Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49292 | Ús tradicional de la paraula 'Pèlag' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/us-tradicional-de-la-paraula-pelag | És habitual encara entre alguns fontrubinencs la utilització de la paraula 'pèlag' per referir-se als gorgs o petits llacs que es formen a les rieres del terme. En contra del que alguns poden pensar, l'ús de la paraula no prové d'un cultisme conscient, sinó que s'ha mantingut al llarg dels segles provinent de l'evolució de la paraula llatina 'pelagus'. La utilització d'aquest mot està ben documentada a municipis propers com Capellades, Gelida, Sant Sadurní d'Anoia, Vilobí del Penedès o Sant Quintí de Mediona. . | 08085-491 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||||
| 43763 | Ús dels esclops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/us-dels-esclops | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | Aquest costum es va perdre a finals de la dècada del 1950, quan els esclops van ser substituïts per les botes modernes. | <p>Segons informació oral facilitada pels habitants de moltes de les masies pertanyents a l'entorn rural de Calldetenes, era un hàbit comú l'ús dels esclops com a calçat habitual durant els mesos de tardor, hivern i primavera. Aquest costum no és exclusiu del terme de Calldetenes, sinó que els habitants dels municipis veïns com Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles i Santa Eugènia de Berga també el practicaven. La motivació que impulsava als habitants d'aquests termes a utilitzar aquest tipus de calçat era evitar la humitat del terra. Tots ells asseguraven que era el mètode més efectiu. Es tractava d'uns esclops realitzats en fusta de pi, protegits exteriorment amb vernís i reforçats al pont superior amb una tira metàl·lica. El fabricant d'aquests esclops no era a Calldetenes, sinó que tradicionalment s'anava a Folgueroles a comprar-los, que era on vivien els millors artesans. L'hàbit de calçar esclops era comú a homes i dones, i inclús els nens els duien de forma habitual. Es calçava directament, amb el peu protegit per un mitjó. Normalment l'esclop es folrava lleugerament amb palla per donar més escalfor. Es tractava d'un calçat utilitzat normalment, inclús en les ocasions més importants. D'aquesta forma és molt corrent veure persones calçades amb esclops inclús a les fotografies de casaments. A la masia del Noguer es conserva un exemple. Hi havia dues versions d'esclops, una amb la sola llisa, i una altra amb quatre petits tacs de fusta que sobreelevaven l'esclop. Aquests darrers eren els més comuns per anar a treballar al camp i trepitjar sòls amb fang. Aquest costum es va mantenir viu fins a finals de la dècada del 1950, en què les noves soles de goma i la facilitat per adquirir altres tipus de calçats els van acabar substituint per les modernes botes. Actualment només a la masia del Noguer s'ha pogut localitzar una mostra d'aquest calçat tradicional. A la resta de cases no es va donar cap importància a aquest element i van ser llançats.</p> | 08037-105 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>Cal pensar que l'ús d'aquest tipus de calçat és tradicional en certes zones de la Plana de Vic, remuntant-se segurament, com a mínim, a l'Edat Mitjana i Moderna. Devia tractar-se sens dubte del calçat típic de la pagesia en certes èpoques de l'any.</p> | 41.9241600,2.2844300 | 440668 | 4641603 | 08037 | Calldetenes | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43763-foto-08037-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43763-foto-08037-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 57700 | Òdena, vint-i-cinc del XX | https://patrimonicultural.diba.cat/element/odena-vint-i-cinc-del-xx | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. La Sardana a Òdena. Amb motiu del 25è Concurs de Colles Sardanistes. Òdena: Ajuntament d'Òdena, 1996. | XX | És una sardana composada pel músic odenenc Carles A. Casanova Miranda i per Daniel Gasulla. El seu títol fa referència al 25è Concurs de Colles Sardanistes d'Òdena, celebrat al segle XX.. | 08143-627 | Ajuntament d'Òdena. Plaça Major, 2 | Es va estrenar amb motiu d'organitzar-se la vint-i-cinc edició, les noces d'argent del Concurs de Colles Sardanistes d'Òdena l'any 1996. Fou interpretada en aquesta ocasió especial per la cobla 'La Nocturna'. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 1996 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Carles A. Casanova i Miranda i Daniel Gasulla | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 57344 | Òdena Sardanista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/odena-sardanista | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. La Sardana a Òdena. Amb motiu del 25è Concurs de Colles Sardanistes. Òdena: Ajuntament d'Òdena, 1996. | 'Òdena Sardanista' és una sardana composada pel director de cobla, instrumentista i compositor, Tomàs Gil Membrado. La va dedicar als organitzadors del concurs de collers sardanistes d'Òdena i com consta a la mateixa partitura 'a tots els sardanistes d'aquest interessant poble'. El seu tiratge és 33-81-60. | 08143-271 | Ajuntament d'Òdena. Plaça Major, 2 | Fou estrenada en el decurs del citat concurs de colles sardanistes l'any 1975. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Tomàs Gil Membrado | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 74664 | Àrea paleontològica de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-paleontologica-de-lanoia | <p>ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, (2010) Expedient per la declaració com a espai de protecció arqueològica a favor de l'àrea paleontològica de l'Anoia (els Hostalets de Pierola, Piera, Masquefa i Vallbona d'Anoia), el Baix Llobregat (Sant Esteve de Sesrovires, Collbató i Abrera) i l'Alt Penedès (Sant Llorenç d'Hortons i Sant Sadurní d'Anoia).</p> | <p>L'àrea palentològica de l'Anoia, Baix Llobregat i Baix Penedès inclou una llenca de l'extrem meridional de Collbató, en una zona limítrofa amb el terme dels Hostalets de Pierola, que s'estén des del Pla de Can Pere Llong, a l'est, fins més enllà de la serra de can Dolcet, a l'oest. A nivell general, forma part d'una àrea més àmplia integrada per terrenys moicènics amb un gran potencial fossilífer, que afecta un total de deu poblacions. Va des de la riera de Pierola fins al riu Anoia i és inclosa dins del context geològic del marge septentrional de la conca neògena del Vallès-Penedès. Aquesta zona és molt interessant perquè presenta una successió estratigràfica contínua des de l'Aragonià superior fins al Vallesià de dipòsits d'ambient al·luvials continentals, que ofereixen un excepcional registre paleontològic que permet enquadrar adequadament els canvis paleofaunístics reconeguts. En aquesta zona s'han trobat restes fòssils de tortugues gegants, eriçons, talpons, musaranyes, girafes, una desena d'individus de primats hominoïdeus i pliopitecodeus, i més recentment el gran simi antropomorf Pierlopithecus catalaunicus.</p> | 08069-99 | Els Masos | <p>Històricament, la recerca paleontològica d'aquesta àrea es remunta al primer terç del segle passat amb el descobriment de localitats paleontològiques pel paleontòleg Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona. Els treballs de Miquel Crusafont j Josep Fernández, de la secció de Paleontologia del Museu de la Ciutat de Sabadell, i de Joana María Golpe i Miquel Crusafont, de l'Institut de Paleontologia de Sabadell, es centraren en la zona situada entre can Mata de la Garriga, can Vila, mas d'Ocata i can Flaquer. La zona de can Mata, als Hostalets de Pierola, era molt rica en carnívors, mentre que a prop de can Vila es descobriren restes d'un primat hominoïde. A la dècada dels setanta i principi dels vuitanta, l'Institut de Paleontologia de Sabadell realitzà diverses prospeccions a l'abocador de can Mata que han permès identificar nous jaciments i incrementar les investigacions i les publicacions científiques. Tot plegat ha contribuït a aportar noves dades sobre l'origen dels grans homínids a l'àrea mediterrània. El març del 2010 es va presentar l'expedient per a la declaració d'aquesta espai com a zona arqueològica protegida, amb l'objectiu de conservar, potenciar, recuperar i preservar aquest patrimoni paleontològic, ja que es tracta d'una zona única a tota Euroàsia a l'hora de documentar i estudiar els canvis paeloambientals i climàtics que tingueren lloc entre l'Aragonià mig i el Turolià inferior i potser, fins i tot, establir la cronologia evolutiva dels primats hominoïdes a l'Europa occidental.</p> | 41.5507200,1.8267700 | 402155 | 4600560 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Entre can Dolcet i can Pere Llong | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 62136 | Àrea d'interès ecològico-paisatgístic de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-ecologico-paisatgistic-de-sant-llorenc | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Sant Llorenç del Munt i el seu entorn natural és un àrea d'especial interès ecològico-paisatgístic segons el PEPMEN (Pla Especial de Protecció i Millora) de les Guilleries-Savassona. Segons el Pla Especial, els seu alt interès és degut a la seva configuració paisatgística de visió llunyana i propera, la seva vegetació, el seu conjunt històric, i el fet de ser un punt panoràmic i d'itineraris de passejada. És un indret vulnerable degut a la seva excessiva accessibilitat i freqüentació, i per la intensitat d'activitats esportives i de lleure.</p> | 08220-298 | Sant Llorenç del Munt | 41.9234600,2.3585400 | 446812 | 4641477 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62136-foto-08220-298-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||
| 40631 | Àrea d'interès botànic i faunístic Fageda de Rebost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-i-faunistic-fageda-de-rebost | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>L'estatge muntà del Parc Natural Cadí-Moixeró, entre 800 i 1600 m d'alçada, acull les espècies més mediterrànies entre les que destaca l'alzina carrasca i importants comunitats de faig (Fagus sylvatica). A Rebost hi ha un important bosc de faig que acull una important diversitat de fauna. En aquests bosc hi ha cérvol, picot graser, mallerenga, pinsà, essent un important lloc de reproducció de nombroses espècies degut a les característiques que ofereix el bosc.</p> | 08016-120 | Bagà | 42.2897200,1.8750400 | 407257 | 4682557 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 40585 | Àrea d'interès botànic el Claper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-el-claper | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Zona de cingles al vessant sud de la Tosa d'Alp. Àrea subalpina de cingles calcaris on es localitza l'única població als Pirineus orientals de l'endemisme pirenaico-central Antirrhinum sempervirens, molt rar a Catalunya. També hi ha altres espècies d'interès com Juniperus sabina, Arenaria ligericina i Asplenium seelosii. El lloc és d'accés complicat i no presenta cap risc important, de manera que seria interessant mantenir-lo en les condicions actuals de baixa freqüentació. Àrea que també té interès faunístic.</p> | 08016-74 | Bagà | 42.3061900,1.8694000 | 406816 | 4684392 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 40584 | Àrea d'interès botànic Serra Pedregosa-Cortils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-serra-pedregosa-cortils | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Hi viu una de les poblacions de l'endemisme pirenaico-oriental de Delphinium montanum. Els cingles que hi ha per sobre mostren exemples de les comunitats vegetals alpines de roca calcària, amb alguna espècie escassa de Saxifraga caesia. Els prats alpins adjacents són singulars en el context del Cadí per la gran extensió que assoleixen les comunitats del festucion airoidis, molt corrents al Pirineu axial, però rares a les serres pre-pirinenques.</p> | 08016-73 | Bagà | 42.2780800,1.6956600 | 392448 | 4681476 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 89646 | Àrea d'expectativa arqueològica del pla de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-del-pla-de-fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 226.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 398-</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>402, 487.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 19-24.</span></span></span></span></span></p> | VI a.C-X d.C. | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica | <p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a la zona de Sant Joan de Fàbregues, entre el pla del Roquer, el de Fàbregues i el pla Xic o de l'Agullola. Durant unes prospeccions arqueològiques realitzades a la zona als anys 90 es van localitzar fragments de ceràmica ibèrica a l'extrem superior del cingle, prop de l'Agullola i a la banda de migdia del mateix. Prop dels límits entre el pla Xic i el de Fàbregues es van localitzar algunes restes d'estructures bastides en pedra atribuïdes a parets de contenció. En aquesta mateixa zona, encerclant el pla Xic i disposat a banda i banda del cingle, es van localitzar les restes d'un mur d'uns 20 metres aproximadament. Al bell mig de l'estructura hi ha una bassa de planta irregular coneguda en l'actualitat com la bassa del Senglar i les restes d'un possible forn de planta circular i fragments de ceràmica fàcilment esmicolable i datada al segle X. A la zona també s'hi documentaren altres restes de murs de menys entitat i fragments de teula àrab.</p> | 08901-279 | Pla de Fàbregues - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, l'antic castell de Fàbregues (documentat al segle X) estaria situat a l'extrem del pla Xic, prop de l'Agullola, tot i que no n'hi ha cap rastre tangible. Pel que sembla, prop seu hi hauria també les restes d'un poblat d'origen pre-romà o anterior. Al mateix temps, al bell mig de l'extensió que conforma el pla de Fàbregues, és molt probable l'existència de diverses masies depenents dels masos de Fàbregues i del Roquer. L'existència de diversos graus que comunicaven la part superior del cingle amb les fondalades de Susqueda reforça la hipòtesi que aquesta zona hauria estat poblada des de temps antics.</p> | 42.0067200,2.4762900 | 456632 | 4650655 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-1017143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7625.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7634.jpg | Inexistent | Medieval|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 85|119|81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||
| 89650 | Àrea d'expectativa arqueològica de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 63.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 36, 373.</span></span></span></span></span></p> | XII-XIX | No ha estat mai excavat | <p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a l'entrada del nucli urbà de Pruit, damunt d'un monticle situat a la banda de ponent de les cases i al nord-est del cementiri. Tot i que la zona no ha estat mai objecte de cap prospecció ni intervenció arqueològica, segons les informacions orals obtingudes dels veïns de la zona, en aquest punt s'hi van localitzar restes d'ossos. Al seu torn, la bibliografia consultada va identificar aquestes restes amb un possible hipogeu, sense concretar cap datació.</p> | 08901-282 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Antigament, el cementiri de Pruit estava ubicat davant de l’església de Sant Andreu, en l'actual plaça de l'Església, tot i que l’any 1906 fou traslladat a l'entrada del nucli urbà. És probable doncs que les restes aparagudes en el monticle siguin anteriors al primer fossar del nucli de Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0428600,2.4549000 | 454886 | 4654679 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6949.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 47137 | Àrea agrícola de Can Banyeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-agricola-de-can-banyeres | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La importancia d'aquest sector radica en la presència d' una cita d'eriçó clar, espècie molt escassa a la zona. Presenta característiques similars al Pla de la Garga i el Cerdà. La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància. | 08067-154 | Mas Banyeres, s/n | 41.8064200,2.2209000 | 435281 | 4628577 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47137-foto-08067-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47137-foto-08067-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquesta zona destaca la Font de Banyeres. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 45362 | Àpat de Tots Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/apat-de-tots-sants | AA.VV (1980). La castanyada; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 10, novembre de 1980, pp. 6. | XVIII-XIX | Ja no es fa. | Diferents testimonis de Castellbell recordaven un ritual molt estès a Catalunya però perdut des de fa molts anys. Mario Segura recorda 'Antiguamente la gente tenía como costumbre dedicar un día al año a sus familiares difuntos. Las familias se reunían y hacían una comida en recuerdo de sus muertos en la que dejaban un sitio vacío para ellos'. El Jordi Farras diu que per Tots Sants les families es reunien al migdia per dinar 'i en els difunts sels posaven plats i coberts com si encara fossin vius'. I, finalment, la Rocío Garzón diu que abans per la castanyada 'la gent feia uns grans sopars i menjaven castanyes i si tenien algun familiar mort posaven un plat i els coberts.'. Tots aquests testimonis estan publicats a la revista local El Brogit (1980) | 08053-265 | Castellbell i el Vilar | 41.6332200,1.8675800 | 405678 | 4609674 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Sense accés | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 68757 | Àngel de la Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angel-de-la-guarda | http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/09/edificis-escolars-anteriors-la.html | XX | Edifici civil de grans dimensions format fonamentalment per dos cossos rectangulars col·locats paral·lelament un al davant de l'altre, ambdós coberts per teulades de vessants inclinats. L'edifici s'adapta al desnivell del terreny i consta de quatre pisos d'alçada. En el conjunt destaca la gran quantitat de finestres existents, amb les llindes, ampits i brancals de pedra i que contrasten amb els murs, de maó. L'interior conserva la major part dels murs de les habitacions amb arrambadors compostos de rajoles decorades. | 08282-83 | Carrer Edith Llaurador, 26 | Aquest edifici, inicialment anomenat 'Hogar del Angel de la Guarda', fou fet construir com a Casa de colònies l'any 1922-23. Actualment és propietat de les Franciscanes i està arrendat al Col·legi Mireia. Al juliol de 1928 es va inaugurar l'edifici del Angel de la Guarda a Tiana. Un edifici escola de planta baixa i dos pisos destinat a la Colònia Escolar del Santo Angel de la Guarda i escoles. La superfície de cada pis és de 540 metres quadrats, essent la superfície total edificada de 1.621 metres quadrats. En el solar de l'Angel de la Guarda hi havia hagut Can Llimona, i abans de la seva adquisició per part de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Can Llimona era un grup de cinc o sis habitatges. L'arquitecte de l'edifici va ser Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858- Barcelona, 1 de setembre de 1931). | 41.4871700,2.2667300 | 438787 | 4593099 | 1922-23 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Enric Sagnier (atribuït) | Originàriament havia estat una casa de colònies. Ara és una escola dedicada al món de l'ensenyament. També coneguda com a Hogar del Ángel de la Guarda. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 62053 | Àngel de la Concòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angel-de-la-concordia | - CENTRE MEDITERRANI DEL RELLOTGE DE SOL: www.rellotgesdesol-cmrs.org - METEOVILATORTA: www.meteovilatorta.cat - SOCIETAT CATALANA DE GNOMONICA: www.gnomonica.cat/ | XXI | L'Àngel de la Concòrdia és un espectacular i destacat conjunt gnomònic, construït l'any 2007, situat al costat del Pavelló esportiu municipal. És fet amb acer patinable i amb acer inoxidable. Va ser dissenyat per Lluís Badosa i el seu quadranter va ser Josep Mª Val Soriano. Es una composició de grans dimensions, que té la forma d'un àngel, amb cinc rellotges de sol de diferents tipologies: un equatorial esfèric, dos verticals declinats, un anal·lagmàtic, dos verticals declinats i un horitzontal. Conté la informació de la situació, l'equació del temps, els signes del zodíac, calendari, etc. Te com a lema un poema dedicat al sol: 'Sóc del Sol l'enamorat, estimo qui l'ha creat, i a tu, que em mires estàtic, si endevines per quin fat girem ell i jo oposats, et prendré per catedràtic'. El rellotge equatorial esfèric té marques horàries que representen els cabells de l'àngel, i nombres cada 3 hores. Un dels rellotges verticals declinants, d'orientació sud-oest, té marques horàries i mitges hores de les 12 del migdia a les 7 del vespre, en cicles de 12 hores, amb numeració aràbiga. Per sobre hi ha una placa amb les marques de les hores i les línies del calendari, amb la indicació dels solsticis i dels equinoccis. El gnòmon és de forma triangular. L'altre rellotge vertical declinant, d'orientació sud-est, té marques horàries i mitges hores de les 5 del matí a les 12 del migdia, amb numeració aràbiga. Per sobre hi ha una placa amb les marques de les hores i les línies del calendari amb la indicació dels solsticis i dels equinoccis. El gnòmon és de forma triangular. El rellotge anal·lagmàtic, és el·líptic, d'orientació sud, i té marques horàries a les hores de les 4 del matí a les 8 del vespre, en cicles de 12 hores, amb numeració aràbiga. La meridiana duu les dates per la correcta lectura. Les dates de canvi zodiacal són dins d'una placa de forma el·líptica. Hi ha un faristol amb informació sobre el seu funcionament. El rellotge horitzontal, que es troba situat en la part posterior de l'escultura, és d'orientació sud, i té marques horàries de les 11 del matí a les 13 hores. Té una indicació dels signes del zodíac. | 08220-215 | Pavelló Esportiu Municipal. Carrer Martí i Pol. | 41.9249700,2.3274600 | 444236 | 4641664 | 2007 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62053-foto-08220-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62053-foto-08220-215-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Disseny: Lluís Badosa Tubau / Quadranter: Josep M. Val Soriano. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||
