Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84916 | Antic Carrer de l'Amargura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-carrer-de-lamargura | XVIII | Conjunt de cases arrenglerades a l'antic carrer de l'Amargura, actual carreu Major, on actualment es troba l'Ajuntament, església i altres serveis municipals tots al voltant de les places de l'Era i de Santa Maria. A partir del segle XIX i sobretot del XX, l'aglutinació de població entorn d'aquest eix, provocà que l'antic nucli parroquials de Sant Andreu perdés el seu paper de centre neuràlgic, i el principal nucli urbà es trasllades on és actualment. De fet, el trasllat de culte de l'església parroquial amb la construcció d l'Església de Santa maria el 1962 n'és un clar exemple. Les cases que constituïen el Carrer de l'Amargura són Ca l'Agustí, Cal Bartomeu, Cal Biel, Cal Broca, Cal Carreter, Cal Caseta, Cal Cinto, Cal Cisteller, Cal Martí, Cal Moliner, Cal Pastor, Cal Pujadetes, Cal Salvador, en l'espai de l'actual es va construir l'actual Casa de la Vila, Cal Solanes, Cal Ton, Cal Tori i Cal Tut. Principalment, sobretot les que hi ha al nucli, són cases entre mitgeres, d'etntre 5 i 7 m de façana, fetes de maçoneria, arrebossades i encalades i amb obertures quadrangulars definides amb blocs de pedra. Bona part d'elles han estat parcial o completament reformades, però les dates inscrites en llindes de portes i finestres encara conservades, deixen clar el creixement d'aquesta part del municipi entre els segles XVIII i XIX. Entre aquestes inscripcions destaquen la llinda de Cal Moliner on es llegeix Josep Puig Domènec 1838, a Cal Marti, el nº 34 on hi ha una llinda de finestra amb la data 1846, o cal Biel, el nº 36, on en un altre llinda de finestra hi ha la inscripció 1757. | 08055-58 | Carrer Major, Plaça de Santa Maria i Plaça de l'Era | El terme municipal estava format per les antigues parròquies de Sant Andreu, Santa Coloma Sasserra, Sant Pere de Marfà, i alguns masos de la parròquia de Sant Quirze Safaja. El poblament del municipi es caracteritzà per ser un hàbitat dispers en masos a redós d'aquests parròquies però a partir del segle XVIII i XIX, i sobretot a mitjans del segle XX que s'aglutinà a l'entorn de les cases del carrer de l'Amargura, l'actual carrer Major del nucli urbà. | 41.7605700,2.1494300 | 429294 | 4623543 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84916-foto-08055-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84916-foto-08055-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84916-foto-08055-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 54448 | Antic Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18.</p> | XX | En procés de rehabilitació. | <p>Edifici compost format per dos cossos amb una estructura de planta baixa i soterrani, planta baixa amb primer pis. Aquest es troba situat a la carretera de Ribes, a la banda del riu Congost i al centre del poble i salva la pendent amb un soterrani que per la banda del riu es pot considerar planta baixa. L'estructura es feta de maçoneria i ciment, està acabada amb arrebossat i pintat, amb un fals sòcol de pedres disposades de forma més o menys regular i lligades amb ciment. Tot l'edifici presenta una senzilla coberta a doble vessant i de teula aràbiga. A la façana principal es troben un parell de graons i una rampa amb una barana que faciliten l'accés al casino. Aquesta façana presenta una estructura simètrica formada per una porta d'accés rectangular i dues finestres de grans dimensions compostes per un ampit de pedra i brancals formats per maons disposats en horitzontal i un sobre altre. El segon cos, segueix la mateixa estructura; porta d'accés rectangular amb dues finestres iguals que les anteriors i un primer pis on, a sobre la porta s'obre un senzill ull de bou, i dos grans finestrals disposats de forma simètrica i construïts amb un ampit de pedra i una decoració a base de maons que segueix la mateixa composició que les anteriors. A l'interior es conserva part de l'antic cinema, el bar i els serveis públics; tot i que en força mal estat de conservació.</p> | 08134-172 | Nucli del Figaró | <p>Un altre testimoni del fenomen de l'estiueig al municipi del Figaró és la creació i obertura de diversos espais públics dedicats al lleure dels estiuejants i visitants. Aquest és el cas Casino del Figaró, inaugurat definitivament per a la temporada de 1935. L'edifici es va convertir en el centre lúdic més important del poble, on es feien representacions teatrals, concerts i ball. A finals del segon terç del segle XX, el casino va quedar abandonat després d'haver estat utilitzat, de forma esporàdica, com a cinema. La construcció i abandonament d'aquest tipus de centres a la segona meitat del segle XX i fins als anys 80 del mateix segle és una constant a nombrosos municipis del Vallès i d'Osona. Així com la seva recuperació i revalorització a partir dels anys 90 del segle XX i inicis del segle XXI. Per iniciativa municipal el març de 2005 es van adjudicar les obres corresponents a la primera fase de rehabilitació del Casino a l'empresa Tecnocontrol SA. Aquesta fase afecta la sala del teatre i els seus accessos i es preveu que duri uns 7 mesos. També es licitaran unes partides accessòries destinades a complementar la finalització d'aquesta fase. Actualment s'està refent, amb la col·laboració de l'Oficina Tècnica de la Diputació de Barcelona tot el Projecte Bàsic de rehabilitació del Casino per tal d'adequar la construcció als temps actuals i, sobretot per poder incloure les modificacions dels usos que es van establir en el Consell de Poble i que convertiran l'edifici en un Centre Cívic i Hotel d'Entitats. En general es preveu que les obres durin uns 3 anys i que el casino s'obri al públic el 2007.</p> | 41.7226500,2.2728700 | 439520 | 4619239 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54448-foto-08134-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54448-foto-08134-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:47 | ||||||||
| 68714 | Antic Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-0 | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/el-casal-de-tiana.html Carreras, Lluis i Toffoli, Josep Maria (2002). El Casino de Tiana. Cent anys de vida i història. Tiana. Casino de Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX inicis | Edificació aïllada d'una sola nau amb vestíbul, sala amb amfiteatre i escenari. L'estructura és de parets de càrrega amb encavallades de fusta i embigat metàl·lic. La façana principal és simètrica i es compon de tres cossos separats per pilastres ornamentals. L'eix de simetria està emfatitzat per la porta d'accés d'arc escarser, la marquesina i el finestral d'arcs apuntats que enllaça amb els motius ornamentals del frontó. La coberta és a dos aiguavessos. L'interior ha estat reformat. La sala presenta pilastres, capitells i falsos arcs diafragma de guix. El marc de l'escenari està decorat amb garlandes, elements vegetals i florals amb una gran màscara al centre. Fou construït el 1911. | 08282-40 | Avinguda Albéniz, 12 | Per explicar la història del Casal de Tiana ens hem de remuntar a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, quan després de la construcció del tren de Barcelona a Mataró, moltes famílies benestants de Barcelona van construir les segones residències al Maresme en general i a Tiana en particular. Amb el creixement de la riquesa de la burgesia barcelonesa, Tiana esdevingué escollida per moltes famílies per estiuejar a la vila. Les institucions culturals i de lleure tingueren una gran expansió a la segona meitat del segle XIX i els estiuejants no varen ser una excepció. Al Masnou, l'any 1875 s'inaugurava el Casino del Masnou i els estiuejants de Tiana es reunien a la Sala Giral amb el nom de Casino dels Forasters. Entre els molts estiuejants d'aquella època podem recordar el compositor i pianista Isaac Albéniz, el doctor Mascaró i Capella, l'advocat Roman Grassot i Elies, el mestre d'obres Isidre Raventós i Amiguet, l'advocat Ernest Castellar i Serra, etc. El dia 8 de setembre de 1910 reunits a Can Cabanach (al costat de Can Pau), es procedeix a la constitució formal i definitiva de la Societat Casino de Tiana. Van assistir un total de 23 socis a l'assemblea constituent, trobant-se entre els assistents els tianencs Joan Garí i Pere Artusa. El 27 d'abril de 1911, el president del Casino d'aquell moment, Enric Castellar, sol·licita el permís per construir un edifici projectat per Ramon Riudor i dedicat a sala d'espectacles. La construcció es va fer en un temps rècord de 3 mesos. Des de la seva inauguració la Sala porta el nom 'd'Albéniz' com a homenatge al compositor, i era el lloc on es realitzaven els concerts, balls, tómboles, exposicions i tota mena d'activitats d'esbarjo. L'any 1967, quan la família del baríton Raimundo Torres, que eren llogaters de Can Marí, varen deixar la finca, el Casino de Tiana la va arrendar, arrendament que seria renovat el 1967. Des del moment que es lloga Can Marí l'any 1961, coexisteixen els dos casinos: el de baix, el modernista, i el de dalt, Can Marí. Les arques del Casino no poden mantenir els dos locals i l'any 1973 es tanca el Casino de baix amb un encadenat a la porta i es planteja comprar Can Marí, raó per la qual necessita vendre el Casino de baix. L'Ajuntament de Tiana comença a pensar en la possibilitat de comprar el vell Casino per convertir-lo en Casal del Poble, i li exposa la idea al president del Casino, Paco Noguera. El Ple de l'Ajuntament del 4 de gener de 1978 acorda la compra de la finca per 8 milions de pessetes. El 16 de desembre d'aquell mateix any es celebra una sessió extraordinària a l'Ajuntament dedicada exclusivament al tema de la compra dels locals del vell Casino. Ja es tenen els 8 milions. Finalment, el 20 de juny de 1978 el president del Casino Josep Barrau Xipell i l'alcalde de Tiana Josep Paris Rigalós signen l'escriptura de compravenda. Acabava de néixer el Casal del Poble. Si bé el 20 de juny ja s'havia signat l'escriptura de compra, la Sala Albéniz, el teatre, va romandre tancada fins el 23 de setembre, quan s'hi va portar a terme el primer acte públic: l'exposició homenatge a Lola Anglada, organitzada per un grup de tianencs amb l'Alvar Suñol i en Josep Canals al capdavant. A partir d'aquí el Casal, malgrat estar en molt males condicions i bastant deteriorat, es converteix en el centre d'actuacions culturals i lúdiques.: mostres d'art, castanyades per Tots Sants, balls de Carnestoltes, revetlles de Sant Joan i Sant Pere, balls de Festa Major, cantades d'Havaneres, sardanes al jardí, campionats d'escalextric, campionats d'escacs... L'any 1982 es crea una companyia de teatre-cabaret, el grup Bum-Bum-Music, avui desaparegut. El 1984 neix l'Agrupació Artística del Casal, el primer grup de teatre d'aficionats, de la que en sortiria, quatre anys més tard, la Societat Recreativa Els Nou Pins. El 1986 es crea l'Agrupació Artística el Casal, amb el Club de Dòmino Tiana i el Club Petanca Tiana. | 41.4819100,2.2680700 | 438894 | 4592514 | 1911 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68714-foto-08282-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68714-foto-08282-40-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També ofereix un restaurant amb menús diaris. És casa de cultura i centre cultural de la població. Altrament dit el Casal de Tiana. Té sala de teatre i s'hi celebren, també, concerts i balls. Edificació aïllada d'una sola nau amb vestíbul, sala amb anfiteatre i escenari. D'estil modernista. | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 51636 | Antic Casino Popular Recreativo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-popular-recreativo | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. Presenta una arquitectura unitària amb les mateixes característiques en tots els nivell. A nivell general es pot observar que totes les obertures són adintellades i rectangulars i presenten el mateix tipus d'ornamentació. La planta baixa està totalment dedicada al servei de restauració mitjançant un bar-restaurant i també presenta és present l'escala que dóna accés a les vivendes de la resta de plantes. A la banda nord es pot observar dues portes que donen accés a la zona de serveis. Per la banda est s'observen tres finestres rectangulars i emmarcades. El primer i segon pis són similars. A la banda nord tres finestrals que menen a un balcó, mentre que la banda est presenta tres finestres rectangulars amb balustrada. Totes les obertures estan ornamentades amb garlandes amb motius vegetals. La diferència amb la tercera planta és que no hi ha balcó a la banda nord. L'edifici finalitza amb un terrat i un cos afegit cobert amb plaques metàl·liques. A nivell ornamental destaquen els marcs de totes les obertures, les garlandes amb motius vegetals, i tres mosaics d'estil modernista que se situen a la planta baixa de la façana nord. Es poden observar aquests elements en una imatge de l'any 1914. Els elements de més interès són les façanes nord i est.</p> | 08119-87 | Carrer Major, 103 | <p>El Casino Popular Recreativo de Masquefa va instituir-se l’any 1928. A la seva seu, al Carrer Major 103, els vilatans hi jugaven a cartes, a la ruleta i al billar. L’associació va ser dissolta l’any 1939 amb la pujada al poder del General Franco.</p> | 41.5023500,1.8110100 | 400766 | 4595207 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:47 | |||||||
| 70643 | Antic Centre Republicà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-centre-republica | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici orientat en sentit est-oest, amb la façana principal encarada a llevant, seguint la línia del carrer Anselm Clavé. No es pot apreciar el material constructiu, ja que l'edifici es troba arrebossat amb ciment. Almenys la part superior es feta en maó. Compta amb planta baixa i pis de golfes. L'estructura de l'edifici es troba organitzada com amb diverses obertures portes i finestres - que atenyen a una estructura interior dividida en diverses vivendes, cadascuna de les quals compta amb una porta d'entrada individual. En total es comptabilitzen tres portes d'accés a peu de carrer amb dos finestrals rectangulars a banda i banda de cada porta. La part superior de l'edifici es troba acabada amb una cornisa esglaonada molt prominent, sobre la qual descansa un coronament format per un mur massís. Del conjunt de l'edifici destaca la vivenda central, que sobresurt com un cos independent de les altres dues laterals sobre elevant-se en alçada. Aquesta alçada li permet tenir un primer pis, en comptes de golfes, que s'obre amb dos balcons. La part superior guarda les mateixes característiques que la resta de l'edifici, però resulta més elevada. Com a element singular destaca la part superior de la vivenda central de l'edifici, on la barana superior s'estilitza creant tres lòbuls. El central compta amb tres medallons verticals que sobresurten. En aquest sector de la façana part de l'arrebossat ha caigut i per tant no es pot apreciar si la decoració es completava amb més elements.</p> | 08250-64 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'Antic Centre Republicà, conegut popularment com El Centro instal·lat al carrer Anselm Clavé, just davant de l'antic Ajuntament i a pocs metres de distància de l'Ateneu. Va ser inaugurat el maig del 1931 amb l'objectiu de convertir-se en el centre de trobada dels grups d'esquerres del poble. Amb l'esclat de la Guerra Civil passarà a ser el centre de referència del poble. Originalment l'interior de l'edifici mantenia una estructura molt diferent. La distribució es feia en una sola nau, on es trobava el cafè, i les golfes, que donaven pas a una petita terrassa i balcó. El final de la guerra i la derrota republicana provoquen el tancament del 'Centro', que a partir de l'any 1943 es transforma en el que encara avui coneixem: diversos pisos de planta baixa, amb la compartimentació de la gran nau del cafè. GONZÁLEZ D. http://historiamontbui.blogspot.com/</p> | 41.5571300,1.6032000 | 383520 | 4601549 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||
| 53590 | Antic Col·legi Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-collegi-montserrat | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Escola formada per dos edificis de planta rectangular de baixa i planta pis amb coberta a dues aigües separats per un pati. | 08114-148 | C. Montserrat, 15 | Al 1935 Josep Lluís Sert (Barcelona 1902-1983) va projectar dos edificis escolars per a Martorell. El col·legi de Montserrat, al barri de Can Carreres, i el col·legi dels Convents. La construcció d'ambdós edificis va ser paralitzada durant la guerra civil de 1936-1939 i l'arquitecte Sert no va poder continuar la seva obra; el col·legi dels Convents es va finalitzar respectant el projectat per Sert, però no va ser així amb el col·legi de Montserrat. Durant el franquisme l'escola es va anomenar Correa Weglison. | 41.4769800,1.9236900 | 410136 | 4592268 | 1935 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53590-foto-08114-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53590-foto-08114-148-2.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Lluís Sert | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 37 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:47 | ||||||
| 47488 | Antic Corral de cal Solà / Cal Valiente | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-corral-de-cal-sola-cal-valiente | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està rehabilitat i consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1796. Al seu costat hi ha una finestra rectangular reformada, amb la llinda de fusta restituïda. De fet, la resta de finestres dels pisos superiors són idèntiques a l'anterior, amb l'excepció de la finestra situada damunt del portal, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. A les golfes destaca una galeria oberta a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular, amb barana de ferro i biga de fusta restituïda també. La façana posterior manté la mateixa tipologia de finestres que el parament principal, totes restituïdes. Destaca un petit volum adossat fins al nivell del primer pis, amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. El pis superior fou recrescut probablement durant la darrera rehabilitació de la casa.</p> | 08071-71 | Nucli de Sant Pere de Copons, 3, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. En origen, la casa feia les funcions de corral on la família Solà hi guardava les bèsties. Els Solà vivien a la casa número 6 del mateix veïnat. Posteriorment, la casa fou propietat de tres germans dels qual un era conegut pel 'Valiente'.</p> | 41.6502200,1.5285700 | 377473 | 4611987 | 1796 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-17 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 52842 | Antic Estany (dessecat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-estany-dessecat | BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. P. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | L'àmbit de l'antic estany, actualment dessecat, queda definit per una conca d'aportació d'aigües amb una superfície drenant d'unes 110 Ha (1,10 km2) aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig, el puig de la Devesa i l'altiplà de la Crosa. El seu desguàs natural es produeix en l'extrem nord de l'àmbit, entre la carena de la Serreta i el Pla de la Crosa, formant el naixement de la riera de l'Estany. El context geològic de l'estany consisteix en estrats formats entre el final del període eocè i el començament de l'oligocè (fa uns 37 a 25 Milions d'anys). | 08079-43 | Camps situats a l' entorn de la C-59 a la frontal est del nucli urbà. | Un document del 26 de febrer de 1554 explica amb cert detall les característiques dels canals de dessecació de l'estany que en aquell moment ja existien però que havien quedat embussats pels sediments arrossegats per l'escorrentia de l'aigua. Es tracta d'una concòrdia entre l'abat Carles de Cardona, i el mestre d'obres Joan de Borda, de la vila de Torelló, per tal d'eixamplar i enfondir els dos canals o valls principals, que podrien correspondre al rec de les Nogueres, i al rec del Mig del Prat, actualment existents. El mestre d'obres havia d'apartar la terra moguda dels esmentats valls tan lluny com fos possible i, allà on no es pogués apartar, Borda havia de fer-hi una mena de pallissada o mur vegetal 'hun escardís ab pals, perxes i rama', de manera que la terra no pogués tornar dins els valls. Els treballs s'iniciaren el dia 1 d'abril i finalitzaren abans del 14 de setembre de 1554. [Morros/Puigferrat, 2010] La documentació conservada recull el pacte entre l'abat i el mestre de cases Joan de Borda per tal d'escurar, netejar i mantenir en bon estat els canals de dessecació en anys posteriors. Fou durant el segle XVIII, quan es realitzà la construcció de la Mina de l'Estany, per tal de tractar d'aconseguir definitivament la dessecació del prat. El 27 d'abril de 1734 els administradors dels béns de l'antic monestir de l'Estany atorgaren l'obra de reforma de la sèquia preexistent al mestre de cases Josep Pasqual i al jove mestre de cases Marià Terricabres, ambdós de Santa Maria de l'Estany. Es conserva un document notarial en el qual es descriu detalladament l'índole dels treballs encarregats, consistents fonamentalment en refer la canalització preexistent, a una major fondària amb una construcció de pedra en sec, donant-li cobertura amb una volta de mig punt en un tram d'uns 310 m (200 canes) i deixant-la descoberta en la resta del tram previst en uns altres 350 m (224 canes). També s'indica la necessitat d'empedrar el paviment de la sèquia, així com el requeriment de disposar diversos pous de ventilació, per facilitar l'execució i manteniment de l'obra. Una vegada construïda la mina de dessecació, continuà essent necessari realitzar-ne un manteniment periòdic per evitar la recuperació de l'estanyament de les aigües. Aquest manteniment es realitzà durant períodes intermitents, esdevenint una preocupació recurrent de difícil resolució per part dels administradors de la mina en cada etapa històrica, fins a arribar l'actualitat. | 41.8655800,2.1139300 | 426463 | 4635231 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52842-foto-08079-43-2.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Ara fa uns 47 Ma, els Pirineus eren un reguitzell d'illes arrenglerades en direcció est-oest, que emergien entre les aigües que cobrien les conques d'avantpaís d'Aquitània, al nord, i de l'Ebre, al sud. En aquell temps l'Ebre era una extensa badia que s'obria a l'Atlàntic pel golf de Biscaia i limitava a l'est amb els relleus de la Cadena Costanera Catalana, de manera que quedava desconnectada de l'Oceà de Tetis. Flanquejant la Conca de l'Ebre es desenvolupava una plataforma marina detrítica (formada per dipòsits sedimentaris) on creixien alguns esculls, a la vegada que a les desembocadures dels rius que drenaven la Cadena Costera Catalana s'edificaven ventalls al·luvials costers i deltes (formats per sediments transportats i dipositats per les aigües corrents), les restes dels quals són les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. El clima, la circulació de les aigües i la resta de condicionants paleoambientals, afavoririen que aquelles plataformes fossin colonitzades per uns foraminífers típics de l'Eocè mitjà; els nummulits.A poc a poc, la Conca de l'Ebre s'anà omplint de sediments. Cap a la fi de l'Eocè, fa uns 37 Ma, havia deixat d'estar connectada amb la mar oberta pel Golf de Biscaia, convertint-se en una depressió sotmesa a un règim endorreic (la xarxa hidrogràfica de l'entorn havia deixat de desembocar al nivell de base general oceànic) que afavoria l'evaporació. Això va provocar que a les àrees centrals de la conca es dipositessin grans quantitats de sals, mentre que a zones molt localitzades dels marges, encara s'acumulessin petites formacions d'esculls coral·lins.Al mateix temps, les estructures tectòniques que es formaven com a conseqüència de la col·lisió entre les plaques ibèrica i europea s'estengueren cap a l'interior de la Conca de l'Ebre. Això provocà que aparegués una àrea emergida de cadenes de muntanyes en formació, reduint-se progressivament l'espai ocupat per la Conca de l'Ebre.A principis de l'Oligocè, fa uns 33 Ma, la Conca de l'Ebre era una depressió que rebia les aportacions dels rius i torrents que drenaven les àrees del nord i del sud elevades topogràficament per causes tectòniques. En arribar a la plana, aquells rius i torrents dipositaven els seus al·luvions, consistents en enormes quantitats de graves, arenes i argiles, en forma de conjunts de ventalls i de planes al·luvials. A les zones centrals de la conca, es desenvoluparen pantans naturals i àrees on es dipositaren margues, carbonats, guixos i de vegades, també torbes. Precisament aquests són els terrenys que afloren entorn de l'Estany, on es troben intercalacions de margues, calcàries grises i lutites, que poden estar recoberts per sediments quaternaris (de fa menys de 2 Ma) d'origen fluvial al·luvial.L'àrea del Moianès de l'entorn de l'Estany correspon a una sèrie de plecs i encavalcaments geològics vinculats a l'anticlinal (plec simple que té la part exterior convexa) de Santa Maria d'Oló. Es tracta d'un plec asimètric d'aspecte diapíric (amb un nucli mòbil i plàstic que trencà les fràgils capes que l'envoltaven i s'estengué per damunt de les roques estratigràficament superiors) i d'origen pirinenc. Els materials que componen el plec pertanyen a la formació geològica d'Artés, i estan formats per nivells de calcolutites i gresos vermells. L'estructura geològica en detall de l'entorn és complicada per la presència d'una gran quantitat de replecs i falles (fractures de l'escorça terrestre acompanyades de desplaçament) de poc salt.Així, geològicament parlant, el pla de Santa Maria de l'Estany correspon a una antiga llacuna endorreica (la xarxa hidrogràfica de l'entorn desembocava a un nivell de base diferent de l'oceànic). Es creu que la depressió lacustre del llit de l'antic estany tingué un origen tectònic fa menys d'11.500 anys. En aquesta zona afloren dipòsits quaternaris holocens (originats des de fa 11.500 anys fins a l'actualitat) corresponents a argiles blaves, torbes i graves. | 123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||
| 89425 | Antic Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-1 | <p><span><span><span>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 99.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici de l'Antic Hospital que <span>ha estat rehabilitat</span> per acollir el Casal del Jovent de Prats.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta baixa i dos pisos, ubicada de forma perpendicular al pendent del carrer de Sant Marçal, amb la qual cosa els accessos de la planta baixa estan disposats a diferent nivell. La coberta de l'Antic Hospital és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Els murs estan arrebossats però s'ha deixat visible l’aparell en alguns punts de la façana, com a l'emmarcament de les diferents obertures</span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La façana principal, encara al sud, mostra a la planta baixa, tres accessos i tres finestres (dues de rectangulars més <span><span><span><span><span><span>grosses i una de quadrada, més petita). </span></span>Al primer pis, hi ha dues finestres rectangulars balconeres als extrems de la façana, dues finestres a mitja alçada i dos grans balcons amb <span>volta de mig punt</span>. Al segon pis, hi trobem un esquema semblant al primer pis però amb obertures més petites: quatre finestres quadrades i una balconera formada per arcs <span>rebaixats</span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La part posterior i la façana lateral est, que comunica amb l'Avinguda Pompeu Fabra, estan adossades a un edifici conegut com l'Espai, destinat a coworking i a les entitats del municipi. La façana lateral oest, que dona a l'Avinguda de Pau Casals, està tancada amb un mur que sembla incloure un espai de pati o jardí.</span></span></span></span></span></span></p> <h4 id='nom'> </h4> | 08171-179 | Carrer Sant Marçal, 5. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'Antic Hospital dels Pobres (nom amb què era conegut antigament aquest edifici) es va començar a construir el 1856 per poder atendre persones sense recursos. Des de l'any 1906 se'n van fer càrrec les germanes Josefines fins que es van traslladar a una nova residència, l'any 1976.</p> <p>Actualment és un edifici de propietat municipal i acull les funcions de casal per la gent jove.</p> | 42.0087800,2.0317300 | 419821 | 4651204 | Al cadastre hi consta com a data 1947 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89425-img20210428132024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89425-img20210428132051.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 73222 | Antic Hospital Comarcal i Claustre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-comarcal-i-claustre | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici que fa cantonada amb claustre en el seu interior, formant una 'U' al voltant del claustre. Es compon de planta baixa sobreaixecada i dues plantes pis amb trams d'alçada desiguals. Cobertes a diferents vessants i parts planes. El claustre és de planta sensiblement quadrada compost de dues plantes de galeries i terrat superior en tres ales, i d'una planta en una ala, amb arqueries de mig punt i columnes toscanes monolítiques sobre pedestal. La façana principal fa cantonada i està composta sobre eixos verticals amb finestres geminades a la planta baixa i a la planta pis formant una peça en creu. La segona planta és afegida i les obertures són més petites. La portalada és de mig punt sobre pedestal i coronament escalonat. A la divisòria de la planta baixa i la planta pis, trobem quadrifolis ornamentals. El sòcol és de pedra. L'escaire de la cantonada és axamfranat i hi ha una font (233). Façana lateral amb tribuna i finestres adintellades. El parament és de pedra, de paredat comú i maó vist. En alguns trams està arrebossat i en d'altres el paredat és vist. | 08305-129 | Carrer de Sant Pere, 3 | L'any 1283 es crea el Convent dels frares franciscans. A principis del segle XIV es comença a construir l'església. A principis del segle XV es documenta l'existència de l'Hospital de Sant Pere dins les propietats del convent. L'any 1789 es fan reformes per adaptar-ho a escola per a nens pobres. L'any 1839, passa a ser propietat municipal. Es fan un seguit de reformes i ampliacions en pocs anys: les més destacades són la de l'any 1866 segons projecte de l'arquitecte Modest Fossas i Pi, la de l'any 1892, segons projecte d'August Font i Carreras, la de l'any 1900 segons directrius de Santiago Güell i Grau. L'any 1929, l'Ajuntament cedeix l'usdefruit a la Junta de l'Hospital. | 41.3447100,1.6969700 | 390985 | 4577843 | 1892 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Font i Carreras | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 07:02 | |||||||
| 51927 | Antic Hostal de can Ramon; Ca l'Emilio dels ous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-de-can-ramon-ca-lemilio-dels-ous | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, format per un cos principal simètric amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel ala façana principal i un altre cos adjacent que conforma una terrassa a nivell del primer pis amb barana de balustrada i que, en planta baixa, genera un espai de resguard cobert emmarcat per una gran arcada. La façana principal orientada a migdia, es genera amb una composició simètrica: a la planta baixa es situa la porta d'accés i una finestra amb reixa i en les plantes superiors es defineixen un seguit d'obertures rectangulars, la majoria amb l'ampit sobresortint i suportat per dues carteles. Les façanes laterals són secundàries i tenen poques obertures i petites. Destaca el pati davanter delimitat per un petit mur amb reixa de ferro que fa de nexe d'unió entre la plaça, l'edifici i les escales del carrer Sant Francesc d'Assís. | 08118-170 | Pl. Jaume Bertran, s/n | Havia estat un hostal, d'aquí li ve el nom. | 41.4816600,2.3258900 | 443721 | 4592447 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51927-foto-08118-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51927-foto-08118-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51927-foto-08118-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pati porxat correspon a l'espai on s'aturaven els carruatges | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:47 | ||||||||
| 65070 | Antic Hostal del Bulló o Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-del-bullo-o-bollo | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII-XX | Es troba en obres. | <p>Conegut també com l'Hostalet del Bulló. Mas format en base una planta rectangular, amb coberta a dues vessants, amb façana mirant a migdia i al peu del vell camí de Taradell a Vic. Presenta una estructura en planta baixa i primer pis i conserva llindes de pedra en les obertures antigues, bé que moltes han estat transformades. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada a l'est. Aquesta façana principal, utilitzada en l'actualitat, forma part del cos principal de la casa i està formada per un cos avançat amb una teulada a una sola vessant format per tres accessos: la porta principal, de factura senzilla, que formaria part d'una prellongació de l'entrada original, i les altres dos que portarien a dependències de dimensions més reduïdes dedicades a usos diversos. A l'entorn s'obren diversos annexes ramaders, o altres dependències, alguns dels quals ensorrats.</p> | 08246-2 | Zona del Bulló | <p>L'Hostal del Bulló, o l'Hostalet del Bulló, és una de les poques masies segregades del terme de Taradell i incorporades al de Santa Eugènia. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 apareix documentat com a casa de J. Castanyer del Camí, i durant algun temps es va conèixer com mas Castanyer de la Creu, i també inicialment se li deia l'Hostal d'en Jaques. Aquest Hostal d'en Jaques es va erigir va erigir vers l'any 1565, en un punt estratègic al lloc on es creuaven el camí ral d'Olot a Barcelona amb el de Taradell a Vic. En aquest moment de la segona meitat del segle XVI, és també quan es basteixen els primers hostals de Calldetenes, per atendre els vianants dels camins rals i perquè la gent de Santa Eugènia hi pogués anar a comprar sense pagar els arbitris o les imposicions dels queviures de la ciutat de Vic (tenia permís de carnisseria). Va ser un lloc de contraban, i quan es va regularitzar el mercat també es va acabar l'època de l'hostal. El primer dels documents de l'arxiu del mas Bolló que parla de l'hostalet data del dia 1 de febrer de 1640 quan Joan Molet, paraire de Taradell i el seu fill Jaume per satisfer els deutes que tenien, va vendre a carta de gràcies, les cases o el mas dit lo Hostal d'en Jaques, amb la carnisseria i totes les terres, situat dins la parròquia de Santa Eugènia i el terme de Taradell. En donar els límits de la venda diu que termenejava a llevant amb les terres del mas Bolló, a migdia amb les d'en Tarrés d'amunt i una part amb el camí ral de Taradell a Vic; a ponent amb una part de la finca d'en Tarrés i una altre apart amb el camí ral que anava de la vila d'Olot a la ciutat de Barcelona i a tramuntana amb el mateix camí ral. El comprador en va pagar 600 lliures, un preu molt elevat per la casa i poques terres, cosa que indica que el que es va pagar també era poder fer l'hostal. Aquesta casa pagava un cens anual de 2 lliures i 10 sous al ciutadà de Vic Miquel Joan de Granollacs, i 2 sous a l'any a la Batllia General de Catalunya pel dret de tenir carnisseria. En aquesta època l'hostal havia perdut el seu valor inicial i per això en Portavella el va vendre o cedir a l'hospital de Vic i aquest, com que estava deshabitat i gairebé en ruïnes el va posar a subhasta pública. El 17 de setembre de 1661 el va comprar Jacint Bolló, amo del mas Bolló, i sempre més va restar unit a aquell mas, tot i que hi vivia la família Castanyer. El 1673 Damià Bolló, per tal d'amliar la seva propietat va comprar, a Andreu Tarrés d'amunt 15 quarteres de terra que formaven part de la gran coromina del mas Tarrés i que termenejaven amb el conegut camí ral d'Olot, Calldetenes i Vic i amb el lloc conegut com lo Call de l'Hostal. Poc abans, en Bolló havia comprat en aquest indret, a carta de gràcia, 2 quarterers de terra entre el Gení i Tarrés i el 1745 els Bolló encara van ampliar la finca comprant terres properes a l'hostal a l'amo del mas Català. Amb el nom d'Hostal va continuar tenint funcions d'hostalatge fins inicis del segle XIX i com a masia fins ben entrat el segle XX. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que l'Hostalet del Bulló tenia 6 habitants. Entre 1820 i 1831 s'hi va reunir l'ajuntament cismàtic de Masies de Taradell, com recorda una majòlica de la façana de l'edifici i que va ser abolit el 1831 pel Reial Consell de Barcelona. La llinda del portal tenia gravada la data de 1565, actualment molt esborrada, i la finestra de sobre el portal conservava una lleu decoració que confirmava que es va edificar al segle XVI. Al llarg de l'època moderna tingué un desenvolupament paral·lel als altres masos propers (reformes al cos principal i construcció d'estructures annexes), patint un cert estancament al llarg del segle XX acabant en ruïnes a finals del mateix segle. A inicis de segle XXI està tornant a ser restaurat i arranjat.</p> | 41.8994000,2.2726800 | 439670 | 4638863 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple cal destacar l'ús de la pedra de petites dimensions, poc treballada, lligada amb morter, i rematada per pedres cantoneres que combinen amb la utilització de la totxana, com element decoratiu dels diversos accessos (portes i finestres). Aquest conjunt de dependències havia estat utilitzat fins fa poc com a cort per al bestiar i com a paller. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||
| 42588 | Antic Institut Manolo Hugué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-institut-manolo-hugue | GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | IIaC- VdC | urbanitzat | Restes d'un pòrtic i basaments de grans dimensions aparegudes durant l'excavació d'un àmbit, on es van poder registrar cinc etapes cronològiques. Les etapes més monumentals són les registrades amb el número I i II on aparegueren les restes esmentades i que van fer pensar en l'existència d'un edifici important. De l'època republicana no es van poder documentar estructures. De l'època Alt Imperial, es robaren tres basaments d'un pòrtic aprofitat com a possible magatzem de dolies. També s'hauria detectat una etapa de mitjà del segle V i un nivell d'abandonament. | 08033-147 | Carrer de Buenos Aires, núm. 14. Auditori Municipal | El jaciment fou objecte d'una intervenció d'urgència perquè estava afectat per la construcció d'un auditori a uns 3,9 m per sota de la superfície actual. Únicament foren excavades les parts on estava previst col·locar la graderia i l'escala de l'auditori. S'efectuà una cala de 26m x 11m | 41.6336800,2.1644600 | 430407 | 4609443 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42588-foto-08033-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42588-foto-08033-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42588-foto-08033-147-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||
| 47389 | Antic Miravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-miravalls | AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | Quasi no queden restes | Terreny al costat del camí d'entrada a la casa Miravalls, sota el turó de Bellver, en que possiblement hagués estat ubicat l'antic mas de Miravalls. És una zona lleugerament elevada, i amb predomini visual de l'entorn. No es distingeixen restes d'obra d'alguna casa, tot i que en estar tapat el turó per vegetació no és possible veure bé possibles vestigis. | 08070-131 | Miravalls | El mas Miravalls va ser antigament una casa forta. Els cavallers cognominats Miravalls són ben documentats entre el 1230 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (AA.DD. , 1989, p. 244). Segons un document conservat al mas Pratsobrerroca, el 13 d'agost de 1288, Guillem de Miravalls, cavaller, pels serveis rebuts del seu fill, li fa donació del Staticum de Miravallibus (equivalent a casa fortificada), amb terres, cases i pertinences, situada a les parròquies de Sant Andreu de Tona i Sant Cugat de Gavadons, amb obligació de pagar la tasca dels esplets per mantenir la llàntia que el pare del donador havia instituït davant l'altar de Sant Cugat de Gavadons. El mas Miravalls apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, a la banda de Tona. Sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, ja que no hi ha documentació dels cavallers Miravalls des de principis del segle XIV, però si del mas habitat per pagesos, i que l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. Aquests van empenyorar el mas el 1574 i finalment Josep de Taiadella se'l va vendre junt a les terres el 26 de maig de 1676 als Pratsobrerroca, concretament a Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona i batlle entre 1683-1685 i 1689-1691, i que el 1679 també va adquirir el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. Aquesta és la causa que el mas actual no guardi cap vestigi del seu passat, ja que l'antiga casa forta estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, tot i que no podem assegurar la ubicació degut a la manca de vestigis visibles. El lloc on s'emplaçava era també conegut com el Casalot. | 41.8474600,2.1696000 | 431064 | 4633173 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Podem considerar aquest entorn com una zona d'expectativa arqueològica. El topònim de la casa indica la bona visibilitat que hi havia des de la ubicació original, des d'on s'hi pot veure, més enllà dels fondals del Solà i Boldrons, la plana de Vic, Tona i la falda del Montseny. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||
| 41899 | Antic Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pedro | <p>ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 137.</p> | XVII-XX | <p>Pedró format per una secció d'una columna de pedra, rematat amb una altar quadrat de pedra ajustat a les dimensiosnde la columna. Sobre d'aquesta plataforma hi ha fixada una creu de ferro.</p> | 08029-162 | Plaça de l'Església | <p>L'altar que ara representa l'actual pedró fou traslladat des del seu emplaçament original fins l'actual, davant de l'església de Sant Feliu. En origen el pedró es trobava ubicat a la pujada de les Monges, en confluència amb el carrer Pere des Bosc (Escura 2000: 137)</p> | 41.5277900,2.3925800 | 449325 | 4597528 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41899-foto-08029-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41899-foto-08029-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41899-foto-08029-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El pedró és una columna o pilar que acostuma a commemorar algun fet memorable. En aquest cas es tracta de l'emplaçament religiós des del que es beneïa tot el poble. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||
| 94738 | Antic Pont de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-ferro | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2009): La Família Portús, víctima de la represión franquista. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XIX | Les restes estan molt desaparegudes i difícils de localitzar. | <p><span><span><span>L’anomenat Pont de Ferro o Metàl·lic es trobava situat sobre el riu Ter al seu pas per la població de Montesquiu; permetia la connexió entre les dues vores del Ter, des del Camí ral al passeig arbrat del camí de Llaers. A la vegada esdevenia una infraestructura cabdal per la comunicació del nucli del poble amb el Carbur de Baix, el Castell i l’accés cap a Sant Quirze de Besora. La riuada de l’any 1940 va emportar-se l’estructura del pont i, actualment, sembla que només es conserva ser part de l’estrep o mur del costat de ponent (nota: comprovar si queden restes del mur de l’estrep de llevant). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que es pot observar en imatges antigues, es tractava d’un pont de ferro reblonat amb una estructura de gelosia d’enreixat més aviat simple, formant creu del tipus Sant Andreu en l’acabat de les baranes. El tauler del pont era suportat per dos estreps formats a partir de murs de pedra i un piló central de planta ovalada i secció lleugerament troncocònica. </span></span></span></p> | 08131-94 | A la ribera del riu Ter, a tocar de l'edifici de l'antiga Fonda (Plaça de la República, 9-10) i a l'altra banda del riu, al final dels Horts de la Vila. | <p><span><span><span>La palanca era el camí habitual de comunicació entre Montesquiu i Llaers i Besora. Al novembre de 1892 l’Ajuntament, llavors pertanyent a Sant Quirze de Besora, va prendre la decisió de reconstruir la palanca o pont amb fusta de pi de melis, davant la demanda feta un any abans pels veïns de Montesquiu. No va ser fins l’agost del 1893 que es va portar a terme la reconstrucció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Poc temps després, en data 22 de març de 1899, la família Juncadella va sol·licitar a l’Ajuntament de Sant Quirze poder canviar aquella palanca per un pont metàl·lic, amb el benentès que seria d’utilitat pública. A més, del pont també es va fer un passeig vora el Ter. Segons consta a la bibliografia el pont es va construir als tallers de la coneguda Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (</span>CERCLE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014), 2015:15)<span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Pont Metàl·lic va queda destruït amb la riuada de l’any 1940, la qual va afectar greument el municipi de Montesquiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins l’any 1989 que es va inaugurar un nou pont que comunicaria el poble amb la zona de llevant, l’accés al Castell de Montesquiu i Parc homònim; la ubicació es va desplaçar més al sud, a continuació del carrer Santiago Rusiñol. La primera pedra d'aquest pont es va col·locar al 1980, la seva construcció va acabar l'any 1984.</span></span></span></p> | 42.1101429,2.2102708 | 434709 | 4662307 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94738-pont-metallic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94738-safareig-public-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’extrem de ponent, el pont s’iniciava a redós de l’edifici de l’antiga Fonda (avui Centre Cívic), i també a tocar del molí de la P, antic molí draper, comunicant directament vers el carrer Major i la Plaça Major. Al costat de llevant del pont, a poca distància, s’hi van construir uns safareigs públics l’any 1926; al peu mateix del pont també hi havia la sortida del canal de desaigua del Carbur de Baix.Riu amunt de l'indret del pont, es conserven a la llera del riu unes traces que podrien correspondre a una antiga passera per creuar el riu, o a una resclosa de bigues de fusta per desviar les aigües del Ter cap al molí o per una altra necessitat.Les restes que poden conservar-se del pont es creu que poden estan amagades en el mur de contenció de la zona de l'edifici del safareig i a l'altra banda del riu, enmig de la vegetació, avui dia és una zona de difícil accés. Una imatge dels anys 50 del segle XX permet veure les estructures dels estreps a cada banda del riu (CERCLE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014), 2015:196).Les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:47 | |||||
| 44530 | Antic Safareig del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-safareig-del-portal | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres en cantonada de planta rectangular amb el cantell arrodonit, de planta baixa. Té la coberta plana limitada amb una barana massissa que recolza en una cornisa motllurada. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical, protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. El parament de les façanes és arrebossat i pintat de color blanc. A la façana que dóna a la plaça Àngel Guimerà hi ha incorporada la font dedicada a Santa Dorotea. | 08044-163 | Carrer del Portal, 2 / Pl. Àngel Guimerà | La plaça del Portal, actual plaça Àngel Guimerà, era un dels punts on tradicionalment hi havia hagut font pública i aprofitant un dels recs procedents de la bassa s'hi va construir un safareig. Es fa esment a la seva existència a l'acta del ple de 21 de març de 1896, en el qual es va aprovar la reparació d'alguns desperfectes. El 30 d'abril de 1930, l'Ajuntament va decidir urbanitzar la plaça Àngel Guimerà i traslladar el safareig a un solar propietat d'Antoni Romaní. L'octubre de 1931 es va ratificar aquesta decisió i es van tancar les gestions, malgrat algunes dificultats burocràtiques, a finals de 1932. Finalment, l'Ajuntament va poder adquirir el solar, prèvia indemnització del llogater del cobert que l'ocupava. Les obres del nou safareig ja s'havien finalitzat el 1933, segons projecte de l'arquitecte municipal. Malgrat tot, el vell safareig es va continuar utilitzant fins a mitjans de la dècada de 1980 en què fou transformat per albergar-hi l'oficina de correus de Capellades. El local disponible fins llavors al la planta baixa de l'Ajuntament s'havia quedat petit feia temps, però aquest problema no es va resoldre amb el local de l'antic safareig, Així, a finals de 2004 es van traslladar las oficines de correus a un nou local a la plaça de Catalunya. Des de llavors, l'antic safareig roman buit. | 41.5285600,1.6859400 | 390372 | 4598268 | 1932-3 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44530-foto-08044-163-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | A l'interior de l'edifici hi ha restes soterrades de l'antic safareig. Estructura construida els anys 1932-33, reformada l'any 1980 integrant-la a l'oficina de correus. Pertany a l'àmbit de l'arquitectura residencial urbana i edifici representatiu de l'arquitectura pública que al llarg dels anys s'ha adaptat a diversitat d'usos. També és una zona d'expectativa arqueològica.Actualment té la funció de Servei Local d'Ocupació | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | |||||||
| 38538 | Antic Sindicat Agrícola d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-agricola-davia | <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular i allargassada, de dos pisos, que es troba entre la plaça del Padró i cal Mas Nou. La façana de la planta baixa és de pedra amb 6 finestres a la façana més llarga i dues al xamfrà davant de cal Salvans. Entre les finestres hi ha una decoració en forma de pilastra feta de maons. La finestra de l'esquerra de la porta es va convertir fa poc temps en una porta de garatge. La compartimentació entre les finestres es va aprofitar per posar el nom del local a la part superior: Sindicat Agrícola de Avià. En una fotografia feta per Ramon Mas pels volts de l'any 1917, es pot veure que originalment la façana no era de pedra, sinó que estava recoberta amb maons; en fer-se malbé amb un incendi els anys vuitanta, es va repicar la façana de la planta baixa deixant la pedra vista. El segon pis, fruït d'un afegit del 1920, segueix la mateixa estructura que la planta baixa i conserva la façana coberta amb un estucat que imita els maons. A l'interior, la planta baixa s'utilitza des de fa uns anys com a garatges i tallers pels amos de cal Mas. El primer pis, que fins fa dos anys encara conservava els elements del cafè i el teatre intactes, es va convertir darrerament en la seu de la Penya del Futbol Club Barcelona d'Avià.</p> | 08011-14 | Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ | <p>L'edifici del Sindicat Agrícola es va construir l'any 1910, en un terreny de cal Mas anomenat la Ferraja, entre l'era de cal Mas i la plaça del Padró. En la construcció hi van col·laborar desinteressadament molts avianesos que després van ser socis de l'entitat. El primer edifici era d'un sol pis, de quinze metres de llarg per sis i mig d'ample, amb capacitat per 120 o 130 persones i que servia de cafè, amb una terrassa a l'exterior. El Sindicat era un centre social de les famílies més adinerades del poble i amb ideologia conservadora i catòlica que sota el lema: 'Uns pels altres i Déu per tots', tenia per objecte defensar i millorar els interessos agrícoles seguint la llei de Sindicats Agrícoles de 1908. Així el Sindicat va promoure moltes activitats, com cursos, demostracions de maquinària i, fins i tot, teatre. Al Sindicat també hi havia una Caixa d'Estalvis, que es va ubicar en un annex de l'edifici davant de cal Salvans. El reglament de la Caixa Rural va ser aprovat el 31 d'octubre de l'any 1911, i la inscripció del Sindicat al Registre de Sindicats Agrícoles del Govern Civil de Barcelona es va fer el 5 de febrer del 1913. La Caixa va estar en funcionament fins a l'inici de la Guerra Civil. Cap a la meitat dels anys vint es va construir el segon pis, i aleshores el cafè i teatre es van muntar a la sala d'aquest pis, on es va fer un petit escenari amb teló, ganxos per penjar els decorats, gàbia per l'apuntador, una tapa de fusta al terra per obrir i poder sortir gent quan ho exigia la funció i dos vestidors; a la platea els espectadors seien en cadires. Als inicis la il·luminació es feia amb carburs fins que al 1917 en Ramon Serra subministrava l'electricitat que feia a cal Titó, amb el salt que proporcionava la bassa. Des dels inicis es va fer teatre, que es va mantenir fins al començament de la Guerra i es van fer una trentena de representacions. El 20 d'abril de l'any 1941 es va dissoldre el Sindicat Agrícola d'Avià i, per pal·liar els deutes de la Caixa d'Estalvis després de la Guerra Civil, va comprar l'edifici Francesc Mas per un import de divuit mil vuit-centes cinquanta pessetes, tot i això, Francesc Mas va cedir el local per fer teatre fins els anys seixanta.</p> | 42.0763000,1.8247000 | 402780 | 4658916 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Vàries persones d'Avià, entre elles Joan Corominas, Emeri Boixader i Francesc Mas. | L'any 1913 els membres del Sindicat van retre un homenatge a mossèn Ramon Canal, vicari del poble, per la seva contribució al funcionament del Sindicat. Es conserva una fotografia a l'arxiu de Cal Mas, feta per Ramon Mas, del diploma que se li va donar. Els Mas també guarden documentació diversa del Sindicat però molt barrejada, ja que tant hi ha llibres de comptes com obres de teatre. A Avià hi havia un altre local que era d'ideologia laica i obrera, i que era el local dels treballadors o dels 'pobres' en contraposició al local dels 'rics' que era el Sindicat. Aquest local anomenat Ateneu Obrer es va construir a finals del 1913 al carrer Padró, entre l'església i cal Tofaire, on actualment hi ha una botiga de queviures. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||
| 80718 | Antic Sindicat de Pagesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-de-pagesos | XX | L'interior de l'edifici està bastant malmès | <p>L'edifici està format per dos cossos paral·lels, un que fa cantonada amb l'avinguda Secretari Canal que és un simple magatzem, i l'edifici més antic que es troba a continuació d'aquest ja al carrer Creixell. És un edifici d'una sola planta amb l'interior lliure, de manera que era un magatzem. L'element destacable és la façana, ja que té una estructura arquitectònica característica dels primers anys del segle XX i que es veu en altres edificis del municipi. És una façana simètrica, amb porta allindada al centre i una finestra rectangular a cada costat, totes les obertures amb un marc al voltant que les realça. A la part superior hi ha un frontó de forma semicircular amb decoració de pilastres encastades que marquen la simetria ja que es troben als angles i entre porta i finestres. A la base de totes elles hi ha una decoració floral i en els quadrants que queden entre mig hi ha diverses inscripcions i decoracions. Destaca al centre el cartell del SINDICATO AGRÍCOLA, la data a la part superior dreta 1918, la paraula AÑO a la banda superior esquerra, i una decoració floral al centre que reprodueix raïm, com a símbol de la pagesia de Sant Vicenç. L'interior de l'edifici està bastant malmès i tan sols resta un antic molí de gra que funcionava amb un motor elèctric. És un molí de ferro que està suportat sobre una estructura de ciment que permet posar els sacs per omplir; el gra es tirava des del pis de sobre directament a la tremuja. Porta la inscripció: CA---ON UNIVERSAL. MARCOS TORRA. CALLE RIERETA TALLER 15. BARCELONA. PAT. 91267. Del sindicat procedeix la màquina de batre que conserven a cal Xaparro de Dalt.</p> | 08262-166 | Carrer Creixell, 3. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'antic Sindicat Agrícola de Sant Vicenç de Castellet es va fundar pels volts de l'any 1912. Tindria el seu origen en la necessitat dels pagesos del terme d'unir-se per tal de resoldre problemes comuns, com la comercialització de productes, la compra de llavors, o compartir màquines. Després de la Guerra Civil es transformà en La Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos que actualment depèn del Ministeri d'Agricultura. L'any 1968 es va transformar el sindicat en cooperativa. Actualment està en desús.</p> | 41.6665900,1.8624600 | 405301 | 4613384 | 1918 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80718-foto-08262-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80718-foto-08262-166-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 89131 | Antic ajuntament i escoles de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-i-escoles-de-pruit | <p><span><span><span><em>Gran geografia comarcal de Catalunya</em>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 208-209.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 373.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta més o menys rectangular, amb la <span>coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un altell davanter amb teulada de dos vessants. També compta amb un ràfec de llates de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obre un finestral d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus i la llinda plana monolítica. Té sortida a un balcó simple bastit amb fusta i sostingut amb mènsules també de fusta. El pis superior compta amb una única finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit de pedra. D’aquest parament, cal destacar la banda de llevant, donat que es troba reculada respecte la línia de façana. En aquesta part, totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb carreus i llindes de pedra. Cal mencionar unes escales de pedra exteriors, adossades al parament i delimitades amb barana de ferro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb carreus ben escairats a les cantonades.</span></span></span></span></p> | 08901-174 | Plaça de l'Església - Pruit | <p><span><span><span>Es tracta de l’antiga seu de l’ajuntament i de les escoles de Pruit. Tot i que el nucli de Pruit havia estat sempre vinculat al castell de Rupit, amb la divisió del marquesat de Rupit a finals del segle XVIII es crearen dues batllies diferenciades. Aquesta situació perdurà fins l’any 1978, quan es creà el municipi de Rupit i Pruit. Una placa commemorativa encastada a la façana principal de l’edifici especifica que fou rehabilitat l’any 2002.</span></span></span></p> | 42.0425300,2.4553200 | 454921 | 4654642 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89131-img6809.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 07:02 | |||||||||
| 91499 | Antic camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-1 | <p>CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.</p> <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures. | <p>El camí ral que comunicava Borredà amb Sant Jaume de Frontanyà entra al terme municipal pel Sud-Oest tot resseguint el traçat del riu Mergançol. Un cop passada la baga de Les Platetes, travessava les saleres de Terradelles, tot passant pel que havia estat la creu de Terradelles, avui desapareguda, i s'enfila per les roques del Berlinga per arribar al nucli urbà pel SO. Un cop travessada la sagrera, seguia per Cal Vicenç fins al coll de Sant Jaume. Allà sembla que hi havia dos ramals: un que seguia cap a Santa Eugínia creuant el terme cap a La Pobla de Lillet, seguint el camí ramader ICR8 que anava de Prats de Lluçanès fins a Castellar de N'Hug. Aquest tenia una amplada de 2-3,5 m. L'altre ramal pujava cap al coll de la creu d'en Soler, creuava els Rasos de Tubau per acabar connectant amb Gombrèn. </p> <p>Actualment molts trams del camí ral coincideixen amb el traçat de la BV-4656 o hi passen paral.lelament, pel que està en desús. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-62 | Des de Borredà fins a la Pobla de Lillet, travessant el terme de Sant Jaume de Frontanyà de Sud a Nord. | <p>Els camins “reals” o “rals” eren camins públics que unien poblacions importants. Originàriament eren patrimoni de la corona ja que estaven construïts a expenses seves i generalment es mantenien i es cobraven impostos per mantenir-los, com l’impost del passatge per fer passar el bestiar. Altres camins secundaris unien pobles i indrets destacats, els que van anar agafant importància i es van mantenir fins que van ser substituïts per carreteres, la majoria de les quals conservaven el traçat original. Al peu dels camins hi havia serveis per acollir viatgers: al camí ral de Borredà a La Pobla de Lillet, pel seu pas per Sant Jaume els passavolants s’albergaven a la Fonda Cal Marxandó.</p> <p> </p> | 42.1862900,2.0223700 | 419271 | 4670923 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img4408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img2707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-006-vista-parcial-de-la-poblacio-i-esglesia-parroquial.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Actualment encara resten alguns d'aquests camins pel seu traçat original, tot i que algunes parts s'han aprofitat per les carreteres actuals. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 67781 | Antic camí Talamanca-Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-talamanca-navarcles | <p>TERESA, Navas (2007). 'Història de les carreteres del territori de Barcelona ' . Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis.</p> | XV-XX | <p>L'antic camí recorria parcialment el traçat de l'actual carretera BV1221 en el seu tram Talamanca-Navarcles, per bé que en alguns punts hi passava més baix -a migdia- per tal de suavitzar-ne els forts desnivells. Encara es conserva en algun tram l' antiga via, com és el cas del tram de camí que passa a migdia del mas la Tatgera i que marxa cap a ponent, direcció a Navarcles.</p> | 08277-130 | Zona ponentina del terme municipal de Talamanca | <p>Històricament Talamanca ha tingut un fort vincle amb el municipi de Navarcles, una condició relativament recent determinada per la millora en la xarxa de carreteres, fet que va potenciar el desenvolupament econòmic industrial local, donant feina principalment a les dones del poble a principis de segle XX. Així, el primerenc camí de carro, utilitzat per traginers, comerciants, veïns, etc complementava una extensa xarxa de camins entre els que hi destacava l'històric camí ral. El 1908 resta en construcció el camí veïnal entre Mura i Talamanca i, no serà fins el 1910 quan s'inclou el projecte de connexió entre Talamanca i Navarcles. A l'any 1918 el traçat entre Navarcles i Mura serà definitivament connectat com a carretera, doncs aquesta segueix parcialment l'antic traçat del camí. La resta de l'antiga via segueix avui com a camí de carro.</p> | 41.7403000,1.9712900 | 414459 | 4621454 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||||
| 67808 | Antic camí Talamanca-Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-talamanca-rocafort | <p>TERESA, Navas ( 2007). Història de les carreteres del territori de Barcelona. Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis.</p> | XV-XX | <p>Estret camí de bast que surt de Talamanca i arriba fins a Rocafort. El traçat del camí es pot seguir en la seva totalitat, doncs el pas de les motos el manté net de vegetació. Trobem la capçalera al final de la urbanització La Quintana, seguint pel costat de la font Janet i baixant fins al torrent del Güell, on un cop creuat, puja per la carena passant a migdia del mas La Vila. Creuada la riera de Mura, i ja en terme municipal de Rocafort, el camí es torna a enfilar per la carena fins arribar al poble. Aquest camí veïnal va ser proposat en el Pla general de vies de comunicació en la proposta de la Mancomunitat en el 1918, en mans de Puig i Cadafach com a president.</p> | 08277-157 | Terme municipal de Talamanca | <p>Era el camí utilitzat per comerciants, traginers, veïns, etc, per arribar a Rocafort. Talamanca disposava d'una relativa bona via de comunicació amb el poble veí de Navarcles, doncs primer un camí de carro prou ample i després la carretera (1918), així ho permetien. A més, un conjunt d'altres camins, en el que cal destacar-hi l'històric camí ral, complementaven una xarxa de comunicacions amb gairebé tots els pobles veïns més propers, com és el cas d'aquest camí. Conforme s'anava enllestint la construcció de la carretera Terrassa-Navarcles a principis de segle XX, així com l'actual pista forestal, aquest camí anirà entrant en desús fins a ésser definitivament abandonat.</p> | 41.7342500,1.9728900 | 414584 | 4620781 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67808-foto-08277-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67808-foto-08277-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67808-foto-08277-157-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||
| 67809 | Antic camí Talamanca-Sant Llorenç Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-talamanca-sant-llorenc-savall | <p>TERESA, Navas ( 2007). Història de les carreteres del territori de Barcelona. Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis.</p> | XV-XX | <p>Pista forestal amagada enmig d'una densa massa de pins blancs i que ressegueix l'antic camí de bast de Talamanca a Sant Llorenç Savall, encara avui utilitzat i molt ben conservat. Remunta des de la riera de Talamanca -prop de la capçalera d'aquesta- fins al capdamunt de la carena de la Mussarra, passant per el Collet de Lligabosses, i creuant-la ja en terme municipal de Monistrol de Calders.</p> | 08277-158 | Terme municipal de Talamanca | <p>Era el camí utilitzat per comerciants, traginers, veïns, etc, per arribar a St Llorenç Savall i endinsar-se així cap a la zona del Vallès, o viceversa. Talamanca disposava d'una relativa bona via de comunicació amb el poble veí de Navarcles, doncs primer un camí de carro prou ample i després la carretera (1918), així ho permetien. A més, un conjunt d'altres camins, en el que cal destacar-hi l'històric camí ral, complementaven una xarxa de comunicacions amb gairebé tots els pobles veïns més propers, com és el cas d'aquesta pista. Conforme s'anava enllestint la construcció de la carretera Terrassa-Navarcles a principis de segle XX, així com les vies dependents d'aquesta, aquest camí anirà entrant en desús, convertint-se a partir d'aquest moment en una via de comunicació secundària.</p> | 41.7323000,1.9927300 | 416231 | 4620545 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | El recorregut d'aquest camí està dintre dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||||||
| 94800 | Antic camí d'accés de la Cúbia al Bosquetell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-dacces-de-la-cubia-al-bosquetell | <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> | XIII-XX | Camí que s'ha recuperat pel Consell Comarcal de l'osona com a xarxa de senders locals | <p>Es tracta dels vestigis d'un camí de bast que partiria del camí o ramal esquerra de la 'strata francisa' o camí de Cerdanya que passaria per Orís, Saderra i després de creuar el torrent de l'Illa i la casa de l'Illa es trobaria una bifurcació que ss'endinsaria per la vall del Solà amb les masies de la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessanst solells de la serra de la Cogulera fins al collet de Bosquetell on es trobava amb el camí que procedia de la vall de la riera de la Foradada. Bona part del traçat d'aquest camí es troba embegut per la pista del Solè, però encara en queden alguns vestigis com el proper a la casa de la Cúbia on el camí es conserva excavat a la roca i amb alguns vestigis del seu empedrat, avui cobert de vegetació i format per còdols rodats de riu. Aquests camins de finalitat secundaria unien els veïnats del Solà amb els nuclis de Vidrà i Saderra pel collet del Boscatell. Es tractava de camins de bast pensats per ser transitats a peu </p> | 08237-132 | Casa de les Cúbies S/N | <p>No hem trobat masses dates referents a aquest camí almenys pel que fa referència al de Vidrà pel coll de Bosquetell i amb els ramals de la vall del Solà, el torrent de la Foradada. No obstant sembla que era ja utilitzat en època medieval ja que els masos esmentats serien d'aquest període. No obstant no hem pogut trobar referències. En canvi pel que fa al camí que transcorreria per la riba esquerra del Ter si que n'hem trobat referències en les descripcions del Conde de Darnius <em>. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauriem de tenir en consideració ja que s'ementen dos ramals del camí el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qual el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll. El mateix Font i Garolera recull una nova font i que es correspon amb el mapa de Josep Aparici datat de 1720 i conservat també a la biblioteca de l'ICC i del que al esmentar el camí de Vic a Ripoll especifica <em>'El tram de Vic a Ripoll està grafiat amb una doble línia de traç fi. El camí arrenca de Vic passa per Granollers de la Plana. la Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà; transcorre íntegrament i exclusivament per la riba dreta del Ter fins a Ripoll passant per Orís, Sant Quirze de Besora, Sora i Ripoll. Hi ha referenciats els ponts de Manlleu, Sant Quirze de Besora i els dos ponts de Ripoll sobre el Ter i el Freser...'</em>En aquest mapa el camí per la riba esquerra no és tant important tot i que pensem que ho era igual que el de la riba dreta.</p> | 42.0986921,2.2471525 | 437747 | 4661008 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94800-img20230314111906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94800-img20230314113230.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest camí que partiria de la masia de l'illa i s'endinsaria a la vall del Solà amb les masies del Solà, la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessants solells fins al collet de Bocatell serpentejant per la vessant solella de la serra de la Cogulera. En aquesta vall el camí és embegut per la pista que condueix a les diverses zones d'acampada del Solà, però en alguns llocs propers a la masia de la Cúbia (ruïnes) hem localitzat vestigis d'aquest camí i del seu empedrat. Segons sembla es tractava de camins secundaris en part empedrats i en part sense empedrar que permetien connectar als veïnats que hi havia fora dels nuclis principals. | 94|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||
| 78265 | Antic camí de Can Folguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-can-folguera | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | -XX/XV | Destruït, desconegut, però queda zona no urbanitzada. | Del jaciment anomenat Antic camí de Can Folguera se'n coneix ben poca cosa. Consta només que a l'any 1975 als terrenys que havien de ser l'actual barri de Can Taió, sobre l'antic Camí de Can Folguera, s'hi van trobar restes de l'edat del Bronze i de l'època medieval. | 08260-98 | C/Ausiàs March, Avinguda Girona, Av. Onze de setembre i C/ Salvador Espriu | 41.5271500,2.1821800 | 431771 | 4597601 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78265-foto-08260-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78265-foto-08260-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78265-foto-08260-98-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El jaciment antic camí de Can Folguera és una àrea d'expectativa arqueològica inclosa en el PEPPASPM, 1996, que inclou una sèrie d'illes edificades compreses entre els carrers Ausiàs March, Avinguda Girona, Av. Onze de Setembre i C/ Salvador Espriu. Només queda un solar no edificat situat a llevant. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 72341 | Antic camí de Sant Pere des Vim a Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-sant-pere-des-vim-a-copons | XV-XX | Camí o tram de camí que surt de Sant Pere des Vim, en direcció oest i s'enfila fins aconseguir un camí, actualment més ample i concorregut, que de nord a sud uneix Prats de Rei amb Copons, passant per La Clau. A principi del tram, a tocar amb la carretera C 1412a, surt un altre camí que mena a Ca l'Andreu i, finalment, al mateix camí. L'existència d'aquest dos camins que, finalment, menen al mateix punt i el pendent més suau del segon, segurament han fet que aquest hagi quedat en un segon pla. Precisament per la seva orografia, en algun tram es veuen les empremtes de roderes de carro marcades a la roca. | 08297-189 | Veciana | L'àmplia extensió del territori de Veciana, el seu poblament dispers en masies o petites agrupacions de cases com La Rubiola, Castellnou d'Albarells, Durban, Secanella o els petits nuclis de Segur, Sant Pere des Vim, Montfalcó o Santa Maria del Camí, van fer necessària una bona xarxa de camins rurals que comunicaven la població i també servien per anar als camps, donada la característica agrícola de la zona. Amb la creació de nous camins que s'adapten millor a les necessitats actuals, molts dels antics camins s'han deixat d'utilitzar, tot i que a Veciana, la majoria es conserven en bon estat, ja que poden mantenir altres funcions de control i gestió del territori. | 41.6811700,1.5182200 | 376670 | 4615439 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72341-foto-08297-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72341-foto-08297-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72341-foto-08297-189-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Passa per damunt d'un jaciment arqueològic. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:58 | |||||||||
| 45939 | Antic camí de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-terrassa | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVII-XXI | <p>Camí antic que comunicava les poblacions de Castellbisbal i Terrassa. El seu traçat es correspon amb el de l'actual carretera de Terrassa B-150, a tocar de les masies de Can Costa, Ca n'Elies, Can Ribot i Can Canyadell.</p> | 08054-174 | Terme de Castellbisbal. B-150 (08755 Castellbisbal) | <p>El poble de Castellbisbal, en comparació a altres pobles es trobava isolat. La carretera de Molins de Rei a Caldes passava a tres quilòmetres, tocant a la carretera de Rubí, i la de Martorell a Terrassa, n'estava a sis. La via del ferrocarril feia cinquanta anys, que travessava el terme de llarg a llarg, dividint el pla de l'Areny de dos en dos; però hi mancava l'estació. Respecte als camins d'abast hi havia el de Barcelona, Terrassa, Rubí, Martorell, can Pidelaserra, casetes de ca n'Oliveró i els de l'Obagueta, Arenys, Marrada i Repeu. No hi havia més d'una dotzena de carros, i quasi tot ho portaven a lloms de cavalleries amb Sàrria. MATEU (1991: 20) La carretera va ser acondicionada l'any 1905, amb els esforços del diputat Alfons Sala. La construcció d'aquesta va durar tres anys. Fins al poble, en molts trossos conincidia amb el camí vell i entrava al poble pel carrer de Sant Vicenç. Al raval va tombar per Cal Ticoia, perquè barrava el pas, i continuava cap a Terrassa, per les propietats de Can Margarit, Campanyà, Costa, Elies, Ribot i Canyadell. Va ser inaugurada el 1908.</p> | 41.4969600,1.9824000 | 415064 | 4594427 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | ||||||||||
| 67601 | Antic camí de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-vic | GÓMEZ MARICHALAR, N. (1992). L'antic camí de Vic. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.29. | parts del camí no massa clares | Camí que comunica per la banda esquerra del riu Congost, pujant de Barcelona, les poblacions de Figaró, amb el barri de Santa Eugènia i que pujaria cap a Vic. El traçat originari hauria variat amb el temps. | 08276-121 | Vall del Congost, barri de Santa Eugènia. | L'antic camí de Vic, en el seu pas per Tagamanent conserva, en alguns trams hàbils, les marques a les pedres a causa del desgast de les rodes. Camí que permetia una comunicació directa entre els veïns de Figaró i els de Tagamanent,com alternativa a la N-152 i que havia estat tallat més enllà del Sot del Bac. Aquest camí s'ha associat al pas tradicional de comunicació entre la plana vallesana i la Plana de Vic. Pas documentat des de època romana amb diferents miliaris i restes de traçat (intervencions arqueològiques al Pont de l'Abella (Sant Martí de Centelles) i a Sant Antoni (Centelles). | 41.7347000,2.2670700 | 439049 | 4620580 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67601-foto-08276-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Es desconeix el traçat exacte del camí, que aniria creuant el riu Congost, en diversos punts, a causa de l'abruptositat del tros. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||||
| 62050 | Antic camí de Vic a Girona pel coll del Portell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-vic-a-girona-pel-coll-del-portell | PUIGFERRAT OLIVA, C. (2004). Sant Julià de Vilatorta després de la pesta negra de 1348: Mortaldats, fams i altres tribulacions d'una parròquia osonenca. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 33-38. | El seu traçat s'ha perdut. | Aquesta via sortia de la ciutat de Vic pel portal de Santa Eulàlia i es dirigia cap a l'est, seguint aproximadament el recorregut de l'actual carretera BV-5201. Entrava a la sagrera de Sant Julià pel portal del mas Mataró, passava a migdia de l'església, sortia pel portal del mas de La Barrera i seguia per l'actual carrer de la Mercè en direcció al mas Puigsec. En aquest punt el camí s'enfilava cap al coll del Portell en direcció a les Guilleries. | 08220-212 | A llevant del nucli urbà de Sant Julià | La presència d'aquest camí al coll del Portell és un dels motius de la construcció de Sant Llorenç, que dominava l'entrada a la Plana de Vic. | 41.9210800,2.3374100 | 445058 | 4641226 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62050-foto-08220-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62050-foto-08220-212-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 69824 | Antic camí de la Torre a Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-la-torre-a-capellades | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XX | <p>Antic camí que portava de la Torre de Claramunt a Capellades. El camí sortia del nucli històric de La Torre de Claramunt seguint la línia del carrer de La Torre Nova i seguia el traçat en paral·lel per la carretera BV-2134, pel seu cantó de migdia. Actualment es conserven alguns trams d'aquest camí entre la carretera i les cases. Es tracta d'un caminet d'un dos metres d'amplada de terra, que serveix d'accés a algunes de les cases unifamiliars aixecades a tocar de la carretera i a alguns camps de conreu. Des del final del carrer de la Torre Baixa, s'esten a llarg d'un kilòmetre paral·lel a la carretera BV-34 fins al km.1, on empalma amb aquesta.</p> | 08286-208 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement es tractava del camí emprat des de segles per comunicar els veïns de La Torre de Claramunt amb els de Capellades. Aquest camí va ser utilitzat fins a la dècada del 1950 en que es va construir la carretera actual.</p> | 41.5312300,1.6650200 | 388631 | 4598592 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69824-foto-08286-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69824-foto-08286-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69824-foto-08286-208-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest camí es fins al km. 1 de la BV-2134 era emprat també com antiga via pecuària per al trànsit de ramats que venien de Capellades i La Pobla de claramunt, i que travessaven el poble i es dirigien a la riera de Carme | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 69671 | Antic camí de la Torre de Claramunt a Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-la-torre-de-claramunt-a-carme | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XX | Nomès s'ha pogut seguir un tros del traçat de camí que es troba senyalitzat. | <p>Fragment de l'antic camí que antigament menava a Carme des del nucli de La Torre Alta. Es tracta d'un antic camí d'abast que ascendia pel mig del bosc fins el plans de Cal Vilaseca, la Serra de l'Espoia i les Escomes. Actualment es conserva un fragment senyalitzat. Es tracta d'un camí d'entre 0.70 i un metre d'amplada que ascedendeix pel mig de bosc fins a Cal Comes i els Plans de Cal Vilaseca, i des d'allà es dirigia cap a ponent fins a Carme. Un ramal del camí emprat pels carruatges era el baixava fins a la riera de Carme i just abans de cal Roio creuava la riera pel Pont de Terra (actual pas de la riera) anant a parar a la carretera de Carme.</p> | 08286-56 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Carme era una de les poblacions a les quals els veïns de La Torre de Claramunt acostumave a anar sovint. Molt possibement els dos brancals del camí siguin d'origen medieval, i s'hagin utilitzat com a camins tradicionals fins a la construcció de les modernes carreteres. El camí d'abast, que pujava fins a Cal Cosme i fins als Plans de Cal Vilaseca va deixar d'utilitzar-se des de la dècada de 1950, quan van proliferar els vehicles. El que travessa la riera de Carme pel pont de fang es continua utilitzant ocasionalment per permetre el pas de cotxes. L'anomenat Pont de Fang és actualment una passera de ciment sobre la riera.</p> | 41.5319800,1.6528800 | 387620 | 4598691 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||
| 62634 | Antic camí de transhumància. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-transhumancia | AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural. AAVV. (2012). Tot el que vols saber sobre la transhumància i les vies pecuàries a Catalunya. Lleida: Fundació món rural. | XII-XX | L'antiga carrerada que anava del Camp de Tarragona als Pirineus transcorria pel terme municipal de Sant Martí de Tous de nord a sud, passant prop de Cal Minguet, Fillol, Gallardes i prop de Cal Canyo per entrar al municipi de Clariana direcció a Rubió. Actualment correspon al sender GR7. | 08226-264 | Sant Martí de Tous | La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets. La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX. | 41.5581100,1.4844900 | 373623 | 4601824 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62634-foto-08226-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62634-foto-08226-264-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Segons informació cedida per Vicenç Guinart, a la casa de Cal Minguet hi ha una bifurcació de camins, la carrerada segueix en direcció nord i cap a l'est continua l'antic camí ral cap al nucli de Sant Martí de Tous direcció Barcelona. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:53 | ||||||||
| 82822 | Antic camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-0 | ALBAREDA I SALVADÓ, Joaquim (1983). 'L'estat dels camins a la comarca d'Osona en el segle XVIII'. Revista Ausa, 105. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 43-44. ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial. Annex. FONT I GAROLERA, Jaume (2014). 'La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca'. Revista Ausa, 174. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 958, 960, 962. GARCÍA HERMOSILLA, Carles [et al.] (2010). Les Masies de Voltregà. Un riu d'història. Vic: Eumo Editorial; Manlleu: Museu Industrial del Ter; Les Masies de Voltregà: Ajuntament de la Masies de Voltregà, p. 31. ORDEIG I MATA, Ramon (1982). 'Villae, Viae i Stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. Revista Ausa, 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 398-399. PADRÓS, Carles (2010). 'Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona (Barcelona). Estat de la qüestió'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 28, p. 242. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 97. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 50.02.EA. Http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08071# [Consulta: 20-03-2020]. | X-XXI | Antic camí ral que creua el terme municipal de Sant Hipòlit per la banda de ponent i en sentit nord-sud. El camí està integrat dins de la trama urbana actual de la població i entra al terme santhipolitenc des del santuari de la Gleva (Les Masies de Voltregà) a través del pont de Malagana, situat en el límit dels dos termes. Des d'aquí avança pel carrer de la Gleva fins a enllaçar amb el nucli antic de la població passant pel carrer Major, la plaça de la Vila, el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, el carrer del Mallol i sortint del terme per la carretera de Sant Boi. En l'actualitat, bona part d'aquest camí coincideix amb el traçat del PR-C 49, des del pont de Malagana fins a la plaça Nova. En aquest punt, el sender gira pel carrer de l'Hospital seguint el mateix traçat que el camí que porta cap a Sobremunt. | 08215-141 | Terme municipal de Sant Hipòlit de Voltregà | En general, els camins rals documentats a l'edat Mitjana segueixen el traçat establert anteriorment pels romans. Pel que fa a la comarca d'Osona hi ha algunes vies principals identificades, mentre que la resta de traçats corresponien a una xarxa de caire més secundari. Un dels camins principals, donada la seva proximitat al terme actual de Sant Hipòlit, era el que comunicava Barcelona amb Puigcerdà, també anomenat camí de la Cerdanya o strata Cerdana, i que seguia el curs dels rius Congost, Ter i Freser. Aquesta via sortia de Vic pel nord, pel coll de Vic i per Gurb, cap a Santa Cecília i Sant Hipòlit de Voltregà seguint el riu Ter cap al nord, fins a Ripoll i la Cerdanya. En un document relacionat amb el terme de Voltregà datat l'any 989, es fa referència a una strada que '...vadit per Surribas et pergit ad Sanctum Ipolitum...'. I, alhora, en un altre document datat l'any 1000, es parlava d'una via que anava a Ripoll passant per Sant Hipòlit: '...ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito [de Voltregà] et vadit ad Ripol...l' (Padrós, 2010: 242). Posteriorment, en l'informe de la zona redactat pel viatger Francisco de Zamora l'any 1788, també es parla del 'camino de herradura de la villa de Ripoll y demás pueblos de la Montaña a Vich'. Segons l'autor, i malgrat les reformes, el camí seguirà pel mateix lloc per on circulava antigament i es torna a mencionar específicament Sant Hipòlit (Albareda, 1983: 43-44). | 42.0114900,2.2362000 | 436755 | 4651334 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82822-foto-08215-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82822-foto-08215-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82822-foto-08215-141-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | |||||||||
| 82825 | Antic camí ral a Sant Martí de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-a-sant-marti-de-sobremunt | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51. | XVII-XXI | Antic camí ral que comunicava la vila de Sant Hipòlit amb Sant Martí de Sobremunt. El seu traçat s'originava des del tram central del carrer de l'Hospital, uns metres més enllà d'on estava situat l'hospital de Sant Hipòlit. El camí s'enfilava pel carrer de Sant Martí fins a Sant Martí de Sobremunt, passant pel camí de Sant Martí, situat a la banda de migdia del turó del Morral, en direcció a ponent. En l'actualitat, una part d'aquest camí coincideix amb el traçat del sender PR-C 49. | 08215-144 | Camí de Sant Martí | 42.0162900,2.2335900 | 436544 | 4651869 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 82824 | Antic camí ral a l'hospital de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-a-lhospital-de-sant-hipolit | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51. | XVIII-XXI | Antic camí ral que conduïa directament cap a l'hospital de Sant Hipòlit. El camí entrava al terme santhipolitenc des de la carretera de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès (actual BV-4608), pel costat de l'actual cementiri. Baixava en direcció sud-est pel carrer dels Sants Màrtirs i enllaçava amb el carrer de l'Hospital fins al sanatori i, una mica més endavant, amb el nucli antic de la vila, just a l'encreuament entre els carrers de Mossèn Jacint Verdaguer i del Mallol, a la plaça Nova. L'hospital estava situat en els actuals jardins de la Llar dels Jubilats. | 08215-143 | Carrer de l'Hospital - Carrer dels Sants Màrtirs | 42.0164700,2.2351900 | 436676 | 4651888 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||||
| 59181 | Antic celler cooperatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-celler-cooperatiu | XX | Antic celler cooperatiu construït en sentit Nord-Sud sobre el talús originat a sol ixent del nucli urbà per la depressió del torrent del Mas Rovira, a la seva riba dreta. Es tracta d'un complex format per edificacions de cronologia i factura diverses originalment destinades a l'elaboració, emmagatzematge i venda de vins. La seva adaptació topogràfica mitjançant la disposició esglaonada dels cossos entre les cotes 214 i 205 respon a la voluntat d'aprofitar la força de la gravetat per afavorir els processos de descàrrega i premsat del raïm, i tràfec del most. De tot plegat en resulten tres nivells de fonamentació i un total de cinc estatges. El conjunt és fet majoritàriament d'obra i pedra, degudament arrebossades i pintades. La part alta, a la qual s'hi accedeix des del carrer de Sant Pere a través d'un vial de terra amb xiprers als dos costats, concentra l'antic espai d'oficines i d'entrada del raïm. És ocupada per un front edificat de 46 metres de llargària per efecte de la juxtaposició de diverses ampliacions. La construcció original, situada a l'extrem de migdia, és una nau dividida en cinc crugies transversals i dues de longitudinals, amb una planta de 23,5 metres de longitud i 12 metres de fondària. La façana principal està orientada a ponent i resulta visible des del carrer del Xarel·lo. S'hi observen les cinc seccions esmentades, dividides per pilastres adossades, el remat de les quals sobrepassa el frontó a mode de merlet. A cada pany de paret li correspon una finestra amb arc escarser sustentat sobre impostes, que és substituïda per una porta de les mateixes característiques a la secció central. La façana és coronada per un frontó pla, precedit d'una faixa emmotllurada, que impedeix veure'n la teulada. La coberta de les tres primeres seccions, a un sol aiguavés, és de fibrociment amb caiguda cap a migdia, mentre que sobre la meitat posterior de les dues darreres apareix una remunta amb el carener paral·lel a la façana i coberta de teula àrab a dues vessants, precedida d'una terrassa plana. Es tracta d'una ampliació de l'ús actual de la nau inferior, destinada a habitatge (can Miguelin). La construcció contigua consta de dos volums fets de totxana arrebossada, sense cap interès: un habitatge de dues plantes amb coberta de teula àrab amb un sol aiguavessant a ponent i una nau industrial ocupada per un negoci d'àrids i teulada de fibrociment amb caiguda cap a llevant. A la part inferior del conjunt, ocupant la plana al·luvial, hi ha tres naus d'emmagatzematge amb accés directe des del carrer de Sant Pere. La primera, situada al peu del talús, és la més fonda, amb una longitud de 56 metres i una superfície de 750 metres quadrats. Des de l'exterior únicament són visibles la façana principal, orientada a migdia, i el tram davanter del tancament oriental, la qual cosa deixa a la vista quatre de les onze pilastres o costelles laterals que sostenen la nau. Al mig de cada secció hi ha una finestra apaïsada amb els muntants i remitjos típics de les fàbriques. La façana principal, totalment llisa, descriu una forma corba amb un angle convex al mig per adaptar-se al revolt del carrer. A l'esquerra hi ha un finestral d'inspiració modernista, i una porta amb llinda plana a la dreta. Es compon de quatre seccions verticals tancades amb gelosia ceràmica i mainells de maó amb dos esglaons en el tram superior per sostenir una tarja opaca de maons. El finestral, tot ell emmarcat per maons, dibuixa un arc carpanell a sardinell amb una figura a mode de cartel·la inscrita en el vèrtex. Les altres dues naus se situen immediatament contigües al mur de llevant, sensiblement reculades respecte del pla de façana principal. Tenen una fondària de 35 metres i presenten un front de façana conjunt a migdia de 28 metres amb dues portes de garatge de llinda plana de gàlib desigual i una tercera per a vianants, situada al centre. | 08164-59 | Carrer de Sant Pere, s/n. PK 1+900 de l'antiga carretera del Pla del Penedès a Torrelavit | Construït a l'entorn de l'any 1915 per un seguit de propietaris agrícoles de la població, va estar en ús fins a la dècada de 1930. | 41.4194400,1.7136300 | 392502 | 4586119 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Cont. Descripció:Com la nau anterior, presenten tancaments metàl·lics moderns de dues fulles i els edificis estan rematats amb frontó esglaonat i coberta de fibrociment. En l'actualitat, són ocupades per un taller de reparació de vehicles i un magatzem de maquinària agrícola.Entre aquestes naus i la plataforma superior hi ha una terrassa intermèdia que descansa sobre un mur de contenció amb front al carrer, a la qual s'accedeix per un trencant del camí arbrat descrit abans. Sobre seu s'observa, en el parament de migdia, la traça d'una volta de canó que correspon a la base de la secció posterior de l'edifici d'oficines primigeni, donant lloc a un soterrani. Annex al costat Est d'aquell edifici s'alça, sensiblement enretirat respecte del seu tester, un cub de 10,5 x 22 metres amb dues crugies d'amplada i tres de fondària. La construcció té dues plantes d'altura i acull un taller de fusteria d'alumini. La coberta és de fibrociment a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana i caigudes a tramuntana i migdia. A cada crugia li correspon una finestra: les apaïsades d'obra pròpies dels conjunts industrials a migdia, i amb les de maons amb arc carpanell a llevant. A la cantonera dels dos paraments s'observa una cremallera de queixals o esperes de pedra vasta per a lligades de nous panys de paret. El juny de 2017 el conjunt es va repintar íntegrament i el color blanc va ser substituït pel groc mostassa en els paraments i pel gris fosc en totes les pilastres, tancaments, emmarcaments i motllures de finestres. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:48 | ||||||||||
| 93128 | Antic cementiri de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cementiri-de-castellet | s. XVIII-XIX | Destruït | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’antic cementiri parroquial de Castellet es trobava situat al costat de l’església de Sant Pere de Castellet i darrera el castell. Actualment només s’hi conserva una llosa de pedra coronada amb una creu de ferro al centre d’una zona enjardinada. A la llosa s’hi pot llegir: “Antic Cementiri de Castellet. Recordeu-vos senyors dels vostres servents i serventes que reposin en la vostra pau eterna. Per a Déu mil anys són com un dia i un dia és com mil anys”</span></span></span></span></span></p> | 08058-40 | Darrera el Castell de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cementiri fou traslladat a l’actual cementiri de Castellet, de titularitat municipal l’any 1866</span></span></span></span></span></p> | 41.2650100,1.6367200 | 385805 | 4569072 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93128-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93128-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||
| 47348 | Antic cementiri de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cementiri-de-collsuspina | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | L'estat és regular perqué no queda res de l'antic cementiri. | A la banda de ponent de l'església de Santa Maria dels Socors hi ha un camp que actualment s'utilitza en part com a hort, on hi havia hagut l'antic cementiri de la parròquia. Encara es pot apreciar a la cantonada de ponent de la façana de l'església una arrencada de l'arc de l'antiga porta que donava accés al cementiri. Actualment no queden vestigis d'aquest anterior ús, i sembla que es van traslladar totes les restes al nou. Tot i així, convé tenir en compte aquest fet. | 08070-90 | Nucli urbà, al costat de l'església | En els orígens de l'església de Collsuspina, aquesta era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685, deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. Així, el cementiri vell de Collsuspina es construiria a partir del 1897, per albergar als morts de la zona d'influència de l'església de Santa Maria dels Socors. Més tard, degut a l'obligatorietat de traslladar els cementiris fóra del nucli urbà per motius d'higiene pública, i degut al creixement de la població i a instàncies d'un veí que exercia com a Secretari de l'Ajuntament, motivat per que volia tenir accés a la part posterior de casa seva, es va procedir al trasllat de les restes al nou cementiri que es va obrir l'any 1926. Per tant, el cementiri vell es va abandonar en aquestes dates. L'església de Santa Maria dels Socors es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. Al Llibre de Comptes de l'església, obert el 1690 consta que el 1737 es va renovar el paviment i es va rebatre la volta sobre el cor, el 1745 es va manar fer un fossat darrera la capella per treure humitat dels murs i paviment. El 1880 es van iniciar les obres d'ampliació de la façana i es va fer un nou presbiteri i noves capelles laterals, degut a l'increment de població del nucli; i fent una nova remodelació de la façana l'any 1909. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. | 41.8254900,2.1746900 | 431463 | 4630730 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47348-foto-08070-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47348-foto-08070-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47348-foto-08070-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||||||
| 64844 | Antic convent de Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-convent-de-monges | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Edifici molt auster, de planta rectangular i completament arrebossat a l'exterior. Consta de planta baixa i primer mis, amb portes tant al carrer Claudi Güell com al carrer Aranyó. Totes les obertures són rectangulars, distribuïdes regular i simètricament en ambdues plantes. A la façana posterior s'hi observen algunes finestres rematades amb arc apuntat o bé geminades, que actualment es troben tapiades. A la part posterior, i a tocar amb el centre Sant Lluís, hi ha un pati, delimitat per una tanca feta de maó vist amb portes de ferro forjat. Pel que fa a la capella, adossada al convent, per l'exterior hi ha total absència de qualsevol senyal religiós, i en destaca una munió de petites, estretes i allargades obertures laterals. L'edifici està completament arrebossat i pintat de color salmó.</p> | 08244-115 | Carrer de Claudi Güell, 1. Al xamfrà entre aquest carrer i el carrer Aranyó | <p>Aquest edifici va ser la primera escola de la Colònia, convent de les monges Carmelites i parvulari. A banda de totes aquestes funcions, era la residència de les monges i on aquestes oferien dos serveis als treballadors, tenien cura dels malalts i vigilaven els nens que no es podien quedar amb els avis mentre els seus pares treballaven a la fàbrica. Durant la Guerra Civil les monges van haver de marxar, i l'edifici va ser destinat a local del Comitè de Milícies i a habitatge del porter de la fàbrica. Actualment hi ha el Casal d'avis.</p> | 41.3621800,2.0275900 | 418668 | 4579420 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64844-foto-08244-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64844-foto-08244-115-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | 105 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | |||||
| 76902 | Antic convent dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-convent-dels-caputxins | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. PUIGDOLLER I NOBLOM, R (19988): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XVI-XIX | Desaparegut | <p>La situació del convent ha estat un fet altament estudiat per Puigdollers i Noblom. Segons l'autor (PUIGDOLLERS, 1998: 158), l'antic convent es troba situat en la intersecció de la rotonda del Convent Vell, el carrer Uruguai (dit antigament Camí dels Caputxins) i el carrer Veneçuela (l'antic camí del Convent Vell), en la zona on es troba a l'actualitat el dipòsit d'aigua, a escassos metres del límit oriental del municipi, limítrof amb Granollers. L'autor també ubica l'horta del convent en les 'actuals finques dels números 15, 17 i 17-19 del carrer Veneçuela i 27, 29 i 31 del carrer Aragó. A continuació d'aquest hi havia el convent i l'església, fins que el camí girava cap a orient, una mica després de l'actual dipòsit d'aigua, a la l'alçada del numero 27 del carrer Veneçuela' (PUIGDOLLERS, 1998: 160). Així de nord a sud estaria primer un hort, després l'església i el convent i finalment l'horta. En el seu llibre l'autor ubica en uns plànols la situació hipotètica del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 335). Actualment la zona on era ubicat el convent és quasi imperceptible, les obres dutes a terme als anys 80 han esborrat els vestigis visibles de l'antic convent, encara així els testimonis orals de la gent del barri, situen i descriuen el convent, amb murs d'un metre d'alçada en el lloc descrit. Puigdollers en el seu llibre annexa unes fotografies, on es veuen estructures muràries que, segons l'autor, correspondrien a parts del convent (PUIGDOLLERS, 1998: 326-328).</p> | 08181-329 | c/ Venezuela 17, 08430. | <p>L'origen de l'antic convent del caputxins es troba ja arrelat en la tradició popular, aquesta recull que un grup de frares, tot cercant un lloc ideal per la construcció del futur convent de Granollers, trigaren tant en trobar quelcom que els agradés que els passà l'hora de dinar fent que aquests tinguessin gana. En aquell moment visualitzaren un pa tendre i decidiren, considerant aquest fet com un signe, bastir el convent en aquell lloc. Després que el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris concedís el 10 de novembre de 1583 la llicència per la fundació caputxina, es realitzà el 18 de desembre del mateix any, durant la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, la processó per clavar la creu en el terreny escollit. Així doncs el 15 de febrer de 1584, Dimecres de Cendra, es va col·locar la primera pedra, juntament amb algunes monedes de vuit i de quatre, en presència del degà del Vallès, del rector, dels jurats de la vila, del mestre de cases Antoni Grallufera, així com altres clergues. El final del convent arribà el 27 de febrer de 1812 quan, el general Lacy, durant la primera Guerra Carlista, dóna l'ordre d'enderrocar l'antic convent del caputxins per evitar que l'enemic tingués un punt de recolzament estratègic. La destrucció del convent va ser materialitzada després que els caputxins fixessin la seva nova residència a la casa que el cartoixans de Montalegre tenien a Granollers, on es mudaren entre finals de 1812 i principis de 1813.</p> | 41.6040600,2.2980500 | 441507 | 4606055 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76902-foto-08181-329-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||||
| 67536 | Antic corral de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-corral-de-lagusti | IPEC-Montseny (1998), n. 3920. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 160. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Granollers. | XVIII | Situada prop de la casa de l'Agustí, aquesta estructura es manté aïllada, conservant restes de murs de pedra poc treballada i relligada amb fang. L'edifici comprèn un espai de 20 m de llarg, amb una sola nau; no es conserva l'alçada original, però segurament no seria gaire alt. Està construït sobre el desnivell natural de les feixes. | 08276-56 | Pla de la Calma. | Els corrals i casa nova de l'Agustí es construiren a partir del segle XVII-XVIII com a desdoblament de grans masies per repartir les diferents tasques econòmiques. Aquest espai, amb corrals i estables propis, s'utilitzaria per albergar el bestiar semiestabulat de la casa, com seria el cas d'ovelles, xais. A les llindes de les dues finestres d'aquesta construcció es fa referència a 'Dionís Rovira i Pera Agustí 1736'. Aquestes llindes podrien haver estar reaprofitades del mas principal, tot i que també és pot pensar que ees van inscriure per recordar el moment constructiu del corral. A l'era i a la pallisa s'hi efectuaven les operacions de batuda de blat amb animals, mitjançant la tècnica de ventallar. Un cop destriat el gra de la palla, aquest s'entrava a la pallissa, fins la seva posterior venda o redistribució. | 41.7504400,2.3059800 | 442299 | 4622301 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||||||||
| 80687 | Antic dipòsit de reserva de màquines de l'Estació de Renfe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-diposit-de-reserva-de-maquines-de-lestacio-de-renfe | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XX | Presenta un estat d'abandonament | <p>A la zona nord del conjunt de Renfe hi havia el dipòsit de màquines (actualment fóra de servei): era la instal·lació on les màquines eren revisades i carregades de combustible. Aquest dipòsit estava format per una rotonda amb una plataforma giratòria de la que sortien vies radials acabades en topalls que amortien el xoc dels vehicles que s'hi aturaven. Els vagons o locomotores es disposaven al voltant d'aquesta plataforma en forma circular. La plataforma giratòria és una peça circular que gira a l'interior d'una fossa i que serveix per canviar de via o de sentit una locomotora, un vagó, etc. Al costat hi havia un fossat que actualment es troba en mal estat, consistent en una fossa excavada al sòl amb la finalitat de poder examinar la part baixa dels vehicles. Hi havia també un dipòsit de fuel-oil que ha desaparegut. Es conserva la fossa de planta circular amb la plataforma que conté una via i una caseta, així com algunes de les vies radials i dels topalls de ciment. Hi havia 11 vies radials més la via principal d'entrada i de sortida de la plataforma. També resta un dels edificis de reserva. Actualment aquesta zona es troba sense ús i abandonada, amb alguns elements desapareguts i tot bastant cobert de vegetació.</p> | 08262-135 | Inici del carrer València 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Entrat ja en el segle XX, Sant Vicenç va tornar a rebre un nou estímul ferroviari: la construcció l'any 1917 del dipòsit d'aigua i la reserva de màquines. L'any 1914-1917 la Companyia de Ferrocarrils del Nord s'interessa per Sant Vicenç per instal·lar-hi el dipòsit de màquines. El fet va produir reticències dels veïns a més de l'interès de Manresa per instal·lar-lo al seu municipi. Finalment, la mediació de l'Ajuntament de Sant Vicenç va aconseguir la instal·lació al municipi. Aquest fet va suposar una onada de nous treballadors i un fort impuls per al comerç local, amés de suposar l'increment de població. L'estació de Sant Vicenç es convertia des de llavors en un punt de descans dels viatgers i en una de les estacions estratègiques del traçat Barcelona - Lleida - Saragossa. L'electrificació de la via entre 1926 i 1929 va acabar per convertint Sant Vicenç en un important nucli ferroviari. Però algunes millores tècniques com l'electrificació de les línies o la mecanització de processos que abans requerien una gran quantitat de mà d'obra van donar lloc, d'una banda, a la substitució de les locomotores de vapor per locomotores elèctriques i, d'un altra, la inevitable pèrdua de llocs de treball. El 1970 es va suprimir el servei de dipòsit en ser retirat definitivament les locomotores de vapor. Actualment la finalitat amb què va ser construïda la línia de Barcelona a Saragossa passant per Manresa i Lleida, ha canviat. El gran trànsit passa ara per Sant Vicenç de Calders i la línia interior ha quedat exclusivament per al trànsit de rodalies. Això ha provocat la disminució progressiva de la importància de Sant Vicenç com a enclavament ferroviari, així com l'abandó de les antigues instal·lacions.</p> | 41.6713600,1.8610800 | 405193 | 4613915 | 1917 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80687-foto-08262-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80687-foto-08262-135-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | A un dels edificis es va ubicar l'any 2009 el CAP de Sant Vicenç de castellet. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:57 | ||||||
| 43252 | Antic edifici de la Caixa de Pensions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-edifici-de-la-caixa-de-pensions | XX | La façana està força deixada. | Es tracta d'un edifici de planta baixa més tres plantes superiors i unes àmplies golfes. L'edifici fa cantonera amb la ronda Queralt i la plaça de les Fonts i presenta múltiples angles per adaptar-se a la morfologia dels carrers. Mostra alguns elements decoratius destacables com les volutes que aguanten les balconades (obertures majoritaries a totes les plantes) i les columnes amb capitells que aguanten una finestra a la planta baixa. | 08022-60 | Nucli urbà | No es tenen dades històriques sobre l'edifici, però podria correspondre a una construcció dels anys 1930. | 42.1018000,1.8442900 | 404439 | 4661725 | c. 1930 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Es desconeix | L'obertura d'un establiment a la planta baixa a mitjan anys 1980 va fer desaparèixer unes grans columnes amb capitell, que eren un dels elements més representatius de l'edifici. Aquest es troba actualment en fase de restauració. | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||
| 38287 | Antic escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-escorxador | A l' estar en desús, s'hi ha anat afegint construccions auxiliars al costat que han malmès l'aspecte original. Tampoc s'ha pogut accedir a l'interior. | <p>Petit edifici d'una sola planta, amb el cos principal i diversos annexes, amb els elements típics del edificis de l'època. Finestrelles de ventilació amb lames, i remats de cantonades i franges decoratives en maó vist. A la coberta podem observar teules vidriades i elements de remat dels careners amb peces de terracuita esmaltada.</p> | 08009-294 | Nucli urbà. Ronda de Llevant, 58 | 41.5599400,2.4009900 | 450051.06 | 4601091.53 | 08009 | Argentona | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38287-foto-08009-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38287-foto-08009-294-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Es troba en un entorn pròxim molt degradat, quedant a les afores del poble i molt proper a una cruïlla de vials, darrera d'un edifici industrial. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:37 | ||||||||
| 73583 | Antic escorxador municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-escorxador-municipal | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici amb pati davanter formant un recinte construït per fer-hi l'escorxador municipal. Les estructures construïdes formen una 'U' composta d'un cos central i dues ales. El cos central consta de planta baixa de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. La coberta central té una alçada superior Façanes compostes de dos paraments separats per una banda horitzontal amb imbricacions de maó. En el parament inferior hi ha un sòcol; els portals i les finestres són d'arc rebaixat amb clau i emmarcats de maó a sardinell El parament superior té els capcers de pinyó i esglaonats, amb finestres adintellades, finestrals esglaonats emmarcats de maó i amb detalls ornamentals, formant imbricacions de maons en pilastres i cantoneres. | 08305-326 | Carrer de l'Escorxador, 19-25 | L'any 1893, Santiago Güell presenta el projecte per la realització d'un escorxador per l'Ajuntament de Vilafranca. Aquest s'inaugura l'any 1902 i el 1928 l'arquitecte municipal Antoni Pons i Domínguez projecta una ampliació. Es va utilitzar com escorxador fins l'any 1991. | 41.3493200,1.6967000 | 390970 | 4578355 | 1893 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73583-foto-08305-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73583-foto-08305-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73583-foto-08305-326-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 07:02 | |||||||
| 61104 | Antic escorxador municipal - Actual piscina olímpica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-escorxador-municipal-actual-piscina-olimpica | - AMIGÓ I BARBETA, Jordi; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Imatges de la vida econòmica. 1887-1936. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 1985. 107 p. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERRER, Jordi: Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic, 1887-1965. Col·lecció l'Abans, Efadós Editorial, el Papiol, 2001, 650 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guÍas Catalonia, 1927. P. 19. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. | XX | L'edifici de l'antic escorxador presenta una estructura simple i molt regular. Es tracta d'una nau allargada, de planta és rectangular i teulada a doble vessant. Els murs són de maó arrebossat i pintat per fora, vist per dins. La nau presenta en els seus costats curts dues finestres d'arc rebaixat i una senzilla porta rectangular. A l'espai que dibuixen les dues aigües de la teulada s'hi ubica una petita i senzilla rosassa que contribueix a la il·luminació de l'interior. Al costat llarg de la nau hi ha una porta central que ocupa tota l'alçada de l'edifici envoltada per conjunts de tres finestres, també d'arc rebaixat. Una senzilla cornisa emmarca el cos de la nau i el separa visualment de l'espai definit per la teulada. De l'interior, en destaca l'estructura vista de l'embigat de fusta i la conservació dels carrils per on feien desplaçar els animals morts. El conjunt està avui dia adaptat com a zona de serveis de la piscina municipal descoberta (sala polivalent i bar), motiu pel qual se li ha annexat un espai de nova construcció per ubicar vestidors i lavabos. | 08211-56 | Carrer de Santiago Ramon i Cajal, s/n / Riera de la Font | L'escorxador municipal es va construir el 1924 sobre uns terrenys cedits pel marquès de Castellbell substituint l'antic escorxador situat a l'actual carrer Samaranch. Es requerien unes instal·lacions noves a causa de les normes higièniques de l'època, i Gabriel Borrell va ser qui es va fer càrrec del projecte. L'any 1979, per acord municipal es va decidir tancar l'escorxador i, després de diverses obres de remodelació, l'any 1982 es va reconvertir en espai polivalent i piscina pública. | 41.3788300,2.0410300 | 419812 | 4581256 | 1924 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61104-foto-08211-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61104-foto-08211-56-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | El mateix any de l'obertura del nou complex, el 1982, Ernest Compta, Claudi Arañó i Pere Mora van rebre el premi FAD d'Arquitectura per l'harmonia creada entre l'edifici de l'escorxador, que mantenia la seva estructura original, i els nous vestidors i la piscina. Li hem atribuït un caràcter sanitari a l'ús degut a que a més d'acollir la piscina d'estiu i un bar (caràcter lúdic) actualment és també la seu de la Creu Roja de Sant Feliu. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:52 | ||||||
| 94117 | Antic forn de pa de Castellet i la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-forn-de-pa-de-castellet-i-la-gornal | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XIX-XX | Restaurat | <p><span><span><span><span><span>El forn de pa es troba situat al nucli de Castellet. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Consta d’una sola planta. Al frontis s’hi obren dues grans portes i una sola finestra. A l’interior, a la façana de llevant, conserva els diferents elements de l’antic forn de pa tot i que no s’utilitzen. El forn amb la cambra de cocció de rajols refractaris amb un diàmetre de 4,30 m i la boca manté la porta de ferro amb una palanca de seguretat amb contrapès a l'extrem que permetia mantenir la porta en qualsevol posició. A la porta s’hi pot llegir: Tallers Belart Sabadell. Al mateix recinte s conserva la pastera, de planta circular, per barrejar la farina amb l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-217 | Carrer del Forn, 7. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Antigament era el form que feia el pa per tots els nuclis del municipi de Castellet i la Gornal.</span></span></span></span></span></p> | 41.2625300,1.6335400 | 385534 | 4568801 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-5.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Actualment és forn de pa i cafeteria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:42 | |||||
| 84673 | Antic fossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-fossar | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 51-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em><span>Catàleg de béns a protegir. Text refós</span></em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U45.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). <em>El meu Rupit. Recull de poesies</em>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em><span>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</span></em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. </span>202-204, 209, 210, 211, 212, 336.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em><span>Rupit. Guia turística</span></em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 74-75.</span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Recinte de planta més o menys trapezoïdal, situat a l’extrem nord-oest de l’església parroquial de Sant Miquel, als peus del seu campanar. Està delimitat per una tanca de pedra que el separa del carrer del Fossar. Aquesta tanca, adaptada al desnivell del terreny, està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada en filades regulars i coronada amb lloses planes. Presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Destaca la porta de fusta reblonada i amb brèndoles treballades, així com el cancell de ferro que la tanca. El portal està rematat amb un coronament apuntat integrat a la tanca i rematat amb una creu llatina de ferro. L’espai interior està enjardinat i compta amb dos petits caminets de pedra disposats en forma de creu: un d’ells comunica la porta d’accés amb el fons del recinte, mentre que l’altre va de la rectoria (carrer del Fossar, 8) al campanar, des d’on s’accedia a l’interior del temple. Es conserven tres creus llatines de ferro i una creu esculpida de pedra, decorada amb formes florals i amb la següent inscripció: 'FRANCO GALLIFA RECTO 24 SET 1911 RIP'.</span></span></span></p> | 08901-67 | Carrer del Fossar, 6 | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, l’antic cementiri de la vila de Rupit consta documentalment des de la primera meitat del segle XVII, tot i que és força probable que estigués relacionat amb la construcció del primer temple dedicat a Sant Miquel Arcàngel, bastit entre finals del segle XIII i principis del XIV i renovat durant el segle XVII. L’any 1640, durant una visita pastoral que denuncia l’ús incívic de l’espai (s’hi estenia roba i s’hi abocaven deixalles), se l’anomena fossar de Sant Miquel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XVIII, aquest ús incívic del fossar continua, alhora que es fa patent que l’espai no compleix les condicions idònies per a la pràctica funerària. La creixent pressió demogràfica i urbanística que experimentà la vila durant el segle anterior, sumada a l’erosió del cingle per la banda de migdia, provocaven que el cementiri s’anés reduïnt cada cop més. En aquest sentit, l’any 1710 es manà construïr una tanca que delimités l’espai per evitar aquests condicionants: “<em>Ordenam y manam al Rector y obrers desta iglésia de Sant Miquel de Rupit que fassen fer en la part de mitg die del fossar de dita iglésia una paret, perquè la terra no puga caurer a las terras dessota dit fossar, y que se alse la que està a la part de son ixent de modo que per ell no si puga passar, ni per demunt, llansar a dintre de dit fossar las immundícies, que indecorament si tiran y portan, manant a tots y qualsevol persona de qualsevol estat, grau, orde o condició sien que de aquí al devant no porten, tiren ni fassan portar immundícies a dit fossar, sots pena de excomunicació, y que se abstingan de fer las gallinas a dit fossar, applicant per lo predit tota la diligència y cuydado, y als dits Rector y obrers que cumplen lo predit, dins lo termini de dos mesos del dia de la publicació de la present visita en havant comptadors, sots pena de 10 lliures de béns propris pagadoras y a nostra àrbitre aplicadores per lo que costarà dita obre</em>” (Solà, 2006: 202).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a la tanca, i segons la bibliografia consultada, cal dir que la llinda del portal d’accés al recinte estava gravada amb l’any 1775.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, l’any 1952 el cementiri de Rupit fou traslladat a la seva ubicació actual.</span></span></span></p> | 42.0239900,2.4654100 | 455743 | 4652578 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img6508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img3975.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img4007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img6425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img6436.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 07:02 | |||||||
| 71782 | Antic garatge Soler i Sauret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-garatge-soler-i-sauret | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 124-125.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, completament reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està organitzat en una sola planta. La part destacable de la construcció és la façana. Compta amb un gran portal d'arc escarser, amb l'emmarcament en relleu. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc lobulat amb el mateix emmarcament, els ampits de maons i reixes de ferro treballat. Les obertures estan dividides amb pilastres bastides amb maons i rematades amb capitells que sobrepassen l'alçada de la façana. Aquesta està coronada amb una cornisa ondulant motllurada. El parament està arrebossat i pintat, amb un gran sòcol.</p> | 08295-587 | Carrer Major, 368-370 | <p>El permís de construcció de l'edifici és del 7 de maig de 1927. El departament d'Obres de l'ajuntament va autoritzar a l'empresa Ribas i Soler (més tard, Soler i Sauret) la construcció d'un garatge al carrer de Barcelona, 8-10. Tenia uns 200 metres quadrats de superfície edificada i cabuda per sis autobusos. Posteriorment, l'any 1959, l'ajuntament i l'empresa acorden suprimir el trànsit d'autobusos del garatge pel perill que comportava per l'increment de trànsit a la zona. Tot i això, la supressió no es va dur a terme fins a principis dels anys 70. Actualment és la seu de la Policia Local de Vallirana.</p> | 41.3879600,1.9315500 | 410670 | 4582376 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71782-foto-08295-587-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71782-foto-08295-587-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71782-foto-08295-587-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-28 06:58 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,57 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/