Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67858 | Tines de ca n'Escaiola (grup 2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ca-nescaiola-grup-2 | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet.</p> | XVIII-XIX | Les tines han perdut completament la coberta i part del parament. La runa s'acumula a l'interior. | <p>A ca n'Escaiola hi ha dos grups de tines, un al costat del camí i altre proper a la casa, amb un total de quatre tines i una barraca. El segon grup se situa al nord, a prop de la casa i és constituït per dues tines. Ambdues tenen el dipòsit quadrat i formen un sol cos rectangular de 5,50 m per 3,15 m. La part inferior de la construcció és construïda amb pedra amorterada, i s'ha perdut la part superior dels murs i la totalitat de la coberta. No es pot determinar si l'accés era únic per a les dues tines o bé independent; sí podem dir, però, que molt probablement estava situat al parament sud-est. L'interior dels dipòsits és revestit amb peces ceràmiques envernissades, tot i que estan deteriorades i algunes filades han caigut. Els dipòsits són plens de runa i vegetació. Els brocs es localitzen al parament nord-oest i la pedra que els conforma sobresurt del mur. L'estat de conservació en el qual es troben és força deteriorat. AAVV (2005:212-213)</p> | 08277-207 | Mas Escaiola, km 28,7 carretera BV1221 Terrassa-Navarcles, 08279 Talamanca | <p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7) Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau. Cap altra comarca vitícola de Catalunya gaudeix d'aquest tret específic.</p> | 41.7335600,1.9317300 | 411160 | 4620746 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67858-foto-08277-207-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 67857 | Balma de les Panses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-panses | <p>Font: ESCODA I PRATS, JOAN (2008). www.percaminsdelbages.blogspot.com/2008_06_01</p> | XIX | <p>Es tracta d'una balma obrada que conserva encara un mur de parament irregular aixecat amb carreus de pedra escantonats units sense morter seguint la tècnica constructiva de la pedra seca. L'estructura de la balma forma un angle recte aprofitant el sostre de pedra natural i el fons de la balma. Encara conserva la porta de fusta de l'entrada. Al no haver-hi camí es fa difícil el seu accés.</p> | 08277-206 | Paratge de la Soleia i Can Mas | <p>Sembla tractar-se d'una balma destinada a guardar ramats i estris agrícoles. En temps de la guerra civil (1936-39) va servir d'amagatall. Actualment es troba totalment desocupada.</p> | 41.7162500,1.9548800 | 413062 | 4618800 | 08277 | Talamanca | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67857-foto-08277-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67857-foto-08277-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | Segons la informació apuntada per Joan Escoda al lloc web esmentat a la Bibliografia, tenim que les coordenades geogràfiques de la Balma de les Panses són les següents: latitud 41.42.809, longitud 1.57.173 | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 67856 | Creu de Lleonard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lleonard | <p>http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/03/la-creu-de-lleonard-lescena-del-crim.html</p> | XX | <p>Creu de ferro que recorda l'emplaçament on fou assassinat Francesc Lleonard i Casas en el marc de la Guerra Civil (1936-39). Trobem una placa de ferro que du la següent inscripció: AQUI MURIO FRANCISCO LLEONAR Y CASAS A LA EDAD DE 29 ANOS EL DIA 28 DE ENERO DE 1939 NATURAL DE ROCAFOR (Q. E. P. D) La creu presenta unes mesures d'uns 80 cm d'alt per uns 50 d'ample.</p> | 08277-205 | Terrenys agrícoles del mas Can Trullàs, 08279 Talamanca | <p>Els fets tingueren lloc en el marc de la Guerra Civil (1936-39). Francesc Lleonard, masover del mas Can Trullàs, fou assassinat en els terrenys agrícoles que resten propers a la casa, avui una zona boscosa.</p> | 41.7193300,1.9645700 | 413872 | 4619132 | 1939 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67856-foto-08277-205-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 67855 | Columnes de l'ara de l'Altar Major de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columnes-de-lara-de-laltar-major-de-sant-marti-de-mura | <p>AA.DD (1984). El Bages a Catalunya Romànica Vol. XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CORTÉS Elia, Maria del Agua (2007). Inventari del Patrimoni Local de Mura. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Mura.</p> | XII | <p>L'ara de l'altar major es troba sostinguda sobre quatre fusts de bases i capitells idèntics. Presenten una alçada aproximada d'uns 80 cm, i sense cap tipus de decoració. Alguna de les peces respon a reproduccions contemporànies, mentre que les altres són les originals.</p> | 08277-204 | Altar major de l'església de Sant Martí de Mura, 08278 Mura | <p>Alguns dels capitells i bases dels fusts són peces originals d'un altar romànic provinent de l'església de Santa Maria de Talamanca i que hom havia desmuntat fa anys. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:328)</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Restringit | Bo | Inexistent | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 92 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 67854 | Rellotge de sol del mas can Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-can-trullas | XIX-XX | <p>A la façana principal de la casa, entre el primer i el segon pis, hi trobem un rellotge de sol de construcció molt senzilla, fet a partir d'una capa de guix de forma circular. No presenta decoració ni inscripcions de cap tipus.</p> | 08277-203 | Mas can Trullàs, pista forestal Mura-Talamanca, 08279 Talamanca | 41.7167300,1.9670400 | 414074 | 4618841 | 08277 | Talamanca | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 67853 | Rellotge de sol del mas Molí del Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-moli-del-menut | XIX-XX | <p>A ponent de la façana principal, a l'alçada del primer pis, trobem un rellotge de sol fet a partir d'una pedra pintada. Presenta decoració amb motius vegetals i religiosos, a més d'una inscripció als peus que diu: 'dic les hores d'esperança quan la mola fa farina, també les tinc d'enyorança quan el sol no m'il·lumina'.</p> | 08277-202 | Mas Molí del Menut, 08279 Talamanca | 41.7441900,1.9775500 | 414984 | 4621880 | 08277 | Talamanca | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67853-foto-08277-202-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | Per el seu bon estat de conservació, sembla que el rellotge pot haver estat repintat recentment tot resseguint el model antic. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 67852 | Tombes antropomòrfiques del castell de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-antropomorfiques-del-castell-de-talamanca | <p>SITJES, Xavier (1994). L'art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XI-XII | En general és bo, per bé que la vegetació hi creix per tots costats i que alguna fossa està lleugerament desgastada. | <p>Als peus de la torre del Castell trobem un conjunt de 8 tombes antropomòrfiques excavades a la roca sense seguir cap ordenació clara. Estan orientades amb el cap mirant a llevant. El seu estat de conservació és en general bo, per bé que l'inexistent manteniment ha fet créixer la vegetació tant a l'interior com als voltants d'aquestes. Per tal de poder fer una descripció clara i individualitzada, establirem el següent ordre: imaginem dues aliniacions Nord-Sud. A la filera del davant, a Est, hi localitzem 5 tombes (1-5), i a la filera del darrera 3 tombes (6-8). Presenten les següents mesures: Tomba 1 Llargada: 210 cm Amplada espatlles: 56 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 35 cm Tomba 2 Llargada: 196 cm Amplada espatlles: 50 cm Amplada peus: 30 cm Fondària: 25 cm Tomba 3 Llargada: 190 cm Amplada espatlles: 40 cm Amplada peus: 26 cm Fondària: 35 cm Tomba 4 Llargada: 194 cm Amplada espatlles: 44 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 25 cm Tomba 5 Llargada: 184 cm Amplada espatlles: 46 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 30 cm Tomba 6 Llargada: 175 cm Amplada espatlles: 56 cm Amplada peus: 56 cm Fondària: 20 cm Observacions: es tracta d'una tomba més aviat del tipus banyera, poc antropomòrfica. Tomba 7 Llargada: 185 cm Amplada espatlles: 47 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 28 cm Tomba 8 Llargada: 190 cm Amplada espatlles: 40 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 44 cm</p> | 08277-201 | Castell de Talamanca, carrer del Castell 12, 08279 Talamanca | <p>La gran majoria dels enterraments a l'alta edat mitjana es feien en fosses cavades a terra o buidades a la codina, on n'hi havia també, en caixes de lloses enterrades, les cistes. Aquests enterraments tan pobres eren conseqüència de la inòpia general del país, tant de la massa popular com de les classes que, a la llarga, en podríem dir benestants. Va ser cap al segle XII, coincidint amb un més alt nivell de vida, quan es va generalitzar entre els magnats i probi homines, civilis i eclesiàstics, el costum -ja iniciat minoritàriament al segle X- de recollir en caixes de pedra, els sarcòfags, els ossos dels difunts, després d'haver-se consumit els cadàvers sota terra. SITJES (1994:66) Fou als anys seixanta del passat segle quan es localitzà el conjunt de tombes i s'excavaren. Algunes de les restes es conserven a l'interior del Castell, a la sala d'armes, mentre que de la majoria d'elles se'n desconeix la seva localització.</p> | 41.7393000,1.9760800 | 414856 | 4621338 | 08277 | Talamanca | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67852-foto-08277-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67852-foto-08277-201-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | A l'interior del castell, a la sala d'armes, hi trobem una vitrina que conserva en el seu interior els ossos recuperats d'una de les tombes, així com diversos fragments de ceràmica del tipus blava catalana dels segles XVI-XVII, i que segons sembla, es localitzaren en superfície al mateix indret on es troben les tombes. Just al costat de les tombes hi trobem una piscina, dins el mateix recinte, fet que fa plantejar la hipòtesi que a sota d'aquesta se'n hi trobin més, així com a la resta del solar. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 67851 | Barraca de vinya de la tina del pla de les Generes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-del-pla-de-les-generes | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>La barraca de vinya s'adossa entre les dues tines. És de planta irregular amb uns 5m2 de superfície. Els paraments són de pedra seca i la coberta és plana, construïda amb bigues de fusta i pedres planeres sobre la qual s'estén una capa de sorra i pedruscall. L'entrada presenta un acabat amorterat, té encaixos per a la porta en ambdós muntants i conserva les restes de les frontisses. Els muntants són verticals i sobre seu es recolzen dues llindes, una d'exterior de pedra de 100 cm x 15 cm x 20 cm i una altra d'interior de fusta. Les dimensions per a l'entrada són de 0,72 m x 1,40 m d'alçada. El gruix de les parets és de 50 cm. A l'interior hi trobem dos amagatalls i els brocs de dues tines; la pedra que els conforma sobresurt de la verticalitat del mur. El seu estat de conservació és força bo. AADD (2005:146)</p> | 08277-200 | Pla de les Generes, Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7283000,1.8878000 | 407499 | 4620208 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 67850 | Barraca de vinya de la tina del Solei de Generes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-del-solei-de-generes | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | La coberta està parcialment ensorrada i alguns blocs de pedra del parament també han caigut, per bé que el cos es conserva dempeus. | <p>Barraca de vinya que s'adossa al sud-est de la tina. És de planta rectangular amb 2,20 m d'ample i 2,70 m de llarg. Els paraments són fets amb pedra seca i de la coberta, feta amb el mètode per aproximació de filades, se n'ha perdut la llosa superior. Per a la porta d'entrada, de 65 cm x 130 cm d'alçada, té una llinda de 85 cm x 33 cm x 12 cm. El gruix de les parets és variable, de fins a 70 cm. AADD (2005:178)</p> | 08277-199 | Solei de les Generes, mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7322400,1.8957700 | 408167 | 4620637 | 08277 | Talamanca | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | L'accés és complicat, doncs queda a l'altre costat de la riera de Sant Esteve i cal creuar-la tot baixant un fort desnivell. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 67849 | Barraca de vinya (2) de la tina del camí de les Generes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-2-de-la-tina-del-cami-de-les-generes-ii | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIX | Hi manca la coberta i la resta de parament és força irregular, doncs ha perdut alguns blocs de pedra. | <p>Barraca de vinya adossada al sud-oest de la tina. És de planta irregular, d'uns 2,40 m d'ample per 2,80 m de llarg. Està construïda amb pedra seca. En resten els murs que la conformaven fins a una alçada d'1,80 cm. No presenta coberta; però probablement aquesta era plana i a una aigua, ja que a l'exterior dels murs de la tina s'observen uns encaixos que podrien haver servit com a recolzament de bigues de fusta per al sostre de la barraca. AADD (2005:154)</p> | 08277-198 | Camí de les Generes, Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7254500,1.8876000 | 407478 | 4619892 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 67848 | Barraca de vinya de la tina del camí de les Generes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-del-cami-de-les-generes-ii | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya adossada al nord-est de la tina. Aquesta és de planta quasi circular i té 3,00 m de diàmetre. Els paraments són de pedra seca, tot i que presenten algunes juntes amb morter de calç. La coberta és de falsa cúpula sobre la qual s'estén una capa de sorra i pedruscall. L'entrada presenta ambdós muntants verticals sobre els quals es recolzen dues llindes, una d'exterior de 80 cm x 25 cm x 10 cm i una altra d'interior. Les dimensions de l'entrada són de 0,77 x 1,65 m d'alçada. El gruix de les parets és de 65 cm. A l'interior hi trobem vuit amagatalls i la inscripció de la data -1896- al marc de la porta. Presenta les parets i el sostre fumats. Es troba en bon estat de conservació. AADD (2005:154)</p> | 08277-197 | Camí de les Generes, Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7254500,1.8876000 | 407478 | 4619892 | 1896 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67848-foto-08277-197-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 67847 | Barraca de vinya (2) de la tina la Solitària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-2-de-la-tina-la-solitaria | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | Es troba en un elevat estat de deteriorament degut al creixement de la vegetació i al seu estat d'abandonament. | <p>Barraca de vinya que es localitza al nord-est de la tina Llobregat. És de planta trapezoïdal amb 2,20/1,20 m d'ample i 3,15 m de llarg. Es tracta d'una construcció feta amb pedra seca. La coberta i la part superior dels murs han desaparegut. El gruix de les parets és de 55 cm. La porta d'entrada és de 120 cm d'amplada i s'ha perdut la llinda que la conformava. Al parament oest hi trobem un amagatall de 130 cm de fondària. En conjunt es troba força deteriorada. AADD (2005:165-166)</p> | 08277-196 | Pista forestal Viladordis-Talamanca km 6, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7253700,1.8917400 | 407822 | 4619878 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 67846 | Barraca de vinya de la tina la Solitària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-la-solitaria | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | Tot el conjunt es troba en un estat de deteriorament degut al creixement de la vegetació i al seu estat d'abandonament. | <p>Barraca de vinya que es localitza a l'est de la tina Llobregat. És de planta rectangular amb 2,05 m d'ample i 1,7 m de llarg. És una construcció feta amb pedra seca. La coberta i la part superior dels murs han desaparegut. El gruix de les parets és de 50 cm. La porta d'entrada és de 65 cm d'amplada, presenta un encaix al muntat dret i s'ha perdut la llinda que la conformava. A l'interior hi trobem quatre amagatalls, tots ells de grans dimensions; al parament sud, un de 40 cm d'ample per 60 cm d'alt i 30 cm de fondària; al parament oest, un de 20 cm d'ample per 20 cm d'alt i 20 cm de fondària; al parament nord, un de 60 cm d'ample, i al parament est, el darrer, amb 60 cm d'ample i 40 cm de fondària. El conjunt de la barraca es troba en un estat força deteriorat. AADD (2005:165-166)</p> | 08277-195 | Pista forestal Viladordis-Talamanca km 6, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7253700,1.8917400 | 407822 | 4619878 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 67845 | Barraca de vinya de la tina Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-llobregat | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Es tracta d'un conjunt format per una tina i una barraca totalment reformats. Com a edificació auxiliar a la tina hi trobem una barraca de planta quadrangular (320 cm x 300 cm) adossada al costat sud d'aquesta, i que igual que la tina, ha estat recentment reformada. El parament està fet de pedra seca mitjançant carreus de diferent mida i en algun cas molt ben escairats, sobretot a les cantonades i entrada. Trobem petites falques de pedra repartides per tota l'estructura. L'entrada, oberta a migdia, presenta una llinda monolítica ben treballada sostinguda damunt dos brancals formats per carreus ben escairats i disposats. Les mesures de l'entrada són les següents: 120 cm d'alt, 60 cm d'ample, i 70 cm de gruix. Pel que fa a l'alçada interior, la barraca arriba als 290 cm. La coberta és feta per el mètode d'aproximació de filades, tancant al capdamunt amb una llosa. Exteriorment, està recoberta per terra. A l'interior hi trobem un amagatall o fresquera (40 cm x 40 cm) i el broc de la tina, ambdós situats al parament nord. A l'exterior, i al costat de l'entrada, una petita banqueta complementa el conjunt. AADD (2005:156)</p> | 08277-194 | Pista forestal Viladordis-Talamanca km 4, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7244000,1.8778700 | 406667 | 4619786 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 67844 | Capella de la Mare de Déu de la Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-concepcio | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XIX | <p>El mas La Tatgera compta amb capella pròpia, sota l'advocació de la Mare de Déu de la Concepció. La trobem a pocs metres del mas i orientada a llevant, amb la porta d'entrada situada a la paret de ponent. És una construcció senzilla, d'una sola nau rectangular amb coberta de teula a dues aigües. A la llinda de la porta d'entrada hi figura la següent inscripció: FET PER FRA-SESCH TATGE 1860, i va acompanyat per l'anagrama de 'a per Jesús per Maria'. A damunt de la llinda hi ha un arc de descàrrega fet amb maons i a la part superior de la façana veiem un ull de bou obrat en totxo.</p> | 08277-193 | Mas La Tatgera, Km 29 de la carretera BV1221 Terrassa-Navarcles, 08279 Talamanca | <p>És probable que antigament, en la festa de la Immaculada Concepció, s'hi celebrés la seva festa amb l'assistència dels habitants de les cases de pagès del seu entorn. Actualment no s'hi celebren misses.</p> | 41.7366400,1.9321500 | 411199 | 4621087 | 1860 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67844-foto-08277-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67844-foto-08277-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | Francesc Tatgé | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 67843 | Fita de terme Talamanca-Monistrol de Calders nº 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-talamanca-monistrol-de-calders-no-5 | <p>ERILL, Gustau; GUAL, Jordi; MANENT, LLibert (2006). Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Moià.</p> | XX | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals de Talamanca, Monistrol de Calders i Calders. Es tracta d'un carreu de pedra rectangular amb base triangular ubicat a uns dos metres a migdia de la C9 -fitxa 191. Té gravat a la cara sud la T de Talamanca, a més del número 26. Cal saber que el terme de Monistrol de Calders fou creat l'any 1934, fet per el que s'explica que aquesta fita es trobi tant a prop de la C9 -més antiga-, doncs caldria en aquest moment reordenar el territori en els corresponents termes. Presenta unes dimensions de 56 cm d'alt per 26 cm d'ample i 20 cm de gruix.</p> | 08277-192 | Serrat del Vintró, 08279 Talamanca | <p>El terme municipal de Talamanca manté intacte l'antic terme dominat per el Castell, doncs no ha variat amb el transcurs dels segles. Així, cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació del territori, per bé que les fites que trobem avui, són d'època contemporània.</p> | 41.7531400,1.9791800 | 415132 | 4622872 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67843-foto-08277-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67843-foto-08277-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Segons els documents oficials, el termenal entre Talamanca i Monistrol de Calders és un conjunt de línies rectes que van de fita a fita, totes conservades, però segons els habitants d'aquests dos municipis, el termenal el marca la cinglera. Per tant, és una línia ondulada que, si es contraposa amb la que hem esmentat, va formant tot de zones mortes que, segons una versió o altra, pertanyen a un o altre dels termes veïns. En qualsevol cas, cal dir que qui conegui el terreny trobarà molt més lògic que sigui la cinglera allò que delimiti els territoris municipals, ja que el que queda per sobre seu no és gens accessible des de Talamanca, així com el que queda per sota seu té un accés molt dificultós des de Monistrol de Calders. Si el termenal el marquessin les línies rectes, quedarien nombrosos racons inaccessibles des del municipi al qual pertanyerien. En canvi, si el terme municipal ve marcat per la cinglera, això no passa, i el territori esdevé més coherent. ERILL, GUAL, MANENT (2006:27) A l'ajuntament de Monistrol de Calders es conserven les factures del picapedrer que la va fer, entorn els anys cinquanta del passat segle. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 67842 | Fita de terme Talamanca-Calders nº 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-talamanca-calders-no-9 | <p>ERILL, Gustau; GUAL, Jordi; MANENT, LLibert (2006). Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Moià.</p> | XIX | A la cara que hi ha gravada la T de Talamanca, hi ha pintada la marca d'un itinerari amb pintura blanca i vermella. | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals de Talamanca i Calders. Trobem un carreu de pedra amb la part superior en semicercle i que té gravat a la cara sud la T de Talamanca, i a la cara nord, la C de Calders a més del número 9, doncs aquesta fita és la novena entre Talamanca i Calders. Les vuit fites anteriors encara resten per localitzar, per bé que se'n té constància documental. Presenta unes dimensions de 60 cm d'alt per 60 cm d'ample i 10 cm de gruix. El desgast de la pedra, junt amb la tipografia de la lletra que duu gravada, fa determinar-ne la seva antiguitat i originalitat.</p> | 08277-191 | Serrat del Vintró, 08279 Talamanca | <p>El terme municipal de Talamanca manté intacte l'antic terme dominat per el Castell, doncs no ha variat amb el transcurs dels segles. Així, cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació del territori, per bé que les fites que trobem avui, són d'època contemporània.</p> | 41.7531200,1.9791500 | 415129 | 4622870 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67842-foto-08277-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67842-foto-08277-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Durant anys s'ha cregut que aquesta fita pertanyia a Monistrol de Calders, però la recent localització d'una nova fita a pocs metres d'aquesta (fitxa 192) ha fet determinar que la que ens ateny pertany a Talamanca i Calders, mentre que la nova, delimita Monistrol amb aquests dos municipis. ERILL, GUAL, MANENT (2006:28) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 67841 | Fita de terme Talamanca-Monistrol de Calders nº 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-talamanca-monistrol-de-calders-no-4 | <p>ERILL, Gustau; GUAL, Jordi; MANENT, LLibert (2006). Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Moià.</p> | XX | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals de Talamanca i Monistrol de Calders. Trobem un carreu de pedra que té gravat a la cara sud la T de Talamanca i el número 10, i a la cara nord, la C de Calders, doncs aquesta fita és la desena entre Talamanca i Calders. Cal saber que el terme de Monistrol de Calders fou creat l'any 1934, fet per el que s'explica que a la fita hi aparegui la C i no la M de Monistrol. Presenta unes dimensions de 36 cm d'alt per 58 cm d'ample i 15 cm de gruix. Tant la forma del carreu, amb la part superior en semicercle, com la tipologia de la lletra, fa determinar que es tracta d'una fita força recent, possiblement ubicada al mateix indret on hi hauria hagut l'original.</p> | 08277-190 | Serrat de Mussarra, 08279 Talamanca | <p>El terme municipal de Talamanca manté intacte l'antic terme dominat per el Castell, doncs no ha variat amb el transcurs dels segles. Així, cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació del territori, per bé que les fites que trobem avui, són d'època contemporània.</p> | 41.7446000,1.9881100 | 415863 | 4621915 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67841-foto-08277-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67841-foto-08277-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Segons els documents oficials, el termenal entre Talamanca i Monistrol de Calders és un conjunt de línies rectes que van de fita a fita, totes conservades, però segons els habitants d'aquests dos municipis, el termenal el marca la cinglera. Per tant, és una línia ondulada que, si es contraposa amb la que hem esmentat, va formant tot de zones mortes que, segons una versió o altra, pertanyen a un o altre dels termes veïns. En qualsevol cas, cal dir que qui conegui el terreny trobarà molt més lògic que sigui la cinglera allò que delimiti els territoris municipals, ja que el que queda per sobre seu no és gens accessible des de Talamanca, així com el que queda per sota seu té un accés molt dificultós des de Monistrol de Calders. Si el termenal el marquessin les línies rectes, quedarien nombrosos racons inaccessibles des del municipi al qual pertanyerien. En canvi, si el terme municipal ve marcat per la cinglera, això no passa, i el territori esdevé més coherent. ERILL, GUAL, MANENT (2006:27) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 67840 | Fita de terme Talamanca-Monistrol de Calders nº 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-talamanca-monistrol-de-calders-no-3 | <p>ERILL, Gustau; GUAL, Jordi; MANENT, LLibert (2006). Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Moià.</p> | XIX | Es troba molt amagada per el gran nombre d'arbusts que hi ha a la zona, per bé que la fita està en bon estat. | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals de Talamanca i Monistrol de Calders. Trobem un carreu de pedra quadrat que té gravat a la cara sud la T de Talamanca, i a la cara nord, la C de Calders a més del número 11, doncs aquesta fita és l'onzena entre Talamanca i Calders. Cal saber que el terme de Monistrol de Calders fou creat l'any 1934, fet per el que s'explica que a la fita hi aparegui la C i no la M de Monistrol. Presenta unes dimensions de 40 cm d'alt per 37 cm d'ample i 10 cm de gruix. El desgast de la pedra, junt amb la tipografia de la lletra que duu gravada, fa determinar-ne la seva antiguitat i originalitat.</p> | 08277-189 | Serrat de Mussarra, 08279 Talamanca | <p>El terme municipal de Talamanca manté intacte l'antic terme dominat per el Castell, doncs no ha variat amb el transcurs dels segles. Així, cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació del territori, per bé que les fites que trobem avui, són d'època contemporània.</p> | 41.7420900,1.9985300 | 416726 | 4621626 | 08277 | Talamanca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67840-foto-08277-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67840-foto-08277-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Segons els documents oficials, el termenal entre Talamanca i Monistrol de Calders és un conjunt de línies rectes que van de fita a fita, totes conservades, però segons els habitants d'aquests dos municipis, el termenal el marca la cinglera. Per tant, és una línia ondulada que, si es contraposa amb la que hem esmentat, va formant tot de zones mortes que, segons una versió o altra, pertanyen a un o altre dels termes veïns. En qualsevol cas, cal dir que qui conegui el terreny trobarà molt més lògic que sigui la cinglera allò que delimiti els territoris municipals, ja que el que queda per sobre seu no és gens accessible des de Talamanca, així com el que queda per sota seu té un accés molt dificultós des de Monistrol de Calders. Si el termenal el marquessin les línies rectes, quedarien nombrosos racons inaccessibles des del municipi al qual pertanyerien. En canvi, si el terme municipal ve marcat per la cinglera, això no passa, i el territori esdevé més coherent. ERILL, GUAL, MANENT (2006:27) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 67839 | Fita de terme Talamanca-Monistrol de Calders nº 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-talamanca-monistrol-de-calders-no-2 | <p>ERILL, Gustau; GUAL, Jordi; MANENT, LLibert (2006). Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Moià.</p> | XVIII-XIX | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals de Talamanca i Monistrol de Calders. Trobem un carreu de pedra que té gravat a la cara sud la T de Talamanca, i a la cara nord, la C de Calders a més del número 12, doncs aquesta fita és la dotzena entre Talamanca i Calders. Cal saber que el terme de Monistrol de Calders fou creat l'any 1934, fet per el que s'explica que a la fita hi aparegui la C i no la M de Monistrol. Presenta unes dimensions de 50 cm d'alt per 40 cm d'ample i 15 cm de gruix.</p> | 08277-188 | Serrat de Mussarra, 08279 Talamanca | <p>El terme municipal de Talamanca manté intacte l'antic terme dominat per el Castell, doncs no ha variat amb el transcurs dels segles. Així, cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació del territori, per bé que les fites que trobem avui, són d'època contemporània.</p> | 41.7354300,2.0027100 | 417065 | 4620883 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67839-foto-08277-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67839-foto-08277-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Segons els documents oficials, el termenal entre Talamanca i Monistrol de Calders és un conjunt de línies rectes que van de fita a fita, totes conservades, però segons els habitants d'aquests dos municipis, el termenal el marca la cinglera. Per tant, és una línia ondulada que, si es contraposa amb la que hem esmentat, va formant tot de zones mortes que, segons una versió o altra, pertanyen a un o altre dels termes veïns. En qualsevol cas, cal dir que qui conegui el terreny trobarà molt més lògic que sigui la cinglera allò que delimiti els territoris municipals, ja que el que queda per sobre seu no és gens accessible des de Talamanca, així com el que queda per sota seu té un accés molt dificultós des de Monistrol de Calders. Si el termenal el marquessin les línies rectes, quedarien nombrosos racons inaccessibles des del municipi al qual pertanyerien. En canvi, si el terme municipal ve marcat per la cinglera, això no passa, i el territori esdevé més coherent. ERILL, GUAL, MANENT (2006:27) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 67838 | Fita de terme Talamanca-Monistrol de Calders nº 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-talamanca-monistrol-de-calders-no-1 | <p>ERILL, Gustau; GUAL, Jordi; MANENT, LLibert (2006). Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Moià.</p> | XVIII-XIX | <p>Fita de terme que es localitza al capdamunt del collet de Lligabosses i que delimita els termes municipals de Talamanca, Calders i Monistrol de Calders. Trobem un carreu de pedra que té gravat a la cara sud la T de Talamanca, i a la cara nord, la C de Calders a més del número 13, doncs aquesta fita és la tretzena entre aquests dos municipis. A la cara est, s'hi intueix una M, de Monistrol, però el desgast de la pedra dificulta la seva bona interpretació. Presenta unes dimensions de 30 cm d'alt per 30 cm d'ample i 20 cm de gruix.</p> | 08277-187 | Coll de Lligabosses, 08279 Talamanca | <p>El terme municipal de Talamanca manté intacte l'antic terme dominat per el Castell, doncs no ha variat amb el transcurs dels segles. Així, cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació del territori, per bé que les fites que trobem avui, són d'època contemporània.</p> | 41.7288400,2.0038900 | 417155 | 4620150 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67838-foto-08277-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67838-foto-08277-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Aquesta fita de terme es troba dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Segons els documents oficials, el termenal entre Talamanca i Monistrol de Calders és un conjunt de línies rectes que van de fita a fita, totes conservades, però segons els habitants d'aquests dos municipis, el termenal el marca la cinglera. Per tant, és una línia ondulada que, si es contraposa amb la que hem esmentat, va formant tot de zones mortes que, segons una versió o altra, pertanyen a un o altre dels termes veïns. En qualsevol cas, cal dir que qui conegui el terreny trobarà molt més lògic que sigui la cinglera allò que delimiti els territoris municipals, ja que el que queda per sobre seu no és gens accessible des de Talamanca, així com el que queda per sota seu té un accés molt dificultós des de Monistrol de Calders. Si el termenal el marquessin les línies rectes, quedarien nombrosos racons inaccessibles des del municipi al qual pertanyerien. En canvi, si el terme municipal ve marcat per la cinglera, això no passa, i el territori esdevé més coherent. ERILL, GUAL, MANENT (2006:27) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 67837 | Mas Donzell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-donzell-0 | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XIII | <p>Del cos principal del mas només en queden les restes dels murs perimetrals i poca cosa més, no queden restes de la coberta ni de la distribució interior. Aquests ens serveixen per localitzar l'emplaçament del mas, constatar la seva existència i definir la superfície en planta: 46 m2.</p> | 08277-186 | A migdia del torrent de ca l'Artesà, a l'indret conegut com Les Begudes (08279 Talamanca) | <p>Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. És en aquest context que situem els orígens del mas Donzell, del que tant sols tenim les següents notícies històriques: 1281 Berenguer de Talamanca i la seva muller, Blanca, van vendre en alou a Pere Solà, el mas Donzell; i a Ramon Aymerich, el mas Duarria, del terme i castell de Talamanca. (J. Sarret i Arbós. Monumenta Històrica, Vol. V) 1528 En aquest any, el mas Donzell ja estava adherit a la propietat del mas Pruners. BALLBÈ (1997)</p> | 41.7377600,1.9585800 | 413398 | 4621185 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 67836 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-30 | XIV-XXI | Es celebra anualment. | <p>La festa Major es celebra cada any el dia 15 d'agost, festivitat de la mare de Déu. L'Ajuntament de Talamanca organitza un conjunt d'activitats artístiques, esportives, gastronòmiques, musicals i una missa solemne, que conformen el programa d'una festa que s'allarga més enllà del propi dia quinze, amb el propòsit d'aportar la màxima oferta d'activitats a veïns i veïnes de totes les edats. Darrerament, des de fa uns deu anys i organitzat per M. Teresa Huguet, es celebra un concurs de fotografies del poble, esdevenint aquests documents un testimoni gràfic de l'evolució de Talamanca durant l'última dècada, i que conforme passen els anys, van adquirint un valor més gran com a testimonis.</p> | 08277-185 | Poble de Talamanca | <p>Festa tradicional d'origen religiós, relacionada amb la patronímica de la figura de Santa Maria, patrona del poble. Amb els anys, a més de la celebració de la missa, s'hi van anar afegint un seguit d'activitats lúdiques, essent la festa major uns dies d'esplai per a la població, doncs en aquestes dates ja s'havia acabat la sega i el batre, i s'esperava l'arribada de la verema. Actualment, la connotació de la festa és del tot lúdica.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 67835 | Fons d'imatges de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-gavin | XX | <p>Al fons gràfic de l'Arxiu Gavín trobem les següents sèries de Talamanca: - Església de Santa Maria de Talamanca. 10 fotografies dels anys 1967-1979. - Església de Santa Magdalena. 26 fotografies dels anys 1964-1979. - Església de Sant Esteve de Vilarasa. 1 fotografia del 1968. - Capella de la Concepció (La Tatgera). 3 fotografies dels anys 1969-1971.</p> | 08277-184 | Monestir de les Avellanes, carretera C-12 km 181, 25012 Os de Balaguer (La Noguera) | <p>Al fons de l'Arxiu Gavín hi trobem la història del poble català pel que fa a les seves tradicions religioses. Així, en aquesta col·lecció particular forjada des de mitjans de segle XX mitjançant el treball de camp i la recerca, hi podem trobar l'inventari d'Esglésies de Catalunya, un bon recull de goigs, estampes, articles de premsa, etc.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 67834 | Trobada de Puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-2 | XX-XXI | Es celebra anualment. | <p>La trobada de puntaires es celebra un cop a l'any en un diumenge de maig. És una jornada en que s'agrupen puntaires de tot el Bages i comarques veïnes i mostren al públic la tècnica d'aquesta tradició artesana. A més, hi ha una ballada de sardanes per amenitzar la festa .</p> | 08277-183 | Plaça del raval, 08279 Talamanca | <p>La trobada de puntaires es va realitzant des de l'any 1997 amb la intenció de donar a conèixer la pràctica artesana de fer puntes de coixí. Les puntaires eren tradicionalment dones que, un cop rebien el patró que havien de seguir, treballaven exclusivament a casa. L'aprenentatge de les puntes l'iniciaven de ben joves, des dels tres anys. Aquesta preparació a vegades tenia lloc a casa d'una puntaire experta. Els pares pagaven una quantitat mensual per aquesta educació, al mateix temps que proveïen la filla de tot el material necessari per a l'aprenentatge. A la llarga, la noia començava a assistir la seva mestra en els seus encàrrecs a canvi d'un petita comissió. Això continuava fins al final de la seva formació, fins al moment en què la noia es valia per si mateixa i podia treballar pel seu compte des de casa seva. Aquestes treballadores normalment cobraven molt poc. El rander mantenia les puntaires en una posició d'absoluta dependència. Sovint dividia el patró en diverses parts i el repartia en pobles diferents perquè les dones no en poguessin reproduir el conjunt i no poguessin vendre la feina pel seu compte. Aquesta indústria domèstica va desaparèixer a partir del moment en què es va imposar la màquina de cosir i a partir de l'emergència de la gran indústria tèxtil catalana. Moltes dones van començar a treballar a les fàbriques perquè la demanda de les puntes fetes a mà, sempre més cares, havia disminuït. Darrerament s'ha recuperat aquesta tradició amb una finalitat del tot lúdica.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 1997 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 67833 | Dita sobre Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-talamanca | XX | És una dita molt coneguda a la comarca. | <p>La dita diu: 'Talamanca, Mura i Rocafort, tres pobles de mala mort'.