Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38239 | Xalet (Can Gustà?) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-can-gusta | XX | Recentment restaurada | <p>Edifici de dues alçades, de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. La decoració de la façana principal, rematada per un acroteri, és a base d'esgrafiats senzills i el ritme d'obertures composats a partir d'un eix central de simetria.</p> | 08009-246 | Veïnat del Puig, al costat de Can Llauder | 41.5550400,2.3975600 | 449761.06 | 4600549.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38239-foto-08009-246-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | En la façana, a banda de la data de construcció, es poden llegir dues inicials, JG. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||
| 59205 | Vèrtex geodèsic de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vertex-geodesic-de-laguilera | Ley 11/1975, de 12 de marzo, sobre Señales Geodésicas y Geofísicas, BOE, núm. 63, de 14 de marzo de 1975. Llei 11/1994, d'11 de juliol, sobre senyals geodèsics. DOGC núm. 1923, de 20 de juny de 1994. | XX | Vèrtex geodèsic senyalitzat mitjançant un monòlit de formigó de planta quadrangular d'1 metre de costat i 4 metres d'alçada situat en el punt més elevat del serrat de l'Aguilera, sota una torre d'alta tensió. La fita forma part de la xarxa REDNAP de l'Instituto Geográfico Nacional amb codi de referència 278124001 i fitxa número 41976 de la Subdirección General de Geodesia y Cartografía. El cos de la fita és rematat per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre. L'element va ser construït en data 2 de maig de 1978, per la qual cosa ha perdut el color blanc amb què va ser pintat. A la part inferior del costat de migdia hi ha una placa metàl·lica ovalada on s'identifica com a vèrtex geodèsic i s'adverteix de la prohibició de malmetre'l, d'acord amb la Ley sobre Señales Geodésicas y Geofísicas de 1975. | 08164-83 | Cim de l'Aguilera, en el quadrant nord-occidental del terme. | Un vèrtex geodèsic és un senyal que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Normalment es troben emplaçats en llocs alts i aclarits per poder veure altres punts. Antigament, la xarxa de vèrtexs geodèsics es dividia en tres nivells -de primer, segon i tercer ordre-, segons quina fos la distància de la triangulació. Posteriorment i gràcies a l'observació geodèsica per GPS, es va crear una nova xarxa de ordre inferior (ROI, en castellà) i una altra de nivell superior (Red Geodésica Nacional por Técnicas Espaciales, REGENTE). | 41.4328800,1.7225900 | 393273 | 4587600 | 1978 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Núm. de registre 41976 dels vèrtex geodèdics de l'Estat español. | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:12 | |||||||
| 45360 | Vuit dies tancat a cal Perrotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vuit-dies-tancat-a-cal-perrotet | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XVII-XIX | Publicat | Dita publicada en el llibre de Montserrat Enrich (2013) que es refereix com a sinònim de càstig que caldria aplicar a persones llepafils que no han passat gana. Cal Perrotet seria un antiga casa del pla de les Botges, de la que només es conserva les restes d'un cup o tina, envoltat d'un amuntegament de runa, al costat del camí, davant de cal Tinet. | 08053-263 | Pla de les Botges | 41.6424900,1.8068600 | 400635 | 4610771 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45360-foto-08053-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45360-foto-08053-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45360-foto-08053-263-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:58 | |||||||||
| 92069 | Vot del poble de Montseny a Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-del-poble-de-montseny-a-sant-marcal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Inventari del patrimoni etnològic del Montseny (IPEC). Generalitat de Catalunya. 1995-1999.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIV-XXI | <p>El dilluns següent a la Pasqua de Pentecosta el poble del Montseny puja a fer el Vot del poble a l'ermita de Sant Marçal. Es surt ben d'hora al matí des de la Plaça de la Vila i s'inicia la peregrinació, tot parant a la Font de les Nàiades per esmorzar. La processó comença a les 11 des de la Font Bona, tot resant les Lletanies fins arribar a Sant Marçal, on s'hi celebra l'ofici. A la sortida es sol fer un àpat popular.</p> | 08137-161 | Sant Marçal de Montseny | <p>L'origen de la tradició es remunta a l'any 1348, quan van els habitants de Montseny van fer un vot de poble a Sant Marçal davant la pesta que estava causant gran mortaldat. En aquest, demanaven la intercessió del sant i es comprometien a acudir en peregrinació al santuari cada any, fet que el poble compleix cada any. </p> | 41.8034919,2.4203682 | 451849 | 4628121 | 08137 | Montseny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/92069-20220215162052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/92069-img-20220825-wa0091.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-11-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | |||||||
| 81726 | Vot del poble a Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-del-poble-a-falgars | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVII-XXI | Durant la plaga de llagosta que es va produir a tot Catalunya a finals del segle XVII i que també va arribar a Cerdanyola durant el mes de maig, quan tots els conreus estaven començant a florir. El poble estava preocupat i s'encomanà a la Mare de Déu de Falgars fent promesa que si se'n lliuraven pujarien un cop a l'any en peregrinació. La plaga s'aturà un 11 de maig al serrat que actualment s'anomena Serrat de les Llagostes. En els inicis la gent pujava a peu pel camí resant el Rosari fins a l'espatllet del Soler, a partir d'allà cadascú anava per on volia sense resar fins arribar a Sobirana, a partir d'aquí es tornava a fer processó i resar el rosari i les lletanies fins a la font, allà els rebia el mossèn de Falgars amb una creu. Junts pujaven al santuari on es celebrava la Santa Missa. En l'actualitat no es fa la peregrinació i la gent puja pels seus mitjans fins al santuari, es celebra missa, la gent es queda a dinar amb la família i a la tarda es resa el rosari. | 08903-212 | Sant Julià de Cerdanyola | El santuari de Santa Maria de Falgars és un santuari marià situat a 1288 m d'altitud dins el terme municipal de La Pobla de Lillet i proper a Sant Julià de Cerdanyola, on es venera la marededéu de Falgars, una imatge d'alabastre gòtica que segons la tradició va desaparèixer durant alguna guerra i va ser trobada per un pastor entre unes falgueres d'aquest indret. El dilluns de la Segona Pasqua o Festa Major de Cinquagesma, se celebra un aplec que és una de les tradicions més populars de La Pobla de Lillet i que acaba amb la ballada conjunta de la Dansa de Falgars, un dels esdeveniment més importants per als municipis dels voltants. Les antigues famílies Saus i Riembau de Cerdanyola havien fet donacions importants al santuari de la Mare de Déu de Falgars abans del segle XVIII, ja que no existia l'ermita de la Mare de Déu de les Esposes. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81726-foto-08903-212-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | |||||||||
| 69017 | Vot de poble de Lavit a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-poble-de-lavit-a-sant-sebastia | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 325. | Aquesta festivitat religiosa ja no està en ús. | Segons Salvador Llorac, el dia de Sant Sebastià (20 de gener), era festa a Lavit i al Pla del Penedès, i la pagesia celebrava l'esdeveniment amb una missa cantada on es recitaven els goigs en honor al sant, advocat i protector contra la pesta i altres malalties contagioses. Es deia la següent estrofa: 'Sant Roc, sant Sebastià, guarda'ns de la pesta i de pecar; sant Sebastià, Sant Roc, guarda'ns de la pesta i del foc'. | 08287-187 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||||
| 59704 | Vot de poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-poble | OLIVERAS FERRER, Josefina (1990). Rocafort a començaments de segle. Festes i institucions. Impremta Copi-gràfic Manresa. TURA, Montserrat; SOLANO, Jordi (2013). Vot de poble (Els tres genets de l'Apocalipsi), dins Revista Notes, núm. 28. Pàgs. 33 a 56. Ed. Centre d'Estudis Molletans. Ajuntament de Mollet del Vallès. | XVI-XX | Breu nota bibliogràfica | Es tracta d'una tradició originada a partir de les epidèmies que van assolar la comarca del Bages al segle XVI. Consistia en una romeria o processó que feien els homes del poble agrupats sota la institució dels 'Romeus' des de Rocafort fins a la cova de la Mare de Déu de Montserrat. Un cop allí, feien una ofrena de cera i almoina mantenint viu l'acompliment d'un vot que havia fet no només el poble de Rocafort sinó altres pobles veïns. El dilluns de Pasqua de bon matí, mentre les campanes de Talamanca sonaven per acomiadar els seus romeus, que anaven en processó resant el rosari fins a l'església de Santa Maria, els romeus del poble de Rocafort s'hi aplegaven tot esperant als seus veïns. Un cop allí (rebuts amb el toc de campanes corresponent, resaven plegats l'anomenada 'reglamentària del rosari' i sortien en romiatge cap a Montserrat. El primer anava amb la carbasseta característica dels pelegrins i guiava el rosari. Anaven descalços, amb les espardenyes lligades a la cintura d'una túnica de color blau, la valona i la caputxa ribetejada de blanc. Al darrera del grup, portaven un animal de càrrega amb les sàrries plenes de provisions. Recorrien Sant Vicenç, Castellbell i El Vilar, la Bauma cap a Monistrol i Montserrat. Només s'aturaven allí on hi havia una capella, ermita o església pel temps just de fer una pregaria. Un cop a Montserrat, oïen missa i feien l'ofrena a la Mare de Déu. Després de menjar i descansar una mica, s'entornaven cap el poble, aquesta vegada calçats. | 08182-306 | Rocafort | 41.7169000,1.9363900 | 411524 | 4618891 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:12 | ||||||||||
