Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87142 | Xemeneia del carrer Guipúscoa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-carrer-guipuscoa | <p>ASAB, 1, UI. 1036, 2</p> | <p>Xemeneia de cos circular i feta de maó vist, de no gaire alçada conservada i sense coronament, situada en una indústria entre la Carretera de Mataró i el carrer de Guipúscoa. Des del carrer no es pot veure la base.</p> | 08194-123 | La Verneda - Carretera de Mataró, 107 | <p>Xemeneia construïda a l'entorn dels anys 1966-1967 durant les obres d'ampliació de la fàbrica de Amadeo Huguet Soler. La indústria, radicada a Sant Adrià de Besòs des de l'any 1961, es dedicava a la galvanització i banys electrolítics d'articles d'ús domèstic.</p> | 41.4266500,2.2111000 | 434082 | 4586421 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87142-foto-08194-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87142-foto-08194-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:37 | ||||||||||||
| 55737 | Xemeneia del Vapor Cremat (Paños Margarit S.A.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-vapor-cremat-panos-margarit-sa | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-10 i B40 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 9 | XIX | Deformació i inclinació a la part superior. | Xemeneia corresponent a l'antic Vapor Cremat. És feta de totxo refractari i anelles de ferro; el totxo és aparellat a trencajunt, disposat en filades horitzontals regulars i unit amb morter de calç. La base té forma de prisma de planta quadrada, amb una banqueta ornamental sobresortida del pla vertical i una cornisa de característiques similars amb filades de totxo escalonades. Les cares formen un rectangle refós respecte al pla de façana. A la cara oest es troba l'obertura d'accés a l'interior, tapiada amb maó. El seu fust és troncocònic, amb 14 anelles de ferro que subjecten la fàbrica de totxo. El coronament és de forma circular amb una motllura a base de filades avançades de totxo. Es tracta de la xemeneia més alta del terme d'Olesa. | 08147-233 | Paños Margarit (Ctra. C-1411, km. 2,5) | El Vapor Cremat tenia un sistema de producció vertical, ja que s'hi elaborava la filatura, els teixits, els acabats i els tints; és a dir, que comptava amb la cadena de producció completa. Aquesta empresa apareix de la fusió de les fàbriques 'Margarit Hermanos' i 'Campaña Hermanos', l'any 1883. Aleshores tingué una gran expansió fins l'any 1887, quan va patir un desafortunat incendi del qual se'n va responsabilitzar a Joan Puig i Llagostera, germà de Josep Puig i Llagostera, propietari de l'empresa que més tard esdevindria la colònia Sedó. Això no obstant, va quedar en llibertat per falta de proves. A causa d'aquest incendi l'empresa era coneguda popularment com a 'Vapor Cremat', tot i que el seu nom iniicial era 'Campaña-Margarit i Compañía'. A partir de 1901 la fàbrica adoptarà diferents noms, però sense canviar de capital. Durant la Guerra Civil l'empresa es va col·lectivitzar i passà a ser dirigida per un comitè de treballadors. A partir de 1940 va rebre el nom de 'Paños Margarit, S.A', fins a la seva desaparició, l'any 1977. Actualment la fàbrica, i tot el polígon, es troben sense ús. | 41.5422000,1.8842800 | 406939 | 4599550 | 1855 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 87394 | Xemeneia de vapor de la fàbrica de teixits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-vapor-de-la-fabrica-de-teixits | XIX | Com la resta del conjunt, en clar estat de deteriorament | A la part nord del complex industrial de la fábrica de teixits i Molí de paper de Capdevila, hi ha un edifici de menors dimensions als de la resta del conjunt patrimonial, que era destinat a allotjar el vapor i la xemeneia. Aquest edifici estava destinat a moure la mula de la indústria que s'hi va instal·lar. La xemeneia és un dels elements més representatiu de les fàbriques. Aqueta és el conducte de sortida del fum provinent de les calderes de vapor. És de secció circular i està construïda amb maons sencerament. | 08158-233 | Can Capdevila, s/n | 41.4253000,2.0053900 | 416891 | 4586448 | 1850 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87394-foto-08158-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87394-foto-08158-233-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La màquina de vapor era el cor de la fàbrica. Es coneixia popularment com 'la mula', ja que accionava tota la maquinària tèxtil de la nau industrial.Les xemeneies són elements arquitectònics que mostren d'una banda un valor de referència con a element vertical en el paisatge, però també posseixen un valor de record del passat industrial d'aquest indret.La primera màquina de vapor es va instal·lar a la fàbrica tèxtil Bonaplata de Barcelona, el 1833. Malgrat tot, a causa de la inestabilitat política i social provocada per la revolució liberal i la Primera Guerra Carlina, la modernització tecnològica catalana no va experimentar una autèntica revolució fins a la dècada de 1840. Les màquines de filar tradicional, com ara la bergadana, van ser substituïdes per la mule-jenny (popularment conegudes com 'la mula', durant els anys trenta i quaranta, fet que va incrementar significativament la producció de fil. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 95506 | Xemeneia de les fàbriques de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-les-fabriques-de-la-font | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CANTARELL, Cinta (2018). “Les fàbriques de la Font”. Plafons informatius sobre les xemeneies industrials de l’itinerari “la ciutat del fum”. Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Xemeneia industrial que formava part de la fàbrica de la Font, establerta a mitjans del segle XIX i que ja no existeix. És pràcticament l’únic element que se’n conserva, i s’ha deixat com a testimoni del passat industrial. La xemeneia és obrada a totxo vist. Consta d’una base octogonal sobre un petit sòcol. El pas al fust es fa mitjançant una cornisa esglaonada. Al seu damunt, el fust és de secció circular, coronat per una cornisa plana. Al costat nord-est del sòcol encara es conserva la porta d’accés que facilitava la neteja de l’interior de la xemeneia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fust és protegit per unes anelles d’acer i ferro que s’hi van col·locar durant la restauració que se’n va fer. Aleshores també es va tapar l’obertura superior per evitar que l’aigua de la pluja s’acumulés al basament, es van substituir alguns totxos deteriorats i es va protegir l’entrada amb una porta metàl·lica.</span></span></span></p> | 08096-449 | Carrer de Ramon Llull (entre el carrer del Corró i el carrer de la Font de l'Escot) | <p><span><span><span>En aquest indret a mitjans del segle XIX s’hi va instal·lar la fàbrica més antiga de Granollers. Al llarg dels anys hi han tingut estada diverses fàbriques tèxtils, però també d’altres de coles i fusteria. La fàbrica de la Font de l’Escot es considera la primera indústria tèxtil que va funcionar a vapor a Granollers. El 1864 Francisco Ciuró va arrendar l’aigua de la font de l’Escot a M. Sans. Anteriorment, però, al mateix lloc ja existia una fàbrica anomenada popularment la Font, perquè aprofitava l’aigua de l’esmentada font com a força motriu per fer anar les màquines. Aviat les quadres de la fàbrica es van ampliar, i les raons socials es van anar succeint, ja que molts industrials s’associaven per tal de ser més competitius. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1874 era una de les tres fàbriques de majors dimensions que tenia Granollers, al costat de deu tallers artesanals. En aquell any la fàbrica comptava amb una setantena de telers (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). </span>L’any 1880 es formava l’empresa dels senyors Clariana, Ciuró, Augé i Cia. El bon curs de la fàbrica va fer que el 1888 se’n fes una nova ampliació, el projecte del qual el va signar el mestre d’obres Ramon Vendrell. El 1890 s’hi van instal·lar indústries annexes. El 1928 es va liquidar aquella raó social i la fàbrica passà a mans dels successors de J. Tomás i Vallbé. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn de l’any 1925 dins del recinte de la Font hi funcionava la fusteria d’Isidor Parés i el magatzem de fustes de Pere Colomer, a més de les fàbriques de teixits Eudald Murtra i Plasencia Martínez Gil, S.C. També la fàbrica de dextrines de Miguel Casanovas i la de Vilarrodona Busqué. Als anys 1920 s’hi va instal·lar de manera provisional un forn de vidre, propietat de Josep Sans, de Barcelona. En aquesta època la propietat de l’edifici de la fàbrica de la Font estava a mans de la família Tomàs Salvany, que continuaven arrendant els diferents locals. Més endavant va passar a les germanes Alsina, i uns dels últims propietaris van ser els Valls. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica de la Font es distingia per l’elaboració de teixits de novetats. Al mateix temps, era un termòmetre social de la ciutat, ja que molts aspectes polítics, socials, reivindicacions, vagues, etc, solien iniciar-se a la Font. Cal dir que en aquesta fàbrica hi havia més homes treballant com a teixidors que a la resta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2004 la fàbrica de la Font es va enderrocar. Fins aleshores encara hi havia una fàbrica de coles (Miquel Casanovas), una de fustes (d’en Colomer) i una de teixits (d’en Teixidor). En l’espai porxat que s’ha conservat entre el carrer de la Font i el carrer Ramon Llull es conserven restes de les antigues quadres de la fàbrica. Aquest espai es va rehabilitar per dedicar-lo a un equipament públic de lleure. Aleshores se’n va reforçar l’estructura amb uns tirants creuats <span>(CANTARELL, 2018).</span></span></span></span></p> | 41.6134500,2.2889500 | 440757 | 4607104 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95506-xemeneia-fabrica-de-la-font-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95506-xemeneia-fabrica-de-la-font-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2023-12-08 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: La font de l'Escot, Pous i Clariana, Fàbrica CasanovaForma part de l’itinerari “La ciutat del Fum”, que recorre les xemeneies industrials de Granollers.En la primera versió d’aquest Mapa del Patrimoni hi havia una fitxa dedicada a aquesta fàbrica amb la denominació “La font de l'Escot/ Pous i Clariana / Fàbrica Casanova”. Aquesta fitxa ha estat retirada perquè el complex industrial ja no existeix. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 87483 | Xemeneia de les ceràmiques Joan Canals/Bòbila Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-les-ceramiques-joan-canalsbobila-canals | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Del conjunt d'edificis corresponents a l'antiga bòbila, que es troba al peu de les Escletxes, destaca la xemeneia. És de planta quadrada i de maó vist i es conserva dins les edificacions (no s'ha pogut accedir a la base). El coronament està resolt mitjançant una cornisa de maons que sobresurten en plànol horitzontal. | 08158-322 | Carrer Carme, 41-43 | Aquest tipus d'indústria ha estat molt lligat al Papiol. Pels volts de la dècada de 1920 es va establir la Rajoleta, propietat d'en Josep Albareda, en la qual es feia ceràmica fina del Vendrell com cairó, vidriat, etc. La bòbila va ser de túnel i foc continu, primer de carbó, dresprés de gas. El 1950, en Ramon Guasch va obrir la seva bòbila a la vinya del Garrofa (Faura Arís, 1996: 288). De la bòbila d'Albareda va sortir la imatge que es conserva dins el tresor parroquial de l'església de Santa Eulàlia. | 41.4390300,2.0162300 | 417814 | 4587962 | 1920-40 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87483-foto-08158-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87483-foto-08158-322-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les xemeneies són elements arquitectònics que mostren d'una banda un valor de referència con a element vertical en el paisatge, però també posseixen un valor de record del passat industrial d'aquest indret. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 60450 | Xemeneia de les Culleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-les-culleres | XX | <p>Xemeneia hexagonal de l'antiga fàbrica de 'Les Culleres'. El tronc inferior és circular, el cos hexagonal i la sortida de fums circular.</p> | 08191-115 | 41.8237600,1.8938100 | 408135 | 4630800 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Germans Izard (Sabadell) | Aquesta xemeneia és el que es conserva de l'antiga fàbrica, enderrocada durant el mes de setembre de 2001 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:37 | |||||||||||||
| 67274 | Xemeneia de la mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-mina | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització. | <p>La xemeneia es troba al centre del complex d'edificis de tractament de la potassa al lloc del Salí. De fet, al seu voltant giren els camions en maniobra, la qual cosa ha fet que se li hagi col·locat una important protecció de ferro rodejant la base. Té una amplada de 3'5 metres i una alçada d'uns 50 metres, aproximadament la meitat que tenia iriginalment. L'estructura de construcció consta del tub cil´ndric que està rodejat per uns cèrcols de ferrocada 1'5 metres per estabilitzar l'estructura. De tota manera en estar fora d'us, -i per tant no passar calor pel seu interior- anirà vençent cap a una banda amb el pas del temps.</p> | 08274-231 | Dins del recinte de la mina del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8263295,1.7600997 | 397035 | 4631237 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615105825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615110827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615110835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615110845.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La xemeneia tenia 90 metres d'alçada i era de les més altes d'Europa en el seu moment, encara que actualment resta com element de caràcter simbòlic. Fa uns anys, per raons de seguretat va ser escapçada per la part superior. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||