</p> | 08277-182 | <p>Cal entendre la dita sabent que l'economia poc diversificada del poble, molt dependent del conreu de la vinya, va entrar en una profunda crisi degut a l'arribada de la fil·loxera, que arrasaria els ceps del terme i contrades veïnes. Les dificultats per sobreviure en aquestes condicions donarien origen a la dita. Sempre que parlen del passat, les persones més grans del poble encara ens recorden aquelles èpoques de misèria.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 67832 | Pont riera de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-riera-de-talamanca | <p>TERESA, Navas ( 2007). Història de les carreteres del territori de Barcelona. Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis.</p> | XX | <p>Pont que creua la riera de Talamanca al seu pas pels plans de la Tatgera. És un pont de perfil superior recte i que consta de tres arcs que descansen damunt dos pilars que es recolzen directament damunt del terreny natural. Té una longitud aproximada d'uns 15m i està orientat en sentit Nord-Sud. L'aparell dels pilars -rectangulars- és molt regular, amb filades horitzontals de carreus treballats lligats amb ciment i un frontís perimetral a mitja alçada; mentre que els arcs, amb llum d'uns 4m, presenten rosca de carreus en plec de llibre pels costats exteriors.</p> | 08277-181 | Carretera BV1221Terrassa-Navarcles km 30,5, 08279 Talamanca | <p>La carretera Terrassa -Talamanca - Navarcles va ser construïda en diferents trams. En el 1900 es realitza el projecte de construcció del tram Terrassa- Talamanca-Navarcles com a camí veïnal i en el 1908 trobem finalitzada aquesta obra de Terrassa a Mura. La segona fase d'actuació de la xarxa viària seria la planificació del tram de Navarcles a Talamanca en el 1910. Finalment, en el 1918 trobem executada l'obra del camí veïnal entre Talamanca i Mura, la qual cosa dibuixa l'actual traçat de Terrassa-Talamanca-Navarcles. El pont de la riera de Talamanca, fàcilment és del 1910. Fou una obra en que hi van participar treballadors del poble.</p> | 41.7400700,1.9224500 | 410397 | 4621478 | 1909 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67832-foto-08277-181-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 67831 | Festa del Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-terme | XVIII-XXI | Es celebra anualment. | <p>Festa tradicional molt antiga i recuperada a principis dels anys noranta. Es celebra per la Segona Pasqua, i consisteix en una benedicció dels quatre punts cardinals del poble en una missa que té lloc a la plaça de l'era de la creu. A més, la jornada es complementa amb un seguit d'activitats culturals que s'emmarquen dins del programa 'Viu el Parc', organitzades pel mateix Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.</p> | 08277-180 | Plaça de l'era de la creu, 08279 Talamanca | <p>Al capdamunt del poble, a la plaça de l'era de la creu, s'hi localitza la creu de terme des de com a mínim, el segle XVIII. Antigament, cada any per la Segona Pasqua, el capellà pujava fins a la creu seguit de tot el poble per a beneir els quatre punts cardinals del terme de Talamanca. El Salpàs era un acte de benedicció amb aigua i sal durant el temps pasqual. Benedicció acompanyada d'algun donatiu segons la categoria de les cases. L'aspersió de l'aigua en sal a les portes dels masos i quadres del bestiar era un acte de purificació i protecció contra possibles malures i malalties. Aquest acte de benedicció es feia el dilluns Sant. Les celebracions anuals es van interrompre durant uns anys, essent recuperada el 1994.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 67830 | Forn d'obra del mas Tatgera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-mas-tatgera | <p>CABALLÉ, Gemma; OLIVARES, David (2003). 'Forns per a la producció de materials de construcció en època moderna. La fabricació de maons, teules, calç i guix en un entorn pre-industrial' a II Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Actes Volum 1. ACRAM, Barcelona.</p> | XIX-XX | Hi creix vegetació per tots costats i part del parament ha caigut. Caldria neteja i consolidació del parament. | <p>Forn d'obra de planta rectangular (550cm x 450 cm) que presenta un parament fet de pedra i morter mitjançant carreus de diferent mida disposats de forma irregular i amb petites falques també de pedra repartides per tota l'estructura. Sols es conserva en bon estat la cara Nord, la resta del cos està força malmès, doncs està derruït parcialment i la vegetació hi creix per tots costats. Malgrat això, es pot veure perfectament la planta del forn. S'hi diferencien dos espais. Una cambra inferior, denominada fogaina o de combustió, i que és un espai tancat en el qual es crema el combustible que fa funcionar el foc: troncs i feixos de llenya especialment, juntament amb carbó. La construcció d'aquesta cambra de combustió és soterrada, per optimitzar el procés de combustió. La introducció del combustible es feia a través de l'obertura que trobem al parament Nord. Presenta un arc rebaixat format per carreus de pedra ben disposats en forma de plec de llibre i que recau damunt dos brancals força irregulars formats per carreus més grans reforçats amb morter. Les mesures d'aquesta obertura són les següents: 140 cm d'alt x 180 cm d'ample. Aquesta entrada es va tancant mitjançant pedruscall de mida reduïda fins a formar un lleuger arc força irregular. Per sota d'aquest, trobem dues obertures (50 cm x 40 cm) que permetien la introducció del combustible a la fogaina. A l'interior de la cambra no s'hi pot accedir, doncs està tapada per pedres que han caigut de la resta del parament. Per damunt de la cambra del foc hi trobem la cambra de cocció, un espai obert on es col·locaven les peces d'argila un cop ja havien estat modelades pel forner. L'estat de conservació d'aquest espai és força dolent, doncs els murs s'han desfet i els carreus han caigut a l'interior, tot barrejant-se amb la terra i els arbustos que hi han crescut. Les parets que resten més o menys aixecades, ens permeten fer-nos una idea de la planta, així com poder veure que el parament presenta filades de carreus barrejats amb argila entremig. Aquest espai superior està construït a l'exterior, i s'hi accedia per una entrada avui no visible. Les dues parts del forn quedarien separades per la graella, una superfície plana generalment suportada per volta o per una successió d'arcs. L'escalfor generada per la combustió a la fogaina passava a la cambra de cocció i al material disposat per ser cuit per les xemeneies, les obertures practicades a la graella. L'alçada exterior del forn, en el seu costat septentrional, és d'uns 360 cm, mentre que per el costat meridional està a nivell de circulació, doncs el forn està construït aprofitant el pendent de la muntanya. També a l'exterior, trobem molts trossos de teula trencats al voltant de la construcció.</p> | 08277-179 | Obaga del Mas La Tatgera, carretera BV1221Terrassa-Navarcles km 29,1, 08279 Talamanca | <p>Els forns utilitzats per a la fabricació i obtenció de calç, guix i materials de construcció (obra constructiva) derivats de la transformació de l'argila, estan molt vinculats als processos i tècniques constructius desenvolupats al llarg de la història. Cal remuntar-se a èpoques antigues per cercar els primers exemples coneguts i ben documentats d'aquest tipus d'estructures de combustió, anomenats genèricament forns. En el cas de la calç, ja se'n coneix l'aplicació per a la construcció des del segle III aC, per bé que fou en època romana quan s'emprà amb més profusió i quan adquirí un paper cabdal com a lligam de materials. Els forns d'obra també esdevenen cabdals en la construcció romana, en la qual les peces produïdes en aquests forns, maons, tègules i ímbrex, o altres materials similars derivats de l'argila cuita, es lligaven amb morters de calç. La tècnica romana de producció de materials de construcció es mantingué plenament vigent al llarg de molts segles, i de fet els principis bàsics de funcionament d'aquests tipus de forns romangueren pràcticament inalterats fins a època contemporània, moment en el qual podem parlar de veritables innovacions, tant pel que fa als materials d'obra, amb la introducció de nous tipus de forns i bòbiles, de major eficiència productiva, com pel que fa a la calç, progressivament substituïda per nous tipus de ciment i formigó. L'estudi arqueològic d'aquestes estructures de combustió ha d'anar vinculada a la mateixa dinàmica de la seva producció i al seu entorn immediat, puix que la majoria de forns s'ubicaven tot seguint uns objectius molt determints, i calia triar molt bé el lloc on s'havia de construir el forn: facilitat de proveir-se de les primeres matèries, disposició d'un punt d'aigua, transport fàcil del producte resultant... No es tracta mai d'estructures aïllades, sinó que formen part d'un sistema productiu més ampli i elaborat, ja sigui producció d'obra, calç o guix. Cal dir que el seu estudi des d'un punt de vista arqueològic és força nou. Els darrers anys s'ha incrementat la documentació de forns d'època moderna i contemporània, fet per el que han anat adquirint progressivament un caràcter de ple jaciment arqueològic, ben diferent del que succeïa anys enrera. La documentació d'aquests forns ens aporta una informació molt interessant sobre el món agrícola i preindustrial entre els segles XVII-XIX, i també en ple segle XX, ja que el treball en aquests forns era bàsic per a la construcció de cases i habitatges. Val a dir que en la major part de les masies i cases senyorials del segle XIX i inicis del XX, en una època determinada a Catalunya de la industrialització, hi trobem peces d'obra fabricades en aquests forns que s'utilitzaren, lligades amb calç, per a la construcció. No sols hi observem maons quadrangulars o teules tipus àrab, sinó peces més elaborades, com maons quadrats o rodons, utilitzats per a la construcció de pilars, o bé peces específiques per a la construcció de voltes i cobertes. Anys enrera, el funcionament d'aquests forns generava tot un procés productiu que donava feina a molta gent, des dels que anaven a buscar feixos de llenya i els arbres al bosc amb els muls, fins als que anaven a buscar l'argila o els que carregaven el forn a l'hora de coure o també els mateixos forners, que tenien al seu càrrec el bon funcionament de tot el procés. Des d'un punt de vista arqueològic cal dir que un dels aspectes del qual hi ha més mancança en el moment d'excavar un d'aquests forns i fer-ne la interpretació és un fòssil director que l'ubiqui cronològicament. També és difícil escatir la seva cronologia inicial a partir de la documentació escrita, ja que solen ser edificacions de poca importància que no deixen cap referència escrita. En tot cas, podem intuir la data aproximada de construcció del forn per la casa o cases a les quals abastiren de material constructiu. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486)</p> | 41.7404900,1.9378700 | 411680 | 4621509 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67830-foto-08277-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67830-foto-08277-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 67828 | Collet de Lligabosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-lligabosses | <p>Al llevant del poble de Talamanca trobem la serra de la Mussarra, que fa de límit natural entre els municipis de Talamanca i Monistrol de Calders. Pujant per aquest serrat trobem l'antic camí de Talamanca a St.Llorenç Savall, avui una pista forestal ben condicionada. Poc abans d'arribar al capdamunt del serrat, el camí planeja lleugerament al collet o turó de Lligabosses, on avui s'hi entrecreuen tres camins.</p> | 08277-177 | Serra de la Mussarra, 08279 Talamanca | <p>Per el collet de Lligabosses hi passava l'antic camí de bast de Talamanca a St. Llorenç Savall. Seguint un tros més de camí s'arriba al capdamunt del serrat de la Mussarra, un lloc on en temps de bandolers, aquests robaven a la gent tot aprofitant que hi arribaven cansats després de la llarga pujada des de la riera. Per evitar ser assaltats, traginers, veïns i veïnes de Talamanca, paraven al collet per amagar-se la bossa dels diners i lligar-la ben fort, donant origen així, al topònim de collet de Lligabosses. Avui encara són conegudes les aventures del bandoler Capablanca, que actuava a la zona del massís de St. Llorenç del Munt i l'Obac i voltants, tot aprofitant la vegetació ufanosa de l'indret.