| 77576 | Vot de poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-poble-0 | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). | XIX | El dia 20 de gener, festa de Sant Sebastià màrtir, es fa festa a la població arrel de la renovació d'un vot per haver-se salvat d'una epidèmia de Còlera. L'acte principal és la Missa cantada pel Cor parroquial amb benedicció de coques i la cantada dels goigs del sant i l'adoració de la relíquia a l'església parroquial. A continuació es fa una ballada de sardanes amb coca i moscatell pels assistents. Finalment, a la tarda, es fa ball per a tothom. Durant el ball es fa el sorteig i ball del caramel dedicat als nens. També es poden fer activitats musicals durant els dies previs segons les adequacions del calendari. | 08222-70 | Sant Llorenç d'Hortons | Mn. Miquel Riu escriu l'any 1899 el següent: 'Ja de temps immemorial aquesta població ha fet festa per la diada de Sant Sebastià, però l'any 1854 se renovà el vot amb motiu del Còlera perquè es donà el cas de que mentres en els pobles veïns com Gelida, Masquefa, Sant Sadurní, etc., hi hagueren algunes invasions i casi totes seguides de defunció, a Sant Llorenç no hi va haver ni en el poble ni en Sant Joan Samora que alleshores encara formava part de la parròquia ni en les poques cases de La Beguda (..) Una pobra dona que venint de Barcelona se dirigia a Igualada, al arribar a La Beguda se sentí presa del mal i tingué de suspendre el viatge, agravant-se de tal modo que allí va morir, no encomenant-se el mal ningú; per lo que's resolgué com queda dit renovar la promesa de considerar lo dia de Sant Sebastià com festa votiva'. | 41.4700800,1.8231500 | 401731 | 4591611 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha reproduït una estampa del segle XVIII, trobada a l'arxiu parroquial, amb una oració dedicada a sant Sebastià que diu així: ' O Deu clementíssim / que féreu del invicte soldat Sant Sebastià / un advocat contra tota pestilència / vos suplico que tots los que recorrerem / a son amparo / siám deslliurats de tot contagi de cos y anima, / per la sua intercessió, / y per los merits de Jesu-Christ / Nostre Senyor. / Amén | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 | |||||||||||
| 43241 | Vot de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-sant-marc | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 256-258. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 93-100. | XVII | El Vot de poble per Sant Marc té lloc cada any la diada d'aquest sant evangelista, el 25 d'abril. Consisteix en una romeria al santuari de Queralt on es fa un ofici. Sortint d'aquest, es fa una xocolatada popular (coca i xocolata desfeta) costejada per l'Ajuntament. | 08022-49 | Muntanya de Queralt | L'any 1687, una plaga de llagosta assolà el Principat. La comunitat de preveres de Berga, sabent que la plaga s'anava extenent, va organitzar processons a diverses esglésies de la vila suplicant que la plaga fos aplacada i que no arribés a Berga. Com sempre, el poble de Berga va dirigir les seves súpliques a la Mare de Déu de Queralt. El 22 de juliol del 1687, es va baixar la imatge a Berga i s'organitzà una solemne processó. Hom apunta un fet miraculós en baixar la imatge, l'aparició d'una diadema 'del color de l'arc de Sant Martí' al cel, com l'element que va deturar les llagostes. Aquest fet va succeir justament a l'indret on tres anys més tard s'edificà l'Oratori de Queralt per commemorar l'efemèride del miracle. En agraïment, es va instaurar el Vot de poble justament la diada de Sant Marc Evangelista. D'aleshores ençà, el Vot de poble ha vingut repetint-se any rera any. Antigament es pujava en processó cantant les lletanies. Es pujava pel camí del solell, aturant-se davant de cada capella de la muntanya de Queralt per entonar una antífona. | 42.1069700,1.8275200 | 403060 | 4662318 | 1687 | 08022 | Berga | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Comunitat de Preveres de Santa Eulàlia | Amb motiu de la institució d'aquest Vot de poble, fou edificada, prop del castell de Sant Ferran, la capella de l'Oratori, coneguda també com a Queralt Xic. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||
| 71939 | Vot de Poble a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-poble-a-sant-sebastia | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 80-81. Http://www.parroquiavallirana.com/festes (Consulta: 30-05-2017). Http://www.vallirana.cat/ca/sant-sebastia (Consulta: 30-05-2017). ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 34-35, 55, 73-74, 77. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 19, 39.</p> | XIX | <p>El dia 20 de gener, diada de Sant Sebastià, es commemora i ratifica el vot del poble de Vallirana cap al sant, per haver-lo salvat d'una epidèmia de còlera. L'acte principal és l'Ofici solemne concelebrat en el que es fa la renovació del Vot de Poble. Un cop finalitzat es fa una benedicció solemne, amb la veneració de les relíquies i la cantada dels goigs en honor al sant. Posteriorment es venera el sant i es fa el lliurament i la venda dels panets de Sant Sebastià, elaborats per aquesta ocasió. Per finalitzar hi ha una gran traca, un cercavila i ballada de sardanes.</p> | 08295-753 | Carrer de l'Església, 26 | <p>L'any 1854, una forta epidèmia de còlera agitava la població de Vallirana. De tal manera, el 20 de gener de 1855, diada de Sant Sebastià, una processó sortí de l'església en processó amb la imatge del sant, demanant la seva protecció. Com a mostra d'agraïment per la positiva resolució, el poble va fer vot de celebrar cada any la seva festivitat ratificant-lo. L'any 1955 es commemorà el primer centenari del Vot de Poble amb la instal·lació d'una placa a la base del campanar de l'església. Pel que fa als panets, l'any 1941, durant la post-guerra, no es van poder elaborar per la manca de farina. En l'edició de l'any 2015 es van fer uns 3800 panets. Inicialment es regalaven, però des de l'any 2001 es paguen tots excepte el primer.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 1855 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:18 | |||||||||
| 91098 | Vosaltres de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vosaltres-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D’OSONA; REBÉS, Salvador (2002). <em>Cançons tradicionals catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 123.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 298.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (1998). “Vosaltres de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 13, p. 21.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2010). “Un ase al campanar de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 32, p. 19-20.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'Vosaltres de Folgueroles, / <em>lom la</em>, sou cavallers, / enguany que heu collit prou naps, / <em>lom la</em>, fareu diners.</p> <p>N'heu feta fer una sitja, /<em> lom la</em>, al campanar, / los que no són ullats, / <em>lom la</em>, tornen brotar.</p> <p>Si n'hi han pujat un burro, <em>lom la</em>, a pasturar, / quan el burro va ser fart, / <em>lom la</em>, no pot baixar.</p> <p>Amb cordes de les campanes, / <em>lom la</em>, lo van baixar, / quan lo ruc va ser a baix, / <em>lom la</em>, se rebentà'.</p> | 08083-110 | <p>Aquesta peça del cançoner tradicional, de la que no se'n coneix la tonada, fou recollida per mossèn Cinto Verdaguer pels voltants de l'any 1866. Fa referència a una història, en bona part inventada, ocorreguda a Folgueroles.</p> <p>Després d'una molt bona anyada de naps als camps de la població, la gran producció extreta s'emmagatzemà per tot arreu, fins i tot a dalt del campanar de l'església parroquial de Santa Maria. Malauradament, en aquest espai els naps es grillaren. Amb la intenció d'aprofitar-los, feren pujar un burro dalt del campanar per que se'ls mengés. Un cop ben fart, l'ase no pogué baixar i quan el despenjaren amb les cordes de les campanes, l'animal quedà rebentat.</p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||||
| 82794 | Voltreguins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltreguins | 'El Voltreguí, un nuevo postre solidario'. Molinería y panadería. Revista profesional de panadería y pastelería, nº 1225-1226, 2012, p. 86. Http://www.francescaltarriba.com/prensa/difusion/medios-escritos/ [Consulta: 05-04-2020]. | XXI | Els Voltreguins són unes postres inspirades en una antiga recepta romana, consistents en un petit pastisset esponjat de gust afruitat elaborat amb ametlla, ou, farina, mantega i sucre. Es presenta en format circular individual i compta amb una versió coberta amb xocolata i una altra de gran format, en forma de tartina rectangular per compartir, anomenada Cóc Voltreguí. Aquest pastís compta amb una cobertura de sucre llustre, amb la figura en negatiu d'un gos assimilat a un llebrer en moviment (aquesta imatge és el logotip del producte també). | 08215-218 | Casa Museu del Voltreganès. Carrer dels Comtes de Lacambra, 3, 08508 Vinyoles (Masies de Voltregà) | Els Voltreguins van nèixer l'any 2012 de la mà d'en Francesc Altarriba, responsable del Taller Gastronòmic del Pa Bonblat de Manlleu, per iniciativa de l'Associació Sociocultural del Voltreganès 'Què s'hi pot fer'. Des d'aquesta associació es va desenvolupar un treball de recerca amb l'objectiu de confegir una primera recepta d'inspiració romana, mitjançant diverses entrevistes amb la gent gran de l'àrea del Voltreganès. Aquestes postres es comercialitzen per forns i fleques de la comarca, i a través de la xarxa de distribució de la mateixa empresa. Una part dels beneficis obtinguts de la seva comercialització són per a aquesta associació. Des del Taller Gastronòmic, l'any 2013 es va desenvolupar el Cóc Voltreguí. Segons els membres de l'associació, l'origen d'aquestes postres es troba en la vigilància que exercien les legions romanes respecte als nous territoris conquerits. Per aquest motiu criaven i ensinistraven els 'vertragos', uns gossos àgils i intel·ligents semblants als llebrers que els ajudaven en aquesta escomesa. A partir del nom llatí d'aquests animals es va desenvolupar el nom Voltregà, tot i que actualment l'orígen d'aquest topònim encara no està assegurat. L'any 2014, els nens de l'escola Abat Oliba van crear l'Auca del Voltreguí, els autors de la qual són la Judit Teixidor i en Gerard Serrat. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 2012 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82794-foto-08215-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82794-foto-08215-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82794-foto-08215-218-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:12 | ||||||||
| 91472 | Voltes i arcs del torrent de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltes-i-arcs-del-torrent-de-la-guardia | <p><span><span><span><span>Estructura de voltes i arcs que serveix per soterrar el tram del Torrent de la Guàrdia al seu pas pel centre del poble, per ponent comença amb el pont del Torrent (fitxa 64) i de seguida comença una volta de pedres irregulars col·locades en horitzontal. Es sustenten en arcs que no tenen el punt d’arrencada al mateix nivell (arcs rampants), amb una certa asimetria, fets de carreus de pedra regulars. Alguns presenten decoració incisa difícil d’interpretar, són formes geomètriques arrodonides, amb unes disposicions alades que recorden els serafins. És possible una relació amb l’església parroquial, ja que justament son a la seva alçada, soterrades. A continuació hi ha les bigues modernes utilitzades per la continuació de l’obra de cobriment del Torrent, i el tram de llevant, antic, situat sota de la casa de Cal Carnisser (fitxa 13) i que es tanca amb un arc de dovelles molt ben tallades, a diferència del pont del Torrent, amb la inscripció de 1872. </span></span></span></span></p> | 08228-48 | Part soterrada del torrent de la Guàrdia al centre del poble, davant Ajuntament i església parroquial de Sant Martí | 41.7020119,1.4885343 | 374240 | 4617795 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91472-p1080243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91472-p1080255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91472-p1080249.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Tot i la data inscrita en un extrem de la construcció, és difícil precisar per la diferència estilística dels arcs entre les boques de ponent i llevant, que tota l'obra sigui feta en aquesta data. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 | |||||||||
| 87684 | Voltes del Quirri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltes-del-quirri | XIV-XVIII | <p><span><span><span>Pas cobert situat en un extrem del Palau dels Marquesos de Llió, tot comunicant la plaça amb el carrer de Baix. Presenta una volta de rajol pla reforçada amb arcs, amb sengles arcs rebaixats de pedra tosca als extrems. La volta conserva el color blauet tradicional.</span></span></span></p> | 08232-172 | C. de Baix | 41.4535200,1.7036700 | 391726 | 4589915 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87684-20190918134001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87684-20190918134159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87684-20190918134258.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 | |||||||||
| 73321 | Voltes de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltes-de-santa-maria | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere. i MASACHS, Josep Mª (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Panadés any XXX, núm.1489, 25 abril 1970, pàg. 11. | I-V i XVI | En una de les moltes reestructuracions (segurament la de després de l'incendi de 1934) es trobaren, a les voltes de la basílica de Santa Maria, tres fragments de columna de factura romana, que es dipositaren en el Museu Lapidari instal·lat al claustre de Sant Francesc. La única notícia que tenim és la referència de Pere Giró i J. Mª Masachs (1970), apuntant exactament: 'En el tejado de la Basílica de Santa Maria existían hace años algunas columnas estriadas incompletas de factura romana'. Les columnes segurament formaven part del farciment de l'estructura de volta del cobriment de l'església, potser reaprofitades d'algun jaciment romà de les rodalies de Vilafranca. | 08305-194 | Plaça de Jaume I, s/n | Es poden relacionar les columnes amb algun jaciment de la zona, com la vila romana del Casalot d'Espuny, d'on es podien haver reaprofitat per la construcció de l'església o posar-les en relació amb les troballes de Sant Pelegrí, potser indicant la possible existència d'un assentament romà al mig de Vilafranca. | 41.3469600,1.6972800 | 391015 | 4578093 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73321-foto-08305-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73321-foto-08305-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73321-foto-08305-194-3.jpg | Legal i física | Medieval|Antic|Romà|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|80|83|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | |||||||||
| 87681 | Voltes de Can Butifoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltes-de-can-butifoll | XVIII-XIX | <p>Pas cobert situat al carrer de Baix, que uneix el Palau dels Marquesos de Lió i una casa de l'altre costat del carrer. Presenta una volta catalana amb sengles arcs rebaixats de pedra tosca sobre impostes als extrems. L'edifici té dos nivells, amb obertures d'arc pla ceràmic en un costat i amb llinda de fusta a l'altre. La coberta és a dos vessants. A l'angle que forma amb el palau hi ha adossada una garita. </p> | 08232-170 | C. de Baix, 45 | 41.4536000,1.7037300 | 391731 | 4589924 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87681-20190918134710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87681-20190918134844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87681-20190918134420.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 | |||||||||
| 87682 | Voltes de Cal Borregaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltes-de-cal-borregaire | XVIII-XX | <p><span><span><span>Pas cobert situat al carrer de Baix, que uneix el molí de Cal Xerta i una casa. Presenta un forjat de bigues de fusta amb sengles arcs rebaixats de pedra tosca als extrems. Sobre el forjat hi ha tres nivells, amb obertures d'arc pla arrebossat i ceràmic. </span></span></span></p> | 08232-171 | C. de Baix, 30 | 41.4542582,1.7037521 | 391734 | 4589997 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87682-20190918142128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87682-20190918142215.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87682-20190918142148.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-19 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 | |||||||||
| 62253 | Voltants del dolmen del Serrat del Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltants-del-dolmen-del-serrat-del-duc | AAVV. (1984). Història d'Osona. Ed. Eumo. Vic. p. 36-37. BATISTA NOGUERA, R. (1963). SEPULCROS MEGALÍTICOS DE LA COMARCA DE Vic. Corpus de Sepulcros megalíticos. España: Fascículo 2. Instituto de prehistoria y arqueología de la Diputación provincial de Barcelona. Barcelona. CURA, M.; VILARDELL, R. (1982). 'El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya'. Ausa X. Vic. p. 102-104. GUDIOL, J.M. (1914-1917). Butlletí del Centre Excursionista de Vic. Vol. I-II. Vic. MAÑÉ, A.; MARTÍNEZ, J.; MONTOLIU, J. (1990). 'Aiguafreda, el Brull, Seva, Sant Martí de Centelles. Osona-Vallès Oriental'. A Vètex, p. 127-130. TARRADELL, M.; PANYELLA, A. (1944). 'Un nuevo sepulcro megalitico: el dolmen del Duc en San Martín de Centellas (Barcelona)'. a Ampurias VI, p. 305. PERICOT, LL. Smc i cp p. 152. SOLÀ, F. (1983). 'Aiguafreda' a Temes Aiguafredencs I. Ed. Humanitas. P. 9-11. | 2100-1500 | La superficialitat del jaciment no ajuda a la seva preservació | Zona coneguda des d'antic per la presència de dispersió de material lític i la proximitat del Dolmen del Serrat del Duc (Terme municipal de Centelles, Osona). En aquest sepulcre s'evidencia una variant local en forma poligonal de les Cambres Pirinenques, composta per 4 piles de conglomerat que sostenen una llosa de coberta. L'espai interior fa 2 m d'ample i una alçada d'1 m. Es tracta d'una petita cista oberta, de planta irregular amb tendència a la poligonal. Algunes de les lloses típiques han estat substituïdes per visibles blocs petris que li donen certa particularitat en el marc general del megalitisme proper. Actualment en queda l'esquelet constituït per 4 grans pedres que tanquen una cambra de petites dimensions, conservant in situ la llosa de la coberta. No resten evidències del túmul, ja que possiblement al estar emplaçat en una zona de pendent l'erosió hauria estat molt important. Segueix una orientació est a oest com la majoria de sepulcres. Són més aviat escasses les troballes realitzades a l'entorn d'aquest conjunt, tant per l'important espoli que ha sofert la zona com per l'espès bosc que envolta la zona. | 08224-87 | L'Abella | Aquest espai es pot considerar de gran interès arqueològic tant per la proximitat del dolmen com per les troballes realitzades. La zona va ser prospectada i el túmul excavat per A. Panyella i M. Tarradell al 1944. Posteriorment al 1961 s'hi realitzà una reexcavació i un estudi planimètric i topogràfic. Al llarg de la intervenció es recuperà poc material, escàs i fragmentat, a la terra de l'exterior del sepulcre. A la càmara interior no s'hi trobà pràcticament res donada la forta pendent del