| 94328 | Xemeneia de la fàbrica tèxtil Matas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-textil-matas | <p>- DÍAZ, César; GUMÀ, Ramon (2008). 'Patologia, diagnòstic i recuperació de xemeneies industrials de fàbrica de maó'. <em>Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. Assaig i recerca</em>. Col·lecció Documents de Treball. Sèrie Recursos Culturals. Diputació de Barcelona. Barcelona, pp. 23-48.</p> | XX | <p>Xemeneia industrial de maó ceràmic i de tub cilíndric, una de les dues úniques que queden a Pallejà. Aquesta mena de construccions coincideixen generalment amb l'adopció de la caldera de vapor com a nova tècnica en els processos de producció, i amb l'ús del carbó com a recurs energètic natural.</p> <p>Comencen a proliferar cap a la segona meitat del segle XIX i la seva construcció perdura al llarg de tota la primera meitat del segle XX, fins ben entrats els anys cinquanta, quan pren el relleu l'energia elèctrica. De la industria a la qual pertanyia encara en resten també algunes naus.</p> | 08157-129 | Carrer del Pla de l'Olivella, 4 | <p>La construcció de la fàbrica tèxtil de l'empresa Matas, S.A. es va iniciar entre els anys 1947-48 i la fàbrica es va posar en funcionament l'any 1951.</p> | 41.4160881,2.0009174 | 416506 | 4585430 | 1948-51 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94328-129-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94328-129-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94328-12904.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||
| 63364 | Xemeneia de la fàbrica de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Xemeneia de la fàbrica de Valls de Torroella, emplaçada a llevant del complex de naus industrials d'aquesta antiga colònia. En Aquest sector hi havia les instal·lacions del vapor, que complementaven l'energia generada a partir del salt d'aigua. Actualment n'ha quedat només la xemeneia, que esdevé un element simbòlic de la tradició industrial de la colònia. Consta d'una base de planta quadrada més el típic con allargat | 08229-511 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Colònia Valls o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. | 41.8467000,1.7209700 | 393819 | 4633546 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63364-foto-08229-511-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Suibirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:38 | |||||||||
| 95540 | Xemeneia de la fàbrica de can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-de-can-comas | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CANTARELL, Cinta (2018). “Can Comas”. Plafons informatius sobre les xemeneies industrials de l’itinerari “la ciutat del fum”. Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Xemeneia industrial que formava part de la fàbrica de can Comas, establerta a finals del segle XIX i avui desapareguda. És pràcticament l’únic element que se’n conserva, com a testimoni del passat industrial en un racó de la plaça que s’ha urbanitzat en el lloc on hi havia el complex industrial. La xemeneia es trobava al centre d’aquest complex. És obrada a totxo vist. Consta d’un pedestal quadrangular que arrenca d’un sòcol esglaonat. El centre de cadascuna de les cares està rebaixat amb una forma també quadrada amb els angles corbs. A la part superior aquesta base té una cornisa motllurada decorada amb dentells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu damunt s’aixeca el fust de la xemeneia, que originàriament feia 35 metres d’alçada. Segons es comenta en la premsa de l’època, havia de ser la més alta de la ciutat. Actualment, per motius de seguretat, és una mica més baixa. És un fust de forma troncocònica; és a dir, de secció circular però més gruixuda a la part baixa. A la part superior té tres cercles de ferro que reforcen el fust.</span></span></span></p> | 08096-450 | Plaça de can Comas | <p><span><span><span>La fàbrica de can Comas fou impulsada pels germans Bonaventura i Isidre Comas, els quan van començar el seu projecte industrial a Granollers l’any 1882, quan van instal·lar telers a diversos indrets de la ciutat. Inicialment van llogar quadres d’altres industrials. No va ser fins l’any 1899 que construïren una fàbrica de nova planta de teixits (on ara hi ha la plaça de can Comas i la xemeneia) juntament amb una tintoreria per a tenyir el cotó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La raó social de l’empresa era “Filatures i Teixits Comas S.A.”, popularment coneguda per can Comas. El bon funcionament de la indústria va fer que ampliessin les quadres. Així, les instal·lacions de la fàbrica van anar creixent fins a ocupar tota una illa de cases, entre els carrers Annibal, Molí, Sant Jaume i Fontanella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de 1942 la propietat va passar dels germans Comas a mans d’Álvaro Muñoz Ramonet. Aquest fou una icona empresarial dels anys franquistes de l’autarquia i l’estraplerlo a Barcelona. Era germà de Júlio Muñoz Ramonet, el qual va aplegar una important col·lecció d’art que va llegar a l’Ajuntament de Barcelona i que fou motiu d’una llarga i polèmica controvèrsia legal. Muñoz Ramonet va començar una sèrie d’ampliacions a la fàbrica fins els anys 1950. Cal destacar la reforma de la façana del carrer Anníbal i la construcció d’una gran nau al costat del carrer Fontanella. La fàbrica de can Comas va estar en funcionament fins l’any 1967 quan, amb la crisi del tèxtil, va haver de tancar. Posteriorment a les antigues quadres s’hi van instal·lar petits tallers, a règim de lloguer, fins el 2006. Aquest any les hereves de Muñoz Ramonet van donar un tomb a l’antic complex industrial. Van constituir una immobiliària per construir habitatges a alguns dels terrenys que ocupaven les fàbriques del seu pare, entre elles la de can Comas de Granollers. Aquest projecte, realitzat pel taller d’arquitectura Batlle i Roig, va suposar l’enderroc de l’antiga fàbrica i l’edificació de 170 habitatges, a més dels espais enjardinats que avui es poden veure a la plaça (CANTARELL, 2018).</span></span></span></p> | 41.6061683,2.2853601 | 440451 | 4606298 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95540-fabrica-isidre-comas-xemeneia-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95540-fabrica-isidre-comas-xemeneia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95540-fabrica-isidre-comas-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95540-fabrica-isidre-comas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95540-fabrica-isidre-comas-plafo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95540-fabrica-can-comas-2002-a.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-12-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la primera versió d’aquest Mapa del Patrimoni hi havia una fitxa dedicada a la fàbrica de can Comas (que aleshores encara es conservava) amb la denominació “Fàbrica d'Isidre Comes / Can Sidro Comes”. De l’antic recinte industrial, a part de la xemeneia, actualment només queda part d’una de les entrades, a la cantonada entre els carrers Annibal i Sant Jaume. En el marc de la nova plaça urbanitzada en aquest sector s’ha deixat també com a testimoni de l’antiga fàbrica. Té un plafó informatiu i forma part de l’itinerari “La ciutat del Fum”, que recorre les xemeneies industrials de Granollers. Precisament en una sala interior del portal abans esmentat s’hi ha col·locat un altre plafó informatiu sobre aquest itinerari. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 95541 | Xemeneia de la fàbrica de Licors Muntanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-de-licors-muntanya | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xemeneia industrial que formava part de la fàbrica de licors Muntanyà, avui desapareguda. És l’únic element que se n’ha conservat, com a testimoni del passat industrial. Es troba a l’interior d’un gran bloc d’habitatges, de manera que té una accessibilitat restringida i tan sols és visible des del nordest; concretament, des de la plaça de can Trullàs. La xemeneia, obrada a totxo vist, és de secció quadrada. És coronada amb una doble cornisa de la mateixa forma.</span></span></span></p> | 08096-451 | A l'interior de l'illa dels carrers Annibal, Sant Jaume, Sant Josep i carrer de la Princesa | <p><span><span><span>A Granollers hi havia certa tradició de fassines o fàbriques d’aiguardent. La primera fou establerta l’any 1800 (BAULIES, 1965). L’any 1915 es registren a Granollers 10 establiments dedicats a la producció de licors i aiguardents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als primers anys del segle XX la fassina Muntanyà va introduir la força motriu del vapor en el procés de destil·lació de licors i aiguardents. Aquesta empresa va aconseguir introduir-se al mercat estatal i fou activa al llarg del segle XX (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica de Licors Muntanyà encara es mantenia dempeus els primers anys del segle XXI. Després d’anys d’abandonament, però, entorn de 2019 fou enderrocada i al seu lloc s’hi construí un gran bloc d’habitatges. De l’antiga fàbrica tan sols n’ha quedat la xemeneia, com a testimoni del passat industrial.</span></span></span></p> | 41.6070600,2.2850700 | 440428 | 4606397 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95541-licors-muntanya-xemeneia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95541-licors-muntanya-xemeneia-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-12-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la primera versió d’aquest Mapa del Patrimoni hi havia una fitxa dedicada a la fàbrica de licors Muntanyà (que aleshores encara es conservava). | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 95542 | Xemeneia de la fàbrica Roca Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-roca-umbert | XIX-XX | <p><span><span><span>Xemeneia industrial que forma part de la gran fàbrica Roca Umbert. Avui la fàbrica ja no es troba activa i ha estat reconvertida en un equipament públic. La xemeneia està ubicada en el sector de ponent. Sobresurt per damunt d’una nau perifèrica, allargassada, que tanca el recinte perl sector de llevant. És una xemeneia de gran alçada (uns 40 metres) obrada a totxo vist i de secció circular. És coronada amb un remat a manera de cornisa.</span></span></span></p> | 08096-452 | Fàbrica Roca Umbert. Avinguda Prat de la Riba, 75 | <p><span><span><span>L'origen de la indústria tèxtil granollerina es troba el 1850, any en què es pot situar el llindar entre les formes menestrals i les incipients fàbriques manuals de teixits, amb les fàbriques mogudes a vapor. La indústria tèxtil obrí la vila a la vida fabril moderna (BAULIES, 1965). La fàbrica Roca Umbert és un interessant exemple d'aquesta vessant industrial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'origen de la fàbrica Roca Umbert es remunta a més de cent anys, quan Josep Umbert i Ventura (1843-1917), fill de Sant Feliu de Codines, on funda aquesta empresa (1865), instal·là una primera petita empresa a Granollers, cap als volts de 1875, ocupant el local d'una antiga serradora del terme de Palou. A partir d'aquesta primera iniciativa l'empresari anà expandint la seva fàbrica, especialment a partir dels darrers anys del segle XIX, que, coincidint amb la crisi del tèxtil, inicià una política d'expansió aprofitant quadres d'empreses que feien fallida. Aquest procés culminà a partir de 1904, amb les noves naus situades al carrer de Prat de la Riba, on es conserven avui. Aquí s’hi van instal·lar els telers que tenia dispersos en diverses quadres, ampliant l'edifici i ubicant també una secció de tint i paraments. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan va morir, Josep Umbert i Ventura era l'empresari més important de Granollers. La fàbrica que tenia era la segona de la ciutat en nombre de telers i també per contribució, i 'formaba parte de importantes sociedades mercantiles'. Després va passar a mans dels hereus de l'empresari i l'any 1925 fou absorbida per la fàbrica Fills de F. Torras. Posteriorment adoptà el nom de Roca Umbert C.A., i el 1936 ja tenia a Granollers 917 treballadors, repartits en tres plantes. Aquell mateix any importà telers automàtics, els primers de l'Estat: La majoria d'empreses tèxtils no van arribar a tenir aquest tipus de telers fins ben entrats els anys cinquanta o, fins i tot, seixanta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la Guerra Civil Roca Umbert fou col·lectivitzada, rebent el nom d'Espartaco. En aquells moments l'empresa ocupava uns 2.000 treballadors entre tots els centres de producció (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). El 1939 fou cremada parcialment, sobretot les parts més modernes (telers automàtics i tints de bobines) (MUNTAL, 1995). Tot i així, la producció continuà a ritme normal amb els mateixos telers automàtics i d'altres d'antics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja després de la guerra, l'any 1952 es construeix un nou edifici i el 1956 es reprengué la modernització de la indústria, començant per la reconstrucció del tint de bobines. Dos anys més tard s'hi instal·là la primera secció completa de telers sense llançadora Sulzer. L'any 1976 va començar el trasllat de l'empresa a La Batllòria (MUNTAL, 1995). El seu tancament definitiu va tenir lloc a finals del mes d'abril de 1991. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’agost de 1982 l'Institut Català del Sòl comprà part dels seus terrenys per endegar la urbanització del sector de Tres Torres. El mes d'agost de 1993 les seves naus foren cedides a l'Ajuntament de Granollers, a través d'un acord de permuta amb els seus propietaris (HOMS I COROMINAS, 1995). La fàbrica Roca Umbert va ser utilitzada, entre d'altres coses, com a plató cinematogràfic. Posteriorment, els diferents espais s’han anat rehabilitant i avui acullen un bon nombre de serveis públics. El conjunt és concebut com un gran centre per a la producció, formació i difusió de la creació artística i cultural, destinat també al sector tecnològic i comunicatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la part més popular i anecdòtica, cal remarcar els records vius de molts dels seus antics treballadors. A la memòria de molta gent de Granollers es conserva el record de personatges com la Cinteta, teixidora de la fàbrica, que era coneguda per aquest renom per la seva fesomia: petita, velleta i a més, encantadora. No pocs aprenents de contramestre passaren pels seus consells i enmig dels seus telers durant la dècada 1950-1960 aprengueren els primers rudiments de la feina. Les teixidores de la fàbrica portaven quatre telers, separats dos a dos per un carrer i anaven a preu fet. Això ens ajuda a entendre la generositat d'aquesta dona en ensenyar aprenents, els quals durant el temps que estaven sota el seu mestratge li donaven més problemes que alegries (GARCIA-PEY, 1990). </span></span></span></p> | 41.6023000,2.2848100 | 440402 | 4605869 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95542-fabrica-roca-umbert-xemeneia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95542-fabrica-roca-umbert-xemeneia-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2023-12-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Forma part de l’itinerari “La ciutat del Fum”, que recorre les xemeneies industrials de Granollers. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 42641 | Xemeneia de la bòvila Mas Manolo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bovila-mas-manolo | BALLART, J, VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la Història de Caldes de Montbui. Segona edició, corregida i augmentada. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. FERNÀNDEZ, Magda. (1996). Quaderns del Mnatec. Número Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Terrassa. FULLANA, Miquel (1999). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Els treballs i els dies, núm. 11. Editorial Moll. Mallorca. GIRALT SERRÀ, Francisco. (1900). Guia industrial. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. VARIS AUTORS. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | XIX | Xemeneia de totxo vist, aplantillat. Presenta una base quadrada feta també de maons, d'un metre cinquanta d'alçada i amb una boca, encarada a migdia. Aquesta presenta una entrada construïda amb un arc de mig punt realitzat a partir d'una filera de maons disposats verticalment i una porteta de ferro. Per damunt, la xemeneia, que consta d'un fust en forma troncocònica d'uns 25 metres d'alçada; el coronament és amb doble collarí. Destaca exempta del conjunt. La xemeneia no presenta grans esquerdes que posin en perill el seu equilibri només una d'uns 80 centímetres situada just per sota del coronament. | 08033-200 | A l'entrada del municipi per la carretera C-1314 | Les xemeneies són un tret característic d'una zona industrial, dels establiments humans que tenen o han tingut un passat industrial. La industrialització a Catalunya es va iniciar, com en altres països del nostre entorn, a finals del segle XIX i a principis del segle XX, emprant com a font d'energia l'aigua dels rius i el carbó. L'ús de l'energia tèrmica del carbó primer, i del fuel posteriorment, allà on no es disposava de recursos hidràulics suficients, va donar lloc als vapors, naus industrials on es feia servir la màquina de vapor de Watt com a motor per posar en marxa la maquinària de la fàbrica. La necessitat d'evacuar els fums generats va donar lloc a l'arquitectura de les xemeneies, les quals tenien la funció d'emetre el més amunt possible grans volums de gasos generats en la combustió del carbó o del fuel. Mentre les cendres s'extreien periòdicament per la zona inferior de la caldera els fums sortien per la xemeneia. Com més alta era la xemeneia tenia millor tiratge i, per tant, es facilitava l'extracció dels fums. El fum calent pujava de manera que creava un corrent d'aire natural i arrossegava al seu pas els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies que es construïen podien tenir diferents acabats però la majoria tenien forma cilíndrica perquè aquesta forma resistia millor el vent i era de molta eficàcia. Així és com aquests elements arquitectònics van passar a formar part del paisatge urbà, juntament amb el de les bòviles. Caldes de Montbui s'inclou dins de moltes de les viles de Catalunya en què és possible trobar encara naus i xemeneies d'aquesta època en bon estat de conservació. La persona responsable de construir-la era el que s'anomenava el mestre d'obres. Es feia un gran fonament a base de morter, calculant en cada cas l'amplada i l'alçada de la xemeneia que depenia al mateix temps de la potència de les màquines. El tiratge i bon funcionament d'aquestes es basa en la llei física segons la qual l'aire calent pesa menys que l'aire fred i, per tant, el vapor calent (el fum) sempre puja. Per aquesta raó les xemeneies tenen la base més ampla que la sortida; com més altura, més s'estreny el seu diàmetre interior per evitar que el fum que hi circula es refredi i resti entretingut dins la xemeneia frenant el seu tiratge. Al construir una xemeneia aquesta es dividia en diferents trams, i cada un dels trams era fet d'unes peces de terra-cuita que fabricaven especialment les bòviles segons la mida de cada xemeneia. Eren peces grosses i pesants i amb curvatura. El problema que tenien algunes xemeneies era que la diferència de temperatura entre el vapor i l'aire fred de l'exterior provocava que les xemeneies s'esboquessin (s'obrissin de boca) i havien de ser reparades sense aturar el funcionament de les màquines. Aquesta era un professió perillosa perquè calia pujar per la xemeneia, sense protecció, fins a arranjar-la. | 41.6352700,2.1761400 | 431381 | 4609610 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42641-foto-08033-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42641-foto-08033-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 43166 | Xemeneia de la bòbila de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-de-dusfort | XX | Xemeneia de maó i juntes de morter de calç de base quadrada que formava part d'una bòbila. La xemeneia està formada per dos cossos: la base de planta quadrada en la que es pot observar, a la cara oest, una obertura tapiada, feta també de maó. A sobre de l'obertura hi ha un coronament amb motllures que es van estrenyent de baix cap a dalt. El segon cos és pròpiament la xemeneia La planta és quadrada, amb petites obertures. El coronament de la xemeneia esta constituït per una motllura. Té petites edificacions adossades a la part inferior. Esta envoltada de vegetació. | 08036-190 | Dusfort | De l'antiga bòbila de Dusfort, aquest element fou el primer que es construí a inicis del segle XX. | 41.7376100,1.4966700 | 374986 | 4621736 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43166-foto-08036-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43166-foto-08036-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43166-foto-08036-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 66869 | Xemeneia de la bòbila de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-de-can-rossell | AGÜERA, Andreu; CRISTIÀ, Joan; RUBIRES, Xavi; et alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Grup Ecologista Bosc Verd. | XX | Xemeneia de planta hexagonal dividida en dos trams, més ampla a la base que al cim. Construïda amb totxos, el tram inferior presenta una porta amb arc de mig punt, i està separat del tram superior per una sanefa feta a partir de tres línies de maons esglaonats, pintats de blanc i verd. El tram superior, igualment hexagonal però més estret, no presenta cap obertura, i està coronat per una sanefa de tres línies de maons pintats de verd. | 08273-86 | Intersecció de la carretera BV-2427 amb camí de la urbanització de Can Rossell | 41.4011100,1.8103300 | 400555 | 4583968 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66869-foto-08273-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | És un dels pocs elements d'arqueologia industrial que es conserven a Subirats. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 60201 | Xemeneia de la bòbila Saltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-salto | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí.</p> | XX | El tub està brut e inclinat, presentant esquerdes greus, el capitell es va ensorrar. | <p>La xemeneia, de maó vist, tenia originalment 25'82 metres d'alçada, no té base i la seva secció es circular. La seva alçada és de port esvelt, encara que el capitell ha desaparegut (PEREIRA, 1998). Amb respecte al conjunt de la bòbila, es trobava situada a la part nord-oest del complex industrial.</p> | 08184-128 | C/ del General Castaños - C/ Sant Muç (barri de la Serreta), 08191-RUBÍ | <p>Ja en el segle XVIII es comenten les excel·lències dels totxos fets a Rubí, un poble llavors amb un creixement constructiu important i amb un tradició de rajoleria local prou interessant, com es pot comprovar en algunes masies i cases del terme. Així Francisco de Zamora, el 1789 diu 'se hacen excelentes ladrillos, de un grueso extraordinario' (GARCÍA, 1996). La bòbila que ocupava el solar avui destinat i habitatges i de la que tan sols en resta la xemeneia, va començar la seva activitat l'any 1920. El seu constructor, Jaume Almirall Poch, juntament amb un enginyer dels F.F.C.C. Van ser els iniciadors de la seva activitat industrial, subministrant els totxos per la construcció del túnel de Sabadell fins el 1935, en que es lloga la construcció per destinar-se a la indústria alimentària (cultiu de xampinyons). L'any 1936, just quan els seus propietaris estaven en tractes per vendre la bòbila amb Josep Saltó Carreras, esclata la Guerra Civil i la construcció és expropiada per col·lectivitzar-la, formant-se la Colectiva de Ladrilleros de Rubí, que la va fer funcionar fins al 1938. El 1939 recupera la bòbila Jaume Almirall, però es veu incapaç de fer-la funcionar, doncs ja en té prou amb la que té a Terrassa. Llavors la cedeix a Josep Saltó Carreras perquè la faci funcionar i la llogui o compri quan pugui. Des d'aleshores la bòbila s'ha vingut denominant José Saltó Carreras, conservant-se a l'edifici familiar l'escriptura de compra. Sota aquesta denominació la indústria estarà en funcionament fins el 1972, en que continuant la mateixa producció, es denomina Ceràmica Saltó, S.A., i des de l'any 1995, fins a la seva desaparició, funciona sota la denominació Comercial Venta y Transporte, S.A. (COVENTA, S.A.). L'antiga font d'energia emprada per alimentar el forn fou el carbó, fins el 1970 en què fou substituït per gas natural. Després de la crisis del petroli, el 1980 es tornà a fer servir el carbó. Amb la reintroducció del carbó es va construir una canalització que anava del forn al túnel d'assecament per eixugar l'obra abans de escalfar-la (substituint la funció de les dues primeres calderes). La força elèctrica s'autoritzà el 1948. La dècada del 1960-1970 és la més productiva de la seva història empresarial, amb dues fites significatives d'alta producció: la rierada de 1962 i el 'boom' de la construcció d'urbanitzacions a la Costa Brava. Després de successives crisis de producció, l'empresa es dona de baixa el 1 de desembre de 1995, anys després les naus s'enderroquen i tan sols resta dempeus la xemeneia (INVENTARI, 1999).</p> | 41.4955600,2.0353900 | 419485 | 4594220 | ca. 1920 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60201-foto-08184-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | L'obra ha sofert danys de consideració que han provocat l'enderrocament del capitell a l'extrem superior i l'esquerdament longitudinal de deu metres de llargada, de dalt a baix, tot produït per un llamp que va caure el 1980 (PEREIRA, 1998). | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:37 | ||||||
| 73504 | Xemeneia de la bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-jane | XIX | Xemeneia o fumeral vertical, d'una trentena de metres, d'una antiga bòbila, feta de maons massissos d'obra vista, amb quatre anelles de ferro de subjecció, a la meitat inferior. Conserva la cambra de combustió, tot i que amb l'entrada mig tapiada i usada com abocador. | 08305-274 | Bòbila Jané | 41.3547100,1.7078400 | 391911 | 4578940 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73504-foto-08305-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73504-foto-08305-274-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:47 | |||||||||||