</p> | 41.7285600,2.0040700 | 417169 | 4620118 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67828-foto-08277-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67828-foto-08277-177-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Aquest turó es troba dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 67827 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-0 | <p>El Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac es troba en el sector de la Serralada Prelitoral Catalana que s'aixeca entre les comarques del Vallès Occidental i del Bages, i ocupa una extensió propera a les catorze mil hectàrees. El seu paisatge és aspre, d'altives cingleres i originals monòlits, amb una vegetació estesa pels replans de la muntanya o encaixada dins dels típics sots i canals. El conjunt del parc natural està format per dues carenes principals unides transversalment al coll d'Estenalles, que s'allarguen de nord a sud i es desfan a banda i banda en profundes i esponeroses fondalades. Els cims més alts són la Mola (1.104 m) i el Montcau (1.057 m). El paisatge pedregós i agrest del parc és producte de l'erosió insistent sobre la roca que el configura. L'origen cal buscar-lo en la deposició de còdols i altres materials transportats pels corrents fluvials durant el període del Paleògen, ara fa entre 33,7 i 23,6 milions. Aquestes materials sedimentaris havien estat erosionats de l'antic massís catalanobalear, configurant avui la formació de conglomerats característica. L'acció erosiva de l'aigua sobre la roca ha donat lloc al singular relleu del parc, amb elements tan característics com les canals, els roqueters i els monòlits o megaclasis. A nivell subterrani, l'aigua ha modelat un impressionant conjunt de cavitats que, en aflorar a l'exterior, donen lloc als coneguts avencs, coves, balmes, caus i surgències. La vegetació característica del parc natural és l'alzinar, que per sobre dels 800 metres s'enriqueix amb espècies pròpies de llocs humits, com la moixera, el boix i el roure -formant alguns boscos molt interessants -, mentre que en altituds inferiors es barreja amb pins i arbusts mediterranis, com el bruc i l'arboç. La base del massís es troba ocupada per pinedes de pi blanc, que a les zones més obagues és substituït sovint pel pi roig i la pinassa. Als roqueters i a les cingleres creixen diverses plantes de gran interès, típiques de llocs secs i amb poc sòl. La gran diversitat d'ambients ecològics fa que visquin al parc moltes espècies animals pròpies tant de les regions mediterrànies com de les centreuropees, podent comptabilitzar més de dues-centes espècies de vertebrats. La salamandra, la serp verda, el gaig, la merla, el pit-roig, el senglar, el gat mesquer, la mostela i diversos rapinyaires en són algunes de les més representatives. Són especialment interessants les comunitats que poblen rocams i cingleres, i les poblacions de rates-pinyades que habiten en alguns avencs. Pel que fa a la fauna invertebrada, és remarcable la presència d'algunes espècies endèmiques. L'abundància d'abrics naturals i coves, així com la presència d'extensos boscos aptes per a la caça i el pasturatge de petits ramats feren que el massís de St Llorenç del Munt fos escollit per l'home del neolític i eneolític com a lloc d'establiment, testimoniat en els nombrosos jaciments que hi ha per la muntanya i els diversos objectes trobats. El període antic és el més desconegut fins ara. Amb tot, el descobriment d'elements ibèrics indica una certa continuïtat entre aquests i la prehistòria. Llevat d'algunes petites troballes ibèriques i romanes a les parts altes del massís, les principals concentracions de vestigis es concentren als sectors més habitables de la muntanya, a llevant i migdia. A l'època medieval, la invasió sarraïna de principis del segle VIII i les posteriors incursions de pillatge, que s'allargaren fins a començaments del segle XII, motivaren que una part de la població del rodal del massís es refugiés en els reductes amagats de la muntanya. A mesura que avançava el procés de la reconquesta (segles IX-X) s'anaren formant a la muntanya un nombre considerable de llogarets pagesos organitzats en parròquies i sota l'empara dels castells. És en aquests moments que els actuals nuclis urbans es comencen a forjar i que amb els pas dels segles adquireixen l'aspecte actual.</p> | 08277-176 | Del km 6'5 al km 24 de la carretera BV1221 Terrassa-Navarcles | <p>Des de l'any 1972, el massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està emparat legalment per un pla especial d'ordenació promogut per la Diputació de Barcelona, essent declarat Parc Natural l'any 1987. Amb la modificació del pla duta a terme l'any 1998, en que s'amplia la zona protegida, s'hi afegeixen unes hectàrees de la part llevantina del municipi de Talamanca, configurant-se d'aquesta manera l'àrea protegida actual, que arriba fins a les 13.694 ha, i dins de la qual s'hi troben elements d'alt interès natural i cultural. A més d'aquest patrimoni, cal destacar el seu paper com a centre dinamitzador cultural, turístic i econòmic repercutint favorablement als municipis que el conformen. El programari d'activitats inclou tota mena d'activitats, tant de les arts plàstiques, escèniques, musicals, literàries, com folklòriques o gastronòmiques. Destaquem les activitats com el programa Viu el Parc o el Parc a taula.</p> | 41.7239800,1.9857100 | 415636 | 4619628 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 67826 | Font dels Burjons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-burjons | <p>La font, respon a un d'aquests fils d'aigua que de forma natural ha pogut canalitzar-se, de tal manera que en surt un petit raig constant. Amb el temps, la font s'ha modificat fins adquirir l'aspecte que té avui. Així, trobem una petita canalització de plàstic per a conduir l'aigua fins a la pica de pedra, que a la vegada deixa sortir l'aigua per un forat, de tal manera, que es perd per el subsòl. La canalització de plàstic està encaixada enmig d'un pedaç de formigó posat damunt la roca, i on hi ha inscrita la data de 18-6-04. Una petita tarima feta mitjançant petites lloses i terra fa més fàcil l'accés a la font. La vegetació que hi ha crescut al voltant decora aquest espai tot creant un bonic paratge.</p> | 08277-175 | Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>La font encara s'utilitza com a punt de proveïment d'aigua per a veïns de Navarcles, St. Fruitós de Bages o Manresa, que omplen garrafons des de molts anys enrera. Trobem nombroses modificacions i alteracions de l'entorn, fet per el que l'actual data gravada al damunt del brollador (2004) sols respon a una petita intervenció d'algun particular. Fonts orals ens expliquen que al llarg del temps han vist com aquest espai anava adquirint transformacions conforme les inquietuds dels visitants, en cap cas però, arribant a malmetre l'agradable harmonia del conjunt.</p> | 41.7377488,1.8961896 | 408210 | 4621248 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67826-foto-08277-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67826-foto-08277-175-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-05-27 00:00:00 | Quim Serdà Manau | La font queda molt lluny del nucli urbà de Talamanca, i molt a prop dels pobles veïns de Navarcles i St. Fruitós, fet per el que veïns d'aquests municipis creuen que la font pertany al seu poble. En qualsevol cas, queda clarament demostrat que pertany a Talamanca, doncs el riu Llobregat fa de límit natural, i la font es localitza al costat talamanquí. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 67825 | Resclosa del Molí Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-menut | XX | <p>Mur transversal semicircular fet de pedra i reforçat exteriorment amb ciment que encara avui acumula i eleva el nivell de l'aigua en aquest punt de la riera de Talamanca. Presenta una llargada aproximada de 20 metres, per una alçada d'1,5 m i amplada de 0'80 m. Es conserva en la seva totalitat.</p> | 08277-174 | Riera de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>La resclosa que veiem avui respon a una obra consolidada a mitjans segle passat tot aprofitant l'estructura d'una antiga construcció. L'aigua que s'acumula en aquest punt de la riera era transportada mitjançant una canalització, avui desapareguda, fins al molí fariner del Menut, on es guardava en una bassa i esdevenia, en ser utilitzada, la font d'energia que feia funcionar el molí. A més, l'aigua també seria aprofitada per al regadiu dels horts que es treballaven a la llera de la riera, entre la resclosa i el molí. Avui, el sistema està en desús, per bé que la resclosa continua retenint l'aigua.</p> | 41.7421300,1.9790100 | 415103 | 4621649 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67825-foto-08277-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 67824 | Resclosa de can Pruners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-pruners | XIX | <p>Mur transversal fet de pedra i lligat amb morter i formigó que antigament acumulava i elevava el nivell de l'aigua en aquest punt de la riera de Mura. Presenta una llargada aproximada de 40 metres, per una alçada de 2,5 m i amplada d'1 m. L'obra està lleugerament inclinada per tal de reforçar-ne l'estructura, sobretot a la base. Es conserva en la seva totalitat. Avui, el poc volum d'aigua s'escola per sota la resclosa, i l'antiga bassa està plena de sediments. A més, la vegetació hi ha crescut per tots costats creant un bonic paisatge.</p> | 08277-173 | Pista forestal del mas St Esteve a Rocafort, 08279 Talamanca | <p>La història de la resclosa té relació amb la de la sínia de can Pruners, doncs són estructures que es complementen. L'elevació de l'aigua permetia el seu transport cap a la canalització que alhora la conduïa a la sínia, i aquesta la remuntava fins al dipòsit on era emmagatzemada pel rec. Amb el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX i l'aparició de nous aparells mecànics, aquestes estructures entren en desús i s'abandonen.</p> | 41.7205800,1.9244100 | 410533 | 4619312 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67824-foto-08277-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67824-foto-08277-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Trobem també les restes de l'antic canal que transportava l'aigua cap a la sínia de Can Pruners tot aprofitant un lleuger pendent, i poder així, regar els horts que es troben al costat de la riera. Es tracta d'un tram de canal que fa uns 300 cm de llarg, per 70 cm d'ample i 40 cm d'alt. Avui però, està cobert de pedres i vegetació, i sols es pot veure el mur exterior de formigó i maons. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 67823 | Font de l'obaga de la masia el Cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobaga-de-la-masia-el-cingle | La gran massa vegetal de l'indret ha acabat amagant la font, que solament es deixa entreveure quan forma els dos petits tolls. | <p>Naixent d'aigua en un marge d'obaga just al peu del camí. Trobem una petita paret de pedra coberta per vegetació per sota de la qual va regalimant l'aigua que al trobar el sòl s'acumula formant dos petits tolls. Depenent l'època de l'any el volum d'aigua és major o menor.</p> | 08277-172 | Pista forestal de l'obaga de la masia el Cingle, 08279 Talamanca | 41.7406900,1.9470400 | 412443 | 4621522 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67823-foto-08277-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67823-foto-08277-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 67822 | Pedrera de l'Obaga del mas la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-lobaga-del-mas-la-serra | XIX-XX | Hi ha crescut la vegetació fruït de l'abandonament de l'explotació. | <p>A uns 300m del poble en direcció a Terrassa, trobem a la dreta de la carretera, una allargada beta de roca que conserva els senyals d'haver estat explotada. Es tracta d'una antiga pedrera, petita i de fàcil accessibilitat, de la que se'n obtenien blocs amb finalitat constructiva. Talls de pocs metres amb els corresponents talussos de pedres i terres de rebuig, en un estat avançat de colonització per la vegetació, són les restes d'aquesta pedrera que avui està completament en desús.</p> | 08277-171 | km 23,5 de la Carretera BV1221 Terrassa-Navarcles, 08279 Talamanca | <p>La zona de Talamanca és molt rica en roca, fet per el que l'explotació de la pedra calcària va ser i encara és actualment, un dels recursos naturals del municipi. El continu creixement econòmic i demogràfic dels pobles veïns com Navarcles, St Fruitós de Bages o Manresa suposava una important demanda. A més, l'ús domèstic també requeria pedres per a l'ampliació o modificació dels masos o cases.</p> | 41.7307200,1.9826900 | 415394 | 4620379 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67822-foto-08277-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67822-foto-08277-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 67821 | Pedrera de la plaça dels Saldoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-placa-dels-saldoners | XVIII | L'espai ha estat adequat com a plaça fet per el que l'antiga pedrera queda amagada i transformada en un lateral. | <p>La plaça dels Saldoners es localitza en un dels punts alts del poble. Al costat septentrional de la plaça hi ha la beta de roca calcària d'on se'n extreia la pedra. Avui sols en veiem un tros, just al darrera d'unes escales.</p> | 08277-170 | Plaça dels Saldoners, 08279 Talamanca | <p>Antiga pedrera del poble d'on van sortir al segle XVIII, moltes de les pedres necessàries per a la construcció i ampliació de les cases fruït del creixement econòmic i demogràfic del moment. És en aquesta època d'esplendor que es documenta el naixement dels carrers del Raval, Nou i Padró.</p> | 41.7364800,1.9771600 | 414942 | 4621024 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67821-foto-08277-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67821-foto-08277-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 67820 | Pedreres Sellarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedreres-sellares | XX | Hi ha crescut molta vegetació i encara hi resta escampat molt pedruscall sobrant | <p>A la dreta del camí que ens porta de Talamanca a la masia el Cingle trobem les restes d'unes antigues pedreres propietat del mas Sellarès. Es tracta d'un conjunt de quatre pedreres separades per pocs metres l'una de l'altra, i que explotaven la pedra calcària d'una beta que trobem a uns 15 metres per sobre del nivell del camí. Encara avui veiem escampat als seus peus tot de pedruscall sobrant que s'acumula formant petites tarteres. La grandària del conjunt fa de suposar que hi treballaria força gent.