terreny. Les troballes, consistiren en diversos fragments d'ossos humans, ceràmica i algunes denes de collaret. Concretament, diversos fragments humans de costelles, tíbia i falange, un fragment de mandíbula inferior, que conservava en un dels seus alveols un premolar, 4 peces dentals i 5 molars d'adult. La ceràmica trobada es centrava en escassos fragments de ceràmica informe i sense decoració, de pasta negra amb un desgreixant tosc. Com objectes ornamentals destaca una dena circular de pecten fragmentada, de 5 mm de diàmetre i 3 d'espessor i 2 fragments de valva de pecten. Tot el material trobat fou dipositat al Museu Episcopal de Vic, on resta actualment. Es desconeix l'existència de cap més sepulcre megalític a la zona, tot i que no seria estrany pensar en una ocupació durant el neolític d'aquesta zona ben comunicada al costat del Congost i a l'abast dels recursos més necessaris per tota comunitat humana. Aquesta zona de vies i passos permetria enllaçar la vall vallesana amb l'interior, a més de tenir importants recursos hidràulics i unes condicions òptimes per la caça i recol·lecció, sense deixar de banda una agricultura incipient. L'assentament d'aquestes poblacions es feia tant a l'aire lliure com en bauma i abric i els paral·lels més propers els tenim en el conjunt de dòlmens i menhirs dels municipis veïns de Seva i Aiguafreda documentant una àmplia ocupació de tota el territori de l'Alt Congost. | 41.7627600,2.2433500 | 437104 | 4623713 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62253-foto-08224-87-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'estructura dolmènica del Serrat del Duc es troba ubicat dins el terme de Centelles (Osona), però pel fet d'estar just a la partió dels dos municipis es pot considerar que els voltants del dolmen afecten al terme de Sant Martí de Centelles. | 78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 | |||||||
| 66784 | Voltants de la Cova Miserachs/Cova Miserachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltants-de-la-cova-miserachscova-miserachs | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | A l'interior de la cova hi ha gran quantitat de deixalles i residus que han degradat el lloc. | El jaciment arqueològic es troba constituït per dos nivells de feixes, probablement resultat del buidatge de dues cavitats naturals. En una d'aquestes feixes, arran de la cinglera rocosa, es documentà una bona concentració de sílex i ceràmica prehistòrica. A l'altra feixa, darrera d'una frondosa vegetació, hi ha una esquerda-abric reaprofitada com a barraca de vinya amb un pany de paret construït amb pedres lligades amb morter de calç a manera de llindar, amb algunes eines agrícoles abandonades i altres residus al seu interior. A la feixa del davant d'aquesta cavitat hi havia una concentració de sílex i ceràmica a mà i grisa a torn d'època medieval. Existeixen dues possibilitats per explicar la troballa d'aquest material: d'una banda, la cavitat abans esmentada es buidaria per aterrassar el terreny per a conrear. D'altra banda cal considerar la possibilitat que el material arqueològic es barregés des de la feixa superior, on es situa la Cova Miserachs, arrossegant-se el material des del vestíbul principal d'aquesta, que està pràcticament buidat, fins a la feixa. | 08273-1 | Vessant sud-oest de la Muntanya de Can Mata del Racó, prop de la masia del mateix nom. | Abad i De la Vega parlen, ja l'any 1968, de recollida de material ceràmic 'davant' la cova; de fet en documenten a 'todas las grandes aglomeraciones rocosas de los alrededores que, por su forma, ofrecen cobijo natural' (CC.AA., 1990). L'equip d'arqueòlegs que va realitzar la Carta Arqueològica de l'any 1990 va documentar la presència dels següents materials: - 33 fragments de ceràmica a mà, informes indeterminables; 1 vora de ceràmica a mà, de petit recipient. - 1 nansa de ceràmica grisa medieval i dos fragments informes, del mateix període. - Indústria lítica: un abrupte sobre fragment de sílex transparent, una ascla amb retocs simples distals (sílex granate), un nucli polièdric de quars, tres fragments de sílex, una ascla de sílex i 5 fragments de quars. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. El mateix equip recull la notícia d'Antoni Adell, segons la qual el propietari del terreny va dinamitar un grup de roques, localitzant-se dues destrals de gran tamany. | 41.3901300,1.8000900 | 399682 | 4582761 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La parcel·la on s'ubica la cova està molt aterrassada, i les feixes de les immediacions estan abandonades i envaïdes per la vegetació, la qual camufla la cova. Al costat de la cova Miserachs s'observen altres cavitats calcàries de menor mida i entitat, igualment tapades per la vegetació. | 78|79|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 50215 | Voltants de can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltants-de-can-ferran | <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | IIaC-VIIdC | Estat del jaciment desconegut. Segurament força arrasat | <p>Jaciment d'època romana conegut tan sols per la troballa, molt escadussera, de material en superfície. Segons l'arqueòleg Josep Estrada, (1993: 86) 'sota les desferres escampades per tota la margenada existent sota les ruïnes de l'Esquella, entre el primer i el tercer revolt, hi he trobat tres fragments de teula romana'. Això va ser el 1951. En prospeccions posteriors no s'ha documentat cap tipus de resta que permeti contrastar la informació (VILA, 2001).</p> <p>La zona on haurien aparegut les restes es trobaria uns 100 m al nord de la casa de ca l'Esquella.</p> | 08096-368 | Sector oest del terme municipal (Serra de Ponent). Polígon industrial de Coll de la Manya. Prop de la casa de ca l'Esquella | 41.5858979,2.2692074 | 439087 | 4604059 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50215-foto-08096-368-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-05-10 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:03 | |||||||
| 74661 | Volta de cal Vicentó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/volta-de-cal-vicento | Laureà Solà, del Bruc (25-2-2011). | XIX | La volta de cal Vicentó és un corredor situat entre dues cases, que passa per sota la sala de Dalt i comunica els carrers de Dalt i de la Salut. Les parets, construïdes amb pedra, són els murs de càrrega de les cases veïnes. La volta és d'arc rebaixat, feta amb rajoles disposades en forma d'espiga amb cinc arcs interiors que reforcen l'estructura i aguanten les estances superiors. Els arcs dels dos extrems foren bastits amb maons. A terra, al portal de tramuntana, hi ha els vestigis d'uns antics pilars o parets, i al sostre restes de la calç que cobria les rajoles. | 08069-96 | Carrer de Dalt | Per aquí passava el camí que anava a Monistrol i a la Font Closa. Possiblement quan van construir la Sala de Dalt, al segle XIX, devien allargar-la fins a l'altra casa per tal d'aconseguir un espai més gran creant, així, aquest corraló. | 41.5703300,1.8286600 | 402342 | 4602735 | XIX | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74661-foto-08069-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74661-foto-08069-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74661-foto-08069-96-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||||
| 53572 | Volta de Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/volta-de-cal-palet | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | La volta és un pas que existeix a la finca del carrer Francesc Santacana 12, que comunica el carrer Lloselles amb la plaça de l'Església. És una volta catalana, d'arc rebaixat amb ceràmica rectangular col·locada de pla. | 08114-130 | C. Francesc Santacana, 12 | Es tracta d'un pas, sota l'edifici del carrer Santacana número 12, que des del carrer Lloselles dona pas a la plaça de l'església. Es conegut per la volta del Palet ja que molt a prop es troba la casa natal del Tenor Josep Palet, nascut l'any 1876 al número 18 del carrer Santacana. | 41.4741100,1.9278200 | 410477 | 4591945 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53572-foto-08114-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53572-foto-08114-130-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 19 BPU-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||||
| 52417 | Vol de coloms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vol-de-coloms | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Escultura de caràcter simbòlic i representació abstracte feta d'acer inoxidable, que reprodueix un estol de catorze coloms agafant el vol. Les figures estan disposades unides les unes a les altres, seguint una diagonal. L'escultura està collada amb ancoratges de ferro sobre una peanya de ciment i encofrat de pedra. La peanya actual és més baixa que la que es va posar inicialment. Tot el conjunt està envoltat d'un cercle de pedres blanques coronades per una franja en forma de mitja lluna de pedra verda. | 08101-132 | Rotonda carrer de Santa Eulàlia amb carrer Amadeu Torner | S'inaugura l'any 1976 | 41.3657100,2.1200100 | 426402 | 4579729 | 1976 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52417-foto-08101-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52417-foto-08101-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | La signatura de l'autor està gravada a l'ala d'un dels coloms i no hi ha cap altra inscripció. Disposa d'il·luminació específica. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:03 | ||||||