| 95505 | Xemeneia de la Serradora Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-serradora-gibert | <p><span><span><span>CANTARELL, Cinta (2018). “Serradora Gibert”. Plafons informatius sobre les xemeneies industrials de l’itinerari “la ciutat del fum”. Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xemeneia industrial que formava part de la Serradora Pi i Gibert, establerta a Granollers a principis del segle XX. És l’únic element que es conserva de l’antic complex industrial. La xemeneia és obrada a totxo vist. Consta d’una base de secció circular amb una sèrie de motllures de forma esglaonada. El fust és de secció circular i troncocònic; és a dir, amb la part inferior més gruixuda. El coronament és format per diverses filades a manera de cornisa, els quals tenien una funció estètica però també evitaven que l’aigua de la pluja malmetés la construcció. El material constructiu és totxo de secció octogonal.</span></span></span></p> | 08096-448 | Passatge entre el carrer de l'Enginyer i el carrer Bruniquer, vora la via del tren. | <p><span><span><span>La Serradora Pi i Gibert es va establir a Granollers a principis de segle XX. Va ser la primera de Granollers que es va dedicar a la construcció de caixes de fusta per embalatges i per a l’exportació de fruites. L’empresa, que estava ubicada entre els carrers de Bruniquer i de Tetuan, va estar en actiu almenys des del 1902. Fins el 1908 la raó social era Pi i Gibert, i a partir de 1909 hi consta ja Mariano Gibert Garriga, que va conduir l’empresa fins el 1933. Almenys entre 1913 i 1936 també es produïa electricitat per a ús propi mitjançant una màquina de vapor, que proporcionava la força motriu. La xemeneia expulsava precisament els fums d’aquesta màquina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de 1933 el fill de Mariano, Pau Gibert Cabruja, va dirigir la serradora fins que va deixar de funcionar, a finals de l’any 1959. Durant la Guerra Civil la serradora va ser incautada. Els bombardejos de l’exèrcit franquista sobre Granollers de l’any 1939 van afectar el conjunt. L‘habitatge de la família Gibert, ubicat al carrer Tetuan, va quedar destruït. En aquest moment prop de la xemeneia s’hi va construir un refugi antiaeri, el qual va desaparèixer amb la urbanització d’aquest espai a partir del 2004. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop acabada la guerra la família va recuperar l’empresa. A finals de l’any 1959 la serradora va deixar de funcionar com a conseqüència d’un greu incendi. La destrucció gairebé definitiva del complex industrial, però, va succeir a la dècada de 1970, una nit de Sant Joan. Es creu que un coet va prendre foc a les fustes i herbes (CANTARELL, 2018). Després d’aquest episodi el conjunt va restar en un estat avançat de ruïna, però l’any 2002 encara hi quedaven construccions. A partir de l’any 2004 en conjunt es va aterrar i s’urbanitzà el sector. Es va deixar la xemeneia com a testimoni del passat industrial.</span></span></span></p> | 41.6090300,2.2927000 | 441066 | 4606610 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95505-serradora-gibert-xemeneia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95505-serradora-gibert-xemeneia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95505-serradora-gibert-xemeneia-plafo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95505-can-felip-50117-foto-08096-263-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-12-08 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: can FelipTé un plafó informatiu i forma part de l’itinerari “La ciutat del Fum”, que recorre les xemeneies industrials de Granollers.En la primera versió d’aquest Mapa del Patrimoni h havia una fitxa dedicada a aquesta serradora amb la denominació “Can Felip”. Aquesta fitxa ha estat retirada perquè el complex industrial ja no existeix. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 77229 | Xemeneia de la Manigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-manigua | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | Xemeneia de planta quadrada i estructura lleugerament cònica, més ampla de la part de baix que de la part superior, on sobresurt un petit anell d'obra a modus de cornisa. Està feta de maó vist. | 08214-141 | Carrer de les Balears, 6 | La Manigua era una fàbrica situada en aquest carrer que el 1931 consta la firma d'Antonio Malaret Vilar amb 48 telers i els anys següents Federico Torelló Cendra només n'hi té 20. L'any 1936 hi consta Joan Colomer Ribas amb 70 telers. Després de la Guerra Civil espanyola hi figura l'empresa Noguera i Jordà. | 41.5201900,2.3590300 | 446519 | 4596704 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77229-foto-08214-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77229-foto-08214-141-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En la seva catalogació es fa referència a aquest element com una fita en el paisatge. Amb la promoció d'habitatge que ha sofert l'antiga fàbrica de La manigua, la xemeneia ha quedat enmig de blocs de pisos que fan qüestionar aquesta afirmació. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:37 | ||||||||
| 42530 | Xemeneia de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-llana | BALLART, J, VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la Història de Caldes de Montbui. Segona edició, corregida i augmentada. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. FERNÀNDEZ, Magda. (1996). Quaderns del Mnatec. Número Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Terrassa. FULLANA, Miquel (1999). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Els treballs i els dies, núm. 11. Editorial Moll. Mallorca. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A. (2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. VARIS AUTORS. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | XIX | Xemeneia de totxo vist aplantillat. No presenta base ja que aquesta va desaparèixer amb la reforma de l'edifici, per tant actualment parteix del mateix nivell del sòl. Consta tan sols d'un fust en forma troncocònica d'uns 25 metres d'alçada; el coronament és amb doble collarí. Destaca exempta del conjunt de la fàbrica i es contraposa a l'horitzontalitat d'aquesta, formant una bella composició de volums. Té quatre anelles de ferro formant un collarí, repartides per la xemeneia per evitar que el tronc es doblegui. Just abans de la sortida de fum, s'observa un cinquè collarí, a mena de cornisa, format per dues rengleres de maons. Damunt de la cornisa hi ha un parallamps. | 08033-89 | carrer de Montserrat | Les xemeneies són un tret característic d'una zona industrial, dels establiments humans que tenen o han tingut un passat industrial. La industrialització a Catalunya es va iniciar, com en altres països del nostre entorn, a finals del segle XIX i a principis del segle XX, emprant com a font d'energia l'aigua dels rius i el carbó. L'ús de l'energia tèrmica del carbó primer, i del fuel posteriorment, allà on no es disposava de recursos hidràulics suficients, va donar lloc als vapors, naus industrials on es feia servir la màquina de vapor de Watt com a motor per posar en marxa la maquinària de la fàbrica. La necessitat d'evacuar els fums generats va donar lloc a l'arquitectura de les xemeneies, les quals tenien la funció d'emetre el més amunt possible grans volums de gasos generats en la combustió del carbó o del fuel. Mentre les cendres s'extreien periòdicament per la zona inferior de la caldera, els fums sortien per la xemeneia. Com més alta era la xemeneia tenia millor tiratge i, per tant, es facilitava l'extracció dels fums. El fum calent pujava de manera que creava un corrent d'aire natural i arrossegava al seu pas els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies que es construïen podien tenir diferents acabats però la majoria tenien forma cilíndrica perquè aquesta forma resistia millor el vent i era de molta eficàcia. Així és com aquests elements arquitectònics van passar a formar part del paisatge urbà, juntament amb el de les bòviles. Caldes de Montbui s'inclou dins de moltes de les viles de Catalunya en què és possible trobar encara naus i xemeneies d'aquesta època en bon estat de conservació. La persona responsable de construir-la era el que s'anomenava el mestre d'obres. Es feia un gran fonament a base de morter, calculant en cada cas l'amplada i l'alçada de la xemeneia que depenia al mateix temps de la potència de les màquines. El tiratge i bon funcionament d'aquestes es basa en la llei física segons la qual l'aire calent pesa menys que l'aire fred i, per tant, el vapor calent (el fum) sempre puja. Per aquesta raó les xemeneies tenen la base més ampla que la sortida; com més altura, més s'estreny el seu diàmetre interior per evitar que el fum que hi circula es refredi i resti entretingut dins la xemeneia frenant el seu tiratge. Al construir una xemeneia aquesta es dividia en diferents trams, i cada un dels trams era fet d'unes peces de terra-cuita que fabricaven especialment les bòviles segons la mida de cada xemeneia. Eren peces grosses, pesants i amb curvatura. El problema que tenien algunes xemeneies era que la diferència de temperatura entre el vapor i l'aire fred de l'exterior provocava que les xemeneies s'esboquessin i havien de ser reparades sense aturar el funcionament de les màquines. Aquesta era un professió perillosa perquè calia pujar per la xemeneia, sense protecció, fins a arranjar-la. | 41.6318900,2.1727600 | 431096 | 4609237 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42530-foto-08033-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42530-foto-08033-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 64746 | Xemeneia de la Fàbrica de Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-de-cartro | PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan (2002) Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona | XX | L'estructura està a tocar del canal, envoltada de vegetació i té alguns grafits pintats a la part baixa. S'està degradant progressivament. | Xemeneia de secció circular feta de maó ceràmic vist, edificada sobre una base feta de pedra i morter de planta quadrada. El tronc té forma d'un con truncat, que es genera a partir d'una circumferència, fa uns 14,33 m d'alçada i té un diàmetre a la part superior de 1,7 m i uns 2,4 m a la part baixa. Per a la construcció de la xemeneia es van utilitzar maons aplantillats de color vermellós, si bé a cada pocs centímetres, es defineix un cercle de maons de color groguenc. Aquesta disposició alternant les franges més gruixudes de línies de maó vermell amb una línia de color groc es repeteix fins al coronament de la xemeneia i ajuda a percebre la seva esveltesa. La base és de planta quadrada, de 3,25 m de costat i té un fris de maó de 0,35 m de gruix que forma un dentellat ornamental. Aquesta base es troba parcialment terraplenada i n'emergeix una part d' 1,75 m d'alçada, la resta no és visible. Estava vinculada al tiratge d'una caldera de vapor. A simple vista no es veuen evidències d'haver patit cap reforma o modificació. L'estructura està a tocar del canal, envoltada de vegetació i té alguns grafits pintats a la part baixa. | 08244-9 | Entre el canal de la dreta del Llobregat i la riera de Ca n'Isbert, en el vial de la BV-2002 | Segons consta en la matrícula industrial de l'Ajuntament de Santa Coloma, entre els anys 1921 i 1922 es documenta l'empresa anomenada 'Viuda de Ramon Esteva', que tributava 1.121,24 pessetes per '1 máquina para fabricar cartón ordinario por el procediment continuo 1 metro o centimetros' i també 168,19 pessetes per '15% fuerza hidráulica'. És a aquesta empresa a qui s'atribueix la construcció de la xemeneia. Entre el 1922-1923 aquesta societat ja havia passat a mans de Metje Bové que la mantingué fins al 1934, quan apareix com a propietari Zoïl Janés. A partir del 1941 fins al 1960 quan es va tancar, és propietat de Josep Maria Frigola Carreras. A la dècada dels 80 s'hi va instal·lar un magatzem de ferros i posteriorment es va enderrocar, deixant únicament com a testimoni del seu passat la xemeneia | 41.3681000,2.0273600 | 418656 | 4580077 | 1921 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64746-foto-08244-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64746-foto-08244-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64746-foto-08244-9-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Empresa Viuda de Ramon Esteva | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||
| 39456 | Xemeneia de la Fàbrica d'El Tint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-del-tint | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX | Xemeneia situada a la nau més occidental d'El Tint. Està feta amb totxanes lligades amb ciment i tot el conjunt té una alçada d'uns 11-12 m respecte el nivell del terra. Es conserva gran part del forn que hi havia, amb l'obertura per on s'introduïa la font de calor. Aquesta part presenta unes totxanes de color blanquinós fins a l'alçada on hi hauria el sostre. La xemeneia està feta amb totxanes de color natural, i es va estrenyent amb l'alçada. | 08012-228 | Avinyó | Fàbrica destinada en els seu orígens a la confecció de teixits de cotó. El seu creador va ser Antoni de Barnola i es féu construir la fàbrica, segons Mossèn Tresserra, a un paleta d'Artés anomenat Miquel. L'edifici va ser beneït pel mossén Miquel Ballart a 18 de novembre de 1898. | 41.8618700,1.9826000 | 415559 | 4634940 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39456-foto-08012-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39456-foto-08012-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 55694 | Xemeneia de la Fàbrica Vella del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-vella-del-moli | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-41 | XIX | Element mutilat. | Part inferior de la xemeneia de la Fàbrica Vella del Molí. És feta de totxo refractari de dues tonalitats (vermellós i grogós, disposats en franges horitzontals alternades i amb anelles de ferro). El totxo és aparellat a trencajunt i unit amb morter de calç. La base té forma cilíndrica, coronada amb una motllura convexa a manera de brocell de secció semicilíndrica, feta amb totxo aplantillat col·locat a plec de llibre. El seu fust és troncocònic, subjecte perimètricament per una sèrie d'anelles de ferro, de les quals encara en queden 8, ja que el fust ha estat recentment escapçat aproximadament a la meitat de la seva alçada original. El coronament ha desaparegut. | 08147-190 | Polígon industrial CATEX-Molí | Antigament en aquest indret hi havia el molí d'Olesa. La primera notícia és la concessió de les aigües del riu Llobregat a favor de la vila d'Olesa, en un establiment fet a l'any 1647. Una mica més tard, el 1676 el batlle general de Catalunya va concedir a la vila permís per la construcció del molí. El 1695 l'Ajuntament va cedir el molí, que estava a mig construir i havia sofert desperfectes a causa de diverses riuades, a Bartomeu Minuart. Els veïns d'Olesa tenien l'obligació d'anar a moldre el gra a aquest molí. El 1795 els hereus de Minuart eren Francesc i Maria Gualba. Al segle XVIII aquesta família va donar nom al molí, i durant aquesta època s'hi van instal·lar batans. El 1865 els hereus de Minuart vénen el molí a Jaume Bernadas. Durant el segle XIX el molí va passar per diverses mans. El 1922 fou aportat per Comercial Anónima Vilà a la Indústria Olesana S.A. Cap a l'any 1946 aquesta societat decidí tancar el molí i construir-ne un de nou al final del Passeig del Progrés, on hi ha el Grup Escolar. Anteriorment, en l'emplaçament de l'antic molí s'hi havia instal·lat una fàbrica, coneguda com el Molí. Sobre la fàbrica del Molí, cal dir que la va fundar l'industrial de Barcelona Josep Cuspinera. L'any 1880 consta que tenia 1.000 fusos, mentre que el 1906 ja arribava als 5.488. Als inicis funcionva com una nau on es llogava l'energia a tercers, en aquest cas hidràulica i de vapor. Aquesta última amb una força de 6.000 kg. Entorn de 1923 van entrar nous inversors a l'empresa, com els Vilà, de Barcelona, i la raó social es convertí en Indústria Olesana S.A. De llavors endavant la fàbrica s'ampia amb la construcció de noves naus. Durant les dècades de 1940 i 50 l'empresa va aprofitar el moment de gran expansió del tèxtil i continuà ampliant el conjunt, on hi van arribar a treballar unes 1.000 persones. Era l'empresa que ocupava més olesans, després de la colònia Sedó (en terme d'Esparreguera). Amb la crisi dels anys 70 tot el complex va haver de tancar. L'any 1981 fou adquirit per Immobiliària Catalana Tèxtil, empresa que des d'aleshores ofereix naus a lloguer. En els darrers anys s'ha reurbanitzat el conjunt i s'ha ampliat amb noves naus al sector de llevant. | 41.5361200,1.8911600 | 407504 | 4598868 | 1875 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També coneguda com la Cuspinera. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 48539 | Xemeneia de la Fàbrica Montané i Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-montane-i-font | ' Xemeneia'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CASAS,M. (2002): 'Fàbrica Montané i Font'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | XIX-XX | Desploms els 10 metres superiors. Cal la seva consolidació. | Xemeneia de planta circular amb la base més ample que el final. Està feta de maó, amb el cos llis excepte a l'extrem on hi ha un motllura. | 08076-187 | C/ Balmes amb Avinguda Francesc Macià. | La xemeneia pertanyia a l'antiga fàbrica de tovalloles Montané i Font. En un primer moment la Fàbrica Montané i Font fou la primera central elèctrica d'Esparreguera (finals del segle XIX) i després s'hi instal·là una fàbrica de pells (1918) i, més tard, de tovalloles. | 41.5402300,1.8663800 | 405443 | 4599351 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48539-foto-08076-187-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 95041 | Xemeneia de la Bòbila Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-roca-0 | <p>- DÍAZ, César; GUMÀ, Ramon (2008). 'Patologia, diagnòstic i recuperació de xemeneies industrials de fàbrica de maó'. <em>Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. Assaig i recerca</em>. Col·lecció Documents de Treball. Sèrie Recursos Culturals. Diputació de Barcelona. Barcelona, pp. 23-48.</p> | XX | <p>Xemeneia industrial de maó ceràmic i de tub cilíndric, una de les dues úniques que queden a Pallejà. Aquesta mena de construccions coincideixen generalment amb l'adopció de la caldera de vapor com a nova tècnica en els processos de producció, i amb l'ús del carbó com a recurs energètic natural.</p> <p>Comencen a proliferar cap a la segona meitat del segle XIX i la seva construcció perdura al llarg de tota la primera meitat del segle XX, fins ben entrats els anys cinquanta, quan pren el relleu l'energia elèctrica.</p> | 08157-137 | Avinguda Prat de la Riba, 184 | 41.4100494,2.0015181 | 416548 | 4584759 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Avui es poden llegir les lletres de la fàbrica a la qual pertany al llarg de la xemeneia | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||||||
| 64229 | Xemeneia de la Bòbila Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-roca | XX | La part superior està malmesa. | Xemeneia de planta circular troncopiramidal que es troba situada sobre una base quadrangular. Aquesta base es troba decorada amb una motllura i està coronada per un collarí. El parament és de totxo vist aplantillat. | 08231-461 | Rambla del Garraf | La Bòbila Roca va començar la seva activitat entorn els anys 40 del segle XX. Estava dedicada a la fabricació de material de construcció. Al cap de pocs anys, el senyor Antoni Roca, va notificar que durant l'extracció de les argiles de la bòbila va posar-se al descobert material arqueològic. Les excavacions posteriors van confirmar l'existència d'un jaciment que comprèn des del neolític mitjà fins a l'època ibèrica. | 41.2346700,1.7472500 | 395015 | 4565565 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64229-foto-08231-461-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64229-foto-08231-461-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:38 | |||||||||
| 87030 | Xemeneia de l'antiga fàbrica C.E.L.O. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-lantiga-fabrica-celo | <p>ASAB, (1), UI. 29, exp. 101. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià. Butlletí d'informació municipal, 2002-2003, Núm. 57-76. BPO. IV-V, juny 2003. https://ca.wikipedia.org/wiki/Xemeneia_de_l%27antiga_f%C3%A0brica_CELO</p> | XX | <p>Xemeneia industrial situada enmig de l'actual aparcament d'un centre comercial. És cilíndrica i està construïda de maó ceràmic vist. Fa 39,95 metres d'alçada, per 1,10 de diàmetre, en la part més ampla. La xemeneia es constitueix a partir d'una base quadrada que s'alça en forma de prisma lleugerament més ample que tot el conjunt. Les quatre cares del prisma estan decorades amb arcuacions amb arquivoltes i està coronada amb una cornisa de tres motllures escalonades a les quatre cantonades del mateix prisma. El carregament amb el fust és resolt mitjançant quatre cossos, un a cada cantonada, de forma piramidal format per maons ceràmics esglaonats. El fust és de totxo vist aplantillat de forma troncocònica i està rematat amb doble collarí entre el que hi ha un fris central decorat amb una sanefa de motius geomètrics en relleu. El collarí inferior està constituït per una motllura fina, mentre que el superior està format per doble cornisa motllura encavalcada.</p> | 08194-11 | Sant Joan Baptista - Carrer de la Torrassa s/n | <p>La 'Compañía Española para la Fabricación Mecánica de Vidrio S.A.' s'instal·la a Sant Adrià l'any 1923. Aquesta empresa, coneguda popularment com la CELO, es dedicava a la fabricació de vidre pla, i ho feia mitjançant el mecanisme més innovador de l'època: el procediment anomenat Libbey-Owens. Aquest sistema de fabricació era patentat i difícil de copiar, doncs requeria grans inversions pels grans forns, el combustible, les matèries primeres i la maquinària. El 1923 es van iniciar les obres de la fàbrica i la producció va començar el 1925, tot i que ja des del principi va ser la fàbrica més gran i moderna de tot l'Estat, en la seva especialitat. Treballava les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any i mantenia un equip de tècnics que vivien a Sant Adrià de Besòs, provinents de Bèlgica. La fàbrica disposava d'un ramal de ferrocarril que li permetia la connexió amb la xarxa ferroviària, facilitant l'entrada de matèria primera i distribució de la seva producció. Per aquest servei disposava de dues locomotores de vapor que permetien la circulació dels vagons per dins del recinte. El 1931 es va crear una secció del Sindicat de la Indústria Vidriera, la primera organització sindical de la CNT a Sant Adrià de Besòs. La raó va ser el previ tancament patronal de l'empresa en resposta a les reivindicacions laborals. Durant la Guerra Civil, la fàbrica s'utilitzà per a la fabricació de material bèl·lic, concretament, produïa bales pel bàndol republicà. En aquesta època es va donar la col·lectivització de la fàbrica. Els anys posteriors a la Guerra Civil, 1939-1950, la fàbrica va incrementar la seva producció. L'any 1951, a causa de les restriccions de subministrament elèctric, s'instal·la una central tèrmica per tal d'abastir la factoria, a la qual pertany la xemeneia. L'any 1955 es va produir un accident quan la caldera central va esclatar, fet que va provocar la pèrdua de vides humanes, així com altres danys materials. La fàbrica va funcionar fins l'any 1987. El 1988 es va enderrocar el conjunt, amb excepció de la xemeneia. Actualment hi trobem un centre comercial i un gran aparcament en el seu entorn.</p> | 41.4279900,2.2274800 | 435452 | 4586558 | 1951 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87030-foto-08194-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87030-foto-08194-11-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Miguel Alejandre Casas | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:37 | |||||||
| 42555 | Xemeneia de l'antiga bòvila de la Borda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-lantiga-bovila-de-la-borda | BALLART, J, VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la Història de Caldes de Montbui. Segona edició, corregida i augmentada. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. FERNÀNDEZ, Magda. (1996). Quaderns del Mnatec. Número Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Terrassa. FULLANA, Miquel (1999). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Els treballs i els dies, núm. 11. Editorial Moll. Mallorca. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. GIRALT SERRÀ, Francisco. (1900). Guia industrial. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. Varis autors. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | XIX | pel que fa a la part superior de la xemeneia, presenta perill d'enderroc degut a la seva inclinació; s'hauria de procedir a la seva restauració, desmuntant el tros afectat, intentant alhora reciclar les peces de ceràmica per construir de nou, amb el màxim de peces originals, la part més superior de la xemeneia i restaurar el coronament. Es podrien posar uns cèrcols d'acer inoxidable amb la finalitat d'abraçar la fumera i que no es torni a obrir. Es podria afegir un parallamps. | Xemeneia construïda en totxo vist aplantillat, actualment dividida en tres cossos degut als reforços de ferro col·locats segurament ja fa anys. Consta d'una base de planta circular de 2 metres d'alçada, i d'un fust en forma troncocònica d'uns 30 metres; el coronament és amb doble collarí. Actualment només en queda la xemeneia. La part alta d'aquesta xemeneia presenta esquerdes importants degut a la seva inclinació. | 08033-114 | Cruïlla C-1415 de Caldes a Granollers amb C-59 | Les xemeneies són un tret característic d'una zona industrial, dels establiments humans que tenen o han tingut un passat industrial. La industrialització a Catalunya es va iniciar, com en altres països del nostre entorn, a finals del segle XIX i a principis del segle XX, emprant com a font d'energia l'aigua dels rius i el carbó. L'ús de l'energia tèrmica del carbó primer, i del fuel posteriorment, allà on no es disposava de recursos hidràulics suficients, va donar lloc als vapors, naus industrials on es feia servir la màquina de vapor de Watt com a motor per posar en marxa la maquinària de la fàbrica. La necessitat d'evacuar els fums generats va donar lloc a l'arquitectura de les xemeneies, les quals tenien la funció d'emetre el més amunt possible grans volums de gasos generats en la combustió del carbó o del fuel. Mentre les cendres s'extreien periòdicament per la zona inferior de la caldera els fums sortien per la xemeneia. Com més alta era la xemeneia tenia millor tiratge i, per tant, es facilitava l'extracció dels fums. El fum calent pujava de manera que creava un corrent d'aire natural i arrossegava al seu pas els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies que es construïen podien tenir diferents acabats però la majoria tenien forma cilíndrica perquè aquesta forma resistia millor el vent i era de molta eficàcia. Així és com aquests elements arquitectònics van passar a formar part del paisatge urbà, juntament amb el de les bòviles. Caldes de Montbui s'inclou dins de moltes de les viles de Catalunya en què és possible trobar encara naus i xemeneies d'aquesta època en bon estat de conservació. La persona responsable de construir-la era el que s'anomenava el mestre d'obres. Es feia un gran fonament a base de morter, calculant en cada cas l'amplada i l'alçada de la xemeneia que depenia al mateix temps de la potència de les màquines. El tiratge i bon funcionament d'aquestes es basa en la llei física segons la qual l'aire calent pesa menys que l'aire fred i, per tant, el vapor calent (el fum) sempre puja. Per aquesta raó les xemeneies tenen la base més ampla que la sortida; com més altura, més s'estreny el seu diàmetre interior per evitar que el fum que hi circula es refredi i resti entretingut dins la xemeneia frenant el seu tiratge. Al construir una xemeneia aquesta es dividia en diferents trams, i cada un dels trams era fet d'unes peces de terra-cuita que fabricaven especialment les bòviles segons la mida de cada xemeneia. Eren peces grosses, pesants i amb curvatura. El problema que tenien algunes xemeneies era que la diferència de temperatura entre el vapor i l'aire fred de l'exterior provocava que les xemeneies s'esboquessin (s'obrissin de boca) i havien de ser reparades sense aturar el funcionament de les màquines. Aquesta era un professió perillosa perquè calia pujar per la xemeneia, sense protecció, fins a arranjar-la. | 41.6334700,2.1743600 | 431231 | 4609411 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42555-foto-08033-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42555-foto-08033-114-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 51667 | Xemeneia de l'antiga Fàbrica Ert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-lantiga-fabrica-ert | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XX | <p>Xemeneia de planta circular troncopiramidal que es troba situada sobre una base quadrangular. Aquesta base es troba decorada amb una motllura i s'obre amb una porta d'arc de mig punt, actualment tapiada. La xemeneia té un coronament en collarí. El parament és de totxo vist aplantillat.</p> | 08126-18 | A l'Est de l'estació ferroviària de Montgat | <p>La xemeneia formava part del conjunt industrial de la fàbrica Ert, dedicada al sector químic. La fàbrica es trobava situada davant de mar i va ser enderrocada l'any 1989, fet que va suposar la recuperació d'una part del litoral montgatí. La xemeneia es va conservar com a testimoni del passat industrial de la zona.</p> | 41.4629400,2.2734200 | 439323 | 4590405 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51667-foto-08126-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51667-foto-08126-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51667-foto-08126-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 71476 | Xemeneia de can Marsell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-can-marsell | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 119-120. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (2002). Vallirana II. Barcelona: Viena Edicions, p. 25. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 21. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 28.</p> | XIX | <p>Xemeneia aïllada situada en un extrem de la rambla de la Sobirania, al bell mig del nucli urbà. Es tracta d'una estructura de planta quadrada formada per quatre cossos superposats, que es van empetitint a mida que la xemeneia agafa alçada. Presenta un basament de formigó i una obertura d'arc rebaixat, amb els maons disposats a sardinell, que es troba oberta en el volum inferior. La construcció està bastida en maons lligats amb morter, amb la part superior completament restituïda. Alhora està delimitada per una barana metàl·lica en la que hi ha instal·lat el nom de la rambla i una placa commemorativa de l'element (any 2010).</p> | 08295-711 | Rambla de la Sobirania | <p>Es tracta de la xemeneia de la màquina de vapor de l'antiga fàbrica de cotó, que va funcionar en aquest mateix lloc fins a finals del segle XIX. Posteriorment, Carles Marsell va instal·lar la seva serradora en el mateix lloc (i fins al carrer que actualment porta el seu nom i que delimita la rambla per la banda de ponent). La inauguració d'aquest monument es dugué a terme per la diada de Sant Sebastià de l'any 2010.</p> | 41.3834300,1.9308300 | 410604 | 4581874 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71476-foto-08295-711-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71476-foto-08295-711-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:43 | |||||||||
| 55696 | Xemeneia de cal Sánchez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-sanchez | <p>GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-43</p> | XX | Fa un temps va ser restaurada. | <p>Xemeneia de l'antiga fàbrica Sánchez. És feta de totxo refractari, disposat a trencajunt en filades horitzontals regulars. La base, de planta quadrada, s'enlaira sobre el nivell del carrer en sentit longitudinal. Les cares formen un rectangle refós respecte al pla de façana i les arestes són aixamfranades. Es corona amb una cornisa amb motllures inferior i superior, de secció rectangular, entre les quals discorre un fris de maó disposat en dents de serra. El fust és de forma troncopiramidal amb planta octogonal. El coronament està constituït per una primera motllura, a manera de collarí, un cos octogonal llis i una segona motllura de tres gruixos de maó en files avançades. És una de les xemeneies més completes i interessants que queden a Olesa, i l'única que és feta amb fust octogonal.</p> | 08147-192 | Antiga fàbrica de cal Sánchez (Carrer Calvari, núm. 57) | <p>L'empresa més antiga en aquest sector fou la fàbrica Sánchez, fundada el 1898 per Luís Sánchez Merlin. Més tard, el 1905 passà a ser dirigida per la seva vídua. A aquesta fàbrica pertanyia la xemeneia i altres construccions que no s'han conservat al sector sud-est. Una altra fabrica que hi havia en aquest sector era la fàbrica Pons, que començà el 1904. La major part de les naus actuals corresponien a l'antiga fàbrica Muntané, que va començar a funcionar l'any 1921 com a indústria tèxtil, coneguda amb el nom de Muntanné i Cia. L'any 1923 canvià el nom i passà a dir-se 'Juan Montanné Font', nom que va perdurar fins a 1933, quan passà a denominar-se 'J. Montané Font, S.L.'. El 1963 va tancar les portes i, posteriorment, s'hi va instal·lar la fàbrica de galetes Rochina, que va tancar l'any 1980. Més endavant les naus han tornat a estar ocupades en el sector del tèxtil. Cal dir que, en aquest conjunt hi havia altres naus industrials, les quals han estat enderrocades: al solar que queda enmig de la illa de cases i a l'altra banda del carrer Joan Coca.</p> | 41.5417400,1.8982100 | 408100 | 4599484 | 1921 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 55697 | Xemeneia de cal Montané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-montane | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-44 | XX | Xemeneia de l'antiga fàbrica de cal Montané. És feta de totxo refractari de dues tonalitats (vermellós i grogós) disposat a trencajunt amb morter de calç. La base té forma de prisma quadrangular, amb cornisa de coronament formada per diverses filades de maó que sobresurten del pla vertical. La cara sud forma un rectangle refós respecte el pla de façana, amb la part superior en arc pseudoconopial invertit. L'obertura d'accés, tapiada actualment amb maó, es troba també en aquesta cara. El fust és de forma troncocònica, amb una anella de ferro de subjecció cap a mitja alçada. El coronament està constituït per una primera motllura, a manera de collarí, un cos cilíndric llis i una segona motllura de tres gruixos de maó en filades avançades. Es tracta d'una de les tres xemeneies industrials que queden completes a Olesa. | 08147-193 | Antiga fàbrica de cal Montané (Carrer Margarida Biosca, núm. 28) | L'any 1898 s'havia fundat, al sud de l'actual illa de cases, la fàbrìca Sánchez, que és la més antiga d'aquest sector. Aquestes naus del sector nord corresponien a l'antiga fàbrica Montané, que va començar a funcionar l'any 1921 com a indústria tèxtil, coneguda amb el nom de Muntanné i Cia. L'any 1923 canvià el nom i passà a dir-se 'Juan Montanné Font', nom que va perdurar fins a 1933, quan passà a denominar-se 'J. Montané Font, S.L.'. El 1963 va tancar les portes. Més endavant, les naus han estat habilitades de nou per a altres usos industrials. Cal dir que, en aquest conjunt hi havia altres naus industrials, les quals han estat enderrocades: al solar que queda enmig de la illa de cases i a l'altra banda del carrer Joan Coca. | 41.5421800,1.8988000 | 408150 | 4599532 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 40764 | Xemeneia de bòbila d'en Baucells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-bobila-den-baucells | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XX | La part superior està malmesa i presenta esquerdes. | Xemeneia isolada situada en el solar on hi havia la bòbila d'en Baucells, al costat de l'autovia. És de planta hexagonal troncocònica, sobre una base també hexagonal acabada amb motllures. La part superior està rematada per un collarí hexagonal esgraonat. El parament és de totxo vist. | 08017-130 | Pla de Balenyà | La bòbila d'en Baucells va construir-se a la dècada de 1940 per encàrrec del Sr. Baucells de Tona. Inicialment, es dedicà a la fabricació tradicional de rajols i teules. Fa uns anys el conjunt fou enderrocat, quedant com a únic testimoni la xemeneia. | 41.8388000,2.2336300 | 436371 | 4632162 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40764-foto-08017-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40764-foto-08017-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 53301 | Xemeneia de Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-puig-oriol | XVII-XVIII | <p>La xemeneia es troba situada a la teulada del mas Puig-oriol. Es tracta d'una xemeneia troncocònica de grans dimensions. La seva boca és de forma quadrada i la sostenen unes bigues de 2 x 2 metres. La forma quadrada es va tancant progressivament fins a fer-se rodona, projectant-se fins al mig d'una de les vessants de la teulada. La xemeneia està construïda maons i presenta una decoració de dos nivells amb orificis triangulars fets amb maons. El coronament de la xemeneia és de forma de barret piramidal de teules.</p> | 08109-114 | Mas Puig-oriol. Lluçà | 42.0676200,2.0660600 | 422735 | 4657706 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53301-foto-08109-114-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les lloses de terra de la llar de foc (situada a la cuina del mas) són grans i fan un clot a la part central. En una de les parets que formen la xemeneia hi ha una volta buidada i al costat una espiera que anava de l'habitació de l'amo a la cuina. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 75650 | Xemeneia de Dames | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-dames | Es troba en procés d'erosió. | La xemeneia de Dames és una formació geològica que pren una forma singular, semblant a una xemeneia. Es tracta d'un turonet de margues blaves, la part superior del qual s'ha erosionat notablement de forma cònica, rematat per una llosa inclinada. | 08111-103 | Camí de la Roca | 41.8897500,2.2198200 | 435276 | 4637830 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75650-foto-08111-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75650-foto-08111-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||||
| 78811 | Xemeneia de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-vidal | VV.AA. Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. Lluís M.VIDAL: L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga 1992 Josep CAMPRUBI: Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga 1992. R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L. Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic, 2009. R.SERRA: Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial 2000. R.SERRA: La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 CLUA, J. Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig, 1994. COMELLAS ,J. «Retorn al passat» dins Presència del 20 al 26 de setembre del 2002. DDAA. El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa, 1997. DDAA. Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa, 2000. PLANELL, C. «Del per què de les colònies obreres: un cas exemplar, la Colònia Vidal de Puig-reig» dins Diari d'Igualada. 6 de maig del 2005. Pàg. 5. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i d'una alçada notable que fa que sigui, actualment, la més alta de la comarca del Berguedà. La boca de fums presenta un coronament a manera de barbacana. Per la seva situació identifica el conjunt fabril de cal Vidal. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent; les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera, i els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums; el fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-109 | Recinte fabril de la Colònia Vidal, 08692- Puig-reig | Malgrat l'importantíssim paper que desenvolupava l'energia hidràulica a la colònia Vidal, aquesta es va haver de complementar amb l'ajuda d'una màquina de vapor. La última que es va posar en funcionament s'inaugurà el 1945-47 i respon al necessitat d'aconseguir energia regular degut a la gran quantitat de màquines, el triple torn de trebalal i a superar les deficiències del subministre elèctric en uns anys, els de la postguerra, de restriccions elèctriques. El carbó arribava a la colònia amb ferrocarril procedent de la conca carbonífera de l'alt Berguedà (Cercs-Fígols). La construcció de la màquina de vapor amb els seus edificis annexes, inclosa la caldera i la xemeneia, va suposar la desaparació de part de l'inicial nucli obrer, situat molt a prop de la fàbrica; la xemeneia i les antigues carboneres, construides a començaments del XIX, s'aprofitaren per a fer funcinar la màquina de vapor i lescalderes inatal·lades a mitjans s. XX. Per tant, podriem dir que el recinte fabril que es pot veure avui en dia es el resultat de les múltiples modificacions que ha patit al llarg de la seva història. És per aquest motiu que els murs estan plens de marques d'obres que senyalen ampliacions, obertures de portes o tancaments de finestres. | 41.9424000,1.8809300 | 407237 | 4643987 | 1901 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78811-foto-08175-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78811-foto-08175-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78811-foto-08175-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:37 | ||||||||
| 78812 | Xemeneia de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i poca alçada, amb la boca de fums que presenta un coronament a manera de barbacana. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent. Les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera. Els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums. El fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-110 | Carrer de la Fàbrica, Colònia Pons, 08692-Puig-reig | L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. | 41.9649000,1.8838900 | 407515 | 4646482 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78812-foto-08175-110-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:37 | |||||||||
| 49707 | Xemeneia de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-metre | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XIX | Acttualment no s'utilitza, mostra la part superior deteriorada. | La xemeneia de la fàbrica de Cal Metre està ubicada al recinte fabril, envoltada de la nau de la fàbrica i de diversos edificis. Des de l'exterior del recinte industrial, la xemeneia només és visible a partir de la teulada de la construcció on es localitza, un petit annex de planta baixa. Segons informa Ramon Soler 'era de base circular fins a nivell de la teulada i devia amidar uns 6 metres. Avui no en queda cap resta, però el forat orbicular ho dóna a entreveure' (SOLER: 2012, 51). El fust és de planta quadrada i secció lleugerament trapezoïdal, a la part superior mostra un parell de filades de maons que sobresurten del plom del fust, a manera de motllura, i per damunt, un coronament format per diferents filades de maons col·locats en degradació esglaonada. L'alçada aproximada de la xemeneia és d'uns 20 metres. | 08092-66 | A la part sud de la fàbrica de Cal Metre, a tocar del camí. | Cal Metre va ser una de les primeres fàbriques tèxtils a iniciar la seva activitat al municipi de Gironella, va ser fundada per la família Alsina l'any 1869, després de comprar el molí fariner de Gironella. La família Alsina va reformar el molí fariner i el va tornar a posar en marxar, a la vegada que va construir la fàbrica de filats. Amb els anys es modificà el molí convertint-lo en una moderna farinera i s'amplià la fàbrica per convertir-la en fàbrica de filats i teixits de cotó adaptada a les noves necessitats. Entorn al 1914 a la fàbrica funcionaven amb 355 telers mecànics. El 1947 es crea la nova societat gestora de l'empresa sota la raó social S.A. Fabril Gironella. | 42.0353000,1.8825700 | 407508 | 4654300 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49707-foto-08092-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49707-foto-08092-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2012, 43) recull que la xemeneia 'va ser construïda l'any 1861, donant servei més de vuitanta anys'. Cal Metre està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 78816 | Xemeneia de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-marcal | CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 VV.AA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. SERRA, R (2000). Les Colonies Tèxtils a Catalunya, Angle Ed. SERRA, R. Cal Marçal, Parc Fluvial del Llobregat, s.d. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i amb la boca de fums amb un coronament a manera de barbacana; el coronament és amb doble collarí, i consta també d'una escala de gat amb proteccions circulars i un balcó metàl·lic amb una barana. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent. Les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera. Els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums. El fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-114 | Recinte industrial Cal Marçal, 08692-Puig-reig | La primera notícia documental que s'ha trobat de la fàbrica de Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social 'Antonio Torra Hijos y Compañía', de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell. A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església. | 41.9566300,1.8809000 | 407255 | 4645567 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78816-foto-08175-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78816-foto-08175-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78816-foto-08175-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:37 | |||||||||
| 77228 | Xemeneia de Cal Garbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-garbat | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | escapçada parcialment | Al carrer Llibertat hi ha un conjunt de cases de cós relacionades amb el projecte industrial de Cal Garbat. A l'eixida d'una de les cases, Can Fil, hi ha la xemeneia de la fàbrica que es comunica per sota terra amb l'antiga caldera de vapor. És de planta circular i estructura lleugerament cònica , feta de maó vist. Està reforçada per dos cinturons de ferro disposats a diferent alçada. | 08214-140 | Carrer Llibertat , 13 (Can Fil) | El fundador d'aquesta indústria fou Jaume Vives i Bonamusa. El nom de Cal Garbat és l'aplicació del malnom popular que tenia. El 1869 tenia 74 telers manuals; el 1879 en tenia 28 de manuals i 16 de mecànics. Llavors ja es coneixia amb el nom de 'Hijos de J. Vives Bonamusa'. L'any 1900 tenia 76 telers mecànics moguts a vapor, 12 telers comuns, manyeria pròpia, tint i blanqueig. Aquest darrer era un edifici que hi havia prop del Camí del Mig amb una extensió de terra per estendre i assecar les teles. El Torrent del blanqueig era el camí d'accés a aquest indret. L'any 1917 es produeix un altre salt generacional i es coneix amb el nom de 'Hijo y nieta de J. Vives Bonamusa', amb 162 telers. Ja el 1926 passa a dir-se 'Antoni Vives' amb només 58 telers. Tanca l'any 1930. Després de la Guerra Civil, el senyor Francisco Canals Corbatera, instal·la 34 telers que treballen fins els anys 70. també acollí l'empresa Textil Marro que més tard es coneixeria com Vilassar Textil i s'instal·laria al Camí de Mataró. | 41.5205800,2.3583900 | 446466 | 4596748 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77228-foto-08214-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77228-foto-08214-140-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:37 | ||||||||
| 78815 | Xemeneia de Cal Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-casas | R.SERRA. 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982. R. SERRA. 'Els orígens de Cal Cases de Puig-reig', L'Erol 47, Berga 1997, p. 22-27 CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i amb la boca de fums amb un coronament a manera de barbacana. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent. Les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera. Els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums. El fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-113 | Recinte Industrial de Cal Casas, 08692-Puig-reig | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.L' Escola Alfred Mata, que s'inaugurà l'any 1925. Fou impulsada per Alfred Mata i Pons, aleshores propietari de Cal Casas. A partir de la seva posada en marxa, l'escola esdevingué un equipament bàsic per al conjunt d'habitants de Puig-reig. | 41.9763100,1.8817000 | 407350 | 4647751 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78815-foto-08175-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78815-foto-08175-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78815-foto-08175-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:37 | |||||||||
| 49713 | Xemeneia de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | mostra una lleugera inclinació cap al sud. | La xemeneia de la fàbrica de Cal Bassacs disposa d'una base quadrada d'uns 2 metres de costat, sobre la qual es desenvolupa el fust de la xemeneia, de forma troncocònica; base i fust són de maó massís, la part superior del fust disposa d'un anell i és coronat per un altres anells formant motllura, tot fet de maó massís. L'alçada de la xemeneia és d'entorn els 18 metres. | 08092-72 | a l'extrem nord de la zona industrial, al costat de les naus més recents. | L'origen de la fàbrica de Cal Bassacs data del 30 de maig de 1862, amb la sol·licitud, per part del matrimoni format per Joan Teixidor i Raimunda Bassacs, per poder construir una fàbrica tèxtil i un molí. Sembla que finalment no es va construir el molí però si dues fàbriques. El matrimoni mantenia el seu taller amb telers destinats al teixit de cotó, a l'edifici on residien, a l'actual plaça de la Vila. Els Teixidó-Bassacs es van dedicar bàsicament al lloguer de les fàbriques a altres empreses, no serà fins anys més tard que funcionaran les dues fàbriques sota la mateixa raó social. El 1917 les societats que feien anar les fàbriques eren Teixidor i Cia i Josep Fusté Teixidor, moment en que passen a ser gestionades per membres de la família propietària o familiars. Les empreses gestores anirien canviant al llarg dels anys. Ricard Teixidor Masjuan, el 1946 crearia la societat 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. No va ser fins al finals del segle XX que les dues famílies hereves de les fàbriques de Cal Bassacs van formar una única empresa, unint les dues fàbriques en la mateixa societat anònima. | 42.0236500,1.8850700 | 407698 | 4653003 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49713-foto-08092-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49713-foto-08092-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49713-foto-08092-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2012 ,45) recull que la xemeneia 'va ser construïda entre els anys 1946-1947'. A la superfície del fust es poden observar uns ancoratges metàl·lics corresponents a les restes d'un parallamps.Cal Bassacs està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 78407 | Xemeneia de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XIX | La xemeneia de la colònia Borgonyà està situada dins el complex industrial, al costat de l'equipament públic E4B. És de planta octogonal troncocònica, sobre una base de les mateixes característiques amb una motllura i relleus triangulars a sobre. Consta de dos collarins, un a la part central que incorpora motius geomètrics i un de motllurat a la part superior. El parament és de totxo vist aplantillat. | 08265-39 | Colònia Borgonyà | La xemeneia de Borgonyà es va construir durant la primera etapa de la colònia, a finals del segle XIX. Al mateix temps, es va construir la sala de calderes, on s'obtenia el vapor necessari per fer funcionar la indústria, per tal complementar l'energia que s'obtenia de les turbines a través de la força de l'aigua. La funció de la xemeneia era d'extreure els fums que es desprenien a la sala de les calderes. Originalment, la xemeneia assolia una alçada de 33 metres, que va ser ampliada posteriorment fins arribar als 46 metres. Després de quedar en desús durant uns anys, va ser restaurada entre l'octubre de l'any 2007 i el maig del 2008 a causa del mal estat que presentava la part superior. | 42.0638800,2.2429700 | 437367 | 4657146 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78407-foto-08265-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78407-foto-08265-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78407-foto-08265-39-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 80091 | Xemeneia d'antiga bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-dantiga-bobila | XX | Només es conserva la xemeneia | Xemeneia de maó i juntes de morter de calç d'aproximadament uns 20 x 2,30 m de base quadrada que formava part d'una fàbrica de maons o bòbila. La xemeneia està formada per dos cossos: la base de planta quadrada de 2 x 2,30 m en la que es pot observar, a la cara sud, una porta tapiada d'1 x 0,50 m amb arc rebaixat, feta també de maó. A sobre de la porta hi ha tres forats quadrats d'imposta de bigues. El segon cos és pròpiament la xemeneia de 18 x 1,90 m aproximadament. La planta és quadrada però a mida que es va estrenyent a la sortida es va estrenyent fins arribant a 1,50 m d'amplada. A la banda oest de la xemeneia hi ha una porta d'1,60 m sense tapiar. | 08138-183 | Casc Urbà. A l'est de la vila, al polígon de 'La Bòbila'. | 41.8153500,2.1381500 | 428417 | 4629634 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80091-foto-08138-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80091-foto-08138-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 55695 | Xemeneia d'Indústria Olesana, S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-dindustria-olesana-sa | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-42 | XX | Xemeneia conservada dins del conjunt industrial del Molí, conegut antigament com a Indústria Olesana, S.A. Es tracta d'una xemeneia de totxo refractari disposat a trencajunt en filades horitzontals regulars, de forma troncocònica. Actualment només en queda dempeus la meitat inferior. | 08147-191 | Polígon industrial CATEX-Molí | Antigament en aquest indret hi havia el molí d'Olesa. La primera notícia és la concessió de les aigües del riu Llobregat a favor de la vila d'Olesa, en un establiment fet a l'any 1647. Una mica més tard, el 1676 el batlle general de Catalunya va concedir a la vila permís per la construcció del molí. El 1695 l'Ajuntament va cedir el molí, que estava a mig construir i havia sofert desperfectes a causa de diverses riuades, a Bartomeu Minuart. Els veïns d'Olesa tenien l'obligació d'anar a moldre el gra a aquest molí. El 1795 els hereus de Minuart eren Francesc i Maria Gualba. Al segle XVIII aquesta família va donar nom al molí, i durant aquesta època s'hi van instal·lar batans. El 1865 els hereus de Minuart vénen el molí a Jaume Bernadas. Durant el segle XIX el molí va passar per diverses mans. El 1922 fou aportat per Comercial Anónima Vilà a la Indústria Olesana S.A. Cap a l'any 1946 aquesta societat decidí tancar el molí i construir-ne un de nou al final del Passeig del Progrés, on hi ha el Grup Escolar. Anteriorment, en l'emplaçament de l'antic molí s'hi havia instal·lat una fàbrica, coneguda com el Molí. Sobre la fàbrica del Molí, cal dir que la va fundar l'industrial de Barcelona Josep Cuspinera. L'any 1880 consta que tenia 1.000 fusos, mentre que el 1906 ja arribava als 5.488. Als inicis funcionva com una nau on es llogava l'energia a tercers, en aquest cas hidràulica i de vapor. Aquesta última amb una força de 6.000 kg. Entorn de 1923 van entrar nous inversors a l'empresa, com els Vilà, de Barcelona, i la raó social es convertí en Indústria Olesana S.A. De llavors endavant la fàbrica s'ampia amb la construcció de noves naus. Durant les dècades de 1940 i 50 l'empresa va aprofitar el moment de gran expansió del tèxtil i continuà ampliant el conjunt, on hi van arribar a treballar unes 1.000 persones. Era l'empresa que ocupava més olesans, després de la colònia Sedó (en terme d'Esparreguera). Amb la crisi dels anys 70 tot el complex va haver de tancar. L'any 1981 fou adquirit per Immobiliària Catalana Tèxtil, empresa que des d'aleshores ofereix naus a lloguer. En els darrers anys s'ha reurbanitzat el conjunt i s'ha ampliat amb noves naus al sector de llevant. | 41.5357000,1.8920300 | 407576 | 4598820 | 1924 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 87109 | Xemeneia camí de La Verneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-cami-de-la-verneda | XX | Entorn degradat i presenta grafitis. | <p>Xemeneia industrial situada en un solar d'una antiga fàbrica que s'ha enderrocat i només es conserva la seva antiga xemeneia cilíndrica. Construïda de maó ceràmic vist. La xemeneia es constitueix a partir d'una base quadrada que s'alça en forma de prisma lleugerament més ample que tot el conjunt.</p> | 08194-90 | La Verneda - Camí de La Verneda, 1 | <p>L'any 1960 Amadeo Huguet Soler tramita l'expedient de construcció d'una nau industrial i altres instal·lacions destinades a la producció de manufactures metàl·liques. La industria serà ampliada l'any 1963, fins a limitar amb la sèquia Madriguera.</p> | 41.4256900,2.2067500 | 433717 | 4586318 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87109-foto-08194-90-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 119 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:37 | |||||||||
| 52396 | Xemeneia bòbila Oliveros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-bobila-oliveros | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Xemeneia corresponent a l'antiga bòbila Oliveros i que s'ha mantingut en l'actual Parc de Les Planes com un referent visual i de contextualització històrica important. És de secció circular i feta de maons. | 08101-111 | Carrer de Menéndez Pidal, s/n (Parc de les Planes) | Les bòbiles van ser unes de les més importants i representatives del procés d'industrialització de l'Hospitalet. Durant la segona meitat del segle XIX, van proliferar, tot i aprofitant les riques terres argiloses del municipi. Es van produir veritables processos de concentració industrial, especialització i mecanització que van donar lloc a empreses emblemàtiques: Cosme Toda, Batllori, Cucurny, etc. Les indústries més petites, sobretot les bòbiles amb un únic forn, van anar desapareixent de mica en mica a partir de principis del nostre segle. | 41.3679100,2.1052100 | 425166 | 4579986 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52396-foto-08101-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52396-foto-08101-111-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:28 | |||||||||
| 49711 | Xemeneia Viladomiu Nou-La Seda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-viladomiu-nou-la-seda | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | La xemeneia de la fàbrica de la Seda de la colònia Viladomiu Nou disposa d'una base quadrada d'uns 2 metres de costat, sobre la qual es desenvolupa el fust de la xemeneia, de forma troncocònica; base i fust són de maó massís, la part superior del fust disposa de diversos anells, a manera de motllura, també fets de maó massís. L'alçada de la xemeneia és d'entorn els 20 metres. | 08092-70 | Situada a l'extrem nord de la zona industrial, al costat de la nau de la Seda. | Viladomiu Nou disposa de dues xemeneies en el seu recinte industrial, aquesta és la més moderna, del moment de construcció de les naus de La Seda. Aquestes es van començar a bastir el 1947 per tal de produir raió, en aquest període l'empresa que gestionava Viladomiu Nou era la societat Efasa, vinculada a la mateixa família Viladomiu. L'any 1948 la nau ja estava construïda i es va començar a bastir 'la carbonera i el generador de vapor per a la màquina de parar i la calefacció d'aquesta nova fàbrica' (SOLER: 2005, 238). La producció d'aquest material va tenir pocs anys de durada, sembla que a mitjans del anys 50, la nau de la Seda també es va destinar al cotó. | 42.0041500,1.8875500 | 407875 | 4650836 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49711-foto-08092-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49711-foto-08092-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49711-foto-08092-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2005,47) informa que la xemeneia està 'situada a tocar de les rampes d'entrada de carbó, la carbonera i el canal industrial.' la xemeneia disposa d'una escala interior.Viladomiu Nou està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 49710 | Xemeneia Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-viladomiu-nou | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | La xemeneia de la fàbrica de la colònia Viladomiu Nou es va construir al 1915, per tal d'acollir una màquina de vapor que dónes suport a la força hidràulica generada a partir de la resclosa i canal. Aquest element està conformat per una base quadrada d'uns 2,20 metres quadrats de costat; està feta de maó massís, mostra a la part superior de la base una filada de maons disposats en vertical conformant una mena de voladís que sobresurt del plom de la base, just en el punt d'unió amb el fust. El fust és de forma troncocònica, d'uns 20 metres d'alçada, tot bastit amb maó massís vist i coronat amb tres anells a la part alta de la xemeneia. A un costat de la base de la xemeneia hi ha una petita caseta de totxana, a manera de magatzem dels horts que hi ha al costat. | 08092-69 | per sota del darrer carrer de la colònia, a uns metres a l'oest i a sobre de les naus de la fàbrica. | Els primers passos per la construcció de la futura fàbrica i colònia de Viladomiu Nou es van realitzar al 1870, per part de Tomàs Viladomiu Bertran, fundador d'aquesta colònia i també de la colònia veïna Viladomiu Vell uns anys abans. Ambdues colònies en els seus orígens es diferencien amb les denominacions de les parcel·les dels terrenys on s'havien instal·lat, la Plana de Sant Marc seria Viladomiu Vell i la Clau de Sant Marc, Viladomiu Nou. Les denominacions definitives es produí arran de la divisió de l'herència del Tomàs Viladomiu Bertran, per part dels seus fills, Josep i Jacint Viladomiu i amb la creació d'una nova raó social que passaria a gestionar Viladomiu Nou de manera independent de la de Viladomiu Vell, l'any 1897. La colònia de Viladomiu Nou es va anar desenvolupant al llarg dels anys amb la construcció de nous edificis com l'església i la torre de l'amo, així com amb la construcció de nous blocs de pisos i mica en mica l'edificació de noves instal·lacions i la creació de nous serveis. L'any 1911 la fàbrica va obtenir la concessió per ampliar l'aprofitament hidràulic, període en que consta que la fàbrica comptava amb el reforç d'una màquina de vapor Wolff de 200 CV. La importància de la família Viladomiu Nou en la indústria dels filats i teixits, té continuïtat amb la compra també de la veïna colònia el Guixaró l'any 1929 i als anys 60 la construcció de la fàbrica de Can Llop a Olvan. Els anys 80 del segle XX la crisi arribà a Viladomiu Nou, comportant la suspensió de pagaments per part de l'empresa l'any 1982. La fàbrica fou assumida per una cooperativa i altres empreses fins al 1991 en que tancà definitivament. Actualment, està ocupada per diversos negocis, gran part de la zona industrial està en mans de l'empresa Balvitex, S.L. | 42.0031800,1.8856600 | 407717 | 4650730 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49710-foto-08092-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49710-foto-08092-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49710-foto-08092-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2005,49) informa que la xemeneia disposa d'una escala interior. A la superfície del fust es poden observar uns ancoratges metàl·lics corresponents a les restes d'un parallamps.Viladomiu Nou està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 93191 | Xemeneia Malgosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-malgosa | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc (2008). Estudi hidrològic de la conca de la Riera de Rellinars. Hidrogeografia i recursos hídrics, UAB.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2019). Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Coordinació Àrea de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>TARBUCK, Edward J. i LUTGENS, Frederik K. (2005). “Ciencias de la Tierra, una introducción a la geografia física” 8a edició - Pearson Educación S.A.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>STRAHLER, Arthur i STRAHLER, Alan H. (2000). “GEOGRAFIA FÍSICA” 3a edició - Ediciones Omega.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Formació en marge de conglomerat. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un forat que s’ha generat en el marge dret del camí que segueix el torrent de la font de la Cansalada, un marge de sorres i conglomerat, on l’acció de l’aigua hauria anat excavant aquesta cavitat des del llit del camí fins baix el torrent de la font de la Cansalada. Aquesta curiosa cavitat té una boca d’entrada a la part superior d’un metre d’amplada. El forat baixa en vertical primer, després pren forma de “L”, uns 6 m en total, on apareix una nova sortida a l’exterior, i des d’on fent una desgrimpada agosarada podrem baixar al torrent, uns 13 m més avall. Es tracta, per tant, d’una formació en forma de “xemeneia”, amb un accés inferior i sortida superior que també pot fer-se a l'inrevés.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Per la seva ubicació en el camí que ressegueix el torrent de la font de la Cansalada, entre el Coll del Correu i la Serra Llarga de Casajoana, força allunyat del municipi, hem considerat que el seu accés és difícil, tot i que el camí està ben fresat. L’accés al seu interior encara és fa més complicat, i no es recomana d’accedir-hi per perill d’esfondrament.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-464 | Torrent de la Cansalada | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>S’ha localitzat una publicació a internet de 2013 on es menciona aquesta formació per part d'un grup d'espeleòlegs i muntanyencs de Terrassa, però després de comunicar-ho a la Secció d’Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa, no se li va donar gaire importància ni es va afegir a cap mapa topogràfic. Se’l va anomenar Avenc Foradat de l’Escudella, per la gran varietat d’elements geomorfològics que es troben en aquest sector del torrent de la font de la Cansalada.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’àrea central del massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac està formada per conglomerats massius que passen lateralment al nord (Mura i Sant Llorenç Savall) i al nord-est (Rellinars i Vacarisses), amb materials més fins com els gresos i lutites.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És interessant remarcar l’existència de conglomerats de diferent composició, uns més carbonatats (clastes calcaris o ciment carbonatat) i d’altres de composició més siliciàstica (clastes de quars, pissarres, ciment calcari i sovint matriu argilosa). Els nivells més carbonatats són especialment interessants a la carstificació.</span></span></span></span></p> | 41.6487500,1.9421200 | 411908 | 4611319 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93191-20221012112530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93191-20221012112829.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-28 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert | Formació geomorfològica descoberta de fortuïtament per en Jordi Malgosa el dia 31 d’octubre de 2020, sense que consti a cap mapa topogràfic de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac abans d’aquella data. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/