</p> | 08277-169 | Pista forestal Talamanca - masia El Cingle, 08279 Talamanca | <p>La zona de Talamanca és molt rica en roca, motiu pel qual l'explotació de la pedra calcària va ser, i encara és, un dels recursos naturals del municipi. El continu creixement econòmic i demogràfic dels pobles veïns com Navarcles, Sant Fruitós de Bages o Manresa suposava una important demanda de pedra. A més, l'ús domèstic també requeria pedres per a l'ampliació o modificació dels masos o cases. Aquestes pedreres són en terres del mas Sellarès.</p> | 41.7374400,1.9647400 | 413910 | 4621143 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67820-foto-08277-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67820-foto-08277-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 67819 | Serradora del mas la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-del-mas-la-vila | XIX-XX | El cos de l'edifici es manté intacte i en bon estat, malgrat algunes obertures que han estat tapiades recentment. A l'interior però, hi manca la maquinària. Sols queden les restes d'una màquina de vapor. | <p>Presenta un cos rectangular de tipologia industrial en el que hi destaca un ull de bou octogonal a llevant, façana en que hi trobem també l'entrada principal.. Té un únic nivell i teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. El parament és fet de carreus de pedra força irregulars, per bé que a les cantonades se'n hi troben de ben escairats. Les quatre façanes presenten portes i finestres amb arcs escarsers de maó pla. A l'interior, trobem cavalls de fusta a la coberta i encara hi ha les restes d'una antiga màquina de vapor, mentre que una altra que n'hi havia fou desmantellada.</p> | 08277-168 | Mas La Vila, pista forestal Talamanca-Rocafort, 08279 Talamanca | <p>L'explotació de la fusta fou una activitat que va complementar l'economia familiar des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX, quan definitivament seria abandonada junt amb els treballs agrícoles i ramaders l'any 1964.</p> | 41.7281300,1.9539700 | 413002 | 4620120 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67819-foto-08277-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67819-foto-08277-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 67818 | Forn de calç d'Entreforcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dentreforcs | <p>CABALLÉ, Gemma; OLIVARES, David (2003). 'Forns per a la producció de materials de construcció en època moderna. La fabricació de maons, teules, calç i guix en un entorn pre-industrial' a II Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Actes Volum 1. ACRAM, Barcelona.</p> | XIX-XX | Hi ha crescut molta vegetació, podent malmetre l'estructura. Convindria neteja i consolidació del parament del forn. | <p>Forn de calç de planta circular, amb un diàmetre de 260 cm. Està excavat al terreny natural, de composició argilosa, tot aprofitant el vessant de la muntanya. Al costat de migdia trobem l'únic parament exterior del forn. És fet de pedra seca, d'uns 300 cm d'alt i avui, parcialment enderrocat. Aquí hi veiem l'entrada a la cambra de combustió o fogaina, que està plena de blocs de pedra que hi han caigut a l'interior obstaculitzant-ne l'accés. Pel que fa al parament interior, trobem a la part superior del pou uns carreus a tot el perímetre, mentre que per sota d'aquests veiem la típica crosta d'entre 5 i 15 cm de gruix resultant de l'argila cuita en els diferents processos de cocció de les pedres. Amb el temps, a l'interior del pou hi ha crescut vegetació i s'hi han acumulat sediments, fet per el que no és possible veure el relleixó. Cal indicar que la ubicació del forn just al costat de la riera de Talamanca no és casual, doncs aquests forns es solien construir propers a llocs on fos fàcil proveir-se de les matèries primeres requerides (pedra calcària en aquest cas) i on es disposés d'un punt d'aigua, un element molt necessari. La tipologia d'aquest forn doncs, respondria al sistema de forns de campanya, una construcció en pou que resulta d'anar apilant pedres de calç al voltant d'un petit pou fins a formar una cúpula, al mig de la qual es deixava un espai buit on es feia la combustió i per on sortia el fum i es transmetia l'escalfor necessària per a la calcinació d'aquestes pedres. Aquest tipus de construcció estava encaixat en un marge i tenia a la part inferior una petita cambra de combustió, la fogaina. Per damunt, i envoltant-la, es disposava una mena de banc pla que s'anomena relleixó, i que servia de base per muntar la volta de pedres de calç a calcinar. Aquest procés de calcinació podia durar entre 7 i 11 dies, mantenint en tot moment la flama. Els calcianires, els forners especialistes en el procés, sabien quan la calcinació arribava al final per detalls com per exemple, el color del fum. Llavors, es procedia a desmuntar la volta de les mateixes pedres de calç i es retiraven per fer-ne les tasques d'hidratació o de polvorització. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486)</p> | 08277-167 | Zona coneguda com a Entreforcs, 08279 Talamanca | <p>La calcinació es un procés conegut des d'època antiga que permet obtenir pols de calç a partir de pedres calcàries, en un procés en el qual aquestes pedres, escalfades fins a una temperatura de 800 a 1000 graus, perden anhídrid carbònic i es genera òxid de calci, component essencial de la calç viva. El procés es completa amb l'apagada de la calç viva, quan s'afegeix aigua i la hidratació provoca el trencament de les pedres calcinades, que es converteixen en pols de calç. Un cop assolit aquest material, ja era adequat per a la preparació de morter. Els forns utilitzats per a la fabricació i obtenció de calç, guix i materials de construcció (obra constructiva) derivats de la transformació de l'argila, estan molt vinculats als processos i tècniques constructius desenvolupats al llarg de la història. Cal remuntar-se a èpoques antigues per cercar els primers exemples coneguts i ben documentats d'aquest tipus d'estructures de combustió, anomenats genèricament forns. En el cas de la calç, ja se'n coneix l'aplicació per a la construcció des del segle III aC, per bé que fou en època romana quan s'emprà amb més profusió i quan adquirí un paper cabdal com a lligam de materials. L'estudi arqueològic d'aquestes estructures de combustió ha d'anar vinculada a la mateixa dinàmica de la seva producció i al seu entorn immediat, puix que la majoria de forns s'ubicaven tot seguint uns objectius molt determinats, i calia triar molt bé el lloc on s'havia de construir el forn: facilitat de proveir-se de les primeres matèries, disposició d'un punt d'aigua, transport fàcil del producte resultant... No es tracta mai d'estructures aïllades, sinó que formen part d'un sistema productiu més ampli i elaborat, ja sigui producció d'obra, calç o guix. Cal dir que el seu estudi des d'un punt de vista arqueològic és força nou. Els darrers anys s'ha incrementat la documentació de forns d'època moderna i contemporània, fet per el que han anat adquirint progressivament un caràcter de ple jaciment arqueològic, ben diferent del que succeïa anys enrera. La documentació d'aquests forns ens aporta una informació molt interessant sobre el món agrícola i preindustrial entre els segles XVII-XIX, i també en ple segle XX, ja que el treball en aquests forns era bàsic per a la construcció de cases i habitatges. Val a dir que en la major part de les masies i cases senyorials del segle XIX i inicis del XX, en una època determinada a Catalunya de la industrialització, hi trobem peces d'obra fabricades en aquests forns que s'utilitzaren, lligades amb calç, per a la construcció. Anys enrera, el funcionament d'aquests forns generava tot un procés productiu que donava feina a molta gent, des dels que anaven a buscar feixos de llenya i els arbres al bosc amb els muls, fins als que anaven a buscar l'argila o els que carregaven el forn a l'hora de coure o també els mateixos forners, que tenien al seu càrrec el bon funcionament de tot el procés. Des d'un punt de vista arqueològic cal dir que un dels aspectes del qual hi ha més mancança en el moment d'excavar un d'aquests forns i fer-ne la interpretació és un fòssil director que l'ubiqui cronològicament. També és difícil escatir la seva cronologia inicial a partir de la documentació escrita, ja que solen ser edificacions de poca importància que no deixen cap referència escrita. En tot cas, podem intuir la data aproximada de construcció del forn per la casa o cases a les quals proveïren de material constructiu. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486)</p> | 41.7217400,1.9963600 | 416519 | 4619369 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67818-foto-08277-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67818-foto-08277-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | El forn es localitza dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 67817 | Barraca de vinya Solei de ca l'Artesà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-solei-de-ca-lartesa | <p>SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de planta rectangular (260 cm x 130 cm) amb l'entrada orientada a llevant. El parament és fet de pedra seca mitjançant carreus de diferent mida, algun d'ells força gran, i petites falques repartides per l'estructura. Tot el cos està lleugerament inclinat endarrera, doncs es recolza a la roca natural, que alhora, fa de mur de tancament. L'entrada presenta una llinda que es recolza a les filades de pedra que conformen el parament, doncs no hi ha uns brancals ben definits. Les mesures de l'entrada són: 120 cm d'alt, 65 cm d'ample, i 40 cm de gruix. Per damunt de la llinda d'entrada, segueixen encara unes filades d'aquest parament frontal, fins a trobar les primeres pedres que conformen el sostre. Interiorment, té una alçada de 190 cm, i hi trobem pedres fumades. La coberta és feta per aproximació de filades cap a la roca. Exteriorment, la coberta es veu plana, i té per damunt una capa de terra i pedruscall que protegeix el sostre. L'alçada exterior arriba als 240 cm.</p> | 08277-166 | Solei de Ca l'Artesà, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7202500,1.9422300 | 412015 | 4619257 | 08277 | Talamanca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67817-foto-08277-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67817-foto-08277-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 67816 | Barraca de vinya Plans d'en Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-plans-den-quim | <p>SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII | Ha crescut molta vegetació al voltant de l'estructura, podent arribar a malmetre-la. | <p>Barraca de planta rectangular (400 cm x 300 cm) amb l'entrada orientada a llevant. El parament està fet bàsicament de pedra seca mitjançant carreus de diferent mida i petites falques repartides per tota l'estructura. Interiorment, les primeres filades estan reforçades amb morter, igual que la porta d'entrada. Té una obertura a migdia (30 cm x 20 cm) i una altre a ponent (40 cm x 20 cm). L'entrada presenta una gran llinda monolítica aixecada que forma un lleuger arc rebaixat, i que té gravada la inscripció '1793 ANUO' . Recau damunt dos brancals formats per carreus rectangulars, algun disposat en vertical, i reforçats amb argamassa. S'observa també un marxapeu i encara es conserva la porta de fusta amb els corresponents encaixos de ferro. Les mesures de l'entrada són: 140 cm d'alt, 86 cm d'ample, i 20 cm de gruix. La coberta és feta per aproximació de filades tancant al capdamunt amb dues grans lloses, i reforçada amb dues petites bigues de fusta que trobem al sostre just passada l'entrada. Exteriorment, la coberta recau damunt lloses planes que sobresurten del parament tot formant un voladís. Hi ha força vegetació al damunt. L'alçada interior és de 230 cm. Està parcialment fumada i acumula força brossa. Alguna resta de ferro resisteix encara als murs exteriors</p> | 08277-165 | Plans d'en Quim, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7483900,1.9689800 | 414277 | 4622354 | 1793 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67816-foto-08277-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67816-foto-08277-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 67814 | Pou mas la Vila 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-mas-la-vila-2 | XIX-XX | <p>Pou de planta semicircular amb el parament fet de blocs de pedra lligats amb morter. Té un diàmetre interior de 150 cm amb l'obertura encarada a nord. Aquesta presenta una llinda monolítica recolzada damunt dos brancals formats per un gran carreu rectangular cadascuna. Quatre filades de maons plans conformen la base d'aquesta porta. Les mesures d'aquesta obertura són: alçada 95 cm, amplada 60 cm i gruix 20 cm. Encara conserva un tros de cadena de ferro a l'interior, penjada d'un ganxo clavat al sostre amb morter, així com les restes d'una fusta disposada transversalment a l'alçada de l'obertura. Al davant de la porta hi ha dues petites banquetes per a descansar. La coberta presenta falsa volta tan a l'interior com a l'exterior, on recau damunt petits carreus plans que sobresurten del parament tot formant un voladís, excepte la part frontal. L'alçada exterior és d'uns 300 cm mentre que la profunditat és entorn els 200 cm des del nivell del sòl. No té aigua a l'interior.</p> | 08277-163 | Mas La Vila, 08279 Talamanca | <p>El pou fou construït amb el propòsit d'aprofitar les aigües que neixen al subsòl, essent necessàries per a l'ús domèstic dels habitants del mas. Junt amb un altre pou i les dues basses que trobem a llevant de la casa que recollien l'aigua de la pluja, van garantir el subministrament d'aigua, tant per a tasques domèstiques, com agrícoles i ramaderes fins a l'abandonament del camp per una banda, i l'arribada de l'aigua procedent de la xarxa municipal per l'altra.