Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
34051 Barraca 2.23. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-223 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-184 41.3147700,1.9371700 411040 4574245 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34052 Barraca 2.28. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-228 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-185 41.3192200,1.9362800 410972 4574740 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34053 Barraca 2.29. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-229 <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> 08020-186 41.3198300,1.9363200 410976 4574808 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34054 Barraca 2.30. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-230 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-187 41.3086800,1.9264400 410134 4573580 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34055 Barraca 2.31. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-231 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-188 41.3208900,1.9263100 410140 4574936 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34056 Barraca 2.32. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-232 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-189 41.3180400,1.9343800 410811 4574611 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34057 Barraca 2.33. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-233 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-190 41.3190600,1.9340700 410787 4574725 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34060 Barraca 2.34. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-234 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-193 41.3205600,1.9328500 410687 4574892 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34061 Barraca 2.35. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-235 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-194 41.3202600,1.9341000 410791 4574858 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34062 Barraca 4.5. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-45 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-195 41.3424700,1.9106200 408857 4577348 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34063 Barraca 4.6. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-46 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-196 41.3422500,1.9084100 408671 4577326 08020 Begues Legal i física Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34064 Barraca 4.7. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-47 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-197 41.3432400,1.9088400 408709 4577435 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34065 Barraca 4.8. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-48 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-198 41.3399200,1.9071500 408563 4577069 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34153 Barraca de les Agulles 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-1 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-286 41.3121300,1.9356600 410910 4573954 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34153-foto-08020-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34153-foto-08020-286-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34154 Barraca de les Agulles 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-2 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-287 41.3115400,1.9342200 410789 4573890 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34154-foto-08020-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34154-foto-08020-287-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34155 Barraca de les Agulles 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-3 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-288 41.3122600,1.9335500 410734 4573970 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34155-foto-08020-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34155-foto-08020-288-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34156 Barraca de les Agulles 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-4 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-289 41.3132500,1.9354700 410896 4574078 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34156-foto-08020-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34156-foto-08020-289-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34225 Forn de calç de Mas Treval / Traval / Trabal https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-mas-treval-traval-trabal XIX-XX Entorn de la boca i panys de paret derruït, envaït per la vegetació. Forn de calç de base circular excavat al subsòl. No resten panys de mur exteriors, l'estructura queda totalment envoltada pels nivells geològics natural. L'alçada màxima interior conservada és de 3,10 m i un diàmetre de 3,80 metres. No es conserva la boca, totalment enrunada. 08020-358 Mas Traval 41.3158700,1.9293800 410390 4574375 08020 Begues Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34225-foto-08020-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34225-foto-08020-358-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34260 Capitell de la Creu de terme de Can Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-la-creu-de-terme-de-can-grau <p>ALBERT BASTARDES I PARERA ( 1983). Les creus al vent . Editorial Millà. MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA.</p> XIV <p>Capitell original de la Creu de terme, proper a la masia de Can Grau. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII'</p> 08020-454 Av. Torres Vilaró, 4 (edifici de l'ajuntament) <p>Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà.</p> 41.3302300,1.9247100 410019 4575974 1312 08020 Begues Bo Legal Gòtic Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-16 00:00:00 Lluis Rius Existeix una còpia d'aquesta creu al costat de Can Grau del coll, únicament la seva base forma part de l'estructura original. D'altra banda, la creu situada al passeig de l'església constitueix una nova reproducció. 93 52 2.2 1781 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
34266 Fons d'Art Lina Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-lina-font BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues XX-XXI Col·lecció d'obres d'art cedida per Lina Font a l'ajuntament de Begues, el qual l'ha incrementat per l'adquisició de peces pel propi ajuntament. L'inventari d'obres dividit per temàtiques es presenta de la següent manera: Obres de Lina Font , Carme Pascual, Álvarez Des, Rene Aspe , Juan Bueno , Lluïsa Darder , M. Gonlesco, Pilar Leita , F.Muñoz, V. Navarro,Ceferino Olivé, Pallàs, Graciella Piccone, P. Planas, T. Sola , Santos Torrella, Emilio Alba, J. Asensio, Esther Boix, Camps Dalmases, F. Cardona, Caty Juan. Valldermossa , Josep Cerdans, Joaquim Comes. Palamós, R. Fradera, M. García Tur, J. Lahosa. , R. Macholis, Mangot, Miguel Masabeu, Jordi Mercadé, J. Mombrú Ferrer, J. Pascual Jimeno, J. Pérez Gil, Graziella Piccone, P. Planas, Puigval. Horta ,Josep Rovira. , Francisco Suñer, Torra i Arán, T. Villarrubias, J. Abelló Prats, M. Coll, A. Gironell Riera, Naoko Nakamoto, A. Oliver Ferrer, Jordi Puiggalí. , Isabel Pujol, Roc de Gallés, Bernardo San Juan, Titi Tapiola, J. Tarrabadell. Obra gràfica: Clavé, Miró, Subirachs, Antoni Tàpies. Tharrats. Escultura: Joan Camps Carreras, Square Chikwanda, Colleen Madamombe,Lawrence Mukomberanwa, Esther Olivé, Ferran Soriano, Jordi Aligué, Jordi Aligué, Ángel Camino, Pep Fajardo, Benet Rossell, Lina Font. 08020-383 Av. Torres Vilaró, 4 Lina Font va néixer a Begues. Al número 6 del carrer Major, cantonada can Guasch. La seva mare era filla de can Jaques de la Plana Novella i el seu pare de l'Avenç, actualment Campanyà. La família tenia camps terres i negocis. Va fer estudis a l'Escola d'Art i Oficis de Barcelona. Als 19 anys va començar a col·laborar a la premsa tant amb dibuixos com amb articles. Alternava pintura, literatura i poesia. La guerra civil va truncar la seva intenció de dedicar-se a l'art. Es va donar a conèixer com a crítica d'art a la revista Ondas i poc després fundava la Gaceta Jorba. Dos anys després, el 1952 va ser quan va començar a fer la crítica d'art a Ràdio Barcelona i ben aviat va crear i dirigir l'Estudi d'Art, que li va permetre dur a terme una intensa promoció d'artistes i organitzar moltes exposicions. Conferenciant de prestigi, va donar freqüents recitals dels seus propis poemes. Va escriure més d'un centenar de novel·les curtes i dos-cents guions radiofònics, així com un seguit de peces teatrals. Ostentava molts títols honorífics. Va morir el 6 de novembre de 1993 a Barcelona. 41.3302300,1.9247100 410019 4575974 08020 Begues Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34266-foto-08020-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34266-foto-08020-383-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41895 Llegenda Santa Helena, filla de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-santa-helena-filla-de-cabrera <p>Amades, J. (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona, vol. IV, pàg. 868 i 869.</p> <p>La tradició ha considerat que Santa Hel·lena era una santa d'origen català, filla de Cabrera. La llegenda, prou truculenta, explica que el pare de Santa Hel·lena va vendre la seva filla al dimoni a canvi de grans riqueses. Però la noia, tement-se el tracte, es senyava abans de trobar-se amb el seu futur amo, extrem que feia tirar enrera el diable. El pare, a indicacions del diable, li tallà el braç per tal que la noia no pugués repetir el senyal. La història es repetirà, ara mutilant la llengua de la jove. Finalment el pare l'expulsa de casa, i ella, mutilada, fuig al bosc, on la troba i se n'enamora el senyor de Burriac, que la du al Castell on finalment es casen. Però lluny d'acabar la llegenda encara continua amb més viscissituds com l'embaràs de la noia, la guerra a la que marxa el senyor de Burriac, i l'expulsió de la jove amb el nounat per part de la sogra. Tota sola i amb el fill té un accident pel qual està a punt d'ofegar-se-li el nadó, però els seus pensaments d'auxili adreçats al cel, fant que li tornin a créixer braços i llengua per tal de salvar-lo. Tornat de la guerra, el senyor del castell retroba fill i mare al bosc, els torna al castell, i expulsa a la malvada mare.</p> 08029-158 41.5343900,2.4043400 450311 4598253 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Aquesta llegenda fou recollida al Costumari Català de Joan Amades 63 4.5 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41896 Dita popular https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-popular <p>Català i Roca, P. (1967): Els Castells Catalans, Rafel Dalmau, editor, Barcelona, Volum 1, pàg. 607. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 63.</p> <p>'Boira a Burriac, pluja aviat'. Aquesta dita s'havia acostumat a dir al poble, fent referència al paisatge del Castell, veritable protagonista de les llegendes que fan referència a Cabrera. En aquesta ocasió és una dita de caire metereològic, que referencia que quan hi ha boira a les alçades del castell, pot ser que acabi precipitant al municipi. No obstant hi ha d'altres expressions que també recollim. En primer lloc tenim la de 'Boira a Burriac, pluja a mar' que en aquesta ocasió referenciaria que la pluja no seria al poble sinó mar endins. La tercera versió, 'Boira a Burriac, pluja a mars' torna a reforçar la idea de que la boira a l'alçada del poble adverteix d'una forta descarregada.</p> 08029-159 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Recollida per Pere Català, en la seva obra sobre els Castells Catalans. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41905 Llegenda de l'enginy de la castlana https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lenginy-de-la-castlana <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 273-274. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 26-28. Barallat, H. (1879): 'Excursions á Burriach'. Memorias de l'Associació Catalanista d'Excursions Científicas, vol. III, Barcelona, pags. 19 i ss.</p> <p>En el marc de les sovintejades incursions àrabs en la costa del Maresme en època medieval i moderna, trobem aquesta llegenda, en la que els àrabs intenten fer-se amb el Castell de Burriac. Havent marxat a la guerra el castlà de Burriac, i deixant el castell en mans de la dona i el servei, aquesta circumstància fou aprofitada pels pirates per assetjar el castell. L'ocurrència de la castlana fou la que salvà el castell, quan embadurnà d'oli totes les muralles. Aquest fet feu relliscar les escales dels assaltants que caigueren quan intentaren prendre la fortalesa. Fugiren espaordits creient-se embruixats.</p> 08029-170 Castell de Burriac <p>La primera menció a aquesta llegenda la devem a Heribert Barallat (1879) que fou el primer en recollir-la oralment.</p> 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41906 Llegenda del Corsec https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-corsec <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 281-284. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 29-31.</p> <p>La llegenda explica que al Castell hi visqué en certa ocasió el Corsec, criminal que tenia atemorida la contrada, i al que li pagaven un tribut en virtut de deixar-los tranquils. Eren tantes les riqueses acumulades de les seves activitats delictives que el castell acumulava veritables tresors, destacant per sobre de tots la cadira d'or que presidia la sala principal. Però es giraren les tornes quan el Corsec assaltà els nobles que anaven a Barcelona a la coronació del nou rei, vestits amb les seves millors vestimentes i joies. Arrel d'aquesta empresa el castell fou assetjat per soldats per recuperar els béns robats. Després de dies de setge els soldats s'adonaren de la presència d'un passadís secret que des del Montcabrer comunicava amb el Castell. Aconseguiren entrar-hi i plantar cara al Corsec, derrotant-lo finalment. Malauradament no trobaren cap mena de tresor, ni la cadira d'or. Aquest fet és el el que ha enlluernat a molt vilatans que creuen que les riqueses encara poden estar amagades o enterrades a la vora del passadís secret.</p> 08029-171 Castell de Burriac 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41907 Llegenda de l'hereu del Castell de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhereu-del-castell-de-burriac <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 17-20. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 37-49.</p> <p>Davant la dificultat de donar un hereu al senyor del Castell de Burriac, la seva dona va fer un tracte amb el cel per tal de poder engendrar a canvi de consagrar el seu fill a la vida monàstica. Aquest prec va ser escoltat concedint-se-li poder tenir un fill. Amb el pas dels anys la criatura anà creixent i decantant-se per una vida militar més que no pas religiosa. La mare morí de pena en no veure's en cor de contravenir els plans del seu amrit pel seu fill. Un dia de tempesta l'hereu es refugià a la zona de la Cova de les Encantades, però li va caure un llamp molt a prop, que l'atordí. En aquell moment se li manifestà la presència d'una dona que l'enamorà profundament. El fill, aclaparat per l'enamorament d'aquella dona, l'anà a trobar manta vegades en aquell indret, lúnic on ella es manifestava. Davant la incursió dels sarraïns a Cabrera, aquests es feren amb el Castell de Burriac. L'hereu, molt destre en les habilitats militars, no pogué ajudar el seu pare per trobar-se entre els braços de la dona, dels que no va poder escapar. Un cop alliberat, després de tota una nit, comprovà com el castell era en mans dels bàrbars i que havia mort tothom. Penedit, anà a buscar la dona, a la que intentà matar, i després es feu novament amb el control del castell. Havent cregut que havia estat sotmès a un encanteri, acabà per fer-se frare, complint així, sense saber-ho, amb el tracte que havia fet la seva mare.</p> 08029-172 Cova de les Encantades <p>Coll i Modolell (1999) recullen fins a tres versions diferents d'aquesta llegenda de la Cova, amb notables diferències.</p> 41.5235300,2.3866900 448830 4597058 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Malgrat el protagonista és l'hereu del Castell de Burriac, cal atribuir aquesta llegeda a la Cova de les Encantades (també coneguda coma Cova de la Mala Dona) que és l'indret on es manifesten els poders sobrenaturals. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41908 Llegenda de l'assalt del Castell de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lassalt-del-castell-de-burriac <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 20-21. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 37-49.</p> <p>En el marc el setge del Castell de Burriac, un comte estranger estava al capdavant de les hostilitats. Mentre analitzava el terreny, feia llargues passejades per veure la millor manera de treure avantatge del coneixement de l'indret. D'aquesta manera s'allunyà i arribà a la Cova de les Encantades, on conegué una dona que allí vivia. Ella, coneixedora de totes les herbes remeieres i de pòcimes secretes, donà a beure a l'home un filtre d'amor. L'home va caure rendit als seus peus i no s'apartà d'ella ni un mment desatenent les seves tasques de comandament militar. Aquest encanteri va fer que els assaltants sortissin escaldats del setge, i en la retirada passren per la Cova, on trobren els amants. En repressàlia per la seva negligència els atacants mataren a ambdós amants.</p> 08029-173 Cova de les Encantades 41.5235300,2.3866900 448830 4597058 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Malgrat l'escenari de la llegenda és el setge al Castell de Burriac, el subjecte de la història és novament la Cova de les Encantades (també coneguda coma Cova de la Mala Dona) que és l'indret on es manifesten els poders sobrenaturals. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41909 Llegenda de l'assalt del Castell de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lassalt-del-castell-de-burriac-0 <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 20-21. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 34-35.</p> <p>Davant el coneixement que la 'Cadira d'Or' que hi havia al Castell de Burriac podia ser robada en una imminent incursió morisca al Castell, el senyor del mateix castell enginyà un pla per poder fer desisitir els pirates nordafricans. Va anar al Burriac amb un grup d'homes, però feu capgirr les ferradures dels cavalls, per donar la idea que els vigilants del castell havien fugit. Deixà les portes de Castell obertes, i esperà l'atacant. Els pirates, confiats pels senyals, entraren al Castell creient-lo abandonat i allí foren presa d'una gran emboscada.</p> 08029-174 Castell de Burriac <p>Llegenda recollida recentment a Cabrera de Mar, l'any 1996 (Coll i Modolell 1999:34).</p> 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens A diferència de la llegenda homònima, aquí el subjecte de la llegenda és el mateix del lloc on succeeix: el Castell de Burriac. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41910 Llegenda de la mala dona i el sacerdot https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mala-dona-i-el-sacerdot <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 21-22. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 46-49.</p> <p>Diu la llegenda que a la Cova de les Encantades hi vivia una dona, que anava descuidada i de la que se n'apartaven tots els vilatans, persignat-se quan se la creuaven. Tenia un do: una veu prodigiosa, que s'escoltava per les valls quan cantava, que encaterinava els pagesos de la contrada. Però el cant sovint s'estroncava entre plors. Un dia el sacerdot que vivia a la capella del Castell de Burriac, l'auxilià quan ella caigué i es feu mal. Posteriorment també el sacerdot la sentí cantar un altre dia, amb una cançó d'amor no correspost. Els vilatans, anaren a cercar-la per apallissar-la, doncs creien que era una mala dona, influïda pel dimoni, però no la trobaren mai més. Sembal que el capellà l'havia ajudada a escapar i l'havia refugiat en un asil a Barcelona, on passà la resta de la seva vida, sentint-se confortada.</p> 08029-175 Cova de les Encantades <p>Coll i Modolell (1999) recullen fins a tres versions diferents d'aquesta llegenda de la Cova, amb notables diferències.</p> 41.5235300,2.3866900 448830 4597058 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41911 Llegenda del Cabrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cabrer <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 37. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 75-76. Llinés, S. (1952): 'La creu de Montcabrer', Estrella de Burriac, nú. 118-119. Cabrera de Mar, pàg. 7.</p> <p>En temps llunyans vivia al poble de Cabrils un pastor que procedia de l'alta muntanya, al que es coneixia pel sobrenom del seu ofici: Cabrer. Tenia molta anomenada per la seva fama de curar tota mena de malalties amb les herbes remeieres del Montcabrer. Sobtadament va morir al cim del Montcabrer, i la gent de la contrada el va voler homenetjar i recordar erigint una creu en el mateix indret on finalment morí.</p> 08029-176 Creu de Montcabrer <p>La primera menció que es feu de la llegenda fou a l'Estrella de Burriac (Llinés 1952).</p> 41.5243300,2.3853100 448715 4597148 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Encara hi ha gent que creu que el noms de Montcabrer, Cabrera i Cabrils deriven del nom d'aquest pastor. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41912 Les bruixes de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-burriac <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 65-67. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 49-61.</p> <p>Llegenda de bruixes que protagonitza un xicot curiós del poble, que sabent que les bruixes triaven el castell de Burriac per fer els seus encanteris, decidí seguir-les per esbrinar què és el que feien exactament. Amagat darrera d'uns matolls va poder veure com les bruixes aterraven del seu vol i feien bullir una pòcima en una caldera. Les bruixes s'untaren amb el suc de la caldera i fent un conjur es tornaren corbs i volaren mar enllà. El jové feu excatament el mateix, però es convertí en un ase. Durant dies no feu res més que córrer amunt i avall fent malifetes, fins que aconseguí tornar a Burriac. Allí l'ase fou sotmès per les bruixes, que l'apallissaren fins que es desprengué la pell de l'animal i sorti de nou el jove ple de cardenals. Tornà a casa amb la lliçó apresa de no enforntar-se mai més amb les bruixes.</p> 08029-177 Castell de Burriac <p>El primer què en recollí la seva existència fou F. de Cabanyes l'any 1926.</p> 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Coll i Modolell en recullen tres versions diferents, però que en síntesis són la mateixa llegenda (Coll i Modolell 1999). 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41913 Llegenda d'en Perot de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-perot-de-cabrera <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 269-272. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 67-69. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 71-73.</p> <p>En Perot era un pescador de Cabrera, que tenia per costum agafar la barca amb uns companys mariners. Veient que no arribaven a l'hora habitual, i davant una mar encalmada, decidí d'anar a pescar tot sol, fins que s'arraulí i s'endormiscà. Des del cim de Buriac un grup de bruixes van veure com un barca sola semblava abandonada al mig del mar, i decidiren abordar-la. Li feren un encanteri pel qual la barca les traslladà a Amèrica en un moment, creuant el mar en pocs segons. Allí les bruixes causaren maldestats a cor què vols fins que se n'atiparen, amb en Perot amagat al fons de la barca. Un cop satisfetes tornaren a Cabrera en un moment, i marxaren a Burriac, deixant a en Perot, asturat, dins la barca. El pescador es quedà com a prova del viatge d'una nit a Amèrica, les fulles i fruits exòtics que caigueren dins la barca en el breu periple americà.</p> 08029-178 Castell de Burriac 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41914 Llegenda del pastor i les bruixes de les Encantades https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pastor-i-les-bruixes-de-les-encantades <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 70. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 73-75.</p> <p>Un pastor de Vilassar, al voler tancar el ramat al vespre, s'adonà que li faltava bestiar. Quan tornà a l'indret on havia estat pasturant, al Montcabrer, tot cercant les bèsties perdudes, topà amb un grup de bruixes que ballaven i cantaven a la vora de la cova de les Encantades. El pastor va intervenir en les seves cabòries esmentant el dia del Senyor, diumenge, i elles van fugir espaordides, tant per la sobtada interrupció com pel fet de parlar de nostresenyor. S'explica que aquesta és la causa que ja no quedin bruixes a la muntanya del Montcabrer.</p> 08029-179 Cova de les Encantades 41.5235300,2.3866900 448830 4597058 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41915 Llegenda dels castigats per les Bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-castigats-per-les-bruixes <p>Bassa, O., Farell, D., Pujol, J. (1994): Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, pàg. 28. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 71.</p> <p>Hi ha la creença que els pins pinyers que es troben en el vessant marítim del Montcabrer, no són res més que caminants tafaners que s'han immiscuit en els afers de les bruixes, i que com a càstig els han convertit en arbres, quan s'han acostat a l'indret per comprovar si hi havia bruixes al Montcabrer.</p> 08029-180 41.5217000,2.3907700 449169 4596852 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41916 Llegenda de Sant Feliu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-feliu-de-cabrera <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 111. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 109..</p> <p>Hi ha la creença que Sant Feliu, quan en el seu periple es dirigeix a la ciutat de girona, de la que n'acabaria esdevenint màrtir, sojornà en una casa de Cabrera. Aquest és el motiu que s'ha argüit tradicionalment per explicar l'adopció d'aquest sant com a patró de la vila i sant titular de la parròquia de sant Feliu de Cabrera.</p> 08029-181 41.5279600,2.3924000 449310 4597547 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41917 Creença en les mines del castell de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-en-les-mines-del-castell-de-burriac <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàgs. 47 i 263-264. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 130. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 254.</p> <p>Com de la majoria de castells o monestirs de casa nostra, hi ha la creença que hi ha galeries subterrànies o mines que intercomuniquen el Castell de Burriac amb d'altres indrets. Concretament, en el cas de Burriac, s'ha cregut que aquestes vies subterrànies el comuniquen amb el Castell de Vilassar de Dalt, amb el santuari de la Mare de Déu de la Cisa de Premià de Dalt, amb unes pedreres d'Argentona, i ja de Cabrera amb Can Fontanals, amb la Creu de Montcabrer, o amb la Cova de les Encantades.</p> 08029-182 Castell de Burriac 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41918 Creença del volcà de Montcabrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-del-volca-de-montcabrer <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 134.</p> <p>Hi ha l'antiga creença que el Montcabrer era de fet un volcà adormit. Aquesta creença anava acompanyada de la certesa que es creia tenir de l'existència de roques magnetitzades en aquest indret, o l'existència de fumeroles que evidenciaven les connexions tel·lúriques amb l'interior de la terra.</p> 08029-183 41.5257800,2.3839600 448604 4597309 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 63 4.5 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41919 On van els nens de Cabrera que no fan bondat https://patrimonicultural.diba.cat/element/on-van-els-nens-de-cabrera-que-no-fan-bondat <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 133.</p> <p>Recollida en el llibre de Coll i Modolell, es referencia el què s'explicava a la canalla per tal que es portessin bé. Els pares amençaven les critures que si no feien bondat els durien a la Cova de la Mala Dona (Cova de les Encantades) on hi vivien unes bruixes què feien molta por.</p> 08029-184 Cova de Montcabrer 41.5235300,2.3866900 448830 4597058 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41920 El nom de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-de-cabrera <p>Coll, R. (2015): El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 76. Farell, D. et al. (1998): Burriac. Història i Natura. Argentona, pàg. 116.</p> <p>S'explica que el nom del poble etimològicament deriva de cabra, amb derivats com Montcabrer, Cabrils o el mateix poble de Cabrera, però el què és interessant és que hi ha gent que explica que ho fa degut a la semblança que les roques del turó de Burriac tenen amb una cabra, visió que només s'observa des de mar endins, observació fet i transmesa per mariners antics.</p> 08029-185 41.5260800,2.3933000 449383 4597337 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
41921 Les 'figues seques' del castell de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-figues-seques-del-castell-de-burriac <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 137.</p> <p>Hi havia el costum extès entre la població de Cabrera, que un cop conclosos els oficis de Divendres Sant (Via Crucis) que es celebraven a la capella de Sant Vivenç del castell de Burriac, es prenien mitja dotzena de figues seques i nyoca acompanyat d'anís.</p> 08029-186 <p>En les visites pastorals de 1756 i 1776 ja es documenta com el Divendres Sant es feia un aplec a la capella de Sant Vicenç del castell de Burriac, on un cop acabada la celebració es repartien pa, vi, i ganyips. Ja en el segle XX les celebracions de Divendres Sant es realitzaven a l'església de Sant feliu, i un cop concloses es pujava al castell on es consumien les figues seques i ganyips (Coll i Modolell 1999: 137).</p> 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
42239 El Sillín https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sillin Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 46-47. XX Es troba desmuntada al magatzem municipal. Escultura realitzada en ferro, recorda els sellons dels antics tricicles. 08031-65 C/ Thomas Edison, parcel·la 8 i 9. Escultura participant a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). Anteriorment va estar situada a la Plaça dels Arbres. La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7323600,1.5246200 377300 4621113 1993 08031 Calaf Dolent Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Àlex Soler Fumanal Actualment és troba en un magatzem municipal. 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
42354 Caldes o Caldetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldes-o-caldetes <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. COROMINES, J. (1965). Estudis de toponímia catalana. Barcelona. MOREU I REY, E. (1982). Els nostres noms de llocs. Palma de Mallorca.</p> XXI <p>La variant toponímica sobre la denominació de la població té més de dos-cents anys. El nom tradicional i històric de Caldes d'Estrac s'ha vist en alguns moments superat pel més popular de Caldetes. Ja és documentat en textos del segle XVIII que Caldes d'Estrac també se la coneixia com a Caldetes. El nom de Caldetes té dos hipotètics orígens: el barri mariner conegut com Caldes de baix o Caldetes front al de Caldes de dalt o d'Estrac (però que a la llarga serien el mateix), o també hi ha la versió que per la calentor de les seves aigües termals que, a diferència d'altres poblacions, té una gradació inferior faria que es conegués a la vila com Caldetes. Les dues hipòtesis semblen força versemblants, i per això mateix el gentilici de caldenc o caldetenc són d'ús habitual.</p> 08032-36 (08393 Caldes d'Estrac) <p>Els documents més antics dels que disposem referent a la qüestió toponímica són del segle XIII, en la cessió dels terrenys a la Comunitat que regia l'hospital i en la que es diu 'pòdium de Calidis', i un segle més tard en una visita pastoral d'un delegat del Bisbe de Barcelona en que es parla de 'Calidis destarach'. Ja en el segle XVIII tres personatges distingits tracten el tema: Bernat Espinalt es refereix a la vila únicament com Caldas de Estrach, mentre que el Baró de Maldà Rafael d'Amat i el funcionari judicial Francisco de Zamora usen les dues denominacions. L'any 1920 el consistori municipal presidit per Florentí Tió pren la iniciativa de demanar la substitució del nom de Caldes d'Estrac pel de Caldetes, per adequar la denominació oficial a la forma que, sobretot gràcies als forasters, s'havia fet més popular, dins i fora de la vila; la proposta no prosperà. El 1933 el nomenclàtor del Projecte de Divisió Territorial encarregat a Pau Vila considerà que el nom de la població hauria de ser certament Caldetes, però el consistori municipal republicà, presidit per August M. Argimon, es mostrà contrari. Es recolliren signatures (més de 500, que equivalia al 100% de la població adulta de la vila) i s'enviaren al president de la Generalitat, Francesc Macià, que també se'l convidà a visitar la vila per fer-li palès el malestar pel possible canvi de nom. El dia 28 de maig d'aquell any, Macià visità Caldes d'Estrac. Malgrat la mediació presidencial, Pau Vilà es mantingué ferm en la seva proposta, i finalment el conseller de governació, Josep Tarradellas, proposà la doble denominació. Durant la dictadura del General Franco per decret s'oficialitzà el nom castellà de Caldas de Estrach. A partir de 1976 sorgeix l'associació cultural Araomi favorable a la catalanització del nom. El 1980 l'Ajuntament, recolzat per una consulta popular, inicià els tràmits perqueè el nom oficial fos Caldes d'Estrac-Caldetes, tractant d'acontentar les dues posicions, que en articles de premsa i discussions de carrer semblaven mostrar-se irreconciliables. El 1982 la Generalitat, amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans, comunicà que l'expressió catalana correcta havia de ser Caldes d'Estrac. El 1983 l'Ajuntament aprovà la denominació única de Caldes d'Estrac, si bé sol·licità poder fer servir també el nom de Caldetes, encara que no fos oficial, doncs considerava que era el més conegut. En aquesta situació ens trobem en l'actualitat (2006).</p> 41.5724800,2.5275900 460615 4602419 08032 Caldes d'Estrac Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Social Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Octavi Mallorquí Vicens El millor exemple d'aquesta dualitat toponímica el trobem a l'estació de tren, on hi ha representades les dues opcions: la de Caldetas (en la seva versió castellana) en una conjunt ceràmic de principis de segle XX que ens evoca el passat turístic de la vila, i la moderna i actual del rètol de l'estació amb el nom de Caldes d'Estrac. 98 61 4.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
42356 Llegenda de la dona d'aigua i les termes de Caldes https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-dona-daigua-i-les-termes-de-caldes <p>MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> XIX <p>Llegenda que explica que la gent de Caldes responsabilitzava a una dona que vivia a la Torre dels Encantats de la sequera que vivia la població. La dona d'aigua va fer brollar aigua calenta, sent aquest l'origen de les aigües termals de Caldes d'Estrac.</p> 08032-38 (08393 Caldes d'Estrac) <p>Aquesta llegenda lliga dos emblemes històrics de la vila: la Torre dels Encantats i el termalisme.</p> 41.5721000,2.5279300 460643 4602376 08032 Caldes d'Estrac Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-02-01 00:00:00 Octavi Mallorquí Vicens Llegenda recollida per Víctor Balaguer (1857). 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
42381 Làpida romànica https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-romanica <p>AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> XIII Restaurada. <p>Làpida romànica. A la façana de l'església trobem integrada aquesta làpida quadrangular d'uns 40 centímetres. Va ser col·locada a la façana al fer-se la reforma de l'església, més aviat com a element decoratiu i de record històric. Porta una inscripció en llatí que inclou una invocació a la Mare de Déu i una pregària. El text diu: Oh Verge, digna de veneració, prega al teu benaventurat Fill perquè els que t'oren habitin en la glòria del cel. Preguem: escolta, Senyor, les oracions del teu poble i concedeix que, qualsevol que entri en aquest temple per demanar beneficis, s'alegri d'haver-los aconseguit i Tu li siguis propici, i així t'adorem sempre i a tot arreu. Per Crist Senyor nostre, amén. (devem la traducció a mossèn Joan Manuel Prieto).</p> 08032-63 Església de Santa Maria del Remei. Carrer de l'Església, 27 (08393 Caldes d'Estrac) <p>Prové de la primitiva església de Caldes d'Estrac fundada el 1219.</p> 41.5721900,2.5262700 460505 4602387 08032 Caldes d'Estrac Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42381-foto-08032-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42381-foto-08032-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42381-foto-08032-63-3.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Octavi Mallorquí Vicens L'altra peça romànica de l'església és el capitell usat com a pica d'aigua beneïda. 92|85 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
42385 Trobada de Creadors Locals https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-creadors-locals XXI <p>La Trobada de Creadors Locals se celebra cada tardor des de l'any 2000. La Trobada es porta a terme gràcies al patrocini municipal. Consisteix en un aplec d'artistes locals (majoritàriament) que presenten les seves creacions. L'any 2005 s'ha celebrat la sisena edició; s'inaugurà el dia 15 de novembre i es va allargar fins el 29 del mateix mes de novembre. Al llarg d'aquestes dues setmanes les activitats que s'han pogut veure han estat ben variades: la presentació de l'edició completa de Josep Palau Fabre, així com la inauguració a la pròpia seu de la Fundació de l'exposició 'L'Obra de Josep Palau i Fabre, passió i llibertat'. També s'hi pot veure vàries actuacions de la Colla de Diables fent forts espetecs de trons a cada espai que acollia actes de la Trobada, com ara la plaça de la Vila, a l'acte de cloenda, on combinaren un espectacle de llum, foc i música. I podem esmentar també la presència de la Colla de Gegants de Caldes. A la Sala Cultural de l'Ajuntament, l'activitat ha estat ben variada: des d'exposicions fotogràfiques, creacions audiovisuals poètiques, vetllades líriques, fins a actuacions musicals de diferents estils: piano, acordió, música electrònica, etc. A la Sala d'Equipaments de Promoció Econòmica i Cultural (al carrer de La Riera) es dugueren a terme exposicions de pintura, escultura, ceràmica, forja, bonzais (cal recordar que a Caldes hi ha una Associació d'Amics del Bonzai, amb seu a l'antiga casa dels masovers de Can Muntanyà), puntes de coixí i altres arts ornamentals. Finalment podem citar la creació de grafits per part del Casal de Joves a l'aparcament de la carretera N-II.</p> 08032-67 (08393 Caldes d'Estrac) <p>L'any 2000 l'Ajuntament de Caldes d'Estrac va posar en marxa la primera Trobada de Creadors Locals. L'any 2004, a la trobada hi van participar una cinquantena d'artistes de la localitat de Castelfranco di Sopra, a la Toscana, agermanada amb Caldes. L'any 2005, ja en la seva sisena edició, també hi va participar en qualitat de població convidada la veïna Arenys de Munt.</p> 41.5724800,2.5275900 460615 4602419 2000 08032 Caldes d'Estrac Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Octavi Mallorquí Vicens La Trobada dels Creadors Locals també se la coneix amb el nom de Festa de les Arts. Hi ha la intenció per part del consistori municipal de repetir l'experiència de convidar una població a participar en aquesta trobada artística, com a manera d'estrènyer els lligams entre localitats veïnes. 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
42396 Llegenda de la Fàtima i el Busquets https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-fatima-i-el-busquets <p>MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> XIX <p>La musulmana Fàtima sent a parlar la Leonor, esclava cristiana provinent de Caldes d'Estrac que havia estat segrestada en una de les habituals ràtzies que els pirates sarraïns feien a la costa catalana, dels efectes guaridors dels banys termals de la seva població i decideix anar-hi d'incògnit a provar-los ja que està malalta. De dia s'amagava a la Torre dels Encantats, que segons hom diu vindria d'aquí el seu nom, i de nit sortia a prendre les aigües, seguint una rua misteriosa fins a la font d'aigua guaridora. La Fàtima es curà i, a més, s'enamorà del caldenc Busquets. La unió dels dos personatges és celebrada simbòlicament plantant una olivera al capdamunt de la Torre de Can Busquets. Símbol de pau entre les religions cristiana i musulmana en aquella torre que durant tants anys havia servit per avisar als caldencs dels atacs sarraïns.</p> 08032-78 (08393 Caldes d'Estrac) <p>Aquesta llegenda ja va ser documentada per Víctor Balaguer el 1857.</p> 41.5719600,2.5261500 460495 4602362 08032 Caldes d'Estrac Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-02-01 00:00:00 Octavi Mallorquí Vicens Aigües clorurades sòdiques lleugerament termals (38,8ºC), indicades contra el reumatisme muscular i nerviós, neuràlgies, problemes d'articulacions. La llegenda ha inspirat la creació de gegants amb el nom de la Fàtima i el Busquets; l'any 1997 per celebrar el 10è aniversari de la Colla de Geganters es va celebrar el 'casament' d'aquests dos personatges. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
42397 Llegendes de la Mare de Déu del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-del-remei <p>LLANAS, M. ROIG, B. (2004). La Mare de Déu del Remei de Caldes d'Estrac. Caldae Aquae Núm. 1. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona. PONS I GURI, J. M. (1990). La Mare de Déu del Remei de Caldes. Arennios (Arenys de Mar), núm. 10 (juliol 1990), pàg. 15-18.</p> XIX <p>La llegenda de la Mare de Déu del Remei comença amb la troballa accidental d'aquesta per part d'un pagès de Can Simó (actualment Can Busquets) que estava llaurant la seva terra amb un parell de bous. Segons la tradició, la Capella de la Cova del carrer de l'Església, marca el lloc exacte on va ser trobada la imatge religiosa. Però el cert és que sembla ser que la Mare de Déu no volia quedar-se a la cova i miraculosament es traslladà a l'altar major de l'església parroquial, d'on ja no es mouria, tot i l'intent que patí uns segles més tard, quan uns pirates sarraïns que assaltaren la vila se la volgueren emportar. Però la imatge es va fer tan pesada, que els lladres van haver d'abandonar la idea. Quan ja els sarraïns hagueren marxat, una mica espantats per aquell fet miraculós, un caldenc anomenat Montserrat Pi restaurà els danys que la imatge sofrí, ja que li havien trencat un dit. En agraïment, la Mare de Déu li va donar el do, a ell i als seus descendents, de poder guarir les extremitats malmeses dels seus conciutadans.</p> 08032-79 (08393 Caldes d'Estrac) <p>Llegenda recollida per Víctor Balaguer a mitjan segle XIX.</p> 41.5721900,2.5262700 460505 4602387 08032 Caldes d'Estrac Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-02-01 00:00:00 Octavi Mallorquí Vicens La devoció per la Mare de Déu del Remei, patrona de Caldes d'Estrac, té relació directa amb l'existència d'una deu d'aigua calenta, REMEI de moltes malalties. Dites relacionades amb la darrera d'aquestes llegendes: 'Pi ets, Pi seràs, tu i la teva descendència ossos trencats curaràs', i 'Això va de pares a fills, com a Can Pi de curar ossos'. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
42398 Correfoc de Caldes d'Estrac https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc-de-caldes-destrac <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> XX <p>Espectacle piromusical de diables que tradicionalment se celebra com a cloenda de la Festa Major, tant la d'estiu com la d'hivern. Amb el temps ha esdevingut, juntament amb la Trobada de Gegants, un dels actes més esperats i participatius. Les colles de diables que participen al correfoc, no només és la de Caldes d'Estrac, sinó que, responent a l'intercanvi de visites entre agrupacions, vénen colles de diferents llocs de Catalunya. El correfoc segueix una rua pels carrer de la vila, i tradicionalment surt de la plaça de Sant Antoni, baixa pels carrers Major, Mercè, i Nou, per acabar a la Plaça de la Vila amb una sorollosa traca de trons que dóna per acabada la Festa Major. Durant una bona estona, l'olor a pólvora omple el nucli antic de Caldes.</p> 08032-80 (08393 Caldes d'Estrac) <p>L'any 1990 es va crear el drac de foc Astharoth. L'any 1996 es va fundar la Colla de Diables de Caldes d'Estrac; en un primer moment el nom de la Colla era Astharoth, però al haver-hi coincidència amb una altra agrupació que es deia de la mateixa manera es va decidir posar el nom de la vila.</p> 41.5724800,2.5275900 460615 4602419 08032 Caldes d'Estrac Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-02-01 00:00:00 Octavi Mallorquí Vicens La Colla de diables de Caldes d'Estrac va ser fundada el 1996, i és formada també per un grup de tabalers, és a dir, els que fan música amb timbals. La figura més emblemàtica de la Colla és el drac Astharoth, creat el 1990. La Colla participa a les grans festes de la vila: festa major d'estiu i d'hivern, carnaval, etc., fent una rua pels principals carrers de Caldes. La Colla de diables i tabalers de Caldes tenen la seu a l'Ajuntament, allà és on també es guarda el drac Astharot. 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
42399 Trobada gegantera https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera <p>AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> XX <p>La trobada de gegants és un dels actes tradicionals de la Festa Major d'estiu. Es tracta d'una cercavila pels carrers de la població en la qual gegants i capgrossos van ballant al ritme dels grallers i tabalers de la colla. Aquesta trobada aplega gran quantitat de parelles de gegants provinents de totes aquelles poblacions que, en el decurs de l'any, són visitades per la Colla de Geganters de Caldes; és el que es coneix amb el nom de 'retorns de visita'. La trobada de l'any 2005 va arribar a reunir fins a trenta-tres colles de gegants, convertint-se en una de les més concorregudes del país. El recorregut habitual de la cercavila és: sortir de la plaça Muntanyà (lloc ideal per bastir els gegants gràcies a l'amplitud de la seva esplanada), baixar per La Riera, trencar a mà esquerra pel Carreró, agafar el Camí Ral fins a trobar el carrer de Sant Josep, baixar fins a trobar el carrer de Santa Teresa, i llavors tornar a mà dreta a La Riera, per arribar finalment a la plaça de les Barques davant de la mar. Com podem observar, és un recorregut d'uns centenars de metres i de baixada, perquè, evidentment, les dimensions dels gegants així obliguen a fer-ho. Per Santa Llúcia se celebra una altra trobada gegantera, però no tan concorreguda.</p> 08032-81 Plaça Muntanyà, s/n (08393 Caldes d'Estrac) <p>L'any 1981, amb el patrocini de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac, s'aprova la construcció dels gegants Fàtima i Busquets. Foren els encarregats de portar-ho a terme els alumnes de l'Escola Pública Sagrada Família, sota la direcció de Jordi Torrus. La Colla Gegantera va ser inaugurada el 1987. El 1988 es crea el gegantó Nano, com a homenatge a la gent de la mar de Caldes. El 1990 es constitueix la Colla de Grallers. El 1991 s'inaugura la Sala Gegantera, a l'Ajuntament. El 1992 exposició fotogràfica del fet geganter a Can Milans. El 1998 el nombre de capgrossos de la Colla arriba als dotze actuals. En aquests vint-i-cinc anys els gegants han viscut varis canvis de vestuari per a adaptar-los a la indumentària medieval i disposen de coreografia pròpia. A més, la colla ha participat en trobades nacionals i internacionals, les habituals 'tornavisites' entre colles, és a dir l'intercanvi d'invitacions entre grups geganters.</p> 41.5724800,2.5275900 460615 4602419 08032 Caldes d'Estrac Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42399-foto-08032-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42399-foto-08032-81-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Octavi Mallorquí Vicens La Colla de Gegants i Grallers i Tabalers de Caldes d'Estrac la formen cinquanta geganters, dotze grallers i sis tabalers. Vesteixen amb faixa i mocador blaus, i pantalons i camisa blancs (colors mariners). La seu de la Colla de Geganters es troba a la quarta planta de l'Ajuntament. El patrimoni geganter de Caldes està format per dos gegants (la Fàtima i el Busquets), un gegantó (el Nano) i tretze capgrossos (n'hi ha dos més fora d'ús a causa del seu mal estat). El material amb el que estan fets és de cartró amb una capa de fibra. Les seves mides són: 3,50 metres en Busquets, 3,45 metres la Fàtima, i 2,50 metres el Gegantó. Com a curiositat direm que, a causa de les seves dimensions, només els homes porten els gegants, mentre les dones es limiten a portar el gegantó o els capgrossos; personatges aquests darrers que també acostumen a ser portats per infants, com una manera de fer-los agafar interès per aquesta activitat. L'actual cap de Colla, el senyor Jaume Juan, ha ideat un sistema elèctric de ventilació interna dels capgrossos que a l'estiu és molt agraït pels soferts portadors. La reparació dels gegants i capgrossos s'acostuma a realitzar a un taller de Canet de Mar. La Colla realitza activitats al llarg de l'any. Han participat a les inauguracions d'alguns dels llocs més emblemàtics de la població com el Parc Maragall, la Biblioteca de Can Milans, el Pavelló Esportiu, la Fundació Palau, i darrerament a la celebració dels dos-cents anys de l'església parroquial. Així, també prenen part en activitats festives populars com la Dormida o campionats de futbol sala o de bàsquet. En aquestes activitats han sorprès a tots els assistents apareixent els gegants vestits amb robes adients al cas; és a dir, amb pijama a la Dormida i amb roba esportiva als partits. A més acostumen a ser presents a les gran celebracions dels seus membres, com per exemple casaments o bateigs. Són nombroses les trobades de gegants tant nacionals com internacionals en les que han participat. De les internacionals citarem les següents: la primera van ser a la ciutat holandesa de Maastricht l'any 1993, després han anat a Praga, Leipzig, Rimini, Croàcia, Estrasburg, Pesaro, Castelfranco di Sopra (localitat amb la que Caldes està agermanada) i Boon. Aquest proper juny de 2006 han estat convidats a participar en un acte festiu de cultura popular a Alemanya, coincidint amb la celebració del mundial de futbol que s'ha de celebrar a aquest país. Aquesta propera tardor la Colla de gegants viurà dos esdeveniments importants: una exposició d'homenatge a l'Ajuntament i un nou canvi d'indumentària de la Fàtima i el Busquets. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