| 45707 | Vogit de cal Valentinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vogit-de-cal-valentinet | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es | XX | Abandonat i deteriorat per la manca d'aigua i d'ús. | Restes d'un antic vogit, també anomenat vogi o bogit, que servia per treure l'aigua del pou i poder així omplir la bassa o safareig del costat. Està situat al vessant dret del torrent de cal Cileta, en un camp conreat d'ordi. Des del Pla del Masroig es pot veure la bassa, de planta quadrangular, feta de pedra i arrebossada per la part interior. Està situada en la zona més planera, i per sota mateix hi ha la caseta del pou i les estructures amb pilars de maó i biga de ferro del vogit. Hi resten també les rodes dentades que a partir del moviment circular d'una perxa empesa per la bèstia, feia funcionar el vogit i extreure l'aigua del pou que es transvasava a la bassa. | 08053-610 | Torrent del Prat | Els bogits o sínies, han estat un dels elements més característics i importants en el desenvolupament agrícola d'un poble. Es troben als camps i hortes, a prop de torrents, al costat de pous poc profunds, d'entre 6 a 10 metres de fondària. El mecanisme és relativament senzill, a partir d'una màquina composta per torn, politja o manovella, construïdes de ferro ja que acostumaven a estar a la intempèrie. Per tal de fer-les funcionar, calia un matxo que enganxat a la travessa, donava voltes i accionava el moviment de les dues rodes dentades. D'aquesta manera, una cadena s'enfonsava al pou i feia pujar l'aigua fins a la bassa o safareig. Aquí quedava emmagatzemada per ser emprada pel pagès que a través del bunó la distribuïa per l'hora a través del rec principal o a través d'un sistema de regs i sifons. | 41.6397000,1.8155300 | 401353 | 4610451 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45707-foto-08053-610-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45707-foto-08053-610-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En alguns indrets, aquest aparell i estructura rep el nom de sínia o sènia, que ve a ser el mateix i té el mateix objectiu. Vogir significa giravoltar, mentre que sínia, de l'àrab 'saniya' significa pou d'on la roda treu l'aigua per regar.No massa lluny, resseguint el torrent des d'aquest punt, pel mateix nivell, hi ha en direcció nord-oest la bassa amb el pou de cal Valentinet amb la data gravada a la bassa de 1931. Uns metres més endins, hi ha una segona bassa de planta circular amb una caseta de pou construïda arran del torrent, al qual s'hi pot accedir per uns escalons de pedra probablement de del mateix propietari. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||
| 86218 | Viver i hort d'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-i-hort-daltimires | <p>Hort amb un viver que pertany al mas Altimires i que és dels últims que en cara és menat pel seu propietari (Josep Euras Barniol) a la manera tradicional. Està emplaçat uns 100 metres al sud-est de la masia, i té una extensió d'uns 40 metres de llargària. A l'extrem nord-est hi ha un petit viver gairebé amagat entre la vegetació, amb una llosa que fa de safareig. L'hort es manté de manera molt curosa i seguint l'estil hortícola tradicional, fet que és especialment visible en l'encanyissat de les tomaqueres o en les barraques (coberts) fets de canyes.</p> | 08258-396 | Sector central del terme municipal | 41.8656300,2.0128200 | 418072 | 4635329 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86218-foto-08258-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86218-foto-08258-396-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-03-12 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||||||
| 49568 | Viver del Soler de Lloberes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-del-soler-de-lloberes | XX | Bassa o viver emplaçat a la masia del Soler de Lloberes, concretament al sud del conjunt, vora un jardinet d'inspiració modernista. Aquesta bassa, construïda a la dècada de 1920 pels qui llavors n'eren propietaris: Francesc Soler de Lloberes Comalrena i el seu fill Antoni Soler de Lloberes Puig, rep l'aigua de la font anomenada de sota Sant Jordi mitjançant una canalització d'uns dos km. Es tracta d'una bassa força gran, d'uns 20 metres de llarg i d'una profunditat considerable. Al voltant de la bassa hi ha els horts de la masia. | 08090-276 | Masia del Soler de Lloberes. Sector sud-est del terme de Gaià | 41.9254200,1.9555100 | 413396 | 4642023 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Mercè Castells Soler | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||||||||
| 50660 | Viver del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-del-moli | XIX-XX | Part dels murs del viver estan semi-esfondrats. Vegetació invasiva. | Viver o punt de surgència natural d'aigua que s'utilitza per regar uns horts propers al Molí de Miralda. Es troba en un entorn proper a la riera de Guardiola on hi ha d'altres afloraments naturals d'aigua, com el que hi ha a la mateixa bassa del molí. El viver es troba en un esvoranc d'un marge, al costat de la carretera vella d'Igualada (C-37 z), i ha estat reforçat internament amb un mur de pedra. L'aigua del viver és canalitzada a través d'un túnel sota la carretera i desemboca a l'altre costat en un petit dipòsit o restallador, fet de pedra i maó. Des d'aquí es distribueix cap als horts que hi ha en aquesta zona, entre el Molí de Miralda i la casa de la Font Nova. A una cota lleugerament inferior a aquests horts discorre el rec que portava l'aigua de la riera cap a la bassa del Molí de Miralda. | 08098-201 | Carretera vella d'Igualada (C-37 z), al km. 85,1. | 41.6756800,1.7599100 | 396778 | 4614511 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50660-foto-08098-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50660-foto-08098-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50660-foto-08098-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:03 | ||||||||||
| 86213 | Viver de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-la-riera | XIX-XX | Viver pertanyent a La Riera que es troba emplaçat uns 140 m al sud d'aquesta masia, a l'altre costat de la riera d'Oló i en un entorn amb gran abundància d'aigua. El punt de captació de l'aigua és a la part baixa d'un coster i s'ha reforçat amb una petita construcció feta de pedra i amb tres filades de maó que formen una volta catalana. L'aigua que aflora sota aquesta volta queda embassada mitjançant una petita presa i conforma un toll de dimensions considerables. Aquest viver servia per regar horts de la masia de la Riera, que devien estar a l'esplanada que es troba al nord-oest, on ara hi ha un tancat per a les vaques. Uns 40 m al nord-est hi ha la Font de la Riera, que abasteix d'aigua la masia. | 08258-391 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8414000,1.9874900 | 415938 | 4632663 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86213-foto-08258-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86213-foto-08258-391-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||||
| 63408 | Viver de la Rectoria de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-la-rectoria-de-castelltallat | XVIII-XIX | Zona abandonada i parcialment coberta de vegetació | Viver o bassa situada 10 m al sud-est de la Rectoria de Castelltallat. Adossada parcialment a les parets d'un terreny amb desnivell, adopta una planta trapezial. Se'n conserven dos murs de pedra, força gruixuts i actualment en mal estat, ja que la bassa es troba en desús i parcialment coberta per la vegetació. Aquesta bassa es nodria d'un sistema de canalitzacions que conduïen l'aigua des de les teulades de la Rectoria. La Rectoria de Castelltalllat funcionava com una casa pairal. Tenia les seves terres i horts, i altres infraestructures de regatge com ara la Font del Rector. | 08229-555 | Rectoria de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | 41.7934600,1.6336700 | 386477 | 4627747 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 | ||||||||||
| 47344 | Viver de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-lespina | Al costat del pou de l'Espina hi ha un viver que recull l'aigua que s'utiitza pel rec dels horts. És de forma rectangular, excavat en part a la roca i tancat per la banda nord per una incipient bauma i pel mur dels coberts de la masia, mentre que els murs de ponent i migdia són de pedra informe unida amb morter. Al costat del viver hi ha dos abeuradors rectangulars excavats en pedres exemptes. | 08070-86 | L'Espina | 41.8176000,2.1779300 | 431724 | 4629851 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47344-foto-08070-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47344-foto-08070-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | El viver es troba encerclat per una tanca de malla que evita caigudes. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||||||
| 63280 | Viver de can Serra de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-can-serra-de-claret-dels-cavallers | XX | Viver o bassa amb una zona d'horta emplaçat al marge esquerre de la riera de Coaner, uns 500 m al nord-oest de la masia de can Serra de Claret dels Cavallers. Es tracta d'una obra de molt bona qualitat. És de planta rectangular i mesura uns 10 m de llargada. Els murs són fets amb carreus de tamany força gran i disposats en filades perfectament regulars. La bassa es troba en un terreny amb desnivells i terrassat, de manera que el mur més alt es troba a la part baixa, al sud. Al nord s'ha aprofitat per habilitar-hi tres piques de safareig fetes amb les mateixos carreus superiors del mur. La bassa també té diversos sobreixidors. L'anomenat Hort de can Serra s'estén a llevant de la bassa i avui continua conreat. L'aigua és conduïda al viver des de la Font de l'Hort de can Serra, situada uns 200 m al nord-oest, a la mateixa riera de Coaner. | 08229-419 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Aquest viver fou construït pel propietari del mas de can Serra, de Claret dels Cavallers. Era Pere Sanjust Serra i va morir precisament el dia que es va posar en funcionament aquesta obra, que va rebentar i el mur va caure-li al damunt. Va ser l'any 1897 i tenia 38 anys. El mas de can Serra, d'origen medieval, és una de les dues cases principals del nucli de Claret dels Cavallers. | 41.8242400,1.6428000 | 387290 | 4631152 | 1897 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63280-foto-08229-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63280-foto-08229-419-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Vidal, de Claret dels Cavallers | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 | ||||||||
| 63154 | Viver de Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-soldevila | XIX-XX | Bassa d'aigua o viver situat uns 100 m al sud-est de la masia de Soldevila, al nucli de Castelltallat. Té una planta irregular i una llargària d'uns 18 m. Actualment la bassa està plena i continua servint per regar una petita zona d'horts situats al costat nord. | 08229-277 | Prop de la masia de cal Soldevila. Demarcació de Castelltallat | 41.7923900,1.6349400 | 386581 | 4627626 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63154-foto-08229-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63154-foto-08229-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 | |||||||||||
| 86975 | Viver de Fontanellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-fontanellas | XIX | Part del mur de tancament sud està malmès | <p><span><span><span>El Viver de Fontanelles es tracta d’una bassa d’aigua que s’alimenta d’una surgència natural. La bassa disposa d’un mur de contenció, situat al sud, construït amb pedres de grans dimensions i morter de calç. Actualment està trencat per facilitar la maquinària de neteja de la bassa. Al sector nord-est hi ha un conjunt de roures.</span></span></span></p> | 08059-111 | El Pouet. Nord de Castellfollit del Boix | 41.6884300,1.7002100 | 391830 | 4616000 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86975-img20200528183831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86975-img20200528183908.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||||||
| 63127 | Viver de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-biosca | XX | Recentment restaurat | Bassa o dipòsit d'aigua per a regar de grans dimensions, conegut com el Viver de Biosca. Està situat uns 80 m al sud-oest de la masia d'aquest nom. És de planta quadrada i té unes mides útils de 18,85 m d'ample per 18,80 m de llarg. Totes les cares vistes són revestides amb carreus de pedra picada, de 43 cm d'amplada, uns 25 cm de gruix i de llargada variable. Darrera les cares vistes la paret continua amb pedra lligada amb ciment de Calaf. Marcant el perímetre de la bassa antigament hi havia una tanca de filferros punxents perquè no hi caigués la canalla ni el bestiar. El 2006 la tanca es substituí per l'actual de fusta. L'accés des de dalt a l'interior del viver es fa mitjançant una escala de pedra amb 20 graons inserida a la paret sud. Des de baix s'hi pot accedir a través d'una volta de pedra que hi ha en aquesta mateixa paret. La volta és tancada amb una paret de totxos que es tira a terra cada vegada que cal entrar a escurar el viver. | 08229-250 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | El Viver de Biosca va ser construït l'any 1900 per Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé. Era un embassament d'aigua per regar l'hort i també procurava una reserva abundant per a usos domèstics. Amb la mateixa terra resultant de l'excavació de la bassa es va arranjar l'hort. L'obra va ser útil durant 70 anys. S'omplia amb aigua de la rasa del conreu de Biosca, la de l'aiguamoll del Matà i mitjançant la conducció de l'aigua d'un pou que hi ha al costat. La sortida de l'aigua per a regar era a la paret sud i es feia mitjançant una aixeta grossa (boixa) que donava al cantó de l'hort. Des de l'escala s'hi rentaven flassades, s'hi pescava i també s'hi feien banys per nedar. Les condicions ambientals van convertir aquest embassament en hàbitat idoni per a la fauna pròpia de les basses de secà. Ja més tard, el viver perdia aigua i havia començat la seva decadència quan l'incendi de 1998 el va deixar sense protecció vegetal a l'entorn i, uns anys després, un temporal va esbotzar-ne dues parets. Per tal de restaurar-lo Josep M. Duocastell Morera, besnét de M. Antònia Biosca, va aconseguir un ajut al Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Gràcies a això es va poder rehabilitat el viver amb l'objectiu de recuperar un hàbitat natural d'interès i en concepte de manteniment d'elements singulars patrimonials. L'aigua va tornar a embassar-s'hi l'any 2006. | 41.7787100,1.6162300 | 385002 | 4626132 | 1900 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63127-foto-08229-250-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa d'un plafó informatiu | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 | |||||||
| 72156 | Viure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viure | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. | XVII-XX | Masia situada enmig d'una plana (de Benviure) envoltada de camps de conreu, i a prop de La Rubiola. El volum principal ha estat ampliat i es troba envoltat d'altres edificacions. També hi ha adossada una capella i un pati tancat, que li dóna aspecte de mas fortificat. La masia consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Aquesta s'estructura a partir de tres eixos de simetria delimitats per les diferents obertures:porta d'accés centrada i dues finestres laterals a la planta baixa i balconada centrada i finestres laterals a la planta pis. L'acabament extern dels paraments és de pedra vista amb restes d'arremolinat. Les obertures estan emmarcades amb pedra carejada. La porta és de llinda recta. El volum més antic sembla ser el de la part septentrional, amb l'entrada a la façana de llevant amb un portal adovellat i finestra a la part superior amb ampit, brancals i llinda de pedra carejada. En els paraments s'oberven diversos arcs cecs. Una escala de pedra exterior serveix per accedir a una mena d'estança, l'ús originari de la qual se n'ha perdut el rastre, però que podria tenir a veure amb magatzem pel blat, ja que a la part inferior, encara es conserva la boca de pedra de l'antic forn. Els fonaments d'aquesta part del mas són a la mateixa roca. | 08297-4 | Veïnat de Montfalcó | És una de les masies amb referències documentals més antigues; l'any 1048 es produeix una venda d'un capellà de nom Raduls a favor del jutge Adalbert i a la seva dona de la quadra de Benviure. Més endavant Miró Martí i la seva esposa Ermeniarda venen als comtes de Barcelona unes propietats que tenien en el lloc anomenat Benviure. | 41.6670300,1.4335200 | 369592 | 4613993 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72156-foto-08297-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72156-foto-08297-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72156-foto-08297-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el portal adovellat s'han col·locat dues pedres a modus de pedrís o festejador, una de els quals sembla tenir inscripcions de difícil lectura i que van ser localitzades a la mateixa casa durant la darrera reforma. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:18 | ||||||||
| 72739 | Vitralls de la capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-la-capella-del-santissim | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FREIXA, M. (1996). Lluís Muncunill (1868-1931), Arquitecte. Barcelona: Caixa de Terrassa. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>L'absis de la capella del santíssim està obert amb cinc finestrals d'arc apuntat amb traceria, on destaquen els vitralls d'estil pre-rafaelita. Tots els finestrals són geminats, pel que els vitralls formen parelles, excepte el central. Al primer vitrall començant per la dreta hi ha representats Sant Pau amb una espasa i i Sant Josep amb el nen Jesús als braços. El segon vitrall representa la Combregació, on l'àngel dóna l'eucaristia a una santa. A sota hi ha gravada la inscripció 'ACCIPITE HOC EST CORPUS MEUS'. El tercer vitrall representa l'Ascenció de la Mare de Déu, que presenta els braços estesos i és transportada per tres angelets. El quart està representat amb les figures de Santa Margarita màrtir i de Sant Miquel Arcàngel, amb escut i espasa. El darrer vitrall està representat per Sant Joaquim i Sant Pere que sosté una clau. Els quatre vitralls que formen parelles tenen sota el sant el seu nom, i tots ells es troben representats sobre un fons florals i de figures geomètriques, amb motius diferents en cadascun d'ells.</p> | 08300-155 | Església parroquial de Sant Martí de Sorbet | <p>La capella del Santíssim va construir-se a l'ala esquerra de l'església moderna de Sant Martí de Sorbet a principi del segle XX. És obra de l'arquitecte Lluís Muncunill, qui va rebre l'encàrrec de l'edificació de la capella de Mn. Pere Vilaró. Va ser beneïda pel cardenal Casañas a finals de 1901. Els vitralls s'han atribuït al popular taller de Casa Amigó FREIXA (1996:74), per la semblança amb els que van fer per a l'església de Montserrat i del Sant Esperit de Terrassa BARÓ (1999: 48). Durant la Gerra Civil van quedar malmesos, pel que han estan restaurats en diverses ocasions.</p> | 41.5577700,1.9548300 | 412844 | 4601205 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72739-foto-08300-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72739-foto-08300-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72739-foto-08300-155-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:18 | |||||||||
| 73239 | Vitralls de la Basílica de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-la-basilica-de-santa-maria | MIRET i NIN, Montserrat (1987). La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Primer premi XV Concurs Sant Ramon de Penyafort de 1987. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Conjunt de set vitralls: el central onbra de Pau Boada i la resta de Pau Macià. El vitrall central, s'adapta a la forma ametllada de la finestra que està disposada en el pany central de la capçalera i entre contraforts. L'espai es divideix en tres parts: la superior, on s'hi representa el cel amb el sol, la lluna, els planetes i les estrelles; la central, on es representa el naixement de Jesús, amb el nen rentat per les llevadores en un primer terme, i la mare ajaguda en el llit en un segon pla; i la part inferior, amb la representació d'un cep i de l'escut de la vila entre dos personatges. Els vitralls laterals de l'absis, també s'adapten a la forma de les finestres. El primer és la representació de la creació amb Adam i Eva; el segon, tracta l'expulsió del Paradís; el tercer, l'arbre genealògic de Jesús, amb Abraham, els profetes i els reis fins a David; el quart és l'Anunciació; en el cinquè, l'episodi de l'Apocaplisi on un drac vermellós arrossega la humanitat fins a l'infern, els àngels lluiten per aixefar el drac dels set caps; i el sisè la representació de l'església i la Trinitat a la part superior. | 08305-146 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Els vitralls van ser costejats per Ramon Pujol Güell, que les encarregà a Pau Boada i Pau Macià. Es van començar a col·locar l'any 1959. L'assessor litúrgic de la iconografia fou Aureli Maria Escarré, abat de Montserrat. Pau Boada i Mercader és l'autor del vitrall central (1910-1978), era pintor i va participar en l'Exposició de Primavera del Saló de Montjuic (1936) i a l'Exposició Nacional de Belles Arts (1944). Pau Macià era pintor, muralista, il·lustrador i cartellista i professor de l'Escola Massana des de 1946. Fou el guanyador del concurs de cartells organitzat pel Congrés Eucarístic de Barcelona de l'any 1952. | 41.3471300,1.6977200 | 391052 | 4578111 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73239-foto-08305-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73239-foto-08305-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73239-foto-08305-146-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Boada i Pau Macià | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | ||||||||
| 49820 | Vitralls de l'església de Santa Eulàlia de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-lesglesia-de-santa-eulalia-de-gironella | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. | XX | La majoria de vitralls de les finestres i rosasses de l'església presenten composicions geomètriques i florals amb vidres de diferents mides i colors, llevat de les que estan situades al mur de llevant de la cúpula on es presenten vidrieres figuratives. Aquestes estan disposades formant un retaule, amb una zona central i dues laterals amb figures de diferents mesures. Al centre destaca, a la part superior, una imatge asseguda que bé podria tractar-se de Crist o de Déu Pare Creador, amb la bola del món a la mà esquerre i en acte de beneir amb la dreta. A sota, la imatge de Santa Filomena, dreta, amb una espassa a la mà dreta i un llibre obert; porta corona en senyal de princesa filla d'un rei que governava un estat grec. Els vitralls laterals presenten a la part inferior als quatre evangelistes amb els seus símbols corresponents: a l'esquerre, Sant Mateu i Sant Marc (àngel i lleó) i a la dreta Sant Joan i Sant Lluc (àliga i el brau). A la part superior dels laterals es representa, a la dreta Sant Joan Evangelista i a l'esquerre un personatge femení agenollat portant unes flors a les mans (lliris), probablement es tracti de l'escena de l'anunciació a la Verge malgrat hi manca l'àngel. | 08092-179 | Església de Santa Eulàlia. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | L'any 1946 es restauraven part de les vidrieres. Les de la cúpula van ser restaurades completament l'any 1950 per l'empresa Vitrall-Art de Barcelona amb un cost de 26.747 ptes aportades pel senyor Climent Vilella. | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49820-foto-08092-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49820-foto-08092-179-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||||
| 79136 | Vitralls de l'església de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-lesglesia-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials CLOTET, D. I SERRA, R. 'Capellans de colònia', a Histories del riu. El llegat de les colònies, Regio7, 2005, p. 79-80 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | Els vitralls necessiten una restauració, molt especialmernt els del sector de tramuntana de l'església, greument afectats per la humitat i el pas del temps. | Conjunt de vitralls emplomats i policromats que decoren tots els finestrals de l'església de la colònia Pons, tant pel que fa a la nau, com al cimbori i transsepte de l'edifici. Reprodueixen temes religiosos i s'inspiren clarament en els corrents historicistes de finals del s. XIX a Catalunya. L'interès del Romanticisme primerament i del Modernisme després per l'art gòtic impulsà els mestres vidriers d'arreu d'Europa a la recerca d'aquella tècnica oblidada. Tot i que no coneixem l'autor dels vitralls de cal Pons si que els atribuïm al tallers d'un dels grans mestres com podien ser: la dinastia Amigó, Agustí Rigalt i Cortiella, J. Sagalés, A.Aymat, Josep Pujol i Josep Espinagosa i Farrando entre els vitrallers premodernistes, i fou durant la plenitud del Modernisme que el vitrall català arribà a prendre la més àmplia volada, impulsada en gran part per tota una sèrie d'artistes i d'arquitectes exigents. | 08175-362 | Església de Sant Josep de la Colònia Pons, 08692-Puig-reig | Construïda a l'any 1877 segons el projecte de l'arquitecte José torres i Argullo, es va reconeixer popularment com 'La catedral de l'Alt Llobregat' degut a les sevesformes neogòtiques; la seva importància augmentà quan va rebre les relíquies de Santa Aurèlia de Niça. L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. Un dels edificis més importants de Cal Pons, pels serveis que acollia, fou el que es construí, annex a l'església, l'any 1893. Aquest espai incloïa l'escola, el convent de les monges, la residència de les noies i el teatre. Els edificis més emblemàtics -per la seva espectacularitat- de la colònia, però, eren i són uns altres: l'església i les torres dels amos. L'església, inaugurada el 1887, fou qualificada, per la premsa de l'època, com la 'Catedral de l'Alt Llobregat'. Les dues torres, situades al voltant d'un jardí, foren construïdes abans de l'any 1885 (la vella) i el 1897 (la nova). El conjunt de la colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals i dues portes. Els porters i el 'sereno' vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Aquesta muralla fou enderrocada durant la Guerra Civil i ja no es reconstruí. | 41.9663200,1.8860100 | 407693 | 4646637 | 1887 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79136-foto-08175-362-2.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 105 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:12 | |||||||
| 64414 | Vitralls contemporanis de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-contemporanis-de-lesglesia-de-sant-pere | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Els vitralls contemporanis de l'església de Sant Pere de Vilamajor, anomenats 'He mirat aquesta terra' i 'Buscant el Sol en la Creu', són obra de l'artista mexicana Rossana Tlanesi. Un d'ells es troba a la sagristia i l'altre al cor. 'Buscant el sol en la creu' és un homenatge de l'artista a Catalunya, representada pels solcs vermells i grocs, i Vilamajor, representat per l'església i el campanar. | 08234-170 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria. | 41.6843000,2.3881500 | 449078 | 4614906 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64414-foto-08234-170-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Rossana Tlanesi | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 | ||||||||
| 57667 | Vitralls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls | XX | El vitrall de Santa Llúcia és una representació de la Santa amb els seus atributs: els ulls amb una plata i la palma del martiri. El segon vitrall representa el Baptisme de Jesús a càrrec de Sant Joan Baptista i està instal·lat al Baptisteri de l'església. És una representació clàssica on Sant Joan bateja a Jesús sota la protecció de l'Esperit Sant. L'església també conserva vitralls basats en vidres de colors diversos a l'òcul de la façana principal i a les finestres del cimbori. | 08143-594 | Església parroquial de Sant Pere Apòstol | Un grup de treballadors de la fàbrica tèxtil Josep Ferreiro van fer una excursió l'any 1954 a Sant Llorenç de Munt. De retorn a casa es van aturar a Matadepera a casa d'un amic del propietari de la fàbrica que era constructor de vitralls. En van encarregar dos: Santa Llúcia i Sant Joan Baptista, que foren entregats l'any 1957. El vitrall dedicat a Santa Llúcia estava situat inicialment en una de les finestres de la dreta de la nau principal de l'església parroquial de Sant Pere Apòstol. A la dècada dels vuitanta es van instal·lar un nous vitralls a totes les finestres de la nau principal, vitralls que seguien amb paràmetres contemporanis, amb vidres de colrs de formes irregulars; aquest fou substituït i guardat. L'any 2010 es va instal·lar de nou, ja no a l'església, sinó a les dependències dels baixos de la rectoria. La setmana de la Verge del Carme de 1994 es van col·locar els vitralls del cimbori després que es finalitzaren el 7 d'octubre de 1990 les obres de reparació del temple, degut a que l'u de gener de 1985 s'havia després una part de les arcades de la nau principal. Entre aquestes dates es va fer missa als baixos de la rectoria. | 41.6065700,1.6423900 | 386875 | 4606986 | 1957 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57667-foto-08143-594-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57667-foto-08143-594-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | |||||||||
| 67579 | Vitrall de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitrall-de-tagamanent | XX | En aquest senzill vitrall es veuen les parròquies històriques de Tagamanent: la principal al Turó de Santa Maria, Sant Cebrià de la Móra i Santa Eugènia del Congost. | 08276-99 | Vall del Congost. | Aquest vitrall va ser construït per ser colocat al nou ajuntament al 1979 i fou encàrregat a vidres Barnoles, una empresa especialista en vitralls i vidres de Vic. | 41.7380300,2.2667500 | 439025 | 4620950 | 08276 | Tagamanent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67579-foto-08276-99-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||
| 87140 | Vitrall de Pere Cànovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitrall-de-pere-canovas | <p>http://www.elpuntavui.cat/article/98756-laltre-lguernicar-del-vitraller-adrianenc.html</p> | <p>Vitrall emplomat, instal·lat a la biblioteca municipal de Sant Adrià de Besòs, obra de Pere Cánovas. Composició abstracta amb predomini dels colors vermell, blau i ocres amb línies corbes. Tot i que permeten intuir elements identificatius de la ciutat, com les xemeneies de la central tèrmica, l'arc gòtic, el mar, el riu Besòs. Es pot veure també des de l'exterior, ja que es troba a la façana del carrer de Ricart.</p> | 08194-121 | Sant Adrià Nord - Plaça Guillermo Vidaña i Haro s/n | <p>Pere Cánovas és un artista adrianenc instal·lat a Barcelona amb obra en diferents municipis catalans com l'església Major de Santa Coloma de Gramenet; l'església dels Carmelites de Badalona; l'Església de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella. Així com els seus treballs al monestir de Montserrat o a Santa Maria del Mar de Barcelona, i la restauració de les margalides que Antoni Gaudí va dissenyar per a la cripta de la Colònia Güell o la seva pròdiga dedicació a Mallorca, on destaquen els tríptics de la catedral de Palma o els de l'església de Sineu. Però que també ha treballat pel seu poble natal. Destaquen els seus vitralls de temàtica religiosa de l'església de Sant Joan Baptista.</p> | 41.4316700,2.2151600 | 434426 | 4586976 | 2005 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87140-foto-08194-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87140-foto-08194-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Cànovas | Donació de l'artista a la ciutat de Sant Adrià. | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:12 | |||||||||
| 82647 | Vistes de la Roca Foradada de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vistes-de-la-roca-foradada-de-montserrat | <p>'Vistes de la 'Roca Foradada' de Montserrat des del castell de Granera'. La Granària, 26, 2010.</p> | <p>Fenòmen natural que es repeteix cada any el dia 6 de gener i es pot observar des del castell de Granera. En el moment de la posta de sol, la llum del capvespre il·lumina la silueta de la muntanya de Montserrat. Alhora, els raigs del sol passen a través de la coneguda Roca Foradada de Montserrat i incideixen en la façana de ponent dels castell de Granera.</p> | 08095-311 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82647-foto-08095-311-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||||||
| 40031 | Vista panoràmical des de l'era de Can Xammar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramical-des-de-lera-de-can-xammar-de-baix | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>L'era de can Xammar de Baix és un excel·lent mirador que permet observar una vista immillorable del poble de l'Ametlla del Vallès així com de la Vall del Congost. S'aprecien la Garriga i Granollers així com de la urbanització incessant que, pràcticament, ja ha aïllat el pla de Llerona entre polígons industrials.</p> | 08005-162 | Can Xammar de Baix | 41.6746300,2.2604900 | 438444 | 4613916 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||||||||
| 40028 | Vista panoràmica des del turó del Pollancre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-del-turo-del-pollancre | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Des del turó del Pollancre es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vallès en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, que permet observar fins i tot, en un dia de cel clar, el mar.</p> | 08005-159 | Puiggraciós | <p>Aquesta situació privilegiada va condicionar l'assentament d'un poblat ibèric que buscava un lloc fàcil de defensar i amb un gran camp visual per detectar l'enemic.</p> | 41.7027900,2.2412500 | 436870 | 4617056 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40028-foto-08005-159-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||||
| 40029 | Vista panoràmica des del turó de la Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-del-turo-de-la-santa-creu | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>El turó de Santa Creu està situat al final del pla de la Violona, en un petit aixecament de la topografia on antigament hi havia emplaçada una petita ermita. Des d'aquest punt es pot gaudir d'una impressionant vista sobre la plana del Vallès i, especialment, de la vall del Tenes.</p> | 08005-160 | Turó de la Santa Creu | <p>Segurament l'emplaçament de l'ermita no va ser escollit a l'atzar. Segons les antigues referències documentals, es constata l'existència de la capella des de principis del segle XII. A mitjans del segle XVI, concretament l'any 1563, en desaparegué el culte i les relíquies es traslladaren a la parròquia de Bigues.</p> | 41.6738500,2.2483300 | 437431 | 4613838 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||||||
| 40036 | Vista panoràmica des de l'era de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-plantada | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Des de l'era de la masia de Can Plantada es pot gaudir de la Quintana, amb els camps d'avellaners al fons i el bosc de Can Plandolit a l'est. Aquests formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agroforestals que actualment es mantenen a l'Àrea Metropolitana i són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions.</p> | 08005-167 | Can Plantada | 41.6516700,2.2495900 | 437515 | 4611375 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40036-foto-08005-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||||
| 40027 | Vista panoràmica des de l'era de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-joanet | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Des de la bassa de la Boadella es pot obtenir un camp visual de gran abast: al nord els camps enfeixats que suaument porten a les quadres i, finalment, a la casa pairal. Tot el conjunt queda protegit pel bosc que hi ha al fons. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de l'Ametlla del Vallès, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori. | 08005-158 | Can Joanet (Serrat de l'Ocata) | 41.6994700,2.2443100 | 437122 | 4616685 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||||||||
| 49307 | Viranes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viranes | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 68, 85. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 17. | XVII-XX | Masia de dimensions modestes que ja existia, com a mínim, al segle XVII. Es troba emplaçada al costat d'un torrent que desemboca a la riera de Cornet, al sud de l'altiplà que s'estén a l'extrem sud-est del terme de Gaià. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) més un cobert aïllat situat al nord. La casa devia sofrir una remodelació important l'any 1800, tal com indica una inscripció a la façana. En aquest moment l'obra es va fer encara amb pedra, i posteriorment, ja entrat el segle XX, la casa va ser sobrealçada i remodelada de nou, en aquest cas amb obra feta de maó. La façana principal, encarada a migdia, reflecteix aquestes dues fases. El portal és emmarcat amb llinda i brancals de pedra, igual que la finestra que hi ha al seu damunt. A la façana de ponent la casa s'ha dotat amb una àmplia galeria amb baranes de ferro. La façana oposada, a llevant, sembla remodelada molt recentment, amb bona part d'obra feta de maó. La façana posterior té un petit cos adossat corresponent a un pou. El cobert posterior és obrat amb totxo, probablement a mitjans de segle XX, i té un femer. | 08090-15 | Sector sud-est del terme de Gaià | Les primeres notícies sobre aquesta casa són del segle XVII, però no es pot descartar que tingui un origen anterior i que antigament fos coneguda amb un altre nom. En un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 consta que Viranes (però només la meitat de les seves terres) pertanyia al Coll de Comadoms, juntament amb les Salades. Aleshores el propietari era Josep Coll. Tal com indica la inscripció de la façana principal, l'any 1800 s'hi devia fer una remodelació important. A principis del segle XX el propietari era un tal Sobregrau, del poble de Gallifa, que tenia moltes terres a la zona del Vallès Oriental i, per la zona de Gaià, posseïa Sant Miquel de Terradelles i Terradellets, a més de Viranes. Aquest tal Sobregrau es va vendre aquestes tres propietats entorn de la dècada de 1920. Els propietaris del Coll de Comadoms van adquirir Viranes. Aleshores de la casa en tenien cura masovers. Hi va viure Josep Bruc Clusellas, que va néixer entorn de 1930 i va marxar-ne quan es va casar, entorn de 1965, per anar a cal Serra. Després la casa va restar un temps abandonada i actualment té un ús com a segona residència. Durant els anys de la guerra prop de Viranes hi havia un amagatall on s'hi refugiaven emboscats. | 41.9117700,1.9584400 | 413621 | 4640505 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49307-foto-08090-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49307-foto-08090-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49307-foto-08090-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la finestra sobre el portal principal: 1800Informació oral facilitada per Josep Coll Pujols, del Coll de Comadoms, i per Josep Font | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.