</p> | 41.7292300,1.9544000 | 413039 | 4620242 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67814-foto-08277-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67814-foto-08277-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 67813 | Pou mas la Vila 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-mas-la-vila-1 | XIX-XX | <p>Pou de planta semicircular amb el parament fet de blocs de pedra lligats amb morter. Té un diàmetre interior de 100 cm i l'obertura a llevant, encarada al mas. Aquesta presenta una llinda monolítica recolzada damunt dos brancals formats per un gran carreu rectangular cadascuna. Les mesures d'aquesta obertura són: alçada 80 cm, amplada 50 cm i gruix 20 cm. Encara conserva els encaixos de ferro de l'antiga porta que hi deuria haver. Al davant de la porta hi ha dues petites banquetes per a descansar. La coberta interior presenta falsa volta, mentre que exteriorment és plana, tancant amb lloses al mig. Aquesta, descansa damunt petits carreus plans que sobresurten del parament tot formant un voladís, excepte la part frontal. L'alçada exterior és d'uns 270 cm mentre que la profunditat gira entorn els 400 cm des del nivell del sòl. Encara té aigua a l'interior, mentre que per fora, les arrels de les plantes hi creixen per damunt.</p> | 08277-162 | Mas La Vila, 08279 Talamanca | <p>El pou fou construït amb el propòsit d'aprofitar les aigües que neixen al subsòl, essent necessàries per a l'ús domèstic dels habitants del mas. Junt amb un altre pou i les dues basses que trobem a llevant de la casa que recollien l'aigua de la pluja, van garantir el subministrament d'aigua, tant per a tasques domèstiques, com agrícoles i ramaderes fins a l'abandonament del camp per una banda, i l'arribada de l'aigua procedent de la xarxa municipal per l'altra.</p> | 41.7290300,1.9511300 | 412767 | 4620223 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67813-foto-08277-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67813-foto-08277-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 67812 | Forn de pega al torrent de Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-al-torrent-de-ramonet | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XIX-XX | L'estructura ha perdut alguns carreus de la part superior, i hi ha crescut una figuera a l'interior. | <p>Forn del que sols se'n ha localitzat el pou. Aquest, de planta circular, té un diàmetre de 310 cm per una alçada interior de 270 cm. Està excavat al terreny natural, de composició argilosa, aprofitant el vessant de la muntanya. Per damunt, a tot el perímetre, hi ha unes filades de carreus que encara avui, es conserven parcialment. Al parament interior del pou hi trobem la típica crosta, resultat de la cuita de l'argila durant els diferents processos de cocció. Malgrat conservar clarament l'estructura, té l'interior força malmès, doncs hi ha crescut una figuera i alguns dels carreus de les filades del capdamunt, han caigut. No s'ha localitzat cap altre dels espais que deurien conformar el conjunt de la peguera, com és el cas de l'olla, el lloc on el quitrà resultant de la primera crema era sotmès a una segona combustió obtenint-se així la pega definitiva.</p> | 08277-161 | Torrent de Ramonet, 08279 Talamanca | <p>Els forns utilitzats per a la fabricació i obtenció de calç, guix i materials de construcció derivats de la transformació de l'argila, estan molt vinculats als processos i tècniques constructius desenvolupats al llarg de la història. Cal remuntar-se a èpoques antigues per cercar els primers exemples coneguts i ben documentats d'aquest tipus d'estructures de combustió, anomenats genèricament forns. En el cas de la calç, ja se'n coneix l'aplicació per a la construcció des del segle III aC, per bé que fou en època romana quan s'emprà amb més profusió i quan adquirí un paper cabdal com a lligam de materials. L'estudi arqueològic d'aquestes estructures de combustió ha d'anar vinculada a la mateixa dinàmica de la seva producció i al seu entorn immediat, donat que la majoria de forns s'ubicaven tot seguint uns objectius molt determinats, i calia triar molt bé el lloc on s'havia de construir el forn: facilitat de proveir-se de les primeres matèries, disposició d'un punt d'aigua, transport fàcil del producte resultant... No es tracta mai d'estructures aïllades, sinó que formen part d'un sistema productiu més ampli i elaborat. La documentació d'aquests forns ens aporta una informació molt interessant sobre el món agrícola i preindustrial entre els segles XVII-XIX, i també en ple segle XX, ja que el treball en aquests forns era bàsic per a la construcció de cases i habitatges. Val a dir que en la major part de les masies i cases senyorials del segle XIX i inicis del XX, en una època determinada a Catalunya de la industrialització, hi trobem peces fabricades en aquests forns. Des d'un punt de vista arqueològic cal dir que un dels aspectes del qual hi ha més mancança en el moment d'excavar un d'aquests forns i fer-ne la interpretació és un fòssil director que l'ubiqui cronològicament. També és difícil escatir la seva cronologia inicial a partir de la documentació escrita, ja que solen ser edificacions de poca importància que no deixen cap referència escrita. En tot cas, podem intuir la data aproximada de construcció del forn per la casa o cases a les quals proveïren de material constructiu. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486) A falta de fonts que ens puguin parlar de l'ús concret d'aquesta peguera, hem d'imaginar que el forn seria explotat en benefici dels masos més pròxims, doncs tampoc està ubicat al costat o proper a un sol mas. En un radi relativament petit, en localitzem tres: ca l'Artesà, can Tinoi i casa Martina. El producte resultant, la pega, era emprat en les bótes i els bóts de pell que, un cop cosits i empegats, servien per a contenir el vi; i també, entre d'altres aplicacions, podia servir per a guarir les potes trencades de les ovelles mitjançant uns draps untats amb pega que, un cop secs, immobilitzaven l'os trencat fent possible el posterior soldament. BALLBÈ (1997:149)</p> | 41.7231200,1.9483500 | 412528 | 4619570 | 08277 | Talamanca | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67812-foto-08277-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67812-foto-08277-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 67811 | Forns de calç Solei de can Pruners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-solei-de-can-pruners | <p>CABALLÉ, Gemma; OLIVARES, David (2003). 'Forns per a la producció de materials de construcció en època moderna. La fabricació de maons, teules, calç i guix en un entorn pre-industrial' a II Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Actes Volum 1. ACRAM, Barcelona.</p> | XIX-XX | Parcialment derruïts, l'un força malmès -a ponent-, l'altre no tant. | <p>Dos forns de calç de planta circular que han quedat parcialment malmesos en el moment d'adequar-se aquest tram de camí, doncs van ser seccionats per la màquina excavadora. Avui, es veuen en el tall que ha quedat al vessant de migdia de la muntanya, separats per uns quatre metres de distància. El primer forn té un diàmetre de 280 cm per una alçada interior de 230 cm. El forat es va obrir al terreny natural, de composició argilosa. Amb les cuites, s'ha anat formant una crosta d'argila cuita d'entre 5 i 15 cm que s'adossa a les parets del forat. No s'observen carreus de pedra. Es pot veure el seu interior doncs està buit per dintre, si bé amb el temps s'hi han acumulat sediments i hi ha crescut vegetació. Està parcialment fumat. El segon forn té un diàmetre de 290 cm per una alçada interior de 320 cm. A diferència de l'altre, té l'interior ple de sediments que s'hi han acumulat amb el temps un cop va entrar en desús. El forat és obert també al terreny natural i, com l'altre, presenta aquesta crosta a tot el perímetre interior conseqüència de la cuita de l'argila. Tampoc hi trobem carreus de pedra. Observem als peus del forn la cambra de combustió o fogaina, que manté encara una acumulació de cendres al seu interior. L'accés a l'interior dels forns, per tal de poder-los alimentar i netejar, es faria per unes obertures de pedra que hi deurien haver al costat de migdia, avui desaparegudes. Cal indicar que la ubicació al costat de la riera de Mura no és casual, doncs aquests forns es solien construir propers a llocs on fos fàcil proveir-se de les matèries primeres requerides (pedra calcària en aquest cas) i on es disposés d'un punt d'aigua, un element molt necessari. La tipologia d'aquests dos forns respondria al sistema de forns de campanya, una construcció en pou que resulta d'anar apilant pedres de calç al voltant d'un petit pou fins a formar una cúpula, al mig de la qual es deixava un espai buit on es feia la combustió i per on sortia el fum i es transmetia l'escalfor necessària per a la calcinació d'aquestes pedres. Aquest tipus de construcció estava encaixat en un marge i tenia a la part inferior una petita cambra de combustió, la fogaina. Per damunt, i envoltant-la, es disposava una mena de banc pla que s'anomena relleixó, i que servia de base per muntar la volta de pedres de calç a calcinar. Aquest procés de calcinació podia durar entre 7 i 11 dies, mantenint en tot moment la flama. Els calcinaires, els forners especialistes en el procés, sabien quan la calcinació arribava al final per detalls com per exemple, el color del fum. Llavors, es procedia a desmuntar la volta de les mateixes pedres de calç i es retiraven per fer-ne les tasques d'hidratació o de polvorització. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486) El volum de calç requerit podia fer funcionar els dos forns a la vegada o bé deixar-ne un en repòs.</p> | 08277-160 | Pista forestal Talamanca-Rocafort, 08279 Talamanca | <p>La calcinació es un procés conegut des d'època antiga que permet obtenir pols de calç a partir de pedres calcàries, en un procés en el qual aquestes pedres, escalfades fins a una temperatura de 800 a 1000 graus, perden anhídrid carbònic i es genera òxid de calci, component essencial de la calç viva. El procés es completa amb l'apagada de la calç viva, quan s'afegeix aigua i la hidratació provoca el trencament de les pedres calcinades, que es converteixen en pols de calç. Un cop assolit aquest material, ja era adequat per a la preparació de morter. Els forns utilitzats per a la fabricació i obtenció de calç, guix i materials de construcció derivats de la transformació de l'argila, estan molt vinculats als processos i tècniques constructivess desenvolupades al llarg de la història. Cal remuntar-se a èpoques antigues per cercar els primers exemples coneguts i ben documentats d'aquest tipus d'estructures de combustió. En el cas de la calç, ja se'n coneix l'aplicació per a la construcció des del segle III aC, per bé que fou en època romana quan s'emprà amb més profusió i quan adquirí un paper cabdal com a lligam de materials. L'estudi arqueològic d'aquestes estructures ha d'anar vinculada a la mateixa dinàmica de la seva producció i al seu entorn immediat, ja que la majoria de forns s'ubicaven seguint uns objectius molt determinats, i calia triar molt bé el lloc on s'havia de construir el forn: facilitat de proveir-se de les primeres matèries, disposició d'un punt d'aigua, transport fàcil del producte resultant... No es tracta mai d'estructures aïllades, sinó que formen part d'un sistema productiu més ampli i elaborat, ja sigui producció d'obra, calç o guix. El seu estudi des d'un punt de vista arqueològic és força nou. Els darrers anys s'ha incrementat la documentació de forns d'època moderna i contemporània, adquirint progressivament un caràcter de ple jaciment arqueològic, ben diferent del que succeïa anys enrera. La documentació d'aquests forns ens aporta informació molt interessant sobre el món agrícola i preindustrial entre els segles XVII-XIX, i també en ple segle XX. El treball en aquests forns era bàsic per a la construcció de cases i habitatges. A la major part de les masies i cases senyorials del segle XIX i inicis del XX, hi trobem peces d'obra fabricades en aquests forns que s'utilitzaren, lligades amb calç, per a la construcció. Anys enrera, el funcionament d'aquests forns generava tot un procés productiu que donava feina a molta gent, des dels que anaven a buscar feixos de llenya i els arbres al bosc amb els muls, fins als que anaven a buscar l'argila o els que carregaven el forn a l'hora de coure o també els mateixos forners, que tenien al seu càrrec el bon funcionament de tot el procés. Des d'un punt de vista arqueològic cal dir que un dels aspectes del qual hi ha més mancança en el moment d'excavar un d'aquests forns i fer-ne la interpretació és un fòssil director que l'ubiqui cronològicament. També és difícil escatir la seva cronologia inicial a partir de la documentació escrita, ja que solen ser edificacions de poca importància que no deixen cap referència escrita. En tot cas, podem intuir la data aproximada de construcció del forn per la casa o cases a les quals proveïren de material constructiu. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486) Pel que fa als forns que hem documentat, cal dir que es troba en un radi relativament proper al mas can Pruners, ca l'Artesà, ca la Felipa i can Tinoi, així com al nucli urbà del poble de Rocafort, fet que podria explicar aquesta característica de trobar dos pous tan propers, doncs es buscaria una major producció per a poder proveir aquests masos. Ja fos de caire públic o privat, el forn i l'activitat del forner foren una de les principals activitats econòmiques durant segles, per bé que sovint la feina no compensés l'esforç que suposava mantenir durant molts dies la vigilància del forn encès. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486)</p> | 41.7234900,1.9346200 | 411386 | 4619625 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67811-foto-08277-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67811-foto-08277-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Seria interessant poder fer l'estudi arqueològic dels forns, sobretot del que encara està cobert de sediment. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 67810 | Forn d'obra del mas la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-mas-la-vila | <p>CABALLÉ, Gemma; OLIVARES, David (2003). 'Forns per a la producció de materials de construcció en època moderna. La fabricació de maons, teules, calç i guix en un entorn pre-industrial' a II Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Actes Volum 1. ACRAM, Barcelona.</p> | XVIII-XIX | <p>Forn d'obra de planta quadrangular (550 cm x 550 cm). Presenta un parament fet de pedra, argila i morter mitjançant carreus de diferent mida disposats de forma irregular i amb petites falques també de pedra i de teula repartides per tota l'estructura. Tot el cos està força malmès, doncs està derruït parcialment i la vegetació hi creix per tots costats. Malgrat això, es pot veure perfectament la planta del forn. Aquest disposa de dos espais, un de combustió i un altre de cocció. Avui però, el que seria la fogaina o cambra de combustió no es veu, doncs està tapada per carreus i argila que ha caigut tan a dintre del forn com a fora del parament nord, lloc on estaria situada l'obertura per introduir el combustible (troncs i feixos de llenya) al forn. Aquesta cambra de combustió era soterrada, fet que optimitzava el procés de combustió, doncs s'aprofitava millor l'escalfor que si es trobava a l'exterior. Per damunt de la cambra del foc hi trobem la cambra de cocció, un espai obert on es col·locaven les peces d'argila un cop ja havien estat modelades pel forner. L'estat de conservació d'aquest espai és força dolent, doncs els murs s'han desfet i els carreus han caigut a l'interior, tot barrejant-se amb la terra i els arbustos que hi han crescut. Les parets que resten més o menys aixecades, ens permeten fer-nos una idea de la planta, així com poder veure que el parament presenta filades de carreus barrejats amb argila entremig. Aquest espai superior està construït a l'exterior, i s'hi accedia per una entrada oberta entre els murs que tancaven la cambra i que, encara avui, s'intueix on era. Aquest accés era necessari per poder entrar a la cambra alhora de col·locar les peces, netejar i/o consolidar el forn en cas de reparació d'aquest. Les dues parts del forn quedarien separades per la graella, una superfície plana generalment suportada per volta o per una successió d'arcs. L'escalfor generada per la combustió a la fogaina passava a la cambra de cocció i al material disposat per ser cuit per les xemeneies, les obertures practicades a la graella. Aquests detalls però, són inapreciables. L'alçada exterior del forn, en el seu costat septentrional, és d'uns 310 cm, mentre que per el costat meridional està a nivell de circulació, doncs el forn està construït aprofitant el pendent de la muntanya, a l'obaga del mas la Vila. També a l'exterior, trobem molts trossos de teula trencats al voltant de la construcció.</p> | 08277-159 | Mas La Vila, 08279 Talamanca | <p>Els forns utilitzats per a la fabricació i obtenció de calç, guix i materials de construcció (obra constructiva) derivats de la transformació de l'argila, estan molt vinculats als processos i tècniques constructius desenvolupats al llarg de la història. Cal remuntar-se a èpoques antigues per cercar els primers exemples coneguts i ben documentats d'aquest tipus d'estructures de combustió, anomenats genèricament forns. En el cas de la calç, ja se'n coneix l'aplicació per a la construcció des del segle III aC, per bé que fou en època romana quan s'emprà amb més profusió i quan adquirí un paper cabdal com a lligam de materials. Els forns d'obra també esdevenen cabdals en la construcció romana, en la qual les peces produïdes en aquests forns, maons, tègules i ímbrex, o altres materials similars derivats de l'argila cuita, es lligaven amb morters de calç. La tècnica romana de producció de materials de construcció es mantingué plenament vigent al llarg de molts segles, i de fet els principis bàsics de funcionament d'aquests tipus de forns romangueren pràcticament inalterats fins a època contemporània, moment en el qual podem parlar de veritables innovacions, tant pel que fa als materials d'obra, amb la introducció de nous tipus de forns i bòbiles, de major eficiència productiva, com pel que fa a la calç, progressivament substituïda per nous tipus de ciment i formigó. L'estudi arqueològic d'aquestes estructures de combustió ha d'anar vinculada a la mateixa dinàmica de la seva producció i al seu entorn immediat, puix que la majoria de forns s'ubicaven tot seguint uns objectius molt determinats, i calia triar molt bé el lloc on s'havia de construir el forn: facilitat de proveir-se de les primeres matèries, disposició d'un punt d'aigua, transport fàcil del producte resultant... No es tracta mai d'estructures aïllades, sinó que formen part d'un sistema productiu més ampli i elaborat, ja sigui producció d'obra, calç o guix. Cal dir que el seu estudi des d'un punt de vista arqueològic és força nou. Els darrers anys s'ha incrementat la documentació de forns d'època moderna i contemporània, fet per el que han anat adquirint progressivament un caràcter de ple jaciment arqueològic, ben diferent del que succeïa anys enrera. La documentació d'aquests forns ens aporta una informació molt interessant sobre el món agrícola i preindustrial entre els segles XVII-XIX, i també en ple segle XX, ja que el treball en aquests forns era bàsic per a la construcció de cases i habitatges. Val a dir que en la major part de les masies i cases senyorials del segle XIX i inicis del XX, en una època determinada a Catalunya de la industrialització, hi trobem peces d'obra fabricades en aquests forns que s'utilitzaren, lligades amb calç, per a la construcció. No sols hi observem maons quadrangulars o teules tipus àrab, sinó peces més elaborades, com maons quadrats o rodons, utilitzats per a la construcció de pilars, o bé peces específiques per a la construcció de voltes i cobertes. Anys enrera, el funcionament d'aquests forns generava tot un procés productiu que donava feina a molta gent, des dels que anaven a buscar feixos de llenya i els arbres al bosc amb els muls, fins als que anaven a buscar l'argila o els que carregaven el forn a l'hora de coure o també els mateixos forners, que tenien al seu càrrec el bon funcionament de tot el procés. Des d'un punt de vista arqueològic cal dir que un dels aspectes del qual hi ha més mancança en el moment d'excavar un d'aquests forns i fer-ne la interpretació és un fòssil director que l'ubiqui cronològicament. També és difícil escatir la seva cronologia inicial a partir de la documentació escrita, ja que solen ser edificacions de poca importància que no deixen cap referència escrita. En tot cas, podem intuir la data aproximada de construcció del forn per la casa o cases a les quals proveïen de material constructiu. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486)</p> | 41.7316300,1.9487700 | 412574 | 4620514 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67810-foto-08277-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67810-foto-08277-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Era el forn d'obra del que s'abastia el mas La Vila. Encara es conserven al primer pis els rajols originals cuits en aquest forn. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 67809 | Antic camí Talamanca-Sant Llorenç Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-talamanca-sant-llorenc-savall | <p>TERESA, Navas ( 2007). Història de les carreteres del territori de Barcelona. Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis.</p> | XV-XX | <p>Pista forestal amagada enmig d'una densa massa de pins blancs i que ressegueix l'antic camí de bast de Talamanca a Sant Llorenç Savall, encara avui utilitzat i molt ben conservat. Remunta des de la riera de Talamanca -prop de la capçalera d'aquesta- fins al capdamunt de la carena de la Mussarra, passant per el Collet de Lligabosses, i creuant-la ja en terme municipal de Monistrol de Calders.</p> | 08277-158 | Terme municipal de Talamanca | <p>Era el camí utilitzat per comerciants, traginers, veïns, etc, per arribar a St Llorenç Savall i endinsar-se així cap a la zona del Vallès, o viceversa. Talamanca disposava d'una relativa bona via de comunicació amb el poble veí de Navarcles, doncs primer un camí de carro prou ample i després la carretera (1918), així ho permetien. A més, un conjunt d'altres camins, en el que cal destacar-hi l'històric camí ral, complementaven una xarxa de comunicacions amb gairebé tots els pobles veïns més propers, com és el cas d'aquesta pista. Conforme s'anava enllestint la construcció de la carretera Terrassa-Navarcles a principis de segle XX, així com les vies dependents d'aquesta, aquest camí anirà entrant en desús, convertint-se a partir d'aquest moment en una via de comunicació secundària.</p> | 41.7323000,1.9927300 | 416231 | 4620545 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | El recorregut d'aquest camí està dintre dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 67808 | Antic camí Talamanca-Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-talamanca-rocafort | <p>TERESA, Navas ( 2007). Història de les carreteres del territori de Barcelona. Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis.</p> | XV-XX | <p>Estret camí de bast que surt de Talamanca i arriba fins a Rocafort. El traçat del camí es pot seguir en la seva totalitat, doncs el pas de les motos el manté net de vegetació. Trobem la capçalera al final de la urbanització La Quintana, seguint pel costat de la font Janet i baixant fins al torrent del Güell, on un cop creuat, puja per la carena passant a migdia del mas La Vila. Creuada la riera de Mura, i ja en terme municipal de Rocafort, el camí es torna a enfilar per la carena fins arribar al poble. Aquest camí veïnal va ser proposat en el Pla general de vies de comunicació en la proposta de la Mancomunitat en el 1918, en mans de Puig i Cadafach com a president.</p> | 08277-157 | Terme municipal de Talamanca | <p>Era el camí utilitzat per comerciants, traginers, veïns, etc, per arribar a Rocafort. Talamanca disposava d'una relativa bona via de comunicació amb el poble veí de Navarcles, doncs primer un camí de carro prou ample i després la carretera (1918), així ho permetien. A més, un conjunt d'altres camins, en el que cal destacar-hi l'històric camí ral, complementaven una xarxa de comunicacions amb gairebé tots els pobles veïns més propers, com és el cas d'aquest camí. Conforme s'anava enllestint la construcció de la carretera Terrassa-Navarcles a principis de segle XX, així com l'actual pista forestal, aquest camí anirà entrant en desús fins a ésser definitivament abandonat.</p> | 41.7342500,1.9728900 | 414584 | 4620781 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67808-foto-08277-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67808-foto-08277-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67808-foto-08277-157-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 67807 | Tina can Pruners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-can-pruners | <p>BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Es tracta d'una sola tina situada a uns 50 metres del mas i construïda al vessant de la muntanya, damunt una gran beta de roca. Presenta un parament format per carreus de pedra de diferents mides lligats amb morter. A la part superior s'hi localitza l'entrada a la tina (a nord), un petit amagatall, una petita finestra, a migdia, i dues petites finestres més a ponent. L'entrada és feta amb ambdós muntants verticals sobre els quals es recolza la llinda. Sobre els murs hi ha una filada de pedres més planeres que constitueix el voladís. La coberta està feta amb el mètode d'aproximació de filades tancant al capdamunt amb lloses planes. Es conserva a l'interior una fusta travessera. L'interior del dipòsit està recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. Hi ha una porteta metàl·lica a la part inferior de la tina que protegeix la boixa. Planta: circular Orientació: Nord Porta (alçada x amplada): 135 cm x 80 cm Diàmetre interior: 200 cm Alçada del dipòsit: 390 cm Gruix de les parets: 70 cm Rajoles: 39'5 cm x 39'5 cm Conservació de les parets: bé Conservació del sostre: bé Conservació de les rajoles: bé</p> | 08277-156 | Mas Can Pruners, 08279 Talamanca | <p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7)</p> | 41.7254200,1.9359800 | 411502 | 4619838 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67807-foto-08277-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67807-foto-08277-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Al catàleg de tines de l'Ajuntament de Talamanca no hi consta la de Can Pruners, fet pel qual no gaudeix de protecció. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc