadrangular amb coronament arrodonit. El perímetre estava definit per un regruix en el morter de base, marcat a més per línies incises. L'espai interior estava pintat de blanc, però només es conserva la part inferior. Els números són il·legibles i no conserva el gnòmon. | 08002-11 | Al nord del nucli de Castellar | 41.7297000,1.6552500 | 388160 | 4620640 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28943-foto-08002-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28943-foto-08002-11-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 133,10 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.