| 64395 | Àngel Caigut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angel-caigut | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | L'Àngel Caigut és una escultura situada a la façana de llevant de l'església de Sant Pere. Es tracta de la representació d'un àngel, fet de ferro i pedra, que simbolitza i recorda el lloc on es troba el cementiri vell. És obra de l'artista sud-africà Mark Neff, realitzada l'any 1996. | 08234-151 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria. | 41.6841300,2.3882600 | 449087 | 4614887 | 1996 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mark Neff | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||||
| 93902 | Àncora del Port | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-port | Sense data | <p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en el parc del davant del restaurant de Can Dani. Directament sobre terra, sense pedestals ni cap mena de protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar, ha fet que hagin quedat en desús.</p> | 08006-329 | Carretera del Port, s/n | 41.5788350,2.5531830 | 462752 | 4603112 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93902-02p1560736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93902-03p1560737.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva un bon tram de cadena. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 85194 | Àncora del Passeig de Narcís Bardají | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-passeig-de-narcis-bardaji | XX | Àncora de ferro de grans proporcions. Es tracta d'una àncora de patent 'Hall' que conserva part de la cadena que servia per ancorar el vaixell unida mitjançant el grillet d'unió. | 08074-147 | Passeig de Narcís Bardají 3 | 41.2092300,1.6803200 | 389363 | 4562823 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85194-foto-08074-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85194-foto-08074-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 93901 | Àncora del Club Mar Sport | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-club-mar-sport | Sense data | <p>Àncora de ferro forjat, sense cep, amb quatre braços unglats. Està situada directament sobre la gespa d'un parterre, enfront la façana del club de pesca Mas Sport, sense cap mena de pedestal ni protecció.</p> | 08006-328 | Carretera del Port, s/n | 41.5799814,2.5625959 | 463538 | 4603236 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93901-02p1540719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93901-03p1540720.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 68028 | Àncora de ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-ferro | Sense data | Àncora de ferro, inclinada i col·locada sobre un pedestal de pedra. | 08270-739 | Pg. Ribera, entre els carrers Tacó i Nou | 41.2348000,1.8104300 | 400310 | 4565505 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68028-foto-08270-739-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68028-foto-08270-739-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 98|103 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 85174 | Àncora de d'Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-davinguda-catalunya | XX | Àncora de ferro de grans proporcions. Es tracta d'una àncora de tipus Almirallat que es caracteritza per tenir una peça llarga (anomenada cep) que, fixada a l'extrem de l'àncora perpendicularment al pla determinat pels dos braços (part inferior de l'àncora) i la canya (part perpendicular), fa adoptar a l'àncora la posició més adient perquè una de les ungles es clavi en el fons marí. També hi ha una part de la cadena que servia per ancorar al vaixell, s'ajunta en un peça rodona anomenada cigala, mitjançant un grillet d'unió. | 08074-127 | Rotonda av. Catalunya | Àncora cedida per la central tèrmica Foix mitjançant conveni de cessió signat el 13 de setembre de 2017 i ratificat per acord de la junta de govern local de 28 de març de 2018. Es tracta d'una cessió que va fer fa Endesa Generación, SA. Central térmica del Foix 1975-2015. | 41.2092300,1.6803200 | 389363 | 4562823 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85174-foto-08074-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85174-foto-08074-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 93900 | Àncora Casa del Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-casa-del-mar | Sense data | <p>Àncora de patent (sense cep) feta de ferro forjat, en forma d'ham doble: dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la Casa del Mar, sobre d'unes pedres de rocalla porosa de jardineria, però sense cap mena de protecció.</p> <p> </p> | 08006-327 | Carretera del Port, s/n | 41.5790477,2.5551756 | 462919 | 4603136 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93900-02dsc8534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93900-03dsc8533.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 93899 | Àncora 2 del Montcalvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-2-del-montcalvari | Sense data | <p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada a tocar de l'angle de llevant del Montcalvari, arran de la pedra granítica sobre la que s'aixeca l'edifici. Situada directament sobre el terra, sense pedestals ni cap mena de protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar ha fet que hagin quedat en desús.</p> | 08006-326 | Carretera del Port, s/n | 41.5796233,2.5580408 | 463158 | 4603198 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93899-02dsc8558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93899-03dsc8560.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt a prop, n'hi ha una altra d'igual. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 93898 | Àncora 1 Montcalvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-1-montcalvari | Sense data | <p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la façana septentrional del Montcalvari, sense cap pedestal ni protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar, ha fet que hagin quedat en desús.</p> | 08006-325 | Carretera del Port, s/n | 41.5796935,2.5581019 | 463163 | 4603206 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93898-02dsc8553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93898-03dsc8555.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A pocs metres n'hi ha una altra, a tocar de la roca granítica sobre la que s'aixeca l'edifici del Montcalvari. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 77314 | Àmbit de les Ginesteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ambit-de-les-ginesteres | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | Es mantenen en molt bon estat els camins que travessen la propietat.Es fan esclarissades anuals i neteja de sotabosc, retirant arbres morts i s'intenta mantenir els torrents i salts d'aigua. | Paisatge natural que es troba al nord-oest del municipi de Vilassar de Dalt, dins la finca coneguda amb el nom de les Ginesteres. Aquest àmbit, format per turons força arrodonits, està actualment cobert per una massa d'alzinar espessa, roure i pi pinyoner, amb nombrosos arbusts i lianes que han reforestat marjades de vinyes (fins a l'aparició de la fil·loxera al s. XIX), i espais boscosos on abans dels anys 1950 i 1960 predominava l'alzinar esclarissat degut a l'aprofitament intens pel carboneig, el carbonet i la llenya. L'abandonament d'aquest aprofitament del bosc i les marjades de cultiu de vinya i altres productes de la terra han conduït a l'aparició d'un bosc constituït bàsicament per alzines, que a proximitat de les zones més ombrívoles pot alternar amb algun arbre caducifoli com el roure. L'estrat arbori és dens en alguns indrets i sempre amb fulles, la qual cosa dificulta l'entrada de llum a l'interior del bosc, amb una franja o cortina d'arbustos i lianes. Dins d'aquest àmbit cal assenyalar les nombroses torrenteres i torrents que conformen la xarxa per on discorren les aigües pluvials i subterrànies que han permès en temps pretèrits, l'excavació de mines o galeries de varis quilòmetres, per a la conducció d'agua, ja sigui per bastir les diferents basses, pous, safareig, l'aigua de boca i pel funcionament d'una bòbila. Ens aquests espais ombrívols es detecta boscos de roures (Quecus pubescens, Q. Cerrioides), que cohabiten amb alzines (Q. Ilex). També hi ha avellanoses, (Corylus avellana), algun vern, pollancres i acàcies, saücs i llorers i el fals aladern (Philyrea latifolia), el cirerer d'arboç, el bruc, l'esparraguera boscana (Asparagus acutifolius). En algun tram més a proximitat de terres de cultiu es pot observar la presència de canya. Els pollancres es localitzen principalment en les zones on hi ha més aigua, de forma antròpica. No ocupen grans extensions i apareixen fent petites clapes on sovint hi apareix vegetació d'ambients humits. Els plàtans (Platanus x hispanica) també es pot localitzat en petits rodals o erols. El torrent de les Ginesteres, en el seu pas per la zona més planera de la finca, no massa lluny de la casa ha estat adeqüat pels antic propietaris, que van saber treure profit de l'aigua que s'escorria torrent avall: en diferents trams del torrent, s'ha netejat el torrent , s'hi ha construït murs de contenció de terres, i finalment s'ha arranjat el camí amb un salt d'aigua, i les diferents basses de decantació perquè després d'un recorregut canalitzat i controlat, l'aigua pugui ser recollida a una bassa amb uns murs de contenció i contraforts de grans dimensions, que alhora, en cas de crescuda per temps d'aiguats, pugui sobreeixir directament torrent avall. | 08214-226 | Les Ginesteres | 41.5212700,2.3443800 | 445298 | 4596833 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77314-foto-08214-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77314-foto-08214-226-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Sr. Josep Canal explica que de tant en tant mentre realitza tasques de neteja al bosc, el tractor s'ha enfonsat en una plaça carbonera, que amb el pas del temps s'han reomplert de terra però també de fullaraca o pinassa, prova de l'existència d'aquest ofici. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 55484 | Àligues cuabarrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aligues-cuabarrades | <p>www.diba.es/parcs</p> | <p>L'àguila perdiguera o cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), classificada espècie vulnerable per la UICN (Unió Mundial per la Natura), és un rapinyaire diürn que necessita d'espais oberts per alimentar-se. De les 65 parelles que hi ha Catalunya, 3 viuen al Parc del Garraf. L'any 2003, i dins el programa del Pla de seguiment i conservació d'aquesta espècie, es va dur a terme la instal·lació d'una càmera en un niu amb l'objectiu de conèixer millor quin és el comportament, la dieta i els costums d'aquesta espècie durant l'època de nidificació, incubació i criança dels polls. L'any 2006 una altra càmera situada en un altre niu d'àliga cuabarrada dins l'àmbit del parc ha permès observar el procés reproductiu d'aquesta espècie. Aquest programa, pioner a Catalunya, és fruit d'un conveni de col laboració entre la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Aeropuertos Españoles (AENA).</p> | 08146-136 | Parc Natural del Garraf. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Natura 2000 és una xarxa d'espais naturals protegits a escala de la Unió Europea creada en virtut de la Directiva sobre hàbitats de 1992 (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres) amb l'objectiu de salvaguardar els paratges silvestres més importants d'Europa, garantint la supervivència a llarg termini de les espècies i hàbitats europeus més valuosos i menaçats. Aquesta xarxa es composa de Zones Especials de Conservació (ZEC), declarades pels Estats membres seguint les disposicions de la Directiva sobre hàbitats, i de les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que es designen d'acord amb les disposicions de la Directiva sobre aus de 1979 (Directiva 79/409/CEE del Consell , de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres). La Directiva sobre hàbitats fa referència aproximadament a uns 200 tipus d'hàbitats i unes 700 espècies de fauna i flora d'importància comunitària. La directiva sobre Aus, inclou una llista de 181 espècies vulnerables, els hàbitats de les quals necessiten protecció. Així mateix, reconeix la importància de preservar les zones humides, molt necessàries per a les aus migratòries. Natura 2000 no és un sistema de reserves naturals subjectes a una protecció estricta en les que està prohibida tota l'activitat humana. Tot i que aquest tipus de reserves poden formar part de la Xarxa, la major part de la superfície estarà composada per terrenys de propietat privada. Amb això es pretén que la seva gestió sigui sostenible des del punt de vista ecològic però també des del punt de vista econòmic i social. Correspon als Estats el decidir la millor manera de conservar aquests espais, respectant sempre els objectius de la Directiva.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55484-foto-08146-136-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 73518 | Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aliga | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/aligues/DOSSI1.HTM | XX | Pel Corpus del 1926 es va refundà el ball i es va estrenar una nova àliga de 22 pams de llargada que lluïa les ales desplegades. La nova bèstia havia estat construïda per l'agutzil de la vila, en Mestres, més conegut com el 'Cigala'. Però la bèstia era tan pesada i inestable, per culpa del desplegament de les ales, que es va optar per replegar-les i donar-li l'aspecte que té en l'actualitat. Construïda amb cartró-pedra, amb un bastiment de fusta on s'encaixen les potes que la permeten exhibir en repòs, està pintada en tonalitats marronoses i llueix al pit l'escut de la vila. Al bec porta un colom dissecat que alguns anys havia estat una garsa o una òliba. Pesa uns 110 quilos. Justament aquest elevat pes va fer que durant uns anys, sobretot després de la Guerra Civil, no es trobessin balladors, havent-hi festes majors que l'àliga no va poder sortir. | 08305-281 | Casa de la Festa Major (Pl. Vall del Castell, s/n) | La primera referència escrita de l'àliga de Vilafranca es de l'any 1600, en un fragment del Llibre verd de Vilafranca que descriu els protocols de la festivitat del Corpus d'aquell any i que diu, textualment: '...la un va un any a mà dreta i l'altre a mà esquerra per concòrdia feta entre ells per los santíssims jurats com en lo any de mil y sis cents són anats com sempre dit esta: la àliga i los gegants van en mig dels cors dels capellans i religiosos...'. El 7 de juny del 1601, l'àliga participa en la processó celebrada amb motiu de la canonització de St. Ramon de Penyafort, a la qual a més assisteixen el drac, els diables i els gegants. Pertanyia a la confraria de Sant Eloi, que agrupava els argenters, els armers, els clavetaires, els ferrers, els ganiveters, els llauners i els serrallers de Vilafranca, una de les confraries més poderoses pel nombre de censos i censals que rebia. Per la seva importància simbòlica, l'àliga participava en lloc destacat a les processons, no només les del Corpus, sinó també aquelles extraordinàries, especialment, per la seva representació del poder reial, en les convocades per celebrar algun esdeveniment relacionat amb la reialesa. Així, el 30 de novembre del 1629 participà, juntament amb les cotonines, en una sortida per celebrar el naixement del fill de Felip IV de Castella, i uns quants anys més tard, concretament el 23 d'octubre del 1689, en la processó per festejar el casament del rei Carles I de Castella i de Catalunya-Aragó amb la princesa Maria Anna Palentina. En el llibre de l'administració del patró de Vilafranca del Penedès, de 1778 a 1876, el ball de l'àliga surt per primera vegada esmentat l'any 1860. L'autor de la seva transcripció, Antoni Ribas, en relació a la descripció que de la festa major del 1771 va fer el baró de Maldà (Abecedari de la festa major. Vilafranca, 1997) on cita l'àliga com un dels balls que ha vist, esmenta: 'Tot, doncs, fa suposar que sortia i la no constància al Llibre de l'administració obre alguns interrogants: o sortia a càrrec dels confrares de Sant Eloi o no sortia. Constatem ara que els administradors n'assumeixen el cost de fer-la sortir: un duro.' L'any següent encara figura en el detall de comptes i ja no torna a aparèixer detallada fins a l'any 1876, en què el ball costa a l'administració de la festa la quantitat de cinc duros. Ambdós anys són els que registren major presència de balls populars. Segons Francesc de P. Bové (El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. El Vendrell, 1926) l'antiga àliga era una figura d'uns deu pams d'alçada, que portava sobre el cap una corona imperial de metall amb un colomí viu al mig. La feien evolucionar tres homes que anaven abillats amb camisa blanca, armilla de pany vermell, pantalons blancs amb vió vermell, camalls vermells amb picarols, espardenyes amb vetes vermelles i un mocador ben virolat al cap. Com descriu Bové: 'Vestits en aquesta forma descrita, la feien ballar tres homes, posant qui la feia ballar son cap dins l'obertura, venint-li l'àliga sobre mig cos; els altres dos amb una porra cada u a la mà dreta, es col·locaven un per banda (...)'. Cap a l'any 1882 l'àliga deixà de sortir a la Festa Major perquè es trobava molt malmesa i morí de vella, penjada de la paret del taller del senyor Febrer, al carrer de Sant Antoni, uns sis anys després. | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 1926 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73518-foto-08305-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73518-foto-08305-281-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 44078 | Àlbers de la carretera de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albers-de-la-carretera-de-santa-fe | XX | Àlbers situats al costat de la carretera de Santa Fe, a llevant del nucli urbà. Es tracta de diversos exemplars d'àlbers (Populus Alba) És una espècie originària del centre i sud d'Europa i de l'Àsia central. Es tracta d'una espècie que forma part de la vegetació de ribera, tot i que en aquest cas no ho està. | 08039-106 | Carretera de Santa Fe | 41.7233400,2.4668300 | 455653 | 4619197 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44078-foto-08039-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44078-foto-08039-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un dels arbres inclosos dins el projecte interdisciplinari 'Estimar els arbres de Campins' de l'escola Alzinar de Campins. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 53693 | Àlbers al carrer Cambreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albers-al-carrer-cambreta | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Tres àlbers (Populus alba) a la plaça de la Cambreta. Arbres rellevants pel seu desenvolupament. En part vinculat a la disponibilitat d'aigua associada a la font del carrer Clavé. Font del carrer Clavé, antiga font de la Cambreta. | 08114-251 | C. Cambreta / Plaça Plaça Germans Maestre | 41.4744700,1.9333800 | 410941 | 4591979 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 05 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 60233 | Àlber del torrent dels Alous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-del-torrent-dels-alous | <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Es troba al torrent dels Alous aquest singular exemplar de la espècie 'Populus alba'. Es tracta d'un arbre caducifoli i dioic de la família de les salicàcies, força alt, d'escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i de fulles blanques i peludes de sota. La soca té un diàmetre considerable i forma part d'una albera que es troba en bon estat. Al torrent dels Alous es troba la màxima concentració d'àlbers de tot el terme de Rubí. Dins de les alberedes, n'hi ha una entre el pont de la Sharp i el de can Sant Joan, on es troben cinc exemplars de més de 16 metres d'alçada, un dels quals és el més alt de tot el torrent.</p> | 08184-162 | A l'E del terme, 08191-RUBÍ | <p>Part dels àlbers del torrent van ser replantats a principis de la dècada de 1990, quan es va restaurar el torrent per a instal·lar-hi el parc d'activitats industrials de can Sant Joan, però el grup on es troba aquest és anterior.</p> | 41.4898300,2.0491900 | 420630 | 4593571 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60233-foto-08184-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | |||||||||||
| 68911 | Àlber del Molí Fidel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-del-moli-fidel | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 161. | Exemplar d'àlber (Populus alba), arbre que pot arribar a tenir uns 30 metres d'alçada. El perímetre del tronc d'aquest exemplar amida 2,80 m. És de capçada dispersa i irregular, d'un verd fosc; i del tronc es bifurquen diverses branques. L'escorça, de color blanc, és força llisa i regular. Fulla oval, irregularment sinuada o lobulada, de vora dentada amb dents obtuses, de color verd a l'anvers i blanc al revers. | 08287-81 | Torrent de la Covera, sector Paperera Fidel | 41.4404000,1.7465200 | 395284 | 4588406 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68911-foto-08287-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68911-foto-08287-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66128 | Àlber de la font de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-la-font-de-can-gurri | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 96.</p> | <p>Àlber (Populus alba) situat davant de la font de can Gurri, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 25 i 28 metres, i una copa d'uns 12 metres d'amplada mesurada linealment. Està format per un esvelt tronc central ramificat en tres grans branques. El brancatge de la copa és escàs i, en general, està força malmesa.</p> | 08256-114 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>Fins l'any 2009 hi havia tres exemplars d'àlber a la font de can Gurri, però les fortes ventades d'aquell any en van tombar dos. La capçalera de l'àlber sobresurt per damunt de la resta d'arbres que hi ha a la zona, marcant una fita reconeguda. Segons sembla, l'arbre podria ser centenari.</p> | 41.5158700,2.2767400 | 439649 | 4596279 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant. Deixarem una primera clariana a mà esquerra (on hi ha les restes de can Santpare) i continuarem pujant. Deixarem també un camí a l'esquerra fins arribar a una altra clariana. Al fons d'aquesta, a la dreta, surt un estret corriol que porta a la font de can Gurri. L'arbre es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 87851 | Àlber de la Llacunalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-la-llacunalba | XX | <p>Àlber situat al costat de la font de Llacunalba, a la urbanització de les Palmeres. Es tracta d'un exemplar d'àlber (Populus Alba) de notables dimensions. És una espècie originària del centre i sud d'Europa i de l'Àsia central. Es tracta d'una espècie que forma part de la vegetació de ribera, tot i que en aquest cas no ho està.</p> | 08043-157 | Av. de Canyelles | 41.2765200,1.7083300 | 391823 | 4570259 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87851-20200910112247.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 38003 | Àlber de can Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-can-marfa | - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona. | Àlber (Populus alba) situat al camí que va a can Marfà. Possiblement l'existència d'aquest arbre indiqui la vegetació que hi devia haver originàriament en aquesta zona voltant la riera d'Argentona, tot i que pot ser plantat. Dimensions: Perímetre: 2,31 m, DBH: 0,74 m. | 08009-94 | Veïnat de la Pujada | 41.5557100,2.4093600 | 450746 | 4600618 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38003-foto-08009-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 48328 | Àlber de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-ca-larenes | <p>Exemplar d'àlber (Populus alba) de grans dimensions, situat al costat del torrent de ca l'Arenes, al nord-oest de la masia i al costat d'un camí senyalitzat. Es tracta d'un arbre caducifoli, de capçada ampla i irregular, amb l'escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques. En floració, les seves fulles són arrodonides o profundament lobulades.</p> | 08075-418 | Torrent de ca l'Arenes - Veïnat del Far - Zona del Far | 41.6223200,2.4602400 | 455035 | 4607985 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48328-foto-08075-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48328-foto-08075-418-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part dels itineraris Dosrius 7, Dosrius 7A i SL-C 80 del parc. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 54335 | Àlber de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-montmany | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Àlber. Populus alba. Salicàcies Alçada: 17m Volta de canó: 3,4m Diàmetre: 1,08m Volta de soca: 3,5m Capçada: - Alçada de la primera ramificació: 1,50m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m L'exemplar catalogat destaca per la gran capçada i per la volta de canó i tot i que no és molt alt per ser un àlber que ja es ramifica molt avall.</p> | 08134-59 | Montmany | <p>Aquest àlbar que podem catalogar de monumental, està acompanyat d'uns quans exemplars més d'aquesta espècies alineats amb la carretera formant un conjunt paisatgísticament molt atractiu que ha fet que aquest paratge es conegui amb el nom Albers de Montmany. Els exemplars d'àlber creixen a la zona més fèrtil i humida d'aquesta vall, per la presència d'argiles impermeables i la conjunció d'un parell de torrents. A part dels propis àlbers de la zona trobem un gran nombre de caducifolis com avellaners, gatells is sanguinyols, que a la tardor dona un espectacular cromatisme a aquest paratge. Cal fer referència a l'estat de degradació per sobre pastura dels boscos i prats del paratge. Aquests àlbers són molt popular entre els veïns ja que hi ha molta gent que arriba fins aquest punt passejant per la carretera de Montmany.</p> | 41.7130200,2.2461100 | 437285 | 4618189 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54335-foto-08134-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Montamy. Costat de la carretera, uns 50 m abans de l'Ullar. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 48327 | Àlber de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 93. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.66/227. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9.</p> | XX | <p>Exemplar d'àlber (Populus alba) de grans dimensions, situat dins del parc de Molinot, prop del camí que puja al veïnat de Pedró, a l'extrem de llevant del nucli urbà. Està envoltat per una gran plantació de plataners. Presenta una alçada aproximada d'entre 15 i 16 metres, amb un perímetre de tronc de 5,40 metres al nivell de la soca. Es tracta d'un arbre caducifoli, de capçada ampla i irregular. L'escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques (està afectat per l'acció d'una heura) i les fulles arrodonides o profundament lobulades.</p> | 08075-417 | Camí del Pou de Glaç - Zona de Canyamars | <p>Els àlbers són abundants en boscos de ribera i la seva fusta és utilitzada en ebenisteria i fusteria per a peces lleugeres. Es desconeix si es tracta d'un exemplar aïllat per naixement natural o bé hi havia hagut altres exemplars antigament. Se li calcula una antiguitat d'entre 60 i 70 anys.</p> | 41.6013100,2.4497200 | 454144 | 4605658 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48327-foto-08075-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48327-foto-08075-417-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 70565 | Àgape funerari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agape-funerari | <p>Igual que a altres llocs de Catalunya era costum celebrar un àpat funerari després de l'enterrament que presentava semblants característiques a les d'arreu. El sentit d'aquesta tradició era que al haver problemes de comunicacions, molts familiars i amics es desplaçaven a casa del difunt per l'enterrament i els era difícil tornar el mateix dia. La particularitat d'aquesta tradició a Sant Martí és que segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu era costum posar un plat de cara amunt i un altre de cara avall, a sobre del qual s'hi posava la forquilla i la cullera en forma de creu en diagonal i un panet que també en tenia una. Mentre durava el dol, la mestressa de la casa acostumava a portar una cistella plena de pa com ofrena al capellà de l'església. Això es feia tots els diumenges durant un període d'un any. Més endavant aquest costum va ser substituït per diners. Segons informació oral del Sr. Josep Basora abans d'aquest àpat era obligat rentar-se les mans, i es tractava d'una mena de ritual al qual ningú es negava. A l'entrada de la casa es col·locava un home amb una portadora i tirava una mica d'aigua sobre les mans. Tothom s'hi posava en fila i respectava silenciosament el seu torn. El Sr. Joan Grau i Riera va confirmar el costum de col·locar els coberts en forma de creu. A Sant Joan de Vilatorrada també tenia lloc aquesta tradició. Segons informació oral del Sr. Isidre Vila i Isidre Vilà, en acabar el funeral s'oferia un àpat a familiars i amics del difunt, col·locant els coberts a taula en forma de creu.</p> | 08218-83 | Sant Martí de Torruella | <p>Aquest costum ha estat ben documentat a Catalunya des del segle XII. Es tracta d'un menjar ritual, que incloïa entre els costums de l'acte una ablució ritual (RIU, 1982). El menjar de difunts, segons els estudiosos, tal vegada sigui un record de les libacions rituals que es feien sobre les tombes.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70565-foto-08218-83-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:22 | ||||||||||||
| 94459 | llindes de pedra de la Residència | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-pedra-de-la-residencia | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. (2017) Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Casal dels avis de Sant Quirze de Besora. </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862</p> | XVIII | <p>Conjunt de dues llindes situades damunt de les dues portes que donen accés a les diverses dependències de l'edifici. La primera i situada al denominat 'hospital vell' correspon amb una porta coronada amb llinda de pedra amb els muntants de pedra calcària de tipus bisellat i la llinda recta situada al seu damunt i on hi ha incisa la data de 1774 corresponent amb una de les reformes del vell hospital gremial i situada a sota d'un cercle on hi ha inserida una creu de malta. L'altre porta i situada a l'ala de més a tramuntana es correspon amb les reformes del vell hospital gremial com a escola. Aquestes obres van ser iniciades l'any 1860 per ordre del rector Sebastià Rovira i Rovira i degut a la seva mort sobtada van ser finalitzades per la família Escarrà i Guixà. Es tracta d'una obertura d'unes dimensions més grosses que l'anterior i de factura també allindada i realitzada en pedra calcària. Està composta per tres peces de pedra encaixades i a la central i en forma de clau hi té inscrita la data de 1860 dins d'un medalló i corresponent amb aquesta reforma.</p> | 08237-21 | Carrer dels Patis, 20 | <p>L'antic hospital d Sant Quirze de Besora va ser bastit al llarg del 1600 com a hospital gremial fundada per la confraria de Sant Sebastià i destinat a acollir els pobres i malalts. Segons sembla aquesta institució va ser finançada amb béns del poble i segons sembla el 1774 va ser reformat per la mateixa entitat Era una entitat vinculada a l'estament eclesiàstic però que es finançava pel gremi dels paraires. Segons Joan Serrallonga (Serrallonga, ob. cit. p-59) i en motiu de les guerres carlines protagonitzades pel general Jaume Carbó el 1838 contra el baró de Meer (Isabelí) consta que destruïren el vell hospital de dalt la vila que segons consta <em>havia mantingut secularment el gremi i també patí detsrosses l'església del castell que junt amb la rectoria foren incendiades. </em>Amb la desamortització de Madoz de 1855 es van perdre alguns béns de l'església com ara algunes de les propietats urbanes de Sant Sebastià com seria el cas de l'hospital. Aquest fet comportà que els bens eclesiàstics es subhastessin i la vella casa gremial de sant Sebastià fos adquirida pel municipi, de la mateixa manera que també ho va ser l'antic hospital cap a l'any 1884. Aquest darrer però continuava essent administrat per la parròquia. Aquest fet també va comportar que el 1860 en temps del rector Sebastià Rovira i Rovira i segons ens esmenta Serrallonga (Serrallonga, Joan (1998). Ob . cit p-80) s'utilitzés com a escola i s'edifiqués tota una ala a l'antic hospital gremial. Les obres van prosseguir l'any següent quant es va construir tota l'ala de tramuntana annexa a l'antiga i sobresortint de l'àmbit de l'antic jardí. Aquestes obres, però va quedar aturades degut a la mort sobtada del rector que va provocar que fossin les famílies Escarrà-Guixà en contacte amb els marmessors i germans del rector traspassat els qui finalitzaren les obres. A partir d'aquest moment i segons la documentació dels arxius de governació ja mai més exercirà com a hospital sinó mes aviat com a escola, que de fet serà incompleta ja que només serà de nens. S'haurà d'esperar un bon temps fins que s'incorporin les nenes. Des d'aleshores l'edifici a mans ja sempre municipals ha anat tenint diversos usos i finalitats fins a la més recent datada de 1980 que ha recuperat l'essència del seu origen d'acollir pobres i malalts, en aquest cas com a residència d'avis.</p> | 42.1013111,2.2218670 | 435659 | 4661318 | 1774, 1860 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94459-img20221115115755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94459-img20221117115135.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Confraria de Sant Sebastià, rector Sebastià Rovira i Rovira, família Escarrà-Guixà | Dates situades en diverses portes que mostren l'evolució de l'edifici segons les notícies històriques. Cal destacar que una mica més amunt de la segona hi ha com una mena de buit provocat per l'arrencament d'una rajola, pedra.. on hi ha encara restes de l'antic enlluït de calç amb les inscripcions de 'RTA DEU HERN..i un tros de data de ..71' que segurament seria 1871 corresponent amb l'acabament de les obres o similars. Estpa alterat per la subjecció d'altres elements sobreposats. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 85132 | la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-20 | Edifici abandonat en molt mal estat de conservació. A part de les deixalles que hi ha al seu interior, que són molt nombroses, també es pot veure com la teulada s'està fent malbé deixant entreveure moltes obertures | La Caseta s'emplaça a tocar de la carretera BV-2115, concretament en una corba situada al km.5. És un edifici aïllat de tendència quadrangular amb eixos llargs de gairebé 15m de llarg i una àrea d'aproximadament 82m2. L'edifici, que té totes les obertures tapiades excepte una porta a la banda sud, té les parets amb sòcol de maçoneria amb fang i recreixement de tapia fins una alçada de 4,5m a la façana nord i de 3,5 a la façana sud. L'edifici es troba coronat per un sostre a una vessant vers la façana principal. L'interior de l'edifici, en molt mal estat de conservació, permet veure encara l'esquelet de bigues de fusta que sustentava una primera planta així com la teulada, que conserva bona part de les bigues i també la seva coberta d'encanyissat, sobre de la qual s'hi poden observar les teules. | 08074-85 | El Quintal | 41.2328100,1.6676200 | 388339 | 4565458 | 08074 | Cubelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 93614 | casa del carrer del Bisbe Català, núm. 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-35 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó amb la barana de ferro i una finestra al costat. Totes les llindes són rectes. Destaca l'emmarcament amb brancals de pedra treballada en el portal d'accés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa volada, i un capcer recte.</span></span></span></span></span></p> | 08006-182 | Carrer del Bisbe Català, núm. 35 | 41.5802900,2.5525800 | 462703 | 4603275 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93614-02p1540960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93614-03p1540964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93614-04p1540962.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 91407 | casa carrer del Pont 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-13 | XVIII | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un immoble, que tot i que han tingut refaccions contemporànies, conserva elements representatius del que va ser l’obra popular característica del segle XVIII a Sant Martí Sesgueioles. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer del Pont. És una casa entre mitgeres estructurada en planta baixa i dos pisos. La composició de la façana és tradicional en aquesta tipologia de casa: a la part inferiors sòcol de materials moderns, el portal s’aixeca amb muntants de pedra voluminosos i llinda amb la inscripció de l’any “1736”. La finestra del costat està emmarcada en pedra. La resta de les obertures actualment s’emmarquen en motllures de morter modern, ja que la façana ha estat totalment arrebossada. La cornisa està feta de maó i teula ceràmica.</span></span></span></span></p> | 08228-24 | carrer del pont 13 | 41.7016855,1.4881839 | 374210 | 4617760 | 1736 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91407-p1080470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91407-p1080471.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||
| 45525 | Zona nidificació orenetes de l'espècie Delichon urbica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-nidificacio-orenetes-de-lespecie-delichon-urbica | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | En els diferents ràfecs i per sota dels balcons, entre la llosana volada i la cartel·la, de les cases del municipi i especialment del carrer de la Bauma, es poden observar vàries colònies de nidificació de l' espècie protegida oreneta cuablanca (Delichon urbica). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. | 08053-428 | Castellbell i el Vilar | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.6222000,1.8664600 | 405569 | 4608451 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45525-foto-08053-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45525-foto-08053-428-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de que algun propietari volgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que està penat per la llei. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 73711 | Zona natural de Can Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-natural-de-can-morral | <p>BREA, Grup d'Opinió i Recerca (2000): Proposta a l'Ajuntament d'Abrera sobre la creació d'un parc temàtic dedicat al patrimoni natural, històric i paisatgístic d'Abrera a la zona de Can Morral. Inèdit. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa</p> | XXI | <p>La zona de Can Morral està situada entre la línia dels Ferrocarrils Catalans, la urbanització de Sant Hilari i el riu Llobregat. Es tracta d'una propietat municipal formada a partir de l'adquisició per part de l'Ajuntament de les finques privades de Can Morral del Riu i de Sant Hilari. És molt peculiar des del punt de vista paisatgístic, històric i natural. Part d'aquesta propietat està formada per un bosc de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc aclarit dominat per alzines (Quercus ilex). Al costat d'aquest antic bosc plantat, hi ha zona natural d'especial interès paisatgístic i natural formada per una llarga franja de boscos autòctons consolidats, on abunden els roures (Quercus cerrioides), les alzines (Quercus ilex) i els pollancres (Populus spp.) de grans dimensions. Més a prop del riu Llobregat es troben zones cobertes per boscos de ribera i prats herbacis molt variats. En conjunt, donada la seva varietat i rellevància ecològica i el bon estat de preservació dels ecosistemes que s'hi troben, aquesta és probablement una de les zones naturals més importants que queden als voltants del poble. Hi ha comunitats faunístiques molt representatives dels espais naturals del Baix Llobregat: nombroses espècies d'aus residents, com el picot verd (Picus viridis), l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) o el bernat pescaire (Ardea cinerea). A la zona vora del riu fins i tot s'han observat exemplars migrants de cigonya negra (Ciconia nigra), una espècie amb contingents poblacionals força escassos a Catalunya.</p> | 08001-59 | Travessera de Can Morral - 08630 Abrera. | <p>La proposta de recuperació de la zona de Can Morral sorgí del grup de recerques local BREA, el qual presentà un projecte d'habilitació a la zona d'un parc temàtic natural, històric i paisatgístic. El procés culminà amb la inclusió de Can Morral a la Xarxa Natura 2000 i a la Zona d'Especial Protecció per a les Aus del Llobregat l'any 2006.</p> | 41.5275800,1.9091300 | 408991 | 4597901 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73711-foto-08001-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73711-foto-08001-59-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73711-foto-08001-59-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació|Àrea especial de protecció | 2020-01-31 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 2153 | 5.1 | 1785|1786 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 68550 | Zona marina del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-marina-del-garraf | www.fundacionatura.org/ | Sense data | Directiva 97/62/CE, Directiva 92/43/CE, Reglament 1626/1994/CE, BOE núm. 310, de 28 de desembre del 1995, pàg. 37310, DOGC núm. 1479, de 12.08.91 | El fons marí del Garraf es caracteritza per ser una zona amb una certa homogeneïtat, amb domini dels fons sedimentaris i de sorres fines i pocs fons durs. Hi consten fins a 8 comunitats bentòniques en la zona, les quals malauradament es troben en procés de degradació, especialment les praderes de posidònia (Posidonia oceanica ) i de Cymodocea (Cymodocea nodosa ). Les praderes de posidònia són de vital importància pel fons marí per ser la principal font d'oxigenació; a més, la seva presència protegeix el litoral de l'erosió i ajuda a mantenir el seu equilibri sedimentari. Les praderes de posidònia allotgen al seu voltant més de 400 espècies de plantes i constitueixen el principal lloc de refugi i de posta/fressa de més de 100 espècies d'animals. A banda, en el fons marí de la zona, a uns 20 metres de profunditat es troben els fons de Maërl o grapissar, es tracta de comunitats marines formades per algues roges (especialment Lithothamnion corallioides i Phymatolithon calcareum) que donada la seva estructura calcària formen estructures semblants a les dels esculls coral·lins. És per això que sovint se les anomena algues coral·lines i la zona és coneguda amb el nom de 'fons marí del pa rosat'. Aquests sistemes d'algues coral·lines donen estabilitat a l'ambient del fons caracteritzat per ser tou i sorrenc; així permet que s'hi instal·lin nombroses larves i espècies pròpies de fons dur, creant un centre per a la biodiversitat. Finalment, al fons marí del Garraf hi destaquen diferents espècies d'interès pesquer com ara la iserna, el llenguado, la palaia, el moll de roca, el rèmol, el llobarro, el besuc, la mabre, l'orada, el cargol de punxes, el pop, la sípia, el calamar, la tallarina, la rossellona i el llagostí. També hi destaquen espècies de mol·luscs, artròpodes i anèlids poliquets. | 08270-672 | Costa del Garraf | 41.2285700,1.8084000 | 400131 | 4564816 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Les praderes de posidònia, de la mateixa manera que el fons marí del mediterrani en general, es troben afectats per diferents factors com la contaminació marina d'origen terrestre, les obres d'infraestructures del litoral, la pesca il·legal, l'extracció de sorres per a la regeneració de les platges, etc. A banda, cal tenir en compte que el fons marí i, en especial, les praderes de posidònia, tenen poca capacitat de recuperació degut a la seva taxa reproductiva i el lent creixement. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 51278 | Zona humida de la desembocadura del riu Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-humida-de-la-desembocadura-del-riu-tordera | <p>Inventari de Zones Humides de Catalunya. 2006. Departament de Medi Ambient i Habitatge.</p> | Es troba deteriorada. | <p>La desembocadura de la Tordera és un espai de gran valor ecològic que és l'hàbitat de nombroses espècies animals i vegetals típiques d'ambients aquàtics costaners. Es tracta d'un indret on el riu forma una llacuna separada de la platja per una barrera de sediments, on nombroses aus migratòries hi troben refugi i hi fan hivernació. Entre les espècies que s'hi observen hi ha el blauet (Alcedo athis), el bernat pescaire (Ardea cinerea), el corriol menut (Charadrius dubius) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), entre moltes d'altres. La vegetació de l'espai és típicament de ribera, amb presència d'oms, freixes, àlbers, jonqueres i canyissar, entre d'altres.</p> | 08110-119 | Entre el terme de Malgrat i de Blanes | 41.6519800,2.7770700 | 481437 | 4611161 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51278-foto-08110-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51278-foto-08110-119-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-06-20 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1786 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 48545 | Zona geològica de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-geologica-de-la-puda | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Geològicament, la zona presenta l'aflorament d'esquists del Paleozoic (Era primària) fortament plegats i estructures de deformació (microplecs tipus 'chevron' i filons de quars deformats anomenats Boudins). Es produeix un encavalcament entre els esquists i els materials del Triàsic, gresos del Buntsandstein i calcàries i gresos del Muschelkalk. Els materials triàsics es disposen caòticament amb plegaments i fractures, formant part d'un complex sistema de falles inverses. A la part septentrional de la zona apareixen els conglomerats i gresos de Montserrat (Eocè). Els valors geològics de la zona són tres: És el límit entre les dues unitats geològiques més importants de Catalunya: Serralada Pre-litoral i la Depressió de l'Ebre. Presenta unes estructures tectòniques variades i espectaculars, com per exemple, plecs de grans dimensions, falles diverses, boudins, etc. S'hi troba el Balneari de La Puda, per on circulen aigües termals sulfurades, a 30ºC i que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. | 08076-193 | La Puda | 41.5737700,1.8747200 | 406187 | 4603066 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2019-11-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 90107 | Zona d’escalada de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-descalada-de-cellecs | <p><span><span><span><span>ESCODA, J. (2009) <em>Zones d’escalada al Maresme</em>. Mataró: autor, p. 74-109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p.170.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>La zona de Céllecs és l’escola d’escalada per excel·lència del Maresme,</span> <span>amb vies per a tots els nivells. Es caracteritza pel seu magnífic granit i pels blocs de poca alçada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per diversos grups rocosos dispersos, aptes per a polir les tècniques d’escalada aplicables al granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’escola consta de sectors clarament distingits:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Les Roques Noves: orientació sud i est. Les reunions es troben restaurades per parabolts amb anella o químics. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna placa d’adherència i algun desplom de bona presa. L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 10 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Contavent:</span> <span>orientació nord-est. Gairebé a totes les reunions hi ha químics o parabolts. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna fissura i algun desplom de bona presa.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 15 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Ris amb avarícia: orientació est. Presenta un parabolt per despenjar-se, un spit i un parabolt per cada via. <a>El tipus d’escalada és de </a>fissura i petites presses.</span> <span>L’alçada de les vies és de 4 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Can Bronx:</span> <span>orientació sud-oest. Les vies modernes estan equipades amb parabolts, mentre que les més velles tenen spits en bon estat.</span> <span>El tipus d’escalada és de fissures i regletes. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 12 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Transmutació: orientació sud-oest. Les vies es troben equipades amb parabolts, reunions i noms a peu de via.</span> <span>El tipus d’escalada és de plaques i fissures. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 20 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La Placa: orientació sud. Gairebé totes les vies de grau baix estan amb químics, parabolts i sòlides reunions. El tipus d’escalada és d’adherència combinada amb regletes i passos a bloc sobre petites regletes, i fissures a l’agulla de Céllecs.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 10 i els 35 m.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-30 | Serralada de Céllecs | 41.5549200,2.3401100 | 444970 | 4600572 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg_1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 41860 | Zona de sitges del Poblat Ibèric de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-sitges-del-poblat-iberic-de-burriac | <p>ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. GARCIA, J. ; ZAMORA, D.. 'La Vall de Cabrera de Mar. Un model d'ocupació del territori a la Laietània ibèrica'. A: Laietània. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1993. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Rafael Dalmau, 1981. Premi Iluro 1980. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.96.</p> | IV-I aC | No s'intueix cap resta estructural conservada | <p>Es tracta d'una zonaubicada entre el torrent del Castell i el torrent de St Feliu on s'han fet diferents troballes d'àrees de sitges i estructures d'hàbitat dispers relacionades amb l'oppidum ibèric i emplaçades en una zona on el pendent al sud és més suau que a la zona del poblat. S'han diferenciat diverses zones: Can Rafael Esteban. Al S de Burriac, al costat del camí a Can Borràs, dins de la llavors propietat del Sr.Rafael Esteban. El 1955, quan encara era propietat del Sr. Amadeu López, prop de Can Grandia, varen ser excavades 12 sitges i unes habitacions ibèriques. Ribas hi feu referència. Martí n'estudià quatre (13, 14, 15 i 16). Tot i que els materials de les 4 sitges estaven barrejats, deduí que s'havien amortitzat a mitjan s. I aC. Totes 4 més 2 més que encara resten per excavar, són dins de la propietat esmentada. 3 d'elles, devien estar dins de les habitacions ibèriques, actualment destruïdes, i la quarta, més antiga, sembla que es va escapçar en construir-se l'habitacle. La resta semblen amortitzades en el 1er quart del s. II aC. i no es relacionen amb cap hàbitat. Tres (10, 11 i 12) estaven en el camí que du a Can Borràs, prop de Can Rafael Esteban, i unes altres tres (7, 8 i 9) eren uns 75 m més enllà. Respecte a les habitacions no se'n conserven els materials ni documentació gràfica però sabem que foren amortitzades amb les sitges 13, 14 i 15, cap a mitjan s. I aC. Es tracta de 9 sitges amortitzades cap al 1er quart de s. II aC. i d'uns habitacles relacionats amb 3 sitges, d'època republicana, amortitzats cap a la meitat del s. I aC. Camí de Can Segarra Al sud del poblat, en el Camí de Can Segarra, davant de la casa d'aquest nom, on el camí s'eixampla i dona a una plaça rodona, s'hi van trobar sitges. Membres de la Fundació, informaren que en aquest indret varen aparèixer sitges ibèriques, de les quals no se'n dugué a terme cap documentació ni estudi. També se'n poden observar en el marge d'una torrentera que hi ha més cap el NE, acabat el camí. Finalment, informaren que al nord dels pisos davant de can Modolell, a ponent del camí, també aparegueren sitges, que no es varen documentar. Es tracta de tres àrees més de sitges, que confirmen que tot al llarg del Camí de Can Segarra i els seus voltants, és ple de camps de sitges ibèriques. L'any 2006 una intervenció al número 50 va donar resultats negatius. I l'any 2008 una intervenció al c/Cerdanya, núm. 11 (al nord del camí), també va donar resultats negatius. Can Miralles - Can Modolell. Al nord del poble, entre les masies de Can Miralles (o Can Bartomeu) i Can Modolell, al costat esquerre del camí, s'han trobat sitges. Entre el 1964 i 66, en aplanar-se el terreny, aparegué la primera sitja del conjunt. Posteriorment van aparèixer d'altres, i foren excavades en diverses ocasions, en un total de 14 sitges, fins al 1989. L'abril del 1975 se'n descobriren 2, durant la construcció d'una piscina. La sitja 32 aparegué durant les excavacions de Can Modolell. El 1979 es trobaren 3 sitges més durant unes explanacions. L'estudi de conjunt d'aquest camp de sitges es deu a Pujol i García (1982- 83). Se'ls donà la numeració corresponent, dins de tot el conjunt de la vall de Cabrera. Altres sitges es trobaren en mal estat de conservació (Bonamusa, 1970). El 1968 s'excavà la 24, reutilitzada com a tomba i datada a final del s. III o inici del II a.C. Contenia casc i espasa cèltics, a més de les dues àmfores senceres, diversos vasos i una joia de bronze i pasta de vidre. La resta de sitges havien fet la funció de magatzem. Dues d'elles foren amortitzades entre el 375 i el 300 aC., dues, entre el 275 i 225 a.C. I la resta a partir de l'inici del s. II a.C.. Pujol i García opinen que prop del grup de sitges hi devia haver algun hàbitat, donades les abundants restes de menjar i de ceràmica, per la distància de 500 m del poblat i per la proporció de protocampanianes i àmfores púniques de la Mediterrània central que s'hi va trobar, més elevada que en les del poblat.</p> | 08029-120 | Vessant sud i est del turó de Burriac | <p>Cal esperar els resultats de l'excavació per concretar sobre l'estat de les restes trobades. A causa de les anteriors troballes, es realitza una intervenció preventiva el 2008-2009 en un solar proper del Carrer Sant Vicenç número 8. Les tasques que es duen a terme s'inicien amb l'obertura de 9 rases, amb una màquina retroexcavadora, per determinar l'existència de restes arqueològiques. En obtenir resultats positius es va passar a ampliar l'espai sondejat i iniciar l'excavació manual de tota l'àrea establerta com a expectativa arqueològica. Es va poder localitzar tres habitacions ben delimitades. L'estructura més antiga és una sitja amb els corresponents forats de pal, que estaria tallada per estructures més modernes. La cronologia en conjunt se situaria del segle III aC al I aC. Totes les estructures van ser excavades fins a esgotar tots els nivells geològics i documentades. Posteriorment van ser tapades i protegides perquè el solar va ser edificat. El 2012 es realitza una nova intervenció preventiva per instal·lar la nova xarxa de gas al carrer. Per aquesta raó es realitzen petits sondejos a l'àrea, que havien de servir per localitzar les antigues canalitzacions. A partir d'aquí s'havia de connectar amb el nou servei de gas i iniciar el rebaix de la rasa. La troballa de restes arqueològiques va ser parcial. Es van poder documentar restes de cronologia moderna, segle XVII, vinculades a antigues cases, juntament amb restes ceràmiques de la mateixa època. A més de ceràmica ibèrica i romana. Per tant no es podria descartar que en nivells inferiors hi hagués restes més antigues.</p> | 41.5328600,2.3904200 | 449148 | 4598092 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | CONT. DESC.: Ribas i Martín (1960-61) indiquen que es va trobar una altra sitja en el camí que va des del poble fins a la Font Picant, de la qual se n'excavà el fons. També dona una cronologia d'amortització de primer quart de s. II a.C. (Pujol-García, 1982-83). Tota la zona del Camí de Can Segarra i voltants, és una zona de camps de sitges i d'hàbitats dispersos extramurs. Can Bartomeu En la part nord de Cabrera, al costat del camí de Can Segarra, en la finca de Can Bartomeu (fins fa poc, propietat de la fam. Miralles), s'han trobat les sitges i l'hàbitat. Ribas ja havia observat la presència de ceràmica romana i restes de construccions 'sobre Can Miralles'. El 1991, en urbanitzar-se la zona, varen aparèixer restes antigues, motivant excavacions d'urgència. El 23 d'abril del 1992, la DGPC dictà una resolució que autoritzava les obres d'urbanització i edificació de les parc. 1 i 2 de Can Bartomeu i obligava que el mur documentat en la parc. 1 restés tapat per terres per sota de l'enjardinament previst. García i Zamora (1993) expliquen que s'hi ha excavat un total de 30 sitges, a les quals cal afegir les 3 excavades per Pérez-Sala i Rovira (1995): un grup de catorze sitges, l'amortització de les quals es data entre la segona meitat del s. III o inici del s. II aC.; un grup de 13 sitges, dues de les quals amb amortització com les anteriors, 2, cap a mitjan s. II aC., 8, cap al darrer quart de s. II o primera meitat del s. I aC. I altres que no es pogueren datar; un grup de 3 sitges, amortitzades una a mitjan s. II aC., i les altres dues en el segon quart de s. I aC. Les excavacions del 1991, també varen posar al descobert un hàbitat, del qual es documentaren tres fases: 1ª- fou construït cap a mitjan s. II aC., etapa de la què es coneixen dos murs, un d'ells de 13 m de llargada i l'altre més curt, així com dos altres murs interpretats com de contenció d'una torrentera veïna; 2ª- es remodelà en la segona meitat del s. II aC.; 3ª- s'amortitzà en el segon quart del s. I aC. I la zona no es tornà a ocupar. Les excavacions del 1995, varen descobrir un segon hàbitat, amb llar de foc, amortitzat cap al segon quart del s. I aC. En resum, doncs, aquest sector, dins de la finca de Can Bartomeu, presenta dos hàbitats dispersos i un mínim de 33 sitges. Tota l'àrea del Camí de Can Segarra i voltants, entre Can Modolell i Burriac, és una zona de camps de sitges extramurs de l'oppidum de Burriac, a més de zona d'hàbitats dispersos. Can Prats A Can Prats, just davant de Can Pau Ferrer, sobre l'església de Sant Feliu, s'hi van trobar restes ibèriques. Es tracta d'una zona de pendent suau, sobre l'elevació del terreny entre la riera de Cabrera i el torrent de Sant Feliu, a una distància d'uns 2500 m del mar i a una alçada d'uns 110 m snm. En aquest punt, varen aparèixer dues sitges, de les quals, de moment no tenim cap precisió. Carrer de Sant Vicenç La parcel·la on s'ubica la intervenció es troba dins el casc urbà de Cabrera de Mar, prop de l'església parroquial. Afronta al nord amb el Carrer de St. Vicenç, al sud amb les cases que són a tocar del carrer de la riera i a l'est amb les cases més properes al temple . Al 2007, en motiu de la planificació de la construcció d'un edifici al solar, es va realitzar el seguiment arqueològic del rebaixament de terres. Es va documentar un mur d'11,60 metres de longitud i entre 40 i 60 cm d'amplada. Està construït amb blocs mitjans de pedra calcària i granítica sense cap morter que fes de lligam. El mur delimita i tanca almenys dues estances, amb una cronologia entre els s. III i I aC. Entre els materials que s'utilitzen per donar aquesta datació hi ha ceràmica ibèrica comuna i àmfora púnico-ebussitana i africana. Els resultats són provisionals a l'espera de la memòria de l'excavació que es realitzà posteriorment. En aquesta intervenció, en una visita al jaciment, s'observa que les estances delimitades pel mur eren finalment tres. A més, s'havien localitzat dues sitges exteriors al mur. | 81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||
| 54794 | Zona de ribera del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-ribera-del-llobregat | Espai de ribera al marge esquerre del riu Llobregat (l'altra riba ja no forma part del terme de Navarcles). Gairebé tot l'espai de ribera del riu té un interès paisatgístic i natural, però per la seva relació més estreta amb el poble delimitem aquest espai a les proximitats del nucli urbà, entre l'inici meridional del terme municipal, a Sant Benet de Bages, i la confluència del Llobregat amb el Calders. De sud a nord, l'espai comença amb una zona de bosc de ribera, a continuació trobem la fàbrica de Sant Benet, amb el seu canal lateral al riu. A partir d'aquí l'espai es distribueix entre una franja de bosc de ribera, el canal de la Fàbrica del Riu i una àmplia zona d'horta (Regadiu nou). Més endavant hi ha també una zona amb una granja i el Pont Vell, que travessa el riu. El tram següent el territori pràcticament no ha sofert l'efecte antròpic i, per tant, es conserven molt bé les característiques naturals com a espai típic de ribera, amb les espècies característiques: especialment pollancres, per també oms, salzes, canyissars... Actualment hi ha un camí que arriba fins a la confluència del Calders amb el Llobregat. En general es tracta d'un entorn interessant des del punt de vista paisatgístic, que ha conservat en bona mesura els valors d'un espai característic de ribera en combinació amb elements antròpics, com la fàbrica, el canal, els ponts... Pel que fa a la fauna, hi ha una abundant presència d'ocells de cant, ànecs i altres animals característics. | 08140-105 | Marge dret del Llobregat, des de Sant Benet fins la confluència amb el riu Calders | Aquesta zona ha estat fortament antropitzada al llarg de la història. Ja a l'edat mitjana es documenta l'existència d'horts. També s'hi ha construït palanques i ponts per travessar el riu, així com camins. Ja al segle XIX s'hi instal·len diverses fàbriques de riu, amb els seus respectius canals i rescloses. A principis del segle XX s'acondiciona una gran zona d'horta (el Regadiu Nou). La Fàbrica del Riu continua tenint actualment usos industrials. | 41.7494100,1.8946200 | 408096 | 4622544 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54794-foto-08140-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54794-foto-08140-105-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/