42400 Canalització de rieres https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalitzacio-de-rieres <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> XX El perill de rierades exigeix un constant manteniment i estat d'alerta, sobretot durant l'estiu, època de més perill. <p>Conjunt d'obres realitzades per a canalitzar els torrents de Caldes i evitar destrosses provocades per les rierades. La riera de Caldes presenta un traçat sinuós a la part baixa del seu recorregut degut a la dificultat de salvar el pas entre els turons de Puig Castellar (nord-oest) i el de Caldes (sud-oest). Entre ambdues discorre la riera de Caldes, també coneguda com la del Torrentbó. En el punt baix d'aquesta riera és on es situa el nucli urbà de la vila. Són nombroses les mostres que trobem al llarg del municipi d'aquesta canalització de rieres i torrents. Citarem alguns exemples: als Banys Termals, en paral·lel al turó, trobem una rasa artificial, emblanquinada, en clara pendent, d'un metre d'ample i de profunditat que baixa cap a la mar. A un dels laterals del carrer del Mestre Joan Barber, proper a l'Escola Sagrada Família, hi veiem una lleugera, però pronunciada canalització en direcció a la Carretera de Sant Vicenç. Al començament del carrer del Pont del Sergent hi ha una canalització soterrada en forma de baix pont d'un dels torrents que neixen al Turó de Caldes. Uns metres més avall, passada la N-II, fent de frontera entre el carrer caldenc de la Ciutat de La Paz i el municipi de Sant Vicenç de Montalt, trobem el desguàs d'aquest torrent que citàvem fa un moment. Es tracta d'una canalització àmplia, d'un parell de metres d'altura i de quatre d'amplada, descoberta en bona part del seu recorregut fins al tram final que passa per sota del Passeig dels Anglesos abans d'arribar al mar. Finalment citarem el carrer de La Riera, del que ja parlàvem al començament de la descripció, però que en dos punts concrets del seu recorregut val la pena fer uns comentaris: l'encreuament de La Riera amb el Camí Ral té com a resultat l'existència del que es coneix amb el nom de Pont de Caldes, un pas elevat per a vianants i vehicles, de mur baix i barana senzilla, que supera un clar desnivell. I al final del recorregut trobem la gran canalització final, en part soterrada, que fa de desguàs de la riera a la mar.</p> 08032-82 (08393 Caldes d'Estrac) <p>La Riera principal que creua el nucli urbà podem considerar-la com l'eix principal de la població des del segle XVII quan segons les cròniques es começaren a bastir les primeres edificacions a la seva vora. L'any 1946 es construeixen els seus murs laterals i el 1968 es procedí a la seva pavimentació. A la segona meitat del segle XX s'ha procedit a la canalització de la resta de rieres secundàries del terme. El projecte d'urbanització de la superfície de la Riera s'inicià, en la seva primera fase de canalització, l'any 2002.</p> 41.5688800,2.5281800 460662 4602019 08032 Caldes d'Estrac Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42400-foto-08032-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42400-foto-08032-82-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Octavi Mallorquí Vicens La Generalitat de Catalunya, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, és l'administració contractant encarregada de fer les obres, d'acord amb el Pla de Rieres del Maresme pactat amb el MOPTMA. 98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
42401 Pesolada https://patrimonicultural.diba.cat/element/pesolada XX <p>La Pesolada és el certamen gastronòmic més important de Caldes d'Estrac, que té el llegum del pèsol com a eix central. Aquest any 2006, del 10 de març a l'1 de maig, s'ha celebrat la 12a edició. Si bé en un principi estava limitat exclusivament a Caldes d'Estrac, en els darrers anys també s'han afegit al certamen restaurants de Mataró, Cabrils i Sant Andreu de Llavaneres, comptant amb el suport del Consorci de Turisme de la Costa del Maresme. Els mateixos responsables de la mostra reconeixen que el fet de tractar-se d'un producte de temporada i haver de fer el certamen al mateix temps el que fa és mantenir un major nivell publicitari i d'ajuda institucional. Per tant, els restauradors de la vila són els veritables protagonistes d'aquesta iniciativa que ha quallat molt bé perquè, a diferència d'altres mostres gastronòmiques de caràcter molt més generalista i que sorgeixen arreu, es basa en un sol producte molt preuat: 'el pèsol de la floreta'. Els restauradors locals ofereixen uns menús que inclouen els pèsols en tot un seguit de variades receptes. A Caldes, els restaurants que participen en el certamen gastronòmic del pèsol són set: el del Best Western Hotel Jet (al Passatge de la Santema, 25), el de Can Suñé (al Carrer del Callao, 4), el del Taller (al Passatge de Sant Pere, 2), el de la Fonda Manau (al Carrer de Sant Josep, 11), el de l'Hotel Colón-María Galante (a la Plaça de les Barques, s/n), el de la Marola (Passeig dels Anglesos, 6) i el de Voramar (al Passeig del Mar, 10). Com a curiositat transcric un menú, en aquest cas, el que ens proposa Can Suñé: crema de pèsols de la floreta acabats de collir amb mil fulles de formatge emmental. Amanida de contrasts del Maresme amb pernil serrà i les textures de foie d'ànec i formatge parmesà a la vinagreta de fruits vermells i pinyons. Caldereta de llamàntol amb pèsols de la floreta, sant Marc de trufa i nata cremat o gelat fet a casa, vi, coca torrada i cafè. El preu dels menús oscil·la entre els 25 i els 45 euros.</p> 08032-83 (08393 Caldes d'Estrac) <p>La primera edició de la Pesolada es va fer l'any 1995 per iniciativa de la UNICOST (Unió de Comerciants i Hostalers de Caldes d'Estrac), i amb el suport de l'Ajuntament i les Administracions.</p> 41.5724800,2.5275900 460615 4602419 1995 08032 Caldes d'Estrac Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42401-foto-08032-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42401-foto-08032-83-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Productiu Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Octavi Mallorquí Vicens Per als més experts, la Pesolada és una mostra gastronòmica comparable a la 'Calçotada' per a Valls o la 'Gambada' per a Palamós. Gastronomia i poesia sovint van de la mà, i ens sembla curiós ressenyar els títols que durant els dies que dura la mostra gastronòmica se li donen al pèsol: perla verda del Maresme, pèsol d'or, etc. Aquest any 2006 el Consorci de Turisme de la Costa del Maresme ha editat el llibre 'La cuina del pèsol al Maresme', que recull totes les propostes i activitats que al voltant del pèsol se celebren per la comarca. La Pesolada i la Mongetada són les dues festes gastronòmiques de Caldes d'Estrac. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 167,09 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5